#512 - La Penya del Morro del 9/6/2014

i en el cas de Tarragona, els problemes més estacables estan al 3.40, on hi ha retencions des d'Avellbe i fins al Vendrell, amb un 30-12 km a l'entitud i 2 km més a Tarragona amb dos, han sentit persona, la resta de vies, la circulació de moment és còmode. Molt bona tarda. Catalunya aplicarà la llei verd sense que perjudiquin ni els centres ni les assegnatures que es volen fer desaparèixer. Ho anunciarà la consellera d'ensenyament Irene Rigau, reus digital, Joan Marc Salvat. La consellera Rigau ha dit que es buscaran fórmules perquè aquells articles de la LONCE, discrepants del Valle i Catalana i que s'hagin de catar per imperatiu legal, no perjudiquin el sistema educatiu català. Rigau ha citat com a exemples que les famílies s'agran tenir en veu en els projectes educatius dels centres, s'habitarà que les assegnatures de música i pràctica desapareguin de primària i es garantiran els plats de formació per aquells alumnes que suspeguin l'ESO. Irene Rigau, considera d'ensenyament. Puc anar desenvolupant aquells aspectes que per imperatiu legal s'han d'aplicar, fer-los de manera que s'assembli més el que ens havien proposat en la llei d'educació de Catalunya i que doni a l'hora la seguretat jurídica als centres que necessiten. Pel que fa als reptes europeus per millorar l'edutació, la consellera s'ha marcat com a principal objectiu que 85% dels estudiants obtenguin el graduat escolar, com ja ha passat aquest curs per tal de seguir estudiant després. Rigau ha destacat que si no es cuiden el senyament il·lul·latori, no es podrà formar bé per donar feina. Un incendi crema des de minuts després de les 3 de la tarda, una zona de camps de Conreu al barri del Sacà de Sant Pere de Lleida. Els bombers han activat 8 rotacions terrestres i un helicòpter bombarder. De moment, el foc crema vegetació i no afecta les zones habitades més properes ni les masies de la zona que han estat protegides pels efectius d'emergències. De moment es desconeixen les causes del foc. La ciutat de Manres al Valles ha acollit aquest matí el tast dels premis binari, es tracta d'uns guardons que distingeixen els millors vins de Catalunya, Canal Taruanja Central, Francesc Serrat. Bona tarda. Bona tarda. Els premis binari creats per distingir els millors vins de Catalunya preparen la seva segona edició amb una anul·batat important. I és que s'ha arribat a acords amb cinc denominacions d'origen catalanes perquè acollin els tastos de cegues dels vins que tenen sota la seva empara. I aquest diumenge ha estat el torn de la DEO Pla de Valles. Juntsament amb aquesta denominació, les DEO Catalunya, DEO Penedès, DEO Cava i DEO Terra Alta, també acollen tastos dels seus vins. Al Valles, l'equip de testadors ha ocupat un espai de l'escola d'uteleria jubiata Manresa on durant el matí han puntuat a cegues totes les referències presentades sota la denominació d'origen pla de Valles, ho explica Joan Nebot, director dels premis binari. He decidit que des que els vins són un producte de territoris, un producte que es classifica justament pel seu origen, venia al seu origen a testar-los. Hi ha 10 testadors, són entre somellers, anòl·legs i premsa especialitzada, que testaran la 30 de vins de posicionalament. Al 2013 tots els tastos es van fer a Barcelona, però en guany s'ha volgut ampliar l'àrea de tastar reu de Catalunya. La regidora del PSC a Girona, Gloria Plana, es presentarà a les primàries per ser la pròxima alcaldable socialista a la ciutat. S'hi presentarà com a representant del moviment crític que avancem i competirà amb Silvia Peneike, avui és el de Rèdia, per presentar candidatura. Notícies en xarxa. La tarda amb Marina Romero. Molt bona tarda i gràcies per seguir escoltant la vostra ràdio local. Des d'on expliquem la realitat més propera, us parlem del nostre territori, i d'aquest país tan divers i també tan ric culturalment. Ja sabeu que aquí a la tarda no ens agrada estar quiets i que ens encalm de voltar pel país per descobrir històries més que interessants. Avui en aquest dilluns nou de juny estem recollint alguns bons moments de la tarda i, per exemple, ara reescultarem la història dels escuts de panys d'Arenys de Mar. Un projecte interessant que el que fa és estudiar els escuts de panys austriacistes i borbònics de 1714. I més tard recuperarem també l'entrevista compartida que vam fer a Marcoll el passat mes d'abril. Tot això passarà fins al punt de la 6 de la tarda, com sempre, aquí, a la vostra radio local. Els que siguin fidelos ullens del programa segurament recordarà-ho aquest moment. En francès la flor de l'Izeng diu en la belle Le Fleur, però com que nosaltres anàvem amb els inglesos, la banpa de jambla Biot i Fleur. I, avui dia, algú li sona la praula Boutiflé? És l'Arenyeng d'adopció Ramon Bardaguer, que a finals de genents explicava l'origen de la praula Boutiflé amb les imatges que es poden veure als panys de les cases aranyengues. Doncs bé, avui tornem a Arrenys perquè fa pocs mesos que l'Arxiu Històric ha començat un inventari fotogràfic dels escuts de panys que encara formen part, de fet, avui en dia, de l'urnamentació d'algunes cases d'aquesta població. Que rota t'enganeli, molt a tarda des de Radio Arrenys. Bona tarda. Les cases d'arenys encara tenen motius borbònics, austracistes i d'altres simbologies, fins i tot. Sí, encara és molt comú trobar als panys d'arenys una agila bicefala amb tres floretes, símbol austracista, o la flora d'alís borbònica. Símbols que podrem veure a partir d'ara en aquest asturí, capitanejat pel fotògraf David Castanyeda, amb la col·laboració del dissenyador Aytor Semperé, que, du partitol escuts de pany en format de llibre ICD i que diu molt sobre la història del nostre poble. Per parlar-ne, ens acompanyen aquí els estudis en David Castanyeda i també l'Aytor Semperé. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts. Per qui no ho sàpiga, què són aquests panys d'arenys amb aquests símbols? Que són, bueno, són les plaquesíssim que hi ha en els panys de les portes. Amb unes característiques singulars, tindríem dues característiques principals, que una mica el projecte parteix d'aquí. Un seria un águila bicefala, partidaris als Austries, i l'altre representaria el flor de lins, els burbons. I doncs serien aquests dos símbols més característics, no? Hi ha varios, de varios típols, però en l'altre el nostre projecte parteix d'aquests dos símbols. La base és aquest, inventaria aquests. I què volia dir tenir un pany amb escut austriacista o burbònic? Què representava? Bueno, representa una miqueta que tu, l'amo de la casa, era partidari, doncs de... Digue'm que era com la publicitat, la publicitat política de l'època, com quan ara entres i dius aquí viu un del Barça, i aquella rejala de Maca, doncs en l'època tenien la manera de symbolitzar de qui eren partidaris ells, doncs era d'aquesta manera fent-la el seu escut de pany, que no només eren els escuts, sinó que també hi havia els tiradors, que també... També estrenes. S'hi symbolitzaven. I de quin tipus n'abunden més a qui arenis? Bueno, així dit, perquè els uents es facin una idea seria... Ara s'hauria complicat, perquè s'hauria de veure... Bueno, aquí els estic ensenyant un dossier... Un catàleg replet de fotografies d'aquests pans. Exacte. I... Pots n'hi ha en total? En total, a qui arenis, n'hem documentat 66. 66 pans? Sí, sí, exacte. I el que diguéssim, per simbolosia, suposo que volies dir, quina és el que n'hi ha més, seria els bourbònics. Els bourbònics. Sí, sí, sí. Són més conservadors aquí, d'aquí, d'aquí. Tot i això... Clar, arribar a una conclusió final de quants n'hi havien, és complicat, perquè s'entén moltes cares a terra. Clar. És difícil. Doncs escolteu-me, David, ai, torni, ara. Fem cara de sorpres, aquí els estuïs de 4.cat, perquè, precisament, la persona que escoltàvem, el Ramon Verdaguer, ens explicava que ara, insa mare, era potser el poble més revolucionari de l'estat espanyol, i ens deia que, bàsicament, era austracista. Sí. Sí, sí, a veure, nosaltres, el nostre, sobretot això, que quedi una mica clar, que el nostre projecte és inventar-hi aquest salament ornamentals de les portes. Sí. No entrarem, si n'hi ha més de partidades, els bourbònics o els austracistes, o, fins i tot, si la simbologia que trobem i que estem documentant vol dir això que estem dient ara. No hem de fer-ho la recollida, no? Exacte. És un patrimoni que creiem que s'ha de preservar, i ens inclinem amb això. A partir d'aquí, el que ha fet l'inventari, podria ser que arribéssim a una conclusió. Podria ser que, pels diferents models que hi ha, els poguéssim classificar partipologies. A partir d'aquí, com ara s'ha fet amb rejoles o els plats, aquests típics plats catalans que tenen, la ceràmica catalana, si ho mateix, puguem arribar a una conclusió, però és complicat. Nosaltres... No han arribat històries, no sé, recollint, fent aquesta recollida, aquesta fotografia, sí, pel fet que aquestes cases estiguéssim marcades, una mica, de quin van dolent, etcètera. Sí, sí. Això devia suposar molts enfrontaments. Imagino que els veïns deuen tenir anècdotes o no. Més que anècdotes dels veïns, de l'any 1700 o abans, perquè... Aquelles històries que arriben, gràcies a la... Una que és molt divertida, que ens hem trobat a algunes cases, és que hi havia gent que agafava l'escut borbònic o austracista, i encara semblava que estaven més enfadats, volíem reivindicar més aquí per tenir anèïs, que els posaven, però els posaven de cap per baix. És a dir, una miqueta era... Agafaven el borbònic i el giraven, i els deixaven així. Sí, aquí tenim dos casos, i és un pany d'estil borbònic, diríem, i n'hem documentat dos o tres, i estan girats. Què vol dir que estigui girat? Que hi havia a casa, doncs anaven contra el borbònic i els girava. O bé, ja entrarem, o era simplement perquè el mecanisme de la porta comportava que el pany estigués girat. Clar, també pot ser. Però per això hem de ser molt prudents a l'hora de dir si aquest pany és borbònic i els que vinc allà eren per dir els borbons, o el contrari, o la part austracista. La nostra tasca és simplement inventar-hi el que hi ha, i a partir d'aquí, com a Cas d'Arenys, ja s'ha fet, que es pugui incloure en el pla de protecció del patrimoni. La idea és el que diu molt, David. Nosaltres el que estem fent és fotografiar per catalogar, i amb un futur, doncs, poder protegir aquests pany. Però, com molt bé diem, ell és fotògraf, jo dissenyador, que nosaltres no som historiadors. Nosaltres el que volem és posar al servei dels historiadors un material, perquè ells el dia de demà puguin arribar a dir, mira, arenys de mar 66, a Canet, no sé, 30, posem, ara és un dia. Clar, un recull de dades que després es poden estudiar, no? Estem fent el treball de camp. Més que res, també ho expliquem això, perquè hi ha molta gent que diu, no, és clar, és que això ja ho van fer. Bueno, sí, a veure, en el seu moment l'avi Pons, i sobretot el Joan Pons, van fer uns articles, on s'explicava, on neixia la simbologia, no? La simbologia, no? Ells s'hi van detant i van posar les adreces d'alguns llocs d'arells. Però nosaltres és diferent el que estem fent. És a dir, nosaltres el que ells ens donen aquesta informació, i d'aquí és un teneix, el projecte descut de pany, que és, bueno, anem casa per casa, porta per porta, carrer per carrer, anant mirant què hi ha, què hi ha, què queda, encara. Un treball de càmera, extensiu, eh? Molt, molt, molt extensiu, sí. I tot plegat, vendrà forma de llibre i també de CD. Sí, llavors la idea és que aquests inventaris, nosaltres els estem presentant als diferents ajuntaments, és l'exemple d'Arenys de Mar, que li va granar el projecte i va apostar per nosaltres. Llavors, nosaltres presentem aquest material en format de llibre, amb CD, precisament pel que diem, perquè estigui al servei del ciutadà, i consultar-lo en el moment que desitgi. Com pots veure una miqueta a nosaltres, el que fem és una imatge, però darrere de l'imatge també el que fem és una documentació gràfica, i també posem una miqueta en el quin tipus d'alament és, on t'està situat, el registre catastral de la casa, quina és la descripció de la façana, i altres elements que també acompanyen en la porta. No només és això que passem un dia pel carrer i fem quatre fotos. Exacte, vull dir que és un treball bastant acurat, explicant els diferents panys com són. I els aranyants en són conscients d'aquesta simbologia? Els propietaris d'aquestes cases ho saben, perquè, clar, diem que això fa molt de temps, no? Sí, hi ha propietaris que sí ho saben. De totes maneres, abans de continuar, voldria agrair a tots els veïns que m'estan deixant i fotografiant, que ens estan documentant aquests elements, perquè moltes vegades les portes estan obertes, i, Josico, tenim clar, no farem mai una foto, que ens demana permís si les portes del carrer estan obertes, perquè porta, com pots veure, que les estiguin tancades i segueixo amb un patró. Els veïns ja veïns que ho saben. Sí, això és burbònic, ho sé, perquè m'ho havia dit, no ho sé, el Mouavi, o en el cas d'arenys amb ponts, ja m'hi he parlat, i a daltes que queden sorpresos, que em diuen, què dius, ara? Ostres, i aquest que tinc a la porta, què és? És burbònic. Ostres, no fotis! Esclar, es queden una mica així, però li comences a explicar, que no vol dir que el que vivia ja potser era per treure els burbons. Potser és un símbol que es va posant en el temps, perquè sí que trobem cases amb llindes del segle XIX, empanyos burbònics i ostrigistes. Què vol dir? Que el simbolisme es va convertir en una moda, es va seguir fent i es va perdre l'origen, què vol dir? Que les portes, les antiques cases velles, es van reutilitzar les cases del segle XIX, per això que no volem entrar en aquest camp, perquè ens perdríem. Una mica... Però és que eren sorpresos, els veïns. I a més, t'inviten, però en casos que et deixen entrar a casa seva, en cases espectaculars, i t'ensenyen i t'expliquen... No passa sempre, això no acabarien mai. Però sí que és fantàstic, aquest contacte humà que hi ha arredre això. No només ens crem amb la... Perdoneu, eh? No és una façana, és l'interior. L'interior és espectacular. Hi ha veïns que consideren la clau i et porten la clau. La clau dades d'abans. Sí, sí, la clau original del mecanisme. No dic original de l'escut de panya, sinó del mecanisme dintre, i que encara funciona. Això és important, no? Estem molt agraïts, sobretot els veïns, que ens deixen... Tot aquells veïns que obren les portes i les conviden a pastetes de te, el David Pobre, que a vegades no ha berenat o no has mursat. Això també va bé. Sí, sí, és un treball agraït. Tu no n'agrarem, que no sigui tu, però és aquí. Té la seva part agraïda. Sí, sí, sí. Hi ha carrers com, per exemple, el Carrer de l'Església, o el Carrer de la Torra, el Carrer Ample, o el Carrer de la Pereira, que és on en trobem més. Això vol dir que són els més antics, que s'han conservat més. És un núcle. És un núcle antic. Pereira no seria uns escarrers que n'hi ha més, sinó que seria la Carrer de la Torra i l'Església. Són els dos carrers potents d'arenys. Pereira, en tenim constàncies, doncs podem ensetar la secció d'éssim dels panys desaperguts. Hi ha marques a les portes, i això també ho documentem, perquè és un símbol que ha desapergut i està marcat. Això és important a l'hora d'inventar-hi els que hi ha i els que hi havia. Això és important. A partir d'aquí, quan el treball estigui totalment finalitzat, sabrem moltes llenors, perquè s'han perdut, les portes s'han llançat i ja no es pot recuperar. I peces molt importants que hem trobat a les afores. Una cosa és treballar al núcle de la poble, però després a les afores hem trobat peces impressionants. També hi ha. En català podem dir que ja estan gestits, en el cas d'arenys? En el cas d'arenys ja tenen la documentació, ja tenen les imatges i aquí dins ja està acabat. Podria ser que en sortíssim seria estrany, perquè ens hem repassat tot el poble de la baix, i podria ser que sortís, és possible. I és un traic que no es tanca, si surt, s'afegueix, evidentment. En el cas d'arenys ja està, i ara ens hem expandit, ens estem expandint de tot el mateix. On no ho voleu d'una terma, també? Bé, hem començat a Arrenys Amunt. Arrenys Amunt han acceptat el projecte, i l'hem començat, ja ha començat, i l'hem d'una terma, i ara ens estem cap a Canet, a Caldes Estrat, i estem proposant. Estem expandint, però no va a la mateixa velocitat la documentació d'aquests elements, que a la aprovació del projecte de l'Ajuntament. Però nosaltres seguim, perquè no ens podem estar en cas que ens diguin que sí, perquè és un treball molt llarg, i si diuen que sí, ja estarà fet, eh? Bàsicament que l'estem finançant nosaltres ara mateix. Aquesta seria la conclusió d'això. Vull dir, nosaltres, el cas d'arenys molt bé, va ser reconegut, però en altres pobles, estem encara treballant, i és el que diu el David. I ara, mentre ells s'ho van pensant, nosaltres continuem fent la feina, perquè a més, és una tasca bastant complicada porta a porta. Clar, no, però... Sí, ja hem anat a del projecte, els ja han cantat, i n'estan sortint més dels que es pensaven, per exemple. En el cas del que ja heu acabat, que és el d'arenys, ja el podem consultar, ja el podem mirar, tecanar ja entre cometes... Sí, es pot consultar, posar l'arxiu, de fet, volia dir que la idea original de Dutterm, aquest treball, és prové de l'opeló, de l'arxivè, i aquí pensa que s'hauria de fer, estaria molt bé saber-ne quan s'hi aniran a anys, i a partir d'aquí, nosaltres, el fem a aquesta idea, i la materialitzem en un projecte, i el presentem a l'Ajuntament a provar aquest projecte, i estirem davant, eh? A quants ajuntaments voleu arribar? A tots. A tots? A tots els del país, eh? Per tal que la implicació de l'administració també, per fer possible aquest catàleg, m'han dit també que voleu fer un petit concurs. Concurs? Concurs... Bueno, es deia, pels fejos, sí que havíem dit alguna cosa de regalar, però no sé si... no... Ara no ho recordo, ja estàvem en concurs. Ara és un context. Jo diria que pel Facebook sí que... Alguna cosa volíem fer. Sí, el que està clar, que és el que està bom dient, és que la financiació l'estem posant de la nostra butxaca. Llavors, el que estem fent, estem creant elements o coses... Sí, com els posters, sí. Ara, per exemple, per Sant Jordi tindrem uns posters, que els vendrem, amb l'ajuda d'alguna de les llibreries del poble, que això ens ajudarà a finançar el projecte. Possiblement sí que vam parlar de fer un concurs... Ara sí que hi caigui. Sí que vam parlar de fer un concurs, el que passa que... Bueno, el dia a dia... ens té saturats. Per tant, de moment, re de re, no em diré res. De moment no hi ha concurs, de moment no. És endavant. Imagino implicar una mica la ciutadania. Potser podríeu descobrir molts aquests panys que desconeixeu. És molt divertit, perquè a través del Facebook sí que han contactat gent de les terres de l'Ebre o d'altres llocs, que ens conviden anar al seu poble. Escolteu, que és que nosaltres aquí tenim tants de burbònics. Clar, tornem a la mateixa, com ara que agafem el cotxe i baixem fins a les terres de l'Ebre a fer-ho. Però sí que, clar, si arribem a aconseguir un bon finançament i podem-ho, ho farem. Una miqueta que deies, fins on t'acutarem. Ara, en principi, volem treballar al Maresme. Tancarem bé el Maresme, i llavors... Nosaltres ambiciosos us ho són molt, eh? Després ja creixerem, ja anirem... Digueu que el Maresme és la comarca on més en poden trobar, o no? Fas molt difícil de dir. Així que hi havia de constància que es deia que era la línia a costa, que estan trobant a pobles interiors, també, inclús amb masies que estan al mig del món negre. Això sí que es pot dir. Aquest és un treball que ho aconsegueu implicar tot el país, o difícilment podreu arribar a tot arreu, per això que deies, eh? Que us arriba la informació que no sé quina masia de l'interior... Sí, sí, sí. Si algú, clar, aquí ara seria l'implicació de l'administració central. És una veritat, o algo que dius, perquè el projecte és un element que no tenim documentat, doncs caldria fer-ho, que no ho estan fent, impliquem més gent perquè això és molt gran... Seria l'ideal. Aprofitant el tricentenari. De fet, ja dic que l'idea... Òbviament, neix l'any passat, l'institut de l'any passat, l'excusa és tricentenari, perquè estem en aquesta època, però sí que no es tancarà el tricentenari, perquè és impossible. No vol dir que arribar al 2015 no té cap interès. No té cap interès, perquè és un patrimoni. Ens hem de centrar en el que és això. És un patrimoni que no està protegit. Aleshores, una mica clar, això se'n dirà... Si tiren davant, se'n dirà molt més enllà del tricentenari. El dia que vam descobrir que en Púries hi havia restes romanes, i encara estan allà amb el pinzellet. Podem dir que nosaltres som els del pinzellet i que anem porta a porta. Estarem jubilats i encara anem al pinzellet. El pinzellet no és molt malalt. L'anècdota és que a vegades em toca trobar el pinzellet, i que em fa molt més por que a vegades em toca trobar el pinzellet. Em fa molt més por que a vegades em toca trobar el pinzellet. Hi ha molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts. I fotogràficament donar una briantó que molesta molt i ja és el passant al pinzellet. De veritat, i ho imagino que vosaltres avui en dia ja camineu, i us fixeu només en els punys. Avisem a totes les àvies que no passin pels passos de decimbre. A vegades el David quan va conduint va molt capgirat. No va conduint. És un projecte que està viu, David, Guastanyeda i Torsten Peran. Tornem a parlar sempre que tingueu novetats. Ja esteu creant algun mail o algun punt de trobada per tota aquesta informació que us està arribant? Han de saber analitzar gestió Naga, això pot créixer molt. Té la pàgina al Facebook i al Twitter, que es ha escut de pan. I tothom que vulgui estar convidat a participar i a donar-nos tota la informació que recollim. Per tant, el predit de mail... Això ja existeix, és la llibertat. I es veu que es pot fer esbocs de pan. Aquí us poden fer arribar tot el material. Ja ho estan fent com comentau, al cas de l'Ester de l'Ebre o d'aquesta casa d'interior. I el correu electrònic també és escutdepanyarrovegemail.com. Mira que és fàcil, escutdepanyarrovegemail.com. David i Titor, moltíssimes gràcies. Avui per s'estudies de radioarenys seguirem en contacte. A vosaltres. Gràcies, menjarà. Ens apropem al punt de dos quarts de 6 de seguida. Tindrem temps per recuperar l'entrevista compartida de la cineasta Marcoll. Però si voleu estar ben atents sempre a tot el que vivim des de la tarda, ja sabeu que estem ben actius a les xarxes socials. Ens podeu seguir a Twitter, al perfil laverrebaixatarda, a facebook.com, barra la tarda en xarxa. I encara més perquè tenim una pàgina web on podeu recuperar tots els continguts a mesos d'aquest programa. Quin és aquesta pàgina web? Més que senzilla. Laxarxa.com, barra la tarda. Repetim, laxarxa.com, barra la tarda. Petita pausa i aquí tornem. La xarxa de comunicació local. Tens plans per aquest estiu? Abans de marxar, organitza una activitat solidària. Vagis on vagis. Siguis on siguis. Colabora amb el banc dels aliments. Aquest estiu la fam no fa vacances. El cercle virtuós. L'espai d'economia a la xarxa de comunicació local. El petit comerç català confia consolidar la tendència en la recuperació i continua com a primera empresa catalana en termes d'ocupació. Són dades de l'informe de comerç català que labora la Confederació de Comerç de Catalunya. El secretari general de la Confederació, Miguel Ángel Fraile, destaca com es restitua el sector. El comerç està com la situació general del país. Està en una situació de canvi, de convulsió, la crisi del consum i de confiança. Ha produït lògicament efectes sobre la activitat comercial. La bombolla immobiliària també es va reflectir amb la bombolla comercial. I ara, després de 4 o 5 anys de restricció i crisis, el comerç s'ha restituat. Hem perdut molts llocs de treball, s'han tancat moltes botigues, però també hem expressat la nostra resistència i la nostra sustinilitat. Des de la Confederació de Comerç de Catalunya, s'apunta a una propera recuperació en vendes. Dona sensació que el 2014, especialment el segon semestre, pot haver-hi una llei de recuperació de les vendes en general, perquè la tasa de tur i les dades de nivell de confiança estan millorant, a nivell macro, i esperem que arribi a nivell micro, a nivell de la butxaca dels consumidors. Per ser competitiu, el petit comerç ha d'estar al dia en tendències i formació. A municipis, com Platxadaro, el vegin portar, professionals en gestió comercial assessoren els botigues en l'atenció al client. Comerciants, com Cati Garcia, observen els resultats. Una de les sessions es tractava el nou. Com fem servir els nous, les converses diàries, quan es relacionem amb els altres. Quan em van demanar, quan estava treballant, va venir una senyora i em va demanar revisió, em va demanar per revisar-se la vista. Clar, li vaig dir, no pot ser en aquest moment, perquè està ocupat el ravinet. Però t'endèixes de seguida a fer servir el nou, i en aquell moment vaig anar a comptar que podien haver-ho fet servir. El petit comerç continua actualitzant-se davant els nous requeriments de consum, i per recuperar el client perdut pel descent del consum. És un reportatge fet amb el suport de Molins TV i de TV Costa Brava. El cercle virtuós, el web, laxarxapuntcombarra, el cercle virtuós. La xarxa de comunicació local. La realitat més propera. Els accents més diversos, les històries més personals. L'entrevista compartida. La nostra convidada de l'entrevista compartida d'avui va triomfar en el món del cinema amb només 28 anys. Porta el segell de la factoria escac i assegura que si pogués fer les pel·lícules a la post-producció, és a dir, sola, ella seria feliç. Li agrada propar-se al públic amb honestedat i assegura que el cinema és una expressió cultural que ens ajuda a ser més dinàmics, a reflexionar i a representar-nos. Diu que si tot està meditat no passa res, i, per tant, no hi ha màgia. Avui ens visita la directora de cinema, la guionista Marcoll. Marcoll va néixer a Barcelona l'any 1981 i va estudiar l'Iceu Francesc. L'any 2008 va entrar a l'escac, a l'escola superior de cinema i audiovisuals de Catalunya, on es va graduar en la especialitat de direcció. Com a projecte de final de carrera, va realitzar al cor matratza l'última Polaroid, que va ser seleccionat en diferents festivals espanyols i internacionals. El cinema de Marcoll se centra en les relacions humanes, en un retrat fidel a la vida de família o de parella, amb la voluntat de ser sincera amb l'espectador. L'any 2009, amb la seva primera pel·lícula, 3 dies amb la família, va sorprendre al sector amb una joventut envajable. Va obtenir el goia a la millor direcció Nobel, els premis Gaudí, a la millor pel·lícula i la millor direcció, i els festivals de Malaga va rebre el Bizangna de Plata, a la millor direcció. I encara va tenir temps per recollir la nebaja de Buñuel a la pel·lícula Revelació de l'any. L'any 2013 va arribar la seva segona pel·lícula, que la confirmava com un dels nous talents de la cinematografia catalana. Ara mateix, combina la feina de directora i guionista, amb la del docent, a l'escola que li va donar les ales per volar, l'escac. Marcoll, com estàs? Bona tarda. Bona tarda. A ritme de cumbia, ens has fet començar? Sí. Escolta'm, quins busques musicals, eh? Originals, no? Sí, més que res he triat que en sons que... No es canviés sense endavant sentir aquesta tarda igual. Estàs molt enfainada i necessites allò relaxant per cumbia, no? Una mica així, eh? La cançó que acaba la meva segona pel·lícula, Sures, és la que surts credits i m'agrada molt. A més, la vam trobar així, una mica per casualitat, el YouTube, i amb la muntadora, i la vam trobar que per la cena final, que és una mica misteriosa, enganxava molt. Què és això? De que tu series més feliç fent la pel·lícula sola a la part de postproducció? No, bueno, això són coses que es diuen. Coses que es diuen, en parlarem. Però no, té a veure... Doncs que la sala de postproducció tens el control absolut de tot el que fas, no? I, en canvi, quan estàs rodant, doncs sempre tens... Hi ha lloc pels imprevistos, per les coses que no pots... que no pots controlar, no? I, d'altra banda, és veritat que són les coses que fan que la pel·lícula sigui bona, no? La tota aquesta espècie de lloc de l'Axar, i que passa en coses al set, i que t'has de ser flexible, i que has de poder incorporar-les, i que és el que fa segurament que una pel·lícula a vegades tingui vida. Però també fa que un estigui nerviós, no? En canvi, doncs, a pospo, tot és molt tranquil, fa solari que vols, si et vols treballar per la tarda a tarda, fins a la nit, i si en canvi et va millor a treballar, no? Vull dir que... Tens més llibertat. Tens molta més llibertat, i estàs més tranquil, i no tens el càrrec, un equip de 40 persones, que t'estan demanant tot el dia coses, no? Què tal, ho portes? Això de gestionar, per exemple, un equip de 40 persones? Ho porto bé perquè... perquè la gent s'autogestiona, evidentment, i perquè... perquè jo, normalment, treballo amb els meus amics. Per tant, és més com... un equip de... Un treball en equip, no? Exacte. D'aquests que feia mig a la universitat i que per tanga i estem acostumats, si escollim els bons, no? Els que volem que treballin amb nosaltres. Sí, que, de més, són, ja et dic, la gent amb la que acabo anant a fer de cerveses, o anar al cinema amb ells, o compartint llibres, o amb altres amics, experiències, viatges, també són aquesta gent. Per tant, dintre de tot, ens ho passem bé, rodant. I hi ha una cosa que crec que ajuda molt a entendre, com és Marcoll, a l'èxit de 3 dies amb la família. Tu explicaves que vas haver de començar a construir un discurs per les entrevistes, perquè tenies la sensació que no tenies res a dir, en realitat. Sí. No, em vaig adonar que tota la feina de promo, que passa després de les pel·lícules, per què no et formen, no? Evidentment, a l'escola et formen per fer pel·lícules i per acabar-les, per atalonar-les, si vols. Per fi, inclús, la mescla, si vols. Però hi ha un cop passat això, et trobes amb tot un món que és nou, que et sorprèn, que et passa per sobre, també, és veritat, que és molt intens. I també te n'adones que és un... Jo ara, normalment, dic que és el moment de reescriure una última vegada la pel·lícula. Com sabeu, la pel·lícula s'escriu... A tothom es pensa que la pel·lícula s'escriu en un guió, però després del guió i el rodatge es torna a escriure la pel·lícula, perquè hi ha coses que canvien, hi ha actors que canvien el text, hi ha organitzacions que cauen, el que et deia. Després es torna a escriure la pel·lícula al muntatge. Hi ha escenes que no apareixen mai més, però hi ha personatges que es transformen en una altra cosa, etcètera. I, en teoria, hi ha tres reescriptures, però també la part de la promo, per mi és una última reescriptura, perquè pots parlar de la pel·lícula i acabada, enfocar l'espectador cap a les coses que vols que vegi. Per tant, quan arribes a l'entrevista, encara pots, fins i tot, tornar a enfocar aquest espectador. Exacte. Encara pots dir-li que aquesta pel·lícula va d'això i d'això, i llavors ja aniran al cine amb una... per disposar-te a veure la pel·lícula d'una manera. I és veritat que hi ha gent que fa molt bé això. I forma part de vendre la pel·lícula. I és veritat que no té res a veure, la gent no ho sap, anar al cine a veure una pel·lícula que has sentit molt a parlar, perquè tens unes expectatives determinades, on al cine, a veure una pel·lícula, que és el que jo intento, perquè m'agrada molt, del que no ha sentit res a parlar. Per tant, tu et deixes descobrir. És impossible, no? A partir del moment on hi ha una campanya de promoció, per exemple, les dents pel·lícules, ja per com has fet la campanya, per com està dissenyat el pòster, tu ja pots començar a fer una sèrie de postes sobre el que serà la pel·lícula, però dintre del que prefereixo anar... sense haver sentit a parlar. L'èxit et va agafar molt jove? Bueno, l'èxit és un concepte relatiu, també. Home, amb 28 anys, tot el que va passar amb 3 dies amb la família, si allò no va ser èxit, que és èxit, avui en dia, dins del cinema català. No, és èxit, és èxit. És èxit perquè... sobretot l'èxit que em va agafar molt jove va ser la possibilitat de fer la pel·lícula, no? Això és que per mi era algo... inesperat, no? Un cop et fiques a la roda de fer la pel·lícula, tens la idea de fer la millor pel·lícula del món, i que... i, a més, no és com una cosa inesperada totalment, no? Tu veus la pel·lícula, penses que pot anar bé. També és veritat que, a vegades, en pel·lícules bones, que lamentablement no tenen la repercussió que haurien de tenir, perquè no surten el moment adequat, perquè no tenen la visibilitat que haurien de tenir, etcètera. Però això és veritat que a mi em va ser molt favorable i em van arrodar. Però, quan un fa una pel·lícula, confia molt en el projecte que té i confia que surti, que s'estreni, i que... i que... i que agradi, etcètera, no? Però sí que la sorpresa va ser el moment on... on em van dir... va, però... hem trobat diners per fer aquesta pel·lícula teva i la farem. Gràcies a qui? Gràcies a... una mica a tota la gent de l'escola de cine, que està vinculada a la productora, els candorofims, que em coneixien, que confiaven amb... que podia fer una cosa que estigués bé, no?, d'anar a fer-ne l'escola, del meu curt, l'última Polaroid, el que parlàvem. Sí. I... i una mica, també, de vegades, de la sort que diem abans de sortir en el moment precís, en el lloc adequat, que és quan una escola que té una trajectòria decideix, just en aquell moment, més o menys, començar a fer-li armatratges, vull dir. I demana, llavors, els alumnes que acaben de sortir a l'escola, una de dies era allò, era jo, i... i... i... i, avui, evidentment, si hagués sortit 10 anys més tard, potser m'hagués trobat amb més competència, o, inclús, ara ja no em fan de peris, vull dir. Era una mica de... és veritat que vaig sortir com una mica en el moment precís. Revisant en articles, i aquí parlava de tu, com la nena prodigi. Tu has lleigit molt, jo veig, eh? Veig molta pesa de munt de la taula, i... i... No sé... És evident que s'ha exagerat, no? Perquè, a més, que 28 anys, no és una nena, no?, d'entrada. Hi ha gent que... que sorprèn. Molt joves, molt joves. No ets tan jove, no? No sé, penso que tens... Suposo que avui en dia la joventut com que s'alerguen tant, no? Sí, però jo veig molta gent al meu voltant molt activa, que fan coses increïbles, i des de fa temps, vull dir, que és una època on... on també es fan coses, i normalment es fan... Mira, l'altre dia vaig veure un documental sobre la selenitza, i tot l'origen del primer sound i del sonar, que són dos festivals immensos, i la gent que va muntar quan va començar, teníem 20 anys, i... 20 anys, no en teníem 28, en teníem 20. Que no em costa. No t'arriben a reconèixer, ni el que arriben a facturar de la milionada que deu ser. Però no ens desviem. Anem cap als estudis del Prat Ràdio, que ens espera Luís Rodríguez i Luís, endavant. Doncs jo volia preguntar-te, ja que parlaves precisament dels seus companys a l'escac, si té relació a l'accés de la dona al setè art, i amb el fet que, en aquests dos germatreses que has fet, veiem doncs moltes dones, i per sota dels 30 anys, en els situats dels crèdits. Sí, té relació. Gràcies a les meves pel·lícules de cop la dona ha irompit... No, si creus que és important. O sigui, l'accés és complicat o no per una dona, en el món del cinema, i si també per això una mica, veiem també moltes dones a les seves pel·lícules. Sí. A veure, la meva experiència, evidentment, ha sigut molt senzill. Jo he pogut fer les meves pel·lícules molt joves, amb el qual això significa que no he tingut cap tipus de barrera, en aquest sentit, per ser dona. Però sí que és veritat que, quan veus els números, que les estadístiques, la quantitat de dones que hi ha, generalment, en càrrecs importants dins les pel·lícules, i concretament directors, és molt baixa. A mi em fa pensar, et fa preguntar-te per què és. El cas és que jo, a l'hora de triar el meu equip, més aviat penso en gent de confiança, que no passa amb que sigui no dones, perquè és una casualitat. El que passa és que sí que té a veure, segurament, en que la gent més de confiança meva, probablement, sigui dones majoritàriament. I llavors em fa pensar que probablement, en la gent dels directors homes, quan treballen, i busquen tècnics de confiança, probablement també busquen homes. I segurament també això té a veure amb la dificultat de la dona, accedir a llocs a càrrecs importants dins de l'equip del cine, com, en general, suposo que la resta de... de... doncs, de professions, o etcètera. ... Jax Brel. Per què? Jax Brel, perquè... perquè el vaig sentir fa poc, i em vaig recordar molt d'una caseta que teníem... que teníem els meus pares al cotxe, quan hem patit... Una caseta, ara potser les noves generacions, no t'estan entenent. Era una cosa, una cinta, no? I... Era una caseta de cançons franceses, i les teníem... Hi havia diversos cantants, m'està aquí, Brel, Brega, Brega... I nosaltres la cantàvem, perquè més... I el meu germà parlava en francès perquè havíem anat a Escola Francesca, anàvem a Escola Francesca en aquell moment, i, bueno, em forma part del meu... del meu infància, diguéssim. Tornem a les pel·lícules, i potser que parlem una mica més de l'última de tots volem, el millor parella, perquè si en la primera tu miraves una mica cap enrere, en aquesta última has volgut mirar cap endavant. Per què aquest canvi? En realitat, no és un canvi... no és una decisió que encien en aquests sentits, sinó que volíem parlar amb un personatge que està en un moment molt crític, perquè ha patit un reset, diguéssim, i ha tornat a començar de zero, sense saber ben bé ni qui és, i ens va semblar més interessant i més conflictiu si situava amb aquest personatge més a prop de la quarantena, que de la trentena o dels 20 pico, perquè tens més coses a perdre, diguéssim. Tot el que has construït fins als 40 no és el mateix. Els 30 ara, pràcticament, també estàs començant. Els 40 en canvi ja pots tenir una mica més de l'esquena, a la motxilla. Però sí que és veritat que ens permetia jugar o projectar-nos una mica amb aquella edat i pensar què és el que no ens agradaria que ens facés, o què és el canvi que ens agradaria que ens facés, i com intentar imaginar quins són i projectar-nos en els problemes dels 40. Tu ets molt intuïtiva, i les teves pel·lícules sempre perteixen d'alguna cosa que et preocupa o que et colpeja. Què t'ha preocupat per fer aquesta última pel·lícula? Quin ha estat el motor per fer-neixer aquest projecte? Són coses molt inconscients, que tenen que veure amb la teva visió de la vida i amb les coses que t'agraden o que no t'agraden. Jo veig del cine una forma com de senyalar algunes coses que trobo curioses o que no m'agraden, o que trobo absurdes dins del nostre cotidari. I, llavors, tenir aquest personatge que de cop té aquesta mirada totalment naïf, i fer molt més directe, i molt més de pell sobre les coses, em permetia donar una visió del món. Potser, això, més rossant l'absurt, que s'adapta a vegades a la sensació que pots tenir tu en segons quines situacions on les convencions són massa rígides o massa presents. Ets més ordenada o més caòtica treballant? No dic perquè em sembla que no segueixes cap mètode particular, oi? Soc bastant... Soc en general, jo crec que soc ordenada amb el meu cap. Soc caòtica en el mètode de treball, primer perquè treballo amb gent caòtica, i jo m'adapto. I després perquè... perquè proves, perquè no hi ha humè, perquè la creativitat no s'ordena, diguéssim, i llavors vas al revés, de deixar espai, perquè flueixin les idees, i llavors no es tracta de xacar-te les 8 del dematí, perquè segurament no funcionarà, i en canvi, és millor... això, no... anar provant, en maneres diferents, i veure una mica com per on et portarà la pel·lícula, perquè més que de pel·lícules diferents, i cada pel·lícula requereix uns mètodes diferents, segurament, i en pel·lícules que s'han de desenvolupar d'una manera i unes altres d'una altra. Però el meu cap fora de la peina, diguéssim, crec que soc bastant organitzada. Escolta, on s'ha costumat rebre premis o no? No. Sempre és fantàstic. Laura Alcalde, bona tarda. Hola, bona tarda a totes dues. Bé, pregunta obligada des de Lleida Mar, que suposa per tu ser una de les premiades de la mostra de cinema i de Tinoamerica de Catalunya, amb el premi Jordi Daude a la creativitat del cinema català. Doncs suposa té... un... honor, no? Increïble, no? A més, el primer premi... bueno, l'únic premi que he rebut, que no té a veure amb una feina concreta, sinó que té a veure directament amb la creativitat i amb mi, i em sembla com... Què vas pensar quan t'ho vas dir? Vaig pensar que era permatur, però... Però també vaig una alegria i... enorme i molta gratitud. No és el que sents, però sí que és veritat que... i sobretot després de consultar una mica els que havien rebut aquest premi, vaig pensar, evidentment, no estic alçada de les obres d'aquestes senyors i senyores que han rebut abans que jo. I... però, bueno, que ja et dic, eh? Felicitat, també, evidentment. Com és la Marcoll docent, professora? No ho sé. No ho sé, butuïc, perquè com a professora, normalment tens una visió molt clara de com són els alumnes, molt més clara del que un pensava com a alumne, no? Quan un es pensa que està resguardat, generalment, dins del mogolló, no?, i que no et veuen. I quan la primera cosa que et poses a dalt li comença a donar cassetes, te n'adones de que es veu tot. Tot, cadascú, el que fas, si mires el mòbil, si parles amb el costat, si ets més així o més així, es percep ràpidament en dos classes. I, en canvi, el passa exactament al contrari, també, quan ets alumnat tens una percepció, evidentment, molt clara del que saps del teu professor, perquè tens la teva opinió, i com a professor és molt difícil saber, de vegades, si estàs... Bueno, com a mínim, a mi em costa encara. És veritat que els classes, quan estan més desconcentrats, i que estan més atents, o moments on sembla que absorbeixen alguna cosa, però jo estic molt desorientada. Però sí que t'ensenya molt, eh?, ha fet tot una classe. Sí, sí, sí, jo... Ho estic disfrutant molt, és una experiència, és un repte, és una feina apassionant per mi, penso. Admiro molt a la gent general que s'ha de dir que la docència i que és mestre de tot arall, que s'ha de dir que plenament, no? No com jo, que ha d'atxar un cop a la setmana, sinó que s'ha de dir que tota la seva vida, i penso que és... una feina que et nutreix, també, com a persona, que és molt satisfactòria i molt intensa, també, no? Bé, anem a parlar de Vilafan i Vanier, pesa endavant. Hola, Mar, bona tarda. Vosaltres volíem saber dins de l'escola superior de cinema, d'alamentat, doncs, va a la centrada als 18 anys, i ara que n'hi haig de 200, podríem dir que tenim bona salut d'estudiants, actualment, és a dir, podem estar tranquils de que continuarem tinguent bons professionals? Sí, sí, sí. Molt directe. Sí, no, evidentment, sí. Vos dius que si visc algun gènil per allà... Imagino, m'ho pregunta, això. Sí, no, va. És que no hi ha... bueno, la idea mateixa de gènil és totalment... errònia, no? Penso. Gent amb sensibilitat i intel·ligència, n'hi ha, evidentment, a totes les classes, a totes les especialitats, i amb feina i amb perseverància i amb passió, doncs seran molt bons, però... No, no, no... No hi ha un tal... que diguis, quin talent, quina visió, no? Però tenim els... veurem noves marcolls, veurem noves... No us marxals, no, amb la pel·lícula d'animals. Sí, sí, evidentment. Bueno, jo penso que sí, perquè gent... A més, ara penso que el cine és molt assequible, en el sentit de que tu pots fer una pel·lícula amb radiafacilitat. Per tant, només que et juntes amb els teus col·legues i que posis ganes i un mes de les teves... del teu agost que no fas que fer, no? Quan tens 20 anys, doncs sortiran pel·lícules, evidentment, i sorprendran, perquè... Sí, sí. Això ens deia l'altre dia a la Isona Pasola, que realment dibuixava un panorama poc esperançador, i sobretot els joves cineastes... El meu conseller és que rodin, que rodin, que avui en dies i mig ja ens han abaratit molt les càmeres, el material, que rodin, perquè quan les coses puguin anar millor, quan puguin tenir l'oportunitat, els arribi una mica aquesta oportunitat, i ells estiguin més que preparats. La sensació seria aquesta cursa de fons d'anar fent, d'anar fent per quan arribi el moment, com, per exemple, a tu et va arribar. Aquell moment que deies que la casualitat se linia i ja hi ets. No, i que, a més, no fa falta... No és anar fent per aquí, per estar preparat i per estudiar, que també s'estàs tractant d'aprendre. Si no queda més, tu pots fer una pel·lícula amb res, i que serà resultat que sigui una pel·lícula meravellosa. Vull dir que la qualitat d'una pel·lícula no depèn dels mitjans qui posa. Ni tan sols... Diguéssim, lo comercial que sigui, tampoc depèn de la... O sigui, no te ven només dels mitjans, realment. Per tant, tu pots fer una pel·lícula amb res i ensenyar-la a la persona adequada i que aquesta pel·lícula ja t'obri totes les portes del món. I aquelles persones que les portes ni així sobren. S'han de dedicar a una altra cosa? No. El cine no és només una feina que serveixi per guanyar-te la vida. Vull dir que encara que no... Ho fas perquè vols, perquè t'agrada, perquè disfrutes també, i ningú s'ha de dedicar res més de lo que... Vull dir, el cine el podràs al temps de mai, sempre pots... dedicar-hi un temps, no? Però l'ideal seria no dependre, no?, de fer pel·lícules? A mi m'encantaria la idea de tenir una font d'ingressos més estable i que no depengui del cine. Sempre he sigut el meu objectiu, perquè no vull haver de fer pel·lícules per diners. Està bé que les pel·lícules em donin per viure, però el que no m'agradaria és haver de fer un projecte perquè no tinc diners i no tinc manera d'ingressar a diners. I, llavors, sempre estic intentant veure això. Per exemple, la docència per mi és una base que tinc, que em permet ser més independent, en aquest sentit, creativament, més lliure. Va, una de les últimes preguntes. Telefarà des de Ràdio Montblanc el Joan López i Joan endavant. Hola, bona tarda, Marc, bona tarda, Maria. Quan ens hem intentat documentar des de Montblanc per fer una pregunta a la Marcoll, el primer que ens hem adonat és que no és massa mica de les xarxes socials. No existeix ni a Facebook ni a Twitter. No. Per què? És molt lenta amb aquestes coses. Segurament acabaré, també. No és una cosa radical, una cosa... Vaig trigar bastant a tenir telèfon, vaig trigar bastant a tenir mails, en el seu moment... Desconfio una mica del Facebook, la veritat. Entenc que és útil per saber... per estar connectat amb alguna gent, sobretot si viatges o estàs fora del teu país, potser... Però desconfio una mica de la idea de perfil virtual, no? I em sento una mica com em sentiran un objecte, no? Jo sóc això, i molt limitador. No m'agrada massa la idea. Per promocionar pel·lícules deu ser fabulós, aquesta xarxa socials, o no? Sí, nosaltres tenim un Facebook de la pel·lícula i vam fer un Twitter de la pel·lícula, i la Nora va fer un Twitter i tal, jo... Tampoc vaig pensar en un Twitter, però jo no vull dir... No hi ha res que vulgui dir públicament, diguéssim. No, i ja pots parlar de les pel·lícules, per tant, no et fa falta. A més, no, però si va a veure aquesta discussió, no et pensis que va ser fàcil. Em deia, estàs a fer un Twitter, jo. Faré un Twitter ni boja, no? Perquè... per això, no? Perquè no tinc cap necessitat de dir-li a la gent absolutament res, més enllà de... com ho deies, que ets una mica conservadora, en aquest sentit? Sí, sí. Jo he donat, potser, de la part de l'astre, de la societat de fecabans, més a prop a poc a poc. Aquest l'astre, que som nosaltres, els últims han incorporat-nos a les coses, i que desconfiem una mica i no veiem clar, doncs a vegades permet que, mira, si s'ha de donar mitja volta, ja estem nosaltres, estarem a l'avantguardia, a l'altra banda. Escolta'm, Mari, ara què? Ara què? Doncs ara... Ara estic bastant tranquil·la, estic començant un parell de coses, escrivint... Quan... Quan tingui clara quina de les projectes que són incipients, que vull tirar endavant, estic amb dues o tres coses, doncs hi ha... Mauri, per veure com ho faig. On escrius? Escric a casa meva, però... Normalment dic que escriure no és una feina només d'ordinador i seure, sinó que tu sempre tens a pericular cap, sobre la que estàs treballant, i qualsevol cosa que et passi, diguéssim, al carrer, ho incorpores ràpidament a la pericula. Estàs fent feina una mica en un caràcter del teu servei tot el dia. És dur o no aquesta feina? No, és... absolutament... És un pla, eh? Sí? Sí. El gran repte serà aquesta tercera pel·lícula o no? O els grans reptes tu ja els has superat? Cada pel·lícula espero que sigui un gran repte. Cada pel·lícula, no? És que la tercera serà un repte increïble i, ojalà... El repte sempre és seguir tenint l'oportunitat de rodar, no? Marc Colla, amb aquest talent només et podem desitjar que segueixis tenint sort i que sempre et vingui en aquestes oportunitats per fer el que t'agrada, per escriure i per rodar. Moltes gràcies. Gràcies per tot. Fins i tot... En pocs minuts ja arribem al punt de la 6 de la tarda d'aquest dilluns. Si voleu recuperar qualsevol cosa que us hagau perdut, sabeu que teniu una pàgina web a la vostra disposició. És la pàgina web de la tarda, la pàgina web d'aquest programa. I té la següent adreça, laxarxa.com, barra la tarda. Recordeu també que estem ben activs a les xarxes socials, que ens trobareu a Twitter, al perfil, la barra a la tarda, i a Facebook.com, barra la tarda en xarxa. La xarxa de comunicació local. La Patum de Berga, una festa que s'ha de veure i viure. Quijous 19 de juny a les 9 de la nit des de la plaça de Sant Pere, que odeixen directe de la Patum Completa, una de les festes més autèntiques, participatives i reconegudes de tot Catalunya. Viu la festa dels sentits i els sentiments a la teva televisió local. Avui una proposta de caire esportiu de Family Run, la cursa que se celebrarà el diumenge 15 de juny a partir de les 9 del matí, una muntanya màgica de Montjuïc i en la que participaran junts, mares, pares o familiars amb els més petits. És un esdeveniment que té com a objectiu promocionar la pràctica esportiva amb família i que pares i joves comparteixin el moment més emotiu d'una cursa arribar junts a la línia de meta, que cadascun gaudeixi de fer esport al costat dels que més estima, així com fomentar hàbits i valors, com la diversió, l'amistat, el respecte i una vida saludable. S'han buscat distàncies no massa exigents, perquè qualsevol família hi pugui participar, amb circuits plans pels infants i poc exigents pels adults. L'edat mínima per inscriure es va en funció dels nens i nenes i va dels 4 als 14 anys creant 4 categories per sexe. A més, si com a novetat d'engany, els joves amb discapacitat i els menors de 4 anys també podran córrer i gaudir de la cursa. Ho faran en cotxet, que guiarà el pare o la mare, i la distància serà la mateixa que els joves sense discapacitat, i en el cas que hi hagués alguna dificultat, s'adaptarien a les necessitats de cada nen. La recollida dels dursals es farà el queixaforum el 17 de juny de 10 del matí a 8 del vespre i coincidirà en diverses activitats infantils que ofereix aquesta entitat pels més petits. En trobareu més informació al web de familyrun.com. La xarxa de comunicació local. Bona tarda, us parla Albert Garcia. Circulació complicada a diversos punts de la xarxa viària, l'operació tornada del pont de la Segona Pàscua. Es preveu que torni a l'àrea de Barcelona més de 510.000 vehicles. Controlar l'incèndi que s'ha declarat un quart de 4 de la tarda, al barri del Sacada Sempera de Lleida. En esports, l'entrenador del Barça, Luis Enrique, ha operat aquest matí de pendicitis a gul de la mutua de Tarassa. El nàstic de Tarragona rebrà la llagostera i el leionés a l'hospitalet en els partits d'enada de la tercera i última ronda per l'ascensa Segona A. Els partits d'enada es disputaran al 15 de juny i els ha tornat al 22. L'austèria i l'hospitalet seran els anfitrions. Situació complicada a diverses carreteres i autopistes en aquesta operació tornada del pont de la Segona Pàscua. Les retencions principals es concentren a la nacional 340, el d'Andreu, el Baix Penedès, servei català de trànsit, Sílvia de la Mobra, a tarda. Bona tarda des del servei català de trànsit. Situació viària complicada en aquest retorn ja a la Segona Pàscua. Hem de parar d'un accident a la dos, a Cervera, que obliga a tallar un carrer l'encentit Barcelona. També hi ha una varia d'un vehicle de la nacional 240 en Montblanc, en aquest cas, a Tarragona, s'està fent pas alternatiu. I abans de tot això, en dedica a la demarcació de Barcelona en problemes a l'AP-7, a Berberà, en Santit, a Sud, en concret, un parell de quilòmetres. També hi ha problemes a la B20, a la Ronda de Dal, on hi ha hagut un accident, i en el Tècla B30, al lateral de l'AP-7, a Sardanyoleta, a la C17, a Granollés, cap a Barcelona. En el cas de Tarragona, la retenció més important de la terra, de moment, la tenim localitzada, amb 15 quilòmetres entre Belbeí i el Vendrell, en Santit, Barcelona, també punts a l'entitud en aquesta nacional 340 a la zona de Tarragona. La resta d'avies, en moment tranquil·litat. També hi ha diferents afectacions a Rodalia Renfa, els trens de la línia R16, que han sortit de Tortosa les 15.33, amb final a l'estació de França de Barcelona, circulen amb mitja hora de retard, derivada d'una incidència a les instal·lacions. Una R3, R4 i R1 pot haver afectacions que s'operin els 30 minuts per una incidència que afecta el subministrament elèctric. El conseller de territoris i sostenibilitats, Santibila, creu que el grup de Siú a Madrid ha de tenir un lideratge fort i que vagi amb sintonia amb el procés sobiranista. Ve la considera lògic que Josep Antoni, durant i llei de, es plantegi plegar i recorda que ja fa molts anys que es manté a la primera línia política. És un aliat i un instrument necessari, els diversos ruts parlamentaris a Madrid. Ens convé molt que tinguem lideratges forts i, lògicament, perfectament alineats amb el projecte polític que lidera el president Mas. I aquest ha de ser l'argument rector a l'hora de decidir el nivell de complicitat que tenim. L'incendi, que s'ha declarat a primera hora de la tarda, al barri del Sacada Sempera de Lleida, ja està controlat. Els bombers han donat el foc per controlat a la Cinc. El foc ha afectat una zona de camps de Conreu i ha cremat una superfície de dues hectàrees. 3 hospitals de la demarcació de Tarragona incorporen una nova tècnica que millora el tractament del càncer de pulmó. Es tracta de l'hospital Sant Joan de Reus, el Joan 23 de Tarragona i el Berge de la Cinta de Tortosa. Els 3 centres han posat en marxa l'Ecobronscopia, una tècnica que completa el diagnòstic del càncer de pulmó i permet explorar els bronquis i els ganglis com si es tractés d'una coografia. Els centres han constituït una xarxa assistencial per atendre els pacients de tota la demarcació i ja n'ha tès els primers 39 casos. Els resultats definitius de la majoria de casos estan disponibles en un màxim de 8 dies. A més, els pacients s'estalvien al trasllat dels centres hospitalaris de Barcelona. I ara, a la previsió del temps per les pròximes hores, servei meteorològic de Catalunya, Dolors Vallar. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui hem tingut una jornada amb més núvols, més abundants durant el matí, de mica en mica aquesta tarda s'ha anat trencant, de la quarta de setmana. No sé si els pares de present, fins i tot a algun punt, han arribat a deixar alguna gotallada en conjunt. Esperem que vagin a menys de cara a les pròperes hores. I amb temperatures que avui d'en el seren filat, la majoria de sectors, en aquests indrets on els núvols han mantingut més compactes, com és a l'àrea del Pirineu i Piripirineu, les temperatures han quedat una mica més baixes. De cara a demà es mantindrà el temps tranquil. Esperem que sigui en conjunt predominantment assolallat a l'oest del país, sobretot el terçot del territori. La terra també podrà creixer alguna anul·lada a l'àrea del Pirineu, que podrà descarregar algun ruixat de caràcter molt local al sector occidental. Com anem demà a les temperatures, esperem que sigui una mica més baixes, tant a primera hora de la jornada, com també al centre del dia, però en general l'ambient serà calorós arreu del territori. Pel que fa al vent, esperem que al centre del dia veu fi de component est i de component sud fluix en cops moderats. Tot de moment, des del servei meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa. La tarda a Marina Romero. Com esteu, molt bona tarda. Avui esteu gaudint d'una jornada festiva. Avui és dilluns 9 de juny, pasco a Granada o segona pasco. És per aquesta raó que avui és dia festiu en alguns municipis de Catalunya. Aquest també és el motiu per què avui la tarda és especial. Aquest és el que és el que és a la tarda. En l'època, us convidem a seguir escoltant-nos a través d'alguna de les emissores que fan possible aquest projecte radiofònic cada dia. El que farem ara mateix és reescolter la gravació que va poder fer l'Alba Martínez de Radio Santilar i amb un dels personatges televisius més de moda a casa nostra en l'actualitat. Ens referim a Quim Masferrer. També us explicarem una història rosa i dolça des de Radio Castellà, perquè, d'allà de Castellà del Vallès, és el creador del famós pastisset comercialitzat per la firma Vimbo, la Pantera Rosa. I acabarem la tècnica de l'Ajuntament de l'Ajuntament amb bona gent, que arriben del Penedèsson, els poins s'han esprit. Tot això és el que passarà des d'ara i fins al punt de l'A7, aquí, a la vostra ràdio. Avui, en Quim Masferrer deixa de ser el furacé per convertir-se en l'altitriol. Ens trobem al seu poble. Margem cap a la selva cap a Arbúcies per reivindicar l'orgull de ser de poble. Ho fem de la mà del Foraster de Catalunya. Sí, sí, en Quim Masferrer, que avui ens descobreix els racons del seu poble tot passejant amb la nostra companya de Radio Santilari, Alba Martínez. Avui, en Quim Masferrer deixa de ser el furacé per convertir-se en l'altitriol. Ens trobem al seu poble, Arbúcies. I abans de començar el passeig, ja té molt clar on ens dirigim. On em portes? Mira, estem a Arbúcies, segueix-me. Tu t'enracies de mi o no? I tant. No et portaré en aquell lloc de mala perdició. Estem al poble d'Arbúcies i ja estem baixant al carrer Magnes, anem al carrer Sorral. I ara passarem per sobre l'arriba d'Arbúcies, que és un lloc per a mi més pinturès de tot el poble. A mi m'agraden molt les pobles, que hi passa un ripometx. Mira, escolta això, necessit... Aquí tenim un saltant d'aigua, i ara que ve l'estiu... Escolta'm, això és extraordinari. És com sentir el sol del mar, que diuen que relaxa, doncs sentir el sol d'una riera. Els que no tenim mar, jo crec que també ens relaxa. Per això tinc un guia, com jo, perquè tu ets furaster, avui, no? Exacte, avui, jo sóc la furastera, i tu ets el bilatar, que ens descobriràs aquest paratge. Estem al punt d'arribar al carrer del Sorral, que és un dels carrers mítics del poble, perquè és un carrer d'aquesta tota la vida, del centre del centre d'Arbúcies. No et porto a veure un paisatge... No, només vull ensenyar una cosa. És una font, una bomba d'aigua. Però resulta que és la font del bon humor. I aquesta és una aigua que, si estàs de mal humor, vens aquí, veus aigua, i el mal humor es converteix en bon humor. I, per tant, el furaster és un programa de bon rotllo, de bon humor, i el bon humor és molt important. Per tant, he portat a la font del bon humor. Tot furaster, o furaster de caberbúcies, ha de veure de l'aigua de la font del bon humor. Espera. Hola, adéu. Si acaba de passar una veïna, l'hi vas saludar. Adéu, adéu. Josep, vostè sempre ha begut aigua de la font del bon humor. I tant.I quants anys té? 97 anys. Mira, escolta'm, ja ho veus. 97 anys va bé de l'aigua de la font del bon humor. I mira com està. Vostè té bon humor? Marc, adéu, sóc el tinc de viure així. Toma. 97 anys i amb aquest bon humor. Perquè gràcies a l'aigua de la font del bon humor. I en aquest paratge amb gran significat per en Quim, i mentre saluda i conversa amb tots els veïns que passen pel carrer Sorral, m'explica la seva estreta relació amb erbúcies. Tot i ser desenfelió de boixalleu, ho deia, m'he tens molta relació amb erbúcies. Com comença aquest vincle amb aquest poble? S'enfelio de boixalleu està aquí només 10 quilòmetres. És un poble molt petit, que té 700 habitants. I s'enfelio de boixalleu no hi havia escola ni metge ni res. Per tant, havies de venir erbúcies. Jo vaig estudiar aquí, 200 metres d'aquí, a l'escola de Dr. Carulla, que hi vaig estudiar. I per tant, el meu vincle va ser aquest. A l'escola d'erbúcies quan era petit, quan havies d'anar al metge, venies a erbúcies. Jo, que jugava a futbol i m'agradava molt el futbol, jugava amb erbúcies. Per tant, erbúcies és el meu segon poble, però que gairebé és el primer, com aquell qui diu. No fa molts anys que visc aquí. Director de teatre, guionista, presentador de televisió, i ara, al Foraster de Catalunya, per excel·lència. Tens temps de tot? Home, doncs, de veritat, és que tinc molta feina, ara, perquè el Foraster n'està portant molta, i per aquest moment estic fent la gira de l'espectacle a temps. I, a veure, és com tot, tens pics de feina. Hi ha vegades que tens menys feina, i que dius, ara me'n faltaria més, i quan entens molta diries, aquestes ara una miqueta menys. Això és inerent a l'espació humana, sempre ens queixem. I ara et queixes perquè ets molta feina, i no ho hauria de fer, perquè de manera que estan les coses avui en dia, tenir molta feina, i més de més del que t'agrada, que és, en el meu cas, és un autèntic luxe. Potria em dir que et trobes en un moment molt dolç de la teva carrera professional. T'esperaves aquest èxit amb el Foraster? No ho sé, jo tinc una mania o una manera de fer. El que és, és que quan prepares una cosa, sigui el que sigui, teatre, televisió, un programa de ràdio, un llibre el que sigui, sempre ho faig amb la intenció o amb les ganes que allò serà un èxit absolut. No ho sé, ho he fet sempre. És a dir, una obra de teatre, la que sigui. Quan tinc la primera idea, dic, això serà molt bo. A mi, personalment, m'ajuda, m'ajuda. Allò que tinc entre mans serà molt interessant i funcionarà molt bé. Després, passa el que passa. Potser que vagi bé o que no vagi bé. Doncs quan preparàvem el Foraster, deiaim, hòstia, això estarà molt bé. Serà molt interessant. I la veritat és que això ens ajuda a preparar-ho. Però jo crec que, en el cas del Foraster, portàvem un prei o tres de programes gravats, per tant, encara no estàvem en emissió, i teníem la sensació de que l'estàvem fent grossa. I bé, de moment, la primera temporada era molt bé. Déu, passa un altre avi, els de salut. És que això, a més, això passa en els pobles. Has de saludar-te amb la gent. Això va a Barcelona i ningú s'ha saludat, i aquí n'hi ha. I això és una costum molt sana. Salutar i dir bon dia a la gent. Exactament. El programa preten reivindicar la particularitat i l'essència familiar dels pobles que no superen els mil habitants. Creus que li falta protagonisme al món local? És a dir, el dia a dia de la nostra gent? Els petits moments, els petits detalls... Mira, jo sóc d'un poble petit, abans t'ho comentava. I a vegades sortim a la televisió quan et passen desgràcies. Doncs que la notícia sigui que, en aquell poble, no hi ha hagut cap desgràcia, sinó que hi ha algú que ha anat allà i parla amb la seva gent. I la seva gent ens emociona, ens sorprèn, riem... Això és extraordinari. Per tant, el forester pretenia una miqueta això, en el tí, la vida de poble i de costa dels pobles, no perquè s'hi menja bé, no perquè tenen un paisatge, que també, si vols, o perquè tenen una església romànica sensacional. També, però costa-t'hi per la seva gent. De fet, aquí a la comarca de la Cèlvas, ha estat a Urso, ho veurem aquesta segona temporada. Com ho has viscut?Oh, bé, molt bé. A més, a Urso, que està molt a propet d'aquí, que jo hi havia anat molt sovint, perquè ara faig de forester en càmeres, però de forester ho he fet tota la vida. A mi m'encanta agafar la moto. O el cotxe, tinc dos dies de festa, anar-me'n amb un poble petit, arribar al llac, parlar amb la seva gent, allotjar-me'n a l'hostal, si és que hi és, o la pensió, o el que sigui. I a partir d'aquí començar a fer amics i començar a entremar una xarxa de relacions amb aquell poble. Tot és una xarxa. Estem tots connectats. Encara que ens sembli que no, estic segur que tu i jo, si anéssim tirant enrere, trobaríem algun vincle. Jo he estat als Montells, per exemple, i resulta que als Montells vaig entrevistar a un heavy, amb Borín Rojo, que resulta que un dels seus millors amics és un altre heavy que jo havia entrevistat a Espolla. És a dir, els Montells segurament és el poble més al sud que he fet, no segurament no, és el poble més surenc que he fet, i el que fem més al nord és Espolla. Per tant, entre els dos pobles, de menys de mil habitants, poca broma, i en dos heavys, trobar heavys avui en dia, és molt complicat, i et diré jo que els podríem comptar amb els dits de la mà, doncs resulta que dos heavys de Catalunya, un als Montells, d'altres polles són molt amics, jo els he entrevistat a tots dos. Estem connectats, estem connectats, tot és xarxa, tot, i de vincles d'aquests hem trobat moltíssim. Quan això passa, doncs tens aquesta sensació de que... de domini del territori, però aquestes connexions també estic segur que les trobem a nivell mundial. És a dir, perquè són persones, i jo crec que els temes que toca el forester, que algú que tu entrevistes en el forester t'expliqui l'amor del seu home, és un tema universal, no és un tema català. No, això. Interessa Sud-Amèrica, interessa Indonèsia, perquè som humans, i tots tenim les mateixes necessitats, i tots tenim les mateixes coses. I Ausó, en definitiva, li tinc una pressa, perquè és el poble més a prop que he fet del forester, no tinc res, mig xoreta d'aquí a Arbúcies, perquè és de la comarca de la Seu, però és que en definitiva, Ausó, és rebut el mateix que rebut els Montells, Peremola, Saladó, Balianes, El Fes, a tots els pobles on és estat, que és un poble encantat que per allà hi passi el forester, i que en definitiva, jo el que arreu és l'orgull de ser de poble, que és una cosa que és molt interessant. Sou molts d'Ausó, això, hòstia. Això passa molt, eh, en els pobles? Molt, molt. És una cosa molt... un sentiment de nosaltres, molt xulo, i és en definitiva el que pot passar a nivell de país, sentiment de país. Doncs en un poble, que en definitiva, un poble no és res més que un país petit, es nota això, i és una cosa que a mi m'agrada molt. L'orgull de ser d'aquell poble. Tornem a parlar d'aquest municipi de Arbúcies, que avui em descobreixes. Què t'aporta, Arbúcies, com a poble? Bé, Arbúcies, per una cosa tan senzilla, com que és el poble que jo he crescut, i tinc aquest possessiu, és el meu poble. I això també m'ho ha trobat molt, jo fent de forester. És a dir, oi que el meu poble és el més maco que has anat, diuen això. En un poble com aquest, en maco segurament no ho havies vist en lloc, senzillament perquè és el seu. Doncs a mi em passa això. Aquí he crescut, he jugat a futbol, he estudiat, aquí tinc amics, i no és que sigui ni més ni menys maco que qualsevol d'altra, ni que tingui més atributs que qualsevol altre poble. Senzillament, pel fet de ser el meu, ja fa que sigui especial. I llavors, per això, aquí, a Arbúcies, ni sento perquè és casa meva, com a casa. En Quim té molt clar que en aquesta professió tots són temporades. On et trobaran, quins són els projectes de futur que tens? De moment, seguir treballant en aquest projecte apassionant, perquè és apassionant, que és el forester, a seguir fent gira de l'espectacle a temps, que si tot va bé, aquesta tardor farem temporada a Barcelona, al Teatre Bart, al Setembre, i seguint treballant a la ràdio, amb la Xantal Llevina, el directe a 4.0 a les tardes, i aquests són els projectes. Hem fet el diatari del forester, que per mi ha estat molt interessant, hem treballat amb en Ramon Perdina, guionista del programa, un llibre en el qual moltes de les coses que tu m'has preguntat avui i que no es veuen en els capítols estan plasmades en aquell llibre. Per tant, és un complement a aquest projecte que és el forester. I ja està d'oblidó, molta feina, en moments que entens menys, i d'oblidar el moment aquest, i de que la gent sembla que li està agradant el que el forester l'ensenya per la televisió. Gràcies per deixar-nos descobrir avui el teu poble i una mica, deixar-nos descobrir-te a tu. Gràcies. No pots marxar fins a tornar a veure de la fonda del bon humor. Vine, vine, vine. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Segur que molts de vosaltres l'heu tastat alguna vegada. Com es va arribar a crear aquest dolç? La panteria rosa, aquell pastisset de color rosa, vesperón, té relació amb castellà. El castellareng Josep Pujol, que va treballar a la posada en marxa d'algunes plantes d'Avecrem, Sud-Amèrica, va fitxar per Vimbo el 1967. Quimica especialista en alimentació va entrar a la fàbrica, com a superentendent, a la fàbrica d'Ernullers i després es va compartir en enginyer una educació gràcies a la pròpia inversió que feia l'empresa. Va estar escrita l'àrea de recerca i desenvolupament de la planta i tenia, com a missió, presentar 3 nous productes cada mes. Es va establir que de cada mes tenia que presentar 3 productes a una reunió que hi havia entre ventes, bueno, marketing, ventes, compres i investigadors del barro. Així se'n va sortir el mercat més escena, en 30 anys, que vaig treballar a Vimbo en 30 anys. Una d'aquestes reunions va propiciar el naixement de la pantera rosa. A Pujol li calia anar a la reunió amb alguna cosa autènticament nova. I en un moment determinat es va donar l'acusulitat, que em vaig dir un, que es va dir Tele Vimbo, que era una espècie de bucanero, venia de xocolata amb uns granillos de color. I només tenia que de sol. Tinc un de vent, a veure, que sigui ben bèstia, per a fer ressaltar el que jo volia. Tenia ja cobertura blanca de nesle. Vaig agafar 6 bucaneros, vaig agafar cobertura blanca i la vaig tenir d'un colorant que s'ho va perdre, que ni vaig mirar quina era. Un colorant, a veure, sí, agafa. I em vaig menjar 6. Va sortir 6 bucaneros de color de rosa. Les vaig embolicar, però 6 mal fotuts. I el Tic-Té, ens presentem allà, perquè el Marc Fink era... Un ve de la barra. I el Tic-Té, i el Tens. No diràs que en faig productes nous. I si això que diu, home, ja res d'hora, que la teva vida, fotis el producte que jo necessito. La coincidència va fer que Vimbo, acabés de comprar els drets de la sèrie La Pantera Rossa, que en aquells moments causava foror a la televisió. I Pujol va aportar el pastisset. El primer problema, però, va sortir amb trobar el clorant adequat. Aquells productes vas presentar, d'aquell color. Perquè la primera cosa que vaig trobar és d'un colorant que sigui soluble en gràcia de color metri. I no n'hi ha cap. I això, home, doncs els braços formatges de bola, que estan d'allò, i ho està prohibit posar al dintre, perquè ens serien fent amb el grau. Només pot anar fora. Després de donar-hi voltes i més voltes i fer moltíssimes proves per obtenir el clor desitjat i que es mantingués, Pujol va trobar la solució interactuant amb el sucre. Ja passava, que no em sortia la pantera de rosa. Podíem fer 500 quilos de mostres. Ja em començava a desesperar. La pantera de rosa és una cobertura, que és una cobertura. La cobertura és una suspensió. Jo feia un anàlisi d'exercici mental per suspensió. Si és una suspensió, si jo colorejo els suspens, tindré el... Ja sé. No, sinó que el sucre, el suspès em manté. Jo colorejé el sucre. I el sucre amb la porta humitat, el clorant és soluble amb aigua. Quan tens que baixar cap a la fàbrica, a la planta, poso el sucre dintre la refinadora i foto dos litros d'aigua i el clorant, barrejo una mica i veurà en què m'acogués. Acabo perfecte i ja està. Només barrejant primer el sucre i el clorant, sense greix, és bastant soluble. Però una vegada ja estava comercialitzat el producte, va aparèixer el segon problema. La cobertura rosa era sensible a la llum, i, per tant, que li ia canviant amb volcall. Jo havia de canviar amb el voltura de seguida. Quan es primers va posar la cobertura transparent, quan ni se sonava amb blans, desapareixia amb el voltura. Vaig a fer-ho paca. Si t'hi fixes, la planta i la rosa porta la cobertura o paca. L'èxit del pastisset va ser total, i amb el temps va ser el preferit pels infants, col·locant-se en el segon lloc de vent des de la grup a nivell mundial. La planta i la rosa es feien a raó de 30.000 per hora, i normalment hi havia un torn i mig, o dos tornos, que feien el mateix, i a Madrid també hi havia el mateix. I hi havia la sort que, en aquells moments, hi havia també dintre en promoció. Uns àlboms molt bons de Bimbo. En eren àlboms educatius, molt bons, que tot això col·laborava. Jo havia vist mal d'acord, com algun nano, agafava un boni, el palava, es té agafava el promit i es sap el fruit. I així va ser aquesta petita història de l'èxit de la pastisseria industrial contemporània. Però, per pujol, actuament jubilat, però que encara manté contactes amb l'empresa, una de les seves millors fites és tenir, a Bimbo, un de seus fills treballant-hi. Gentil·licis. Avui volem posar l'accent en la cocapital del Vallès Occidental, un important nos de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarrils, seu d'un visbat i de diverses escoles universitàries, un dels principals focus de la revolució industrial catalana i el primer lloc on es va jugar a bàsquet en tot l'estat espanyol. Avui parlem de Terrassa. Terrassa. Amb una població de més de 200.000 habitants, Terrassa comparteix cocapitalitat del Vallès Occidental amb Sabadell, i els seus habitants són coneguts com a Terrassencs i Terrassenques. Aleshores, perquè molts els coneixen com a Garencs. Tot es remunta a l'època dels romans, que van fundar la ciutat al costat de l'antic poblat i bèric de Gosa, vora del torrent de Vallparadís, i li van posar el nom Degara. Sí, ho hem dit bé, i és que sembla que el mot romànic de l'estat espanyol ha de ser el nom de l'estat espanyol. El nom de Terrassa s'origena a partir de la denominació Terracium Castellum, castell de terra. Aquest nom surt citat en un document del 844 de l'acord franca de Carles Alcalde, on se n'esmenta un altre de l'any 801. El·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes. A partir del segle X, s'utilitza la forma terràquia que es catalanitza com a Terrassa i Terrassa. Terrassa, mala rassa, sabadell, mala pell. Tot i que els terrassencs no tenen mal nom conegut, la seva amistat amb l'altre capital ballesana és més que històrica, i és que per entendre aquesta rivalitat, cal remontar-se fins al segle XIV. La nit de Nadal, de l'any 1350, la vaternau Ramon de Viure de Sant Cugat va ser assassinat dins l'església del monestir. El papa, que llavors s'estava a Vinyó, va proclamar una sentència d'excomunió deixant escrit. Gens terràquia et sabadelli, gens inimica d'ell. Que ve a dir que l'agenda terrassa i de sabadell és en amiga de Déu, i és que es culpava, com a criminals, a baranguer de saltells i la seva banda de malfactors. Gent de les dues viles, el poble que no sabia lletir, va afegir el Rodoli. Ara bé, hi ha una altra versió d'aquesta dita que explica Salvador Cardús, que diu que el refranc complet és... A Terrassa, mala rassa, la meitat en són jueus. Es veu que a l'edat mitjana hi havia una comunitat jove relativament important que es dedicava al comerç. I d'aquí, la brometa popular. I l'enemistat entre Terrassa i Sabadell no acaba aquí. I és que en època dels nostres avis hi havia una cançó que deien més o menys això. Carrascal, carrascal, qué bonita serenata. Les muchachas de Terrassa no saben fregar un plato. Tenen les de Sabadell, friegan un o, i rompen quatre. Sí, com sigui, terrassencs, terrassenques. A Gerencs i a Gerenques poden lluir de ser uns bons minyons i de tenir una de les colles castelleres més consolidades de Catalunya. De tenir un gran patrimoni modernista. De ser la seu d'un important festival de jazz. I com no, de no tenir un, sinó dos gentilitzis. Avui és un dels llibres de la temporada, una novel·la. De fet, una novel·la que ve de l'èxit de la novel·la anterior, de la primera novel·la que va publicar Marta Rogels, en aquell cas es titulava Primavera, Estiu, etcètera. La dada publicada per l'editorial La Magrana es titula L'altra. Què és l'altra? L'altra és una crònica, podrien dir-ne, despietada sobre el món actual, a partir d'una parella de personatges, en Nel i l'Anna, ells són parelles en la vida real de la novel·la, que estan exposats a tots els impactes i a tota la incertesa del món actual. Ella treballa com a dissenyora de bé que és llicenciada en físiques, ell treballava en un diari posqueda sense feina, i tot això condiciona enormament la seva relació de parella i la seva relació amb el món. Hi ha un moment en què l'Anna, que de fet està intentant quedar embarassada de Nel, té una relació amb un noi força més jove, i tot plegat és un viatge al passat, sobretot de l'Anna, un gran personatge d'aquesta novel·la, que ens ajuda a explicar una mica d'on venen aquells nervis, d'on ve aquella construcció sobre fonaments tan poc sòlids. Bon llibre de Marta Rujals, en alguns casos jo i objectaria pàgines excessivament fosques, potser, però em sembla un dels llibres sòlids d'aquesta temporada. L'altra, Marta Rujals, Edicions La Magrana. L'última troballa de Jordi Llavina. La segona setmana, el cultura i a la teva televisió local. El secret de les paraules amb Sara Barrera. Si volem mantenir una estancia il·luminada sense fer servir ni llums elèctrics ni el telèfon mòbil, necessitarem segurament candeles o espelmes. Les espelmes estan formades per unes metges emboltades d'una substància que es consumeix lentament amb la flama. Aquesta substància pot ser la cera, provenent de les avelles, la glisserina o l'esperma de valena, una pasta extreta del crani i el dors de les valenes, i anomenar-la així perquè té una viscositat semblant el cèmen. Segons l'etimòleg Joan Coromines, el fet que al final del segle XIX moltes candeles hagin estat elaborades amb esperma ha estat la causa que s'anomenessin espelmes amb aquest petit canvi de consonants. Es diu que la tradició de bufar espelmes quan celebrem un aniversari prové de l'època romana. Segons sembla, a Grècia hi havia el costum d'offerir dolços rodons artemis a l'ADS de la Lluna, en els quals es col·locaven espelmes, que els adeptes guufaven perquè el fum ascendís fins a l'ADS i així arribessin les seves tragaries i paticions. Gràcies a tots i a totes. Avui ens fixem en un grup que ve directament de l'Alpenedès, tot i tenir un francès, Maria Closó, bona tarda. Molt bona tarda, no us deixeu enganyar per aquest nom, perquè avui es visiten uns vilars franquins que han fet del Pop Folk, la seva bandera a través d'unes composicions de marcades arrels folk, i una sonoritat diuen acústica. A l'any 51 aquesta població va patir una sèrie de pisadis elocinògens. Molt bé, ells han agafat aquest nom, se l'han posat per bandera i són Ponsan Esprit. Arriben avui a la tarda disposats, com a mínim, a emular aquell moment històric amb uns dolços bòmits que sonen així. Ponsan Esprit neix l'estiu de l'any 2011, quan Xavi Carrera, ex-membre del grup ETER, es queda sense feina i comença a escriure cançons amb l'excusa de practicar anglès. Però la cosa va creixent i comença a compondre i gravar, i es posa en contacte amb Miquel Iguera, guitarrista de Musseranya. El 2012 s'incorporen al projecte Dos Musics Més amb una diretat de carrera en formacions de jazz i flamenc, Xavi Carbó, i Marc Laguna, amb els quals es consolida la formació sota el nom Ponsan Esprit, que s'ha produït durant el 2013 en un estudi improvisat en un pis de Vilafranca del Penedès, amb l'ajuda Dignas i Canals. M'ha estiritzat els estudis Yves-Roselle Mastering, que ha treballat amb artistes com Enimic, Pau Elvé, Laiaia, el petit de Caleri i l'Omanel, Suit Pucs, veu la llum a finals del 2013. Es tracta d'un EP de 6 cançons que navega entre el pop i el folk nord-americà amb influències de jazz i rock, amb un EP i sense artificis. Són uns quants d'Eia i avui els tenim aquí. Xavi Carreras, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Miguel Iguera, què tal? Hola, bona tarda. Xavi Carbó, tenim més lluny a tu? Sí, tenim. Ara el confonia amb l'Andreu Preses, clar. Hola, Andreu. Bona tarda. Com esteu? Bé, molt bé. Molt content d'estar aquí aquesta tarda amb vosaltres. Nosaltres acabem de fer referència al títol d'un disc que no ens hem equivocat, no hi ha hagut una mala traducció. Em podeu explicar per què aquest nom? Bé, volia agafar una miqueta aquesta bipolaritat que tenen el que són les cançons amb les lletres, perquè sempre comentàvem això, que les cançons són així com molt dolces, molt tendres, molt maques i les lletres són una miqueta més dures, una miqueta més fosques, una miqueta més crítiques. I d'aquí aquesta bipolaritat dels dolços bòmids. Són coses que surten de dintre i que són una mica àcides, però que, a l'hora, també, tenen aquest punt dolç, aquest punt maco. Ha agradat o no aquest nom, fins ara? Sí, ha agradat. Bé, quan heu dit el nostre primer album, es diu així. No hem tingut gaires comentaris al vespre. La gent no sap maç anglès, potser. Potser és això, també és això. És una desvantatge, una avantatge, també. A més que, bueno, si tampoc ho entens, són a força bé. Sí, bueno, jo sí que he rebut un comentari, recordo que ens van dir que punqui, que tampoc vindria a ser... que tampoc és el que volem... No és una actitud punk, la que volem deixar entreveure, però sí que és una mica... no sé... La nostra intenció també era cridar de tensió amb el nom, evidentment. I també teníem aquest punt de subversió en el moment de posar-ho, no?, de voler cridar de tensió i que es quedés. Clar, què incorpora aquest disc? 6 cançons, amb sistemes pop, amb base folk? Això, mira, això al final, quan... sobretot quan neixes, com a grup, i et demanen etiquetes. Clar, però això sempre fa ràbia, eh? Bueno, no sé si sempre fa ràbia, però el que sí que és és molt difícil. Més quan tu estàs fent unes cançons, i tu fas aquelles cançons, i fas aquella música, i no planteges en cap moment si estàs fent pop, si estàs fent folk, si fas rock, si estàs fent jazz, no ens ho hem plantegit en cap moment. L'únic que clar, quan ho tenim fet, la gent et diu, i què feu? I te'ls ha posat unes etiquetes. I hem posat aquestes perquè pensàvem que potser són les que més... més li van bé i més assimilen a potser el que estem fent ara mateix. Però el que hi ha, no ho sé, jo també sóc del pare que la gent ho escolti, que la gent jutgi, i la gent posi les etiquetes. Després tornem una miqueta al disc, però expliquem-nos com és la formació, perquè de fet, quan hem llegit el perfil, hem parlat de quatre membres i ara n'hem presentat a quatre diferents. Un que canvia, però els quatre no sou els mateixos. Bueno, el que passa és que el Marc Launa, que va ser el bateria que va començar amb nosaltres, que va gravar a l'EP, i de setembre li va sortir l'aportunitat de marxar a Holanda, estudiar ja sí, i va ser una oportunitat molt important per ella, no la va poder refusar, però ens va deixar el telèfon de l'Andreu, i nosaltres vam contactar amb ell, ja es coneixia amb el Xavi, va ser tot bastant fluït i bastant fàcil, i ella ha fet tots els concerts que hem fet des que va marxar el Marc, i des que existim com a punx sense espíritu els hem fet amb l'Andreu presos. I per tal la valoració bona del canvi, ara que no ens ho sent? No sé si el Marc ens estarà sentint. No, sí, molt bé, molt bé. I això vol dir, perdona, Maria, que són músics de formació, perquè clar, no se te'n va així com així un membre a estudiar a Holanda. Música, jazz, no ho ha dit? Sí, sí, bueno, ja... Ja de tot, aquí ja de tot. I la formació, sobretot ara mateix tenim l'Andreu, que hi està estudiant, el tallers, bateria... Després tenim el Xavi, que també ha estudiat, i els que són menys de formació, a l'hora de formació musical i tal, són el Xavi i jo el Miquel. Però sí, el Marc també s'estava formant i volia entrar a fer el superior, i va fer les proves, i el van cridar d'allà. Bé, sí, sí, no. I entenc la lletra, estèiem que tu t'havies començat perquè volia aprendre anglès? Sí, sí. Jo em vaig quedar de la tur i, bueno, sabeu que la cosa està complicada, llavors necessitava una motivació extra per aprendre anglès, i que millor que començés a escriure cançons en anglès, que és una cosa que no ho havia fet mai, i, bueno, doncs l'experiència positiva, em vaig sentir molt còmodes del principi, i, bueno, endavant... I vas deixar l'anglès i vas continuar amb la música? Eh, bueno, ara vaig continuar amb la música i amb l'anglès. No és incompatible. No és, no és. No són dues coses incompatibles. Va, deixem de parlar una mica i descobrim la vostra música, ho sembla? Endavant. Què ens tocareu? Doncs tocarem My Niwers These Guys, que és el nostre primer single, i que, bueno, ben aviat grabarem un videoclip, o avancem avui. Així que... que us deixem amb My Niwers These Guys. Avui, bons anys, Brits, són els protagonistes de l'acústics de la tarda. Gràcies. I don't see anything Sorry need to rest I'm the same Money was this guy I need to tell I need my dreams I need to believe For I say I need my voice My woes again I need a time I need a time I said I need it, I need it, I need it I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed Hey, I'm the new Janzone Who always hides from people rejection And l'honor ve with you For this away, my name was discussed I need to tell, I need my dreams I need to believe, what I say I need my voice, my words I am I need it, I need it, I need it I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed I want it every day, what I am And customize it, my need was discussed I need to scan, without the skies I need to go around the world I need to scan, without the skies I need to go around the world I need to scan, without the skies I need to go around the world I need to scan, without the skies I need to go around the world I asked you to leave your arms crying after death until we meet again. Segun grup que canteu amb anglès? No, connectant. Per quin motiu? Si és que n'hi ha, eh? El que explicàvem abans, que jo volia practicar, van començar a sortir cançons en anglès i em vaig sentir còmode. Després li vaig passar al Miquel quan vam començar el projecte, li va semblar correcte i mai s'ha plantejat. Sí, va ser molt fàcil, molt natural, i em va portar les cançons, i em va dir que estic fent això ara, a mi em va agradar i vam iniciar el projecte. És fàcil avui en dia fer-se lloc en el mercat musical del país, en aquest sentit, cantant amb anglès, és un avantatge, és un impediment, no representa res? Jo crec que no és fàcil ni cantant en anglès ni en català ni en castellà ni en suaxili. És complicat. Potser és una mica més difícil en anglès, però potser si cantéssim en català i fessin un estil de música, doncs jo què sé, molt més estrany o que no agradar tant en les masses, doncs seria igual de difícil. Jo crec que el que fa que sigui més fàcil és quan tu fas allò que sents i quan ho fas de veritat, és el que la gent al final et recompensa per això. Però això el tema de la internacionalitat us mola, perquè al principi ho comentàvem, que el vostre nom pot ser en esprí, nosaltres clar, estem dient aquí, a la catalana o l'espanyola, com sigui, té un altre accent, què és el francès? Sí, però ni nosaltres el sabem dir. El fet d'anar al vent a posar, Arran, del que abans has explicat tu... Expliqueu-ho bé, això, perquè jo hi deixo per sobre, però és verídic que un poble es va desertar a tothom al·lucinant. Sí, nosaltres vam descobrir la història i ens va semblar una història molt curiosa i molt... que era molt poc coneguda, i ens va interessar, i a més a més ens va... la somnitat del nom ens va agradar i vam optar per posar aquest nom. Explica la història, si vull. És una mica el que t'ho explicaves, no?, que a l'estiu del 1951 la població de Ponsan Esprit es va despertar amb episodis al·lucinògens. La culpa d'això, en una primera instància, es va ser per... se li va donar el forner del poble pel tema de la... Dèiem que hi havia un fons que havia contaminat el cereal amb el que es feia el pa. Però hi ha una teoria conspiratoria que nosaltres ens encanta dir-la pels jocs, que és que, doncs, hi ha fons que diuen que el senyor Albert Hofmann, inventó de l'ECD, doncs estava per la ràdio... De fet, diuen que tenien el seu laboratori prop de Ponsan Esprit, i que a mig de la guerra freda podria ser que la CIA hagués estat experimentant amb l'ECD, tirant-lo a l'aigua per utilitzar-lo com a arma química. I bé, vam trobar tota aquesta història curiosa i... i mira, ens va agradar. Curiós i poc una uda, a més, perquè jo crec que els fets són bastant rellevants, i força curiosos, i, bueno, també és... Nosaltres diem que és un petit homenatge que fem a la població, que tampoc no sabem en aquesta població com porten el tema, si està bu. Hi ha una en mai? No. No. Tenim el Xavi, que ens insisteix molt en què ja anem, però, bueno, hem de quadrar agendes. Ja ho deia, no que no es faci l'avui dia a fer-se aquest lloc dins del mercat. Bueno, doncs nosaltres per això hem de dir que estem molt contents, eh? Estem molt contents de com estan en tot, perquè, de fet, com a... Hem fet una cosa que és estranya en un grup, que és... Vem gravar i no havíem tocat mai en directe com a grup. I Déu n'hi do, perquè aquest serà el novell o el de web, potser. Bona nit, bona nit. Una de gent a la concert s'han fet, més o menys. Sí, que Déu n'hi do, que estem contents, perquè també el format que portem ara és transportable, és fàcil d'adaptar espais... I, bueno, estem contents. Estem contents de com està funcionant, per exemple. També s'ha de dir que hem fet molta, molta feina per... que s'ha de pencar moltíssim, eh? D'aquests bolos que et trucen no n'ha sortit ni on. Ningú. Ningú. I tots els hem treballat nosaltres, va. No deu ser una excepció, no? Jo crec que no. Segur que no. I els amics que tenim, que tenen altres formacions i tal, és la conversa típica, és una mica això, no? Parlar de l'Odu, què és el circuit, de l'Odifici, el que està tot... Ningú regala res, no? Doncs no. I en aquest món crec que mengen, encara. Va, abans que se'ns acabi ja el temps, fem una altra cançó, no? Endavant. Què farem? Farem pes, que és una cançó d'amor que li vaig escriure a un videojoc. Ah, bé. Espero que no se me'n faci ningú. Esperem. Avui Acústics amb pont Sant Espit i la cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes. La cançó Pes.