#495 - La Penya del Morro del 15/5/2014

La Vuit, un, un, la veritat i l'estel. La Vuit, un, un. La Vuit, un, la veritat i l'estel. Catalunya Informació. Són la V. La Vuit, un, la veritat i l'estel. La Vuit, un, la veritat. És la diferència entre el preu fixat pel Ministeri d'Indústria i el preu real del mercat en aquest període que ha estat inferior. Als alcaldes de les terres de l'Ebre afectats pel projecte Castó i al conseller d'Interior, Ramon Espedaler és tan indignat amb el govern espanyol. Critiquen que el Ministeri d'Indústria hagi amagat durant 6 mesos l'informe que vincula al magatzem de gas amb els terratrèmuls a la zona. Els treballadors de les centrals nuclears, Desco i Vendallós, comencen una vaga aquesta mitjanit. Els sindicats demanen estabilitat laboral i es queixen dels serveis mínims dictats que faran que no hi hagi afectació a les plantes. Els Mossos han detingut 14 persones i n'han denunciat 17 més per presumpte robatori de telèfons mòbils, el Gironès i el Pla de l'Estany. No només han inspeccionat botigues, sinó que també han aturat gent al carrer. I cat.cat serà l'emissora oficial del primer ver a saun i el Sónar, dos dels principals festivals catalans. El canal transmetran directe per tot el món una sascentena de concerts d'artistes, com Nene Cherry, Damdam Gels o Joan Serrat. Els esports eren també titulars. Carles Puyol s'ha acomiadat del Barça després de 19 temporades 15 amb el primer equip, l'objectiu del futbolista de la poble i recuperar-se del genoll principal motiu del seu adeu. Puyol veu difícil continuar jugant al futbol professional i tampoc es veu fent d'entrenador, però no descarta treballar en l'àmbit del futbol bàsic. El Barça juga la lliga dissabte a la sis contra l'Atlètic de Madrid. El Camp Nou hi haurà un musei que amb 100.000 cartolines, on es llegirà el lema, som al Barça i durant el descans les seccions d'en vol, ok patins i futbol sala oferiran els títols aconseguits aquesta temporada. I el Barça de Basquet és a Milà per disputar les semifinals de la final fort de l'eurolliga. El capità Joan Carles Navarro estarà a punt per jugar el partit de demà a les 9 contra el reial Madrid. Avui el Catalunya Ves Presports a Catalunya Ràdio us oferirà una entrevista amb Navarro i demà la transmissió del partit també a partir de les 8. I el temps tard de Solaïada la tramontana es mantindrà moderada amb alguna ratxa forta al nord de l'Empordà. La nit tornarà a ser fresca i per demà divendres el temps serà molt estable. Les temperatures sinilars. I el Barça de Basquet és a Milà. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya del Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda Sant Just. I gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i el salut de Jordi Domena. Des d'ara i fins la set del vespre això és la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verde. Carme, bona tarda. Bona notícia d'última hora de Sant Just, que valgui la pena comentar. Crec que no, eh, del Morro avui no. A més a més, avui el programa ens visita l'Àlex Espinosa, lesfi, pels amics que, juntament, amb altres organitzats de l'Exposició en Col va a Sant Just, que es inaugura avui a la sida del Casal de Joves. També tindrem, com cada setmana, a la Susri Amor, que ja la tenim al programa. Susri, què tal? Bona tarda, perfecte. Bona tarda. Moltes gràcies. Estic segura que em trobaves a faltar. Deies que no venies ara. Què t'ha passat? Bueno, és que ho passo tan malament, veient que passes una mica, vaig decidir de fer una pauseta. Això no passa, de tu. Ja en parlarem. Bé, després en parlarem. I avui al programa, a més a més, parlarem amb una Sant Just en catalana fresquet, que feia mesos viu a Madrid, i que té un projecte solidari del qual ens en bomb. Ens la vol parlar. I també tindrem les inatoses de la Vall d'Avers, la Núria Oriol de les notícies positives, i a la segona hora. Avui parlarem amb l'esperança de la mítica perrocaria esperança a la secció de comerç local de Sant Just, i tindrem la secció de llibres amb l'Arnau Consul. Avui un programa bastant ple. Ja t'ho dic ara, eh? Benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penyes, o, i de més, penya en comú. Moltes gràcies! Urim la carpeta de notícies locals d'aquí de Sant Just. Parlem de l'Ajuntament, que posen marxa properament uns itineraris autoguïats per l'Espai Natural del Munici, també del Club Dípica Sol-Solet, que acolli, aquest diumenge, la final de la Liga Catalana de Pònic and Games. Però abans d'això, comentem que la Generalitat de Catalunya per finançar el servei de control de mosquits del vas llobregat. O sigui, poca broma amb el tema, i això ja comença a preocupar-nos. No, el què? Home, els mosquits del vas llobregat, no? El tema és que la genera hauria dit que no donava diners aquest any. Ah, i al final de l'endona? Tant seria més aplaudiment. Ah, va bé, va bé. No, aplaudiment perquè el menys, si més no, continuarà... Gràcies, generalitat. No, no, no. No en aquest sentit, però, si més no, es manté el que va ser els últims anys. El govern català respon així el rebuig d'alguns ajuntaments després de saber que no portaria el finançament per mantenir el servei. Per tant, es manté. Una bona notícia, doncs. Recordem que l'Ajuntament de Sant Just va aprovar el mes d'abril una mosca defensant aquest servei, que dona servei a 18 municipis de la Comarca, entre ells Sant Just, i a l'Europort, també, el Port i els res llocs així. Des de l'any passat, la Generalitat havia eliminat el cofinançament del servei, que donava o que va traspassar l'any 88 el Consell Comarcal i que es va comprometre a cofinançar perquè era un servei transferit. Des de l'any passat, però, la Generalitat no aporta el recursos que li correspondirien per poder-lo mantenir, i per això l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una emoció. De fet, des d'aquí també es destinen diners a aquest servei, en concret, 7.900 euros anuals, és el que destina l'Ajuntament de Sant Just, i sense l'aportació de la Generalitat, sembla que algunes històries s'hauria d'haver-ho obligat, en el de Sant Just com als altres, a duplicar aquest pressupost si no voldrien prescindir. Doncs bé, en tot cas, teme resold, i hi haurà aquests 400.000 euros al servei de mosquits, de control de mosquits de Baix i Braga. El servei dels mosquits, també. Per cert, que ara veiem preguntar-te, perquè ja que parlem de la qüestió, com estan les plagues de mosquits tigres... Jo que hi tallo encara no he vist res, eh? I estem jo 15 de maig. Potser ja, que per què estarà alçada? Tu ens sembla que eres una de les més perjudicades, amb tot de picades... Potser m'ha canviat la sang. Potser sí, potser sí. Acabes de donar sang l'altre dia, el que és el de joves. No, no, no. Bé, doncs què ha dit? Susi, tu t'ha picat algun mosquit últimament? No, és que jo tinc la sang blava, per això no tinc aquests problemes. Que teniu aquí Sant Just. Que ets com una princesa, tu. Exacte. Va, que veiem de tema i parlem ara de l'Ajuntament de Sant Just, uns itineraris autoguïats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es poden seguir a través d'una aplicació gratuïta per m'avui el... Què vol dir, això? Carme, que hi ha de codis QR o com van? El Consistori ha sigut un acte d'acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local, per posar en marxa aquesta nova eina, i es comença amb dues rutes, una passajada per les Fons de Sant Just, com ara la de Can Marlès, el rector del Ferro i de la Deca, i una altra per un altre sentit de Colser a l'altre de Sant Just, dissenyat per les seves i catalogat per la Federació d'entitats excorsionistes de Catalunya. L'empresa Natura Local es dedica a promoure el patrimoni natural dels municipis catalans i amb el disseny d'aquesta aplicació gratuïta es poden planificar aquestes rutes. I des d'aquesta eina guia, fins a punt diníssim, forma del que es pot veure, dona informació als llocs per on es passa, i també hi ha informació als serveis propers, com ara on menjar, on allotjar-se i llocs d'interès. Es pot descarregar el web de Natura Local, o també aviat al web municipal. Però com funciona? És una aplicació. Tu descarregues i amb el teu GPS et va dir en cap on es donar, per exemple, alguna cosa per l'estil. Sí, doncs dona informació als llocs on estàs, de cap a quins llocs pots anar, però què tens més enllà? Estan parant d'Andre com per l'iPhone? No tinc aquesta informació, no la tinc. Ja ho mirarem. La pàgina web és naturalocal. Naturalocal.com. No ho saps? No ho sé. Home, Carme. És la pàgina web de Natura Local. Si ho poses al Google segur que et surt. Ja. A veure, buscau? Vaig a buscar-ho al Google, fent una investigació sense precedents, saber quina és la web de Natura Local. Fem-me'n allò, eh? Ja estic al Google. T'hi posaré, eh? Natura... Natura Local. No m'has de caminar a la pàgina web, perquè si algú s'ho vol descarregar, m'ho dic. És que no només n'hi ha de s'enjust, eh? Vull dir, ara potser trobes una mica de... A veure, jo he trobat una, que diu naturalocal.net. Ah, mira, veus? Diu, itineraris. Nosaltres. Aquesta. Natura. Videonatura local. Aplicació? Natura local. Ja la tens? No. Llavors, te la pots descarregar per Apple i per Android. Veus? Ja està. Ja està, eh? Fàcil. Ja està. Investigació resulta. Bé, ja acabem ja amb una altra qüestió. Parlem del club Ípic Sol Solet, de s'enjust, que cull, diu menja, la final de la Lliga Catalana de Pony Games. No? Què? Que sí. Doncs això no diu menja. Què vols dir? No, re, que ets re. T'he mirat estrany? Sí, he fet una pausa. He fet com que sí. Jo et donava pas perquè expliquessis. Perquè dius una frase, només tu. No. A veure, una cosa. Primer, hem començat amb aquella època. Sovint de dir que arriba el sol, i jo no et veig bé. No et veig tan de bino, però no... Veig una mica la mirada, però no veig la teva boca. Doncs no... És important, però la boca de l'altra. Ja, ja, ja. A més a més, digue-ho... El club Ípic Sol Solet, acolla aquest diumenge a la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà la cenari de la final del campionat de Catalunya, i el club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom, qui vulgui animar els seus genets. Que sembla que estan fent un molt bon paper que ha estat emporada, perquè fa el campionat de Lliga, els equips de Sol Solet estan situant en les primeres posicions de la taula, especialment amb la categoria subcator, em sembla. I aquest diumenge serà una jornada decisiva, perquè els equips del club Ípic s'enjusten, hi haurà activitat durant tot el dia, des de dos quarts del matí, fins a les set de la tarda, aproximadament, i és que hi ha molts equips que competeixen en diferents proves, i l'entrada de les finals, com deies, és gratuïta, les competicions comencen a dos quarts de deu, s'allarguen fins a les set del vespre, el club Ípic Sol Solet, i a més a més recordem també un parell de coses vinculades amb aquest club, també han estrenat una activitat per colxarola, en el que són unes passejades a cavall. Ah, molt bé. Tenen aplicació, també, o no? No, no, no, és en persona. I després a l'estiu hi ha un casal per nens i nenes de 3 a 16 anys. Radill d'uns divendres. Doncs aquestes són les notícies d'Esenjust. Si voleu més informació, enteniu ara, a través de radiodesvern.com i a partir de les set, els Enjust Notícies, edició vespre. Carmel Verdoi, moltes gràcies. De res. Fem una pausa per la publicitat i, tot seguit, ens posem amb l'Àlex Espinoza, que d'aquí una estona inaugura l'exposició en polva Senjús, al casal de Joves, fins ara mateix a la penya del Morrin. Radio Desvern. 98.1. Radio Desvern. Radio Desvern. 17 de maig. 17 de maig, la nit dels museus arriba al museu Akbar de les Aigües, amb el concert La Música de l'Aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de la set de la tarda i fins l'una de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta batllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes. Consulteu tota la informació al telèfon 93-342-3536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de cornyallà del metro i del trambaix. Us hi esperem, museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? I què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous, a les 8 del vespre, a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Fluxo, culturama. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Un minut passat d'un quart de 6 de la tarda, el nostre primer convidat del programa d'avui és l'Àlex Espinoza, que ha organitzat aquesta exposició amb polva a Sant Just, i que no sé si estàs una mica nerviós, perquè si n'augura hi ha la presentació oficial d'aquí tres quarts d'hora al casal de joves. Àlex, què tal? Bona tarda. Bona tarda, vostè. Nervi, nervi. Ja de per sí, ja és la mà forma d'aquestes. T'haig de passar nerviosa, allà. Tranquil, relaxat, si vols qualsevol cosa, ens ho comentes. Ja et fa pan, sisplau. Ha anat el port. No pateixis. A veure, Àlex, explica'ns on és aquesta exposició, la de polva a Sant Just. Doncs l'exposició, més que res, comença perquè el pol que és hospitalet, però que ha estat així tota la vida... Des que jo vaig venir a Sant Just, que ha estat tota la vida venint aquí, sortint i coneixent gent aquí, vam decidir que a Sant Just seria un bon lloc perquè la gent el pogués recordar. De fet, el pol era un amic teu, era dissenyador ràfic, no? De fet, ara vam morir fa tres anys, aquesta exposició és com un homenatge, podríem dir? Més que un homenatge, és per recordar-lo. És perquè la gent que no va tenir possibilitat de Sant Just de venir a veure l'exposició que hem fet hospitalet, és que pugui veure els quadros que no ho veurà, sobretot. Què s'hi pot trobar en aquesta exposició? Bueno, en aquesta són reproduccions, això sí que ho avisem, que no són els originals, i, no sé, hi haurà, suposo que, un cent i picos dibuixos i quadros, reproduccions, en diverses dimensions, i hem fet així com un amogollonamiento que hi ha a la sala Ovidi del Casal. I avui, dir-ho, podríem trobar, també, projeccions d'algunes fotografies, posarem una mica la música que vam fer, el recopilatori que vam fer entre tots, no de música nostra, sinó de música que vam escollir, i hi haurà brana, i ja està. De fet, tots els dibuixos que s'exporen són del pol, com era ell dibuixant, quina estil tenia, per la gent que no ho sàpiga, i explica una mica com són, aquests dibuixos de l'exposició del Casal. I ara tirant el realista o era abstracte? La veritat és que és tot, al pol, la veritat que era el més eclèptic del món, vull dir, feia dibuixó realista, li agradava l'hiperrealisme, encara que no arribés, li agradava també l'obstracte, feia coses molt naïves, molt de còmics, que realment allò us donareu compte, com ja de tot. I tu, veient aquesta exposició, pots arribar a conèixer una mica com era el pol? Sí, amb la personalitat, veure les coses que ell li han influenciat, pel·lícules, música, de tot allà. Potser hi ha algun guiño que trobaràs, alguna pel·lícula, per això depèn de cada jug. Sí, el coneixement que tinc. No sé, és que el pol, de fet, era la cultura, li xiflava, totes les expos, totes les pel·lícules, no ho sé. Suposo que és el tipi d'abla i trània i coses així, però fins, no sé, humo, cosa, aquestes pel·lícules que siguin raras, que et facin pensar tot això, li xiflava, exposicions al mateix. Jo no soc tan cultureta i tampoc puc posar molts exemples. Perquè dius una mica un tio inclassificable, a l'hora de plasmar les seves obres, no? Jo què sé, nosaltres vam dir artista polivalent, quan vam d'escriure, vam ficació, no sé, també, suposo que es pot dir que era aclèptico, no sé, però... De fet, el pol també col·laborava en una coneguda revista, que durant alguns anys es va editar des del casal de Joves, que era la revista de l'Obul, on tu també hi participaves. Quants anys hi heu estat fent la revista? Bueno, suposo que em mataran tots, perquè la veritat és que... Ni idea. Jo crec que vam estar, m'ho invento, però jo crec que vam estar del 2002, del 2006 o 2007, més o menys. Això s'hauria de trucar al Miquel Ardèvul. És el que em portava, no? Sí, sí, Miquel Ardèvul, Marra Mires i... Home, jo recordo que era una revista que... Jo, per exemple, jo l'elegia... Va tenir bastant de difusió aquí al casal, no? I quin record tens, tu, de la revista de l'Obul? Bueno, jo tinc molt bons records, més que res, perquè allà fèiem el que ens anava la gana, a veure, no teníem ajudes de cap tipus, sempre muntàvem les festes, i amb els diners que arreglàvem, i tot això fèiem la revista. I la veritat, aquesta puta mare, perquè feia amb els que ens donava la gana. No hi havia censura, ningú. Jo, a vegades, veia alguna pinyeta de còmic, o alguna corga, i dius que això és molt fort, aquests seus són uns punquis. Segurament això ho va fer el pol. La pinyeta que hi hagi, segurament, la va fer el pol. Però sí, sí, la veritat és que m'he intentat sempre... Passada. Passada, sí. Això ho tens, no? Passada, que he pensat, no ho sé, al igual, no ho sé. Clar, justament abans t'hi he preguntat, que és una revista d'actualitat, i m'has dit, no, justament, tot el contrari. No, no, no, sí, era que feia un tema, i mira, els temes eren... És que m'he recordo, quan eren els de la bargonya, el porno, i tot això, i, bueno, allà, a l'exposició podreu veure alguns ovuls que guardàvem, i ja veureu que hi ha algunes que no hi ha cap mena de bargonya. De tots els dibuixos que hi ha, quin és el que... no sé, un dels que t'agrada més, o s'accionaries algun per comentar. Bueno, a mi és que... Mira, us explico l'últim expo que vam fer del pol, que és la que vam fer hospitalet al Barraves, aquella vam fer perquè allà també ens ho va demanar, que es titulava 200 dies, i era un recull de totes les obres que va fer donant els seus últims 200 dies, perquè va ser bastant prolífic, i, bueno, eren obres impactants. I a mi hi ha una que és totalment diferent a les altres, que és la dona d'aigua, que és un quadro d'una noia, tampoc realista, però no sé per què allà hi ha dret metàl·li com una calma, i un bon rotllo entre allò que està molt bé. Potser hi ha altres que són tot el contrari, que és el que tu veies, que són més punquis, més sacos... Més foscos, no? Bueno, sí, ja és que ja l'ha de tot. Ja apèn com tu miris i talles aquests textos que ja han posat, i coses així, hi ha coses més foscos, però és que és tan eclèptica amb totes que us ho juro, eh? No, no, és que per tant, per les tres formes... A la forma de ser, era dir que ho pots veure en els quadros com ja havia alegria, com ja havia mala hòstia, com ja havien guarrada, com ja havia sexa, com ja havia xiste, com quan s'ha volgut tuntaria, que ens fes gràcia o que ens motius d'alguna manera. Ell li donava la volta i ho transformaven, algú. A mi m'agradaria fer-te una pregunta personal, sinó que et fa res, perquè la... No, no tinc nòvia, no. Aquesta és la segona. Però la primera és com afecta la mort d'un amic, d'un col·lega amb qui també has compartit tantes experiències, perquè qui més qui menys li pot haver passat, no? Mira, amb la gent d'hospital, els meus col·legues d'HGB ens coneixem des que teníem 3 anys, amb el poble des que teníem 3 anys, i després portàvem 30 anys junts. I llavors, la veritat és que ho viujo, que la veritat és que et donen pel cul la vida una mica, tu, però et dones compte que la puta li han fet amb ell, i no sé, la pèrdua es pensa cada dia amb ell, i és quan surts de festa i ho jodeu, què bé s'ho passaria, si anem a algun concert, si el que sigui, perquè hem fet milers de viatges junts, doncs el trobes a faltar, sobretot, això, però la puta de parell. Home, diuen que el record, no? El record fa que es mantingui viu amb vosaltres en aquest cas, i amb tota la gent que el va conèixer. Bueno, això és el que intentem, la veritat. M'ho dic amb aquesta... És que igualment les expos, els concerts que hem muntat, així, en honor del pol, doncs la veritat que també ens serveix com a trobada, i trobada vol dir que parlarem d'ell, recordarem coses, i és el que tu dius, que mantenir-lo viu una miqueta dintre nostre. Quins concerts heu... heu organitzat? Bueno, doncs quan va passar la puta de què va passar, vam muntar un concert al Salamandra, i llavors, gent que el coneixia, ja s'ho venia a tocar, que, bueno, és que potser no me'n recordaré tots els grups, però hi havia habitació en 101, la cosa còsmica, cornet bif, la Tresca, i alguns que m'ho mataran, espero. Doncs, escolta, aquest record pel pol, l'exposició que es pot veure i que s'inaugura d'aquí una estona, ja et deixem marxar perquè veig que vaig a preparar-ho tot, perquè no sé si haurà pic a pic, i acaba... Sí, bueno, acaba, de moment, alcohol, no n'hi ha. Ho pensarem d'aquí una estona, perquè han de venir nens i tot això, i de moment ja que gaulat, i croissants, i coacòl. Sí, sí, sí. Bueno, és molt de la nostra època. Bueno, suposo que encara fa. Perdona, què? No, no, dic-lo, a l'Axeto, a l'Axeto. Perdona, això. Bueno, a Canchito, Canchito, perdó, Canchito. Canchito era un clàssic. Des d'aquí una estona, dins d'aquesta exposició, en pol va a Sant Just, amb aquestes més decentes dibuixos que estan exporats a la sala Vidi Mulló. I una altra cosa que no s'ho oblidi, que, també, qui no pugui venir a veure l'Expo o el que vulgui, nosaltres vam fer una pagina web pel por, que ens va dir que amb això el disseny gràfic, que ja ho fèiem amb el por, que es diu polsantamans.com, i allà podreu trobar totes les seves obres, i jo que se'n xafardasseu una mica el que he fet allà, realment sí que està acabat i tot. Doncs mira, procurarem penjar-la al Facebook del programa, perquè si alguno hi entendim, estigui escoltant, la pugui veure. Doncs puta bona. A l'Exspinosa Espi, que et diu tothom, que et diu l'Espi, l'Espi, ja ho deia, trucava a cara dels ciomes. L'Espi, l'Espi, sí, sí, l'Espi. I el Marc també, veja, la web del Casal de Joves, i també l'agenda que es fa trimestralment, no? Sí, sí, això ho feia amb el Marc, que és l'altre company que els tres fumaven Braille, bueno, ara amb l'Uri Badia, però el Marc Pérez, el Polsantamans i jo, vam fer Braille, i tenim la empresa que està dissenyant, Braille Corp. Molt bé, doncs escolta, moltes gràcies per haver vingut, Alex. A vosaltres. Molt bé, una abraçada. Per disposar, igualment. Fem una pausa per la publicitat, i tot seguit parlem amb l'Anna Fresquet, que fa temps que viu a Madrid, i té un projecte que té moltes ganes d'explicar-nos. Fins ara mateix, a la penya del Marro. 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Acver de les Aigües, amb el concert La Música de l'Aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de la set de la tarda i fins l'una de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta batllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes. Consulteu tota la informació al telèfon 9-3-3-4-2-3-5-3-6, al web 3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de cornyallà del metro i del trambaix. Us hi esperem, Museu Acver de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del flut, o que ha de dijous a les 8 del vespre, siné música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Flut, cultura mà. Diuen que era el progut, que el meu germà ja es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort, i l'altra de casa. Jo, el meu germà, el meu germà va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que era el progut, que el meu germà ja es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no ho sent. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que fa el teu voltant. Ara, la informació que fa el teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com No et tardis tot el que fa el teu voltant. Dos, quarteixis de la tarda, contain-me en directe a l'Epanya del Morro. Gràcies per escoltar-nos. Susi, com estàs? Com et va la vida? No, toqueu. Realment sí que em trobàs a foto. O sigui que la meva estratègia funcionava. Que bé! Que bé! Però, un moment, d'aquí una estona ja anirem cap al consultor sentimental de la Susi... És tu que en tens ganes, eh, que vas posant aquí la música de Diofondo? Jo sí, jo sí. És un gancho que es diu en el cor radiofònic, perquè d'aquí una estona en parlarem. Però això serà dins d'un rata, com deia aquell, perquè abans tenim una entrevista, i és que volem parlar amb una Sant Justenca, que fa alguns mesos, que viu a la capital d'Espanya. Ja fa mesos que viu a Madrid, és l'Anna fresquet, i la tenim al telèfon, Anna. Bona tarda. Molt bona tarda. Hola, Sant Justenca, que vius a Madrid. Bona tarda. A veure, expliques, perquè t'has posat en contacte amb el programa, perquè tens un projecte en marxa solidari, em sembla que d'aquí unes setmanes te'n vas cap a Mèxic, a desenvolupar-lo, no? Explica'ns quin projecte és i com donen escut tot plegat. Doncs tot va començar el setembre passat, que vaig traslladar-me aquí a Madrid amb la meva parella, i, bueno, me'n venia a treballar per una ONG, que no és molt coneguda aquí, és diu Madre Selva. Madre Selva? I és una ONG petita, però que està per tot el món, o sigui, té feu a tot el món, i fa cooperació i apoi a la infància arreu del món. I el projecte on anireu? Quan marxeu cap a Mèxic? El 6 de juny. O sigui, ja. En salten menys d'un mes, i quan te'n gestareu? No ho sabem. En principi ara de moment hem firmat per 6 mesos. I on aneu de Mèxic? Ciudad Juárez. De fet, diuen que és una de les ciutats més conflictives de Mèxic, no? Sí, de fet, fins al 2012, era la primera ciutat de la llista més perillosa del món. I què és el que aneu a fer allà? Allà, segur que la gent li sona aquesta ciutat, perquè ha sortit molt a les notícies. Quan hi ha assumptes de marcos, assassinats... En fi, qualsevol, sempre són les notícies, no? I què és el que es fareu? Com aquesta ciutat està en un lloc problemàtic, perquè està just a la frontera amb Texas, és just al punt on la gent intentava emigrar cap a Estats Units. I molta gent que a Estats Units enviava cap a Mèxic un altre cop, o que no deixava passar, es quedava en aquesta ciutat sense recursos per tornar a ser un poble natal, o passar cap a Estats Units. A més, també és al punt on passa tota la droga. Anna, espera, et sembla que et perdem una mica? Pots que estàs al telèfon mòbil, trobar algun lloc on hi hagi una mica més de cobertura per escoltar-te millor? A veure, per aquí millor. Estava dient que era un punt conflictiu, on està a prop de la frontera, on molts mexicans intenten creuar-la de forma il·legal. Sí. De fet, en aquesta ciutat és això, el que comentava abans. Tota la gent que no aconsegueix passar i que no tenen diners ni recursos per tornar a casa seva. Llavors es queden allà. I és al punt on hi ha tot el moviment de droga que ha passat a Estats Units. Fins 2011 va ser la ciutat més perillosa, perquè hi havia una mitja de 100 homicidis al dia. Però ara... Ja sé que això ho envida les notícies, tu ho estàs comentant, que realment són unes dades esfaralldores. Sí, són una dades bastant fortes. Però luego és que ara, gràcies a moltes entitats i gràcies a la pròpia gent del poble, està canviant tot això. De fet, jo havia fins i tot sentit que això no ha servit. La policia era corrupta. Hi havia una màfia dins de la pròpia policia, el cos policial mexicà del Departament de Ciutad Juárez. Sí, sí, sí. Durant molts anys ha passat això, que fins i tot la policia tenia tractes extrańs per cobrir tot això i, bueno, per posar diners a les seves butxacas. Una mica el que està passant aquí, però d'una manera una mica més hardcore. Més escandalosa, no? I a més, a més, veja, amb tot aquest ajustament de comptes entre els diferents clans, les diferents màfies de la droga. En fi, ens imaginem una mica el panorama que hi havia. Això dius, però s'ha anat canviant aquesta tendència en els últims anys? Sí, des de 2011, de 2012, a més o menys. Gràcies a la ONG, a moltes entitats, tot això està canviant. De fet, la gent de Ciutad Juárez està molt disposada a canviar tot això. I estan com fent una netesa molt pèstia. La gent té moltes ganes de que es parli molt millor de la seva ciutat, de netejar-la, fins i tot que la gent jove no entri en tot això i no formi part. I el projecte, Anna? Què és el que haureu de fer allà, concretament? Allà hi ha una F, molt potent, que, de fet, estan per tota la ciutat, tenen tres centres molt grans, on es dediquen a les activitats per la gent jove, perquè ens entretingui amb això i no vaja entretingues en coses pitjors. Per tant, m'imagino que tallers, cursos... Exacte. Va una mica per aquí els adolescents i els joves de la Ciutad Juárez. Era per entendre'ns el vent de distàncies, però com una mena de casal de joves, potser. Exacte. Molt semblen el casal de joves de Sant Just, però amb activitats més dirigides, a que ocupin el seu temps lliure en coses més sanes i més productives, i, bueno, es fa de tot, es fa de tot tipus d'esports, tenen una tiroline espectacular, tenen un cine a cada centre i donen l'oportunitat a tots els joves de participar en tot. Estem parlant amb l'Anna Fresquets, en Justenca, que, com diem, des del setembre viu a Madrid, i que ara, en menys altres setmanes, se'n va cap a Ciutad Juárez a portar a engegar aquest projecte amb l'ONG Madre Selva, per ajudar els joves que estan allà sense recursos a baixar-me, que tinguin algun tipus d'oportunitat, o com diu ella mateixa, perquè puguin fer alguna cosa i no vagin el que és més fàcil, m'imagino, que és sortir al carrer i vagis tan contacte amb la droga i amb tot això. Per cert, si algú vol ajudar-ho pot fer d'alguna manera, Anna? Sí, bueno, aquesta... al centre on nosaltres anirem a treballar, allà, es diu Desarroyo, juvenil del norte, que si ho busquen pel Facebook o per qualsevol banda, veuran que es dedica a aquesta associació. Després, la ONG amb la que treballem nosaltres, que és Madre Selva, és una ONG que, a part d'això, fa una... o sigui, té tot tipus de projectes per arreu del món, i és impressionant la feina que fan. O sigui, que si volen participar amb aquesta ONG, i, a més, ara mateix, a part de l'Odamèxic, estem treballant amb un projecte de flitines, que estem... no sé si us ho sona, que va haver-hi un tifó, el tifó ja fa 6 mesos, i, bueno, ja fa 6 mesos vam enviar diners de tota la gent que va donar a Madre Selva per donar-li menjar a 6.500 famílies. Però ara estan intentant reconstituir-los les cases, perquè s'han quedat amb el 90% destrossat. I, bueno, heu fet un vídeo per ensenyar com poden donar, perquè estan fent un projecte de crowdfunding amb microdonacions, i en aquest vídeo explica molt bé tot el que va passar, tot el que vols fer la ONG i com pot participar. Bé, doncs, no sé si el podem trobar en algun títol, el YouTube o alguna cosa, perquè també podrien penjar el Facebook del programa, per exemple, perquè la gent el pugui veure, i pugui, doncs, si vol, col·laborar. Com es diu el vídeo? El vídeo es diu En un pequeño mundo. En un pequeño mundo, eh? Sí, és aquell que... no sé si... Tu que l'has gravat tu, que amb una pizarra, i amb un rotolador es va explicant una mica, a través de dibuixos i també les coses que es poden fer per col·laborar. Exacte, bueno, explica que és el crowdfunding, que és això que ara està molt de moda per fer petites donacions, i després s'explica com participar en aquest crowdfunding. Molt bé, doncs, Anna, moltíssima sort. Esperem que vagi molt bé, i res, que no sé si esteu nerviosos o no, per marxar-hi de viatge, però segur, segur que serà una gran experiència. Home, esperem. Nosaltres tenim ganes d'arribar-hi allà, estem ansiosos. Molt bé, doncs, Anna, molta sort, una abraçada molt forta, i que vagi molt bé, bona tarda. Moltes gràcies, bona tarda. Adéu, siau. 5 minuts, arribem al punt de l'estil de... què em mires, així? No, és que m'està passant exactament el mateix que li passava a la carme, que intento buscar-te la mirada i no... No la trobes. O la boca, no trobo res. Ni mirada ni boca trobes, no la trobes, sóc una persona fugicera. Com ets? Tu estàs prenent malament, eh? Et pensaves que t'estava mirant fatal? Clar, però és que això passa, però no tu, eh? Tots els col·laboradors que es troben. No, no diguis que et passen a mi, sobretot. És que m'has dit que tu vas ser única, però no ho ets. T'he pillat algun trauma allà, perquè m'has dit que em mires, així. Clar, he pensat, m'estàs mirant aquí, amb mala cara. Dic jo no t'he fet res perquè em mires amb mala cara. Que fort, estem a la ràdio, eh? Ja, bé, què vols dir, que estem a la ràdio? Doncs com es dirà quines teves dius, que mires, m'ho has dit fatal. Fem una pausa de re, i d'aquí uns moments parlem amb la Gina Tossas, que és una redactora, per no dir la redactora en cap de la Vall d'Avers de Sant Just, que cada mes treu la seva revista mensual. Està a punt d'arribar a les llars dels Sant Just Tengs, i ens explicarà de què parlaran aquest mes. Sembla bé? No, em sembla perfecte. Ara m'ha agradat. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio del Moro, o l'Alessandro genauso... Un moment, que en parlesolfesim de la tarda. ologueu on? Ens hem de temps sense saludar-nos, no? Ara que hi ha mesos que no parlàvem, què és la teva vida i de la Vall d'Avers, com esteu? Doncs ho estem molt bé, com sempre. Ja, ja m'ho penso. Bé, cada mes, com ja sabeu, apareix la Vall d'Avers. La revista, fins ara deiem que era l'única mensual a Sant Just, però és una altra competència, perquè el vullatí ha tornat a ser mensual. Alguna repart... Algun comentari a fer des de la Vall d'Avers? No, que en comentari, ja fa molt de temps que ja convivíem junts i crec que us ho podrem seguir fent tot. Però us ha fet ràbia o no? No, no, tot bé, tot bé. Tot bé, tot bé, clar, què ha de dir. Bé, anem al tema, perquè aquest mes... La revista no sé si ha començat ja a arribar, o sigui, ho fa ja. Està a punt, no?, d'arribar a punt. Ha arribat la versió digital, ja deu haver arribat, i ara, d'aquí quatre dies, a la setmana vinent, ja ha començat a arribar a casa, suposo, dilluns. A qui l'ha de dir que vol la portada? Explica'ns-ho. La portada la dediquem als Diablets de Sant Just, que és una nova... Entretat. Una nova corporació i artitat. I bé, creiem que, bueno, com que tot és tradició popular i tal, sempre ens agradà molt parlar-ne. I deixeu-ho, em permeten els dels Diablets, i imagino que no sé si ho hem parlat aquí a la ràdio, però és la colla que està citada per nens petits i per adolescents, que ha estat impulsada per membres, alguns membres de la colla del drac. Correcte. Sí, exacte. I bé, la Clara va anar a la inauguració o a l'estrena d'aquesta colla, que va ser el 26 d'abril, i ens expliquen una mica la història. I què diuen? Perquè són molt petits, o sigui, alguns tenen... No sé, 5, 6, 7 anys, els més grans ja sí, que tenen 11 i 12, però, clar, són molt petits. Com els van a l'experiència? Bé, la Clara va parlar sobre els homes amb els adults, d'alguna manera, que van ser els promotors, i res, comentaven el fet que és molt sorprenent que nens tan petits portin foc, depèn de quines edats, i, llavors, es veu que això es permet, sí, quan els adults els hi camin la... com es diu, la munició, no sé si es diu així, la pirotèmia, no? La pólvora, sí, la pirota... La pirota, la pirota, que es diu en el patrimoni. Ells poden portar a sobre, però sempre, tot el que és canviar la pirotèmia i tal, ho han de fer els adults. Llavors, un cop solucionat això, ja es pot fer una colla amb tan petits, no? Bé, aquest és un dels temes que, per cert, apuntar-te que ara hi ha tres colles de foc a Sant Just, la dels dimonis a Pagallums de Gama Blanca, la del drac de Sant Just, amb la mèstia del rifenyó, i ara amb els diables, eh? Sembla que a poc a poc... Escolta, Sant Just són poquets, però es van creant entitats, no? I, a més a més, ahir, en llacen amb el tema, es va presentar una nova entitat, de la qual ja vam parlar, que és l'associació serbesera de Sant Just, que aprofito per atrecar-te una mica, però tu em sembla que vas anar-hi, no? Perquè és que et vaig veure... A veure, no t'ho prenguis, no t'ho prenguis, com que et controlo, però et vaig veure pujar a les escales d'aquí de Can Ginestar. Sí, ja veig, ja. Vaig pensar que vas anar cap allà i dic, mira, aprofitant-li la rebaixa, i al desferul li preguntaré com va anar la nova entitat, que es va presentar a Can Ginestar. Doncs molt bé, jo crec que el promets. A més, apareixo aquesta entitat, en un moment, en que el tema de la cervesa artesana és estar amb un, amb a Barcelona i a Catalunya, s'estan fent molts estivals i des de fa anys, però jo crec que últimament cada vegada hi ha més restaurants que tenen cervesa artesana. Si la cultura s'està extenent, i jo crec que, en aquest sentit, Sant Just, també està bé que pugui tenir un necessari que estigui impulsant això. Veu fer tastos de cervesa? Sí. Com va anar? No sé si coneixeu el Marc. El Marc i la... ja no sé com es diu la... Que tenen la cervesa Holt. Sí, no els coneixem, però vaja, i ens hem de parlar que són alguns de la fundadora de l'associació, que tenen la seva pròpia cervesa. Exacte, exacte. Doncs, aquests... T'han fet la seva cervesa, ahir ja estaven amb 3 de les cerveses que estan fent últimament, i molt bé, bastant amargues pel meu gust, però... però bones, bones, clar, amb molta consistència. Molt bé. Va llargar la festa fins a altres hores de la matinada, no? Aquí a Can Gida està, podríem dir-ho o què? No, de moment no. De moment està molt tranquil. Però ja em van avançar que, per la festa major, el trobaran al cap. Faré alguna cosa, no? Sí, sí. I bé, el proper número de la Vall d'Avent em podreu saber més, perquè naturalment faré l'equip que correspon. Clar que sí, clar que sí, clar que sí. Per cert, que continuem parlant de la Vall d'Avent, que surt ja i que el proper dia s'arriba, alguna altra tema així destacat, Gina? Sí, vull destacar que hem parlat amb el David Pàbregas, que està... Hombre! Hombre! Qui és, qui és? El teniu localitzat. No, no, no sé. Ha repassat la broma. Hombre, home, però no sé qui és. David Pàbregas és l'en germà de la Vall d'Avent. Escolta, el David Pàbregas, la família de la família de la família Pàbregas, el David Pàbregas, el David Pàbregas, el David Pàbregas... No sé faltar dir-ne demà. Què fa, fotografies i vídeos, també? Exacte, és un dodit de diòdia visual. Tota família aquella quan entres a casa seva, la família Pàbregas, està full de pantalles i tot del control. Arrem en la casa dient, pinxa-la 1, pinxa-la 2. Bueno, perdona. No, no, el càmeres no, però fotografies, sí que n'hi ha. Sí, sí, sí. I això el David ha fet un documental sobre un AG i un col·lectiu que van fer un projecte a Nicaragua, perquè el David està allà des del 2012, des de fa un any i mig, ho va deixar tot aquí i se'n va anar cap a Sud-Amèrica. I llavors, en aquesta aventura, part del temps que ha estat allà, ha fet aquest documental i... I bé, hem parlat una mica d'aquest documental, que a més ha guanyat un premi de la Universitat de València, i perquè us fa una mica la idea de què va, és, diguem, a la Prussia, que és un barri molt pobre de Granada, allà cuinen amb una manera tradicional, que és amb tres pedres i llenya, i les dones cuinen les jupides, i arrespiren molt el fum, no? S'estan moltes hores cuinant, llavors tenen problemes d'asma, problemes d'esquena, etcètera. Això, molts ànims, què van fer, un gairement tant? Vull dir que molts ànims no és, no? No, no, és 0, és 0, és 0. Clar, a més, també cremen molta, molta línia, perquè els consumés molt, amb el vent, són molt exposats, el foc és molt exposat. Llavors, aquesta associació... Aquest col·lectiu va pensar, aviam què ho podem fer, no? I jo, que he vist el documental, està molt bé explicat, perquè van anar xerrant amb les dones, i entre tots van anar dissenyant uns fogons fets amb adop, a l'adop és, va rege fem i terra, i llavors, diguem que és un material que ho tenen a la bàsqueda, si costa zero, i van dissenyar aquests uns fogons perquè poguéssim cuinar les dones. I bé, doncs, sobre aquest projecte en parlem, vam fer una campanya en aquest fònding, i el documental va ajudar a difondre-la, i se'n van endur, aviam, 15.000 d'euros, que deu n'hi do al projecte. Molt bé, doncs aquest és un dels temes que es tracten a la Vall d'Avers d'aquest mes. Dina, no tenim més temps, em sap greu, però no sí, tens alguna altra tema per comentar? No, no, tot bé. La Vall d'Avers, eh? I l'altra revista mensual de Sant Just. Molt bé. Adéu, Jordi, l'hora està. No minutjarem el punt de la 6 de la tarda. Susi, tu qui vas fent, no? Aquesta primera hora, tu penses, que vagi passant la gent, no? Jo estic analitzant el teu comportament. Com, per exemple... Ara he estat una mica calladeta, perquè m'has adonat que t'ha fet una excessiva il·lusió. No, perquè feia de dies que no ho fèiem, en una secció que fèiem cada mig, i ara potser fèiem un parell de mesos que no parlaven, i a mi m'agrada, amb els col·laboradors del programa, tenir relació. Hi ha excepcions, també, no? Què vols dir? Fèiem un mes que no parlaves amb ella, també fa un mes que no em veis a mi. Què vols que et diguin?Questes geloset, eh? És una mica gelosa. Vull, m'has trucat, va, vina, sisplau, dalt... Jo he pensat que això fes bones senyals, i ara... És una relació tancada, ara que tenim nosaltres. Doncs ja saps que a mi no m'aniran les relacions obertes. Perdona, això no és el meu problema. A tu t'aran les relacions obertes?Què? A tu t'aran les relacions obertes. Si no, no et podria fer la penya del morro. Saps quants col·laboradors hi ha que la teva vam comptar? Fins de 30 col·laboradors, ja, eh? Fins de 30 col·laboradors de la penya del morro, eh? Escolta, hem de fer una pausa de res. I de quins moments, amb la Núria Oriol, parlem de coses positives. Diu que avui ens vol parlar dels hàbits de les persones felices. Ah... Ara en parlem, potser no tindrà prou temps, i potser la llarguem a la segona hora o què? Bueno, no ho sabem, ara ho decidim. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Sadoncoll, formaseu-t'hi del carrer Tolona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i mosa. El centre de llenyeria Berts saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Ha, ha, ha! Everybody always looks like... Correcte, final d'aquesta primera hora, i com que a dijous tenim la Núria Auriol per parlar-nos de les notícies positives al telèfon, Núria, que tal, bona tarda! Bona, bona, bona, molt bona tarda, Núria, com estem? Sí, i vosaltres? Doncs molt bé, aquí content de saludar-te, una estona sobre els hàbits de les persones felices. No em diguis que s'ha fet un estudi i s'ha mirat que és el que fan les persones felices el del seu dia a dia. Doncs sí. Oh! I què? I què? Què fan, què fan? És que és xulo, eh? Sí? Sí. A veure, explica'ns. A veure, us explico, us explico. Veureu, és que... Ja sabem que hi ha moltes definicions de felicitat i que pot canviar segons la cultura, també pot canviar segons l'entorn, la història, però on rau la felicitat, no? Serà amb el diners que guanyem, la relació amb els altres, amb les coses que comprem, com ens alimentem, com ens trobem d'emocions, doncs sí, tot això té la raó de ser, però la ciència finalment ha dit que jo vull treure el nas investigar-ho. I aleshores ha dit. I després de que... investigadors que estan a la Framingham Hall, és tu dir que se'n fa bé, eh? Tu ja la coneixes, tu ja la coneixes, eh? Són que diuen coses de veritat. Exacte, exacte. O sigui, si se les han inventades, sonaran com si són de veritat. Doncs han arribat a unes conclusions. A veure quines són, m'interessa. Gafo paper i voli. Sí, la felicitat és contagiosa, i diu que les persones felices conviuen, generalment, en persones felices. Ai, que guapo! Sí! Ja trobaré alguna persona feliç. Oh, no em diguis que està solet en la teva felicitat. La felicitat s'ha de compartir, no? Això també és un altre punt que m'imagino que van destacar. Sí, però que sobre és contagiosa. I que llavors, o a tu et posen de més bon humor o més feliç, vaja, o tu ho fas amb els altres. També, eh? També, perquè en realitat... Sí, cada dia, cada dia, cada dia, eh? No dic de moments puntuals o de circumstàncies difícils. Estàs al costat de persones que no et fan feliç? Alguna pregunta ens hem de fer, eh? Doncs sí, perquè és al costat d'aquesta persona. Bàsicament, no? Susi, amor, un expert en el tema. Bona tarda. Bona tarda. Tens alguna pregunta per Núria? Sí, escolta'm, com m'avaluo, si una persona és feliç o no? Perquè jo a vegades, depèn del dia, dic, ostres, re, a menys que una tia feliç, hi ha dies que dic, sóc un drama de tia. Com m'ho avaluo? Doncs que el dia que ets feliç és una tia feliç, i el dia que no, doncs ets una tia que està en procés de fer-ho. Ah, va, m'agrada, m'agrada. Jo també, eh? Sempre han caminat cap allà, eh? Mira, l'altre dia vaig escoltar una frase que em va agradar molt, que dic, mira, quan vingui a la Núria, la comentaré, i és que la tristesa, la ràbia, la nutx... No sé, quan no està enfadat, són sentiments que hem de saber, hem de saber, la tristesa i tal, que són passatgers, i que no s'instal·laran per sempre a dins nostre. Això és veritat, eh? I quan estem tristos, doncs deixem-ho passar. I ja està, i no passa res. Carai, Jordi, aquí marca en tot. Ja t'hi ha dut un dia, eh? M'agrada molt, sí. Que nosaltres som com una casa, eh? I la felicitat, o la tristesa, o les coses van passant per dins nostre, i que hem de deixar passar, i que ja és tan bo que no cal que ens estiguem pensant. Ja estic trist, està trist, sí. De fet, no hi haurà energies que es transformen, no? També, eh? La tristesa, l'alegria... O sigui, la nostra energia és presa, de manera diferent, i fent-nos adonar-nos, o que posem atenció, en temes que són importants per nosaltres. És per això que ens criden l'atenció. Sigui, perquè ens fan sentir més inspirats, més feliços, més motivats. Sigui per tot el contrari, no? Són temes importants per nosaltres. Criden la nostra atenció, i estan utilitzant la nostra energia. Bé, tot això avui ve a rel d'un estudi sobre els àvids, de les persones feliços. Alguna cosa més, ja sabem cap exemple, arrodeixen de persones feliços, però alguna no sé què fan. On van a comprar, el súper? El súper, i sonriuen més que les altres persones, però no per una sonrisa de gent, o sonrisa falsa, de ja veràs lo que té a fer, sinó una felicitat de... M'agrada trobar-me amb tu. Clar. I això, si van al súper, ho transmeten, i llavors la noia o el noi que ens atén del súper pensa, carai, diu, és amable amb mi. Moltes gràcies, eh? I tu dius, no, no, amable tu, que has estat fantàstic trobant-te. Ah, veus que bé? I l'altre fanima i diu, carai, no sabia que fos amable, jo també. I no sé del que pot arribar a ser. I el que pot arribar a ser, perquè jo t'he vist alguns dies capullint, capullint, eh? Exacte, ara, ara, ara, ara, ara. Núria, moltes gràcies per els teus consells. No em deixes dir la tercera, perquè t'hi ha a veure amb el que tu has dit de deixar passar. Ah, clar, i tant. I acabo, és que tinc més coses, però llavors les parlem al proper dia, no? Em sembla fantàstic, avui fem una pinzallada. Sí, doncs mira, el Peter Kramer, psicòleg, diu, mireu... Quan algú diu que està trist, o que no se sap reposar-se a una situació difícil, diu... És que, clar, hauria d'intentar ser feliç i tot això, com tu. Però, i diu, diu no, diu el contrari de la tristesa, o d'estar molt abatut, no és la felicitat. Diu, és la perseverança, i amb aquesta perleta... Comencem a veure el camí per poder ser més feliços. Doncs, escolta'm, aquesta frase acabem i hem de connectar amb els 6. Gràcies, Núria, fins la setmana que veu. A vosaltres. Bona tarda, que vagi bé. Adeu. Catalunya Informació. Són les 6. El primer titularà aquesta hora per la situació del trans i d'equiviar-hi. Es manté amb les 4 quilòmetres de cua, de la C17 de Pareig de Granollers, per una varia que manté tallat un carril. Hi ha cua a la ronda de dalt, de Collseró a les Plugues, sentit trinitat a la ronda litoral, sentit trinitat i abadajó d'Iprim, en sentit llobre. 1 quilòmetre encara de cua a la B23 Esplugues, i també molt a l'entitut a la B30 Sancugat, en sentit nord. A més, a part de l'incendi forestal, del pont d'Armantera, manté tallades, en els dos sentits la T bivaixa 21-42 i la C37, i ara al servei català de trànsit, informa que està tallada també en els dos sentits, per un altre incendi forestal la G bivaixa 6702 a Madramanya, els ironès. Dos quilòmetres de cua, en aquest punt. També està tallat l'accés, és de Millars a Pugol. Parlem d'aquests incendis, els bombers continuen treballant per establitzar el foc a crema, des d'aquest migdia, el pont d'Armantera, l'alcam, segons les primeres estimacions, hi hauria una zona afectada d'unes 20 hectàrees. Continua activat, en fase de prealerta, el pla d'emergència enfocat. Les acusacions de juristes criticen que el ministre l'interior vulgui canviar l'agiculació per tal de perseguir els insults a les xarxes socials, asseguren que el codi penàlgia que estiga prou aquests delictes reclamen més aïna, si això sí, per poder investigar millor. La Fiscalia considera que Catalunya no té competències per convocar un referent d'un sobiranista emparant-se en l'estatut, si ho fes incorreria en un frau de llei. És l'argument que fa servir per oposar-se la decisió del jutjat de Balac a l'Ajuntament de Cabrills, sedic les dades del Pedro a la Generalitat de cara a aquesta consulta. El govern espanyol reduirà l'any que ve als trams de l'IRPF de 7 a 5, rebaixarà també l'impost de societats que actualment està al 30%. Ho ha anunciat des de màleg el ministre d'Isenda Cristóbal Montoro. Els alcaldes de les terres de l'Ebre afectats pel projecte de Castó i el conseller d'interiors Ramon Espadell estan indignats amb el govern espanyol, criticant que el ministre d'Indústria ha gemagat durant 6 mesos l'informe que vincula al magatzem amb els teratrèmols a la zona. I en Géga, el saló del còmic de Barcelona, la fi de Montjuïc, ja es comença a omplir deficionats en una edició que amplia l'espai de l'Ebre com a estemàtic. Hi ha 150 estants i una dutjant d'exposicions monogràfiques com les dedicades a Batman o a Popeye. Catalunya informació. Ara els esports. Joaquim Rodríguez va camí de l'Hospital on li faran proves mèdiques després de la caiguda que ha tingut en la sisena atapa del giro en final Montecassino. La caiguda ha sigut massiva, a falta de 10 quilòmetres per al final. La victòria per l'Australia, Michael Matthew, que referma al seu lideratge. De fet, el purito està ara a 9 minuts i 40 segons l'Australia. Després de denau temporal, és 15 en el primer equip. L'objectiu del futbolista de la poble és recuperar-se del genoll, el principal motiu del seu adeu, i pel que pugui el veu difícil continuar jugant a futbol professional. Tampoc es veu fent d'entrenador, però no descarta treballar en l'àmbit del futbol bàsic. El capità del Barça de Bàsquet, Juan Carlos Navarro, estarà a punt per jugar el partit de demà a les 9 contra el Madrid, primera semifinal de la final fort de l'Euroliga. Avui el Catalunya Vespersports, de Catalunya Ràdio, i el partit també partit de l'esgut. Últim titular, pel temps tard a Solallà de la tramontana, es mantindrà moderada amb alguna ratxa forta al nord de l'Empordà. La nit però tornarà a ser fresca. Per demà divendres, el temps serà molt estable. Les temperatures semblants a les d'avui. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 4 minuts de l'acís. I la nit. Les víctimes de Genocídia i Ebrnicsa Bosnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Genestà. Són fotografies de Salvador Verdejín, que el Julio Alpassat va retratar els actes del memorial per les víctimes d'aquell genocídia, en el seu 18è aniversari. L'exposició es titula 3 dies de Julio Ali, sin augura aquest vespre. El genocídia recordem que va tenir lloc el Julio, el de 95, contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes servobusnianes i de grups per en la Militar Service, amb una intenció de fenoleteja ètnica. Va ser, sense dubte, un dels episodis més segnants de la Guerra de Bosnia. Salvador Verdejín va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Tot plegat queda recollit en una mostra titulada 3 dies de Julio, que sin augura avui, a dos quarts d'avui, del celler de Can Genestà, a les xarxes del juny fotogràfic de Sant Just. La Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei de control de mosquits del vas llibrecat aquest 2014. El govern català respon així el rebuig d'alguns ajuntaments de la comarca i del consell comarcal, després de saber que no portaria el finançament el que s'havia compromès de fer, l'Ajuntament de Sant Just va aprovar el mes d'abril una emoció defensant el servei. Recordem que serveix per dibuix municipis de la comarca, entre ells, Sant Just i també el port i l'aeroport de Barcelona. Des de l'any passat, però, la Generalitat no porta els recursos que li correspondríem per poder mantenir-nos, i l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una emoció el mes passat. Ara ha rectificat, després de les reunions entre el president del consell comarcal Joaquim Balciaré, consellera de Presidència, Francesc Com, si sembla ser que la Generalitat ha accedit a aturar 400.000 euros al servei pel seu finançament aquest any. I el club Ípic Sol Soleta colliu menja la final de la Lliga catalana de Pony Games, a més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya, el club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom qui vulgui, anem als seus genets, que estan fent un bon paper aquesta temporada, pel que fa el campionat de Lliga, i tots els equips de Sol Soleta estan fent un bon paper situant-se a les primeres posicions de la taula. A part, en aquest diumenge, jornada decisiva per aquests equips del club Ípic San Just Tengs, hi haurà activitat durant tot el diumenge, des de dos quarts de deu del matí, fins a la set de la tarda, aproximadament. L'entrada és gratuïta, i recordeu també que per més informació voleu consultar a www.ipicasolsolet.es. I de moment això és tot més informació a la set de Sant Just notícies i que s'ha d'esperar. 17 de maig, la nit dels museus arriben al Museu Akbar de les Aigües, amb el concert La Música de l'Aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de la set de la tarda i fins l'una de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta batllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes. Consulteu tota la informació al telèfon 93-342-3536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de cornyallà del metro i del trambaix. Us hi esperem, Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? El just de la fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella que ha cridat notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests breus més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. No ens cala classificar de per vida. Tots a solucionar, amb el temps, tots a solucionar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De 11 divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. Qui esperem? La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats, fins i tot motius positives. Cada setmana connectem amb el que és el de Sant Just. També tenim les tecnologies videojocs del llibre i així ens aconsegueix el cinema. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo. Cada dijous a les 8 del vespre, a ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tren baix. Fluzo. Cultura mà. Cine, música, sèries, còmics. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Què tal, bona tarda, com esteu? 6 i 11, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona amb la Susi Amor i el seu consultori sentimental. Estàs preparada, ja, Susi? Preparadíssima. Sí, tenim algunes cartes d'alguns avuyents que ens han enviat a la penya del MorrobaGmail.com per demanar els consells sentimentals de les Susis. A més a més, també tindrem els llibres de l'Arnau Consul, però abans de tot això ens hi fiquem ja amb el comens local. Avui a Comerç Local parlem de la Parruqueria Esperança, que està situada al carrer Carles Mercader, número 19. De fet, molt a prop d'on estem, aquí, al centre, al costat de Can Ginestar, i tenim el telèfon a l'esperança. Esperança, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns, perquè sí que ara esteu una mica enfainats i enfainades, no? Sí, però bé, com que ja m'ho havíeu dit, doncs bé, ja busco... Sí, clar, això de la parruqueria això és així, no? Hi ha alguna tarda que potser no té res? Ja passa això, ja passa. Sí, perquè ara què esteu fent? Què esteu fent al cap, algú? Home, n'hi ha en vàrius, perquè som 5 nois, 5 oficiales, eh? Ah. Sí, sí, som 5 oficiales, i la veritat és que bé, molt bé. Així doncs el tema de la crisi no va de baix o el tema de la parruqueria? Home, sí, però, bueno, dintre, tu no ens podem queixar, vull dir. El temps és fer el millor possible, no pujar preus i donar qualitat, i, bueno, i les noies, doncs, també són molt amables amb la gent, i també es portem molts anys, jo porto més de 50 anys, eh? La parruqueria, aquí s'ha fet. Més de 50 anys, aquí sent just, esperança, que ara... Escolta, i els preus, el que comentaves, com està el tema, a veure? Home, jo, en el temps que intento, doncs, no pujar-hi, pujar-hi, i no baixar qualitat, que això és lo difícil, perquè, clar, te pujan tots, i, a més a més, li val 21, que abans era el 16, el 18, o el 16, i vull dir que, clar, tot és, però, bueno, la veritat és que no em puc queixar. M'agrada molt, això és molt important, m'agrada molt. Per exemple, per tant, és una vocació, no? Exacte, sí, sí. I això també és nota, no? Suposo que tens clientes de tota la vida. Home, i tant, i tant, i tant. Sí, sí, i la veritat és que, vull dir, per cert, jo ja soc de Sant Just, però em sento molt estimada i molt valorada Sant Just, la veritat és que sí. Clar, i ara estàs comentant que intenteu no baixar la qualitat, i que també és important el tracte que teniu amb el client. Clar, de fet, a la peluceria és una mica, també, com anar al psicòleg, perquè és un moment de sincerar-te, no? Hi ha molta gent que potser t'explica confidències de la seva vida, que no saben ni les seves pròpies parelles. Sí, potser, sí, potser. Clar. I tu, clar, després no pots n'explicar, no? No, aquí la veritat és que tothom que ens coneix, no hi ha comentaris, ni es critica mai a ningú, ni es parla mai de ningú, ni, vamos, això està prohibit. Sí, allò de cridar, si algú ve, per exemple, esperant-se, diu, mira, què m'ha fet aquesta? No, no, no, és que ja no surti el correig, eh? No, no, o sigui, allò de... Si algú ve la pelu ho sap, que això està prohibit. Està bé, això? Ah, perdona. No, no, no, és una cosa que... Bueno, però jo tampoc em preferia el tema crítica, simplement deshaogar-te, els altres tinc un mal dia. Sí, sí. Però vull dir que llavors anar explicant... Intimitat i tal. Escolta, i quin són els tèndins tòpics dels temes que es parlen més? Per exemple, el Temps, la família Real... No, els fills. D'allò, abans hi ha algú que toca alguna política que han dit això per la tele, o han fet això per la ràdio, però vull dir, més que res, és bastant de la família, o els fills, o els nets, i, bueno, i ara s'hi porta això, de moda, o altra, vull dir. Ara, aquí anem, aquí anem, perquè... Tema de moda, veure, què és el que es porta últimament, que vosaltres heu notat, que la gent... Perquè què feu, dones i homes o només dones? Sí, sí, tots, tots, homes i dones. Bé, entrem amb el tema de matèria dones. Què és el que es porta últimament? Home, mira, el principal és donar... vull dir, si les venen a tenir, són unes metges, i un bon tallat de cavall, això, perquè la gent ara, vull dir bé, a fer-se un bon treball, i llavors, tant, doncs, fins que no es tornen a tenir, o fer-se metges, i a tallar-se els cavalls, no és com abans que anaven cada setmana, o que... Sí. Vull dir, ara és donar un bon servei, que la senyora s'ho pugui arrencar cada seva, arreglar cada seva, s'emporta un bon producte, i es cuidi el cavall, i llavors és això. En general, tu creus esperança que ens cuidem bé, el cavall? Home, ni a que sí, ni a que no tant, ni... Podria cuidar molt més, però, bueno, nosaltres intentem educar-la i mirar que... que s'ho cuidin, però, bueno, després també hi ha la persona que es cuida més, la persona que no. Clar, quins consells donaries ara, per exemple, a casa seva, perquè ens cuidem bé el cavall? Home, doncs, bueno, posar-se un bon shampoo, una bona mascarella, un cerum, o el que sigui, i jo sempre dic que si no es poden posar tres coses, que se'n posin unes, que sigui bona, perquè ara si te'n poses tres, si no són bones, és pitjor. Per exemple, el shampoo és marca blanca, del sucre... Bueno, mira, jo és que... No ho sé, vull dir, no m'hi vull ficar, en el sentit que no és el mateix, un producte que nosaltres sabem com va pel cavall, això que et puguis comprar en un altre post. És com si tu et vols una bona verdura, això no és el mateix que compris en un post que compris en un altre. Quina marca reconeu vosaltres? Bueno, n'hi ha en varias, perquè també hi ha... hi ha persones que li va més bé una cosa, altres persones li va bé un altre, vull dir... Nosaltres tenim dos o tres cases, i a vegades depèn per la persona. Això és com els tins, cada persona és bastant individual, perquè a més a més li va bé una cosa, un teu cavall prim, l'altre més gruixut, i també depèn... l'altre la millor té caspa, o... depèn, depèn. I normalment assessoreu, per exemple, si et ve algú i dius, no sé d'un canvi de luc, i no sé per on començar. O per exemple, que algú et ve i diu, em vull fer equits pentinat, i tu veus que realment aquell pentinat... Llavors és a l'Orient, per això... És que a vegades això és difícil trobar una peluquera, que realment et sàpiga encertar una mica... Jo penso que si és una... a vegades hi ha persones que es vol tallar el cavall mocur, i dius, esclar, més d'una miqueta més llarga, o al contrari, que hi hagi una miqueta més cura, una icta de forma així, no ho sé, o és com allà vegades diuen que això vol fer molt fort, i llavors si te'l fas molt fort sempre en dureix més. Vull dir, has d'intentar buscar el que li està bé, aquella peluquera. És important tenir en compte la intubició de la peluquera, no? És un art. Home, clar, tu has vist molts cabells, molts pentinats... Molt bé. Has tractat amb molta gent. Esclar, imagina't, de mesos de 50 anys, aquí a Sant Just... I de fet... Hem pentinat moltes núvies, i... Ah, sí? Sí, hombre, clar. I també famosos i famoses o no? També, també. També de la tele i de tot. Has tingut de tot. Què ha passat per la perruqueria així famosa? La Paulina Rubio... Què dius? És que m'ho he dit bastanta gent, i... Paulina Rubio? Sí, i la jove del carrer. Vull dir, moltes persones que, bueno, conegudes que... Escolta, jo m'hauria d'entrar en un tema, una mica espinós, que és el tema de quan ve un cabell brut. Quan ve un cabell... No se'n troba gaire, no? Un cabell... No, no, no. No? Un cabell amb caspa, per exemple? No, no, no. No? No. Jo no m'hi he trobat, no vull dir que no n'hi ha gent. Com reacciones? Potser jo veig això i jo li posaria pata UBC, directament. No. No. He hagut algun problema amb un nen que la millor tenia paràstic, bueno, que de lloc, i la mare et deia, i jo em mira què passa, vull dir, tu et desinfecto, però l'altre no ens hi hem trobat. Home, jo crec que directament la gent que té el cap molt brut ja no va a la perruqueria. No, ja ni s'hi planteja. Home, a veure, bàsicament jo aquí llenço un missatge a la gent que tingui el cabell brut, a la perruqueria, perquè hi ha molta gent que és molt vaga, i el que fa és, no, jo me'l rentaran allà. No, no, no, no, no, no, no. No passa la veritat, és que no. Home, jo no m'hi he trobat, jo no dic que no hi pugui ser, però no, no. Esperant, escolta, no et volem molestar gaire, perquè sabem que estàs atanent a diferents clients que tens tot dones, ara? Dependents? Clients. Avui sí, ara sí. Mira, el mateix que n'han anat, són ratos, ara n'han anat dos nois. I tu notes, per exemple, hi ha èpoques de l'any que la gent va més a la perruqueria, o sigui, ara estem... Home, no, normalment, però va des de la perruqueria, no tenia, vull dir, quan hi ha convenions, abans es notava més, perquè hi havia més convenions i més carrements, ara no... Ara ja no hi ha diners. Però avui normalment, o per Nadal, per les festes, la gent... Però en general, jo, la clientela que tinc, ja dic, normalment, és bastant fixa de cada mes, cada terça setmana, i n'hi ha alguna que ve cada setmana, però no és la majoria. I la cosa més estranya que te'n t'hagin demanat, així, no sé, d'alguna cosa, el cap? No gaire, no fan algun color així, una mica. No, no, no. Mira, l'altre jo, justament per la Clara Nervión, que és a la revista Time Out, que ha col·laborat el programa, i els deia que ella havia vist que últimament es portava molt el cabell de color rosa, fúxia. Això, tu ets? No, nosaltres blau i així, si rosa, alguna mecha sí que l'hem cedat, però un tot el cap rosa no. Alguna mecha i mechas de color, i ara tornant a vindre algun cobre i algun vermell, bastant vermell. Perquè aquí sent just que hi ha el tema dels blaus i dels grocs, el municipi i la festa major està dividint entre els dos colors, que es porta més el blau, sent just. Sí. No, ja està, no, xopatessa, groc. No, és que aquí a la ràdio són blaus, saps? Ja, ja, ja. Es porta més el blau, sí. Es porta més el blau, eh? Sí. Es porta una cosa, Susi. Només una petita pregunta. Hi ha alguna dècada, a tu, en la que t'agradi més, que t'has tingut la pentina? És que tots són èpoques. Jo vaig tenir una època que es portava molt recullits i molts monyos que eren preciosos i portaven molta feina, però la gent, llavors, es feia més monyos i més... No sé, llavors, la millor, que es dormia en mitja sentat i durava quasi tota la... No sé, vull dir, els monyos ja la gent va molt més còmoda, les senyores no s'espantin, i a d'una altra manera van més de fer esport, i ara, els monyos, si no, és un dia molt concret, però, inclús, la gent cada vegada va més senzilla. Clar, de fet... Però llavors, aquella època, un altre dia hem fet uns monyos recullits que eren... Sí. I una mica més cap aquí, els anys 80, per exemple, amb aquella laca, amb aquella... Bueno, no, ja, ja. Els monyos també portaven laca i aquells crepats, però ara tot això ja no, la gent no. Però jo crec que està tornant això una mica, eh? No s'agafarà, no vol dir que un dia t'ho facis, però la gent que va tan... que a la piscina ho ha fet por o... No sé, vull dir... No és còmodo. Per exemple, al forat de la capa d'Ozó, tu creus que és per culpa dels pantinats dels 80? No, bueno, jo suposo que tot tenia fluïts. Vull dir, esclar, es portaven moltes laca, ara se'n posa poc, només una mica, i segons qui, vull dir, clar. Però jo crec que ja no era això, eren els esprits, però tot és un conjunt de coses. És veritat que és més fàcil pantinar i tallar el cabell a un noi que a una noia? Bueno, no, no, és diferent, és no. No, perquè un tallat d'un noi ben tallat, però nosaltres també hem hagut de fer corsecs per fer homes, perquè, clar, el tallat d'home és una altra cosa. Vull dir, nosaltres hem fet corsecs totes per saber, i per fer les nuques, perquè les nuques d'home no és com les de dona. Llavors és un altre tipus de tallats, és que no... Perquè abans el que feia molt és que la mateixa poluquera tallava un home més o menys això, però nosaltres hi vam anar a fer totes corsecs de tallat d'home, perquè, clar, no té res a veure. Molt bé, doncs escolta, esperança, no en molt estem més, moltíssimes... No, molt agraïda que m'hagi trucat, i moltes gràcies. Clar, sí, d'ara. Si necessitem tallar els cabells això, ja sabeu que aquí ho farem bé. Perfecte. Escolta, que teniu alguna ràdio posada aquí a la perruqueria? No, no, perquè tenim música i no tenim ràdio mai, perquè, clar, per les senyors i tot, cada dos i tot no sentim mai. Quin tipus de música escolteu? Bueno, no, música de tot. Fas-ho d'aquest... d'aquests, d'aquests, d'aquests, com se viu. Perdona? Un disco d'aquests que n'hi ha molt, i ho posem, sí. Un max-mix. Un mp3, no? Exacte, això. Ara un mp3, un mp3, molt bé. Esperança, moltes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Al carrer, Carles, mercader número de veu, vinga. Gràcies. Adéu, adéu, adéu. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Imagina't l'agutola. Ve, que em va agrada aquesta secció. M'agraden molt, m'agrada molt perquè parlem amb la gent d'aquesta dada, cada dia, amb els seus comerços, amb les seves històries i ara amb l'esperança, I porto enrere. Ja saps què faràs aquesta nit? Jo potser me'n vaig al 7.20. Al barri de Serria, gran de Serria. Bé, és un dia, eh? 6 i 24 de la tarda, d'aquí uns moments... Susi, Susi, vine aquí, Susi. Estàs passant bé o no? Sí, però mira... No t'hi he preguntat quan entrava jo i estic aquí esperant que em diguis ara és el teu moment. Susi. Ho fas expressament per retenir-me aquí més la seta, oi? Susi. Digue. Ara... ara no és. Uf, uf, uf, és que és increïble. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí el moment, en principi, ha de venir l'Arnau Cónsul. Bueno, que... que tu dius molt Jordi Jordi, després veus que ve l'Arnau Cónsul, que és el cul per ell. Bueno, clar, és que heu anat a buscar la vida una mica, saps? Fem una pausa per la publicitat i d'aquí el moment parlem amb l'Arnau, si arriba, si no ja veurem què fem per tu. Clar, jo soc sempre la segona opció, ja s'hi ha fixat. Sovint al final del programa, estàs aquí, al consultori de Jordi Almenac, a l'apanyar del Marró. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, ja sabeu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et servis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Akbar de les Aigües, amb el concert La Música de l'Aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de la set de la tarda i fins a una de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta batllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes. Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram-baix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Flusso, cultura mà. Molts petonets des de la botiga Otondas en Just per la penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc l'Elícia d'Abristo Liliomes i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya molt Morro, cada tarda de Cineset a ràdio de Sber. Dos quarts, quasi bé de ser de la tarda. Anem cap al consultor sentimental de la Susi Morro. Llaro, Llaro, Llaro... Què tal? Bona tarda, com estàs? Fem temps perquè per fi ha arribat el meu moment. De fet, he sigut jo a Cali de l'Arnau que vingués més tard per tenir aquest moment especial amb tu. Perdona, puc posar veu que així també hi ha el teu espai? Ja sabeu estimats oients que a la Susi Morro cada setmana ens explica... ens dona consells sobre les relacions sentimentales, sobre l'amor... i de fet podeu enviar les vostres dubtes a la penya del Morro a robajimeil.com. La penya del Morro a robajimeil.com. Hem rebut un parell de cartes que no les he llegit, però l'estàvem aquí. La Susi, abans de passar les cartes, sempre tens algun tema per comentar. Tens alguna cosa per donar pistes, per donar la llum sobre aquest sentiment, que és l'amor o no és l'amor, però que són les relacions, i que tant ens enganxen que és com una mena de droga. Som uns jonquis de l'amor. Jonquis de l'amor, sí, sí. O de les relacions. Justament que dius això de jonquis de l'amor, és com si a tu et diuen la paraula mor i de cop ràpid, ràpid, què és el que et ve al cap? Fa. Amor fa. És una broma. Amor fa, no em fa gràcia. Però bueno, si vols, farem veure que em fa gràcia. No cal, no cal, no cal, no cal. Per què? Per què? Però tots associem l'amor amb una cosa fantàstica, a la joventut, a la bellesa, etcètera, etcètera. Doncs justament a mi m'agradaria recomanar una pel·lícula del Michael Haneck, que es diu Amor. I és una relació d'amor, però de dues persones d'una edat bastant avançada. Ah, sí, jo em sembla que ja sé quin és. Ja sé quin és. I realment jo crec que allò... És amb l'enquí negre? No. Ja m'ho heu pensat. Ja m'ho heu pensat. I és una història d'amor que realment jo crec que allà es veu el que és estimar de veritat. I els últims dies de la seva vida s'estan cuidant i, clar, no voldria entrar a explicar l'argument per aquells que ens estiguin escoltant i no hagin vist la pel·lícula. És un dels dos morts, al final, segur, no? No, vera, vera, perdona. Com acaba una pel·lícula de dos que estiguen els 80 anys? Ostres, tu és que em talles el rotllo, jo. Perdona, no et vull tallar el rotllo, ni et vull tallar l'asal. A més, l'has dit així amb una fredor. És un dels dos morts. Perdona, perdona. Torneu a dir, intenteu dir una mica més de sensibilitat. Segur que l'amor s'acaba inevitablement com tota la vida, no? Però és aquest el tema, que potser és un dels dos morts, però l'amor perdura, l'amor perdura. Va, va, va. Sí, jo crec que Jordi a tu t'hauria de veure aquesta pel·lícula per veure el que significa estimar de veritat. Gràcies. Bé, no sabia que se'm notés tant que... Que no en tens ni idea, Jordi, no en tens ni idea. Però, vaja, a totes formes deixem dir... Susi. Sí? Que tenim algunes cartes dels ullens, que, si no et sap greu, disposo a llegir. I tant, cap problema, un plaer. Bé, comencem amb la primera carta, que diu així. Hola. Em faré dir l'Olita, perquè no vull ser reconeguda per ningú. Tinc un greu problema. L'altre dia, amb els meus pares, vam anar a la casa de camp d'uns amics seus. Un cap allà, el pare de l'altra família, em va proposar d'anar a donar una volta per ensenyar-me els cavalls que tenien. Jo li vaig dir que sí, encantades, clar. I aquest va ser el meu gran error. Un cop a l'estable, em va començar a dir que ell ho desitjava tant com jo. No sabia què referia fins que se'n va tirar a sobre, i em va intentar fer un petó. Jo vaig marxar a corrents, evidentment. No els he dit res als meus pares, ja que és el seu millor amic. Tinc por. No sé què fer. Em sento malament. Com si jo fos la culpable. Què faig, Susi? Sempre té una amant dels cavalls. Jo crec que aquest tipus de carta, per començar, no es mereix aquest tipus de sintonia, Jordi, perquè això és bastant fort. Aquesta pobra nana que també s'escollita el nom de l'Olita per identificar-se. No sabem si és menor, no ho diu. Home, si va amb els seus pares a la casa de camp dels seus amics, jo diria que fa pinta que... Doncs llavors, no em dediquis res sobre aquest tema, no? Perquè si és una cosa il·legal, com compendràs, jo no faré apologia d'aquesta qüestió. Però ella ha dit l'Olita, no ha dit anar pèrez, equits, i ara li podem donar un consell, que és que jo crec que ha de parlar amb els seus pares. No, no, perdona. Escolta, no cal, sempre l'autoritat per solucionar els problemes. No és ara que no ho saben fer. Amb aquest tema sóc inflexible. Aleshores, tu què pretens? Que no diguis res? No, pretenc saber si aquesta noia m'ha ajudat. El mail no ho posa... Mira, busc el mail, si ho posa. Deu posar-ho en algun moment, no? Aviam, espera. Quin any és, perquè segurament d'ho posar... No, no, té 16 anys, ho posa. Ah, té 16 anys, bueno. Aquest tema s'ha acabat. Però és normal que la pobre... que la pobre es vulgui desogar, amb el tema. Sí, escolta, que ho consultim als pares. Clar que ho consultim als pares. Però que tothom el tancaria directament, eh? Evidentment, evidentment, evidentment. En fi, seràvem a l'Arnau Console, l'Arnau, bona tarda. Espera, un moment, que no té el micro, bon ansès, que va a l'Arnau, ara, va a l'Arnau. Un aplaudiment per l'Arnau Console, l'Arnau. Podem explicar, o no, que a la setmana passada no vas venir aquí per coses a saluds o no? Mèdiques. Cossets mèdiques, no? Sí, sí. No, és molt fàcil, ho dir. постоян infantil o cug? Va, no, abril cap, va entrar un trobo de cervell sobreval... Espera, espera, espera, para, completed moment... Para, para, para, pinec았어. Vει la sintonia decessiva. Adéu... Sí, em van dir, que aquest noi li fa un tros de cervell li sobra. Ja ho has針at, tenir-li un tros de cervell. Sí, et van treure una gia, o les l' tiren. Una llesca, que li passa un full, es troba amb el crani, tallen això com si fos una serreta, una peça de crani, al darrere es entren. Sí, que ets un tio tan intel·ligent... Tallen el trosset que sorta, perquè el que sigui, posen la peça en pla de l'optida, tal, i després grapes, 35 grapes. Perdona, 35 grapes?Sí, sí, sí. Ara només em porto 17, però vull m'entrar en la mida. No m'hi do. Tu estàs bé?Això no m'és important, eh? Jo veus, no ho sé. Jo veig bé. Jo veig bé. Jo veig bé, segona reflexió. És la primera persona que jo conegui, que hagi tingut una operació d'aquesta índula, i després que jo estic amb la Susi, que tu tenies massa metàlia gris, i no podies portar la resta de humanitat. M'ho he portat d'un llibre que crec que combina bé tot plaat. Ha pensat no a fer una tres banda. Sí, sí, sí, fantàstic. Bromes a banda, ens alegrem molt que tot hagi anat bé, i que et veiem tan bé. Moltes gràcies. I que, si us heu fotut el brenat l'aire, no és mal. No, escolta, nosaltres som com són. I, de fet, deixem explicar-ho amb mi perquè et potser no vols, però, per mi, és igual. No, que el tema és que tu estaves diagnosticat, no? Sí, sí, clar. Clar, veu, aquí a la broma, però ja que ho diem, m'expliquem-ho perquè, si algú es troba en la situació o en el cas, que sàpiga que la medicina avança a una velocitat variable. Home, això era dimarts passat, avui són dijous, la setmana passada, eh? Un dia a l'UCI, tres dies a planta, tu, a la planta nou de Vullviche, en les vistes, allà... I escolta, tu, i saps d'ara casa, eh? Vosaltres el cap de tres dies que t'han obert el cap, t'han fotut no sé quantes coses, ets a casa bastant tranquil. T'han passat un vídeo, perquè m'ho trobaràs passant un vídeo de operació després. No n'anaré, de moment no, eh? De moment no. Està bé, està bé. Vam voler fer una bona pel·li, eh? Sí, i tant, i tant, i tant. Bueno, almenys en Burdan és que estàs aquí i estàs bé. Anem amb l'última cosa, l'última carta de la Susi, perquè això, Arnau, està amb mitja consultora sentimental de la Susi Amor. Vale, vale, vale. No havíem acabat, eh? Avui no t'ofredo, eh? No t'ofredo entre vosaltres avui, eh? És que jo tinc una consulta, també, que no t'he de veure amb el llibre que he portat, però la feis fer-ho. Jo suposo que està tímid, perquè l'altre dia, com que em vaig declarar amb ell, que estava per telèfon, i tal, doncs entenc que ara... És un de mal, eh? Tinc uns dubtes, eh? No estaré a la presència aquí... A veure si t'hauran tret colars de l'amor, espero que no. No, no, però això són les fases. Ara és la fase de timidesa, que li costa... Poc a poc ja ens anirem apropant, però et dona l'items, Jordi. Sí, sí, perdona, perdona. Tots els que vas a Saco, allà, a Pim-Pam, les coses han de ser romàntiques, en romanticisme. Clar, eh... Que no se'l vagi, per favor. Tens uns ajos tan bonitos que t'acomen... No ho sé, no ho sé, però com que ho heu provat, no en tinc ni idea. Bé, anem a la qüestió, perquè Susi, l'última carta del dia, eh? Segona, i l'última, que ja hem dit que jo no costumo llegir-les, perquè no, ho faig aquí en directe, anem al tema, vinga. Diu, va, anem a l'acastarà. Molt bones. De fet, aquesta carta no va dirigida a la Susi, sinó que va dirigida a tu, Jordi. A mi, ens veiem subint i cada vegada és més fort el que sento per tu. Se m'acaben les estratègies per arribar a tu. És per això que estic utilitzant aquesta. Sóc jo, Jordi, la Susi. Eh... a veure... Bueno, aviam... Quin consell et dones a tu mateixa? No oblidis que aquí, jo ni pinjo ni corto, a tu estàs... Passes de mi, aleshores, quan venen aquestes cartetes dels ullens, t'hi fiques d'una manera, tant al 100% et dones tant, i he pensat, bueno, mira... A veure què diu, no? Seré jo una de les ullens, aleshores, digue'm. Però quin consell... Ara fem veure que sé que la Susi s'ha anat al lavabo i que tu, que estem a l'aire i que tu has de... Són una teràpia per elles, no? No hi he anat mai per una teràpia per elles, és més en el que fan aquestes coses. Tu què li diries amb aquesta noia, pobre, que és la Susi? Que ha estat terriblement enamorada. Què li diries? Jo li diria... No ho sé. Està claríssim que no en té ni idea de l'amor, eh? És que, realment, avui s'està comprovant. Doncs mira, jo el que et recomano és que et deixis anar... Em deixi anar? I que veigis d'una vegada el que tens del davant. Deixa't en dur. Les coses ja estan escrites. El teu destí ja està preestablert. Jo li diria... que no t'he d'agafar, realment. Que no sóc un home... Jo és que estic desesperada. Que no sóc un home fàcil. Que potser algú s'ho podia pensar, però no és així. I que li costaràs suor, llagrimàs, si... Ja no diré un petó. Una conversa cara a cara amb mi. És un bloc de gel, eh? Sí, sí, sí. És que només per d'això, Arnau, és que és una aparença, tot això. És una aparença. Això és una masca, això. Mira, mira, mira, és que s'ho dirà claríssim, eh? Jo he dit el que havia de dir. Si hi ha una repòrta, pff, jo a mi la repòrta, mira. Mira, mira, mira, és que més té una ràbia continguda, impressionant. Té una ràbia. Necessiteu literatura, eh? Sí, sí, sí, necessiteu literatura, a més a més, eh, vosaltres? Sí, jo crec que també, eh, Susi, gràcies per estar aquí. No te'n vagis, perquè ara l'Arnau ens donarà alguns consells de la vida a través de la literatura. Però diré una cosa, no me'n vaig per respecte a l'Arnau, però que sàpigues que estic per agafar-hi i marxar d'aquí, eh? Ara tens la porta. Mira, és que és increïble. Avui peta en seca el programa, eh? Peta en seca. Sí, sí. En fi, Arnau, anem a la qüestió, perquè avui que ens portes a la secció de llibre de la penal laboral. Em porto un llibre que, no sé, espero que pot desengraixar una miqueta de la situació, eh? T'haver desengraixat. És un llibre que, a més a més, li agrada molt bé amb el que és més tal com m'has presentat abans, vés, he volgut fer publicitat de la meva... Jo t'agraeixo, la gent després, doncs, em pararà pel carrer, mira, deixa'm veure la cicatriu. Perdona, et pararà igual, eh? Aquesta cicatriu es veu, eh? Ah, sí. El cas és que és una novel·la que es diu, i d'alguna manera, Jordi, amb això estarem d'acord, el títol ens fa pensar molt en la secció anterior. Una dona meravellosa. Gràcies, gràcies, gràcies, aplaudiments, gràcies. Aquí, aquí, al brú, realment se'n veurà l'esquerra. Com a portada, com aprofita, aquí. La portada és bastant sentimental. Un cultori sentimental. Sí, de fet, són uns llavis, eh? Tota vermella, un mica. L'autor és Joan Jordi Miralles, un autor jove. Un escut l'any 1977, ha guanyat alguns premis, ho publica a la Breu Edicions, i crec que és un llibre que val molt la pena i que pot, abans de parlar de desengraixar, en tot cas, pot sorprendre molts lectors, té un ritme agilíssim, i si lliga les dues seccions és perquè la protagonista és una infermera de la planta nou de l'Hospital de Bellvitge. Oh, oh, eh? Suposo que és fictícia. Evidentment, el Joan Jordi Miralles devia conèixer la planta nou, sap on hi ha els malalts, o mentals, o el cap, o que l'han operat i els han obert els cervells... No la vas veure o vas preguntar. I en tot cas, vull pensar... No vas comentar que hi havia un llibre on la protagonista era una d'elles? No ho vaig pensar, perquè vaig pensar que potser una d'elles es podia sentir incòmode. Com vas arribar a aquest llibre? Va ser un llibre que el Joan Jordi Miralles ha visit un llibre anterior, que es deia Lutter de la Valera, un llibre que havia ser una mena de Mad Max. Em van parlar aquí, però apocalíptic. O sigui, amb un futur en què tota la terra queda inundada, i en fi, aquest no té res a veure. Se situa això en un present que voldria ser. No es diu l'any, però això, planta nou, Bellvitge, malalts, informers, metges... Què passa entre informers i metges? Doncs una dona meravellosa és algú que descobreix que pot ser meravellosa, i que ha estat amagada durant molt temps per una vida poc satisfactòria. De fet, hi ha molta gent que diu... Amb un marit que no... No és que no l'has satisfès o no. N'ha de més enllà de la purament relació sexual, però la relació sexual té importància. És com una 50 hòmnes de creia Bellvitge. Obre la pàgina 33. Si imposes la música del consultor i sentimental, crec que l'acompanyarà bastant. Convertir aquesta lectura en una pregunta al consultori que tenim a l'Associa, aquí. I si hi ha algun nen que se'n vagi a menjar d'entrevam. Vinga, va. Es menja dues hamburgueses d'acord de lliure, amb una oferrada entre mig. Aquest s'envig amb doble ració de carn de badelles, diu especial, i és el seu preferit. Es neteja les mans i les comissions dels llavis, untades de maionesa, queixo, mostassa i rovell d'ou, amb un grapat de tovallons. I, a l'esquadra, se'n torna a casa. I la compra. Ja la farà un altre dia. Quan arriba a casa, agafa un carbassó de la nevera, i se l'introdueix pel cony, mentre mira el teleodícies del canal 324. És un carbassó transgènic i està gelat. Ni tan sol s'ha pres la molesta de rentar-lo. És evident que només li entrarà a la punta, però ell empenya amb força i se'n introdueix la meitat. No ho té més plaer que el dolor. Però les parets d'una vagina estan fetes per suportar-ho tot. Es queda en mig carbassó entaforat dins del cony, fins que arriba a la secció del temps. Demà farà sola de costa, núvols a l'interior. Temperatures diurnes a l'alça, de nit refrescarà. La idea del bon temps l'estimula. Ens diu a si mateixa que aprofitarà el dia per fer una passejada fins a la platja a Castell de Fels. Quan s'extreu el carbassó, sembla que estigui perint. Les parets s'han tornat a contraure, com si en comptes d'expulsar l'element, estrany volguessin absorbir-lo, a més a més. S'extreu d'una sola estrevada. Li ha vingut pichera. S'asseu a la tasa, el cony li comença a caure, ella es grata, vol veure com li surt la sang del cervell a través dels baixos. Si pogués, s'introduiré una carbassa sencera o la pota d'un elefant. Es masturba imaginant-se que la folla on cavall, un tor, un cacelot, un sabantal enorme que el ve fora i que en comptes omplir-la, li extreu tot el que compta dins. Perquè ella, en el seu interior, de valor, no hi té res, pensa. L'última frase... Bé, bé, bé, bé. Estàp, estàp, estàp, estàp. Estàp, estàp, estàp. És una frase... Arnau. Arnau, no. Si vols, vaig a la 37. No, no, no, no, cal, cal, cal. A part de l'operació, tu haguessis llegit això? Com, com? A part de l'operació, tu haguessis llegit això. Jo se'n pensava que era d'una dona que anava a vida, però que no es passava tot el llibre, anar-me'n demà, anamant, i provant coses, doncs no sé. I se'n deia que es diu... Un carbassó és un carbassó. Un carbassó, eh? I la pregunta... La pregunta és a dir... Això, això, això, eh? No, vull dir, com veu que aquestes coses passen, realment, de... Bé, en fi, hi ha necessitats... Home, aviam, jo no sóc de Carbassó. Com a responsable de la programa... El micro és més petit. Arnau, un moment, com... T'han tret la part de desinhibició, jo crec. Com a responsable del programa, deixeu-me dir que... Esperem no veu fes a ningú amb aquestes paraules, i que, al cap i a la fi, és un espai de literatura. Ja ho ha dit l'Arnau, els nens, que se'n vagin a berenar avant de fer-ho. Tot i així. Sense dir res més, una dona meravellosa, Joan Jordi Miralles, publica la Breu Edicions. És una novel·la que, a més d'enlletar aquest fragment, i d'altres de sexe pujat, les estan recomanant moltíssim a la crítica, creuen que és un autor jove, insisteixo, l'any 77, que té molt de futur. És realment, es considera, un dels mòbols molt bons llibres que han sortit en l'últim mes a la literatura catalana. A mi em sembla bé que parlem de llibre i del que he llegit. El que passa és que sempre hi ha algú que es pot trucar i dir... Ai, què feu, dient això. Escolti, ja tenim una de tots. En principi, en senzilla, la resposta... Parlàvem de Carbassons. I del 3.24. No veia qui era. Després ha parlat del temps. I no saps qui és, eh? M'ha quedat, és el Mauri Molina, o l'Esteve Soler, qui estava dient la notícia. En fi, no ho sabem, no ho sabem. Podria haver entrat en detalls, però la veig sent una cotidiana. Tampoc no ens roboritzem, ara, amb les coses que passem a soles. Bé, arnau alguna cosa més de soles d'això? No, no em dic que arremam espanyol. Tens espanyol o no? És un llibre d'aquest, per això, que a mesura que vas llegint, has de parar per... De moment estic molt al principi, i no encara. La veritat és que hi ha hagut altres llibres, que, en aquest sentit, m'han excitat més. Però sé que és un llibre que avançaran aquí, i en el qual calculo, crec, que té a veure amb aquella pel·lícula que es deia Shane, o Shane. Ara fa un parell d'anys en què els sexes que va convertint en una obsessió malaltissa, i realment no era una pel·lícula que et fes disfrutar pornogràficament, però que acabava fent com repelús per l'obsessió que significava. Crec que el llibre va per aquí, però, en tot cas, insisteixo. És l'història d'una infermera que s'ha separat, que la seva filla té 17 anys i s'ha anat a fer la volta al món amb un home 20 anys més gran, i que es troba en un atzucac, canvia de vida, i de sobte decideix que això de tenir una sola parella no li va. Per cert, una pregunta. Aquesta és la qüestió de literatura anòtica, que hi posa la sonrisa vertical, gran... Aquesta et dirà pornogràficament. Gran editorial, clar, és pornogràfic. Un dels llibres que recordis que diu aquest llibre, només llegint, m'ha posat, ja. Pujo música. Tu que ets una espera en literatura, el llibre que tu abans has dit, que és un supercomercial que fa uns anys enrere, no me l'he llegit. Amb un rabo piló. El típic aquest que es llegia a tothom. 50 homes agraïn, no l'he llegit. Exacte, jo no te'l vaig llegir, però m'han dit que és demancial a nivell de literatura, però a la vegada m'han dit que la gent s'excita quan el llegis. Són dues coses que realment... Si tu pots escriure malament una cosa, però realment aquella persona està aconseguint el seu objectiu, que és... Depèn de quin és el propòsit, però realment aconseguir que l'actor s'ha sentit tan atrapat, que ha fins i tot excitat amb la lectura, doncs, evidentment, això és un... Però, aleshores, o sigui... El problema és que no sé si 50 homes agraïn per tenir això o no. Un llibre que tenia algunes escenes molt ben escrites, i per exemple... A mi, per exemple, aquesta escena que acabo de llegir ara, no és una escena que m'excites especialment, més aviat la trobava provocadora. N'hi ha algun altre que potser sí, però ja veurem. En tot cas, fa poc que he llegit l'altre, en vaig per aquí, de Marta Rujols. També és un llibre on hi ha moltíssim sexe, la majoria del qual no en va arribar, però hi havia alguna escena molt ben escrita, i sí, efectivament, hi va haver un formai aquests, per l'hi sota. I sexos del Miller... Aquest és un temazo. Aquest és un temazo. Estan parlant, ja, de paraules majors, eh? Clar, a més, també s'ha de tenir en compte que és una mica masclista, no? El protagonista, que no deixa de ser ell mateix, i dius, ostres, però això realment t'exciti, tenint veient aquest punt que té de... Es passa una mica amb les dones, no? Però aquest és el dubte que tinc. Recordo una dona meravellosa, la protagonista és una dona, i hem vist aquesta escena masturbadora, però clar, l'ha escrit un home. No sé fins a quin punt es pot considerar una provocació o no, o si ha hagut investigació de camp, si li ha escrit el primer que li ha passat pel cap, un somni que va tenir un dia, com el títol és, una dona meravellosa. Com a mínim, és un títol modest, perquè... No deixa de ser similar, això que tu deies. Miler escrivint-se com a bona. És que em va acabar d'arribar a les meves mans a un llistat de pel·lícules, un títol si divertits, tipo si fue en búsqueda de trabajo, i le comieron lo de abajo, o, per exemple, ensalada de pepino en un colegio femenino. Bueno, a fi... No és que no us fa gràcia, no? Bueno, bueno... Som discrets, que és diferent, no? No vull estar la pel·lí... Abierta, està l'amanecer. Bueno... El sexo sentido, veo a gente en bolas. Esto es lo que va. Cemental, cri de guacho... Que son algunas más adentro, es la versión tan... diferent. Radial, eh? La fàlcula. La riera. Sí, sí, la riera. La riera, la riera. És que si ho vas a trobar, pots trobar qualsevol cosa. Si no, el porti a una taca i a mi em brots. Bueno, a fi, ja acabem, ja, amb l'última. Deu-ca-oca, i me la tiro, perquè a mi la toca, i toca a mi l'altra vez. Samp. Samp. Ja estem a la primera vera, a la sençaltera... Ja ens descompareu estimats jo i ens... Bé, acabem el programa. No és si algú vol fer dir alguna cosa més sobre... Sembla escarbassons? Escarbassons o les verdures... El detall de que fos transgènic també m'ha semblat collet. Quina importància té, no? No estava net, eh? Estava brut. En fi, hem d'acabar el programa agraint tota la gent... que ha fet possible la penya del morro d'avui, començant per la Carme Verdoi. A l'espai de les notícies de Sant Just, a més, també avui hem parlat amb la nostra primera convidat, l'Àlex Espinoza, l'Espi, que fa una estona en inaugurat amb la majoria del pol va a Sant Just, que s'han fet aquí al Carles de Joves. També hem parlat amb l'Anna Frazquet, amb el seu projecte que se'n va al mes de juny, una Sant Just tenca cap a Ciudad Juarez, amb una ONG, i també amb la Gina Torres de la Vall d'Avers. La Núria Oriol Gràcies també va participar al programa amb les oficies positives. I a l'esperança de la perruqueria esperança d'aquí de Carles Mercader, a l'espai de comerç local i també a les Susi Amors. Susi, gràcies. Un plaer, guapíssim. Gràcies. I a l'Arnau Console, que el veiem més que mai. Arnau, gràcies, que vagi bé. A tots vosaltres, va, tarda, que us ha parlat també. Jordi Domena, coneixem ara amb l'informatiu Vespre, un programa que per cert no en perdo mai. Ens trobem demà a partir de la cinc, que vagi molt bé. Gràcies a tots vosaltres per acompanyar-nos. 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Acver de les Aigües amb el concert La Música de l'Aigua, un motiu del seu desè aniversari. A més, des de la set de la tarda i fins l'una de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta batllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes. Consulteu tota la informació al telèfon 9-3-3-4-2-3-5-3-6, al web 3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de cornyallà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Akbar de les aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Dr, I've got this feeling inside of me, deep inside of me. I just can't control my beat when I hear the beat, when I hear the beat. Hey, Dr, could you give me something to ease the pain, to ease the pain? Cause if you don't help me soon, I'm gonna lose my brain, I'm gonna go insane. I just don't know, don't know how I'm gonna deal with you. I just don't know, don't know, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Music makes me move my body, makes me move my soul, makes me move my soul. Dr, you've got to find a cure, or we're gonna die, yes we're gonna die. I just don't know, don't know how I'm gonna deal with you. I just don't know, don't know, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr, Dr Beat, won't you help me Dr. Beat? Dr, Dr, Dr, Dr Beat won't you help me Dr. Beat? Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Les víctimes del genocidi de Llebre Nitsa Bosnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Genestar. Són fotografies de Salvador Verdejín, que el Juli el passat va retratar els actes del memorial per les víctimes del genocidi. Aquest vespre d'aquí mitjora amb la presència del seu autor. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars. Una exposició al cas de la jove record a partir d'aquesta tarda es tracta d'un recull de reproduccions a diferents obres del Pòls Sant Amants, un artista molt vinculat amb Sant Just, sobretot a partir del cas de la jove que va morir ara fa 3 anys. La mostra es podrà veure fins al 30 de març. La Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei control de control de mosquits. A partir del 2014, el govern català respon així, els rebuig d'alguns ajuntaments després de saber que no aportaria el finançament per mantenir el servei. El club Ípixol Soleta culliu menys a la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes de tot el que vulgui, animal, seus genets. Bona tarda, les víctimes del Genocidi de hivernitzar a Bosnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginestar. Són fotografies de Salvador Verdejín, que el Juliol Passat va retratar els actes del memorial per les víctimes d'aquell genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició porta partítol 3 dies de Juliol i s'hi inaugura aquest vespre. Són just notícies. El Genocidi de hivernitzar va tenir lloc el Juliol del 1995 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes servobosnianes i de grups para-militar-servis en una intenció de fer una neteja ètnica. Va ser, sense dubte, un dels episodis més sangnants de la guerra de Bosnia. Salvador Verdejín va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Per Verdejín, compartir el dolor de les víctimes va ser una de les coses que més el va impactar. Ho ha dit el Justo Lafustà. Va ser una de les coses que va ser una de les coses que va ser la víctima. És una cosa que va ser una de les coses que va ser la víctima. Va ser la víctima que va compartir d'una manera no distant un dolor d'una gent que fins aquell moment havia vist que tenia conegència que eren uns números o eren les víctimes. Allà els posava rostre, els posava l'expressió, veia com patien, veia el regroupament, veia les seves llàgrimes, els seus crits i els seus desfices, de que els havia deixat sols. I és que la intenció de les víctimes és que no s'oblidin d'aquests fets que van marcar per sempre la seva societat i el seu dia a dia. Tot i això, Salvador Verdejín es mostra optimista pel que fa les noves generacions, que consideren que, d'alguna manera, el poble serbi també va ser una de les víctimes d'aquella massacra. També hi ha un brir esperança, que són les noves generacions. Les noves generacions, doncs, també consideren que el poble serbi, la població serbia, també va ser víctima, d'alguna manera, perquè els van obligar, a menaces de perdre la seva vida, a fer uns fets a batre el seu obaí que havia estat, o fins i tot el seu amic. Vull dir que això es va ser una desmesura del que és el gènere humà. Vull dir que és capaç de l'opitjor, però, per sort, també de l'o millor. I és que, durant els dies que va passar Bosnia l'any passat, Salvador Verdejín va poder captar amb la seva càmera aquests moments de dolor de les víctimes i també de lluita, i apunta que encara vull convivor-ne amb les conseqüències de tot plegat. Asegura que una de les coses més rellevants d'aquells actes va ser el paper de les dones reivindicant les morts dels seus familiars homes. Bosnia, i sobretot la part de Cebranitza, és una zona rural. Nava una miqueta a la cua de tot el moviment de la nova nació, de la nova Bosnia, que estava avançada. Si no ho vull dir com en el món rural, les conviccions són més arrades, més profundes. Llavors, la lluita d'aquestes dones que moltes d'elles van anar a l'exili fugint, i que des de l'exili van fer mans i mànigues, i et van posar tot el seu esforç i movent tot el que sigui perquè això no s'oblides. Tot plegat queda recollit en la mostra fotogràfica tres dies de Juliol de Salvador Verdejín, que s'inaugura avui d'aquí mitja hora, dos quarts d'avui, del celler de Can Ginesta, una exposició que s'amarca dins dels actes del juny fotogràfica Sant Just. I parlem encara de més exposicions que també s'estrenen avui, perquè s'ha inaugurat aquesta tarda l'exposició en Pol va Sant Just, el casal de Joves, per recordar pols santamans. Es tracta d'un recull de reproduccions de diferents obres de pols santamans, un artista molt vinculat amb Sant Just, sobretot a partir del casal de Joves i la revista Lóbul, que va morir ara fa tres anys. Sant Just, notícies. L'exposició comptarà amb reproduccions de les seves obres, tant de discèntric com en altres disciplines, per recordar la figura de pols santamans, o explicar-te l'exespinosa amic del pol i un dels urbanitzadors d'aquesta mostra. Més que ho manatja és per recordar-lo. És perquè la gent que no va tenir possibilitat de Sant Just de venir a veure l'exposició que hem fet hospitalet, que pugui veure els quadros que no ho veurà. L'exposició vol servir per tant per apropar la figura de pols santamans, un artista polifacètic que va morir ara fa tres anys. Just després es va fer una exposició a l'hospitalet d'on era Sant Amans, anar per la teva exespinosa. Aquell ja vam fer, perquè allà en tant menys ho va demanar, que es titulava 200 dies i era un recubi de totes les obres que va fer durant els seus últims 200 dies, perquè va ser bastant prolífic i eren obres impactants. L'exposició també vol ser una via per permetre que la gent de Sant Just el pugui descobrir qui era pols santamans a través de la seva obra a l'exespinosa ha d'escrit el seu estil. Feia dibuixó realista, li agradava l'hiperrealisme, encara que no arribés, li agradava també l'obstracte, feia coses molt naïves, molt de còmics, que realment allà us donareu compte com hi ha de tot. Veure les coses que ells han influenciat, pel·lícules, música, de tot. L'exposició s'ha inaugurat avui dijous i es podrà visitar fins al dia 30 de maig al cas de les joves, també podeu trobar més informació, al web www.polsantamans.com. Ara, basant 7 minuts de la set de la tarda, la Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei de control de mosquits del Vajú i Bregat aquest 2014. El govern català respon així el rebuig d'alguns ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal després de saber que no portaria el finançament el que s'havia compromès per mantenir el servei i les seves activitats. De fer l'Ajuntament de Sant Just va provar el mes d'abril una emoció de defensa en aquest servei. Un servei de control de mosquits del Vajú i Bregat que gestiona el Consell Comarcal i que serveix per dibuix municipis del Vaj, entre ells Sant Just i també el port i l'aeroport de Barcelona. Des de l'any passat, però, la Generalitat va eliminar el cofinançament d'un servei que el govern català va traspassar l'any 88 al Consell Comarcal i que es va comprometre a cofinançar com a servei transferit queda. Des de l'any passat, però, la Generalitat no porta els recursos que li correspondria per poder mantenir-lo i l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una emoció el mes passat. Ginapol és la regidora d'acció social. El govern de Catalunya fins l'any 2012 contribuia al finançament d'aquest servei de les actuacions mitjançant la seva inclusió en successives anualitats del pla únic d'obres i serveis de Catalunya, que cobrien aproximadament el 50% del cos d'aquest servei, atès que des de l'any 2013 tot i les reiterades crides i alarmes el respecte per part del Consell Comarcal, el govern de Catalunya ha eliminat dels seus pressupostos el cofinançament del servei de control de mosquits i les actuacions i activitats que s'hi derivaven. L'Ajuntament de Sant Just destinar aquest servei 7.900 euros anuals i sense l'aportació de la Generalitat, el consistori es volia obligar a duplicar aquest pressupost si no vol prescindir-ne. Ginapol, a més, afegit que és un servei més utilitzat per la ciutadania. Considero que aquest és un dels punts més importants per la ciutadania, que és el servei de control de mosquits, que és el servei de control de la ciutadania, que és el servei de control de les truquades que més genera centraleta, és a dir, quan hi ha paneroles, quan hi ha veïns que tenen bitxos, qualsevol tipus de bitxos, a casa seva, al jardí de casa seva, truquen a l'Ajuntament, truquen al servei de mosquits, s'han enviat el tècnic, que somili on estan l'origen, on estan les larves, com s'ha d'actuar, quin tipus d'insecti s'ha de utilitzar, perquè tots són biològics, no utilitzen re químics. Perdre això... Sembla ser que la Generalitat finalment ha excedit a aturar 400.000 euros al servei pel seu finançament aquest any. El club Ipicsol Soleta Cull diumenge, la final de la Lliga Catalana de Pony Games, a més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya, el club obrirà les seves portes per tal que tothom, i vagi tothom qui vulgui, amb els seus genets, que estan fent un molt bon paper aquesta temporada. Sant Just Notícies. El campionat de Lliga, els equips de Soleta estan fent un bon paper, situant-se a les primeres posicions de la taula, ho ha explicat Eduard Martín, director general del Comitè d'Organització del Club. Em sento molt bé, home, a categories petites anem primers i segons, perquè a la Lliga Catalana hi ha una categoria de menys 8, menys 12, menys 12, menys 12, menys 12.