#516 - La Penya del Morro del 13/6/2014

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb el programa de l'esquadra de l'esquadra de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, Sant Just, bona tarda, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènec, des d'ara he fet la gent del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda. Quines ganes tenia d'aquest programa, avui? Fas que la tarda, Jordi, sí, però ja us trobava a faltar. Des d'ahir, que no vaig programa, saps? Avui divendres 13 de juny de... Avui divendres 13? Ai, qui no pot. Divendres 13 de juny del 2014, tindrem els següents continguts. Aquí és moment el Dani Martínez amb els guunis de Sant Just, una aplaudiment per ell. Sabeu que fa tercer d'això, estan al seu món, i ens agradarà que ens expliqui les seves coses. Avui, que d'aquests parlarà, ah, no ho sé, d'aquí és moment. Ja el tenim aquí, l'estic veient. Dani, passa, passa. També tindrem l'elicap de Vila, l'espai de l'antiagent, que ho sabrem també, en Rida, el senyor Beníto, i a la segona hora, el Jordi Roca amb el cinema, i la música de la Júlia Edmella, tot això, avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Anem amb els guunis de Sant Just. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya com Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Doncs, efectivament, aquí estem, al 98.9 FM, i ja sabeu també que ens podeu veure a través de la webcam, de radiodesbert.com, i al podcast de la mateixa web. I com cada divendres tenim amb nosaltres un dels guunis de Sant Just. Fa tercer dècima, l'Institut, i és el Dani Martínez. Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi, i bon divendres, eh? Bon divendres, bon divendres. Que no et veu divendres, has fet coses interessants, Dani? Sí, sí, sí, mira, l'últim dia d'institut, del curs, més o menys, perquè ja comencem els crits de síntesis, i ara allà és més piano, piano, tot. Tranquilament, molt bé. Relax. Dani, avui veig que no ven sol. No, no, no. Una convidada, una vella coneguda del programa. Que el veus tu també, el meu amic invisible? No, era broma. Ah, no. A part del meu amic invisible, que el porto sempre, porto la... Tu estàs bé per això, no? Sí, jo estic bé. A casa teva et diuen que estàs bé. Sí, sí, sí. Que sóc molt especial, per ells. I no li falta raó, no li falta raó. Bé, millor. Doncs avui porto la Palmira Badell, responsable cap de colla dels geganters de Sant Just desbert. Bona tarda. Bona tarda, tothom. Bona tarda, Palmira. Quina il·lusió que estiguis a aquest programa. Vull rectificar. Segur que he dit alguna malament. Vull rectificar, responsable, no? No, no, no, no. No he estat mai, no ho faré ara. Però llavors, quin peu peu copes tu? Cap de colla. Cap de colla. A veure, al rotllo ja comença l'entrevista, eh? No, no. Cap de colla és un títol honorífic. Important, eh? Important. Però de fet, jo em refio totalment de la resta de la gent que treballen i es preocupen que les coses surtin bé i surten perquè en saben molt. Molt bé, ben dit, ben dit. Vols que tornem a començar i dic cap de colla o no fa falta? No cal, no cal, no cal. Penso que ha quedat ben colla que heu d'responsar. Quan deien sou a la colla gegantera, ara mateix, per cert. Mira, no porto res exacte, perquè confesso el Dani m'ha passat les preguntes. Què dius ara? Sempre. Jo sempre, eh? Deveu entrevistar polítics, que ells volen saber les preguntes. Mira, et dic una cosa. I li he dit, no porto res exacte. Mira, el Dani sí que és veritat que, com a diferència, a tota la gent que convida aquí a la secció dels guunis... Sóc l'únic, crec. I també hi ha hagut gent que, a vegades, truca... Escolta, què em preguntareu? A mi m'és igual, si me'l convé, no contesto. Exacte, avui no passaré. En preguntes, quan es va fundar la colla de gegantes de Sant Just? Tu et preguntes... Tu mateix et preguntes, no? No, és perquè el tinc aquí. Imprimit. Sí, sí, sí. Pregunta'm, Dani, pregunta'm. Ah, mira, aquesta és interessant. Quan es va fundar la colla de gegantes de Sant Just? No ho sé. Sí que ho sé, però ara no me'n recordo. Et puc dir el per què es va fundar. Ah, doncs vinga. Perquè un dia de Sant Just al carrer, per festes de tardor, hi va haver la necessitat o la idea de treure els gegants i no hi havia gent per treure'l. I llavors, uns quants homes, joves, forts, guapos, entre ells, el meu marit i el meu germà, van treure i els meus amics, van treure els gegants i van trobar el bostet i van dir per què no em formem una colla. Jo crec que això ara farà numeros rodons, no? Perquè l'any passat no veu fer el pregó de festa major justament... 15 anys, 15 anys, no? Em penso que feien 25 anys els gegants nous. Ah, els gegants nous. Nosaltres 30 i pico ja. Perquè, esclar, teníem uns gegants, els que diem gegants vells, molt macos, perquè ho són, però són de sèrie, i n'hi ha molts d'iguals. Que ja deixen de ser iguals, perquè la gent els repinta, els esteix diferent, i els dit, a vegades, per què cau de morros, quan els arreglen la fasomia ja no és la mateixa, però, esclar, nosaltres volíem uns gegants que diguessin, aquests són els gegants de Sant Just. Molt bé. Manera, va arribar el centenari, o el milenari, o el centenari, em sembla. Centenari, centenari. De mossèn Cinto, Berdeguer. I en Tonant Maloret ens va donar l'idea de fer els personatges del canigó. Ah, clar. El Gentil i la Florena Nier. I, a més, com que també hi ha l'escola canigó, aquí són just, per exemple, tot quadra. Però era per agafar una mica en pinces. El mes passat, vam anar a les escoles a portar, que hi anem cada any, a portar els gegants perquè els nens s'ho passen estona bé, i els expliquem la història d'aquests personatges. L'expliquem, que és una llegenda que va fer un escriptor, que no m'ho sent Cinto, i, esclar, amb ells els va agradar molt el fet que sigui del canigó, que és el nom que porta. Clar, com un al canigó. I, a més a més, aquest any, hem fet un concurs. I les escoles s'hi han implicat, també. I els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis, els dos premis. Els dos premis, els dos dibuixos guanyadors, perquè el concurs era de dibuixos, de dibuixos de gegants, els dos premis guanyadors han estat els cartells anunciadors. De fet, això t'agrada preguntar, perquè d'aquest tracte, el concurs aquest que ho he fet, de figures de gegants. Jo veig intentar un dia, no pot funcionar gaire, dibuixar figures de gegants. Si heu vist els cartells de la trobada, són els dos premis, n'hi ha una nena de cinc àngels. Això és el que et volia preguntar. I els finalistes estan exposats al cim de Can Genestar. No us ho perdeu. Jo ja l'he vist 50 vegades, en sèrio, t'ho juro. Tots diverses vegades, ja ho he vist. Aquest dibuixos, ara que et volia comentar, aquests dibuixos jo he vist, doncs, vàrius, que estan aviant, millors, perquè són molt macos, que tenien les línies més ben fetes o coses que es destacaven més. Per què heu triat aquests dibuixos? Què vols dir ara? Que rebates el veredicte dels gegants? Exacte. Perquè tenim les nostres rons. Molt bé. Bé, doncs, com funciona una colla de gegantes? Explica'ns. A veure, una colla de gegantes, se'n fa càrrec de les figures, dels gegants que, en el cas nostre, els gegants són del poble, perquè tot el que és de l'Ajuntament és del poble, i anem a fer les visites per les trobades allà on ens conviden. Llavors, el compromís és que et tornen la visita, i així, el dia que venen, només els hi has de fer o un esmorzar, o un dinar, o un sopar. Depèn l'hora, et torna la visita, es diu. Està bé. Quan vas a la Xempobles vas conèixer colles, vas conèixer gent, i és un ambient molt agradable. Perquè tu... No, no, perdona, Catalunya. Però jo vull preguntar, quan hi ha llocs de Catalunya? Heu portat els gegants de Sant Just? Ui, Catalunya i de fora de Catalunya. Això, quin és el lloc més llunyà on heu portat els gegants? París. París? Què dius, ara? I com els heu portat? Amb la furgoneta cap allà? Bé, a cabez a la vaca. Ui. A una granja els veu fos de... Sapigueu que aquí, a Sant Just, hi ha moltes persones que són de cabez a la vaca. I van tenir molta il·lusió de portar els gegants, perquè allà no en tenen, no n'hi ha. I va ser una festassa, eh? La gent va al·lucinar i vam ballar a la plaça de Toros. A la plaça de Toros? I hi ha imatges d'això? Sí. Fa uns anys, no? Què faràs? Home, sí. Per ell, tres d'anys? No, fa més. Fa més, fa 9 o 10 anys. Un 16 de juliol. Una calor! No van deixar-nos els Toros, no? Mentre hi havia el gencili flotaneu... Home, les vaces, si és cabez a la vaca. No... Els Toros els van deixar anar després però a la plaça, pel carrer no. D'acord, d'acord. A veure, la gent ens va acollir molt bé, salvo excepciones, però vaja. No anem de fer cas d'això, perquè aquí també hi ha excepció. Entre la nostra, aquí també. Escolta, la gent d'aquí que va venir amb nosaltres va tenir una il·lusió d'aportància, perquè era un acostum que ells també han trobat aquí. I nosaltres ens ho vam passar molt bé. Per ells també era una mica com els seus orígens, amb la terra d'acollida que han tingut aquests últims anys. Per cert, parlem una mica de trobar que gegantera, que es fa damà aquí a Sant Just. A les 10 no, eh?A quina hora? A les 6 hi ha la plantada, a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, eh?No vinguem el matí. A les 6 de la tarda hi ha la plantada i a les 7 surt la cercavila. On és, això?A la plaça Bardeguer. A la plaça Bardeguer hi ha la trobada. Quines colles vindran? Venen les colles veïnes, Sant Feliu, Sant Joan... Pugues, també?Pugues. Després venen els del Mas Nou, els de Balcereny, venen dos de... Tàrrega. Jo vaig dir, eh?De Tàrrega, els de Borges Blanques... I de Tibercelona, venen els de la Barceloneta i els de Gràcia. Déu-n'hi-do, les colles que venen, en total, que cada colla porta un parell de gegants. Sí, sí. Vinc gegants, més o menys, més els capgrossos, i també totes les gralles que hi acompanyen, que vagin al voltant, no? Una fastassa.No, no, jo ho veig. Els gegants fem... fem volto. Com es deu dir en català?En català. Amb volto.Volt. Un caliu, un caliu.No, caliu no. És una altra cosa, però també fan caliu. Amb volto. Anem amb volto. Escolta, per cert, Dani, m'ha dit un ocellet que tu presentaràs l'acte? Sí, correcte. Aquests ocellets ja han fet anar massa al bec. Qui ha sigut aquest ocellet? No ho sé, m'ho han explicat. O potser un ocellet?Una ocelleta, potser. No ho sé, no ho sé. Mira, aquest noi que no li agrada fer res. No.A mi no. Ho detesto. Jo vull presentar, vull presentar. La titular sóc jo.Clar. Que et quedi clar, Dani? Això és el que diu ella. Que et quedi clar que jo sóc la titular. Mira, marca de distància. Sí, marca de distància. Mercat territori. Dani, com diu aquell? A veure, perquè jo arribo amb la cerca Vila. I ella estarà allà. Cuida'm per sacs. A veure què dius. Ja tenim un guió, no ens podem passar del guió. Dani, no comença a improvisar el que fas tu. No cantis cap cançó. És que ella no ho sap, però jo canto molt. Dani, no cantis res. No cantis, perquè és una tema. No cantis a l'acord amb el gegant. Saps què passa, Jordi? Aquesta vegada m'estan venent dones. A mi m'agraden més que em venin dones. Perquè em sento més a gust. Perquè em donen més opcions, m'ajuden més. Mira, els de més dels cars. Tots eren homes i no em van ajudar res. Aquest va ser el gran fallo. El fallo és que no hi ha dones. Aquest és el fallo. Ja ho sabeu per un altre lloc. Els cars sí que hi ha dones. Però molt poques. A la presentació. Ja vindré jo. Ja ens ajudaràs. No ens anem de mare. Estàvem parlant del tema de la trobada de demà. Quants anys fa que feu aquesta trobada gegantera a Sant Just? És la quinzena i la fem per altra cada dos anys. Per tant, no ens calcula. Una set o vuit. Di anual, no? Si és la quinzena i fa dos anys... Ah, és la quinzena. Fa 30. Pensava que feia 15 anys que ho feia. Molt bé. I costa molt preparar una trobada d'aquestes. Quin és el problema més important, per exemple, o l'obstacle que heu hagut de superar més gran aquesta vegada? Els calés. És l'obstacle. És una trobada d'acord amb la policia per fer la cerca vila. Això és un drama, eh? Això és un drama d'acadamia. Farem un debat amb el Rafa Villent del drac. Ell també tindrà moltes coses que diu i ho farem. Això és interessant. Aquí no teniu foc, com a mínim, però vaja... A veure, hem convidat els diables. Ah, amiga. Innocents. Perquè són els convidats d'honor. Molt bé. Sempre que hi ha una entitat que comença, l'hem convidada. Sempre que sigui una entitat que faci cerca vila. Com ha estat el drac i com ha estat els dimonis. I, en aquest cas, els diables. Ens fa molta il·lusió. I, per tant, també tindran el seu moment, el seu espai, i faran una mica d'història. Poca cosa. No li vulguis treure. Estàs VIP. No sé com està bé la normativa europea, sobretot el tema del foc i tot això, però sembla que hem d'anar acompanyats d'un adult que estan en una de les masses. Exacte. I qui creu que no ho estaran d'acompanyats? Jo sigui irresponsable, no valdico, siguin els demés. Tu no ho ets, família. No ens enganys. I també li vulguis preguntar, Dani, abans que acaben. I tal, jo sempre. Doncs bé... Què diem, clar, aquí ja. Molt va parlar. Com és l'animació dels cerca vila? L'animació és el fet de que passin els gegants, perquè hi ha una gent que toca la gralla i els tabals i fa ambient. I els capgrossos també nimen molt. No m'has preguntat quants gegants tenim. Quants gegants tenim? 5. 4 gegants i una geganteta. Ah, i la Montserratina... Montserrat. No me l'avateixis, ara. Ara l'he dit Montserratina, ja està. 5 gegants teniu a la colla. Sí, sí. Els gegants vells només surten per la festa major, a fer acte de presència, perquè, esclar... Són ballets. I igual que molta gent de la colla que hi ha... També ja ens costa de seguir. Sort que hi ha gent més forta i jove que tira endavant. Cap per cert. No sé si, com a cap de colla, et preocupa que no hi hagi un relleu generacional i que no entri gent jove. Diguem-ho així, entre els 20, 30, 35, m'ho explico? Mira, aquestes coses han de servir perquè la gent s'ho passi bé. Si hi ha una gent gran, la gent jove... És molt difícil d'entrar-hi. La gent jove, més aviat, va amb colles de gent jove. I a nosaltres, si ens va entrant gent més gran... Doncs igual, la qüestió és que sigui una mica més jove que nosaltres. Més que res, perquè el gent t'hi el pesa molt i tenim pocs homes que puguin portar-lo. Quants quilògramms? Ara estic parlant molt seriosament. No, jo ho sé, ja. Monotes amb la cara, oi? Sí, sí. I sé que és un tema que va ja. Que preocupa, sí. Ja fa anys que teniu a sobre la taula els geganters de Sant Just i que van passant el temps. No sé per què no vens. Jo estic al Timbónis de Sant Just. Jordi, fem una cosa. Home, podem fer un d'això. T'hi apuntes tu i m'hi apunto jo. I així més gent, més caliu. Jo crec que t'apuntes tu, ell no s'apunta. Això també és veritat. De tot el forma, la meva esquena me l'estimo molt. Podries portar... Home, que l'he portada jo. Fem una cosa. Quan em fa el dillet, és la majoria. Jo m'ho aniré pensant. Si de cas, ja he avortit alguna cosa. Ja marem-ho, no? Pel mira, moltes gràcies per haver vingut al programa. No us penseu-hi, demà a les 6 plantades. Sí senyora. A partir de la plantada, ja a les 7 engeguem... Festa grossa. I sopar, sopar a la Gría. Podeu venir a sopar. Aneu a buscar els tiquets a Can Carbonell, a la Granjeta. Sí. I per 10 mòdics euros podeu venir a sopar. Per a fill. Moltes gràcies, que vagi molt bé. I Dani i Martínez... Moltes gràcies. I convidar-vos a aquest acte. No hi colteu. Si ho dic jo, és més real. Ja, ja. Vinga, adéu. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just de la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí de 10 a una. S.M.O.T.J. S.M.O.T.J. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la S.M.O.T.J., el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S.M.O.T.J. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. S.M.O.T.J. S.M.O.T.J. S.M.O.T.J. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a S.M.O.T.J. La seva història o el que passa a l'Extrarradi i també parlem de televisió, esports, bandes, que ara se'n van a connectar amb el que és el de joves a S.M.O.T.J. i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim el nostre analogies, videojocs i llibres. Bits. Nits electrònica. Ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara li venen recidir satca de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Soc Jalma Sadoncoll, farmacèutic del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, fa la penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! I tot seguit a la penya del Morro, l'espai del senyor Benito. El hombre i la tierra i el senyor Benito. Ara apareix vostè, que hagués sigut pel telèfon, com concorrent com els nus, de feliç ràdiques de la Fuente. Avui el que faràs és una mena de radiografia social. Una radiografia social. M'agrada molt que hagi posat aquesta història, perquè és una mica allò divulgativa de les paunes que ens podíem trobar. Avui és l'Hivendres. Sí senyor. I aprofitaré aquesta dada de l'Hivendres solallada. Espero que segueixis sent solallada. Depèn d'on estigui. Jo ara miro per la finestra i sí, és un divendre solallat. Perquè m'estic encabinant cap a la platja, al centre de la Sonona... Aquesta hora va cap a la platja vostè, aquesta hora de la tarda? Bueno, cap a la platja no a la platja. Cap a tots de la platja, cap al centre de la Sona, d'aquesta inquietud meva investigadora. I avui vull copsar a veure les faunes que hi ha a la ciutat. Home, de fet, el tema dels tribus urbanes, perquè avui parla de tribus urbanes, és un clàssic, no?, a la ciutat de Barcelona, generalit en molts de les ciutats, i aquí han anat derivant, clar, els 80 n'hi havia uns, després van sortir uns altres, i avui dia, vostè, que està investigant tot això, li ha d'acabar, per exemple... Jo d'entrada li he de dir que tot plegat està una mica contaminat. Hi ha una inversió d'espècies, que no són autòctones, d'espècies forànees, que acusen d'anir bastant per mar, per coses creuers, i són turistes, i és una espècie invasora. Que ho dilueix tot una mica, que doncs ho empestifa tot i és més difícil anar trobant... Aigins com vostè diu, els anys 80, dels anys 70, L'escrivot era molt identificatiu, perquè era un amb la xupa de cuya. Un punk, no? Un heavy metal. Un heavy metal, no com les Grenyes i la Txana. Heavy metal, no? Podríem considerar, perdoneu, que el de dir... Podríem considerar, per exemple, que els turistes són una tribu urbana a Barcelona allà? No, són una noze urbana. Una noze urbana, eh? No, són una noze urbana, més que tribu. Més que en molts llocs, però, damens... Tenen unes característiques definides, no? Per això l'hi anava a dir. Fa 20 o 30 anys potser no hi havia aquesta tribu urbana. I ara, fa un d'anys, que ens hem acostumat a tenir-la, com els hipsters, els ocupes, els punkis... Sí, sí, sí, sí. I ara ja tenim aquí, ja, com integrats. Però que passa que són molt rotatius. Venen i se'n van, venen i se'n van constantment. El que passa és que en comptes de la parència són bastants semblants. Sembla que no marxin menys. Penses que és el mateix, no? Sí, sí, sí. No és el mateix, és un altre, va, canviant-me. Perquè els turistes potser és la tribu urbana i no dic de broma més nombrosa que actualment hi ha a Barcelona, no? Sí, sí, sí, sí. Pel centre de la ciutat, escolti, ets esgarricós. No pots donar una passa que s'ha d'acastar ple de hipsters. El altre dia, passava pel vespre, pel carrer de la Lluna, que és el Raval, s'imagina el Raval, eh, el Raval, amb tot el seu coloriment de persones, de diversitat, de, no sé, que d'altres voltes, a mig d'un carrer, que concretament al carrer de la Lluna, hi havia un tumulto, no ho sé, un tropero, el que diríem, no? Una cosa és un avigarrat de hipsters. De hipsters? Hipsters, hi havia com una concentració, no et deixen passar pel carrer. Vostè com sabia que eren hipsters? Perquè anaven amb el bigotet, de camis a quadra, que fa pastes... Ah, això. Vostè ho està dient molt bé. Sí. Camis a quadra, barba... Sí, barba, molt important. Ara s'està portant la barba, una mica llarga. Frundosa, no? Com així de... Frundosa, sí. Una mica de fiboso, no ho sentiste. Una cosa que dius, home, hi ha qui ha tornat, això. I, de fet, també porten com la roba és una mica com d'estribada, com usada. Casual, eh, un casual. Però la marca. Com poden diferenciar un hipster d'un homlès? Home, molt fàcilment. No, ho dic perquè... Ah, per la colònia, va. El homlès viu lluny de l'aigua. No, perquè ho dic perquè... Ho dic pel tema, per exemple, si tu et poses la foto d'un hipster, que, clar, allà no pots olorar, no? I al costat de la foto d'un homlès... Molta diferència no veus, no?, perquè portes la barba llarga, així roba el convingtaix, no utilitzada, així, més trancada. Allà, llavors, entre els hipsters i homlès... La diferència és la mugre. La mugre, sí. La mugre, eh. La barroña, la barroña, és clar. La barroña i punt. Qui té més la hipster? Qui té més la hipster? No, el homlès. No, la barroña és el del homlès. Ja su treballa, això. Això és de criança, eh. Sí, sí, sí. I després d'important, molts, molts, molts amb bicicleta. Però no quan sou el bicicleta, no aquesta, el vulgaritat del bicicleta. No, perquè més això... Digues que una bicicleta d'aquestes fixi, que es diu. Com? A fixi? De les que es mongen i es mongen una mica? De pinyo fixe. Ah, pinyo fixe. Sí, sí, sí. Que no tenen marxes ni... Tipus Amsterdam amb les estelles davant i tal, o què? No, no, no, és com un tipus de carrera, és com un tipus de bicicleta de balòdrum. I, a més, el pinyo és fixe. No pares de donar-li els pedals. Sí, sí, sí. Si vostè va caminant i els pedals van continuar així, potser res més que donar-li els pedals. I també porten, que m'he fixat, com una mena de bossa, així com... Bé, evidentment moderna i tal, d'estampats... Sí. Cosa així, no? És una mica el que porten, molt bé. Doncs això és la tribu que, diguéssim, està emparat més, eh? La fauna que està emparat més, que es podries donar-les... No, perquè jo... No, que fa un moment jo li parlava dels turistes, que serà la més nombrosa. Però clar, què hi ha més? Turistes o hipsters? Perquè, clar, això... Hi ha que hi ha més turistes. Hi ha més turistes, eh? Sí, sí, sí. El turista, per reclamar-ho, se'l descobre... Fica per la pell vermellosa, per la vermellosa cremada. Sí, sí. Si són noies, ahir és de cap al vespre, per a la faldilla curta, i encara una mica de sortir a veure qui em podria huir. I és una cosa que és... Sí. És una bona fiesta, no? A veure què passa. I els turistes de mitjana edat, són un home, un clàssic, mitjons amb sandàlies. Això ja no falla, que ja no ens sorprenen nosaltres, no? Ja és una cosa que dius, bueno, puc greix. Ja ho entenem, i ja estem una mica amb el... Què vols fer, i què vols fer? Clar, a més, és que els turistes són... Jo no m'havia fixat de major, fins que no he parat amb vostè. Clar, són un gremi, una tribu urbana, potser ara mateix, la més. El que passa és que podríem dir que, fins i tot, és una tribu subvencionada per l'Ajuntament. Així de diferència. Una mica, sí. A diferència de com a altres tribus urbanes, com hem dit, el que sé, els hipsters, els punkis, l'Ajuntament... No fa res, aquí, com que l'Ajuntament... A fora, els forajites... Els forajites... Si vostè ja es ocupa, hi agafa, ho ocupa, llavors... No, clar, això... En canvi, els turistes... És una tribu urbana que és subvencionada. L'Ajuntament està potenciant, que cada vegada... Volíem que, si hi ha un l'Ajuntament es decanta per una tribu urbana, són els turistes, no? Sí, sí, i a més, li posa coses pel seu gaudí. I mai més he dit, perquè és gaudí, el gaudí. Clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar. El li fa la ruta de gaudí, eh? Clar, tot i mig. Sí senyor, sí senyor. Perdona, els hi posa un transport per ell, fins i tot, no? Un transport per ell, sí. Perquè, per exemple, els ocupes no tenen un transport. Vostè s'imagina, l'Ajuntament, que posis pels ocupes? Clar, no, no. La ruta de les cases ocupades? Clar, que no. La parada que envies és a la solteria. Sí, sí, sí. Aquesta, tot això va a terra. La carbonera que envies... Clar. I alguna més, la rimalla, tot aquestes, ja no. Aquí ja no pararia l'autobús. No, no, la vida és que té raó. No, no, són reflexions, que està bé, perquè amb el senyor Bonito cada setmana... Doncs, vaja, li veiem una mica el tarru, eh? És com l'hora de pensar. Ah, que m'ho dic. Amb vostè és com l'hora de pensar. Això abans passava, no? El col·le o no? Hi havia el racó de pensar. Això s'ha perdut, malauradament, perquè avui en dia... ja no hi ha racons de pensar. Ergo, la gent ja no pensa. La gent ja no vol pensar. La gent ja no vol pensar. La gent ja s'ha tornat com príncep d'Areus, no? Sí, senyor. Com aquest xicot que ara el fan rei. Ara el fan rei, sí. No sé com ha de córrer, no? Ara serà rei. Exacte. És una mica la vida fa fut, en la qual vivim. En fi, senyor Bonito, no tenim més temps. No? No, amb el temps de... Què vol que em desploti el cap? Teniu un temps limitat per pensar. Ara ja, fins aquí, una setmana, no tornem, que són 10 minuts de setmana. Que estem amb vostè. Com que m'està donant el sol al cap, m'estic escalfant. No, doncs res. Obrir el congelador i posi el cap. Que vagi bé, senyor Bonito. Gràcies, eh? Molt bé, molt bé. Fem una pausa per la publicitat. Descansem una mica en tota aquesta informació de primer ordre, que ens ha donat el senyor Bonito. I, d'aquests moments, l'Ellicard de Vila a l'antiagenda de l'Apenya del Morro. Fins ara mateix, vinga. Soc Agustín Arribas, subjecte del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a l'Apenya del Morro. Desenmobles. Per l'Apenya del Morro o del Morro. Radio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Apenya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adéu. L'Apenya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desvern. I una setmana més ja tenim el telèfon a l'Ellicard de Vila per saber què no hem de fer aquest cap de setmana i què no hem de fer amb el telèfon a l'Apenya del Morro. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt contenta tenir-te una setmana més, perquè ens expliquis què no hem de fer demà dissabte i diumenge. Tant de que comencem parlant de corpus, no? Això és ja? Això és ja. A més a més, he dit que la fet és una d'aquestes festes que duren setmanes, perquè ja he parlat de les catifes, a fer catifes amb plors. Sí. A més a més, comencem aquest cap de setmana, però que ara ja arren ben bé fins a Sant Joan. Això només es fa a Catalunya, no? No. Sí, sí, fa molts llocs. A més a més, és una mena de celebració de la primavera. Una mica, eh? Sí, perquè es passen hores i hores, eh? La gent posant pètals... Sí, però... Escolta, ja t'emporen una mica amb això, eh? Perquè aquí, jo que m'he documentat molt sobre el tènec, et diré que no totes les catifes de corpus porten més pètals, eh? Ah, aquí és, ara? Hi ha gent que posa suros, hi ha gent que posa pèl·les, hi ha gent que posa trufolles de... Arros, per exemple. No te les alfombres, són de pètalos. Corpus el descubierto. No ho sé, no ho sembla. Ja ho veig, ja ho veig, ja. Hi ha pètals de pètals de pètals, però... Hi ha aquí i a les catifes és un segonet. Sí, sí, sí, fes, tranquil·lament, no pot ser de res. Tenia aquí un problema logístic, eh? Sí, però no passa res. Aquesta és l'autobús, no? Un clàssic, ja. Feia temps que no ho feia, era això. Que era fer la secció a l'autobús, perquè tornem una mica als origens. En recordes, quan la feies a autobús, que a setmana era molt divertit. En fi, llavors, tema corpus. Hi ha diferents llocs de Catalunya que es fan, per exemple, que es fan les catifes, que són les que es fan les catifes. Hi ha la mateixa, que és l'estat d'estat que parla en Ari. De fet, ja he sigut documental dels pètals, perquè erbúcies són una dels llocs on més catifes hi ha. I a més a més, aquest any de Sant, allò molt nacional, les catifes han tingut la festa del punt. Volem votar el tema de la catifaire. Què fan, catifes? Indepents. Les clàssiques fan catifes autèntiques, amb flors autèntiques, que no tenen color. Però què són, catifes indepents? Això és el que sí, sí. I que això entra més a la... Perdona, perquè això és un negamuiment. Hi ha una federació de catifaires de Catalunya. Ah, sí? I aleshores, la federació de catifaires de Catalunya ha certificat que les catifes d'erbúcies són de les millors catifes que es farien a Espanya. Sí senyora, sí senyora, sí. Perquè jo heu conegut les que feien a Sitges. Però, clar, aquestes ja es veu que han perdut una mica, ja, de pistonada. Sí, Sitges ja té suficient en la seva història, no? Hi ha altres festes i potser hi ha... Potser no arriba. Per tant, si no, té macorpos, això és important. Erbúcies, i l'altra és? Quina també recomanaves? En fan una aquí a la Garriga, també. Això a la Garriga, que també és xulo. A la Garriga, més a més, ells diuen que faran servir 250.000 clavells que han comprat agricultors d'almeresmes. Ves allà, tots no arribarà a l'almeresma, produeix clavells. Tenen feina, tu. Només amb aquesta gent de la Garriga ja han fet la temporada, no? 250.000. I, a més, aquí a la Garriga em fan en 29 de catifes. No està mal. Mira, també és una bona idea. No se s'acudeixi trapitjar les flors i els pètals i desmuntar les catifes, perquè s'enfaden molt, lògicament. Escolta, em van a la gent del bar, allà, amb uns bastons, i vinga. Sí, sí, sí. Cuida-ho, eh. El que passa és que, clar, tot això després és com les falles, no? Després et desapareix, perquè passa la processó per sobre i s'ho emporta tot. És de cimero, és de cimero. O no, passa la processó en aquests casos, o no? No, no, no, jo em penso que no. No ho sé, eh, no ho sé com el tema del desmuntatge. No sé si hi ha algun que farà això de passar per sobre, o no, o d'altres que directament no ho desmuntaran i ja està, no ho sé. Suposo que cada poble heu tingut la seva tradició a desmuntar-ho, això. Per cert, ara que parles de corpus, per corpus, a Catalunya, què no ens podem perdre, Eli? La Patum. Ah! La Patum, menys. La Patum, menys. No, perquè és que ara m'han recordat, m'han recordat que hi ha Patum. Tu, aquest tio menja, no. No, aquest tio menja no. Dimecres que ve. Dimecres que ve comencen de les festivitats i actes, i l'altre, i d'aquí un parell de cap a la setmana, és que som molt fans de la Patum, el programa, eh, per anar-nos preparant ja amb la Quita. Em penso que, a més a més, no sé si he sentit avui la ràdio, que deien que aquest any era un servei de guarderia. Què dius, ara? Per tota la gent que vagi amb les criatures, però que pugui deixar les criatures a la guarder, eh, mentre tu vas a disfrutar de la Patum. I enlloc del llet, què li posa el liberó? Barreja. Escolta, tu vas fort, eh? Perdona, que la barreja. La barreja és la mescla de nísimos que té, que posen a la Patum, que és típic, ja, de comprar. Bon, et venen un empollet de 33.3 per 10 euros. Però, bueno, no passa res, fan negoci, també. Sí, tot tant, bé. Però, vaja, la Quita Major, la Quita Petita, l'Àguila Imperial, l'Àguina Real... En fi, tot això, la Patum a tope. Bé, anem preparant ja. Va, més coses de cara als propers dies ja, aquest cap de setmana, perquè en posta tenim la Guerra del Francesc. Sí, sí, fan una de aquelles recreacions que tant m'agraden, i que jo em pensava que això només ho feien als Estats Units, saps, allò, els confederats i allò del sud. El ejército del norte contra el ejército del sur, senyors. Sí, sí, jo em pensava que era una cosa molt yanqui, però aquí també, cada cop, me n'estic adonant, que hi ha més i més recreacions. A Tarragona no t'arregues a veure, perquè és un altre epoca, però feien-lo dels romans. La Guerra del Francesc, el Bruc, també la setmana passada, vam llegir que també feien una cosa semblant. Estem locos amb això de les recreacions històriques, eh? Jo crec que sí, jo crec que té a veure, perquè van contra els burbons, també, una mica. Clar, clar, però una mica per aquí, no? Potser que tant hi ha hagut un florecer. Jo crec que sí, jo crec que ha arribat. Diu, anem a significar com ens carregàvem els monarques i tal. A què passa, que la Guerra del Francesc va arribar fins a en posta, i allà ho recreen, no? Sí, sí, sí, a més a més faran de tot. Pensa que hi haurà artilleria amb canons, bueno... Van, van a lo loco, van a lo loco, a lo loco, a lo loco. I fins i tot ja no només et dic recreacions així, en persones, eh? Però fins i tot han fet una recreació pels més petits en Playmòbil. Què dius, ara? I faran, sí, sí, una recreació estupenda d'una batalla entre l'exèrcit francès i l'estanyol en Playmòbil, a la biblioteca, d'allà a la posta. La Guerra del Francesc, el començament del segle XIX, no? Doncs i... 1.800, 1.800, 1.814, sí. Napoleo i tal. Doncs tot aquestes recreacions... Jo crec que tenen molt a veure, també, amb el fet d'aquest del 1.714 amb els micalets, no? Perquè el part de la ciutadella, recordo que ara, per la Mercè, per exemple, van muntar tot un camp de micalets, que també disparaven amb els seus fusells de l'època, amb la polvora... En fi, una mica aquí, estem malalts, ja, de la nostra història, no? Totalment, totalment. I, a més a més, jo crec que aquest any segurament agafaran tota aquesta gent que segurament també estan fadarats, tota aquesta gent que va fent recreacions històriques de batalles, i faran que reuneixin tots el Tinclar, eh? Vam, ho espero. Com petinseques, ja està preparada, ja, amb el seu fusell, de recreació històrica, per si ha passat alguna cosa. Molt bé, Eli, alguna cosa més així per destacar, ja, que va, ja? Doncs bueno, ja per acabar, si voleu, puc parlar d'alguna cosa de menjar i veure... Ai, veure, eh? Val la fila, aquesta macro-fira que hi ha a Barcelona, que tu saps més que jo, eh? Sí, el Tasta, la Rambla. Per una de Sireres, per jorrar les astronòmiques de Sireres, eh? Molt bé. Està mos on fa, ara, amb el tema de la Sirera, ja ho sabeu, i, aleshores, aquesta setmana, la Sirera toca... Calda, sí, que cada setmana, a través d'aquesta acció, estem veient que, escolta, que a tot Catalunya hi ha coses de Sireres, eh? Aquesta setmana caldes de Malavell o de Montbüé, què has dit? Caldes de Malavell o de Montbüé. Caldes de Montbüé, caldes de Montbüé, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Si el tema del Tasta, la Rambla, estic comentades, no? Que és el que hi ha allà davant de la Rambla Santa Mònica, fins a Colom... Això és pels guiris, eh? Per traur-hi tots per tapa, eh? Sí, sí. Tots els restaurants guais que posen allà una tapa estupetna. No sé si coincides en algun d'aquests dies de cruceros, de cruceros punts... Perquè... 4 euros per tapa i que els guiris com a locos, allà, no? Com a locos, com a locos, va, va, va. Fa en negoci, fa en negoci. Jo em penso que coincides en algun desembarco, eh, d'aquests, també? De Normandia, d'aquests, sí, sí, sí. Està bé, perquè hi ha el Tasta, la Rambla, que, com dius tu, és d'agustació, de tapes i d'alguns vins i tal. Clar, això està fet ja pel turisme. Desembarquen ja a Normandia, que és el port de Barcelona, i allà arriba, com a les... Els tipus de guerra, això, també. Sí, sí, que venen el barco más grande del mundo. És allò que fan, i està en Barcelona, ara. I llavors abaixen allà tots els creuaristes. Vinga, tapes, 4 euros. Uau, un poc, el guapintet, també. On d'anades de turistes i creuaristes, començant ja per la Rambla... Ja, bueno, ja, arrasant amb tot el que troben, un de mica. En fi, Ellie, moltes gràcies per... Moltes a res. Això del Tasta Rambla està de sentiment ja, em sembla. Ellie, no, perquè no hem dit què diem, dèiem la informació, i després vindran al cac, i ens dirà que no sou vos perillocistes. Ellie, moltes gràcies, que vagi bé, i que tinguis un bon cap de setmana i una bona setmana. Bona tarda. Fem la setmana! Adéu, adéu! T'agraeix la penya del món rumba a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del món rumba. A Facebook, la penya del món rumba. Com veus, sou originals, també. Fins molt més que nit d'el·lectrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Jo sé que armoredada présentava diversity. youtubeiispher. Sintonitzes, vàbiodes, fern, la ràbia de Sant just, huevant de Rit ind unintention, Compañat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, o si pot ser res, no ho podem canviar. Cada dia, just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. Quan vaig tenir 18 mesos, un any i mig, al hospital, el meu pensament va ser que quan surtis d'aquí, te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com No et perdis tot el que passa al teu voltant. Què tal? Hola. Bona tarda. Soc el Jordi Domènec, de l'Apenya del Morro. Benvinguts a la segona hora del programa. Així és, des d'hora i mig de la set del vespre, passarà per aquí la Júlia Atmella amb les seves novetats músiques de la setmana. I avui parlarem d'un disc que a ella n'agrada molt, que és la banda sonora de pulseres vermelles. Pulseres en munt, que encara no l'ha oblidat. Vaja, amb el Jordi Roca parlarem de cinema, a l'Apenya del Morro. Tot això ja. Però per mi ja és ja. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a l'Apenya del Morro. És en Moples, per l'Apenya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Apenya del Morro, soc l'Alesandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació, adéu. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I ara anem cap al món del cinema amb el Jordi Roca. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, com estàs? Bona calorat, però bé. És un divendres a calorats, eh? Home, sembla que l'estiu ja ha arribat per calat, les jugacions més divendres... No, no, com t'estan en el divendres? Home, doncs bastant bé, ja tinc passant molta calor, molta humitat, molt sol, però a més enllà d'això, bastant bé, bastant bé. Bé, escolta, va, comencem a repassar, si et sembla l'estranger de cinema del dia d'avui. El primer trailer que escoltarem és de la primera pel·lícula que comentarem. És un thriller dirigit per Hossein Amini, una producció conjunta entre Estats Units, Gran Bretanya i França, que en situa l'any 1962. Aquest és el trailer. ¿Mato a una persona? ¿Por qué mentiste por él? No lo hice para él. ¿Se puede saber qué coño pasa? Sí, que la han reconocido. Oye, ¿por qué no la dejas en contra? No vuelvas a hablarme jamás de ese modo. ¿O qué? ¿Las rodones sabías tú? Chester! ¿Dónde está? ¿Dónde está? Deberías haberme matado cuando pudiste. Fíjate ahora, eres un auténtico criminal. Oh, criminals. Bé, la pel·lícula es diu les dues cares d'enero. I quin la protagonista, Jordi? Els protagonistes diuen que són una parella, el Vigo Mortensen, que ha interpretat Chester MacFarlane, i l'Aquís Tendants, que veiem que no la veiem, que ha interpretat la seva jove esposa, que a la pel·lícula es diu Colet. Ells són una parella d'inhabada nord-americana, que ha viatjat fins a Tena, en un viatge de pae, de vacances, malgrat que el marit, el Vigo Mortensen, sempre ha intentat fer negocis. Allà coneixen el tercer protagonista de la pel·lícula, que és un guia nord-americà, però que viu a Tena, que és guanyar la vida fent de guia, i també estafant a les dones riques, que diu que no és molt bé, no? Perdona, paral·lelament té la relació amb la noia jove. Però està a les dones riques, però que se les emporta el llit i coses així? No, no, no, no, no. O sigui que l'estima, vull dir, que els hi roba, els diners. Ah, sí, sí. I ella ho sap, o no, la parella i la dona jove? O sigui que el que passa és que ella es veurà seduït per aquesta dona, però també per la intel·ligència de l'home, perquè se'ns ho va agafar d'un home de negocis estrany, i aleshores hi voldrà participar. I a partir d'aquí és quan realment ell no sabrà on s'ha ficat, i també s'ho dirà aquesta història de mot, entre el guia i la dona. Volem com acaba, tot aquest triangle. Està situada al 1962, cosa que tampoc no en tingui molta dificultat a l'hora de recrear com era a Tena, aquella època, perquè a Tena ja fa sigles que està bastant destruïda. Vull dir, tu vas al partit nom, i tots són runes. Sí, home, però clar, és que són les runes. Si s'acaba a veure tothom a Tena... Clar. En aquesta ocasió, quan ha de curar, tampoc s'han gastat molts diners. No, no. Amb el vestuari potser sí, eh? Vestuari sí, però de curat. Vull dir, ara vas a Tena i fa cent anys. És una mica el mateix. Bé, doncs les dues cares d'enero. Aquesta pel·lícula que també es trena avui. Un llibre interessant, eh? La poluina llevatral na lina, que la vagin a veure. Passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. És una producció nord-americana dirigida per Nick Casabets. Aquest home em sona. És una comèdia amb càmer on dius, Leslie Mann, Kate Appen i Nicolás Costerwaldo. Escolta'm el trailer i després ja... Hem de vomitar on...? Bueno, encara no ho sé. No, no, no. Va, va, va, va. Hemos encontrado estrés de robar los usuarios. Vamos a buscar el dinero y le arruinamos. Una buena mezcla de abogada, esposa i teta. Es perfecta para actuar de forma tan sucia y guarra como él. Yo creía que le estabas dando hormonas. Y se las doy más que un transexual preoperado. Voy a necesitar sujetador. Creo que estás pasando la pitopausia. Pitopausia? Ah, y se te está quedando... No mejorobes. Ah, la mante número tres. Si quieto. Como descubramos más amantes, tendré que llevar la terapia. Sois unas amigas rarísimas. No lo que ves rarísimas es poco. ¿Y qué pasa con el buen horro de tu hermano? Oye, no puedes tirarte a mi marido y a mi hermano. Eso es tener mucha gente. Bé, no, jo els deia sense falta ningú, eh. Si li havíem d'anar a vomitar, perquè és la trípida comèdia nord-americana de Hollywood, la qual ja ens té acostumats, ja, per aníssima vegada o no? Sí, però amb els malets i amb els altres, podem entrar en una gran veritat universal, que ha dit una de les pedides que és com a... No pots anar d'anar amb alluita amb el marit i a sobre amb el germà de la mateixa persona. Això és immoral, diguem-ho així. Això és immoral. I la Galois ni a res, diries que t'han dit? Clar, però bé, això és... És immoral. Aquesta és la gran... Escolta-te un poco, no? Clar, clar. Vaya jeta. No és una mica també de la penya del morro, aquesta tia. Potser sí. Podria ser candidata a col·laboradora. Sí, sí, sí. Que vols dir que nosaltres ho fem, no? Tot això. No estàs amb l'exemple del presentador, per tant. Sí, sí, jo ho faig molt, això, d'anar amb les dones i les germanes, d'amics meus, tots, tots. De què va la pel·lícula? No només era això, no? Hi ha més coses. L'argument no té molt més que l'esposa i dos amants d'un mateix home, que és un seductor, i d'això encara en descobrirem més que soneixen per tornar-li o per venjar-se d'aquestes infidelitats múltiples. Per cert que el personatge masculí, en aquest cas, és un dels personatges principals de jugador de tronos que s'agraeixen una vegada més en rendibilitat a la ciutadana. Fem una televisió, que és el J.Milan Ister. Sí, hombre. El que fa de Galán. És guapo. És guapo, eh? Sí, sí, sí. No sé, clar, com que és una sèrie que els personatges doncs apareixen tampoc durant els capítols que apareixen. Sí, però que t'apareix. Que t'apareix. Bueno, i a més, tens raó, perquè com que sempre van bruts allà a jugador de tronos, clar, a la mínima que ja facin un personatge normal d'una pel·lícula convencional, ja diguis que estic molt guapo, no? Qui és el que li va passar a aquella protagonista de 15.000 quilòmetres? A l'Oixa Cabarcer ara ha fitxat per una sèrie que farà la sexta. Ah, sí? Sí, sí, sí. No sé exactament què vol dir en el seu futur. A jugador de tronos, però bé, ha fitxat per una sèrie i serà la protagonista d'una sèrie que farà ara la sexta. Una sèrie espanyola, eh? Sí, sí. Molt bé. Que, per cert, la meva mare, ja saps que la meva mare la tinc un gran respecte amb el cinema, van a veure la pel·lícula 10.000 quilòmetres. Sí, què va dir? Va dir que allà estima de la noia aquesta, eh? Per què? Sí, va dir això. Que el David Verdegui està que surt, però que la noia no... no gani. Mira que a mi em sona justament al contrari, m'agradaria que la mare no s'hagi pogut treure mai la raó. No, mai ja ho saps que no. Bé, passem a la segona pel·lícula que avui també s'estrena. Es diu Solo los amantes sobrevivent i està ambientada a Detroit i Tanger, on un músic underground profundament deprimit per la direcció que han pres els actes de la humanitat. De la humanitat. Sí, de la humanitat, eh? Sí, de la humanitat. Anem forts, eh? Anem forts, eh? Arrauneix amb la seva dura i enigmàtica amant. A veure com, així, tot aquests conceptes, com és una isenana que trai l'Erc Escolten. Lo has solido desde Los Ángeles. Lo vamos a pasar también juntos. Debemos irnos ahora mismo. Passem. ¿Es de la mejor calidad? Precisamente. Tipo cero, negativo, protejo su secreto y tu alma. Sí, posem una mica de música així. Sí, com ara. Exacte, el mitjorien, per ambientar aquest tema que... Vaja, jo m'he quedat una mica muerta, com diu aquell. Perquè... Aquí heu dit. Què és això? És aquesta pel·lícula. Ah, va, va, d'acord. Ara ho entenc tot. És una pel·lícula de vampires. Home, clar, també per anar-hi una vegada a tornar a parlar de vampires. Home, no sé si és molt aviat, si et haurà de publicar les cel·les de cinema, però bé, han apostat per aquests tipus de pel·lícula. El que sí que és potser una mica novadors, i potser és el tema de vampires, diguéssim, al món ara, o a Orient, perquè normalment... Normalment se n'estan o a Europa o... Estats Units o als boscos de Transilván i a Europa. Tens raó. De totes formes, jo he vist alguna imatge d'aquesta pel·li i no està mal, no? És com donar-ne una volta una mica més a tot això del tema vampires entre més realista, no? Home, no sé si més realista, perquè al final tot acaba envoltat o rodejat per exactament el mateix que és per la història de mort dels protagonistes principals, la qual trobarà per l'arribada de la germana d'ella, que pot ser molt originals guionistes, perquè la dona es diu Yves, Ebe, i la germana es diu Abba. Molt bé. Yves i Abba. Abba i Yves, veniu cap aquí. Pots confondre una mica, l'atfactador. És que les germanes també sempre la lien una mica, no? Sí, de totes maneres, la cèntica està bastant bé, de la pel·lícula i la interpretació, també sobretot per part de la mia, de Gwasikowska, que fa molt bé a la pel·lícula. Molt bé, doncs escolta, la pel·lícula vampírica de la setmana, ja l'hem comentada, passem ara a la següent, què diu, qui, Tarzan? Sí, Tarzan. Avui s'estrena Tarzan? Avui s'estrena Tarzan. No ve en presència fa poc la rastrena de Gwasikowska, doncs Tarzan també s'estrena. Bueno, però escolta, que és un remake, escolta'm el trailer, i ara en parlem, avui Tarzan, que fort. Hace 70 millones de años cayó en este planeta, un objeto hasta terrestre. ¿Dónde? En México de F. En este pequeño pedazo podré darle energía. ¿Para mí? A toda la costa de este planeta. Pense lo que queríamos con la montaña. Mientras yo esté aquí, tu, tu familia y este hermoso paraíso estarán en peligro. Ándale, güey, que nos cuenta Jordi Roca de esta película que se estrena. Yo te lo he portado prácticamente a Latino, porque es una variataca que a tu t'agrada molt, a la que me disfrutas a Gaudesia. Sí, m'agrada molt quan... quan estic mirant pel·lícules d'aquestes per internet, i em sonen versió latina, i jo ja apago ya, directament. No, no per regar, no. No, perquè no m'ho sento proper. Per cert, que jo conec a molts llatins que els suprèn una cosa aquí a Espanya, també a Catalunya, que és el fet que enriquem, que amb ells els Simpsons li diguin Homero. Com Homero? Ah, sí, és veritat. En canvi nosaltres els diem Homer, quan ells mai doblen res, i nosaltres sí, i com diem Homero, quan no normal seria dir-li Homar o Homero, com sigui. Homero, Homero Simps... Bueno, tampoc no m'acaba d'agradar, però és que això és el que deia amb els costums, que és diferent de canviar-lo. En fi, aquesta pel·lícula, Tarzan, que no és de dibuixos, no és re, no? Sí, sí, sí, que és de dibuixos. Per cert, em sap molt greu el que vaig a dir, de veritat, eu, lamenté profundament, perquè, a més, és una producció alemanya, però està molt mal feta. Però a nivell visual, com a dibuixos, ets freda, no sé, com un punt intermitge entre les nostres pel·lícules digitals, com podrien ser les de Pixar i les antigues de Disney. I, aleshores, no acaben de provocar ni fred ni calor. Ja, ja, ja. Com han guatat una miqueta, potser, de la pel·lícula, destaquem els origens, que jo, almenys, no recordo que la pel·lícula original de Tarzan de Disney... Sí, és un nen que es va perdre, que el van criar els monos i chimpanzees de l'Àfrica. Sí, el que passa és que jo no sabia... Potser és que no me'n recordo, perquè era petit, ja quan la vaig veure, que, de fet, va anar a parar a la selva i els pares van tenir un accident d'avió i va sobreviure. Ah, tu sabies, no ho sabia. Sí, jo ho sabia, això. Jo m'hauria quedat amb la història d'amor de la Jane i ja està. No, després coneix la Jane, després la Xita. Clar, és que depèn també, perquè sou bé dels còmics, però te fa molts anys, eh? Ens remuntem a la primera història de Tarzan, potser els anys 20, els anys 30, del segle passat van fer pel·lícules i després fa poc, ara, van fer... Bueno, fa poc, fa 20 anys, aquella de Greystock, la leyenda de Tarzan, no sé si et sona, que també explicava com el porten a la societat i, bueno, és un d'arastre, eh? De fet, tot això es basa en una obra, en una obra literària de l'autor Edgar Rice Broad i que fan bé, doncs, un clàssic més, ara en 3D, però no gaire ben aconseguit. Bé, millor que l'haguéssim fet en 2D, no?, i no s'haguéssim estat amb de pasta. Passem a l'última estrena de la setmana. És una producció Frank Belga, del director Martin Probost, en Manuel de... Què passa? Sí, sí, sí, tu i el tio estic en llocs indeterminats, que vaig saltant, estàs a la pel·lícula Aquella Jam, que era gent que va saltant, perquè és part del món, potser, igual. Estàs a Florida, ara, no?, perquè hi ha uns tornadors, nen. Sí, podria ser, podria ser. Estic tan marge que ja no sé ni on estic. Ja, bueno, tranquil. Vols una pausa? No, no, potser algun dia ha acabat arrenyant la penya del morro. Sí, home, t'esperem, aquí sempre... Encara queda, no, temporada, per endavant. Bueno, no tant, ja, eh? Ara ja m'ho he faltat en dos setmanes, ja, a la temporada. Sí, sí, afinem. Bueno, a veure si un cop de ben et porta cap aquí. Escolta, parlem ara d'aquesta pel·lícula Violet, escoltem el trailer i ara ens expliques de què va. Habla de la sexualitat femenina, com no l'ho ha hecho ninguna otra mujer. Con poesía, verdad y mucho más. Y algún día se lo agradecerá. Mi caso no es único. Tengo miedo a morir y estoy desconsolada por haber nacido. Me iré igual como llegue. Intacta. Cargada de los defectos que me han torturado. Si yo manqué d'amor, si yo manqué d'amor... Oh! Bé, quina és la veritat? La música francesa a mi sempre m'he enamorat. De què va Violet? És un biopic d'una escriptora, que a més a més diu Violet Leduc, que era una filla bastarda en l'escola principis del segle passat, i que va conèixer a Simone de Vaboc, qui és la que la va encendre als anys de la post-guerra. Perquè els nostres fills ens entenguin que la pel·lícula, a part de ser la vida d'aquesta escriptora, és una versió com més recatada, com més antiga, més antapassada del que va poder ser la vida d'Adel, que catatava molt la sexualitat entre dues dones. Sí. Però del segle XXI, en aquest cas és del mateix, però del segle passat. Aquesta escriptora i la seva llibertat sexual, com l'ha intentat expressar en una època on no estava tan normalitzada com pot ser ara, i d'una manera molt més, diguéssim, recatada i no tan obvia, com era la vida d'Adel. Per tant, on està situada? Quan està situada, més ben dit? A principis del segle. Exactament no sé què, a quin any? A principis del segle XX? El 2800, com vivien l'amor dues dones. En un àmbit rural, sense filla bastarda, sense dona... Bé, molt difícil. Bé, fins aquí les trenes de cinema d'avui. Passem ara a les notícies del món del cinema. Comencem parlant d'Angelina Jolie, que aquesta dona, des que ha fet la malèfica, ha fet la malèfica, però ara menys que... Atenció, sempre ens sorprenen les seves declaracions. Diu que vol deixar el cinema, ara? Sí, ja seria, ara. Tu ja saps que jo no sé com fan d'Angelina Jolie, em sap molt greu, és una d'aquelles actrius cancines que no han fet res a la seva vida interpretativa, més enllà de la tombrider, i ho sap tothom. Ja, per mi és una contraria. Tinc unes crítiques, que ella està molt bé. Sembla que sigui com la gran actriu del món, en general, de la història del cinema, i jo tampoc recordo cap paper especialment bo que hagi fet Angelina Jolie. No guanyes capòscar per això, no? Sí, sí, em va guanyar un com a actriu secundari, però no me'n recordo quina va ser la pel·lícula, però em va guanyar un ja fa temps, com a actriu secundari, com a actriu principal no n'he guanyat cap més que ara, però em va guanyar un ja fa temps. Per què diu que vol deixar el cinema, l'Angelina? De fet, ella diu que vol deixar el cinema, que està pensant en deixar el cinema de banda escàmera, com actriu, en cap cas, com a realitzadora, perquè és això que ara s'ha embarcat en tot aquest món, de ser directora, igual que també el Brad Pitt, i de fet, ella diu que vol fer una última pel·lícula, però que aquesta pel·lícula sigui algú brillant, que és el director del curiós al que fa a Benjamín Baton, és a dir, que ja coneix bé el Brad Pitt, és amic de la parella, i també va fer el Forrest Gamm, doncs dieu fer-se de Cleopatra, perquè ara farà una nova versió de Cleopatra. Però què passa és que ella, com que és així, desplèndida, diu que no li fa gaire gràcia perquè ella voldria acabar la seva carrera sent dirigida per l'Angli o el David Fincher. Per tant, no sé exactament com acabar-la. Està plena de romans, és aquesta dona, no? Sí, no. Tens raó. Escolti, tu, Angelina, decidit ja. Bé, i acabem parlant de Sony i Sega, aquestes dues grans empreses multinacionals, que s'han unit per produir una franquícia basada en un videojoc de Sega, que és Sónic. Sí, exactament. A tots els cants de l'Arysso Blau, que no sé si en quedaran molts... Perdona, jo soc molt... Vaig de dir amb ell, ja ho sé, però jo soc molt fan... Ja estic dient d'una altra generació, i ara que estem amb tot això de la resta generació, doncs, home, no ho sé, si t'ho cal. M'estàs dient que soc de la casta, vale, vale. Bueno, no ho sé, si vols dir, en aquests ferns... No, jo ho interpreto així, vale. Bé, tu, republicà, no, deixa'm dir-te que... jo ho vaig tenir la Game Gear, de petit, i clar, jo el Sónic jo ja va molt... Explica-ho, perquè el suient de la penyamor no s'ha ni quedat. Perdona, clar, que no m'ha de saber què és la Game Gear. Doncs abans hi havia la Game Boy, consoles portàtils, el que és la PS... la Vita, no? I aquestes coses, avui en dia... Però era la que em veia aquesta pocket de culós, o no? No, sí, però què em fa favor? Jo era una cosa cutre, o sigui, jo et parlo de la Game Gear, que era una cosa, doncs, efectivament, amb colors portàtils. Clar que que estaves, com, no sé, 25.000 piles, i d'aquestes mitjanes, però bueno, no tenies l'el·lusió que tu no podies un portant lloc, i va ser la primera console amb una pantalla remini, compacta amb els mòbils d'avui en dia, era molt petita, però era amb color, xaval. I jo puc dir que la vaig tenir. Jo també n'he nascut en l'era de la pantalla en color, ja, no? Ja, ja, no et sorprèn. Aquestes coses? Ja, ja, ja. Tot el que Sónic farà una pel·li de Sónic? Sí, farà, exacte, farà una pel·lícula d'Aqueta Riso, que farà el protagonista, en el que lluitarà contra els seus anàmics habituals, i serà una pel·lícula mitat real, mitat digital. És a dir, que segurament la Riso serà digital, però la resta de personatges seran reals i atenció, perquè el que em mi més me sorprèn de la notícia és que les dues empreses poden fer una pel·lícula cada any. Ah, m'està molt bé, perdona, però si això ho han fet ja m'anuncis, no? I no hi ha una Riso d'una companyia de segurs que surt per allà. Sí, però no és blau, no és blau. No és blau, però va, no és una mica el mateix. No, home, tampoc va lluitar contra el mal, eh? No, no, va lluitar contra... quan quedes atrapat a la carretera, i sense emergència. Per cert, tens un nen per aquí que plora el que crida, no? Sí, tu ja saps que jo també em puc explicar la idea com al costat d'una guarderia. Sí, sí, sí, ja saps. Molt bé, escolta. Sí, ja ho sabeu, per això està a la penya del Morro. Jordi, moltes gràcies, i ens trobem d'hi vendres que ve, en el qual ja serà el teu penúltim capítol, el programa. Doncs ja, ja, ja, ja no sé, haurem de fer alguna cosa, eh? Tu mateix, tu sabràs. Bueno, jo ho sé, a l'Iterra, per caure exactament sobre la penya del Morro. A veure, t'esperem. Jordi, que vagi molt bé, gràcies, bona setmana. Adéu, adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de més. Ui, sí, molt originals. Sembla una pausa per la publicitat, que la Júlia et menya a l'espai de música, com que ha de dir vendres. Fins ara mateix, a la penya del Morro. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, eh? És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer, i no? És el temps. No, si pots fer res, no ho podem canviar. Just de la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres si saps de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. T'hi informa't en el web cpnl.cat. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. Informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Formatiu comarcal.com Bé, atenció a aquest tema musical que sona de fons. Julià, bona tarda. Tardar. Després d'alguns mesos, aquest és el nou tema de PSY. PSY, com s'hagi de dir, que es va fer ballar amb el mític Gagnam Style. Després va arribar gent al món i ara arriba aquesta peça que, a la xincenament, fa una mica aigua per tot arreu. És diferent de les altres. És diferent, d'entrada no està ell sol, sinó que aquí l'escoltem amb el Snoop Dogg, no? Exacte, sí. Doncs, Jordi, tu pots dir que fa aigües, però aquesta cançó fa dos dies ja que va sortir al YouTube. Sí. I ha aconseguit ja la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó de la cançó. Ha aconseguit ja 26 milions de visites. Clar, perquè la gent té la curiositat de saber a veure què és el que fa el Gagnam Style. Home, això, evidentment. Però, bueno, jo li veig futur, no? La cançó? No ho sé, jo suposo que sí. Júlia, jo tampoc no és que sigui aquí Sandro Rey, però, vaja, no sé què dir-te. La cançó d'estiu? 26 milions de visites en dos dies. Sí, són moltes, són moltes, però jo crec que també és més que res la curiositat d'un dels vídeos més vistos de la història del YouTube, que és el de Gagnam Style. A veure què és el que he fet ara mateix, no? Tu creus que això pot ser la cançó... Home, no s'ha enganxat tant com la Gagnam Style, però... No, no, no. A veure, la cançó de Gagnam Style era una altra història. Posa la cançó del mirar, a veure això. Quins records. Això va ser la cosa una de les coses més friquis que fins el moment havíem vist quan ja fa un parell d'estius vam veure el vídeo d'aquest home. Fins i tot el ritme. El ritme és per ballar. Això, Gagnam Style, és únic. És la primera vegada que a un cantant d'exit mundial li passa aquesta cosa, que el seu gran èxit, en aquest cas, Gagnam Style, no supera els èxits que més tard ha anat traient, els èxits posteriors. En fi, doncs la nova cançó... A veure, creus que tu em preguntes què et quedes? Amb hangover o amb Gagnam Style? Amb Gagnam Style, home. Ja t'ho dic ara. Gagnam Style! Ara feia temps que no l'escoltava. Sí, jo també. Fins records de fa un parell d'estius. Continuem amb més notícies. Parlem ara de David Guetta. Què li passa a aquest bon home? Que molta gent el critica, perquè la cella t'ho ha d'explicar. Està cansat. Està cansat, perquè què ha passat? No ho sé. És un altre dia que la gent... Està molt bé. David Guetta... Aquest tipus de fast food, de música electrònica, de DJs, que mouen més les mans i fan més espectacle. Que més les mans a l'aire. David Guetta, amb aquesta versió que escolta, per exemple, a la de Fonds, de Shed Me Down, Clar, digitalitzar, la va fer seva. I, atenció, perquè David Gueta és notícia aquesta setmana, perquè ha tret un nou single. Exacte, aquest s'anomena Blastoff i està fet al costat del cantant Cass James. I, també cal dir que aquesta parella de cantants han anunciat la seva col·laboració durant aquest estiu a les discoteques de Patsha i deus, oi, a Ibiza. O sigui, estarà a Patsha i a Ibiza? David Gueta, aquest esteu. David Gueta i Cass James, els dos. Sobidon, sobidon, sobidon, sobidon. Home, les cançons no són dolentes, eh? No, no, no. A mi, la veritat és que... Són molt i molt ballables, eh? Tu imagina't una a dues de la matinada, allà al mig de la discoteca de... de Ibiza. Uuuh! Covat a la mà, eh? Potser a vermella, no? A ell posa vermella, bueno, també, no sé, en color, eh? Discoteca... Jo crec que no decepciona per les cançons, decepciona pel fet que quan va punxant no el veus. Exacte, el postureu, sí. El postureu de punxant, que... Bueno, hi ha molt d'aquí això l'imprènia, perquè, clar, els postureus... Exacte, no, perquè, a més, a més, pagues, per veure'ls. Clar, és que pagues 30, 40, 50 euros, com a mínim, 80, per veure un tio que està ballant allà i dius, bueno, tio, punxa una mica, no? Sí, és una problema de vida. Postureu, digeris, que per això hi ha molts digeris que estan emprenyats, justament, amb aquest tipus de... de digeris electrònics, tinc-ho... Martín Gàrrix, també, per exemple, que quan fa les seves versions i fa els seus shows, més que res, són shows, i no té més misteri. En fi, deixem el David Guetta tornar a pujar, o no? És que la millor d'aquesta cançó... És bona, és bona. Sí, la millor d'aquesta cançó són els pujadors, que estiguen catalans, no? Pujadors, pujadors, pujadors, pujadors! Vinga. Tornem-hi! Tornem-hi! Vinga. I visa... la leche. Bé, va, deixem el David Guetta una mica tranquil, sí, i ara parlem de Jennifer Lopez, que diu que no cantarà el Mundial Jennifer Lopez. Exacte, no, ha dit que no. Per què no? Doncs, bueno, de fet, els motius exactes no se saben, ja que va ser els seus representants que van anunciar que ella no cantaria el Mundial de Brasil, aquest tema que estem escoltant, que és el de Guilar Juan. Bé, un Mundial de Brasil que... Sí, sí, no, va començar a dir, però ara parlem d'algunes de les cançons del Mundial, perquè, Júlia, Jennifer Lopez, finalment, perquè diu que no actuarà a Brasil? Diu que sembla que les causes d'aquesta no actuació són la ruptura sentimental que ha patit fa un parell de setmanes, i que està acabant el seu nou álbum. No està gaire d'humor, aquesta no. No, jo penso que... Bé, aquest tema... Guilar Juan. És una de les cançons que s'han fet pel Mundial, a què passa que no sé si és l'oficial o no, perquè això que t'esculpa... Això és el que vol, perquè, per exemple, la Shakira n'ha fet un altre, que a mi personalment m'agrada més. A mi m'agrada molt les dues, eh? Tinc també en Carlinhos Brown, aquest... D'aquesta cançó és molt impressionant, el videoclip, eh? A mi m'ha impressionat moltíssim, m'agrada molt. A mi m'agrada més aquesta cançó, per un Mundial, que no pas la de Jennifer Lopez. Primer, perquè aquí s'acompanya de Carlinhos Brown, que es nota, perquè aquí hi ha com les percusions d'aquestes títiques batucades... Exacte, sí. ...de Brasil, i després que a mi la Shakira, personalment, m'agrada més que Jennifer Lopez, que a Jennifer Lopez... Li trobo com una mica sossilla. Ah, i m'agrada, el que passa és que potser la combinació pitbull i la cantant Bresilenya i tot... Bé, Jennifer Lopez no és Bresilenya. No, no, no, és que és Jennifer Lopez pitbull i una cantant Bresilenya que no és el nou. Ah, és clar. Sí, sí, van els tres. Bé. Ui, no n'havia sentit amb castellà. Ah, i tampoc... Que l'ha fet en català, també, com el veig per tu. Igual li tiren pedres, ja, eh? Sí, sí, sí. Aquest tema sí que el veig més de l'estiu, eh? Perquè som-hi, que no pas el del sai, que et comentàvem fa un moment. Exacte, sí, aquest sí, aquest sí. Bé, doncs aquestes són algunes de les notícies d'aquesta setmana i ja sabeu que la Júlia Cada Divendres, per acabar el programa, ens porta un disc, un grup de música, una... I avui has optat per un recopilatori, no? Sí, avui he optat per una banda sonora. Que intentem de posar una mica enllunyós? Sí. Faleu-vos una mica enllunyós. Perquè avui ens portes la banda sonora... oficial, eh?, de la sèrie... Pulseres vermelles, oh! Pulseres amunt! Bé, sense cap mena d'adulta, aquest és el tema central, no?, de teràpia de xoc, sense tu. Exacte, de la primera temporada. Perquè has portat avui el CD de... de Pulseres vermelles, quan és una sèrie que ja fa anys, no?, que no... Fa un any, un any. Quan va acabar la segona temporada, no sabem si hi haurà tercera. Va quedar molt obert, ara cosa, eh?, jo... Jo crec que a curt, i quasi bé diria que a menys termini, potser dos o tres anys, jo crec... Jo no sé si hi haurà Pulseres vermelles. Aquí vam tenir una de les seves realitzadores, que és la Patrícia Font, i ens explica que l'acord estava una mica paradeta. I també que, en cas de que tornin a fer una tercera temporada, volen fer-ho d'aquí uns anys quan els nens ingrescuten una mica més. O sigui que... Està una mica tot a l'aire. Sí, sí, sí. En fi, com és que avui has decidit portar la banda sonorada a Pulseres? Doncs perquè portem ja molt de temps fent programa, i perquè ja se m'estaven acabant els artistes, i tothom que sortim tot... M'agrada la criteri. No, està bé, està bé. Home, de fet, perdona, justament... Clar, no és un final, no és un final de temporada, aquest de secció d'avui, però podria ser perfectament, no?, perquè justament, en aquest album i en aquest CD, hi ha un munt de grups catalans i artistes de casa nostra, i la majoria d'ells els hem estat comentant durant aquests dies. Sí, per exemple, ja sou, eh? Sí. Amb el tema mític, vots per tu, eh?, que tot en algun moment va sonar la primera temporada de Pulseres. Sí, quan ballaven, no. No, no, era aquell era el de terapia de xoc, quan ballaven. Quan ballaven, quina? En cantaven? No, la sensació de terapia de xoc. Ah, va. Tu, Júlia, si et proposo un joc, no sé si sabries encertar, perquè tu ets molt fan de Pulseres vermella, la vas veure tota la repetició i la repetició. Si et poso cançons, tu sabries dir-me quins moments de la sèrie es van posar o no? Perquè, per exemple, aquest, vots per tu? No ho saps, eh? Bueno, a veure, et poso un altre, et poso un altre, a veure què està. Saps qui són per això, o no? Era Camins, no? Sí, senyora, de sopa de cabra. Ni idea, eh? No t'ho sabia, és que clar, jo... Si no em fiques de... Si no em fiques d'aiximatge, si em fiques d'aiximatge, et dic... Mira, era el capidultat, el segon, 25 i... Ja, ja, però... No recordes les cançons amb les imatges de la sèrie, no? Perquè, per exemple, aquest tema... també és mític. No et sona? Sí. Tu no has parlat de dret d'aquest grup, aquí, al programa? Ai... Que fa d'estiu, eh? Fa d'estiu. A la línia recta... És una mica labres, no? No, no, no, blaumut, perdó, perdó. Oh... Són els blaumuts. Blaumut, blaumut, perdó. U, adéu. Bueno... Havia escoltat dos segons més de cançó, eh? Sí, sí. Per exemple, aquest tema també va sonar la banda sonora de Pulseres vermelles. També hi ha Antònia Font, no? Sí, ja... Miquel Abres... Xarango, Joan Casar... De fet, també hi ha una cançó del disc de la Marta de TV3. I, bueno, en total, són 34 artistes, aproximadament els que formen al conjunt de tots els dos discos de les dues temporades juntes. I destacant, doncs, la teràpia és això, la de Sense Tu, i la de... Com es diu aquest noi, Andreu Rifer. Andreu Rifer. El fil de llum, que és la primera de la segona temporada. Exacte. Si a la primera temporada tenim el Sense Tu, a la segona temporada hi ha el fil de llum d'Andreu Rifer, que no sé si podem escoltar, perquè ja ve, home, ja estem amb el tema. Exacte. Posem el fil de llum. Oh, mira, feina, ja, eh? Amb les primeres notes. Júlia, que estàs enamorada, eh? Estàs... Estàs aquí amb la C, potser és la primera. La primavera, ja. La primavera, que ja s'acaba, ja s'acaba. Ja arriba l'estiu. Quina feina. Parla de la primavera, eh? Home, aquestes cançons, quan tu estàs passant un mal moment, no tu, eh? Quan passes un mal moment, no? Posa aquestes cançons i, bueno... Ja t'apontes més, eh? Ja t'apontes més, eh? No ho faria igual si jo no fos aquí i, llavors, no esforço a recordar la teva cara al meu davant. La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, et chequi sense pressa, amb respira. Andreu Rivet, eh? Que, de fet, també era un dels personatges, sí, senyora. Era un dels personatges que sortia a la sèrie de pulseres vermelles. Molt bé, Júlia, no sé si vols afegir alguna cosa més a tot això, perquè avui estem a pulseres a tope, eh? Doncs afegir això, que aquesta banda sonora està inclosa en un disc. De fet, em sembla que el que estem parlant ara és només de la primera temporada, i aquest va superar les 30.000 còpies menudes i va ser, doncs, l'omero d'escàrregues a iTunes del país. Avui acabarem el programa amb el fill del lluny, de l'Andreu Rivet, si et sembla bé. I mentre agraïm tota la gent que ha fet possible amb aquesta nanyeria, que portem a sobre avui, a l'aprenya del morro un aplaudiment per l'Andreà, bueno, dels bulletins i dels serveis informatius. També el Dani Martínez, dels Gúnis de Sant Just, que no ha parlat amb ell. Avui hem parlat de coses molt interessants. També amb el Senyor Vanito, que avui hem parlat de les tribus urbanes. També un aplaudiment per ell, l'antiajenda de l'el·licap de Vila, gràcies a ell, i una setmana més. I a la segona hora, amb el Jordi Roca, que ens ha explicat quines són les novetats de cinema d'avui, de la Carsellira, i també amb tu, Julià, com sempre és un plaer. Que vas dir endres parlant de música amb tu. Ai, com emoció, el meu. Que he quedat aquest final amb el... Està sentent. Està sentent per quadrar-ho. Per quadrar-ho. Si hi ha tot el llagrimeta, acabem el programa. I avui acabarem el programa amb l'Andreu Rivet. Avui acabarem el programa amb l'Andreu Rivet. Avui acabarem el programa amb l'Andreu Rivet. Acabem el programa. I diem que moltes gràcies per haver-nos escoltat. Us ha parlat Jordi Domènec, Julià. T'esperem d'hi vendre. I que tingueu un bon cap de setmana llunyó a matar. Vinga, adéu, adéu. Vinga, adéu. Parlem d'aquest jef! Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook! PSI, la penya del morro! De fet, la penya del morro. Som-ho dins d'una hosta, bé. Ràdio Tosper, 98.1. Ràdio Tosper, 98.1. Ràdio Tosper, 98.1. Ràdio Tosper, 98.1. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cop i de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres a divendres, 7 de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com No et perdis tot el que passa al teu voltant. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Per tu et perdis tot el que passa al teu voltant. I sing for my team of eight. I sing a song, I sing a song. I'm a god, I'm a god. I'm a god, I'm a god. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Praise your hands and sing with me. Oh, sometimes stories that was fun for things that lost. And I sing, sing a song. Sing a song, yeah. I'm a god, I'm a god. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Praise your hands and sing it with me. Oh, sometimes stories that was fun for things that lost. We cannot sing. oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Pels punts dels para, minutes mer, Sant Fa, minutes mer, The Red soon you will be. And no you will get over the tree. Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El banks de Sant Just, a Catalunya, es dependen. Josep Perpinyà, veu en bons ulls? Obri el debat sobre l'ús de la casa costa. L'alcalde de Sant Just, dona la raó al portaveu de ciut, Llorén Rey, ha proposat debatre i reflexionar sobre si calen de recar-la on ho no. Però amplia el debat amb el susus que se li podria donar en quesques L'Ajuntament aprova l'allicència d'obres i d'activitats al McDonald's, que es construirà la carretera reial. L'Ajuntament de Govern va aprovar dimecres al contracte que possibilita que l'empresa pugui començar les seves obres per iniciar l'activitat. Sant Joan Solidari organitza avui una nit de swing solidari. Es tracta d'una ballada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camuapa. I demà se celebra la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Una dezena de colles d'altres municipis seran les convidades a la festa que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular, els jardins de Can Ginestar. Bona tarda. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. Per Pinyà dona la raó al portaveu de Convergència Unió, Llorenz Rei, que ha proposat debat i reflexionar sobre si cal enderrucar-la o no per construir la plaça Antoni Mararet al barri centre. L'alcalde Pro ampli el debat als susos que se li podria donar a la casa en cas que es mantingués. Sant Just Notícies Llorenz Rei demanava fa uns dies al Just a la Fusta que es plantejessin alternatives al futur de la Casa Costa i és que ara van projecte que ha presentat l'Ajuntament contemplant la seva conservació. Sentim Llorenz Rei com deia amb l'altre dia al Just a la Fusta. L'únic que demanava era una reflexió perquè s'ha presentat un projecte conservant a la casa, però no s'ha presentat una alternativa. El que deia és presentar una alternativa de com queda amb la casa, com queda sense la casa, quins són els costos de mantenir la casa i quins són els costos d'enderrucar la casa, d'aquest serveixen aquests 300 metres quadrats més d'equipaments, amb un poble que en aquests moments d'aquest tipus anem sobrats d'equipaments i que en suposa no fer-ho. L'alcalde doncs comparteix aquesta reflexió, assegura que rehabilitar la Casa Costa és una actuació molt costosa i que Sant Just ja té equipaments suficients. Comparteixo que el cos de rehabilitació d'aquesta casa per veriu que hi hagi una activitat diguem de pública, o una activitat fins i tot privada que hagis de donar llicència, doncs la rehabilitació té un cos important. I és cert que en aquests moments l'Ajuntament no pot destinar, no crec que sigui una prioritat amb les necessitats que hi ha, doncs destinarà una quantitat que sí que la tenim valorada, és significativa, a rehabilitar aquesta casa. Per l'altra vegada també comparteixo que no necessitem més metros quadrats d'equipaments perquè hi ha altres equipaments que no estan saturats. Josep Perpinyà assegura que és una bona opció obrir el debat al voltant de què cal fer amb la Casa Costa, si han de recar-la o mantenir-la, i a més si es manté quin susus se li poden donar. Primer caldrà establir si serà una iniciativa privada o pública. Per l'alcalde el millor seria una activitat privada perquè una inversió pública comportaria unes despeses molt elevades. Ho ha detallat, Josep Perpinyà. Pública vol dir una quantitat de diners molt important, vol dir mobilitat, accessos, tenir una essència d'activitat a la costa, penseu que jo és una casa on es vivia. Per tant, fem el que fem allà dins, l'escala no compleix, les instal·lacions elèctriques són molt antigues, s'ha de fer reparacions, hi ha nomitats... Tenim unes xifres...