#515 - La Penya del Morro del 12/6/2014

... En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. ... Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i un salut de Jordi Domena, com cada tarda, això és, si és la set del vespre, la penya del morro. Benvinguts al programa d'avui, 10 jocs, 12 de juny del 2014. Avui al programa començarem parlant amb una convidada, l'Íngrid Rovira, que ens explicarà el seu projecte de mèdia ambiental de micromassanatge a través d'uns dibuixos, una de les administracions infantils. A més, també avui ens visitarà la Susi Amor en el nostre consultori sentimental dels dijous, les notícies positives amb la Núria Auriol. I a la segona hora, avui parlarem a l'esexió de comerç local amb el lloc de pollos al corral, que fa ni un any que està en el nostre municipi. Ens explicaran com ho fan, ja que harem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Consul. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Oiga, més penya en comú. I continuem a la penya del morro, com que tarda de ràdio. Avui parlarem d'un projecte de micromassanatge titulat Boteta, fill del cel i la Marçalada. Tenim la seva autora a l'estudi número de la ràdio. Ingrid Rovira, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Aquest és el programa. Fa molta il·lusió que estiguis aquí. Va presentar aquest projecte, que recentment fa res l'has posat amb micromassanatge. Sí. Em sembla que fa 5 dies i escaig que l'he llançat online. Ja tinc un macena, esperem que després d'aquest programa tinguem molts més. Segur, això ja és un trampolí. Explica'ns, perquè és un projecte didàctic, que en principi comença amb unes il·lustracions, hi ha un llibre, hi ha uns protagonistes. Tot ha funcionat amb el mar, amb el fons marí, amb la protecció de la natura. Fes uns 5 cèntims. Aquest és el primer conte, que és la presentació del protagonista, d'una sèrie de contes multidisciplinars per difondre el missatge de preservació marí. Llavors, diguéssim que el rei de fons és educació medi ambiental, i que el tema multidisciplinar, per situar una mica la gent, és que hi ha introducció de codis QR, que són aquells mapes de pixels que la majoria coneixeu, que ens porten a una web, que és d'una plataforma que tinc sobre preservació marina, amb un assessor medi ambiental, que és Submón, que és una plataforma de biòlegs marins. Què vol dir tot això? De fet, la web s'ha afindit, però crea, la primera que comentes, que tu ja fa temps que treballes aquí. És una plataforma per la reserva del fons marí? És una plataforma medi ambiental, diguéssim que és la creativitat, el servei, de difondre el missatge de preservació, la creativitat, i una mica el meu background audiovisual. Ja sigui de producció, il·locució, il·lustració, que és una mica Joan Colometa, no? Joana Palomo, que és una miqueta de tot, que és el que toca ara. Tu fas tot tu, no? Sí, m'ho faig tot jo, excepte això que us comentava, que per mi per tenir rigor a nivell dels continguts, m'he aliat, he fet sinergia amb aquests biòlegs marins, que és la plataforma Submón, que ells sí són experts, són professors de la universitat, i diguéssim que és una mica aquestes dues coses juntes, forma en part, o sigui, complementen tot el projecte per d'una forma d'una manera, la creativitat, diguéssim, una mica el visual, l'entrataniment, que és la part que jo poso, i la part de rigor i d'educació medi ambiental, a nivell això sí, de nens fins a deu anys. És de divulgacions per tots els públics, no és per gent universitària que només estudi biologia, és per tothom. Està pensat per fer una col·lecció, en aquest cas, on la protagonista és la Goteta, qui és la Goteta? A veure, és en Goteta. Jo li dic en Goteta perquè no té gènere. Com que acaba anar, la paraula és femenina, posar-li en és com una mica els àngels, que no tenen sexe. Exacte, i així tots els nens i nenes es poden sentir identificats. Llavors, en Goteta és el fill del cel i la marçalada, llavors és un híbrit i viu també entre el cel i el mar. Llavors, sempre hi ha, a cada compte, hi haurà en Goteta i un altre personatge, com per exemple el segon compte és en Goteta i la taurona picarona, després també hi haurà el dofifi, la tortuga poruga, la lluna del mar, que és un pes lluna, la cançó de la Valena, nena, etcètera, etcètera. Llavors, diguéssim que sempre hi ha un altre personatge i una problemàtica antòpica, és a dir, una problemàtica medi ambiental causada per l'home. Llavors hi haurà una espècie de moralina o consell de què és el que es pot fer o què és el que no s'ha de fer, perquè aquí també està l'educació medi ambiental. I quan hi ha conceptes tipus, per exemple, en el primer compte, que en Goteta, amb la seva cuina a la pluja, netegen una mica l'aire de la polució i tal, i aconsegueixen que les plantes facin la fotossíntesis. Doncs aquí, en aquestes paraules clau, una mica més difícils, és on hi ha els còbics QR, Pam, i et connecta i et linca amb una altra il·lustració, t'explica que és la fotossíntesi d'una manera senzilla. Clar, de fet, aquí hi ha una simbiosi entre el llibre de paper de tota la vida i les noves tecnologies. Correcte, la intenció és que sigui multiplataforma. Inicialment, fer primer l'àlbum il·lustrat, que seria el paper, llibre de paper, perquè després sigui una sèrie de visual, una APP, amb realitat augmentada, sigui a l'Ivuc, evidentment, no? Tot un món que gira, apuntant tot això. Sí, llavors és multidisciplinar i multiplataforma. Escolta, tu creus que medi ambientalment, parlant, estem prou educats a casa nostra? No, no, i per això jo crec que és molt important, des de petits, educar els nens i els grans. Jo crec que ens falten els conceptes bàsics, o sigui, ja tots sabem que hem de reciclar, i les coses que no s'han de fer, però ens falta saber per què, i quina és la conseqüència de les coses que fem o si no ho fem, què és el que passa. Quina conseqüència té real, això, en el medi ambient, i com podem solucionar o minimitzar el nostre impacte? Ets molt bona entrevistada, perquè m'ho poses a web, perquè hem de reciclar, a veure, per exemple. Home, hem de reciclar perquè, si no, tots els plàstics van a parar... Tota la brutícia i totes les deixalles van a parar bàsicament al mar. El mar és on neix la vida i és on es regeneren, sobretot gairebé totes les espècies i és on surten l'ogigen. Llavors, si contaminem el mar, per exemple, els típics plàstics de les lleunes de cervesa... T'has de tallar-los, perquè no s'ho traguin, però ja no només els peixos, els corborans, altres ocells, que també picoteja, no, que menja en peixos, és una cadena, llavors, és important reciclar cada cosa i fer altres coses que també es poden fer. Tinc entès, però que tu ets una enamorada del mar, fa submarinisme... Sí, fa submarinisme... No diré que vius a l'aigua, però sempre que pots, intentes escapar-te... De fet, cada dia n'he de 3.000 metres. On els nedes? Doncs a piscina descoberta i també n'he d'un cop a la setmana al mar. Ja tot l'any. Ernest, tio... És com un peixet, no? Sí, de fet, hi ha amics que em diuen sirena i... Per fer-ho una punt, Jordi, no sé si tu ho pots veure, però els nostres orients, per si un cas li expliquem, li expliquen a l'aigua del mar. Hi ha una cua d'una sirena... No sé si t'hi fixes, perquè això està enmarcat. És un frame, seria un fotograma. Exacte, i al costat està en goteta, que té ulls de pell, el que de cura i malic de núvol. I si us hi fixeu, s'integra en aquest quadra fotograma, que és una mica el que jo pretenc fer quan sigui la serie audiovisual. I aquestes il·lustracions també les has fet tu? Sí, també les he fet jo. Collar, en goteta... Sí, sí, com a collar. De fet, també porto arrecades, que són els ulls de pell d'en goteta. No l'he posat tot. Jo m'he posat la camisa, també l'he posat tot. Merxant d'aigua a tot pèts. Ja ho tinc tot pensat. Ara que justament parlàvem d'aquesta brutícia, que hi ha al mar, aleshores hi estàvem prou conscienciats amb tota aquesta contaminació marítima i tal... M'ha vingut el cap, no sé per què, però aquesta mena d'illa flotant, que està al Pacífic, que em sembla que és entre els continents asiàtics i l'americà, que és una milers de quilòmetres de xalleries que estan al mar flotant. Això és una idea que existeix de veritat. Això és terrible. De fet, n'hi ha dues. Hi ha un altre que està, de fet, les dues, curiosament i desgraciadament, estan prou de les dues barreres de corall més grans del món, que algun està al carip i l'altre està prou d'Austràlia. Llavors, clar, tot això és una mica el que jo volia explicar, que a tot aquest impacte nosaltres podem minimitzar aquest impacte o podem contrarrestar-lo. I això passa per fer simplement un canvi de conducta per cohabitar en el nostre ecosistema. Com, per exemple, també canviar el xip, una mica, que els taurons són bons. Per això he fet la taurona picarona. És de color rosa i és una taurona. Perquè és important que hi hagi depredadors perquè... És un cicle, tot. Justament que parlaves de les dals corals. Els peixos salimentats de corals, els altres peixos dels altres peixos, és una mica clar. Tot un cicle que, amb les deixelleries, aquestes marines i demés, perjudica tot el sistema marí en definitiva. Sí, com la pesca no sostenible, perquè aniquila altres poblacions de peix que no regeneren tan ràpidament o el fining. O sigui, tota aquesta industria de letes dels taurons. I el fet que nosaltres, personalment, des de casa que descupos és el seu granet de sorra, i comences a reciclar, a fer les coses com s'haurien de fer, quina aconseguiria? Ara que dius aquest granet de sorra, per mi és un paral·lelisme amb la goteta. Per mi el meu granet de sorra és en goteta. Jo crec que la massa no és tonta. O sigui que la unió fa la força, diguéssim. Llavors, si tots comencíssim a fer una sèrie d'accions, sabent per què les fem, no només recicla per recicla, perquè ens ho han dit, i perquè ara tenim contactes de diferents colors, sinó perquè això realment ens aporta un benefici, i és un benefici per aconseguir tenir un planeta ecològicament sa. Perquè si no ens perjudicaria, no també nosaltres fins i tot? És que ens estingirem, ens estem carregant el planeta. Sembla així com paraules molt grosses, però és cert. Hi ha moltes espècies que estan en extinció, hi ha altres que malauradament ja no existeixen, i si seguim així ens acabarem de carregar els nostres recursos. I el que deia dels taurons, si desapareixen els taurons, desapareixen amb peixos que es mengen, altres peixos que es mengen, erissons de mar que es mengen, altres algues que... Tot és una cadena i és tan fàcil com que al final no tindrem suficient oxigen, perquè no tindrem la biodiversitat necessària i que crea aquest oxigen, el 80% de l'oxigen del planeta. Bueno, és algo important. No és immediat, no passarà ara, però passarà. Jo crec que malauradament no estem prou conscienciats. El fet aquest que sigui d'aquí, no sé quants anys, quan poses tu? És que no ho sé, però poder d'aquí 100 anys... Potser seran els nostres nens. L'ésser humà, i avui en dia, que viu l'ara i quasi bé que el demà el de la passada ja no importa, però imagina't 100 anys. Això és una mica aquesta consciència que falta. El problema que veig és que només no n'hi hagi consciència, que és cert que en falta aquesta consciència per part de la societat. Hi ha moltes persones que es refugien una mica en el fet que sí, ho he de fer jo, però la resta de persones no ho faran. Llavors també deixen de fer-ho. Per això és tan important que sàpiguen per què ho fan. Perquè quan tu estàs segur que estàs fent alguna cosa correcta, si tu saps que tallar les coses a aquestes que enganxen les llaunes, impedeix que les tortugues es queden enganxades amb el cap, és igual que el teu veí ho faci o no, tu ho faràs. Doncs és tan fàcil com això. Per això és tan important l'educació mediambiental. I a més, aquests contes són fins a nens de 10 anys, però en realitat són per tots els públics, per un públic familiar. És una mica com la sèrie d'Era 19 L'Hombre, no se'ls recordeu. Quan eres petita, jo el menys flipava colós, perquè m'agradava molt, tot i que no acabava d'entendre exactament tot el que passava, però els meus pares ho veien i aprenien igual o més que jo, perquè ells en tenien molt més. Aquests contes pretenen tenir aquest to, amb una estètica diferent, més poètica, més infantil, si voleu, o més de ploma, però una mica el to o la intenció seria aquesta. Ingrid, ho hem de deixar aquí. Moltíssima gràcies per haver vingut al programa. En Goteta, fill del cell i de la Marcelada. Hi ha una pàgina web que aprenyarem al Facebook del programa, on la gent qui vulgui portar el seu granet de sorra. La seva Goteta. Tots podem ser com en Goteta. Ingrid, moltes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres. Gràcies. Soc Agustín Arribas, sóc del granet de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I una setmana més a la penya del Morro és hora del nostre consultor i sentimental amb la Susi Amor. I ja la tenim al telèfon, crec, Susi Amor. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, bé. La veritat és que és superbé. No, no estic supercontenta, perquè estic ensatant una nova tapa de la vida. Ja, però és que no m'interessa. És que no... No sé per què m'expliques aquestes coses. Escolta, perdona, però Jordi, no pot ser així amb una col·laboradora teva, això. Jo crec que ho hauria de fer al·legrar-te que t'estic dient que estic supercontenta. No, si jo... Jo me l'alegro molt per tu. El que passa que últimament no sé què em passa, que quan parlo amb tu estic una mica com nerviós, no tu una mica com... no tu tens, saps? Ah, sí? Està bé, com a mínim ho ets més, no? Sí, però... Jo més que tens el que he notat és ràbia, estàs? Més que tens el que he notat ràbia contra mi, Jordi. No, perquè amb aquest noi que has conegut, què tal? Dius que esteu bé, però... Sí, sí, sí. Perdona, és que no és igual. És que no sé per què t'ho pregunto. S'ha de dir la gent a vegades pregunta coses. És que no m'interessa. És un formalisme, purament, saps? És que es veu molt malament, Jordi. Pensa que hi ha gent que ens està escoltant un formalisme. Si et mets que has tingut un formalisme, acaba amb la pregunta, deixa que jo respongui, després que per una altra cosa, i de cop em diguis que no t'interessa. És mentida. És mentida, jo el que noto és ràbia. Tens ràbia, Jordi. Jo ja t'ho vaig explicar en el seu moment. Susi, el que va passar entre nosaltres va passar, i ara vens aquí, fas la secció, per contracte fins a la final d'emporada, que entrem de suportar una mica, aquesta seria la qüestió, i no només això, si no que em refregues per la cara, que ara has conegut un noi i que estàs molt enamorada, i que això és... No sé què vols de mi. No sé què esperes de mi. Doncs que t'en alegris. Que m'en alegri? Sí, esclar. Mira, m'en alegro molt. Si realment acceptes que no hi havia res, i comportaves tan bé, ara t'ho hauries de fer és alegrar-te'n. Hauries d'estar content perquè ja t'hi ha deixat en pau. No m'hauria deixat en pau, perquè m'expliqués la teva vida. Què t'explico jo, les coses que faig? No, però ho pregunto, jo no t'explico, no? Mira, jo li puc donar un consell? Sí. Tens molta ràbia acumulada, compre't un cactus, i posa-te al costat. Perquè els cactus diuen que et xupen l'energia, no? Exacte, l'energia xunga. L'energia negativa és veritat. Allò és on hi ha electricitat i ordinadors i espais tancats i tal. Un cactus diu que va molt bé per aquestes coses. Un cactus sempre a tot arreu, perquè és en una mala època. Tu vas amb moto, no? Sí. Un cactus a la moto. Tu vas amb cotxe, no? Un cactus a cotxe. A casa, també, cactus. Jo vaig al cine, cactus, també. En comptes d'un cuixí, cactus. Em fa una mica de mal, no? Si t'adormim a sobre un cactus... Bé, aviam, així m'has deixat en pau una mica. Ja. Farem veure que no he escoltat l'últim comentari. Si et sembla, anem a escoltar els ullens, que és el que diuen, perquè cada setmana ja sabeu que podeu enviar les vostres consultes amoroses o els vostres problemes sentimentals a la penya del morroarrobagimell.com. Jo em trobo una mica millor, eh, Susi? M'he desfogat una mica, ara, i si et sembla llegeixo... No, si et sembla llegeixo la primera carta. Et sembla bé, Susi? Jo crec que tu algun dia potser hauries d'escriure també, però no hi ha res a veure. A sobre, a sobre, a sobre que estic malament amb tu, talla estelera a tu, o sigui, el per què estic malament i que em donis consells. Uno, uno, uno, uno, no hay que no hay rabios. Un cactus, no. Dos cactus. Bé, anem a... Sí, perdoneu, estimats ullens. Veieu que peten seques, estem al final de temporada... Això també passa amb moltes parelles, no? Que s'han d'aguantar pel que sigui, amb la hipoteca, o tenen un fill, o tenen una història, i no poden deixar-se de veure ni de parlar-se. Ens estàs comprant amb una parella, Jordi? No, bueno, el fet aquest de... Comparo el fet de dues persones, una relació de dues persones, que per obligació s'han de veure i han d'estar més o menys juntes, que és el nostre cas, que tu fas la secció aquí, fas contracte, t'ho recordo fins a final de temporada, i llavors també una parella, per exemple, també això passa. Com es porta aquesta situació? Això sí que m'interessa, veus? Home, aviam, jo crec que si aquestes coses cotidianes arriben a un punt en què hi ha d'afectar en tant la relació, que la cosa és insuportable, els espants han de començar a plantejar. Has d'estar alerta i escoltar una mica aquests petits indicis, que a vegades tu et penses que són tonteries i potser no són. Perquè és molt trist quan et comences a discutir, per exemple, per qui ha ordenat i qui no, per qui ha fregat els plats i qui no. Sembla una exclusió d'aquestes, hi ha una cosa més profunda d'arrere, no? Exacte, és un indici molt evident quan comences a parlar dels plats bruts, i de cop ja estàs parlant d'aquella ex-nòvia que un dia et va trucar i no em vas agafar el telèfon, no sé que no sé quantos. És com dir, m'alegapsem l'excusa dels plats per retreure't allò que va passar amb la teva ex. Això és molt lleig, de fet. És molt lleig, el que passa és que els éssers humans és per això que necessitem una mica l'assessorament d'especialistes no ens ensenyen a gestionar aquestes coses. I sense donar-nos compte estem en un espiral totalment tòxic. Clar, de lluita de poders, una mica també, entre la parella o les relacions. Dèiem un entès en la matèria, que el que s'havia de fer era parlar en moments concrets i trobar el moment per parlar, perquè potser no sempre és un bon moment per parlar de coses que ens afecten tant. Exacte, exacte, si és un moment que estàs encalent. No n'extreuries en absolut les mateixes conclusions que un moment que està serenat, que estàs de bon humor, que ho pots veure des de la distància. Clar. Perquè a vegades la gent no sap el que pensem, sinó les circumstàncies del context en el que ens trobem. També, també. Com pot arribar a afectar el que pots arribar a pensar d'una cosa o d'algú. Bé, feta aquesta introducció. Tu, per exemple, perdona, Jordi, que et talli. Doncs tu ara tens una ràbia tan acumulada, estàs tan negatiu, que jo crec que ara és un moment que, per exemple, tu, no és un moment per plantejar-te res, per fer-ho conclusions. Perquè ho enseries tota la merda. Vols dir que ho faig des de la ràbia i des de la persona dolguda. Exacte. Com un gosset ferit. Exacte, i quan està així, millor, serà una mica provocadut a l'hora de perdre decisions. I aquí, acallo. Doncs no, res, ja, pendant una decisió, quan acabi la temporada. Perquè m'estàs dient que... Passem ja a la primera carta del dia d'avui, que, com diem, s'han enviat a la penya del Morro a robajimil.com o gens com vosaltres, que ens esteu escoltant i que teniu dubtes sobre l'amor. Aquí va la primera, Susi. Hola, Susi. Em posa un contacte amb tu, perquè fa dies que no puc dormir les nits per un tema relacionat amb l'amor. Prefereixo no donar el meu nom, ja que soc de Sant Just i participo en moltes entitats del municipi i em fa vergonya que em puguin reconèixer. T'explico. Resulta que porto set mesos amb la meva parella i tot ens va de fàbula. Més ben dit, ens anava de fàbula. Digue'ns anava perquè jo no estic gens bé. Fa dies que no paro de donar-li voltes a un tema que no em puc treure del cap. Resulta que fa un parell de setmanes i la veu una festa en un lloc de Sant Just que prefereixo no dir. I vaig veure molt. Tant que em vaig embolicar amb el meu ex de fa 3 anys. I la veritat és que em va agradar. Vaig tornar a sentir coses que només havia sentit amb ell. Ai, ets a dir que fa 3 anys és ell qui em va deixar. I des de llavors he intentat resfet la meva vida. Però tornar-ho a fer amb ell l'altre dia em té totalment enganxada i no sé què fer. Què faig, Susi? Digue'm, sisplau, sempre té una noia enganxada al seu passat. Jo sempre dic, sempre dic, és important viure el present, no enclargar ni el passat, ni anticipar un futur. Aleshores, aquest cas d'aquesta noia és bastant típic, i jo crec que hi ha aquí un... Algo que ens ha dit que és bastant important fa marcar, que és que va ser ell qui la va deixar en ella. A vegades això et confon. I el fet que aquesta noia ara s'hagi enrullat en ella una altra vegada en ella li dona com la sensació que no ha perdut. A vegades és més l'orgull ferit el que et fa, pensar que tens en sentiments que no són els que són. Clar, és que quan et deixen és fumut, no? Perquè sempre hi ha com aquell moment, i després si l'altre, el cap d'un temps, en aquest cas, són 3 anys o què sigui, s'ha apropat a ella, això confon una mica. Exacte, perquè a vegades, al final, l'amor ens aprenem com una competició, de qui és el que guanya. En el moment en què tu ets deixat et sents com el perdedor. Ella ara ha tingut l'oportunitat de tornar-te amb ell, i escèn que et torna a jugar a la mateixa nivell que ell. Clar. Diues que intentis distingir això del que realment sent per ell, perquè segur que és una ficció. No, a més, és una cosa que ja va passar fa 3 anys enrere, i no té res a veure. A vegades, històries d'aquestes que s'intenten treure, perquè al cap de molt de temps, t'adones que ja no és el mateix, perquè la gent evolucionem i canviem. I segurament aquesta noia ja no és la mateixa que fa 3 anys. Clar, i el noi tampoc. Llavors, qui consell per la noia aquesta que dius sempre a teva, una noia enganxada al seu passat, ojo? Jo el que faria, si posé ella, és que assumeixi la seva responsabilitat com el que ha fet, d'haver-se anat amb aquest noi, que es porti a ella mateixa, per haver-ho fet. Clar, aquí no sabem si l'he dit a la parella seva, no ho sabem, això. Jo crec que si diu que aquestes nits estava passant malament, i tant, no sé què, jo crec que si l'hi dona tantes voltes, és perquè potser no l'hi ha dit. Clar, segurament, segurament. Llavors, què l'hi digueu que no? Primer, ella ha d'escoltar-se ella mateixa, però jo crec que acaba de dir que està molt bé amb el noi que està ara. Sí, ha dit això. Us busco a la carda, diu que ens va de fàbula. Més ben dit, ens anava de fàbula, abans de que passés això. Jo el que faria és que es perdoni ella mateixa, que oblidi i que segueixi provant-ho amb altra noia. Si té més reliscades, aleshores sí que ja s'ha de plantejar que potser la persona que estava ara no és la que estigui. Perfecte. Passem a la següent carta, si et sembla? Molt bé. Hola, Susi. Què tal? Em dic Jaume i tinc 33 anys. Soc mosso d'Esquadra, concretament de la Brigada Mòbil, l'Abrimo Antidisturbis. T'escric perquè tinc un problema greu. L'altre nit em van enviar al barri de Sants a treballar. I jo, com sempre, amb el meu casc, el meu escut i la meva porra, vaixo de la furgona i començo a repartir tot el que em trobo. Tot el que es posa al meu davant, però, oh, verge de Montserrat. L'altre dia no vaig poder. I és que em vaig trobar amb una noia que em va impactar. Només li vaig veure els ulls perquè portava un mocador que li cobria la cara, però se li intuïa un cos perfecte sota la seva roba fosca. I anava a donar un cop de porra, però no vaig poder. Em vaig quedar paralitzat. Finalment un company que va detenir la vam portar a comissaria. I ara li vaig veure la cara i em vaig enamorar bojament. Sé que és una noia anti-sistema i mai voldrà res amb mi, però ser un viu i m'agradaria convidar-la a fer un cafè quan surti de fer unes maniobres que tinc a Cerdanyola aquest dissabte al matí. Li dic alguna cosa o no? Quina ràbia t'ho plegat. Gràcies per ajudar-me, Susi. Bé, és la carta d'un mosso. M'acabo d'agradar una mica. Sí, jo també. Jo ja ho he tingut tres anys. Fella ho vol dir-ho. M'imagino que no és il·legal que els Mossos diguin que són Mossos. Això no, però que digui que va sortir de la furgoneta i va començar a donar porra a tothom. Diguem aquesta llibertat com qui ha dit que has posat xurros. Us trobo increïble. A més, si ja comences a mirar detalls de la carta, dius, o sigui, dones porra a tothom, aquí sigui, però ara la noia guapa no, què vol dir això? Clar, això vol dir que es va quedar paralitzat. Diu que li van agradar molt els ruls de la noia, perquè és l'únic que diu que va veure. Això és molt injust. O sigui, un mosso és justícia. I això és una injustícia. Un mosso és justícia, eh? Això diuen, això diuen. Està bé, està bé. Què li diem al mosso Jaume? Jo, sincerament, jo crec que és que diem... amb l'enècdota ja està, però no la s'arrisqui. Mira, et dic una cosa, no hi he caigut fins ara, però aquí hi ha una doble lectura, potser. Jo crec que aquest mosso és una mica de carinyo. Els Mossos, en general, són persones, també. I potser hem de llegir una mica entre línies. Jo soc mosso, faig la meva feina, quan estic a l'abrimo, la vegada mòbil d'antiavalots, però, clar, també soc persona i tinc els meus sentiments. Jo crec que va per aquí la cosa. Potser és un noi que mai ha sabut que és estimar, i per això té la necessitat de tenir un tipus de feina així. No sabem, aquí estem ja aventurant-nos massa en el que li passa al Jaume. De totes les formes, clar, el que a mi em sorprèn, però, clar, tinc la seva adreça, el seu renei, i diu que li agradaria convidar-la a fer un cafè quan surti. Illegal, il·legal, també. Això és il·legal, però... Jo, sincerament, a mi el que em sap greu, és que trobo molt bé que aquest noi ens demani assessorament, que no ens digui, aquí obertament, que és un d'aquests que va allà fotent hòsties. Ja, ja, ja. Però li diem que s'oblideu una mica el tema i de nosaltres també, si de cas. Sí, sí, sí. Que he de dir. Susi, ho hem de deixar aquí. S'ha acabat, tot el que... Doncs perfecte, merci, perquè ara justament he quedat amb ell i... Amb qui? Amb el teu nou... Amb la teva nova juguina, no? Molt bé. M'he d'escoltar re, que vagi molt bé, Susi, i que... Bueno, no sé, ja parlarem. Ja parlarem, eh? I escolta'm, Jordi, compra't un cactus. Vale? Vale, vale. Gràcies. Gràcies. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol i Diomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb qui, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. És dijous, Cristina, i, per tant, com cada dijous tenim les notícies positives i de bon rotllo de la Núria Oriol, que està al telèfon. Núria, què tal? Bona tarda. Hola, Núria. Avui on estàs? Perquè no estaràs al teu despatx, no? Estaràs al carrer? Això és veritat, estic al carrer. Per si vols fer una xula, un examen. Ah, vas a fer un examen, ara? En bé, jo no et passo, et faig passar un altre. Ah, de professora, de queda. Som una bona persona. Ja, sí, ja veig. Segur que aprovan tots, no? Home, si han estudiat. Perquè, Núria, podem fer-te una mica i de què faràs l'examen, i de què fas la classe? Doncs sí, he estat comunicació i intel·ligència emocional. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs espero que siguin suficientment intel·ligents, emocionalment parlant. Si són intel·ligents, seran comunicatius. Si són comunicatius, seran intel·ligents. Bé, doncs ja està, tots aprovats. Que els aprovats, exacte. A veure, et treuen matèria, perquè avui no hauríem provat les diferents qüestions. La primera és que el magatzem més gran i més modern d'Unissef es troba a Copenhague. Sí, exacte. És que és molt maca la notícia, perquè és molt modern, ultramodern, la Nina ha agorat recentment, com de tres camps de futbol. Escolta, per guardar i m'imagino, emmagatzem a menjar, per donar països del tercer món, o recursos de tot tipus? Sí, recursos de tot tipus, tant de reforç escolar com també sanitari. I a la sobre, doncs, està molt mecanitzat, molt endreçat, computaritzat, i és invertit en materials milers de 2 milions d'euros. Sí. Per enviar, i sobretot, les seves destinacions principals són, doncs, Síria, Sudan, Etiópia, el Congo, tot això. Bé, sí, sí, clar, és com una mena de base europea, no? Justa, clar, si tu mires el mapa del món, està just a sobre d'Àfrica, perquè estem aquí, i llavors, com una mena de base d'operacions no sota aquest tipus de recursos, emmagatjam el material per aconseguir una sari, enviar-ho a aquests països africans, per exemple, no? Exacte, i vull dir, com que s'ha inaugurat fa poc, que l'han modernitzada, perquè la callariera era molt més antiga, trigava més arribar tot el material a vestir, ara no, ara és molt ràpid, tot és molt més... doncs això pràctic, eficient. Doncs m'ha semblat també una bona notícia. Que a tots aquests comentem, la NASA ha enviat el primer vídeo mitjançant l'Àsar a l'espai des de l'Estació Especial Internacional de la Terra. Com saps la meva debilitat, per les notícies aeronàutiques i de l'espai? No sé, a mi és que m'encanta, però a més a més he pensat, si té relació amb la darrera que vam dir, que hi havia aquell investigador britani que filmava avalat per la Universitat de Cambridge, que segurament es podien enviar missatges a l'espai. És veritat? Doncs mira, semblava fet expressament, no anunciei, llavors la NASA deu dir que no ens prendia el mèrit. Envia missatges. Per tant, la NASA el que ha fet és enviar un vídeo mitjançant un l'Àsar. Sí senyor. Llavors l'ha enviat a la Terra des de l'Estació Especial, cap a la Terra. Ah, cap a la Terra. I aquest vídeo... Què ensenya? Els americans amb aquestes coses també són molt lavanderes d'estats únics, l'imna alguna cosa així, o què? Sí, saluden, no? Diuen, hola! Bon dia! Aquí des de l'Estació Especial us enviem un missatge de pau, amor i plomia. Diuen, el que no serveix a la Terra ho fem al cel. Que bonic! Aquest era el missatge que l'han enviat o no? No. Home, però potia ser, no? Podria ser, però... Aquest era el miratge que enviaria a la Núria Oriol, no? Home, segur. La NASA deu ser, hello, we are from the earth, we are from the national security... La NASA! La NASA! Exacte. En fi, doncs aquest és un tema que comentem. I ja, per acabar, abans de passar a parlar d'alguna altra cosa, m'hauria de comentar que la ciència ficció, de fet, és un camp de proves per la ciència real d'avui, Núria? Sí. Per què ho dius, això? Mira, un compèndi. La veritat és que m'han facilitat la relació de personatges, però un compèndi de realitat, de personatges històrics, que, basant-se en la ciència ficció, van predir el carrer i és una realitat científica. I, aleshores, us puc explicar per exemple, eh, cosetes? Sí. Per exemple, si l'or Kelvin te presidia a l'arroyar el soci, el 1895, va dir que cap màquina, voladora que facés més que l'aire, podria volar. És a dir, que ens ho traguessin del cap. I després la vida li va ensenyar que s'havia equivocat una miqueta, no? Mm-hm. Què més? De bitesmof, això és xeixon, el 1905 va dir que vol comercialitzar una ràdio. Si total, dius si li interessa. Doncs anem fins, nosaltres. Anem bé. Amb les tradicions del futur, eh, i llavors ell mateix va acabar fundant la NBC, de s'ha aconseguit la cadena de radio i televisió, i va veure que tenia molt futur després d'haver dit que no. Va dir que no, a coses del futur. No, que ho veig amb el no i després continuo amb el sí. Clar, clar. A l'indivèrmina en 1940, va dir, Mercat, que els ordinadors, si us plau, com a molt em vendríem cingats a tot el món. Si ho entenc jo més en el meu despatx, si us que vendríem. Són visionaris, no? Tot aquesta gent, que sap tant de tot, i que després ja es veu que no tenen ni idea, ho he dit perquè em sembla que va ser Einstein, precisament qui va dir que... Com era allò? Tu te'n recordes la frase? Si no, la busco ara, a l'internet. Però va dir algo com que l'estupidez humana... No li han preguntat l'univers...No té límits, no? Si li han preguntat l'univers té límits, diuen que no té límits és l'estupidez humana. Algú li fa que parli...Sí, va respondre aquest home. Vull dir que és una mica el que està passant. Núria, no sé si tens algun altre exemple, aprofitant en aquest tema, a mi m'agradaria parlar una mica de la creativitat. Perquè clar, això... Seria un parell d'exemples positius. Sí. I després parlem de la creativitat.Va, el vinga. Ah, mira, per exemple, a Martin Cooper, al 1973, vagint la sèrie Star Trek, com m'utilitzaven la comunicació sense fil, vaig a CaivaD. Diu jo que creia un aparell com aquest. I treballava a Motorola, i a Motorola va treure el primer inel·làntric. Se l'ha fet un inel·làntric. Això, veus? Aquesta personàtica va ser adicionada i en positiu. I després, després també, que ja s'ha fet realitat, això m'ha impressionat, fins i tot. La teletransportació quàntica, doncs l'Austria físic, Anton Teilinger, que és el que és molt, molt bo i molt famós, va començar a aconseguir, per temps de 1993, en fotons. En partícules molt petitones, però ja ho ha aconseguit. La invisibilitat ja l'ha aconseguit a l'institut tecnològic de Marc Xuxer. La invisibilitat, fixa't, eh? La invisibilitat, tal com hem vist en el senyor Nelsaner, el Harry Potter, material invisible, que em torna invisible. Sí, sí, sí. Per ell, no, això? No, per ell, per què? Va posar la vida a caigina, dic que fort. Va posar la llum d'una manera tal que fa que l'objecte en qüestió no es vegi, és un lloc de llum que fa. I, finalment, ja parlem de creativitat, que Martín... No, perdona, Sílclez, és una novel·litat tan important com Issa Casimó, perquè va ser el costomista de 2001, una audició a l'espai, sempre reia quan veien, home, és que això és impossible, això és impossible. Ei, veia, tingueu presó en una cosa. Hi ha un moment en la ciència que estic amb una realitat tan indistinguibles i tan hiperocínics com les mateixes realitats de la màgia. Això no és que jo ho digui, perquè soc un somniador originari que m'agraden els temes. Això és que la ciència ho ha demostrat i ho ha fet realitat. Oh, de fet, clar. Mira, ho deixen a l'estació. Toma, sí que jo! Un aplaudiment a la reflexió. A partir d'aquí, també ens convida a pensar el que deiem, no ara sobre la creativitat, que el cervell no té límits, i que realment els límits ens els posem nosaltres mateixos. Llavors, clar, tot això corrobora... En lloc de dir, no, no, veus que això no pot ser. Al contrari, el que corrobora és que tota la gent que diu, no, no, això no pot ser, no podrà ser, però ja vegi, els posen evidència i és evident que el que vull un dia, un diu que no, perquè té por per a qui sigui, a les coses o tal, l'endemà ja no serà així, no? I coses que semblen, potser, que no arribaran mai, o que tu penses que no poden tenir una solució, al final, sembla que comencen a encaminar-se i parlo ja, no d'una cosa que es va dir famílies d'any, sinó del càncer, precisament, justament fa uns dies, que és que deia que hi havia un nou medicament que s'havia aconseguit que reduïa un 81% la progressió del càncer de protesta, quan ja havia provocat metàstasi. És un tema complicat, i per tant, doncs sembla que les coses comencen, a vegades encarri-la una mica i... Sí, sí, també es pot aplicar al tema del càncer, no?, que realment és la mà del dia a fones del segle XXI, com tant a altres, arreu del món, que vaja, sembla que no hagi de tenir cura, però algun dia arribarà. Això ho fa, probablement, la creativitat, l'ambient de les persones que treballen en això, que vés a saber per quina raó, per quin motiu, al final, descobreixen alguna cosa que fa que s'aconseguessin determinats objectius. Núria, tu que ets una esperta d'aquests temes, com podem potenciar la nostra creativitat i no quedar-nos tancats a casa, o tancats amb la nostra apropiament? Hi ha exercicis que tu, per exemple, puguis donar, els teus alumnes que parlaves d'això? M'encanta, perquè el Jordi és el perfecte coach, i la persona que vindria un coaching, perquè ja viu, automàticament, les respostes a les preguntes que fa, que la persona que vegi coaching ja porta la resposta, però encara no n'és conscient, i per això, per un procés, m'encanta. Doncs és això, sortir de la nostra programació habitual, dels nostres àvids habituals, d'aquesta manera, entren en altres terrenys, siguin els terrenys de l'ésser, sigui el terreny de les ciències, sigui amb nous paisatges, sigui amb noves experiències, sigui amb noves amistats, la veritat és que, d'aquesta manera, estem propiciant noves connexions, perquè estem tenint vivències diferents. O sigui, el que hem de apuntar és poder pensar diferent, a poder mirar diferent i n'hi ha de coses diferents, a obrir-nos de sensacions diferents, i això ho aconseguim, quan nosaltres fem un canvi de paradigma, de coses habituals nostres, un canvi en les lectures, un canvi en les pel·lícules, un canvi, doncs si ens agrada molt la muntanya al mar, si ens agrada el mar la muntanya, que ja sigui que al principi pots donar... Escolta, a mi m'interessen unes coses, i no estic disposat a fer-ho i canvis, que alterin la meva cotidianitat, però és que justament en aquests canvis, i fins i tot en aquesta extrecció que provoca la resistència al canvi, sovint trobem noves idees, s'estim, noves emocions, experimentem, noves vivències, i veiem les coses d'una altra manera. És un dels motius que tot es diu de viatjar. És molt positiu, sempre i quan, no siguem uns consolistes del país que vivim, sinó que siguem allà amb uns llits totalment obertes, totalment obertes, molt receptius, a unes silències que ens imprim i ens arribin al cor. No només consumismes de... Eris això, això, això, m'he patit per aquí, he fet la foto i menjar no sé què, i ja me'n puc anar. Si no, avantar-se més en aquest país, no? Acabes a veure. Doncs per això es diu que el viatjar enriqueixi obra tant, però a vegades els viatges són inter, el nou llibre, la nova música, una nova persona que entra a la teva vida, per amistat, només per connexença, pure connexença. Si estem atents i ho trobem, amb una situació predisposa de que això és interessant, ens pot sorprendre els que ens pot arribar a despertar vins nostre. I això va sumant i ens fa més creatiu. Per tant, Núria, podríem dir que la creativitat ha estat d'oterreu, només cal buscar la mitjançada en aquests paradigms. I sobretot una cosa que és molt important. La diferència de ser tossut, no? Perdona, la diferència de què? Entre ser tossut i la persona tossuda, i percebaran, la quantitat d'energia que posa el cert que anirem davant projectes, que a vegades es diuen que no són possibles, sinó que tu regs com petites senyals del teu entorn i del teu interior, que saps que això és positiu, que això tira endavant, que això és un bé per tu mateix i pels altres, i encara que hi ha obstacles, veus com superar-los. La sospitaria, diguem-ne, gairebé diria que no veu obstacles i s'entesta en continuar tirant endavant. En canvi, la perseverança, la retiriència, la creativitat es basa. A vegades s'acabes solucionant. I cercant-les o bé arribes, que fa una altra direcció, i no t'importa, o bé realment les acabes superant i arribes a grans descobriments, que poden ser descobriments d'àmbit personal. Però, d'alguna manera, quan un descobriment personal impacta profundament, acaba per continuar el nostre entorn, perquè es comuniques, comparteix, es transmet, es reflexa. I en aquest cas, n'hauria que és més fàcil descobrir-se personalment, o descobrir una mica tot el que estàvem parlant, l'entorn i... Depèn de la sensibilitat de cadascú, perquè un músic potser... acaba descobrint, o sigui, acaba creant una nova sinfonia, o un nou nocturno, un nou adagi, digue-li com vulgui, o una nova cançó. Depèn de on a l'interès i on té la intel·ligència creativa més desenvolupat. El científic potser serà en el seu laboratori, o fora de laboratori, però pensant en com resoltar. Per exemple, hem de ser terminats, i aleshores hem d'encentrar la bombexa de com resoltar-la, i serà més fàcil de sentir-hi. Descobrir-los més a nosaltres mateixos, a nosaltres mateixos, cal optar a decidir de fer aquesta mirada cap a l'interior. Que no vol dir que alguna vegada no apareixi suportatament, que el món intent té aquests regals, té aquestes sorpreses, però generalment les coses surgen quan un ja ha posat primer la tensió. I amb aquesta tensió i sensibilitat, és com si es manifestessin. Bé, doncs, Núria, nosaltres no tenim més temps. Em sap greu, moltes gràcies, una setmana més. Hem posat tota la nostra tensió i interès, no? Home, jo he descobert moltes coses, avui també. Sí, sí, clar, hem de sortir, hem de fer coses, no hem de parar. No, no, no, no. Aquestes nous que també convéu descansar el relax. Sí, però en els seus moments. Ja descansarem quan estiguem morts. Home, es pot descansar també i ser creatiu, no? Si descanses en un lloc i ho observes, l'entorn, la naturalesa. És bàsic, perquè si no estàs ja agobiat, estàs descansat, i se't frenen, no? En fi, Núria, moltes gràcies, una setmana més, que vagi molt bé. I en retrolem, dius que bé. Bona tarda. Sí, senyor, bona tarda. Adéu. La feia vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ara escoltes ràdio d'Esvern Centonitzes ràdio d'Esvern La ràdio de Sant Just 98.1 T'hi esperem. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació en social. Gràcies per acompanyar-nos. La sis, bona tarda. Aquesta hora, primer de tot, cop d'ull a l'estat del trànsit, torni el monent davant. Ara mateix hem cohes a la Ronda de Torral, a la Sona Franca, i cantonis han sentit trinitat a Barcelona, de trànsit lent en els dos sentits. En sentit llobregat d'encitat a la Ronda dalt, la Vall d'Aura, Valòdrom, Collserola i Daví Augusta. Esplugues han sentit trinitat, l'entitud encara, a la B30, a Sar d'anyola, en sentit nòries mantenen aquests mig quilòmetre de cues. En els dos sentits, per una varia, la Nacional 340, o l'Àrdula, l'alpenedès, si dona pas alternatiu. Catalunya té un déficit fiscal amb l'estat de 15.000 milions d'euros. Són xifres de l'any 2011 que acaba de fer públiques de l'Economia Andreu Mascolell. Els quatre activistes del col·lectiu no a la màtca s'han enfilat aquest matí en una torre elèctrica. Els estan començant a baixar amb aquesta acció. Hem volgut mostrar la seva oposició, el traçat de la línia, per la seva proximitat amb aquest nucli del Gironès. El nou director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Badia, demana la classe política que no aprofiti els temes policials i de seguretat per fer partidisme. Després de prendre posació del càrrec en substitució de Manel Prat. Ningú es postula per substituir Pere Navarrol que, davant del PCC, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlón, és ara mateix la persona que compta amb el vestit blau de totes les sensibilitats, però encara no s'hi ha pronunciat. Ho creïn alerta d'una incursió de tancs rossos a l'est del país. Les autoritats de Quia fa segure que el seu exèrcit ha destorit bona part dels blindats i artilleria al Kremlin de moment no s'hi pronuncia. La música electrònica i l'art multimèdia ompla en tots els espais del sonar de dia situat a Fira Monjuïc a la primera jornada del festival Barcelona. Aquesta hora actuen dos artistes japonèsos de caire experimental, el sonar hall i el sonar complex. Catalunya informació, esports. El Barça i el Chelsea han arribat a un acord per la incorporació de Cesc Fabregas tal i com va avançar dissabte el tot gira de Catalunya Ràdio. L'acord és per les cinc pròximes temporades. El jugador català s'ha acomiadat de l'afició i el club blau granà. En una carta on agraït els 3 anys que ha passat en el Barça. A les 10 de la nit, ara de si, arrencarà el Brasil-Croatia, el partit inaugural del Mundial de Futbol. L'enfrontament es disputarà en l'estadi del Corinthians a Sao Paulo, el Brasil de Neymar i Dani Alves. Enfronta la Croacia-Divan-Rakitich. També a les 10, el Barça de Vázquez jugarà el quart partit de la sèrie semifinal pel títol de la Lliga, contra el València. Catalunya Ràdio s'ha ferig un especial que englobarà els dos esdeveniments i que començarà a partir de les 8, presentat per Pere Escobar i Òscar Fernández. I el temps continua la calor de ple estiu, més tempestes de tarda, el Pirineu, el Prapitineu i en punts de la Catalunya central i el paral·litoral. Localment seran fortes i acompanyades de calamar, s'ha de matinar de pot caure algun roxat al pèrsut. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Sant Just Solidari organitja demà una nit de swing solidari. Es tracta d'una batllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Beckers. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camuapa, el poble nicaragüent que germana a Sant Just. L'indicativa d'aquest projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure a un estiu a Camuapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar recursos. La nit de swing solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els nois i noies necessiten per assistir a classe. La sessió de swing solidari serà demà de 9 a 12 de la nit el claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i es convidarà a una copa d'acaba a tothom. L'artista Sant Justenka Carme Malaret inaugura demà una exposició inèdita al castell de Cornellà. Malaret presenta en aquesta emblemàtica espai Cornellanenc, la seva mostra Escudallà a la Visma, un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014. Moltes de les reflexions i dels sentiments de l'artista es veuran reflectits en aquesta exposició, que ha presentat un títol suggeridom. Per això ha utilitzat el fang, el seu material predilecte, barrejat en valaments com la fotografia. L'enegoració de la mostra Escudallà a la Visma de Carme Malaret, el castell de Cornellà tindrà lloc demà a les 8 del vespre. I acabem recordant que dissabte se celebra la quinzena trobada ja cantera Sant Just una dezena de colles del tras municipi. Seran les convidades a la festa que inclourà una rua els carrers del poble i un sopar popular als jardins de Can Gynasta. Com deia, amb una dezena de colles vingudes a municipis veïns, també formaran part de la festa que arrancarà amb la plantada dels gegants a la plaça Berdaguer a les 6 de la tarda i que s'acabarà amb un sopar popular als jardins de Can Gynasta i amb una festa fins les dues de la matinada. El preu per assistir al sopar és de 10 euros i els tiquets es poden comprejar a Can Carbonell. I, de moment, això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies Edició vespre a partir de les 7. Mentre estàs en recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just Notícies Edició. Jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer, no? És el temps. No si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Fem un caràcara amb les de segons d'això. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres d'aquest programa. Nits electrònica ara és Bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i de 7 de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. Des de casa o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Estàs en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. El dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Què tal? Sis i algo, sis i escatx. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona passarà pel programa L'Arnau Consul. Avui ens proposa un parell de llibres, un sobre la transició espanyola, però des d'un punt de vista dels diaris internacionals, que és el que deia la premsa en aquell moment, i també un altre sobre... És un Corling, sobre Mandela, amb el títol, el somriure de Mandela. Això serà aquí una estona al programa, però també parlarem d'aquí uns moments amb l'Anna de Pollos a l'Est al Corral. Un comerç ara ens explicarà que no fa ni un any que estan a Sant Just, ubicat de la carretera Rial al costat de la Benzinera, i ens explicarà com ho fan, perquè tothom diu que fan uns pollastres molt bons. I el meu objectiu és preguntar-li quin és el secret. La truquem ja. I una setmana més ja estem en la secció de comerç local, on ja sabeu que a la setmana parlem d'algun comerç, d'alguna botiga d'aquí de Sant Just d'Esvern, i aquest dijous parlem del Corral, que és un lloc de pollastres, on fan també moltes altres coses, ara ens explicaran i que es troba exactament a la carretera Rial 3539. Tenim l'Anna, el telèfon, Anna, bona tarda. Hola, què tal, com estem? Molt bé, molt bé. Esteu passant molta calor aquests dies, aquí, o no? Una mica, sobretot amb la màquina de pollastres, és un ruro, però bueno... Anem per part. Fa poquet, fa poquet, fa deu mesos. Fa deu mesos, tot just. Però no fan ni un any... Com és que vols decidir venir a la carretera Rial? A quina alçada esteu de la carretera? Alçada molt a prop de la vencinera, i al costat tenim un restaurant que es diu El Saporo, potser per costat. I com és que vols decidir obrir aquest lloc de pollastres a l'est? Perquè no sou de Sant Just vosaltres? Sí, sí, sí. Som quatre persones, dos de les quals són de Sant Just. I llavors ens van dir, mira, tenim que fer una rostisseria bona, bona, bona. I, bueno, el plan familiar ho vam començar, vam fer un projecte de pollastres, però no hem acabat fent menjar... Pots per tots. Sí, sí, ara parlarem... Sí, sí, us sou una mica de tot, hi ha altres llocs que ho desconec, hi ha altres llocs injustos... Jo em sembla que hi ha un o dos. Sí, però tenim un èxit bastant important. Això t'anava a dir, ara em d'explicaràs, perquè, clar, no sé si us ha desbordat una mica les previsions que teníeu inicialment... Sí, sí, vam començar una mica de por, perquè, clar, hi havia algun restaurant, algun local que es dedicava això, però no, no, no, hem tingut cap problema al revés. Hem començat a... No sé, vam començar amb pollastres, el pollastre va sortir molt bo, vam fer una cata, primer de pollastres aquí, tota la família. Una cata de pollastres?Sí, sí, vam fer una cata de diferents... Tipus de rostit, m'imagino, sí. ...de fer el pollastre. Llavors vam fer diferents maneres de fer el pollastre, 6 diferents, i inclús havia una que era un pollastre fins i tot taïlandès. Què dius, ara? Digue'm. No, no, que em sorprèn, això, un pollastre taïlandès. Sí, hi va guanyar un senzill, i... bueno, hi ha èxit total, de veritat, d'èxit total. Al final, quina és la recepta? Com, quina diferència hi ha entre els altres pollastres que veu provant aquesta cata, i què ho faríeu aquí al corral? Doncs l'uno és senzill, és una recepta que en l'altra la penso dir. Secret, secret professional, no?Clar, clar. No, clar, ho dic perquè, clar, cada rostit seria, en aquest cas, té el seu secret, ho fa d'una manera, l'oli, les patates, no? No, l'únic que et puc dir és que tot és quilòmetre cero. Tot. Tot és a casa. D'on traieu els pollastres, per exemple? El pollastre és nostre d'aquí. El pollastre tenim una casa de pollastres molt bona. Traveiem en 3 diferents. I tot és aquí, de Catalunya, tot, tot. I totes les ingredients són d'aquí. L'oli és de lleida, l'orenga també, el bonofen. Tot és d'aquí. O sigui, 100% nostre. I quants pollastres podeu arribar a fer un bon dia? Per exemple, imagino que el diumenge, dissabte diumenge, en cap de setmana, són els punjals. Un diumenge podem fer uns 100, 120 pollastres. Això és un no parar, no? És un no parar. Però tothom està aquí molt content, molt integrat, amb ganes de que tothom sigui content. I el més important és que nosaltres estem contents. Què és el que demana més la gent de Sant Josep? Els vostres clients... El primer és el pollastre. El pollastre el demana d'alguna manera especial? No, a les. A mi m'agrada molt emportar-me una mica de d'oli, del lloc on vaig... Saps què fem? Fem el pollastre. I a part del pollastre posem una... Un, com t'ho diria jo, un... Com un tàper petit, un embàs. Exacte, una terrina, amb l'oli separat. Amb l'oli separat. Si tu poses l'oli dins del pollastre, al final queda... Sí. Es fa com un xup-xup. M'ha d'obrir el pollastre, m'ho trio sobre el plat, i a sobre em poso l'oli. Normalment, quan tu poses una casa de pollastre, et posen l'oli dintre. M'imagino que també... Hi ha gent que vol molt l'oli, hi ha gent que no vol... I el llioli patates a part, també? Les patates alcalíos són boníssimes, amb la mateixa màquina del pollastre. Després fem unes patates braves, també. Molt, molt recomanables. Fem, alons, que hi ha... Un tabule que fem boníssim, el tabule sí que el producte ens ve directament del marroc. Sí, no, perdona. Estàvem mirant perquè, clar, feu moltes coses també, que poden anar perfectament amb el pollastre i alguna cosa més. Tipus patates farsides, la pasta, feu carn, diferents alces... La croqueta serà un èxit espectacular, també. Pensa que, a principi... Bueno, pues 4 croquetes... No, no, no, ara el tema és... Vinc croquetes, sola, ens truquen dos dies abans. Escolta, sisplau, 20 croquetes, de pollastre, que són... Bueno, no parem, eh? Està supercontent. Ja m'ho penso, perquè quanta gent sou treballant? Quants treballadors teniu? Travellant ara el Joan. I, punto, vull dir, punto. El que passa és que nosaltres a cuina estem 4 persones, eh? 4 persones? Una cuina que teniu allà mateix? Sí, sí. Tenim una cuina aquí i una cuina que tenim fora. I tot és per emportar o no? Tenim tot, tot, tot, tot per emportar. Però també es pot prendre alguna cosa allà? Suposo que al setembre començarem a fer una barra per aquí. Una barra, una barra. I a veure què passa. Bé, estem parlant amb la gent del corral, que, com diem, estan aquí a la carretera. Ara hi ha el número 35, 39. Creieu també que us ha anat també aquests primers mesos, una mica de sorpresa, per la ubicació que teniu? Perquè agafeu gent, per exemple, desplugues, gent de Sant Just. Sí, però fins i tot venen persones de Barcelona, eh? Ah, sí? Sí, sí. I a sobre, com tenim menys per emportar, empreses, sobretot, llavors a veure si es trucen, demanen un menú, i anem a sis o set empreses ja, eh? I d'aquí a Sant Just anem amb una. D'una idea o no? Això veig que és un negoci que va creixent, escolta. Sí, sí, sí, estem supercontents. Sí, el tema preu, per exemple, un pollolàs, quan... Un pollolàs, un pollolàs val 9,50. 9,50, eh? Sí, i el demás va tot apès, no? Però són molt econòmics, com estem començant, també. I la qualitat és supergona. No, no, escolta, és que amb el que m'estàs dient ja... Ara si vens, eh? Sí, jo no he vingut mai. Jo tot ja he confessat que no he vingut mai, però ho tinc pendent. I el nom de El Corral... El Corral, perquè és entre català i castellà. És com un... És bilingua? És bilingua. És El Corral i és una mica bilingua. A veure, per tothom, no? Tenim una pagina web, que si voleu, podeu ficar... www.elcorral.com Elcorral.com? Sí, llavors pots demanar menús per l'empresa, menús per casa, tenim un menú d'empresa de 5 euros. I tu portem. Clar. No, no, escolta, si aquí estic bilingua, teniu oferta, no? Si tu vols demanar un menú per la ràdio, jo te l'emporto. No, no, escolta, veig que aquí teniu oferta per donar i per... Per donar i per vendre. I per vendre. I estem molt contents, hi ha moltes ganes. I aquí la gent de Sant Just és supermaca. Clar, perquè m'imagino, clar, això no deixa de ser un poble, i clar, la gent també ve, jo els comenceo a conèixer, la gent ja fa més... I que et toca bocas molt important... Heu notat vosaltres que la gent està satisfeta? Per exemple, què us diu, què us comenten? Doncs això, primero del puiastre. Que bo, aquest puiastre... Aquell, només de l'oli fora... Ella és una tonteria, eh? Però aquell detall es encanta, també. I el tema croquetes, fem un conill, un conill al ajillo. Boníssim, malageño, boníssim, boníssim. Ana, jo veig que tu et tinc una mica de relacions públiques, també. És que clar, jo sí que t'ha contentat que estigui aquí jo parlant... Vosaltres també mengeu, aquí, o no? Sí, sí que mengem, sempre. Sempre? I ara d'ara tenim un petit menjador per nosaltres i mengem. Jo el que volia era... Volia preguntar-te una mica el secret, com feu el puiastre. Però veig que no m'ho vols dir. No t'ho vull dir, però és molt senzill, és molt natural. No posem cap actitud de res. I... i... i sopesa, bueno, no t'ho puc dir, eh? Però, bueno, si vols, et dic 4 coses, però... Si l'important és el carinyo que li posem a les coses. Si això és veritat, transpires bon amor, tu. D'allò de fer les coses amb carinyo, ja ho sabeu. Si voleu el corral, que teniu un telèfon, que és el 9372 3177, on es poden fer les demanes. Reserveu puiastres, el diumenge, per exemple? Sí que reserveu, eh? La gent agafa tarjeta i ja ens truquen. Truquen 4 puiastres, un puiastre, mig puiastre... Incluso, si voleu, podeu fer un quart de puiastre. Hi ha moltes cuaix per això, el diumenge, o no? No sé què ha passat, però la gent ve bastant escalonada. Que es truquen entre ells i s'organitzen o què? No ho sé, però és bestial. Comença el tema de les 12 i mig a una. I acabem, perquè això és molt important. Tanquem a les 4. O sigui que a les 3 i mig a 4, a menys 4, encara tens puiastres. Encara teniu puiastres, eh? Sí, però si la gent que va a la platja o la gent que se va a l'excursió, des de les 12 fins a les 4 a la tarda. Jo també... també és típic, no? A les 12, per exemple, on hi ha la gran puiastre salat, la cua és gairebé infinita, és cap a les 2 de la tarda, que t'has d'esperar una bona estona. I tu em dius que no, això... No, no, saps per què? Perquè tanquem a les 4, la gent ja ens coneix. I després, una altra cosa, que si tu truques i ho tens preparat, ja penses a teva boceta... Hola, què tal? Ah, sí? Dones de boceta i cobres i ja estàs. O sigui que no t'has d'esperar el que treguin el puiastre de la màquina... No, no, no. Escolta, veus que ho teniu organitzat. Això ho havíeu estudiat vosaltres abans o no? Doncs mira, no. Ha sigut una mica autodirecta. La veritat ha sigut autodirecta. En feina has ajudat molt amics i gent que sap del tema, però ha sigut absolutament autodirecta. Pensa que el Joan, que és una de les persones, és dedicada a la construcció. Un altre era enfermera. L'altre era... res que veure. Hi ha unes formacions que us heu ajuntat, perquè m'imagino pel tema de la crisi, per trobar una sortida laboral... El teníem feina i vam dir, vinga, avanç, ajuntem i fem un projecte bonic. I com és molt familiar i molt... Mira, ens ha sortit tot bé. Quan dius que sou familiars, què vol dir? Som dos famílies. Dos famílies, són molt amics i... Escolta, a mi... Sí, i això de treballar amb la parella o amb amics de tota la vida... Què tal? Hi ha un risc, que és el tema de... A vegades no surten les coses. I potser... No, la veritat és que ha sortit molt bé. Som amics... No de molts anys, de 4 anys. Però la química que tenim és molt bona. I la il·lusió. És que és tan important la il·lusió i les ganes de fer coses, i les ganes de tirar endavant, que és el èxit que tenim. Molt bé, doncs escolta, es nota, ja m'ho transmet. Gràcies. Per cert, teniu dies de festa i imagino... Sí, sí, tanquem una setmana i mig a l'agost. I el demà tot obert. Dilluns no obriu. Dilluns no. Dilluns descansem una mica. És l'única, però de dimarts a diumenge, i fins i tot fastius, tots els dies oberts. Tots els dies. Però si alguna persona ens diu que el diumsting té a fer un sopar... Obrim. Ara tenim que... que poner tota la carne de nasador. Ja veig que no teniu límits, pels clients. No teníem diumers clar. Molt bé, molt bé. Anna, moltes gràcies a tu per haver-nos atès, que vagi molt bé, i hem opuntat això al corral. I apunta-t'ho i que tens que venir a buscar cuiastre. Carretera Rial, 35, 39, al costat de la bensineta. Que vagi molt bé, Anna, moltes gràcies. A tu, que vagi molt bé. Doncs m'han entrat ganes, eh? M'han entrat ganes d'anar al corral. Mira que no els coneixia, però ja ja n'hi ha gent. Carretera Rial, 35, 39, i a més també tenen la pagina obert del corral.com. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb més cosetes a la penya del Morro d'avui. Però fins ara mateix. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compañat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Són molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vina el consorci per a la normalització lingüística i aprenc català. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Formatiucomercal.com La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esquerra. Trenc de final del programa, com que ha dit jo, l'Arnau Consul per parlar de llibres també tenim a la Cristina. Arnau, com estem? Bona tarda. Doncs prou bé, bona tarda. Bona tarda, prou bé. Tu què? Com estàs, tu, del general prim? Perquè últimament no parles. El prim no parlo, em sol·licito, no em solucito. Ho dic perquè no ho dic, que sabem que tu vas a publicar la seva biografia i tal. No parlen d'haver-hi actes del general prim o m'ho sembla amb mi? Doncs mira, l'altre dia vaig anar a reus a participar en una taula rodona, interessant, a la taula. Això ja us ho vaig explicar, però clar, és una experiència. Teniu un general de l'exèrcit espanyol al costat? No ho hem explicat mal tot. Tenies un ex general de l'estat major, no? Sí, un ex general de l'exèrcit que havia estat cap de l'estat major. Això ara no em fas explicar exactament, però és molt amunt. És molt amunt. No arriba a capità general, però era tinen general. Jo no vaig fer segons quines bromes, encara que el senyor era tot amable i no n'havia vist. Molt d'humor que no tenia. Sí, ell no ve fent bromes, però tu saps que té tant potser una broma, però vigila. No tocar segons quin tema i passa pàgina. Després hi havia dos catedràtics de la complotència a Madrid. Jo, pobre de mi, vaig dir el que vaig poder. Vaig intentar escombrar a casa amb el meu prim, que el catalanista no es pot dir, evidentment que no. Porto d'alguna manera un regionalista, algú que estimava el seu país, Catalunya, que entenia que havien de ser uns catalans diferents i que no estaven ben tractats. Quan vaig començar a explicar això em va dir... M'han de fer més? A quants sols? Això... Va venir alguna cosa? No, va ser tot molt amable. Després, al públic, això va ser curiosa, perquè em vaig mantenir amb català tota l'estona, ni trobava molt més còmoda, em van dir que parlés del que volia. Vam parlar amb castellà, lògicament, cap problema. Però clar, al públic era de reus. Aleshores, la gent, alguna pregunta, la va fer amb castellà, però és el tipic que deia, faig un castellà, si no la mantenen, tot i que era evident que ens estàvem mantenent, i que ens havíem vist un documental sobreprim, que s'ha d'estrenar a TV3, crec que cap a la tardor... A públic estàvem tu, jo crec? Aleshores, la gent preguntàvem castellà i tot plegat, i després em van venir diversa gent a dir-me, jo pensava molt, i perquè tu no preguntaves per més d'alguna, d'aquests que havia preguntat, jo... És que són reus, eh? Però molt bé, eh? Però molt bé. Primer de reus, no? Aleshores, crec que el públic va acabar entenent que hi havia més disputa que realment hi havia. No hi havia cap disputa, crec que entre tots vam acabar fent una visió polièdrica d'un personatge polièdric, com era prim. Sí, sí, cosa que és fantàstic. Però realment, com que en algun moment ens vam contrair, ells no contraien, es deia una cosa, jo deia una altra... No et convidaran a la comprodència, potser, no? En tot cas, jo li vaig dir, dic... Bueno, si hem de fer algun acte de la comprodència, jo he encantat de venir a Madrid, com vulguem dir. Eh, euros, eh? Aviseu-me. I em va mirar, em va fer un sombreró, que molt ben veig a l'altre. Res d'acord, per favor. En fi, doncs et superten. Per cert que parlant de coses polièdriques, mira que lligua el tema Transició Espanyola. La nova... Clar, la Transició Espanyola té molt de primes, eh? Té molt de cara... Té molts actors, té molts descares. Sovint s'ha tindit a mirar-la només d'un costat. Al final s'ha fet un retrat que ha quedat. Tu vas per el carrer i preguntes, la Transició, què? Modèlica. L'adjectiu és aquest, és una mena, no? Parlem-ne, no? Parlem-ne. Aquest senyor que a l'altre dia va abdicar, i ara com es deia? El Joan Carles. Fanca, eh? Aquest senyor per què? Que es va triar la decisió per... No, que et l'havia deixat Franco i dius, home, de poc ho canviarem. Això és model·lic. A partir d'aquí, evidentment, no sóc el primer que diu aquestes coses, altres coses que es podrien... O que s'ho ha incendit, home, model·lic, model·lic. Es va decidir que els crimes que sabien com és una franquisme, que res, que els tancàvem un calaix. Home, model·lic, model·lic. Després d'aquí, anem i aplaudim a les madres de la Plaza de Mayo, que em sembla molt bé, que facin la seva funció. Però, a veure, una cosa i l'altra no liquen, eh? A veure si ens entenem. Model·lic, llavors, per molta gent, significa que és com si no hagués passat res. Això és model·lic? Pregunto. Mirem cap a una altra banda, eh? També, també. Així és, no, coi, ens evitem merders. És model·lic, evita merders, com a segons som. És immadú, segurament. De fet, avui parlem d'això, perquè a les accions de llibres Arnau ens portes un... que es diu, el desafiament català, que justament parla de tot això, de la transició. No sé si és un llibre que ha sortit ara, que corra pel mercat. És un llibre relativament nou, de l'editorial Labens, va sortir a principis del 2014. O sigui que, sí, es pot considerar que és bastant nou, el mes de febrer. És un llibre d'història, on tot cas, historisista. O sigui que fa història a partir de fons. Es diu, el desafiament català, un relat internacional de la transició, i el que pretén és dir, a veure, això del model·lic, plant, mirem-ho. Potser sí que hi va haver coses modeliques, no diguem que no, però s'hauria de mirar des de molts costats. Potser una cosa que no es diu mai, és que la transició, com tantes altres transicions, hi ha hagut el món en moments històrics, i en parlarem de més endavant, doncs, clar, passava a Espanya, però s'ho miraven a tot arreu. Després d'una dictadura de 37 anys, tot el món va girar a la vista cap a Espanya, com ara fa uns dies, tot el món està mirant a Ukraine, a veure què passava. I, per tant, els diaris més importants del món, és que hi ha un grup d'estudiants de periodisme de la Pompeu Fàbara, coordinats per Jaume Guillamet, que és el seu professor i doctor en història contemporània, periodisme catedràtic de la Facultat de Periodisme, i que, doncs, va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf, que va fer un recològraf marginal, opositiu, mèrope oldituat, que va fer un recològrafarian, que re ją el быть de la fakultat de periodisme, i que va crear tot un grup de investigació. Amb aquell moment mateix, des de fora, com ho explicaven? Al títol del desafiament català surt, precisament, d'un article de Le Monde, en què va publicar un editorial parlant del defi català. El desafiament català, perquè creien que la transició, que li entendre-la, també, com una manera que tenia un autogovern, que va sortir de llavors, massa no ho coneixien, tot i que sabien que hi havia hagut a la Generalitat, els ens trencavoglar. Pública llegeix Le Monde, doncs no ho tenia massa present, això. I, de sobte, surt el Terradell, et diu que la Generalitat, i comença tota la història, també, de la transició, de la Generalitat, l'autogovern, i això, des de fora, es veia com un desafiament. Una gent que reclamava una cultura pròpia, que feia 40 anys que ningú no en deia res, no? Fa 30 anys, per tant, la premsa internacional, ni que fos una petita dosi, ja parlava del fet català. I les manifestacions de Barcelona del mes de febrer de 1976, si jo no havia ni nascut, el 1975 també n'hi havia de molts sonades, les famoses en què Lema era llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. I clar, això, traduïent, els dius que anàvem, oh, lliberté, galitè, fraternité, clar, dius, però, exactament, que ens estan dient el mateix, no? A França això van seguir molt, però no només a França. En tot cas, a França, que ho tenien a prop, el títol va ser, això és un desafiament català. Això és el que t'ha sorprès més, eh? Tu que ja tens aquell llibre, te l'has follat una mica, sobre... És clar, el títol l'endràveig pensar per què posen això, el títol d'alguna forma de ser el relat internacional de la transició. És cert que l'altre títol ve més, però me vols dir... Evidentment, parlem de moltes més coses, però, evidentment, se sentrem bastant en... dels moltes cares, això que em deien un... un episodi polièdric, perquè es podria mirar, no és el mateix si l'altre dia em parlàvem amb l'Enric Calpena, que em deia, clar, per fer un reportatge a la transició que m'han demanat de fer i que estic pensant com fer-lo i tot plegat, doncs és evident que cal fer un equip a Barcelona, que expliqui com va ser la transició i com es va viure, doncs per aquí a Catalunya, i cal posar-ne un altre a Madrid i fins i tot n'hauríem de posar un al país basc, perquè es va viure la transició des de molts costats diferents, tenint a veure efectors diferents, i, bueno, a casi bé parlem com de dos fenòmens diferents, aquell llibre que ve a dir, de dir, bueno, i no us oblideu d'anar al des de Mèretueques i mirar què deien a Londres, què deien a París, què deien a Nova York, a Roma, on, per cert, estava exiliat el rei que a les hores va venir, i sabeu exactament com es mirava des de fora, doncs això. Nosaltres, en el fons, això d'Ukraine, per posar un exemple d'un capítol que se'n parlarà llargament, ens estem mirant des aquí i ens n'hem fet una idea. Els ukrainers us ho viuen diferent. El relat que faran ells d'aquí 20 anys sobre què va passar aquests dies a Ukraïna no serà ni de casualitat el mateix que el que farem des de l'afora, però l'afora també serà important, i ens hem d'escriure una història que, d'alguna manera, tinguin compte de tots els cantons. Aquest és el primer llibre que recomanes avui, el desafiament català... Eritat, per Jaume Guillamet, i que ens explica la transició que tant es parla i que jo crec que cada vegada se'n sap menys, i crec que és això, molt important, perquè som tetadones que fa 37 anys, això, des de l'afirament català, si podríem titular del que està passant aquests dies a aquest país, doncs, bueno, hi ha molts temes que repeteixen. I ara m'explicaràs per què l'altra llibre que ens portes avui, Arnau, és un clàssic, per exemple, el somriure de Mandela de la Joan Carlin, que també el tens aquí sobre la taula. Què té alguna cosa a veure amb el rei i la seva explicació, o no? Podríem lligar-ho de baris. A tu que t'agraden llasar. Sí. I ara m'explicaràs per què l'altra llibre que ens portes avui, Arnau, és un clàssic. A tu que t'agraden llasar, ara, com que tot està molt unic, de fet, està unit, evidentment, tot això ho han estat guionant abans. Doncs tu faig, a veure, sovint es parla de que la transició que van passar a Sudàfrica, per passar d'un règim de part hate, pràcticament esclavista, en tot cas, d'un racista... Va ser molt dèl·lic, també? Mandela havia dit més d'un cop que havia copiat, o s'havia inspirat en la transició espanyola, com superar un règim molt dur militarista, per tirar endavant un país. En part, Mandela ha dit més d'un cop. La diferència... I això, certa història... Historicista, cert historiador, certa premsa d'aquest país s'ha oblidès, que després Mandela el que va fer va ser obrir uns tribunals, en què, justament, més que jutjar ningú, va obligar a boxins, hi ha gent que havia patit com ell, ha obligat i ha retcons i ha torturats, exactament, a reconciliar-se i a cara a cara dir-se per què fer unes coses, per què l'altre, fins a fer les paus. Cosa que aquest pas aquí no es va fer. No, qui es va tancar, l'Armari. I aquí està tancat. L'Armari s'ha d'haver tancat i algun dia l'obridem o no, o és això, quan es parla de les famoses comunes, ja ens ha dit que això no s'ha d'obrir, no deixa de ser, perquè ja ho vam tancar, i em dic que no s'obridia mai. I Joan Carling, en aquest llibre del somriure de Mandela, explica tot això? Fa una biografia de Mandela, que jo crec que és un personatge, i aquí enllà sóc a l'altra banda, que no va ser rei, evidentment no era un rei, era un president electe, però que jo crec que els seus dies els va acabar, pràcticament, amb un tacte, si no de rei, sí que pràcticament. Jo crec que va acabar considerat per la gent com el nostre petit deu, com el nostre, el rei que nosaltres elegiríem, si d'alguna manera un president d'estat més enllà d'haver deixat el nostre suplantat, diguéssim, ell ho havia deixat, ja havia vingut algú darrere, perquè ell ja tenia una edat. I també, a més, potser va acabar així, perquè durant la seva vida es va acudar, també, de molta gent important, i no va ser oficialment rei, no? No, evidentment que no. Però sí que va tenir un paper molt important i destacat. Jo crec que simbòlicament el podríem considerar potser en un rei. Evidentment, el cap d'estat, que és la figura equivalent a un país que van més enllà d'aquí, en comptes d'una monarquia, són una república, i diferencien a vegades, com passa a França, el cap d'estat, del president de l'exegutiu i del president de govern. A Sudàfrica no es veu així, en tot cas, aquesta mena de benignitat, aquest considerat per tota la societat, blancs i negris, diria que Tomé és el que ha canviat el país, és un model, s'ha convertit en llegenda, és el que tots voldríem aspirar a ser, és el nostre gran heroi. Un heroi pràcticament amb un sentit tràgic de tragèdia grega. Aquest home que transcendeix a la seva figura. Això és el que potser podrien tenir sentit al rei d'avui en dia. Han tingut un paper tan important que tothom el reconeix com una figura superior. Això és el que a vegades, com mirem endarrere el passat, diuen que els reis de l'època medieval, no sé clar, que hi ha sigures, tenien un poder i ho fèixin bé, ho fèixin malament, la gent se'ls mirava com a semi-deus, mandela mai a si mateix es va donar tanta importància, però el temps li ha donat aquest paper que, efectivament, aquest que acaba d'imitir fons dies, no ha tingut mai. El que vindrà el tindrà, ho dubto, però en tot cas, té a les mans la clau per, si més no, canviar, fer algunes coses en un país que s'enfonsa de fa temps, amb un estat que, per mi, tal com està dissenyat ara, no té raó de ser. A mi m'importa molt poc perquè d'aquest estat m'en vull anar. Aquest pro és un altre tema i no me'n voldria anar, perquè el que tenim entrevans, el Somriure de Mandela, un llibre que en català es va atreudir finals de l'any passat, el novembre del 2013, l'editorial La Campana, la traducció Xavier Pamies, realment molt interessant. Bé, ho diu molt els dits de la Manglès, perquè no l'han posat tal qual. En català, insisteixos, el Somriure de Mandela, en castellà també, el títol original és knowing Mandela. Ah, coneixent Mandela. En fi, suposo que posar un gerundim català no queda bé. Això dels títols és una batalla perduda, ja veig, perquè, clar, quizà encarregar, per exemple, en les pel·lícules, és evident que no encerten ni una, o sigui que s'inventen directament el que els dona la gana, però amb els llibres, els títols, l'editorial, m'imagino també. Però hi ha propostes del propi traductor, aquest cas, Xavier Pamies, que el que decideix és que, clar, en català, dir coneixent Mandela és cert, no queda bé, no? Ah, perdona, no queda bé. Això va a opinió, també, no queda bé. No, perquè és un gerundi, coneixent. No, només és un gerundi, i començant a fer una frase amb gerundi, realment és problemàntic, sinó que no té el mateix sentit amb anglès aquest knowing, que sí, coneixent. Sabent, també, una mica. Sabent de Mandela, no? Potser. Sí, i aprenent-ne a poc a poc. Aprenent-ne, esclar. Mentre és que en català dius, aprenent de Mandela, que vol dir que jo sóc l'aprenent o que n'estic aprenent d'ell. El títol és... Agafa un somriure i sobretot un subtítol, que és un retrat personal. I que, en el fons, aquest noi Mandela no deixa de dir-nos això. No, el que jo us estic fent és una cosa que vull que vosaltres aprendreu o coneixeu Mandela. Aquest nou Mandela també s'ha d'entendre per aquí, no? I en aquest cas, en el somriure de Mandela, jo crec que també és una part de per conèixer-lo, perquè ells sempre, o normalment, acostuma a tenir un somriure, de cara a totes les persones amb les que es coneixaven, ja siguin favorables a ell o no. I en aquest cas, doncs, potser han volgut destacar d'una manera més titulativa, en aquest sentit, i posant un aspecte de la seva vida molt característic d'ell. Hi ha un capítol bastant, al principi, que, justament, el John Carlin, que el que fa és... de dir, bueno, ells insereix molt a la història, de dir, bueno, jo, John Carlin, un dia vaig anar, i el Mandela m'hi vaig entrevistar molts cops, i era increïble, perquè una persona com ell, a mi, em saludava sempre dient John, això que diuen sovint dels grans personatges, i que sempre em preguntava per la dona, i es recordava del nom de la meva dona, i em preguntava sempre coses que, realment, feia 3 mesos, havíem parlat i havien quedat a mitges, no? I sempre, en un somriure franc, que sembla que és una persona molt alta, i que, per tant, només entrar i veure Mandela veient aquest somriure, entenc que t'ha d'impressionar, però ell ho feia d'una manera tan cordial, que clar, el somriure Mandela, probablement, era el primer que sorprenia, el primer amb què et desarmava, diu el Provisió en Carlin, quan tu vas, tens un personatge famós, no famós més, que famós davanteu, clar, primers testents, no? I ell t'ho feia tan fàcil amb aquell somriure, que sembla que fos realment el teu avi, que et deia vina, explica'm coses, de la secretària que ens porti unes begudes, i feia broma constantment, que et feia sentir tan a gust, que probablement una de les característiques, és justament el que t'ho deies, el somriure és una característica perquè és el que sempre em vaig trobar de Mandela, el que realment em va oferir, mai una posa, sinó una franquesa, que es traduïm a aquest somriure, que és cert, molt sovint, quan veiem per la televisió, veius aquells polítics amb cara de pal, sempre la mateixa, i en canvi Mandela, sempre, si tu el recordes, comença a passar imatges mentals que et puguis tenir, sí, és veritat, sempre el recordo somrient. De fet, Mandela va passar-se 27 anys a la presó, i una de les frases que recordo més haver llegit, que va dir aquest bon home, és que jo he estat en persona de 27 anys, però dins del meu cor era lliure. Això és per pensar-hi. Hem de deixar aquí, Arnau, no tenim més temps, moltes gràcies per haver vingut al programa, i ens trobem dius que ve si vols, bona tarda. Doncs així serà. Molt bé. Bona tarda. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Soc Jalma Sadoncoll, farmacèutic, del carret d'Odona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. Sempre deia Nèria Bergs, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bona tarda. Adéu, adéu, Arnau, que vagi bé. Fins aquí el programa d'avui, agraï, com sempre, des de la nostra humil posició de... Locutor de ràdio d'Esvern, la col·laboració primer d'entrada a tots els ullens que avui ens heu escoltat el programa. Moltes gràcies. Aquest aplaudiment és per vosaltres. Sí, em faig el xulo, perquè m'agrada. Aquesta música de The Credents Clear Water Revival, Up Around the Corner, em sembla que és, no? Mola, mola. I, a més a més, com que fa sol i tal, també hi ha un esfalxulo, quan pot. I després també agraï, això sí que em vull posar de seriós, tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui dijous 12 de juny del 2014. És a dir, Andrea Bueno, el servei d'informatius, sí senyora. Gràcies, Andrea. En aquests moments, no ho explicaré, però ja l'informatiu vespre també agraï la presència de la nostra primera convidada del dia, l'Ànglid Rovira, que ens ha explicat el seu projecte de micromassanatge a medi ambiental marit, que, si voleu participar, ha menjat el Facebook del programa, volia dir. L'Ànglid és també la Susi a mort. Amb la Susi hi ha una tensió no resolta. Ja ho heu vist, però en principi, la setmana que ve, estarà al programa. I també agraï la presència de la Núria Oriol amb les seves notícies positives. Avui hem parlat de la creativitat i com fer-la possible. I també a la segona hora, a l'Anna, dels pollastres a l'Àix del Corral, a la secció de Comerç de Sant Jordi. I també a l'Arnau Cónsul i a la Cristina Vargas, que, com sempre, amb la seva col·laboració més especial, hem fet possible la penya del Morroqui, us ha parlat i ha acompanyat. Una estoneta, una estoneta. Jordi Domènec. Ho deixem ara amb la... Què passa, la gent? Que no es cançó d'aplaudir. No, la gent aplaudeix, molt. Ho deixem ara amb l'informatiu vesbrats amb l'Andrea. Un aplaudiment, també, per l'Andrea. Vinga, a sobre, que s'ha endut aquest aplaudiment, esclar. Total, com que estan gravats. Des d'ara, de 15 minuts, ja veig com està l'Andrea. Bé, no preparant les sintonies, preparant tot el contingut del programa, de l'informatiu... Ves, avui no un formatiu especial, perquè és especial, avui. Perquè ja... Ja ho veureu, escoltau-lo, d'aquí els moments. Ràdio d'Erbert, fins demà. Demà tornem a la cinc, eh? Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Escolta, escolta, escolta. Escolta, escolta, escolta. Figeix l'apènia del morro a Twitter i Facebook. Twitter, l'apènia del morro. A Facebook, l'apènia del morro. Com veus, sou originals, també. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I don't get this song, any other guy, I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. I just wanna tell you how I'm feeling. Ara passant 5 minuts de la set de la tarda. El mes de juliol es posarà en marxa el programa Sant Justes Forma, un pla de formació continua per empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el servei de promoció econòmica de Sant Just i que partirà a l'empresa de formació Corp del Balater. A més, són uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors a través de la Fundació Tripartita i no tenen cap cost per a l'empresa. En el cas dels autònoms, els cursos tindran un descontent del 50%. Sant Just Notícies. Sant Justes Forma és una prova pilot que consisteix en oferir cursos per empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i d'iniciació a les finances. Les sessions hi partiran a l'equipament de les escoles.