#52 - La Penya del Morro del 2/5/2012

...otres ràdio d'esper. Si tu n'hi t'has ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. En directe. Amatindis de Sant Just d'esper. El 98.1 de la F.A.M. I a tot el món a través de ràdio d'esper.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Hola, hola, hola, hola. Ja estem aquí. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de... de les tardes. Que és una mica... Aquesta hora, sí, sí. Des de ràdio d'esper, fins ara i fins la set. La penya del morro. Carme, bona tarda. Bona tarda. No em senta bé això de fer festa en mitja setmana, eh? Com que no. No, no, no. Jo hauria fet programa ahir, que ahir saps? I cada diumenge. Però no pot ser. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme. A més, també tindrem l'Anna Rubira, el calaix de cultura. Parlarem amb el casal de Joves, perquè ahir, com que era festa, no ho vam poder fer-ho. A la segona hora, Oriol Quiménez, amb l'espai de les noves tecnologies. I més coses i sorpreses que haurà el programa de la penya del morro d'avui. Bona tarda, benvinguts a tots amics i amigues. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, fa dies que no fem aquella secció que ens agradarà tant, que és Remember When, tal dia com avui a Sant Just, fa un any. La fem o què? Sí, sí, com a novetat. Ens hem d'endarrerir el 2 de maig del 2011, Carme. Aquell dia a Sant Just passaven coses. Per exemple, la Generalitat de Catalunya havia atorgat la creu de Sant Jordi al col·lectiu Dones en l'Església. Un col·lectiu que té una secció a Sant Just. Perquè jo ja tampoc dic a veure com acabarà això. Diu que potser és a començar un fos, i les notícies que no tenen relació amb Sant Just. Sempre, no? Carme, et toca estar en els informatius. Les notícies de RadioDesvern.com sempre tenen relació amb Sant Just, no? No trobaré, per exemple, jo, que sigui una notícia de RadioCornallà que s'ha col·lat per error o d'alguna altra ràdio, no? No. Més notícies de fa un any, per exemple, diuen que ja es podien fer les inscripcions pels casals d'estiu a Sant Just desvern. No sé si aquesta alçada a la temporada també es pot fer això, Carme. Sí, en va passar una passada. I després, també, que l'esplai allà mateix estrenava una nova revista just fa un any, que es deia The White. Doncs jo per aquí ho podem trobar d'entrevista. Per la segona hora, que ens faltava una mica el contingut, truca l'esplai perquè ens expliqui, no, ma, aquesta revista és interessant, no? A The White. Després d'un any, encara estarà a The White, no sabem. I ja està, eh, bàsicament és això. Fins aquí l'espai, tal dia com avui fa un any, a Sant Just desvern. Gràcies per escoltar-lo i per mirar-lo per Webcam. És un espai que s'ho ha de mirar, no es fa escoltar. Fassem ara, sí, a les notícies de Sant Just. Carme, per on comença l'avui? Doncs mira, comencem parlant del quart diàleg de Sant Just per la independència, que es fa de Mali Jous, i els protagonistes seran els insumisos fiscals de Siorana. Qui són aquests? Són Maria Casa de Mont i Andreu Bartolome, que han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'agència tributaria catalana. Doncs si no existeix, eh? Sí, existeix. L'acció consisteix, la protesta. Potser tu veig la protesta que hi ha un sistema de repartiment de diner públic que entenen que volner a l'Estatut aprovat al Parlament i votat després en referèndum per al poble català. O sigui, aquests, perdona, aquests sí que volen pagar. Sí, sí, sí, no l'he explicat. De fet, es veuen cul en justament d'això. Ah, sí? Tot i que ara t'ho explico. La iniciativa és inèdita, els insumisos fiscals reivindiquen la legalitat dels seus actes, i per això consideren que la seva protesta es desmarca de la campanya no vull pagar contra els peatges, que és un acte de desobediència, consideren. Perdoneu-hi, que aquests que són insumisos, què fan? Es liguen amb cadenes al costat de caixers o cosa així? No, que pares, no pagar l'Estat, sinó no declarar l'IBA a l'Estat, sinó a dònoms, sinó que els declaren a l'agència tributària catalana. I com es fa això? Amb un pàstig? Va allà i dius, mira, jo declaro, no, escrius jo, a l'IBA no el pago, us el pago vosaltres? No, l'Estat no li haurà arribat la declaració de l'IBA d'aquesta empresa, sinó que li haurà arribat directament a l'agència catalana tributària catalana. Els expliquen que això és totalment legal, i que entenien que els agradaria, que altres empreses s'hi sumessin, com ja han començat a fer algunes. Ah, sí? Quines? No sé quines, però sí que alguns empresaris es van sumar quan va sortir aquesta iniciativa, es van sumar alguns altres empresaris, evidentment no tots, a aquesta iniciativa. I demà a dijous, a les 8 del vespre, en parlaran de tot plegat a la sala del 50 de l'Ateneu, de Sant Just en el quart diàleg per la independència. I si jo no vull pagar ni a l'Estat espanyol, ni a l'agència tributària catalana, és legal també? Depèn, depèn de què no vulguis pagar, suposo. Jo no vull pagar res. M'agradaria viure en un món on els diners no fossin importants, Carme. M'agradaria viure en un món on no hagués de pagar ni a l'Estat. No ens pots anar a decidir a l'intercambi. I què faig? M'intercambio jo mateix? No. Intercambiar és per altres cores, si hi ha el teu temps. Però jo... S'ha de fer alguna cosa? Jo... Home, sé... Sé fer veus. Per exemple, una veu d'avi. Hola, bona tarda! Doncs veus una cosa? Tu pots anar. Mira, em va bé per explicar aquesta notícia, que no ho tenia pensat, però ja va bé. No, és que jo ara vull intercambiar aquesta veu. Que es fa el casal de joves, la setena fida de l'intercambi, que organitzen els amics del yoga, que la idea és fomentar una forma de comerç basada en el vescambi de productes, és a dir, que hi ha el que tu volies, que no hi intervenen els diners. Llavors, tu pots oferir objectes, directament, o serveix. Jo serveix. Si algú vol agafar el telèfon, i jo li agravo la veu. Estàs sonant el telèfon. Grabar contestadors. I a canvi, si algú t'ofereix una altra cosa que t'interessa, doncs pots intercambiar això. És el dank de temps, intercambiar serveis. Això es pot fer diumenge de 10 de matí fins a les dues del migdia, i a més a més ja ho vam explicar l'altre dia, que les 11 de matí hi haurà classes gratuïtes de yoga que té tèixi, tèixi, i que l'una i l'altra no va tocada, i això és molt popular en què, per tant, cadascú porta part de la menjar. Aquest diumenge? Durant tot el matí. El casal de joves. Ah, potser en parles, també, ara. Potser sí. Aquest tema que es diu Monimoni, saps a quina banda sonora, per tant? Molt bé, Carme, un aplaudiment per ella. T'emportes un punt, Carme? De què? De cabaret. Ah, sí? Llavors vaig saber la cançó. Uuuh, i com anaves vestida? No, és el cabaret, com un vestit d'aquests. Oh, que sexy, no, que estaves? No, normal. Com que no? Normal, és normal. No. Carme? Que no, que no. Com anaves vestida? Doncs amb el vestit aquest de cabaret, que té els flecos aquells, i una pluma al cap, ja està. I portaves shorts, també? No, porten shorts, és un vestit. Era un vestit? Sí. I com era l'escot? No tenies escot. No tenies escot? No tenies escot? O sigui, anaves envençant tot? Uuuuh! Carme, i no ens vas convidar ni ens vas dir res, ni vas fer fotos? Vincos, vas convidar, ja som-nos convidiu, aquestes festes. Oh, molt bé, Carme Verdei. Oh, molt sexy. I no portes escot. Pada guais amb el vestit, i és una noia de cabaret. De cabaret. De cabaret. De cabaret. De cabaret. En fi, es busquen guionistes de cançons i cantants, a l'Atpenya del Morro. La de Xaropa sobir, com el Polònia. Clar, igual, igual. Tu veus el Polònia i escoltes això, i és el mateix. En fi, és una cosa que no s'havia fet mai a la ràdio, cantar cançons de coses. No s'havia fet mai a la ràdio, cantar cançons de coses, amb músiques de rares. Carme, passem a fer una notícia. Digue'm de què? Perquè així busco una música a to. Nom de l'escola Montserrat. Montserrat, Montserrat. Quines serà el nom? Montserrat, Montserrat. No serà aquest nom. Es busca un nom a la nova escola. Montserrat, Montserrat. Montserrat, Montserrat. Montserrat, Montserrat. Montserrat, Montserrat. Montserrat, Montserrat. Carme, tallem-hi ja, perquè si no moriré. D'acord, d'acord. Vam parlar de la passada, però ara ampliem aquesta informació. Per aquí hi ha una dada que no teníem, per tant va la pena destacar-la. I ara, per la llibertat, va començar a fer una notícia. Comencem la notícia de la llei. I ho farà per la feina que s'ha de fer. Però a la dada que no teníem, iniciarà aviat per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat. I explicàvem que les entitats que s'obicaran a la escola Montserrat tenen l'oportunitat de proposar un nom. Apart d'aquelles entitats que seran educatives i musicals, també els centres d'estat i els centres d'estat. La dada que no teníem sobre la notícia de donar un nom a l'Antiga Escola Montserrat, que serà un centre formatiu, el nom proposat haurà de ser Femení. Femení? Home, jo que anava a proposar Jordi Domènech. Bé, doncs ja ho sabeu, un nom... Potser posar el meu. Carme Verdoj. Per què no? Sí, podria haver-hi una campanya. Vols que anishem una campanya perquè es deia Carme Verdoj? Jo, sí. Atenció, amics i amigues, per arribar a les vostres peticions, a l'Ajuntament de Sènjos, o ens hagi de fer arribar... No, perquè no ho pots fer a la gent del poble. Les entitats proposen un nom i la gent vota. I quin nom? No te som entitat, com a ràdio, no? Si no, muntem una. No estàs a l'eficat. Ja està. Muntem l'entitat, canviem el nom de l'Antiga Escola Montserrat per Centre d'Esbarjo Carme Verdoj. Si us adariu, pengeu el Facebook de l'Apenya del Morro. I poseu... Jo també m'adareixo a que l'Antiga Escola Montserrat es digui Centre d'Esbarjo Carme Verdoj. També podeu enviar un vell de vostre suport a l'Apenya del Morro a robajemail.com. Jo ja ho estiu bé, eh? No, no, el Facebook de l'Apenya del Morro, el meu Facebook personal, com a en Bertolomeu, estiu bé que vull que estigui Carme Verdoj. Alguna cosa més sobre aquest tema? Recordar que a finals del 2012 es posaran marxa el nou equipament, que s'ha d'enganxar amb el nom nou. Carme Verdoj. No ho sabré. A partir d'ara es dirà Carme Verdoj. A partir d'ara, cada que parlem d'aquest centre, fins que algú no en digui el contrari, és a dir, fins que no es voti, fins al 2013, el nou centre d'Esbarjo Carme Verdoj, que antigament era l'Escola Montserrat, però que ara, en aquest temps d'impas, serà Carme Verdoj. Per què? Perquè ja és un nom femení. Si ho vols masculí, també seria Carme Verdoj. Seria Jordi Domena. Seria Jordi Domena, que és veritat. Per cert, Sergi Pón diu com es nota que... Ah, m'ho diuen a mi. És veritat, fer raó el que diu. Per això, el chat de radiodesbarm.com, diu com es nota que avui vas al Barça. Vaig a la samarreta. De fet, ho he pensat. Potser no ho volia portar. Perquè és poc seriós, no? Trobar un locutor de ràdio amb la samarreta... Ara també tinc una cosa. La penya del Morro és poc seriosa, també. Vull dir que ens permet. Ha tingut el votar de i3?Sí. Sergi, que estic tomatius. Fa un any, el Barça va guanyar la Lliga al Bernabéu. I Jordi Domena, que ho va veure per la tele. Ah, perquè abans estàvem fent una secció de fa un any. Clar, avui fa un any. Avui fa un any, el Barça va guanyar la Lliga al Bernabéu. És veritat.Quin dia? Doncs avui, dos de maig del 2011, el Barça va anar i van empatar a un. Te'n recordes, tu? Que després de veure la semifinal... El dos de maig era un dilluns. Era un... no, era dissabte. Doncs llavors no fa un any.Sí, perquè aquest any són de... Per això mateix, si avui és dimícres, fa un any de dilluns. Carme, cal ja, vale? I després, m'ofereixo l'oferta de feina que veu de fer pública. Quina feina?No me'n recordo, és que estem parlant de coses de fa una estona. Fa un any que vaig escriure aquest missatge. Això és veritat, això és veritat. Molt bé. En fi, Carme, alguna cosa més?Ja està, no? Ja està, no portes res més avui. Bé, doncs Carme, m'obligues a passar a l'una de les seccions més esperades del programa, també? Que ja n'hem fet?No, no, no. Aquest és un altre, és que totes són molt esperades. Però, si no, quina gràcia tindria. Els tuits de la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Són originals de meta. Atenció, perquè torna el Twitter en aquesta xarxa social. Segur que nosaltres anem retuitejant o tuitajem. Comentem tots els tuits que contenen les paraules s'an just o desvern. Perquè ens dono la gana. Això 1 i 2. Doncs no trobar-nos coses com aquesta. Desvern amb d'apostruf. Tenim una campanya engegada amb el hashtag desvern, tot junt. I cada vegada que ens trobem un Twitter així, el retuitegem amb aquest hashtag, que el hashtag vol dir etiqueta, vol dir com marca de la casa. Com el Foro Pablo Vega diu, sé que és en Sant Just desvern i posa apostruf. Però la direcció en el ser todo polígonos no sé decirte. A veure, cosa. No. Pablo Vega, sí, Foro Pablo Vega N1. Si m'estàs dient això, te voy a decir una cosa, chaval. Escúchame bien, porque solo lo voy a decir una vez. En Sant Just desvern no son todo polígonos, ¿vale? Hay una zona que está justo, que es la peña del moro, que son unas restas hiberas. Hiberas lo que hay, ¿vale? Venga. Que no son polígonos todo, ¿vale? Que hay un sitio que no, solo un sitio. Son dos metros cuadrados, que están en la montaña de Colcerola. No. Bé, més tuits de la gent de Sant Just o no, que parlen del nostre municipi, per exemple. Atenció. Vam trobar un tuit descatalogat, és a dir, de fa dos setmanes, firmat per Héctor Suriol. No sé si ho sona, però si no, jo sé que jo. És el director de Radio Desvern. Sí, posa música de... Segons el que diem, ens podem fer fora, saps? Diu, fent repàs del dia. Diu, no puc oblidar la feina ben feta. Ostres, és com a anunci així, guai, no? M'agrada. Posa'm la música del fòrum de les cultures de Barcelona, que tenia una música pròpna. Fent repàs del dia. No puc oblidar la feina ben feta de Radio Desvern. I també de l'alumnat de... l'Ins, que suposo que vol dir l'IES, no? L'Institut. I no puc oblidar, tampoc, l'alumnat de l'Institut de Sant Just i Escoles. Firmat, Héctor Suriol. Clar, és un tuit descatalogat, perquè això de fa dos setmanes, clar, de l'Institut, com veuen a fer un programa especial i tot plegat, no l'hem vist fins ara, i el vam tutejar. Bé, més tuits. L'Atlètic Sant Just diu Victòries de tots els equips de l'... O sigui, és estranya, un tuit de l'Atlètic, entreu amb pit, no s'havia vist mai. Diu Victòries de tots els equips de l'Atlètic Sant Just que busquen l'Escens. Amater, juvenil, cadet, infantila, infantil-se, a l'Evi a... bravo, nois. Doncs enhorabona, ens en agrarem molt. Felicitats també des d'aquí, a tots els equips, i també a l'Atlètic Sant Just. També hem penjat algunes noves ofertes de feina que penjan regularment el bloc del servei d'informació juvenil de Sant Just d'Esvern, el casal de joves. I atenció a aquest tuit, perquè sé que t'agradarà de carme, i amb aquest acabarem ja, perquè, si no, ens enrotllem molt. Amb el tema dels tuits, avui diu, ai, nois, diu Sant Just d'Esvern, i atenció a què posa, eh? Posa el Pueblo Fantasma. Per què m'agrada, a mi? No m'agrada. Era per agafar-te l'atenció. Diu, ai, nois, Sant Just d'Esvern, el Pueblo Fantasma, diu. I nosaltres, sí, sí. Això m'ha posat un dissabte. Aquest dissabte fa quatre dies, i nosaltres li vam posar amb un hashtag. Uh... Uh... I ella diu... És que és el primer cop que anaven de contestar-te aquest u, i és purament residencial, Sant Just. Uh... Ni tan sols un bar obert, on prendre alguna cosa, un dissabte a la tarda. Però això canviarà a partir d'ara, i no ha. I escolta'm bé, perquè només crec una vegada, també. I canji estava oberta, i el trineu també. El trineu també, però no ho sap, això, no ho sap. A partir d'ara, Sant Just, d'aquí uns mesos, deixaré de ser tan fantasma. Per què? Uh... Perquè obrirà un nou establiment de restauració i, o sigui, nocturn. Nocturn ho vas dir en tu, Jordi, i no em dic que sigui nocturn. Ningú ha barrat de la nit. Doncs perquè no anima de la nit. Què fas aquesta nit, Carme? Bé, doncs, Ainoa, que sàpigues que el parador... El parador de nit, si no obren de nit, és un feill de nom. Que era el d'abans, vas a dir? No, era el d'abans. Doncs el parador tindrà una empresa que el portaré a uns nous amos. Ainoa! Així que no mai més diguis que Sant Just és un poble fantasma! Atenció, perquè el Sergi diu que han obert el bar Rifenyu. Jordi, voldries parlar amb ells? Podria parlar amb... Mira, després podem trucar i parlar amb el bar Rifenyu, que és una mica així com... El Rifenyu, perquè no ho sàpiga, és el drac de Sant Just d'Esvern, i no sé on l'han posat. Diu que és un bar que tu entres, i a tot de gent ballant l'apatum, que estan sempre... I amb por, que dança... I l'àguila i el Rifenyu et serveix les copes. Bé, en fi, no ho sabem, eh? Ja ho veurem. Investigem. Investigem. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Ara veu que a partir de les set, a la part de set, els anjos notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu, a radiodesvern.com, fins ara mateix, perquè tornem d'aquí uns moments després de la publicitat, amb el calaix de cultura. Sí, l'Anna Rovira. Fins ara. Doncs una salutació molt cordial, una abraçada per la penya del Morro, de Radio Desvern, des del teatre Arteria, on es celebrarà la quarta edició dels premis Gaudí. Aquest any, sóc en qui m'has fet re, no us ho he dit, però aquesta veu... Diu que la gent em coneix molt, amb aquesta veu. Aquest any vinc a veure els premis Gaudí més tranquil, perquè l'han passat els vaig presentar, i per tant, aquest any, vinc aquí, com a Pedro, per socar-se-t'ho. Aquí, sentar-me i que fotin el que vulguin. T'asseguro que fa un any estava molt més nerviós que ara. Companys, salut i visc a la radio. ... A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic. Promoença obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Escriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promoença, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web www.promoença.cat. Promoença, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Tots els grats escriu-nos al confinament de l'Antelepata de Dublín. M'hi he vionat antes i m'ha dimos el metro. Jo hi va un lligador en ecstasis i tant està la 8,80. A los fanáticos te yo voy. Fent al estadio, ya cantabais sus temas. Primeras filas vuestra obsesión. Decíais que yo voy el amor real. Algo a mi voy de infancia, bis. Sincertamente yo lo detesta bastante amor. La luz se desmayor con cual van a empezar. A Twitter era igual. Dijís afortar. Oh, oh, oh. Com és possible que ha estat en tus infiernos? Es imposible, no. Miserior. ¿Y qué tuviera su don? Se le ha posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré saber más de ti. Yo lo soy fan, otro fan me llambó. Oh, yo llambó. Tu me odiaron así yo voy. De aquellas más hacer al gran incepto tiene poderes de gastar de fin. Creo que llevo a media vida oyendo. Quizás le pasa lo mismo que a mí. Había expandido su emisión global desde el imástar Reykjavík. Y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir mi adoniversal. De alcance personal me notizó por fin. Con su verso letal. Oh, oh, oh. Com és possible que ha estat en tus infiernos? Es imposible, no. Miserior. ¿Y qué tuviera su don? Se le ha posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré. Nunca sabré si yo no tengo su don. Si yo no tengo su don. Dos quarts i un minut i sis de la tarda. Gràcies a Love of Lesbian. Un aplaudiment per ells. Gràcies, nois. De debò, Maxi per venir a cantar en directe, no? Aquest tema. Club de fans de John Boy. Tot seguit el calaix de cultura. Yo la yo soy, yo la yo, yo la soy. Yo la yo soy, otro fan de John Boy. A mi em fa ràpid. A mi em fa ràpid. A mi em fa ràpid. A mi em fa ràpid. A mi em fa ràpid. A mi em fa ràpid. Avui dimecres. Dos de maig del 2012. I com cada setmana, aquesta hora... Revem el calaix de cultura de la penya del Morro. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Avui vinc sola. On és l'aranxa Sánchez? No puc en vindre. Quina llàstima. Avui de què parlarem? Avui portem un monòleg i una altra obra, una mica diferent de la que coneixem. I per acabar, us pararé d'una exposició de fotografia que us recomano molt. I aquesta setmana no hi ha calaix. No l'hem pogut fer. No ho diguis, no diguis. No diguis un rei, està bé. Bé, comencem amb monòlegs, com deies. Anna... David Guapo. David Guapo. És un xico feo. Bueno, normalillo, eh? Ja pel teu gust hauria dit, David normalillo. Sí. David normalillo. Molt bé. Comencem bé la secció. No, però dic guapo, ho sento molt. És un monòlegista que ara arriba a Barcelona, a la sala 2 del Club Capitol, fins al dia 29 de juny. I l'espectacle s'ha produït per mèrien de cena produccions i les entrades estan per un preu de 22 euros i es poden aconseguir per via de la web atrapalopuncom o Ticketmaster puners. O, sinó de la forma tradicional, les taquilles del teatre del Club Capitol. Qui és aquest David Guapo? Per qui no el conegui aquest noi, està considerat un dels millors showmans d'Espanya. Què dius? Això diuen. I a ser tan jove, també diuen que és un dels que té més projecte, projecció de cara al foto. El títol d'espectacle, quin és? No sé de més és el títol, perquè estava en forma de hashtag i no hi havia títol d'on serà el títol, que es diu que no es frunja en la fiesta. Sí, crec que és el títol. I el que fa és un dels típics monòlegs de la seva inseparable música, la seva guitarra. Com va començar David Guapo? Perquè és català, aquest noi, no? Diria que sí. Però no t'ho puc assegurar, eh? Va començar a mostrar només la seva música en pubs de Catalunya i San Francisco. Venen a creuant l'Atlàntic, així, perquè sí. Això te n'ha de dir, no? Sí, sí. Jo vaig anar a la ciutat de Catalunya i no sé, Madrid, però és en San Francisco. I de mica en mica es van a deixar anar i... Perdona, jo també, eh? Jo vaig combinant si programes de ràdio... I Los Angeles. No, a San Justa, a Esvern o Hayó. Els dos llocs on vaig combinant programes de ràdio. I bé, de mica en mica em vaig deixar anar... Bueno, es van a deixar anar, com ell. Jo, de mica en mica, em vaig deixar anar anar... Estàs liant, eh? Perquè jo volia seguir la frase que on continuaves, després d'aquell, feia músiques en pubs de Catalunya i San Francisco. Diu, però, de mica en mica, es va anar a deixar anar. Doncs jo volia fer el mateix. I on es va deixar anar, la gent va començar a etiquetar com a monologista en comptes de com a músic. Síguent de cançó i cançó i de la parlant, i suposo que la gent va veure que hi feia gràcia i... No sé com va acabar la cosa. Fins que es va donar, que potser està més d'estona parlant, que es fan les cançons, no? En fi, aquest home l'hem pogut escoltar, també, en els mitjans de comunicació i en alguns programes de ràdio. Sí, de fet, és on s'ha fet Tamos. El coneixem perquè ha participat a programes de les maneres de la Cope, o ja t'hi digo, a Europa FM, i la fama, en definitiva, li va arribar com va aparèixer a la televisió, en programes com Buenafuente, Para Mood Comedy, Se Lo Que Hicisteis, El Ormiguero o el Club de la Comedia. Molt bé, alguna cosa més sobre aquest monologista, David Guapo? Dir-vos que en els primers espatges de Barcelona ha omplert la sala, per tant, té molt l'èxit. Doncs ja ho sabeu, fins al dia 29 de juny, a la sala 2 del Club Capitòl Monologista, David Guapo. I parlem ara de teatre, perquè el teatre Poliorama, que està just davant del capítol, mira, avui no ens movem de totes les rambles, eh? Tenim un cartellera soap de show fins al dia 26 de maig. I això va arribar a Barcelona després d'haver estat dos anys al teatre Chamelon, crec que es diu així, de Berlín. Chamelon. No ho sé, si ho he pronunciat bé. Ah, Chamelon, potser. Chamelon? Chamelon. Chamelon, la teatre Camaleó. M'agraden molt com el títol de teatre, eh? Avui vaig a veure una obraquina, el teatre Camaleó. No? Sí, sí, ja. De veritat, volia fer una diferent. Una diferent, santa del públic, eh? Ara. A part de Berlín, també s'ha tapat just com Australia, Gran Bretanya, Holanda i Nova Zelanda. I ha pogut, bueno, tot aquests països han pogut a l'escola d'aquesta performance tan peculiar de què ara es parlarem. Perquè aquest espectacle de què va, soap de show? És una barreja de cirque, cabaret i acrobàcies, en toques de comèdia. Què dius, ara? Home, té bona pinta, no? Per riure. Sí. És molt de riure. És la millor com l'esperit de la fila de teatre de Tàrrica, que no ho sé si eres tot algun any, Anna, però allà hi ha moltes disciplines de cirque, teatre... Però diria que és una mica diferent, eh? Ja té pinta. Per què ho dius, això? Hi ha 200 diferents històries que ens expliquen que giren al voltant d'una banyera. On podem gaudir de valls impossibles amb cintes, malabars, equilibris, conturcionisme... i, fins i tot, podem veure la història d'amor entre dos peus. Això no ho havies vist mai. Una història d'amor entre dos peus? Sí, sí. Bueno, no m'ho puc imaginar. No, no m'ho puc imaginar. Però tot això està amenitzat amb música de Mozart, els Beatles i The Door. Música de Mozart? Sí. És molt així, parejat. Sí, una mica com la de la teatre a Tarrag, no ens enganyem. Vale, va. Compramo, compramo. Sí, tu compro, va. Per què no sona la música? Tu sabràs. Bueno, jo segueixo, no? Sobre les escenaris podem veure vuit artistes internacionals, com l'antipodista russa Ludi Mila, Nikola Eva, la clidista d'origen argentí Fernando Duque, el meravellista d'Ada Isabeva, Adam Endris, la clóna canadenca Marie-Andrée La Mier, no sé si ho pronuncio bé, ja ho dic. La Mier. La Mier. La Mier, que he trepitjat avui. Quina sort, això vol dir bona sort? Ah, sí? Sí, no? Bueno, ens prengueix, sí. Clar. A part, també veurem la soprana americana Patricia Holtzman, la cròbata Michel Lanfer. Michel Lanfer. Escolta, quants nomes t'estàs dient? No conec ningú, però... Són vuit artistes. Va, va. El trapecista, la lança aèria, françor, la ravell, no sé. I per acabar, la contorsionista, Victoria Grimmy. I la direcció de l'obra és de Marcos Pabst i Maximilian Ramabec. En fi, doncs me'n aplaudim amb pares, que no els coneixem aquí, però que són artistes... Especialistes en la seva... Sí, matèria. Els artistes del Cirque du Soleil tampoc sabem quins noms som. Són, doncs, això, artistes que van girant per tot el món i que ara arriben a Barcelona i que tenen molt bona pinta. Una mica, com deien, moltes disciplines diferents amb una història, que això es porta molt ara, abans, el Cirque era un espectacle, el presentador, un altre número, presentador, un número presentador, pallassos presentador... El no tot més coreografiat. Sí, ara hi ha una dramaturgia que es diu. És una línia argumental que van seguint els personatges i que també s'han adaptat tant i deixarien enrere una mica el circ tradicional de tota la vida, que és el que comentàvem. Sí senyora, sí senyora. La gent li agrada que li expliquin històries. I, de fet, que hi hagi una història entre mig, també cap de... No perdis el fil. Clar, clar, el fil. Seguim? Sí, sí, sí. Aquí sempre marxem. Sí. És el moment de l'humor i les fotografies, no? Sí. Que passarà d'esperar i ho fan que, sobretot, sigui un show apte per tota la família i farà que, després de sortir del teatre, l'hora de banyar-se a casa, mai torni a ser com abans. Intentaràs fer el que fan ells a la banyera, a veure com surt. Això de la banyera em recorda el Django Edwards, que no sé si el coneixes. No, no el conec. No tinc el plaer. Doncs mira, Django Edwards és un dels grans clowns del segle XX, que va néixer a Estats Units i que durant els últims 15 o 20 anys potser 15 està arribint a Catalunya, a Barcelona. I que és l'estil neo-bassi, és a dir, un provocador, però molt punky. És un home gran, amb els cabells blancs, llargs... Ah, crec que sí, qui és. I que, per exemple, no sé, agafa el públic i els tira coses... Sí. I fa una mica així, humor, molt gamberro i un clown molt punky, com comento, i als anys 70... Sí, posa la música, perquè m'estic enrotllant com una persona. Com que no portes la gent del concert, hem d'umplir amb altres coses, clar, clar. Sí, clar, clar. Tira d'anuncis. Sí, no, sí, bueno, els 50 anuncis de la penya del Morro, que posem que hi havia... No, avui no, avui no posarem cap. I als anys 70 o 80 va fer un espectacle a casa seva, en una banyera, em sembla que era un pis d'Amsterdam, no em vull equivocar, on hi havia, doncs, això, el que hi capa, la gent que hi capa, en un quartó de bany, no? Ah, passava que la gent estava entre la banyera amb ell. No, no, no, llavors era una banyera de casa, llavors hi havia, com potser, no sé, 6 o 7 persones sentats amb una butaca... I pagaven per entrar a casa. No sé si pagaven o era gratis. L'espectacle, però era un espectacle que ell ho faria. I està gravat el YouTube, si voleu veure, com ell fa, no sé si, 40 o 50 minuts d'espectacle a dins de la banyera. Que, al final, allà, els gors de bany ho fan una calor. Sí, no, i a més, clar, ho deixa tu imaginant, no? I en Goyú es comença a nadar allà, a la manera de casa... Vols veure, en fi, eh? Una història. Un petó, un petó. Que jo fa temps la vaig entrevistar, és a mi del... De la penya del Morro. I està una mica anat, però és molt simpàgic. Està molt bé, és una cosa que li agraïm molt. Però és cosa de la personatge. Què? És cosa de la personatge, no? Sí, cosa de la personatge. Sí. Com jo, eh, que en el fons em tinc molt tan mala llet, però aquí davant faig veure què va. Clar, eh? Que fals, m'ho he d'estirar. Alguna cosa més d'aquest soap d'això, que fas tant en el comentari amb el teatre Polegama? Diu que l'espectacle té una dura de 120 minuts i les entrades van des dels 22 fins als 39 euros. Doncs jo sóc l'espectacle de teatre, que us heu comentat el programa. David Guapo, el capítol. I just davant, a la de totes les rambles... El soap d'això. El Polegama. Passem ara a l'exposició de la setmana. I és que arriba a Barcelona el festival professional més prestigiós en el sector de la fotografia documental internacional, juntament amb el ja conegut per tots, World Press, foto... Evidentment hem parlat de World Press Photo. Sí, senyora, et trobem molt a la fotografia, tu, no? Sí. I se fas fotos enfocades o no? Bueno, això és el que fa el Polegama. I és que arriba a Barcelona el festival professional més prestigiós en el sector de la fotografia documental internacional, et fas fotos enfocades o no? Bueno, estic aprenent, eh? Com es diu aquesta exposició? Visa por l'image. Ah, Visa por l'image. És com Francesc, no? Sí, fan el perpinyà. Ah, fan el perpinyà? Sí. Has anat a perpinyà a veure-ho? No, no, no. T'explico, sempre te l'avantes, eh? Sí, perdó. Es va crear el 1189 per Jean-François Leroy. No conec. No conec? No. A mi em sona molt. És l'exposició. L'exposició de la fotografia documental es fa perpinyà. Es va crear a propòsit de reunir tots els professionals de la fotografia de premsa, i avui en dia, si vas a perpinyà durant els dies de festival, però a les carrers, algunes de les fotografies de l'exposició que s'exposen, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Fotogràfic Social Vision l'han portat a un petit tas de Barcelona. Quantes fotografies es poden veure? Es poden veure 170 fotografies de la mostra del 2011, i aquestes fotografies no totes tracten de la mateixa ima, sinó que han portat quatre col·leccions dels quatre esdeveniments més importants a l'any passat. A veure què ensenya la primera col·lecció. Ens ensenya la vida quotidiana de Frida Filde Adoc, una dona doganda que va perdre una cama als seus dos marits, i el seu fill petit per la violència que es viu en el seu país, i tot i així lluita per tirar endavant la seva família de 18 persones. Aquesta mostra està complementada per descripcions de la propieta protagonista, solo en la seva manera de entendre la vida, i les fotografies són de la italiana Martina. A veure si ho dic bé, això, eh? Vasia Galupo. Vasia Galupo. Tot molt bé. Escolta, els noms... Com és que sempre hi ha coses, el nom dels noms? Sempre es passa avui. I en la segona mostra què es pot veure? La segona es veuen les revolucions de la primera era àrab, que van començar a Gita i que han arribat fins a Allemen, Allemen, Túnef o Barein. Les fotos són de Yuri Koseyiref. Koseyiref. Koseyiref. Koseyiref, posa. Té coses que m'has pronunciat. Bueno, perquè no hi ha una Koseyiref. Aquí posa Koseyiref. Molt bé. Tu dius... Home, no ho dic jo, aquí ja estic llegint. Yuri Koseyiref. No és rus. Doncs llegim el que està escrivint. No ho dic jo, no ho sé. No ho sabem com es pronuncia, però llegim el que m'està escrivint. Va, aquí. Sí, sí. D'aquesta mostra, a mi, per veure una foto, em va impactar molt. El Yuri Koseyiref. Sí, totes són d'aquesta mostra. La segona col·lecció. La segona mostra. I a veure una foto que em va impactar molt, perquè sortia una carretera i dos calàvers allà al mig. Hi ha un cotxe passant, però sense pare. Sí, sense imotar-se. Jo penso, aquí, hi ha dos calàvers i no sé què fer. Si para, no para, però el Koseyiref era igual. Tirava endavant. Hi havia molt tipus de... En concret hi havia molt tipus de... No sé què era el mateix estil, sinó que hi havíem, per exemple, unes de molta violència, a nosaltres molt més poètiques, per tant, de manera més artística. No sé, hi havia variació de fotos. Molt bé, que curiós, eh? I això, on dius que es pot veure? Ah, el centre de cultura contemporània de Barcelona. En Barcelona? I que l'enrere de Barcelona en perderem, però s'ha d'apagar. Sí, s'ha d'apagar. Home, et porten des de la mostra. Part de la mostra per pinya fins aquí. Com a mínim, una mica, no? Gasta-us la gestió, que es diu. I aquesta és la que et va impactar més, eh? No, aquesta no és la que m'ha impactat més. És la que m'ha impactat més d'aquesta col·lecció en concret. I de la tercera col·lecció, que és el del Terratrèmol i el Sonami, de fa més d'una mica, d'un any al Japó. És una opció, sí, que és la que em va agradar més, a mi. Ah, sí? Sí. I les fotos han publicat a la revista Bayes Japan. I... Ara m'he perdut. No, diu que aquesta és la col·lecció que més et va agradar. Sí, i t'explicaria una de les fotos, i t'explicaria el per què. Ara, ara, ara. Jo vaig veure una foto que m'ha impactat molt, també, perquè sortia una noia amb una trompeta. El mitja i tota la runa que hi havia allà, sola. Ah, sí? I m'explorant. I, clar, la foto, en sí, no et diu res. No, no et ponis d'això, ara. No et ponis de trompeta, no. No, tampoc. A veure, anem a... No, no, anem a buscar si alguna trompeta és aquesta. Potser sí. Aquesta és la meca del Condole i del Dol. Llavors, a baix de la foto... No, aquesta tampoc. Bueno, és igual, deixem-ho. Però de trompetes ja, que en tenim prou, gràcies. És el músic trompetista del programa. Sí, ja tenim aquí. Escolta, no? Sí, sí. És la història de la noia de la trompeta. Que resulta que la noia havia perdut a la mare, i a l'àvia, que era amb qui vivia, i la trompeta era a l'àvia. Imagina't una situació. I la noia estava tocando una cançó d'un grup pop japonès que criava l'esperança. Era com molt xocant. Sí, clar, tu veus la foto i dius, però et llegeixes l'explicació i et crida molt l'atenció. Aquesta és la foto que et va impactar més a tota l'exposició. I després hi ha una altra també de Japó, que jo, quan la vaig veure, va sortir el periódico, aquesta, en el seu moment, i me la vaig guardar, perquè em va agradar molt, m'ha impactar molt, que era una noia sola, també, sentada a terra, plorant, amb tota la resta de... Era brutícia i tot de trencat per allà, i no sé per què em va impactar molt, i me la vaig guardar. I quan la vaig veure allà, vaig dir, mira, que això no tinc a casa. Molt bé. Doncs aquesta és una de fotografies, eh, que també es pot veure en aquesta exposició, per acabar de comentar que també hi ha una última mostra d'un reportatge, no? Sí, d'Axau Swartz, de la narca-cultura, a la frontera entre Mèxic i Estats Units. Ah, els nascos d'allà, eh? Aquesta no em va agradar gaire, perquè hi havia fotografies... Bueno, no. Hi havia fotografies que eren d'un rodatge, d'una altra novel·la, alguna cosa així, que parlen d'això. Llavors, no eren tan reals. Hi havia d'altres que sí que eren reals, però era com... Ah, ja, ja, ja. Aquell és clar. No es veien reals, reals. Fèu mort, però no era mort, de veritat. Clar, clar, era una colabrot mexicana, no? Doncs tot això ho podeu veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al dia 28 de maig, a finals de mes. Per quant diners? 5 euros. Però si m'ho has d'estudiar, ni, etcètera, les contes. Doncs, Anna, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona setmana, bona tarda. Hola, men. Adeu. Hola, bona nit. Soc el Roger de Manel. I saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ei, soc Michelangelo Envete, deixant-hi el cop brutal d'Ivalència. Hola, bona nit. Soc el Roger de Manel. I saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ei, soc Michelangelo Envete, deixant-hi el cop brutal d'Ivalència, i una salutació molt de rock'n'roll, per a la penya del Morro. Bon dia, bona tardes, bon mes, i bona nit. Soc en Joan Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro de Radio Desver. Hola, soc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro de Radio Desver. Ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomó per la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, a més, penya com Morro. És màgic, és meravellós, que ens manteixin així. I tant! Can pe can ho, jina asan ho. Can pe can ho, jina asan ho. La penya vol morro, cada tarda de la Silla 7, a ràdio de Sberri. Doncs sí senyor, aquí estem, què tal? Espero que estiu passant una bona tarda. Nosaltres molt animats amb aquest tema, ostres, que ara no me'n recordo com es diu. Ah, sí, com se'n pot oblidar el nom? Jean Peixé Ghanho, Xaja Jaquixán, Anand Baxi. Perdona, és que no n'estava temps. Del grup Bombay Royal, sí senyor, no poden anar per ells, canterà de molt. Jean Peixé Ghanho, Xaja Jaquixán, Anand Baxi. Jean Peixé Ghanho, Xaja Jaquixán, Anand Baxi. De la teva vida, de la teva vida, de la teva vida, de la teva vida, de la teva vida. Jean Peixé Ghanho. I aquesta hora de la tarda, si a minuts ja arribem al punt de les 6, ja s'ha de connectar amb Comradiu per escoltar el bolletí de notícies generals. Repassem algunes notícies curioses del dia de avui, tu. Per exemple, han enviat a la presó un lladre, cosa que de moment la notícia pinta bé i molt lògica. Es vol que era un lladre de mòbils que tornava la tarjeta SIM. No ho han tingut gaire difícil, a l'hora d'agafar-lo. Un jutge de Barcelona ha enviat a la presó una dona de 34 anys, que aquí els Mossos acusaven de ser l'autora de nou robatoris a nois i noies, alguns menors, al barri de Sants. Els de Sals, violents, es van produir a l'abril. I una de les peculiaritats de la sospitosa és que tornava la tarjeta SIM a les víctimes. Mira si és bona persona. Per tal que no perdessin la agenda de contactes. Un aplaudiment per aquesta lladre, tu. És molt bon rotllo, no? Diu, mira, te voy a trecar. Bueno, per què en castellà? Diu, mira, te trecaré. M'espero que et treguis la tarjeta SIM perquè així la pots posar un altre telèfon. Sí senyor. O, atenció a aquesta, aquesta ja m'ha impactat més. Diu, a proposa una acomiada, una mestra d'Andorra, pel nivell massa alt dels seus alumnes. Un inspector del Ministeri d'Educació ha aconsellat l'acomiadament d'una mestra d'Andorra, i perquè els seus alumnes tenen un nivell massa alt que correspon a les seves edats. Jo això no ho entenc. Els pares i mares del centre s'han mobilitzat per evitar que la mestra perdi la feina. La docent treballa amb un grup d'alumnes de 4 anys, de l'escola espanyola d'escaldes en Gordany. L'inspector n'ha proposat l'acomiadament en comprovar que els petits, amb només 4 anys, saben llegir, comencen a escriure i també ja són capaços de sumar i restar. No sé, dic jo, vaja. Depèn de quin lloc del món on estigui, es veu que aquest inspector és espanyola per això, un inspector del Ministeri d'Educació. Amb això, com diu aquell, té l'edicotor i no t'odigona. L'acomiadament estaria avalat per la direcció del centre. Els pares i mares i el col·lectiu de professors de l'escola s'han mobilitzat perquè la mestra no perdi la feina. Ho han anat a reclamar la conselleria d'Educació amb baixada espanyola, que s'ha compromès a garantir el control per evitar una injustícia. Els pares consideren que els arguments que s'esgrimeixen per acomiadar l'adocent no tenen cap mena de sentit. Totalment correcte. Bé, i això diu que el punt... que ha passat avui, George Washington diu que està a la galeria de president del Govern de la Generalitat de Catalunya. El nom de George Washington i Washington forma part de la galeria virtual de caps del govern català com a entassessor de Jordi Pujol, en rostre del president Josep Terradellas. George Washington forma part de la galeria virtual de caps del govern català com a entassessor de Jordi Pujol. George Washington va ser president de Catalunya. El motiu és una traducció sense miraments la que proporciona el Google Translator. Ah, mira, veus, el programa de traducció que utilitza la nova web del president de la Generalitat per oferir la informació en anglès com ha avançat la web nació digital. El diari Fegeix, que el programa de traducció de Google, ha fet un programa amb el president Mord. Artur Mord, clar. Que curiós, tot plegat. En fi, d'aquí una estona ho comentarem, comentarem la jugada i també sobre problemes que pot causar tenir un traductor o algunes aplicacions que et fan la feina per tu, com també corrector de textos, català, etcètera, amb l'Oriol Jiménez que ens visitarà per parlar de noves tecnologies d'aplicacions, tablets, Android, com està el mercat d'Apple i tot això. Això serà, però, a la segona hora de la penya del Morro. Tot seguit connectem amb com RadioPins. Ara mateix, el show de la primera hora de la penya del Morro. I d'aquí una estona, el show de la segona hora. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bon dia. que ha volgut fer una foto amb el Mar de Fons. I tot i assegurar que no volien fer declaracions al conseller Puig, el secretari d'Estat de Seuretat, Ignacio Lló, s'han afanyat a dir que tot és a punt per la reunió i que treballen coordinadament. També hem visitat les instal·lacions, ens han explicat bé, o men, doncs, les mesures de seguretat interna dels edificis, i ara anirem a veure els dos centres de coordinació, i ha estat un exerció de la delegació del govern i el Departament Interior de la Generalitat. I ha estat un exerci, sí, jo crec, que el moment exemplar de coordinació i de cooperació entre els cossos de seguretat de l'Estat i els Mossos d'Esquadra, i esperem que tot resulti perfecte. La reunió del banc central europeu se celebrarà aquí a l'HotelArts, i la roda de premsa, per explicar-ne el contingut, es farà al centre de convencions internacionals. Al fòrum a tots dos llocs hi ha molta policia, sobretot aquí a l'HotelArts, on fins i tot hi ha un tot terreny blindat de la Polícia Nacional, com Radio Barcelona. La borsa espanyola torna a caure i registra un nou mínim anual. L'Ivax 35 ha perdut un 2,5% fins a arribar als 6.800 punts. Ha enbaixat tots els grans valors. Rapsol, per exemple, ho ha fet més d'un 4%. El BBBA, un 3,3% el mateix que el banc Santander. Telefònica també ha caigut una mica més d'un 3%, i la prima de risc se situa aquesta hora als 422 punts. El nen de dos anys que estava en estat critic després de caure d'un balcó amb un tornès del bellesa mort aquesta tarda a l'hospital. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec d'aquesta investigació. Convergència i Unió ha reclamat el Ministeri de Foment que inclogui partides per el desdublement de la Nacional 2 a les comarques gironines. Si ho vol, que el Govern central inverteixi aquest any a les comarques un 100 milions d'euros més del que havia previst en el pressupost. Girona Sònia-Tover, bona tarda. Bona tarda. Convergència i Unió ha presentat 81 menes referides a les comarques gironines, el pressupost del Govern espanyol d'aquest 2012 per un valor total de més de 111 milions d'euros, sent dels quals el Ministeri de Foment. Els convergents reclamen que celebri el projecte per soterrar el tren convencional a la ciutat de Girona i que s'abordi el desdublement de la Nacional 2. Jordi Xoqlès, diputat de Siú al Congrés. La dotació propostèria d'aquesta any ha de ser per als tres trams del sud i també pels trams del nord. És insuficient només dedicar 15.9 milions d'euros per al tren del sud i, com bé, posar fil a l'agulla per al desdublement de la Nacional 2 en els seus diversos trams. En les esmenes també demanen, entre altres, inversions a costes a la Línea Ferroviària a Puigcerdà, Barcelona, o per rehabilitar monuments com les termes romanes de Caldes, el monestir de Palera o Sant Quirza de Culera, com Ràdio Girona. Ja s'han normalitzat totalment la circulació dels trens de Rodalia Renfa, després que aquesta tarda hagi registrat retards de fins a mitja hora. A tot plegat ha estat causa d'una varia que ha hagut al migdia l'estació de Sants i que ja fa hores que s'ha solucionat. L'Ajuntament d'Averga no obrirà una de les dues piscines municipals a aquest estiu, el consistori no disposa del finançament per fer les obres de millora que necessita la instal·lació. En Ràdio Verga, a Maite Flores, bona tarda. Bona tarda. Aquesta estiu, les únicas piscines municipals d'Averga en funcionament seran les del Tusselet, ja que la del Lledó no obrirà. L'Ajuntament ha pres aquesta decisió perquè no compta amb els recursos econòmics necessaris, un 50.000 euros per fer les obres de millora que calen per garantir la seguretat dels banyistes. Jaume Vega, ser regidor d'esports, joventut i esdeveniments. El bas de la piscina s'havia defibrat on de nou, ja que a la part final de la temporada anterior perdia molta aigua. I també és a la zona dels vestidors que està molt malament. Al temps ja era una mica just i els diners també eren molt importants. La intenció de l'Ajuntament d'Averga és fer les obres d'arrangement de la piscina de Lledó a llarg de l'any i tornar a obrir-la a l'estiu del 2013. Ràdio Verga, per Comradiu. Comradiu, esports. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep avui el Malagat, d'aquí a dues hores a les 8 del vespre, en el penúltim partit de Pep Guardiola al Camp Nou. El tènex acomiadarà dissabte a Vinen a l'estàdia i a la visita de l'Espanyol. Podreu seguir el Barça a Malagat a Comradiu a partir de les 7 i 5 minuts. El Madrid pot ser campió del Llig, avui mateix, si el Barça perd. Deven el Malagat o si els Blancs guanyen a Sant Mamès davant l'Atlètic de Bilbao a partir de les 10 de la nit. Encara, en futbol, l'Espanyol juvenil s'enfronta l'Atlètic de Madrid en les semifinals de la Copa de Campions, que es fa a Lepi, a Uelva, de moment, minut 36 de la primera part, empata un al marcador, empatat Rufó per als catalans. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Els insumisos fiscals de Sibrenà seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Just per la independència. Maria Casadamón i Andreu Bartolomé tinguen la iniciativa de bagar els impostos de les seves empreses a l'agència tributària catalana. L'acció consisteix la portesta que apunt un sistema de repartiment de diner públic que entenen volnera l'Estatut d'aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. Tot i que la iniciativa és inèdit per les insumisos fiscals reivindiquen la legalitat dels seus actes. En aquest sentit, consideren que la seva proposta es desmarca del campanya. No vull pagar contra els peatges que creuen que és un acte de desobediència. S'en parlarà demà, de tot plegat, a la sala del 50 nari de la Teneuda Sant Just en l'acord diàleg per la independència a les 8 del vespre. L'Ajuntament i els centres educatius sumaran forces per acompanyar els joves en el seu procés formatiu. Avui el govern municipal ha signat un acord de col·laboració amb l'Institut de Sant Just i l'Escola Madres. Caramento per desenvolupar el programa per l'èxit escolar de joves del municipi Denta, 14 i 20 anys. El programa forma part del pla de millora de l'èxit escolar, a través del qual l'Ajuntament i els centres treballaran junts per millorar el nivell formatiu obligatori i post-obligatori, a més de l'orientació i l'acompanyament a l'alumnat. A Sant Just s'ha detectat que hi ha un nombre significatiu de noies-noies que deixen d'assistir els centres i, per això, l'Ajuntament i l'Institut i l'Escola Madres Caramento faran el seguiment d'aquests estudiants que han deixat el centre fa poc i que necessiten acompanyament per orientar-los en la seva formació. I acabem aquest vullet i explica amb vos que diumenge arriba el cas de les joves de Sant Just, la setena fila de l'intercambi organitzada pels amics del Lloga, l'initiativa, per tendeix fomentar una forma de comerç basada en el vescambi de productes. La fila fa 3,5 coses a l'Ebre, i ha relat al municipi especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes més intercanviats. A més, la fila també acoll un banc de temps on la gent pot apuntar una piscarra al servei que ofereix amb la finalitat d'intercambiar-us. Començarà a les de del matí tot plegat i acabarà a les dues del migdia. A més, a les 11 hi ha una classe gratuïta de yoga i de tai chi, i a l'una es farà una batucada i una vermutada popular que a cadascú portarà part del menjar. I això és tot de moment més informació a partir de les 7 alçangers notícies de l'Àlice Vespre. Tenim una. T'he fet tants cops que al final no sé si faig mal. I el cotxe va, poc a poc, el cotxe va, poc a poc, el cotxe va. Però jo ja m'he estimat. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt si vull fer-ho amb tu. Tu és deixat, oh, tu és deixat. Tu és deixat, oh, tu és deixat. Tu és deixat, oh, tu és deixat. Si és i deu de la tarda. La ratlla és del banyador. Són toco i jo cada un cada un d'un color. I ens trobem tant, tant, tant. Ens trobem tant, tant, tant. I ens trobem tant, tant, tant. I ens trobem tant, que al final ja no se'ns faig estrany. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Coneixes aquest tema? La iaia. Com és que coneixes Oriol? Perquè el poseu tot el dia. De fet, jo el mòbil, quan em truquen, també porto la iaia. Potser t'estan trucant. I ara es parla de la taula. Bona tarda. Oriol, és un efecte cutre. En aquesta segona hora de programa, parlaré amb Oriol Jiménez. Demà surt el Samsung Galaxy S3. La gent que està malalta de Galaxy, demà teniu un nou motiu per vener-lo de nou. I també parlem amb el Sergi Claramun. El Sergi Claramun és una de les persones que fa dues setmanes han obert un nou bar. A la carretera reial, en bona vista, la tasca del rifenyo. Em parlarem amb ells. El Sergi Claramun és una de les persones que fa dues setmanes han obert un nou bar. I també parlem amb el Sergi Claramun. I també parlem amb el Sergi Claramun. El Sergi Claramun és una de les persones que fa dues setmanes han obert un nou bar. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Demà surt el Sergi Claramun. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda.Què tal, tots? Comencem, no ens enrotllem més. Atenció, perquè... qui és aquesta primera notícia que m'ha deixat com m'intrigat? Diu que Apple i Samsung estan a punt, a punt, a punt, o d'aquí uns dies d'iniciar converses? Sí, converses per la pau.Converses, sí. Comencem per la pau?M'aporten un any que ho patem per aquí, denúncia per allà... Ah, va...Estic joves de deixar clar que... que ell denuncia a Google fins a la mort, i a Samsung, a tots els seus col·laboradors... I així va ser, no? De fet, així va ser. Sí, sí, sí, no, i quan va morir, doncs, Tim Cook, que és el nou CEO, el nou jefazo d'Apple, va dir que ell no era tant d'això, i que tenia més ganes de no tenir problemes, no? Em cau bé el Tim Cook, a tu, que sí. Jo crec que ha estat una estratègia de totes maneres, perquè no pot ser que Steve Jobs mori, i tu, tant el dia següent, facis algú que, en principi, anava contra el que hi feia, no? Jo crec que... que Steve Jobs va dir, bueno, semanat una mica, no?, va pensar... I mira, tu guanyaràs simpatia, no sé, que alguna mica les coses... Sí, és la primera vegada que ja... Bé, això ho hem vist alguna vegada, no?, que hi ha Polyvom i Polymalo, en una empresa, però és la primera vegada que el Polymalo ja està mort. Però, fins ara, no ho havíem vist mai, que és el cas, en aquest cas, de Steve Jobs. Però, clar, és evident que això, ja, a Polymalo, no tornarà mai més. A pèl, d'aquí 4 anys, serà una mirada paradís, no?, serà un bon rotllo i un carme, perquè no hi ha ningú que freni, no?, les bones voluntats del Poly... Bueno, que, en aquest cas, és el senyor... A Polymalo, sí, Tim Cook. Tim Cook, això, el Tim Cook, Tim Cook, Tim Cook. Alguna cosa més sobre aquest tema? No, no, no. Atenció, perquè hi havia una rumeurologia important sobre aquesta història, i, finalment, la càmera de fotografia d'Ikea, perquè hi ha una càmera, oi, que, a mínim, posarà la venda, o portarà la venda una càmera de fotos fabricada per, bueno, aquesta empresa de fornitures, no?, que es diu en anglès de Mopples, ja la coneixeu, Sueca, i, atenció, perquè diu que s'haurà de buscar, i, bueno, això ho sabíem, que ens imaginàvem, l'hauràs d'enmontar a tu, no?, hauria d'haver-hi una fricada d'aquesta, d'Ikea. És una campanya de màrqueting, però sí que existeix. Ara t'haurà d'anar a una nova col·lecció de Mopples i no sé quantes, no?, i els reideis que tu, igual que quan entres, agafes la llista de Mopples que vols, no?, doncs tu pots agafar una càmera i pots fer fotos als Mopples que t'agraden o al teu pis. Una mica és màrqueting, llavors és una edició limitada, és una càmera de cartró molt plana, que li col·loca els dos piles, has de fer-li els forats per veure l'ull, o sigui, per passar l'ull i veure aquestes fotografiant, i, com a d'així d'explicacions, triga 8 segons a gravar la foto. Quan tu fas la foto, triga 8 segons que està saturada. O sigui, que si, per exemple, vas a una cursa ciclista, a fer fotos de com passen els ciclistes, si no cal, no?, per tant, clar, és per estar aquí, ets una mica molt familiar, que ja ho té, això, no?, i que ja molt sue, que allò invent, un invent que l'has de fer amb les teves pròpies mans, cartró, bueno, en fi, no n'esperàvem menys de que ja és xulo per això, eh?, o sigui, pot que broma perquè té bona pinta. I en un parell de setmanes ha tret una tele i una càmera. Una tele? I la tele que també... La tele d'acord amb un comentari, eh? Ara podràs, amb els pots, que es podràs saber que hem parlat. És veritat, puc escoltar-ho, no?, i així, d'aquesta manera, dius, és veritat, vull parlar, no me'n recordava d'això. És veritat, però aquell dia que vam parlar em sonava molt malament, eh? En canvi, avui, estic, bueno, radiant. Bé, avui estem parlant molt de Samsung, eh? Això vol dir que... està a punt de passar una cosa important, d'aquí un instant documentem, però abans, parlar de la duplicació dels beneficis en un any d'aquesta empresa de Corea del Sud, que, en 14 anys, ha regnat nòquia en la telefonia mòbil, no? Sí, sí, doncs just ara. Sembla que ho hagués sacat de fer abans, però just ara sobrepassa nòquia, en ventes de telèfons, ja és el principal menador de telèfons, Samsung, i també per demostrar una mica això, doncs també els números d'aquests expèndits, no?, que ha duplicat els beneficis en aquest últim any. Ha duplicat els beneficis? Sí, moltíssim. Ostres, clar, és que... Perquè, si tu dius que has facturat més que l'any passat, bueno, facturàs facturar alguna altra notícia, no?, per aquesta perspectiva, és que Àcer és el principal menador d'ordinadors del món, el Àcer, i de molt. Però té menys beneficis que Àpel, per exemple, ja pel vent 4 ordinadors, parlo de la sexe d'ordinadors. Vull dir que a vegades no és tan important vendre 1.000 ordinadors i facturar 1.000, i les guanyen amb cada un 4 duros, i Àcer, com a dels proms més ajustats, doncs li costa. Però en el cas de Samsung ha duplicat beneficis. No, no, la veritat és que Samsung només fa mòbil, recordem, no? També fa televisió, també fa... algun tipus d'actu domèstic, no?, que és un gegant, en aquest cas, espectacular. Hi ha els mòbils, en aquest cas, ha passat ja per davant de Nokia, i, per tant, ja podem afirmar que... hi ha més Samsung de mòbils que no pas d'i-fons, no? Sí, oi? Segur, segur, segur. Doncs mira, aquí està la cosa. Oriol Valle, que estem parlant de Samsung, per no tornar després del tema. Atenció, amics, amigues malalts del Galaxy. Demà es presenta a Londres el Samsung Galaxy S3. Oriol, estàs nerviós?No ho sé. No ho saps, si estàs nerviós. Home, jo ho estaria, però tu ets molt malalt de Galaxy, eh? Pasca, és el que passa. No, jo crec que no serà regal d'altre món. No, tindrà alguna, tindrà serà potser el millor, potser sí, però igual que el Galaxy S... Ja està estrenant aquí la il·lusió, la gent. La gent volia el Samsung Galaxy S3, pensaria que és més gran, més guai. Sí, més gran, sí.Més gran serà, no? Sí, sí, això és confirmadíssim. 4,6 puls de la seguretat. Però si és com un... no et podria, quasi, no?, com un iPad. Com un tablet.Si tens la butxa, que és un mòbil. Si tens la butxa, que és un mòbil. La butxa, clar, no ho hem dit. Hora de ser de un metre d'ample. Clar, que gran que és. Si s'acostuma una pantalla així, no pot tornar un anterior. I a més, hi ha una gran cosa. Apple diu, no?, jo vaig pensar... Apple diu que 3,5 puls de la seguretat és el millor, perquè arribes a tot arreu, a la pantalla, tot això. Aquí hi ha diverses coses a discutir. Una és que Apple no pot fer la pantalla més gran. Ara mateix, és una delimitació tècnica, perquè la resolució... No, jo t'ho dic. Quan tu fas un programa per iPhone, tu la fas per una resolució específica. Només pot funcionar en una resolució específica de pantalla. I llavors, si fas més gran la pantalla, fas que es vegi més burros. I ells venen... una de les característiques, és el retina de display. Si la fan més gran, perden el retina de display. I si mantenen el retina de display, la fan més gran, l'aplicació es desproporciona. A nivell de desassistament, no està preparat. I llavors, què passa? M'has de dir que Apple o iPhone... Es va casar amb la pantalla. I el nou Apple o el nou iPhone que surti no ho podran... Ho veurem avanir quan canviïn la pantalla. No hi haurà sorpres en aquest sentit, perquè un any abans traurà... Les seines que fan servir els programadors, que es diu S de Càbal. Un any abans traurà un que... perquè tu facis compatible la teva aplicació per un nou tall de pantalla. No serà una sorpresa. Però a Apple, ara mateix, el que m'ho té no pot canviar el debat. I això es nota també en el iPad i en el mòbil. També el que anàvem comentant, quan han canviat la resolució de la pantalla, que han fet un cop, que al principi els primers iPhones teníem molt baixa, han hagut de duplicar-ho. Perquè és l'única manera de poder quadrar... És una xapulcilla, no? I a l'iPad, en realitat... Han d'anar mantenint les proporcions. Han d'anar mantenint la proporció, exacte. I a l'iPad, igual, l'iPad és la proporció dels iPhones, banda per banda, perquè es pugui... ...saltejant a aquesta... Què, xaposeros, eh? La gent d'Apple, sincerament, no? Va, i torna el tamaix de la pantalla. Ells diuen que el tamaix perfecte, perquè han calculat el din. La veritat és que tu dius que no pot canviar el tamaix de pantalla. És una... No, però... Ja veuríeu, aquí ja comencen a veure que... Ah, però no....les teves simpaties, eh, que per Apple... Hi ha un perill de coses més. Una és... No tothom té les mans igual de grans. I no tothom utilitza només una mà, per si ho faig amb les dues, per exemple. Exacte. M'ho aguanto el mòbil, i amb la dreta, doncs... Exacte. I una altra és, no tens per què arribar tot els punts de la pantalla. Perquè no. No significa que arribis a un punt de la pantalla, no significa que sigui un punt inútil. Tu pots fer una interfície d'Android o de programes que tot ho tinguis a l'abast del dit. Jo ho faig molt, això d'interfícies. No, però et vull dir que el programa pot estar dissenyat... per fer-lo servir amb una manca, que no arribis al final. Però en que així és pantalla útil, perquè a dalt, tu imagines que no arribes a dalt, però a dalt pots tenir informació extra, i tu interactuis amb ella. I ara, a veure alguna pel·lícula, a veure alguna web, tu tens més àrea de visió. Jo no ho veig tan tan important. En un tablet no arribes a tota la pantalla, i no significa que no sigui més com agafar servir un mòbil. Atenció, pregunta sobre el Samsung Galaxy S3, que surt demà i es presenta a Londres. Sabem alguna cosa, algun rumor? Rumor, sí. Rumor, rumor. Rumor del Galaxy 3. Vinga, vamos. Aliol, shrimp everyone! Adéu a tu! Daré la cares del rumor Rumor. Què diu la gent, els fòrums i a tot arreu, sobre el nou mòbil? Que serà més gran i tindrà una pantalla enorme? Això ja ho sabem, però no sé, tindrà la núclea... Els robots últims, perquè s'ha dit de tot, els últims robots diuen quatre núclees. Quatre? Quatre núclees? Però que explotarem tots, no? Sí, bueno, estem en una mica una cursa de núclees. Ara que és un núcle, comencem per aquí. Doncs és un cervell, podríem dir. Un cervell? O sigui, podries tenir que el mòbil, doncs, un cervell, estigués molt gran de rasgos, però que estigués per una tasca, navegar web, i l'altre estarà repudint música, no? Jo en el meu cas seria un cervell, estaria jugant a Palabra II, l'altre cervell estaria jugant a Poker Stars, i tindria un altre... Bueno, i l'altre dos que nosaltres utilitaríem. Seria realment el que passarien en el meu cas. Per tant, quatre núclees. El sol important és de zero a un. I perdona, si de zero a un és superimportant. De una a dos. Quan tu passes d'un núcle a dos, és un sol important. Aquí és el que té, perdona, el Galaxy 2. El Galaxy 2 té dos núcleis. En canvi, el Galaxy S normal, el 1 té un només. Exacte. Que passi sa 4 no està mal. Perquè veig que t'escolto, eh, Oriol. Has provat sort, no? Sí, ho he certat, visca... I, bueno, sí, quatre núcleis, la pantalla seria de 4,7 pulzades, diuen els últims rumors. 4,7 pulzades! Però això és una veritat. Samsung té un de 5,3, eh, ja. 5,3! Aquell és molt gran, va ser un experiment que vam fer, i tothom que el té li encanta, s'està fent uns superventes. Sí, que he d'anar a dir, el Samsung Galaxy S3 tindrà un condensador de fluxo? Perquè és l'únic que li falta, ja, no? Va. No. Va, d'acord, només ja per saber-ho. I a part de la pantalla, molt gran, quatre núcleis, alguna cosa més, així que, sàpiga, tindrà, jo què sé, a reconèixer la cara i tot això que fan, o no? Sí, el pots desbloquejar amb la cara. El pots desbloquejar? Tu mateix el mòbil amb la cara, eh? Sí, això ho hem provat aquí, al Rajoy del Zern, exclusiva, amb una altra, i em confonia a mi amb una altra... Confonia, i no et deixava, no? Bueno, sí, li deixava, però li deixava qui no tocava. Ah, però tothom, no? El Marc et deixava obrir el telèfon. Quan no és el Marc. És que ara que us veig, us assembleu molt. Per això m'he d'acabar. Sí, sí, sí. Per cert, que tu també tens una aplicació amb tu. Hi ha una aplicació que et diu l'edat, no? Ja l'havien comentat un dia. Si algú vol... En això és una webcam, per això, i et diu l'edat... És una de la càmera, el mòbil. La càmera del mòbil. I quina aplicació? És l'aplicació de la setmana, no? Podíem dir? Ah, sí, sí, sí. L'aplicació de la setmana. Com es diu? How old am I? Ui, a veure, a veure. Sí, anem a del lletrejar-ho. Quan viejo sóc... Ah, how old am I? Clar. How old am I? Doncs no, me la apunto aquí, perquè me la vull descarregar i fer-me el xulo amb els amics tot i que és una aplicació... que et diu ara que... A veure, eh... És una mica així, per... per fer-la gràcies. Perquè no en certes res. Vull dir, em va dir que tenia entre 20 i 40 anys, jo. Molt bé, brava. Molt bé, brava. És normal, no? How old am I? Alguna cosa més sobre el Samsung Galaxy S3? Bueno, jo crec... És una de les coses que m'agradaria que tingués. El que vam parlar també la setmana passada és la carga per inducció. Tu puguis deixar el mòbil a sobre d'una plataforma, una superfície i es carreguis sense connectar cap cal. Però jo crec que no ho tindrà. Però l'exili de competència, un LF, que s'ha trobat pel gran, sí que ho tindrà. Però a mi que ràbia. O sigui, Samsung té la marca Galaxy molt ben posicionada, i jo crec que ja no ha d'innovar tant. En fi, demà arriba el Samsung Galaxy S3. Aquí tenim una versió que ell mateix es col·loca. O sigui, hola, què vols? Et puc servir amb el que vulguis. Però, vaja, això serà demà a Londres. I acabem amb una última informació de noves tecnologies en aquest espai de l'Oriol. Parlant de l'iCloud Pavement. A veure, Oriol, què era això de l'iCloud Pavement? Doncs és un paviment. Unes rejoles que tenen wifi. Rejoles que tenen wifi? Sí. Bluetooth i... Rejoles que tenen wifi i bluetooth. Uf! Però on estem arribant, Oriol? Estem malalts, no? I què vol dir això? Que la gent que per anar pel passadís del metro, entre estació, passeig de gràcia, que és eterna, si les rejoles estan fetes amb aquest material, tindrà wifi. Home, a mi el concepte no m'acaba de convençar. Avui he fet una empresa espanyola amb tot això de l'abril. I no, però jo crec que el concepte no és en moviment. No pot ser un passadís, perquè en si la tecnologia wifi no et permet que no és com una telefonia mòbil que pots anar canviant de punta. Llavors seria una plaça a Catalunya. Si tu vols afegir wifi, pots afegir-ho a les faroles, empogat cap a terra... La farola, la farola... ¿Coneixes la cançó aquesta, o no? No, no. Oriol, a veure un moment. No coneixes la cançó La Farola de Miquel del Roig? No coneixes? No. La farola, la farola... La farola, la farola... La farola, la farola... La farola, la farola... Però sí, ha triomfat a quasi totes les festes de Catalunya d'aquest estiu passat. Contendeu, tío pequeño, como el Cristo morirá... Oriol, ara ja la coneixes, eh? La posarem cada dia, com la iaia, i així ja el tindràs assumida. Farà bé, li canta, no em agafarem cap, no em agafarem cap... En fi, això de les rajoles, de les faroles, no? Que deia amb el que et vaig posar a les faroles, també, aquest material i tot això, no t'agrada... No et convents? No ho sé, sí, és més... Suposo que sí, perquè a una fila de la sea més barato, que l'altre, que l'altre la viva, si és més barato, pot funcionar. O sigui, si és més barato que... i donant millor resultats... Tareu-te un missatge, Oriol. Sí, sí, és teu. Sí, que em dius que m'hi és, és teu. I doncs res, jo suposo això, que si és més barat tu, doncs pots funcionar. En lloc de col·locar-ho a això, ara no puc ni farola. No pots ni farola, ara? No, perquè em posaràs una altra cosa a la música. Està molt bé. Què passa? Farola... Acabes de mirar-te un missatge a ell, no? I per això ha sonat molt bé. Volcot, volcot, volcot el programa. Avui, a algú amb d'això aquí, gràcies, s'adonarà més. Ja ens tornem a veure i a escoltar. La setmana que ve. Escolta, t'has fet alguna cosa, no? Alguna cosa. Aquesta és per allores noves. Ah, ja m'ho semblava. Vinga, avui, gràcies. La farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola... La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desfer. La farola, la farola, la farola... Tot un vespre van anar a l'església. Busquen moss sin a gustir, qui des del confessionari li fes xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx. Mit Jafos que és com estava, no volia perdre cor. I quan va localitzar-lo, vas cremar el trascantó. Aquí ja us llagó la farola, la farola. La farola, la farola. La farola, la farola, la farola, la farola. La farola. Digue-us-te l'edat que tiene, de seguida se la doy. Soy de la Quinta de Momo, norries i no calafons. No faig aquesta en la canada. Primo, si ai si no ho tens clar. Saps que diem a la cala, des d'embraga i a sorrar. La farola, la farola. Doncs, Miguel del Roig i la seva farola, que ens va molt bé justament per parlar d'un tema que us hem comentat fa una estona, i és que ha obert un nou local de restauració, un nou bar a Sant Just desvern, està situat a la carretera reial, tocat amb bona vista. I es diu la tasca del rifènyu. Fa un parell de tres setmanes que està obert, i mira, justament aquest dissabte passat vam fer una festa de la Cervesa Belga, i per parlar una mica de tot plegat, tenim el telèfon a un dels seus impulsors i responsables, que és el Sergi Claramont. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, abans de res, enhorabona, per haver obert la tasca del rifènyu. Això d'entrada, eh? Gràcies. Sí. I després, jo hauria de preguntar-te, com és que heu decidit obrir un nou bar a Sant Just desvern? Bé, un dels principals motius que ens va tirar endavant, va ser davant la crisi que hi ha actualment, i això dels meus pares, dels bancars de la natura, i com està el tema de feina, vam veure una de les solucions, era aquesta, i jo estava treballant a Estadaria, la mare ha estat treballant aquí Sant Just a Estadaria, tota la vida, al Parador, i al Parador hi més llocs, i doncs era un dels motius pel que vam obrir. Perquè el local ja era un bar abans? Era un bar que només ho feien menys per so, el migdia. El portaven un matrimoni gran, i doncs ja estàvem bastant cansats de treballar, i això era l'únic que feien, i llavors s'havia d'explotar una mica. I com va néixer la idea de posar la tasca del rifènyu, perquè no sé si teniu alguna cosa a veure amb el drac de Sant Just vosaltres? No, bueno, tenim a veure que ens agrada, però no estem involucrats amb el drac del rifènyu, però un dels motius era buscar un nom que estigués en el poble, i el meu pare ells desplugues de tota la vida, jo sóc de Sant Just de tota la vida, i ell va lliure una època dels cargolins i dels rifènyus, i em va comentar la idea, em va comentar la història, i em va semblar una idea genial. Perquè la gent que no conegui la història, els de Sant Just els deien cargolins, que de fet els castellers desplugues són els cargolins, i després els de Sant Just els deien rifènyus, no? Sí, sí, no deien els rifènyus, deien que eren molt bèsties, que eren tan bèsties com els de la cabira del rif, i d'aquí va sortir. Com els guerrers de? Com els guerrers de què has dit? De la cabira del rif. De la cabira del rif? Sí, això és la història que hi ha. No conegui aquesta història, pots fer 5 cèntims? Bueno, nosaltres ho vam expressar una mica a la web, perquè tampoc d'internet no sabíem ben bé el procés on es va treure el dels rifènyus, i buscant una mica, vam trobar que, diguem que els de Sant Just eren molt bèsties, i que semblaven com els moros de la cabira del rif, que com es va soplar contra el colonisme espanyol i tal, i que eren molt bèsties, i d'aquí va sortir el tema dels rifènyus. No ho sabíem nosaltres, això. I mira que fem una secció d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll, els dilluns a la tarda. Quina és la vostra vinculació amb Sant Just? Heu participat en alguna entitat o alguna cosa? O tu, Sergi? Jo sóc d'aquí de Sant Just la tota la vida de naixement, d'aquí de Sant Just, i simplement d'això, de sempre, de sempre d'aquí, la meva vinculació és d'estar d'aquí de naixement. Aquest no és un bar, un restaurant? Sí, fem les dues coses. Sobretot al migdia tenim els menús, a un preu bastant assequible, a 8 euros, i després, les nits, podem tenir una part de les cerveses d'importació, tenim una carta així de 20, una mica senzilla, però per poder ampliar la gent una mica. Això de les cerveses d'importació, que estem portant, les cartes catalanes, que estan pujant molt, molt ràpid, i crec que és un valor apagit, ja que és el que aquí Sant Just no ho podem trobar cap altre lloc, i jo volia tenir alguna cosa que fos diferència dels restes. Llavors tenim una petita carta d'entrapant, hem fet una carta d'entrapant d'originals diferents també, coses que no es puguin trobar, aquí les podran trobar i tapes, evidentment. Per exemple, el menú d'avui, què hi havia? La Manila Maytarrania, braç de gitano de patata i tonyina, crema de porros amb parmesà, i de segons, teníem hamburguesa, mou farrat i patates, t'hi he vingut combinat, s'ha tallat de pollastre amb verdures al curri, i uns potets fregits. Escolta, és que jo ja 8 i no et poc, i ara m'estan donant una salivera important. Perquè la setmana passada, dissabte, veu celebrar una festa de la Cervesa. Sí, festa de la Cervesa, això, bueno, és una manera d'intentar introduir a la gent del poble una mica amb les cerveses d'aquestes diferents, cervesa de qualitat, de les que ens trobem normalment a qualsevol vas, i són les cerveses perquè són les que són una mica més dolces, més afluïtades, per introduir-li a aquest tema és la cervesa que més agrada, i hem començat per la Cervesa. El que fem en aquestes festes va ser oferir gratuïtament tapes típiques verdes, com són els músculs típics verdes, les patates fregides i això, i baixar el preu de donar les cerveses, perquè la gent pugui provar més. I ho tornareu a fer, això? Sí, anirem variant, per això la propera que estic organitzant vull que sigui per això de la Cervesa artesana, catalana. A Cervesa artesana catalana, eh? Sí senyor, molt bé. Home, d'aquesta cervesa al Mugava i tot això? Sí, sí, sí. El Mugava, el Montseny, totes aquestes que n'hi ha moltes, cada cop estan sortint molt millor, i a bitatges que estan tirant molt. Em sembla que no sé per què, té la intuïció que tu t'agrada molt el món de la Cervesa. Sí, sí, m'agrada el món de la Cervesa, però de la bona Cervesa. Sí, la veritat és que ara, també amb alguns amics, començaran a preparar per fer elaboració de Cervesa a la pròpia, i estem aquí en aquest món. Ens podries recomanar, així, ràpidament, eh? Alguna, no sé, una cervesa, que dius, mira. O és l'última que he provat i m'ha agradat. Aviam, hi ha una casa que descosarà, que la porten, són un jove, com podria ser tu i jo, quan supro que... que es diu amb viudó. Bueno, a veure, quant anys tens, tu? Eh? Quant anys tens, tu? Jo, 26. 26, vale. No, jo, 29, sí, estem allà, eh? Estem allà. Jo, quasi, jo, quasi, jo, estic allà. Estic allà, també, vale, vale. Doncs un grupet així, la gent jove, hem fet una cervesa d'escoses, que es diu amb viudó, i hi ha una que es diu en especial, Pumquipa, que la gent es t'agrada molt, la estic fent provar la gent i els està agradant moltíssim. I és una cervesa molt bona, amb un toc, ha fet adet de la presa, però molt bona. Sí, perquè amb el tema aquest de les cerveses, que és tot un món, eh, Sergi? Ja veig que tu domines molt el tema. La gent sempre es queda com amb les mateixes, no? Com va prendre alguna cosa? Sempre és l'estrella, la moritz. Algún dia una coronita, és la que diu una excepció, però normalment ens movem aquí, no? Sí, sí, sí, per això vaig estic fent aquestes festes, per començar a introduir una mica la gent, que comença a provar coses diferents, perquè la veritat és que és sorprenià que ens podem arribar a trobar. La propera festa la tens, ja més o menys, sense el dia o no? Un programa, encara no la tinc programada, però us ho faré saber quan és... Home, perdona, ets ho pots fer saber, eh? A través del Facebook de l'Apenya del Morro, per exemple. Evidentment. A nosaltres ja ho comentarem, i potser podem trobar també algun benefici comú o mutu, no? No, no, no, no, no, no ho dic per mi, eh? No et pots fer, et pots fer. No, ho dic per els uents del programa, per exemple. Si dieu que aneu en nom de l'Apenya del Morro, no sé, un... Ah, però tot a la pel·làs pots fer, pots fer. Sí, o donem 5 d'agostació en Rho 3, o una. Ja parlarem. Movem el tema, eh? Movem el tema, Sergi. Sí, sí, sí, sí. Això ens fa molta gràcia. Perquè vosaltres, m'imagino que teniu pensat aguantar el més possible, no? Com us estan anant aquestes primeres setmanes? La gent està respondent? Sí, sí, molt, molt. Sobretot els que has de demanar per la nit, davant... que falta llocs on puguin anar la gent jove del poble, doncs hi ha una bona resposta, sobretot, per la part de la gent jove. Després del dia de futbol també tenim el canal Plus i el partit del Barça. Bàsicament el del Barça. Home, avui, llavors, d'aquí una estona, començarà a omplir-se, no? Avui t'estem aquí amb el futbol, sí, sí. Clar, clar, clar. Doncs ens en agrarem molt. Us donem tot el nostre suport des de l'Apenya del Morro, perquè, escolta, obri un negoci amb la que està caient, nen, s'ha d'estar allà a tope, cosa que ens agrada molt. O sigui, un aplaudiment per aquí, senyor. Sí, la tasca del Rifenyó, aquest nou bar que està a la carretera reial, allà amb bona vista, no? Sí, entre bona vista ja teniu. Molt bé, fantàstic, doncs s'haig de deixar aquí moltíssimes gràcies per haver-nos atès i res, que us vagi molt bé, i ens informaràs de la propera festa de serveza que no ens ho volem perdre. I tant, aquí esteu tots convidats. Fantàstic, bona tarda, gràcies. Gràcies, senyor. Frodo, tienes que ir a Mordor. Sí, és la banda senora del senyor dels anells. El meu terrat! Sí, sí, 42 de la tarda. De quins moments connectem... Què passa? T'agrada la imitació de Gollum o què? Mare! Estupid, Marc, mare, que estupid! Sí, sí, eh? Que va, la cu. Sí, sóc en Gollum! Eh, Gollum! Gollum, Gollum! Escolto la penya del barro! Oh, oh, oh! Gollum! El meu programa! Que no, que és meu, idiota! Que no, és meu! Bé, sí, que hem de connectar amb el que era el de Joves. Jo, aquí, fent imitacions del Gollum. Fem una pausa per la publicitat, tornem ara mateix, fins ara. Ràdio d'Esvern, 98.1. I l'altre, Ràdio d'Esvern, 98.1. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20, a Masjui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Tu veureu les bases i les condicions a l'adjudicació del web 3bdouples.comunse.ca. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio de Sant Just d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. I ara no et veus a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda, Sergi. Què, això de qui jo? Com estàs? Molt bé. Que no et lliures de nosaltres ni encara que sigui festa. Bueno, no, no, ja està bé, ja està bé. Sí, sí, sí. Perquè les properes setmanes, els tres propers dimarts jo no hi seré. Per què? Perquè faig un curset. Home, Sergi, home, troba'n a faltar. Però un curset, allò que fas tu? Del net vives? No, no, no. És de 2.0, però jo el rebré. És per ampliar més coneixements. Més coneixements encara, Sergi. Però si no no pots més, ja s'ha de saber de coses. Alguna coseta, jo crec que sí. Doncs en fi, ja ens ho explicaràs. I segurament serà un curs on, de partir d'aquí, trauràs alguna idea que també et copiarà l'Ajuntament d'Esplugues, no? No, no, bromes de banda. Sergi, repassem una mica quines són les activitats que hi ha al casal de joves de Sant Just, en aquest equipament juvenil del nostre municipi, pels propers dies, tu diràs? El dissabte a la tarda. Tenim una nova boxèció, que són els concerts, en principis format de grups de música, del box de sats. Aquest dissabte a la tarda, eh? Sí. Actuarà amb Quim Ping i Cudo. Quim Ping i Cudo, que semblen dos personatges de còmic, no? Sí, Quim Ping és nom de personatge de còmic, de fet. Ah, veus? Mira, una polèmica de rèvil. Doncs no anem a desencar imatges. Ah, desencaminats. I... i... i podo? I Cudo. Cudo. Sí, sí, sí, sí. A partir de les dos quarts de... Sí, de la set o així començaran, i fins a les veu. Molt bé, doncs està bé, no? Perquè és la possibilitat que tenen alguns dels grups de música que van assajar cada setmana els books, que els books, per qui no ho sàpiga, són com una... Bueno, per què si li dius books, per cert? No sé d'on prové el nom, però dius books de sats. Sí, sí, que és com una mena d'estudi insonoritzat, una habitació de 4 o 5 metres quadrats, on hi ha alguns instruments, no?, que estan a disposició de tothom qui vagi, i a més a més també... poden registrar o no? No, aquí no. Però hi ha molts grups que m'han comentat que porten el mòbil, i el deixen allà sobre, i el deixen allà sobre el mòbil i s'ho graven. Bueno, mira... Sí, és una opció. Però clar, és per... Doncs això li sap de... I el diumenge, el matí, de 10 a 3, tenim la setena fila de l'intercambi. Oh! Aquí a la penya del Morro són molt fans del mercat d'intercambi, eh? D'intercambi a cosa. D'intercambi a cosa. Sempre fem les bromes de... Ah, i allò, no?, intercambiar un massage i coses així. Però la visió és que això està prenent una dimensió, que és espectacular. Cada vegada hi ha més gent al següent mercat, no? Sí, sí, sí. I bueno, que a part que és una activitat que a nosaltres ens agrada molt, perquè, bueno, perquè és de la sense diners, i la societat és com molt comercial, no?, i és un altre que ens agrada, i a part sempre s'apunta més gent a col·laborar, que és el que tu dius, en aquesta edició a les 11 de... 11 o 12, que miro el cartei, hi haurà una masterclass de xicun, de la gent que fa aquí el taller de xicun. Que el xicun em sembla que vam comentar-ho. És la gimnàcia del Taicondo, no? Sí. Sí, sí, sí, molt bé. Sí, ja em vaig informar. Ah, molt bé. I també... Tu faràs xicun o no? Faràs xicun, tu, Sergi, també? No. No, no, no. Mira, el xicun és a les 11, a 12. Ah, el xicun és de 11 a 12, i és gratis, la classe. Sí, sí, sí, tothom que vinga aquí a la Jespa podrem fer una mica de jove. I tu estaràs, oi? Si tu t'apuntes, jo vinc, eh, si no, no. L'Alejandro s'apuntarà. L'Alejandro s'apuntarà. Bé, no sé. A partir de l'una va tocada a càrrec de bandandarà, i després hi haurà una vermutada col·lectiva, però que la gent ha d'aportar a menjar. I es posarà tot el que hi ha a les taules ciutades i es compartirà... Clar, molt d'intercambi, molt bon rotllo, però a l'hora de menjar, que es cuca portar coses, no? Sí, per compartir. Ah, no és el lloc que dius, bueno, vaig... em porto un xawarma, jo, del falafel. Bé, que lo has compartit. O sigui, no pots portar una cosa per tu, has de compartir tot, no? No, clar, s'ha de compartir, si no no pots agafar tu tan poques coses d'altres. Ja, però és una mica com a... sembla el cao a l'esplai, això. Bueno, aquí som una mica convallats, també. Home, qui va dir aquella frase, no? Si compartir, compartir és viure, no? Compartir és amar. No, compartir, aquell, va dir, compartir no és viure, compartir és tenir menys. Depèn del lloc on, saps? Depèn de si és el que comparteixes o... o agafes de l'altre, saps? No és la filosofia, no és gaire filosofia, això d'intercambi, no? Em sembla? Bueno... És diferent, és diferent. No, refereixen a compartir tens més, perquè, bueno, perquè tens l'uteu i tens la més. Sí, ja, ja, ja. Escolta, Sergi, que estàs fent altres coses? Sí, és que... Ja ho sé, ja ho sé. Hi ha una persona que està esperant, perquè la tingui... Què vol, digue-l'hi. No sé, estic aquí, el despatx... Escolta, Sergi, fem una cosa, li passes el telèfon? No. Sí, no? No, no. Li passes el telèfon i dius, mira, és per tu, i jo li pregunto, què passa? Perquè t'has de mirar que quants anys té aquesta persona? És gran o no pots dir la dades? 30 anys d'algú, eh. Però no l'hi has vist mai? No, jo crec que és un treballador d'algú. Ah, potser bé, demana informació d'alguna cosa. Bueno, porta un paper a la mà. Porta un paper a la mà? De fumar? Què? Perda un paper de fumar, a la mà? Un paper. Ah, un paper, però és un dinar a quatre, no? No sé el que vol. Bueno, escolta, que t'esperis, pot esperar un moment o vols atendre'l? No, és que ja estàs parlant aquí, sinó que t'esperim. Ateneu-lo, atén. No, jo tinc les ganes de solidaritzar. Ja ho sé, jo t'ho agraeixo, però escolta, atén-lo amb el telèfon en ser sobre la taula, va. No, no, no. Tampoc és per això, no? 4, tot el que em vol a mi és que estiguis legal. Bueno, ja... Ja passa, no? Això saps qui ho deia, també, això? Maradona ho deia. Sergi, alguna activitat més? Doncs per aquesta setmana, no. La propera tenim moltes cosetes. Oi que sí, és que fa bona pinta, eh? La propera setmana. Festa la festa de la Pau, i la Cru... Oh, quina pel·lícula fa, pel cineclopotopia, dir-me'n res, que ve? Esperarà... Nader i Simín, una separació. Ui, no, no, alguna cosa. La pel·lícula va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula extranjera. Ah, sí? És la primera vegada que una pel·lícula guanya els tres premis principals al festival de Berlín. Oh... I la guanya pel·lícula al Toyota Actriu. Una separació. Oh, una separació, no pot diferent, tu. Iraniana. Iraniana? Sí. Hòstia. Això sembla allò com molt exclusiu, no? No. Doncs molt bé, Sergi, doncs escolta, atén ja aquest home, perquè m'estic posant nerviós. Que vagi... Que vagi bé, i... Ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bona tarda. Estava Alejandro, és veritat. Bona tarda. Escolta, ja no ens parlarem durant tres setmanes. Que vagin al curs! Adeu, cuida't, eh? I alimenta't bé, fill. Adeu. Sergi, 52 de la tarda. Continuem a la penya del Morro. D'aquí una estona... No, amb com ràdio, no? A la set, que hi ha els anjos notícies, edició, vespre. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb una mica de música al programa. Fins ara. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Camana, diuen que en Justos van al cel, i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, i oi, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics amigues, espero i o desillu que la penya de les galtes, no del Morro, sinó de la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. O lloro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina meravella. Soc l'Àngel Llàcer, i a la penya del Morro... Mira, mola, si vols que tinguis una salutació, a tots a la ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que tenim al Morro, és un altre pitjor. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, de l'Àngel Morro. La penya de l'Àngel Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. Chaque moi ce jour, dans des cycles différents, c'est marrant, c'est renom, qui m'anime à travers tant d'un état, un autre, ceci l'inexorablement. Parles tant, je cours à l'équilibre. Chaque jugement sur les jambes me donne la direction à suivre sur ces choses en moi, à sanger qui m'empêche d'être libres. Les voces s'aliberèixen, s'exposent en les vitres, inhumant dans mon moment. Les corps qui dansent s'annoncen, l'estranger se confonde et s'attirirai resistiblement. Parles tant, je cours à l'expression. Chaque mon sure senti me donne envie d'exprimer les non-dits et que justi soit feta dans nos pauvres vies endormies. Passe, passe, passe, la dernière restera. Passe, passe, passe, la dernière restera. Aquesta noia que ens agrada molt, molt, molt, molt extensès a les as, alguna vegada hem passat algun tema del seu álbums As, que va aparèixer fa un parell d'anys, que a les últimes setmanes de fer en gira Alemanya, i em sembla que no sé quan ha de venir a Espanya o a Barcelona, tant de bo, tant de bo, vingui. Passe, passe, passe, la dernière restera. Passe, passe, la dernière restera. En fi, nosaltres, amics i amigues, ho deixem aquí. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del Morro. Us ha parlat i us he acompanyat tota la tarda. Jordi Domenet, agraï la participació de la Carme a les notícies també l'han arrubit al Calaix de Cultura, Oriol Jiménez de l'espai de noves tecnologies, el Sergi Arrada, el casal de Joves, i ja està, tornem demà, bona tarda. Us deixem ara amb les notícies de la SET, amb Carme Verdall.