La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#477 - La Penya del Morro del 17/4/2014
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
No, no, no. Catalunya Informació. Són les 5. Comencem. Ha començat el gruix de l'operació sortida de Sant Mana Santa. 390.000 vehicles abandonaran l'àrea metropolitana de Barcelona. Connexer doncs per saber quina és la situació en aquests moments. Marri, ara bona tarda. Bona tarda. Està tallada la C31 Palamós per un accident sentit per la frugella. Tot i que es fan desviaments per l'interior de la població. Hi ha un quilòmetre de retencions en Sant Nord. I aquesta hora també hem de parlar d'un accident a la ronda litoral de Barcelona. Ha passat al moll de la fusta, sentit i obregat un cotxe tallant un carril dins d'un túnel, i això provoca intensitat de moment. El president rus, Vladimir Putin, amenassa d'enviar el seu exèrcit per ajudar la població rossòfona revoltada a l'est d'Ukraine. El govern de Kiev, Rússia, els Estats Units i la Unió Europea estan reunits a Ginebra a una sortida a la crisi de l'ex República Soviètica. L'Aliència de Barcelona ordena l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallarols i l'exsecretari d'Organització d'Unió Vicenç Gavaldà condemnats a set mesos de presó per desviar fons públics al partit democràstic. El govern espanyol els ha denegat l'indult que havien solicitat. Dos pescadors morts i tres de desapareguts van al Nou Fraig i d'un pesquet davant de la Costa d'Estúries. Els equips de recerca han pogut rescatar a vius 7 dels tripulants i continuals la recerca dels tres desapareguts. Paralitzada la producció de l'empresa chinesa que fabrica calçat per Nike, Adidas o New Balance, entre d'altres uns 30.000 treballadors i fan vaga per protestar pels seus baixos per la falta de prestacions socials. El Jari, el país més gran del Magri, i proveïdor de gas a Europa, celebra eleccions presidencials amb l'actual Mandatari Abdelaziz Bouteflika com a favorit. Bouteflika de 77 anys i amb un estat de salut precari ha fet la primera aparició pública en un any per anar a votar. L'aeroport de Barcelona, el Praté, aquesta setmana a Santa, un 11,5% més de vols que l'any passat. Mallorca, Roma, París i Tel Aviv i Nova York és on va més la gent. Renfa ha reforçat les rutes amb endològia i la Costa d'Aurada. Les autoscoles catalanes denuncien a Catalunya informació que s'ha duplicat el temps d'espera per fer els exàmens de conduir, perquè no se substituaixen els examinadors que jubilen. A la demarcació de Barcelona es fan proves cada 10 dies, a Tarragona cada 15 i a Lleida un cop al mes. Catalunya, informació. Els esports. El Barça vol passar a vaginar a la decepció de la Copa. L'equip torna a la feina, per preparar-se el partit de diumenge contra l'el·lèticlo de Bilbao. Jordi Alba i Mar Bartra podrien afegir-se la llista de baixes en defensa. En va ser aquest vespre a partir de les 9, segon partit dels quarts de final de l'eurolliga entre el Barça i la Tassara, i el podreu seguir directe a Catalunya Ràdio. I en el que hi erva el Polo, s'ha classificat pels quarts de final de la Lliga de Campions. Pel que fa el temps, la tarda transcurrarà amb sol, a gairebé tot Catalunya, i només alguns núvols aïllats. Temperatures entre suaus i altes, i a les xarxes d'uns 25 graus a l'interior. Demà, divendres Sant, tornarà a fer el mateix temps, per dissabte el vespre i diumenge. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, Sant Just, i gent de l'Estrenger. Ja ho sabem, però no passa res. Hem de fer la penya del Morro del Dijoussant. Benvingut avui, 17 d'abril del 2014, al programa de les tardes de la ràdio. Es parla i ho saluda Jordi Domènech. Avui som conscients que parlem una mica a l'aire. És que jo, Cristina, bona tarda. Bona tarda, a l'aire estem, per això, Jordi. Amiga, ara ho has dit tu. De fet, jo penso que avui no ens està escoltant ningú. És una teoria que ara l'haig acabat desenvolupant, Cristina. Però jo avui estic desanimat, perquè la gent està fora, la gent ja aprofita el bon temps, està amb el cotxe, ho pareix la sortida, l'AP7, tothom allà encaixat, o la platja directament allà. Però això no treu que nosaltres som uns professionals com la Copa d'un Pi. I per això estem aquí donant la cara i fent programa. Què passa, Cristina? Tenim quatre persones que ens estan veient per la UECA. Ara dues, eh? Ah, dues, sí. Això ha baixat, hem vist que efectivament... M'havia il·lusionat, té per un moment. Tranquil·la, avui estic tan segur que no hi ha ningú que ens escolta. Encara que demanem trucades, la gent no trucarà. O sigui que jo no pateixo. Un repte. El repte del Jordi? Mira, posem la música al repte del Jordi, perquè avui tenim un repte que és que algun oient truqui... I no un amic nostre, eh? No un amic del programa o algun nou... Bueno, el amic del programa pot ser-ho, però no cal trucar nosaltres a ell, eh? Si no esteu escoltant, truqueu 93-3-7-2-3-6-6-1 i compartiu les vostres penes de dijoussant amb nosaltres. Entendut farem la processó de la penya del Morro. 93-3-7-2-3-6-6-1. I d'això, avui al programa hem preparat algunes coses. Per exemple, d'aquí una estona, repassarem les notícies de Sant Just amb la... Cristina Bargas, Cristina. Bona tarda. A més a més, també, avui al programa, d'aquí uns moments amb el Sergi Font, des de Nova York, les notícies polítives de la Núria Oriol ofertes de feina. Connectarem amb el Casal de Joves. Intentarem també establir connexió amb l'Ovidi, que és col·laborador del programa i que està fent una obra de teatre a Barcelona, els dumentges de la sala Porta 4. Ens explicarà què tal. I també amb les llibres de l'Arnau Consult, tot això, en aquest programa de la penya del Morro especial dijoussant. No truca a ningú, no? Jo, que no truca a ningú. Cristina, comencem, si et sembla repassant, el més comentat de Twitter, perquè ahir va haver-hi... que va passar a la nit i a València també. Però, veja, més talla, campeoners de la Copa del Rey, a la Madrid Copa 2014 o Cibeles. Han sigut els temes més comentats avui a Twitter, perquè ahir, després de guanyar la Champions, l'equip blanc es va dirigir a la Cibeles per celebrar el nou títol juntament amb els seus aficioners. Perdona, cal llegir-ho tot això? Cal llegir-ho, no? Home, no ho fes, fes, fes. Després, que el capital del Madrid Tiquir Casillas el sés la Copa del Rey, l'objectava per la Cama, perquè no caigués, els blancs van sortir d'amastallar amb la Copa amb mans de Sergio Ramos encarregat de pujar-la a l'autobús i es van dirigir cap a l'adoport per tornar a la direcció a Madrid on brindarien el títol els seus aficioners. A la plaça Cibeles, miners de seguidors blancs, els van concentrar al voltant de l'estatua, de la font de l'ESA Cibeles, al centre de Madrid i un cop van arribar a l'autobús dels blancs a la plaça, un per un els jugadors van anar... van anar amb 100 cridats per pujar i van arribar a la plaça Cibeles la Ciberció va acabar un cop la Cidero Domingo va cantar l'Imna l'equip va tornar a l'autobús i va regrejar el Santiago Barraveu tot i que la Ciberció Oficial va acabar aquí avui encara molts seguidors celebren el títol a través de les xarxes socials en aquest cas, els alguns madridistes van decidir penjar fotos de diferents moments del partit i d'altres, en canvi, van decidir penjar fotografies seves en aquest sentit cal destacar una foto a Twitter que hem vist aquest matí que ha estat penjada entre altres madridistes antifas on apareixen ser seguidors amb una bandera de la Manya Nassi amb l'esbàstica al centre de la bandera i a peu de la foto apareix a terra l'estelada mullada el comentari d'aquest compte respecte a la fotografia era a la foto la vergonya del madridisme aquesta gentosa fora de les nostres grades cal dir una cosa Jordi és que ha tingut moltíssims favorits i moltíssims retuïts veurem a veure què és el que passa algú potser hauria d'aprendre mesures sobre tot aquests símbols, fatxes i franquistes i nazis que apareixen i que ahir es veurà bastant a la fanzone del Madrid per exemple o aquesta fotografia que apareix impunament aquí com sempre en fi, què diu la gent a Twitter per exemple Sergio Sánchez, diu campeones de la Copa del Rey per això som el millor equip del món no es pot comparar amb el Madrid sempre seran un segon d'ons al Barça un altre comentari jo no tinc perquè he enllegint aquestes coses ja m'ho pensava brossa de fer Jordi el Cristian Serra a 7.200 que diu quina nit madridista em sento orgullosa del meu rei al Madrid i per acabar el Robin Moreno que diu que el futbol no dona la felicitat no ha tingut la sort de néixer sent del Real Madrid en fi, doncs escolti una felicitació un aplaudiment als merenguis ja com l'Andrea per exemple que tenim aquí a la ràdio avui no, estan descansant però vaja, no era bona tots i ja està, tancem la carpeta i tancem el tema ja tancem la carpeta Jordi almenys se'ls felicitat en aquest cas i tu et recordo que eres una de les persones que estaves allà ben segura que el Barça guanyaria i estaves aquí celebrant-ho i de tot com que no, vols que ho recordem? home, fica el tall, fica el tall fem l'hora de la pena perquè jo no sé què passarà avui no veig la gent molt motivada no veig la gent animada com altres anys quan hi havia una final del Barça que la gent anava amb samarretes de l'equip, per aquí i per allà això és veritat sincerament això tinc la sensació que la gent no està animada i per aquest motiu, més que mai jo penso que el Barça avui guanyarà 3 a 1, m'he vingut a munt 3 a 1, el Barça guanya avui la copa del rei això va ser ahir el moment que em vaig... va pujar el sucre alguna cosa per vestir de fet, durant el programa d'ahir vam estar connectant durant tota l'estona amb els nostres companys l'Oriol Pascual i el Manel Ripoll col·laboradors del programa i que de fet avui encara estan a València o no sé si estan tornant ahir el cotxe, que el que vam connectar que estaven a l'autopista, allò era una festa Manel, recordo, estava amb la bossina Manel Ripoll, bona tarda Manel? Ui... Ha estat tan trist que jo crec que n'hi ha volgut posar-se, ni res No m'estranya Podem tornar a trucar al Manel, més que res perquè això també fa molta gràcia a la gent, veure quan la gent està en les seves últimes, com avui el 90% dels colers que estem així i més encara ells, perquè a sobre recordem que passaven nit a València a la nit, escoltant, suposo que alguns crits de madridistes com celebraven i a més avui que no sabrem si encara hi queda algun aficionat l'Anc, per allà, però... No volem fer-me la sang, però aquell cotxe perquè em sembla que ara estan tornant de València també estan a l'AP7, no sé quin alçada ara els preguntarem, aquell cotxe jo crec que no es viu el mateix que es vivia i he de preguntar-ho Manel Ripoll, bona tarda Hola, bona tarda que tornen avui Esteu al cotxe ara mateix, Manel? Mira, ara mateix com que sabíem que tindríem la connexió hem parat d'una era de servei, així l'Oriol podrà parlar més Perquè com que té moltes coses a dir... Han de fer rajada Diu, conduint, no puc fer les dues coses Heu fet bé, heu fet bé Escolta, ahir Manel com veu sortir del camp? Perquè clar, esteu... El sortir va ser trist El sortir va ser trist i decepcionat la veritat que per uns moments ens van un altre cop fer creure que podien guanyar que podien fer alguna cosa però al final les va tot al minut 85 en van a tot M'imagino que l'ambient avui el cotxe de Tornada de València que per Sant Just no és el mateix que el que hi havia ahir que portàveu la bandera del Barça al vidre portàveu la trompeta on teniu la trompeta? La trompeta i la bandera tot dins la maleta ja tot guardat L'únic que tenim és el xule que hem fet servir per l'himne d'Espanya per xular d'aquí para Sempre quedarà aquest moment S'ha comentat molt també a través de Twitter que quan estava sonant l'himne a Messi va escopiar en aquest cas i ha secretat una mica de rebombor i respectació també a les xarxes socials No sé si vosaltres ho podeu veure però en aquest cas, des de la distància on estàveu situats? Estàvem situats era gol xicotet baix Ah, gol xicotet baix Les entrades eren una més barata però poden ficar gol xicotet tal que havíem estat en altres finals allà d'allà i aquest cop era una mica més de baix gairebé fent Tornada en un dels cornet Vau haver-hi algun incident o alguna cosa per l'estir? Entraràs a aficions després del partit? No, no, no El que sí que ens va... va ser el moment d'entrar perquè és la quarta final que anava i la tercera final que anava més talla per a més o menys ja coneixem una mica com havíem d'entrar i tot i quan vam d'accedir a les olorones d'entrar als aficions de la Barça hi havia un curto de seguretat de la Polícia Nacional bastant considerable Sí, sí, sí perquè l'altre final que vam anar amb el Bilbao i amb el Real Madrid l'altra vegada no hi havia hagut veient aquest curto de seguretat perquè hi havia molta policia muntada de cavall i al final de la Barça els fèiem passar per un curto i hi havia banda i banda Polícia Nacional No, de fet, també políticament ara mateix l'ambient és diferent que fa un any o fa un paio d'anys perquè, per exemple, hi havia moltes merestalades que en l'última final de la Copa del Rei i també més banderes espanyoles, minuts i set-quatorze l'Imna d'Espanya, uns xiblanos, l'altres cantant-lo En fi, Manel, tens per aquí l'Oriol que volem escoltar-lo, a veure com està després trobem, sí, sí Ara et passo l'Oriol que està aquí ja descansat per ganes de fer una anàlisi important del partit Ara ve l'arrajada, eh? Ja he preparat l'audiència Jo et trobo molt, perquè l'Oriol també està una mica ha parat el cotxe per poder parlar amb nosaltres Bona nit Bona tarda, si de cas Bones, bones, dir-li a l'Oriol Manel Ja ho has de fer Va, Seriva, sempre Oriol, digues, digues Com estàs? Una barreja de frustrat, emprenyat trist, també trist, perquè veus que realment s'ha acabat el cicle Sí, que ja és el que comentàvem una miqueta ahir de dir, a veure si era la última alegria que podien donar Perquè tu encara confiaves, eres dels pors que deies aquest equip se'n vagi per la porta gran i escoltem, i un partit que haguéssim pogut perdre ben bé de pallissa, perquè van tirar dos pals tot i que Pinto va fer es van mancar els dos gols que ens van fer va fer parades de mèrit però a l'últim minut Neymar va tirar un el pal que haguéssim pogut anar a la pròrroga perfectament vull dir que fins al final el que va ser clar, és un equip que ja veus que fa una sèrie de partits que se van de cadència i ja ha tocat fons i això no hi ha cap que ho vaig fer aquí Oriol, la manera que fes una valoració de diferents jugadors, per exemple, Neymar no, Neymar pues mira, dels pocis que ho veig tant Messi N'estava convocat, aquest No ho sé, l'o gle Messi és lamentable, suposo que el Dillosa tertulia en parlarem, però l'o gle Messi és un tema per fer-se mirar, per reflexionar Al ves a la seva puta bola. Cesc Fabregas. Eeeh... un altre que va caminar. Xavi Hernández. Buf, ja hi ho. No vull dir xavi, xavi, xavi, és un tema que ahir vam estar comentant amb gent fora del camí tot i que dèiem, tots arribàvem a la mateixa conclusió que xavi veia el partit que feia i clar, altres anys... Doncs que s'ha fet gran, perquè altres anys veus que el tio, que agafava la pilota, miràvem el primer toc, el segon toc i ja feia passades i ahir veus com retenia la pilota, trigava 3 hores a fer el pass i donava temps a que la defensa del Madrid i es col·loqués. Més noms, més noms propis. Marc Bartra a la jugada del gol de Vell. Futur. Futur, jo crec que aquest nen no és el futur. Perdona, mare, escolta't bé, tu. Marc Bartra a la jugada del gol de Vell. Marc Bartra a la jugada del gol de Vell. Es va trencar just a l'esprint. Va intentar fotar-li un... Fixa't, a l'inici de la jugada, intenta fer-li falta, però li dono un cop, però clar, és que Vell és un portent ofícico i Bartra a pobra va fer el que va poder i a part va acabar la Junat. Jo, Bartra, crec que és de lo poc que salva i juntament amb Jordi. Fixa't, els dos que van acabar la Junat són els dos que més bé per mi van fer. Tata Martí, no. Hòstia, és difícil. No sap... no s'ha pigut mai que és el Barça. L'hem donat l'oportunitat, l'hem donat l'oportunitat d'entrenar un equip com és el Barça. Ell no ha sigut capaç d'intentar conduir aquest esprint final d'aquest jugador. No en sap més. Però jo no pensaré... Ell ha fet el que ha pogut, el que faig és que no en sap més. Hi ha un punt que no en sap més. I que la gent de vestuari, clar, ell li ha faltat motivar el jugador, sols una mica d'ordre. Tu no pots permetre que, a més, si sigui el cinquè partit busquets, tampoc l'has dit, però el partit de busquets d'ahir porta uns quants partits busquets que també és per fer-ho somidar, eh. Tata Martí no pobra, ha fet el que ha pogut, però no en sap més. I ha deixat que els jugadors vagin caminant pel camp. Més doncs, Andoni Sovezarreta. Vuc dimissió. I per acabar, Josep Maria Bartomeu. Eleccions. Eleccions, eleccions. Aquest és l'anàlisi. L'anàlisi que ve que ho comparteixen molt col·les, eh, a dia d'avui. Oriol, m'agrad tot. Espero que tinguis una bona setmana santa. I abans de marxar, deixem dir-li una notícia, que potser l'ha llegit o l'ha escoltat, si de que ja la comentarem d'aquí dos dilluns, a la tertulia esportiva. Però vaig veure l'altre dia per Facebook, que penjaven una publicació que en principi deien que havia fet el diari marca, on es comentaven que tota Barcelona tenia... perquè em vaig llegir més o menys el que posava, i deien que tota Barcelona tenia informació que corrien els rumors, sobre uns correus suposats, o whatsapps, o informacions, que diuen que, bàsicament, més hi ha, més hi ha, aquest any, doncs estava centrant en el mundial, que només anava per això. Això és un whatsapp que hem rebut 50.000 vegades. I no només parlar de més, sí, parlar d'altres persones, també. També parlar de Roussell, parlar de molta gent, aquest whatsapp. Sí, és una cosa que es pot parlar, sí, sí. Bueno, en fi... No, i et dic que ara anem tristots cap a casa, que anem per a Tumantet, però ara tornem a Castelló, ara, per la vostra informació. Molt bé. I ara farem a fer un cafè perquè s'ha de aguantar. Ha sigut res. No... s'ha d'intentar veure la part positiva d'aquest aquí, tot el que ens ha donat, com ho ha guanyat, mirant un pare així, històrica. O sigui, aquest equip ha estat el millor del món, ens ha donat molt com ho ha donat i tot, i jo crec que se'ls ha de fer un monument, però ara aquí ha quedat definitivament enterrat. O sigui, s'ha acabat, s'ha acabat, i ara el que s'ha de fer és agafar l'escombra, i si la FIFA ens desafixa... Si no ens desafixa la FIFA, tindrem un problema molt gros. Molt gros. Però enorme. I espero que això mínim a la Barça ho pugui arreglar, i si la FIFA ens desafixa i vendra, ja em parlarem, suposo, però deixar uns quants jugadors, un piquet, un bosquet, un messi, un neymar... O sigui, deixar una sèrie de pilars de l'equip, i a partir d'aquí, a partir d'aquí, agafar l'escombra, fer fora molta, molta, molta gent, i portar gent entre l'alfili a l'elegent nova, perquè donin moltes més ganes d'aguanyar un equip i ho ha guanyat tot. Que sang nova, sang nova, necessitem. Molt bé, Oriol, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i que tingui un bon viatge tornada, i descenseu una estona. Moltes gràcies. I també, des d'aquí, el nostre homenatge, com tu, els més de 30.000 o 40.000 aficionats, no sé quants, eh, del Barça, era amb 20.000. Bé, amb 20.000, que veu una animada, fins al minut 90, als jugadors del Barça. Això sí, vam acabar fònics, eh? Això sí. Fins al final vam acabar fònics, el Manel també s'estava prenent les pastilles de la funia, estàvem ja que no teníem veu, i fins l'últim moment ho vam donar tot. Ah, se'ns va acabar l'Algarvo amb el gol de David, el 85, ja va ser on ja vam haver-hi un xop. Ja m'ho penso, en fi. Moltes gràcies, recordes el Manel i també l'Helena, i la germana de l'Helena, eh, que no està perduda. No, amb la germana. Perdó, perdó, perdó. La germana de l'Helena, la Carme, no sé si ronda per aquí. No, és veritat, que més avui és el seu aniversari, per cert. Exacte, la felicitat, Carme. Ja la felicitat ve aquí. Que no ens escolta, perquè avui no ens escolta ningú. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Que vagi bé, una abraçada. Una abraçada, eh, a tots. Això sempre, sempre. Segueix la penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de Met. 5.23 de la tarda, continuem en directe al programa. Un programa avui, escoltat per menys de dos persones. Perquè nosaltres dos restem, Cristina. Ah, vale. No sabia això. Sí, som els dos que escoltem el programa. Avui, perquè no hi ha ningú. Ja està, assumim-ho. Assumim-ho que no hi ha ningú. No em passa que estigui trista. Home... Jo tinc una cosa, avui... Però no ho sabem, això, tampoc, amb certesa. Jo tinc una cosa. Jo estic convençut, amb l'experiència que tenia més a la ràdio, que si no ho féssim programa, o sigui, si no ho féssim re... Si no ho féssim re... No passaria res. Home... Per què ningú diria res? Perquè ningú ens escolta. Encara a veure si ens sorprendria amb Jordi. Ens sorpraria algú dient, escolta. I avui què? Tant de bo, tant de bo. Tant de bo, Cristina, ens escolti algú i digui... No, no, és que jo no estic escoltant. Aquí a la ràdio, per exemple. O al través del xat, algú ens escrivís. Mira... Que vas a escriure a tu, ara, algú? No, no, jo no. Passem a les notícies de sent just. Vinga. Fem, però anem a fer-les. Bé, parlem de setmana Santa. Feina intensa, també, per les pastisseries de sent just de cara a la mona, i dimarts a diferents activitats del nostre municipi de sent just. Comencem, però, parlant de la mona, perquè ja feina intensa aquests dies de les pastisseries del nostre municipi, com també a les pastisseries de Catalunya, dilluns i dilluns de Pasqua, i la tradició marca que els padrins regalin les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquest any, el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen, sembla, no? Sí, tot i que dilluns és el dia de més feina i de més vendes de mones a les pastisseries, els establiments hi ha pedies que treballen allestint-ho tot i preparant les figures de xocolat. El tema estrella, com has dit, són les mones d'aquest any de la pel·lícula animada Frozen, i els seus personatges, evidentment, i també altres sèries de la televisió que agraden molt els infants. En guany, però, el Barça sembla que ha perdut una mica de volada. Oh! Per què serà? Sí, no sabem si pot tenir alguna cosa a veure, també, amb la derrota d'ahir, però, en aquest cas, l'actualitat mana en els temes destacats de les mones, pel que fa els més petits del cas, però també l'actualitat política. Ah, sí? Deixa notar en alguns pastissos. La pastisseria, a Bogonya de Barcelona, ha creat una mona molt especial, i és una urna de xocolata. Hombre, postesia a Bogonya amb l'Armand, eh? Que bé, el coneixem aquí, a la ràdio, perquè fa el programa del Just Plus, els lluns de la nit. Doncs, aquests dies són per tant dies d'encarrex i de compres de mones, per tant, doncs, a les pastisseries fanuraris especials per facilitar la gent que pugui anar a comprar i encarregar la seva mona per als seus fillols. Avui a la ràdio hem parlat, justament, amb alguna de les responsables, d'una pastisseria senjús. Diria que és la pastisseria trilla o celles, em sembla. Escoltem quina és la que han comentat les més populars. Per exemple, aquesta any està la Violeta, la Bèlgola Flóssent, i totes aquestes. Però com posen les coses del Barça, que encara que hi hagi perdut, que ara les demanen? Aquest any els Flóssent. Ha estat tot agotat, eh? Vull dir, ha sigut terrible. Jo és que no en queda ni una, eh? Quan compres els diners ja t'ho diuen, aquest serà el que més triomfarà, i ha faltat molt, d'això ha faltat molt. El que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. Hi ha anys que el Barça no dones a base a fer, i aquest any la cosa van relentir, eh? Aquesta any, l'última del Barça, doncs no està una mica com de baixa. L'Espidior van també estar llegant altra vegada, perquè avui és avui o demà, serà la pel·lícula. Acabem d'escoltar Jordi, que han parlat aquest matí al Justa de la Fusta, el Cel·les Bravo, de la Marcela Rodríguez, de la Pastisseria Trilla, i l'Arman García, que és el responsable de la Pastisseria Buña, de Barcelona. 3 pastisseries diferents, i com acaben de comentar, doncs, el Barça, la majoria de comentaris van, doncs, que ha perdut bastant importància respecte al tema de les mones. De fet, aquesta... la Pastisseria Buña, que està a Barcelona amb l'Arman, eh, que durant molts anys també ha sigut Pastisseria aquí, s'enjusta amb Buña al centre del municipi, ens explica la mona aquesta de la urna, no? Una mona especial. Ja fa 3 o 4 anys o 5 anys que fem cada pasqua, com que totes les de més mones són pels nanos, pels nens, doncs sempre en crem, la que fem de parador, per entendre'ns, és una mona una mica reivindicativa, no? Doncs aquest any hem fet això dels censurcorrògats, això de la urna, per reivindicar una mica, per això el tratatixidi que veia que hem de tenir. Dit això, passem ara, i entrem de ple, als actes de Sant Mana Santa, s'enjust. És una mica l'ambient que es viu a Sant Just durant aquests dies, o no, perquè de fet el processó s'enjust no n'hi ha. L'església de Sant Just però és el centre nostràgic dels actes religiosos de Sant Mana Santa. Avui se celebra Dijous Sant a les 8, recordant el Sant Sopà, demà serà el torn dels laudes, dissabte de la vella pasqual i diumenge missa de diumenge de pasqua. Sí, Divendres Sant i dissabte, a partir de les 9 del matí tindrà lloc un ofici de lectures i laudes, a les 5 de la tarda, de Divendres es recordarà la passió del senyor, i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Viacrucis a l'entorn de l'església. Pel que fa dissabte el vespre, es celebrarà el sobembre... Perdona, hi ha un Viacrucis en tot de l'església. Està molt beixa, no m'ho pensava. Passem a dissabte, perquè el vespre se celebra la solemna vella pasqual, que remora la ressorecció de Jesucrís. Ja són justes per a les 8 del vespre i no de matinada, per tal que es pugui assistir en aquest cas més gent. De tota manera, aquesta celebració se llarga fins a les 10 de la nit a proxima per acostar-se al diumenge, que és quan Jesús va ressuscitar. Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de pasqua, a les 11 del matí, una tradició que anys enrere se celebrava amb 3 misses diferents al llarg del matí. Des de fa anys que diumenge de pasqua només suficia una única missa per recordar la ressorecció de Jesucrís i fins i tot potser més important el seu missatge, que és dignificar el món. D'aquesta manera, la comunitat cristiana de Sant Just soneix per celebrar l'amor i la ressorecció de Jesucrís. I atenció, perquè de processons a Catalunya n'hi ha moltes. Oita. Després de la segona hora, potser, sinó de temps, repassarem algunes, perquè si algú té interès en anar, pugui fer-ho. Per cert, avui, el chat de RadioServ.com hem estat tornant a l'Ocom. Per què? Perquè de vegades veig que hi ha 5 persones. A mi també m'ho posa. A mi també veig que n'hi ha 3, veig que n'hi ha 2. Mira, ara 3 ha canviat, és veritat. Ara n'hi ha dues, ara n'hi ha dues. Perdoneu que avui parlem de nosaltres fem endogàmia, però ens fa certa il·lusió que en un dijous sant, i com a avui tothom està fora, o a la platja, o al cotxe, i els ajuntaments tancen a les 3 de la tarda, i la majoria de feines també. I també sols que l'una, aquí a la ràdio, pensar que hi ha algú que ens escolta, ens fa il·lusió. O sigui, moltes gràcies. Dit això a dos quarts de sis de la tarda. Continuem repassant més coses de Sant Just. Dos actes d'agenda per dir març que ve al nostre municipi. Comencem parlant de l'Avenprojecte de Reforma del Barri Centra, que, com diem, es presenta dimarts 22 d'abril. No, Cristina? Sí, l'Avenprojecte es presenta dimarts 22 d'abril, i es farà la presentació pública de l'idea del part de l'Ajuntament de Sant Just, que té pensat fer el carrer de la Creu. Al Consistori ja han carregat l'àrea metropolitana de Barcelona, el projecte executiu, que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu, si la ciutadania està d'acord. Però, explicant què consisteix l'Avenprojecte, i que els Sant Just Tens facin suggeriments i propostes dimarts 22 d'abril, es farà la presentació pública a l'idea de l'estala municipal de la Teneu, a les 8 del vespre. L'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, defensa que és un espai polivalent, d'un entorn del carrer a Teneu, i el carrer Creu, a més, recorda que facilitarà l'accés del claustrat de l'equivament de les escoles i el pati del Raurà. El Consistori espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu, que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, l'Ajuntament encara no disposa de tota la totalitat dels diners necessaris per triar endavant el projecte, que serien uns 400.000 euros. Per tant, els treballs de construcció del nou part començaran quan l'Ajuntament tingui disposic de tots els recursos. Bé, i acabem parlant també d'una altra presentació. Aquest és l'edat d'un llibre. El d'Ester Casanovas, Pajasos de Ciutat, es diu així, perquè serveix per aprendre a cultivar un nord a casa. Sí, es tracta... És un manual. Sí, sí, sí, sí. És un manual i, justament, com has dit, Esther Casanovas és l'autora i es dedica a l'horticultura urbana des de fa 9 anys i recull les seves experiències al bloc picarona bloc.cat. Va ser real d'aquest espai web, no? Viena Edicions va pensar en ella per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortelistes ecològiques al balcó o a la terraça de casa. El manual, per tant, dona les claus per conrear verdures i hortelistes ecològiques, aprofitant elements que hi hagi per casa, de manera que els lectors es poden iniciar en l'horticultura aficionada i d'autoconsum. A banda de l'espai on cultivat, també s'han de tenir en compte altres factors, com ara les hores de sol diàries que té aquest espai. A banda de la cultura i consumir productes frescos, també suposa aprendre a ser pacients i valorar molt més els aliments i el consum que han fet. D'aquesta manera, pagesos de ciutat també recull errors destacats que en ocasions cometen les persones que tenen aquest tipus de cultius, com ara, únicament, alimentar les plantes amb aigua i no pensar en la importància dels adops. El llibre ha estat diatat per Viena Edicions i el presentarà a la seva autora Esther Casanovas, que es receta a la tarda a la sala Isidor Cónsol de Can Ginasta. A més a més, a tots els assistents subsecueran aquest cas amb un planter. No cal que comprin el llibre, per això. No cal, eh?No. Només amb l'assistència ja se'ls subsecia amb el planter. Això és fantàstic, perquè vas allà i et regalen aquest planter. Espero que em portin unes quantes, uns quantes planters, perquè, si no, un malament... En fi, gràcies, Cristina. Ja sabeu que tenim una informació de les coses que passen a Sant Just. Avui hi ha moltes, aquest dia i setmanes altes, encara. A Ràdioesbert.com. I a partir de la set, al Sant Just Notícia, amb l'Andrea Bueno, som una posa per la publicitat i tornem d'aquí al comens amb el Nova York, amb la ciutat dels Gratacels, amb Sergi Pont, des del Nova York. Gràcies, El Nova York i l'Aram. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i el traumatisme crea ni on s'afàl·lic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i ja es veu que va emregliscar, que venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, perquè jo no conduia. Toma ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no ho sé. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o al dispositiu mob. informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els uvients de Sant Just, i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5,36 de la tarda contra el mandirecte. Connectem amb Nova York. A veure què ens explica el Sergi Pons, des de la ciutat dels Gratacels, com cada dijous el tenim allà. Sergi, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Tietris, avui fa els polers que viu una Nova York després de la patacada d'ahir. I per això he pensat que m'agradaria parlar d'alguns catalans que han emigrat a Nova York i han aconseguit l'èxit aquí a la ciutat dels Gratacels. Molt bé. Com m'havia comentat alguna vegada, aquesta és una ciutat coneguda per la seva multiculturalitat, que constitueix un mosaic d'ècnies pràcticament incomparable a Rau del Món, des del conegut barri de Txellna Town, fins a Little Italy, passant pel bar rindú, per exemple, de Jackson Hikes, o a Grec d'Hestòria, les comunitats d'immigrants han anat creant zones de referència per als seus compatriotes. Però, què existeix, Little Catalunya? Hi ha una Little Catalunya a Nova York? No. Doncs no. Els catalans mai no han emigrat en massa a Nova York, ni han pogut competir amb nombre, amb els xinesos, italiens o mexicans, per exemple. Però la patacada d'aquests pocs catalans s'ha fet notar, i de quina manera, a Nova York. L'arquitecte de Catalunya Valencià, que és el primer dels que us parlaré, Rafael Huastevino, va emigrar als Estats Units l'any 1889, davant les innumerables oportunitats que li oferia el país per desenvolupar el seu talent. Ja en aquell moment hi havia més oportunitats als Estats Units que no pas, les que hi havia a Catalunya, i Huastevino va decidir emigrar cap a Nova York després d'haver-se format a Barcelona. Més de 200 nars d'obres arquitectòniques a Nova York porten el nom de Huastevino, que va popularitzar la Volta Catalana, una Volta de rejó a la vista com la principal innovació i signa d'identitat. L'Estació Gran Central, el Museu d'Història Natural, el Carnes i Hall, o la Biblioteca Pública de Bòstom, són algunes de les obres més emblemàtiques de Huastevino. Fins el 7 de setembre, per cert, el Museu de la Ciutat de Nova York ofereix una exposició en la que repassa la figura del prolífic arquitecte català, que a banda de Nova York també va tenir un paper important a la construcció d'altres ciutats properes. En l'apartat de la premsa, Artur Cuíaz i el dibuixant, Felip Cusacs, van editar entre 1874 i 1881 la revista mensual La Llumanera de Nova York, que col·laborava en catalans residents d'Amèrica, així com altres autors reconeguts de l'època. Va ser una publicació pionera en aquest sentit que va significar la primera connexió a través d'un mitjà de comunicació entre Catalunya i el continent Amèrica. En el camp científic i mèdic, hi ha la valentifosten a Barcelona i resident de Nova York, on és el director de la unitat de cardiologia del Món Cinei, que és l'hospital més prestigiós d'aquesta ciutat. Joan Massaguet, també a Barcelona, dirigeix un programa de biologia isenètica del càncer, el memorial Sloan Kettering Cancer Center. El 2004 va rebre el premi príncep d'Estúries de la Investigació Scientific i Tècnica per la seva tasca en aquest centre de Nova York. Passem a l'apartat artístic, que també ha tingut presència a la Bicapel de Lí, l'escultor San Justen. Jaume Plensa ha exposat part de la seva obra al Madison Square Park, així com a les galeries Lelón i The Serp Gallery. Pitos molt diament famosos, com Salvador de Líos o Mirote, els museus més importants de Nova York, el metropolitain i el museu d'Art Modern, més conegut com a moma. Però artistes moderns també s'han fet un lloc, és el cas de l'escultor de Susana Solano, o del dissenyador Jordi Canudes, per exemple, que també hi exposen en aquest museu d'Art Modern. L'economista Sabés Lai Martín, un dels exemples més coneguts de catalans que s'ha instal·lat a Nova York, professor de la Universitat de Columbia i reconegut com el millor economista de l'Estat espanyol, l'Lai Martín viu a cavall entre Catalunya i Amèrica, tot i que té passaport a Estat Uniden. I en l'àmbit esportiu, encara no podem destacar cap català que s'hi ha instal·lat amb èxit a Nova York. L'estat espanyol sona en força tant per repvuls de Tierra Enric com per el New York City Football Club, que s'estrenarà a la Major League Soccer a principis de 2015. Així doncs, d'aquí un non any i mig, podríem actualitzar aquest marcador de catalans que han triomfat als Estats Units, i qui sap si espanyol pot ser el proper... I Sergi Pony. Sergi Pony també, no? Sergi Pony, que sigui així. I que li vagi millor que no pas salvar-se a Iam Estada. Sí, sí, Sergi, gràcies. A veure... A veure tu quan Sergi Pony triomfa a Nova York, també, eh? Està en una estàtua, no sé, la zona zero, per exemple. 5.41 a la tarda, continuem en directe al programa i, tot seguit, connectem amb la Núria Oriol i les seves notícies positives de la setmana. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, soc a l'aplicació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. És en Moples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. El Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. A partir de moment, sempre hem de mirar el vostre positiu de la vida, perquè encara que avui ningú treballi ni fotigut, i som els únics que es fem coses a la tarda de Joussán, també hi tenim la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Avui dic això perquè tinc la sensació que estem completamente sols, que estem completament aïllats, que no hi ha ningú que ens escolti, ni tampoc que vegem aquí a la ràdio, a la redacció, no hi ha ningú, per exemple, a la Cristina i jo, l'Ajuntament de Tancat avui també a les 3 de la tarda, i la majoria de feines també a la tarda d'avui s'ha de donar lliure, però, Núria, aquí estem, amb tu, fent el programa. Amb tu i l'Aqueti, que corra per aquí. Ai, l'Aqueti també, clar que sí. Bé, escolta, hem de ser positius, sí, on a la Núria... Oi tant, oi tant, que sí. Mira-t'ho amb bons ulls. És un programa amb tanta audiència que no hem pogut suprimir-lo. No, clar, clar, clar, efectivament, eh. Si fos un altre programa, segur que no l'haguéssim fet avui. Exacte. Sí, sí. Avui que jutjem estar a la platja o a la carretera, Núria, ens vols parlar d'algunes notícies positives? Sí. Com, per exemple, comencem parlant i et sembla del paper sense celulosa. Això sembla una notícia una mica curiosa, com a mínim, perquè tothom sap que la celulosa que prové dels arbres és tan necessària pel paper i que paper sense celulosa o paper sense un origen d'arbre, no? Això és impossible. Però imagina't que s'ha trobat una fórmula. I gairebé podríem dir una fórmula màgica. Sí. Sense celulosa i espotica sense aigua. Imagina't cosa que és molt trist, eh. Si ens sentissin al museu de història del paper de capellades, ja, per favor, no continuem per aquest camí. Ja, però clar, però si no volem tallar arbres, què hem de fer? Què hem de fer? Sí, jo pino el mateix que tu. Que si no volem tallar arbres, hem de trobar alternativa. Clar, aquest paper sense celulosa, com es fa? Com es produeix? Home, com que és tan tècnica la qüestió, no et sé dir com es fa, perquè sí que és a base d'uns compostos que no són naturals, en aquest cas, però que donen el mateix resultat que el paper. I llavors, doncs, ha estat arrel d'una fórmula matemàtica en què s'ha trobat aquesta fórmula d'un nou producte per poder crear paper, o un símil del paper sense celulosa. Ah, molt bé. Vull dir, és com haver-li passat l'infulmació de la celulosa a unes cèl·lules que poden mutar i pobretes van creixent, i són cèlules treballadores. Molt bé, molt bé. I llavors aquestes cèlules treballadores es transformen en celulosa per mimetisme, perquè els han donat aquesta informació. Bé, doncs escolta, molt curiós tot plegat. Estarem a temps, a veure aquest paper sense celulosa. És el que diem sempre que hi ha un experiment pel mig. La veritat és que es triga una mica. Sí, triga la temps, però ja ho apunten cap aquí. Per cert que també hi ha un altre estudi que parla sobre com controlar la contaminació de l'aire en els espais interiors. Sí, mira, això, més que controlar-la, la necessitat de dir, molt bé, parlem sempre de la contaminació dels espais exteriors, però i l'interior, que cada vegada van augment. I aleshores és quan es va voler crear una parella que mesura el nivell de contaminació dels espais interns. O sigui, és aquest l'aparell, no és per evitar-ho, sinó que te'l mesura. Ah, mesura. Llavors, tu saps quanta contaminació hi ha? Vaja, la quantitat de contaminació real que hi ha. Clar, i a casa també, per exemple, pot saber-ho, no? Sí, i això és important, perquè, per exemple, amb aquesta màquina que és molt, molt precisa, doncs seria una informació que en cas que es disparés, o anés pujant a l'índex de contaminació, podries avisar, doncs, en el... o bé, a l'Ajuntament de Barri, o en l'Ajuntament, depenent del municipi on vius, per explicar que... o demanar que està passant amb la contaminació d'aquest lloc, no?, sigui on vius, sigui on treballes, o on realitzes una activitat d'oci. Doncs és el mesurador, l'aparell és el mesurador, però això et permet també treure dubtes, quan a vegades diuen, si sembla que em puja tinta de contaminació, et dius, fins a quin punt? Amb la paraetet, tu mires a casa teva, i si veus que l'índex és alt, t'imagina't a fora, no?, et dona més fiabilitat, i tot això, una mica, el que fa és intentar anar cap a la sensibilitat de que les entitats, o sigui, no només les persones, que s'ho poden fer a nivell personal, sinó que a nivell públic, doncs es puguin adquirir aquest tipus de parell, fer mesures a gran escala d'interior, i llavors comparar-les amb les exteriors i veure quines... quines realitats, quins projectes han de dur a terme per corregir-ho? Bé, doncs queda dit. Per cert, també una altra notícia que volem comentar en aquest espai de notícies positives amb la Núria Oriol, és que recarregar els vehicles elèctrics, des de qualsevol endoll, sense modificar el que concretament... Clar, aquí... L'endoll, imagina't, aquest ha estat el gran descobriment. Com el de casa, no? Sí. Sí, com si fos a casa, clar. Tu no te l'enfiles, eh? Clar. A l'habitació, plegant-lo, sinó... No, però pot agafar un allargo d'aquests 30 metres, per exemple, que el baixis a baix, el tiris pel balcó... O si tens un pàrquing, li pots fer l'endoll, perquè és molt fàcil baixar. Clar, perquè aquí el tema és que els vehicles elèctrics, el gran problema que tenien en els punts de recarrega, que de fet a Barcelona sembla que n'hi ha un o dos, només, i que això també dificulta molt perquè l'autonomia no és gaire extensa en els aigles elèctrics. Sembla que molts són 40, 50 quilòmetres, com a maximíssim, sembla que són 80, un 90 d'autonomia, i que tampoc no és allò que diguis per fer grans desplaçaments. Però, vaja, també el punt de recarrega era complicat, perquè només es podia fer a través d'un tipus d'endoll, que era especial del cotxe. I ara estan investigant un altre tipus d'endoll per fer-ho més fàcil i connectar-ho, com a aquell que diu, a casa teva. O sigui, l'institut de neurologi de l'energia d'aquí, que ho has escobert, és com si per un cantó tinguessis el tipus d'endoll que porten els cotxes elèctrics, i llavors es connecta amb un transformador o bateria, i el transformador o bateria és el que porta un altre, diguem-ne, allargament o cable amb l'endoll normal i pata-pam. Bé, bé, doncs escolta, com no se'ns havia acudit abans d'això? És que no se'ns ha acudit abans d'anar a un transformador. És que no se'ns ha acudit abans d'anar a un transformador. Clar, clar, un transformador que servirà per adaptar, perquè adaptadors aquests n'hi ha molts. També, quan te'n vas al Regne Unit, per exemple, has de canviar, o te'n vas a altres països que tenen altres tipus d'alimentació, d'elèctrica i de corrent, també has de fer el mateix. Clar, però imagina't, això que hi ha de les jargues distàncies, que ara és impossible, perquè tu mateix podries dir... Vaig a Sabadell, me'n vaig més juny amb Andresa, me'n vaig on vulgueu, eh? Però si ja no tenen per carregar el cotxe elèctric, què fem? I ara resulta que en aquest sistema, que es pot veure, eh, i fins i tot en fotografia, que és això, com una bateria anexa, en aquest sistema podries estar a qualsevol lloc. Des d'un bar determinat, pagant-li el preu que sortís, segur que pot dur un comptador del que acabes de gastar en electricitat, carregant-te'l, en qualsevol lloc que tinguis l'endoi normal, tu podries sol·licitar en el permís fer-la reconectada i pagar la quantitat correspondent per això, com que és portàtil, a més a més, et permet fer la distància que sigui sempre i quan, esclar, tu tinguis llocs en què dius, aquí sé que me'l deixen endullar, ja està, et permet la jargues distàncies. Ja està, mira, ja està. Ja està, veus? Passem ara a una qüestió que aquí la tens a punt del guió, sinó que tindrem temps d'explicar-la profundament, perquè un estudi sociològic de l'Universitat d'Ukla, els Estats Units, no?, em sembla, que està a Ukla o no? Sí, mirar-los d'Ànglès. Asenyala per què la diferència entre l'èxit de les persones riques i les persones amb recursos. És veritat que les persones riques aconsegueixen més l'èxit, o, a mínim, els seus objectius, que no les persones que tenen menys recursos? Sí, és que aquesta, ja l'he trobat fascinant, és un estudi sociològic. Mira, es va veure que a Los Ángeles, que tothom, els cotxes, la majoria dels cotxes, no?, la majoria vol dir tots els cotxes, s'adien al pas en un pas de piatons a tothom. Però, quan eren cotxes d'alta gama, ve, m'has dobleu, vull escapar-m'ho, per dir-ho, que la persona no tenia un aspecte que equivalgués al físic de l'estatus, de la persona que conduia el cotxe, o sigui, persona que, quan tu la mires diries, porta un merkedes, és un dia, eh? Doncs no s'adien al pas. I llavors això els va cridar molt l'atenció, que vaja, et veien amb texans, no cal que et vegin homes. No, no, no. No et veien allò portant supermarques i no et s'adien al pas. I van dir, anem a investigar el tema. I van crear un joc. Com anem a jugar a Monopoly, a títol individual. Però una persona la feien sortir amb doble de punts, doble de diners, i que totes les seves jugades valguessin per dos. Tu tires-ho als taus, et surts un cinc, pots avançar a deu caselles, si vols. I l'altra persona, les regles del joc normal amb l'inici normal. Doncs la persona que tenia més, a mi de que passava el joc, i ho van fer en 18.000 persones, aquest és la investigació, primer que guanyava més ràpidament que l'altre, de calaix, de cajón. Però després és que deia, cada vegada, quan li feien l'enquesta posterior, deia que l'èxit aconseguit era perquè ella era molt bona, sense valorar que havia sortit amb avantatge i que jugava amb avantatge a tota l'estona. Mentre que la persona que havia sortit normal però jugava amb aquesta diferència competitiva de sortida, es retreia més els errors i cada vegada s'encongeia més i dubtava més de la seva habilitat en el joc. Ah, mira, mira...És una qüestió de confiança, també. Des de la perspectiva del rol que... Perquè es va fer amb estudiants, o sigui, del rol que t'assignaven a tu, t'assignaven, jugaven tant i a tu no. I després ho va fer amb equips.Clar, clar, i així ho veig. És una mica, també, com es diu això, el... Ara no em surt... psicosomàtic, no. Bueno, és igual, no em surt ara, però... No, és, és, és... Home... Com allò que es diu, com les flors de bac, que hi ha molta gent que no s'ho creu, però que és una cosa... Ara em surt la paraula. Quina ràbia! Sí, com els medicàmens que et donen, que diuen que et cubren, i potser no fan res, però...A tu sí que estiu. A tu sí que estiu, ara, molt bona. És que estem ja...Però aquesta hora de tarda... Sí, però saps què passa? Aquesta autosugestió és ells, com a investigació sosològica han demostrat, que es pot fer l'equivalència de que en realitat és l'autosugestió que tu et vas fent al llarg de la vida. Si tens més sort, on tens menys? Tu et vas dient aquestes coses. Però anant més enllà, encara, com van jugar per equips, es van adonar que els que partien de la situació normal s'ajudaven entre ells, a dins de fitxes, a dins de jugades, per aconseguir la millor jugada al final, que els que jugaven amb vantatge, que volien guanyar ells i no pas el seu equip, o sigui, passaven de favorir un company si podien guanyar ells, i els que jugaven amb desvantatge s'ajudaven entre ells per aconseguir fer la millor jugada. Molt bé, doncs queda dir...Toma. No, però això és sorprenent. Toma, toma. En conclusió, la qual arribem, Núria, abans de passar les ofertes de feina? Que realment, encara que la vida és veritat, que hi ha persones que tenen, com diguem-ne, bona sort, eh? Però que realment hi ha, a pesar de tot, si l'actitud és de més autoconfiança, sempre avançaràs millor per la vida que si no ho és. I després, que moltes persones amb bona sort no valoren el que tenen de debò. Perquè ho autotribueixen a una percepció equivocada, no a la seva bona sort de sortida, sinó que són fabuloses. Que veurà, m'encanta, que algú pensi que és fabulós, però diguem-ne que era una conclusió només estreta per l'avantatge competitiu. És per venir-ho present. I tant, i tant, i tant, i tant. No, no, no, l'has dit que sí, eh? I el tema de l'autostima, aquí també t'he volgut a veure, eh? Ja en parlarem. Però que si les jugades et costen més, que si no et surten bé, l'autostima pot t'endivaixar i és raonable. Però, clar, comparant tanquiu amb què? Exacte. I des de quin punt estàs sortint? Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Núria, ara ho dic. Que vagi molt bé, que tinguin un bon dia de festa. Efectivament, i ens trobem dijous que ve, si vols, d'acord? Perfecte, d'acord. Moltíssimes gràcies, bona tarda. Fugeu-vos molt bona, aprofiteu els dies, adéu, adéu. Així, vagi bé. I fins i tot. Tres minuts arribem al punt de les 6 de la tarda. Ja hem acomenat a la Núria Oriol i les seves notícies positives. La veritat és que es dona a agurar a escoltar-la. A la Núria, a més, m'ho fa sol encara més. Tot més positiu i tot més optimista i més maco. I més en dies com avui. Acabem aquesta primera hora recordant ofertes de feina. Tu que busques feina i no en trobes. Tranquil, perquè tenim algunes opcions per tu. Ei, ràdio, ja en què t'escoltes. Sot el típic locutor enrullat, que li posa una música d'aquestes de tarda. De fet, aquesta és la sintonia d'Alf. Uili, he venido desde el mes. Efectivament, eh... Alf, que és de primer dimitació de Lleve. Comencem amb una oferta de feina. Aquí al costat es plogues del Llobregat. Busquen, de fet, una esteticista, no? Sí, seria per un centre d'espai velleja. En aquest cas, els interessats on es poden enviar el currículum ha vingut a cornellar 105 al local número 2. No tenen mail ni res, aquesta gent. És anar directament suposo que allà demanaran si tens experiència o prebutaran alguna cosa, i si de cas veuen a partir del currículum que els interessa, doncs, trucaran a les persones per fer diferents entrevistes i escollir, finalment, una. Més oberts de feina, en l'àmbit de la Vallesa, es busca una perruquera a Barcelona, però... Sí, en aquest cas, la perruqueria estaria situada al barri de Sants, de Barcelona, i demana... Bon barri, bon barri. I demana en perruquera amb experiència. Els interessats on es poden enviar el currículum directament en persona, al carrer Gava número 62-68. Una altra oferta de feina que anem destacant, per exemple, en una etapendenta en una botiga de Barcelona. Sí, busquen una etapendenta especialitzada en ballet clàssic. En aquest cas, demanen que tingui una bona presentació, a capacitat d'adaptació, i que sigui una persona organitzada, ordenada i motivada. Els interessats poden enviar el seu currículum i ja et junts. MES, Menkes Internacional Arroba Menkes Punes. No, Menkes Internacional Arroba... Sí, però Menkes amb K, eh? Sí, sí, sí. Menkes és una de les botigues més famoses de Barcelona de disfresses. O sigui que busquen alguna persona... Jo com no em disfresso, no la conec. Tu no ho saps, perquè no disfresses. Jo, que cap de setmana em disfresso de currícula. Bé, he sortit de la festa per Marina. Atenció, perquè també una altra oferta de feina busquen un comercial a Barcelona. Sí, en aquest cas, demano una persona per treballar en diferents punts de venda de cosmètica natural d'alta gama. Seria per fer la gestió del procés de venda de productes personalitzada. També seria aquesta persona un ex entre l'assignatura del consumidor, per tant que la imatge de la marca tingui un bon nom. També hi ha, a més a més, hauria de portar el control d'estoc de mercaderia, comandes, reposicions, fer la gestió de l'inventari. També tenir un control de processos de venda i arquets de tecaixa i la gestió de la gent d'informació dels tractaments disponibles. Per tot això, demano una persona que tingui experiència en atenció al client, en vendes, i si és possible en el sector de la cosmètica. Tot i que això sí especifica que no és imprescindible. Però el que sí que demanen és que domini perfectament el català, el castellà i l'anglès, i a més a més, valoraran altres idiomes com el rús, el francès o l'italià. Demanen sobretot, ja que és una cosa de bellesa, que tingui una bona presència, 12 comunicació, empatia, que sigui responsable, pròctiu i costum de treballar en equip als interessats. Livaro, a robajament.com. Estem en plena operació sortida de Sant Manesanta, com estan les coses a les carreteres del país, que van arribar a la riera endavant. Hi ha molts problemes a l'AP7. Passat el peatge de la roca ha sentit girona per l'incendi d'un vehicle, i hi ha un carril tallat encara, ha estat tallada completament aquesta via durant uns minuts, i això provoca més de 4 quilòmetres de retencions, i van a més en sentit nord sempre. En l'AP7 també hi ha cua per agafar la sortida del tafulla, sentit sud, i queden encara 2 quilòmetres de retencions a la Nacional 340, el Vandrell, en sentit de Ragona. El president rus, Claudi Mirput, i nomenassa d'enviar el seu exèrcit per ajudar la població rossòfona a revoltar de l'est d'Ucraïna. Algú, Bern de Kiev, Rússia, els Estats Units i l'Unió Europea estan reunits a Ginebra per trobar una sortida de la crisi de la República Soviètica. Però és immediata pels dos condenats pel cas Pallarols, de desviament de diners públics, on l'Unió Democràtica de Catalunya, als anys 90, el govern espanyol denega l'indult per l'empresari Fidel Pallarols i l'ex secretari d'Organització d'Unió Vicenç Gavaldà, que hauran de complir els 7 mesos de condemna. Les investigacions qüestionen l'actuació del capital del Ferri i Sudcoder, que van ofregar ahir els equips de rescat treballant contra Rallotge per localitzar els prop de 300 desapareguts. Els familiars de les víctimes exigeixen celeritat i més informació. Dos pescadors morts i tres desapareguts en el mau frege d'un pescadó davant de la costa d'estúries. Els equips de recerca han pogut rescatar vius 7 dels tripulants i continuar la recerca dels 3 desapareguts. Paral·litza de la producció de l'empresa chinesa que fabrica calçat, perna i cadides o nivolans, entre d'altres, uns 30.000 treballadors i fan vaga per protestar pels seus baixos i per la falta de prestacions socials. Empresonen el soig inspector i cap de la unitat antidroga de la Polícia Nacional Espanyola a Lleida. L'acusen de filtre informació una xarxa de narcotraficants que han curat. 27 poblacions de Catalunya celebren avui processons i altres actes religiosos de cuaresma. La processó i dança de la mort de Berges és una de les més conegudes i la del silenci de Badalona a la més antiga documentada. Catalunya informació, esports. Entrenament del Barça estava esperada després de la derrota a nit en la final de copa. L'equip prepararà ja el Partit de Domenja en la Lliga contra l'Ètic Club de Bilbao. Gerardo Martí no seguís tenint problemes per configurar la defensa. A les 9, Barça, Galatasaray, i segon partit de la sèrie de cuars de final de l'eurolliga de bàsquet. Dominen els blaugranes per una victòria a 0. També sé jugar a 8. El segon partit de l'eliminatòria Madrid-Olimpiacós. I el polo de Barcelona s'ha clasificat per als cuars de final de Llea, aquella de la Champions de Lo que hierba, després de guanyar el reading anglès per 4 a 2. Els barcelonins esperen arribarà a la ronda de cuars, que és el pas previa a la final for que jugarà a Domenja i Dillús. Pel que fa el temps, els núvols prims dispersos de les darreres hores aniran dissipant-se, el cel Saré es mantindrà pel que queda de dia i la propera nit, amb només la possibilitat d'algunes buirines o núvols baixos puntuals a la costa. Demà continuarà aquest panorama amb temperatures sense canvis importants i força contrastèrmic entre la matinada i la tarda a l'interior. Molt bona tarda. Passant gairebé 4 minuts de les 6. Ukraine marca l'actualitat un dia més. Mentre els Estats Units, Rússia, aquest país, Ukraïne, els seus dirigents a la Unió Europea, impactar ginebra on ha sortit de la crisi, el president Rusbladi Mirputin ha assegurat que Moscou té el dret d'enviar tropes a la República Soviètica, tot i que espera no haver-ho de fer. A la vegada recorda a Europa que depèn del gas provinent de Rússia en una amaretó televisiva en què resposta a preguntes dels ciutadans Putin anegat que ja estiguin intervenint a Ucraïna. És tot una tonteria. A l'est d'Ucraïna no hi ha cap unitat russa, no hi ha serveis especials ni instructors. Tots són locals i la millor prova d'això és que la gent, en el sentit més literal de la paraula, s'atre de les màscares. Unes declaracions que s'han seguit en va especial atenció a l'est d'Ucraïna, on a les ciutats habitades majoritàriament per russòfums molts edificis públics continuen ocupats pels opositors a l'actual govern ucraïnes. Tot i que les últimes hores no s'han detectat incidents greus, des d'aquí ja fa segurant que han detingut una de gent a de suspitosos, de partanya, el servei secret russos. Poc després, Rússia ha denunciat que des d'aquí han tancat les fronteres als ciutadans russos d'entre 16 i 60 anys, una mesura a la qual pensa respondre amb represàlias. I de la crònica internacional també avui, pendents d'Algeria, que és el país més gran del Magreb, i on se celebra les primeres eleccions presidencials des que va esclatar la 1a vera àrab a la regió. Abdelazís Bouteflika, l'home que ha dirigit el país i els últims 15 anys, parteix, com a favorit, m'ha agradat la seva data avançada i el seu precari ha estat de salut. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, que anava al meu germà, i es veu que va relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser escoltat si tenia menys culpa, perquè jo no convia tant a ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del morro. Dismoples. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Què tal com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Ja que hi ha una estona, parlarem amb l'Ovidi Llorente, un dels actors, només són dos, i la seva parella, de fet, l'Èrica, que fa un espectacle de clowns, tipus Chaplin, a la sala porta 4 de Barcelona, que ha de diumenge al costat de la plaça Virreina. A més, també intentarem connectar amb el casal de Joves de Sant Just, ja que ahir no els donen trobar, i quindrem les accions de llibres com cada dijous amb l'Arnau Consul. Abans de tot això, repassem el Tren d'intòpic de la segona hora, que està també relacionat amb Sant Mana Santa. Que per cert, la Sant Mana Santa no ha estat Tren d'intòpic. Ho ha sigut durant tota la setmana, però avui les tendències són dijous sant, crís de la bona mort, visc a l'alegió i viva Espanya. Per què, com cada any de l'alegió, desembarca del port de Malaga, el crís de la bona mort, hi ha ànimes, i els traslladant davant l'espectació de milers de persones. Sí. A bord d'algú contra maestre casado i al ritme del nòvio de la mort, els cavallers legionaris de la bandera d'atapadores desfilaven des del port de Malaga fins a les portes de l'església Santo Domingo, des d'on ha entret el crís, mentre sonava l'himne nacional fins al centre de la plaça, on s'ha fet l'humanatge, un cop presentat i humanitzat al crís, l'han traslladat al interior de la Casa Armandat de la Congregació de Mena, des d'on aquesta nit sortirà en processó davant l'espectació de centenars i centenars de persones. Jo vaig estar a Malaga durant... Enrò, quan sóc una tarda, eh? Bona tarda. Jo tinc un bon comentari, eh? No, jo vaig anar durant una setmana a Santa a Malaga, i vaig justament de casualitat en un poble, em vaig veure com desfilaven els de l'alegió amb la cabra i tot, però sense el crís de la bona mort, que és el que em treuen i porten i passegen. I la veritat és que em va fer com una impressió. Ara, va anar molt ràpid, eh? La l'alegió va fer allà, un, dos, un, dos, un, dos! Escolta, que ets un ràpid, eh? La cabra, a tu, a tu, a tu. Bé, ja us anava tirant i tal, però ho feia com una impressió, perquè dius, ostres, quin segur que estem vivint. En fi, a partir d'ara, ja pot ser... No, jo és que amb tot el respecte, per exemple, l'Araquen, clar, amb l'Enric de la religió, les creences de la gent i tal, però, clar, hi ha una mala paradoxa, que hi hagi un crís de la bona mort de debò. Home, sé que et clavin claus als dos canells i als peus. Et posen a cor a les pines, després d'haver-te fuetejat 200 vegades. És una bona mort. Bueno, doncs no vull saber quina és la dolenta. Bueno, hi ha moltes noms de cofredies que tenen noms escarrifosos, com, per exemple, la nostra senyora de les angústies, eh? Que defendia moltes, o la de los clavos de Cristo... Aquesta, aquesta, de la que ho sé. I germana és dels clavs de Cris, sobretot. Sí, clar. Aquesta és molt bona, també. Hi ha una hermandat, a Sant Boi de Llobregat, que fa un pas de setmana santa, que es diuen Nuestro Padre José de l'Agonia i Nuestra Senyora de los Dolores. Aquesta del Puig també la tenim. Sí, sí, el poble de Mopar també té el divendres passat, van fer tot una processó d'aquestes amb manca puxat. I és la mare de Déu dels Dolors. La màxima representació és un cor amb 7 espades clavades. Mira, de fet... 7 d'espases. Tinc d'aquí algunes processons de setmana santa, que podríem repassar, si et sembla, ja que estem en aquest tema, no ets tendent a fer res, no, Arnau? No, no, d'abans, escolta. Esclar, tota la música, tot el procés, el ritual, a mi m'agrada molt. A mi també. Però si de cas abans acabem amb els comentaris de Twitter, que no tenen cap desperdici, sobretot de l'últim. L'Òlica Etano, referent a això que deia, de l'alegió i també del Cristo de la bona muerte, diu l'Òlica Etano, diu, per anar al teu costat a veure la meva més desallà, companyera, companya, perdó, em vaig fer nòvio de la mort. La vaig estrenyar amb llars fort i el seu amor fau, la meva bandera, amb el hashtag Hueve Santo. Un altre comentari. El de la mare diu, preciós el trasllat del crís de la bona mort amb la despilada i alcant dels legionaris Visc a Espanya. I el Carlos, que diu, Visc a l'alegió i Visc a Espanya, des de Barcelona. En fi, repassem algunes d'aquestes processions que hi ha, per exemple, de màgia... Però l'església no entra en política, no? Què? No. A l'Òlica, la gener no es confongui, que estem aquí barres en temes. I el poder judicial està separat del poder polític, també. Atenció, perquè hi ha diferents històries, per anar a veure si us motiva a tot això, que són una experiència també que s'ha de viure alguna vegada a la vida, ja que ho tenim aquí al costat, perquè és el que deia, també, les músiques, les bandes... A mi m'agraden... A l'Òlica, precisa. Demà, per exemple, divendres en a les 5 de la tarda, aquí a Barcelona, des de la paròquia de Sant Agustí, surt aquesta cofradilla del pas de crís, el nostre padre, Jesús Del Grau, poder, amb acompanyament musical de la banda Tambores, perdó, del Centro Cultural de Luz, de Mollet del Vallès, a Barcelona. Com van vestits, aquesta gent? Sí, molt únic, i un antifàs negre, amb cingul groc, un capirot, que no sé com es diu en català, capirote, d'un metre d'alçada, sobre el pit, l'escut corporatiu, sobre el fons morat. El pas de Pàlia és en Maria Santíssima, de l'esperança macarena, i l'acompanyament musical de l'associació... Ah, no, perdona, és que hi ha dos o tres cofradilles, eh? Aquesta és la Maria Santíssima, de l'esperança macarena, amb l'associació musical Ciutat de les Roses, de Sant Felig de Llobregat, que els tenim aquí al costat, que demà estaran fent aquest recorregut de la Plaça Sant Agustí, la Rambla, el Carrer Santà, el Portal de l'Àngel, la Plaça dels Ars, la Plaça Nova, la Vinguda de la Catedral, botelles, Carrer Pi, Plaça del Pi, Cardenal Casanyes, per la Bucaria Hospital i la Plaça Sant Agustí. Tot això són viacrucis, no? Hi ha de malament de tocar el dia del viacrucis. Suposo que sí, trobada a la Catedral amb la germana de les angusties sobre les 8 de la tarda. És el xarro. Samon és el xarro. Sí, una mica sí, eh? No hi ha un altre, però també demà a Barcelona, que surt des de l'Església Sant Jaume, no? Sí, en aquest cas és la de Nostres Senyores de les Angusties, acostumen a portar una túnica, uns guants i un calçat negre, el cíngul, la botona dura i en tipàs de color bordè. Us en aquest cas els recorreguts? Perdoneu, és que sembla que sigui una passada de moda, això que estiguem fent. Home, els cortes són importants, eh? Cadascú només és, a més, probablement un símbol que ara... Maget es coneixem i tampoc l'he intentat buscar-nos, però... És un boca. Anà veiem com arriba la Nostra Senyora de les Angusties i la seva germana, Tico Fredia, porten una túnica... En català hauria de ser engoixes, eh? És veritat, és veritat. Però què es diu en angustia? És per la correcció de companys, però mira com abans, porten una túnica, guants i calçat negres, molt moderns i cíngul, botona dura i en tipàs bordèus. I llavors va veient com van desfilant la processó, eh? No sé si m'acaba de convèncer, eh? Aquesta seria la processó pareït, no? Una mica? Sí, exacte. Li venen resat pareïts. Sí senyor, sí senyor. En fi, Cristina, alguna cosa més sobre aquesta? Perquè si no, també tenim... Ja acabem, per exemple, amb la de Samboy de Llobregat, que també el tenim al dillostat, que hi ha la germana del nostre pare Jesús de l'angoixa, i la nostra senyora dels Dolors, també, que surten demà des de les 8 i que porten la nostra senyora dels Dolors a Sotapali, no? Sí, sí, a Sotapali. És com un honor, no? Això només ho podia fer Franco, no? Franco podia equiparar-se a aquestes icones divines, perquè anava a Sotapali. De fet, hi ha discussions i hòsties, parlant clar, a moltes germans d'endelosia, per per anar i portar la verge i els pàlis i tot això. Sí, ja ho havia vist, Antonio Banderas, que era... Ah, sí, ha anat allà? No sé, és membre d'una cofradilla de Málaga, i porta una ave vestit, no en tot el capió de les úniques, però sí que portava... No era costalero, era un grau més. Però són aquests graus que es van assolint, no per fam en el cas de Banderas, sinó perquè fa molt temps que hi és, aleshores ja havia assolit, no recordo d'ingraus, sortia a la venguàrdia, i allò de dir... Bueno, ell em parlava com de gran honor, no? Cosa complicada, de portar la verge, perquè justament avui a una de les processions s'ha caigut la verge. Què dius, ara? Ah, sí? Sí, sí, ha caigut a terra, i li ha donat... Crec que per endelosia i per aquella zona no sé ben bé en quina, i al caure li ha donat un dels nois, un dels nois que portava la verge, i li ha fet una ferida al cap, però poca cosa més. Però és una ferida ben aïda, eh? Home, haurà de ser-ho, perquè si no... Vull dir, per la ciutat venen uns mesos difícils, però és possible que amb ell... Vaja, que fareixi una verge, no és una cosa... Eh... qualsevol. Estàvem mirant, a veure si trobava algun vídeo... Mira, mira... Jo l'he vist, s'ha amogut com una mica, no? La verge, i al final l'ha caigut cap al cantó esquerre, i... Jo sé que sigui al can, això. Ho dic perquè és que jo acabo de trobar un vídeo ara mateix al YouTube, que diu que és la imatge d'una verge, que és un vídeo que hem penjat fa 30 minuts... Van de blanc? Sí, la imatge d'una verge que caudran una processó a la can. Aquest és el moment... Doncs pot ser, eh? Jo pensava que era per endelosia, però... No, no, és a dir, ho heu passat aquesta última matinada, i, efectivament, estem veient com estan portant aquestes dos verges... I clar. És un vídeo de 50 segons, anem pel segon 30... Ara pujan la verge, la gent aplaudeix... D'acord? De moment, aquí tot va bé, eh? És un vídeo que és potser que ens la colen, que diu que caigui la Virgen, i després no cau. No cau. Que pot ser, perquè que tinguis visites al vídeo. Ara baixa... La verge cau! Toma! Carai, això de fer mal, eh? En aquest cas, no s'ha ferit ningú. Eh... Sí, aplaudiu, aplaudiu. No li heu anat a cap home, eh? No li heu anat a cap home. Ah, doncs la mateixa. Així que hi ha hagut dos pols, sí. Com? Així, potser hi ha hagut dos d'arges, sí. Atenció. Carrossel de Verges que cauen. Des de la can, cau una verge durant la processó, i a Sevilla o a Málaga també en cau una altra última hora. Va fer un Carrossel de Verges que cauen a la processó de setmana Santa. Pip, pip, pip! Pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip! Òrense, senyores, de momento empate afero... No, vull dir que no, que la verge es manté. Òrense, moment, la verge es manté quieta. La verge es manté, Òrense, quieta! Bé, eh, gràcies, companys, alguna intercedència en algun punt d'Espanya que ens ho comuniqui, i d'aquesta manera, connectarem amb la verge. Pip, pip, pip, pip, pip, pip! No, no hi ha a passar res. Ho iria a ser, ho iria a ser, ho iria a ser, ho iria a ser. 6 i 20 de la tarda, continuem el programa. D'aquí una estona, per cert, parlarem amb l'Ovidi Llorente, que està fent l'obra Take It All a la sala Porta 4 a Barcelona. Molt recomanable, ara en parlarem, però abans de tot això passem, ja el tenim aquí, ja l'heu m'ha escoltat des d'Aurense, a l'Arnau Consul, parlant de llibres. Avui, una mica, és que el fan fer la previa al Sant Jordi de Dimitres. Clar, si avui porto un munt de coses, si vols, però s'ha d'entrar l'actor, que hem tirat to, que estàs seguint, i... L'actor, ja s'ha esperat, tu. No, però avui és que et puc parlar una mica de tot. Hi ha hagut aquesta polèmica sobre el gremi de llibertés que ha publicat, ja ha publicat, la llista dels més benuts. Com? Sí, sí, sí. Perdona, m'està dient que els més benuts de Sant Jordi a 17 d'abril, és a dir, a 6 dies abans de la data... Ells ho han justificat, dient que aquest any canvien el sistema per saber quin serien els més benuts per Sant Jordi. Ficció i no ficció. I aleshores tenen 220 punts de venda en comptes de fer les 7 o 8 llibraries habituals, hem volgut ampliar la xarxa, i és com que han fet una prova, i aleshores ha entrat ja una primera llista dels més benuts a donar el mes d'abril. Ah, va, va, va, va. La música, perquè pensava que ja eren els més benuts del dia 23. L'enalfabeta que va salvar un país. Que us veu aquest títol amb l'avi que es va escapar per la finestra? Effectivament. Jon Johnson, l'alta lliure que trec, just un any següent. Eufòria Xavier Bosch, la terapeuta Gaspar Nandes, desits de xocolada de Care Santos, l'altra de Marta Rogels, dies de frontera de Vicenç Pagés Jordà, els envaixadors del Berbilleró, i el primer oi de Martí Gironell. Aquests són els que... Els 8 que han sortit com a més benuts abans de Sant Jordi. El mes d'abril. Jo, des d'aquí, d'acord, sí. És la llista més benuts abans de Sant Jordi. Però això em fa allò de dir... Senyors que no sabeu què comprar el dia de Sant Jordi, però no ho heu de comprar un. Però vos en vull. I vosaltres mateixos, eh? No cal que passis el dia del directe dels 8. I no us equivocareu, perquè és evident que aquests 8... Jo crec que... Són 8... Jo crec que aquests 8 7 repetiran el dia de Sant Jordi. A més, a més, a quin ser el 8 que no... Perdona, en aquesta llista no hi ha cap de mediàtic, eh? No, no, no, Gasper Nandet, Xavier Bosch, Martí Gironell, Carreça... Perdona, sí. No, que ets no, però. No, no, no, no, sí, Martí Gironell, no... Ah, sí, el Xavier Bosch tampoc, no. I el Gasper Nandet... No, tampoc, és un... Veig que sí que hi ha mediàtics, m'he equivocat. Però el fet de treure aquesta llista no és una mica com induir a la gent. Aquesta, aquesta, és. És el que deiem. Sí, m'ho ha fet el Gran Mil Llibertés, tècnicament ho fan per ajudar la gent, tècnicament, però han dit que no és per ajudar la gent, sinó perquè estan posant un sistema nou i que... I han dit que el mateix dia 23... Hi ha hagut més polèmics, eh?, perquè han dit que el dia 23 no podrà posar els llibres més venuts, perquè, clar, encara hauran de tancar caixa les lliberties, però què treuran els del dia 22? Ah. I els llibres de les llibertades, que són els més venuts, no els tindrem fins al 24, eh? Escolta, no m'estan margeixant una mica, si tot arreu ja sabem que aquests 8 acabaran sent... Una pregunta, però allò que el dia 23, que és el que fa TV3, eh?, i també Catalunya Ràdio, i la cu i totes les serveis informatius de tot arreu, i també Radioes Verts, si tinguéssim les dades dels llibres que es venen aquí, que a l'última hora sempre diuen els més venuts d'avui. I ho diuen a l'última hora, sempre ho diuen. Doncs fins ara, sortint, suposo, de preguntar a la casa de llibre, anar aquí i posa a l'aire, o... 4 o 5 lliberies ben destacades, preguntes, et diuen, més o menys, quadren, i llavall. I fiable, dius, bé, no ho tens fins que no tanques caixa, però, clar, tancar caixa un dia com Sant Jordi no es tanca mateix dia, ells diuen que el 24 ho tindran, no m'ho crec, però clar, què faràs, la llibertat de més venuts autèntics de Sant Jordi, publicaràs el dia 2 de maig, després del dia el treballador, i doncs una mica de mobilitat. Primer, perquè estarem de pont. Per fer xup-xup, eh, Vullilolla, una mica la prèvia de Sant Jordi. Aquest any, com deia, és un altre punt que em agradaria aturar-me a comentar, és que els gremis de llibertés han decidit donar justament aquesta llista dels més venuts diferenciats amb els de ficció, i els de la meva ficció, com es feia un parell, ho fa 3 d'anys. Tornar aquesta fórmula d'abans, de Gútec, les protestes, de Pilar Rahola... Del nom mediàtic i el nom mediàtic. Sí, perquè l'he passat quan vam intentar fer-ho un nou, no? I no va anar gaire bé. Què va passar? Hola, l'any passat va passar... Valgui la redundància d'haver passat... Sí, va passar. Que, clar, van decidir que, per diferenciar, amb els escriptors, no poden competir amb els mediàtics, perquè els mediàtics no són escriptors, és una gent que publica llibres, i, clar, hi va haver molts que es van dir... Però, escolta, Pilar Rahola va dir, jo soc escriptora, no soc mediàtica. Abans de mediàtica soc escriptora. Però, clar, el mateix podria dir Xavi Bosch. Xavi Bosch, que ha guanyat Premi Sant Jordi, i que, doncs, a dret hi ha 3 o 4 novel·les, i altres llibres dius... I per què m'hi consideres mediàtica? On poses la frontera? Qui decideix qui és mediàtic o onro. Certament és difícil, no? Martí Gironell, sí, d'acord, és l'home del trànsit durant un temps, i des que és a TV3 no sé què més hi fa. Però, no, abans d'escriptar 3 o 4 novel·les, no? És veritat que, segurament, el fet de tenir presència mediàtica, que per aquí es diuen mediàtics, tenen més possibilitats que altres autors de vendre més llibres, perquè la gent els coneix i el reconeix més... Doncs que no passa el tot. Però l'any passat, per exemple, el Premi Sant Jordi va ser per Mario Serra. És mediàtic o escriptor, home? Havia publicat molt abans de ser mediàtic. Jo no sé quina definició hi ha o s'entén per mediàtic, però, com a mi, la meva, el que jo entenc com a persona mediàtica, és una persona que surt als mitjans de comunicació, i punt, ja està, i que surt bastant als mitjans de comunicació, de forma... Fins i tot podrem dir que si guanya la vida. Sovinteja, correcte, i fins i tot si pot arribar a guanyar la vida, o fins i tot que la gent el reconeix pel carrer o reconeix la seva cara de fotografia. Això, per mi, és un escriptor mediàtic. I a casa, 10 hores al dia, o hagi escrit 50 llibres. Per mi això és una persona que surt als mitjans de comunicació. I un autor no mediàtic, quin és? Doncs justament, al contrari, una persona que no surt habitualment als mitjans de comunicació, només quan els fan les entrevistes, perquè ha escrit un llibre, o perquè el conviden a una tertúlia dels programes culturals, per exemple, i ja està. Però que no és ni contartuliant, ni escriu articles d'opinió als diaris, ni estar cada setmana a la ràdio, etcètera, etcètera. Ni té un programa ni fa cap secció a cap programa de tele ni de ràdio. Tot això, però ja estic absolutament d'acord, crec que la definició és molt bona, però aleshores jo et poso a la taula el tema... Quim Monzó. És mediàtic o és escriptor? Bona pregunta. Jo penso que Quim Monzó... És l'excepció que confirma la regla. Sergi Pàmias. Sergi Pàmias també és escriptor. Sí, però cada dia surten a la premsa. I durant un temps va sortir la tele. Clar que va sortir la tele perquè era un autor reconegut. Però, Quim Monzó, per què va sortir? Va començar a conèixer, per exemple, persones humanes, no? Bàsicament directe. Abans era reconegut que un escriptor feia un programa de ràdio, i sortia el Miquel Calçada, llavors, Miquimoto, qui decideix un programa? De fet, llavors, en aquest cas, perquè Quim Monzó ja porta molts anys, 30 anys, potser, o més. Sí, sí, més i tot. En el món dels llibres. I després ja va venir i es va posant aquest tema. Però jo crec que va iniciar-se en el món dels llibres, com autor. I després, també, és com si m'ho inventuè. Imaginem que Marta Rujals, de cop i volta, deixi donar la cara i comença a fer... Notícia. Perquè no hi ha entrevistes. I decideix estar a les tertúlies o escriure en premsa. I d'aquí 15 o 20 anys diríem... Marta Rujals és mediàtica, no, perquè va començar en el món dels llibres. Home, però en aquell moment sí que ho seria. La Pilar Raola va començar a ser en escritora. Ah. Abans d'haver tingut tota la... La maquinaria. Sí, tota la... T'heu fet un burp. Existeix això, eh? Havia escrit alguna novel·la, i no sé si algun llibre de poemes o de contes. Vareu-me trobar una fórmula matemàtica que depèn dels llibres que hagi escrit abans de sortir. Per primera vegada, a la premsa o els programes de radio de torn, quants llibres han escrit? No dubtes en el cas mediàtic. Per exemple, algú com... Clar, que sempre ha traigat el mateix, és algú conegut, que aleshores aprofita i treu un llibre dos setmanes abans de Sant Jordi. Que soltàtios. De fet, això dels llibres mediàtics, amb el que pesi, o... Jo penso, eh, que la primera persona que va començar... La primera persona que va començar, va ser Andreu Bonafuente, que va començar a treure els llibres que, per final dels 90, de la primera Alterrat, una de la Comuna Casa, després els seus monòlegs de La Cosa Nostra i en televisió, i cada Sant Jordi tenia un llibre. Fins el punt que primer signava els diferents llibreries, i al final, ara ell no sé si hi treuen llibres, però al final... Jo crec que són els que van crear una tendència, i ara diuen, que ja no cal, no? Però teníem fins i tot una capa, ells sols, la capa del Bonafuente del Terrat, o del llibre de torn que traguessin de monòlegs per aquell Sant Jordi d'aquell any, a la seva universitat, i que estaven des de les 10 hores al matí, fins a les 6 hores de la tarda, i només per ells. Jo crec que ells van ser els primers en començar i en dir-se que aquest llibre és mediàtic. O sigui, li dono les culpes del Bonafuente. Jo li dono les culpes del Bonafuente. Escolta, que té tot el dret, va veure perfectament el negoci amb el seu moment, i el problema és que ara, jo crec que Sant Jordi s'ha convertit justament al revés. És un llibre en què... no per dir-ne mediàtics, sinó perquè molta gent treu llibres, siguin escriptors, no siguin escriptors, de fet, les pròpies editorials ja aprofiten per escriptors coneguts, que publiquin poc abans de Sant Jordi, a partir del febrer, i ahir a novetats, pensant en Sant Jordi, i després ja com un oasi. No s'ha reconeix el mèrit d'Andreu Bonafuente i la seva gent entreure un llibre i veure un mercat que fins a les hores, la gent dels millors de comunicació, tenia totalment oblidat que era el món dels llibres. I des de llavors, a les hores, no hi ha programa a televisió, traia el seu llibre, perquè té bé 3 dies, la pare, en Polònia, el llibre de Cracovia. Jo crec que hi ha un llibre de Cusins Germans, que és el programa que va... Jo ho he llegit així, el programa que va obrir l'altre dia, amb dos escriptors, allò... sense cap dubte, són escriptors, en Parmoliner i Ferran Torrent. Acaben d'estrenar-se el programa, van d'anar a fer-ho a dilluns passat, no us el puc comentar, no sé què tal, vosaltres el veu veure, jo tampoc, en Parmoliner, que la vas portar a toque a la ràdio fa uns anys. Fa molts anys, sí. Jo sóc jo parlada de l'assassí de la Vallesta, efectivament, amb un llibre que va a treure. En tot cas, dos escriptors, aquí és el cas del revés, no? Profiten dos escriptors que tenen un cert recorregut, pum, i els porten a la tele. Hants fet un sol programa, n'aguran fet dos per Sant Jordi, perquè el dilluns anirà un altre, suposo, patapam, ja hi ha llibre, dius a mi. Carai, és que no... Deixa que acabi una temporada, primer, no? Bueno, el Foraster també té llibre. El Quim Masferrer, que deia que no s'ha sabut els pobles, i també ho escriu. El Cinco, també hi ha programes que treuen llibre, ja no només a Barcelona, sinó... Bueno, a la mateixa propietat hi ha llibres. Perquè aquí, clar, aquí és... Jo entenc el gremi i els llibretes que es queixin, perquè, de fet, el Sant Jordi és una festa, que, a més, ens aconsegueixem el dia del llibre, és una festa on, tradicionalment, de tota la vida, s'han venut els llibres i han fet més caixa. Sí, sí, crec que representa el 60% de les vendes. Que passa. Una llibreria, a l'acte de l'altre. Al final dels 90, a partir d'Andreu Buenafuente, hi ha tots els programes de televisió que van decidir treure llibres. Jo crec que van entrar molt a saco, per dir-ho en poc finament, en el negoci, i vam veure ja que perdien pistonada a tots els seus autors, que, normalment, són els qui més em portaven els llibres, que tenien abans de fer aquesta aparició dels llibres mediàtics. Passa, clar, jo arribo a un punt que penses bé, és la festa del llibre, que tothom en compri un, del llibre de les roses, 6 milions de roses, pel que broma, també. És la gran oblidada quan les fan les... Ningú solia de comprar-la, però tothom diu no, els llibretes fan la gos, i els floristes també, perquè poca broma. I no som barates, precisament, les roses, aquell dia. Però, en fi, jo crec que, a partir de l'any que ven, haurien de dir la festa de la princesa. La festa de la princesa? Sí. Per què? Sí, perquè jo crec que és la prostitució del món del llibre. Sant Jordi és un sant, no el farem pas dies, que Sant Jordi s'ha prostituït, no, és la princesa. Ah, allò era el dia Sant Jordi i el dia princesa. La mica la part maltractada. Perquè, clar, també seria molt fàcil dir-ne el dia el drac, i, fins i tot, però això ja s'ha inventat Catalunya Ràdio, fa una setmana dels dracs, no? Se suma la festa una bona iniciativa, que es invita a una sèrie durant tota la setmana, i hi ha escriptors que recomanen llibres, i, a més a més, autors poc coneguts, que tenen la seva primera novel·la, en editorials petites, junts amb el portal digital El Núvol, fan una... bueno, fan una... justament... programen, o fan una sèrie de recomanacions d'autors, justament que no són els mediàtics. Donem una espai en un lloc gran, com podria ser Catalunya Ràdio, i la primera o la segona emissora més escolta de Catalunya, perquè els nostres oients, el dia de Sant Jordi, es plantin dient, bueno, mira, tenim altres coses abans d'aquest llistat de mediàtics i de persones que veurem allà firmant, i diuen que et surt a la tele, tu. De fet, mira, acabo de fer una prova, podríem dir una investigació, ara mateix. Ràpida, a la penya del Morro, sense precedents, acabo de posar Sant Jordi 2014 al Google. A veure què surt, a veure què surt. I la primera informació, 200 novetats. La primera entrada és Sant Jordi 2014, de Vila web. Està mal contat, eh. Si no, aquesta notícia la tenia, i l'ha d'haver estat mirant, dius-te'l, 200 novetats de la unitat, pum, pum, pum, jo, com a mínim, ja són 201, perquè el general prim no hi és. Ah, amico, ah, amico, ara t'ho dic bé. El general prim d'Arnau console. L'hem de situar allà, eh, en el més bon moment. 201. Ara farem campanya, però deixa'm abans de... Mira quines són les entrades que hi ha de cara a Sant Jordi 2014, perquè avui, a l'exerció de llibres amb l'Arnau, estem una mica escalfant motors de cara al que serà aquest Imekres. Per exemple, el Vila web és la primera entrada, amb una notícia publicada ahir, on comentava les 200 novetats. Una selecció extensa de les novetats literàries d'aquest 23 d'abril. I explica totes o moltes de les novetats que hi haurà fins a 200. Després, també, per exemple, en la segona entrada, és un article del diari Ara, a la seva pàgina web, que diu Galàxia Sant Jordi 2014, un centenar de llibres, sent menys, al diari Ara, que no treballen tant, com a Vila web, per descobrir en un nou interactiu de l'Arnau. L'interactiu és interessant, realment es va movent una cosa, al darrere del costat tens una barra, com de temàtics. Tocas un i s'il·luminen d'aquests que van girant, que són totes les lletres que no veus, pum! S'il·luminen els 3 o 4 títols, que són de 1714, que no són 3 o 4, ni a 10 o 12. Ja el prim. L'Ara proposa... Thematicament, no? Noveles d'aquí, noveles d'allà, passats. És com una mena de pàgina virtual, lògicament on hi ha una instal·lació interactiva i un recomanador de llibres per Sant Jordi, i que està agrupat per temàtiques, la idea és bona, i si veu és interessant, perquè és això, és molt gràfic, es van il·luminant i sortint els diferents títols. Però d'això, o sigui, més enllà de que això tingui gràcia, de que els de Vilauepa hagin treballat un pèl més, quan les escenen facin 200... Estem parlant de 200 llibres nous. Clar, clar, és que són molt... És una animalada, em torno a dir. És una animalada. De fet, mira, acabo d'entrar ara mateix aquí, a la pàgina d'Aquesta del Diari, on hi ha aquesta galàxia Sant Jordi 2014, els 100 llibres imprescindibles, diuen, i el recomanador i temàtiques, no? Llavors tu pots anar jugant i, per exemple, poses humor, per exemple, no? Va, vinga. I què més? Humor amb...? Ah, no, allò és que tu cliques a humor i què passa? S'il·luminen uns quants llibres? Sí, exacte. Però sé que tenies unes variables, i pots fer humor i català. Humor, no sé què, llavors és clar... No... Tu poses amb una màquina i li dius... A mi m'agradaria un llibre d'humor, però d'un autor suec. Ah, que no sigui el recomanador. Diuen, quant temps tens per lligir? Ah, tens llibre, per exemple. Exacte. Poc temps, jo tinc poc temps. Vols que passi la història? Diu, viatjar anys enrere, exposar el present, imagina el futur. Fem futur, va. Fem futur. On vols que transcorre l'acció a Catalunya, a l'estranger, o a un lloc imaginari? Imaginari, no? Imaginari, sí. Què busques en llibres? Sumiar, reflexionar, rumiar, enriquir-me, riure, entretenir-me. Sumiar, jo sumiar, eh? Vinga, faig aquí, ara posem la màquina, estem posant... I ja surts ja els llibres que recomanen. I segons el que hem dit, recomanen... Això és una mica trist, perquè ara el navegador no és només... I no es veu bé, ja ets de fer alguna cosa especial o...? Però, tot cas, recordem, eh? El castell de la pureza, em diu? El castell de la pureza. Aquest és per sumiar? Sí, aquí, aquí. Tu ara analitzaràs i... Vinga, com ha anat, perquè es coneixes. Tenint pictogrames per... A veure, aquí està. Per un segle, pel segle XX... És que no ho llegeixo mai, eh? Tinc un problema important. Josefat, perdona, Josefat. Josefat? Josefat? Josefat, no pot ser, eh? Diu que aquí tindràs llibres que més se propen els teus. I torna a recordar què és el que tu has posat. Jo he posat poc temps, que tinc poc temps per llegir. Josefat, poc temps. Imagino el futur en un lloc imaginari, però si Josefat passa... I després diu, i sumiar. Però què sumies? Bueno, si pot sumir és amb prudència pertranada, doncs sí. I en el futur, però ara no et diu quin segle estàs, tu. Perquè potser el segle III... El futur seria el segle XX. I el mètode de Lili Martín et diu aquí. Aquest no el conec. Per tant, ja... Jo crec que l'has marejat, perquè les variables eren molt difícils. Té a fer el que he pogut, té a fer el que he pogut. Bé, Montsenjordi 2014, avui estem dedicant-li aquesta extensa excepció, que altres ja veurem que sigui Josef Sant, i no hi hagi un contingut al programa. Sentitament que hem pogut dedicar-li el temps que es mereix per aquest Sant Jordi, perquè fins a dijous que ve, no ens veurem. I haurà passat Sant Jordi? Ja farem listes o no dels més denuts. Segur que sortirà alguna llista? Més d'una, però a veure quina és la tarda. El plató de TV3, ja me l'imagino a la plaça Catalunya, amb Toni Cruanyes fent els més denuts. Un especial, les alli i tant. Ja no ens sorprenen, però vaja, Arnau, abans d'acabar, em vols afegir alguna cosa més sobre alguna novetat? Doncs mira, de Mediàtics, ja em recomano dos, allò sortint-me una miqueta, em fa gràcia aquest llibre del Ramon Gener, que es diu Si Betóven pogués escoltar-me. Ah, amigo. El Ramon Gener és el de l'Òpera en Texans. Sincerament, és un llibre, és un programa que a mi m'agrada molt, i ho he fet una manera d'explicar Òpera d'una manera molt diferent, i arribar a la sublimitat d'una manera, no et diré còmica, però en tot cas, molt propera. Efectivament, i molt didàctica, i molt interactiva amb la gent. I, de fet, és un programa que podem dir quasi bé Maitins en Just, perquè el seu realitzador, que és l'Alanfàbregas, doncs és d'aquí a Sant Just. L'Anna Gulló també és en Justenca, forma part de l'equip de producció i auxiliars de realització, i si no tinc malentès, ara fa poc més d'un mes, menys d'un mes, perdó, van marxar a Rèu d'Europa i del món, a gravar la versió d'Òpera en Texans en anglès, em sembla, per vendre-la amb el seu del títol, Didis Òpera. Una mica exportant aquest format, que s'han ideat i han inventat des de la televisió de Catalunya. Doncs, sincerament, el llibre, si tovam, pugues escoltar-me el Ramon Gener, que ja teniu un present, si heu vist una mica el programa, crec que no és tant la seva experiència amb el programa, però com havia sigut baritón, com després va deixar la música, és una mica autobiogràfic. Jo m'agrada, en aquest programa, que si tu veus que aquest programa és mitja en Justenc i tens quatre contactillos i tal, Jordi, tu podries fer literatura en Texans. Jo podria fer literatura en Texans? Mauriès et trobo algun dia, a veure què t'acaba de tenir la idea, però de debò, que és la millor manera. Saps que ja m'havia acollit a mi? Què? Teatre en Texans. Potser el tio l'haurien de demanar per clar, però de debò, el millor programa de llibre seria, ja no de llibres d'actuals, sinó de literatura en general, fer una aproximació, com la fa el Ramon Gener, en el món de l'òpera. Anna Karenina, de Dostoyevsky, era... Com parlem, am! Exactament, exactament. Era la prostituta de... I no surt el pesat del Toni Puntí amb un decorat estrany, o l'altre que fa, com es diu, aquella que fa postura de rares, de silenci. La Bibiana, no? Com es pot dir en llibre? Un programa de literatura que es digui silenci. Potser no, llavors calia. No, no, no. Ànima. Aquí veig aquí una ta gratuïta a Bibiana, molt bé, eh? No, no, no. Especat, eh? De totes formes, no és una mala idea, eh? Es podien fer moltes coses, eh? Donem-li voltes. I com a recomanació no mediàtica, en tot cas, no mediàtica avui, a l'època la moira era molt mediàtica, era Santiago Rocinol. Hombre. Estem parlant de principis de segle, un llibre molt poc conegut d'aquest autor que va néixer a Barcelona al 1861. Nero de l'Àucar del Senyor Esteve. Ah, exactament. Llavors era un nom molt conegut, l'Àucar del Senyor Esteve era el seu probablement llibre més famós, que després em va fer obre teatre i tot plegat. Un de molt poc conegut és El català de la Manxa. A la portada, l'ha publicat l'Avents, és una reedició, i veiem uns molts insventípics i penses, home, això d'alguna mica com Quixot, no? Doncs sí, és una paròdia del Quixot, imaginant un català que per raonsig se n'ha d'anar a viure a la Manxa i el va anar a veure la família. Nosaltres doncs podeu intentar trobar moltes similituds, no només amb aquesta paròdia, el Quixot, que tots tenim més o menys el cap de com pot anar d'un català, de manera al mig de la Manxa, un poble allò polseós i calorós, sinó, a més a més, que molts dels arguments que van trobar allà ho sonaran, ho sonaran per dir, però això no ho van dir a l'ara la setmana passada. Això que està mena de anticatalanisme no em sona una mica liger, això que... No és nou d'ara, això, eh? El català de la Manxa, un autèntic, això, jo. Ho hem de deixar aquí, deixem jo que faci una pincallada, perquè personalment jo recomano un llibre boníssim, boníssim, boníssim, que diu el general prim d'Arnau Cónsol, que, si ho voleu, el podeu trobar a les millors llibres, i si no el tenen, és que tan bones les llibres no són. El dia 27 d'abril, a Sant Jordi, a Sant Just... Ah, ja em parlarem a samarca bé, ja em parlarem... Eh? Arnau, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bé, tot seguit, aquí és un moment amb l'Ovidi Llorente, parlant de l'obra Tequi Tol, que es fa al teu menja, a dos quarts de nou, a la sala Porta 4 de Barcelona. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Soc Agustín Arribas, sóc el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a l'Apenya del Morro. És en Moples, per l'Apenya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. A l'Apenya del Morro, sóc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. L'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, som originals de mena. Que mica fa tres quarts de set de la tarda, recte final del programa ja, i quina millor manera d'acabar-lo, que avui parlant amb un ja vel conegut de l'Apenya del Morro, i veus l'Ovidi Llorente. Ovidi, bona tarda. Hola, Jordi. Hola. Ovidi, bona tarda. Hola. Hola, què en tens? Ara, ara, ara. Bona tarda. Esperem tu la Cristina, que està aquí al programa. Tot això per parlar de l'obra Take It All, que es fa cada diumenge a dos quarts del nou, i aquest diumenge també a les 5 de la tarda. A la sala porta 4 a Barcelona, al costat de la plaça de la Virreina, al carrer de l'Església. Ovidi Llorente, juntament, amb la seva parella, que és l'Èrica Altsborn, fa anar a aquesta obra sense parlar. Podríem dir que és una obra de gest, l'estil xapling. Ovidi, Take It All, de què va? De què va? Ja l'has vista, no, Jordi? Jo l'he vista, però una mica... Tranquilament no l'he vista mai, podríem dir. Jordi. Sé que surt un plat en una banana en algun moment, però poca cosa més. Exacte. Per dir-ho en quatre paraules, Take It All va de viure la vida i trobar-te en certs obstacles que et poden allunyar-te de la vida. Com va, exemple, els diners. Exactament, els diners. Si focalitzes massa amb els diners, doncs solides de altres coses. Exacte, aquest és una mica el tema. De fet, és un espectacle que veu crear en Malmo, al sud de Suecia, fa un parell o tres d'anys, i que no només l'heu representat d'allà, sinó que l'heu portat per diferents parts del món. Expliquem-nos una mica els països on heu estat. Doncs va funcionar molt bé a Polònia. A Polònia no sé què els hi passa, que toquem una beneta d'entricle, del cor d'aquesta gènica, que és el que els emocionem, i ens va molt bé. Sembla que ara hem de tornar-hi. També l'hem fet a l'Índia, que teníem els dubtes de com aniria, i a l'Índia va anar molt bé. I a Austràlia també l'hem portada. I bé, cada vegada descobrim més que és una obra que funciona a tot arreu. Bé, de fet... La senave i l'aniversari, perquè no parleu, tot és mímica i tot és gest. Fins i tot, Jordi, l'hem fet en un parell de llocs, amb gent, amb una escola de sorts. Ah, sí? La vam fer a Austràlia i a l'Índia també la vam fer, i ha funcionat molt bé. Clar, tot és imatge, paraula... A més a més, diguem si m'equivoco, però pels nens, pels petits, també, no? És una obra com pot ser de públic familiar, tot i que és per tothom, però els nens ho passen molt bé, també. Exacte, i en aquest... bueno, una mica... que se m'acudeix que s'assembli és una mica... Potser a Xàpling, que a Xàpling n'agrada tots. I bé, doncs a la nostra obra també passa el mateix. No te l'han fet d'escoles, o el que l'hem fet per públic adult, només, per exemple, aquí mig del vespre, només ben adult, pràcticament. I funciona molt bé. Agrada i toca allà també, emociona i fa riure. Per què ho ha decidit agafar el llenguatge de Charles Xàpling? Bé, doncs, això... Bé, des de quan va començar la companyia, que va sorgir per una oportunitat per anar a un festival a l'Itoània. Aleshores, dic, bé, doncs a mi m'agradaria fer clown, i ja que anem a l'Itoània, que ens entenguin, doncs ho farem sense parlar. I va passar que, bé, aquí va començar... una aventura molt gran i ens va agradar, vam veure que puguem expressar moltes coses sense parlar. Heu vist molts vídeos de Charles Xàpling, per exemple, abans de celebrar o no? La veritat és que no. Bé, hem vist uns quants, però vull dir que no... Diem que... Bé, a Take It All hi ha certa inspiració, hem tingut inspiració de Charles, evidentment, que diem, però... bueno, va sortir molt més... de nosaltres sense buscar inspiració a altres llocs. O sigui que, per altres, puc començar a fer-la i a assajar-la, i quan ja ho teníeu més o menys acabat, va dir que això és com el Charles Xàpling, una mica o què? Ho hem copiat tot. Hi ha una cosa que Xàpling no podia fer, que és les projeccions amb les quals compteu, perquè, a més a més, teniu una interacció amb la pantalla, no? Exacte. I aquí hi ha un tercer element, també, som jo i l'Èrica, que tenim dels personatges, i el tercer, que és el que ja s'encarrega de... de posar els diners a la història, i aquest l'incorporem per una projecció, no? I llavors també... m'havia agradat, aquí hi ha la inspiració de la Cubana, i com es diu aquella? Segada de amor. Exacte, segada de amor. Exacte, i jo recordo que era molt petit quan la vaig veure, i em va... Mindblowing! Sí, sí. De fet, Vidi, la teva passió pel Clown, no acaba aquí, sinó que sempre que aprofites, perquè aquestes setmanes, per exemple, estarà a Barcelona, però véns de fer una estada, juntament amb l'Èrica i amb la vostra companya, que és de Red The Newspaper, de 6 o 7 mesos, el cor de l'Índia, ajudant a hospitals, doncs amb els malalts, fent-los riure, i fent Clown també, a tot tipus de persones, i els col·legis, i a tot arreu, no? Exacte, sí. Vam focalitzar, doncs, amorfanats amb hospitals i escoles, i ens ha anat molt i molt bé. Ha estat un... Nosaltres mateixos ens hem marcat els objectius a mesura que anàvem estant allà, de ser molt flexibles, tant a l'Índia, no? Però estàvem col·laborant amb un any, col·laborant, no treballant per ells, de manera que ells ens oferien als llocs, i nosaltres ens hem anat adaptant, creant... Bueno, esclar, allà... Per exemple, els hospitals. Com? Perdona? Els hospitals. Els hospitals, eh? Per exemple, els hospitals, doncs, clar, allà... Realment havies d'adaptar-te la persona que tens davant, perquè no pots parlar amb cap idioma, però amb gestos i... Realment no n'ha de fer riure, però anar a connectar amb aquesta persona, i, evidentment, després el riure sol passar, no? Que és el que t'ha ensenyat la Índia durant aquests últims mesos? Digue'm. Que és el que t'ha ensenyat la Índia durant els últims mesos de la teva vida? Doncs... potser valorar... Valorar el que s'ha de valorar, suposo. Valorar el que s'ha de valorar, eh? La frase és mística. Perdona, és com una mica emmajat magandi, i això tenia feia. Deixaven a frases i la gent ja l'interpretava la seva manera, no? Sí, sí, sí. Jo no vull esfeñalar. No vull donar respostes. No, ja ho veig ja. Estàs molt enigmàtic. A Neuí, a Neuí. Quan hem d'anar a l'Índia? Perquè tu hi tornes, no? Ja us dirà coses. Quan tornes a l'Índia? Si és que hi tornes, vaja. Home, doncs ara està unic obert. Ara tenim... diferents opcions. Una opció és anar-hi el setembre. El setembre, eh? Ja ho veurem. No ho sabem, no ho sabem. En fi, de totes formes, si voleu veure aquest espectacle, Tèkitol, els diumenges a la sala Porta 4, aquest diumenge a la 5, hi ha dos quarts de nou. Per cert, podeu oferir algun tipus de promoció t'escompte? Els nostres ullens, ovi di? Doncs mira... A veure... És que no, no, eh? Vinga, va, va. Què va ser, ovi di? Vaja, us ho tornem. Clar que sí, home. Queda a dir la gent que escolti la penya del Morro si vol anar... No sé, un dos per un, per exemple, o no sé... Vale, podrem fer dos per un. Dos per un. Vale. Et surt a 6 euros.Va, està bé, està bé. M'agrada, m'agrada. Llavors, què? Doncs estan molt les 100 primeres persones que truquen. Va, eh? Fem una cosa. No, no, no. Les mil primeres persones que truquen, ovi di. Les mil! Vale, vale. Les mil primeres persones que truquen, què? Tenen un dos per un. Però el següent sí, no, va. Els que truquen... Diguem-ho els 5 primers, no? Sí, és igual, no, no. Escolta, sí, els 5 primers que truquen... Avui t'he dit una cosa, ovi di, en confiança, eh? És que no trucarà a ningú, avui. Pensa que estem a dijous, sant? Jo crec que no hi ha ningú que ens escolti. La redacció de la ràdio està buida. Jo també n'he tancat a les 3. Aquí només estem la Cristina, jo, aguantant el programa. I, portant la programació de ràdio d'Esvern, vull dir que això fa de mal, fa de mal d'hi, eh? Què? Jo ara, bueno, no volia... no volia dir, però jo... Bé, no, ja que truco el tema, jo sé que tu no treballes a la ràdio. Jo sé que t'estàs a la teva habitació, el menjador, ara. Però... Aquesta és una veu gravada, si tens els teus hobbies i està bé, però has de sortir de casa. Ja, ja. Em veus fatal, no? Una mica, em veus malament? Bueno, mira... Ja t'emporades que has estat millor, això és veritat. Ovidi, escolta, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i res, aquest diumenge... Jo vindré, si et sembla, aquest diumenge... Va, Jordi, vinga. Guarda'm una entrada. És un espectacle que agrada tothom. M'han dit que les llums estan molt bé, per cert. Ah, sí, mira, ja, no sé... Estan molt bé. Estan molt bé. El Ney, que les porta molt bé, no? El Ney, que les porta és molt guapo i ho fan molt bé. Ovidi, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bé, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Bé, ja quedem a la penya amb el Morro Cristina, si el programa tingués molta audiència, que avui et dic ara... No és el cas. Què seria Trenintopic, ara mateix? Sant Mana Santa, definitivament. Dicat, a Twitter hem de dir que avui no ho ha estat, Trenintopic, però ho porta sent tota la setmana, i el dia que nosaltres ens hauria agradat que hagués estat, que era avui, per acomiadar-nos i passar unes bones festes, no ho és, per nosaltres sí que serà el Trenintopic Sant Mana Santa. Sí senyora, sí senyora. Aquí està molt, aquí està molt. La processó de la penya del Morro ha desfilat avui... la Cristina Vargas portant alguna cosa de la processó. Gràcies, Cristina, eh? També he estigut el Sergi Pons des de la processó de Mahatham, des de la cofradilla dels germans desemparats d'Obama, també la germana dels optimistes per excel·lència amb Núria Oriol. Des de la processó i de la germana dels llibreters amb les mans ferides, l'Arnau Consul, des de la germana del Bon Humor del Clown i el Nas de Pallasso, Obidi Llorente, des de la germana del Twitter i el Facebook i les nostres tecnologies, Cristina Vargas, Cristina, gràcies. A vosaltres per participar a la processó. I traient el Sant Cristó Gros que us ha parlat, Jordi Rosmena, tornem dimarts a partir de les 5 de tarda. Figueu bons i ho veieu, veieu i... Reseu, germà. I que no caigui la verja. I que no caigui la verja. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sóc originals de men. No! No! No! No! No! No! No! No! Diuen que dia ha plogut, que un dia el meu germà ja es veu que va amb relliscar, que venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser-ho que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho, servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Són les 7. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Feina intensa aquests dies de les pastisseries de Sant Just. Dilluns és dilluns de Pasqua, i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua, els seus fillols. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just notícies a edició vespre d'avui dijous 17 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada. L'església de Sant Just és el centre neuràlgic dels actes religiosos de setmana Santa. Avui se celebra dijous 18, recordant el Sant Supad. Demà serà el torn dels laudes dissabte de la Vella Pasqual i diumenge missa de diumenge de Pasqua. Dímerts hi haurà dues presentacions destacades de Sant Just d'una banda, la de la van projecte de reforma del barri centre, i de l'altra de la de llibre d'Ester Casanovas, Pagesos de Ciutat, per aprendre a cultivar un hort de casa. I, en clau solidari, el Mim Pep Bou actuarà a Sant Just divendres 25 en benefici dels malalts d'immuno d'eficiències primàries. Serà amb l'espectacle bufa a planetes i les entrades es posen a la venda d'i març. Bona tarda, feina intensa aquests dies de les pastisseries de Sant Just. Tenim les dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquesta any, el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen. Sant Just notícies. Tot i que dilluns és el dia de més feina i de més vendes de mones a les pastisseries, els establiments ja fa dies que treballen en l'estinto tot i preparen les figures de xocolata. N'hem parlat el Just la Fusta Celés Bravo, de la pastisseria Celés, Marcela Rodriguez, de la pastisseria Trilla, i Arman Garcia, responsable de la pastisseria de la cuina de Barcelona. Quasi tota la gent espera el dilluns, abans era tots els dies, però ara els de dilluns. El dilluns és el dia fort. Encara les de fruta, la fruta confitada, les de Gemma, encara es venen molt, quasi la que més. Després són les arres, la manteca, les segures de xocolata, per suport. Dilluns és el dia fort. Es van separant bastantes. Jo el que veig és que la gent cada vegada és més figura de xocolata i menys pastís. Aquests dies ja feina amb la preparació. De totes maneres fa temps que s'ha engegat això, perquè des d'ara d'als ja n'hem preparat tot el tot el que són les figures de xocolata i tot això. Després, ara aquests dies, estem fent les de Pada Pasig, les de Gemma en Fruta, les clàgiques. D'Anguana Ventes, i amb Anguana Ventes diu Menja i Dilluns els dies forts. El tema estrella de les mones d'aquest any és la pel·lícula animada frozen i els seus personatges, i també altres sèries de la tele que agraden els infants. Anguany, però, el Barça sembla que ha perdut una mica de volada. Anguany està la violeta, la pel·lícula frozen, i totes aquestes. I no copo, suposo, les coses del Barça en què cara que hi hagi perdut, que ara les demanen. Aquest any els frozen. Ha estat tot agotat, eh? Vull dir, ha sigut terrible. Jo és que no en queda ningú, eh? Quan compres els ninos ja t'ho diuen, aquest serà el que més triomfarà. I ha faltat molt. D'això ha faltat molt. El que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. Hi ha anys que el Barça no dones a base a fer, i aquest any la cosa van relentir, eh? Aquest any, el tema del Barça, doncs no està una mica com de baixa. L'Espílio Urbán també està engegant altra vegada, perquè avui és avui o demà se'n va a la pel·lícula. L'actualitat, per tant, mana en els temes destacats de les mones pel que fa els més petits de casa, però l'actualitat política també es deixa notar en alguns pastissos. La pastisseria bugunya de Barcelona, per exemple, ha creat una mona molt especial, una urna de xocolata. El seu responsable és armant Garcia, company de ràdio d'Esvern, amb els programes d'esplosiós blues i la d'Esvernada. Ja fa 3 o 4 anys, o 5 anys, que fem cada pasqua. Com que totes les de més mones són pels nanos, pels nens, doncs sempre en crem, la que fem de parador per entendre'ns, és una mona una mica reivindicativa, no? Aquest any hem fet xocols de xocolata, xocolata de la urna, per reivindicar una mica, posar-se'n i dir que veia que hem de tenir. Aquests dies són, per tant, dies d'encàrrecs i de compres de mones. Per facilitar-ho, les pastisseries fan oraris especials. La pastisseria Cel·les es troba al carrer Bonavista, Trilla, el carrer Josep Anselt-Clave, i la pastisseria Buguñá, el carrer Montaner de Barcelona. Dies festius, a Sant Justa, amb la celebració de la setmana Santa. Avui se celebra dijous sant a l'església de Sant Just, serà, amb menys d'una hora, a l'esbuit, amb una missa que recordarà el sant sopar. Per tant, el pa i el vi tindran una rellevància especial. A més, l'església estarà oberta fins les 11 de la nit. Demà divendres sant i dissabte, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc un ofici de lectures i l'audes. N'ha parlat el mossèn de la parròquia de Sant Just, Joaquim Rios. Aquests dos dies, tant divendres sant com dissabte sant, com que no hi ha cultes al dematí i a la tarda, i són festius, doncs vam dir, podem introduir, ja fa temps que es fa, la pregària de l'ofici de lectures i l'audes, que és a fer pregàries a través dels Psalms. I amb els Psalms, i llegint fragments de la segra d'escriptura i dels pares de l'església, ens estem una estona els que vulguin venir, doncs ens estem allà a l'església, contemplant així, en pregària, una estona. A les 5 de la tarda, de demà divendres, es recordarà la passió del senyor, i a les 7 de la tarda, tindrà lloc al viacrossis a l'entorn de l'església. I dissabte, al vespre, has de celebrar la solemna Vella Pasqual, que rememora la resurrecció de Jesucrist, a Sant Just es farà les 8 del vespre i no la matinada, per tal que pugui assistir-hi més gent. Ho he detallat, Joaquim Rios. Perquè és clar, el fet de vella volia dir que això era una vella que es feia de bon dematí perquè recordava la resurrecció de Jesús, que va ser el diumenge, i llavors potser s'agafava a partir de les 12, perquè ja era diumenge, i ara s'acaba encara ho fan, i en llocs que ho fan, o les dues de la matinada. De tota manera, aquesta celebració s'allarga fins a les 10 de la nit, aproximadament, per acostar-se al diumenge, a quan Jesús va ressuscitar. El diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqual a les 11 del matí. Una tradició que, enrere, se celebrava amb 3 misses diferents al llarg del matí. Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem d'estar catant titulars. La van projecte del Barri Centres presentarà la ciutadania després de setmana Santa. D'i març, en concret, es farà la presentació pública de la idea del Parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer el que recreu. El consistori ja han carregat l'àrea metropolitana de Barcelona al projecte executiu, que s'espera que s'aprovia abans de l'estiu si la ciutadania ja està d'acord. Sant Just Notícies. I per explicar en què consisteix aquest projecte i que el Sant Just Tengs facin sugeriments i propostes d'i març 22 d'abril es farà la presentació pública de la idea a la sala municipal de la Taneu. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer de Taneu i el carrer Creu. I recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i el pati del Raure. Per tant, aquesta trobada tindrà lloc d'i març a les 8 del vespre a la sala municipal de la Taneu i, òbviament, és oberta a tothom. I també, d'i març, es presentarà llibre Pagesos de Ciutat d'Ester Casanovas de Can Ginestar, un manual il·lustrat per fer ors en testos, jardineres i taules de cultiu. Casanovas es dedica a l'horticultura urbana des de fa uns 9 anys i recull les seves experiències al blog Picaronablog.cat. Va ser arrel d'aquest espai web que, aviat en edicions, va pensar en ella per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortelistes ecològiques al balcó o a la terraça de casa. Segons Casanovas, la clau és saber adaptar els cultius que volem plantar a l'espai que tenim a casa. Sempre intentarem adaptar els diferents cultius que podem realitzar a l'espai que tinguem. Una planta de carbassó, per exemple, creix moltíssim. És difícil si tenim un volcunet, per exemple, molt estret, però en allà sí que hi podem cultivar moltes altres coses, com menciam, cebes, pastanades, cherrys, fins i tot. Es tracta més d'adaptar l'espai que tinguem a les hortelistes que hi poden creixer bé, de no pas voler omplir allò, a vegades, de moltes coses, que després no cal donar el seu frit. Almenú el per tant dona les claus per conrear verdures i hortelistes ecològiques aprofitant elements que hi hagi per casa. Pagesos de Ciutat es presentarà dimarts a 12.47 de la tarda a la sala Isidor, console de Can Ginestar. Tota la informació local a Sant Just Notícies. I una punt més de cara a la setmana que ve. El MIM PEP BO actuarà a Sant Just Divendres, dia 25, amb benefici dels malalts d'inmunodeficiències primàries. El reconegut artista crearà les seves famoses bombolles a la Teneu amb l'espectacle bufa-planetes, per tal de col·laborar amb l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris. Tota la informació local a Sant Just Notícies. És una associació sense faig de lucre que investiga més de 250 malalties genètiques que afecten molt grieument el sistema immunitari. En concret, l'espectacle bufa-planetes de PEP BO serà benefici dels anomenats nens-bombolla, és a dir, nens que pateixen una immunodeficiència combinada greu. Carlota Villar, vicepresidenta de l'Acadip, ha explicat al Just a la Fusta la gravetat d'aquest tipus de malaltia. Doncs dins del grup d'immunicències primàries, n'hi ha unes que són molt greus.