#481 - La Penya del Morro del 25/4/2014

S.M.O.T.E.S. Catalunya informació. Bona tarda a la Cinc. Bona tarda a la Cinc. Transit equipiari. Doncs ara mateix, amb l'entitud a la ronda de l'itoral, a zona franca i cantors han sentit trinitat i cues des de Badajoz, del carrer prim, han sentit llobregat. A la ronda de dalt hi ha cues, a la Vall d'Ebron, han sentit llobregat i a la C-58. Un tram de retencions, sinés no molta l'entitud, a Badia, han sentit sot. I a la ronda de Badajoz, a la ronda de Badajoz, han sentit llobregat. A la ronda de Badajoz, a la ronda de Badia, han sentit llobregat. Els nens-nans, a dotats, tindran dret a saber les dades dels seus orígens biològics, així com la identitat dels pares, el seu historial mèdic, o el de les seves famílies. Ho recull, la van projecte de llei de protecció a la infància de la senyora Soraya Sáenz de Santa María, responda així la firmació del president català que el procés sobiranista ha d'acabar sense vencedors ni vençuts. Jordi Canya explica com a diputat de Ciutadans, perquè se l'ha imput per un presum de cas de frau fiscal. Es converteix així en el primer parlamentari que renuncia a l'escó perquè està acusat per la justícia. Es investiga l'exportaveu de Ciutadans per si va estafar 430.000 euros a l'agenda. Els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia defensen d'augmentar les sancions a Rússia. Els caps d'estat i de govern d'aquests països incent Moscou, acabam les declaracions provocadores i amb les maniòvores intimidatòries a Ucraine. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha suspès, realment, l'aplicació de la sentència del castellà a les 5 escoles afectades. Una suspensió temporal que no comporta el tancament del procés, però que, a Jornet, l'Ozredin partiu un 25% de les classes en castellà, els grups no ha demanat algun alumne. Els cantants Raül Fernández, Miró i Silvia Pérez, Cruz, factuen plegats avui al vespre el Teatre Tíbol i de Barcelona, el concert de presentació de Granada, el disc editaran el pròxim dia 6 de maig. Catalunya, informació, els esports. En joc el partit de quarts de final de l'Open Bank Sabadell entre el número de la TPR, Rafa Nadal i el Morcià Nico Almagro, de moment el primer set per Nadal, i definir-ne ja la primera semifinal, la disputaran en la Tó o Gulpis i el japonès Nishikori. En motor primers lliures de motogp a l'Argentina, el circuit de termes de Río Hondo amb el millor temps de moment per Jorge Lorenzo, mentre que marques i pedrosa són 14 i 16, respectivament. I el Madrid i l'Olimpiacós grec, que juguen avui ser el rival del Barça a les semifinals de l'eurolliga de bàsquet, el partit és a tres quarts de nou al Palau d'Espors de Madrid. Cauen algun ruixat puntuals al sud de les comarques de Barcelona i de Girona que han d'anar desapareixent amb un cel seré que se n'anirà imposant i que només disserarà alguns núvols residuals, sobretot al Besset nord del Pirineu. El vent controlarà bufant els dos extrems del país, tot i que més moderat, l'ambient suau. En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'Estrengé, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. D'aquí uns moments parlarem de les notícies de Sant Just i de les activitats d'aquest cap de setmana ple de coses i actes al nostre municipi. Perquè sabem, Sant Jordi, quan ens una la gana, amb Carme Verdo, i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, també, avui al programa tindrem els Gunis de Sant Just, el Joan Cirivella i el Dani Martínez, perquè avui entrevisten el Rafa Villén, un dels membres del Drag de Sant Just, que d'amà, juntament amb els Dimonis, a Pagallums de Cama Blanca, fan el Corre Foc. També tindrem l'Elicat de Vila amb l'Ambient Agenda, que no hem de fer aquest cap de setmana. I a la segona hora, el Jordi Roca amb el cinema, l'Arnau Ponsulca, ahir no va poder venir a fer la secció de llibres, la farà avui, Rassa cap posa en Jordi, i la música de la Júlia et menya. I, com sempre, la col·laboració més que especial, el tuit, aria al Facebook del programa, de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya com un club. Comencem, com sempre, amb altra endintòpic. I és que avui, i després des d'ahir a la nit, un dels temes més comentats, han sigut anir amb Tito o descansi en pau Tito, perquè tòtic a Twitter alguns usuaris han fet ressò dels rumors de la seva mort. Tito Vilanova, de forma oficial, el que sabem, és que es troba ingressat en un hospital de Barcelona i el seu estat de salut és molt greu. Sí, l'ex entrenador del futbol club Barcelona es troba ingressat a la clínica Quiron, de Barcelona, per unes complicacions gàstriques derivades per la malaltia que pateix, i per les quals va haver de ser operat ahir a la tarda d'urgència. Sembla que podries estar ingressat des del passat divendres a al patir aquestes complicacions gàstriques per les quals va ser intervingut d'una obstrucció gàstrica que l'impedia a ingerir aliments. Des del club han demanat el màxim respecte per la privacitat de Vilanova, tal com ell ja ho va fer i de moment no es volen fer declaracions. Tot i això pel que sabem, i el que apunta a les primeres informacions és que es troba sedat, estable, però que el seu estat de salut és crític. Bé, que diu la gent a Twitter, per exemple, Fran Navarro diu pels que encara tuiteja en descància en Pautito, responsable del rumor, si tant a un altre Twitter, Javier Caireta diu que acaba de bloquejar el seu compte i tanca. Fulltimedeportes.com, un blog d'esports que ja havia volat que havia mort, no ho sabem. I en principi deien que el que comentari venia per part de familiars directes de Tito. Sí, de fet, hi ha hagut molta informació les últimes hores. Perquè jo he arribat a escoltar també que els treballadors del club se'ls havia comunicat ja la mort de Tito o gent fins i tot a la Quiron, que ja ho sabia. En fi, fins que no sigui de forma oficial, veurem què és el que passa. Tant de bo, tant de bo, la cosa pugui ser reversible i que no sigui de manera natural. I el que passa és que no es veu que hi hagi més informacions. A partir de les informacions noves, que s'han donat, ja han aparegut altres comentaris, com el del Toni Jiménez, que diu, molts ànims Tito, la teva lluita és la de tots els que estimem a futbol i retirar el hashtag dipTito fins que es necessiti. I acabem dient, soc madridista, i ara passarem a les notícies de Sant Jus d'Esberna. Carme, tenim moltes qüestions sobre la taula de Sant Jus. Comentar que els apagallums de Camablanca preparen un gran espectacle pel correfòp d'aquest dissabte. A més a més, també, que diu menja, que hi ha un programa especial de ràdio d'Esvern celebrant els 30 anys, però abans d'això, obrim la carpeta de política local i parlem del ple de l'Ajuntament d'Aia Sant Jus. Sembla bé, Carme? Em sembla molt bé. El ple municipal va aprovar l'emoció de l'equip de govern relativa a l'aplicació dels valors cadastrals de Sant Jus. Un punt va comptar també amb un extent debat de l'emoció alternativa, que paral·lelament va presentar justament que el ple també va defensar el servei de mosquits de la comarca. Temes que preocupen a la ciutadania, no, Carme? Sí, d'una banda, aquest debat que comentes que va durar, doncs, ben bé, una hora i mitja, l'emoció de l'equip de govern planteja d'exigir a la gerència regional del cadastre que atorvia eines per paliar increment subtats en els valors cadastrals que patiran els municipis amb ponències desfasades. D'aquesta manera es garantia que la revisió no comporti un augment de la preució fiscal i també destacava la voluntat política i social que no es permetrà un increment abusiu dels valors cadastrals amb aquesta actualització. Un document que també expressa la voluntat de l'equip de govern de valuar la possibilitat de no incrementar la preució fiscal per aquest concepte. I al debat, al voltant d'aquesta qüestió, va ser més intens arran d'una emoció alternativa que proposava Comparència i Unió, un punt que va criticar els altres partits per la seva precipitació, perquè es va presentar aquesta emoció al migdia. I va haver aquest debat de nou arran de tot el tema del cadastre. Finalment, la emoció va tirar endavant el ple d'abril. L'acaba tir endavant, volíem dir, va ser la de l'equip de govern en vots a favor de PSC iniciativa junts per Sant Just i Partit Popular i els vots contraris de ciut i via democràtica i el document de grup convergent es va rebutjar amb el suport dels 3 regidors de ciut present a la sessió, dos no hi eren i del portaveu de via, el vot contrari de l'equip de govern i l'abstenció del Partit Popular. Aquest és el ple que veia l'Ajuntament de Sant Just. Carme, hi vas anar tu? No, hi va anar l'Andrea, del servei informatiu. Sí, d'acabar les 10. A les dues de la nit un ple d'arc, perquè de fet no sé si et va tenir alguna cosa a veure aquesta emoció que a última hora va presentar... Una mica sí, però és clar, vas col·locar una mica tot plegat. En fi, queda comentat. Passem ara a comentar alguns dels actes centrals aquest cap de setmana de celebració de Sant Jordi, una mica com festes de primavera, aquí a Sant Just. I comencem parlant, fem una pinzallada ràpida, aquest vespre, per exemple, hi ha Pep Bou a les 9 de la nit amb l'espectacle Bufa Planetes, un espectacle espectacular amb les seves bombolles, i demà a la nit, per exemple, a partir de les 9, els apagallums de Cama Blanca preparen un gran espectacle pel correfoc d'aquest dissabte. Serà el cinquè correfoc organitzat pels dimonis de Sant Just, que, en guany, també comparar amb el bateig dels diablells de Sant Just, una estona abans a les 6 de la tarda, des del paradó, on un grup de nens i nenes que s'inicien en el correfocs. Per cert que parlarem també amb el Rafa Villín, crec que, d'aquí una estona amb l'espai dels Gunis, amb el Dani Martínez, que és del drac de Sant Just del rifenyo, i llavors, d'aquesta manera, passarem a tenir a Sant Just 3 entitats de foc, per una banda, el dimonis de Sant Just, que són dimonis que no diables, que se'n fan en guanyos en diables, perquè els diables fan balls i coses així, i els dimonis no. També tindrem el rifenyo, que és el drac de Sant Just, bèstia de foc, i ara tindrem els més petits amb els diables, i el ràpid de la campanya. Bé, parlem dels apagallons de Cama Blanca i l'espectacle de foc de mà a partir de la desnou, no, Carme? Un espectacle a partir d'un quart de veu, tinc apuntats, potser. Sí, potser no, un quart de veu. Cada estrueveu bastant, amb un correfoc que es preveu bastant espectacular, un espectacle, ahir en veu parlar ampliamente amb aquí l'Apenyó del Morro, i... Bé, tot cas, per això explica, explica. Serà la invocació de les forces del mand. I, a més a més, el port, el port que és la figura clau dels dimonis apagallons de Cama Blanca, tindrà un pes important també en aquesta invocació dels dimonis contra uns poderes fàctics que governen la Terra des de fa centenars i milers d'ans. I al poble, segurament, la gent que viu a la Terra i que viu a Sant Just, alguna cosa a dir també tindrà. Tot això demà, a partir de les 9, a la plaça Jacim Verdaguer. Sí, sí, però obria aquest cinque correfoc que, de fet, doncs, segons explicaven ahir també, sembla que la tradició dels correfocs està començant ara a la ja Sant Just. Sí senyora. Els diables es bategen demà a la tarda, les 6, a més, hi haurà una festa i un berenar per celebrar el bateig d'aquest grup que va sorgir l'any passat i que té molt bona resposta i després hi haurà, doncs, un correfoc infantil també. Prèvia, doncs, el correfoc i espectacle de la resta d'acolles. Bé, doncs això serà demà, eh? Per tant, dia intents, primer a les 6, cita el parador, per la gent que li agradin el foc i el bateig de foc, és la primera vegada. Per tant, que cremen aquí a Sant Just i després començarà l'espectacle a les 9 del 2, aproximadament, a la plaça Jacim Bardagué i ja l'encesa amb les colles convidades que no sé si venen de... Ah, no em vull equivocar, però venen de... De Sant Felieu, de Jelida... Sí senyora. Matarou potser o no? Bé, en fi, d'aquests moments en parlarem. També amb el Rafael Villén, el drac de Sant Just. Bé, eh... A Esplugues. Ah, i d'Esplugues també, molt bé. Bé, eh, que aviam de qüestió i passem ara a altres actes d'aquest cap de setmana. Concretament, diumenge al matí on hi haurà l'acte central de celebració de Sant Jordi al nostre municipi. I és que diumenge al jardí de Can Ginestàs se celebrarà la Diada de Sant Jordi amb les entitats i la de Santa Montse. Tot a l'hora. Podran ser felicitades. Entre d'altres propostes hi haurà parades de llibres, roses, portes obertes a Can Ginestàs i a les exposicions. A més, també propostes literàries d'Ança Cerdanes i presentacions de llibres. L'àdio d'Esver també farà un programa especial dels 30 anys a l'aire lliure amb la seva carpa dels 30 anys, no, Carme? Exacte, del plegat a partir de les 10. Almenys, si més no, és el moment en què començaran a situar-se aquestes parades de llibres i de roses. I també les portes obertes a exposicions com la de Josquatra i la del servei local de català. Totes, doncs, a Can Ginestàs. També hi ha propostes literàries per nens i nenes, com, per exemple, a les 11. A la biblioteca, els nens entre 6 i 10 anys podran participar de les aventures de l'inspector Cito. I del sergent Maiting Po, amb els seus creadors, l'autor dels llibres Antoni Turbé i l'il·lustrador Alex Omis. S'han de fer inscripcions prèvies a la biblioteca i a les 12. I després, a les 12. Actuarà l'espai de dansa Marta Rods, el jardí de Can Ginestàs, a les 12 es ballaran sardanes amb la copla de Santa Maria de Blanes i l'agrupació sardanista Sant Just. I a les 12. També es faran tallar infantil per fer llibretes i a un quart de dues es presentarà el llibre al general prim d'Arnau Cònsul a la sala Easy Door Cònsul. Són, doncs, algunes de les activitats i a més, 12 a dues programes especials de 30 anys de la ràdio. Començarà a les 11 del matí. Estarà dividit en tres blocs. El primer bloc d'una hora, 11 a 12, conduïda per l'Emilius Casuquio, Óscar Ramos i Isabel Almator, històrics de ràdio d'Esvern, que va en fund de la ràdio i recuperarà talls dels primers 10 anys, des del 84 fins al 94 de la ràdio. Estem escoltant. Després de 12 a una del migdia, l'Àndric Riba i el Carles Hernández, que haurem molt d'anys van a fer el programa a les tardes. L'Aquilla Marro també seran els conductors de la seva hora, parlant amb gent que va participar de l'any 94 al 2004 i l'última hora, tinc l'honor, ajuntament amb la Carme Verdoi i la Cristina, que també passarà algun moment al programa, de presentar l'última hora de una a dues, parlant de la gent que fa ràdio actualment i també mirant cap al futur cap als propers 30 anys de ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. Què hem de dir, què hem de dir en aquest programa? Jo no m'he papat aquí, oi? No, serà fàcil, home, hi haurà molta gent. Tanta gent que no cal guió. No cal guió. És veritat, això amb gent de ràdio. Hi ha aquí molt de temps. Aquí més, aquí menys. I també vindran a la Paula Carreras, per exemple, aquest l'última col·laboradora que ha entrat a ràdio d'Esvern, aquest diumenge. En fi, si voleu passar-nos a saludar i aportar-nos roses i llibres, allà estarem a una carpa, al matí, aquest canginestar, aquí a... Diumenge, eh? Sí, aquest matí, aquest matí, no. El matí de diumenge a canginestar. Així serà. 5.17 de la tarda recordem que, si voleu saber més porus, de Sant Jurs, taràmatis a ràdio.org.com. I a partir de la set, el Sant Jurs notícia i Edició ves per a Carme Berdó. Moltes gràcies. Igualment, també, no? També, també. Esclar, que et faci publicitat, dels serveis informatius, per exemple. Fem una pausa per... Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix amb el Dani Martínez, alguni de Sant Jurs, juntament, amb el Rafavillén del drac, que ens parlarà del corafoc i de la bèstia, el risenyo, que tenen el drac de Sant Jurs. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i ser-te de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser que quan sortis d'aquí, que et vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de meta. 5.20 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. Moltes gràcies per escoltar-nos. Moltes gràcies, Dani Martínez, una setmana més per venir al programa. Molt bona tarda, Jordi. Com estem? Avui no has vingut amb el Joan, no? No, avui no. No, sí, està superbé. Ha anat a veure la seva cosina a les poesies de Sant Jordi. Sí, de Sant Jordi de l'Institut. Avui fan poesies? Sí, de Sant Jordi. Volem parlar de Sant Jordi. Mira que no m'havia preparat res de Sant Jordi per aquest cap de setmana. Podem parlar de Sant Jordi per aquest cap de setmana, perquè a Sant Just hi haurà molts actes. Jo no m'he preparat res de tot això. Hi haurà la gent del correfoc. I avui parlem amb el Rafael Villen, que ja el tenim aquí. Hola, bona tarda. Rafael, bona tarda. Hola, bona tarda. El programa del drac de Sant Just. No confondre ni amb els dimonis o pagallons de cama blanca, ni amb els diablets que tindran el seu vatllat d'aquest dissabte. Per tant, podem dir que ets una de les tres colles de foc que hi ha a Sant Just, ara mateix. Correcte, sí senyor. La primera, no? La primera colla, sí, de Sant Just. Bé, ja ho teniu tot a punt, ja, pel correfoc de demà. I tant, i tant. Això, ja, tot a punt. A veure, què et vols explicar? Perquè, clar, muntar un correfoc m'imagino que no és fàcil, no? No, la veritat és que no, que és bastanta feina, bastanta feina. Anem bastant carragats tots, però ho tenim tot a punt, eh? Tot a punt, sí, sí. A veure, quants quilos de pòlvura heu comprat i es cremaran, o teniu pensat, cremar? Perquè ahir vam parlar, per exemple, amb els dimonis, a pagallons de cama blanca, i ens van explicar que són 50 quilos entre tothom, no? Tu suposo que vols la versió oficial, no? Ah, sisplau, sisplau. Per suposat no superem els 50 quilos. Evidentment, evidentment, no? Estàvem a línia, sí. La veritat és que estem... És un correfòlia que comença a fer certa embargadura i aquest any sí que hem ajustat ja fins als 50 quilos. 49, 80, com a 80 grans. Estem ja al límit. Dani, què vols preguntar? Un munt de coses, Jordi, com sempre. Perquè mira, jo, allà, donant-li voltes, donant-li voltes, em preguntava a mi mateix quin realment és el títol d'aquest correfòc? Correfoc de Sant Jordi o correfoc de Sant Jordi? Perquè clar, aquí, Sant Jordi, a les festes majors no hi ha correfoc, hi ha l'espectacle de foc. Llavors, què podríem dir-ne d'aquest origen, d'aquest títol? Jo crec que és el correfoc de Sant Jordi. Tot i que sempre coincideix el voltant de les de Sant Jordi i que la festa està, diguéssim, programada dintre dels actes, que l'Ajuntament organitza, és el correfoc de Sant Jordi. En concret, el Satè correfoc de Sant Jordi d'aquest any. El Satè, 7 anys ja del senyor Rifenyu, no? Sí, sí, sí. Com el tenim al Rifenyu? Perquè clar, és un drac, és la bèstia de foc dels municipis. Està la cova, l'Apenya del Moro. Alguna vegada l'heu hagut de restaurar durant aquests 7 anys i no ha sigut el mateix que ja vau iniciar i fer fa 7 anys. No, no, hem tingut que restora. Recientment van fer... Des del Carrau Blau van fer... Van pintar, van restora una miqueta. I bé. Perquè el Rifenyu, el seu neixement com va ser? Qui va decidir fer-lo? Algú va encarregar el contaller? Algú va fer-ho vosaltres? No, no. Va ser una idea d'un grup que volíem fer un drac, no? Aleshores van fer un concurs de dibuix, que el va guanyar un noi d'aquí del poble. I a partir d'aquest disseny d'aquest dibuix es va fer construir un taller especialitzat, que és el taller Sarandaca de Granuies, des d'aquí a Grasiu, per saludar-los, el Ramon, que és un crac de fer aquestes coses, gegants, capurosos, dracs, etcètera. Un taller històric, no? Que m'imagino acostumat a treballar amb diferents entitats i colles de tradicionals catalanes, com dius tu, fent gegants, fent capurosos, fent bèsties de foc, fent una mica de tot, no? Correcte, sí, sí, sí. Realment et sorprendries, Jordi, perquè aquests dies hem estat visitant escoles del municipi, ensenyant-los, i et sorprendries de la feina que ha tingut aquest drac, de crear-lo, que sigui plastalina, que sigui fang, que sigui una feina que jo crec que... Perquè el drac, quantes persones el manegen, quantes persones el porten? El drac, l'entitat nostra, el grup nostre, està partit en dos, el grup de tabalers, amb l'emissió de fer tabalers. Sí, soc tabalers, s'ha anotat, no? Sí, s'ha anotat aquí. Per cert, això que estem escoltant de fons... Això forma part d'un vídeo que està penjat a internet. El Sant Barrigui, aquesta és la nostra modalitat de Sant Barrigui. I que és un assaig al casal de joves, on es pot veure una gravació dels tabalers del drac de Sant Just, no? Teniu diferents versiós, no? Dani, teniu el Sant Barrigui, dius... El Vallau. El Vallau. El Vallau. El Vallau. A veure, això és el Vallau. Sí. Sí, sí. I després teniu un altre. El Sant Barrigui. Sant Barrigui. Ho teniu tot assajat? Sí, ja està tot assajat. Tot assajat, preparadet i estudiat. Bé, Rafa, perdó, perquè t'he intentat allà, però estava explicant una mica quant de gent va néixer... El grup aquest de tabalers t'ho podria dir millor en l'Ania, però em sembla que són uns... 19, 15, 19, sí. I després tenim per atregar-ne el grup de foc, no? El grup de foc són els que porten el drac físicament, o sigui, els que la carreguen a pes. Quant de gent el necessita per portar-lo a pes? Amb un cor de foc com el de demà, tenen que sí, 6 a 7. Quan pesa el drac. 39 quilos, però clar... És dels que pesen menys, eh? Sí, no, però de totes maneres... Ja en demés de... Clar, ara no el tinc al cap, però no van rodes ni... L'heu de portar a pes. A pes. Exactament. El que passa és que dintre físicament hi ha un, i els demés ajuden a entrar i sortir. Lògicament, aquesta persona, aquesta dintre del drac, i aquí és un dels problemes que tenim, mai pot quedar sola, perquè quedaria amb el drac carregat, si els seus companys... 39 quilos a l'esquena. Impossible, no. Pots aguantar mig hora o així, però sempre has de definir els dos companys que et sempre estiguin veient perquè tu puguis descansar en un moment donat i que tinguis en un moment donat. Quins són els moviments que feu amb el drac? Perquè imagino que el qui el porta gira sobre ell mateix. Toc una vegada l'has portat? Sí, sí, l'he portat. I què és el que has fet, tu? Bueno, això, una vegada ja te l'encenen. Primer, que les destaqui el moment que te l'encenen, perquè és el moment, diguéssim, delicat, per no fer-se mal, sobretot els senzadors, i una vegada te l'encenen, et donen un copet, així, al cap, endavant, i aleshores es retiren als senzadors d'una volta sobre si mateix, avançar-se cap al públic. També depèn d'aquí un tipus de correfoc i en correfocs més participatius, en què la gent intervén més i no li importa que cremar-se, per entendre'ns, i en altres detallols que no tenen tanta experiència i la gent s'ho mirarà des de més lluny. I depenent del correfoc, si és un correfoc justament, si és un espectacle de foc, per exemple, és diferent. No et preocupis, les anem llançant. Doncs mira, et volia comentar, ja que deien, doncs, les rodes, del rifènyo, tot això, sabem que vindran més colles, evidentment. Quines són les colles convidades d'aquest any, novament? Doncs mira, aquest any tenim sort, perquè el drac de Sant Just estarà superbent acompanyat. El rifènyo tindrà el drac de banyeres del Penedès, que és un històric d'aquí de la comarca del Penedès. Del Penedès. El diablo de la selva del Camp, el de la torta, una mica estranya, i un que repeteix que hi havia vingut aquí a Sant Just. Molts anys, eh? Jo l'he vist gairebé cada any, aquest. Sí, ha vingut un parell d'anys. Poder que és el Cuc de Molins, que és una cuca llarga, verda, bastant llarga, i amb unes dents molt punxegudes, molt xulo, el Cuc de Molins. Això són bèsties. Les colles de bèsties, juntament amb la vostra, el drac de Sant Just, amb el rifènyo. A part, hi ha les colles de dimonis i diables. Sí, a part, els apagallums de camà blanca, que és la colla d'aquí de Sant Just. Per cert, per ser amb els apagallums, com va? Com us porteu? Bé, perfecte. Molt bé, molt bé. No, pregunto. Per la nostra part, molt bé. Doncs mira, ja que comentem així, què n'opines als diables? Ja que és una nova etapa que inicia aquest any, no? Sí, doncs que estem molt il·lucionats, que hi hagi una colla nova, que de nens petits, que estan allà començant, perquè això tingui una continuïtat, no? En aquest cas, creu que és important que els nens siniciin tant d'hora, o sent més petits, que no passi a quant siguin grans, que poden introduir-se, i per exemple, a portar el drac o coses d'aquestes? No, jo crec que, com abans, s'introveixin millor. La veritat és que és un gust veure'ls, i a més, és molt divertit. Jo tinc els meus fills, que estan allà. Estan nerviosos? Una mica, una mica. Moltes ganes, moltes ganes. Jo em recordo de l'època del drac, quan es va començar el drac, sobre el 2008, que a l'escola Montserrat encara estava amb la vella. Doncs, ma mare va veure un munt de cartells enganxats que buscava en Gempa Artabals, i jo vaig dir, vinga. Ja m'apuntaré, ja m'apuntaré, i tinc 14 anys i m'hi he apuntat ara, imagina't. Bueno, però mai està. Sempre m'havia fet molta il·lusió, que la mateixa gent ho havia de fer. La veritat és que hi ha moltes ganes de fer-ho, i això és el que s'ha de fer. Des dels 8 anys, des que van començar ells, jo ja sabia que anaven a fer-ho, però en tenia una mica de punt. Gràcies per aquest apunt personal, una història que no es podies deixar d'explicar. No, clar que no. Llavors tindrem d'acolles convidades de dimoni. I els d'aquí és en Just. Apagaríem la cama blanca, qui més? Com anireu situats això? Ho sabeu o com ho sabeu normalment? Està tot molt programat. M'imagino que la seguretat també és una de les normatives molt estrictes. Les recocions, no? Aquest any, és molt... Aquestes coses cada vegada es compliquen una mica més i es busquen més massa la seguretat. Aquest any hem tingut que elaborar un Pau, que és un pla d'autoprotecció, molt complet, amb totes les sortides d'emergència que hi ha ara en els carrers. És clar, no es veu, no? Radera, el que hi ha d'un correfoc d'aquesta mena, d'aquesta envergul·laia, no es veu per la gent del poble, però realment hi ha una tasca que està fent un moment important i que nosaltres estem allà també. I mateix teníem l'última reunió. Sí, i com va anar? Bé, perfecte. Hi ha els últims detalls que hi ha d'això, de seguretat, on estaran les ambulàncies ubicades, on estan els carros de la pirotec, on a l'hora que se deixen els dracs i els diables per uns consultius d'emergència, què passa si algú es fa mal, etcètera. Hi ha tot, està tot molt estudiat, molt estudiat, o sigui que no té que passar res, però jo tindré controlat, no? Què recomanaríem a la gent que vagi al correfoc, com a espectador, i també hi vulgui participar? Quin tipus de roba és la que ha de portar? La portar roba de cotó i cobrir-se tot el cos, no? Un gorro, no?, perquè el cap també vulguis un nom. Un barret de palla, un gorro, una gorra de cotó, quan s'ho vol cosa, aquest cobreixi. M'he estapat millor, no?, en aquest cas, si vagis. M'he estapat millor, sí. Però una esporna d'aquestes tampoc pot arribar a ser tan mal, home, sí. Fa una mica d'impressió. Tothom que ha anat al correfoc li ha caigut una esporneta, i sembla que és una punxadeta i tampoc res. A principi, aquí a Sant Just, no ha passat mai res, no?, del que és normal. Menys una vegada que es va cremar una palmera, el que és el de Sant Just, que això no sé si tu recordes, Rafa, com va anar? Sí, va ser el segon o tercer correfoc que vam fer, i va ser... D'estiu, no?, de festa amb això? No, va ser per Sant Jordi, també. Va ser l'enforcat de cornaia, que és un... L'enforcat de cornaia, sí. Ui, aquell tan lleig, que és així, raro. Sí, és un drac que pesa com 800 quilos, és tot de ferro, si el va fer... El va fer un... Bueno, perquè això dels dracs també té... El va fer un senyor que tenia un taller de cotxe, si no sé què, li agrada molt tot això. Un macànic, un macànic, eh? No, es podia haver fet amb altres elements, no?, que no... Perdona, deu ser la bestia més pesa de Catalunya. Home, el cop que ho passa més, no? Aquest és el 800 cipicoquilos, és que és tot una planxa de ferro. És que el material és gruixut, és ferro, que pesa molt, 800 quilos... No sembla que eren 800 quilos. Si el rifèniu pesa 39, hi ha l'endemòria entre 6 i 7, aquest d'haurien d'anar amb roles, no? Sí, que clar. I de dintre té tot unes palanques, perquè el senyor va dissenyar, va fer tot un disseny, unes palanques perquè mou la boca, mou les orelles... És una bestia, bueno, espectacular. I aquest ens va cremar la palmera. Com ho recordes, tu? Perquè el que és el de joves acabava, no? El correfoc, em sembla? Sí, sí, sí. Com cada any. Si això és una de les coses que no hem variat al llarg d'aquests últims 7 anys, sempre hem acabat de quedar de joves. I, llavors, què va passar? Que es va apropar i tenia alguna... no sé, alguna flamencès, alguna vangala... El que sempre fem és que el que fem és el acte final de foc, que li diem que fem una encera conjunta a totes les colles, tant de bèsties com de diables. Això tots els correfocs, no? Se'n vagin? Sí, habitual, a tots els correfocs, fer-ho. Una encera conjunta. I aquí en aquest cas la fem a les plenadales, que és el de joves, allà a la GESPA, no? I aquest, aquest, aquest és molt alt, no? I es va situar sota la palmera. Així? I la veritat no sé què va passar, que una de les... una de les carreteres que portava va saltar... Hòstia... I va anar amb la mala sort que va anar a plenar al mig de la palmera, clar. I la palmera es va cremar. De fet, recordo la fotografia, que jo no hi era en aquell moment, però em va arribar, no sé si per mòbil o per WhatsApp, o algun malalt hauria de enviar, i es va cremar la palmera al casal de joves, eh, i va ser com una mena, però al final no va passar res. I ara aquella palmera on està? Està encarallat? Sí. És aquella que està peixuixa? Bueno, jo crec... No sé quina és la peixuixa. És una que està molt a prova, sembla... És la que ha crescut més. La peixuixa. Perquè la veritat és que es va cremar, perquè també estava molt seca, no? Estava molt seca. Allò s'ha anirà acabat. És que... S'ha de ser una por. Una por. S'hauria d'haver cremat abans, jo. És un favor que se li va fer a la palmera. Van venir els bombesis, d'alguna cosa o no? No, però en aquell moment teníem un cotxe cuba, no sé com es diu, allà aparcat, i no trobàvem el senyor que el portava. Molt bé, molt bé. També era el primer escorrefós que tampoc esperàvem en tantes mesures. I la cuba, i la cuba, i no, i al final la palmera ja creva. La crevant, i tothom va... Es va pagar per si mateixa, finalment. En fi, una... Evidentment aquests ja no vindran mai més. No, en un moment, no. De fet, una anècdota que la gent recorda que és la mateixa empatia, i vaja, esperem... Menys la planta, menys la porra... No, la porra del planta també, perquè em dic que s'ha revitalitzat. Sí, sí. T'hi pots fixar, és l'aquesta més tocant. Quan aneu al casel de joves, fixeu-lo, l'aquesta més tocant a l'edifici, no a l'altra, perquè toca més al carrer. Sí, mira, el casel de joves, a la dreta de tot. Això mateix, a la dreta de tot. Per allà ja ens fixarem. En fi, no és jo us preguntar-hi alguna cosa més, Dani. Home, si vols aprofitar en aquella tinc el cartell aquí, doncs diem una mica els horaris així per sobre. Doncs mira, activitats infantils, bateig de foc dels Diablets de Sant Just, a la Plasta del Parador, a la 6 de la tarda, a la festa infantil, xocolatada i tabalada, a les 7 i mitja bateig, a les 8 i 10, l'inici del correfoc infantil, amb les colles convidades, i evidentment, el cinque aniversari dels dimonis apagat llums de cama blanca, en aquest setè correfoc. Ens van dir que no era el seu cinque aniversari, sinó que era el cinque correfoc que fan, i que els 5 anys ens sembla que el celebren l'any que ve. I llavors comencen a les 9, amb l'espectacle. A les 9, amb l'invocació de les fosses infernals a la Plasta Verdeguer. L'espectacle que fan cada any. Exacte. A les 9 i mitja correfoc de la Plasta Verdeguer, fins a l'esperada del casal de joves, amb els dimonis apagat llums de cama blanca, el rifenyo, el nostre drag per excel·lència, i les colles convidades. Doncs tot això, demà, senyors d'altern, dia de foc, que sembla mentida. No, Rafa, com ha canviat això, fins i tot quan veu aparèixer borals, que no hi havia cap bèstia de foc fa 7 anys, i com ara en tenim 3. Em sona curiós que no hi hagués cap bèstia de foc aquí. Bé, de fet, era una qüestió que passava a molts nivells i a moltes entitats, que ja havia, des de fa 7 o 8 anys, que ha hagut un resorgiment a moltes noves entitats, no? Sí. Sí, la veritat és que a REL, bueno, jo recordo quan nosaltres vam posar el drag, vam decidir fer també un drag per això, perquè vam pensar, per almenys que hi hagi una figura, que la gent ho entengui més, perquè no hi havia cap entitat al poble, perquè és cosa així de carrer. I els drags es troben a cada poble, com a mínim, hi ha un drag, eh? Una bèstia de foc, com a mínim, a cada poble, i clar. Sí, sí. Bé, eh... Em podries posar una música així relaxant? Per què? Perquè vull fer una explicació, saps? Va, va, va, va, què vols explicar? Vinga. Doncs, com sabeu, aquest cap de setmana, diuen menja, hi ha, doncs, esparadetes a l'entorn de Can Ginestar. Sí. Doncs bé, a l'Església de Sant Josi Sant Pasteur, estem fent el... estem fent el curs de poscomunió. Ah, molt bé. Unes peradetes, doncs, per recaptar diners per la paròquia, perquè té uns... uns problemes a les... Què passa? A les parets. Què passa amb la paròquia? Sí, que els àngels se'ns estan desmoronant, per dir-ho d'alguna manera. Ah, sí? A les parets una mica fotudes, i clar, ens agradaria reparar-ho, i estem fent peradetes per... per... per recaptar diners. Molt bé. I són peradetes estupendes, tot fet a mà. No hi hagi res comprat... comprat així de xino, per dir-ho d'alguna manera. Tots fet a mà, tots fet a mà, tots fet a mà. Dani, el teu cas és dignadament... I uns tallers preciós, dos tallers de... un de punts de llibre i un altre de roses de xuche. Us encantaràs si veniu. Dani, el teu cas és dignadament d'estudiar, perquè per una part hi ha alguns ríals que estàs amb la paròquia, les palestials, i després, a l'hora, també estàs amb el dret de Sant Jordi Martínez, que és una bèstia infernal i de foc. Miquel, anem tirant cap a la para infernal. Gràcies, gràcies, Rafa. Rafa, moltes gràcies per venir al programa. Que vagi molt bé. Vinga, bon cap de setmana, tothom. Us esperem demà. Que vagi bé, Dani. A la plaça Verdagil. Fins la setmana que ve, això. Per la publicitat, tornem ara mateix. Smooth jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarradi, també parlem de televisió, esports, bandes, colorats, fons i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el que és el de joves de Sant Just, amb un caràcara amb noies de segon d'Eso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs, llibres, i ajuntes de concerts al cinema. Nits electrònica. Nits electrònica. Ara és vits. Vits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres, i s'acta de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs, te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de metges. Camila tres quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro. Ja tenim amb nosaltres el telèfon per parlar-nos del que no hem de fer per parlar-nos del que no hem de fer. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Si et sembla, comencem parlant per la Fira Internacional de Puntes. Puntes a Arenys de Mar. No, Ellie? Sí. Com ha arribat el bon temps, ja és moment de puntaires. Els tradicions ens agraden molt l'antigenda. A la Fira Internacional de Puntes, es posen unes punts de la Fira Internacional de Puntes. Sí, perquè les puntaires normalment es agafen una cadira de fusta. De vimet. Es posen una mica a l'aire lliure. Sí, la gràcia del tema de les punts és de fer-ho a l'aire lliure. Com greges un cognac internacional de puntaires el desembre amb un policial i municipal, i no té tanta gràcia. A la Fira Internacional de Puntes, es posen unes punts de la Fira Internacional de Puntes. No té tanta gràcia. M'ho sembla a mi. A partir de Sant Jordi, ara 25 de setmana, ja arriba la temporada forta de coses del cap de setmana. Fires. Desciritats a l'aire lliure a tope. Sense parar, com per exemple això que es farà a Arenys de Mar, que és el que ha de ser el treball de puntaires d'arreu d'Europa i Catalunya. És el que s'ha de dir, perquè sembla que sigui una cosa com de iaia a les punts, i no us ho penseu, que tenia més gent que l'agradaria de les punts. I més joves. Molta gent també vindrà gent de Polònia, per exemple, de Rússia, de República Checa, de França, de Hongria, i fins i tot el representant de les principals escoles i associacions de Catalunya. És el que us deia. És el fet que potser aquí, igual que la Paitanca, que nosaltres relacionem molt amb el món avi, mundo anciano, i en canvi, d'altres països, és una cosa que fa la gent jove tranquil·lament, sense problemes. I això amb les punts passa el mateix. Molt bé, fantàstic. També fan un super... al final de les jornades, amb les punts dels boixets, dels fils, de patrons... Vull dir que la cosa pinta bé. És que si us agrada aquest món, o teniu intenció de fer... Vol dir-ne, vull fer... Algú qui no sé què. Perdona, és que avui la gent va de moderneta dient... No, jo faig escrabbooking, faig Do It Yourself, el handmade que hi ha cada setmana. Però, escolta, això és més modern que res, si ho fas tu mateix, també, i a més ja fa... Això és en Tanària, a Catalunya. La segona Fira Internacional de Puntes, el centre cultural calisai, a Areig de Mar, bonica població del maresme. I canviem de qüestió... Parlem ara de la Fira del Cargol. Ha se'n manat aquest cap de setmana. Mira, la Junya agrada la Fira del Cargol. És una festa de caire tradicional, que entre el segle XVIII i l'últim tèr del segle XX, es celebrava cada quart diumenge d'abril en aquesta població, no? Sí, senyor, a mi m'agraden molt els cargols. És una cosa que a altres times els detesta. Hi ha molta gent que els fa molt de fàstic el tema de menjar cargols, però mira... Estem parlant de cargols lògicament de menjar. Ho dic perquè el cartell, que és molt xulo, cartell molt original, hi ha com una mena de caracola feta amb tot de cargols, però dels de bricomania. Sí, senyora, dels de collar. I clar, està bé, està bé. És així com original. Està gaire pobra, però la idea ja s'entén. Està espanyada al dia. En fi, hi haurà moltes activitats, per això, també? Sí, hi ha moltes activitats. A banda del portast de cargols, fa una miqueta de festa major, aprofitant suto del cargol, i, a més a més, aprofitant també tot el tema del comerci i de més. És una bona cosa, és una opció a la cargolada alyeïda, que és la cargolada dels amants dels cargols. Però allà sí que s'ha d'anar amb colla, amb amics, i tenir-ho tot molt controlat. I en canvi, aquí és més d'estar per casa. És una festa antiga, si no us hi trobareu amb tots els problemes logístics, de per camí i de més, que us podria trobar allà en el tema del cargol. Ara que deies que és una festa per anar amb amics, i tu vas a mostrar als teus amics, però algú de la colla no li agrada els cargols, té alguna alternativa aquí? Clar, que ho veig, sí. Home, veig una nira só. No, no, no, perdona, si no t'anaran els cargols. Però no hi havia alternatives, no? A fer altres coses o per allà? Jo a mi que m'agraden, més aviat et diria que és al revés. Jo, quan menjo cargols, sempre has de preguntar, què és l'escola de les poques persones que els li agrada? És més raro que tothom li agrada i hi ha un no que el revés. Bé, no, de fet, estava pensant que, si no t'anaran els cargols, poca cosa faràs en aquesta fila. En fi, va, canviem de qüestió, parlant d'una cosa simpaticota, que és la quinzena fila de la Maduixa, de Sant Sabrià de Vallalta. Aquest d'un menjar. El cargol sempre pots anar a la fila de la Maduixa, i el cargol sempre pot anar a la fila de la Maduixa. Perdoni, i a més, ara que estem a la Maduixa, no? La primavera, arribar a l'estiu també, una fruita fresca... El mar és temporada. El mar és temporada, eh? Sí, jo diria que ara estem ja... Els últims fruites, maduixes. Sí, a les cavalles. I això és allà el maresme, i a les hores... Amb aquells engars, que tenen de maduixes... Vinga, maduixes, vinga. Suposo que ja acaben amb tota la producció, eh? Ja et buiden els engars per fer calçots o una altra cosa. Pèsols o una altra cosa. Sí, però el que passa és que de maduixa n'hi ha a tot l'any. Tampoc no és el que diguis. Però no és aquí. És el que passa amb totes les fruites, i tenim tot l'any. Però moltes vegades és que ho porten de fora. Ho porten de fora. Vale, vale, vale. Aquesta quinzena fila... En tot cas, el quilòmetro cero. Tenim una mica de malaltia. La sensabria de ballalta... Què és el maresme, això, o no? Sí, això és el maresme. A l'interior. Activitat durant tot el dia, no? Sí, i a més a més, no sé si podeu obrir el tema dels menus. Perquè és el llot tipic que fan tots els restaurants barres del poble, diferents menus. Ah, menú de la maduixa. Això. No saps com es desplega aquí el menu? Sí, sí. I llavors, és estupendo la gent el que cuina amb maduixes. No, cruxer. Jo era més llegint els noms del que es feia allà. Un poble tan petit que deia tenir 4 barretes en el fons, en el fons. I ara, com se les gaspen amb el tema de maduixa. Fulles de maduixa, no sé, m'he quedat al·lucinada. Jo crec que només per anar a provar les delícies fetes amb maduixa val la pena, tu. La veritat és que, mira, no acabo de trobar, perquè la pàgina web de S.T. s'hauria puncat, que és la de l'Ajuntament, se'n s'hauria puncat. Bueno, hi ha un banner superior i just a l'esquerra està, et diuen, més informació pica aquí. Ah, sí, més informació pica aquí. És que ja també m'he trobat. Com que està feta amb una versió d'acte Mela 2 de l'any 44... M'he d'apicar. Vull dir que això com es desplega, per això, ja sé. No m'ha trobat, tampoc, però vaja. Bé, doncs, si ho intreu i trobeu la manera d'entrar-hi, ja us dic descarregueu-vos, perquè, abans dels quatre bars que té el poble, els dels polígons, dels voltants, també fan i s'assumen el tema aquest de la maduixa i del menú en maduixa. Sí, concursos de pastissos, de maduixa, postres, de la maduixa, etcètera. Tot el que normalment... Però això d'anar amb allò, amb 5 euros i carregar 8 kilos de maduixa pel carro per fer tot el que ets a casa. Igual, sí, molt bé. Molt handmade, eh? Sí, parlant de handmade, justament, també en recomana el handmade festival. Arriba per primera vegada, em sembla, o la segona edició. No sé si és la primera o la segona. Diria que és la primera. Aquest cap de setmana a Barcelona. La primera almenys a la Fira, eh? Ja hem parlat bastant en el programa amb el Martí Ramírez. No, però fem-li una pinzallada ràpida. A mi m'agrada, per això, el tema d'aquest molt autèntic, molt estupendo, el Do It Yourself, a les sigles, i fer servir allò de fet. Jo, la primera vegada, he dit, o què? Sí, clar, clar, com tothom. Hem de posar-ho allà al Google, no? Nosaltres teníem aquí l'any passat a la... Mireia Redondo. Gràcies, Cristina. La Mireia Redondo, que ens feia l'espai de moda, i ens va parlar del Do It Yourself, eh? Moltes vegades. La Mireia, perquè era molt apanyada, i és aquella samarreta. Sí, clar, clar. Però es fa de ser molt apanyat, per fer-ho. Perdona, jo et faig un Do It Yourself, i és com agafar un d'abricomania que et faci una cosa coca. Sí, a mi em queda com. Sabré que ells s'endries que fan els nens de parbolitos, que no saps si és un centré o una tasa per posar-los allà, així o què. Doncs jo tinc una trassa en aquesta línia, una mica, eh? Llavors... Hi ha unes màsters, eh? I m'expliquin com va el tema. Perquè jo el tema de cosir, de tal, no el porto massa bé. El que sigui amb cola, per aquí anem bé. Si és enganxar i tal... I d'aquella manera, que de vegades em queden alguns xorretones, eh? I ara fa molt de temps que no faig manualidades, però no era la meva especialitat. Crabbooking, és el que es porta ara. Crabbooking, has fet un mís molt, el teu àlbum, i qualsevol cosa... Sí, estàs molt bé, estàs molt bé. Aquesta setmana, que és arreu del Handmade Festival, que tothom en parla, és el que serà de moda, tots els programes... És que si no no ets un moderne... No, no, perdona, et dic una cosa... Un bolso, una cosa així, una mica superfícil. Viviana Vallvé... Viviana Vallvé... Aquest programa de tendències nou, que fan a BTV, que fan cupcakes, tot l'estona, també segur que passaran per allà, que no sé si l'heu vist, no sé com es diu, eh? Però l'he enganxat alguna vegada, i és com tot molt cucu, i molt cupcakes del món, saps? És com una mica gent del món, aneu en Handmade Festival. En fi, hi haurà de tot, eh? Si tens l'esperit de Handmade, diuen, i vols saber més, compartir i viure una experiència única... I l'abriculatge, hi haurà cuines, ah, però cuina, no us penseu, cuina en plant, una polava, no? No, no... Cuina fan cupcakes, és això. Clar, és que fan cupcakes, i després també fan aquells pastissos, eh? Amb un kilo de... Amb un kilo de sucre de color vermell, eh? Plastelina. Exacte, plastelina, eh? En fi, tot això que es porta molt, per ser una persona guai i moderna d'avui en dia. Déu-ho veure, us he per això, va? Clar, home, clar, tu has de fer-ho mateix, però has de pagar-ho també, no? L'entrada, en fi... Que serà ple de blogueros, que aquest... Sí, home, si Instagram, amb el hashtag Handmade, aquest de setmana et traurà fuma a Barcelona, eh? Clar, clar. Amb l'entrada, efectivament, se la paga, no te la pots fer tu mateix, eh? Abans d'arribar allà, per exemple, i entres per la cara. Sí, com? Potser prensa fer-la per l'Ankeve. Potser prensa fer-la per l'Ankeve. Hi ha gent que s'ha dit això també, que fa les entrades mateixos amb un escàner, i quan arriba a la Madonna a Barcelona, reparteixen entrades que valen 70, 80 euros per 10 euros entre els seus amics universitaris. Ojo, que això, ja ho he vist. En fi, acabem l'antiagenda. En fi, t'ho he fet ell. Acabem parlant de... Hombre. Hombre. Atenció, perquè arriba... la Rua de Star Wars Catalunya. Em poso de peu, i ja em tremola en les mans. I les cuixes... Perquè aquest diumenge, el 27 d'abril, hi haurà una desfilada a la Sagrada, una parada de Star Wars, com els últims anys, separant en una desfilada la gent d'Star Wars Catalunya durant les festes del Bar de Sagrada. Un aplaudiment per aquestes festes, que només per tenir aquesta parada, ja et dic que són les millors de Barcelona. Perdona, jo soc molt fan. No sé quin hora és, malauradament jo no podré anar, perquè tinc el programa aquests 30 anys de ràdio, que ja veus tu, aquí l'interessa i aquí l'importa, però... Si no pots anar aquest cap de setmana, el cap de setmana que ve tenen una activitat que jo no puc dir, però jo els referiré a saber. Home, aquesta mateixa gent, encara no puc dir el que és. No, ells no ho han posat tampoc a la seva guet. I com ho saps, Ellie? Home, una primícia. Primícia, què formes per...? Jo ho tinc que dir la setmana que ve. Però no facis plans per el diumenge. Perdona, pel dissabte, 3 de maig, no facis plans? No facis plans. Però serà per aquí prop, de Sant Just. Ja tinc... No, això serà a Barcelona, segur. I altres anys, jo sé que, per exemple, a la vinguda Gaudí, han fet un recorregut entre la Sara, la família i també l'hospital Sant Pau. No sé si és aquest, perquè això és el... el que estem parlant és a la sèrie. Aquesta també la fan. És que es reclamen molt, perquè la gent és una associació que es dediquen a tenir vestits, que la mans dels vestits. Bàsicament. Una condició bàsica per ser sols i de l'associació que tinguis un vestit aprovat per la junta. No vale poner-se una manda a la cabeza. Els pa de wands, no? Van d'aprovar els dades, clar. Llavors, això tu pots anar al Handmaid, també, i fer totes els quartos, perquè els vestits d'aquests valen molta fa. Sí, però són molt guapos, eh? La foto que has penjat tu, que és una de les cazarecompenses, com es digui, una biblioteca... No, n'hi ha dos, n'hi ha dos. Lleguen amb una bibliotecària. Estan molt bé. Boníssim. Sincerament, qui no ha tingut mai el somni de tenir una disfressa de Starship Troopers, per exemple, o d'algun que ets de Jedi. És alguna cosa per estil. Tu no, Cristina. Fora del programa. Ja pots marxar. De leia, no? Home, mira, encara sí, però dels altres no. És una sexi amb el que ho has fet. Una leia d'aquestes així sexis de... No, però els vestits sí que són bonics, i la veritat sí que tenim un d'aquest sí, però dels altres, Jordi... Sí, hi ha pel·lícules i pel·lícules també, la guarda de les galàxies. No, això és un altre tema. Sí, t'estàs fiant una mica. No, estila, n'estia, que ets de banda d'estilada. Aquesta mena d'estilada ja m'haureu d'altra cosa. En fi, però depèn de la leia sí que podries fer-ho, eh, Cristina? Jo et veig, perquè a més tens molt cabell, ets així moranet de blanqueta de pell, que heu dit alguna vegada. Doncs ja el maquillatge blanc, no? Ja vaig a la sèrie. Amb unes ensaimades aquí, al cap, i ja et veig la setmana que l'he posat. En fi, això serà, però, aquesta desfilada de la Sagrera, aquest diumenge al matí. No, Elí? Sí, i a més a més, fan desfilada i després fan la parada, perquè tothom que vulguis pugui fer fotos, eh, amb tots, eh... Que guapo, bueno, jo aquest diumenge no puc anar, però ja el dissabte acabé mal reservat, ja t'ho dic ara. Això val diumenge, i el dissabte també seran amb una biblioteca inaugurant una exposició que hi ha sobre el món d'Estar Wars, i, a més, també allà de Sagrera, eh. Molt bé, doncs avui més friquis que mai acabem la secció de l'Enfi Agenda, cosa que ens agrada molt, perquè si ho fan els americans, no els fan els americans només. També nosaltres hem fet aquests xocs. Elí Cap de Vil·la, moltes gràcies i calafor s'ho t'acompanyi. Bona tarda. El poca de setmana. Bona tarda. Una altra cançó fric i on les hi hagi, eh. Aquesta és la cançó de la cantina d'Estar Wars, quan entra Hans Solo i es troba amb l'Obi van Kenobi. Fem una pausa per esportar les notícies de la Sisqui, ara tenim aquí a sobre, i a la segona hora cinema, Arnau Consola amb llibres, i la música de Júlia amb ella, fins ara. Ara són les sis. Primer de tot, aquesta hora sabíem com se circula per les carreteres del país. I ara hi ha una altra cançó, que és un sol already del món, que és el sol de la cèl·lulia. I és un sol already del món. En alguns programes per la ronda litoral, hi ha l'entitud de Cantoni, si és una franca en sentit Trinitat, i a l'altre del carrer de la Jota en sentit llobregat, i a Transit, molt lent, de Via Júlia Vall d'Avrana, en els dos sentits, i l'entitud de Collserol Adioral en sentit Trinitat, i encara alguns trams de l'entitud al carrer dret, millora la nota de solvència del deute espanyol, la Puja-on-Groa i la llunya de la categoria del Bob Porcaria, entre els arguments d'estaca en la retallada del déficit públic i la millora de les condicions financeres. I la Comissió del Màrcat de la Competència alerta als usuaris que es midin bé les ofertes de preu fix de la llum perquè les diferències poden arribar al 100 euros l'any. Amb la nova llei, les companyies estan obligades a oferir una alternativa de perotancat. Els nens i nenes adoptats tindran dret a saber les dades dels seus orígens biològics com la identitat dels pares, el seu historial mèdic o el de les seves famílies, o recull la banprojecta de llei de protecció a l'infància que ha aprovat el Consell de Ministres. Per cert que el govern espanyol ha advertit el president Artur Mas que qui mai pot perdre és la llei, Soraia Saem de Santamaria responeixi l'afirmació del president de la Generalitat que el procés sobiranista ha d'acabar sense avançadors ni mençuts. Jordi Canya es plega com a diputat de Ciutadans perquè se l'ha imputat per un presumpte cas de frau fiscal. Es converteix així en el primer parlamentari que renuncia a l'escó perquè està acusat per la justícia. Els Estats Units a Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia defensen augmentar les sancions a Rússia. Els caps d'estat i de govern d'aquests països, Instant Moscou, acaben les declaracions provocadores i amb les maniobres intimidatòries per Ukraine. La filaromònica Orquestrat del Londres debutarà l'octubre a l'auditori de Barcelona amb el jovedirector Clemens Schul. I per càmera i l'auditori portaran cada any a Barcelona una de les 10 millors orquestres del món que no hagin de votar-te en aquest equipament. Catalunya Informació. Els esports... En joc als quarts de final de l'Open Bank Sabadell entre Rafa Nadal i Nicolás Almagro, el Maracorí ha guanyat el primer set per 6 a 2, s'hauria empatat 6 al segon set, el Lató Ernest Gullvils i el japonès Nishikori, ja han passat a semifinals. En motociclisme Jorge Lorenzo, s'ha atamat ràpid els primers lliures de l'Argentina Marc Márquez, líder mundial 14 d'Orgè de Nipadrosa a la Santzena Posició. I amb bàsquet a la Barça de Sabadell i Vendres, aquest vespre al seu rival a les semifinals de la feina al forn de l'eurolliga ha de sortir de la partit que juguen a 3 quarts de nou, al Real Madrid i l'Olimpiacós. I al temps, les pròximes hores, aniran desapareixint els roxets puntuals al sud de les comarques de Girona, nord de Barcelona i la Costa Central. El Cerès s'imposarà i només quedarà en alguns nòmels residuals. Sobretot, al Bassat Nord del Pirineu. El vent contenerà bufant els dos extrems del país, tot i que més moderat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, ara passen 3 minuts de la sis. El mim Pep Bau actua Sant Just aquest vespre amb beneficis dels malalts d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista crearà les seves famoses bombolles a la Teneu, amb l'espectacle bufa planetes per tal de col·laborar amb l'acadip, l'associació catalana de dèficits immunitaris primaris. Pep Bau fa 31 anys, que fa ara, de partir de les bombolles de Sabó, i els espectacles són molt més complexos del que poden semblar. I atrapen tan espectadors petits com també adults. Aquest espectacle serà... amb beneficis dels anomenats nens, bombolla, és a dir, nens que pateixen una immunodeficiència combinada de greu. L'acadip és una associació sense faig de lucre que investiga més de 250 malalties genètiques que afecten molt greuament el sistema immunitari. Les entrades es poden comprar d'aquí una hora, dues hores abans de l'espectacle, que comença a les 9 a la Teneu. Gràcies. Cap de setmana d'activitats literàries de Sant Just, avui es lliuren els premis de prosa i poesia de Mayontaz Literari i diumenge amb parades de llibres, de roses, ballades de sardanes, dança, portes obertes a la Casa de Cultura i exposicions i activitats literàries durant tot el matí. D'altra banda, avui diumenges lliuren els premis del 26è concurs de prosa i poesia en català per nous professionals en un acte a les 7 de la tarda a l'espai de formació de les escoles. I per demà dissabte l'escola d'escriptura de la Teneu ha preparat un recital de poesia i test de vins amb el poet de Francesc Garriga, a tres quarts de set de la tarda a la Teneu. I acabem aquest biletí explicant-vos que la Ràdio d'Esvern farà un programa especial 30 anys, aquest diumenge als jardins de Can Genestar. Des de les 11 de matí i fins a les dues del migdia repassaran les tres dècades de ràdio de Sant Just, recuperant sintonies dels primers anys i les veus d'algunes de les moltes persones que han passat per Ràdio d'Esvern durant aquest temps. El programa es dividirà en tres blocs que recordaran cadascuna de les tres dècades. La primera hora la conduiran Emilios Casocchio, Oscar Ramos, Isabel Almato, el que davant de la segona hora hi haurà Carles Hernández Rios i Enric Riva, i el relleu de la tercera era l'agafar en Jordi Domènec i Carme Verdo, i el programa esperà seguir a un punt de la FM a través d'Internet, per radiodesvern.com, o vedre Sambos directament als jardins de Can Genestar, i ara situada a la Carpa de Radio Desvern, especial 30 anys. I de moment això és tot més informació del Sant Just Notícies de Dície Véspera. I també és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, que vols ser-hi, no? És el temps, però si pots fer res no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De Dilluns a Divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de Dilluns a Divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Bits. Molt més que nits electrònica. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, i el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web CPNL.com. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa en todera. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïnzi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol burro, cada tarda de 5 a 7. Ràdio d'Esvern. Que tal, bona tarda, com esteu? Benvingut a la segona hora del programa. Avui acabarem, com cada divendres, amb la música de la Júlia. Et mèlia que ens presentarà, per cert, un artista. L'Albert Solà, de 104 del Vallès, molt jove, 22 anys, ja té dos disc al mercat. També parlarem amb l'Arnau Consul, de la ressaca Posa en Jordi, i del cinema amb el Jordi Roca, però abans de tot això, Cristina, com sempre anem cap al trending topic de la segona hora. Avui ha sigut unes temes més comentatge. Twitter, Mònica Doriol, perquè la presidenta del cercle d'empresaris no creu que hagi-ho fet a ningú, en proposar suprimir l'SMI, que ara em diràs què és això, jove sense formació i el qualificar-los de paràsits. Sí, durant 24 hores, Mónica Doriol està trending topic, després que hi demanes en un esmorzar informatiu una segona volta la reforma laboral que, segons diu, hauria d'anar acompanyada per la supressió del salari mínim interprofesional. Per als treballadors menys qualificats, i per una reducció de la bretxa de despesa, per acomiadament entre els treballadors temporals i indefinits fins als 18 dies per any treballat. De les propostes d'Oriol, també va criticar l'actual prestació d'aturats, assegurant que no incentiva la cerca activa de feina, i afavoreix en aquest cas situacions de parasitisme entre els aturats, unes declaracions que han indignat bastants usuaris a través de les xarxes socials per no considerar-se justament paràsits, el que ell ja va qualificar. Tot això, avui, la presidenta en declaracions de radionació de l'Espanya ha explicat que no creu que amb les seves paraules hagi-ho fet a ningú, i que els joves, sense formació de salari mínim, suposa una gran despesa per a l'empresa i cal anar a fórmules més econòmiques. Com, per exemple, la que va fer Alemanya en el seu moment, que ha dit que era justament de suprimir el salari mínim per als joves, sense formació per treure'ls del limbo en el qual diu que viuen, i d'aquesta manera que entri en el mercat laboral i es vagin formant. Per tant, la formació dual i la reducció del salari mínim és la fórmula que diu per trencar aquest cercle viciós en el que, segons la presidenta del cercle empresari, es troben els ninis. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Paco Lobo, Transició, dos punts. Si s'hagués posat d'acord al seu lloc, ara no tindríem que aguantar els despeses de franquistes com Mónica de Uriol. Un altre comentari. Cobierno de España, però no és el de veritat, i diu Mónica de Uriol demana abaixar el salari mínim interprofesional a paràsits que no serveixen per res, però tranquils, que refereix als aturats, no als polítics. Ah, i Yesi, la Yesi, 970 i meu bé, a Twitter, diu, em poso una malalta veient notícies, i més encara escoltant Agentusa com Mónica de Uriol. Tu sí que ets un parasit inculte i sense vergonya. Oh! En Figuezes Cristina, passem al món del cinema amb el Jordi Roca, que jo el tenim al telèfon. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Molt bé. Escolta, felicitats, eh? Ah, moltes gràcies. Moltes gràcies. Jo també, és per una trucada de cortesia, d'altres col·laboradors, però no, no tocava. Jo també vaig pensar d'aquest missatge, tampoc amb les felicitats. Però bueno, no passa res. Mira, no sé, evitem una mica, no sé què està passant. No, ens evitem. A mi em passa que jo espero que la gent em feliciti, però jo no me'n recordo dels Jordis. Ah, molt bé. Està estupendo. Tant de cor és de les Jordines i n'hi ha prou. Sí, també, de les Gines, Jordines, Jordines, no? Ja de tot. En fi, Jordi, com comencem avui, perquè tenim poques trenes, no veig? Sí, no masses, la de avui, la primera, és una mica tòpica, però crec que pot estar bé. És una pel·lícula de terror, en un argument que és una mica repetit, però és que està ben fet i aconsegueix el seu fet que és espantar-te o sobresaltar-te de tant en tant. Ardiu el heredero del diablo. Tu n'afiste de la muerte. Comencem ben. Llevan tiempo esperando. ¿Qué queréis? Dejadnos el pan. ¿Habéis visto? Señora, se encuentra bien. ¡Sorre! Vamos a morir. És una mica aquesta història dirigida pel nord-americà... No sé si és nord-americà, però és una producció nord-americana dirigida per Matt Bettinell. És una pel·lícula de terror. Sí, de terror absolut, jugant una mica amb la bella història de El Guien i el Mal i el hijo del Mal, que té que anar a fer. Ah, com la semilla del diablo, el heredero del diablo. Exactament. En aquest cas, són una parella que s'acaben de casar, se'n van de viatge de nosa, i quan tornen, estan tan feliços que la noia s'ha quedat embarassada, fins i tot. Però, clar, què passa? Que hi ha una de les nits que no recorden que és el que va passar, ja veurem com acaba, una pel·lícula que ve... Igualment potser no és brillant, però que és bastant solvent i et dic que... que sí que et dona aquest susto, no?, que t'espanta en alguns moments, també, de la pel·lícula, i et manté l'atenció. Per tant, és acceptable, està bé. Bé, doncs que he de dir... Hi ha alguna persona així més o menys famosa que hi participi? No, l'actri principal, que és la mare del mal, diguéssim, és Allison Miller, que no és gaire coneguda, i el seu marit és Isaac Zilford, que a casa tampoc són grans estrelles de Hollywood almenys conegudes. Bé, passem ara a una pel·lícula espanyola que també es estrena avui, dirigida pel Jorge Torregrosa, una comèdia protagonitzada per Javier Camararaú la Révalo i Carmen Ruiz. Es diu... La vida se levanta o el viento se levanta? No, no, la vida inesperada, és que m'he trucat a l'escriure. Se levanta, perquè tinc aquí un... Tinc un arxiu al trail, eh?, que m'envia el Jordi per posar sempre, que es diu... El viento se levanta. Aquesta és una pel·lícula que en parlarem després. Ah, i aquesta és... Inesperada, inesperada. Inesperada, eh, no sé si... És aquesta per això o no és aquest tràiler, no?, que m'has enviat? Sí, no, no tenia tota la vida inesperada. Perdona, té tot arreu del món, la vida inesperada. Escolta'm el tràiler. Tu aquí has venido aquí, primer, és que, en principio, me casas de verano. Hola, cariño. ¿En qué arrepidada? Nada, entonces, un día me llevo el pensar. Si todo hubiera sido demasiado perfecto. Hasta que tienes como todo te ha seguido bien. Querías demostrarte a ti mismo que podías venir aquí y dejar a tu primo como un imbécil. ¿Qué va, Juan? ¿Me suje la oportunidad de vivir otra vida? No me atrevo. La vida tiene a veces giros inesperados, y hay que estar atento de aprovechar. ¡Ah! ¡Qué haces! ¡Vayas! ¡Vaya! Los amores, los amores. Me semblo tan admirado mucho, Juan. ¿Hay actorazo que se han perdido el cine, madre mía? Bueno, no te lo estoy perdiendo. No, por supuesto, todavía puedes una en la flauta, vosaltres rareísis, ¿vistos? Hey, I just make you. This is crazy. Bé, doncs, la vida inesperada. Què ha dit aquesta pel·lícula? El tràiler és d'aquells que ensenya una mica la puteta. És una comèdia amb tins dramàtics i amb molts aspectes que ens podria recordar una realitat que patim molts avui en dia, però que no deixa de ser una comèdia que intentarà desbancar amb gaire èxit, ja ultrapoderosa per dir-ho així, 8 peïdos vascos. En aquest cas, el Javier Cámar és un actor de... Per cert, perdona, he de dir-li. Vaig anar a veure 8 peïdos vascos. No he dit que et quedes sucumbidó al clam aquest marge. Perdona, a mi m'agrada. A mi em va de cibera, una mica. Ah, sí? Bueno, menys mal que la Cristina, que és a veure de la consciència i de la sabiduria en aquest programa. De debò m'esperava que més riure i més tot i em va de cibera una mica, m'esperava més la veritat. Jo, què voleu que us deia a mi? Està bé, jo per això, però... Jordi, tu ets un venut, digueu així, no per tant. No, perquè trobo que és una comèdia lleugera, sencera gaire... Típica tòpica i exigiceta, ja. Bueno, però em va semblar molt original el tema, què vols que et digui? Sí, molt originalíssim, molt original el tema. Perdona, doncs mira, jo no sé si aquesta pel·lícula es podria haver fet per exemple fa 4 o 5 anys, quan no hi havia la trevedeta, es parla de coses, realment, que jo crec que han sigut bastant tabú en la societat. I a mi això, que has fet broma d'això, mira, a mi em va agradar. A veure, us dono la raó en què... Clar, es va ser amb escopis. Jo m'importa fer bromes d'aquests temes, també fa molt temps. Sí, sí, tens raó, però en el cine no m'ho havíem acabat de veure gaire. Us dono la raó, que és una comèdia lleugereta, que ja saps com acabarà, i que segueix els tipus de comèdia. Però mira, què vols que et digui? A mi em va fer gràcia i em va fer risa. M'esperava pitjor, tot i sabent que eren tòpics endeluzos i tòpics dels vascos. Sí, sí, però mira... I al contrari, m'esperava a riure més, i en aquest cas, doncs... Jo he decidit d'aclinar-la a veure. Jo crec que juga molt amb la predisposició amb la que vas a veure a la pel·lícula, perquè si tu vas a veure un xapill dels vascos, com vaig anar jo pensant? A veure què faran aquí, perquè això serà un de rasta total, plegns de tòpics, i res no em farà riure. I vaig començar a veure la pel·lícula, com es desenvolupava, en feien gràcia, alguns acudits, a més, el Dani Rovira. M'ho fa molt bé, això sí. M'ho farà molt com ho feia, la Clara Lago, també. Doncs mira, li vaig donar una oportunitat i em va acabar convencent. Però, vaja, Jordi... Jo vaig dir des del principi, amb això, amb la Cristina, que la pel·lícula se sabrà quasi tota pels actors. Sí, teniu Rovira... Clar, jo també tinc una persona que vagi allà pensant, és la pel·lícula més tequillera del cinema espanyol. Diuen que està molt bé, que és un riure... Que no pares i tal, i tampoc és tant. Si tens molta expectativa... A nivell tan alt, doncs... Jo vaig pensar que seria una merda, i al final... És el que dic sempre, una altra cosa, és que el trailer el venen molt bé, com la majoria de pel·lícules, que a partir del trailer les venen superbé, i després potser no és tan així. En fi, estàvem parlant de... Però que està bé, eh, que el diu. La vida inesperada, justament, aquesta història que està rodada a Nova York. Sí, exactament. En aquest cas, el que deia. El càmera interpreta a un actor de 40 anys que va fent feinetes per no acabar de renunciar el que era el seu somni, que és un actor, però arribar un moment a la vida, doncs que unes tantes ja t'hi ve. A quin punt puc continuar així, o ja he d'aprendre una decisió, deixar-hi intentar-ho i continuar. I aquesta situació contrasta amb la del seu cosí, que ve des d'Espanya, a visitar-lo, i que representa que és l'home perfecte, i que fins i jo quasi que la seva mare, o sigui, la mare del càmera, l'estima més, el cosí que ell, perquè clarament que tothom voldria tenir. I a partir d'aquí és on es fa això, és la història. Una producció espanyola que està rodada a Nova York, cosa que també... Sí, pot estar prou bé, eh? Sí, mira, és un canvi, no?, en lloc de rodar pel·lícules aquí, rodar-les a un altre país, i a més a més, vaja, a Nova York, com una ciutat tan utilitzada pels americans per les seves pel·lis. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, del realitzador Paul Anderson, l'encarregat de realitzar una nova versió del clàssic de Pompeia. Era la joya... de nuestro imperio. ¡Mueblo de Pompeia! ¡Que comiencen los juegos! Un centro de corrupción. ¡Matadlos! De tentación. Ese esclavo te mira como si estuviera soñando, Cassia. ¿Y de lucha? ¿Cómo te llamas? Me llamo Miro, por la supervivencia. Mañana lucharemos. Los esclavos que quedan con vida obtienen la libertad. Gente de todos los lingones del mundo romano se reunía aquí. Si te descubren conmigo... Habrá valido la pena. ¿Qué es eso? Pompeia, una ciutat que va quedar sota la lava del volcà, que tenia molt a prop. És aquesta la història, bàsicament, no? Sí, una història de mort entre un gladiador i un noble. Pràcticament impossible i que sobres veus superar. Per aquest fet històric que va ser l'explosió, l'entrada en erupció del volcà vas obrir i que va sotarrar a Pompeia. Una pel·lícula que afecta especial i suposo que està molt bé, però que és el de sempre. I ara hem vist moltes vegades aquesta història, i no sé si fa falta una vegada més en el cinema. Hi ha algun actor que valgui la pena destacar? Sí. A mi m'agrada, i després m'ha sorprès, que té un personatge secundari, Paz Vega, que tot dia seguia en el trailer, tampoc l'he vista. Deu ser molt, molt secundari, però ho he pensat mirant. No surt el trailer Paz Vega? No surt. Tampoc la versió dels trailers del cinema espanyol. Normalment, a vegades, quan hi ha aquestes actrius que marxen a fora, s'aprofiten i la posen, com si fessin el gran paper. A mi m'agradaria que el mataven el segon cinc. Jo crec que la mobilització que podrien tenir, per exemple, a Penelope Cruz, que ha sigut una aguda... Penelope Cruz ja no fa papers d'aquells secundaris de dos minuts. Jo ho dic perquè me'n recordo, quan Santiago Segura, en aquest cas de Blade, que no sé si l'heu vist, els vampirs, que sap vampirs i tal, amb el Wesley Snipes, com un protagonista, la venien com si Santiago Segura sale aquí, en la pel·lícula... I tampoc sortia tant. Surt una escena, conduint un tren, el minut cinc de... No, un parell. Un metro, el minut cinc de la pel·lícula, i se'l carreguen. O sigui, així, tal qual. I tota la maquinaria era, Santiago Segura sale en Blade 2. Perquè jo crec que Santiago Segura era, que m'he reconegut aquí, pel tema del Torrente, xucava un mes que saltés a una pel·lícula norteamericana, que no, en aquest cas, ben ho sé. Sí, sí, segurament. Passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. El viento se llega ahora o... Ah, el viento se levanta, ara sí, eh? Ah, va. El viento se levanta. Vinga, escolta'm el trailer. És una pel·lícula japonesa, eh?Sí, sí, sí. Quina pel·lícula?Una pel·lícula d'animació japonesa. Exactament. Sí, que per cert, és la seva última pel·lícula. Si és la seva última, no vull dir l'última capet, sinó l'última que farà, eh? Si ho entenc bé, el trailer, que es poden escoltar, és això, que aquest vídeo té uns segons que hi ha... No ho veu. Més que tornem a buscar un trailer on algú digui alguna cosa, però no l'he trobat cap. Optat per la banda sonora, que mira'm. Ni en japonès.Ni en japonès. És un trailer que, bé, no ho sé. No sé si hi ha imatges, estàs molt macos, molt ben fetes, però no parla ningú i m'he tornat boig, realment, buscant-lo. I si algú el troba, cal penjar al Facebook de la penya del Morro i estarem encantats. Doncs sí, però un trailer n'hi ha, no? En aquest cas, però no parla ningú. Només són sequences imatges i amb música. Exactament, existint això. No parla ningú. Suposo que la pel·lícula sí, perquè jo tampoc he llegit que sigui muda ni res, però bé. Però això que és una estratègia per cridar l'atenció o... o per agorrir, perquè, home, no sé, dos minuts de trailer i ningú diu res, és una mica desesperant, també. Per cert, perdoneu que talli la secció de cinema, però mira, s'acaba a saber ara fa pocs minuts, ha mort Tito Vilanova, els 45 anys, l'extècnic del Barça. En fi, ja sabeu que el Tito, les últimes hores, l'havien ingressat a la Quirón i va ja. M'ha tingut un desenllas fatal. I, en fi, des d'aquí hi ha una abraçada, i no sé ben bé què és el que passarà a continuació, sobre si hi haurà algun tipus d'acte, hi haurà alguna capella... Els rumors apuntaven quan, en principi, eren rumors, que no era efectiva, aquest desenllas, apuntaven que la família faria un comunicat oficial. Que han estat les mateixes persones que havien dit que ja havia succeït, el que no havia succeït encara. De fet, el Barça ha comunicat la seva defunció en un comunicat oficial, diu que el club vol expressar el més sentit condol a la seva família, amb qui comparteix aquests moments de dolor, juntament amb els socis aficionats del futbol club Barcelona i tot el món del futbol i de l'esport. Per voluntat de la família de Vilanova es prega respecte el seu desig de viure en la més estrita intimitat als moments posteriors del desig. Per tant, no crec que hi hagi cap mena d'acte, tot i que estic llegint que, en les pròximes hores, el Barça habilitarà un espai de condolences a la tribuna principal del Camp Nou, oberta a tothom, que vulgui mostrar el seu record i efecte cap a la figura de Tito Vilanova. El club informarà puntualment de l'horari d'obertura d'aquest espai de condolences, així com la cerimònia religiosa, que se celebrarà en els pròxims dies. De fet, el 29 de novembre, quan Vilanova era l'ajudant de Pep Guardiola a la banqueta blaurana, el club català ja va anunciar que l'Andreu de Vilcaire patia un tumor a la glàndola paròtida, que, finalment, ha finalitzat amb aquest tràgic de desenllas. I, vaja, el càncer una vegada més que s'emporta una altra vida. En fi, si hi ha alguna cosa més que anem sabent, ho comentarem, però, vaja, m'imagino que a partir d'ara el club és el que diu, que habilita aquest espai de condolences a la tribuna principal del Camp Nou, oberta a tothom, que vulgui mostrar el seu record i efecte cap a la figura de Tito Vilanova. Segurament serà oberta en les pròximes hores. I, a més a més, com hem comentat, el club duquen formarà puntualment de l'horari d'obertura d'aquest espai, així com de la cerimònia religiosa que se celebrarà en els pròxims dies. No sabem quant, no sabem on, si apareix alguna informació més en les pròxims minuts, abans d'acabar el programa a les set, doncs ho comentarem. En fi, continuem amb el programa, amb l'espai de cinema. La pell ja vol morre. Cada tarda, a les 5 a 7, per ràdio dels veus. Jordi, perdona, on ens havíem quedat? Sí, mira, estàvem parlant de l'una de les plècules més esperades sobretot per aquest director, el Hayon Miyazaki, que és la seva última part, perquè el home ja és tan grandet i ha dit que ja no ho farà més. De fet, va guanyar un Òscar, per segur que ho sonarà aquest pítol, el viatge de Shishiro, que era una pel·lícula d'animació, és seva, i ara ha fet aquesta última pel·lícula d'animació que ens explica o ens basa. És un biòpic, i amb això em sorpren, i em sembla una pel·lícula d'animació, doncs també facin biòpics, i ens ha relat la vida del Giro Horikoshi, que és un enginyer aeronàfic. M'ha dit que hi ha molt dels rions dels combats japonèsos durant la Segona Guerra Mundial. Per tant, per a tots aquests fans d'aquest diunista i també d'aquest dibuixant, sense dubtar aquesta és la seva pel·lícula, ja estic segur que dintre bastant èxit, sobretot pel fet que és l'última que farà, perquè l'home ja es vol jubilar. Bé, i acabem l'espai de cinema parlant de l'última estrena que avui hi ha. Moli era amb bicicleta. És una nova comèdia francesa, que és dirigida per Philip Le Guay. Escoltarem el tràiler. Si és que ha entrat... Disculpe, pero ha de saber que Gotil es un actor muy conocido. Debo decirles que no me gustan los actores. Los encuentro narcisistas. Que poco de razón tiene, eres muy narcista. Hay que ceder la corriente sin obstinación. Obstinación. No se pronuncia si se dice obstinación. Perfección. Preparación. Turbación, como tú quieras. Pero diré el texto como yo no entiendo. Cuando es de otro clásico se respetan los versos. ¡Quieres tan! ¡Y los pollas! Quand on parté de bon matin, cuando on parté sur el chemin... Pa' bicicleta. Bé, aquesta és la pel·lícula, una comèdia francesa dirigida per Philip Le Guay, no? Sí, i estem bastant acostumats. El cinema francès sembla que està aconseguint poc a poc guanyar-li una mica de terrenya al nord americà. I cada setmana doncs coloca una pel·lícula amb molt d'explicar les destinats, que arriben les que són exitoses, i normalment són comèdies. I, en aquest cas, també, en l'àmbit de la interpretació, són dos actors, on és bastant famós, i l'altre que ha vingut retirat, tallat en un petit poble, que es retroven perquè el primer, el que té certa fama, doncs hi vol oferir un últim paper per fer una obra de teatre junts. Jo, a partir d'aquí, els dos conèixeran a una dona, que també li agrada una mica la vida a tots dos, i li agrada una relació entre els tres bastants graciosos. Bé, doncs, Jordi, avui vam des aquí, és que no tenim més temps, perdona'ns, però, vaja, el divendres que ve, si no te'n vas de pont, perquè a un altre no ho farem, ens trobem amb la secció de cinema. Jordi, moltes gràcies, abans de setmana. Buenas tardes. Buenas tardes. Bona tarda. 6 i 32 de la tarda. Bé, continuem amb uns tarnats, eh? Per aquesta notícia d'última hora, que s'ha produït fa uns minuts, estem pendents a veure si se sap més qüestions sobre aquest fet, sobre la mort de Tito Vilanova. En fi, continuem amb el programa. No ho hem dit, però vaja, una abraçada a tota la família i també a tota la gent, que està patint aquesta malaltia, la del càncer, que va estar en present a la nostra societat, i que s'han portat una altra a una altra vida. En fi, teníem nosaltres el Arnau Consul. Arnau, què tal, com estem? Bona tarda. Bona tarda. He entrat a l'estudi, m'he sabut llavors, que t'he enganxat, que estàs dient d'aquesta barlan, i en fi. Bé, just aquesta tarda han enterat el donatori de Sant Just, també mort de càncer, del professor... Professor d'institut, no? Exactament. El Vicenç, que veig, no l'havia tingut, però en tot cas, el professor de molts Sant Just Tengs, i que, a més gran, que el Tito Vilanova tenia, jo suposo, 60 i alguns, però en tot cas, una vida jove, no? Doncs ara veuen la malaltia que no s'acaba, que s'ha de curar. El Tito Vilanova pot, a lo millor, constornar molta més gent, perquè és un personatge famós, i sobretot perquè crec que tenia 45 anys. 45 anys. Molt, molt, molt jove. I, a més, la transcendència que tenia, no? Va ser entrenador d'una equipa... Sí, això no li dona més importància, però, evidentment, sí que dona molt més pes aquest fet que hi hagi una malaltia, que, malgrat que comença a curar-se amb bastantes... I que, en un pressavi, semblava que es començava a curar i va tenir dues recaigudes. Recordem que va haver de ser entrenador del Barça per una d'aquestes, i la segona va anar a Nova York per allà a curar-se, i després va tenir una altra baixada. Mireu la cronologia, va començar el 22 de novembre del 2011, quan Vilanova era l'ajudant de Pep Guardiola, la banqueta blaurana, el club català ja va comunicar que tenia aquest tumor, després de ser intervingut a l'hospital de la Vall d'Hebron, una operació de més de 10 hores, a l'estadis dues setmanes, progressivament va anar incorporant-se a la dinàmica de treball, fins a mostrar-se'n els evidents d'una total recuperació del càncer, que l'havia atacat el novembre del 2011. La millora de Vilanova va fer que Andonis Obizarreta no tingués dubtes, però, en escollir-lo per suplir Guardiola i dirigir el Barça durant la temporada 2012-2013, l'any passat. El 19 de desembre del 2012 recordo que era Nadal, perquè justament es va anul·lar el dinar que hi havia amb la família, amb el jugadors del Barça, gairebé un any més tard, se li va tornar a diagnosticar un tumor. El Barça va comunicar la recaiguda de l'entredor en port d'Anés, Vilanova va ser operat nuevament a Barcelona, i posteriorment va fer diversos viatges als Estats Units, a l'Hospital Memòria de l'Eslou que trec de Nova York per tractar-se la malaltia. El 2 d'abril del 2013, ara farà un any, va poder-se reincoporar plenament a la banqueta barcelonista, i va dirigir el final de temporada d'un Barça, que de fet es va proclamar campió de Lliga, a sortir en un record històic de 100 punts, també anomenada la Lliga de Tito i de Vidal. El 19 de juliol d'aquest any passat, l'ampitjorament de la seva salut va obligar, però, abans d'anar a la banqueta del Barça, i d'anar al relleu al Tata Martí, no? Justament el que veiem, la cara positiva. Doncs a Vidal va saber sortir d'aquesta malaltia, un format que, de fet, agrupem sobre aquest nom gran, que és càncer, quan en realitat probablement agrupe molt, és molt diferent, segons els especialistes, i en canvi, doncs, mira, Tito ha acabat sent la cara negativa. En fi, nosaltres no podem fer res més que hi ha una abraçada, tant de la seva família, com a tot el món de l'esport, i també, lògicament, a tota la gent, que en aquests moments té algun familiar, algun conegut o algun amic, que també està amb càncer, en fi, una abraçada. Xiri, 36, Arnau, et sembla que intentem parlar una mica, m'agrad tot, del Sant Jordi... Vinga, enllà. Perquè ahir recordo que no vas poder venir al programa, i teníem pendent un post Sant Jordi, una mica la ressaca dels llibres... Exactament....de com havia anat tot això. Per cert, deixem apuntar un parell de coses abans de començar. La primera és que fas la presentació del llibre que tu has escrit al general prim, aquest diumenge a l'una del migdia. No m'hagués oblidat de dir-ho, efectivament, però està bé que ho diguis tu. Xis, que et mengi el gom. I a més a més, serà aquí, a la sala que porta el nom del teu pare, i si tornen console, el que abans eren les golfes de Can Gina, està. Un quart de dues. No sé per què hi ha un quart de dues, però en casa és un quart de dues. Està bé, perquè evidentment és l'hora que hi haurà molta gent a dalt, perquè hi ha un munt d'activitats, és el Sant Jordi a Sant Just. Aquest diumenge, probablement, i si el temps acompanya, que sembla que sí. Esperem-ho. Doncs hi haurà molta activitat. Després que la gent s'anime a pujar fins a la segona planta, doncs sàpiguen que els hi donarem vermut i a vellanes. Ja et dic ara, Arnau, que nosaltres no podrem venir, perquè estem fent el programa especial dels 30 anys. No, però jo vindré a costar-me mitja hora abans el teu estant, que m'entrevistes i diré un parell de frases caixones, o de reflexió profunda, de manera que la gent ja estigui allà... És el mar que tinc preparada, no? Això el tinc claríssim. Necessito que em segueixi uns 10 minuts. Depèn de quina hora vagis, perquè jo vaig a partir de l'una. Jo arribo ja, un cop ja s'ha esmorzat. Doncs a l'una estarà, no? Tu et presentes. Tu et presentes. Jo pujo, em deixes 10 minuts, jo me'n vaig a un i tu després fas el que et doni la gana. No saps la gent que hi haurà el programa, d'unes dues, que no sé com ho farem, perquè... Jo sóc el primer, no? Tu vols venir un moment? No, un moment. Sóc el primer i me n'he d'anar. Només demà no ser el primer. O sigui, tu dones l'enduda, crec que això és lògic. Si vols, et presento jo. Ho hauria de parlar amb la Carme Verdoi, que estic amb l'altra responsable. La Carme Verdoi, jo me la faig, no, volia dir malament. La Carme Verdoi jo la convenço. Un moment, no pateixis, perquè... A la Carme, li preguntem... No estava preparat, perdoneu, a veure si la podem localitzar. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, estàs fent coses de sent just, les notícies sent just, no? Mira, estava aquí amb l'Ernau, que diu que ell no... Li estava comentant que no podem anar a la presentació del seu llibre, aquest diumenge, perquè ja estem fent el programa especial dels 30 anys de ràdio d'Esvern, la tercera hora, que la portem tu i jo, d'unes dues. I estava pensant, bueno, estava pensant, i ell s'ho ha ofert, bueno, s'ho ha ofert, diu que vol... Bueno, clar, vol venir el programa, el començament de tot, per dir... De fet, si calgués, jo podria presentar-vos a vosaltres dos... La tercera hora, us la presentaran Jordi Domènech i Carme Verdoi. Una cosa així, ja m'ho esclaria. Mentrestant, Arnau Consul serà Adal, a la sala editor Consul, amb el general Prim. I altres, tinc preparat un espitx que ara no puc fer, si no, no seré sorpresa, del general Prim, pronunciat a l'escorç, al dia 27 de març de 1851, que jo esperava, jo esperava, que algun dels nostres diputats que van ara i ara fa poc per demanar consulta, el cités. Per què? Perquè he desdeixat no un pas de nats, sinó que hagués obligat a tots els parlamentaris madrilenys, no sé, a baixar-se els pantalons davant tanta provocació. Això ha dit pel general Prim. El general del Sant Justèlio, doncs francament, jo crec que vosaltres triomfaríeu. Bueno, jo et dic... La moto, i una cosa, jo penso que no podem dir que no, Carme, perquè clar, si és un col·laborador de la ràdio... No, però és una cosa molt de... Porta molts anys, és una cosa... Pim-pam, eh? No, però necessita 10. 10, no, ja t'ho dic. 3 i mig. No, no, no, no, és que de veritat, que no és la gent que hi ha. 10 persones, 5 persones, que de 10 minuts. Ja 5 persones, que de 10 minuts. Arnau. Els que ho saltes ho heu convidat a massa gent. Això, això... Desconvideu alguna. Perdona, no, és que què vols que fem, clar? És que nosaltres tenim aquí un marrón, perquè hem de parlar de la ràdio d'ara. Ja ho heu dit, 5 persones cada 10 minuts. 10 minuts, 2 minuts per persona. I jo no era cap d'elles. Perquè si tenies aquest acte ja hi havien contacte, tu no podries. Però, escolta una cosa, el que anava a dir, que jo podria que vaig aprendre un curset de resolucions de conflictes internacionals. El començament de tot, del programa. Si el començament de tot, i amb no consul. Bona tarda, tots col·laboradors de la ràdio. No volies perdre d'això, però t'ho perdes, perquè en una estona te'n vas a presentar el teu llibre. Que et vagin molt bé, molta sort. I tot i gràcies, que te'n vas. Valora-ho, valora-ho. La gent sabrà... Tu hauràs participat al programa, ni que faci ningú, allà passant per allà. Et podràs fer una foto amb nosaltres, si vols. Jo us proposo un altre repte. I és que vosaltres em dieu això. Evidentment, em passeu al micro, perquè pugui dir ola, que tal. I quan jo ja tinc del micro, i esperant que el realitzador, que jo crec que sí, és el Carles Hernández, m'atendrà perfectament, no em talli. Com que serà tan apassionant el que diré sobre el general del prim, no el que diré sobre, sinó les paraules del prim, el 27 de novembre de 1851, no sabreu tallar-me. Menys de tres minuts seran... Vinga, un i mig. Intentaré ser ràpid. Saps com tu fas l'anunci i que finala a càves. Doncs igual. D'acord. I a veure qui és el guapo, que s'atreveix a tallar, no que jo digui, perquè ho digui amb la meva veu, sinó aquelles paraules del general del prim. Només que això. Diumenge, fem la prova. Jo tinc una cosa. El meu dubte és, se senten, no per la ràdio, sinó en els bafles, no? Els bafles, diguéssim, en els... I la gent que està per allà i cangin està. Tot cangin a casa, tampoc. Però la gent que s'apropi, sí. Ara he dit una cosa. Un minut i diré a la Molinero. Un minut i mig, no? 45 segons. Retalla, retalla, retalla. Un minut 10. Un minut 5. Carme, ja ho veurem. Ja ho acabem de parlar. Gràcies, Carme. Que vagi bé. Que vagi bé. I alguna cosa farem, Arnau. Per cert, que avui acabarem el programa, havia de venir la Julián Mellia, però al final no vindrà. La passarem a Sant Benacabé. I, Arnau, si et sembla, podem parlar del Sant Jordi, perquè tu em vas explicar que tenies moltes coses a dir. Jo crec que, com aquestes... Tinc, des d'anàlisis i alguna mica de canya, fins a algun anècdota, una mica curiosa. No sé, vull preguntar-ho. Per on vols començar? Anem per això que ha agradat. El rànquing, eh? Comencem per... El rànquing no el tinc a punt, però en tot cas... Una valoració sobre el rànquing. Amb Castellà, primera... primer llibre més venut, o el llibre més venut de tots, del del Moderna Grande, no recordo el títol, crec que és molt aplaudit, que els electors en literatura castellana hagin triat aquest llibre. Crec que el rànquing, en aquest cas, no només és de Sant Jordi, sinó de l'Espanya, perquè evidentment també hi ha pilafere d'aplaudir, senzillament. La literatura castellana situa una molt bona escriptora seva a dalt de tot el rànquing. Què fa la literatura catalana? I posa un suec. Bé... Vol dir que amb això no pot ser, no? Bueno, a mi m'agradaria que els electors del meu país, evidentment, el que hi situessin és un escriptor català. Punt. Que sí, que el segon i el tercer són catalans. Podríem discutir la valua del segon i el tercer llibre. El tercer ha elegit el segon no. El tercer crec que és bastant fluix. El segon, que és el de la cara santo, no el conec. Desitja xocolata. En tot cas, el premi Ramon Llull, i per tant vol dir el premi més ben dotat que dona planeta. D'entrada em fa una mica de dolor. En tot cas, llibre més benut. El que sembla, el que n'he sentit, que és un divertiment bastant xorre, si se'm permet l'expressió, d'una autosuec. És una llàstima, no només dic això. A tu et fa ràbia? Sí, ràbia, però també s'ha anat al centre. Té que plaudeixo que els castellans hagin posat per sobre del jona-jona, que crec que és el segon auto més bonut, potser el tercer en castellans, la moderna grande. Això diu a favor. Aquí hi ha moltes listes. Jo d'entrada hi ha la ficció en català, que segons sembla... No, aviat una mica, però el primer en posició no estava d'enalfabet que va ser el bon país. Això en ficció en català. Desitja el xocolat del Cari Santos, l'altre de Marta Rujols, el fòriu de Xavier Bosch, i el primer heroi de Martí Gironet. Això en ficció català. Però sí que és veritat que del 5 que acabo de comentar, el primer és de fora de Catalunya, i els altres quadres sí que són d'aquí. Després, en ficció en castellà, tenim les 3 bodes de Manolita, del moderna grande. Manolita, que era un gènior de los números de Jonathan, que és aquest autosuec, que també la seva traducció en castellà ocupa els primers llocs del ranking. Després tenim en castellà també el jugador de Ripper, Isabela Llende, amor contra Roma, del Víctor Amela, i dispara, jo ja estic muerto, de Julià Navarro. En aquest ranking que vull llegir, Arnau, estan diferenciats a les vendes en català i en castellà. Sí, sí, sí. I ara veiem el que jo deia. En català hi ha un llibre de tot. Hi ha una escriptora, que jo diria que és un tros d'escriptora, però amb el moderna grande. I en català hi ha un llibre que és, diguéssim, la segona part, perquè sigui la continuació, sinó el retom d'un llibre que va tenir molt l'èxit l'any passat, que ja van dir que era un llibre divertit, aquell de l'avi, que va saltar per la finestra, però que no deixava ser un llibre divertit. I bé, que ens aprofitaven l'èxit, evidentment, l'escriptosec. I he tornat, no? És molt, no? Segueix bastant la mateixa tendència. I que, bueno, suposo que amb la Marta Rosals, el primer està bé bé, que el segon és molt fluix. És una llàstima. Per què creus que passa això? Perquè els lectors catalans, no només de literatura catalana, sinó que els catalans, en general, que el llegeixen literatura castellana i literatura catalana, no valoren prou els seus escriptors... de casa, diguéssim. Quan ja et parli del no ficció, ja suposo que t'has posat per les parets, perquè tenim en primera posició... Res, no em sorprendrà, però diguis-li. ...la frontera invisible del Quili en jornet. En segona posició, el llibre de Ramon Gené, de l'Opera en Texans, si va tovent, pogués escoltar-me. En tercera posició del seri de Joan Roca, el cuiner, que ha fet un llibre cuina amb Joan Roca. En quarta posició, el locutor de Radioquim Morales, de RACU, com ser un bon català. I en cinquena posició, el del periodista Jaume Barbarà, que va dur a novembre de 2014. Cap d'aquests, allò que parlàvem al rei aquell debat, d'escriptors que, adicionalment, han escrit les seves novel·les i els seus llibres de tota la vida, ho és, podríem dir, que són els personatges mediàtics. En tot cas, en la llista de no ficció... Mira, d'alguna cosa ja és això. No puc perdent-ne que un llibre d'història, un llibre de Satch, un llibre d... Perdona. Memòries siguin més benut. La distinció entre ficció i no ficció ja serveix per, d'alguna manera, ves cantar els mediàtics, que diem l'altre dia. I, de fet... Dels quals, atenció. El primer, doncs, ves, el ternet... Kilian Jornet, doncs, bueno, francament, dius-me que un corredor de Marathon d'escriure un llibre, doncs, bé... Perdona, quan l'ha pogut escriure, és sempre corrent. No, no, no ho dubto, que l'escri d'ell, però penso en quin interès pot tenir. Jo crec que cap, però és igual. La gent li agrada el personatge, la gent compra el llibre, però pot ser molt interessant. A mi el Ramon Gener és un personatge que em cau molt bé, i ja et vaig dir que algun dia haurien de fer un programa de televisió de llibres copiant a la seva... Correcte. La seva proposta, perquè crec que el programa és molt bo i crec que és el tio, és molt apassionat i sap molt de tot allò que parla. És un gran comunicador. Home, després, un llibre de receptes, que no és un llibre de receptes. Cuinem Joan Roca. Doncs, bueno, has de aprofitar algun. Hi ha alguns llibres del GOO, famós, i dius, talla-t'ho aquí. Això ve. Després, llibre d'humor, de com ser un bon català, d'aquí morales, ja no... No li he follat. Aquí és l'èxit d'un periodista que profita i pot promocionar moltíssim, perquè té un programa diari, fins i tot alguna columna, i això, evidentment, fa que la gent... I ja ho m'ha barbarat, que l'any passat ja va triomfar. I ja ho m'ha barbarat, que tu, que és el GOO, que pensa que té un raonament propi, del qual estic bastant d'acord, i, per tant, que ho acabi convertint en llibre, no és tan estrany, que crec que és de pel·lí. Fins i tot estar bé que sigui dels llibres que es venen. Però mira, justament... No m'està malament. Llegint aquest rànquing de ficció o no ficció, ens atonem que els llibre té molt intel·ligentment, potser el que hem fet per una mica paivacar l'opinió pública, sobre qui és mediàtic i qui no. Tenim dues llistes, clarament. Una d'autors, que escriuen llibres. I l'altra llista, que és la no ficció, d'autors mediàtics. Eviten el terme mediàtic, no mediàtic, que sempre és complicat, posant-hi això del ficció o no ficció. La qual cosa és una cosa absolutament objectivable. I normalment, els de la no ficció tindràs aquests llibres que d'alguna manera aprofiten el boom de Sant Jordi per sortir i que hi entren des dels llibres de polítics, fins als llibres de periodistes mediàtics o stars de televisions i ràdios, per no dir de altres rarezes, com per exemple de la cuina, el món de l'esport... En fi, etcètera. I de l'altra banda, les ficcions. On, evidentment, també s'hi col·len alguns personatges mediàtics, com podria ser el Víctor Ramela. Si el Víctor Ramela li dona per escriure una novel·la sobre romans, després podrem entrar si és bona o no. No ho sé, no l'he llegit, però en tot cas és una novel·la. Escriu una novel·la... És evident que és el número 3. Potser no per la seva valua, perquè, en tot cas, no ho sé, sinó perquè, evidentment, arrossegue el fet que tothom el coneix. Bé, en tot cas, ja veurem. La gent, aleshores, el llegirà i li donarà un o la val, com a novel·lista, quan escrigui la seva novel·la. Bé, no ficció castellà, perquè és l'altre que ens falta, per comentar, en primera posició de Pilar Urbano. Qui és Pilar Urbano? Em sona molt. Doncs la veritat és que veus un altre cop ens passen la mà per la cara, perquè Pilar Urbano és una gran periodista historiadora contemporània, que és el llibre sobre l'Adolfo Suárez i el rei. La grande es memoria. Després, en segona posició... És un per tant, a cada vol resum, un llibre d'història contemporània, polèmic, que van saber vendre molt bé els de l'editorial, dient que hi havia unes revelacions de les... Com en diríem això, perquè soni bé. En tot cas, de les disputes que havien tingut d'Adolfo Suárez i el rei, i el que s'havien dit d'ensecrèdic en ningú sabia, que dius, home, serà veritat, no serà veritat, perquè aquesta dona, que és mediàtica, polèmica, que surt tant fent declaracions, va fer un llibre sobre la reina i també va fer revelacions... És aquella que la cara està investigada. Més aviat baixeta, una miqueta allò que podria ser senyora Rottenmeyer, és una gran periodista. Per tant, és un llibre segur, molt interessant, més enllà de la polèmica que s'ha creat i que evidentment ha fet que es vingués com a gran llibre, o com a tot cas que rossegués molta gent en el dia d'avui. Perdanció, és que ens està explicant història. En segona posició dels més venuts en castellà no... Ara preguntaré si s'han venut més en castellà o en català. No ho sé, segur. Sí, s'han venut més en castellà. És la tendència habitual. Però a més, són 75, 25. No ho sé, eh? No ho sé, jo t'ho pregunto, perquè ho desconec. Després, en segona posició, jo fui a EGB del Javier Icaz i del Jorge Díaz. Una tonteria, és que és una mena de... Però pot tenir gràcia, però a més, un dia ben tonto. Jo vaig anar a EGB i el que he follat algun cop és de dir que teníem gomes milan i miràvem els d'Artanyal, i de los moscaperros... És un vídeo d'aquest YouTube de 5 minuts. En el fons no deixarà ser un vídeo de YouTube portat en un llibre de fotografies. Després, en segona posició, tenim Cocina Fàcil de los Grandes Chefs. Adrià, són amics. Després, en quarta posició, no ficció castellà, eh? La jungla de los listos del Miguel Ángel Revilla, expresident de... Bueno, que és un polític, un listillo, doncs, això. Que es devia vendre molt, no passa aquí, suposo que ens va vendre molt a s'entendre. Sí, a Cantàbria, no? Està burat, clar, perquè aquesta llista... No, aquesta llibre és el gremi del llibre. És de Catalunya, no ha de ser d'aquí només. És que no es comptabilitzen, a la resta... El van comprar molts sols. Perquè a la resta... Sí, sí, sí. Perquè, clar, a la resta de l'estat no hi havia... No hi havia parades al carrer, que jo ho sàpiga. Sí que hi havia. Era la festa internacional del llibre. I es va llargar durant tota la nit l'únic que, clar, es comptabilitza el d'aquí, únicament, i ho fa el gremi del llibre, i de ditors que fan el recompte oficial. Sí, que Miguel Ángel Revella, diguem que s'ha acolat, en aquest banquing del gremi del llibre. Polític mediàtic. I després a Pepe Rubianes, que la seva germana va trobar aquests poemes... Aquest és interessant, evidentment, perquè això... Després de despedir-me. Però poemes o escrets inèdits de Pepe Rubianes, això, un personatge mediàtic cible, evidentment, amb una intel·ligència i un humor i un sentit de la vida, molt especials, i m'agradaria que... que aquest hagués sigut el primer, però és el cinquè. Mira, no està malament. En fi, Arnau, tenim un minut per acabar. Vols fer alguna cosa que hagi dispensat? L'anècdota.Quina? Vaig conèixer la Francescorella.Vaig anar a firmar amb una parada. L'actor, l'actor. Vaig anar a conèixer la Francescorella. Doncs la veritat, el cert és, vaig anar amb una parada, on havia de firmar, de sobte en Díon Silster, els llibres són allí, a tal... Veig, evidentment, el vaig veure enseguida, la cosa es veia al coll de camís, s'ha obligat, s'apropa i diu aquest llibre l'has escrit tu, que és la merda, Francescorella. I ara, perquè m'ho dius, això em diu, no és que m'interessa molt, general prim, interiorment, vinga. I diu, acabo de redonar pel·lícules sobre el general prim. I jo feia de general prim. Toma! Treu el mòbil, busque i comença a... a ensenyar-me fotos d'ell clavat. Hòstia, que bo. Al general prim, amb tot d'actors, mira, què t'ha de ser ràn. I l'altre feia de... Mira, i qui la dona, qui era tal. Allò que vam començar a parlar, i vam acabar parlant... Una mica de fan sopar, no? No, no, i vam acabar parlant de la vida de prim, d'aquí vam passar al conseller Mascarell, amb la reserva que em pensé ell, del 21% de l'Iva, del món en general, i en fi, la veritat és que vaig fer tota una coneixença, que, evidentment, un no s'espera per res del món. On estaves firmant, Arnau, tu? Això era l'Arrambla del poble nou. No era l'Arrambla cada una, però és tan concret. A les 4 de la tarda, ella acaba de llegir Poemes de Vinyoli, allà l'Arrambla, estava a la para de llibres, i que, actualment, no em vull equivocar, però em sembla que és la primera vegada que vas a firmar un llibre... És la primera de la salona. Fem una cosa, perquè una tenim més temps, però m'interessa molt. El teu primer Sant Jordi firmant llibres. La setmana que ve, no, perquè festa. I ja us ho dematx, i el treballador. Però, com que això ja ho recordaràs tota la vida. Tota la vida. És la primera de molts. El 8 de maig podrem parlar d'això, si et sembla. Volia firmar-ne, sí, com a fita. I pensava, hòstia, sí, s'estaria molt bé. I vaig a com? 16. Molt bé, Arnau, per exemple. Quàssim el triple del que havies pensat tu. En fi, en parlarem d'aquí uns dies... que els vaixin agregant els punts, eh? Que a mi els punts no m'he pogut pujar, ja ho he vist. Que vol participar al programa, i tal. En fi, hem d'acabar el programa, Cristina. Si l'Apenya del Morro avui tingués molta audiència, avui, eh? Normalment no. Però què seria Tito Vilanova avui? Doncs, com tindria molta, molta, molta audiència. Seria ràdio d'Esberp als 30 anys, però, durant tot l'any i la celebració oficial serà diumenge, dels 30 anys i tot plegat, doncs suposem que serà aquest dia el Tito Vilanova. I avui serà Tito Vilanova, perquè desgràcia per una part, però per sort per una altra al càncer, no sempre guanyarà la batalla. I avui toca Tito Vilanova. En fi, acabem el programa. Fins aquí el programa possible d'Apenya del Morro d'avui. A la Carme Verdeia, les notícies de Sant Just, el Rafa Villén del Drac, que, juntament amb el Dani i Martínez, ha nascut a l'espai dels Gunis, l'antiagenda de l'Elle Capdevila, el Jordi Roca amb el cinema, l'Arnau Cónsol, l'Arnau Gràcies, fins aquí, un bell de setmanes. A vosaltres. Et visc el ràpid que vaig, no?Sí, sí, sí. I també la col·laboració, més que especial, el Tito i el Facebook de la Cristina Varda. Fins les setmanes veiem diumenge, i, efectivament, us heu tingut a veure com fem aquest programa especial en directe des de Can Ginestar. Aquest diumenge, a partir de les 11, sense les dues del migdia. Que vagi bé. Adeu-siau. Bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. Bona tarda. Bona tarda, són les 7 del vespre. les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El ple municipal aprova l'emoció de l'equip de govern relativa a l'aplicació dels valors cadastrats de Sant Just, un punt que va comptar amb un extens debat de got a l'emoció alternativa que, paral·lelament, va presentar justament a il migdia el grup de Conversions i Unió. El ple també va defensar el servei de mosquits de la comarca. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui veu altres informacions destacades antitulars. El meme veu actuar aquest vespre a Sant Just de benefici dels manals d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista crea la seves famoses bombolles a la Teneu, amb l'espectacle bufaplanetes per tal de col·laborar amb l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris. Els apagallums de Cama Blanca preparen un gran espectacle pel correfoc d'aquest dissabte. Serà el cinquè correfoc organitzat pels dimònics de Sant Just que, en guany, comptarà també amb el vateig dels diables de Sant Just, un grup de nens i nenes que s'inicien al correfocs. Diu-me'ns els jardins de Can Genestar celebrarà la Diada de Sant Jordi amb les entitats entre altres propostes i hi haurà parades de llibres i roses, portes obertes a Can Genestar i a les exposicions, a més de propostes literàries, dança, cerdanes i presentacions de llibres. Ràdio d'Esvern també farà un programa especial de 30 anys. Bona tarda al ple municipal aprovar l'emoció de l'equip de govern relativa a l'aplicació dels valors cadastrals a Sant Just. Els grups que formen el Govern Municipal, PSC, iniciativa i Junts per Sant Just presentaven a l'Associació Plenari d'Abril una emoció per defensar l'actualització progressiva dels valors cadastrals a la qual s'hi va afegir l'Ajuntament. Aquest punt va comptar amb un extens debat a causa de l'emoció alternativa que, per a l'element, va presentar justament a ell migdia el grup de Convergència i Unió. Sant Just, notícies. L'emoció plantejava exigir a la gerència regional del cadastre que atorgui eines per paliar increments subtats en els valors cadastrals que patiran els municipis amb ponències desfasades. D'aquesta manera es garantiria que la revisió no comportés un augment de la pressió fiscal. A més, destacava la voluntat política i social que no es permetrà un increment abusiu dels valors cadastrals amb aquesta actualització. El document també expressa la voluntat de l'equip de govern de valuar la possibilitat de no incrementar la pressió fiscal per aquest concepte. Sentim la rigorisenda de Sant Just en atorrella llegint els acords de l'emoció. Ahir, al ple. Primer, manifestar la voluntat política i social conjunta d'exigir a la gerència regional del cadastre davant de la definició d'un nou mecanisme de fixació dels valors cadastrals al 2016, que atorgui eines i instruments per paliar els increments subtats i desmesurats en els valors cadastrals que patiran els municipis en punyència de valors cadastrals desfasats. El punt 3, manifestar la voluntat política i social conjunta que aquest ajuntament no permetrà cap actuació que comparteix un augment abusiu i desajustat dels valors cadastrals. El punt 5, manifestar la voluntat de l'equip de govern de valuar la possibilitat de no incrementar la pressió fiscal per l'exercici 2015 en aquest concepte. El debat al voltant d'aquesta qüestió va esdevenir més intens al ple arrel de l'emoció alternativa que proposava Convergència i Unió a un punt criticat per altres partits per la seva precipitació. Sentim Miquel Obrador, regidor de seu, destacant els punts del seu document i rebatent alguns punts de l'emoció inicial de l'equip de govern. Manifestava decidir la voluntat política, doni incrementar la pressió fiscal municipal per l'exercici 2015 i, en conseqüència, solicitar a la genència regional del catàstro amb caràcter immediat. I abans que expidi el termini al proper mes de maig d'aquest 2014, el desistiment de l'aplicació dels coeficients dels vols catastrals dels imòpils urbans de Sant Just. Manifestava la voluntat política i social conjunta d'exigir a la genència regional del catàstro que, davant de la definició d'un previsible nou mecanisme, dic previsible, nou mecanisme de fixació dels vols catastrals al voltant del 2016, atorgui eines i instruments per paliar si es donen els increments subtats i desmesorats en els vols catastrals que, eventualment, poden patir els municipis com el nostre en ponències de vols catastrals defensats. En aquest sentit, Obrador va voler deixar clara la voluntat de l'emoció que va presentar al seu partit. El nostre text, referit en aquest punt, el que diu, literalment, és Manifestava decidir de voluntat política d'on incrementar la presó fiscal pel 2015. No ja en parlarem, ens ho mirarem, o avaluarem la conveniència de fer-ho, perquè el que diu és avaluarem la conveniència. I, en conseqüència, solicitem el cadastre, ara que retirin l'aplicació dels coeficients, justament per col·laborar que això sigui així. Precisament l'ambiguitat de l'emoció de l'equip de govern en alguns punts va fer que el portaveu de via democràtica Pablo Barranco es manifesteix al respecte. Una frase que diu manifestar la voluntat política, d'avaluar la possibilitat de no incrementar, això ja xerria. Jo diria, no aumentar l'IBI a l'any 2015. És fàcil, no? Òscar Araquil, de la seva banda, el partit popular assegurava que ell havia d'aconseguir l'actualitació progressiva dels vots cadastrats però que ja que l'Ajuntament va prendre la decisió, a partir d'ara, s'havia de ser constructiu. Jo us dic, podríem acollir les dues, que entenc que la vostra és un tema que ja es va votar en el seu moment, que està una mica fora del temps, perquè es tornarà a demanar sortir. I es dic d'acord, però això no passarà. Lo que passarà és que continuarem, llavors continuem aquestes condicions per continuar el viatge que ens semblen raonables. I de la seva banda, el partit de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, considerava que l'emocidació que va defensar l'equip de govern. Com que preveiem que el 2016, pel que ens han dit i el que preveu una llei, una actualització prou important, com perquè hi pugui haver diferència respecte al que hi ha ara de valors cadastrals, preferim entrar en aquest circuit, intentar controlar aquest procés fins al 2016, i a més a més, com que és una decisió de municipi pels anys que vindran, ens ha semblat que no podia ser només un acord de l'equip de governs. El d'altra banda, des d'iniciativa, Pere Oriol també considerava que estava fent massa debat per l'actualització dels valors cadastrals. Realment el que em queda l'atenció és que fem debat tan gran per una cosa tan... El que treballa aquesta actualització del cadastre és una qüestió molt formal. Ha quedat ja molt clar, senyor Barranco, que n'hi ha increment de la pressió fiscal. Això ha quedat claríssim. I des del PSC, el seu portaveu Joan Bassagany, es defensava la necessitat que els valors cadastrals es injusten d'estar aquí per a els de mercat. Hem de diferenciar el que és el valor cadastral del que són els tipus. L'obligació de tot ajuntament és mantenir els valors cadastrals al més ajustats possible de la realitat. El que tenim, el nostre pedre d'habitants, o intentem tenir-lo al més ajustat possible, a la realitat del municipi, els valors cadastrals s'han d'intentar apropar al màxim possible el que són els valors que els hi pertoquen. I després fem política amb els tipus. L'alcalde de Sant Just Josep Parpinyà va tancar el debat recordant, entre d'altres accions, la campanya de recullida de signatures que va iniciació per no aplicar l'actualització dels valors cadastrals al municipi. Més va explicar que el cíntit de Greuges va donar la raó a l'Ajuntament. Quan s'havia donat explicacions, fins i tot el cíntit de Greuges. Estàvem vostès equivocats. Escolteu, atès allò que vau dir vosaltres, que es pot ser respectat, que era el vostre posiment, que el que està vos dient és no volem l'actualització dels valors cadastrals. Això ho entenc perfectament. Però això es podria haver acabat allà. Però no, dieu, l'actualització del cadastre comportarà l'augment de tothom del 70% dels valors cadastrals. No es pot sortir mai d'aquesta revisió cadastral. Portarà un augment important dels impostos, entre altres línies. De veritat, Miquel, us heu ficat en un jardí i no sabeu com sortir. Tot i això, Miquel Obrador, va defensar aquesta qüestió, segurant que el cíndic no va sentenciar que si us equivocaves, sinó que únicament l'Ajuntament estava actuant d'acord amb la legalitat. Tampoc ho diu així. Però bé, això. Tampoc podem donar-us a cap més mena de recolzament, perquè com que el que s'ha fet és legal, no entra dintre de la tasca de greuges conceptes que no tinguin que veure a contravenències de la legalitat o cosa d'aquest tipus. Això és el que diu. El que no diu és el que tu has dit dues vegades que estem equivocats. Finalment, l'emoció que va tirar endavant el ple d'abril d'ahir va ser la de l'equip de govern, amb els vots a favor de pés a ser iniciativa, partit popular i junts per s'enjust, i els vots contraris de ciut i via democràtica. El document del grup convergent es va rebutjar amb el suport dels ters regidors de ciut, presents a la sessió i del portaveu de vi de la policia. Es secretaria que la sessió noödà s' reacted assembly point activities vend Beamtsts. Quina és l'extensió del partitapsemic iまで sabia no les dues dalstre de qüestió el que pioneer rca dedi i l'alcaldesa son just � certification a la Fundació Ben executionada des del just. Donava mesatge de tranquil·litat... però els regidors tenim l'obligació de conèixer a fons les coses, perquè tots som representants del municipi.