#510 - La Penya del Morro del 5/6/2014

En directe, a Matendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les cartes de ràdio d'Esvern. Es parla i us saluda un dia més, Jordi Domenach, i es veuré fins la set del vespre. Això és la penya del morro. Avui al programa hem de confessar que, Andrea, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Estem una mica solets. Avui, estimats ullents i estimades, per tant, heu trobat col·laboradors al programa. No sé què passa, que últimament els dijous, a la penya del morro, hi ha com una mena de fuga de col·laboradors. I això, què els passa? Perquè el dijous és... No, no, jo no els faig res, jo no els faig res. El dijous es veu que és un mal dia, és un mal dia per venir a col·laborar a la ràdio. Per a nosaltres és l'anti ràdio, els dijous. També s'ha d'entendre que és dijous, previ al divendres, previ a un cap de setmana llest. Au cap de setmana, ja vols dir que la gent ja s'organitza en temps, i en lloc de fer el pont, el dissabte diumenge, dilluns, divendres i dijous ja que hi som, sol dir fort. No sé què és el que passa, però avui el programa no em pena, perquè tampoc, però una mica més alegre. Sí, una miqueta, una miqueta. Sí, avui parlarem amb... Home, Sergi Pong està a Nova York, el que passa és que clar, no està presencialment, però vaja, està a Nova York, un aplaudiment que avui parlarà de les pores gratuïtes que es poden fer aquest estiu a la ciutat dels Gratacels. A Ganofón Pong, no? A Nova York. No, fan... Bueno, que no parlen d'hòsties. Fan brits, fan brits. També avui, a més a més, entrevistarem el Jesús Irigoyen, que és el president de Frontenis, perquè aquestes setmanes se celebra un nou campionat de la Copa de Frontenis de Sant Just, serà dissabte diumenge al frontor de Salvador Espriu, al barri sud. I, a més a més, parlarem amb el Ramon del Sol Solet, que és aquesta club dípica de Sant Just, que organitza coses també a cap de setmana, no? Andrea, fan com una mena d'exhibició, campionat, en parlarem tot això, en aquesta primera hora. I amb això ja ho haurem fet una hora del programa. Ja és, ja és, ja és. Sí, perquè veurem que no hi hagi col·laboradors no vol dir que l'apenyeu amb morros a l'imini. No, no, no, no, per favor. A la citydeu entrevistarem a la gran de carbonell, tot i que ells no ho saben, encara. Sí, perquè no hem pogut parlar amb ells. Però d'aquí una estona ho farem, ens tocaré, ens hi direm, a veure si volen participar en la nostra reacció de comerç local. I si no, ens inventarem alguna cosa. És igual, això és la peta del món rotòtica. I també avui entrevistarem a la Clàudia Maluenda, que la gent dirà, ai, és la germana del Paco, del director de la Razón. No, no, no, perquè és la directora del taller de guionistes que està situada a la plaça de Virreina a Barcelona, que ens explicarà quins cursos fan de... Què rius? No, no, està molt bé, m'interessa, m'interessa. Quins cursos de guió, perquè gent que diu, ai, jo vull fer guió, doncs, quins cursos, ja... Què ho veus, això? Està molt bé. No t'agrada la idea? No, no, i tant, que sí, m'agraden, sí, sí. Potser saben quins cursos aquí són just, però... No, sí, vos no. I acabarem parlant del Dia Mundial del Medi Ambient amb l'Isabel Jiménez, que és la directora gerent de Sol i Dança, que és l'empresa que gestiona la deixalleria a Sant Just Desvern, que deixa l'avui a la penya del morro. Què, Andrea, com ho veus? Molt bé, no hi ha col·laboradors, però anava molt complet. No hi ha col·laboradors, però tenim ganes, esperit i il·lusió, que és el que compta en aquesta vida. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desverns. Obrim la carpeta de les notícies de Sant Just Vans i posem, parlarem de Sumater, que farà avui el nostre municipi, una tertúlia sobre el dret a decidir, també de les seues, la secció excursionista de la Teneu de Sant Just, perquè projecte aquest vespre del divisual d'Esa dels Pirineus, primera catalana, que és de Kilian Jornets. No, Daniel Cardona. I també parlarem de Sant Just, que acull la primera trobada de la xarxa temàtica, la memòria de la ciutat. De fet, si et sembla bé, podríem començar per aquí, perquè hi participen una dutzena de ciutats a tot l'estat. Sant Just és una d'elles. Avui demà es treballarà el paper de la ciutat pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i també del patrimoni. Hi haurà ponències d'entitats locals i de Sant Just Vans. M'imagino que parlant sobre edificis històrics de Sant Just, o de coses que han passat al nostre municipi, i com podem fer perquè no s'oblidin al llarg de la història. Exacte, molt bé. Aquesta xarxa temàtica, la memòria de les ciutats, forma part de la reta estatal de Ciutades Educadores, REC, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys. L'objectiu de les xarxes de REC és treballar el paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. Aquesta que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa a la memòria de les ciutats per al perió del 2014-2015. Sant Just lidera aquest projecte coordinant una dutzena de ciutats catalanes i de reu de l'estat espanyol. Aquesta tarda es presentaran experiències locals a la mitja de la recuperació de la memòria històrica amb la col·laboració d'entitats com el centre d'estudi Sant Just Tanks i l'Arxiu. Per exemple, el centre d'estudi s'explicarà ampliament un dels projectes que ha destinat més esforços als darrers anys, que és la recuperació de la memòria dels desapareguts durant la guerra civil, i també parlarà de com preparar les seves passejades a l'estiu. Ah, com ho fan? Bé, doncs... S'haurà d'anar a veure, no? S'haurà d'anar a veure. Aquest any, per cert, la passejada de l'estiu serà dels 100 anys de la Rambla. La passejada de l'estiu que no és la de la festa major. És la que coincideix amb la festa major, allò que surt Pep Quintana. I Maria Quintana, i molta gent. Hola, soc Pep Quintana. I aquí podeu veure el parador, com el segle XIX. Jo hi havia gent que volia pujar-hi. Per exemple, no? Una miqueta serà el tema, no? Què passa és que el segle XIX pot ser difícil, perquè aquest any fa 100 anys. La Rambla de Sant Justi per això organitza aquesta passejada, per la Rambla. Metres paperat. Pensava que la informació que tenia era un altre, però és bastant arròndia. Aquí a la vostra dreta ara podeu veure la casa de José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya, que tenia la seva casa. Aquí el nostre municipi. Si m'acompanyen, veuran aquesta paret. Aquesta paret de la Rambla hi ha un grafiti. Un grafiti fet pels bons joves vandals de Sant Justi durant la Guerra Civil de l'any 37. I ara pararem el parador. El parador tindrem unes dones. Per parar. Per parar, per parar, per parar. Bueno, eh... Molt bé, volia quedar molt bé. No s'ha votat per ells, però vaja. L'idea, no? Sí. Andrea, adéu. I abans dels membres del centre de estudis... Jo ja marxo, gràcies. Vaig a preparar un programa Can Coral, més de mil anys d'història. L'heu escoltat Can Coral, on més de mil anys d'història? Sí. Els di... Mars? Els dimars. Abans o després de l'Hem de música, ara, doctor? Hem de música. Amb la Maria Quintana? La meva germana. Evidentment. Exacte. Doncs sí, per la falca de Can Coral. Jo no parlo. Es deu de vespre. La música coral més de mil anys d'història? Pensava... pensava que parlava bé. Pensava que ho feia jo. No, l'Hem de música sí que és Albert. Ah, de cabra, de cabra. O sigui que ets tu, veieu. Escolta, sóc jo, sóc jo. A veure... Escolta. Avui... Avui, a les 9 del vespre, hem d'anar a l'Hem de música. Hem de música. Un programa presentat per Maria Quintana. Maria Quintana, la meva germana. Sí senyora, aquestes són la família Quintana, la família Sant Justenca de tota la vida. Jo me'n vaig, que vaig a preparar les músiques corals. D'acord? Per la setmana que ve, que hi ha programa. Sí, sí. I precisament la Maria estarà aquí, qui serà l'aponent del Centre d'Estudis Sant Justencs, per tant, parlar de... No sé si ho he dit, la meva germana, no sé si ho he dit. Sí, de Quintana, no? De Quintana, de tota la vida. De Quintana, de tota la vida. Nosaltres vam fundar Sant Just. Exacte. Doncs la resta d'aponent seran el guitarrista Francesc Cardona, dels Cardona de tota la vida també, l'artista i veïna Soledad Sants. Cardona? Cardona. No ens parlem amb els Cardones. No? No. Doncs l'artista i veïna Soledad Sants i la somelia del celler de Can Mata, Astrid Goldstein. I demà es farà una jornada pràctica, una activitat pràctica, al voltant del refugi Antiaeri, que ha d'antigar l'escola Montserrat i es parlarà de com s'està conservant aquest monument, aquest espai històlic de Sant Just. De fet, el refugi Antiaeri, recordem que no està obert al públic, que només l'obre poques vacades a l'any i que aquest dissabte dius que serà... Demà divendres es farà una activitat pràctica al voltant del refugi, però diria que no es centrarà. No es centrarà. Em parlo de l'Aya Coma, que és doctora i estalista en patrimoni. I tant, a la Ya Coma, que va venir aquí a la ràdio, se'n dius que... Avui estava a dinar a Can Euphar. Sí, molt bé. Us saludem tot aquí. És un reburo. Continuem amb més coses. Parlem ara del procés del dret a decidir, no? Perquè parlem de su mateja, aquesta entitat de Castellano parlant, que està en favor de la independència de Catalunya. Ho faig una mica llarg perquè estàveu buscant la cançó dels sacadors, moda rock. Sumat i farà avui esen just una d'artulia sobre el dret a decidir i intervindran la vicepresidenta del col·lectiu Anna Elcocer i el sindicalista espluguem Miguel Ángel Escobar. Per cert, que el col·lectiu estrena seu al nostre municipi, Andrea. Sí, l'activitat d'avui serà a dos quarts de set de la tarda, a l'esplenada del casal de Joves, amb la intervenció de la vicepresidenta del col·lectiu Sumati Anna Elcocer i amb la intervenció també de l'espluguem Miguel Ángel Escobar, sindicalista, presentarà l'acte Candida Nevado, presidenta de l'associació d'Agingran d'Estan Just i ex-vissa presidenta de la Casa Regional d'Extremadura. És una d'artulia oberta a tothom, serà a l'esplenada del casal a quarts de set i l'objectiu de l'antitat és debatre al voltant del dret a decidir per fer arribar el seu missatge a tothom. Cal que la societat civil catalana s'hi impliqui en el procés sobiranista. L'acte d'avui també servirà per presentar, com deies, la nova seu de Sumati, que s'estrenarà el dia 16 de juny, se situarà al centre cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8, per tant, allà si podrà costar tothom qui vulgui, per afiliar-se el col·lectiu o per preguntar dubtes o demanar informació d'enrere de la tertúlia. Avui, com deia, serà dos quarts de set a l'esplenada del casal i al final de l'acte, interessant, hi haurà un pica-pica per a tothom. Bé, de jo sabeu, si voleu avui assenyir aquesta tertúlia sobre el dret a decidir amb el col·lectiu, que s'estrena el nostre municipi Sumati, que estaria no parlant de favor de la independència. Ara, podem tornar a recordar? Dos quarts de set de la tarda a l'esplenada del casal de Joan Maragall. Un quart de sis, ara mateix, i passem cap a les notícies de... Ai, cap a les notícies. Bueno, sí, seguim amb l'agenda, perquè justament aquest vespre a Sant Just també hi ha una altra activitat, que és la projecció de l'audiovisual travessa dels Pirineus I catalana. Organitzat per les seues, la secció excursionista de la tena de Sant Just. Puxarem el volcí, se'm va torna l'agenda. Puxarem amb els valls, quan estàs... Travesa dels Pirineus I catalana, és un reportatge grafic que repassa la travesa que Daniel Cardona va fer de punta a punta dels Pirineus. Jo sabeu que Daniel Cardona va ser un militant a favor de la independència de Catalunya. És és? És és? No estem parlant de l'exalcal de Daniel Cardona i Sergi. Ha de ser... Ara no ho sé, però familiar. Sí, sí, segur, segur, amb els Cardona tota la vida, Can Cardona, aquí a la passada d'ajuntament. Doncs mira, m'he confós, pensava que estàvem parlant de l'exalcal de Sant Just, Daniel Cardona i Simit, però clar, aquest deu ser Daniel Cardona i una altra cosa. És el penúltim audiovisual del cicle de muntanyes de la Seia, no? Sí, avui en el reportatge grafic veurem a les 8 de la sala Piquet de la Taneu, veurem com el Sant Just, Daniel Cardona i els seus companys van fer en dues etapes de punta a punta els Pirineus. Des del País Basc, fins a Portbou, van ser dues etapes distribuïdes en 1975 i 77. Daniel Cardona serà present aquest vespre a la sala Piquet de la Taneu per explicar com va viure aquella experiència i les vivencies de Cardona i els seus amics estaven recollides en dia positives, que ara s'han adaptat per poder muntar-les en aquest audiovisual, bastant inèdit. El documental també mostrarà les enormes diferències que tots ens podem imaginar que hi havia entre l'alpinisme que es practica fa dècades i l'actual. Traveça dels Pirineus, primera catalana, amb Daniel Cardona es projectarà avui a les 8 de la sala Piquet de la Taneu. L'entrada és lliure i és el penúltim documental del primer cicle audiovisuals de muntanya de les seves, que ha comptat amb una molt bona acollida. El mes que ve es farà l'última sessió, serà un recull de diversos documentals sobre alpinisme i muntanya, que també podem trobar a internet. I el Bernat Macià, un dels organitzadors d'aquest cicle, que ens ha explicat que la intenció de les seves és organitzar la segona edició del cicle, la primavera que ve, que ha comptat amb, com dèiem, una molt bona acollida. Fins aquí les notícies de Sengius de la penya del Morro, ja sé que teniu més informació ara mateix a radiodesbern.com, i a partir de les 7, el Sengius Notícies edició vespre. Per cert, Andrea, abans que marxis, una cosa que no m'havia caigut, però avui és el primer dia d'una nova etapa a les tardes de la ràdio, perquè estaràs tu cada tarda, ara. Sí, sí, sí, molt bé. Molt bé, Andrea. Estem molt contents. Molt bé, Andrea. Fes les notícies cada tarda. Ja ens aguantaràs, a nosaltres. Pensa que la Carme ha marxat, ja d'aquesta vara cremada de nosaltres. Ha trigat, eh, 6 anys, però tu estaràs ara cada tarda. Qualsevol cosa que necessites, ens ho comentes. Molt bé. Tot l'equip del programa. Gràcies. No sé, què necessites? Perquè la Carme era molt seva, sempre volia una mica d'aigua, no sé si és el que m'havia dit, no saps? Volia, no sé, un formatge francès, tu vols alguna cosa especial? Doncs home, ara que ve la calor i tal, l'agrairia que hi hagués alguna persona al meu costat ben tant, m'ha de tant en tant, perquè és que l'her ha condicionat amb referèdia sovint. Ja parlarem amb l'ector Soriol, que és el director de ràdio, si vol venir a fer això. Em sembla bé? Em sembla bé, sí, sí. Moltes gràcies per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments amb el Sergi Pons, des de Nova York. Moltes gràcies. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Flúzol. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan ho havia dit el meu germà. Ell es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser-ho que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda... Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disenoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sí, que 22, connectem amb Nova York. Allà, com que de setmana Sergi Pons ens espera amb la seva crònica, no sé si podem establir connexió, perquè allà és el matí. Sergi Pons, hola, bona tarda. Good morning per tu. Hola, Jordi, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Moltes gràcies a tots els nostres pares. Sí, senyora. Us enganyaria si us digués que Nova York és barat i que és la destinació ideal per als que es vulguin gastar pocs diners a aquest estiu, però també us mentiria si us digués que tot costa diners, perquè si busques bé i amb paciència, es poden trobar moltes i moltes coses pagant molt poquet, o fins i tot res. I també hi ha una part obligatòria dels ocells migratoris. Centra el parc per exemple es convertiran en un teatre gratuït durant els mesos de juny i soliol. El cicle es titula Free Shakespeare in the Park i està format per representacions que tindran lloc cada vespre a partir de les 8. Aixofen el que vostè anem. Una nòmina de 17 actor representarà Match Edu About Nothing, o molt soroll per a No Res, la seva traducció en català, o mucho ruido per a poques novetes. Molt bé. Donar els mesos de juny i soliol i agost, el Rey Leher, una bona proposta, per qualsevol persona que visiti Nova York. Això sí, tot el que és gratis té una pega, i en aquest cas s'han de fer llargues cues, o esperar que les entrades et toquin en un sorteig per internet. Normal. Si algú ve a Nova York i vol gaudir d'aquesta experiència, més vol que s'informi amb entalació. Molt bé. El prospecte part de Brooklyn és la seu des d'Idi Mecres, d'un festival de música amb un seguit de concerts gratuïts. A ells va donar un altre et de sortir del festival, que s'allargarà fins el 9 d'agost amb concerts de tota mena. La major part no costarà ni un cèntim. Per tant, una altra bona experiència per a qui li agrada ir a música, el prospecte part de Brooklyn, dels més grans de la ciutat. Pels que els agrada l'esport, els New York Rangers, d'OK sobre gel, han arribat a la final de la N.A. Aquela, i s'ha muntat a Bryan Park, un parc cèntric a Manhattan, una pantalla gegant, perquè els fans puguin seguir el partit en companyia. A ell es va jugar un d'aquests partits, i la gesta de Bryan Park es va omplir deficionats, que aprofitaven per fer una d'aquelles coses tan típiques a la ciutat de Nova York durant l'estiu, un pícnic durant el partit. Els que tenen més tirada pel cinema, també estan de Narobona. I és que l'Ajuntament de Nova York organitza sessions en diversos parcs dels cinc districtes cada cap de setmana. Des de demà mateix, i fins al 29 d'agost, es poden veure de franc pel·lícules com Regersio al Futuro, o Fiebre del Saba de Noig. Un clàssic. Una altra bona proposta. Fa dues setmanes, en motiu del Memory of the Day, un puc de guerra, fins i tot. Un puc de guerra nord-americà amarrat a Manhattan, va collir una estació de cinema a l'aire lliure. A propar una mica aquests artilugis militars a la gent i oferir una activitat diferent en un lloc ben peculiar. També recordo que diversos museus són gratuïts, com el Metropolita, no el Museu d'Història Natural, i que gairebé tots tenen almenys un dia de franc. No és el cas, per cert, del nou museu de Memory of the Day de l'11 de setembre, un museu memorial dels atentats de l'11 de setembre, que va ser inaugurat la setmana passada i que està generant molta polèmica en els seus primers dies de funcionament. Es posa en dubte el preu de l'entrada, en aquest cas per ser massa alt, 25 dòlars. I el fet que es vulgui fer negoci a costa de les moltes morts que va provocar l'atemptat islamista, que, dit sigui de pas, no està tancada la ferida d'aquest atemptat ni molt menys. Encara és molt viva en la ciutat de Nova York i als Estats Units, en general. Molts ho consideren una frivolització, el fet que el museu cobri aquests 25 dòlars, acabava de rematar per la llarga col·lecció de souvenirs que et pots comprar a la sortida del recinta. Pots comprar, per exemple, un pel·lús d'un gos, d'als que suposadament va ajudar a rescatar persones a l'11 de setembre, dos comprar samarretes, o pots comprar... Molt frívol, no? Un seguit de souvenirs que molta gent troba que són ofensius o poc apropiats, tenen en compte la massacra. Farem-me un atemptat devastador. Altres creuen que les víctimes marcien un homenatge com aquest, però, en qualsevol cas, el museu fa uns dies que rotlla, i de moment s'ha de dir que és un èxit d'assistència i està en boca de tothom. Aquí vagi, ja us diré què em sembla. Doncs bé, avui he fet una mica d'agenda i repàs d'activitats. Si algú t'ha pensat anar a Nova York aquest estiu o més endavant, que repassi aquestes ofertes, perquè és molt interessant, i per pocs diners pots tenir diversió, també, a la ciutat. Moltes gràcies, Sergi. Fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, fer la setmana que ve. Bona tarda. Sergi Pont, des de Nova York. Els americans... És el capitalisme, que hi ha un atemptat, hi ha una desgràcia, i després fan sovenir i els venen 10 dollars pel que sigui. Són les 5.28, continuem a la penya del Morro, i tot serà dit, parlem amb el Jesús Irigoyen, que és el president de l'Ajuntament de Frontenis de Sant Jus d'Esvern, per parlar del nou campionat de la Copa de Frontenis de Sant Jus, que haurà aquest cap de setmana al nostre municipi. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Jus, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Jus, i també a la penya del Morro. Diseny mòbles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I lo quiero practicar, para ver si mañana soy un santana para triunfar. El juego del tenis va empezar a prepararse todos que vamos a bailar. Primero el drive con rodillas flexibles, la raja en positivo. Dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i ara veiem el tema de M.Muchoel tenis, per parlar de Frontenis. Aquest cap de setmana es celebra un nou campionat de la Copa de Frontenis, a Sant Jus d'Esvern. Serà 17 i duumenge al frontor de Salvador Espriu, i ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi. Per parlar de tot plegat tenim el president de la associació, Jesús Irigoyen, gómez de segura, el telèfon. Bona tarda. Com estem, Jesús? M'agrada la cançó, m'he gostat el tenis o no? No, és xula, eh? Sí, és xula, és xula. Ja la podreu posar quan feu els frontors. Escolta, explica'ns què és el... Comencem pel començament, si et sembla. A veure, per la gent que no sàpiga, què és el Frontenis? Bueno, el Frontenis és jugar con la raqueta de tenis, aunque también hay unas raquetas específicas de Frontenis, que son similares, solo cambia la posición de las cuerdas. Y lo único que se juega contra una pared, y realmente se juega, la pelota puede pegar en el Frontis, primero en el Frontis y después en el lateral, o directamente, sin pegarlo en el lateral, pegarlo en el botar y restar. És el que popularment es coneix com a frontón? És frontón, exactament. De lo único que he jugado con raquetas de tenis, para ser técnicamente raquetas de tenis. Quants ens fa que ets president o de l'associació de Frontenis? Bueno, a ver, formalmente no soy el presidente, pero simplemente porque en los últimos años, es lo que lo estoy organizando con más gente, porque no lo veo solo, pues... A ver, esto... Yo, personalmente, me he involucrado más hace 4 o 5 años, más o menos, sobre el 2011 o 2010, porque antes, hasta esa fecha, lo que era un jugador más de los que estaba jugando allí, y empecé a jugar en el Frontenis de tenis, en el año 1991, más o menos, 1993, aproximadamente. I, bueno, per tant, ja fa temps, eh? Sempre he utilitat el frontón que hi ha a l'instal·lació al costat de Salvador Espriu, al barri sud? Sí, pero, bueno, mayoritariamente, sí, es en Just, porque es la única opción que hay. Algunas veces hacemos en los últimos años, alguna vez hacemos algunas jornadas en el tenis fort, que están en San Joan de Espí, al lado de la estación del Barça, y, si no, algunas veces habíamos subido algún otro frontón, digamos, que había por los alrededores. Perquè, clar, de Frontons, que hi hagi aquí per la zona, dius que hi ha el de San Joan de Espí, públics... Sí, que son varios frontones, pero que tiene fecha de caducidad, porque aquí yo, en dos años, ha vendido el propietario, la instalación es al Barça, precisamente, y entonces tiene previsto, pues claro, tiene que dejarlas. Per tant, clar, si algú vol jugar a Frontón per aquí a la vora, tenim el de San Just, tenim el d'acusada de San Joan de Espí, que ja dius que d'aquí dos anys desapareixerà, i algun altre, per aquí a prop, esplugues o se'n falli un i algun? A ver, esplugues, hay uno en el... pero que no se ha mantenido suficientemente, pero tampoco que os estaría dando, es el club que está al lado de la Plaza Mireia, el que está justo, el club que está encima de la Plaza Mireia. Clar, però tots aquests són... S'han de pagar o són gratis oberts? Eso son clubs privados. No, jo preguntava sobre Frontons com el de Salvador Espriu, que tenim aquí San Just, que és gratis. No, de ese estilo puede ser el único que tenemos en la comarca. Per cert, en la comarca dius tu ja directament, eh? Sí. Home, doncs podem sentir uns privilegiats, no? Sí, porque también... Esto fue una iniciativa de un presidente, digamos, en el que fue el primero que empezaba en la época del alcalde Luis Segura, para que te hagas una idea. Estan parlant de començament dels 80, no? Sí, en los primeros años yo no jugaba. Simplemente, digamos, pero yo los veía jugar. Después fue porque yo había jugu... Yo hacía otros deportes, pero empecé, digamos, en el Fonte Niso, en ese momento. Y en ese momento fue al reutilizar aquella zona, digamos, de lo que estaba el centro cívico. La pirámide se vio que dos paredes tenían... Eran exactamente, digamos, hacía un ángulo de 90 grados y se podía hacer un frontón perfectamente. ¿Qué hacer el suelo? M'imagino, clar, estem parlant de fa 20, 30 anys endarrere, quan es va inaugurar. Que en aquel momento fue el suelo del frontón. No lo iba a hacer ni alentamiento, lo hicieron una serie de vecinos de los arresursos. Que fueron los que, de acuerdo, si con el apoyo del alcalde, en aquel momento, que les consiguió el material, no sé cuánto, pero que así los que hicieron la obra fueron ellos. I l'installació del frontón, ara, com està? Està bé o necessita una renovació? A ver, hay que hacer algunas renovaciones. Tenemos pendiente de hacer algunas pequeñas reparaciones que simplemente por problemas de la lluvia, cuando llueve, sobre todo la tierra que está a la derecha del frontón, se hace unos escalones que se interesa eliminarlos para evitar problemas de que algún jugador se averíe. Pero bueno, en principio ha pasado alguna vez, pero realmente no es habitual. He estat parlant amb el Jesús Irigoyen, que és el president dels corganitzes. Aquest campionat de la Copa de Frontenis de Sant Just, quants anys fa que has estat organitzant aquest campionat? Pues mira, como campeonato, en los años exactamente que se empezó, o sea, en la formalidad, que se hacía res categorías, que son dobles individuales de categorías senyores infantiles, pues no lo sé con seguridad, pero 15 años perfectamente. Ya no sé exactamente, porque yo no llevo la cuenta de los años que se quedó. Has jugat aquest dissabte a dia 7 i diumenge a dia 8, en grups de 4 a 6 participants, segons el número final d'inscrits. Ja se sap quants inscrits hi ha, en total? Sí, tengo los inscritos que hay actualmente son 59, pero realmente hay... son menos, porque es repetido. A ver, hay 23 individuales y hay 30 en dobles, pero, claro, hay parte de jugadores que algunos juegan las dos cosas, con lo cual, claro, no son sumables. Y después hay 6 infantiles. Bé, doncs jo ja està a punt, no? Està preparat ja per aquest camp de setmana. De quina hora, quina hora? Ho dic perquè potser també hi ha gent que passa per allà d'espectador, no? Siempre, porque lógicamente pues el... Sobre todo el sábado y el domingo vayamos aquello, lógicamente pues para que la gente sepa que está jugando y entonces no pase por el medio de la pista, digamos, en él. Realmente, digamos, lo hacemos un poco. Y, por supuesto, hay una mesa, digamos, para controlar y pues funciona con árbitros. Por supuesto, hay una metodología del juego, de cómo se hace y cómo se tiene que hacer. Lógicamente tiene que tomarse acta y apuntar los resultados. Sobre todo porque esto es después de la fase que se hace el sábado, que son por grupos, el domingo se hace lo que son cuartos semifinales y finales. Per tant, el diumenge és el dia fort. Diguem que si algú vol anar-hi a veure-ho, que vagi diumenge que potser es disfrutarà una mica. Sí, diumenge al dematí. Bé, per cert, una pregunta. El frontón, aquesta instal·lació, es pot jugar quan un vulgui? O sigui, en aquesta instal·lació no parlo d'aquest campionat. Parlo ja, en general, aquí a Sant Just. Tu vas allà i portes la teva raqueta i jugues sense cap mena de demanar permís. El único sistema que funciona, pero no es un resucinamiento, que, lògicamente, si hay gente jugando, pues tienes que esperar a que te toquen. Y si hay gente esperando, tienes que poner un poco en cola de cómo están esperando para entrar. Això és una mica pal, no? ¿Tienes la sensació aquella d'estar jugant i tens gent que està esperant? No, no, perquè ja és la costumbre. A més, al revés, sí, és més animada quan hi ha gent. Lògicament, tindràs espectadors. Dicen, a més, hi ha recambios. Porque cuando solo están jugando cuatro personas y no hay recambio, cuando se cansan, querrían que entrase en otros, o por lo menos un par, en vez de... ¿Qué es la forma que se hace cuando hay cuatro jugando y hay cuatro esperando? Entran, salen los cuatro y entre los cuatro nuevos. ¿Cuánta gente sou a la organización de Frontenis? Bueno, a l'entitat, perdona. ¿Cómo? ¿Cuánta gente sou a Frontenis? En total, sí. A ver, yo, de los que tengo datos de que han jugado o que participan o que a los que se les invita a esto, normalmente estoy montando del orden de 75 mails, con lo cual siempre son 75 personas. Y después tengo unas 15 o 20 más, por lo menos, o sea, casi la gente que no tengo los mails o que no... O sea, que han jugado, pero no tengo sus datos, pero tengo teléfono... Del midó, la gent que em veu, no? ¿Són desengustos o no? No, también hay gente de fuera. Pero que ya son conocidos y automáticamente habíamos en él. Pero si siempre viene alguien de fuera, es porque viene a trabajar con alguien de aquí. Normalmente no... Com que es dir que és l'únic frontón gratuït, així públic, que hi ha de la comarca, clar... Sí, pero en principio, a ver... És passant just, eh? Lo que no suele pasar es que venga gente que tenga otro gente de fuera. Escolta, no ho diguem molt l'al. Perquè si no ve, si vindran gent d'ara... No, està clar. Si alguna vez viene alguien y está jugando, pues hablas con ellos y entonces simplemente por si van a... Normalmente ya nos conocemos, ya sabemos quiénes son los que hablan. Los jugadores que habitualmente vienen o vienen esporádicamente. Entonces, cuando hay otra gente que no los conoce de nada, no pasa nada, no los echas. Pero, sinceramente, entonces, ellos son los primeros que se interesan. Alguna vez ha venido a alguien, a algún grupo que venían. Pero, como se han portado normalmente, también hay casas de jugar, tampoco pasa nada. Molt bé, Jesús, moltes gràcies per haver-nos atès. El president, un dels organitzadors de l'associació d'aquí de Frontenir de Sant Just, que organitzen aquest campionat de la Copa de Frontenis, que serà el Dissepleïdiu Menja, el frontor de Salvatò, espero. Que vagi molt bé i moltes gràcies per haver-nos atès. Bona tarda.Moltes gràcies. Adéu, bona tarda. 20 minuts ja anirem al punt de les 6 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. Parlem amb el Ramon de Sol Solet, lípica de Sant Just, que organitzen també una altra activitat aquest cap de setmana. Escolta, Sant Just, quan arriba el bon temps. Aquesta setmana és un no parar. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Un espai de crítica cultural que, cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, les pel·lícules íntimals i les pel·lícules de l'esquadra. La cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que, cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va a Vilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut. Un dia el meu germà ja es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els proponents de la penya del Morro, sóc l'Elícia d'Abristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Sber. Tres quarts de la tarda teníem pendent d'aquesta connexió amb el club d'Òsol Solet, el club d'Òsol Solet d'aquí de Sant Just, perquè a partir de les 10 i aquest diumenge del Parc de la Torre Blanca a la Pineda, organitzant un passeig en ponis per a infants i també un taller de pintura a 3 euros els dies 15 i 22 de juny. I també un taller de pintura a 3 euros els dies 15 i 22 de juny. I també un taller de pintura a 3 euros els dies 15 i 22 de juny. I també un taller de pintura a 3 euros els dies 15 i 22 de juny. Bé, de fet, anava a dir que anàvem pendent d'aquesta connexió, però finalment no ha pogut ser, perquè el deixem trucant i no els trobem. Sí, una mica de drama. No passa res, perquè això d'aquí a la ràdio, tranquil·lament, fa sol... Avui és un d'aquells dies que, si voleu fer-me companyia, em podeu trucar al 9-3-3-7-2-3-6-6-8, parlar una mica, xerrar de com us va la vida, jo aquí ho rebreu tranquil·lament. Hi ha alguna cosa que us afecta i em voleu parlar? Jo us puc ajudar, potser? 9-3-3-7-2-3-6-6-8, i no dic de broma. Per cert, que també tenim les notícies, o algunes de les notícies més llegides del diari. Ara la repassem, tot seguit. Una de les notícies més llegides del diari ara, diu que RBA, l'editorial, ha censurat un acudit sobre el rei a la portada del jueves i obliga a reimprimir la revista. La publicació satèl·lica arriba als kioscos un dia més tard, amb una portada diferent de la prevista. Ja sabeu que el jueves surt als dimecres, aquesta setmana, però ha sortit avui dijous. El grup RBA ha censurat la portada prevista aquesta setmana, el setmanari satèl·lic del jueves, amb el rei Joan Carles I, i el príncep Felipe de Protagonistes. Sota el títol, el rei abdica, el dibuix de Manel Font de Vila, representava al rei traspassant el príncep una corona plena d'excrements, amb la revista empresa, la redacció dels jueves, a rebut ordres del grup RBA, el qual pertany aquesta publicació, de reimprimir la revista amb la portada prevista abans de l'abdicació real. A més, sempre d'acord amb fonds de treballadors de jueves consultades pel diari. El grup RBA ha fet saber a la redacció del setmanari que d'ara endavant els acudits sobre la monarquia no poden aparèixer a la portada. Oficialment, la revista defensa que ha sigut un problema determinis i que tot i que s'han pogut actualitzar les pàgines interiors per canviar a temps la portada. Tant mateix el dibuix de l'acudit censurat s'havia pogut veure dies abans a les xarxes socials. La meva directriu del grup RBA, propietat del jueves, ha provocat dimicions en el Consell de Redacció de la Publicació. A la redacció s'han rebut trucades de col·laboradors de la revista, anunciant la seva renúncia a continuar col·laborant amb el setmanari satírica. Albert Montex, col·laborador en una llarga trajectòria. A la revista, ell dirigia pages per les jueves, durant el cas del segre judicial de fa set anys, al Consell de Redacció, anuncia d'aquest dijous al seu Twitter, que deixarà la revista i que demà explicarà les raons. A més a més, Manel Font de Vil·la, col·laborador de la casa i director del setmanari del 2004, també ha avançat la seva intenció de deixar el jueves. El nou exemplar del jueves ha arribat, finalment, els kioscos, aquest dijous, un dia després del que és habitual, en la revista que surt als dimecres. En portada hi surt la imatge de Pablo Iglesias, que és la pràctica de Podem. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels gats. Per cert, també una de les notícies més llegides avui al diari ara. Diu que la consulta del 9 de novembre va condicionar la data d'abdicació del rei Joan Carles. La Sarsuela ha negat que els resultats de les eleccions europees tinguin res a veure amb la renúncia al tron. La Sarsuela segura que el rei va decidir abdicar el juny, perquè preveu una tardor complicada amb la data del 9N, el dia de la consulta sobiranista, marcada en vermella o calandària. Jornar-ho per al 2015 també generava problemes, perquè ja que és un any electoral i no volia interferir en la gent de política. Així ho ha assegurat aquest dijous, un portaveu de la Casa Reial, que ha negat rotundament que el resultat de les eleccions europees influïs en el rei a l'hora de renunciar al tron en favor del príncep Felip. Segons la Sarsuela, la data la va decidir al monarca, que el rei va decidir el gener de l'oposició Alfredo Pérez Rovalcaba. El portaveu també ha negat de manera contundent que la salut del rei Joan Carles hagi influït en la renúncia que el rei va decidir el gener després de fer 76 anys i que poc després va comunicar els dos principals leaders dels partits espanyols. Era final de març i a les hores la Sarsuela ja s'havia ideat un complex procés per preparar una renúncia, de la qual no hi ha precedents històrics a Espanya. El rei el gener pensa que durant aquest any era passar el testimonial príncep explicat al portaveu i Joan Carles estava sortint d'una llarga tapada de successives operacions quirúrgiques que havien mimbat la seva mobilitat, s'estava recuperant i pensa que durant aquest any és una bona ocasió per anar pensant en això. Ha assenyalat la mateixa font. Per això, dins de la Casa Reial, es posa en marxa un mecanisme amb el màxim secret per articular un procés encara sense data, per dues termes, l'abdicació. Els principals criteris del plan eren el respecte absolut a la juridicitat del procés i del rei de no interferir en el panorama polític ni tampoc en la vida parlamentària. És al final d'abril, quan el comarca, el monarca, perdó, comunica les seves intencions a Mariano Rajoy, la intenció és buscar el moment més idoni. Segons la Zarzuela, al cap d'uns dies es fixa el mes de juny, ja d'acord, em roba el cava i un cop celebrada les eleccions europees del 25 de maig, és per això que la Casa del Rei insisteix que el resultat dels comissis no ha influït. En fi, intentem posar-nos en contacte amb el club típic que sol solet, novement, a veure si tenim la sort ara mateix. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. I tu, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà. Ja sé que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser gots tenir menys culpa, perquè ja no conduia. Toma ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Què passa? No havien d'entrar a la Cèlvia Pérez Cruz, ara. No ho tenim? Sí, és que volem parlar una estona de la Cèlvia Pérez Cruz, perquè ateteu un álbum espectacular, boníssim, que no sé si el coneixeu. Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Un álbum que es diu Granada, és increïble. Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... Ai... on encara continua l'estudi de música. Ja com a professional, ha treballat amb un munt de gent, com el Joan Díaz Trio, Joan Moner, Perico, Sambéat... En fi, ha format part de llama, cohetos... i, fins i tot, de xalupa, un duet amb Raül Fernández, en diversos projectes i repertoris. L'estelós, l'estelós... que se fue mis brazos... El 2009 va participar en l'obra de teatre al jardí dels Cingarbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Spriu, dirigida per Joan Uller, i estrenada al festival Temporal Alta de Girona, que va ser presentada també al Teatre Nacional de Catalunya. Entre altres peces va cantar, he mirat aquesta terra, amb la música de Raymond, amb aquest poema musicat que va interpretar posteriorment amb tot i soler, durant una gira conjunta. Sili de Pérez Cruz, també acompanyada a la guitarra. Pel músic, van interpretar l'acte d'inauguració de l'any Spriu, que va conmemorar el santenari del poeta. Por los rumores de la tarde de tibia viendo vejas en lírios de nieve por el silencio oscuro oscuro de tu frente. Toma este balz, este balz, este balz de cintura quebrada. Este balz, este balz, este balz, este balz de sí, de mi muerte y de coña, que moja su cola en el mar. Este balz, este balz... Pequeño Balz Vienes, es este tema de una versió fantástica d'original de Leona Arcoen. És increïble, de fet, la sèrie Pérez Cruz, en solitari, col·laboren espectacles de dansa i de teatre. 2011 s'ha dit en el CD, en la imaginación, en què interpreta boleros cubans a ritme de jazz acompanyada pel Javier Colina Trio i formant part de Xalupa l'any 2010 va participar en una actuació a la primera edició del fòrum Impulsa, el 2 de juliol del 2011. Va participar en la 45ª edició de la tradicional cantada de Benires, de Caldella de Palafrugell, anomenat ja el seu pare Càstor Pérez, dit referent del gènere, mort el mes de novembre. L'estiu del 2011, si el dia Pérez Cruz va deixar de ser la cantant del grup de les migues per seguir amb altres projectes i preparar el seu primer disc en solitari. El setembre del 2011 ha dit el segon disc, Trancant aigües, en formació Llama, a Duor, amb el músic israelià Hank Ravid Gosmit. Aquest tema també és particular, eh? Quimna a la muja. ... En fi, la sèrie Pérez Cruz, l'heu de descobrir, l'heu de descobrir. La trobareu al YouTube, hi ha un munt de vídeos, també el Spotify, tranquil·lament, perquè és una joia, la veu que té, és espectacular, i l'hi és d'aquí, que és la nostra. Fem una pausa per connectar amb Catalunya Informació. Escolta'm les notícies de les 6 i la segona hora del programa, si no fallen, si no fallen els convidats, parlarem amb la Clàudia Maluent, del taller de guionistes, per saber quins cursos fan d'aquí, no res, i també avui és el Dia Mundial del Mèdia Ambient, i parlarem amb l'Isabel Jiménez, directora de gerent de Sol i Dança, que és l'empresa que gestiona la xagaria de Sant Josef. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. El primer titular, aquesta hora, pel trànsit. Encara l'entitud i aturades a la P7 i la B30 barbararà en Sant Ditsud, també a la B30 Cerdanyola, en Sant Dint Nord, i ara mateix a la Ronda de Barcelona, a l'entitud de la Ronda de l'Iturà de la Canto Unicentrit Trinitat, i a la Ronda de l'Aldes de Collserola, fins a la Diagonal, també en Sant Dintritat. El banc central europeu oferirà els bancs 400.000 milions d'euros, amb l'administració que els bancs donin crèdit a les empreses i no les destinin ni a hipoteques ni al sector públic. També ha baixat els tipus d'interès fins al mínim històric del 0,15%, i penalitzarà per primer cop els bancs per guardar-los els diners. Vara Kováma i David Cameron reclamen a Rússia que reconegui l'autoritat del nou president d'Ucraïna i que ajudi a frenar la violència a l'est del país. Amb la compareixença conjunta dels leaders dels Estats Units i la Gran Bretanya es dona paracavada, la cibera del G7 celebrada a Brussel·les. Vara Kováma confia que la Gran Bretanya continuï sent forta i està en unida, però entén que els escosses us hauran de prendre la decisió final. El president nord-americà s'ha referit així, el referèndum d'independència d'Escòcia. La consulta del nou de novembre és un dels factors que ha condicionat la data de l'advocació del rei Joan Carles. Fons de la Casa Reial ha anat més a aquesta missora que el calendari del procés sobiranista ha influït a l'hora de programar la renúncia pel mes de juny. El president Ardormà se'n replica al president espanyol que Catalunya no fa política petita, sinó en majúscules i defensa que els catalans han demostrat sobretament que saben anar junts en els grans moments. Màs a resposta així, a Mariano Rajoy que hi va criticar l'abstenció de convergència i unió a la llei d'abdicació del rei Joan Carles. La Fiscalia Anticorrupció demanarà dos anys i mig de presó pel diputat de Convergència i Unió i exalcalde d'en Lloret Xavier Crespo. Li atribueixen els delictes de soborn i prevaricació per haver-hi afavorit un empresari rus en un projecte urbanístic per construir un centre comercial al Lloret de Mar. Catalunya informació. Els esports. Primera final de gran és l'Ànper Marló Péz i Marcel Ganollers, que han superat i esperat entre sets la parella formada pel croat Màrin de Granja i el romanès Sòrin Mergea i 17 disputaran la final de dobles de Roland Garrós. La primera finalista femenina és Maria Xara Poba, que ha superat entre sets la canadenca Bouchard. Ara just ha començat el partit entre Simona Alep i Andrea Petcovic, domina la romanesa per 40 cero. I el Barça de Bàsquet, semfronta avui a partir de les 9 en València en la font de tal primer partit de la sèrie semifinal pel títol de la Lliga ACB de Bàsquet. Des d'un quart d'or abans començarà la transmissió a Catalunya Ràdio. Items estable i completament assolallat, amb només alguns núvols prims cap al sud del país. Les temperatures superaran els 25 graus a molts indrets i puntualment arribaran als 30 graus a l'interior. No s'esperen canvis importants als pròxims dies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts us parla Andrea. El col·lectiu Sumater organitza aquesta tarda una tertúlia sobre el dret a decidir. Serà a dos quarts de set a l'esplanada del casal de Joves. A més aquest més Sumater estrena seu a Sant Just. La tertúlia girarà el voltant del dret a decidir, comptarà amb les intervencions de l'Espluguenc Miguel Ángeles-Cobar i de la vicepresidenta del col·lectiu Ana Alcocer. Presentarà l'acte Candida Nevado, presidenta de l'Associació de gent gran de Sant Just, vicepresidenta de la Casa Regional d'Extremadura. La tertúlia és oberta a tothom. L'objectiu de l'entitat és debatre el voltant del dret a decidir per fer arribar al seu missatge a tothom. Cal que la societat civil catalana s'impliqui en el procés sobiranista. L'acte d'avui servirà també per presentar la nova seu de Sumater a Sant Just, que s'estrenarà el 16 de juny. Se situarà al centre cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8, per tant, allà sí que podrà costar tothom qui vulgui per afiliar-se o per preguntar dubtes o demanar informació. La tertúlia d'avui serà a 4 de 7 de la tarda a l'esplenada del casal de Jovas. I també aquest despre, la seva es projecta a l'adivisual travessa dels Pirineus 1er Catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que el Sant Just tenia el Cardona i els seus companys van fer en dues etapes de punta a punta dels Pirineus. Des del País Basc fins a Portbou. Van ser dues etapes distribuïdes en l'any 1975 i 1977. Daniel Cardona serà present a aquest vespre a la sala Piquet de la Taneu per explicar com va viure aquella experiència. Les vivències de Cardona i els seus amics estaven recollides en diapositives que ara s'han adaptat per poder muntar-les en aquest adivisual. El documental també mostrarà les enormes diferències entre l'alpinisme que es practica fa dècades i l'actual. Traveix a dels Pirineus 1er Catalana amb Daniel Cardona, es projectarà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. I l'entrada és lliure. I una punt més, l'espai de lliure creació Carme Malaret presenta aquesta setmana una nova mostra express, es tracta de l'exposició Recomponer de l'artista Laura Beringó. És una nova mostra express perquè només es podrà visitar durant 3 dies. De fet, s'inaugura avui a 4 a 8 del vespre i t'encarat dissabte les dues del migdia. L'artista presenta la mostra Recomponer amb obres elaborades principalment amb vena de guix i és que és el seu material predilecte. Per l'artista és un material que mostra fragilitat, però a l'hora, la capacitat de guarir. A Recomponer, Beringó presenta un seguit d'obres formades per peces de ceràmica trencades a consciència prèviament per després recompondre-les i donar-los un sentit. L'inauració de l'exposició express Recomponer de Laura Beringó tindrà lloc avui a 2 a 8 del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Es podrà visitar demà de 5 a 8 del vespre i dissabte 12 a 2. L'espai de lliure creació es troba al carrer Bona Vista, número 105. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia del Sant Jordi Ciesa, edició vespre a partir de les 7. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Que vagi bé. Bona tarda. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdiodesvern. Flúso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d'època. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan ho diia el meu germà. I es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. I jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no ho sé. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu.mop. Informatiucomercal.com. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Sí, sí, Déu, que tal com esteu, aminguts... Ai, moltes gràcies, que tal com esteu. Vinc a la segona hora de la Pella del Morro. Per cent, avui és el dia mundial del medi ambient, i d'aquí una estona perdarem amb l'Isabel Jimeno, que és la directora genet de Solidanza, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Llurs. Abans, però, tenim el telèfon a la Clàudia Maluenda, que és la directora del taller de guionistes, un taller on es fan cursos de tot tipus relacionats amb el guió. I en volem parlar justament perquè ja han sortit alguns dels tallers que es faran ara especials al mes de juliol. Tenim el telèfon a Clàudia, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Vinc al programa, aquesta vegada escrivint coses. Digues? Aquesta vegada escrivint coses. Estava maquinant trames, sí. Ah, maquinant trames. És que ens interessa molt. Mira, de feia de setmanes que volíem parlar sobre el que feu el taller de guionistes, que està situat a la plaça de la Virreina, allà al costat del carrer de l'Església, en un lloc molt xulo, no?, que és un espai que no sé com es diu, però, vaja, que hi ha també la sala Porta 4, en diferents espais d'art i de creació, i també esteu vosaltres, juntament amb Rodari i Rodar, si no m'equivoco. Exacte. A veure, anem per part. Què és el que feu el taller de guionistes, explica'ns. Doncs mira, el taller de guionistes ara, el setembre farà 20 anys, que va néixer, i va ser una iniciativa de la productora Rodari i Rodar, que és la que ha fet pel·lícules com El Orfanato, que és una de les més conegudes que ha produït, té el cor per als Ojos de Júlia, i fa 20 anys es va donar, que així, com hi ha altres oficis, dins d'aquesta professió, que estan més establerts del tema del guió, era com molt autodidacta, i van decidir posar-nos en marxa una escola, per professionalitzar aquest ofici. Va ser la primera de Barcelona o no? Jo crec que una de les úniques d'Espanya, especialitzades en la disciplina del guió, o sigui, hi ha moltes escoles de cinema, que toquen tots els temes de realitació, muntatge, fotografia, però, exclusivament sobre guió, posant l'accent en aquesta professió, són l'única. Escolta, i com és que passa això? Com és que tu creus que hi ha poca escoles de guionistes? Jo crec que el tema del guió és un tema molt complicat i poc agraït, o sigui que la gil·legra de molt més és l'estat de l'Andala Càmera o el Cibirector, que té com aquest glamour. En canvi, el tema d'escriure és una cosa bastant complicada. En el cas del guió, és escriure a mimatges, que és diferent de la literatura que podem abocar-te en el nostre món interior. Aquí sempre has de parlar amb imatges. Les particulars tenen una estructura molt clara, que a vegades et coberta una mica la creativitat, i és un exercici, una mica feixuc, i jo crec que poc valorat. Tens raó, tens raó, perquè, mira, amb aquesta reflexió, que el guionista o el guió és un apartat desagraït de les produccions audiovisuals. Quants són els que han parit la història? Quina és l'univers, la idea... El que passa que fa exemple, exacte, si un guió funciona, la gent no se n'adona. En canvi, quan un guió no acaba de rotllar, sembla ser totes les culpes del guió. Sí, i després coneixem molt pocs guionistes, així com de renom. Seríem capaços de dir-ne molts, però sempre diem que tothom un bon guió pot fer una mala pel·lícula, però amb un mal guió és impossible que facis una bona pel·lícula. La primera fase d'aquest procés creatiu no està ben construïda. De fet, el que més ens atrapa de les històries, de les sèries de les llarmatratxes, és com la creació de personatges, que siguin personatges, amb profunditat, que no siguin plans... I això és una tasca de guió. Clar, perquè ara tu parlaves que no hi ha guionistes famosos. Més o menys, potser, a veure, algun de la Riera, perquè també fa obres de teatre, no? Perquè en el teatre sí que es dona més el component creat per, no? Igual que a Estats Units, que amb la tema de les sèries, sí que té aquest protagonisme o aquesta autoria, Espanya a l'autoria és del director. Clar, que l'estem parlant del gènere de pel·lícules, sobretot de llarmatratges. Estem parlant de llarmatratxes, estem parlant de sèries... Sí, la sèrie també moltes vegades és, al final, si hi ha moltes adaptacions, té molta més importància la novel·la de la qual ha vingut, qual adaptació també és un gènere complicadíssim. Perquè no, jo volia fer de reflexió, que no hi ha guionistes així, més o menys, famosos o populars, però tots tenim al cap un tòpic, que no sé si és veritat, del guionista que vam camisar de quadres i gafes de pasta. Tu, que és directora del taller de guionistes, és un element imprescindible per ser guionista o no? No, no, jo no crec que s'ajusti. Perquè jo crec que és més una persona que li agrada treballar sola, humil, treballador, pencaire, com et deia. Com no hi ha aquest component glamour, no hi ha aquest component... No, jo no crec que sigui una professió cool i que tothom vagi... Una professió molt solitària, no? Això sí. Has de llar-me tracé, sí. Series és un treball molt amacit, que has d'anar molt coordinat, però els llar-me tracé, que s'acostumen a escriure o no dues persones. Després d'Espanya hi ha molt el director guionista, que el mateix que ho escriu o el mateix director com no trobo un guionista, el guionista ho escriu ell mateix. Això era un perill, perquè a vegades porta de tremolar, depèn de quin director... Sí, a vegades tenen la idea tan clara que ells ho visualitzen, i a vegades el guionista li falta com aquesta part més visual de la construcció de scènes que potser el director vocacionalment ja la té molt més donada. Estem parlant amb la Clàudia Maluenda, que és la directora del taller de guionistes. Clàudia, què és el que ha de tenir un bon guió al teu gust? Un bon guió al xup-xup. Igual que la cuina necessita un temps, una reflexió, un d'on ha d'anar-li voltes, jo el que trobo més a faltar als guions ara mateix és tenir alguna cosa que vols explicar. Crec que és una tasca molt complicada el sent d'escriure, però que si tens alguna històrica que vulguis explicar, em refereixo com a matemàtica. El xup-xup què vol dir el xup-xup? Bé, doncs que a vegades escriure bé requereix, primer la disciplina d'escriure cada dia, i no posar-te un dia i pensar que descobriràs, no? La pedra filosofal, que a vegades posis a donar voltes a les coses, les diàlegs, que és una cosa que sembla molt senzill, és una cosa molt costosa, perquè sembli versem blanc i, a l'hora, no pots, no? Ha estat traduint el que s'ha transcrivint, el que seria una conversa de paraula. Jo crec que és el temps. A vegades és una cosa que s'ha de deixar mimar el procés. Perquè el pitjor que li pot passar un guió és que passi per diferents mans, diferents versions, diferents guionistes que hi treballin, i vegin retocant-lo? Sí, és per la quasi interna, sí. Jo crec que si està molt ben definida a Disney, sí. La gent que s'hi suma després s'hauria d'unir, no?, amb aquest to. No veig en convenient, però si està desdibuixat, doncs sí que cada persona que entra li dona un aire diferent, i queda una cosa una mica morfa. Pràbia, tu ets guionista, també? Jo he escrit guió, però jo em sento més periodista. Ah, periodista? Més que guionista, sí. No, perquè t'anava a preguntar si havia fet alguna cosa, que et podíem haver vist o... No, no, no. Desenyo més que... És la directora, també, aquestes programes en els cursos. El programa de Barcelona, sobre guió de cinema i televisió. Sí, aquí anem, perquè parlem una mica dels cursos que oferiu. Avui han sortit ja els que hi haurà durant el mes de juliol. De juliol, exacte. Que són una mica més intensius, a partir de l'1 i de l'8 de juliol. Comencem per tenir intensiu sobre guió amb el Rodrigo Sorogoyen, adreçat a persones interessades en aprofundir la narrativa audiovisual. Qui es faran aquí? O sigui que el Rodrigo Sorogoyen és el guionista i director de la pel·lícula Stone Cold, no sé si us sona, que ha denominat els premis guia aquest any. Sí. Amb aquesta pel·lícula, hi ha una mostra que, com amb pocs mitjans, perquè és la primera vegada que una pel·lícula amb crofanding, no en finançament, que no és a través dels canals habituals, de concebeixer aquesta nominació, no? I hi ha una història que, amb pocs mitjans, com el guió està molt ben fet, la pel·lícula atrapa, no? Clar, va per aquí, al cinema. O sigui, hi ha, si casco, per fer una mica de sa manera amb pocs mitjans. I el guió s'ha d'adaptar, també, a produccions petites, ara mateix. El guió s'ha d'adaptar, jo crec que és un risc proposar-ho com a model. De dir, ara, per als productors fantàstic, que som duros a quatre passetes, jo crec que cada història demana un pressupost diferent. I que, si fas distors amb poques localitzacions, amb un guió és evident que el context ara mateix d'Espanya dona per fer grans productius. I crec que cada història d'anar ajustada, el que, narrativament, és necessari, no? Una pel·lícula que no cal que tinguin molts mitjans, a mi em sembla absurd invertir-los, no? Però hi ha pel·lícules de trames, de més thrillers, que si ja ho necessites, no? Perquè la història faci patxoca. I aquest és un dels tallers, el guió... És un escurs que fem amb el Rodrigo Sorogó, gent que ens interessa. Per això que et veia de treballar molt el que seria el perfil de personatges. La cos d'internet és per gent que mai ha fet res de guió i l'interessa posar-se en aquest món. I el que farem serà molt intensiu. Vull dir que seran tres dies a la setmana, tres hores i mitja cada dia. I es posaran tots els fonaments teòrics del guió, recursat en tot el que són visionats de pel·lícules, i cada alumna escriureu el seu formatratge. Bé, doncs aquest és un, per cert, que tots aquests tallers es poden trobar també a Cusos, tallar guió, un punt net. Exacte. I l'altre, que també hi ha aquest Julio, el que és... bueno, potser aquest creueu una mica més l'atenció, que és el d'aprendre a escriure una sèrie de televisió. Exacte. Amb el José Ramón Fernández Barreiro, que és guionista i també biblista, que ens explicaràs què és, de les tres temporades, que treballen en diagonal, no?, a vendre el pla... Ara hi ha una altra sèrie, també, que en faran amb televisió espanyola. En fi, que per tu hi ha una experiència en el món. Què és la biblia d'una sèrie? La biblia és el document que es presenta a les productores a l'hora de vendre un projecte. Hi ha tant la biblia d'un llarg matratge com d'una sèrie, i el que es fa és com una presentació als perfils de personatges, o sigui, una descripció dels personatges protagonistes, explicació de quines seran les trames... Es diu biblia perquè no constela ser un tot xo important, no? Perquè és com l'o essencial. No sé per què es deu dir biblia, però... Perquè ara està tot l'origen, no?, potser... Potser sí. La mare dels ous. Ara està tot, no?, i depèn de quina sèrie. És una sèrie, per exemple, diària, com la Riera, la biblia del començament de primera segona temporada, no?, deuen ser biblies llarges, com dius tu. I explica una mica tot el que passarà durant capítols i capítols. O sigui, estan com les límies directius de... O sigui, no expliques cada capítol, sinó que expliques una mica quin serà el taranà, una mica per on aniran els trets, perquè un guió, per exemple, d'un llarg matratge, són 120 pàgines. Doncs abans de que diguis que m'interessa aquest projecte, poder copçar una mica quin és el tot, quines són les referències, un pressupost aproximat... O sigui, seria com la descripció de... És un document de venta. Doncs aquest tallet, aprendre a escriure una sèrie de televisió, on m'imagino que el José Ramon explicarà què s'ha de fer, es fa dimarts i dijous de 10 hores al migdia, a partir de l'1 de juliol i fins al 31. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. I té un 50% de descontactes persones que estan a la Tur. És una línia que nosaltres tenim molt en compte de totes les persones que estan passant. Sí, perquè, malauradament, el món de l'audiovisual fa un temps que està passant. Pel que està passant i els guionistes, en aquest cas, no serà una excepció. Hi ha molts guionistes que no treballen ni que fan aquests cursos per reciclar-se una mica. Sí, nosaltres anem com ser un centre de formació continuada. A banda de gent que mai ha tingut contacte amb el guió, que hi ha guionistes que vulguin especialitzar-se en àrees concretes, com el tema de les webseries, o el tema de les adaptacions cinematogràfiques, o fer analistes de guió. Jo tinc els diàlegs, no és el meu punt fort. Vull dir que sí que intentem que es puguin especialitzar amb l'idea de professionalitzar l'ofici, que els guionistes també continuament es puguin reciclar, perquè també és un entorn que varia molt. Clar, els guionistes d'aquells grans desconeguts una mica, eh? Exacte, i que se'ls ha de revaloritzar. Sí senyora, sí senyora. En el mapa audiovisual hem de situar també el guionista. Cada vegada que acabi una pel·lícula, una sèrie, se demira els crèdits, i dir qui s'ha trencat al cap, per ferir aquesta història. Doncs escoltar, Claudi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Directora del taller de guionistes, que vagi molt bé, i que tinguis una bona tarda. Igualment, fins ara. 6 i 23 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i avui ja sabeu quants anys abans. És el Dia Mundial del Medi Ambient, i de quins moments parlem amb l'Isabel Jiménez, directora de Solidance, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Justa. Fins ara, a les voltes, ràdio d'Esber. Cinturins, ràdio d'Esber. La ràdio de Sant Just. L'hi ha d'anar i per tu. Ràdio d'Esber. Durant l'8.1. Ràdio d'Esber. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esber. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito, i que et posa... Mmm... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 tindrà la sensació d'anar a l'estat espanyol. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 tindrà la sensació d'anar a l'estat espanyol. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 tindrà la sensació d'anar a l'estat espanyol. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 tindrà la sensació d'anar a l'estat espanyol. Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Carta Iera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 3 minuts hi arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Per cert, avui és el dia mundial del medi ambient. La penya vol borró. Cal fer-ho. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. La penya vol borró. Cal la tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. I amb aquesta excusa volem parlar de l'Associació Solidansa, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Just d'Esvern, i tenim la seva directora al telèfon, l'Isabel Jiméno. Isabel, bona tarda. Hola, bona tarda. Felicitats, perquè avui és el vostre dia una mica, no? Sí. Fes-te grossa. Hola, amica. Sí, què ha fet? Mira, primer estem en un programa europeu, i llavors a la week green, i llavors tots els materials que avui es venen i ara es pesen, i llavors es concentren en tot el que és una centre europea. Ah, molt bé. Avui ha sigut un dia internacional de centralitzar dades de deixalleria. Comencem per saber què és Solidansa, a veure, explica'ns. Solidansa és una entitat social que fa inserció sociolaboral a través de la gestió de residus d'educació ambiental. Què vol dir això? Per exemple, sabem que gestioneu la deixalleria d'aquí de Sant Just. També teniu altres punts i deixalleries del vaig obregat? Sí, també tenim la de Molins de Reiv, la de Cans i la de Sants Montjuïc, i després també la recollida de voluminosos de Sant Just. Sí. Perdona, perdona, és que jo... Què vol dir voluminosos? Perquè jo em perdo una mica. Voluminosos és una mica gran, com pot ser... Una tele? Exacte. Una tele, un mopla, un micro de la meitat per poder ser voluminós, rentadores, no sé, una nevera... Sí, veja, m'he matat, un sofà... Ja, ja, ja. També ja n'hem fet tots els mobillaris de la casa. Llavors, perquè ho entengui bé, qui tinguis el procés? En el cas de Sant Just, per exemple, com funciona la deixalleria? Doncs la deixalleria funciona... Primer, els camions de la brossa recullen a... No, no. La deixalleria és de particulars, jo comers, jo petit comers. Els grans i els nostres grans han de gestionar els seus residus pel seu compte. Llavors cal saber que a l'agència de la deixalleria les persones s'hi fan un carnet i, com us ho haurí, tenen un descontent amb el rebut de l'aigua. Llavors estaria fent el carnet, i llavors cada vegada que va a la deixalleria es passa el codi de barres, i al final de l'any tens descontent per això, per l'aigua. Perquè el rebut de l'aigua hi va al tractament del residu, i si tu hi col·labores, doncs tens premi. I llavors el carnet funciona, com que tu hi ha coses que no pots anar a la deixalleria, perquè som grans, doncs truques del telèfon de solidança, i allà doncs tenem nota, perquè els dilluns i els dijous passa el servei de recollida, que el que ho has publicitat ho deixa a fer al carrer, millor a partir dels dies del matí, i les passem i ens ho emportem. I el que es pot reutilitzar, doncs, és que hi posa la venda a la nostra botiga, i s'ha de fer donar segona oportunitat, i el que no, doncs, es gestiona correctament cada cosa en el seu lloc. S'ha de pagar alguna cosa per deixar les coses a la deixalleria? No, no, no. Els comerços i els petits injustíals sí, però a particular no. Els altres sí que hi ha un atac aprovat per l'ajuntament, i cobrem, doncs, el rebu de segons lo que és. Cada defracció té un preu. Els particulars no paguen res, és un servei gratuït. Per què s'han de deixar les coses a la deixalleria? Sé que són una pregunta molt tonta, Isabel. No, m'està bé, està bé. Però jo t'ho pregunto. Sí, s'han de deixar, perquè... A veure, tenim una responsabilitat amb els residus que... que consumim, diguéssim, no? Allavors n'hi ha que són molt perillosos, quan pot ser una bateria, quan pot ser l'oli de cuinar, que contamina molt, per l'aixeta no s'ha de tirar mai, després també hi ha tot el tema de pintures, els fluorescents, els aerosols, autodomèstics, tot això no es pot llançar el contenidor. Les piles de botó és important a la decidiria, i llavors aquí es posa cada cosa al seu lloc i es recupera per persones gestors autoritzats. Això n'ha de dir. I després, clar, m'imagino que cada residu va a llocs diferents, depenent de quin sigui, quins són els més comuns. Què passa, després, quan deixem, per exemple, en el cas del loli, hi ha fregit, o cap on va parar? Això se'n fa biodiesil. Llavors ja hi ha un contenidor gran, quan està ple, se n'emporten, i amb una planta on es fa biodiesil. Hi ha benzineres, que ja tenen sortida biodiesil, i llavors per camions, com el dièsel. Té màpiles. Les piles es porten a l'Hilumara i allà es tracten. Cal recordar que totes les piles de botó són molt més perilloses que les normals. Per tant, és important que no vagin a la bossa comuna, del rebuig. A més, avolta molt poquet, que no costa res anar a les ajuntant, i després hi ha les portes. També hi ha els comerços que en recollen, però està bé que se s'aparin. Per exemple, tema plàstic i tot això, també ho gestioneu? Sí, el plàstic també té més recupera. El plàstic també es pot posar al contenidor groc, però a dalt també n'hi ha. A plàstic, a més a més, també s'apara per tipus de plàstic. Ara que ara copa el plàstic, també es va valoritzant més, perquè com que aniria del petroli o petroli o becar, doncs bé, el plàstic també puja de valor. I què fan, el fone, el plàstic, el final? Sí, estritura i es torna a fer plàstic. És a dir, el plàstic es fa plàstic. I el paper també, no? El paper fa paper. La fusta també es tritura, es porta al centre de gestió, es tritura i torna a fer el conglomerat. Perdona. I les runes sí que... Les runes? Sí, les runes sí que han de portar a la celeria. Quan fem obres, canviem el quarto de banyos, petits de ramíendos, també s'han de portar... Perdona, allò que hi ha tan típic, Barcelona també, és l'ombra i el saco, que posen un sac al pis o al carrer on es defèn l'obra, allò es buida les celeries. No, jo no es buida les celeries. Allò ja pagues la gestió i llavors ells ho porten amb un avocador. Aquí és per particulars, que he canviat alguna petita cosa, un particular que ell mateix s'ho arregla, i ho portava amb una furgoneta... I ho porta. I què feu amb les runes? Les runes ho emporten i llavors ens van amb una boca de controlat, i alguns casos fan païment i tal, però la majoria van amb una boca de controlat. Hem dit tolis, piles, plàstic paper, això ja és un clàssic. Surescents i bombetes. Què se'n fa, tot això, després? Això es porta al Pone i l'Omar, que hi ha un centre de la Generalitat, i aquí intenten reciclar-ho, però la majoria del vida es torna a fondre. I el que és més de matall va cap al matall. Avui estem parlant amb l'Isabel Jiménez, amb aquesta excusa del Dia Mundial del Mèdia Ambient, que és la directora gerent de solidància, aquesta empresa que gestiona la deixada d'aigua a Sant Just, i que, a més a més, solidància, teniu una participació social activa, amb el tema de la inserció laboral. Exacte, pensem que els residus, en el nostre cas, també té dos àmbits, el Mèdia Ambient i després el social, perquè a través de seleccionar residus i de recuperar residus, també dona a ocupar a persones en risc d'exclusió social. En aquest cas, en Sant Just, treballem en serveis socials, i nosaltres tenim tres llocs de treball dedicats a Sant Just, que quan hi ha una vacana es diem... Quan una persona que comperta el seu material d'inserció, trobem en serveis social, ens en deriven, fem una selecció, i llavors no es torna a començar el procés. Aquests són processos individuals en què una persona pot estar entre mig any i màxim dos anys a la santitat, i llavors segons el diagnòstic que es fa, es valora quan tens pot estar per adquirir les habilitats socials o professionals per a incorporar-se a la empresa normalitat, que és l'objectiu de totes les empreses d'inserció. La veritat és que feu un munt de coses, no? Perquè, a més a més, també feu tallers. També teniu la recollida de roba, per exemple, del programa Roba Amiga. Tallers d'educació ambiental, per exemple, a Sant Just hem fet molts tallers de... Trim el punt net, crec que ara d'imigres anem al mercat, de la plaça Camuapa, i allà també recollim tan oli, com roba, com petita d'autodomèstics, si algú que vulgui reparar, doncs ens ho portes i algun parell que el vol reutilitzar, ens ho deixem, el veurem si es pot arreglar, i després el tornem, no? Després... A programa de roba, sí, estan dient. També fem tallers de sensibilització allà, i després anem quan feu el Sant Just al carrer. Bé, anem fent el tema d'educació, ah, i les escoles també fem educació ambiental, i després tenim això, el servei de recollida de roba, les contenis de roba amiga. Ferenc, avui és el dia mundial del medi ambient. Isabel, tu creus que la gent està prou conscienciada amb tot el tema dels resudos ara que parlaves d'aquests tallers de conscienciació? Potser 25. I com hem començat amb el tema de compostatge, de matèria orgànica, tot se'n va a xino, a xines. Ara ja tothom ho domina, però ho hem fet un gran pas. I sí que encara falta molt, perquè el rebuig encara hi va molta cosa, que no hauria d'anar al rebuig, però la gent estem ignorant, i Sant Just és un poble que està molt sensibilitzat. De fet, no em vull equivocar, però jo diria que Sant Just és un dels pobles que més recicle de Catalunya. Sí, sí. Tenim els nivells alts de reciclatge, i l'educació ambiental i sensibilització no pot parar mai, perquè s'ha de comprovar que quan ho deixes de fer, els números baixen. Però sí que Sant Just és un poble molt sensibilitzat, molt agraït, i en el qual col·labora moltíssim un qualsevol campanya amb tallers i tal. Això per què creus que passa, Sant Just? Dona un cas especial o no? Jo crec que passa també perquè posis el tipus de municipi, que és un municipi bastant... bastant autòctu. Diguéssim, la gent no hi ha molta mobilitat, no? I llavors això fa molt que puguis treballar, perquè quan la pol·lació és molt itinerant, doncs no s'arregla, no? És un municipi que la pol·lació està arreglada, i llavors els missatges van calant, entens? I llavors sempre hi ha el posi d'aquest, i van creixent, diguéssim, no? I això es passa de pares a fills, no? I de mares a filles, i això va augmentant, no? Clar. De fet, jo volia acabar ja l'entrevista, parlant de la mítica campanya amb bas on bas, que no sé si m'imagino que recordes bé. Aquesta campanya ha fet bé el resultat després del temps, i ara hem fet una segona versió al Nadal, però ha funcionat la campanya, realment, tu què creus? Sí que ha funcionat, però, clar, hi ha residus que hi poden anar-hi, i allà diuen que no. Total, perquè és una campanya que van pagar els ecoembe... Ecoembe, sí, el veig a l'apolèmica, perquè si algú no ho sàpiga, em sembla que... Ecoembe estava darrere de l'interessava, que molts residus anessin justament cap al reciclatge, perquè així entrenen en un profit econòmic més o menys. Ecoembe és el gestors que... El cic, diguéssim, és qui recull els diners del que nosaltres paguem per recuperar. Si nosaltres, quan comprem una polèmica de plàstic, una de vidre, el paper, tot això, paguem un impost. Llavors, doncs, Ecoembe és qui gestiona en aquest impost del ciutadà. I, clar, només ells, diguéssim, cobren per aquestes fraccions, el vidre, el paper, el plàstic, i llavors, que tenen un impost, per exemple, un embàs d'un embolcall no paga, no? Llavors, no el volen, diguéssim, entens? Una bombeta, un got de vidre. Això no ho paga ningú, la gestió de... Llavors ells no se'n volen fer càrrecs, però sí que és vidre, m'explico? Sí. Llavors, clar, quan menys els hi arribi, menys ells després es tenen de gestió d'aquest vidre. I per això només volien el que la gent paguem. Però, si no, tu hi tires un vidre, el contenidor de vidre, i un got, el contenidor de vidre, no passa res. Només amb pipa en ells, però pel medi ambient, dirà perfecte, també, és que el rebuig, perquè, clar, amb un got, tu no te'n vas a la deixilleria. I llavors, el més fàcil és llançar-ho contra la vidre. No és que no hi puguin, és vidre hipotenària. Pasa que ells no volen que estàs al diris per reciclar un got, perquè aquest got no ho paguem, no? Clar, no els interessa, no? Exacte. Sí, més o menys, eh? Jo crec que sí, no, vaja, perquè és la polèmica, aquesta, no, que va bé. Escolta, vull dir, aquestes noies també van sortir tot arreu, van haver-hi articles sobre què és el que passava, amb ecoembes, protestes, o sigui, sinó que no anàvem a arribar al Parlament de Catalunya, amb iniciativa darrere, crec, crec, però no me'n recordo. En fi, Isabel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Avui, en el dia mundial del medi ambient, parlem per parlar amb l'Isabel Jiménez, directora gerent de solidància, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Just, que, si no, m'equivou a costar el costat de la bona aigua, anant cap al camí cap a Cullserola, al costat de la Sexta, no? Exactament, jo em diré de la Sexta. T'heu volgut dir quan m'has pronunciat, si tinc temps. El que veu com és que Sant Just, doncs, s'ha ensensibilitzat. Jo també penso que també són les polítiques de l'Ajuntament. També fa molt, no? En aquest cas, si nosaltres venen guanyar aquests concurs, també és perquè amb el concurs que van fer públic, van demanar una sèrie de característiques de la reutilització, la prevenció de residus, vull que també no tots els ajuntaments ho fan tot, això. Eren característiques dures? El paquet que demanaven per gestionar la deixalleria? Com ho no t'interessa, sisplau? No, que eren característiques dures. Bé, eren característiques de reutilització, però també hi ha una posa per al medi ambient i en basant en social. I això també ajuda, diguéssim, perquè si no els polítics no s'han sensibilitzats, després tampoc ho t'esmeten a la població. I no és el mateix que ho gestionem una entitat com nosaltres, que totes les coses tenen una segona vida, i les persones no són oportunitats, que una empresa que no té botigues de segona mà i que tot ho trinja. Allà, a veure, tot això també fa un posi que tot suma, no? Sí, sí, no. Escolta, una cosa, no, però aquest tema s'han sensibilitzat. Isabel, moltes gràcies, que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. A vosaltres i gràcies per votar-me, eh? Gràcies, moltes gràcies. Càmica pa 3.47 de la tarda i ja a punt a punt d'enfilar la recta final de la penya del Morro d'avui. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1, ràdio d'esper, durant el 8.1, ràdio d'esper, durant el 8.1. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics, la seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy, cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esper, flúso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser gaudits de tenir menys culpa, per no conduir, per no ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo per no ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomarcal.com La penya vol morro. Cada tarda, a la 5.00, a ràdio d'Esvern. 6.47 de la tarda continuem en directe directe al final del programa. Avui una versió especial de la penya del morro sense col·laboradors. Avui he sigut un dia especial. No és així, normalment. Però, escolta, un dia és un dia. I, de fet, em sap greu, perquè ja no tenim... El programa ja s'ha acabat. O sigui, hem parlat amb el Jesús Ligoyen del Frontenis. Hem tingut el Sergi Pont des del Nova York, però no ha vingut de presencialment. La gent de Sol Solet, per exemple, ha fallat. Això li hem de posar aquí una falteta, perquè no ho puc tenir al final. La Clàudia Maluenda del taller de Unister. I també hem parlat, ara fa un moment, amb l'Isabel Jiméno, de solidància, l'empresa que gestiona la talleria de Sant Just. Això ja està. Però, clar, sempre hi ha alguna cosa que queda, no? I qui és el que queda? Doncs, parlar. Parlar amb la gent dels informatius de ràdio d'Esquem. Això ja és un clàssic. No hi truquem a la redacció dels informatius. Més que res, perquè si hi ha alguna notícia d'última hora o ha passat alguna cosa a s'avantar-nos, la trucaeta de Cortesia, no? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de parlar amb l'Andrea Bueno, sisplau. Sí, jo mateixa. Andrea Bueno, del servei d'informatius. Andrea, que tal? Que truca. Soc el Jordi d'aquella ràdio. Estic fent el programa en directe. Abans d'acabar, deixem trucar a l'Andrea. Que sento soroll per aquí. Qui hi ha? Hi ha el Carles i l'Albert de Carabé. Ah, l'Albert de Carabé. Un gran clàssic, un clàssic. Jo volia preguntar-te que hi ha alguna notícia nova de les sentjors notícies. Doncs, m'han quedat moltes coses pendents per fer... Sí. Intento ser el més professional que puc, però... No, però jo pregunto, han tret alguna notícia nova? Per exemple, així d'última hora, que t'ho diguis, parem el programa, perquè jo, si vols, paro del programa per l'última hora, eh? De sentjors, sí, de sentjors notícies. No t'importaria gaire, no? Si s'ha de parar un dia de programa és avui. Sí, l'Albert. Ara marxa l'Albert. Adéu, adéu, Albert. A veure com va ser l'Albert, l'Albert, l'Albert. Ah, Trollàs. Albert Trollàs, que fa el programa. Andréa, hi ha alguna notícia o no? Notícia és l'última hora de sentjust. Doncs última, última hora... Tampoc. No és que... breaking news. No hi ha breaking news? Com fa que... com fa que als informatius no hi ha un... de sent just, eh? Informatiu és per a els mitjans no hi ha un breaking news. Tu recordes això? Doncs el Dilluns ens va mobilitzar bastant, eh, per al tema de l'aplicació del rei. Vam sortir a preguntar als sentjusts. És veritat, és veritat. Dilluns fa exemple d'això en dia de breaking news. Quan diem breaking news, enargot periodístic, com que no sabeu el que és, oi, ens ho explico. Què vol dir? Et treguis? Notícies que has trencat? No. No. Són notícies l'última hora que poden interessar a la ciutadania, i per això a vegades cal trencar el ritme d'un programa per per intervenir i explicar-ho. Ja podia haver passat alguna cosa, oi? Sí, però mira, és el que comentàvem abans. El Dilluns, aquí a la tarda de la penya del Morros, sembla que ha estat una mica fluix per col·laboradors. Si suposo que a les notícies també fan pont. Les notícies fan pont, també, sí. Tu estàs acabant de preparar l'informatiu. Amb què obres, avui? Avui parlem de les ciutats educatives. De les normes de les ciutats educatives. Molt interessant, no? Sí. Molt bé. M'has sentit un líder de les ciutats. Escolta, tu t'agraden les notícies que hi ha a Sant Just o no? Fas una entrevista, així, per la cara. Tu t'agraden les notícies que hi ha a Sant Just, o ja arribo un punt que dius, mira tu. Què entens per agradar? Bé. Jo... A veure si m'ho explico malament, però... No, o sigui, tu disfrutes amb les notícies de Sant Just? O sigui... Hi ha notícies que són més disfrutables... I altres, no? Jo arribo a un punt i vaig a veure... Està a la temporada, ja portem aquí anys fent el programa a les tardes, i és com cíclic, no? O sigui, tot ja torna. O sigui, que si el Fabret tenim el Carnas Toltes, venga. Que si després el Sant Jordi la diu, venga. I tot és cíclic. Sí, però tot això és molt simpàtic. O sigui, a l'hora de fer notícies de, per exemple, carnas toltes o festes d'aquest tipus, home, està molt bé, no? Què prefeges tu fer notícies sobre un acte així guai de Sant Just, a veure... no sé... Un acte molt difícil, no? Un acte raro. Perquè, clar, com ho fas? Quan has de parlar de pintura, per exemple, com ho fas? Bé, jo soc bastant dolenta amb aquesta... Bueno, dolenta. No soc una entesa en el món de l'art, però jo m'hi esforço i faig el que puc i em formo i... És clar que sí, Andrea, després que sigui demà. És que no és fàcil ser notícies. Clar, no és fàcil ser notícies d'art, eh? No és fàcil. Hi ha una exposició, aquí, al celler de Can Ginestar, amb un tras gruixut, dius-me'n, 3 gruixuts, vull dir. Però, clar, també els entrevistats m'acostumen a donar bastant de joc, en aquest sentit, i expliquen el que és un tras gruixut, i aleshores ens diu, escolta, l'entrevista... Vols veure un tras gruixut? No, no. Andrea, moltes gràcies, ja no hem molestit més que ja t'està preparant les coses. Sí, ja he acabat, de fet, eh? Sí, ja he acabat. Cada va bé, com si tinguessis molta feina, saps? Què aneu a dir? Tens el Carles Hernández per aquí? Sí. Passa mal, passa mal, passa mal. Fem una secció que molestem la gent que està a la... Mira, això és la sintonia de la radio. Espera, espera, perquè ara potser no... Hola, aquesta és el Carles Hernández. Sí, jo mateix. Carles, soc el Jordi del poder de la penya d'amor. Escolta, estic fent una nova secció que es diu La Redacció. Ah? Doncs ara no et podré tendre, eh? Ja ho sé, però això és un molestem a la gent de la Redacció. Estava... Tenia la mosca al nas perquè estava pensant en quina sospatia està parlant l'André, que li riu totes les gràcies, perquè l'André no és molt més seca. Escolta, què fas? Què estàs fent, ara? Doncs vols que t'ho expliqui? Clar, però això és una nova secció que hem inaugurat ara, que és quan acabem el programa, que és què fa la gent de la Redacció de la Ràdio. Jo mateix estava gravant un programa, que es diu Carabé, que fa el nostre amic i company Albert Rullall, que sura als dimecres i és un programa que és gravat, i com que som aquí, també són molt previsors, perquè ho fem d'una setmana per l'altra. La màgia de la Ràdio és gravat. Fins ara m'està gravant aquest programa, i ara m'he incorporat a la meva tasca, com tu ja saps, a part de la meteorologia, la discobra... Tot el que faig en aquesta casa, mai prou reconegut... I nunca es veu terròcid. Com que hi ha els premis d'aquests, ara... Quins premis? Ah, sí? M'estic fent campanya a mi mateix. Jo et voto, si vols. Ojo, per dos euros. Són els premis de reconeixement social, on tothom pot participar i votar. Pagant una quantitat més maca, la gent vota. Perdona, aquí a la Ràdio, aprofitant el poder mediàtic, que té la penya del Morro, podríem fer campanya per algú. Parledo de que Angina està, per exemple. Podem fer campanya. Què estàs fent? Ara és uns botons que m'ha demanat l'Ajuntament de Sant Just, unes trobades que es fan la setmana vinent, i l'altra el dia 10 de juny i el 19 de juny. Es parla del futur de la Vall de Collserola. No, és un tema important, perquè és el futur de la Vall de Collserola. Hi ha unes xerrades que són obertes a la ciutadania, per decidir el futur d'aquest ball tan bonic que tenim a Sant Just, que es faran el dia 10 i 19 de juny, i com que ja saps que aquí també toquem el tema web de l'Ajuntament de Sant Just, està fent uns botonets ben bonics per a un dia de la població, que tot això es passarà la setmana que ve. Sant Just puncat, eh? Sí, ja és suficient. Que vols que faci això? No, no, no, ho dic perquè si truques algú més, avui estem bastant sec de la redacció. No, és que m'ha agradat molt això. Això ho faré més dies. La gent de la redacció. La gent de la redacció té una càmera a la redacció, i altres programes que no ho fan. Tu diuen que ets molt innovador, no? Sí, molt, molt. Jo guanyaré un premi de la radiodifusió catalana d'innovació. Carles, gràcies. Acabem la penya del morro. Moltíssimes gràcies per haver fet possible el programa. Avui de col·laboradors n'hi ha hagut només un, però bé n'ha vingut, que és el Sergi Pom. Un aplaudiment per ella a la secció de Nova York. També hem parlat amb el Jesús Sirigoyen, del president del Frontani Sant Just, que aquestes se n'han atenent com pionat, amb la gent dels fallers de guionista, la Clàudia Maluenda, i també el Gerard Jiménez, avui en el Dia Mundial del Medi Ambient, l'empresa que gestiona la deixaderia de Sant Just, que sol i dansa, és la seva directora. Gràcies. Moltíssimes gràcies a tothom per haver-nos escoltat. Avui potser no hi ha hagut molt ruyents, però és igual, gràcies a totes formes. Nosaltres trobem demà a partir de la 5 de la tarda. T'ho he parlat Gerard Jiménez, que el vagi molt bé. Deixem ara amb l'informatiu vespre. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Qui ho serà sentir que el protegeix? La conca d'unes mans mortes de veus. I el dia va arribar aquell que amb força ja esperava els que han vingut avui. Demà també podran anar-se'n. No em va calenir un plor. Ni en sent de civis a cap àngel. Llavors ja era fort i un fort no t'havia de perseguir. O és que vostè no estava corret a mi. Qui vol un conte trist per anar-ho? Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just ha acollit la primera trobada de la xarxa temàtica la memòria de les ciutats, on participa en una dotzena de ciutats de l'estat. Avui, demà, es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni, aureponències d'entitats locals i de Sant Just Tens. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dijous 5 de juny. A l'avui ens 볼em els cristulars entre altres qu qüestions relevants cansar la jornada Suma't fa que estore una tortúlia sobre el Dret de Decidir, querint la vicepresidenta del集te de la Communications. and en el cofèrir i el sindicalista exploring Miguel Per cert, algú l'actiu estrena seu a Sant Just. La CES projecta aquest vespre a l'audiovisual travessa dels Pirineus primera catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que Daniel Cardona va fer de punta a punta dels Pirineus. És el penúltim audiovisual del Cicle de muntanyada de la CES. I els pirates i els cinemes són els temes sobre els quals hi haurà el cas del destiu de les escoles públics de Sant Just. Es tendrà a lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Muntany. I les inscripcions ja són obertes. Un any més l'organitza a la Fundació Peratarrers. Bona tarda, Sant Just a Cull, avui. I demà, la primera trobada de la xarxa temàtica, la memòria de les ciutats, on participen una dutzena de ciutats a l'Estat. És una trobada que es farà per treballar, el paper que exerceixen les ciutats, pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la reta estatal de Ciudades Educadores, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys. Sant Just, notícies. L'objectiu de la xarxa Réfe és treballar el paper de les ciutats i analitzar com actuen en temes molt variats. Els ha detallat al Just a la Fusta el regidor d'educació, Lluís Manfort. Des de reingrés el sistema educatiu d'aquella gent que no ha acabat de acreditar a l'ESO, com les ciutats poden fer a través del seu urbanisme un espai de més convivència, o temes vinculats a la memòria històrica, a la cultura democràtica, a patrimoni i tic, que és una dels dos fons inspiradores d'aquesta nova xarxa que presentem. La que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa temàtica en la memòria de les ciutats per al perió de 2014-2015. Sant Just lidera aquest projecte coordinant una doigena de ciutats catalanes i darrereu de l'estat espanyol. Aquesta tarda es presenta en experiències...