#468 - La Penya del Morro del 4/4/2014

Your question's the reason I cry I cry I cry Smooth jazz, oh no! I cry I cry I cry I cry I cry La diuta és ver, la diuta és ver La diuta és ver, la diuta és ver Catalunya Informació Bona tarda, són a 5 Bona tarda, són a 5 Bona tarda, són a 5 Bona tarda, són a 5 Bona tarda, són a 5 tal com anunciar l'executiu per bé que encara no ha precisat qui prendrà la paraula. Suspeix provisionalment l'acord del ple municipal de Cabrils, el Marésme, que posava a disposició del govern el padró per fer la consulta el dia 9 de novembre. La jutge convoca a les parts dilluns. El govern dona ple suport a l'Ajuntament de Cabrils. Des d'on l'alcaldessa diu que no entén que se suspengui una declaració política i no un fet. El president de la Generalitat Artur Mas, defensa que ser català no és una qüestió de sang. Trobe fora del lloc que Mariano Rajoy demanés la Unitat de Catalunya i Espanya fent servir aquest argument i desvincula totalment aquestament de discurs de les tègies sobiranistes. El Departament d'Interior obre una reflexió sobre el protocol de detenció que segueixen els Mossos d'Esquadra, tot i que descarte suspendre els agents que van participar a les detencions de dos homes que van acabar morts a Barcelona i Salau. La reina i els prínceptes d'estúria seran aforats. Això vol dir que només podran ser jutjats pel Tribunal Suprem, no per la justícia ordinària, si els inputen un delicte, segons la reforma judicial, aprovada avui pel Consell de Ministres. Semana nefasta amb problemes cada dia a la xarxa ferroviària de Roda Lies. La Generalitat admit que fins que no es comencen a notar les millores acordades amb el Ministeri de Foment el novembre hi haurà Crisis Continues, un calendari d'actuacions que s'acabe l'any 2016. Milers de persones s'han manifestat en contra l'austeritat a Brussel·les, convocades per la Confederació Europea de sindicats per demanar més mesures socials que promoguin l'ocupació. Al final, la policia disol la marxa, que volia arribar fins l'edifici de la Comissió Europea. El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa quatre caps esculpits en Marbre, el segle XIII, pel misteriós mestre de Cabestany. És també una benvinguda amb els centenar d'experts mundials que participaran la setmana vinent a Barcelona en el tercer Congrés Bianual d'Art Romànic. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, el directiu esportiu del Barça Endoni Subisserreta del president del Club Aquest Dimecres a randa l'ascensió de la FIFA. En Bartomeu va refusar aquesta possibilitat en tot moment. Gerardo Martí no ha convocat tots els jugadors disponibles, tret de Felai pel partit que juga el Barça demà amb el Betis al Camp Nou. Fins i tot, querida Carles, pugui el tot i que encara no té l'alta mèdica. Avui es juga un partit avançat de la 32ena jornada de Lliga Primera entre l'Almeria i l'Ossesuna. I a Barain, aquest cap de setmana, hi ha gran premi de fórmula 1. A la primera sessió d'entrenaments lliures, de Hamilton i Rosberg, ha marcat els millors temps. Ara a la cinc comença la segona sessió d'entrenaments. Tarda amb cel, seré, bona visibilitat, temperatures bastant suaus avui, pròximes als 20 graus, a moltes comarques. Es mantenen encara per alguns núvols al vescent nord del Pirineu i també a la possibilitat d'algun ruxat puntual, a l'interior de les comarques de Girona i també del nord de Barcelona. Vufent, la tramuntana i el mestral, els dos extrems del país. El cap de setmana amb sol i 100% de primavera. ... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 4 minuts us parla Andrea Bueno. L'actriu Sant Justen, que aclararà segur, explicarà aquest vespre, les seves violències amperaques al dàliga. Seran un acte que organitzen el grup Nostra, Dona i Sant Just Solidari. Segura, format per de la miniseria d'Escal sobre la Terra vermella. I avui explicarà al Sant Justen, com va ser conèixer el Visva Pere Casaldàliga. L'actriu ha explicat que Casaldàliga és una persona especial des del primer moment. La setmana passada es va poder veure a TV3 la miniseria d'Escal sobre la Terra vermella, protagonitzada per l'actu d'Eduard Fernández i basada en el llibre de Francesc Escribano, que explica la lluita del Visva a favor dels drets dels camparols del Matogrosso al Brasil. La xerrada amclarà segures sobre les seves violències en Casaldàliga i gastarà avui a les 8 a l'edifici de les escoles. Més qüestions per aquesta nit. El jazz del David Mangual, Slow Quartet, sonarà avui a La Taneu. És el quart concert del cicle de jazz, que es fa un cop al més a l'entitat, i aquest cop, David Mangual, torna a Sant Just per portar el seu nou projecte, l'organitzen onerja a sèries i La Taneu. David Mangual, Slow Quartet, presenta U, que és el nom d'aquest primer treball que portarà avui a La Taneu. El sobre de l'escenari hi haurà instruments, com ara el contrabaix, el piano i la guitarra, i els assistents podran apreciar diferents maneres d'educar-los. El concert amb el David Mangual, Slow Quartet, serà avui a les 10, a la sala del cinquantanari de La Taneu. L'entrada pels socis i associats de l'entitat costa 7 euros, i per la resta, 8 euros. I 96 persones participaran del tornets de pa del Solidari amb la Fundació Toret, que acollirà el Club Can Mèlica a partir de demà. En concret, se n'han inscrit 55 parellars i 96 persones, i és que amb més d'una persona participarà en més d'una categoria. El tornets de rent que demà, i s'acabarà dissabte de la setmana que ve. La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurologic que provoca tics motors i vocals crònics. Els diners recaptats entre totes les inscripcions es destinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació Toret. El Campionat Solidari, com deia més rent que demà, i els partits entre setmanes disputaran a partir de les 6 de la tarda. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, i també a partir de les 7, els senjors notícies edició vespre. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, el web de la ràdio radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Molt bona tarda. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98. de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i us saluda Jordi Domena, i ara he fet l'acet d'Albert. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Hola, què tal, com esteu? Avui hi ha el programa d'aquí uns moments. Ens visitaran el Dani Martínez i el Joan Sirivella, els guunis de Sant Just. També tindrem l'entrevista amb l'Alberto Díaz, un actor de... Ha fet alguna coseta i tal. I ara està el teatre del Maria Fenn Sefué en un barco. També tindrem l'antigenda del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'Eli Capdevila. I a la segona hora, al cinema, estrenes d'avui divendres 4 d'abril, del 2014, 4 del 04 del 14, amb el Jordi Roca, i també la música de la Júlia et metia. Tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda, i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, avui de més penya que Morro. Una setmana més els divendres. Tenim els guunis de Sant Just, amb el Dani Martínez i Daniel, que tal com estem, bona tarda. Hola, Dani, bona tarda. Bona tarda. No em sent res? Jo en Xiri Vella, bona tarda. Bona tarda. Digue-li que es canvia als auriculars, si no et sent. El que passa és que pots parlar, no, Dani? Sí, puc parlar, sí. Ja està, ja està. Avui que ens porteu, és que el seu tercer dècili és l'Institut de Sant Just. Estàs bé o què? Ens fa molta il·lusió tenir-nos d'aquí. Avui de què parlareu, Joan? Doncs mira, avui parlarem del WhatsApp, del Facebook, i comprovenem si jo soc un bon català. Ah, molt bé. Està bé, està bé. M'agrada el trio que porteu avui. Comencem parlant del WhatsApp, si ho sembla. Què heu preparat? Estaven anixots dels WhatsApp, vosaltres també, no? I tu també, Jordi. Per variar. I què passa? Doncs mira, la primera cosa interessant és que a més en contestar, si veus que descita el missatge i està en línia, ja pots començar a sospitar que alguna cosa passa. Com, perdona? Si no et contesta? Sí. O sigui, avui portes, com per exemple, si ho veig aquí i estic apuntat, si fa això, la persona que tu estàs parlant del WhatsApp estarà mentint, segurament. O sigui, aquestes 4 o 5 pistes que ens donaràs... És que la persona està mentint. És que la persona està mentint. Va, mal rotllo ja, eh? Què pensem? Doncs mira, si veus que està escrivint i després es borra, senyal que està pensant exactament el que vol posar. Sí. I que ha rectificar la seva opinió. Però que no ho posa, no? No, no ho posa. Això passa molt, també, és veritat, eh? Mal rotllo, tema WhatsApp, que tu està parlant amb algú, veus que està escrivint 50 hores, que posa escrivint, escrivint, i al final no diu res, i dius, què passa? S'ha repensat el que volia dir-te per WhatsApp. És llargíssim, ha fet lluny, lluny, recolab de... O després, també, això passa molt, eh? Amb les mares, que estan escrivint 50 hores, i després posa, ok, disbona, que ho posa. Hòstia. Com el que vam parlar de la segona passada. Clar, més suspíters que algú d'està mentint, si està parlant per WhatsApp, com per exemple? Doncs com si et contestes amb abesives, que vol dir que no et contestes exactament allò que tu preguntes, i la conversa segueix amb un altre fill. Oh, per exemple, amb emoticones, no? Sí. Això també, tu estàs parlant d'un tema que per tu és important, i la persona, un és mai l'hi diu. O si és imprecís, li es contradiu. És a dir, que diu coses sense sentit, o no et dona massa detalls, o es contradiu amb les seves paraules. Molt bé. I més, per exemple? Doncs utilitza missatges cursos amb emoticones, com... Valsi, ok, i coses d'aquestes. Si ja són bones pistes, per si... I per veure tot aquest tema. Bueno. En fi, tu vols parlar-nos de Facebook, no? Dani? Avui us parlo de Facebook. A veure, què dius? Del Facebook. Bé, hi ha molta... hi ha persones que ho publicen tot a Facebook, tot, tot, tot, i a les xarxes socials. No fa falta anar penjant absolutament tot el que fas. Amb això només aconseguiràs que la gent deixi de seguir-te, o et pengin la etiqueta de pesat. Aquestes són 5 coses que no cal que publiqueu. A veure... Un moment, que gira la pàgina. Sí. 1. Fotos de tot el que menges. Hi ha persones que no poden evitar fotografiar tot, tot, tot, tot, els seus plats. Al final, el teu Facebook o Instagram acaba semblant una carta de restaurant. Molt bé. Què més? Doncs també el número 2. Fotos mig despullat o despullada. Això és més... Ui... Encara que trobis supersexi, vigila a l'hora de penjar algunes fotos. Identifica quines es poden publicar quines no. Pensa que la xarxa no té límits i en el moment de penjar-la en perdràs el control. Vosaltres que esteu a l'Institut de Sant Just, us hem vingut a fer xarrales d'aquestes coses. I tant, la policia, els Mossos. A primer d'això? D'acord, d'acord. I que es van dir que no pengeu fotos vostres. Clar, perquè realment és un perill i també doncs... Perquè no és quina ús després poden fer d'aquestes fotografies, la gent, per exemple. Què més? Bé, el número 3. Fotos de festa amb alcohol. Algunes persones se senten més guais o més grans penjant imatges on apareixen amb begudes alcòliques. Acompanyades de missatge a l'alcohol que s'han pres basant lamentablement veure com algú... Bastant lamentable, veure com algú... Bastant lamentable, sí, essolegem això. Per exemple, veus una foto d'un noi que... que està allà babent i diu momento birra o cosa d'aquestes. No cal, no? No, no cal. I per exemple, més coses de tenir en compte pel Facebook? Doncs sí, penjar un nou estat que de 5 minuts. Això a mi em posa molt i veritat. Què ho fa, això? Jo no, jo poso... Un al dia. El dia, la setmana de penja... Hi ha gent que... Cada 5 minuts potser no faria falta escriure un estat nou cada 5 minuts relatant la teva vida i miracles. Hi ha persones que sembla que escriguin una novel·la de la seva vida i no a tothom li interessa com el s'ha escrit un crim, allà. No cal. El que s'ha posat molt de moda és la gent que es promotora les discoteques d'adolescents tot el que està penjant que t'apuntis a les seves llistes. I així et donen passes vips. Quines discoteques hi ha d'adolescents, avui dia? Luxum, Music... Music... La que està allà per Pedralves... I alguna més. Jo anava a la pandown, quan era... Jo anava a la pandown. Com es diu? Music. I ja per acabar, Dani? Per acabar, canviar dos cops al dia la foto de perfil. Això també em posa nerviós. Et surto més aquí de tu amic o tu amiga s'ha canviat de la foto de perfil. Que sembla acabar sent un self-fire fent morritos allà. Està l'amigo ha jugado a Candy Crash i t'hi recomiendo jugar. Això em posa dels nervis. En fi, són alguns dels consells per fer una bona gestió del Facebook. I acabem, com dèiem avui, fent un test de si un és un bon català. Tu li fas el Joan el test? Jo li faig el Joan. I tant. Joan, vinga. Ets un bon català? No ho saps. Quants habitants té Catalunya? Jo crec que té 7 milions. 7 milions? Després donaré la resposta. Quantes preguntes són? Poquetes. Quin partit polític governar Catalunya? Actualment a Catalunya. Sí, sí. Molt bé. Això que és una aplicació mòbil? No, és un test. Una enquestra. Un moment. Sí, un moment. Sí, he tingut un problema d'última hora, però no passarà. Bé, molts de nosaltres sentim un bon català i estem orgullosos de Catalunya. El Joan, recordem que a resposta que Catalunya té 7 milions d'habitants. Sí. I també a resposta... Que sigui el català, sí. Has hagut de tornar a fer el test una altra vegada. Sí, un moment, que tinc un problema i ja no passarà. Això serà fàcil. Un moment, que jo la vista. Ara ja està, vinga. Amb la següent pregunta. En quants estats fa frontera a Catalunya? 1, 2 o 3? 3. Que serien, Joan? Andorra, no? França? Andorra, França? Ah, ja no es canvia, eh? Ja, clar. Vinga, següent pregunta. A veure, què més? Quina és l'himne nacional de Catalunya? El Segador. És un clàssic. És un bon català, eh, Joan? Quins són les 3 ciutats més poblades de Catalunya? Badalona, Barcelona i Sabadell? Badalona, Espitalet del Llobregat i Badalona? O Barcelona, Tarragona i Lleida? La Segona. La Segona? Sí, Barcelona, Badalona i Hospitalet, eh? Sí. Qui va ser Lluís Companys? Un poeta català molt reconegut? L'arquitecte que va projectar la Sagrada Família? O el president de la Generalitat? La primera. Un poeta català molt reconegut? Tu dius un poeta català molt reconegut, eh? La muntanya més alta de Catalunya conclorem amb aquesta pregunta. La muntanya més alta de Catalunya és... Ja opcions, aquí, o no? El turó de l'home, la pica d'estats o el Pedraforca? El Pedraforca, no. Vinga, anem a veure. Calculem. El teu resultat és... 50, anem a veure. Saps el que has de saber de Catalunya? Ets un bon català, però encara pot ser millor. Llegeix una miqueta més sobre Catalunya. Bueno, però... Quines han fet malament? Quines han fet bé? Doncs... Tu dius aquí l'aplicació, o no? No ho sé, ja veurem. Jo crec... no, diria que no ho posa, eh? No t'ho diu, eh? Però jo crec sincerament que Catalunya té 10 milions d'habitants. No, té 7, eh? Sí, ho he fet bé. Els estats de frontera són dos, diria. Lluís Company... Pen, esclar, que hagi fet l'aplicació per comptar com a Espanya, que és un estat propi. Per cert, deixa'm dir que... Lluís Company no era un poeta, era un president. Déu-n'hi-do. No ho havia dit mai. Lluís, ho vam deixar aquí. Molt bé. Bona tarda i bon cap de setmana a tothom. Bon profit. I ara, aquí amb els guunis, us deixem aquesta salutació. Vinga, fins ara. Adéu. Adéu, Jordi. Gràcies. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava a ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem anar a un munt d'aquests gruixos. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem anar a un d'aquests gruixos més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un Barça-Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts Just, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Vivim Sant Just Club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. I ara, a Catalunya, tens molts avantatges. Informa't en el web CPNL.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra el llacció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. I quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, anigui a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. No sé si s'ha escoltat l'entredeta que hem fet el programa, que és una mica això, Espanya, els ens 40... Exacte, sí, és un grup de gent que viatja a la bodega d'un vaixell, com a policons, diguéssim, i fugint una mica d'adreix per diferents qüestions, per qüestions polítiques, i per qüestions de repressió sexual, perquè els homosexuals també estan molt passats, perquè els que fan el que volen, i llavors aquests personatges viatgen en aquesta bodega, i diguéssim que el viatge els hi ha d'alguna sorpresa, i s'hauran d'anar adaptant i veient com s'ho fan per sobreviure. Bé, de fet, està escrit i dirigida pel Joan Bàsquet. Com va anar aquest projecte, com et va encridar tu, Alberto? Perquè ja coneixes, també, bastant dels actors, no? Bé, doncs, de fet, bona part del repartiment i el mateix autor director, el Joan, ens en coneixem quan fèiem ja farà uns 6 anys, ara, els nous històries amb el Josep Maria Pau, el Goya. Ens en coneixem allà i... Perdona, què estaves els nous històries, tu? Sí, no ho sabries, sí. No ho hem comentat mai, no ho hem comentat mai. Tots els guapos dels nous històries, no? Ah, va, la certesa. Allà vas lligar molt, no? Bueno, sí, però això és un altre tema. Una altra secció. Jo conec un noi després, a la vida, eh? Que m'han dit, sí, aquest noi era el guai. Vaig anar a morar d'ella i els nous històries. Després ja vaig anar a ser fan un barco, ja no, però... Exacte, no, ja no. A tu te'l reconeixes, eh? Amb la vida és que és un grup d'actors fantàstic, amb el que seguim moltes relacions, som amics a part de companys de feina, teníem ganes de tornar a treballar junts i sempre ho comentàvem, i el Joan va tenir aquesta idea i va escriure aquesta obra, i va sorgir d'aquí la cosa. A Mera esteu allà, a l'Almeria Teatre, que és un teatre relativament nou, però que ja es comença a afiançar a Barcelona. Ja fa cinc anys, cinc temporades que funciona, i, bueno, a poc a poc es va fer un lloc, i de seguida, quan el Joan es va explicar la idea, el dia va interessar molt, sense veure ni el text ni res, però ja el dia va enganxar molt aquesta idea, i també la barreja de gènere's que proposa, perquè és una mica, diguéssim, un thriller d'època, però també barreja tothom de comèdia, i és una mica, a nivell de gènere, molt interessant, la barreja que fa, trobo. De fet, clar, aquí tampoc no hem pogut desballar gaire el misteri, però això està basat en un fet real? Sí, de fet, això, el Joan va llegir un llibre, que es diu El Ático i la Pluma, on explicaven la possibilitat de que existessin uns vaixells d'aquest tipus on el mateix règim franquista ficava a gent, enganyats o no, per mitjà de billets de l'Estraperlo, o de diferents maneres, acabaven ficant en aquests vaixells amb esperances de llibertat, amb esperances de començar una nova vida, i en realitat no era així, no? I l'estil dels avions, aquests olícoltes de la dictadura chilena que tiraven a la gent al mar, doncs sembla que en aquests vaixells... Es posaven en aquests vaixells per dir que anireu a tenir una nova vida i fugireu d'aquí, i en veritat no passava això. I en realitat, el vaixell mai arribava al seu lloc, al seu destí, i aforollaven els viatgers i els tiraven al mar. A partir d'aquest ser històric, va composar aquesta galeria de personatges al Joan, i bé. Home, de fet, jo això no ho havia escoltat mai, o sigui, jo... Sí, és una pista de la història que jo tampoc no havia sentit. Mira que de la guerra civil, a Espanyola, i també entre el franquisme, sabem moltes coses, hi ha molt material i molta història, però això està com una mica desconegut, no? Sí, potser no està tan documentat com altres episodis, potser perquè no hi ha supervivents que s'han pogut explicar això, si és que es va produir, però sí que hi ha alguns llibres que ho insinuen. I, si més no com que s'ha escrit molt, s'han vist moltes pel·lícules sobre aquest tema, doncs era el punt diferencial que proposa aquesta, doncs és una mica aquest fet, donar conèixer aquest fet, no? Trencar una llança a favor de la... Bueno, en el que vull dir, en contra de la repressió homosexual a l'època, sobretot, i trencar una mica això que et deia, de fer una mica d'explicar la història d'un altre punt de vista, en una mica, bueno, durant l'innevolta amb el joc del gènere de l'obra. Què tal? Bueno, estem parlant... Què tal, dic? Estem parlant amb l'Alberto de l'obra. S'hi fue en un barco que es pot veure al Maria Teatre. Què tal de públic et volia preguntar? Perquè clar, el Teatre no està passant per un dels millors moments, amb el tema de l'ira, amb totes aquestes històries. En fi, com us va? És cert que et costa molt de treure la gent de casa, amb el peu que estan a les entrades, i com està tot plegat, no? Però estem dient una resposta bastant positiva de públic. Vull dir que no estem patant el Teatre, però d'un i dos. Tenim una ocupació bastant bona, i esperem una setmana, de fet. I esperem que ens quedem dos. Fins el 13 d'abril estarem a la Maria de dimícresa diumenge. I esperem que la cosa està respondent molt bé la gent per a xarxes socials, a Twitter, a Facebook. Hi ha molt bons comentaris, molt bones sensacions. I sembla que aquesta setmana la cosa està pujant. De fet, l'Alberto, com ja sabeu per què més ja, és un vell amic del programa. Vas col·laborar aquí a la penya del Moro durant molt de temps. Amb la simpatia habitual... Que caracteritza. Sí, que caracteritza. Tu, en el món del Teatre, estàs molt ficat, perquè també tens la teva companyia, que és la Ruta 40. Exacte. I també esteu preparant projectes d'ara al futur? Doncs tot just ara, estem encara distribuint el nostre últim espectacle, que va ser el Balneari, que va ser el representant de l'Estatut d'Albert d'alta, de Girona. I ara acaben de lligar un contracte amb un teatre de Barcelona i tenim allà. Tot en tenim una mica d'aire. Tenim aquest espectacle de distribuint-lo, i tenim un parell de projectes nous que tots just estem començant a engegar, i dels quals encara no puc parlar, però saps que de seguida que pugui vindré. Allò que es diu, no? Tinc projectes, no? No, no, és veritat, però clar, encara no són concretats, no estan allò concret per dir-te, serà allà i serà això, i llavors encara no t'ho puc dir, Jordi. Mercè, Albert, tu com veus la professió? La professió és ser general del món de la interpretació, del teatre 2? Com ho veig, de què? Com veus-la? Com està la professió? Està millor, per exemple. Tu ja portes uns quants anys anant pels teatres, per aquí, amb l'Albert, fent gira, fent companyia... Està vivint la professió. També, últimament, està col·lucionant molt aquest tema de les companyies, per una qüestió també de necessitat, no? Perquè, bueno, jo tinc una cosa d'anar treballant bastant sovint, en produccions de certa importància. Però ara, als últims anys... Com Ger, per exemple? Ger, també, una història. Bé, he estat al Nacional, també. Fa un parell d'anys, però ara d'un temps postaparte, diguéssim, la cosa es flogea un poc o menys, no?, perquè es produeix molt menys, em repartirem els més petits, les oportunitats són més reduïdes, i també la necessitat aquesta, i de les ganes i la voluntat de crear aspectes que ens vinguin de gust i que ens semblen interessants, s'estan surgint moltes companyies, amb gent molt jove i de molt talent, i que han de treballar fort. I, bueno, han de canalitzar-ho per aquí, també, no?, i l'autocupació també és molt important. És una mica fer-s'ho mateix, no?, el que et dius, americàndia, made sales men, eh?, que és una mica... Que s'ha de buscar una mica la vida com pot, i en el cas del teatre, doncs és així, no?, es munten les seves companyies. En el cas aquest de fer un barco, doncs que siguem una companyia, però, bueno, és un grup de gent amb afinitats, i que també hem muntat això, diguéssim, amb pràcticament rei, posant-hi tota la nostra energia en el projecte, vull dir que... On heu assajat? Hem assajat a la trama, produccions, d'un altre company, el Xavi Pàmias i la Carla Ricard, que també són una companyia, que també estan fent els seus obstacles, i també acullen en el seu espai fantàstic, acullen companyies per assajar, i, bueno, una mica buscant aquestes complicitats amb els companys. Escolta, parles bé, tu, Alberto, eh? Bueno, mira, tot el que sé ho he après de tu, Jordi. Parles bé. Per cert, t'has de preguntar, perquè m'ho han demanat, tu vas fer un pilot a televisió, no? Sí, de fet, és un projecte que sí, que espero que estiguin davant. Hi ha molta, també, demanda, un segon capítol... Tu no vas fer un efecte igual, dentro. El company del pis, el company del pis. El company del pis del Jordi, sí. Hòstia, que fort, i què us han agafat, o què? Com està el projecte? Fa temps que no parlo amb el director, no parlo amb el director, Jordi Domènech, però... Jo no m'ho pregunto, no, però ara saliu, Jordi, no m'ho pregunto. Escolta, un segon capítol que... Sí, doncs que... Jo ja tothom li dic el mateix. La cosa està fotuda, i fer un capítol... És un vercamí, Jordi, és un vercamí. Ens va portar un any i mig, fer tots els capítols per 3 anys. Clar, clar, això és molt de temps, però s'ha de buscar. Tu què dius, un vercamí, Alberto? És un vercamí, Jordi. Tot aquestes gent que diu que és un segon capítol, dones 50 euros. També, i te'l venim a fer casa. Clar, la gent demana, no? És una altra manera de... El públic t'ho reclama, doncs mira, això val tant. Mira, escolta, no és mala idea. No és que t'interviu el que has dit, Alberto, tu parles bé. Ho hem deixat aquí, estaria d'hores i d'hores parlant amb tu. Bueno, recorda això, que estem en el mig de teatre, fins al 13 d'abril. Perfecte, amb CFOE en un barco. Un thriller, com has dit, d'època, no? Un thriller d'època amb toques de comèdia. Molt bé, Alberto, gràcies. Jordi, i has d'anar d'un excreïble i venim la setmana que ve. Sí, jo vindré, jo vindré, jo vindré. Aquesta no puc, però sembla que vinc. T'asseguro que vinc i ja faré un tuit. Després s'acreus això, que després s'ompla, s'acara fora i és el que s'acreu. Bueno, però un lloc podràs fer, no? Ni que sigui entre cametes. Si és una de 50 euros, vaig a fer-t'ho a casa. Ah, doncs mira, no és mala idea, xocardit, eh? Això porta molt, també, ara, això porta molt, ara. Sí, Alberto, que vagi bé. Bona tarda, adéu. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar clasificat de per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se solucionarà. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia progut que un dia el meu germà... ja es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara... i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Nits electrònica, ara és... Bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres de Déu a 12 de la nit. Bits. Continuem a l'Apana del Morro, com cada divendres. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana... a l'antia agenda amb l'Eli, cap d'avui. La que tenim el telèfon, Eli. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, bé. Avui dia n'hi ha aplaudiments o què? Anem al tema. Atenció, perquè aquestes setmanes, 5 i 6 d'abril, hi ha coses que no hem de fer, i l'Heli, com cada setmana, s'ha encarregat de comentar-nos-les. Com, per exemple, la Fira de la Bat a... Bueno, perdona, Monacàlia, això és veritat, eh? Això és autèntic. Monacàlia, que és alimentària, però de monjos, no? I tal qual, sí, de monestís. De monestís. Aquest cap de setmana, a Nebarclas, bonica població a costat de Manresa, el Valles, la Fira de la Bat. Què consisteix? De fet, és un muntatge espectacular, eh, l'Odemonacàlia, en el sentit d'aquest... Sí, en el sentit d'aquest, no et pensis que només tenen tot el que és part de Fira, amb menjar de diferents llocs deliciosos i monestís, que no s'ha fet demà i les llocs de Santa Teresa i aquestes històries, i no, també, a més, representacions teatrals de diferents escenes. Ah, molt bé, molt, molt guapo. Sí, sí, sí. Llavors, ho tenen allò com molt ben muntat, la veritat, eh? I ja us dic, avant de tot el que és el tema més religiós, hi ha emparades on es venen imatges religioses, escuts eràl·lics, com ho no podia faltar, hielmes, incidències, etcètera, qui més ha tocat el tema monàstic. Invitant a estar bé amb un mateix, no? Una mica, també. Sí, però jo et dic que va per aquí. Més que de spa i wellness, eh? Va més aviat de iglesia, eh? Diu que fa mil anys va ser fundat el monestir de Sant Benet de Vages i Nabarclas sempre ha viscut a la seva ombra. Durant segles, el monestir, el senyor espiritual i faudal dels Nabarclins, nomenava el rector i el batlla, donava feina a la gent del poble, però la gent també havia de pagar cada any del massiscensos. Mira, tot aquest ambient em fa una mica de mal rotllo. La vida medieval era molt crua i molt dura, eh? Rotllo naps a l'Obaldric, no?, de l'escurça negra, una mica. Senyor, que et nap té forma de tita, senyor. Rotllo menjar molts naps i passar molta misèria. Exacte. I pagar molts impostos. De fet, hi ha una pàgina web, que és monacaliapuncat, on la gent també pot trobar una mica més d'informació de totes les coses que hi ha. Però, clar, us fan tonel del terror o no? Perquè et dona per fer un tonel del terror, tens un monestir? No, el que fan, no, aquest vei és el rebós dels monestis, que això sembla interessant, també. Tot el tema del rebós i tal, i després fan tota la mena de firar amb el tema de ferran oficis. I les representacions teatrals, del que passa que no són rotllo tonel del terror, ara ja podríem proposar-ho, això. Hauria ser. Escolta, per què no? Perquè no, perquè no. Estic mirant aquí la pàgina web, i els tenen un apartat de la història de la monacàlia, la galeria d'imatges, activitats... I activitats, les representacions teatrals, n'hi ha una, que és una relació històrica de la guerra de successió, que això ben molt avui en dia. Després actuacions de grup desingues, esvartis, representacions teatrals de la festa, a Genollons i Pestum indigéstum, que això ja val rotllo, a Genollons, eh? Des d'anar amb Genollons, esclar, sí, no. Després hi ha Cercaviles, desfilada denupcial de Salà i Ricardis, en fi, la Pest... I entre les activitats entens una, que és fer l'avogada a l'estil tradicional. Quina mandra! Així, rentar roba, esclarir-la, esclarir-la, cuidar-ho. Molt de mandra, molt de mandra. Perdona, i aquest què? La Pesta Negra ha arribat. Jo em val rotllo, increïble. Que diu, el 1348, la Pesta només va deixar vius dos monjos a Sant Benet i poques famílies a Navarclas. I poca cosa més, poca cosa més, poca cosa més, eh? Sí, sí, sí. En fi, crec que la setmana, eh, que promet Navarclas al Baixes amb aquest monacàlia. Que el nom també va entregar-lo xula, vinga. Bé, no enganya, no. No, no enganya, monacàlia. En fi, va, passem a una altra història una mica més contemporània, si podríem dir, perquè parlem del Saló Internacional del Turisme a Catalunya, que tindrà lloc aquest cap de setmana. On, això, amb un juli, a la fila de Barcelona? Sí, sí, sí. De fet, s'acaba l'alimentària, comença aquest. O sigui que és una setmana com de molts salons, eh? Interessants, i aquest, el del turisme, és un d'aquells que jo costumo no perdre mai. Entre d'altres coses, perquè sempre agafo molts catàlegs de molts llocs, i després, doncs... La cosa es queda amb la intenció. Sempre tiro totes les sobres d'aquests, no sorté o desat, i tu no hi ha hagut manera mai. Perdona, jo tinc una experiència que la vull compartir amb tots vosaltres ara, perquè vaig anar al cap de setmana de la Carla i Davidson, que fa un any, que no es fan cada cap de cada mes de maig, em sembla que és allà també, justament, amb Maria Cristina, que on plena un de recintes de la Fira, i llavors hi havia un estant, no dir el nom, però d'una segurança. Ja em diu, si participes aquí, t'emportes, és possible que guanyis un viatge per dues persones a Nova York. Vinga, va, participem. Vinga, va, claro, para. O sigui, si no m'han trucat, no t'ho digui, 30 vegades, per vendre-me coses, o sigui, no m'han trucat cap, de debò, o sigui... M'ha de suntar, m'ha de suntar. Però aquí en el analístic és una mica diferent, perquè les oficines de turisme, en principi, no et truquen, com a molt, et bombardeixen, amb el mail, amb el filetint. Però només et dic que vaig memoritzar-me el mòbil, el telèfon, perquè si m'han trucat... Tinc un... tal, tal, no agafar. Quan em trobo allòs, no l'agafo, perquè sempre em missatges el contestador dient... Senyora Jordi Domènech, tenim una oferta molt interessant per vostè. Truquim, si us plau, quan pugui. Sí, no és el viatge, no en parlem. Exacte, és el que hauria d'haver dit. Conclusió, no participarem més en pamemes d'aquestes, perquè les tinguin trucades endavant, i després no et toqui, no et toca. No, no, ja ets passant això, sí que és veritat. Però ja et dic que en aquest cas és una mica diferent, perquè no et venen res i no són empreses que venguin res, perquè són, normalment, les oficines de turisme. Ara, jo no et dic que no vagis a deixar alguna cosa en algun hotel o alguna cosa, i també t'estiguin dins, però... La culpa va ser meva per picar i pensar que em podria trobar, després no et toca mai. És una cosa. Però la cosa que té interessant, també, és que pots anar fent-ho pel món, visitant els diferents pavallons. No només agafant propaganda, sinó que si tens la sort d'arribar en el moment que hi ha la degustació o l'espectacle, de turno, doncs, mira, fas la volta al món, vallà mateix, no?, al saló, al turisme. De fet, Barcelona diu que estarà present en aquest saló, a l'estat de l'Agència Catalana de Turisme, sota la marca de Barcelona, és molt més. Jo, perquè tots els municipis de la província estan representats gràcies a les marques Costa Barcelona, Païsatges de Barcelona i Pirineus. Pirineus també és Barcelona? Tot Barcelona, no? Tot, tot, tot Barcelona. Les olimpiades de Sotillern són a Pirineus, però fan a Barcelona. Barcelona Wall ja és una mica que t'esperia, clar. Què és això, Barcelona Wall? Jo vindia a Citerragona, Barcelona, Saló... No, Barcelona, va. Afeïtiu, afeïtiu. En fi, canviem de tema. Oh, què passa? Espertaco, jo sóc espertaco. Atenció, perquè aquest cap de setmana, per exemple, aquesta música a l'or romana és de Benur, hi ha la trobada d'armats de les comarques terragonines. O sigui, poca broma, imperi al terraco, a tope. Serà concretament aquest divendres, 6 d'abril? El 6. A dos quarts d'onze del matí. Això serà a Terragon, a Terragon o a on? No, això és el... Ostres, amb me'n pilles, eh? Però això ho tens aquí, potser. Pots pelat, diu, pots pelat. Pots pelat, això, pots pelat. M'agraden molt, m'agraden molt, perquè pots pelat, eh? A mi em sona molt pots pelat, saps de què em sona a mi? Ara puc parlar de mi un 30 segons? A veure, veig que l'antigenda et dona molt, no? Sí, sí. Per explicar... Aquesta setmana tota l'antigenda està basada en experiències de la meva vida, perquè jo vaig participar, si poso la música que eres, l'època romana, també, quan vaig participar. Ja et l'ac, que era una sitcom que feien les de teatre, que eren hostesses, i jo feia de cambrer. I el Mario, que era el cambrer, el Xavi Mira, em preguntava, dona'ns noi, perquè fes un càsting de cambrers. Jo deia, de pots pelat, senyor! I jo pensava que era un poble inventat, i ara m'acabo de donar... que és un poble que existeix i que està a Terragon, tu. O sigui, tota la vida pensant que pots pelat, amb aquella frase que vaig dir a Ja et l'ac, era... Però veig que això el veig per dir flasqui, no, perquè si tu haguessis d'allò, t'haguessis mirat, pots pelat, t'haguessis fet accent, de Terragon... És que les teatre em van prohibir fes de Neflasqui i Grotowski. I dic, bueno, però escolta, ja faré, clar, ja faré una altra cosa. Em van dir, clar, em van dir, això és una sitcom. Jo vaig entrar allà, al set, de rodata... Clar, clar... Jo vaig fer els meus exercicis... I em van dir, perdona, aquí és de Neflasqui, no pot ser, que això és una sitcom, té una altra registra. Dic, vale, vale, perdó. Si m'haguessis fet... Si m'ho hagués mirat, sí que hagués buscat... Clar, clar, que haguessis buscat allà... Pots pelat, tant de gona, tota la vida, no? Ah, no, clar... En fi, a Pots pelat s'ha advocat en una organització d'aquesta trobada dels armats de les comarques Terragonines, aquest diumenge, de Dill, que es convertiran en una festa, primer, per l'oportunitat de seguir les evolucions d'una vintena de grups, i, atenció, 650 armats. Tot el poble seran armats, quasi, eh? Sí, totes que són 650 armats. A més a més, també, amb una rossada popular. Home, has de donar-ne a menjar les tropes. Home, sí? Sí, sí. Si riu tan d'Esterics o Bèlix, eh? Va, parant allà amb rancho i a voràs, tu, com que... Perdona, és un bon cacaquet, eh? N'ha disfressat d'Esterics o d'Obelics? Aquest diumenge, eh? Pots crear fànic i confusió, eh? Jo ho veig molt, això, eh? Fer la broma d'anar a Pots pelat, agafes dos tios, el gros Vador Bèlix i el petit Vador d'Esterics. Te'n vas cap allà amb una canticlòra petita. Re-migallar una mica, filmant-ho, eh? Sí, senyor, que bo! Re-migallar... bueno, re-migallar... Molt fantàs, hem de re-migallar. Jo ho veig molt, això, ho veig molt, també. Que bo, que bo, quina pena. Que no tenen cap vestit d'Esterics, en fi. En fi, què és el que hi haurà? Doncs volia posar una d'aquestes activitats setmana santa, eh? Ah, va bé, ja estem ja en aquest territori. Sí, sí, sí. El mat ja va encaminat a tota aquesta història, eh? Llavors, jo sé que també hi ha gent que és molt fan de processons. I de més, però potser el tema religió no els hi va tant, i els hi va més aquest tema, que també feia que veure, evidentment, amb les processons, però que no seria el típico capirote, ni la típica imatge, diguem-ne, acabar, eh, allò, eh? Clar. No és tan dramàtic, eh? Aquí van una mica més a la sua, no? Una mica? Sí, sí, sí. Moltes gràcies, també. El fet que es reuneixin totes aquestes 20, no? 20 grups d'armats, que, a més, són tots diferents, amb tots amb les seves emblemes i les seves robes diferents, i tal, que, a més a més, una cosa molt més tarragona que no passa aquí. De fet, aquí em penso que l'únic lloc on també hi ha armats potents, és a Mataró, més a prop, eh? No sé si en Girona també hi haurà algun, però sobretot a Tarragona sé que sí que es viu molt, i per tant, el fet que hi hagi la trobada aquesta, em semblava una cosa molt espectacular per allà i anar a fer un Instagram a tope. Home, de fet, els mateixos diuen que aquesta trobada és com una mena de champions, on es poden apreciar... És el mateix que ho diu, eh? Tremendo, tremendo, tremendo. Sí, és de champions i armats. Sí, la Champions de Roma, que això no sé... A Itàlia, clar, no sé què opinen d'això, però, vaja... Diu, on es poden apreciar, clar, els diferents vestits i colors de cada agrupació i els seus símbols, eh? És una miqueta del que hi ha. En fi, passem a una altra activitat, que em sembla que no sé si és l'última... Ah, no, encara n'hi ha un parell, la primera... Bé, em fem un ràpid això, ventilem-ho. Bueno, pim-pam, eh? Sí, perquè tenim l'escarxofa i ja és. Jo poso una mica així, poso una mica i... Mira, escoltam-m'hi. Bé, però això era el Prat del Llobregat concretament, perquè arriba al més debil i al final de la temporada de la Carxofa, que jo no sabia, però l'escarxofa del Prat del Llobregat és una de les més qualitats que tenim a Catalunya. Sí, sí, sí. De fet, una altra que hi vam sortir... Mira, això em recorda també una experiència que vaig tenir ara fa pocs mesos quan aquí vam sortejar un sopar per dues persones al restaurant del Mirador, on era fer-hi amb el menú de l'escarxofa fixat, eh, del Prat del Llobregat. Diuen, podràs gaudir d'un món d'activitat al voltant d'aquest producte, que és la reina de cultius del Delta del Llobregat. L'escarxofa. I què és el que hi haurà? A més, de fet, és al final de temporada de Carxofes, eh? M'ho dic perquè fan ja la festa, diguem, una miqueta de clóenda, i aleshores, a part de tenir que és piratapa, fan un intinarari a peu per diferents llocs, diferents barris i restaurants del Prat, on pugui tastar el menú de l'escarxofa, hi ha tot el tema del jazz, eh? Fins i tot hi ha un intinarari amb bici, que es diu l'escarxofa i jazz. Sí, sí, que vas per tots els camps i de més, eh? Veient tot el que és el tema del cultiu i tot l'assumpte, i fins i tot hi ha concurs de cuina. Això serà els jardins del cementiri vell, eh? Bon rotllo, a partir de les 12 del migdia, hi va els 6 euros, eh? Sí, aquí tu cobres el testet, el testet aquí, sí, eh? Amast, però, escolta, que... La Delta no està bé, alguna cosa de pagats et posarà la Delta, eh? Que millor que menjar cosa d'escarxofa a ritme de jazz, eh? I això està molt bé. I acabem amb una última activitat d'entiendenda. Entiendenda? Entiendenda, què és? Aquesta la veniu molt ràpid, perquè d'aquesta només m'interessa una cosa. Bé, sí, la 18ena Fira del Cunil i d'artesania, aquest diumenge, a Vilafant, a l'Ala Empordà. D'aquesta Fira, hi va haver Cunil, Cunil, Cunil, dibuixos de Cunil, els nens dibuixaran Cunil, però a mi m'interessa és que hi ha el tercer concurs del llançament de Txana. Home, llançament de Txana! Ara feia temps que no teníem una activitat... S'estan perdent aquesta activitat del pagès de Ferru, eh? A l'Ulla, tio! Clar, que torna, no? Lançament de Txana, molt el tema. Clar, clar. Llavors, m'ha interessat molt el tema de llançament de Txana. Això, per això, s'havia de fer una inscripció prèvia. És a dir, no podeu anar allà i apuntar-vos, però sí que podreu anar allà i gaudir dels homes més forts... De Catalunya. Sí, de Catalunya llançant Txana, que dius que té a veure la Txana amb el Cunil, perquè això és la fila del Cunil, diu res. Però és igual que la gent n'ho mirarà. Escolta, però aquí l'hem colat. És que ens quedàvem això pendent de la festa major i l'hem posat per aquí. Jo me n'alegro, perquè ja et dic que, de fet, és on més m'agrada. I, a més a més, no és ni el primer ni el sort, no, el tercer concurs. Treser concurs, eh? És dolera, ja, el tercer concurs del llançament de Txana. Eli, cap de vila, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos apropat el que no hem de fer aquest dissabte. I, diumenge, ens trobem divendres que ve. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, bon cap de setmana.Adéu, adéu. I arriba de perri, com? Perri, com? Com a perri, sí. Perri, com? Com a perri, com? Com a perri, sí. És aquest, home. Papa Love Mambo. Arriem al punt de les 6 de la tarda. Connectem tot seguit amb Catalunya Informació per escoltar les notícies de les 6 i després a la segona hora el cinema del Jordi Roca i la música de la Júlia etmella, fins ara mateix, a la penya del Morro. Fins ara al punt de les 6 de la tarda. Ara escoltes ràdio d'esper. Si tu n'hi t'ses ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.0. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.0. Ràdio d'esper. Durant el 8.0. Ràdio d'esper. Durant el 8.0. I play, once you go, there was never, never, all this world That was when I ruled the world It was a wicked and wild wind Blue down the doors to let me in Shattered windows in the sound of drums People couldn't believe what I'd become In revolutionary swaps People couldn't believe what I'd become In revolutionary swaps I'm in revolutionary swaps For my head on a silver plate Just a puppet on a endless train Or a crew with ever one ever two I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world But that was when I ruled the world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world But that was when I ruled the world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I know a saint Peter won't call my name Ever on this world I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I hear jails and the bells ringing Roman cap i we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I hear jails and the bells ringing Roman cap and we cries for singing I'm eating barbeira, my soul, the cheer My missionaries in a far-off field For some reason I can't explain I organisar les xarxes en xarxes i ara están en xarxes. 就是 la lema en la July properly es waves buscen la pailu en la vall de Vers, en el número que está a punt de sortir. La primera es diu 50 anys dels resultaments räseries, La mascota dels actes serà un ou fènix amb una cantimplora. L'acte central serà la festa de la motxila, a mitjans de juny, en una de les discoteques més emblemàtiques de la zona armètica de Sabadell. Anirem tots els socis i socis de les seies amb la nostra motxila i la nostra carmanyola a ballar i passar-ho bé a la discoteca Luxuri. Ha declarat la seva presidenta, Romi Poredon. Demanarem al DJ que ens punxi les cançons. Pujarem dels dels Simps, anem a la muntanya o Foc Juliu. Serà la tralla. Ha afegit. Bueno, aquesta és la primera notícia. Passem a la segona del redactor de la penya. El titular diu que l'Ajuntament prohibeix fer-se selfies. Les fotografies que ens fem a nosaltres mateixos amb el mòbil anomenada selfies i que tant de moda s'han posat arreu de la gala d'anguany dels Òscars estaran prohibides a Sant Just. Fer-se selfies no és tan guai i, a més, se't veu la papada. Ha declarat el regidor de xarxes social, Sergi Seguir. Potser és una mesura impopular, però necessària ha afegit. D'aquesta manera, els tuitfotos d'Instagram o Facebook de la gent Sant Justenca, fins a un selfie, seran suprimit automàticament. Com a regidor de xarxes socials, tinc un botó al mòdespatx que permet controlar totes les coses que puja la gent de Sant Just a internet. Ha declarat Sergi Seguir. Aquestes notícies estan justetes. Fem més gràcia llegides que potser escoltades. Passem a l'última. Diu així, Sant Jordi celebrarà el 23 de juliol a Sant Just d'Esvern. Així ho han confirmat des de l'Ajuntament. D'aquesta manera, segur que no coincideix amb la celebració de Sant Jordi de cap altra municipi i la gent no tindrà l'excusa que ho celebra a Barcelona, per exemple. Han declarat des del Consistori. En lloc de roses es vendran marcarites molt més apropiades per la data i es canviarà la legenda on Sant Jordi invata un drac per un altre animal més estiuenc, la madusa, per allò de la platja, han afegit. En lloc de Can Ginestar, les activitats centrals es traslladaran a la platja del Prat i ràdio d'Esvern farà el programa especial en directe Sant Jordi amb xancletes, des d'aquesta platja del Baix Llobrecat. Bé, doncs aquestes són algunes de les... bueno, algunes no, les notícies surrealistes del Redactor de la Penya, que properament podrà trobar el vostre número preferit de la Vall de Vers. Fem una pausa per la publicitat i tot seguit el programa amb el Jordi Roca i el seu cinema. Fins ara mateix, a la pel·lícula del Mar Roca. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa Sant Jordi. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència deficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Seri? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Just de la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les Moods Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Moods Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi. També parlem de televisió, esports, van desconeguts, notícies positives. La setmana connectiva amb el que és el de Joves de Sant Just. Fem un cara a cara, no és de segon d'això. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les vostres tecnologies, videojocs i llibres. I a gent de concerts o cinemes. Nits electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i vissar-te de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Com que de divendres, parlem de cinema amb el Jordi Roca. El tenim al telèfon, Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, molt bé. Ja pendents de les estrenes del dia d'avui, tenim unes quantes. Com, per exemple, el desconocido del lago, també Francesc A. Sí, Francesc A. Francesc Diu, Jackie, una noche, o cròniques diplomàtiques, que sembla que comencem per aquesta última. Sí, avui potser en Mateu. Principalment una mica amb l'última del Xavi, ja unides veient. Moltes sorpreses. Comencem el repàs de setmana amb aquesta comèdia francesa del realitador Bert Joan Chau, que es diu cròniques diplomàtiques, i que el trailer fa així. Un bon boncito. ¿Qué pasa? ¿Aquí no trabaja nadie? Sus mujeres bien y las vacaciones han ido bien. Ya veo que pisan a fondo, no quemen los motores. Venga, Arthur. ¡No! ¿Qué es ese caos? ¿Cómo vamos? Hay un problema un poco gente. Cuatro millones de habitantes a punto de explotar. Señor ministro, le espero al ministro de Asuntos Exteriores d'Anes. ¡A ver, no puede ser el d'Anes! Vaya profesión de gilipollas, y encima siempre viene en bici. No tengo nada que decirle. Usted es el único que tiene un cerebro que funciona. Los nuestros ya están gravemente dañados. ¿Dónde está el principio? Está arriba. Ha hecho cortar y pegar otra vez, y su máquina se lo ha tragado. No, y es el procesador de... Se ve que no sabe qué hacer con tanto barullo. Tome. Aquesta és el trailer de gròniques diplomàtiques. ¿De qué va, Jordi? No m'ha quedat gaire clar, escoltant el trailer. És una mica... Ja tenim la tradició. Fa setmanes que ho venim parlant, que des de França ens arriben diverses comèdies, i avui ens n'arriba una de nova de fet. Estem observant una mica en la taquilla, com cada vegada la taquilla, com cada vegada ens arriben pel·lícules europees, més que americanes, perquè avui, totes les que parlarem són europees. Ah, està bé. El senyor Europeu està de moda o troba, com a mínim, a estrenar-se tot el mateix dia. Aquesta és francesa, gròniques diplomàtiques, i no sé si tracta del ministre d'Assumptes d'Exteriors de França. No em sembla? Sí, exactament. En aquest cas, el protagonista és això, el ministre d'Exteriors de França, el típic Galant, diguéssim, francès, que sap quedar bé amb tothom, que és refinat, que és culte, que sap posar pau allà on passa, i que l'únic que vol, en el fons, és podríem dir aconseguir el premi novel·l de la pau còsmica, que és el millor de tots. Però aquest establiment que ell té, que sap posar dins del ministeri, es veurà pertorbat quan contracten a un jove escriptor que el que faràs és escriure-li els missatges, els mítings, i els discurs, una cosa que passa molt habitualment en el món de la política. Sí, que tenen els descrivents, una mica, que fan el guió, i després el polític el repassa, o si vol canviar alguna cosa, al principi no escriuen ells, ho piquen uns altres, i aquí m'imagino que ja arriba la comèdia amb el tema d'error i coses així. Sí, exactament. I a més a més, això, que sobretot aquest jove li donarà molta comèdia i molta gràcia, diguéssim, a la sumpa i s'haurà d'enfrontar tot el gaminet polític, quan s'intentis revelar una mica, per tant, doncs una comèdia frantera amb molt de gancho. Bé, passem a la següent pel·lícula que també estrena avui. Es diu El desconocido del lago. Ok, les boses, les musclers, les biafutures... Això és francès, no? Mare meva... Te'n vejo, el peu. Trailer, Jordi, que no porta gaire. Tots ha de dir... Però El desconocido del lago, de què va? Home, és una pel·lícula, no ho sé, curiosa. Jo crec que pot estar bé. És per un públic més espacial, podríem dir, que costarà una mica d'entendre en general tot i que l'argument així és molt senzill, sí que és d'aquelles històries que, bé, al final potser no acaben de saber exactament què és el que passa. En aquest cas, ens trobem també amb un noi, ara d'en Jordi, que va lligar amb altres nois a llacs, a les riberes dels llacs, i allà, doncs, tenen relacions sexuals, fins que un dia s'enamora. Això ho fan? Cruixinc? Sí, això es diu Cruixinc. Ha sortit moltes vegades a aportar aquí la televisió, no? A Badalona, de què ho fan, sí, fan Cruixinc. Ah, policia ho fan a llocs. Sí, molts, molts. Tens de saber alguna cosa nova. Sí, Badalona. Fem Cruixinc a l'altre lloc, no? El franc és el protagonista de la història, que és el típic noi d'endocí més innocent, doncs et deixen portar per la passió amb un altre noi, que coneix allà, d'aquí al desconocido del lago, que és un home bastant perillós. Fins i tot podríem dir mortal. I llavors, amb el que passa, perquè ell, malgrat que és una persona normalment prudent, normalment segura, doncs continuarà endavant amb aquesta passió. Així que ja veurem una pel·lícula cap a fer. Ha estat bastant aplaudida, en general, per la crítica. Però és de por? No, és com una mena d'història. La relació que es tabeleix entre ells, no? Una mica, també? Sí, és entre els thriller, perquè és una mica el misteri, tot el que amaga aquest desconegut del llac, i després també tota la relació que s'estableixi entre ells dos, i també fins a quin punt arriba l'amor. És a dir, fins a on estàs disposada a sacrificar per l'amor, i acceptar-se uns quines coses. Bé, continuem amb la cartellera d'avui. També es estrena una comèdia dramàtica nord-americana de la mà del director Noah Baumbach, que es diu Frances A. Però A amb Hac A, dos paraules. Frances A. Frances A, bueno, escoltem el thriller, i ara ens expliques de què va. Avui no t'intenten cap thriller, sí que en tanquem, no, Jordi? Amà... Ah, normal. Oh, dammit! Oh, sorry, you have to, like, fake it. No, no, no, no, no. Stop! Oh, stop! Ai, des-top, això és com un test. La música està bé, és animada. Sí, m'agrada molt, eh. I ara mateix estic ballant, de fet, eh, esportant-la. La música és xula. Ara, el que diuen, hi ha aquí... No sé què sigui, més o menys, un expert autífics molt, que en el meu cas, no he pillat res. Frances A és una comèdia dramàtica protagonitzada per a Greta Gawing. I de què va? Sí, doncs, en aquest cas, és una pelcada amb blanc i negre, que continua tornant aquesta moda de les pel·lícules amb blanc i negre. La setmana passada ja em portàvem una. I avui, doncs, aquesta joca, per mi, que és la pel·lícula de la setmana, eh. Una comèdia dramàtica on la protagonista doncs és una rosa d'ulls blaus, molt curiosa, perquè, d'alguna manera, és una dona que viu a Nova York, però que no té cap apartament ni cap pis a Nova York, que s'aprenen en una companyia d'avança, però que realment no és ballarina. A més a més, té una millor amiga, que és la Sofia, però ara no es parlen així. Una noia de contrastos. La típica, com el personatge, aquest típic, que ens acostumen molt ara de nois o noies, com torpes, com una mica... Com es diu això? Despistats, no?, que al final ens acaben atrapant. Per tant, doncs, una pel·lícula que pot estar bé, que és entretinguda i que, doncs, la racó, elles s'han intentat sortir de tots els sacs de la vida, d'una manera, doncs, sempre alegre, sempre optimista i sempre molt còmica. És la típica pel·lícula romàntica que veïn a Los Angeles, a Hollywood o no? No, és una mica una estètica més índia, diguéssim, també aquesta nova línia que es agafen molt del cinema dels Estats Units, sense ser una pel·lícula romàntica ensucrada, ni tampoc el tema central de la pel·lícula és l'amor. A la de les homes tampoc és tan profunda, però sí que et desprenen un cert sentiment d'optimisme i de com encara la vida. A mi m'agrada una mica, només una mica, eh? Sobretot visualment a Meli, una mica aquesta estranyesa, aquest surrealisme que desprena aquesta noia com despreocupada, com despistada, una mica desprengable a la vida. Està bé, està bé, mira, doncs amb aquest comentari, segurament molta gent s'ho repensarà. Passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. L'actriu Holly Hunter torna a la gran pantalla, amb una producció holandesa sobre els origens de les persones. La pel·lícula es diu Jackie, que ja escoltarem el tràil en holandès. Sí, que ho t'ha deixat, això! Ja ho pensava. No, sí, sí. No ho sé, és que és clar, tot és un motiu, eh? Ara t'ho explicaré, clar. Visca Europa, no? És el motiu, perquè avui, frances, holandès, angles... Visca les llengües, no? Visca les llengües, això sí. Clar, s'han d'aputenciar. I també les hem d'entendre una mica, eh?, per clar. Amb aquesta pel·lícula de què va, Jackie? Vull comentar-se el que passa, que com que estic tan enfadat... Què passa? La gent del doblex de sèries està de vaga. I hi ha moltes sèries que estic esperant a veure, que ja s'han esperat i que no puc continuar les veient, perquè els senyors estan de vaga i ara què fem? Ah! Estan de vaga? No ho sabia, sí, sí. Tu la veus com hauria de ser en versió original, no? Sí. Doncs que ara els senyors que doblen sèries, de fet, les grans cadenes espanyoles i també de pagament, estan molt preocupades, perquè, clar, s'estan retresant els estrenes després de la pausa de les sèries norteamericanes. I llavors, les sèries norteamericanes, que es doblen en castellà, m'arribaran més tard, perquè hi ha aquesta vaga del sector. Sí, sí, exactament. Per exemple, una de les sèries que jo particularment segueixo, que és Cris Anatani, doncs no fa ja com tres setmanes que ha tornat, i a la tele espanyola dublada encara no la tenim, perquè estan en vaga i com així, moltes altres sèries. Com, per exemple, el Juego de Tronos, que s'estan anavinent. Sí, sí, aquest diumenge em sembla que és, eh? Aquest diumenge es trena a l'ACBO, a l'Estat Unit. Sí, el dia següent ja s'ha trencat al Canal Plus, però hi han dit que a versió dublada, doncs que, bueno... Que no, que no, eh? Ja arribarà a proveixar-se bé, si hi fotem. Molta gent pensarà, bueno, doncs que no doblin, no passa res. En fi, i això també afecta al cinema o només a les sèries? No, només afecta al món de la televisió, de les sèries norteamericanes. Bé, parlant d'aquesta pel·lícula, Jackie, que una producció holandesa, ja ho hem comentat sobre els origens de les persones? Sí, una pel·lícula que em sembla molt interessant, posa sobre Europa un tema rellevant i creixent, un tema que ja està bastant acceptat a alguns estats d'Estats Units, però que Europa encara costa d'entrar-hi, que és el fet de la subrogació, la mare per subrogació. Sabem d'aquest temps parlant, no? Perdona, Jordi, és que faig com tu, faig com tu, ara, m'he anat a Rússia. Què dius? Perdona, perdona, perdona. Posa sobre la taula aquesta pel·lícula, amb un avis molt còmica. El tema de les mares per subrogació, les mares de lloguer. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. I el fet de presentar-nos dues bessones, que, malgrat les seves bessones, són totalment diferents, i que, bé, van ser concebudes, gràcies a la mare de lloguer, els dos pares són, òbviament, homocessòls, en el Javi i el Marcel, i un dia rebran la trucada d'un metge de Norte Amàrica que els explica que la seva mare biològica, d'aquí, òbviament, no tenien coneixement, està malalta. I doncs les dues decidran tornar a Estat Unit a conèixer una mica els seus orígens. Una pel·lícula bastant comillagapota està bé, i jo crec que Juan Alejandro fa bastant bé en aquesta pel·lícula, i que, si a més a més ens serveix per posar sobre la taula aquest tema, doncs endavant. Bé, llegarem el repàs de les estrenes d'avui amb una noix. És l'òpera prima del director Cubà, Lucy Moló. Moló, o Molói, no sé com s'ha de dir. Com jo, i no ho sé. Jo no sé com plorar-ho. Creu-ho, Lucy Molói. Clar, no ho sabem. Escolta'm, el trailer, una noixia que estarà en Cubà, potser entendrem una mica més. Sí, home, suposo que sí. O no? A veure... I mi la copa, y quiero guardar el pleno, y quiero remetar a tu papá. ¿Cómo tú puedes? És cubà de la vana, una mica del sud de Cuba. Sí, home, com tu puedes, mi amor. Dos últimos momentos. Y yo... Sólo quiero salvarte. Bé, aquesta pel·lícula, una noixia que està rodada a Cuba, també, no, en part? Sí, sí, sí. Està rodada integrament a Cuba, a la ciutat de la vana. I és això, com tu has dit abans l'operar prima d'aquest director, que pot ser la padrina de l'Espagli. Per tant, suposo que tindrà una certa garantia. No ho sé com un gran director com l'Espagli hagi decidit a padrir-la, no en aquesta pel·lícula. I és un drama de sobreimmigració. Cancionar-la com dues persones, dos joves, vells amics, intenten sortir de la vana pel mar i per arribar fins a Miami, en busca d'una vida millor. Per fer-hi més dramatisme, un dels dos amics haurà d'escollir, entre continuar aquesta aventura i poder obtenir un futur millor, o quedar-se per protegir a la seva germana lila. Per tant, un drama amb tota regla. Fins aquí el repàs de les pel·lícules que l'estrenen avui. I passem ara a les notícies del món del cinema. Bé, parlem de la pel·lícula més tequillera del gènere d'animació de la història que hem sabut aquesta setmana, que ha sigut frozen, el regne del gel. Sí, increïble, eh? Pel·lícules d'avui en dia, que triomfen tant, i que es col·loquen en la història, de les que han obtengut més recaptació. En aquest cas, aquesta pel·lícula ja s'ha estrenat a Catalunya el 27 de novembre, però que fins ara, fins aquest passat cap de setmana, no s'havia estrenat a Japó i tanca així tot el cicle de la recaptació mundial. Una vegada s'ha tancat, que s'ha convertit en la pel·lícula d'animació més vista de la història. Més que Toy Story? Sí, per sobre de Toy Story val a dir que per molt poc, perquè aquesta ha recaptat 777 milions d'euros, i en canvi, Toy Story en va recaptar 770. Vull dir que s'ha quedat molt curtet, molt a prop, però l'ha superat. De fet, en la història de Disney, és la tercera pel·lícula més vista de Disney, només superada per Iron Man i els vencedors. Per tant, com a animació, és la pel·lícula més vista, sense dubte. Bé, doncs escoltau-me'n d'aquesta nova, aquesta nova, que he dit jo. Sí, jo crec que sí, home, molt per nens petits, però bé. Obert a qualsevol tipus de públic. I també, si t'hi fiques una cosa, Jordi, últimament, malgrat hi ha una crisi d'assistència molt gran al cinema, i com a esqueixa, de canes d'anglès, etcètera, hi ha unes petites pel·lícules que acaben tots el record de taquilla, i això fent un paràdic molt d'una mica així, amb pel·lícules mascuradents, home, hi ha pel·lícules... És com el que passa ara, que els rics són més rics, els pobres més pobres. La majoria de pel·lícules s'enfonzen, però hi ha, com per exemple, el triomfant, que l'opeta. Bé, canviant de qüestió, parlem de Monsters Call, que és la pel·lícula, la nova pel·lícula de Juan Antonio Vallón, que, al moment, ja sabem el títol, no? Sí, i també sabem de què va, perquè es basaran la nova novel·la juvenil de Patrick Nés, i doncs el que ens presentes a Conor, un jove que es desperta, i es troba un monstre a la seva finestra. Qualsevol podria pensar que estem parlant de Monstros CCA, però no és així, perquè el monstre que ell va veure a la finestra no és qualsevol del que un es pugui imaginar en un malson, sinó que és una persona que li ha explicat la veritat de tot el seu entorn i dels seus orells. Per tant, potser és el pitjor dels Monsters. És el pitjor de la veritat. És com el terapeuta, no? Una mica? Una mica. Fins aquí la secció de cinema amb el Jordi Roca. Jordi, en retrolem la setmana que ve, que vagi molt bé. Bona tarda. Gràcies, Jordi. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i d'enjumplat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Seri? És el temps, no si pot ser res, en canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Smooth jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarràbia, també parlem de televisió, esports, bandes sonores, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just. Fem un cara a cara, no és de segon d'això, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, vídeos, jocs, llibres, xarxes, escoles... Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres, si és certa, de 10 a 12 de la nit. Connecte-te al català. Dina el consort si per a la normalització lingüística ja pren català o millora-l. fins al nivell d'edat. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Vols dir que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, es qualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu.mob. Informatiucomercal.com. Bits. Nits elèctronica. Ara és... bits. Bits. Molt més que nits elèctronica. Ara viuen les 6 altes de Déu a d'Oig de la Ville. Bits. Molt més que nits elèctronica. Ara viuen les 6 altes de Déu a d'Oig de la Ville. I una setmana més, com cada divendres, acabem el programa amb la Júlia etmèlia. Tenim aquí l'estudi. Júlia, que tal com estem, bona tarda. Hola, bona tarda. Moltes gràcies. Que tu també et vens com una bola d'aquestes, no? Sí, tant. La tradució de Breaking World de Miley Cyrus, què vol dir? La bola aquesta de trencar, no? Jo vinc com una bola d'aquestes trencadores, una mica, de Molidora. Vinc com una bola de Molidora, ara, ara, ara, ara. Ara també s'ha estudiat a Miley Cyrus, perquè als col·legis... Sí, s'ha... no, als col·legis no, a les universitats. A les universitats, Miley Cyrus. S'ha convertit en la assignatura de la carrera de sociologia de la Universitat de Nova York, i, bueno, la assignatura no, és un curs distiu, i on els estudiants faran la classe titulada Miley Cyrus, Rasa, Classe, Gènere i Mitjans de Comunicació. Ah, molt bé, uïdos, troncal o comuna, no ho sabem encara. Doncs allà els alumnes estudiaran el pas de la cantant de princesa Disney i el que s'ha convertit ara, que no sabem definir-ho encara. A part de treballar els moviments de cadera que ella fa i els seus actes polèmics amb els mitjans de comunicació i totes aquestes coses que fa ella. Tot això a la carrera de sociologia de... Sí, igual que estudiant la societat i tal, estudiant la societat de Miley Cyrus. El cas de Miley Cyrus, com de Hannah Montana passa... Exacte. Bueno, el que hem vist últimament, no? Amb els seus números astrafalari i tot això. Continuem amb més notícies de música, perquè parlem ara d'Iconapop, aquests que escoltem de fons, que són un duet, són suecs, i treuen una nova cançó, no? Exacte, aquesta nova cançó s'anomena It's My Party, i és el nou single d'Iconapop, perquè s'ha d'anar de la Pè california, amb aquest single en realitat és una versió a l'estil d'Electropop, doncs, el duet suec, de l'original que està cantada per Lesley Gore als anys 60 i que té el mateix títol. Molt bé. Aquest tema és All Night, eh? Iconapop, són dues noies sueces. Sí, exacte. I acabem abans de passar avui l'artista català ha convidat de la setmana julià parlant de Michael Jackson. Exacte, s'ho anem a parlar d'ell. Ah, sí? Que ha semblat part de Michael Jackson últimament, no? Ah, sí? No, però... Ah, jo no, no, cabra. Atenció, perquè es prepareu un nou disc, evidentment, post-hum, de Michael Jackson, però amb cançons inèdites o no? Sí, el no-disc s'anomena X Escape, i són cançons inèdites inèdites del rei del poc que han estat retocades sense perdre la seva essència per productors com Tim Melan o Stargate. Aquest disc estaré disponible per iTunes, a tot el món, el dia 13 de maig, i, a part d'això, podrà adquirir una versió de luxe que inclou material inèdit, tal i com el va deixar l'artista, abans de morir, sense estar retocat, digues-hi. A mi, aquest tema que escoltem, que és de Iton Carabautas, sempre em motiva molt, em dona molta força, no sé per què, quan estic un dia trista, m'aposo i de cop de cop, com ho és, tio? I per anar a córrer i tal.Per anar a córrer, també, mola. Sí, senyora. En fi, passem ara gràcies per aquestes notícies musicales de setmanes, per la Julia, aquí, les hem d'apel·lar tots, eh? Què vol dir, que m'aplaudis?No, no, però bé, eh? No és raó politiva, perquè la gent n'aplaudés el que li agrada, i a la penya del moro sempre agrada tot. I quan ve la Julia, encara més. Clar, parlem ara de Lluís Llach. Avui fem un especial, podríem dir Lluís Llach? Un memorial, no, llets molt pobres. Un memorial, no, però què dius? Un memorial, què dius? Un reconeixement a la seva trajectòria, eh? De fet, que a setmana la Julia ens mostra... un grup musical català. Avui és un cant autor, concretament, no? És una persona, no és un grup de música. I avui vols com si fos un grup de música amb el teu soroll? Sí, eh... Sí, com és que se junta, no?, amb la seva banda, tot i que fa temps que no toca, va deixar de tocar en els últims concerts aquells de Berge, de què va fer. Per què ha d'escollir Lluís Llach? Doncs... no ho sé, perquè fa dies que estem parlant de grups de si jo, vas i tal, i he pensat, mira... Un clàssic.Un clàssic, no? Un clàssic de música catalana, no? Estem fent grups que han sortit fa el 2009, 2010, que ha sortit ja fa molt. A veure, comencem, doncs, per l'inici de la carrera de Lluís Llach, quan va començar aquest bon nom, va començar... Perdona, abans que comencis tu, jo et dic una cosa, jo tinc un problema, sento Lluís Llach, no puc... En canvi, ara veu. Dimitar és l'o... És un problema que tinc. Bé, no passa res, ho aguantarem, no? Es pot suportar. Trobo que sí, espero que sí. Doncs Lluís Llach va començar a composar de seves primeres cançons amb el piano quan tenia 6 anys. És a dir, el mateix temps que aprenia escriure a parlar, aprenia a composar cançons. Després del cap d'un temps ja va ser amb 20 anys, doncs quan va tocar la seva primera cançó dels escenaris, en concret va ser el festival de la cançó de Barcelona, on va guanyar el segon premi, i allà mirant-lo hi havia dues discogràfiques, una castellana, que li va proposar tocar en castellà, i a l'escola es va negar en rotund, i una catalana, que és la discogràfica concentric, que volia preservar la llengua catalana i tal, i llavors aquesta sí que va acceptar. I a partir d'aquí va treure el seu primer disc amb cançons com que Felís era la mare o el parc, i amb la mateixa edat amb els 20 anys va composar l'estaca, que és aquesta icona catalana, ja. La viciseta en per l'oppa davant matí al portal, mentre els sols esperaven i els carros veien passar... Limites molt bé, eh? Bueno... ...que on estem tots lligats, si no podem desfer... Perdona, aquest... aquesta versió és com antiga, eh? L'estaca és el cantí de tots llemres. A poc a poc veureu que l'estaca és l'himne sinó l'entès de l'equip de rugby, de l'usab, de perpinyà. És l'estaca i la canta n'allà cada vegada que estan al canes. Ostres, t'has d'exposar a cantar aquesta cançó. Si jo l'estirro fort per aquí, i tu l'estigues fort... Bé, evidentment, ell és llarg cantautor, que durant l'època final del franquisme, va resurgir, amb més força que mai, per ajudar contra el règim i amb aquest esperit catalanista. Alguna cosa més, de l'usliac? Sí, va ser amb 21 anys en un concert al Palau de la Música, on es va consagrar ja com a un dels intèrprets del moment, i amb bastant seguidors, i durant la seva carrera musical s'ha de dir que ha tocat a Madrid, també ha cantat al País Bascanausquera, i en països com França, Alemanya, Suïssa o Mèxic. A part d'això, ha rebut diversos premis que no ens anomenarem tots, però han sigut uns quants. I pel que fa de la seva discografia, consta 31 àlboms diversos recopilatoris... Per a poca broma, eh? Jo, a mi m'he hagut de posar compta un en un. I a part d'això, diversos recopilatoris, altres àlboms editats en altres idiomes, té un munt de discos i de cançons, a part d'això. Bé, com diem, Lluís Llach va dejar els escenaris. El dia 24 de març de 2007. Sí, va ser el dia 23 i 24 dels dos dies, amb un recital a Berges, al seu poble natal. De fet, va trencar, em sembla, no? Sí, va trencar per això, amb aquest últims concerts. Ara farà un any, no?, el concert per la independència. Exacte. El cap nou, on em sembla que va tocar uns quants temes. Va de trencant, eh?, al final, sí. ...que el camí sigui allà. La d'aventures, la de coneixències, es depreca el camí sigui allà. Que siguin moltes les matinades. Aquesta música, per un divendres a la tarda, abans de anar a la festa, va bé, no? Jo crec que anima i tot, a sortir. Tenim a apagar la ràdio, efectivament, i sortir de festa. No, però Lluís Llach, a part d'això, és un molt bon, molt bon músic. I és una joia, el que passa és que l'has d'escoltar tranquil·lament. Si tu vols festa grossa... Això era un divendres a la tarda. Si tu vols festa grossa, una festa, per exemple, si muntes a casa teva, no et podries viure. Acabem de dormir. Però necessita el seu moment i... Això és moment de pausa, eh? La moment de té, eh?, i el sofà. En fi, Júlia, Mella, moltíssimes gràcies. Una setmana més prou d'aquest programa. En retrovem, divendres, que vagi bé a la tarda. Fins la setmana que ve, amics. Fins la setmana que ve, amics. I a tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'onqui més riqueses. I amb aquest tema del viatge íte, I amb aquest tema del viatge aïta, que de Lluís, ja que n'hem peracabat, hi ha el capítol d'avui de la penya del món, només hi ha res que agraï tot la gent que ha fet possible el programa. I això vol dir, a la secció dels Bunis de Sant Juls, el Dani Martínez i el Joan Cirivella, també a l'antigua de la gent del programa Leli Capdevila i a la segona hora del cinema el Jordi Roca, també hem parlat avui amb l'Alberto Díaz, actor que està fent un obra al Maria Teatre i també amb la Jules Meña, al final, parlant de Lluís, i també amb l'Alberto Díaz, per exemple, i altres coses a la música, també en general. Si us ha parlat Jordi Domènec, tornem, i vendres que ve, segur, i dilluns a les 5 també. Que vagi bé, adéu-siau. Bona tarda, Adrià, bona tarda. Gràcies, Adrià. Doncs ja hem arribat al final del programa. A l'otonto, l'otonto, que còrrim més en la set a la tarda. Fins ara, com sempre, tot el que ha fet possible. La penya del Morro d'avui. El Dani Martínez i el John Chirivella, els búnic de Sant Gus, l'actor Alberto Díaz, que està amb ser foment un bar pel Teatre al Maria. Amb ell és també l'antigenda de l'eli Capdevila, el Jordi Roca amb el seu cinema, i ara el final amb la Júlia de Meña i la seva música. Si us ha parlat Jordi Domènec, tornem-hi llums a partir de la 5 de la tarda. Que tingueu un bon cap de setmana, i us deixarà amà amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno, des de la meva posició ja estic veient com està acabant de picar les últimes notícies de Sant Jos que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Morro. A Facebook? La penya del Morro. Com veu, som originals de mena. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Jos. Jo sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols, Seri? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Jos tan directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és vits. Vits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i s'acta de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1.