#520 - La Penya del Morro del 19/6/2014

I... Smooth jazz. Uno. Ara escoltes ràdio d'espern. Santonitzes ràdio d'espern. La ràdio d'en Sant Just durant l'avuit puntu. Bona nit! Les coses a la situació diària, endavant. Doncs a Bèrcea fa una estona dos carrils a la péssina, a Montmaló, en Santit nord, està millorant-se, notablement, el trànsit. Encara queden prou, algunes retencions o trànsit molena a l'altor de Mollet, sempre en Santit nord. I l'antitud ara a la Ronda de la Vall d'Aure i Pedro Alves i a la ronda de l'aigua de la cantonist, també han sentit trinitat. Condemnen a 4 anys de presó i una multa de 195.000 euros, l'ex conseller Jordi Ausats, l'Audiència de Lleida, el considera culpable de contrabanda tabaqui, departirem-se a un grup criminal. El president Artur Mas afirma que el discurs de Felip VI no li ha semblat nou, sinó previsible, i que li hauria agradat sentir parlar d'un estat plurinacional i no d'una sola nació. La mare segura, però, que es manté a l'expectativa. El nou rei Felip VI defensa en el seu primer discurs, com a monarca, això, una Espanya unida, però no uniforma una segura que hi cap tothom, i totes les seves maneres diferents a sentir-se d'espanyol. El ministre d'Economia no és partidari de flexibilitzar la disciplina fiscal tal com demanen alguns països de la zona euro, a l'arribada de la reunió de l'eurogrup, Lluís de Guindos diu que no es pot abaixar la guàrdia per la reducció del déficit, s'ha de mantenir la disciplina pressupostària. La desigualtat d'ingressos entre pobres i rics a Espanya ha crescut 8 punts durant la crisi, molt més que a Grècia i Irlanda. De fet, és el país de l'OCDE, on ha augmentat més per la destrucció massiva de llocs de drabant. El conseller d'Interior Ramon Espadaré demana des del Parlament que la societat no caigui en el parany dels grups que justifiquen la violència pels fets de canvies al barri Barcelona i de Sants. L'oposició retreu el títol art d'interior, la gestió de la crisi. Per primera vegada, Càritas Diocesana de Tarragonates, més persones necessitades del país que immigrants, l'alimentació segueix al capdavant de les entitats bàsiques, seguit de la feina, l'habitatge i la roba. Els afganesos, teatre, FTAB, parlen de la seva experiència com a immigrant, a França, la Ronda de Nuit, l'espataca tanca, la deprada del teatre lliure, de Montjuïc a Barcelona, i en esports. I el primer partit del play-off final de la Lliga de Bàsquet, Madrid Barça, sèrie El Millor de Cinc. Avui, al Mundial de Futbol a la Cis-Colòmbia, a la Costa d'Ivòria, a les nou Anglaterra Uruguai i a la Mitja Nuit, Japó-Gressia. Temps més estable amb alguns núvols, poc importants a muntanya i pincelades de núvols, prims que faran que el cel es mantingui lleugerament entelada, molts indrets del país, malgrat tot. Les temperatures comencen a partir d'avui. Un de 100 que tindrà continuïtat als pròxims dies. El que us diem, el resum, el recull de la titular, en aquesta hora, quan passen ara 3 minuts i escatx del punt de la Cinc. En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Us parlo i jo saluc de Jordi Domènech. Des d'ara he fet la set del vespre, això és la penya del món. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bona tarda. També tindrem amb nosaltres la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Bona tarda. M'apuntava abans dels guionistes, i després de tres o quatre mesos era el primer dijous que véns a la penya del món. Oficialment sí, torno als dijous. Què ha passat? Res, que ha acabat el tallet de ràdio que estàs fent. Estàs fent un tallet de ràdio? Jordi, si ho sabies, no estàs en el sorprès. Com t'ha anat? Amb qui l'has fet? Un home així, que és el TET, que té un premi ondes. No recordo el... Carles Andantes. Sí, Carles? Ara he après alguna cosa que puguis aplicar a la penya del món. Reformo la pregunta que puc jo aprendre a través del curs que t'ho has fet. O de mi. Prendre moltes coses i millorar segur, segur. Però això també depèn de... Però quin consell em dones, per fer el curs? Ara has de fer ràdio i així, Jordi, hauries de canviar coses. Estàvem més centrats de Carles i los informatius. Doncs mira, ja t'he trucat al rebre, l'Andrea. Sí, que volia fer l'Andrea, per fer els informatius. Però m'estàs demanant que la valori? No, t'estem demanant que... És molt fàcil. És que no pot fer res ja, perquè ho fa bé. És que no... Cristina, Cristina. No, però és veritat, és veritat. El que estic demanant és que tu has pagat el curs, jo no. Jo, sense pagar, vull aprendre. Vos aprendre, també. Doncs lligam-ho, Jordi, quedem després, a l'estet quan acabi el programa, i et dono uns apunts i unes coses. Home, no, escolta, hi ha alguna comissió, aquí. Avui, al programa, a més a més, parlarem de les diferents modes que han aparegut per Facebook. També tindrem el Sergi Pont des de Nova York, les notícies positives de la Núria Oriol, i a la segona hora, l'espai de comerç local, avui parlarem amb la gent de Carnes for salva, parada de la carn mítica del mercat de Sant Just. Avui ens visitarà també el Xavi Roldant, velconegut del programa i de la casa, que està preparant juntament amb el PowerDevil, una web sèrie de 6 capítols que arrodarà els pròxims dies a Sant Just d'Esvern, i que té a veure amb la festa major. Estan buscant actors, i per això el tindrem aquí, perquè ens expliqui què passa. I amb l'Ernàu Consul a la secció de llibre, tot això avui, a l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La Penya del Morro, un programa amb més Morro de Penya. O, i de més, Penya del Morro. En fi, comencem parlant del més comentat de Twitter avui, Cristina, perquè ha sigut Trending Tobi, coronació del Felip VI, paraureia, el Roll Royce, que és el cotxe amb el qual anaven, plaça d'Orient, el rei Tròspido, també... En fi, Tele5 i rei Felipe, Pau Gasol, que ha estat present a l'acte de proclamació del programa. Home, Jordi, com continuis, per aquesta línia, no cal que faci el Trending Tobi, perquè estàs més o menjar, entre calç diem més o menys com han succeït, no? I a sobre que tu vas fent a punts i de més... No, perdona, jo jo jo jo jo jo, que tu m'escrius. Mai no t'he posat que Pau Gasol hi era a la recepció. Pau Gasol, arturmas i orgullos. Ah, però no que hi era a la recepció. No, però això ho faig, això jo, però ha sigut així, no, Cristina? Sí, en aquest sentit, doncs, destaquem que des d'aquesta mitjanita, amb l'entrada amb vigor de la llei d'abdicació signada per Joan Carles I, Felipe VI és rei, no ha estat prou fins a primeres hores d'aquest matí, quan el Palau de la Sarsola, Joan Carles I, ha imposat el seu fill al feixi de capità general de les forces armades per a escenificar el relleu com a cap sobrem dels exèrcits. Un cop fet, el traslladat del feixi, el nou rei d'Espanya, s'ha traslladat en un Rolls Royce, com ve, es apuntat abans, costudiat per un total de 4.300 policies nationals, més de 2.600 guardies civils i 120 francotridadors fins a l'escors. L'acte de proclamació a l'escors ha començat amb l'acte de jurament i posteriorment amb el discurs de Felipe VI, un discurs en el que ha desitjat una Espanya unida, en el que també ha assegurat que es proposa revitalitzar la monarquia, a més de marcar, com a nous reptes, la creació dels llocs de treball de conservació del medi ambient i el foment dels valors humanistes per eliminar discriminacions, aplaudiments generalitzades després d'aquest discurs, tot i que alguns, la Navitat, és el cas dels primers presidents autonòmics en saludar, el Monarc ha estat Íñor Cullo i Artur Mas, acabada la proclamació al rei s'ha traslladat de nou en cotxe ara fins a la Plaça d'Orient i al Palau Rallal, allà la salutació oficial davant de tot el públic assistent i posteriorment la recepció, entre els quals els assistents podríem destacar cantants com David Visbal i esportistes com Pau Guasola, banda dels representants institucionals. En total, unes 2.000 persones han assistit a aquesta recepció. David Visbal també estava per allà? Sí, sí, sí, sí. Això és increïble. Sí, sí. Què diu la gent a Twitter, per exemple, el locutor de Recu? Quin moral es diu? Crec que ha dit moltes gràcies en Valencià. Un altre comentari, és l'Isabel Sant Sebastián, diu a la recepció del Palau Rallal se sentia calor, calor literal i calor en suport al nou rei, que afronta el repte de la Unitat d'Espanya. El Sapoal Marcos diu Ípic Cultura, la dedica al cotxe en el que anava a Felipcise, va ser un regal de Hitler a Franco. La dada era un Mercedes, això és un Rolls-Royce. La Sofia Banyuelos diu, Leonor i Sofia, dos nenes de 8 i 6 anys, han demostrat avui més educació, saber estar, cames i urcullo, amb el hashtag Coronació Felipcise i Felipcise. I hi ha la Sandra que diu a Twitter. M'explicais què fa Pau Gasol en la programació del rei. Jo també, jo també m'ho he preguntat. Pau Gasol només i tota la resta que... Jo pensé que potser t'hauria de ser príncep d'Esturias o alguna cosa, però no, no em sento. Bueno, alguna cosa més, Cristina? No, bueno, podem destacar més coses, ja n'ha hagut... No, no, si no hi ha res més, no, eh? Si coses ja n'ha hagut un munt, en tot el matí, ja n'ha hagut tres detinguts a Madrid per exhibir en aquest cas banderes republicanes, el príncep Felip ja és portada al compte de Twitter, de la Casa Rallal i, en aquest sentit, que ha estat un dia molt llarg per tothom, periodistes, milers de persones que s'havien acreditat per Nari, per cert que hi havien problemes amb aquestes acreditacions, perquè van haver moltes hores d'espera, i a més es veu que es van quedar sense tinta a la impresora i van haver de dir problemes, però van de això al principi... Molt bé, el servei de premsa de Casa Rallal sí que és molt bona d'en tinta, però tenen diners per uns rossets, eh? Sí, tot i això d'estarcar com a l'últim apunt, i és que hi havien bastantes persones a la plaça del Palau Rallal, on s'ha fet la recepció, no?, quan el riu ha sortit a saludar, tot i que durant el recorregut que ha passejat per Madrid, en aquests rossets, com apuntaves doncs, sí que molta gent per Twitter apuntava que hi havia molts espais buits. André Auendoi, les notícies de Sant Just de Tant... Oh, yeah. Bé, efectivament, parlem d'obrir una carpeta de les dues que passen a Sant Just, la comitiva Rallal no ha passat, eh?, per la carretera Rallal, però han passat altres coses al nostre municipi. Per exemple, el president del Partit Popular, Sant Justen, que avui ha passat per Radio Desvern, i que creu que l'equip de govern de l'Ajuntament no ha gestionat correctament la transferència del sostre de l'avall al sector de Torra Arranca, ara en parlarem, i també parlarem de diferents qüestions culturals, com per exemple l'expresió que aquesta tarda, si n'ha hagut una, ha caigut inestada la mà dels alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques. Malgrat tot això, comencem parlant del nou debat que hi ha avui sobre els usos del Parc de Collserola. Un d'herbres, un color, Albert. Uns pulmons al Parc de Collserola. Albert, que és la barreja entre el blau i el roc. Tu mateix ho has dit. Està acollirà la segona sessió de debat obert per tractar en aquest cas qüestions urbanístiques, com ara els vials i els usos de les masies. Les propostes s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial de Collserola, que s'està redactant actualment. No té més informació, vestida de Guàrdia Forstal. Andrea, bueno. Sí, com cada dia que hi ha endavant d'aquest tipus. Actualment s'està redactant el Pla Especial d'Usos de Collserola, que ha regd un equip redactor de la Generalitat, i ara és moment de fer propostes i sugeriments per incloure'ls en aquest pla. Són unes propostes que només pot fer l'Ajuntament directament. La Generalitat i per això convoca aquestes trobades ciutadanes per copçar les seves inquietudes sobre el parc natural. Entre les qüestions que ha extractat avui es troben els usos de les masies al parc. Per exemple, quines funcions podríem fer que les masies de Collserola tinguessin més rendibilitat, d'altra banda es parlarà dels vials a la Serra, i entre ells d'un que estava previst fer, entra a Can Mèlic i Mas Lluï. Des del no sépacologistes de Catalunya, també es proposarà incloure'cambiós que el parc natural de la Serra de Collserola, i a banda d'aquests temes, també es parlarà de les portes d'entrada de Collserola, d'equipaments a la Serra i Serra, moment, per preguntar-se si hi ha algun lloc de la Vall de Sant Jos que mereixi una protecció especial. Tot plegat es debatra avui a les 7 de la tarda, a la sala Aigidor Consulta Can Ginestar és una associ oberta, i si voleu consultar els documents i la informació que es tractarà, que la podeu trobar a l'espai participat del web SantJos.cat. Doncs queda dit, parlem ara del Partit Popular de Sant Jos. Pepè, Pepè, Pepè, Pepè, Pepè, a Sant Jos, a Sant Jos, també jo, Pepè. Bé, atenció, perquè el president del Partit Popular de Sant Jos creu que l'equip de govern no ha gestionat correctament la transferència de la sostra de la Vall al sector de Torra Blanca. Què vol dir això? No ho sé, ens ho explicàvem, Andrea. El de Reple va aprovar el trasllat a aquest sector d'uns terrenys edificables previstos inicialment a la Vall de Sant Jos. Andrea, posem-nos al dia el que ha passat. Sí, us posarem una miqueta en antecedents, no sé parlar. Recordem que per què en tangueu, evidentment, per això després de l'informatòstic va bé, doncs quedem-hi, m'ho expliques. Doncs recordem que l'any 2004 va desenvolupar un conveni amb els propietaris de la Vall de Sant Jos per tal de no edificar-hi en el marc del Pla General Metropolità, en l'àmbit de la Vall. La modificació d'aquest pla General Metropolità es va aprovar l'any 2006, determina que el sostre residencial total que es pot edificar és de 80.000 metres quadrats, dels quals més de 34.500 es concretaven en quatre sectors. El més gran, que és del sector caràtera reial Torra Blanca, el camí de cancant de l'Ei, el sector rosa sensat i el sector canmodolell. El PGM també apuntava que els 45.000 metres quadrats restants es transferirien a d'altres indrets dins de l'àmbit metropolità com a Sant Adrià del Besós, però els propietaris de la Vall van presentar legacions i es va decidir no portar els terrenys allà. Finalment, però, a 20.000 metres quadrats aquests 46.000 es samplassaran el sector caràtera reial Torra Blanca en lloc de Sant Vicens. I segons Oscar Hill, el president del Partit Popular de Sant Jos, aquesta és una qüestió tècnica i complicada de tractar, però necessària, recordem que el seu partit es va abstenir en aquest punt al darrer ple, i, entre altres coses, per la manera com l'equip de govern es faria els propietaris que havíem presentat a legacions, tot i això considera que és un pla que s'ha de fer, però no de la manera que ho va gestionar l'equip de govern i, per tot plegat, el PP i Ciu van decidir abstenir-se en aquest punt. Bé, doncs queda dit que anem de qüestió. Passem a la plena cultural. ¡Sí, sí, que bonic! Que bonic! Són els alumnes dels cursos municipals plàstiques que ha quedat en aquesta cançó. ¡Sí, sí, sí, que bonic! I de què diu la lletra? Doncs parlen dels extrems, eh? Que són els conductors d'aquestes obres que, a partir d'avui, es poden veure a Can Ginesta. Pràcticament tot el despais de la casa de cultura acolliran l'exposició de final de curs dels alumnes de Sant Just. André, bueno, no sé si he tingut temps de fer una passejada i veure algunes d'aquestes obres, però que sàpigues que, a partir d'aquí una estona, ja les podràs veure a Can Ginesta. Molt bé. Pujar la música. Doncs els treballes a l'alumnat dels tallers d'ars plàstiques un any més s'exposen a Can Ginesta com una manera de celebrar la clómenta del curs i, a aquest any, el tema de les obres amb totes les disciplines artístiques que es fan a Can Ginesta, que són moltes, ha estat els extrems. Una de les responsables dels cursos d'ars plàstiques, la Puri Martín, explicava que tenint en compte que l'any passat el tema de les obres va ser el color blanc, doncs aquest cop el contrastil impacte que causarà l'exposició és molt destacat, per tant, tinta molt bé. Avui, sinegurar aquesta mostra de l'alumnat dels cursos d'ars plàstiques serà una mostra representativa de la gran quantitat d'obres que han fet allà de tot el curs i sinegurarà dos quarts d'avui del vespre, el celler de Can Ginesta, tot i que hi haurà un munt de peces distribuïdes entre altres a la biblioteca Joan Margarit, el vestíbul, el cim i a la sala punent, i si no en podeu anar avui, doncs que s'apèieu que teniu temps per visitar-la fins al dia 7 d'agost. Que bonic, no? I que vocal i tot plegat. Doncs quantes obres ho has comentat o no? No ho sabem. No ho sabem. Moltes. Moltes. Moltes. Moltes. T'has podut veure a Can Ginesta. En fi, ja sabeu que tenir un mes informació de les coses que passen a Sant Just Desbert, ara mateix, a rabidesbert.com, i a partir de la set, els anjos notícies d'edició vespre. Andrea Bueno, moltes gràcies. Que vagi bé. I que tinguis una bonica tarda. Igualment. Bona tarda. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, amb aquest ambient que hem creat aquí, amb totes pètals, que s'ha tret la Cristina de la butxaca, i l'està repartint, i l'he tirant per l'ocutòria número 1. I tornem després... Que he fet un gust de màgia, també. Ah, també? Pel mateix preu. Oh, quina sort. I d'aquí uns moments, Cristina, parlarem de diferents modes que han aparegut a Facebook últimament, perquè... Com la màgia, que apareixen i que se apareixen. Ah, molt bé, molt ben lligat, eh? El curs, el curs... Ah, bé, bé. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dir jo us a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluxo, cultura mà. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d'època. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan ho havia al meu germà. Ell es veu que va amb rellisca i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no convia. T'ho va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat i informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i és a Grails i a Grails i aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5 i 20 dies de la tarda, culturement directe. Gràcies per escoltar-nos. Una estona més que us podeu fer-ho a través de Ràdio d'Esvern, la Ràdio Tradicional i Comencional, el 9 8.0 FM o a través fins i tot de la webcam de ràdio d'Esvern.com que es veu al locutari número 1 i també l'estudi on ens veureu fent el programa. Passa Cristina, m'ha passat una cosa últimament, i és que he anat... Bé, jo tinc Facebook, ja ho faig. Et tinc, que et tinc. I vaig veure que hi ha molta gent que ara s'envia com reptes, com missatges, a través de Facebook, no? S'han de pagar mariscades, s'han de mullar... Però ara t'enteres, jo. No, ja fa dies, ja fa dies que està bastant. I mesos i anys, però això no comença d'ara, eh? No, home. Ah, no? Ni molt menys, ni molt menys. Vaja, ho dic perquè vaig pensar... Mira, li diré la Cristina, que t'agrada molt el tema de les nostres tecnologies i les xarxes que aporta el programa. Dic, a veure si tens alguna cosa. I efectivament, no? Has fet un treball d'investigació sobre els tipus de jocs que hi ha actualment a Facebook. Sí, abans d'això, però m'agradaria que tornéssim una mica a la vista d'en Raira i fer un recordatori perquè sembla que fa molt, però en veritat no fa tant. I recordes que més d'alguna vegada aquí al programa havíem parlat del Neknominator. Del Neknominator, sí, em sona, què era? El Neknominator, si no recordo malament, crec que era que a través de les xarxes socials, entre amics, s'adnominaven, en aquest cas, es rataven, hi havia, doncs, o de veure alcohol... Sí, però a través d'un vídeo al YouTube. Sí, però que també el penjaves a les xarxes socials, i a partir d'aquí, els reptes entre els amics. També recordem que va començar aquella moda, també, dels polvos, o bé de Coca-Cola, o de cacaulat, o polvos... Així, de qualsevol cosa, no? Que te'ls prenieus, havies de veure, que això et provocava una tos, i estaves tota l'estona tosint i traient els polvos, i també la gent es grava fent aquest tipus de coses, i ara, com ve dius, Jordi, arriba unes noves modes, com sempre, passen unes i arriben unes altres. En aquest cas, què volem trobar avui dia per les xarxes socials? Sobretot a Facebook. La primera seria la que més he vist jo, personalment, i és que la gent... Aquesta m'agrada, eh?, ja t'ho he de dir. Seria que la gent, doncs, ha repte a fer esport. Ah, molt bé. Sí, se suposa que tu et graves en un vídeo fent esport, ja sigui corrent, amb bicicleta, nadans, si tens un mòbil que es pot mullar, en aquest sentit. Doncs, i, bueno, t'heu d'agravar una estona, i un cop pares de fer l'activitat física que estaves realitzant, i dius, aquí he fet jo la meva activitat, i dius, els meus nominets són, i nomines, doncs, a dos, tres amics, els que vulguis, que facin, en 72 hores, ni més ni menys, abans de 72 hores, aquestes persones s'han de gravar fent esport, alguna activitat física, i penjar-ho a aquesta xarxa social on tu els has nominat. En cas que no ho fessin, doncs, aquesta persona, o les persones nominades que no compleixin el repte, els haurien de convidar a la persona que els ha nominat, a veure una mariscada o un sopar de luxe, això ja ho posa i ho determina cadascú segons el presopost que tingui. Però no és l'única, Jordi, que ja... Perdoneu que la gent no fa això, o sigui, si perd, paga la mariscada. Mira, això no ho sé, perquè jo crec que la majoria de gent intenta no perdre, és a dir, a confiar el repte, perquè en dos dies no t'exagero, però he vist unes 50 persones que han fet reptes d'aquest tipus, més que res, per no pagar una mariscada. Sí que és cert que potser hi ha algunes persones que diuen, mira, no penjaré la foto, no et convidaré una mariscada, però si vols una cervesa sí que et convido, en aquest cas. És una cosa més com excusa, també, per jugar i tal. De fet, per exemple, hi ha el repte aquest que no s'ha escomandat, que és el de penjar una fotografia quan érem nens, no? Sí, és el següent. I si no l'apengis, també has de pagar un sopar, una cosa per l'estiu. Sí, en aquest cas era el següent. Jo crec que és una mica l'evolució del que seria el de fer esport. Va ser el primer que vam poder veure les xarxes socials. En aquest cas ja passem a conèixer-nos una mica més, més uns d'aquestes xarxes socials que permeten, doncs, parlar amb les persones, els uns i els altres, justament amb els amics i conèixer més, saber més d'ells que fan en cada minuta i a cada segon. En aquest sentit, doncs, la persona el que ha de fer és buscar una o més fotografies de quan era petit, no? I penjar-les a la xarxa social. Doncs la mecànica senzilla, la de sempre, no? Una persona nomina-t'ho i tu has de penjar la foto, dir, nombrar en aquella persona que t'ha nominat, aquí tens la meva foto de quan era petit, i nominar l'hora a dues o tres persones més que penja la foto. El temps de durada per als nominats, el mateix, 72 hores, abans d'aquestes 72 hores, haurien de penjar la seva fotografia, i, en cas contrari, convidar a un sopar a la persona que els ha nominat. Bé, per exemple, hi ha bromes fins i tot, o sigui, això és una mica com es diu, rínxol, el rínxol, perquè hi ha una fotografia que també circula per internet que diu, soy Jordi Hurtado, y esta es mi foto de niño, i es veu el presentador de la televisió espanyola, bastant jove, diu, ahora nomino a Cleopatra, Julio César, Jesucristo y Matusalén, a subir una foto de cuando eran niños, o me pagan una cena. És una mica paròdia i ironia amb el tema de que Jordi Hurtado, com ja sabem tots, és inmortal. Volguis o no, Jordi, la veritat és que aquest tipus de modes i reptes, igual que tenen moltes persones que s'apunten, i tenen molts detractors i molts comentaris, que en aquest cas no volen ser nominats, un d'aquest seria el meu, i per favor, des aquí demano que ningú faci cosa d'això. Doncs no venem-la. No, Jordi, perquè ja et dic que seré la primera persona ni paga res. Sí, perquè no. Doncs digue'm, Sosa Jordi, però no ho sento. Ah, és de fer-ho, és de fer-ho. Mira, sí, és fer esport, encara, perquè crec que és una cosa positiva, i que va bé a les persones, però a qui li interessa veure'm de petita? A mi, a mi. Doncs ja te l'ensenyaré després en privat, però no és necessari publicar-ho. Basta perquè diguis que no, perquè la gent ja ho volgui fer-ho. Jo tinc un problema, ningú et diria res. Això sí. Per cert, tenim el tema de córrer, d'enganxar fotos de nens, de quan érem nens, i hi ha alguna cosa més, Cristina, de reptes d'aquests a Facebook? Jo crec que és una de... no de les més bèsties, però dins de la normalitat, perquè ja el Neknominator no trobo ni... Bueno... M'estalviaré l'adjectiu que anava a dir. Millor, dins de les coses normals, trobo que seria una de les més bèsties. Consisteix, doncs, a nominar una persona, cada fotre, dins de la dutxa, o en un pati, una galleta d'aigua freda per sobre, vestit. Com, perdona? És a dir, la mecànica és la mateixa. Tu et nomina una persona, tu has de fer el repte abans de 72 hores, sinó has de pagar un sopar de més. En aquest cas, la prova consisteix en que tu has d'anar a la dutxa, o a un pati que tinguis a casa, o a algun lloc, però t'has de mullar amb aigua freda. Aquí la cosa és que jo no sé com comproven que l'aigua està freda, però si suposa que has de confiar en les persones, no, i creure't que és freda. Si suposa que et fiques dins de la dutxa, vestit o vestida, pot ser el pijama, pot ser... Has de portar alguna cosa al damunt. No pots anar sense roba, i tampoc crec que ho penji ningú, a les xarxes socials, però... Llavors, tu et fiques dins, i amb la dutxa et tires aigua per damunt, que sigui freda, et graves uns segons, si és un minut, mira, un minut, no? Em fet la prova, i després, a congelat de fred, se suposa, perquè l'aigua és freda, nomines de les persones que vulguin que facin aquest repte amb tu. Molt bé, doncs, escolta, aquest són algunes de les qüestions que es porten ara mateix en repte de feis, molt de gent que diu que estàs fent aquesta gent, se'n fan això. En fi, dos quarts de cinc de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí és moment que connectem amb la Núria Oriol i les notícies positives de la penya del Morro. ... Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics, la seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy, cada 18 hores de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, fluzo, segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranió encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà i es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia, tothom va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Acord. 5 i 32 de la tarda. I ja tenim el telèfon a la Núria Auríol per parlar-nos de notícies positives. Bona tarda, tarda! Bona. Bona tarda, bona tarda. Benvinguda. Bona tarda... Bona... Bona tarda... T Molta. Bona tarda... Bona tarda. I t'emportarà. Bona tarda... Bona tarda... Bona tarda... Estava amb boureta. Estava amb entusiasmada, dient, va, xicha, i vaig tovar-me... Sí, sempre ho fa, Núria, però jo estic acostumada. Estava en talla. Estava en talla al rotllo. Jo estava en talla al rotllo. Ara jo tallo el rotllo. No, no, no, perdona, està molt equivocada. Perquè feia massa temps que no intercapiava menjar-hi. Per res, us deixo dos minuts perquè us poseu el dia de les coses que heu fet durant aquests mesos. Doncs mira, Núria, aprofito, ja que per una vegada el Jordi em deixo parlar. La Jordi, perquè m'ho deixes. Mira, Núria, t'explico que he estat durant 4 mesos. Veus, Jordi? Calla, home, calla. Sóc una obra, sóc una obra. T'explico, Núria, que he estat durant 4 mesos fent un taller de ràdio amb el Jordi Basté. I res, que el vaig acabar la setmana passada, crec que va ser, si no recordo malament. No, l'antari, perdó. I bueno, a partir d'ara ja puc tornar als dijous a apenyar el morro, que us he trobat molt al faltar. Tot i que he après molt el taller, però us trobava molt a faltar i necessitava estar aquí als dijous, també. I posarem el dia i escoltar el teu riure, Núria. Ah, gràcies. A mi m'encanta tornar a sentir la teva veu de dò. Me n'alegro, Núria. Què ens expliques, avui? Perquè el Jordi mira, estan al mov... Si el vellessis... Si el vellessis, no? Sí, estarà passant de tot, eh? Se'n va d'un extrem a l'altre. Hauries de quedar un dia a ell. Perdona, perdona, ja està. Hauries de quedar un dia a ell. Perdona, perdona, us heu propret el dia, ja o no? Doncs has donat dos minuts, Jordi, el seu complert, eh? I la Núria també. Doncs ja està. Entrem a matèria i no he tornat, estàs una cosa. Escolta, parlem d'un projecte de geolocalització de places d'aparcament per a persones amb discapacitats que ha guanyat el Tartup For Cities 2014, que és un premi que han donat, no? Sí, senyor. Sí, senyor. I home, ja que és un premi he pensat, doncs estaquem-ho. Digue-me parlada de notícies positives mai tan ben dins. I home, és que és una idea original. És a dir, que aquest premi el voten diverses, o sigui, sobretot els ajuntaments que conformen el jurat. Aleshores, va rebre la major part de vots d'ajuntaments que més a més estan disposats o interessats en poder-lo dur a terme, que faci realitat en el seu propi municipi. I és clar, una iniciativa molt pionera, molt pionera. I està promoguda, sí, per la xarxa de ciutats intel·ligents. Mira, aseu que hi ha ciutats que són curtetes i altres que són intel·ligents. Home, n'esperem que Barcelona sigui intel·ligent, no? Sí, jo també, no, estic segura, estic segura. En aquest sentit, també, és a aquest geolocalitzador de places d'aparcament, suposo que serà molt útil per a aquestes persones, que tenen segons quines dificultats per al tema dels vehicles i aparcar, i demés. Sí, a més a més, fixeu-vos que ha estat concebuda no només en una pàgina web sinó en una aplicació mòbil gratuïta. I d'aquesta manera, aquestes persones poden localitzar aquestes places d'aparcament i ja està, fins i tot, o sigui, quan ja estan pròxims al lloc on volen aparcar, i d'aquesta manera, doncs això. Elles tenen ja molta més facilitat per dirigir-se directament i no haver de donar tantes voles. I el que s'està buscant és que algú patrocini places específics per a les persones discapacitades a través de la plataforma web, buscant, per exemple, comerços locals, sobretot, si aquestes persones, doncs, és això que van a fer alguna adquisició, alguna compra, doncs que llavors no hagin de pagar aquest tipus de places, perquè es tractaria de poder aprofitar espais que ja existeixen, o sigui, és això, optimitzar els recursos al màxim nivell. Doncs, escolta, una bona notícia, la primera de la tarda. La primera de la tarda. La segona és que l'associació WB i WF, que ara ens explicaràs quines sigles són. Sí, sí. Estàs parant, tu, Núria, el Jordi, perquè s'ha quedat, que no sabia quines eren. Quina sigles són, d'WF? És aquella que tenen un panda, de logo. Clar, sí. Però, vaja, no recordo quina, a què fan referència, el nom. Aconsegueix que la patrolera Soco abandoni les prospeccions en el Parc Nacional de Virunga a Uganda. També una bona notícia. Molt. Perquè tu ja saps que, home, era un patrimoni de la humanitat declarat per la UNESCO, i diguem-ne que la patrolera britànica, és britànica en aquest cas, faig esment d'això per obrir que una mica els ullens Soco, doncs no li havia donat cap mena d'importància. Llavors, esclar, aquestes sigles són les de World Wide. World Wide fan. Sí, exacte. En el món, la vida salvaixa. Correcte, correcte. Doncs la veritat és que, clar, el director d'aquesta entitat internacional, que és molt important, quan s'impliquen projectes, diguem-ne, té com a... Ells s'impliquen més en projectes de terra endins, i té tant de pes, com diríem, una dream piece, per entendre'ns en el món del mar, no? Dels oceans, doncs ells, en terra xuta, té aquest pes. Doncs ell ha declarat que era una gran victòria, que havien fet un esforç extraordinari, que sí que havien pogut treballar amb alguna part, no en tots, de funcionaris governamentals, activistes locals, i centenars de milers de seguidors de tot el món, per acabar amb aquesta manassa imminent, que era que realment estires endavant la prospecció, o sigui, l'exercció de petroli, es va començar primer en una queixa a l'octubre de l'any 2003, vull dir que aquestes coses porten recorregut, perquè es va considerar, la van enganxar dient, està violant les seves propies directrius, diu en el sentit que diu que amb la seva responsabilitat social corporativa vol impulsar el que és la sostenibilitat, l'equilibri, l'ecologia, l'amor dels animals, etcètera, i diu i no ho està fent perquè entra saco amb un parc nacional, i un patrimoni de la humanitat, i a partir d'aquí es va venir un pols, un pols bastant dur, però com que van poder demostrar els greus d'anys ambientals que anava a provocar l'extracció del petroli, doncs, finalment, els hi han donat la raó i socó, de moment, es retira. Home, en aquest sentit una llàstima, que triguin tant per algunes coses com aquestes, i per d'altres, siguin tan ràpids, amb la llei. Per aquesta part tot això sí que caldies el que tu apuntaves, no, Núria, justament que almenys, en aquest sentit, doncs han aconseguit, que el parc nacional de Virunga doncs queda intacte, no, i no... no s'hi implanti, ahir, doncs, una patrullera i demés, i, bueno, doncs, conservin una mica, no, de la naturaleza. És que hi havia 216 espècies de plantes i animals que només es poden trobar ja, que ja no troben en cap altre punt del planeta. Entre altres exemples, eh, és un, també, un dels pocs santuaris, per dir-ho, també, dels goriles, etcètera. I bé, tot això estava totalment i absolutament amenaçat, però s'ha guanyat, s'ha guanyat aquesta batalla. Bé, doncs, escolta, parant d'altres qüestions, com, per exemple, de l'Hotel Mas de Torrent, que ha commemorat els 25 anys amb la logració d'un vi. Mira, a veure, és a fer la notícia, perquè és un hotel que està cap a l'Empordà, eh, i llavors, doncs, ha aconseguit arribar els 25 anys molt bé, i llavors ha agafat amb el Seier Perelada i va decidir, clar, ho va pensar uns anys abans, eh, que ho voldria celebrar creant un vi propi. I és el que ha fet, ha creat un vi propi, i ja el llença en motiu dels seus 25 anys. A mi el que m'ha... o sigui, un hotel que, doncs, celebra anys, i suma anys. Després suma esforços amb un Seier d'aquí, de la casa, del país, i després que pot aconseguir un vi extraordinari i es pot oferir, doncs, un nou vi dintre de tants vins boníssims que nosaltres tenim, no? I em va semblar que tot això en conjunt era molt bonic per donar-li una bona notícia. I tant, i tant. I més, quan la situació en la que estem actualment, doncs arribava 25 anys, avui dia, amb així, no?, amb aquest èxit, i puguem fer-ho, ja és tot un repte, no?, com parlàvem abans, i una lluança per aquest hotel. Exacte. La lluança, la idea de fer una... perquè pot, ja entenem-nos, ja ho entenc, que ja n'hotelets més petits que potser no poden ficar-se en tot el que és el procés de crear un 19, però és bonic, eh?, llançar un 19 i donar vida al Seier, etcètera. O sigui, és tot un conjunt d'un canal amb esforç, però que desembocen molts resultats positius que més impacten positivament en la gent de l'entorn. Directament, a més, directament. Bé, i acabem avui les eleccions d'emplicis positives, com cada setmana, amb una petita reflexió. Avui vols parlar dels pensaments, eh?, perquè cada pensament, tu dius que poden arribar a canviar el nostre... Bueno, que poden arribar, no, canvien el nostre camp bioelectromagnètic, i que, a més a més, està comprovat, això. Sí. Què vol dir això, Núria? Si tu ets una mica... A veure, sí, primer, el nostre camp bioelectromagnètic. Això ja m'interessa a mi. Tenim com poders, no? Tenim un camp bioelectromagnètic. Home, però la necessitat aquesta, no quan t'ocas alguna cosa i se't posen els pèls així, copant damunt del cap, no? És això, és això, no ho sé. No ho sé. Arriba a nosaltres, però no en tenim ni idea. No, amb vosaltres, amb vosaltres. Perquè m'ha encantat com s'espresava el Jordi Sabadell. Escolta, m'encanta, digue'm tal. Mira, saps què passa? M'encanta, quan estic llegint llibre, que han escrit científics i, a vegades, altres tipus de llibre. No és que estigui només obsessionada amb la ciència, però hi ha un llibre que ha sortit molt recentment que l'ha escrit una enginyera industrial i doctora amb biomedicina, no? I es diu ella Anna Maria Oliva. Llavors resulta que hi ha begut de les investigacions que va fer un doctor amb física i catedràtic de la Universitat de Sant Pestasburg, que era el doctor Korochoff, i que confirmaven que el biocam, psicofísic, és visible com imatge electrofònica. I així que ara sembla que parlo en xinès, però m'explico què és veritat, Jordi, que es pot captar amb censor i veure, llavors, a l'ordinador realment com una energia que ens envolta, que és veritat que està composta, composta per als mateixos components de la llum. Això és un electrofotón, elèctrica. Si senyor, o sigui, que els dos deia la veritat, el que passa és que jo us ho volia especificar una mica més, però és veritat, nosaltres tenim un camp magnètic i elèctric, i ara això es pot captar. Cosa que impacta, perquè... I com es fa això de captar allò? Mira, diu que hi ha un ordinador, un programa, un software especial, tu col·loques els teus dits allà sobre, en el lloc on et tenen marcat, i llavors fa una lectura, i a partir d'aquesta lectura llavors apareix la teva imatge que apareix en un color blau, així, i aleshores l'energia teva electromagnètica del teu voltant, la que tu hi radia. La que hi radia. Hi ha una càmera de fotos, que algú la vam parlar, que fa una foto a Laura, que no sé si té alguna cosa a veure amb això. Doncs una mica sí. Ella no em diu aure, ella, com que és científica, en diu el camp electromagnètic. D'acord, i depèn de l'estat amb el qual et trobis, tens o no, i radiaràs un color o un altre, no? Sí, i la veuràs més forta, i més diguem-ne com hi radien cap fora energia, o més fluixa. Ella, per exemple, ha demostrat, i ja es veu en fotografies, que ha fet, doncs que si ens fan una trucada del telèfon mòbil i l'agafem, resulta que passen diverses coses, però coses que passen. La trucada del mòbil li afecta el nostre camp electromagnètic, i d'entrada perdem una mica d'energia. Però aquesta mateixa perda d'energia, si ens donen una bona notícia, resulta que queda compensada en l'acte. Però si no és una bona notícia, que problemes, algú que no sé què, un pesat, una pesada, no sé quantos, aleshores aquesta perda d'energia queda reflexada en la fotografia. Scientificament és com si el mòbil altera el nostre camp. Llavors, és el mòbil o és el que et diguin a través del mòbil? Ella, segons ella, és el mòbil, però com que ella també demostra que amb els pensaments canvia el camp electromagnètic, ella diu que allò que sempre diem el pensament més positiu, les paraules més positives, doncs consigueixen reestructurar més ràpidament la situació que és el mòbil, el que provoca, però igual que si nosaltres... comencem a pensar en positiu, que si nosaltres ens parlem en positiu a nosaltres mateixos o als altres, això va fortint el nostre camp electromagnètic, i som més imunes a que altres camps electromagnètics ens puguin perturbar, perturbar la nostra mateixa aura, com deia el Jordi. I m'ha semblat que era molt maco que ho pogués calibrar ja un programa de software, no que digui, per exemple, com si tu t'adreces als altres i dius com hem fet nosaltres, em fa il·lusió sentir-vos, però ho dius perquè és veritat i tal, ja ho estem creant un tipus de connexió que ens dona més pau, ens dona més alegria, i a sobre la nostra aura és com si... té colors més brillants i s'expandeix, per dir-ho. Núria, ara que parles dels colors, de quin color són? Perquè és que no... Diu que treballen, més o menys, sobretot l'espectre dels colors així, com des del blanc, podrien agafar fins al negre, i llavors pel mig tindríem grocs, tronges, vermells, blaus, verds, violacis, i llavors, generalment, hi ha bastanta predominància de blaus i verds quan està molt sana i relaxada, i canvi, quan està irritable, predomina més el vermell, i quan està depressiva, molt gris i fins i tot negre. I el violeta? I el violeta, bé, diu que també és un estat d'ànim molt positiu, de canvi, de transformació. I llavors, a partir d'aquests colors, quan entenem del color, se suposa que tens un estat d'ànim diferent. Quan canvien aquests colors? És a dir, en un dia poden arribar a canviar quantes vegades? Moltes, moltes. Exacte, Jordi, moltes. Sí, si nosaltres... Però si estàs estable, no, no, se suposa... És que ningú s'estapa tot el dia. No, però normalment sí, però una persona, a veure, potser alguna persona li poden canviar. Jo què sé, fem vegades el dia, i una altra pot arribar al miler, m'ho invento, no tinc ni idea, però... Clar, jo tant d'idea no tinc, però et diré, si tu no et sents alterada amb negatiu, et diria que no te deu estar canviant gaire, al teu camp, electromagnèdic. Però si tu, i al contrari, reben bones notícies, o se'n tinta de bon humor, etcètera, més aviat, fort i maco. Però si tu et sents amoïnada, si tu et sents de caiguda en un moment impacient, que t'enfades, que sempre ho he dit, tot això és natural. Això és natural en l'ésser humà, doncs en aquests moments hi ha canvis. El que passa, que amb quina rapidesa ens reposem en veïs, aquí ve quan hi ha com una certa habilitat per reposar-se d'aquestes dificultats, adversitats o situacions incòmodes. Molt bé, doncs Núria, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per la setmana més. I en retrobem, dius que ve. En retrobem, escolta, que va aquí tot molt bé. A tots, cuideu-vos molt. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. Dóna'm el punt de la ciutat la tarda i connectem, com cada dijous, amb Nova York. Què, no t'ho pensaves, eh, Cristina? És que avui estic molt a l'espectativa, és el meu primer dijous, i llavors estic, no sé molt bé on estic. Estic a l'espectativa. Sergi Pons, que no sé si el tenim a l'altra banda del luceà. Sergi Pons, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda en directe des de Nova York. Avui crec que no es deu parlar de gaire cosa més que del nou rei Felip VI. Doncs jo no seré menys i portaré una graneta sorra a convertir aquest tràngul en una mica més insuportable, encara. La Marató de Nova York ha rebut el premi príncep d'estúries dels esports. Diuen que pel seu esperit integrador, de l'esport professional i de l'esport amateur, i també per haver-se convertit en referència internacional. No sé si estava al cas d'aquesta notícia que s'ha conegut aquest matí. Per fer-ho, la prova atlètica ha hagut de superar Mireia Belmonte, per exemple, o les seleccions espanyoles duques sobre patins i Water Polo fa venir una competició ben estranya. No sé si l'han fet a la piscina, a la pista duquei, o què, però vaja. Una competició ben estranya en què una roba esportiva s'ha d'enfrontar a esportistes o a equips. Sembla ben estrany, però bé. En qualsevol cas, el príncep d'estúries aquest any ve cap a Nova York, ve cap a la Marató de Nova York, que obtindrà una petita estàtua dissenyada per Gaudí. Estil Gaudí. I també un premi metàlic de 50.000 euros, suposo que no els anirà malament per comprar les ampolles d'aigua, per exemple, de la temporada que ve. Però crec que aquesta notícia tindrà més aviat poca repercussió a aquesta banda de l'Atlàntic, on la gent està més pendent d'un altre esdeveniment esportiu a aquests dies, en un dia de futbològia. En funció del partit que jugui cada dia, la ciutat es tanyés d'un color o d'un altre. Colòmbia, Brasil o Mèxic són els equips que tenen més claca i la selecció dels Estats Units, almenys de Nova York, aquesta és la sensació que a mi m'ha donat, no acaba d'esperar gaire les emocions ni simpaties. És més, sembla que els americans d'opció més aviat reneguen del combinat nord-americà i treuen l'orgull del seu país d'origen, sigui quin sigui. Per tant, el que us deies, veuen moltes samarretes mexicanes, colombianes, d'altres països, no necessàriament dels Estats Units, que per cert no està fet gens malament, ja ha guanyat el primer partit i té força a possibilitats de passar al vuit anys de final. Molt bé, és cert. Bé, deixant el tema mundial, per cert, he de dir-vos que des de fa un parell de setmanes hi ha un espanyol de tapes que alimenta, i mai millor dit, l'estorotiu espanyol del Flamenco, els Torus i la Siesta. Enhorabona, enhorabona. Com es coneixen. De fet, aquí Catalunya poc s'avanarà el que és, per tant, quan dius que ets de Barcelona, directament us relaciona amb Espanya i l'estorotip és, doncs això, el Flamenco, les Torus, la Siesta i poca cosa més. Molt bé. Aquest restaurant està situat a Les Village, aquest restaurant treballa a pocs metres, per cert, del bar on es va gravar Bar Coyote, la pel·lícula, un local que es conserva intacte i autèntic 15 anys després de la gravació d'aquesta coneguda pel·lícula, que es diu Coyote Agli, en sembla, en la seva versió original, però més coneguda com a Bar Coyote. Un barri Les Village, per cert, de molta història, entre els anys 70 i 80, quan molts artistes es començaven a fer un lloc a la Sena Musical Nova Iroquesa, emplea poseu del moviment punk. En alguns locals de la zona van començar artistes de renom internacional, com Madonna, Red Hot Chili Peppers o Nirvana. No sé si han tornat per allà i ho no els he vist, però cert és que molts locals reclamen que alguns d'aquests artistes van actuar allà alguna vegada, van començar, o almenys si van passar alguna vegada, i això ja és suficient per fer aquesta propaganda. Una zona pròla de Les Village, que conservant part de l'ascència i els records dels 80, continua sent un centre neuràlgic d'oci nocturn, de dinyons de 10 menys a siguivern, sigui estiu, plogi o nevi. Obert 365 dies a l'any com la ciutat de Nova York, una ciutat que es manté amb activitat tots els dies de l'any, sempre puna amb oferta ludica per als ociosos ciutadans de Nova York. Doncs bé, això és tot per aquesta setmana. Ens tornem a veure si Déu vol la setmana que ve. Moltes gràcies, que vagi bé una tarda. Adéu, adéu, adéu. 5 minuts anem al punt de les 6 de la tarda. Cristina, fem una pausa per la velocitat molt breu i tenim les ofertes de feina. Sí, clar, perquè jo com cada dia jo us avui em tocava, les he fet. No sabia si les faríem o no, perquè... Cristina, calmas una mica, que avui et veig molt gairebé, eh? Sí, sí, jo, sí, jo. Ràdio Casper, 98.1 Ràdio Casper, 98.1 Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio Casper, 98.1 Ràdio Casper, 98.1 Doncs vinga, Cristina, entrem en materia, perquè tenim algunes ofertes de feina sobre la taula, algunes a prop, d'altres una mica més lluny, per exemple, aquesta primera. Quiner a Castell de Fels. Sí, en aquest cas, em van en cuiner amb experiència. A tots aquells que estiguin interessats i hagin estat cuiners en diferents restaurants, bars o locals, poden enviar el seu currículum a nandibaleenbebaixapuntslarrobagmail.com Molt bé, més coses, per exemple, busquen també dependents a Castell de Fels. Sí, en aquest cas es tracta d'una botiga d'esports situada en un centre comercial que necessita dependents i dependentes amb experiència. Tots aquells que en tinguin, doncs, poden enviar el currículum a robashop.interesport.es Més ofertes de feina, en aquest cas, un tècnic de telefonia a Barcelona. Sí, necessiten un noi menor de 30 anys, en aquest cas, especialitzat en la repressió de telefonia mòbils, tauletes i multimarca. Demanen per això que sigui imprescindible, que sàpiga soldar correctament, i l'oferta de treball l'ofereix, en aquest cas, treballa estable, a jornada complerta. Tots aquells que vulguin o estiguin interessats en aquesta oferta poden enviar el seu currículum a infoarroba i novagames.com. Més coses, per exemple, que embrés a Barcelona, un clàssic, ja aquestes èpoques. Sí, en aquest cas, parlem d'un bar situat al barri de Poplanó, de Barcelona, que necessita que embrés. La data això sí, demanen persones menors als 40 anys. Els que estiguin interessats, doncs, el correu és alliméscaferarroba.gmail.com. Una oferta de feina, un altre, el consultor, en aquest cas, a Molins de Reis. Sí, es buscà un consultor amb coneixements de l'ògic clàssic Murano per a l'àrea de gestió i finances. El correu seria cime i arroba, process, control, punès. Recordem que a totes aquestes ofertes de feina les traiem de la web del casal de joves.com, que, juntament, amb el punt d'informació juvenil, també tenen aquells llocs d'ofertes de feina. Més coses, per exemple, una modista que busquen a Barcelona. Sí, en aquest cas, demanen experiència i, a més a més, referències. Totes aquelles modistes o modistes que tenen referències i experiències en el sector, doncs poden enviar el seu currículum a telierm184arrobagmail.com. Per exemple, també personal de neteja a Sant Boi de Llobregat. Sí, una senyora concretament, hi ha regime d'autònoms per fetes cas, en aquest cas de neteja, un parell de cops al setmana en un domicili particular. Les funcions eren el manteniment i alguna cosa fons i calgués de l'habitacle. L'oferta, doncs, el preu seria convenir amb la persona i els requisits que demanen és que sigui una persona d'edat entre 30 i 40 anys amb experiència professional i imprescindible en el sector. No s'accepten, a més, les candidatures dels menors de 30 anys i porten, per tant, que s'abstinguin aquelles persones menors de 30 anys i que l'experiència només hagi estat personal i no professional. El correu és arre892arrobagmail.com. I acabem amb un últim oferta, busquen Nostalmòlegs, també a la capital catalana. Sí, es demanen aquest tipus de metges per a jornada completa o per mòdols. Les condicions serien a negociar. En aquest cas, els interessats poden enviar el seu currículum a lauravelascom1980robagmail.com. Fins aquí aquestes ofertes de feina. Teniu més, també, a la pàgina web del casaldejos.com, el seu Facebook, el seu publicant de tant en tant. Correcte, nosaltres fem una pausa. Bueno, una pausa, connectem ara amb Catalunya Informació, que és una pausa també per nosaltres i tornem a la segona hora amb Carn Fossalva. Fins ara mateix. Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Blade in our wAAAH. Esteu farts que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure, no és el vostren programa. Cada 10 jocs a les 8 del Vesta per parar un trambàs. Luzo, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, ja es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè ja no conduia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just 98. El Just de la Fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques amb un penal en un basse a Madrid. Pots quedar classificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just, l'horrena 8.1. Ràdio d'Esvern, l'horrena 8.1. Ràdio d'Esvern, l'horrena 8.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Merro. Gràcies a tots dos per fer-ho. D'aquests moments vindrà l'Arnau Consul, amb el qual farem la secció de llibres. A més a més, també tindrem a nosaltres el Xavi Roldan, que ens explicarà aquesta web sèrie de 6 capítols que rodarà durant les pròximes setmanes aquí a Sant Jordes Ver. I a l'espai de comerç local parlarem amb el Jusfo Salva, de Carns Fosalva, de Pre del Mercat, però abans d'arrotar això, Cristina, repassem el segon trending tòpic de la jornada d'avui, perquè ha sigut avui gràcia selecció, parlant de la Roja. Sí, una mica de resaca, no? Ahir la Roja d'Espanya va tornar a perdre en el segon partit disputat contra Xil·la i a un d'acabar la primera fase de competició. Per cert, un cop acaba del perdit, vaig treure com 200 memes de l'eliminació de la Roja per WhatsApp, en diferents trups, en fi. Sí, molts comentaris, justament. Una derrota que deixa a l'escalcça espanyola fora del món, són les que comentaves, no? Tant l'entrenador com els jugadors van admetre a ells, ser inferiors als seus rivals, i van també manifestar una desil·lusió per part de molts d'aquests jugadors, que van motivar una gran quantitat de missatges de suport abans dels meves que comentaves, per part d'altres esportistes espanyols. És el cas d'Alvaró Arbeló a Fernando Alonso o Carlos Mollá, a través de Twitter van voler agrair els sis anys de glòria de l'equip espanyol. A ells, millors d'usuaris, s'han sumat amb missatges també d'agraïment, parlant de l'onzo a Twitter, posar sis anys sumant desperts, s'ha de decidir la corona per ara, però gràcies a selecció, per exemple... Amb el hashtag Animo España, sí. Un altre comentari, per exemple, ens al feia el summer holidays, diu, no sempre es guanya i moltes vegades perdre és guanyar. Amb el hashtag filosofegem per la selecció i gràcies a selecció. Perquè tots aquests són tuits d'agraïment, però no hi ha hagut el contra-trendintòpic, per exemple, de la coja o cosa així. Això ho diem un pare, però al Twitter no ho he trobat. I hi ha molts comentaris, entre tots, no els ha barcut tots. També s'ha de dir, és possible que n'hagi sortit, però en aquest cas no l'he vist. I Paula Sánchez, que diu, perquè van passar de ser una selecció mediocre, que no aconseguia passar de quarts a guanyar dos europeus i un mundial, i jo afegiria aquí que continuen sense passar de quarts. Això és algun dels altres comentaris que segueixen aquest. Va, anem cap a la secció de Comerç Local. I és que avui volem parlar d'una parada jove, jo diria mítica, del mercat de Sant Just, es tracta de Carns Fosalva, i tenim el seu responsable, el telèfon, que és el Just Fosalva. Just, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per haver-nos atès. Què estàs fent, ara? Aquesta és la parada, o no? No, però estic, evidentment, fent seines vinculades a la parada. Sí, perquè això que és una feina no n'estop, o com funciona? Què estàs fent, ara, per exemple? Mira, ara mateix estic acabant de preparar una càrca de massa de picar, per fer salsitges i botifarres, evidentment, tot això estic a preparar, i després he de posar a remollar els cigrons i les mongetes, perquè, de mal de matí, s'han de cobrar per vendre-les. Perquè tot això, on ho fas? A la parada mateixa, a l'obrador. A l'obrador. On teniu l'obrador? L'obrador és el carrer bona vista. Jo què sé, 150 metres del mercat. Si el carrer bona vista no fes cujada, aniria a peu pla, segurament. Quan es portes tu aquí a la parada del mercat? Aviam, a la parada exactament no t'ho sé dir, perquè això ho va començar el meu avi. Jo sempre deia que el 1900... Perquè, a més a més, els papers ho ha fet constar, perquè el que jo sabia, el 1910, va començar. Però he trobat una factura... Bueno, jo no, ma mare, ha trobat una factura de que el meu avi va comprar una avança, i la factura està d'atada el 1908. 1908? És a dir, que aquell home, el meu avi, evidentment, va comprar una avança el 1908. És a dir, en aquell moment, jo tenia constància el 1910 per una factura d'una picadora. Una picadora no m'ha cridat rinxar, saps? Mm-hm. Però, evidentment, devia començar amb una picadora deixada per algú, perquè abans les coses anaven així. Sí. I el que devia fer, a alguns quartos, va comprar una picadora. Per tant, ja fa més de 100 anys, eh? Més de 100 anys. Jo sóc la tercera generació. Tercera generació, eh? I això, com va anar? Clar, m'imagino que tant el teu pare com tu ha viscut a casa tota la vida i ha sigut un negoci que ha anat de generació en generació. Tu ja tenies clar que acabaries així, aquí, a la parada del mercat, o no? Ho tenia claríssim, no. No, a veure, no tenia claríssim en si el fet d'acabar la parada del mercat, però sí que tenia claríssim que m'agradava desfer porcs, fer porres, fer mortadelles, fer frànfors, fer parrildols... Això ho tenia claríssim. Sí, sí, sí, és cert. M'agradava les poques persones afortunades, les espero que n'hi hagi moltes, que van triar el que volien. És a dir, avui en dia, per exemple, està molt complicat, jo ho veig per l'ajuda en tot, penso en el fill, i tal. No sé si acabaran fent realment el que volen o el que han estudiat. Jo, en aquest cas, sí que vaig poder fer el que volia. Històricament, ma mare no volia, que em posés a treballar a la caixa per dir-te alguna cosa, no? Que aniràs amb corbata i no t'embrutaràs les mansament. El meu pare, en aquest sentit, no es pronunciava mai. Suposo que, secretament, li feia il·lusió que em quedés el negoci, però mai m'ho va manifestar, eh? No em va forçar en absolut, en absolut. A partir del moment que jo li vaig dir... No, no, jo... jo tenia 18, 19 anys, no? Al proximal, no, no, jo vull fer botifarres. Em va dir, posment, si vols fer botifarres, t'has de moure. I llavors, el que va fer... Pobre'm a pagar-me torcets, és a dir... Vaig fer torcets a Barcelona, després he estat a França, he estat a Ramània per aprendre, no? O per veure com altra gent fa el mateix que jo, però d'una altra manera. Bé, estem parlant amb el Josef Salvat, de Carles Josef Salvat, que està per al mercat com deien. A veure, què és el que va neu, vosaltres? Explica'ns una mica. Bàsicament és el porc i els seus derivats, és a dir. Des de Carf Fresca, saps el que... Un tros de llum, un tros de bava, un tros de petxeta... Fins a, doncs, una botifarra blanca, una botifarra negra, que són productes... una catalana, que són productes molt tradicionals, i aleshores, a partir poder-ho haver d'entrada, es van treure una mica de més sofisticació, és a dir, productes que el meu pare no elaborava. Doncs jo... Com per exemple? Parliu d'ols, mordadelles, fàmfors... Bécuns, ells no em feien tot una sèrie de coses. Que, clar, amb la meva entrada, doncs, bueno, d'alguna manera... Va renovar, no? Una mica? No, va ampliar. Sí, perquè la botifarra negra, per exemple, la continuo fent com fa 110 anys, com va fer el meu avi. Sí, sí, sí. I com era? No, és bàsicament un car magre de... bueno, un més graixosa de... La botifarra negra és una botifarra més aviat humil. Pensa que no és... Tot i que, quan dic humil, no vull que sigui dolenta. Humil vull dir perquè era un reaprofitament, com abans catalans que eren els cançoladers, no? Si posava cas, graixos, car del cap, i sang, i tot això els cou, i després es fica dintre d'un bodell, i es torna a cobrar. I ja està, i jo no vull fer una negra. Enxar-li, pedra. Per cert, d'on treu els productes? Jo, per això, de la base dels porcs, de 100 porcs, canals, que es diuen canals senceres, que és un porco obert per la meitat, perquè m'entenguis, no? Llavors, el de 100, i a partir d'aquí, en funció de la tradició de feina que tenim, les cuixes van per pernidors, les espatlles van per l'etall, si aquella setmana està destinat que treballarem així, els llumillos, o bé s'han de dubar o posar a sacar, que també es fa llum sec, se secen o se'n votessin, o van directament al taulet, doncs la senyora Maria de Torr vingui, 3 tinells de llum, i pam. Ja ho tingui, no? La senyora Maria de Torr, el públic en general, els clients, què és el que més demanen, què és el que té més sortida? Tot això és estacional en funció a la clientela. És a dir, la senyora Maria, amb tot el receta del món, compara una cara de coll per estofar, en canvi, la seva jove o la seva neta no en sap d'estofar, ni en té ganes, ni ho vol fer. Aleshores, la seva neta, aquest compres un tros de llum, que el fa a la platja i en dos minuts ho té solucionat. Per tant, està perdent una mica, des del teu punt de vista, el fet que la gent cuini a casa i s'hi dediqui temps? Del tot, del tot, del tot. Aviam aquesta provocació de plats cuinats... Oh, i que jo també faig, eh? Però aquesta provocació de plats cuinats, la gent que venen a menjar per emportar, no s'ha de ser massa estabilat, per entendre que és que hi ha algú que no ho fa, això. M'entens?Sí, sí, sí. Hi ha algú que no ho fa, aleshores, algú altre ho ha de fer. Bé, és una evolució del cançol d'E, de fet, i del cançol d'E, per exemple, de una parada que es presta molt, això són les dues que tinc, les cibrons i monjetes. Aviam, es presta molt a evolucionar, a fer un recorregut llarg. Quin és, actualment, cap al plat cuinat? Bé, perquè ningú cuina, o ningú cuina i ningú vol fer. Esclar, esclar, estem en una societat, ara mateix, que la gent no vol... no diries forçar-se, però vaja, que vol la cosa ràpida, la cosa feta, la cosa feta que venim, hi ha una mica m'estagada. És que no hi ha temps. Els criteris ens han canviat, aviam... Segurament el criteri del meu avi era que, per Nadal, hi hagués un pollastre a la taula, perquè només en menjaven per Nadal, i aquest era el seu criteri. Aviam, diria, el criteri de l'alimentació, tot i que, al final, ens acabarem donant compte de que ens estem equivocant tots plegats, no és el que més prima, prima molt més, a lleure amb les famílies, m'ho explico? Sí, sí, Losi, el temps d'estar... Exacte, a lleure, bueno, a lleure no el fons per mi és Losi, no? Clar, clar, clar. Prima molt més, a lleure. Bé, crec que és un error que pagarem, eh? Crec, a veure si t'hi fixes, i tots ho han sentit, o a Amèrica, un dels programes que tenen és l'obesitat infantil. Correcte. Que bé, doncs d'una mala alimentació, ni més ni menys. Bueno, ells van 50 anys per davant... o 100 anys per davant nostra, esperem que no faci falta arribar aquí, que algú se'n doni compte abans. Sí, el que passa és que... Tu ja dones aquesta alerta, eh, que la cosa ja va aquí. Bé, si ens ha de servir d'algú a aixecar el cap, al llombríbul, el que veiem és això. Molt bé, escolta, just, i tu quin horari fas cada dia? A veure, com és un dia...? Estic molt bèstia, el meu horari. És quasi pornogràfic. No sé ni si dir-lo per antena. No, sisplau, sisplau. T'he de dir que hi ha una persona que ara ja fa... Ai, no ho sé, és curiós, perquè podria ser mort, pobre home. Em creuava a casa de matí, almenys. És una anècdota meva, eh. Però és cert, eh. Te l'estàs explicant el que la diria. Molt bé. I jo li deia bon dia, i ell em deia bona nit. Clar. Perquè ell s'anava a dormir i jo començava a treballar. I tu ets acabes, eh. Quantes hores dorms tu al dia? Poques, molt poques. Molt poques. Si m'hi he pesat, suposo que ja tinc una edat. I els anys, m'imagino que t'hi fan. Aviam, començo a les 4. A les 4 a matinada et lleves, eh. Sí. A les 4 al matinada començo. I cap on vas? A l'obrador. A l'obrador. Tinc la desgràcia que està a 10 metros i n'hi ha 10, que va, a través del carrer, ja hi sóc. Tu una mica que l'has fes vida, el carrer Bonavista és el teu carrer. És el caldo del carrer Bonavista, tu. Exacte, que posin el caldo quan vull dir... Per què no canviem el nom del carrer? Sí, sí. És una bona idea. A les 4, te'n vas cap a l'obrador. A les 4, te'n vas preparant totes les productes que després portes a la parada. Aviam, de 4, 5, 6, hi ha tot el tema cigrons i mongetes, que s'han de posar a cobre, perquè, clar, si a les 7 han d'estar cuït, doncs, evidentment, tenen un recorregut. No és lent. I és una cosa que requereix, si més no, amb la seva fase primària, un toc de... no et pots moure massa davant de l'olla. Has de controlar-ho, no? Després, un cop ha arrancat avui, has escomat i tal, i has tirat la sal, doncs, bueno, ja es pot... Si coneixes els focs, que avien menys els conec, els pots deixar que la gent fent, i tu et pots dedicar a altres coses. Llavors, el que hem de dedicar-me a altres coses és preparar el que em fa falta per pujar al mercat, no? Així, a la volta, jo què sé, dos dimisos, tres costelles, 6 peus, el que faci falta, no? A quina hora és la parada? A la parada pugem més... Això dels veïns del mercat ha anat canviant, encara hi ha massa d'hora, encara hi ha massa d'hora. Sobretot 4 de 8, les 8 jo tiro cap al mercat, que regueu la forboneta, amb les olles, evidentment, i amb tot el que he de pujar, i me'n vaig amb el mercat. I fins a quina hora estàs? Jo, pràcticament, no estic massa de cara al públic. Jo estic més tancat aquí a l'obrador. Aviam, aquest negoci meu és una rosa. És a dir, hi ha algú que, el dia abans, ha de fer l'autifarra perquè la vengui l'any demà. És una cadena, no? Correcte. És un engranatge amb cadena. Aleshores, o el dia que toca matar porcs, matar porcs no és tan senzilla. Ja me'n passes tot un dematí, per desfer 4 porcs o 5. No és tan simple, no? Perquè no és només desfer. Allò has de penjar-ho a la càmera, d'una manera terminal, les pièces més tòquings, que li passi el fred... Tot això ho fas a l'obrador? Sí. Clar, tot això faig a l'obrador. Aleshores, hi ha un tipus de carn, el que et veia l'any de l'autifarra negre, que serveix per una cosa, hi ha un tipus de carn que serveix per una altra, i en ell no s'han de posar juntes, i a les separes, conforme ho has de sent... I a la tarda, perquè ara, clar, que t'hem enganxat a l'obrador, fins a quina hora estàs? Bé, jo crec que avui, si tot va bé, d'aquí una hora puc et marxar. Des cap a casa. I llavors hi ha les canses, no, o no? Bueno, sí. Evidentment sempre tens històries vinculants. Sí. De 4 del matí fins a 8 del vespre. És un horari important. Perdona, faig una migillada d'onoreta. Bé, la migillada del pagès, no? Sí, un cop de cap, onoreta, sí que... Sí que... Que la faig. Escolta, Jules, no tenim més temps. M'agradaria que t'hagis atès avui, ja has parat una estona de preparar tot el que estaves fent. Dins d'avui, la secció de comerç local, el Just Fosalva, ja de la parada Carles Fosalva, que porten ja, juntament, amb la seva família, el seu pare, el seu avi, ja s'hi dedicava, més de 100 anys venent cap als Sant Justencs i Sant Justenques. Just, que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Bona tarda. I ara, gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. 3 minuts hi arribem al punt de 2.47 de la tarda, fem una pausa de no re, i d'aquí, al moment, hi ha el Xavi Roldan, que ens explicarà que és aquesta web sèrie de 6 capítols, que estan a punt de rodar a Sant Just Desvern. Fins ara mateix. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la Penya del Morro. Dius en nobles, per la Penya del Morro o del Morro, de Ràdio Desvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Que a mi cap a dos quarts de set al vespre continuem amb en directe a la Penya del Morro. Ja tenim el nostre següent convidat. Hi ha un bé conegut de la casa. Aquest és el Xavi Roldan, aquest és el Matardal. Hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola, hola. Què et passa? Molt bé. Està bé. Bueno, sí, no m'agrada el carrer això de vell. Perquè? En ve alta, eh? En ve alta, eh? En ve alta. Ah, vale, vale. Si no, m'he sentit com... En ve alta, en ve alta. Bé, escolta, avui hem convidat tu a part de fer el condensor de flutso, que avui podrà escoltar. De 8 a 9 al vespre. Perquè estàs embarcat, enfrescat, bonica paraula, en un projecte audiovisual, sense precedents al nostre municipi, perquè durant les pròximes, setmanes, tu i juntament, també, un altre, ben conegut. Aquest sí que em ve baixa. PowerDevil, esteu preparant, m'ho explico amb això, una mena de web sèrie de 6 capítols ambientats als anys 70, però aquí hi ha algodates en Justesben. Ja està, ja ho has explicat. Això per què ho feu? Per què ho feu? Per què? Sí. Per què no? No, no, no. Pregunto. No, no. Em responso amb una pregunta. Exacte. Molt bé, és molt llesto. Fas com el Risto Mejide. Te he passat la veritat. No, però... Què passa? Què passa? Bueno, passa que cada any s'ha de promocionar la festa amb el joc, i es fa un vídeo, no? Es fa alguna coseta, algun promo, un espot. I aquest any, doncs, hem sigut més xulos que ningú, i hem dit... bon, hem sigut, ha sigut al RDevil, qui s'ha inventat la idea, va dir, fem una sèrie, tiram la case a por la ventana, ensurtant els diners per les orelles i fotem una sèrie de 5 capítols, de 5 minutets, tampoc és una gran cosa, Això, promocionar la festa amb això, i el que hem fet és això, en lloc de fer un vídeo, fer una cosa ficció, una sèrie de ficció, una trama, uns personatges, amb unes històries, i per la qual hem convidat a tothom que vulgui participar del poble, ho ja m'estic adelantant, no? No, aquí anem, aquí anem, perquè realment hi ha un vídeo que ha aparegut les últimes hores... Ho tens, l'ordinador? Sí, el que passa és que clar... Sí, el que passa és que clar, no hi ha... Bueno, sí que hi ha això, sí, espera, que ho tinc per aquí, és el Sanjus Fever Sweet Hot Heat, que es direixi a la sèrie o...? Sí, sí, sí, aquest és el títol. Sí, hem buscat un títol així, com Facilet, de la sentida d'identificació. Sí, els avis els intentaran. La terra de les oportunitats, el país on tot és possible, allà on un professor de químiques comparteix en un cap o de la droga, on un pare de família administra una altra família, on un accident aèrii es converteix en un tribli sèrgi que culmina amb un shawarma gegant, que no ens expliquin històries. Nosaltres també podem. Ajudes a fer del nostre poble la nova capital mundial de les sèries, apareixent com actriu, actua, Sanjus Fever Sweet Hot Heat. Escriven-nos un mail o busquen-nos el Facebook i converteix en una estrella. Tothom canvi e-mail apressarà, segur. Sí, en principi, sí. Hem de tenir clar una cosa, i és que no tothom tindrà frase. No podem inventar personatges a tothom, perquè no pot ser. La trama? Això ho podem saber? No, no. Està feta per blaus o grocs? Com és la pregunta? Sí, està feta la trama per blaus o grocs. Però què vol dir? Una oda per tothom, sap que hi ha grocs i blaus. És el clau, eh? Cristina, en sembla o no? No ho sé. Has fet referència, deixem-ho així. No està posicionat cap a un cantó o un altre. Si tu parlaves això, un posicionament ideològic. No, no, no. Hi ha una referència que ja voreu. Una mica sí. La trama no vers sobre això. Quan es començarà a rodar? Estem a dinar-deu per quan l'heu de tenir. Mira, a finals de 5 capítols, el que farem serà tirar un capítol que de dos dies, fins al poc abans de la festa major. Diria que el primer el tirarem igual, ara t'enganyo, però diria que el primer és sobre el 24 o així, i així que de dos dies. Fins arribar pocs dies abans de la festa major. I l'últim capítol el passarem en algun lloc que encara no sabem on és. En algun lloc especial de Sant Just, farem una projecció per tothom. Que és alt, potser o què? Estem treballant d'ell. Per això dic que no vull davantar. Està molt bé. Ellos és d'aquí. Fem una ràdio i explica-ho. També fem partissa per a tothom qui vulgui. Amb un mail, sjdlaseriarrobagmail.com Correcte. Jo heu tingut tot el punt. El dia està acabat. Ara comença. Ara comença el vol. La producció. Jo soc un merder. A mi no em li's. No estàs a la producció? Jo treballaré a la producció i al rodatge. Però jo soc guionista. A mi no em li's. Jo soc guionista. Però jo no el controlo. Si surt bé, surt bé. I llavors em quedo part del merder. Si surt malament... Tu ja no estàs al rodatge. Jo soc guionista. És veritat. És un... És un gran dispèndic. Té efecte especial. Jo no foten coses al guió. I ell em deia... Sí, tu ho has fet. Podem posar explosions. Hi hauràs explosions? Potser una. Hi hauràs explosions. Hi ha presupost? No. Sí, una miqueta. Hi ha altres maneres de fer explosions. No, tipo croma. Sí, sinó també amb programes informàtics. Es poden fer també. Tocant després. En què consisteix el... Min impreso pòs del que parles. Què vol dir en què consisteix? En quanta pasta? En què consisteix? Bàsicament en la roba, en la decoració... Està bé que traguis aquest tema. Estaria guai que la gent que participi a la sèrie porti la seva pròpia roba. Sí, molt bé. Que no vinguin despullats, d'entrada. A més, portin roba d'anixetanta, des del que va a la sèrie. Sí. Tinc una jaqueta de pell marrot al renxetat. Em pateixes i li poso amb algú altre. Sí, com els taus aquells, que et vaig aixecar ja. No, encara no, però estic allà. Em va deixar el Jordi uns taus d'aquestes de cotxe. Sí. Jordi, i si tenies això, on tenies aquests taus? Sí, el meu R5 amb la ben línia vermella. Ostres, no sabia jo. Estava a terra sota un saient ple de pols. Pel que estàs dient, és una combinació una mica estranya, uns taus de cotxe, un roba d'anixetanta... És lo que és portada. Són aquests taus que es pensaven de... Això és molt d'anixetanta, no? No, ara l'estem cagant. Ara dirà, no, és dels anys 80. És una mica... És lo que interessa, no? La idea és que retroies. Quanta gent ja treballant darrere aquest projecte? Travellant, treballant. Ha hagut a quatre al guió. Un equip limitat, a Samusi. Que sou els pobles tu? No, hi ha algú més, hi ha algú més treballant. La veu? Era el Dan Costa o no? Sí senyor, molt bé. Les n'he identificat. Li vam dir el Dan, prente 17 redbulls i veus que està al tio els espectadors. Sí, no m'entén una bona veu. Té veus xules, en té unes quantes. Sí, sí. I va fer aquesta veu... Com es diu aquest, el Joan Salvat? Ha de 30 minuts. Per cert, heu començat a rebre amb ells de gent que vulgui participar? Sí. Unes quantes. Sóc una mica imprecís. Sí, perquè no es pacifica res. Unes quantes. Però uns quants poden ser 10 o 50? No, però sí. No et desitjo a tu mateix que et confiaràs en el primer sort de Flutho. Soc molt mal entrevistat, jo. Soc molt mal entrevistat, però pitjor entrevistat. Quants? Menys de mil. Menys de mil i més de dos. Unes quants, una quanta cent anys en et escrivint. A més, 100 de totes les edats. Això és molt interessant. Això està guai, ens ha escrit un senyor de 70 pocs anys, una nena de 9 anys... Què fa el càsting? Aquí se li ha portat per Nil per fer un personatge amb text. Per Nil, a mi. Sí, a tu. No hi haurà càsting. No hi haurà càsting. Llavors, què és per a l'altra d'arribada? Els primers arribis tenen frases sinó paper secundari. Ets punyatera. No és veritat, és que té raó. Hi ha uns papers centrals que una mica sí que farem tria, però després la idea és que tothom que vingui pugui participar. Tampoc posarem traves. Però per l'altria fer un càsting si té a veure alguna habilitat. Primer esperem a tenir tota la gent que tinguem. I després decidiu. És veritat, és que... Clar, és que hi ha un personatge, per exemple, que és una femfatal. Llavors, si ve una noia, si només tenim una noia que té pinta de femfatal, és parella. No farem passar un càsting amb una nena de 7 anys, perquè seria lleig i no sigui legal. La femfatal, anem aquí, veus poc a poc, i anem desgranant coses del guió. Anem estirant-hi. Jo ho he tractat aquí pensant, que és una femfatal, que és la novia xunga de la Brota Xungo. Podria ser? O podria, no sé. L'alcalde de Sant Just, trobo aquesta música en parlem de l'alcalde, si us plau. L'alcalde de Sant Just participarà? Si em vio, o sigui, tothom que envió un mail... No, no, no, no, no, jo em pregunto si... Cansa mi un mail, tu. Tothom que envió un mail pot arribar a participar. Sí, per tant. A menys que sigui un psicòpata, concretament l'alcalde té un petit paper. M'encara no li hem preguntat, no sé si l'arrego el que té més... L'alcalde ho farà. Suposo que ara no m'ho llei. O algú pot arribar a fer d'alcalde? No, però no és mala idea. Et dius algun concret? No, no dic noms jo, però dono la idea. Un personatge molt conegut de Sant Just que sigui l'alcalde, un alcalde dolent, jo m'ho imagino, no? És dolent l'alcalde o no? No m'ho estiris de la gent. Però em sembla un espinet i el 32, el moreno. Escolta, és una misió difícil, d'atreure alguna cosa del projecte, però bàsicament... Jo ho sé, ho vaig tenir a saber. Quan comenceu a rodar-ho? En principi, cap al 7 de juliol, comencem al rodatge. El 7 de juliol, en principi. No se'n de res. Escoltem, merci per haver vingut, que he dit clar el missatge, que és un que tothom que hi ha que hi hagui participat, 5 capítols, 5 minuts, que es penjarà per internet. M'imagino que es farà una web, no? Disfusió... Sí, de moment, un Facebook... Clar. ...que és en subscriber. Sí. Bé, i ja està. Cristina, el vídeo aquest, que m'escoltarà... El penjarem, el penjem, o el Facebook de la penya del Morro, perquè així també la gent el pot veure, i tothom qui vulgui és la JD, la sèrie, a robajimil.com. Cada enviar, m'imagino, un nom, cognom, i telèfon de contacte, una foto... Sí, em diuen una mica com són, i quina dalt tenen, i que és millor. Ah, demanem foto, per això? No, no demanem. Només d'escripció. Si algú vol contactar, em ve de la foto que és millor. Una mica d'escripció, nom, adat, i ja està, i dic que tens ganes de participar. Doncs la fem fatal, jo puc dir... Soc una noia rosa de metro 80, i no faig mi xixanta, no? Cristina, però... És que principis, compta amb la bona voluntat de la gent, i si tu menteixes, allà tu vola. Jo escriuré un mail, eh, jo t'hi dic ara, jo escriuré, i a la J.D. la sèrie de robajimil.com. Sí senyor, molt bé. Doncs ja... Jo estic nerviós, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja. Tindrà text? Segurament no, però és igual, ho faré amb il·lusió. Xavi Roldán, moltes gràcies, que vagi molt bé. Xavi Roldán, acta res. I cuida't molt, eh. Igualment, home. Ah, adéu, adéu, adéu, adéu. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb l'Arnau Console parlem de llibres. Ara escoltes ràdio d'esper, cinturitzes ràdio d'esper, la randa s'enjus, l'horant de 8.1. Ràdio d'esper, l'horant de 8.1. Ràdio d'esper, la randa s'enjus, l'horant de 8.1. Ràdio d'esper, la randa s'enjus, la randa s'enjus, l'horant de 8.1. Ràdio d'esper, la randa s'enjus, la randa s'enjus, l'horant de 8.1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 43 de la tarda, continuament directe a la penya del Morro. Ja teníem nosaltres l'Arnau Cònsul per parlar-nos de llibres com cada setmana. Arnau, què tal, com estem? Bona tarda. Doncs molt bé, content. Bona tarda. Sí, ja ho penso, perquè avui ja tenim el rei, no? És això, no? Arnau. Sobretot perquè m'ha donat molt tema de cara a buscar llibres i tal. He pensat que anem a sexuals, anem a aportar alguna cosa que estigui en relació, no? Què portes avui? Sobretot a taula, veus que portes un llibre... Bé, uns quants llibres, no? Porto un i uns quants d'apuntats, però crec que el tema adona. Sí, que és tema reialesa o no? No sé, podem començar... A veure, fem partemes, jo vaig amb una setmana de reta taronja amb uns escalets, el primer que he tornat per casa. Doncs que ahir podríem trobar un tema. Crec que és un llibre que pot ser interessant, però més avart, que és un llibre d'innocència àrees, conegut com a xenxo àrees, un ambaixador, que és un ambaixador diplomàtic espanyol, que ha estat per mig món, i sobretot un reconegutíssim aficionat del rei Almadrid, un tio que més a més ha participat en programes de televisió i tot plegat, i que és que és un llibre que crec que val la pena, més enllà del que passés ahir, per exemple, o la setmana passada, que es diu Mís Mundiales del gol de Zarra al triomfo de la Roja. Oh! El títol diu, ostia, quin pal, perquè també hauria dit el gol de Zarra al gol d'Inés. Però clar, és algú que va ser de la directiva de Ramon Mendoz. Ah, vale, o sigui... I del que va venir després, que ja no me'n recordo com es deia. I en tot cas, més enllà, m'ha explicat tot el que he fet Espanya en els mundials des del gol de Zarra, no sé si és el Mundial de l'any 54, el de Brasil, l'anterior... Bé, és un d'aquests antics, diguéssim, que es veien en blanc i negre. No, en realitat és un llibre quasi més de política que no de futbol, en el qual explica una mica com ha evolucionat el món i com tot això dels mundials és un gran negoci geopolític, geostratègic i com, realment, darrere d'un mundial que s'organitza el país que sigui, hi ha, evidentment, molts diners que es mouen, molts països que volen sortir del Pou, per exemple, Espanya, l'any 82, per exemple, Argentina, l'any 78, que el va guanyar a casa seva. Si llegiu el llibre, descobrireu que és una victòria poc casual. És una victòria que es produeix després de que Argentina, a la fase prèvia, pràcticament estigui eliminada i que per classificar-se necessiti l'últim partit de la lligueta, diguéssim, contra Perú, ni més ni menys que Perú, guanyar per 6 gols de diferència i guanyar 7-1. Curiós. Casualitat. Casualitat. No ho crec, no? És com aquell penal que vaig veure fa uns dies d'un Brasil que va caure a l'àrea i li ha agafat un desmai. A partir d'un desmai en prems penal, eh? Una mica, també, tots els interessos que hi ha darrere, per exemple, aquests dies, una frase que s'ha sentit molt, és que quan jugava a Brasil, la selecció brasilena, tot es paralitja en aquell país tot, eh? El dia de la feina, la gent no sona al carrer... És més, és que crec que el dia que celebren, el dia dels enamorats allà just començava quan començava el Mundial i jugava a Brasil el primer dia i els hotels i demés van dir d'avançar un dia abans i que les parelles, perquè costumen molt anar a hotels i demés per celebrar-ho en la intimitat, que n'essin el dia anterior en comptes del dia que començava el Mundial pel tema del Mundial i demés. Allà, el que passa és que tot es paralitja. I llavors, amb les protestes socials que hi ha hagut al carrer durant les últimes setmanes, al dins i mesos, a Brasil, diuen que si la selecció brasilena arriba més lluny al Mundial, la gent sortirà menys al carrer a protestar. Per tant, interessa que a Brasil passi la fase gruix, per això et dic que hi ha... I llavors, clar, només va haver-hi... El primer dia vam fer el penal, que no era penal, i llavors la gent ja estava ja sospitant... Ahir no hi va haver... Abans d'ahir, que també va jugar a Brasil, va empatar zero i hi va haver manera de pitar cap penal. I això que ho van intentar, en tot cas, té quatre punts, guanyant l'últim partit, ningú no dubte que quedarà primer de grup. És per això que jo amb una porra havia posat que Espanya quedaria segona de grup i es classificaria, hi hauria uns 8 anys, a final, a Brasil, a Espanya... Va ser que no. Bé, en aquest cas, aquell llibre, més enllà de futbol, Politicologia, un embeixador, un diplomàtic, algú que coneix els secrets que es couen darrere de molts països, ens expliqui l'experiència d'anar a un Mundial, saber que es coui a banda, que és el que ha aficionat el futbol, que ha estat vinculat al Real Madrid, en aquest cas, i, per tant, també va explicant el canvi d'estil i de joc de, doncs, el que ara es diu, la Roja, i que va ser la selecció de Nadalà. I el títol, que és com una mena de recorregut, no?, per tots els aspectes que fa el llibre i per tots els moments en què passa, no? I, a més, amb l'enècdota que aquesta ha explicat en algun programa ràdio, que és... ell no s'ha perdut cap Mundial, ha pogut assistir a tots des d'aquest de l'any 654, en pensòfets del Brasil, que, evidentment, va anar a Sud-Àfrica, però mai va pensar que la Roja arribaria d'en lluny, de manera que va marxar de tornada i es va perdre la semifinal i la final. Hòstia, això és molt fort. Fila, aquest és el primer llibre que ha d'estar aquí. Tenim més sobre la taula. Avui n'ha portat bé vinculats d'aquesta figura que ens ha deixat, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí. Bé, avui ja no és rei. Avui no sé, és rei pares, retirats... Està a la reserva, com a capità general. Sí. I tornaria en cas d'accident del nou? No ho sabem, no? Jo crec que no, que tothom ja no està... Bé, doncs per saber coses de la seva vida, jo crec que hi ha dos llibres molt interessants. El primer escrit, per un polític que tots recordeu, per el seu topé, per el seu particular pentinat, el polític es diu Íñagya ganant a Sagasti, tots el tenim present, un llibre que diu Una monarquia protegida por la censura, i que, d'alguna manera, ens expliqui com la imatge de la família real s'ha anat construint, en el temps de la transició, des de l'any 78 fins a l'actualitat, en el cas de quan va sortir llibre fa tres anys o així, de, bé, doncs, creant una imatge de positiva, de bona, algú que em petxano, dius tot això, amaga moltes coses, i sobretot és una imatge periodística. És una imatge que, evidentment, darrere ja, no em podrien dir una agència de publicitat perquè és més complex, però aniria per aquí, i s'han amagat moltes coses. En tot cas, qui vulgui aprofundir en el tema, aquest llibre de la Nagas Sagasti, no sé si es troba les biblioteques, en tot cas, creus que és relativament senzill trobar-lo en diferents llibres, allò, especialitats... Especialitats, i tal, no? Qui no es vulgui gastar en duro pot entrar a Google, per exemple, i posar un rei cop per cop. Si el prefereixi amb castellà, pot posar un rei, a mig greca, en aquest cas, golpe a golpe. Editorial Cale Gorria. Què ha fet Cale Gorria? És un llibre que es va passar censura, és un llibre que els seus autors van signar amb seu dònim, el seu dònim de Patricia Sverlo, però en realitat hi ha un col·lectiu de periodistes vascos, en el que es decideixin explicar tots aquells secrets que no s'han dit mai del rei, en tot cas s'han dit, però no s'han explicat bé. La gràcia d'aquest llibre és que, com que era molt difícil, va ser prohibit vendre'l, es pot trobar en PDF, absolutament gratuït, si es fa aquesta senzilla busca. I és sencer, i no cal tenir cap reader. És un PDF, això els baixa... I no és difícil de trobar, perquè, a més, surt la primera. Quan posa el nom et surt la primera Google, per tant, el que veig és senzill. La portada és el títol un rei cop pel cop, en negre, i a baix apareix el que era fins ara el rei Joan Carles, i apareix vestit amb el tracte oficial, de militar, i saludant. Saludant, amb una franja negra als ulls, si fos un anònim. Què en explica el llibre? Especia per això que posa biografia no autoritzada de Joan Carles de Bourbaud. És exacte. Crec que el subtítol és molt específic i clar. Una biografia no autoritzada. Explica el capítol, sí. I alguna cosa suposa que pugui ser explicada? Per exemple, el famós capítol amb el seu germà. L'assassinat, la mort furtuïta, perdó. L'assassinat, l'assassinat... Perdó. D'alguna manera, es reconstrueix com allò d'accident poc. I per què? Doncs per com va entrar la bala, per com no sé què, per com es va amagar... Certes coses, si hagués sigut un accident, hauria anat diferent. En tot cas, fan la seva versió. Després, evidentment, com una persona que aprena de Franco tot el que ha de fer com a rei. I és allò de letado i vianatado. Diuen que ho va deixar tot franco. Després, evidentment, ens expliquen la camama de la transició. Des d'un punt de vista diferent, el que fins i tot expliquen, els independentistes, els sobiranistes, catalans, que diuen, home, no es va acabar de fent bé, és el punt de vista de la transició des del país basc. Això em van parlar fa un parell de setmanes. En parlàvem d'un punt de vista internacional de la transició, per dir que n'hi hauria d'haver un de Barcelona, i evidentment és diferent del de Madrid, poca broma, perquè al país basc la transició la viuen d'una altra manera, en un moment en què no és que hi ha gietes, que hi ha dos o tres grups terroristes atacant per tot arreu al mateix moment, com a mínim, al final dels anys 70. I després, i potser és el més interessant, ens expliquen com, amb qui, quan i quant, amb té, quant de temps i quant de quantitat es fa, es fabriquen la fortuna personal de John Carles I. Bé, en un llibre sense cap manera d'interessant, que a més a més hem de trobar de forma gratuïta a internet, un rei cop per cop, o un rei colpe colpe, si també voleu llegir-la en castellà. En fi, Arnau, hem d'anar acabant, tens alguna altra proposta? M'he portat un llibre històric, que tant i tant està bé, és un llibre que pot costar de llegir a molta cita de textos històrics, el millor llibre per entendre la figura de Philip Cinquè. Home, Jose Maria Torres Ribé, un historiador reconegutíssim, que diu Philip Cinquè contra Catalunya. I el que fas explicar exactament tota la repressió dels borbònics, un cop a partir de 1705, els catalans decideixen que aquest rei que han aprovat, perquè cert, els catalans van aprovar en cors que Philip Cinquè, Philip IV, en realitat, fos rei seu. I, per tant, durant dos o tres anys, és rei de Catalunya, no de Catalunya, de la corona d'Aragó, però, diguéssim, que els desencontres són tals, tot allò que ha aprovat, que seguirà als privilegis i lleis catalanes, salten tantes vegades que els catalans, en un moment, diuen bona prova. Ara volem el rei austracista i l'altre és la guerra de succesió, que havia començat a Europa i no pas a Espanya, m'agrada que fos de succesió, sinó també a la península i bèrica. Llavors, dues coses. He anat a buscar l'anterior, Philip, no? Sí. Volem saber, doncs sí, d'avui... Ara ja és semagistan, no cal que li diguis... Avui és reia, avui és reia. Philip VI va anar a buscar l'anterior. I, sobretot, trenca una llança, i jo demano aquesta casa... doncs, aquest mitjà de comunicació, que és Radio Desvern, que sigui... que sigui... que parli... no bé, diguéssim, que parli en propietat. A Catalunya només hem tingut quatre Phillips, i el que comença avui és el nostre cinquè, Philip. El famós Felipe V, a Catalunya, Aragó i a València, era Philip IV. Perquè el primer Phillips de tots, el Philip primer, per entendre'ns, el coneixereu molt dels... Ho sonarà, és Philip el Hermoso, que es va casar amb... Ostres, jo no me'l recordo. Juana de loca, eh? Justament com que es va morir jove va ser... i va tornar boja i tot plegat. Bé, tota aquesta camama, que és alguna cosa de la realitat, el trenó, per tot cas, és bonic, és una història medieval del segle XV, doncs tota pre... Bé, és romàntica, és tot bonic. Clar, Philip l'Hermoso, la rei de Castella, com que es va morir jove mai ho va ser de la resta de la península. Per tant, el Philip primer només era rei de Castella, perquè mentrestant, Aragó, a Catalunya, a València, hi havia Ferran Segón. Punt. Punt i seguid, punt i seguid, perquè acabem... Bueno, aquest llibre, el tenim sobre la taula. Felicitat contra Catalunya, si algú el vol ja ho sap. Per ser Cristina, hem d'acabar el programa, si la penya del morro tingués molta, molta audiència. Avui què seria Trending Topic? Jo crec que seguint la línia de Twitter un rei, no? Un rei, no? Un rei, per aquest llibre, que ens ha portat l'Arnau d'un rei cop per cop, no era? Sí, un rei cop per cop, efectivament. Molt bé, doncs acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. L'Andrea Bueno, el servei informatiu. També el Sergi Pond, des de Nova York, la Núria Oriol, a les notícies positives, el Just for Salva, avui a Comerç Local de Carn for Salva, i també el Xavi Roldang, que ens ha explicat aquesta web sèrie de 5 capítols, ambientada a Sant Just desvern del 70, que per si moment ens rodaran, i també a l'Arnau Consul amb la seva secció de llibre. Arnau, moltes gràcies, una setmana que ve. És l'últim programa de temporada. I també, com sempre, la col·laboració, més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Puc parlar de prim, la setmana que ve? Sí, sí, sí. Tornem demà a partir de 5 hores per la Jordi Domen, que coneixem ara amb l'informatiu Vespre i l'Andrea. Que vagi molt bé, Déu-siau. Bona tarda. L'Apella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Fins a perdre el contacte amb tu mateix. Té la llum d'un matí de dissapte, i l'alegància d'un crim que a nois ens culpable. La duraria vols torre amb els poucells efectes. L'ància que cura no és el que macà el projecte. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Saps que al maig serà queva, és com droa, és un miratge. I aquí la mira i venera com a la imatge, i aquí la mira i venera com a la imatge. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Fins aquí, és com droa, és un miratge. I aquí la mira i venera. Com a la imatge d'un sant d'un heroi, d'una bandera i aquí l'estafat d'una altra manera. La pastanage del corosos d'uns end volta... Fa fa fa fa fa fa fa fa fa. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Fins aquí, abris el que tens, disa i aloeva. Té l'energia d'un canvi, d'una revolució, una espectacle. No saps si anar a comprar o agafar una pancarta. Esperar les febaixes o emborratxar-te. Des que tens sense i eleve, saps que mai serà teva. Com a sensació original, que ja mai m'hi recupera. Se'n condemna un infern sense greix ni bombolles. Queda-te-l'insipit i like, ja no fa por ni crema. Per qui s'ho manté esclamada de la revolució. A lliure que tens sense i eleve, li demana el dia. Excepte de la nit, de la vida, de la mort. El vell del jove, el ric del poble, marcat de tot allò. Que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre. El dia que tens sense i eleve, saps que mai serà teva. S'apou els miratges i el collo de m'espera. No quirem suportables per qui se n'imposa la carrera. La xeria és la dona, la xeria és la feina. I no pos per ti a fora bufa allò. Prumorelló, que irà. Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Aquesta hora comença un nou debat sobre els susos del parc de Colserola. Can Ginestar acolla segona sessió de debat oberta per tractar en aquest cas qüestions urbanístiques com ara els vials i els usos de les masies. Les propostes s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial de Colserola que s'està redactant actualment. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just notícies Edició Véspera d'avui dia 19 de juny. La setmana que ve es farà Sant Just un taller per reduir el consum i la factura energètica a l'esllar serà al dia 26 i es farà en el marc de la setmana europea de l'energia sostenible a 2014, que se celebra del 23 del 27 de juny. El president del PP, Sant Just, creu que l'equip de govern no ha gestionat correctament la transferència de sostre de la Vall de Sant Just al sector de Torre Blanca. El terrepleva aprova el trasllat a aquest sector d'uns terrenys edificables previstos inicialment a la Vall. I els extrems són el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals plàstiques que es podran veure a partir d'aquest vespre canginestar. Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran l'exposició de final de curs dels alumnes. Bona tarda, nou debat, aquesta tarda sobre el susus del part de Collserola. Canginestar acolla a la segona sessió de debat oberta per tractar en aquest cas qüestions urbanístiques. Entre altres coses es parlarà dels vials i dels susus de les mesies de Collserola. Sant Just, notícies. Actualment s'està redactant el Pla Especial d'Usos de Collserola a càrrec d'un equip redactor de la Generalitat i ara és moment de fer propostes i sugeriments per incloure'ls en aquest pla. Són unes propostes que només pot fer l'Ajuntament directament a la Generalitat i per això convoca aquestes trobades ciutadanes per copçar les seves inquietudes sobre el part natural de Collserola. Entre les qüestions que es tractaran avui, a la sessió començat a les 7, es troben els susus de les mesies al parc. N'ha parlat el Just a la Fusta al regidor de Mediambient de Sant Just, Pere Auríols. Quintactament s'ha de fer de les mesies. Ara mateix totes les mesies dins del parc tenen una situació relativament restrictiva. No se'ls deixa fer-hi cap mena d'acció, fer gaires accions de tipus físic. Això dificulta probablement, dificulta que puguin fer activitats que donin una rendibilitat a la mesia. Parten avui sobre el debat sobre quins susus o quines funcions podrien fer les mesies de Collserola podrien fer que les mesies de Collserola tinguessin més rendibilitat. D'altra banda es parlarà dels vials a la Serra, com ara d'un vial que s'ha de previst fer entre Can Mèlic i el Mas Lluy. Pere Auríols, de nou. Hi ha un vial que el Govern municipal ja ha dit explicitment que vol que voldria treure. Hi ha un vial previst, preneixat, però no fet, que uneix Can Mèlic amb el Mas Lluy. Una carretera, per exemple. En aquest cas, en concret, ja es va pronunciar fa temps, en aquest sentit. Però també és una cosa que està a sobre de la taula. Igual que tot el tema de quins us es fa o com podem anar pensant en organitzar els vials que hi ha dins del Parc Natural. Des del nostre parcologistes de Catalunya també es proposarà incloure Can Viosca al Parc Natural de la Serra de Collserola. A banda d'aquests temes també es parlarà de les portes d'entrada a Collserola, d'equipaments a la Serra entre d'altres. També serà un moment per preguntar-se si hi ha algun lloc a la Vall de Sant Jocs que mereixi una protecció especial. Tot plegat es debat avui, a les 7 de la tarda, ha començat aquesta sessió a la sala Aïsidore Consul de Can Ginestar. Els documents que es tractaran es poden trobar a l'espai participa del web SantJocs.cat. Entre d'altres documents, a l'espai participa, hi ha un informe resum de les conclusions que es van extreure de la primera sessió de debat, la setmana passada, que va tractar els usos de la Serra, com ara l'ús nocturn i el paper dels casadors i dels ciclistes. A les setmanes que va comptar amb un major consens, va ser la possibilitat de convertir en espai d'ús agrícola, la part baixa de la Vall de Sant Jocs. Ha donat més detalls per a Oriols. Un assaig de fer propostes sobre possibles coses a fer. Entre altres propostes, ell va proposar això. Fer una franja que sigui qualificada d'agrícola, el qual no vol dir que s'hagi de convertir tot amb agrícola, sinó que és possible urbanísticament fer-hi, d'allà els arbres, si convé, per fer-hi un camp. Si el pare és forestal, això no es pot fer. Tots els documents recordem-ho al voltant d'aquestes sessions a debat. Sobre Collseroles poden trobar l'espai participat del web municipal. Les aportacions que es facin avui s'enviaran també a l'equip redactor del pla especial que haurà de provar la Generalitat. Més qüestions, quan passen 5 minuts i mig de la set de la tarda, la setmana que ve es farà un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Serà el dia 26 i es farà en el marc de la setmana europea de l'energia sostenible al 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny. L'objectiu de les activitats de la Generalitat és que la Generalitat hagi d'aconseguir que la Generalitat hagi d'aconseguir que la Generalitat hagi d'aconseguir que la Generalitat hagi de MillsP ungef produceri Parcells asten per interred forcing amb això nggak des confidently. L'objectiu de les activitats d'aquesta setmana europea és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia. El regidor de medi ambient de Sant Josep polite amplia l'objectiu de les jornades i d'aquest tallers que es fan al continent. El Sant Llachos es fan diferents tallers de qüestions energètic. o sigui, la feina, pràcticament es fan accions d'aquesta mena. El tallet tindrà lloc al centre cívic Joan Maragall a les 6 de la tarda, com deia amb el dia 26. A les sessiós donaran consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric i s'ensenyarà també a baixar els costos fixes i variables, reduir la potència contractada i aprofitar la discriminació horària entre altres temes. Per a més informacions podeu adreçar directament a l'Ajuntament de Sant Just, al 9.3.480.48.00. Sant Just notícies. A nivell municipal cal destacar que els equipaments públics van posar en marxa l'any passat un pla d'actuacions per reduir el consum energètic. El 2013, el consum municipal d'energia, electricitat i gas natural, va ser de més de 6.260.000 kWh, un 10% inferior al consum de 2012. I pel que fa a la generació d'energies renovables a les instal·lacions fotovoltaiques municipals, l'any 2013 es van produir 308.700 kWh. Amb aquesta producció energètica es pot assimilar a un estalvi de pròpdes 77 tons de missions de CO2. I ara parlem d'urbanisme i de política local, perquè el president del Partit Popular, Sant Just, Cargill, creu que l'equip de govern no ha gestionat de la millor manera la transferència de sostre de la vall al sector de Torre Blanca. El darrer ple municipal, recordem-ho, va aprovar el trasllat a aquest sector d'uns terrenys edificables previstos inicialment a la vall. Hi l'està d'acord amb què cal fer aquesta actuació, però no d'aquesta manera. Siú i PP sí van abstenir el ple municipal. Sant Just Notícies. Recordem que l'any 2004 va desenvolupar un conveni amb els propietaris de la vall de Sant Just, per tal de no edificar-hi en el marc del pla general metropolità, en l'àmbit de la vall. El regidor d'urbanisme Pere Joan Daniel donava més detalls al darrer ple municipal. I arribar a un acord amb els propietaris, perquè la edificabilitat que els pogués correspondre fos aplicada de manera parcial, sota els criteris d'habitar a l'edificació dels espais d'interès natural, que era la proposta primera, resoldre la situació dels habitatges que no estiguéssim legalitzats, donar luz adequat a les mesies de la zona i traslladar l'edificabilitat a altres llocs dins o fora d'aquest municipi, però sempre en l'entorn metropolità. La modificació del pla general metropolità es va aprovar l'any 2006. Determina que el sostre residencial total és de 80.000 metres quadrats, dels quals més de 34.500 es concretaven en quatre sectors. El sector Carretera Reial Torreblanca, on s'hi concentrava la major part en 24.600 metres quadrats, i els altres 10.000 es repartien en el camí de Can Candelé, el sector Rosasensat i el sector Can Módolell. El PGM també apuntava que els 45.000 metres quadrats restants es transferirien a d'altres indrets dins de la metropolità, com ara a Santadria del Besós. Els propietaris, però, van presentar alegacions i es va decidir no portar els terrenys allà. Finalment, però, al 20.000 metres quadrats, com deien amb d'aquests 45.000, s'emplaçaran el sector Carretera Reial Torreblanca. El pla, de fet, va aprovar la proposta de modificació del PGM per poder durar el terme. Sant Just Notícies, segons Oscar Hill, president del PP de Sant Just, aquesta és una qüestió tècnica.