La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#48 - La Penya del Morro del 25/4/2012
La Pella vol borro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Sveu. No, no, no, no, no, no, no, no. Bé, Carme, però en continuem. Doncs ara fa una mica d'informació de servei. No em preguntis molts detalls, a tu di cara, perquè és una notícia que acabo de saber. Volem detalls? Per tant, no ho sobretots. I no tinc més informació cada que explicaré, però bé, podem parlar-ne, perquè crec que potser t'interessa o potser no. És informació de servei. Carme, estic com una mica ambigut o plegant, no? Demà, dijous, 26 d'abril, a partir de les 9 del matí, els serveis municipals passaran un georadar pels carrers Montserrat i Etaneu. Georadar en marxa, on? La utilització d'aquest georadar que pot comportar-nos algunes molèsties sonores al veïnat. Mira, tenim el soroll que farà a veure si molesta o no. No sé quins són les notes. Ara apagueu això! És que ara s'ha connectat i no es pot apagar fins d'aquí 20 minuts. Ara t'explico... No, l'has d'esperar. Perdoneu, eh? Hem d'esperar que s'apague el georadar. A veure... No s'apaga, eh? Com funciona, això? Li estic donant cops. Tenim un problema. Apaga, apagueu! S'ha apagat, ja. Home, tu menys mal, eh? Carme, no m'agrada el soroll que fa el georadar, ja t'ho dic ara. M'ha deixat com el tim, penses? Si vols t'explico per això, perquè s'ha de veig, perquè passarà. L'utilització d'aquest georadar demà al matí evita que hi hagi d'anys a instal·lacions sotarrades i aquesta actuació, per tant, és prèvia. I això és un georadar. I aquesta actuació, per tant, és prèvia. Els sondejos que es faran en els propers dies, els carrers Montserrat, ja teniu, que són els que quedaran afectats de mal matí, i són necessaris per l'estudi geotècnic del refugi de l'antiga escola Montserrat. I la durada de cada sondeig és d'entre 4 i 5 hores. Mira, tinc aquí el georadar... Ah, hi ha un butó, a veure aquest butó. Perdó. Perdó. No volia apretar. Que això t'ho faig jo, un moment, eh? Les tinc desmuntant. Vale. Ja està. Les he desmuntat per peces, vale? Veng una... Un georadar. És que estic molt tonto, jo vull. No un georadar, no? Què vens? Vinc una part del georadar, que és la part que li dona energia, la gastrilla. Vinc la gastrilla del georadar per 50 euros. Si algú la vol, la tinc aquí. Sí, molt, perquè les gastrilles van cares. El que es converteix en vàlegs 70, 80 euros, una gastrilla del georadar. I tot això demà afectarà alguns veïns, eh? Del carrer Montserrat i del carrer Taneu, a partir de les 9 del matí. Amb el so, que ja no sabem qui. Si veniu per Sant Jordi escolteu aquest so, no és que jo no t'hagin ocleat, és que hi ha un georadar. Sabia que t'agradaria aquesta notícia. Sí, molt. Gràcies. Tens més notícies així, friquis, de Sant Jordi? Potser no sé si aquesta l'aconseguiràs, friqui o no. Segur que sí, totes les notícies són un punt friqui. Ja tinc preparada aquí la sintonia d'Als. És així una punt cultural. Parla una altra. No, aquesta no és una punt cultural. No, una punt cultural. Parla una cosa així literària. Ah, literària, sí, home. Espera't. És una cosa literària, però literària o molt literària, perquè hi ha una cosa que és molt literària, eh? Happy birthday, happy birthday. No sé què. No traia Carmen de Mairena un llibre aquest any per Sant Jordi? No, perquè jo li hagués anat a demanar un autògraf. Sí, Sebastià Alsamora, Quim Monzó i Carmen de Mairena. Bona nit! En fi, ara busquem Carme. Doncs perquè Berlent del Sant Justèc Ramon Gener que ha guanyat un premi als jocs sorals del cas del català de Berlín. Però el Ramon Gener el deu per en Texans. No, perquè és j.a.n.e. Oi que és diferent? Ah, sí, és diferent. Ell és Gener com el més... Doncs un aplaudiment per aquest home, no? Sí. El cas del català de Berlín, a veure, t'ho explico. Ha de marxar fora perquè veu amb impremis, eh? Gener va participar impulsat pel centre d'Estudis Sant Justencs, que manté contacte amb el cas del català de Berlín, perquè l'entidad Sant Justenca difon la cultura del nostre poble a diverses entitats, institucions, biblioteques... Alguna vegada l'alcalde d'Ajorpem Néker ens ha vingut a visitar. Sí, però no només a Alemanya, això ha sigut casualitat. I també que és als catalans d'arreu del món, d'aquest. I aquest any s'ha enviat una misalània de Sant Just, que s'ha de evitar a l'Alemanya, i arran d'això la seva presidenta va informar el centre d'Estudis de la seva sisena edició dels Jocs Florals, per participar-hi, no calia ser soci del casal, ni tampoc viure a Berlín. I per això l'entitat Sant Justencs es va fer ressò d'aquest certamen. Ramon Gener es va animar a enviar-hi una narració curta, i la setmana passada es va saber que havia estat premiat. Bona tarda a tothom. És una dona. Soc la presidenta, doncs, del casal català de Berlín. Alguna paranya junta? No sé. La que n'ha de veure una narració curta. La narració curta anava de la prima vegada a Berlín. Oh, porta de pandemus! Oh, ja hi està! No eren poemes, eh? Era una narració curta. És una paraula de manya, també, no? En fi, com que no hi ha guió per aquest esquetx, no ho farem. És que si no tenim guió, és tonteria improvisada. Passem a una altra cosa. Ah, ja s'ha acabat, tu? Han fet tres notícies, ja. Passarem al caràter de Cultura, d'aquí uns moments a l'Apena del Morro, que vagi molt bé i recordeu que a partir de la set, hi ha una tradició vespre, i ara mateix totes les informacions de Sant Just a radiodesvern.com. Bona tarda, fins després. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de men. S'enfereré, oi? Un man oir a nos chatels? C'est pas pour moi. Offrez moi la Tour Eiffel. S'enfereré, oi? Pa-pa-la, pa-pa-pa-la. Cha-la-ya la pa-la-la-la. Je veux d'amour, de la joie, de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi je veux crever la main sur le coeur. Pa-pa-la, pa-pa-pa-la. Allons, ensemble, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. J'en ai marbe, bonne manière. C'est trop pour moi. Moi je mange avec les mains. Et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France. Excusez-moi. Fini l'hépocrisie. Moi, je me casse là. J'en ai marre des lampes de bois. Regardez-moi d'outre manière. Je vous en veux pas. Je suis comme ça. Je suis comme ça. Pa-pa-la, pa-pa-pa-la. Je veux d'amour, de la joie, de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Allons, ensemble, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. Je veux d'amour, de la joie, de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Allons, ensemble, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. Je veux d'amour, de la joie, de l'avant humeur. Je veux d'amour, de la joie, de l'avant humeur. Allons, ensemble, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. La realitat. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Diuen que en Justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Justesvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Diuen que la penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Dimecres, avui. 25 d'abril del 2012, aquest any. I aquesta hora de la tarda és a dir, ara? Com cada dimecres, l'aranxa Sánchez i l'Anna Rubira parlant de cultura. Bona tarda, noies. Veniu dir que ja ha seguit el programa, no? Sí. Aquí feu la tertulia esportiva. I avui és cultura. No penso parlar ni del Barça, ni del Telsiner. Avui jugueu al Madrid. Sí. Molt important. Avui, l'aranxa, què tenim a l'espai de cultura? Tertúlia de cultura. Volem parlar amb l'Anna i l'Almeria. Volem parlar amb l'Expo de la setmana i finalitzar l'agenda de concerts. Parlem d'una comèdia titulada Agost, que torna a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, després del gran èxit de públic d'una temporada passada. És una comèdia tècnica, que va arribar als 40.000 espectadors, amb plem solut durant totes les representacions que va fer l'any passat. Veieu que això no només és una cosa d'aquí. Arriba amb el premi Pulitzer i Toni de l'any 2008, sota el Bràs, i amb un gran èxit dels escenaris de Broadway i de Mics Mont. La rei estrena de l'obra és avui i estarà al TNC fins al 17 de juny. La família del segle XXI en concret fa un retrat de forma divertida d'una família del Midwest americà. I de quins femes tracta? Tanta d'abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d'una família típica americana. En unes situacions que van des de la farsa fins al drama, passant per les 3 generacions de la família, i sota la influència de la Violet, la matriarca, que pot arribar a ser tant de l'Iran com políticament incorrecte. I tot això passa per la desaparició del pare en unes circumstàncies misterioses que fa que totes les femes de la família s'ajuntin a casa. Qui és l'autor de l'obra Agost? És Tracy Letts, i aquí la dirigida Sergi Valvel, i està tardovida per Joan Sallén. I els actors que hi surten, si són? Vos que els digui tots? No cal, però alguns, no? Abel Folk, et va vilarassar-ho, Oscar Molina, Montse Germán, Johnny van al col·le... Van a colotxa, van a colotxa. Sí, sí, eh? Sí, sí, grans actors de la Sena Catalana. Et quedi alguna cosa, de Tracy Letts? L'autor de l'obra es va inspirar amb els seus companys de la companyia de teatre per crear els personatges, inclús amb la gent de la seva família com la seva mare, que un dia ell explica que un dia el van a buscar a l'escola, a la seva mare, i li va dir que s'havia separat el seu pare. I clar, el nen tot trista allà al cotxe, i a l'escola de l'oproma, i d'aquí ve la Vallolet. Molt bé, no? Molt bonic. I perquè la gent vagi preparada a veure l'obra, dura 4 hores i 20 minuts amb les entreactes i les entrades van des dels 14 fins als 33 euros. Bé, passem ara a una altra obra molt encertada, aquest monimoni de l'Aisa Minnell i Joel Greve. No sé qui l'ha triat, però de bona felicitats. Pots que l'entenc a Floreta, Jordi? Què? Aquesta setmana anem al Teatre al Maria parlant d'una altra obra de teatre on a partir del 27 d'abril, és a dir, d'aquest dissabte audiomanja, que és Santa Montserrat, el 27 d'abril, cojo. Podem veure el musical Millet, versió original subtitulada al català. Bé, aquesta obra, efectivament, narra la vida de Félix Millet, no? Doncs sí, des de la seva infància, on ja li robava els carmes de seu germà fins a l'actualitat. I comença en un lloc indeterminat on el protagonista està atrapat i una veu on off li explica que si no canta, és a dir, que si no explica tot, no podrà sortir en llibertat. Ah, molt ben jugat, això. L'acusat en Claudi Humor explica fets com, per exemple, quan va casar les seves dues filles al Palau de la Música i li va cobrar al consagre un 50% d'una despesa que més tard va assumir totalment la institució. També explica com va contratar una empresa o també com va amoblar el seu despatx del Palau a Moples, que ja tenia, i què va fer que li paguessin. En el musical podem veure la relació amb el poder cantada amb piano i citatitzadors. L'espectacle està escrit pel col·laborador del Jueves, Xavier Morata, juntament amb Helena Moliner i Jordi Pérez Soler. I l'actor que interpreta Millet és Marc Pujol. És una producció de la mama. Mare, mare, mare, mare, mare... Mare, mare, mare, mare, mare... Mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare, mare... De fet, el Teatre El Maria és un teatre de recercció, no tan, ja. Potser fa un parell d'anys estar allà al carrer El Maria, justament al barri de Gràcia, i utilitja també un projecte on i tot plegat, l'obra. Sí, perquè l'obra de teatre es complementa amb audiovisuals, projectats, on podem veure imatges reals i altres que no tenen res a veure amb la història. Sobre l'escenari, Millet haurà d'explicar les xifres del cas on és imputat. On trobem xifres com 30 milions d'euros d'esviats, 18 milions d'euros apareguts, 3 milions d'euros confesats, 400 familiars d'uas i català, 350 cantaires indignats, 13 dies empresonats... Però a veure, quants números no, m'estic mereixent. 5 peces pantalla, 4 causes obertes, 3 anònims, 2 guads del Padao, un soci i un consogre estafat. Oh! Que bo, que bo! Doncs aquesta és l'obra que es pot veure en aquest teatre, el teatre El Maria a Gràcia. De fet, qui ha finançat aquest espectacle? No parla poca vegada, de la finançació. Sí, perquè la companyia que fa aquesta obra és una companya molt petita i va anunciar el portal Berkami. Ah, sí? Allò que pots donar diners a projectes que vulguis, no? Sí, la gent fa demacenes virtuals i col·laborar amb diners per un projecte que li agradi. Dic que en dos dies van aconseguir 1.500 dels 3.000 euros que feien falta per fer-ho. Molt bé, un aplaudiment per aquesta companyia. Sí, per la gent. Vol dir que la gent volia que li fotessin can en mil iens, no? Sí, perquè, a més, en aquesta obra, o sigui, en aquesta pàgina, tu poses diners, però a canvi, com que et donen un benefici, per exemple, entrar a desgratis per veure l'obra, o que està bastant bé. I tant. Dic que l'obra és en català, dura 90 minuts, i la prova de les entrades és a 22 euros. Doncs el teatre El Maria, eh? El teatre El Maria, Barcelona. I ja aniré. I allà podeu trobar, no? Les coses? Sí. Perquè la web no et tens. Teatre El Maria.com. Molt bé, molt bé, pensem-ne que tenies. La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la. Bé, ja la passem a una exposició. La setmana de l'Anna Rovira. La setmana de l'Anna Rovira. Escolta, se sento d'aranxa. Perquè ja tu és. La setmana de l'Anna Rovira. No, l'exposició de la setmana de l'Anna Rovira. Ai... Que no t'ha agradat, com l'he presentat? No, sí, m'ha encantat. A mi m'ha agradat molt, eh? Gràcies, Anna. Anna. Qui faci més la pilota, guanyarà més diners. Aquesta exposició, que es diu Pantallago Global, la podem trobar al CSSB, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins al 28 de maig. Molt bé, Jordi. Molt bé, te la he dit al guió. Hola, pilota, Anna. Anna, cobraràs més? I tu, l'aranxa, no? Sí. Vos has lligat per zero, no? Sí. Quan jo era col·laborador deia, no. Diu, sí. Diu, el... et doparem el sou, jo. Gràcies. Jo, quina gràcia que em fa. L'exposició es diu Pantallago Global i, com deia, m'has trobat al CSSB fins al 28 de maig. I, abans de començar a parlar de l'exposició, us faré una pregunta. Quina? Si us imagineu viure en un món sense pantalles, avui en dia. Home, no. Jo no puc fer programes sense pantalles, ja. Perquè tinc la pantalla de l'ordinador. Aquesta, per exemple. I tinc la pantalla de les músiques que posem. I tinc la pantalla del mòbil quan lleixo a Twitter. El Tandint topic. Sí, el Tandint topic. O sigui que jo no podria. Tu mai veus la tele? Jo sí que la veig. Però què vols dir? Perquè només has dit les pantalles d'aquí. Perquè ho has fet. Però el mòbil no té res a veure amb la ràdio. Home, sí. Ja hi ha els tweets. Els tweets de la gent que en canvia l'apany del mòbil a través del Twitter o notícies... Bueno, estan parlant de pantalles i maten el Twitter. Sí, no, seria tot, seria tot. Bé, doncs, a veure. Us explicaré que les pantalles han anat canviant i amb elles, l'ús que no t'has fet de les pantalles. És veritat. Ara podem tocar les pantalles i canviar les coses. És veritat. Oh! Oh! Els lavències tecnològics han diversificat i modificat els nostres hàbits fins a arribar a un punt en què la majoria de coses que fem la fem amb una pantalla al davant. És veritat. És veritat. Nos ho havíem plantejat, eh? Ostres. I... I altres coses. Nosaltres què? No, no, no. Que som molt pensades, eh? No hem pensat res. Volia dir anar a la nevera i agafar el producte, però hi ha unes nivelles, aquestes domòtiques, que són intel·ligents i que no és una pantalla al davant. A fissió de la nevera et compra el menjar. O la nevera et compra el menjar. És veritat, és veritat. Ai, com ho sou, eh? El major canvi que ha patit en aquesta eina és el canvi de la unidireccionalitat que teníem abans, fins al que ara estem vivint, que és la multidireccionalitat. En tothom s'ha convertit en realitzador. És veritat, perquè tothom amb el seu mòbil pot fer un vídeo, pot gravar-lo, penjar-lo al Twitter, i estar abans hi ha una notícia que ha un operador de càmera. És tu, l'ordinador, només podies mirar. És veritat. Ara pots fer de tot. Ara pots fer de tot. Amb un mòbil maker fas les teves pel·lícules. Amb el final cut. Final cut. Són i vega. Premiac. Aquesta experiència en explica-t'ho, i són imatges, no? I com no, en pantalles? És que no, perquè ho feu aquí les xules, i jo també sé dir coses. A mi m'ha fet gràcia com ho has dit. Sí. Però bé, eh? I també... Ara no, però fa un temps era pain brush. El que? El pain, no ho feu, el pain, vosaltres? Sí, però el pain brush. El pain. El pain. Mira, el pain. El pain. El Photoshop. Clar que sí. El Photoshop, vale. No, i què es mostra, si què m'ho mostra? Les pantalles han estat instruments de la història, de la política, de la publicitat, de l'esport, de la vigilància i el control. I per acabar, gràcies a les nostres analogies, també són instruments del món ludic. Ah, molt bé. Per demostrar que les pantalles estan vigides que mai, el públic de l'exposició... Més vives que mai. Més vives que mai. El públic de l'exposició pot afegir els seus vídeos des de la web del CCB. CCB. No te'ns podem fer un vídeo ara i l'enviem allà? Sí. Fem. Fes-ho. Amb la teva demanda ja el mòbil. Què pretén tot això? Ah, i... També reflexionar sobre els problemes de la pantalla, que s'ha apoderat de tots els espais, cotidians com el cinema, la televisió, els ordinadors, els esmarfons... Estàblets. Molt bé. Que ens permeten veure tot quan sigui i on sigui. Molt bé. I el pilot de tot això que estan apuntats... Vincobrar, eh? Molt bé. Tens un art. Tens un art. La idea de l'exposició d'on ve, per cert? Ve d'un llibre que es diu Pantanya Global... Sí, de Jules Lipovetschi, no? I de Jean Leroy. Sí, amà, ja. Amb l'ajuda i l'exposició està feta amb l'ajuda d'Andrés Hispano. És una coproducció del centre de la cultura contemporània de Barcelona i amb el Santet Montmoseua de Donosti. I l'entrada costa 5 euros. I fins quan dius que es pot veure? El 28 de maig. Molt bé, molt bé. Doncs mira, potser ja anem, eh, perquè és veritat que a les pantalles estan a totes... A l'esplaudió el dia. Everywhere, everywhere. Pantalles everywhere. Sí senyora, sí senyora. Què passa? Nooo! De cop i volta ara l'estudi s'ha transformat en un color blau com un arquiri, brirosa i verd. Ah, canya! Estan els primers que toquen a l'agenda de concerts que a tot seguir repassem a la penya del Montrò. Has vist que ben lligat una cosa i l'altra? Sí. Ni matí esperats. Dijous, 26 d'abril, és a dir, demà actua qui són? Ah, Ildivo, al Palau Sant Jordi. Sí. Qui són, Ildivo? Són un grup internacional d'Opera Pop format al 2004. Opera Pop? Sí. Opera Pop. M'acanta molt. Urs, Voler, Carlos Marín, Sebastián, Ethan Bart, i David Miller són les veus de les temes com Isabel, una notxe, Xi o enamorado entre d'altres. Namorado de la luna. El grup té en total set àlbums d'estudi, l'últim weekend game, que es van des del 40 fins a 80 euros. Va, silenci, per favor. Això és Ildivo? Això és Ildivo? Sí. Si hi haguem tabano i maria. Sí, sí que l'ha quedat, sí. En fi, la mateixa nit, Carmen Amaya estarà a... No, estarà no, que la por està morta. La por està morta. Fuatada, sisplau. No, no, fuatada, no. Per tu? No, en aquest cas no es fuatada. En aquest cas és... Fail, no? I llavors, quan hi ha un fail d'aquest tipus, jo l'assumeixo amb tota la dignitat del món. Del món possible? I us dic que va, d'acord. Llavors hi ha un efecte de... Perdó. Hi ha un efecte de so per fer el fail, que és aquest. I la mateixa és la mateixa de la mateixa. I la mateixa és la mateixa d'aquest tipus. I és que, a més, amb la Bèmaria. És que Jordi... Si has de dir que una persona t'equivoques i quan està morta, i allò està viva, ha de ser quan sona a Bèmaria. Hi has fet en classe. Això en sabeu. El fail és en classe. Hi ha gent que ho fa mentre sona de Dijanqui. Un vies diferent. I després que jo m'he confós amb la Maya Montero de l'aureja, l'exorreja de Van Gogh, Carmen Amaya. Bé, en fi, dèiem que, també, de Mady Jones, 26 d'abril, arriba Carmen... Bueno, arriba, no, tenim l'espectacle de Carmen Amaya, la leyenda, al music hall de Barcelona. Ole! Què és això, de Carmen Amaya, la leyenda? És un homenatge a una de les grans figures de flamenca al nostre país, José Andrés Cortés estarà a la guitarra i Carmen Amaya... No, Carime Amaya. Carmen Amaya és tan morta. Carime Amaya, filla de la Winnie, i neta de Carmen, serà la ballarina que compartirà escenari a Minyaki Market. Les entrades estan per 6 euros. La Winnie, sí, era un home artístic de la mare. La Winnie i la Depu. És que m'he pensat jo. Clar, clar. Sí, són acudits de primer de bàsic, eh? Vinga, a continuar, abans que ens facin més ràbia, aquestes coses, la tarda del 27, a Montaver actuen a l'Efnac de Diagonalmar. Ells són un grup independent de Barcelona que s'han introduït al món discogràfic amb Noches de Blanco, amb un sor rock i una mica d'electrònica. De veu de Ramir Martínez, podem escoltar temes com 4 letres o el saqueo. L'entrada és gratuïta. Molt bé. Atenció, aquest divendres... també a la nit, però, Silverstein toquen a la sala Resmatàs. M'he anat des de Canadà amb un ritme post-hardcore, format per Shane Tull, Nate Bushhardt, Billy Hamilton i Paul Coel. La banda al 2000 es va formar i va treure el seu primer treball al mercat. Parles com el Yoda, no?Què? Parles com el Yoda, no? La banda al 2000 es va formar... La banda es va formar al 2000, i va treure el seu primer treball al mateix any. Vale, vale. En aquest concert, la banda presenta Short Songs. El seu últim disc, on trobem mini temes com World on Fire, o en les tents, o si és d'hàbil. Les entrades estan per 18 euros. La nit del dissabte, deia Jero Romero, actua el músic col de Barcelona. ¡Estaba obsesionada con el fin de la pasión! Ah, però ella, no? Parla d'una noia, no deu parlar? M'agrada molt, això. M'agrada molt? A veure què diu. En aquel minuto ya que olé a todo se acabó que talta mudé a va con tan solo y subó. Jero Romero. Cadena, si ets. Qui és Jero Romero? Jero Romero. Porta més de 10 anys dins de la música, compusant temes com Correcto, Cabeza de León, Las Lebes, Elas o Reloc de Sol. Jero, que és de Jerónimo, no? Suposo. Ha sigut la veu de Sunday Drivers, i ha tret el primer dissabte, gràcies a la web co-funding. Perdona, co-funding, que és un tipus de web, no? No, és un tipus de producció. Ah, vale, vale, vale. Aquests són per veure'ls. Com que l'aranxa sap molt de producció. Això li pot dir res. I la mateixa nit, també, aquest dissabte, De Vision and the Dancers, no? Són uns altres aquests, no? Billy de Vision and the Dancers. Ah, vale, vale, aquests són diferents. De Vision actuant a la salada de Quini. Són un grup d'Alamanya format a 1988, i té la majoria de lletres en anglès, tot i que al seu repertori també hi trobem lletres en alemany. Tenen uns àlbums d'estudi on podem trobar temes com We Fly Tonight, Love Me Again, Blue Moon o I Regret. Les entrades estan per 22 euros. Que el seu rotlleta, eh? Com es diu aquesta cançó? Aquesta cançó es diu... Correcto. Acabo. A veces tiene miedo a descubrir que sí. Passem a diumenge a dia 29 d'abril, i s'ha dit aquest diumenge, of Montreal. Es diuen així, estaran a la sala apolo de Barcelona. Qui són, of Montreal? Són un grup nascut als Estats Units, i es va formar el 1997, amb un sol rock indie, rigui, afrobit i psicodèlic. Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, sigui. Rock indie, rigui, afrobit... Afrobit i psicodèlic. Deixem-ho estar, que estic escoltant una cosa, indie, rigui, afrobit i psicodèlica. Afrobit. Música africana... Amb beat és la percussió, aquesta electrònica. Rhythm amb beats. Tu no escoltes el programa beats de Roddy Desvern, que fan càdivetes a la nit? Jo sí, de festa. De forra. I aquesta loca. En fi, i les seves lletres com són? D'on acostumen a barrejar lletres fosques i tristes amb ritmes alegres i festius. Què dius, molt bé. Voy a morir y tú no. No m'ha deixado, però estic feliç. Va a veure el doc positiu de tot. Sí, i tant. La banda té 10 discurs al mercat, i en aquesta gira presenten els temes de l'àlbum Fels Prires. Les entreles estan per 22 euros. La mateixa nit d'aquest diumenge, 29, DJ Tiga punxa a Rau, 14. Va néixer a Montreal en 1974, i és productor i DJ conegut per temes com Washington App o Madame Hollywood. És un desfomentador del club After Hours, que es diu Sona, i porta des del 2000 en un munt de la música i té tres àlbums al mercat. Les entreles estan per 20 euros. Bé, i atenció, perquè això té un mèdic. He buscat l'ordinador al grup, tal com s'escriu a la primera, sense haver-lo de corregir, d'Ai Apolli... Apocaliptican. Apocaliptican. Són aliments?Doncs, segurament. Perquè aquest dilluns 30 d'abril estaran sonant en directe a la sala Rasmates. Això és com el country. És de pel·lícula de Clint Eastwood. Rauheid, Rauheid. Rauheid, Rauheid. Rauheid, Rauheid. En Fiqui són aquests d'Ai Apocaliptican, una mica com apocaliptics, no? Són una banda de meta. L'Alemanya ha format el 95. Quan van treure el primer disc, es van veure per Romania, Eslovaquia, Hongria i Republica. Mira, perdona. És el cap, no? Aquesta és la versió d'un tema clàssic que es diu Rauheid. No sé si la coneixeu, Rauheid?No. Queda aquesta?Aquesta sí. Però és tan més que bimétal. Rauheid, Rauheid, Rauheid. En fi, i dèiem que estarà aquest dilluns 30 a la Rasmates, no? D'on són, dius, de qui us hem fet? Són d'Alemanya, elles han format el 95. El 2005 van iniciar la gira amb turistes i dir que aquesta banda té un tema en castellà, que es diu Baila con Migo. Les entrades estan per 23 euros. És el que displeva aquest tema. L'heu de buscar, no?Sí. Ara que em canta. Un accent de l'Emà Borracho, o...? L'hem trobat, eh? L'hem trobat. L'hem escoltat. És una mica un tòpic, la guitarra flamenca, ja pas d'entrada. Trompetes mexicanes, mariachis... Sí, el tenen els gorros de mexicans a la Rambla. Però el que xungo és que aquests són alemanys. Aquests són europeus. No sé què em dic, però... A vosaltres m'estan bé.Van a molt. I tot d'origà de... Ara no sé què em dic, però... Quina gràcia. Sembla una mica els cantants del Cirque du Soleil, com fan allò, que ens ensenya'm en castellà, eh? Mariachi, estanyol, macho, paela, sangria... Oh, fiesta! Bé, alguna cosa més dels deia Poca Leipzig? Poca res més a dir. Passem al dimarts de maig, que serà fiesta. Ja ho sabeu... Fiesta. Fiesta és una fiesta. Doncs al dimarts dia 1 de maig, de Slakers o Slakers, més ben dit, actuant a la sala Apollo. Sóc una banda de jazz. Sóc rock i reggae, procedent de Brooklyn, que es va formar en 1981. Com una pinta, a veure com sonen. Quines mesques que aportes últimament, gràcia? El que hi ha al programa... Crec que m'avisionaré aquest grup. Doncs mira, aquests diuen de Slakers. I aquest tema es diu Half the Time. Ui, m'agrada! Sí, que és veritat. És una mesca com del sol, motau, més rígim, que raro. Sí. Està molt ben trobat. Diuen de Slakers i com tenen a estar en la sala Apollo, aquest dimarts dia 1 de maig, aquí una setmana. A la seva escografia podem trobar albums com Peculiak, del 2006, Close My Eyes, del 2003, Red Lights del 1997 i, no ho més, entre ells, l'últim Lost and Found. Les entrades estan per tots euros. Bé, ja anem acabant, perquè avui vam fer llarga la secció, però perquè m'escolten molta música, que també ens agrada. Dimecres, dia 2, d'aquí una setmana, Manic Street Preachers toquen a la sala Resmatas. Això és, oi, ja més pop indie, que es diu o no? Sí. Què tal, qui són? Coneguts com Manix? Ah, sí, amb el Manix. Sou la banda de rock de Gales formada al 1986. Conegut per les seves lletres crítiques i accions polítiques, You Love Us, Little Baby Nothing, She's a Suffering i Revol, esperant escoltar el concert a la veu de James Dean Bratla. Brat, oi. Les entrades estan per 25 euros. Doncs Anna, moltes gràcies, per haver vingut una setmana més al programa. Aranxa, que vagi bé, tingués bona setmana. I nosaltres t'entrarem a la penya del Morro, fins ara. Adéu. Hola, amigos, aquí, Luiz Tossar, i mando un saludo fuerte y careñoso para la penya del Morro. Hola, sóc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Per la penya del Morro, la situació més Morro que es pugui fer, des d'aquí, des dels Gaudí, i espero que us vagi tot molt bé. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5, a ràdio d'Esvern. Comencem amb una notícia que diu així. Àpel anuncia els resultats fiscals del segon trimestre i menciona el cas d'Espanya. Com ens hem d'aprendre, Xoriol? No és un exemple de seguida. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda d'Esvern.