#511 - La Penya del Morro del 6/6/2014

... En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Des d'ara he fet la set del vespre, això és la penya del món. Bona tarda. Avui començarem en parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea... Bueno, Andrea, hola. Què tal, que ho estem? Molt bé, i vos? També tindrem amb nosaltres a la Cristina Vargas, que farà els trending tòpics i també per del Twitter i el Facebook. Demanaré a desinteressada i altruista Cristina, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Molt bé, molt bé, molt bé. Per cert que avui també tindrem el Dani Martínez, a la secció dels Gunis de Sant Just, parlarem amb l'Eli Capdevila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda i a la segona hora. El senyor Benito, que ens parlarà de la censura, també el cinema amb el Jordi Roca i la música de la Júlia Edmella, tot això, avui, a la penya del món. Bona tarda i benvinguts al programa amb la penya del món. Un programa amb més món que ella. Avanzar tot això, i abans de passar el trending tòpic, ahir vaig trobar a faltar amb molts col·laboradors del programa, perquè bàsicament no hi va venir ningú, que era un programa que vaig quedar una mica sol. Per això Cristina... Però mono. El què? Això, és veritat? No hi havia col·laboradors al programa. No t'esperes fins ara per dir-m'ho, Jordi. Però què? Però què és això? Si tu no podies venir, Cristina, què m'estàs dient? Jo què sé, hauria intentat fer alguna cosa o ajudar-te alguna manera, Jordi. Ja ho vas fer? Com? Em vas enviar un missatge dient Jordi amb el programa amb molta sort. Això ho agraeixo, Cristina. Per això mireu, valor ho dius com avui, que tinc que tenir un col·laborador a la penya del món. Doncs, Cristina, que hem trobat a faltar al programa. Bé, anem a cap al Trendint Topic. Abans que la gent comença a vomitar a casa seva. Sí, sí, sí. Avui ha plorat. Avui ha sigut el Trendint Topic, el jueves, el més comentat a Twitter. Vull dibuixar-nos d'aquesta revista satèrica, que són els dimecres, que ha sortit el dijous. Sí, com el feu, no? Per què no expliques? Han deixat la revista 8 dibuixants de jueves per la retirada de la portada del rei. Sí, ha estat un ordre directe de la cúpula editorial d'RBA a la causa amb aquest canvi de portada. I d'aquesta manera, la revista del jueves, que en principi, com has dit, hauria d'haver sortit el dimecres. Un dia més tard del previst. Doncs així també ha estat la responsable de la destrucció de més de 60.000, perdó, exemplars, que portaven a la portada un dibuix del rei amb una pinça al nas col·locant-li una corona bruta al príncep. Com volem dir? Te paso esta mierda para ti. Era la representació del dibuix, en aquest cas. Molt metafòlic, no era. Era una cosa literal i real. Una corona plena de merda. En tot cas, la destrucció d'aquests 60.000... Perdó, eh? 60.000 exemples... Tinc els números a 8.000. Un altre exemple, el fet que retiresin i es publiqués un dia més tard, estan les causants, segons ha explicat l'autor de la viñeta, al fons de Vila, per deixar el setmanari. Com ell, el tracet dibuixant i lliunistes també han deixat la publicació, ho han explicat a través de Twitter. Un d'ells, per exemple, el Manuel Virtual, pio l'abat d'una de les circumstàncies, crec que val la pena comentar, que jo també em baixo del jueves. S'assumava aquest comentari, el Bernardo Vergara, que li havia molt trist o el Luis Bustos, que diu que tot i fer col·laboracions espuràdiques, per una estidata, ha decidit també marxar. Una mica més extens, en aquest cas, ha estat un dels creadors d'aquesta viñeta, que és Albert Montells, que ha piulat també a banda de la seva sortida, fet altres comentaris de Twitter, i en aquest cas explicava, a través d'una viñeta, que marxava per la provició de RBA, de parlar en portada fins a Nova Ordre, sobre la monarquia. Tot i que han destacat que sí que han afegit, que podien parlar de la monarquia i de la Casa Reial, a l'interior de la revista, però en aquest cas la portada era sobre el rei, i se la van fer treure i van posar a Podemos. En fi, no és la primera vegada que el jueves té problemes amb el rei, parlem amb el rei, no té problemes amb el rei, té problemes amb... Amb el rei no, té problemes amb la gent que no accepta la llibertat d'expressió com a mitjà. Àlex Butiàrez diu, recapitulant, el jueves s'ha descapitalitzat d'autors, es carrega amb una crisi d'imatge, i la portada que es volia amagar és a tot arreu. Un altre comentari. Com s'ho passen aquests casos. La portada que s'ha ensorada. Avareix a tot arreu. A un altre comentari, el pal Quim Morales, de RACU, diu RBA, anuncia que a partir de la setmana vinent, el jueves passarà a dir-se el viernes santo. En principi, la setmana següent, tot i que s'han marxat aquests 8 dibuixants guionistes, en principi ha estat la revista que continuï. Amb la resta de col·laboradors i gent que ha treballat que s'ha quedat. Que no facin una... Això ja no se sap. Àlex Martín diu, tinc ganes de veure la portada del jueves, però de la setmana vinent. Estarem a temps, a veure què passa. A veure les notícies de Sant Just. A mi el que m'agrada més d'aquesta sintonia és el... Sí, m'agrada molt. En fi, parlarem de les dues sessions que es faran aquest més obertes, per debatre sobre el futur de Cullcerola i també del fotògraf Sant Just. Francesc Fabrega, ja em m'hi he conegut per tot, que és un dels comissaris de Canet Rock, 1975-2014, l'exposició. Però abans de tot això, comentar que demà s'explicarà a les escoles el paper que van tenir les dones l'any 1714. Serà una xerrada que arregla la mestra i diplomada en teologia Rosé Garriga. Garriga considera que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any i la seva rellevància històrica. L'any del 30 d'anari, Sant Just assumeixi amb aquest tacte que tindrà lloc l'equipament de les escoles al centre del municipi. Rosé Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones al 1714, assegura Rosé Garriga que si les dones no s'haguéssim fet seu, al set ja de Barcelona, els homes no l'haguéssim seguit. Ara diu que el recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any, a més a més les dones d'Església també tenien un paper important a la Societat Catalana. Tot i està marginades per la mateixa institució. També he explicat que, per exemple, quan els homes estaven lluitant al front, elles havien de tirar endavant la família, els obradors, els tallers. També hi havia dones espia i fins i tot es van trobar cossos de dones mortes a les tropes que hi havia lluitat vestides fins i tot d'homes. Rosé Garriga considera que les dones van fer seva a la causa catalana perquè coneixien la història i sabien que no era una lluita. Afímar-hi, per això diu que cal fer més sensibilització en aquest sentit. Per tant, demà, a dos quarts del matí ho explicarà, explicarà tot plegat en aquesta conferència que porta a partit el 1714 a tothom i era, les dones també. I ho explicarà en una conferència que es farà a l'espai de formació de les escoles i l'organitza el grup nostre dona de la parròquia i és obert a tothom. Bé, d'on això ja ho sabeu. Demà a les escoles. Recordem quina hora, sisplau? Dos quarts d'ons del matí. Parlem ara de... Perdó, Cullcerola. Perquè aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur del nostre bosc. El Cullcerola és un parc natural. Un parc natural. És el nostre parc natural. Els pulmons de Barcelona, què diuen? No només de Cullcerola, també de la Vall de Sant Just. Sí, els pulmons... El pulmons de Sant Just. El fetge de Sant Just quines, per exemple? El fetge. El parc de Torra Blanca, potser. Bé, seran el dia 10 i el 19 i es parlarà separadament dels usos del parc natural i qüestions urbanístiques, per exemple, que no es pot urbanitzar al costat de la font de la bodellera, que és un indret molt bonic del parc natural. Doncs a tot ple que tots parlen en aquestes sessions, d'entrada, dimarts a dia 10, es farà el debat sobre els usos de Cullcerola, com ara quins usos en fan les bicis, els ciclistes, els caçadors, l'osnocturn, l'agricultura, entre d'altres, i dijous 19, serà el tort del debat sobre temes urbanístics, per exemple, les masies, equipaments i vials. Les dues sessions comptaran en informació prèvia d'experts d'un sort si del parc de Cullcerola, del parc Agrari, del Barça Llobregat, del Nussep, ecologistes de Catalunya, i de personal tècnic municipal. Es faran dimarts a dia 10 i dijous 19 a la set de la tardada a la sala exidor-cònsul de Can Ginestar, i tota la informació que es tractarà es pot consultar a l'espai participa del web Sanjos.cat i les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del pla especial que ha d'aprovar la Generalitat. Cristina, alguna cosa a dir sobre aquest tema? Cristina, no, Andrea, ho he fet, no? Estava firmant perquè sí. Sí, perquè sí, eh, Cristina? Si vols fer alguna cosa...Molt bé. Si tens alguna informació de primera mà sobre això... No, no, no, no, sí, he de dir una cosa realment, que l'hauria explicat de manera perfecta, per tant. No cal res més, la Magí. Pensa que ara va dir alguna cosa...No, no, al contrari. Estan aixent l'amor a l'estar de la ràdio. La Carme ha marxat, i a partir d'ara l'Andrea vindrà cada tarda. A veure amb la Carme, hi havia amor, i amb la Cristina, aquí... Estan aixent una relació bonica, ho veig. A veure com feu el primer cafè. A canjines tan altres, per exemple, o no ho sé, aneu... Oh! Perdona. Entre periodistes, companyes de feina, s'ha de fer pinya. És veritat, a veure quan aneu de compres juntes, per exemple. A mi no m'agradarà aire. A tu Cristina m'agradarà anar de compres? Sí, però no. Si vaig a comprar sí, si és per anar una volta. A mi no m'agradarà anar a comprar quan tinc l'obligació. Ja coincidiu amb alguna cosa. Bé, alguna cosa més sobre... Ah, sí, si tenim un altre tema, que és que el fotògraf s'enjusta en Francesc Fàbregas, en 1975-2014. Bé, sí, posem la cançó de la patata de la trinca per enviant a Canet Rock. En 1975. Correcte, correcte. És una mostra que es pot visitar a l'antiga fabricada amb Barcelona. Fàbregas també es posa a Sant Just, aquests dies, no, Andrea? Sí, Francesc Fàbregas es posa aquesta mostra a Canet Rock, en 1975-2014, l'exposició. L'any 75, com tothom sabe, es va celebrar Canet de Mar al Canet Rock, un concert a l'aire lliure, que abans de ser un acte musical i cultural, tenia un refons reivindicatiu molt important, per l'època, encara, a les últimes passes de la dictadura. Fàbregas va tenir l'oportunitat de ser un dels fotògrafs oficials al Canet Rock, gràcies a la seva col·laboració a la revista Vibraciones, i a la proposta d'un altre Sant Justenc il·lustre, en Jalcasas, a l'exposició, a la col·lecció de fotos que va fer durant el festival de l'any 75, algunes d'elles inèdites, i pel fotògraf, el Canet Rock, que es va succeir quatre edicions més, no era únicament un festival de música, com deien. No, assegura que els catalans i catalanes els sentien com un espai de llibertat en tot aquest context polític que comentàvem. Les fotos es poden veure a l'exposició Canet Rock 1975-2014, l'exposició ubicada a l'antiga fabricada, de 5 a 9 del vespre, entre setmana i els dissabtes tot el dia, fins al 24 de juny. I, a més a més, abans d'aquesta exposició, Fabregas va inaugurar la setmana passada de la Teneu un altre mostre fotogràfica, es titula Olalà, una passejada per indrets del món, que ha tingut l'oportunitat de visitar, però no són fotos típiques de viatges, i ell ha intentat, diu, buscar la part més humana de les persones en aquestes fotos. Aquesta mostra es pot visitar a la sala piqueta de la Teneu i es marca en les activitats del juny fotogràfic. Bé, doncs això t'ha de veure amb el Canet Rock, però que, evidentment, es recupera a partir del juliol, no sé si a Canet mateix o a alguna població al Mare Esma. A Canet mateix, eh? Per cert, quins creus van ser els que van tocar els primers anys? Perquè, clar, jo tinc una referència de trinca, que, de fet, el Josep Maria Maïnat continua organitzant aquest Canet Rock del 2014, però no sé si algú sap quins cantants hi... Per exemple, Pau Riba... Pau Riba podia ser, no? Probable. Probablement. Probablement. De fet, és que m'enganxes. Jo sé qui va aquest any, però... Jo sé qui va aquest any, qui ets el que és l'any, però... Cristina, qui va, saps on va? Qui va anar? El 75, en aquest cas. El cartell era curiós, i divertit. En aquest cas, doncs, els participants van ser l'Orquestra Mirasol, Sissa, companyia elèctrica d'Arma, Pau Riba, Jordi Sabatés i Tete Montoliu, Molina, Maria del Mar Bonet, Fusión, Barcelona, Trexon, Gualberto, Aisberg i l'Orquestra Plateria. Home, guateque, una miqueta d'això. Una miqueta d'això. Home, clar, l'elèctrica d'Arma també, un clàssic. Un clàssic que no necessitarà el canguany. Això ho desconeix. En fi, gràcies, Cristina. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen. Ara passen a Sant Just, ara mateix, a radiodesben.com, i a partir de les set, els Sant Just notícies i radicions. Bona tarda. Bona tarda, 5 i 18, com una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb el Dani Martínez, el don Ciri Vella, els guunis de Sant Just. Avui parlarem de diferents qüestions. No rius? A veure què passa. A veure un moment. És que no sé de què parlarà. Ah, sí? Home, porten convidada. La Montse Horta, professora de català de l'institut. Ara parlarem de seguida la penya del Morro. Fits, molt més que mitja electrònica. Ara divendres i s'acta de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.com El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. És que tu mai et passarà. El dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. Gràcies. 5.22 de la tarda. Continuem en directe a l'Apanya del Morro. Ja tenim a vosaltres els gúnis de Sant Just amb el Dani Martínez. I el Joan Sirivella al capdavant. Que tal, Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi. I el Joan Sirivella també. Bona tarda. Avui tenim un programa especial. Sí, correcte. Avui un programa especial amb una professora molt estimada per l'alumnat a l'institut de Sant Just. La Montse Horta. A veure si em puja el set. Sí, ja ho veig. On estàs, Dani? El 6,8. No, és que estic en el set. Els altres trimestres he tret dos sisos. I en aquest estic en el set. I intento veure si em pots pujar el set. Montse Horta, bona tarda. Bona tarda. I després, finalment, l'acaba la secció. Ho farem una nota informativa sobre l'aplec de l'esperit. L'aplec de l'esperit. Qui era això? Ja ho veuràs al final del programa. Bé, doncs ja tenim aquí a la Montse. Ja veig que l'objectiu és que et pugui notar, Dani. Aquest és el principal. No hi ha repitjor que dir-li a una professora que la portes a la ràdio perquè et pugui notar. S'ha fet de forma simulada i tal. Tota vostra, què li voleu preguntar? Doncs mira. Què és el que et resulta més significatiu de la teva tasca docent? A veure, de la tasca docent, el més significatiu és ensenyar, si ens dubta, i després el contacte amb l'alumnat, amb la gent jove. Això és el més important de tot. Recordant que ets professora de català de l'Institut de Sant Just, jo volia fer-te una pregunta. Què opines de l'Alonso? A veure, no hi estem massa d'acord. Suposo que això ja ho sabeu. I això és que l'esperar veracomberen les coses. De moment sembla que la cosa està aturada, que anem fent, com sempre, almenys el cús vinent. Més endavant ja veurem. Llavors, segons, anem avançant i vegin succeint coses, doncs anirem veient com ens en sortim. El que passa és que, clar, hi ha moltes coses que no sota el català encara ens l'han arreglat una mica, perquè d'entrada volien deixar-lo com a matèria optativa. Al final hem aconseguit que no. I bé, és aquesta manera de fer de la immersió lingüística, sobretot, que és una experiència que fa molts anys que funciona, ha funcionat molt bé, m'està demostrat, ha estat premiada a Europa i sabem que funciona. I tot això ara també volen tombar una miqueta. I bé, el que diu tothom, vaja. Com està per ser el nivell de català a l'institut? Perquè tu, a quants cursos dones català? A veure, cada any vaig canviar, però faig, almenys, aquest any faig tres nivells. Això o tot? Això, sí. I com està el nivell de català? Perquè no sé quants anys fa que et dediques a la docència. A la docència em fa molts. I al català? Sempre, sempre al català. I ha anat canviant el nivell dels alumnes que han passat per les teves classes? Home, sí. Al principi el nivell era molt baixet, perquè jo vaig començar l'any 88, el setembre del 88, i clar, era molt el començament... De la immersió lingüística que es deia en aquell moment, eh? Exacte. I llavors, clar, hi havia molt poc nivell i mica a mica, s'ha anat millorant cada vegada més, més, més. I ara podem dir que aquí s'han just, a l'institut, el nivell està prou bé, estem per sobre, per sobre de la mitjana de Catalunya, vull dir que... Bé, vull dir... D'on puc, això? Jo recordo, si puc fer un petit apunt, espero que no posi a l'institut aquí de Sant Just, però jo recordo quan era petita que estudiava a català. Anecdota? Sí, en modo anècdota, però també per ser una mica... Suposo que no, i espero que no ens ho expliqui, en tot cas, no? A Montse, però jo quan era petita, recordo d'anar al col·le, fer classes en català, i que les professors, en aquest cas, van de fer totes les correccions que el text hauria de dur, no corregien tots els errors, i, clar, m'amorarà queixar-se, i dir, home, perquè... I era més que res per una tàctica de que no estressa l'alumna, en aquest cas, doncs, i ensenyar-li només una part de les modificacions, per mi, que a mi, que anar-la superant, i després anar afegint d'altres. Jo és la primera vegada que sento que et metges de... No és broma, et juro, eh? Però quin col·le anaves, tu, Cristina? Un de Coïlblanc, de Montges, però... Això, què era, l'ESO? No, durant primària, l'ESO, també. Doncs jo, l'ESO... A veure, que parli l'experta. No, no, això no ho he fet mai, en principi, és una cosa més de primària, que, clar, no pots introduir tot de cop, se l'ha d'introduir mica a mica. I llavors, bueno, a l'ESO també hi ha els seus nivells, però a veure, en principi, jo, quan corregeixo els errors, els corregeixo tots, després, a l'hora de puntuar, doncs, hi ha coses que són més elevades del nivell que toca, que encara no ha donat temps de treballar-ho, classe. Doncs no ho tens en compte, però sí que ho marques, com que hi hagi això, hauria de ser una altra manera. Per consàpia, en aquest cas, tot i que encara no... Clar, a més que també les proves que fas, i tot això, ja són adequades al nivell. Tampoc, no t'ho trobes tant, però, vaja, jo... No ho he fet mai. El metro, aquest, de minoritzar els errors i... Hi ha d'altres, no es fa, no? A l'ESO. Jo penso que no, vaja, jo almenys jo no ho he fet, eh? Pòs ESO, no? Pòs? ESO? ESO? Pòs? Bueno, a veure, què preguntes tu, Dani? Sí, sí, sí. Jo ho he mantès, Dani, jo ho he mantès. A veure, què preguntes tu, Dani? Ara el Joan proseguirà amb la trista. Va, va, té el marrón de sobre. Doncs sí, més o menys. Com va ser la teva experiència com a alumna? Doncs bona, jo penso més en el que és la tapa del bub, quan jo feia bub, que és el més equivalent a la secundària d'ara, i per mi va ser una etapa molt feliç de la meva vida. M'ho vaig passar molt bé, vaig enganxar un grup classe que m'hi trobava molt a gust, i bé, una etapa divertida, alegre, amb les seves coses, va sempre de l'adolescència típica, però una etapa molt bona i molt feliç, amb molt bons records. Comentes que les teves classes... Tu vas passar molt bé. I intentes plantejar quan dones classe a l'any o a qui sigui, que supòssim bé, també. És un dels elements principals a l'hora de donar... A veure, no és un dels elements principals, perquè vera, la classe s'ha de fer. I la matèria és la que és, i tampoc, si una cosa no és divertida, tampoc costa molt. Aviam, però pels gustos, jo, realment, jo que soc alumna d'ella, jo, realment, a les classes... No, no, no, ara, sense aquesta faceta divertida meva, jo realment m'ho passo molt bé, les classes. Jo, realment, hi ha vegades que dic, ja. En sèrio, no, no, no, no, estic dient cap mentida, eh? Estic dient que... Però ja està, eh? Ja ha acabat, eh? Ja hem acabat de veure la casa... És que el català m'agrada molt, jo soc de llengües, i el català sempre m'agrada moltíssim, i clar, doncs, també, doncs, quan ho explica ella d'una altra manera, doncs, a mi m'agrada, no estic fent la pilota, no es pensava. No, no, no, abans sí ho has fet, però ara estic fent un comentari. Un comentari, molt bé. A veure, Joan, més preguntes per la Montserrat. Ara el Marrón, me'l tiro jo. Com s'ha de treballar amb adolescents des d'un punt de vista educatiu? A veure, amb adolescents, primer, s'han de deixar les coses molt clares. Vull dir, sempre, has de posar unes normes, que són les que l'institut, les que poses tu a la teva assignatura, que el primer dia de classe és essencial, penso jo, per deixar les coses clares, dir-me que les coses van així, això val tant, això val quant, farem això... Perquè el primer dia, si no deixes les coses clares, i no t'imposes una mica, per dir-ho així, se't pujant a les barbes... Home, d'entrada al primer dia, no. I a vegades depèn si són alumnes que ja coneixes, o que són nous per tu, vull dir, això també varia. Això depèn molt de molts factors, no? Però el primer dia el que sí que de cara a l'assignatura ha de quedar molt clar les coses com seran. I si això ho es compleix i es va seguint així, tot és molt més fàcil, perquè llavors està clar des del començament. I després ha de parlar molt, no? És dialogar, reflexionar, fer entendre les coses, el per què de les normes, el per què de les coses, i normalment costa més, costa menys, i al final, oi, acabem, doncs que ens entenem. I anem fent. Monce, quina és la teva funció com a coordinadora d'Aleso? La feina d'una coordinadora és això, coordinar les tutories, coordinar els reunions de professors, que Proverge no ho faig jo sola. Aquí hi ha una funció molt important, que és la coordinadora pedagògica de l'institut, que és ella qui porta el pes més important, i jo l'ajudo, és dintre les dues, doncs anem fent. I llavors això, tasques en professors, i després també amb alumnes, i treballes d'escordinar el treball de cintes i sortides, el treball hi surts gent. Ara jo per posar una mica de pique, perquè a mi li sempre m'agrada posar, avui. Quines problemàtiques són les més comunes a l'hora de treballar amb adolescents? Molt de pique aquí, eh? Sí, home, aquí. Doncs els adolescents els que es costa més, és sempre això, respectar les normes bé el que toca, sempre intenten saltar-se el que han de fer, sempre intenten enganyar en aquest sentit, però sense vegades per jugar, i tampoc és per fer-ho expressament i per fer la punyeta, ni res. Però l'adolescència és això, és aquesta etapa de rebel·lia, de reafirmació, de formació de la personalitat, i aleshores estem en contra de tot, i qualsevol que hagi imposat alguna cosa, a vegades el rebutgem d'entrada, i és una miqueta aquesta la situació. Però bé. Es porten bé o no? Sí, sí. Hi ha dies de tot, eh? Jo quan anava a institut, que hi ha algun futx d'expulsió... Sí, als partes. El tema polèmic. Ho ens partes al més, poses, molt bé. Ui, jo crec que n'hi ha una, eh? És que no em poso. No em poses, home, escolta. Ja diu molt la favortera, eh? No ho sé, és que em costa molt. Em costa molt. Jo abans de posar un part he volia a vegades... Sí que he expulsat algun alumne, però quan expulso algú perquè ja no trobo cap altre recurs, però jo sempre intento no haver-ho de fer. Això també t'haig de dir que jo l'estic ajudant molt, perquè si m'està aguantant durant un any, això ja és molt... I Dani, a classe te'n mordes igual que aquí? No, no. No canta ni... No, no. Es porta molt bé, el Dani es porta molt bé. I el Joan, molt bon nen i col·labora molt. I el Joan també, que aquest any no el tinc, el vaig tenir el curs passat i també molt bé. Bé, a veure, més preguntes per la professora de català, la Montse Horta, que ens acompanya a la penya del Mórbale Espai dels Gunis. Quina aspecte de la teva pesca, com a mestre, t'agrada més i quina menys? La que més és això, el contacte amb l'alumnat, el contacte amb la gent jove, i aquesta relació de professor alumne que dona vida una miqueta. És el que més m'agrada de la meva professió. I el que menys, suposo que molts, corregir examen, corregir treball, això és el que menys. Però no, a vegades no pot ser per descarregar atencions i dius que està malament com ho posa, li fot un zero i el zero ben gran. No, però si em posa creta és feliç. Sí, sí. Clar, és que això no ho sabia. A la meva època les professores no feien. A mi tampoc. Em pots dir que mai l'hi posa. El fotien un zero ben gran, però molt tipunes. O tristes, depèn. És que han millorat, que van bé, doncs si hi poso una careta... Que sí, no, almenys, mira. Sí, sí, molt bé. Bé, ara una mica ja que nosaltres estem ja al final d'aquest túnel, per dir-ho d'alguna manera, metafòric, Jordi, metafòric. Tinc túnel. Tinc la llum. No, és que estic al cantó de la finestra i peor la llum, però no en torno. No et segueixo. Doncs ara anem a parlar una mica de les optatives d'acordesso. Perquè l'any que ve recordeu que vols que faré un quart. Si hi heu d'escollir, quines les optatives? La teva al final, això ha d'acabar, i per això deies l'altum. Això és un drama. Ves d'escollir les optatives per l'any que ve. Què ha de tenir en compte una alumna per triar correctament les optatives d'acordesso? Primer s'ha de tenir en compte els estudis que es volen seguir. A mi que m'agradaria ser. Jo, a què em vull dedicar? I llavors pensar una miqueta en això, i llavors dir a veure quines materies optatives tinc a quart, quins tipus de batxillerats són el que jo hauria de fer, i llavors triar d'acordament. Per exemple, si algú té la intenció de ser metge, d'estudiar medicina o el quarts o el cos relacionada amb la medicina, doncs a quart d'esso ha d'agafar biologia. Perquè li anirà molt bé per fer després un batxillerat científic, i potser la física i química i tot això. Que a la millor algú altre doncs vol estudiar filologia, doncs potser li convindria més fer un llatí i fer una segona llengua al francès, o dir, depèn molt de tot això, no? O no sé, si volem estudiar doncs un batxillerat d'artístic, perquè ens volem dedicar, doncs, no sé, a fer belles arts, no? Doncs aleshores potser que agafem un dibuix, que agafem... Música, no? Música, per exemple. Quines són les optatives que n'hi ha? Perquè jo recordo que a la meva època hi havia una optativa de cosir, una altra de fer... De cosir? Sí, sí, de fer coses d'aquestes manuals en fusta, manualitats i demés, feies un rellotge en fusta i coses d'aquestes. Però aquestes són... Han canviat molt, no? Aquestes són optatives específics que són ja per preparar-nos pel batxillerat, per preparar-nos per després. I llavors, doncs, les optatives aquestes més, com tu dius, són altres matèries que són una hora a la setmana, durant tot un any, o que duren un quadrimestre. En canvi, aquestes són assignatures de 3 hores a la setmana, durant tot el curs. I aleshores són biologia i geologia, física i química, educació visual i plàstica, que és el dibuix, música, tecnologia, informàtica, llatí, i la segona llengua extranjera, que l'Institut tenim al francès. És per als alumnes que ja feien francès abans. No és per agafar-la de nou a quatre. És per tenir una continuïtat. Jo he estat fent francès i tot això durant 6 anys, perquè a l'Escola també vaig tenir una base. I volia saber, perquè no ha tingut gaire arrasó a l'Institut per francès, i a partir de quantes persones cancel·larien... de quin mínim, vaja, es cancel·laria el francès, l'octativa. Home, no ho sé, perquè això no ha passat mai. Sempre hi ha hagut suficients alumnes i de sobres. S'ha hagut de fer més grups de vegades. Per exemple, ara, els alumnes que han entrat a Primer d'Esso, la majoria fan francès i s'ha hagut de fer 3 grups, perquè no n'hi havia prou amb dos. Perquè de moment no ens hi hem trobat, i jo penso que no ens hi trobarem. Hem d'anar acabant l'entrevista, però tenim més temps que hem de passar a l'antiga agenda de l'Apenyà del Morro amb la Lídia Capdevila d'aquí uns moments. Doncs mira, ara... Ara fem un altre que us havia comentat de l'Aplec de l'esperit, i després ja despedim a la Montse. Ara la retenim aquí, a la que dirà uns instants. L'Aplec de l'esperit... Escolta, l'Aplec de l'esperit què és això? Això és l'himne de l'Aplec de l'esperit. A veure, ja tramo-lo. Doncs bé, l'Aplec de l'esperit és una trobada celebrativa d'expressió juvenil en la festa de la Pantacosta, i que va néixer com a iniciativa dels millons escoltes i guies de Sant Jordi. L'any 1978, amb l'objectiu d'obrir espais a la llibertat a l'Església per evangelitzar els joves de casa nostra. Aquesta activitat es fa a bora uns 30 o 40 anys. És una activitat que es fa cada any que agaf recull als joves de tota Catalunya i de les Illes Balears. Dani, que els joves de la Perròquia, on tu estàs, d'aquí de Sant Jordi, ja aneu de dues. Sí, anem quatre. Demà, eh? Demà dissabte. Serà demà dissabte i ens reunirem a bora 2.000 i pico de persones. Allà, bueno, m'imagino, només, o menys, i farem una Eucaristia. A part d'això hi hauran concerts, concerts evangèl·lics, concerts de música així més de l'Església, i hi haurà una mica tot el ressono, perquè es noti que nosaltres, que els joves també formem part de... Joan, on serà per això, aquest any? Doncs mira, la pleca es farà banyoles i es transformarà en llac de banyoles en el llac de Galilea, on hi hauran activitats durant tot el dia. Molt bé. Bé, doncs. Aquest és l'himne, el que estem escoltant. Perdona, també us vatajareu el llac de banyoles? No, no, no. El llac va vatajar Joan Baptista, em sembla, segons la religió cristiana i catòlica. A Galilea, sí, el llac de Galilea. Això et dic, com que el banyoles serà Galilea... No, no, no. Molt bé, doncs, Montse, moltes gràcies per haver vingut el programa. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, eh? Moltes gràcies. Bé, Dani i Joan, fins la setmana que ve, que tinc una bona tarda. Vinga, adéu, i bon profís. Bé, doncs una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Àli Capdevila per saber què no fer, aquest cap de setmana a l'antigenda de la penya del Morro. Fins ara mateix. Bé, benvingut. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs, te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com La informació del Bas i l'Obregat La informació del Bas i l'Obregat La informació del Bas i l'Obregat Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Camica per 3.45, connectem amb l'Eli Capdevila per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de la penya del Morro. Eli, bona tarda.Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. Quina tarda més bonica que fa avui, per cert. Ai, sí. I el bon temps ja ha arribat, no? Sí, senyores, ja el tenim aquí. Bé, hem de parlar de moltes coses, perquè avui tenim l'antigenda plena de l'Història. És perquè tu tri, si remenis, el que pegueu a dins, eh? Aquest cap de setmana portes dos, mira, tres, quatre, ho estic contant a la mateixa, eh? 5, 6, 7, 7, 7 activitats. Però tria, tria, tria la que us vull. 3 dies, eh, recordem de festa. També hi ha coses per això. Comencem parlant de 34 festes de la Sirera a Torrelles de Llobregat. El cap de setmana arriba la 34 festa de la Sirera a Torrelles de Llobregat, que és on hi ha Catalunya amb miniatura, per cert. Amb l'objectiu clar de... S'ho faran a la Sirera amb miniatura. Amb l'objectiu clar de promoure la producció de qualitat i de proximitat dels pagesos local i la gastronomia elaborada amb sireres. Per tant, sirera a power, una mica, no? Sí, però les sireres són pas en miniatura, eh? Aquella és gordaca, eh? No sé si les heu vist mai, perquè jo acostumava a comprar de vegades molt, eh, els supers. De cop i volta vas al cap i veus aquelles sireres gordacas i dius, carai. Això sí que és una sirera, no? I tant, i tant, i tant. Torrelles de Llobregat, el concepte fan boi, eh? Perquè no se passa tan lluny, eh? Si voleu comprar estupendes sireres, podeu anar allà. A totes les activitats que es fan aquí m'agraden molt. Una que fan, que és el primer certament de lectura en veu alta. Ah. Sí, sí, heu reportat el compte que més li agradi, que ja llegeixen en veu alta, eh? El pots llegir tu, però si et fa vergonya, tenen gent que llegeix també en veu alta. Ah, que xulo, jo vull fer això. És molt xulo, no? El que passa és que hi ha premi o no pel que faci millor el compte? No, no, no, no, no, és simplement participar. No hi he estat concurs, no he estat... No, no, no, no. Però m'ha fet molta gràcia, perquè penso... Si llegim veu alta, jo des del col·le, que no llegeixo així com en veu alta per gent, no? Tu pots llegir bé, però jo és el lloc que dic. Té la seva gràcia, té la seva gràcia, eh? Clar, clar, molt bé. Les activitats aquestes és la que més m'agrada. Encara que també fan una presentació del pa de torrelles, que també està molt bé. Perdona, també a la zona de Barraca, ara estic llegint un espai amb estants per menjar i veure, i un escenari on s'han programat diferents actuacions, des d'avui divendres fins al diumenge avui de juny. Si algú vol més... A la Barraca es fan un montón de coses, eh? Hi ha activitats amb músiques, històries d'aquestes, vàries, eh? Sí, exacte. Però jo aquí pels dits furanis, el millor és el tema del mercat, eh? I si voleu, teniu també una altra pizza d'arreïment. Ah. Ah. I una païlla popular. Ah, molt bé. Si algú vol més informació, perquè hi ha moltes coses, té la pàgina web festasirera.cat on aquí, al costat de torrelles de Llobregat, també jo veig molt amb família, tot això. Veig molt amb família. Com també la següent proposta de l'antigenda que ens presenta a l'Eli, que és la Fira de Magia al carrer de Torruella de Montgri. Cognitament es diu Fimac. És un matagair, eh? Fira magia o Fimac. Clar, eh? Aquestes coses són així. No és molt raro que no va ningú. Sonimac, sonido y imagen. Això ho fan molt bé. Construïmat, construcciones i materiales. Doncs la Fira Magica al carrer de Torruella de Montgri tindrà lloc aquest cap de setmana i, vaja, hi ha un munt de coses, no? 28 espais, 50 artistes, més de 150 funcions. La gràcia és que tot passa al carrer i, per tant, la majoria són gratis. Sí, de fet, ja tot un... És un festival que fan gran, eh? Hi ha tot un seguit d'activitats que fan teatre, eh? T'he tancat, i tota la resta, que jo crec que és la més divertida i més sí, aquest munt tens que dir més, que és anar a passejar pels carrers i deixant-se sorprendre per la màgia, no? Perquè et faran molta màgia de prop. Últimament, tot el que es fa carrer és màgia de prop i de parell. Si voleu màgia de grans aparells, haureu d'anar més aviat a escenari, eh? I, a més, també hi ha tota una setmana de presentació de joves magos, de magos niños. No us ho acabeu. Perquè hi ha moltíssimes de les grans fires de màgia i d'anar envergua, que es fa a Catalunya, eh? Per cert, hi haurà, com dius tu, moltes activitats de màgia, de manualitat. Atenció, marxem de cupcakes. No sé què té a veure amb la màgia, però ho colen. Suposo que es portarien els nens entrepinguits mentre tu vas a porar i a fer coses. I també castell de sorra. Clar, el setor rotllo d'Amongri, la part de platja, no? Però la part de platja de torruella és l'estartit. Tampoc no sé si els castells de sorra... Què que fan? La sorra de l'estartit i la porten cap a torrulla? No, de tota manera t'haig de dir que els veritables escultors de sorra... La sorra de la platja no és bona per fer escultures de sorra. Ah, no? No. Perdona, tota la vida jo fem castell de sorra amb la platja... Però no els fas amb olals, els fas amb una certa alçada, diguem-ne. I a més a més no et duren massa. Però els autèntics escultors de sorra, que fan escultures que són durables, que duren una setmana, dos, tres, eh? Ho fan amb sorra i que a més a més pots elevar-la, pots compactar-la i pots fer coses més elevades que no pas. Pots fer coses de 5-6 metres o 7, i autèntiques rastieses. Doncs la gent que treballa amb aquest tipus de sorra és sorra de obres, sorra de la cantera, diguem-ne, i l'han de portar després. Jo potser aquesta sí que farà així en superfície. També es fan castells de sorra, evidentment la gent que té platja fa certament de sorra en platja, no? Però ha de ser una sorra especial, no totes les sorres serveixen per fer-ho. Perquè jo vaig veure uns que tenia la sorra anava mullant amb aigua o amb un líquid o alguna cosa especial i anava posant. Sí, de fet, també la gent pensa que quan estan seques és quan duren més, i no, és quan estan omides. Quan estan seques es desfan, quan estan omides és quan aguanten. I els escultors de sorra que costumen a fer perquè aguantin, és mullar o remullar les escultures amb aigua de la rajada amb cola. Home, hi ha escultures d'aquestes que duren mesos i mesos, clar. I amb la cola, qui de més ha enganxat, encara. Si no, d'aquesta fila de màgia, el carrer de Torrella de Moundry, podeu visite l'abula... Les escultures de sorra en parlarem una altra dia, si ple. Hola! Què passa? És un tema que he tocat molts anys de la vida. Perdona, perdona. A veure, ho encalla. Què vols que fem, una especial d'escultures de sorra? No, el dia que faci algun certament d'aquest, jo us ho posaré a l'antigenda, ja en parlarem. Ja és que... Ja, la ja va venir a la fanfà... Hi ha més coses, em sap greu, però hi ha moltes coses avui. Hem d'anar avançant i anava a dir que si voleu més informació, hi ha Fimac, guió, màgia, punt com, d'aquesta fila de màgia, el carrer de Torrella de Moundry. Passem ara a la Fira de la Pagesia i el medi ambient de Cabrera de Mar. Com m'agrada, això, com m'agrada? Perquè ja està tot a punt, però comenci la primera fila. És la primera que fan Cabrera de Mar aquest cap de setmana. Productes de la Terra, un clàssic, no, Ellie? Sí, home, sí, a més, a Pagesia, imagina't tot el que és el producte del maresme aquí, a tope. Jo també he destacat, com sempre, jo soc aquí amb mi d'allò, l'espectacle d'Aus Salvatges, on podem veure òliges, mussols royals, corbs africans, etcètera, però aquí hi ha uns dels corbs africans, tinc certa curiositat. Però a mi no ho sé, tot el que m'agrada d'això, els mussols que trobo a mi és un animal que m'inquieta, m'inquieta. No ho sé, si m'hi haurà, no, no. Si no sé, aquell col·l que tenen, no hi ha aquells ulls, se li m'inquieta, m'inquieta. I aquí també podrem tenir una rossola popular, eh? Sí, el dia 8, ja tenim dos. De moment, de rossoles populars, el 8 de juny. Mussol a la cassola, o no? Ostres! Deu ser dur de menjar el mussol, no? Com ho ha de fer, com ho ha de fer, corral. No he sentit mai que el mussol es cuini. Ni els ous, ni res, no? Què passa amb el mussol? No ho sé, no ho sé. Per què no el mengem? Ja que no el mengem, té un tipus d'austró. No és difícil d'estromar, tenim molta ploma, i després no ha quedat res, o què? No ho sé, que girar al cap d'aquesta manera rara, que no sigui que no... I ja no has hagut d'acostar perquè dius calla, a veure què passarà. Segurment amb la informació hi ha la pàgina de l'Ajuntament, que és cabrera de mar.com. De sangim de Freixenet. La sangim de Freixenet ja està preparada per la 18è edició de la Fira de l'Òu, que tindrà lloc aquest diumenge vuit de juny. A veure, la Fira de l'Òu, Ellie, d'aquí vaja. Xifres, xifres, xifres. Tots els participants tindran tota la gent que hi vagis a costi. Els hi regalaran mitja d'11 a 12, estan previstos uns 20.000 ous per donar. I es fa un esmorzar popular a primera hora de la Fira, que es donen un parell d'ous ferrat fins a 2.000. Els 2.000 primers personals, els primers que arribin, de fet, si te'n donen 2 ous, són els 1.000 primers persones, tindran corren esmorzar un estupendo al ferrat, allà sangim. Xifres, que són les que us agraden, que jo ho sé, això. Activitats infantils. Pots donar menjar les gallines i recollir els ous. Que a mi això també m'agrada, em diria jo. Està decidant tenir una criatura per anar a fer aquestes coses. Quan vas a l'adulta, no t'ho deixen fer. Però només és per patir-te, això? Sí, és l'excusa per fer-te. Tens un nen i pots fer totes aquelles activitats. Aquesta és una d'aquelles que dius, jo vull fer-ho, sóc gran. Tu, que ets gran, no ho faràs, ho faran els nens. T'ha passat l'arròs per recollir ous i el toca, toca i tot això. Si hi ha algun adult que no li agradin els ous, podia fer-la, no? Pots vos canviar, no? Escolta, aquest nen no li agrada, puc fer-ho jo. El ous és molt contemplat. L'ou com a protagonista, m'imagino que també hi haurà plats... de diferents índoles, on l'ou... Sí, home, hi ha sortets i a més a més de les productes... relacionats amb el món de l'ou. En fi, sí, sí, et dic, ja tot, els pintats, i en parlo de els pintats, també que té la seva gràcia. Vull dir que hi ha un concurs i fan una entrega de premis. De fet, cada any entreguen el ous personatge d'ous, no? N'han fet diversos, de fet, en la porta, passen molta gent per aquí. I aquest any li donen la visita a la seva ous. Perdona, té com a... doble sentit, no? Un personatge d'ous, per exemple. Sí, sí, sí, que li ponen un par, si posa un pic. I aquest cas, en aquesta edició, doncs, és l'Hidra Esteve, que és un noi que... A veure, tenim un accident, és un pilot, pilot de... de formular, o pilot de rally. Sí, de rally. Sí, sí, sí. Tot i així, a Sant Guim de Freixanet. No, perquè em sembla que va participar al decar d'aquesta última edició, amb el seu cotxe adaptat. Si voleu més informació, sangim.cat, és la pàgina web de la Fira de l'Òu de Sant Guim de Freixanet. Que Sant Guim de Freixanet està per... el panader és o m'ho sembla a mi? Sant Guim de Freixanet està... No, està... A veure si podem buscar-ho, això. Perquè... Per servir-ne, diria, eh? Per servir-ne, sí. A l'àrea de Gizuna, per allà, eh? Diria, eh, diria, eh. Ara el busquem, mentre tant anem repassant més activitats. Com, per exemple, el que també hi ha aquest cap de setmana, que és la Fira del Pà de Castelló d'Empúries. Potser sí a Fira d'Òu, ja el dia de venir a Fira de Pà pel sucar. Afectivament, efectivament, eh. Primer anem a Castelló a agafar el pa, i després anem cap a Sant Guim de Freixanet a sucar. Sí. No passem el pa i quedem-nos en l'ou, perquè on havies dit, Eli, que estava? Sant Guim, per servir-ne... Jo dic el Penedès, perdona, jo dic el Penedès, eh. Què és, Cristina? Lleida, eh. Per la part de Lleida. Bueno, mira, no anaves aquí en mirada, Eli. Jo t'ho m'he trobat més tu que jo. Però on està Sant Guim de Freixanet? A costat de Lleida, Lleida, o... Per la Fira de Gizuna, per allà, no? A la que s'agarra. Tu dius la s'agarra, llavors. En fi, la Fira del Pà de Castelló d'Empúries, el proper 8 de juny es celebra a Castelló la setmana edició de la Fira del Pà amb algunes novetats. Si l'any passat el convidat passi al Pà de la Tramuntana, aquesta és la Cervesa Rufa Blat dels aigua molts a l'Emporda. Tot molt nostrat i tot molt a prop, no? És això, la Cervesa dels Aigua Molts. Escolta, el que tinguis, està fantàstic. Teniu totes les botigues al carrer, un munt d'activitats, a més a més, eh. Tinc i tot, si aneu amb les criatures, et l'ensenyaran a fer una bossa pel Pà. Un taller de costura, costura familiar, amics meus. Que s'ho està molt bé i, a més, ara el Trapillo i tot això, jo deia amb l'altre dia, estava moda, eh. Més que fer Trapillo amb els nens. La teva pròpia bosseta del Pà. Aquí te mato, aquí Trapillo. Bueno... Home, si no n'hi ha un, està a punt d'acabar la secció, no aguanta molt. Quan els parat els ous de Sant Quim de Frencet, de Frencet, de Frencet, perdó, m'he aguantat molt. Bé, alguna cosa més sobre la fila del Pà de Castelló en Púries? No, no, no, passa cap al grup. Castelló.cat és la pagina web, si voleu més informació. I ara sí, efectivament, eh... Com ens agrada la festa del timbaler del grup. Ja és aquí la 15a edició d'aquesta festa que va tremular a tothom. Es celebrarà aquest cap de setmana, 7 i 8 de juny. Home, a veure, Elia, qui és el que hi haurà? Perquè cada any veiem algunes imatges per la tele i la veritat és que ens haurà de veure la gent disfressada. D'època del segle 17 o 18... Doncs 1800. Ah, segle 19, llavors. A començament del segle 19, 1808, no? Sí, sí, de fet, ja és a tota la història aquesta, veurem els francesos d'esfilar, veurem totes les dramatitzacions en bodès i paraver, dels sumatents, campament militar dels francesos, timbalers, amuníaball... Bé, estarà molt bé, això, el telèfon de gràcia. I, a més a més, em pensava que això del bruc estava fa lluny i que va, està aquí, igualada. Escolta'm, tampoc, hem d'anar massa lluny. Al bruc està aquí, al peu de Montserrat, no? Sí, sí, sí. Es podrà agrair de representacions teatrals el carrer que conmemoren aquesta victòria contra les tropes napelòniques de l'any 1808, l'entorn de la llegenda del timbaler del bruc. I, a més a més, també passarà en la pel·lícula Bruc que vam fer fa anys o no? Sí, i nomes. Un mercat d'usines lorals, premsa d'olivades... En fi... Seran olives, també, eh? Seran allò... Sí, per qui vulgui, tingui curiositat per veure, una premsa d'olives. Bé, doncs això serà el... Aquest cada setmana, com diem, aquest 17 dia al bruc. Si voleu més informació, bruc.cat. Amb l'última amb qui hi ha gent de la setmana, que és el quart mercat. Vas a tope, vas a tope. No calia fer-les totes, tampoc, home. Com que no? Perdona, clar que sí. Que la gent es colleixo, home. Bé, doncs mira, tenim un minut per comentar que hi ha el quart mercat de les pècies d'Argançola, no? Sí, sí, sí, que em fa molta gràcia, perquè, bueno, aquestes s'ha dedicada en concreta a la Mostassa, que està molt bé que, a més a més, aquí són productors de Mostassa, i jo estava com molt... Ah, no? M'ho he tancat allà, no? Sí, jo em pensava que era més allò, clar. Pensa a Alemanya, una cosa així. Aquí també, eh? No, no, però sí, sí, sí. Aquí també són grans productors de Mostassa, veu, terrenvins, productors de Mostassa, i, aleshores, amb tot una sèrie d'estans dedicats a diverses espècies, i fins i tot hi ha un concurs de sal aromatitzada. Això és a Argançola. És un mercat que rememora el paper de Catalunya central en el cultiu del Safrar, el segle XIX, i, en guany, com dius tu, la protagonista serà la Mostassa. Ho hem de deixar aquí, no tenim temps per més. Cristina, la teva preferida quina és? Jo, me'n vaig a la sagarra. A la sagarra, eh? A la sagarra? Molt bé, molt bé. Élica de Vil·la, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Moltes gràcies. Bona tarda, Vil·la. Tots units a la proclamació del nou rei, i, si no pot fer-ho compatible, enviarà un representant els actes d'antronització d'altra banda. El conseller Homs ha afirmat a Suïssa que el veritable motiu de l'abdicació del rei és mantenir el negoci familiar. Ja són nou els col·laboradors de la revista El Jueves, que han decidit plegar per la retirada d'una portada crítica amb l'abdicació del rei Joan Carles. L'autor del dibuix Manel Font de Vil·la diu a Catalunya Ràdio que el rei serà un altre partidari. Espanya comença a tornar els diners del rescat bancari europeu amb aquesta decisió al govern de Rajoy per atendre forçar la confiança a l'economia espanyola. El conseller Ministres ha aprovat també reduir les comissions que les entitats cobren el comerç per les operacions amb tarxeta. Il·libx 35 que supera els 11.000 punts per primera vegada, des de fa 3 anys, com a ressaca de les mesures d'ahir del banc central europeu. Ha tancat amb una pujada de 1,7%. També hi ha hagut 5 anys, encara que més moderats a les borses europees de referència. Per a com a mèdia Vladimir Putin, arrauneixen per tractar de la crisi d'Ukraine en una reunió improvisada normandia als presidents dels Estats Units i de Ràcia, participen en els actes pel setantè aniversari del decisiu desembarcament de la Segona Guerra Mundial. Els aldarulls pel desallotjament de Can Vies han provocat fins ara 74 denúncies per d'anys a vents privats que no s'han quantificat. Ho recollim en informe municipal, que situa en 415.000 euros les pèrdues provocades en mobilitat i urbà i edificis públics. Els principals costos són en contenidors i serveis extra de neteixa. El professor d'Institut de les Illes, que fa vegada fama en defensa de l'escola en català, ja fa 30 dies que no ingereixi res i ha perdut 15 quilos, però manté un bon estat anímic. El govern valer diu que té l'intentió de dialogar, però de moment no ha concretat cap trobada. També gestora, com se circula per les carreteres del país? Equipviar-hi endavant. Encara hi ha cuas o lentitud, si més no, la ronda del des de Valldour fins a Diagonal, l'encentit trinitat i de Collserola, Padralves, han sentit llobregat a la ronda literar les cuasas. Una franca i cantonis han sentit trinitat i a Barcelona l'entitud, en els dos sentits. L'AP-7 encara carregada aquesta hora, per barbarar en sentit nord, i un quilòmetre de l'entitud encara a les 17 parets. En sentit vic. Catalunya Informació. A partir de la final masculina de Roland Garros, acaba de guanyar referèdola de l'Andi Marra, i ho ha fet en 3 sets, 6-3, 6-2 i 6-1. El seu rival diumenge serà Nova Djokovic, que abans s'ha imposat el Lató Gullvis en 4 sets. I a la forma l'1, han acabat els primers entrenaments lliures del Gran Premi del Canadà, en Fernando Lonso, que ha marcat el millor temps, el pilot d'Estudio de Ferrari, a les 8 hores d'aquí, la segona atendà. Pel que fa el temps tard, amb sol en general i amb algunes no volades, el Pirineu del Lleida al cap de setmana serà solellat i pujarà en les temperatures amb alguns no vols baixos o boires en alguns trams de la costa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. Parla Andrea Bueno, ha explicat el paper de les dones del 1714 a Catalunya. És l'objectiu de la Xarrada, que impartirà demà la mestre diplomà d'antiologia, Rosé Garriga, a les escoles. Serà en una conferència que organitja el grup nostra dona de la parroquia dels sants Justi Pastor. El tricentenari marca en guany molts actes arreu de Catalunya. Aquest és un d'ells i Rosé Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones al 1714. Asegura Garriga que si les dones no s'haguessin fet seu al 16 de Barcelona, els homes no l'haguessin seguit. A més, les dones d'Església també tenien un paper important a la Societat Catalana, tot i estar marginades per la mateixa institució. El 1714 a tothom i era, les dones també, és la conferència que explicarà tot plegat demà. De la mà de la mestre i diplomà d'antiologia, Rosé Garriga serà a dos quarts d'onze del matí a l'espai de formació de les escoles. Més coses aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. Es faran el dia 10 i el dia 19. Es parlarà separadament dels susos del Parmaterial i de qüestions urbanístiques. Vim març, dia 10, es farà un debat sobre els susos a Collserola, com ara quins usos en fan les bicis i els casadors, l'usnocturn, l'agricultura, entre d'altres. I dijous, 19, serà el tor del debat sobre temes urbanístics, per exemple, mes dies d'equipaments i vials. Es faran a les 7 de la tarda la sala de l'Eigidor Cónsol de Can Ginestar i tota la informació que es tractarà, pot consultar a l'espai participa del web sanjos.cat. I una punt més. El col·lectiu Sumater i Estrena seu a Sant Josep. A partir del proper 16 de juny, aquest col·lectiu, sense faig de lucre i no partidista, tindrà el seu lloc social, el centre cívic, Joan Maragall, cada dilluns de 6 a 8 del vespre. L'objectiu és que pugui acostar-s'hi tothom qui vulgui, per afiliar-s'hi o per preguntar dubtes o demanar informació. La seva intenció és estendre el debat social i polític sobre Catalunya i el seu futur. I també la consciència que cal que la societat civil catalana s'hi impliqui en el procés sovranista. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als sanjos notícies de dició vespre a les 7. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, el web de la ràdio, radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Facebook i al Twitter. Molt bona tarda. Escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Nits d'el·lectrònica ara és vits. Vits, molt més que nits d'el·lectrònica. Ara divendres i s'acta de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Que et vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com 6 i 8 de la tarda benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona amb la Júlia etmellà, acabarem el programa i la setmana, el seu espai de música que parlem de Joan deusà i els tipus d'interès. També tindrem el senyor Benito, que ja corre per l'estoi número 1 de la ràdio. Senyor Benito, bona tarda. I tant que corro, eh? Descansi, descansi. Ja puc parar? Sí. Vam dir que tenia que fer 100 voltes a la taula. Quan arribava tard ho havia de fer, però té temps, encara, perquè hem de fer el cinema amb el Jordi Roca i el trending topic de la segona hora amb la Cristina Vargas. Què fa, aquest, aquest de les sintonies? Sí, és una barra de ràdio. Jo li porto coses noves. Sí, m'ha agradat, m'ha agradat. Tornem a posar la sintonia i cantem. Jo també la canto, vostè. Passem per el trending topic. Avui ha sigut el més comentari de Twitter X-Men, perquè avui arriba les grans pantalles. Una de les pel·lícules més esperades per tots els fans de la saga dels mutants. Amb migs, menys dies del futur, passada arriba avui a la gran pantalla, la Cisena entrega dels mutants de la saga de Marvel. Una de les més longeves i rendibles del cinema de superheròge es presenta com a protagonista de les estrelles de cinema d'Aqueti Vendres. Tot i que això suposo que haurem de preguntar al Jordi Roca. L'espectació no obstant a Twitter també ha estat i és màxima i no és per menys, perquè avui es presenten nous mutants. Un dels més destacats és Marcuri, interpretat per Evan Peters, un mutant que té per capacitat sí més ràpid que l'ull humà, però tot i les novetats i la quantitat de nous personatges que s'inculporen qui no podia faltar estarà un dels grans protagonistes. Per tant, una reunió de nous i antics protagonistes de la saga. Perdó, perdó una pregunta que estic pensant. Com es diu l'Obez, no, en català? Lluvato. Lluvato, però el nom així original no es tradueix, no? És com si jo a ti et dic Jorge. No, però és Wolverine, llavors, el nom original és en anglès. Sí, en anglès, sí. Però li diuen l'Obez, no? L'han traduït al castellà. Llavors, si fessin la dupleta en català... En català seria... Lluvato. No és el mateix, eh? No, que diuen... Sí, que viene... o aquella... o aquella, la baguera... Que viene el Obez, no, hòstia, que caigui. Escolta, que ve Lluvato... Que vingui, que vingui... I que diria... Doncs Lluvato, si ho prefereixes, sí, interpretat per Hugh Jackman... No, no, jo no. Interpretat per Hugh Jackman, que precisament ha estat un dels actors que ha destacat com a cosa més impressionant de la pel·lícula, aquest nou repartiment que del qual disposa, no? Per tant, com hem dit, una reunió de nous i antics protagonistes de la saga, que 20 Centro i Fox presenta com la més ambiciosa de les entregues rodades fins ara. I com a punt Jordi, destacat, doncs, que hagués tenit a 3 a 4 de 10 de la nit, a 4 s'ha matrat la pel·lícula X-Men, primera generació, per a totes aquelles persones que avui no vagin al cinema, veure-les doncs, que facin un recordatori. Què diu la genera de Twitter, per exemple? Paridista curiosa, arriba una de les estrelles més esperades. X-Men, dies del futur passat. Un altre comentari, és el Víctor Esquirol, diu X-Men, dies del futur passador. Potser en Matthew Bauch va deixar el llistó més alt del que creiem. Ineva el mort, diu, la meva mare no em deixa anar a veure X-Men, perquè m'ha pujat la febre. Doncs mira, que posi 4, avui? Sí, que posi 4, per exemple. L'X, perdó, l'X ve de incògnita o...? No, es despeja sola. Bé, tenim el telèfon, que segurament també ens en parlarà... Bé, segurament no, ens en parlarà. El Jordi Roca, per parlar de cinema. Jordi, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Com es viu des de la costa o és dels Estats Units de Malibu? Sempre està igual, vostè. Que no està en Malibu, el Jordi Roca. No, ara no sabeu que està a Rússia, no? Ah, jo vaig canviant la destinació d'Ajuntament i tot. On està? De Rússia? De Rússia on està? A Vladivostok? No, estic a San Petersburg. Ah, vostè. Vostè té classe, senyor Roca. Senyor Roca, vostè té classe. Sí, sí. Bé, tu, Vladivostok. La vincula de la perspectiva, ni Epsi. Què diu, ara? És un carrer de San Petersburg. Bé, bé, fes-ho, fes-ho, fes-ho, fes-ho, fes-ho. Ho dius com si jo... No ens en callem, ens en callem. En Franco Matiado té una cançó que en parla. No ens en callem, perquè hem començat bé. Avui s'estrena Jordi, dies de vinilo, i aquest és el trailer. Todo lo que necesitamos es amor. O unides love, ya lo dijeron a Ronny Stone. Tengo amor, he hecho amor. Se llama me urgente porque le estoy pagando con mi salud. Soy maduro, no soy imaduro, soy maduro, soy maduro. Yo no pudo ir preso, oficial, escúcheme, yo no estoy por casar. Familia de los Pulitzer. Ana, que és parell del papa. És el Ratzinger. No, ese es el dibujito del robot, Ratzinger Z. No, ese es Massinger. Igual que la de 9,5. Sí, aquí Massinger. Bé, doncs ja ho veiem. Arriba des d'Argentina dirigida per Gabriel Neixi. És una comèdia argentina que, per cert... No ho havia arroscat. No s'ha estrenat aquí, no s'havia estrenat encara fins avui, però jo no vull dir res, però jo l'he vist. Potser no hauria dit això, no l'entena. No, però ja l'he vist. Com t'ha arribat aquesta paleta? Perquè el videoclubs no està i a les altres no va tan poc. Ui, doncs no ho sé, no m'ho recordo. Què t'ho ha mordit, a tu? Ah, no em recordo, era una prestrena que vaig anar a alguna cosa. Tinc una mica de gent tica, la millor que l'havia enviat. Sí, segur que va ser això. Escolta, Jordi, gràcies per arreglar-ho, per intentar ajudar-me. De totes formes... Ara disposats, l'acosta final de temporada... Ara sí, ara sí. El que no has fet durant els 8-9 mesos de temporada és l'esperit. Atenció, perquè aquesta pel·lícula no està mal, em va agradar. Jordi, de què va? Mira, ara aquest cas són 4 amics, que per ells són més importants per a un cantor. La música i l'amistat són amics des de fa molt temps, des del col·legi quan van descobrir que tenien la música com un dalt que venen en comú. Un grup inseparable, un d'ells són tots molt artistes, perquè un d'ells és l'úcut de ràdio, l'altre és director de cine, l'altre és el líder d'una banda musical, que ens hi ha hagut els Beatles, i el Facundo, que sempre va assumir amb ser compositor, però té un treball en un cementiri privat. Que és el que passa, que quan un d'ells es casa, crea un terrabastatge amb tota la seva amistat i amb com es volen plantejar-se la vida. Una comèdia d'amics va rejant amb música i moltes dones. Bé, doncs aquesta és l'espelli de la setmana, que l'estrena avui. Passem cap a la següent estrena, que és l'ico de l'otro, una producció francesa de la realitzadora Logan Levi. Aquest és el tràiler. Tu, padrí, jo, te hemos querido cada segundo de tu vida. Siempre serás mi hijo. ¿Cómo son? Son palestinos. ¿Y tu, bebé? No tienes ganas de abrazarlo. No. Soy mi peor enemigo y, sin embargo, tengo que quererme. ¿Nunca has pensado eso? Es como si no existiera. Yo no puedo sentirme judío y tampoco me siento árabe. Tendré que cambiar mi equipá por un cinturón de explosivos. Por favor, no digas eso. Va. Aquesta és la pel·lícula... On passa? A França, o no? On passa aquesta pel·lícula? No és francesa, però... A Israel passa. Sí, perquè en aquest cas és un drama absolut. Ja. Per la banda sonora ja ens l'imagina. Ara aquest cas coneixem a dues famílies. Una d'elles té un fill, però en aquest cas la protagonista. Un dels fills està a punt d'entrar a l'exercit irreal. És un fill de la família. Descobreix que no és fill dels seus pares, sinó que va ser intercanviat. El neix, ell, és palestí. És fill d'una família de la França. A partir d'aquí, la crisi d'identitat que sent ell, que ha estat educat amb un hòdit contra l'altra banda, que a sobre està a punt d'entrar a l'exercit irreal. Descobreix que ell és palestí, causarà un terrestre a les dues famílies. Per donar-se una mica i per ajudar-se una a l'altra a entendre quina és la situació de l'altra, ser una mica empàtics. Es coneixen, entre un i l'altre. Les mares i la mare i el pare, amb dues famílies, es deixen reunir-se per aclarir l'identitat dels seus fills. Aquesta és la pel·lícula, El Lijo del otro. Passem a la següent estrena de la setmana. Es diu Pancho, és una comèdia espanyola. És un gos. Sí, el Pancho, oi? Sí, el gos. Que marxàvem al principi. Sí, el Pancho, el perro millonario, que la van rentar a Malaga, en Patricia Condi, següent de la Rosa i Martaz, aquest és el trailer de Pancho, el perro millonario. Este verano. Ah, sí? ¿Aventuras? No te podrás llevar a Patricia en un tàper. Acesuras. Avisión. Y siempre hay un plan B. Este es el plan B. ¿Al resto? Ai, por favor. Y todo lo que el dinero no puede comprar. Me pienso salir de casa. Aquí és una broma, no? No, no, no, no. En fet, la pel·lícula, Pancho, el perro millonario, és una pel·lícula. Sí, ara jo faré una del calbó aquest que netejava, el d'Olimpio. Però què és això? És com una mena d'espinó. D'anunci a l'Hermatratge. A mi, a més a més, coincideix en una cosa, el Pancho, i avui hi ha sort que és el dinari de l'euro millones, 100 milions d'euros, no sé si coincideix o no. Intentar fer una mica creatiu, sorprendre una mica. Hòstia, però jo pensava que era broma, de debò, perquè dit això del Pancho que em recordava el gos aquest, que s'anava amb els diners, però no me'n pensava mai que s'hagués fet una pel·lícula. No, és el gos, suposo que ja no s'ha de ser el mateix, perquè de l'anunci vulguis que no ja fa alguns anys, almenys no dos, però la raça és exactament la mateixa. I en aquest cas què passa, que el gos s'en va amb els diners? El gos té molta pasta i ens està cuidat per l'Ivan Massegué i també per la Patricia Conde. El que passa és que hi ha un trauma multimillionari que vol intentar robar-li o estafar-lo, i com que està ben assessorat per l'Ivan Massegué, la Patricia Conde, com que no ho aconseguirà, decidirà que s'acuaster-lo, fer-lo tot el possible per emportar-se la fortuna del Pancho. Una comèdia que mira, tot i que els actors, principalment per Patricia Conde, són molt bons, però crec que és una bona iniciativa, que està bé, no sé, és diferent, almenys. Una pregunta, posaran l'anunci abans de metre la pel·lícula, perquè és com una mica la continuació, amb els diners hi ha el multimillionari. Jo no sé si els senyors els han pagat una pasta per fer la pel·lícula, perquè això és una publicitat bastant bona. Això és un anunci, de fet, de l'Oteria i la Posa del Estado? O l'Oreo Millón? No, jo crec que era l'Oteria i la Posa del Estado. L'Oteria i la Posa del Estado. Està dintre, pago. A mi l'anunci em va agradar molt, eh? El Pancho, el Perrumianario. La Pancho l'ha tocat a l'Oteria i es veia alguna cosa així. Sí, el veu, a la pel·lícula també hi ha espatxorrat, hi ha munt d'espatx, i tot, amb su casa... I sortir a la piscina, no? A un coxonet, o... Però a mi em fa molta gràcia, això. A mi també és passada. Ara potser és una merda, la pel·lícula, eh? No. No. Una pel·lícula d'una qualitat interpretativa, i d'una realitat. Sí, veritat. Perdona, segur que els guia de l'encave fan la broma i el Pancho el deuen nominar alguna cosa. Perdona, és que com per... Jo dic una cosa com a director, com es fa per dirigir uns gos per fer-li entendre que vols que posi aquesta cara... Però que estan entrenats i utilitzant també els sistemes informàtics i coses d'aquestes, no? Jo crec que aquí els efectes audiovisuals són importants. Que no és tot de veritat. No, és veritat. Quan algú s'ha agafat el telèfon, no és veritat. Quan algú es parla tampoc... Perdona, dic una cosa, el Pancho aquest. Per anar-se amb tots els calés, tonto no devien ser. Per tant, segur que s'havia agafat el telèfon. Bé, escolta, va, parlem ara de la següent estrena, que avui sí que ho trenem tot i que ho hem començat a fer un moment. Fem parlant de X-Men, dies del futur passat. Avui sí que ho entenc, això. És molt difícil, jo ho has de pensar en aquest títol, és que no l'entenc ningú. Jo havia un llibre d'un escritor de Daniel, escrivia sobre coses de misteri, com un quarto... El quarto milenio. Sí, coses d'aquestes, el montànic. Tenia un llibre que es deia Recuerdos del Futuro i Regreso al Pasado. Bé, escoltem el trailer, si us sembla bé. Profesor, sí que és difícil de creer. Me han enviado a buscarle, desde el futuro, dentro de 50 años. Puedes repetirme esa presta atención. Al principio, los centeneros solo atacaban a los mutantes. Después empezaron a atacar a todo el mundo. He venido de muy lejos para que nos guíes, no reunas los X-Men. Necesitamos tu ayuda. Dile al que te envío que estoy ocupado. La persona que me envió fuiste tú. Oh! Una pel·lícula crispatera. Sí. De bucle temporal. Sí, ja ho veig aquí. Això que m'ho han solucionat, ja han fet algunes pel·lícules d'X-Men i hi ha arribat un punt que la Terra l'han salvat tres o quatre vegades. Sempre està en parell la Terra. Acaba que s'acaba la pel·lícula i acaba bé el dia següent. I l'han de tornar a salvar de nou els X-Men. X-Men sempre fa el mateix. Paren el rodatge, la pel·lícula, quan tot va bé. I el dia següent sempre passa alguna desgràcia. La pel·lícula, quina és la desgràcia? Jordi, explica'ns de què anirà aquesta vegada, perquè aquí hi ha flashbacks, viatges en el temps, etcètera. Sí, a veure, de fet, els retros en el temps es rendeixen al flashback. És a dir, anant cap al passat, ens trobem amb l'agència d'X-Men, que ha de fer una nova catàstrofe de guerra final. Com diuen ells, com molt bé has dit tu. Cada pel·lícula és la guerra final. I el que hauran de fer per poder dense la guerra és tornar al passat per canviar una cosa que va a passar, i a veure, la pel·lícula hi convence a ells mateixos, però del passat, de que els ajudin a canviar aquest succes, perquè en el futur puguin salvar el món. Una mica complicat, però jo crec que es pot estar bé, sobretot, la confrontació que hi ha entre els personatges de tota la vida, el xifxau, en el novel·l, etcètera, retrobant-se després en el seu passat quan eren joves, amb una mica d'incréduls, que el seu futur els estigui venint. Ja vam fer una pel·lícula on ja situen la trama dels X-Men al passat, que em sembla que era Universitat Mutant o alguna cosa per l'estil. Però jo diria que en aquell cas, potser hem equivocat, però jo diria que en aquell cas, succegen el passat del que nosaltres coneixem, perquè en aquest cas, futur i passat, intractuen. Ah, va, va, va, sí. El que haces oi, tindràs suger con la eternidad, no? Clar, en aquest cas veiem, el novet no d'ara i el novet no de fa no sé quants anys, els dos, cara a cara. El lluvator hem quedat, eh? Ah, bueno, el lluvator. Clar, no diria Déu. Ja, ja, ja, què passa? No puc preguntar una cosa, perquè fa un moment estàu per allà per fer preguntes, ara ja no. Jo, abans de passar les notícies, volia fer una apuntrespecta aquesta, és que no sé si sabíeu que el Hip-Jack Man, que és el intérprete, el lluvator, el lluvator... El lluvador guapo, que us torna... Sí, perquè jo tinc moltes amics i moltes amigues, que ja m'han dit que només anirem a veure la pel·lícula. Sí, doncs va estar apuntant no fer la pel·lícula, perquè no era la primera opció del director, sinó era la tercera, però per coses de la vida i circunstàncies, doncs van anar en cayent i no volaven fer els dos primers, i per tant, la va acabar fent. Aquesta? Sí, sí, aquesta. Volien substituir el projecte. No volien substituir-lo. Els inicis no havien pensat en ell com a primer protagonista, com per fer el lluvator, en aquest cas. Sí, sí, sí, sí. I m'ho reclamen, el lluvator. Hi ha dos persones, dos actors, que en aquest cas, un primer que no va poder fer-la, i va dir que no, després el segon va succeir el mateix, i finalment va estar ell, i va acceptar. I gràcies a això, ara podem anar a veure'l. És que ell també ha dit que qualsevol que sigui més pel·lícula, que ell les farà, perquè no hi havia dubte d'aixim, que estaria la seva última o no, però... Va ser el 2, va ser el 2. Va ser el 2. Vostè, senyor Benito, volem fer una punt o no? Però si no és un tema que ja havien tocat el Terminator. El què? Va de que havia del futur, perquè va mal de que... Parlant de Terminator, parlant de Terminator 2, he vist una... Recordeu de la pel·lícula Terminator 2, que hi ha una escena a una mena d'un camió... Sayonara. Sí, que el Terminator va amb la moto... Què veus, Terminator? Si això és de la generació de fa mil anys. El canvi que tothom reclama, ja ha passat de moda això de Terminator. Quin canvi? La casta, no? La casta. No prou. No, jo volia dir que han reproduït uns friquis del Gran Defautor, que és el vídeo-joc, amb una escena de Terminator igual, però fet amb Gran Defautor, una cosa molt friqui. Va, passem a les notícies de... Deixa'm dir una cosa, Jordi, molt ràpid, de la pel·lícula de X-Men, com a l'Estecan, quan a l'Alen caig participa, com a B-Shop, el négara que surti a Intocable, que és tot en famós francès, que es va fer per la pel·lícula Intocable, s'ha col·lat en l'Alen, i s'hi interpreta a B-Shop. Va, passem ara a les notícies de cinema. Què fa? També canta aquesta. És allà venint a tocar-li el putarro. Sí, escoltava. Que vegin que estem atents. Si canta vostè, jo et volo gelós, també. Va, vinga, va, passem. Passem cap a les notícies de cinema. Va, passa la Cristina, aquí, on hi està, també, el Can, una mica. Sí, Jordi, o cantes tu, o no canto jo. Cantem els 4, eh, ja t'he dit ara. Va, una, dos, tres, passem-me les notícies de cinema. Anem al tema perquè 8 apellidos vascos torna a brillar. Mira, jo, de veritat, no sé què fer, no sé què dir, no sé si amagar totes les verdes... És que això ja... Jo espero que Aixement la torni a desbancar, perquè vam dir que només Godzilla havia aconseguit desbancar-la, però és que el cap de setmana següent i el cap de setmana passat ja va tornar a guanyar una altra vegada, 8 apellidos vascos, i torna a ser una setmanet la pel·lícula més vista. Esperem, doncs, després de no sé quanta setmana, que a 62 setmanes has recordat més de 54 milions d'euros, i esperem que Aixement, per fi, aconsegueixi ja desbancar-la. Sabem alguna cosa de 8 apellidos catalanes? No se sap res de moment, eh? Jo suposo que s'estiran una mica, fins que puguin, d'8 apellidos vascos, però de moment no tenim notícia de l'8 apellidos catalanes. La qüestió és que no ho entenen i torno a veure? No ho sé, la qüestió és que suposo que arrossegats per aquest fànum, i jo encara no l'he vist, i és que em debo a fer l'únic a parlar al món. Ja sóc objector d'aquesta pel·lícula. Si els espectadors de penquessin de les teves crítiques de la pel·lícula no arribarien aquestes xufres, Jordi, és que és una pel·lícula i jo... Jo em dic un aspecte contrari, jo crec que és una pel·lícula que no arriba ni al cinema de Bàriu. He de ser la conchita de vasco al cinema! T'obligues a bo! Com que sabeu que a mi em agrada... ja veig que el que voleu explicar-me... El senyor Domena, com et pot agradar aquesta pel·lícula? Que simple que és, por dios. Escolta, però què estan visint? i es preparaven més coses per un presentador com un programa com aquest. Això us fa molt pensar, els col·laboradors. Sí, sí, jo estic dirigint un programa on hi participo a vosaltres. I m'agrada el xapillós Vascos. Reflexioneu-hi. Per cert, que Pixar presenta els seus nous projectes, no, Jordi? Doncs sí, més o menys curiós, perquè durant aquest 2004 no s'estrenarà cap pel·lícula de Pixar, i des que va néixer amb una productora, cada any ens ha d'agafar una pel·lícula, i aquesta vegada han decidit que no n'estrenaran cap, al 2015, quan s'han estrenat dos, una mica per com pensar, diguéssim. La primera d'elles no sé si serà gaire ataquillera, perquè és titular de God Dinosaur, encara no... Un altre Dinosaur, eh? I en 3D, no? Sí, encara no s'ha d'anar gaire de l'argument, tampoc. Bé, suposo que anirà d'un Dinosaur, i ja veurem-hi, de les seves aventures, però no ens en treu gaire, la veritat. Alguna altra posició de Pixar, que ja estigui en marxa? La segona és una cat dirigirà o que farà el mateix que va fer App, que era una de les grans de Pixar, i que es moure en tornes 5 emocions, que són la por, l'aire, la diversió, el disgust i la tristesa. 5 emocions, diguéssim, que competiran entre sí per controlar l'ament d'una nena, la Ridley. I si us en recordeu, a mi aquest argument, no sé si podríem arribar a parlar de plagi, perquè s'assembla molt a la pel·lícula que vam parlar fa poc, que ara me'n recordo com es titula, perquè una nena havia de triar entre 5 grans grups que la de la divergente, que també parlava una mica d'això, no ho sé, s'haurà d'investigar una mica. Molt bé, doncs Jordi Roca, acabem ja amb l'última notícia de cinema, i és que tenim ja més novetat sobre Star Wars, episodi número 7. Sí, perquè ja seria estar bé que en parlem, que a poc a poc, fins que no arribi les grans pantalles, ens van donar notícies, perquè mantinguem... En aquest cas hem sabut que soneixen la Lupita en Nyong'o, que va guanyar l'Òscar, pel seu paper de 200 anys d'esclavitud. La Vicente en Nyong'o?No, Lupita. Lupita, no, Lupita, Nyong'o. Nyong'o?Nyong'o, sí. Nyong'o?Nyong'o? Hi ha alguna cosa més, perquè el dirigirà Jota Abrams, que això ja ho sabíem? No, i també que els personatges de Jodotrono segueixen traient rendibilitat a la sèrie, i un d'ells, en aquest cas, la Briand de Tar, també s'ha unit al repart de Star Wars. Que és aquella, no hi ha alta rosa, em sembla? Sí, exactament, aquella. Molt fan d'aquí de Jodotronos. En fi, ja tenim Star Wars per Restorna, que per cert, han començat ja a aparèixer algunes de les imatges del set de rodatge. El set és la primera de la tercera trilogia. No sé, m'he perdut. Josep Jordi Roca ho sabrà millor que jo. Sí, perquè anava al revés. Ara ja passem. A la set és la que corresponia, perquè primer vam fer la 4, 5 i 6, després els anys 2000 vam fer l'1, 2 i 3, i ara ja fem la 7, 8 i 9. Ara ja podré continuar. Ara ja podré continuar. Ara no n'he resputat el cap, quan haguem de veure les seguides. No hi havia partida a pavar, no podien començar pel començament. Jordi Roca, moltes gràcies. Moltes gràcies. Ja li faré una visita. Ha penjat, el tio. Li estava parlant i el tio m'ha agradable això. No hi ha res a fer. Ara era un cap de setmana llar. No el volia convidar. Es podrà, perquè em trobarà que hi ha cap de setmana llar. Ja s'ha anat al fons la sintonia que dona pas a les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Avui li vaig dir que les havien robat. La passejant per Barcelona? No, no, no. La passejant per Barcelona no l'han trobat encara. Avui, senyor Benito, li hem encarregat l'admissió que parli. Fiqui un locutor, va, la seva, aquí. Escolta, però... A veure, a veure, a veure... La meva posició és molt difícil. Intento posar una mica d'ordre. I aquí sempre parlant sobre els trailers, parlant... Vostè sí que va a la seva. Sí, que fas comentaris, perquè el carrer de San Petersburg... No, escolti, anem a el que interessa. Jo vaig il·lustrant, vaig farcint una miqueta de les coses. Però si no queda molt sec, eh? Jo li dic, si no queda molt pelat, el programa. Jo l'adoro, jo l'hi vaig fer. Sí, però és que la gent no... Virotilles, virotilles. Virotilles és merda, no? No, és merda, és el que tenia la corona del rei. Per cert, aquí anem. Gràcies per caminar el tema, ja. És que si no fa vostè, no, senyor Benito, a sobre. Quin morro. Bé, com dèiem, l'hem encarregat avui el senyor Benito, després d'importants de la vida, parlar del bonic art de la censura. Aquests dies, diguem-ho clarament, en petit, els treballadors guionistes dibuixants del jueves, a través del Consell de la Direcció de RBA... No, Cristina? Això és el que diuen ells, però des de la Direcció de RBA, en aquest cas ha dit que havien consensuat amb els treballadors el fet de canviar la portada del rei i posar-la de poder. Sí, però quan els treballadors diuen que a RBA els obligava a no parlar del rei a la portada i no fer-ho mai més a partir d'ara, sinó sempre a les pàgines interiors de la revista satèrica del jueves, això a Vimsona a la censura. Però s'han de dir les dues parts? S'han de dir les dues parts. Veurem si el rei, a partir d'ara i si el jueves continua mesos i mesos, apareix alguna altra vegada a la portada. D'aquí un any en parlem, si no apareix més, segurament tenien raó els guionistes. Senyor Benito, vostè amb el tema de censura domina molt, no? Bueno, domino. Home, t'ha acabat la censura tu, Jordi, fa un moment, fins que ell no ha volgut no dirigir-te al programa. Com a inquisidor, senyor Berni, avui teniu com a censura, no? Una gran època, no? Una gran factoria de censura. La censura ha existit sempre, el poderós, el que té el poder, el que detecta el poder. Doncs li emprenya que els seus súbdits rebotin i diguin les coses pel seu nom. Però, bueno, la censura ha existit. Nosaltres pensàvem que vivíem en una democràcia, en una llibertat d'expressió, en una llibertat de premsa. Ens ho pensàvem. I que aquestes coses estan superades i que un podia dir el que volgués, a qui volgués, de la manera que volgués. Però es veu que no, ja tenim bastants fets que ho corroboren. Com, per exemple, que el ministre de l'Interior vulgui investigar els tuiters, com si ara no poguéssim dir el que volguéssim. Ho veiem amb l'aportar al jueve, sigui d'una manera o sigui de l'altra, és una censura, perquè hi havia una cosa que es volia fer, no es pot publicar i etcètera. Jo em remeno uns anys, una miqueta més enllà, que dius quan teniu. Això volia saber on es remunta la censura. La censura dels temps i pretèrits. La Bíblia ja va ser una gran censura. Des de que l'home és home, hi ha censura. Des de que l'home és home, hi ha una censura. Adan i Eva portaven una part del seu cos. Això mateix. En principi no el duien. Però van dir, escolta, pinta-li aquí una coseta, perquè ens anàvem ensenyant aquí les vergones. Però ja la Bíblia va patir molta censura. La Bíblia, tal com la coneixem, ja ha sigut un llibre que va passar pel sedàs. No es podia dir tot el que es podia dir. No. Ara que hi ha coses estranyes que havien passat, ja que vam repetir-me la Bíblia, per exemple, hi ha un dels llibres de la Bíblia, que és el cantar de los cantares i català és el cant dels càntics, que és tot un poema amorós. Vostès, si se'l llegeix deteniment, és tot un poema amorerotisme i amb una exaltació gairebé carnal. Però va passar com un amor a Déu, així, una miqueta místic, però si se'l venia llegit, és així. Però anem cap a... Passem el temps ràpid, perquè els romans ja s'ho feien, la inquisició ja sap que vostè el que es posava tonto, el cremaven i etcètera, etcètera. Bé, cal i veu, cal i veu, sense anar més lluny. Li van dir, escolta, tu què estàs dient? Bé, no, me surto allà i digues què va dir. Tinc una frase... M'agrad tot continuar girant. He por si m'ho ve. No vol dir que és pel dom enlletado. Atenció, perquè hi ha una frase que a mi sempre m'ha agradat molt, que m'hauria de comentar-la amb vostè, a veure quina reflexió fa. Que té una censura. La pitjor censura és l'autocensura. És la pitjor. La frase ja tòpica i nítica. Què significa, realment? Quan un parla de censura ha de parlar de l'autocensura. Que l'autocensura ja és com sap aquells animals, els ratolins, aquells que els ensinistren, que si toquen una palanca els hi passen una rampa. Hòstia, la palanca ja no la toquen. Però l'autocensura és això, és una miqueta, que ja han fotut tantes nates, que al final dius... Perquè ja no ho dic. Encara que el cos m'ho demani, encara que jo m'ho faci sobre, això no ho diré. Però llavors espero una mica de valor afegit a la persona. Clar, la persona queda mancada. Això va passar molt als escriptors i creadors de l'època del franquisme. Podíem trobar algun que, clar, s'autocensuraven. Havien de dir les coses d'una manera que no fos ni evident ni palpable, però era més ric. I l'autocensura del nostre dia a dia. Nosaltres mateixos tenim un petit settler, un petit grup de misbes inquisitors al nostre... No pot anar pel món dient-lo. És la mena. No pot anar pel món dient-lo. Però què ho fas? Jo sí, aquí... Polítics, sovint també, alguns. Els polítics què? Diuen, censura o no censura? No, alguns a vegades queden... Sí, sí, queden a gust. Aquests sí que s'haurien d'aplicar l'autocensura. La pròpia censura, vull dir. També els hauríem de censurar. Quina diferència hi ha entre autocensura i pròpia censura? És més greu, la pròpia censura. És un greu més. L'autocensura te la fas abans que... Ningú es podia donar. Això abans és íntima, no? I la pròpia censura, ja és quan ja has dit... Ho rectifico. M'acabo d'aïmentar, i a casa pots saber. La tesis de la pròpia censura. Bueno, escolta, aquí ho fem una... Ho fem censura, vostè... Estan esperant ja aquest moment que el vinguis. Fem una posa per la publicitat. Però hi havia moments, per exemple... M'estàs censurant, vostè, com ha presentat el programa. Passant de tot. No, va, un detall. Perdona, jo deia que puc fer censura. L'hi he pagat el micròfon. A la Cristina també. Només és el senyor Bonito. Aquí, com sempre, de manera indirecta, ho paguen altres. Exacte. No, si tens micròfon apagat, vostè senyor Bonito. Ah, que m'altreueu? Clar, seria que ho faria. Aquest moment li diré per fotre'l. S'ha sumitat, això que hem parlat, hem parlat. No, mira, una anècdota. Quan aquí a Espanya tenim aquella censura tan censurable, una revista d'humor va fer un comunicat que deia, aparte meteorolígic, meteorològic, reina un fresco general procedente de Galicia. Oh! Bé, senyor Bonito, moltes gràcies. Segona posa per la publicitat. I tornem d'aquí uns moments amb la... Com es diu, la Julià Mella per fer... Què fa la Julià Mella al final del programa? No me'n recordo mai. No, fa música. Sí, ara està aquí, a la porta. Ràdio d'Espèl, 48.1. Ràdio d'Espèl, 48.1. Nits d'el·lectrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'el·lectrònica. Ara divendres lliçata de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. El dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Espèl, 48.1. Ràdio d'Espèl, 48.1. La Peña vol morró. Cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl. No sé què és. Doncs ja estem una setmana més a la secció de música de la Júlia de Mella. Júlia, aquest dalt com estem. Bona tarda. Bona tarda. Hola, aquest mig al programa. Acabem els divendres, com sempre, repassant algunes de les notícies musicals de la setmana, de la Júlia. I després avui farem un repàs a la biografia del Sam Follyweng i ja ha conegut per tots Joan deusats. Comencem amb l'Ordre, perquè l'escoltem de fons, perquè inicia la seva gira nord-americana. Exacte, la jova cantant del regne Unit d'Org, inicia aquesta gira nord-americana amb més de 20 concerts, que l'aportaran per Canadà, Estats Units, i donaran els mesos de góça, setembre i octubre. I d'aquesta forma presentaran el seu nou disc per Heroin. No la coneixia aquesta noia i no em desagrada, eh? Sí, em sembla que té uns 18, 19 anys, com molt. Aquest tema es diu Tim. En fi, més notícies i més coses sobre el món de la música, ja tenim aquí el nou espot d'Estreira, per si no l'heu vist. Aquesta és la cançó, If You Wanna. Doncs, un estiu més, aquesta marca ens presenta el seu hiesperat espot, i aquesta va després de monistes, són una banda de Londres, anomenada de Vaccines, amb una cançó que, com totes les altres d'aquests anuncis, ens fa venir ganes d'estiu i d'anar a esvaleades allà a tirar-te l'aigua. Aquest és el tema, a veure, jo sincerament, ja anem amb tot el respecte, d'acabar a l'Iguda. D'acabar a l'Iguda, tu no m'ho dius, tu no m'ho dius. Jo crec que sí, no? Però aquest a mi m'agrada, eh? Ja, però no és una mica l'efecte embut que es diu, que te'l van posant tantes vegades, que al final dius, bueno, mira, no està mal. Ara passa això, l'efecte embut acaba rellantant les cançons, que ara ets ficant, per exemple, de Sant Mercat, i l'envia ara fa fang. No t'agrada Sant Mercat? Sí, no, m'encanta, però la tens tan rellada, la cançó, que acabes per no agradar-te, no? Això, clar, depèn de cop, no? Però jo me'n recordo que aquesta va ser la primera cançó, per exemple, dels anuncis d'Estrelladam, on seguien un grup de joves i les seves peripècies per les illes, dependent de l'any, Menorca, Furmentera, en fi. Però a mi aquesta, a mi em porta una nostàlgia, i un record, Júlia, que em no em transmet... Home, n'hi ha algunes de bones, la de fa dos o tres anys, també era molt guai. Sí, que era la de Triangles, a pel Jack, potser? No sé, bueno, crec que era, eh? Aquesta? Aquesta és la més sola. M'encanta, m'encanta. M'encanta, m'encanta, m'encanta. Però, vaja, també... Vam baixar, van baixar. O potser nosaltres cansem grans. La de l'any passat, l'Estrelladam també era molt xula. També està bé, també està bé. Però a nosaltres ens anem fent grans, i clar, aquestes cançons que representen un estiu per nosaltres, és un estiu que ja no tornarà, un estiu que queda allà i a la memòria de tots, i les cançons el que fan és recordar que això ja no tornarà. Ai, així... Que ara comença, ara, ara... Tu has de muntar-t'ho perquè torni. Mira, aquesta és la idea, aquesta és la idea. Va, passem a parlar d'Adam Levany, o Levin, no sé com es diu. Levin... Com es diu, que et porten mà? Estrena pel·lícula. El set dissabtes va clau sobre el Festival de Cina de Tribeca, amb una pel·lícula protagonitzada per el cantant Adam Levany, que era King Leigh, que és la de Los Pirates del Caribe. I aquesta pel·lícula està titulada Big In Again, i va, bueno, sobre un cantant de rock, i la seva nòvia, que són aquesta parella, i després un exfilter de quadra, és una cosa així, que acaben fent com un grup, també. Bé, doncs, fent d'aquí aquestes notícies sobre el món de la música, passem ara al cantant de la setmana, que la Júlia Quedadivendres ens porta per descobrir, si no el coneixeu, i si no, doncs... Per recordar. Recordar i saber d'ell, aquesta setmana, Joan de Usam. Sam Sully Wenk, de la capítola de la comarca, ja ha conegut per tots, i tenim un carinyo i una present especial, que ha conegut alguna vegada aquí el Joan a cantar en directe. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava, i el poso en cava. Fica fa poques setmanes, a més, bastant el palau de la música, tancant la seva última gira. Exacte. No sé si acaba de treure un nou disc, o... Sí, sí, ha tret un disc nou. Aquest tema, lògicament... Hauria de estar començant la gira de presentació al meu disc. Aquest tema, jo mai mai, segurament, era l'emparència i per excedència, i amb el qual es va conèixer el gran públic. I després, fins i tot, va aconseguir que li fessin una pel·lícula. Va guanyar un gaudí. Ara millor van de sonora per la Barcelona, nit d'estiu. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol el cafè? Hi ha gent tòdics, també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. Ara ve la tornada de la cançó. És molt maco. Sí, i tots cantant. Dilector diu, jo mai mai he desitjat, fer un petó a l'ajudir. Que fort. Jo mai mai he desitjat. El joc típic, eh, quan va iniciar Joan d'Ausa amb els tipus d'interès, que són les seves col·laboracions externes, que té per fer el disc, el seu projecte. El grup va iniciar el seu projecte, l'any 2010, a Sant Feliu, i va estar, com hem dit, dirigit per Joan d'Ausa, i aquell mateix any ja van guanyar el Premi Juventud, del Sona 9, i amb el Pop, doncs, que va ser el que va fer el Premi Juventud. El Sona 9, i amb el Pop, com a estil musical, van començar a gravar el seu primer disc, que és el d'aquesta cançó, el qual va aparèixer el 2012, amb el títol de Joan d'Ausa, igual que la seva cançó principal. Que, com hem comentat abans, era la cançó que inspira de pel·lícula Barcelona i d'Estiu, i amb la que han guanyat el Gaudí, i totes aquestes coses. A mi m'agrada molt una, també, que es diu Trucam. Un vol, i l'aeroport, és fred, i molt... Un nostalgia, eh? Trucam, si algú que estimes molt, o si el motor del cotxe no et respon. Trucam, si mai fas un trasllat, i abans que penji seré baix, sedó d'anta remanga. Que parla d'una separació, no? I explica'n que no... Ell l'ha deixat a ella, o ella a ella, tu què creus? Que la vida no et sorprèn. Ella a ell, no. Però no em truquis si una nit, sense que voldries, dormir al meu llit. Potser sí, ella, no? Està d'aquí d'aquí a llocs. Ah, que bé. En un més petit... O... En fi, eh... Fa mal, eh, això fa mal, no? Que et deixin, i que a sobre... Escolta, mira, ho tingues de veure, perquè tingues de dormir amb tu. Trobo a faltar. Ah, si ho has deixat, deixeu-ho. Ah, no facis d'aquí el peripe. En fi, Júlia, què més? Està parlant de Joan d'Ausà, has comentat que va guanyar aquest premi gaudí a la millor música original per Barcelona d'indestiu, però ha fet concerts per tot arreu, no? Sí, ha fet concerts per tota Catalunya, destacant com tu has dit el concert de clausura, per veure música, i, finalment, aquest dilluns passat van tancar la seva gira per Alemanya, que els va portar en una gira de més de 15 concerts, per les principals ciutats alemanes, i van fer també xerrades alumnes de les universitats de Manheim, Freiburg, o allò que estudien català. Tot això va ser organitzat per les mestres de català en aquestes universitats, per de la Ramon Irull, i sobte la direcció de Nassau Barroca. I, a més, hi ha un altre disc, que és el del On Seràs Demà, no? Exacte, és el seu nou disc, i ja estàvem prenent la gira de presentació i concerts per tota Catalunya. Escolta'm el tema que porta el nom del disc, que és On Seràs Demà. A veure què sembla. Cal dir, Jordi, que a tu que t'agraden els de la banda del cotxe rojo, el guitarrista és de la banda del cotxe rojo. És el doctor de la banda del cotxe rojo. Sí senyora, que van estar aquí a Sant Justa, a la festa major, fa un parell d'anys. Doncs el guitarrista és també de la banda del cotxe rojo. Aquest és l'últim tema, que ha triat el Joan Dausà, on seràs demà amb aquest album, que també porta el mateix títol de la cançó. Júlia, moltes gràcies, una setmana més per haver vingut el programa, i ens el trobem. Diu endres que ve. Bona tarda. Adéu, adéu, Júlia, adéu. Bé, 6 minuts anem al punt de la set o la tarda, el programa Cristina, si la penya del Morro tingués molta audiència, avui què seria trendintòpic a Twitter? Panxobroma. Què? Perdona? Panxobroma. Panxobroma, eh? Ja veig que no t'agrada gaire la pel·lícula. Mira, estic desitjant que algú ho vegi a veure-la, i em faci algun comentari al respecte. No sigui positiva, negatiu, més indiferent, però... Els blogs de cinema, que hi ha moltes crítiques... Sí, sí, no, no, però... Mira tu, perquè allà segur que es comenta. No, però algú ho n'ha hagut per veure-ho en la cara, saps? Sí, si no, sí. Ah, i no sé com ho diré. Moltes gràcies. La penya del Morro de avui del servei informatiu. El Dani Martínez i Llox Crivella amb els Gónis de Sant Jordi. Avui hem entrevistat la Montse Horta, professors de català de l'Institut, l'elicaps d'Ebile també a l'antiagenda de la penya del Morro. I a la segona hora, amb el Jordi Roca, al món del cinema, el senyor Benito és imatio d'un plaer com sempre en venir-lo. Igualment, sí. M'he agraït amb la seva presència, avui més que mai. I també a la sioma, perquè fa la seva secció de musicar la col·laboració especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Com cap a la setmana, fins i març. Igualment, fins i març, és veritat. Oh, oh! Us ha parlat Jordi Romena, tornem d'hi març! A partir de la cinc de la tarda, passeu un bon pont i disfruteu. Ja anem en compte si agafeu el cotxe, i si no, també. Fares contes, ràdio d'esper, cinturits, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, durant-te 8.1. Ràdio d'esper, durant-te 8.1. I fa el ràdio d'esper, durant-te 8.1. M'ho he fet tants cops, malament. Que al final, no sé si faig mal. I el cotxe va, poc a poc, el cotxe va, poc a poc, el cotxe va, però jo ja m'hi estimar. I fa l'amor, costa molt, I fa l'amor, costa molt, I fa l'amor, costa molt, si vull fer-ho amb tu. Tu és deixat, ooo, tu és deixat, Tu és deixat, ooo, tu és deixat. La ranya és del banyaró, La ranya és del banyaró, són com tu i jo, cada un cada un del color. I ens vén brugant, tant en tant, ens vén brugant, tant en tant, i ens brugem tant, i al final, ja no sé si faig estrany. Tu és deixat, ooo, tu és deixat, Tu és deixat, ooo, tu és deixat. I un regal, per Nadal, I un regal, per Nadal, I un regal, per Nadal, i ja és normal. I cantem tant, malament, i cantem tant, malament, però cantem tant, que al final ens queda normal. I ningú que Black Hole, no m'és tu, i ningú que Black Hole, no m'és tu, i ningú que Black Hole, no m'és tu, Són les 7. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Demà s'explicarà les escoles, el paper que van tenir les dones, el 1714 serà una xerrada carrag de la mestra i diplomada en teologia Rosé Garriga. Garriga considera que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any i la seva rellevància històrica. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre, d'avui divendres 6 de juny. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda. I en clau cultural, el fotògraf Sant Justeng, Francesc Fabregas, és un dels comissaris del canet rock 1975-2014, a l'exposició. És una mostra que es pot visitar l'antiga fabricada amb de Barcelona. Fabregas també es posa a Sant Just, aquests dies. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda. Són les 7. Bona tarda.