#523 - La Penya del Morro del 26/6/2014

Retorn el segle passat, barbacit, l'any invasit avui d'octubre on l'horitz causa per la Universitat de Barcelona. Les excavacions arqueològiques que s'estan fent al mercat de Sant Antoni de Barcelona han permès descobrir 84 metres d'un baluart del segle XVI i 17 i un bust fongrari romà. L'Ajuntament ha presentat aquesta tarda les restes trobades al subsol del mercat que està en obres des de l'any 2009. Egoll guanya el premi creixill de novel·la catalana per la novel·la dos taurs negres i dos de blancs. Catalunya informació. Esports. La FIFA ha sancionat el davant d'euroguai a Luís Suárez amb nou partits, amb la seva selecció i 4 mesos de suspensió de qualsevol activitat relacionada amb el futbol per la mussogada que li va fer el defensa italià Quialini. Avui, el Mundial d'aquí una hora, Portugal gana i Estats Units a Alemanya. Si nord-americans i alemanjà empaten, passarán tots dos a 8 anys de final. A les 10, Rússia, Algeria i Bèlgica, Corea del Sud. I amb bàsquet al Barça es pot proclamar avui Campió de Lliga. Si guanya el reial Magritte, el Palau blaurant el partit comença un quart d'avui. Des de la set o podeu seguir a Catalunya Radio. Esperar una tarda de roxats a la meitat nord del país de manera més dispersa a les comarques de Barcelona també de Girona. No és impossible també en altres intrets, però és menys probable fora de les zones amnocolades. Les temperatures poden arribar als 30 graus. Ràdio d'esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt d'amorro. La penya del món. Aixís de la nunca välç. Bon dia a totes les «Occènych». Que tal? Bon tardes. Repassarem les notícies d'Aixeps amb dret putant. Hi ha la Cristina Berges. Avui el programa tenim un bon de convidats, La Maribel Agustí, també tenim la Ibon Villar, que prepara la festa sunset d'aquest cap de setmana. Estem molt ochenteros, per aquesta primera hora, perquè a més també parlarem amb la Ruta Estrada, que és una de les protagonistes del musical Mamma Mia, que es fa aquest cap de setmana i el que ve a l'abent dels plogues del llobrecat. També parlarem amb la Núria Auriola, les notícies positives. I avui, a la segona hora, a l'espai de comerç local, tindrem a la gent de l'antiga grange carboneco, gradament, el Raül Tost, que ens explicarà en l'última secció de la temporada de comerç local. Què tal? I com estan? A la gent de l'antiga grange carbonello. I això no és tot, amigues, perquè també avui ens visitarà el Ricardo Peregrina, que és un dels dibuixants del Jueves, i que acaba de treure un llibre, un tòmic que es diu Borboni Cuenta Nueva. Ens explicarà sobre què ha passat amb el Jueves i també amb la història del rei, i acabarem parlant amb l'Arnau Cónsul i Enric Calpena, avui també el programa de la mà de l'Arnau amb els llibres de la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Vamos allá, venga. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Però com sempre, comencem repassant el més comentat de Twitter. Avui què passa, Cristina? Vinc abans d'arrecar-te tot el que es passa al Twitter, i com porto les xerres socials, abans de començar a repassar el que està trenant. Vull dir que l'alcalde té Twitter. Moltes gràcies! Era això el que volies dir o no? No. Va, perdó, perdó. Pensava que volies dir que l'alcalde tenia Twitter, que és Josep Perpinyà, no? Imagino, no sabem. Diria que sí. André, no ho saps. Diria que és Josep Perpinyà. Si vols que el Josep Perpinyà el Twitter ha de ser. Ara ho dubto molt que l'alcalde es posi... Home de Sant Jus, 93, o una cosa així. Potser Josep Perpinyà està agafat, ja. Home, no, però Josep Perpinyà hi ha la de tant aixement. Busquem, busquem, busquem. Estic buscant a veure quin Twitter té Josep Perpinyà. Mentrestant, si puc, ara sí. M'agrada dir una cosa i és que, Íbid, si recordeu, hem acabat el programa de la Pinyal Morro, parlant dels tuits de Sant Jus i de més sobre la rebel·la de Sant Joan, i la Paula ens va portar una piula del Sergi Seguir. En contestat. Sí, per això és el que anàvem a comentar. En qui posava que tothom ho passi bé durant la rebel·la, però aneu amb molta compte. I ja tenim el primer ensurt. És veritat. Volem saber què va succeir en aquest cas, no? I ens ha contestat i ens diu Rostolls cremats als solars de propietaris privats. Sostu, amb el hashtag. Per tant, l'única cosa era això, que hi havia rostolls cremats a alguns solars d'alguns propietaris privats i poba cosa més. Però ja sabem en aquest cas, doncs, el que va succeir amb el Lluís, poca cosa, no? Millor que sigui així. I, de moment, doncs això és tot. Per cert, ja tenim el Twitter de l'alcalde, Josep Perpinyà. És el Twitter, el nou Twitter de l'alcalde Sant Josep. L'alcalde no ha vingut a Twitter, no? L'hi podem veure en el Twitter de la penya del Morro. No ho sé, eh? Perquè no et cau bé l'alcalde? No, no, no, no és per l'alcalde, és per l'ordinador. A mi no em cau bé el meu ordinador. Tranquil·la, ja ho faré, jo ho faré jo. No pateixis, doncs. Anem cap al Trending Topic, perquè avui ha sigut el més comentat, Torra d'en Barra, justament, la Guàrdia Civil, ha detingut l'alcalde i 6 regidors de govern del municipi per presumpte de corrupció. No, Cristina? Sí, des de les 10 del matí la Guàrdia Civil ha escorcollat l'Ajuntament de Torra d'en Barra en una operació de presumpte de corrupció. Han sellejat les àrees d'alcaldeia, intervenció i contractació, i han demanat a més a més els treballadors deixar els seus llocs de treball i no permetre l'entrada a ningú, a les dependències municipals, davant del consistori i també s'ha efectuat. Un registre a l'empresa de l'alcalde, Daniel Massagué, i el domicilit de la primera, i de pel jutjat número dels banderells, sota secret de Sumari, estaria relacionada amb una operació urbanística de la Constructora Teiko i amb la contractació d'informes de manera irregular a la Constructora Eiffial, per uns 18.000 euros al mes, que ja va denunciar anteriorment, en aquest cas, de la Constructora Eiffial, el secretari de l'Ajuntament a l'oficina Antifrau. L'operació ha comportat la detenció d'alcalde, Daniel Massagué, de Convergència i Unió, i 6 regidors de la Junta de Govern de Convergència i Unió, que són els 3 partits que governen en coalició, a més de la detenció de l'empresari Blazniubó. No has descartat prou que, en les properes hores, hi pugui haver algunet de detenció d'altres membres del govern. En fi, escolta, aquí no salva ningú, eh? Sabadell, no? Bustos. El tenim, que també està presuntament implicat en un cas de corrupció. Després també tenim l'alcalde de la Moncada, no? No sé si us sonen alguna cosa. Alcalde de la Moncada, a Santa Coloma, de Gran Manet, també, em sembla, en fi, Lliuret de Mar, amb tot l'efecte de l'alcalde i els russos, ara Torra d'en Barra... Fins i tot molt bé, no? No hi ha un pub de net, eh? Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el Jordi Puello diu, ja he sortit algú de Convergència fent fora del partit de la Torra d'en Barra, o això només es demana quants són d'altres partits? Un altre comentari ens el fa l'Iñigo Enterre. Diu, ara bé, a diferència de Torra d'en Barra, Valladolid no tenen cap alcalde ni regidor. Primer investiguen, i ja, si tal, punts suspensius hi ha referència a aquesta violada. El Esparver diu... I enterria, insinuats que Torra d'en Barra algú s'està accedint? Pregunta, platòria dos. I el Rubén Ramiro diu, al Partit Popular suspendrà de militància el regidor de Torra d'en Barra detingut, eh? I afegés que, molt sorprès, que els onora molts. En fi, passem cap a les notícies de Gràcies Cristina, passem cap a les notícies de Sant Jordes Bern. André Abreza i les militias de Sant Jordes Bern. Oye. Bé, Andrea, tu també avui amb una alegria que se'n comana... Espacial. Espacial, no sé per què. Tenim ple que s'ha parlat. Amiga, avui hi ha ple, eh? Sí, ara en parlarem. Crea l'Ajuntament de Sant Jordes Bern. Els polítics s'anomenen. És una alegria com el Confilio de los Hobbits, no? Però a l'Ajuntament. Sí, ara en parlarem, també parlarem de membres del caos, de Sant Jus, que es reuneixen demà, per cert, amb responsables municipals per tractar la seva situació de cara al Curs que ve i, sobretot, si poden trobar un local, si es queden a la Teneu o què passa. I on van. Però abans de tot això, parlem de Nil Nabot, avui presenta a Sant Jus la seva exposició l'art és l'home agregat a la naturalesa. Reflexió. Art. Cultura. Exposicions de Can Ginestar. Sí, amics. No serà Can Ginestar. No serà Can Ginestar. On és, això? A l'espai de lliure creció Carme Malaret. A l'espai de lliure creció Carme Malaret. En un nova mostra express. Tancar els ulls i ja te l'espero. A més, es projectarà un documental que ensenyarà com treballa aquest artista Nil Nabot, que és de Sant Jus, el Nil Nabot. És de Sant Jus, sí. I l'exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa, és una mostra que va néixer fa un any, inicialment com un projecte d'investigació sobre la natura, i els materials que trobem en entorns naturals i fins i tot rehistòrics. Durant la inauguració de l'exposició, aquest vespre, a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, també es projectarà un documental sobre la manera de treballar a la natura de l'artista, un documental que ha fet el seu germà, en Jan Nabot. Per Nil Nabot, la investigació de la natura... Perdona, he dit per Nil Nabot. M'ha fet gràcia, m'ha fet gràcia. Doncs l'investigació de la naturalesa és molt important, i sempre ja està molt vinculat, i segons ell, un dels seus objectius per aquesta exposició és transmetre als visitants el que ell sent quan treballa i crea a la naturalesa. La inauguració de l'exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa, amb la presència de l'artista, serà avui a dos quarts de vuit del vespre, i com deies, és una nova mostra express, que es podrà visitar únicament durant tres dies, fins diumenge. Divendres demà de cinc a vuit del vespre, dissabte d'onze a dues, i de cinc a vuit, i diumenge a 12 a dues, sí. L'espai de lliure creació Carme Malaret... Se n'enfadis, eh? Per què? Per què t'havies enfadat? Ui, sí, ara, per favor. I haurà pica pica? Ah, això ho desconec. Desconec. Si voleu comprovar-ho per vosaltres mateixos, a l'espai de lliure creació, al carrer Bonavista número 105. La Pella del Morro, cada tarda de cinc a set, a Ràdio de Svern. Tots i tant, veus? Parlem d'un ple municipal, l'Ajuntament de Sant Josep, que avui tindrà lloc. Tinc verdament el ple ordinari, o sorpresa, del mes de juny. La major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del consistori, tipus quantes grapadores, per exemple, pot gastar el Departament de Finances, o altres qüestions, i també la modificació de diferents llocs de treball de la corporació. També és informació, perquè no espero que ple ja està afincada en aquella sala de l'Ajuntament. Andrea, bueno, Andrea, molt bona tarda. Bona tarda, què tal? El de avui és que no me'l perdi, perquè es preveu que se n'amplem molt curt. Només 17 punts. Què? Doncs que jo acabo l'informatiu a dos quarts d'avui, i potser arribis a acabar. Va, va, va. Bueno, qui no se l'aparta segur, crec que és la Cristina. No, Cristina? Bona tarda, sí. Tu vas al ple, no? Sí. Pots portar una pancarta que posi, jo escolto la penya del Morro, per exemple, per fer publicitat. Estaria bé? No, eh? Gràcies, s'ha fet tothom, no? Tothom que està plens, la penya del Morro, jo crec. Aquí es veu el compromís, si t'ha quedat persona... Però els plans comencen a les set, perquè és quan s'acabem la penya del Morro. Clar, abans no poden començar. I, a més a més, que tampoc quedaria molètic, no? Un ple de l'Ajuntament amb la pancarta de la penya del Morro, home. En tot cas, ràdio d'Esber. Per què? Ràdio d'Esber, no? Però per què? Home, la penya del Morro només, i els justos la puc sortar? Perquè facin l'altre pancarta, tu. És veritat, Jordi. No, no! Clar, Jordi. Que facin l'altre pancarta, que cadascú s'ocupa del seu jardí. Pobre karma. No és un problema, que els col·laboradors que posen la pancarta... I que vagin els plans. No ho faràs, Cristina. Si me la dones, la porto, va. Això m'agrada més. La porto, eh? No dic que la tregui, eh? La porto i ja veurem. A la motxila. Parlem del ple, Andrea. Doncs que d'entrada se celebra avui a la set de la tarda, començarà a les eleccions de l'Ajuntament, el ple ordinari del mes de juny, com deies, i la major part dels temes que es tractaran a les eleccions són qüestions de gestió interna del consistori, com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon en metàl·lica a Bona, per a l'empresa d'Itàlia d'Estanjors, que és qui gestiona una residència de gent gran al municipi, i la provació inicial de liquidacions de projectes finalitzats i altres modificacions de crèit. Són únicament set punts, comptant els decrets del principi que no es voten directament d'on s'expliquen, i els preus i preguntes del final. Per tant, es preveu que serà un ple bastant curt. S'obrirà el tor de preus i preguntes per part dels regidors i regidors primers i del públic assistent després, perquè tothom es pugui adreçar a la corporació municipal. Molt bé, doncs aquesta és la informació que hi haurà si algú vol anar. T'he dirigit a la set del vespre a l'Ajuntament de Sant Just. I acabem tanquem la carpeta de les notícies de Sant Just abans de parlar amb la gent de la festa Sunset d'aquest cap de setmana amb Molins, del cau de Sant Just d'Esvern. I és que, a membres de l'Asunció Martin Luther King, és a dir, el cau de Sant Just, es reuneixen demà amb responsables municipals per tractar la seva situació de cara al curs que ve. L'agrupament, escolta, no té locals per la temporada que ve, i des de l'entitat volen una solució. A l'hora de la reunió, demà es farà una xocolatada al renta peus per donar-hi suport. A quina hora serà, Andrea? A les 10 del matí, allà davant de l'Ajuntament, una xocolatada gratuïta oberta a tothom, que es farà per reivindicar uns locals dignes pel cau. A membres de l'Ajuntament, escolta, Martin Luther King, es reuniran demà amb representants d'alguns històries, a les 10 per tractar aquesta qüestió i exigir solucions. I l'entitat prepara aquesta xocolatada oberta a tothom per donar suport als companys que hi seran. Anem a un moment, no? Sí. Des del cau denuncien que l'Ajuntament no entén la necessitat i l'urgència de tenir uns locals dignes, on ferien les seves activitats setmanes, i per això demà es reuniran amb responsables de consistori per exigir solucions. Des de l'entitat, demanen un cop demà a tothom qui vegi el cau com un espai d'educació en el lleure, on s'hi cobreixen unes necessitats socials i educatives. I una manera de donar-hi suport serà demà assistint aquesta xocolatada que es farà a les 10 del matí al renta peus. Molt bé, doncs queda dit. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdio desbert.com i a partir de la set, els Sant Just Notícies Edició Ves prendré. Bueno, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. 5.18, i d'aquí uns moments tindrem ja a la Ion Villar, la Maria Belagosti, i també tindrem el promotor en Miquel Casas, que ens explicaran sobre aquesta festa, Sonset, d'aquest cap de setmana, coquisament dissabte 28 de juny, que vol recordar les tardes que molts Sant Justan i Sant Justan que es van passar a la mítica discoteca Sonset, que no Sonset, eh? Sonset, sí, de Cap Mèlige. En parlem d'aquí uns moments de la penya del Morro. Fins ara. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de men. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? No és el vostre programa. No va temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluzo, culturama. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, a Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà i es veu que van relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser el que va tenir menys culpa, perquè ja no conduia. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ne. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'exploritat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com La Pella vol morre. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. 5 i 22 de la tarda continuem en directe al programa i no és la primera vegada que parlem de la festa sèrie. No és el lloc de la festa sèrie, sinó el lloc de la festa de la tarda. No és el lloc de la festa de la tarda. La tarda és la tarda. i no és la primera vegada que parlem de la festa Sonset. Torna a aquest dissabte, 28 de juny. Concretament és la quarta edició, que vol recordar les tardes que molts en justencs i també s'enjustenques, van passar a la discoteca Sonset de Can Melley. I és per això que tenim l'estudi a la Maribel Agustí i també a la Ibon Villar, que tal. Bona tarda, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. A veure, Maribel, explica'ns què és el que fareu aquest dissabte, què és això d'una festa Sonset per la gent que no ho sàpiga. Doncs mira, aquesta és la quarta festa que fem. Es tracta de recordar bé els temps, evidentment. La gent que anàvem a Sonset... La gent que anàvem a Sonset vol dir gent de Sant Just, gent de Sant Feléu, de Mollins, d'Hospitalet, de Barcelona. Ària metropolitana. D'això es tracta de fer un retrobament amb aquella gent i escoltar música de les hores, que per nosaltres, evidentment, és la millor música de tots els temps. De quins anys parlem? Doncs els anys 70, 80. Bé, de fet, l'escoteca Sonset va estar a prop de 13 anys en actiu. Correcte. Des del 31 de desembre del 1970, fins l'11 de desembre del 1983, dia en què es va incendiar. Per cert, això es farà a la discoteca A2 i tenim el telèfon al Miquel Casas, que va ser diger i de Sonset, per cert. Correcte. A més a més, també soc propietari d'aquesta discoteca de Mollins de rei, on es fa aquest dissabte la festa tot recordant Sonset. Miquel, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé, i gràcies per participar... Bona tarda, Miquel. A veure, ja tenim tot preparat o no per dissabte? Bueno, ja fa més de 10 anys treballant, ja fa molt de 10 anys treballant, i jo aprofito per agrair la feinada brutal que em feta per aquesta festa, tant l'Ivon com l'Adriel que són aquí, com la Maite, com la Charo i com una sèrie de col·laboradors que teniu, que s'haurien estat molt bé d'això. Jo intento posar el meu petit gra de sorra, evidentment, comandant-lo, que és una mica la cabina amb els altres jocs, que venen de l'època de Sonset, per a gairebé d'estar-vos tota la nit punjant, les cançons que escoltàvem, el procés entre el 70 i el 83, i l'equip ho sento que ho s'inveguiran. I a mi m'ho sento que t'escolteu el Barry White. Sí, sí, sí. Tant d'entrada, perquè és un dels temats de principis de setmanes. Barry White, per cert, era un dels cantants d'artifes de les lentes. Un tema, una cosa que avui en dia no sé si els joves que van a discutir, saben què és, les lentes. Superven. I la gent, les noves generacions, amb moltes coses que han guanyat respectant a nosaltres, però escarrar les lentes, ser-les lentes, ser-les el millor. O sigui, anar a la discoteca era esperar les lentes. Era el moment que, Miquel, podies aprofitar per pillar alguna cosa, no? Bueno, sí, més o menys, no? Per acostar-te a una noia més de lo normal que puguis acostar-t'hi amb condicions normals, no? Ara era superabuixant, i a totes les festes que han fet anteriors, han caigut lentes, ja que, evidentment, no serà menys. Clar, perquè m'expliquen una mica Maribel, que ha consistit la feina, que parlava el moment al Miquel, que és el que heu fet per preparar tot això, que us he dedicat durant el temps. Jo ho dic tot, no t'ho puc explicar, perquè, evidentment, hi ha moltes sorpreses a la propera fesca, i, per tant, ahir se queda, no? Sí, però el que sí que se sap és que hi ha un sopar, no? No només és festa, hi ha l'opció de que les persones que vulguin puguin a la discoteca i enllà mateix puguin, o escollir un menú, o veure la carta per fer sopar. Correcte, la discoteca disposa d'un restaurant de rasa molt xulo, aprofito per dir-ho, amb un ambientazo, i qui vol, evidentment, anar per sopar el que té. Pèu, taula, a discoteca. Així que jo convido a qui vulgui anar-hi, per totes les avantatges que això comporta. Televisar, prèviament, per... Cal fer reserva, cal fer reserva per nostre avi amb la història de que no hi hagi taules, no? He tingut molt per reserves, ja. Hi ha unes quantes. Encara no hi podran entrar els lliures, no? Per alguna persona que... Miquel, això contesta a tu. Això contesta a tu. Sí, no, ja em força a estar-ho, encara que digui allò, que és una trassa molt gran. Per tant, qui vulgui, que ens estigui al costat, pot encara trucar-vos, no? Posar-se en contacte amb vosaltres, per aconseguir una taula, i... En tot cas, la Maribel, els hipòcords passades, el trèfon de reserva sí que el vagin recordant, si ho venen les provenes, ara. Sí, la discoteca i tu està situada al carrer Miquel Duralloy-Pagès, número 5, al Polidón Industrial del Pla, amb molins de rei. Tu estaràs punxant, Miquel, d'en Marc César? Sí, sí, jo estreïm intentant dir una mica la cabina, i hem trobat dos mesos i jo, que és d'aquella època, i, bueno, entre els tres, anirem de fer una sessió, d'una sessió, que la gent s'emocionés, i l'estrany ha estat fantàstica. Clar, hi ha moments, ja estem parlant de la discoteca Sunset, que estava aquí, on ara hi ha Camp Mèlic, fa 30, 40 anys, aproximadament. Sí, sí. Ja tens els hits, clar, i tu això domina, ja, per facció, tu ja saps quins són els que esperen la gent, els cançons que triomfaran. El que vol, no? Podria, no sé, dir-nos un parell o tres, que mira, a mi aquesta cançó, quan estava punxant a Sunset, no em fallava mai, i sabia que això ets acaba, veja, l'ànim de tota la gent que estigués a la discoteca. Mira, el més curiós d'això és que a Sunset es posaven tres sessions de ràpids i entrevistues de lents. Però tres sessions... Això ho hem d'explicar, eh? Què vol dir, tres sessions de ràpid? Comencem amb ambientals cap a ràpids, música per ballar, una de lentes, una altra sessió de ràpides, mogudes per ballar, no arrenvat, una segona de lentes, i una altra sessió de ràpides per acabar de repartir, no? I més menys que la sessió, que l'esfregment portava una temàtica més menys preparada. I era cada dia jo que tenia les seves specialitats. Jo feia la primera de lents i feia la segona de ràpids que era la canyera. Jo punxava rock'n'roll, rock'n'roll, i pop, i tot tipus de música a pop. Escolta, bé, perquè la Maribel està ria, eh? Maribel, Maribel, de què riu? De què riu, Maribel, de què riu? No, no confirmo, confirmo, eh? Confirmo absolutament el que dius. Però, en canvi, jo estava a totes les sessions allà. Divènres, nit, dissabte, tarda, dissabte, divendres, tarda... I de tant a tant escut de les cançons que posaven a la sessió, jo que hi està, també se'n va encara, no? I al final, les que s'han fixat d'assumpte, les hem enfocat més cap a la banda disco, que no va escapar a la banda rock, vale? Tot i que sempre, doncs, algun polís, algun... algun sop d'entram, algun d'air straights, o algun roll d'insta de caos, no? Però, bàsicament, bàsicament... Disco, eh? eh, temafos... No, bàsicament... Mira, obligatòries, el 7 de setembre de Sergio Brown falla. Sí. Obligatòries, perquè la Maria del Cent no demana... Algú a la nit, o qualsevol de Jordi Benson. Sí. La botella del Gilles Tujirón, que estava a fallar mai. A la Street Life d'Escusell de Sant Marani i Graufort. Home, sí, sí, sí, sí... I una que no havia arribat a punxar mai, a Sonset, però que la posa al carall, que és el Sant Maria de Cesc Gaita de Josep Lindbraun. Que és de 83-84. Sí. La temàtica va per aquí, no? Funky, disco, algú de pop, i unes pincallades de rock, i les lentes. Per cert que d'aquí uns moments... Avui estem molt 80, és el programa, eh? Perquè d'aquí uns moments parlarem amb una de les protagonistes del musical Abba, que és el de... El mama Mia, que fa aquest cap de setmana... Sí, el mama Mia i tan cinc vint té més fàcils que caigui. Ah, això que va dir? Clar, va dir, sí. És que després, després... Jo puc anar més o menys amb l'equip de DJs, una mica preparat, però una cosa és el que puguis preparar prèviament, i una altra cosa és la realitat, perquè no pots... Si no, no pots posar una màquina. Tu tens la sopa de cançons, i has d'intentar buscar el moment en què va per cada una d'elles, i mirar que la gent s'ho passi bé, no? I les altres vegades crec que més menjo ha aconseguit. Unes vegades et juro, altres més. Escolta, Miquel, ja que tenim aquí, tu va ser un dels DJs que va estar punxant durant aquests 13 anys a la discoteca Sonset, aquí a Sant Just. Quin record em portes? Els bons records de Sonset, algun anècdota, algun anir, que diria això, jo no m'ho oblidaré mai. Mira, el primer dia que vaig arribar amb la moto, que vaig aparcar allà baix, no sabia ni on tenia el Sonset, però jo vaig a Can Mèlix, recordo, puja un torre on, i entraré amb una discoteca que em va semblar brutal. Jo sempre m'ha tirat més la cabina del DJ, que jo no pas la barra dels Cambrers, no? I vaig arribar a aquella cabina, amb uns tubos metalis, que representaven l'arremònia de l'església, i allà el vi s'està dalt de punxant, i jo vaig veure el meu Jesucristo. És una reval·lació, no? Sí, sí, total. I jo vaig entrar a aquella sota, i com vaig marxar, vaig dir, jo seré el DJ d'aquí, no sé el que treguaré, però seré el DJ, i vaig entrar amb el 74, el 75, i el 77 estava fent el DJ. I només per posar una pinza allà de si m'agradava el Sonset, i per mi d'infort en el Sonset, que a vegades em castigaven per males notes o cosa, em castigaven dues setmanes en el Sonset. I que em podien posar. Clar, perquè el Sonset, que anava cada setmana a Maribel, per exemple? Si em preguntes a mi directament, era divendres al vespre, dissabte a la tarda, dissabte a la nit, i divendres a la tarda, sí. Era la casa vís de Maribel Eustí, i de moltes persones més, evidentment. I allà, totes les gent com comentes, no només a Sant Just, sinó a d'altres pobles, però veu fer amistat, i al cap dels anys, aquesta festa, per exemple, que fareu demà passat a la discreta que hi tu, de Molins, també serveix per retrobar-vos, i tant, i tant, és el bàsic, que és el bàsic i el fonamental d'aquesta festa, el retrobament de tota la gent Sonset. Sí, sí, sí, home, esclar, hi ha diferències de edat, és lògic, hi ha gent que dius, ah, però tu anaves a Sonset, no ens coneixíem, però et dic que la majoria de gent és així. Quantes persones heu arribat a tenir en aquestes festes revivals que feu de Sonset, perquè aquesta és la quarta edició, l'any passat, quantes persones hi era, per exemple? Miquel, si no m'equivoco, jo crec que eren unes quasi 300 persones. Quasi 300 persones, sí. S'ha millorat sempre en aquestes 250, 300 persones, que s'han d'anar arribant quasi a les 600, normal, la novetat, la primera vegada, sí, sí. Per cert, mira, que el Xalt Labanès ens pregunta que, si d'allà van sortir molts fills de les nits de Sonset. No molts, moltíssims. Què dius, ara? No t'explico, a més, és que allà es van formar matrimonis a punta pala. Sí? Sí, sí, sí, sí. Molts, molts. De fet, a Teu, vaig a plagar. Per exemple. Per exemple, sóc una dels exemples. El Teu, Maribel. Però sí, moltes paraules que es van conèixer allà. De fet, jo em vaig casar al Sonset. Tu et vas casar al Sonset, també? Sí, o sigui, no cap mèdic, al Sonset, a la Escota, que sí. A la Escota que Sonset. Potser un dels paus que s'ha casat allà, no? Mira, allà hi va casar un alimeu, que és el Miquel Puig que també punxarà aquest dissabte amb nosaltres, i jo vaig anar a aquell avó del convidat, i jo, aquell dia, vaig dir... Jo, en cas d'aquí, segur. Ho he estat i claríssim. Ja em vaig casar al cap d'un any en cel, de proxima manera. Em va encantar com quedava a la Escota, que no, o sigui, la deixava impressionada. I que no en tenia prou, jo, amb una llada. Primer de client, s'ha posat un si, si no s'havia casat. Jo vaig casar, o sigui, fins i tot. No puc... No, clar, no, escolta, està clar, eh? Amb el Teu d'Esti Morir, que va quedar clar tot. Per això et vull preguntar, perquè és inhabitable, que va quedar a l'entrevista, però... Vaja, parlar del final, no? Quan un final tràgic, incendiant-se a la discoteca, tu com vas viure tot allò, Miquel? Mira, no era molt especial i molt estranya. Primer, jo vaig plegar del surset, al 80... Una llavança, possiblement. No, perdona, vaig plegar el matí al 83. Desplegar, i me vaig anar a treballar la competència. Això, perdona, va passar l'11 de desembre del 1983. És quan hi va haver-hi aquest incendi, i a partir d'aquí ja et va tancar la discoteca. I tu dius que te'n vas anar uns mesos abans a la competència? Jo vaig plegar el febrer, per anar a treballar el xic de Muís de Reis. Era la competència, era la discoteca del meu poble, i em van fer una oferta a l'Ogana per anar a treballar cap allà. I ara, si jo el surset, m'havia tornat més. Excepte, em van convidar-me a una festa el dia abans que es va gravar la discoteca. El 10 de desembre? Ja està el surset, recordant vells temps, i molt emocionat. I l'endemà es va gravar. M'haig d'avançar la fortuna d'alguna manera de poder-me convidar-me a la discoteca. Com va acabar tota aquella història? Perquè no sé si va venir d'anúncies o com va acabar, però no sabem, eh? Escolta, escolta, escolta... No se sap, eh? Hi ha un misteri, aquí, eh? Doncs escolta, us agraïm molt que heu vingut. Ja sabeu que, a més a més, podeu trobar les entrades per assistir-hi en aquesta festa surtset demà passat, 17.28 de juny, a partir de les 12 de l'any mig, a la discoteca i tu, de Molins de Rei, a Can Mèlic, al bar de Cal Joan, que està al carrer, i també al bar de Can Ginestar, si voleu assistir-hi. Des entrades, a un preu de Maribel? Dues consumicions, 12 euros, tres consumicions i entrada, evidentment, 15 euros. Molt bé, doncs fantàstic. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. És el que és el que hem pogut arribar, intentar arribar a més gent, i per aquests que ens estiguin escoltant, que saben que hi ha una sorpresa molt, molt, molt... Man, ens podeu deixar així?Molt, molt. Si no, Jordi, no seria sorprès. Doncs escolta, que us ho passeu molt bé, que segur que ho fareu, i Maribel, Agustí i Bon Villar, mig al carrer, gràcies per haver estat amb nosaltres.A vosaltres. Estàu convidats si vulguis venir a escoltar música bé que allà. No és una mala idea, gràcies, que vagi bé. Fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb la Ruta Estrada, una de les protagonistes del musical Mamamia, que es trena aquest cap de setmana al Teatre de la Vents, dels pluggers del Llobrega, fins ara mateix. Fares totes, ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper. Cine, música, còmics, música, llibre, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecta, la elegància de l'oïndi. Cada 10 ous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esper, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada 10 ous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut que un dia el meu germà ja es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no aconseguia ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. L'hi sent nobles. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, per posar-ho en contacte. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. Bona tarda. Avui, Cristina, estem molt buitanteros. Primer, la festa sunset. Ara parlem del musical Mamamia, que es trena aquest cap de setmana. Es pot veure fins a quatre vegades el Teatre Abends de les Pluges de Llobregata. una de les seves actius protagonistes, que és la que ha interpretat la Sofi, la Ruta Estrada. Ruta, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per estar amb nosaltres al programa. A veure, explica'ns com ho porteu, perquè ja fa alguns mesos, si no t'hi m'ha entès, que esteu assajant, i aquest dissabte estreneu. Com està la cosa? Home, doncs estan preparades d'estar a punt de posar el form. Estem des del favor de fent els assajos. Sí? Sí, que ara sí que no tenim ja preparat malament, perquè estem en dos dies, o sigui que... Bé, bé. Però amb nervis, no? Suposo? Sí, sí, perquè, bueno, sempre... Ara hi ha hagut alguns problemes de veu, per exemple, perquè... Què dius? Què ha passat? Bueno, estem introduint el tema dels micròfons, i tot això de la microfonia, i sempre no és el mateix assajar amb micros que sense micros. Clar, clar. I doncs tenim una mica de... Bueno, que ens hem de acostumar, que encara estem en el procés d'aquest acostumar-nos. Però bé, bé, bé, amb moltes ganes, amb nervis, il·lusió, i aviam. Sí, sí. Bé, de fet, el musical de Mamma Mia, que reuneix totes les cançons d'Ava, que ja fa uns anys, eh? El musical, després la pel·lícula, qui més, qui menys, l'argomèndia ja el coneix, no? Però tu fas la Sofi. Qui és la Sofi? A veure. Doncs la Sofi és l'alianta de la obra, bàsicament, perquè, bueno, ella es casa amb l'Escai, i llavors, abans de casar-se, vols saber qui és el seu pare, perquè ha estat cuidada per la dona, que és la seva mare, i no ha conegut mai el seu pare. Llavors, convida tres possibles pares. I 24 hores davant de la boda, doncs... Estan els pares d'allà a la illa Grega, se suposa que la situació és una illa Grega, i és una mica, doncs, les peripècies que passen en torno a descobrir qui és el pare, en torno a la dona, que és la mare que es troba amb els seus antics amors. Tu tu és la que cantes més, o de l'obra? Sí, jo i la dona, que seria la meva mare a l'obra, a la funció, no? Sí. I quantes cançons cantes? Solistes, tres, però, bueno, tinc coro, veia els meus companys que em fan d'acord i m'acompanyen, però solistes, tres, en total, hi ha unes 20 cançons i una mica. Estava pensant que no sé si sou cantants professionals, vosaltres? No, no som cantants professionals, tot és amb àter. És amb àter, per tant, compagineu les vostres feines amb els assajos, que, com ja saps, en aquests casos, les companyies amb àter són a les nits i tal. I també heu fet un classes de cant, no? Digue'm. També heu fet classes de cant, dic. Classes de cant. Bueno, el Fabre va fer el tema dels assajos corals, de les cançons i el nostre director, que és professor de cant, doncs també en això ens marcava bastant. Tot i així els que tenim papers com més principals que cantem bastant, doncs sí que hem fet coses més de cant a la dona, que és la que fa personatge més fort, diguéssim. Ella ve d'una cura de la cura... L'Elisa, no? Em sembla? L'Elisa Linares. Sí, exacte, ella ve de la cura del set cènia, em sembla que li ha de cornellar i també ella canta molt, canta molt, molt. De fet, us ha dirigit un professional dels musicals, que és l'Austí. Què s'ha après, tu, personalment, amb ell i amb aquests assajos del Mamamia? Doncs disciplina, perquè és molt disciplinat i, realment... És molt exigent. Sí, és exigent, és constant, és disciplinat, i demana el mateix, realment, el grup de persones que estem treballant amb ell, perquè ell hi posa moltes obres i ell es posa el 100%, i llavors s'ha de demanar que nosaltres estiguem el 100%, el qual és difícil per què dius, perquè precisament són persones que tenim una altra professió, venim d'altres coses i, clar, a les 10 de la nit, posar-te el 100% costa. Està clar. De fet, no sé què passa als pluges, que hi ha com una mena de farvor musical, perquè també hi ha els pastorets i amítics que també canten i tal, i ara el tema del Mamamia. Us esteu plantejant fer més obres, per exemple, amb musicals o què? Doncs és bastant possible que sí. Jo no vinc de pastorets, però, de fet, el 90% dels actors principals, de fet, menys jo i la Lídia, i a algú només, tots han fet pastorets. I, bueno, també jo crec que la culpa, entre com ets la teva, és que el Lluís Tarret, que és el... Lluís Tarret, sí, ha conegut per tots, eh? Sí, ja està. Sí, em va ser la present de la Benz, i el Futores, perdona, no espero que pacteixen jo perquè és el Futores Oficial del Vulletí, la publicació mensual de l'Ajuntament, el Futores, i també gran amic del programa, i ell té bona culpa de tot això, no? Sí, perquè ell forma part d'unes dones que escriu el guió de pastorets, gairebé el 90% tenen tres cases que escriuen ells, i també un entusiasme, adjunta amb l'Augustí, de fer la proposta de Mamamia, i ja està pensant en té la ment sempre dos anys vista, i ja ha pensat amb els músicars. En fi, doncs aquest cap de setmana, que s'estrena el musical Mamamia al Teatre de la Benz, estareu dos caps de setmana, quatre funcions, aquests es fan comparar les entrades a la Benz, a la Benz mateix, desplugades. I ja que es trenen a la Benz, a mi m'agradaria demanar-li a la Ruta que s'hi podria fer una Benz d'alguna cançó que canta. No, no pot, no, no, ja ho he comentat. És que estic més japònica, ja m'estic reservant. Estic una miqueta, una miqueta així, molt fluixet. De fet, mira, hi ha un comentari... Jo crec que és clamo popular, això. No ho sé, que dir-te perquè tampoc no la volem apretar. No, mira, de veritat que no m'importaria, eh, però... La Benz ha fet un comentari bastant faltant, el chat de radioses.com, que diu... Ruta, estrada, vostè canta, amb aquesta veu de Manolo malament anem. Sí, sí, totalment d'acord. Escolta, ens agradaria acabar parlant... Perquè tu estàs malalta de Mamamia, de daba, o no? Però jo imagino que, clar, us ha agafat una febre a tot i totes, per ara, va o no? Home, és que és curiós, perquè són cançons, que te'n vas després d'haver estat assajant no sé quantes hores, arribes a casa i et estaràs arrasant la cançó, i dius... Farem una prova, farem una prova, per veure si saps quines cançons són les que et posem a continuació. No et posarem només res. 5 segons de la cançó i has de dir quina cançó és. Jugues o no? Va, jugues, jugues, jugues, jugues, jugues. Ja que no el capdo. Primer, eh? Aixinem les uides. Va, ja, ja. Massa, massa. Bueno, aquesta no la fem, eh? És la de... Té què tens amb mi, té què tens amb mi. Vale. Sí, però bueno... Sí, has d'anar al lletre, eh? No, aquesta no canta, no, és que tampoc no vol dir que les canteu. O sigui, són cançons d'ava en general. Per exemple, a veure, aquesta... Vale. Sí, va, sí, m'agrada, m'agrada, m'agrada. Això... A veure, aquesta... Vale. Ui, aquesta no... Una mica més, una mica més. És que aquesta em recorda 15 anys, tiene mi amor, però no és... No, no és... No en mi, no en jo. No sé si la canteu, el mama Mia. És que la fem en català. No em són agents, eh? Jo crec que no. Que no la fem. Escolta, em diuen per aquí que la té que tens amb mi, sí que la canteu al musical, eh? Sí, sí, la vam introduir... Ah, va, va, va. Al final, sí. Escolta, Ruth, moltes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé i disfruteu molt aquest cap de setmana, si voleu, i també el proper, podeu anar a veure mama Mia, al Teatre de la Benz, als plugars de Llobregat, que segur, segur, perquè és una obra superdivertida, la gent hi pot participar. S'ho passarà bé, i podeu anar. Gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé, Ruth. Bona tarda. Gràcies, adéu. 10 minuts errem al punt de l'assist de la tarda, i, tot seguit, acabem aquesta primera hora amb les notícies positives de la Núria Oriol. Gràcies per haver-nos atès. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la Penya del Morro. És en Moples, per la Penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I última secció de la temporada de les notícies positives com que, jo, us hem tingut a la Núria Oriol, que la tenim al telèfon. Núria, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Ja per acabar la temporada, avui parlarem de diferents qüestions, com, per exemple, que ha començat la campanya Flemish Cup. Què és això, la campanya Flemish Cup? És que tenia un nom chulo, oi? Home, és chulo, sí. Flemish Cup. Flemish Cup. Doncs mira, és quan... és un vaixell, en aquest cas, científic, que actua en la zona de Terra Nova. Imagina't, eh, ja ens porta la ment. I que el que fa una mica és estar analitzant l'abundància de les poblacions de peixos en aquella àrea per saber que tot manté l'equilibri o, si no, manté l'equilibri. I és una iniciativa científica en què diversos estats s'hi col·laboren. I llavors, a mi m'ha semblat bonic. El primer, ho de Terra Nova, després el nom. Perquè Terra Nova... Terra Nova on està? Què és Terra Nova? Em sona sense ficció, però és veritat, no? Existeix. Sí, sí, no és com el vi a fer al centre de la Terra. I Terra Nova és el nord del planeta Terra. Que, eh, vull dir... Vull dir-te allà. Eh, no sé... Ui, està de bo, Jordi. T'ho juro, que no sabia... No havia sentit mai que les... Si t'hi coneixes, el gust Terra Nova. A veure, escolti un moment, un moment. A veure, un moment, Núria. Si Terra Nova, o sigui, jo sé que, per exemple, quan van arribar color milseus a l'Amèrica, li van dir Terra Nova, per exemple. No, sí, bueno, sí. I en sobres creien que havien trobat la ruta de la Sena, però no, Terra Nova és l'aia de l'Oest, a l'Ocea Atlàntic, que està davant d'Amèrica del nord. Val, doncs no sabia, no sabia, Núria. És molt petitona, té més poc més de 200.000 km2. No et faci vergonya explicar-m'ho? No, no me'l fa vergonya, doncs mira, diguem-ne que d'alguna manera és... Està allà davant la costa, però que depèn del Canadà. Ara ja estem situats. Ah, estem situats. Llavors hi ha un vaixell que està allà mirant l'equilibri de l'ecosistema, sigui el que ha de ser. I treballar durant un mes. Per l'equilibri de l'equilibri de l'equilibri de... Vale, perfecte. Més coses, perquè també parlem de notícies... Així, del més enllà, de l'espai inexplorat. Home, ho he fet pensant, amb tu, especialment. Moltes gràcies. Avui tenia la Cristina, però amb tu és el que m'ha fet gràcies. Parlem del Curiosity, que és aquest robot, que va anar a enviar a març, ara farà ja uns mesos, que encara continua allà, i va fent la seva història, i ha completat el seu primer any marxar. Per tant, ja porta un any... Això és el que té emoció, no? Sí, ja porta un any al planeta Mart. I de tant en tant, jo segueixo Curiosity a l'Instagram, per cert, que penja l'equip de la NASA, penja les fotografies que van rebent amb alta qualitat, algunes són amb color i tal, de Marc. És la primera vegada que em sembla... L'home arriba tan lluny, també, enviant fotografies amb alta definició, i com una mena de laboratori... És un laboratori complet per analitzar el que està passant a març. Alguna novetat de Mars Curiosity? Una curiositat, si més no, que un any marxar són 687 dies. És a dir, el doble, eh? El doble. Si aquí un any ja es fa llarg, o sigui, a Mart... A Mart es fa term, ja. Bueno, amb una mica... Jo vaig fer el càlcul, quan buscava les notícies, vaig dir, mira, Curiosity, curiositat... Va, la meitat de la teva edat, Jordi. Va, que diuen que amb una dona no salvia de preguntar, però... La meitat de la meva edat? Sí. 11, 10 o 11? Deu ser. Sí, com t'agradaria, 10 o 11, amb una mica més. Però és igual, deixem un 10 o 11. Mira, un menor treballant a la ràdio. Això no pot ser? Jo crec que, si estiguéssim amb l'hora marciana, tindríem la meitat dels anys que tots tenim. Sí, senyor, tindríem la meitat. Doncs sí, sí, una curiositat. Segur vol més informació a la web de la NASA, que es tenen molt ben explicats. Allà poden haver també totes les imatges que van enviant, i també tot el recorregut, no? Sí, senyor. Això segueixo molt a la Curiosity. Va deixant, és molt curiós, justament, perquè va deixant les empremtes de les rodes, per on va passant, i llavors envien imatges fent per allà, no? I es vagiran, agafa una pedra, ara fa... Sí, senyor. En fi, molt solo. Va, més coses, parlem ara de música, perquè ens hem assabentat, diuen, al desperts, que la música ajuda a la neurociència. Què vol dir això? Mira, en aquest cas, encara que sembli que vagi a parlar de que la música ajuda al servei i tal, en aquest cas és una eina informàtica diferent, que diu que amb notes musicals aconsegueixen explodar el servei sense fer-li cap d'any, o sigui, i llavors donen dades de la seva mida, del seu pes, de la seva densitat, etcètera, etcètera. I, a més a més, esperés que estaven en planta oferir curiositat als ullens, també, doncs millora molt el procés d'anàlisi d'aquestes dades, i, a més a més, volen crear una aplicació que es puguin descargar als usuaris, tranquil·lament, una mica, com per fer-se autoproves dins mateix, però de moment... Diuen que el futur va per aquí, eh? No és que tenim l'ològicament de les aplicacions de mòbils i noves tecnologies, que està tot ja connectat, i que el mòbil mateix podràs fer-te proves amb el mòbil, i que les podràs enviar directament al teu doctor o al teu metge. Sí, senyor, és veritat. Però, mentre estan per anar fent boca, si algú vol, la web AudisPine, amb majúscula AudisPine, diu que té una versió implementada d'aquesta aplicació, perquè tu, mira, puguis veure una mica el que està... A través de son generats per una eina informàtica, i que les transforma en característiques musicals, ens va donant característiques del servei. Molt bé. I acabem ja amb una última notícia, i és que... Atenció, perquè ja arriben les vacances, arriba l'estiu, pel molta gent, com nosaltres, per exemple, que ja acabem el dilluns, és l'últim programa de la temporada. Sí, sí, ja acabem. I tu has parlat una mica, re, una pinzallada, perquè tampoc tenim dos minuts, de les vacances, un temps per aturar-nos, les vacances, un temps de relax. Més que el temps d'anar corrent en què molts fem plans, doncs plantejar-nos la possibilitat, o bé agafar-se només un dia, i encara això ajudarà a desconnectar molt millor, sobretot si ho fas al principi, o agafar-te una estona cada dia. Però jo, l'experiència d'intentar agafar-se tot un dia sencer, o si no tens gaire dies, mig dia sencer, mig a part de sencera, o sigui, el que un prepareixi. Però jo crec que és una experiència que intensifica els sentits que ens ajuda a desconnectar més, i la veritat, aquest poder estar sols amb nosaltres mateixos, intentant que passin els pensaments sentint el cos, sobretot habitant el nostre cos, ajudant-nos de la respiració, si és possible, observant un paisatge. Perquè la natura ens ajuda moltíssim, també, a relaxar-nos. És una aposta de calma, de quietut, d'estar per a gent... No fer res. Aquests dies que venen de vacances, no feré res. M'agafaré una cadira, m'aniré a la muntanya, però he d'abandonar-me, i la brisa i les fulles... Es comptes, et necessites, em sembla fantàstic. Però jo deia que per desconnectar-me ràpidament val la pena no mòbil, no tele... No sé, ja sé que hi ha persones que s'han atarrades. Això seria ideal, seria ideal. I llavors s'entrarà molt millor amb l'esperit de vacances, les que siguin, les que puguin... A partir de dimarts, mòbil fora, ja. Sí, a partir de dimarts, ja, fora, tu. Mòbil fora, clar. El teniu a la finestra?Mòbil. Escolta, Jordi, no m'ho crec, no m'ho crec. Sí, sí, fora, fora, fora. Com seguiràs el curiosi, sí. Bueno, igual, ja en connectaré a l'internet de la política. Núria, moltes gràcies... No t'hi va, la xefra, per gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, un plaer. Un plaer, de tot, a tots. Molt bon vestiu. Ara millor. Per 0-3, parlem amb la gran Jacar Bonell. Catalunya Informació. La 6. Primer de tota aquesta hora, cop d'ull a l'estat del trans i d'equiviar-hi endavant... per accidents a l'AP-7, tant a Bàscara com a Aigua Viva, en Sant Itzut, també a l'Entitut i a Turades, a la 6.58 de Badia i Moncada, en Sant Itzut, a la C17, a Lliçà de Vall, en Sant Itzut, i a la B23, a Esplugues, per accedir la ronda de dalt, una ronda de dalt que presenta Cuas, a Vall d'Ebron, diagonal, i a Esplugues, en Sant Itrinidad, i a la Ronda de la Turada, a les Cuas, van... es veuen a Sonafranca, cantonis, passeig colomí, i Pusco, a Sant Itrinidad. Continua l'escurcoll a l'Ajuntament de Torra, d'en Barra del Tarragonès, per un cas de suposada corrupció urbanística. Hi ha 8 detinguts, l'alcalde, el convergent Daniel Massagué, 6 regidors i un empresari local, que s'espera que declarin davant del jutge les pròximes hores. El Congrés ha aprovat l'aforament del rei Joan Carles, i part de la família reial. La reforma de la Lli del Poder Judicial ha tirat endavant de manera urgent, amb els vots del PP, la Unió del Poble, la Navarrés, i Fora Mestúries. Un cop passat el tràmit del Senat, l'aforament del rei serà efectiu a mitjans de juliol. Els rebels pròxos de l'est d'Ukraine participaran en converses per acabar amb el conflicte, segons l'agència ukraïnesa Interfax, el govern d'Aquíaf de Benhamoscó, un més implicació per solucionar la crisi. La Fiscalia de Nova York denuncia Barclays per haver enganyat clients, fent-los posar diners en fons poc segurs que favorien inversors agressius. L'estimoni d'extreballadors penedits de l'entitat britànica va ser clau per l'investigació. L'oenergia projecte HOMA denuncia l'increment del consum de cannabis entre els joves i del qual entre els adults. Ho detecten per l'aument d'atencions que han fet l'últim any, on també constaten que el 70% dels que demanen ajuda no tenen feina. Pep Coll ha guanyat el premi creixells de novel·la catalana per la novel·la Dos teuts negres i dos de blancs, la novel·la que reconstrueix un crim real al Pallars als anys 40 ha superat les altres dues obres finalistes, les cròniques del Déu Coix, de Joan Lluís Lluís i l'icantropia de Carles Teres. Catalunya informació esports. El Barça pot proclamar-se avui campió de la Lliga CB de Bàsquet. Necessita una victòria davant el Madrid. Si, en cas de derrota, encara es disputaria un cinque partit ja en la pista de l'equip blanc. L'enfrontament d'avui, en el Palau Blaurana, començarà a un quart d'avui. Des de les set el podreu seguir amb la transmissió de bàsquet a Catalunya Ràdio. Acabem de començar en el Mundial de Fútbol. Dos partits, els últims d'aquesta jornada de fase de grups. Portugal, Gana i Estats Units de Alemanya, de moment, amb empates. Eran el marcador a les 10, Rússia, Algèria i Vèlgica, Corea del Sud. I la FIFA sancionat el davanter Uruguaya. Lluís Suárez amb 9 partits amb la seva selecció i 4 mesos de suspensió de qualsevol activitat relacionada amb el fútbol. Tot això per la mossegada que li va fer el defense a Itàlia, Jordi Aquelini. Pel que fa el temps, s'espera una tarda de roxets a la meitat nord del país i de manera més dispersa les comarques de Barcelona i Girona. No és impossible també en altres indrets, però és menys probable. Fora de les zones amb no volades, les temperatures poden arribar als 30 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i gairebé 4 minuts us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda se celebra el ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del consistori. La modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon en metàl·lic, abonar per l'empresa d'Itàlia a Sant Just, i la provació inicial de liquidacions de projectes finalitzats i altres modificacions d'acredit. A la part final del ple s'obrirà el torn de prèxits i preguntes per part dels regidors i regidors i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Més qüestions, també avui, Nil Nabot presentarà a Sant Just la seva exposició l'art és l'home agregat a la naturalesa. Nabot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure Creació Carme Malaret, en una nova mostra express. L'exposició és una mostra que va néixer fa un any, inicialment, com un projecte d'investigació sobre la natura i els materials que trobem en entorns naturals. Durant la inauguració, aquest vespre també es projectarà un documental, que ha fet el seu germà, Jean Nabot, sobre la manera de treballar la natura de l'artista. La inauguració de l'exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa, d'en Nil Nabot, serà avui a dos quarts d'avui del vespre, i es podrà visitar únicament durant tres dies, fins diumenge. L'espai de lliure Creació Carme Malaret se situa al carrer Bonavista 105. I una punt més per recordar-vos que bojos per les partícules és el documental del mes de juny, el documental presenta el descobriment científic més significatiu i inspirador de la nostra generació, el gran col·lisionador de drones, un accelerador d'horador de partícules que permet recrear les condicions que existien moments després del Big Bang. El documental, per tant, tractarà el plantejament de la comunitat científica a l'hora de crear aquest accelerador de partícules. Bojos per les partícules es podrà veure demà a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Teneu, l'entrada costa 3 euros, pels socis i sòcies de l'entitat, i 5 per la resta. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies edició vespre a partir de les 7. El web de la radio-reviewdesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, la elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, radio desvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Mmm... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàl·lic. Diuen que havia plogut el meu germà, ja sé que van relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, però ja no conduia. Toma ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no ho sé. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sí, sí, nou de la tarda després del bolletí de Catalunya Informació, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. Tinc una estona en revistarem amb l'Ernau Consul, l'Enric Caralpena, historiador i locutor de programa de Història a Catalunya Radio. Que té el llibre, em explicarà per què hi quins llibres és amb l'Ernau Consul. També tindrem el Ricardo Peregrina, un dels dibuixants que ha estat el Jueves i que han recopilat ara todas les seves vignetes de la sèrie Borbon i Cuentanueva, que parlen del rei. I també tindrem el Raül Tost de l'Antiga Granja Carbonell, en l'última secció de comers local de la temporada. Però abans de tot això, Cristina, com sempre comencem la segona hora, repassant que és el que he adonat de si avui també Twitter. Per què ha sigut Trending Topic, Urrack i Castro, el més comentari de Twitter, perquè el fiscal anticorrupció ha presentat el recurs contra el processament de la infanta Cristina anunciat pel jutge José Castro. Justament després que el jutge Castro mantingués la imputació de la germana del rei Félixizé per dos presuntes d'elictes fiscals i un de blanqueig de diners, el fiscal anticorrupció Pedro Urrack ha presentat el recurs contra el processament de la infanta. Anticorrupció defensa que no hi ha indicis contra la infanta i que la germana del monarca ha rebut un tracte injust perquè considera que després d'escoltar 300 persones, no hi ha elements incriminatoris contra ell. Urrack també ha recorregut la imputació d'en Amaria Tejeiro, la dona de Diego Torres. Diu justícia, quina justícia? Per aquí diu, quan un fiscal el fa d'advocat defensor d'una infanta lladra... Un altre comentari ens el fa el Natsua Bat i diu que està fent el fiscal Urrack demostre que la justícia no és igual per tots d'actuar al Ministeri Públic igual en altres casos, pregunta. I ja per acabar, el Quique Peinado, que diu del Bosque, es va equivocar al portar a Piqué i a Ramos per defensar el millor era el fiscal Urrack. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Ràdio d'Esvern. Bé, estimats lluïents, com ja sabeu que de dijous a aquesta hora hem parlat amb aquesta temporada del programa d'una botiga amb algun comerç d'aquí de Sant Just d'Esvern i avui acabem la secció parlant... Jo diria, potser, amb un dels comerços més mítics que hi ha a Sant Just d'Esvern, al carrer Bonavista, trobem l'antiga granja de Can Carbonell. Tenim el telèfon, un dels seus propietaris, que és el Raül Tós, Raül, bona tarda. Molt bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Jo tinc mítica perquè tothom la coneix, no? No sé si també teniu aquesta sensació que vaja, som molt populars, sobretot al barri centre. Doncs sí, fa molts anys que existeix la granja. Es calcula que més o menys des del 1901 i, clar, ha anat passant moltes generacions d'arrer del taulet i molta gent durant aquests anys, primera granja era una botiga de vaques, o sigui, vaques que de llet, després vendre llet empacatada, i ara des de fa, potser, uns... no sé, més de 30 anys, doncs és granja, han passat diferents generacions sempre de la mateixa família, però han anat passant diferents generacions de la família. La família carbonell. Sí, eh? Sí, sí. De fet, com hi ha un comandat més de 100 anys, aquí s'enjust. Votes, per què creieu que ha funcionat tan bé? Pel lloc, que és un lloc on la gent hi passa... Perquè no tots els... Per exemple, no totes les botigues, així, de restauració, que han posat en el carrer Bonavista en funcionant, no? En canvi, la granja de Can Carbonell, sí. Doncs mira, com tu ho ve dius, són moltes hores de dedicació, però, bueno, es fa amb ganes i... I, bueno, sempre has de tenir aquella mica de paciència, que, bueno, està arredida d'un negoci, però, bueno, a base de... de tot això, doncs, amb els anys, primer vas avi, després els avis, després la meva mare i ara la meva dona i jo, doncs, doncs, ho portem molt a gust. Amb molt d'amor, no? Molt de carinyo, és el que tenen, també, els negocis familiars. Perquè quanta gent sou? Ara treballen, actualment, quatre. Quatre, eh? I tot sou família, diguem. Bueno, pràcticament sí, vull dir. La meva dona i jo, una noia que fa molts anys que treballa, i una altra noia, el Guillem. Quins hores feu, per entendre'ns, una mica? Doncs mira, de dilluns a dijous, ara, sobretot a l'estiu, de dos quarts d'avui de la matí, a les vuit del vespre, i ara, maig, juny i juliol, obrim de mil divenes al vespre, i el dissabte, doncs, fins a les dues del migdia. És una feina molt sacrificada? Sí, sí, són moltes hores. Moltes hores, i... estàs molt content... estàs molt content guanyar molta feina, però, quan no n'hi ha, estàs més preocupat, i hi ha moments puntuals de bastant estrès, vull dir, que tothom... Per exemple, el moment del dia, que dius, mira, tu... Clar, en la matí, en moments... Sí. Hi ha moments del dia que veiem molta més gent, i en poques païs de temps, doncs, has de servir molta gent. A quina hora seria això, més o menys? Bueno, en la matí és l'horari que hi ha més moviment de gent, o que tampoc cada dia és igual. De 8 a 9, aproximadament? Bueno, no, m'hauria de... d'un quart o dos quarts de 10 fins a les 11. És el moment, per dir-ho d'alguna manera, que tothom li agafa la gana a l'hora. Ja, l'esmorzar, no? La pausa de la feina, no? És la gent entre les 8 o les 9? Després, a l'hora de dinar és diferent, perquè la gent, doncs, un dinar amb una hora, l'altre dinar amb una altra. Però l'hora d'esmorzar sempre és un espai més... més reduït de temps que té la gent. Quins platges ho faríeu? Què és el que ho faríeu per si algú no es coneix? Bueno, fem menú molt casular, vull dir. Un menú que la majoria de gent agrada, vull dir... el típic que agrada més a la gent, macarrons, pasta, manides, bollastre, vull dir, conill, una mica de tot, cuina sobretot molt casulana. Estem parlant, com comentem, amb el Raül Tost, un de Flopetaris de l'antigua granja Carbonell, i que, com diem, ja porta molts anys aquí al carrer Bonavista, jo potser un dels secrets, no ho sé, és la terrasseta. Bueno, sí. És un lloc molt agradable. Saps què passa? Que aquí, a moltes de les cases del carrer Bonavista, ja tenim un petit jardí, i això és molt agradable, no? I fa que, sobretot, el demanar-hi a la tarda s'està molt bé, perquè potser no ha tocat en el sol, tot i que hi ha nombreles, i, bueno, a la tarda, sobretot, està bé. I el demanar-hi primera hora també. Quan d'estar a l'estan i allà? Perquè són ple ràpid, aquests dies. Bueno, ens n'haurem de tenir deuen capiguer, de 35 a 40 persones hi caben, eh? No m'hi do, perquè sembla un espai petit. Jo la primera vegada que vaig descobrir que hi havia aquesta terrasseta, jo vaig al·lucinar, suposo que a qui més, qui menys li ha passat, que entre allà la granja, un espai més o menys petit, després hi ha com una porteta que et porta després de la barra, a fora, i es descobreix tot un món. Sí, hi ha molta gent que es sorprèn, però tot m'ho diré, vull dir. Aquí, al carrer Bonavista, hi ha moltes cadetes amb jardí, i jardins molt macos, en aquest cas, nosaltres, és un negoci. Vull dir, la Palmera, que hi ha el pati, és un signe d'identitat de la casa. No us heu plantejat mai tereure-la per posar més taules? Mai, mai, mai, si l'has carbat, m'ho hauré d'aquest famós que... És veritat? Que a moltes Palmeres les mata, vull dir, no. Estarà fins que es mori, vull dir. No, perdona, és un símbol, és un símbol. Poc a veure amb l'escarvat morrut, eh? Perquè em sembla que va ser l'any passat que hi hauria una plaga. No, no, no, és un escarvat que, vull dir, en el nostre cas estem tractant-la, fa un parell d'anys ja, per intentar-la salvar de totes totes, perquè, clar, entre altres coses, s'ha de dir que és el símbol de la granja. M'has de dir que la Palmera de la Granja Carbonell està afectada per l'escarvat? Sí, tot el tipus d'aquestes Palmeres, que hi ha assenjos, estan afectades. Nosaltres ho tenim bastant bé, perquè l'hem tractant, i gràcies a aquest tractament, doncs sembla que, de mica en mica, l'anem salvant. Per tractar una Palmera era perdona, eh? Que estigui obrint el tema aquest de la Palmera, però... És que em van curiosit, què és el que fa? Perquè té un jardiner, i té un tub, i la Palmera ha instal·lat, i hi ha pressió, li posa... Doncs per dir-ho d'alguna manera, un líquid que és un medicament per intentar matar l'escarvat i salvar la Palmera. Estan a dins, no? I et van... Et van menjar a dins del tronc, el van buidant, i llavors fa que, quan es buida el tronc, les fulles queden pensides, no? Es van caient, a mica en mica. Parem-hi aquest tema, perquè em pica tot ja, eh? No, no, per nosaltres no quedarà de salvar la Palmera, que és un símbol de la granja. I tant, per cert, que també, com dius, també feu menús, diaris. Sí, de dilluns a divendres fem menús. Avui, per exemple, era dijous, teniu paella? Sí, sí, sí, sí. Cada dijous avui diveriem sempre a tot, però el dijous sempre hi ha rossis. I què més teniu? Doncs mira, ara t'ho estic dient de memòria, doncs avui hi havia arrels, hi havia una manera de pasta amb zuñina, hi havia manera normal, hi havia xai rostit, em deixaré alguna cosa perquè t'ho estigui dient de memòria, eh? Sí, sí. Hi havia arroz de pollastre, hi havia truita de desvergínia... Em deixo coses perquè no me'n recordo. I a quant teniu el menú? A 9,80. Molt bé, i hi ha gent que... Teniu molta gent que us ve cada dia, per exemple? Teniu incondicionals o no? Teniu gent de tota la vida, de Sant Junts? Bueno, sí, clients de tota la vida, ja no hi ha cap negoci per dir alguna manera que vinguin sempre, però molts clients que venen sovint, sí, això n'hi ha molts. I la cosa així, com més estranya, durant aquests 20 o 30 anys que aporteu, fent de granja, que us hagi passat, tu recordes alguna cosa, sí, curiosa? Bueno, sí, mira, sobretot ara fa temps que no ho fem, però amb festes infantils, vull dir, un nen en mitja palmera enfilat, ara que parlàvem de la palmera, sí, sí. Nens enfilats, vull dir, sobretot, curiositats, curiositats, vull dir. Però no va caure el nen ni res. No, no, no, no. Ni va caure el nen ni res, però coses surrealistes. Molt bé, escolta, doncs has tingut un plaer tenir-te una estona amb nosaltres, Raül? No sé si vols afegir alguna cosa més. Sí, doncs, bueno, només afegir que ja sabeu on som, del carrer Bonavista, vull dir, que és casa vostra, i molt agraïts de l'entrevista. Sí, per cert, feu algun tipus de descont, o alguna cosa. No dic que ara feu, però algun tipus de promoció alguna vegada ho heu fet, i tal, per altra, la clientela? Bueno, sí, sí, sí. Hem col·laborat amb el fet propaganda, alguna revista, per la festa major fent propaganda, amb el follator de la festa major, abans amb el futbol i el bàsquet de Sant Just, també fèiem propaganda. Molt bé. I el botigues, que inclou que a moltes botigues de Sant Just, sempre col·laburem amb alguna altra festa popular del poble. Però si no us cal, ja us coneix tothom, no? No, no, però ja no només, sinó per en vendre etiquets, o en vendre etiquets d'alguns sopar que es fa popular... És veritat, sempre ha de col·lar alguna cosa, eh? Exacte. Com que teniu obert sempre, no? Els botigues, i en el nostre cas és així, vull dir, sempre toques altres temes, que ha parlat de la teva feina de tocar-hi a tocar, però ho fas, ja està. Us demanen moltes coses, no? Sí, algunes vegades sí, sí. I sempre dius que sí o no? Sempre, sempre, no. Però la majoria de vegades sí. Ja has notat, ja, que quan no és bona persona, oi? En fi, Raül, moltes gràcies per haver-nos atès. La tia Grància Carbonell, que la puc trobar al carrer Bonavista, número 85, allà, just davant del mercat. Bona tarda.Bona tarda, i moltes gràcies. 16.22 de la tarda, i tot seguit a la penya del Morro, parlem de Borbon i Cuenta Nueva, amb el seu autor, Ricardo Peregrín, aquí, a Ràdio d'Esvern. Fares totes, ràdio d'Esvern, sintonits, ràdio d'Esvern, ràdio de Sant Just, durant l'8.1. Ràdio d'Esvern, durant l'8.1. Ràdio d'Esvern, durant l'8.1. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan va dir el meu germà i ja es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig fer el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no convia a ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. 5 minuts ja reiem el punt de 2.4 de 7 a la tarda. Continuem en directe a la Pella del Morro de Ràdio d'Esber. Mireu, no sé si coneixeu la sèrie de Borbon i Cuentanueva, que és una sèrie que ha estat publicant el jueves des del maig del 2012, poc després que ha estat més l'assumpte del rei dels elefants a Botswana. Doncs bé, ara ens explicarà el seu autor dibuixant ideòleg d'aquesta sèrie de còmics. Borbon i Cuentanueva, el Ricardo Peregrina, que ja tenim aquí a l'estuvi número de ràdio. Ricardo, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per haver vingut al programa. Ens fa molta il·lusió que estiguis aquí i que ens presentis aquest tros de llibre, que, com diem, reuneix totes aquestes vinyetes que has anat publicant al jueves cada setmana des de fa un parell d'anys. Explica'ns com ha anat això de llibre, perquè no sé si a té a veure l'abdicació del rei Joan Carles de fa unes setmanes. Bueno, en principi no. Jo tenia la idea que quan acabés la sèrie del jueves ha de publicar un recopilatori, això, no? El que passa és que l'abdicació del rei ha coincidit, perquè em va dir que el rei em faltava en dos episodis per acabar. Hosti, que fort! Com a fotre una mica, perquè la idea de la sèrie és que el rei no ha abdicat, que l'han fet fora i a instaurar la República, i llavors ja m'ha fotut. Però, bueno, al final, això, el que ha ajudat és que s'acceleri la publicació del llibre, perquè primer, en principi, no tenia encara un editor, perquè del mateix jueves, els recopilatòries de personatges es veu que RBA, que ja fa temps que no posen per això, perquè diuen que no donen prou diners, i els personatges no es recopilan. Hi ha els autors que volen un llibre del seu personatge, un altre editorial. En el teu cas, vas anar a l'editorial de l'evolució en còmics? Sí, l'editorial Panini, que té una altra gent que s'evolució. Sí, exacte. Vaig preguntar una mica que tenia contactes amb editorials, i em va dir perquè no preguntés aquí, i això. Des aquí em van dir que sí, i llavors, bueno, han anat molt de pressa, abans de dir que sí, vam estar preparant la mecatació del llibre i tot això, i ha sortit una setmana després de la coronació del Felip. És un llibre que teniu un llibre aquí, a sobretaula. És un llibre, com diem, de 224 pàgines a color, on hi ha tot aquestes vinyetes, val 6.95, i es pot trobar... On es pot trobar, Ricardo? En principi, a Quioscos i llibraries. No sé, tampoc a tots els Quioscos, no sé, però en principi sí, han fet 15.000 exemplars, han distribuït per tot Espanya, i en principi sí, jo l'he trobat al meu poble. Està olesa, ja està tot arreu. A veure, Borbón i 59. Situem-nos, per la gent que no ho hagi seguit, se situa en un futur proper en el que s'ha instal·lat la Tercera República. Llavors, què passa amb els personatges? El rei, clar, ja no és rei, ara és Don Juan Carlos? Sí, bueno, els han ficat a l'ordengarina a la presó, i a tots estan vivint junts en un pis, tot junts, ja, tota la família. I van vivint en un pis de protecció oficial a Carabanchel. Sí, poder buscar un barri, que és una mica més. Contraste és una mica amb la nubulessa. El poble ja s'ha oblidat d'ells, però la curiositat és que existeix en clandestinitat, un grup de monàrquics que pretén que els Borbons torni a recuperar el tron. Sí, hi ha un grup que es diuen els monàrquics, que porten tot una màscara del Burger King, i es reuneixen en secret i estan planejant... Estan planejant una sèrie d'actes, perquè els Borbons se'ls torni a fer populars i torni a... Com, per exemple, el que faig de torrar coses amb més carinyo, perquè, clar, això tu ho has inventat tu, no? Sí, bueno, hi ha un moment que... És que passen moltes coses. Jo anava una mica improvisant sobre la marxa. Tenia una mica d'idea general del que havia de passar, però cada setmana anava improvisant una mica, i llavors es ficaven en un campament, allà, al 15M, que estan allà, en una plaça, tots acampats, i passen coses que llavors... La gent es comença a veure, que, bueno, si agafa una mica de... Si fan gràcia, surten el YouTube, fent alguna parida, llavors es fan populars, i, al final, acaben fent un reality tipus de Osborgs, però l'Osborbón. I llavors, ara han deixat, encara es fan més famosos, i, bueno, es fa un referèndum després de la monarquia i la república. De fet, tu has anat publicant aquestes vinyetes de la monarquia, de família reia, espanyola, el jueves. Has tingut algun problema alguna vegada, sincerament, Ricardo? No, mai, mai, mai. Mai t'han dit, escolta, mira, és que això potser volíem de retocar, canviar, no. Ni t'han censurat cap ni una, no? No, res, res, de res. L'únic que em van dir un dia, després d'haver-ho publicat ja, quan vas enviar això, pensaven que es dirien algo, però no... Hi ha una vinyeta que surt que li foten un tret al Juan Carlos, que resulta després que és un clon. Però, bueno, tu no llegis la història, no ho saps. Clar, clar. Són aquests trucs, no? També, de guionista... No sé si ja per... No diré saltar-se la censura, però vaja, per maquillar una mica o no? Per exemple, el tema de dir que estic fotent una vinyeta, on estic fotent un tret al rei. Sí, bueno, jo quan l'he dibuixat pensava, però, bueno, després va sortir, no em van dir res. I, a més, fins al següent número, no se sabia que era un clon. Era una mica la sorpresa, el cliffhanger, aquest. La història de que... És una sèrie que continuava cada setmana, era tot. I tu, Ricardo, com has viscut tota aquesta moguda que ha passat amb el jueves? Perquè tu continues col·laborant a la revista? Com estàs? Sí, jo sí. Jo, quan va sortir tot això, que va començar a dimitir la gent, no sé, em va saber greu, no? Però també m'ho vaig plantejar, no? Vaig pensar, potser si marxem tots, és una manera de pressionar RBA, perquè no s'ho torni a fer, i que, bueno, si està una setmana a sortir la revista, però et perdran ingressos, i llavors ja... Però es veu que no, per el que em van explicar, RBA se la bufa, que... Saps si el fet que... Saps si el fet que el jueves aquella setmana sortís precisament al dijous barra per cotir en alguna cosa les seves vendes, o...? No, les vendes encara no ho sé. Ni el següent número, encara no sé de vendes, no sé res. No sé, però, bueno, no sé. Tingués més seguidors al Twitter, i això, després d'acabar per això. Sí? Clar, això sí. Clar, els que els queden recopilen una mica, no, els seguidors de la resta, potser. Bueno, no sé si per això, però... Jo crec que amb més carrer per... Home, el Borbón i el Quentoneva. No, pel Borbón i el Quentoneva, som a tot. Jo crec que es notarà una mica les vendes, perquè ha marxat gent que era molt emblemàtica, i, bueno, suposo que havia anat... I amb molta porta tenen. I ara s'han anat, i a mi també em fot, perquè a mi també m'agraden molt, i m'agradava estallar un partit en pàgina, semblés. Està parlant amb el Ricardo Peregrina, que, com diem, és l'autor de les vinyetes del jueves Borbón i Quentoneva, que fa ja un parell d'anys que s'estan publicant cada setmana en aquesta revista. Mira, Ricardo, presento l'Arnau Consul, que el tens aquí a la dreta. Què et va, l'han d'anar? Ai, l'aigua! Això és un tu encaixada amb aigua. Molt bé. Molt bo, sí, sí, és directe. Sí, està molt bé. No està agafat, això. No, Sara, no passa res. Ara ha de portar una mica de paper, de lavabo, i no ens preocupeu. No anava a dir que Ricardo l'Arnau fa la secció de llibres del programa, i, clar, els còmics, Arnau, també són un... hi ha molt de tirada, i són les llibres, no? Sí, que veig aquí sobre què ens ha portat el Ricardo. És un llibre. Sí, sí, sí. És el còmic, el còmic, el còmic el que vulguis, és un llibre. Sembla la revista El Mueble. És clar, és glossa, no? I, en tot cas, la pregunta podria anar a dir, però és literatura, el còmic, sí, evidentment. Literatura on hi ha una gran part de dibuix, però darrere t'explica una història, on tot cas hi ha una sàtica, hi ha el que sigui, en tot cas, cada cop... Vaja, ja estic absolutament... No sóc un gran lector de còmics, però és un... un gènere que m'encanta, vaja. Ricardo, tu tens els pares, els límits, a l'hora de parlar del rei i de les vinyetes que fas? Doncs no, jo, de fet, feia... És que la història aquesta també... Era una història, sí, de ficció, que també hi ha d'anar al futur, i passen coses molt boixes i una mica... És molt segnalista, no? Sí, de coses, sí, de ficció, que sí, surten uns clones, que sí... Bueno, no sé... Jo, quan ho feia, no plantejava que fos la família real. Pensava que eren els meus personatges, que els anava moguent allà, com em donava la gana a mi, que tenien trets cipis de... que així el borbo... El rei és un golfo, que sigui la Helena és una mica justeta, que l'altre és un calzonàs, l'altre és una ambiciosa que vol ser reina, doncs amb aquests trets cipis que s'identifiquen aquests personatges, jo els vaig fer meus i vaig fer aquesta història. Molt bé. Espera, perquè ha tornat la Cristina, després d'haver netejat una mica aquí el got d'aigua que ha caigut, gràcies, no escolta, però vegem que ha fet la feina. En fi, Ricardo, ens agrada molt que hagis vingut al programa. Què passarà ara, en Borbonicuentanueva? Continuaràs publicant el jueves? No, de fet, ja està una mica fàcil, ja no sabia com continuar la història, per si la volia acabar allà, perquè m'he portat molt de feina. Sí, no fein nada de menjar-me el coco per pensar les històries. I ara seguiré amb una altra sèrie que faig, que és... Pots fer ara. Podríem fer una espinofa molt felipe i la letícia, també. Però de moment vull descansar-la. Estàs aviat cansat del rei i de la monarquia i tot això? Em diu la impressió, eh? Per culpa seva ha passat això al jueves. I això et carrega més encara, perquè... Quina reacció tens, tu, per exemple, amb la gent d'orgull o satisfacció? Ah, bueno, doncs els conec. El sopàs que fem cada any al jueves i alguna trobada que hem fet. No ho sé, alguns són l'Albert Montés, el Manel Font de Vila, que són els així més emblemàtics. Sí. Sempre ha estat mirat molt, m'agrada molt el que fan. I, bueno, ara han fet... Enmarxat, ara no sé si ja no crec que tornin. Però aquest, tu, no, una mica allà, perquè continuaràs fent viñetes i sèries? Sí, sí, bueno, això. Tinc una altra sèrie, tenia aquest al Borbón, i llavors tinc una altra, que és lliurario-eficina, un ofici, un suficinista. Hi ha coses d'actualitat, i llavors potser faig una sobresexa que em van encomanar fa unes setmanes, a veure si quan acabés aquesta que fes una pàgina sobre acudits sexuals. Escolta, potser algú que ens estigui escoltant està plantejant com has arribat tu, al jueves, com has arribat a ser un dels dibuixants que està allà, fixa en nòmina amb les seves viñetes, les seves sèries. Ja tenies clar el començament, tu, que volia ser dibuixant? Jo sí. Jo era petit, el que passa és que, mira, per coses de la vida, a final vaig estar fent una altra feina en una empresa de videojocs, però, bueno, jo sempre anava fent les meves cosetes de còmics. I al final, el jueves havia anat un parell de vegades, i no m'havia agafat, i llavors vaig començar a fer aquesta sèrie dels suficinistes, i vaig presentar el projecte, això fa uns quatre anys o així, i llavors em diuen, bueno, sí, se'n s'agrada, però, bueno, de moment no hi ha jo, però si això ja et diré mal. De moment pots fer alguna altra cosa, així, a temporal, alguna historieta... Llavors vaig començar a publicar alguna cosa així suelta, que no tenia continuïtat, i després em van trucar per fer la sèrie semanal. I es pot viure, sin dibuixant, avui en dia, tal com està la cosa? Home, és difícil, perquè hi ha el jueves, i si ja estàvem tancant els jueves, encara serà més difícil. Però jo ara m'estic guanyant la vida amb això, sí. Escolta, Ricardo, moltes gràcies per haver vingut al programa. Si vols quedar-te, no te'n convidem, perquè d'aquí ens entrevistarem a l'Enric Alpen a les accions de llibres, i si vols marxar, doncs sigues lliure. Com ha sigut tu en tot aquest temps fent les penyetes del rei i de la monarquia espanyola al jueves? Gràcies per venir, i que tinguis una bona tarda. Recordeu, Borbón i Cuenta Nueva de l'Hitoral Panini, amb aquesta línia d'evolució en còmics, amb 6.95, es pot trobar, a la majoria de quioscos, Déu-n'hi-do com s'han llançat. Per exemple, en aquesta primera edició, que Arnau, les primeres edicions, 15.000 exemplars, Déu-n'hi-do, no? De fet, estan... Clar, parlem de un mercat molt més ampli, això, suposo, és el que veig de tot l'estat espanyol, i, per tant, no sé què és els números. Per Catalunya és una borrada. Potser també ho és a nivell espanyol. Totes 15.000 fan respecte. Per un còmic és molt, perquè altres còmics havia 3.000 exemplars. Qualsevol et podria acusar d'aquest s'ha aprofitat, però entenc que això no ho ha fet ara amb una setmana. No, no, no, no. Per tant, a contrari, això, ens ha explicat abans d'Arnau, que ha ajudat a accelerar el procés de sortir a la llum. Em pensa que ha dit de l'abdicació. No, no, al principi, no, perquè... La monarquia, el rei i tal, la llegeixen al jueves o no? Això no sabem. O abans, a mi m'han dit que tenia originals que havien fet els dibuixants de fa uns anys, que hi haurien caricatures que li havien fet, expressament... Tu has intentat fer arribar això a la Casa Reial? No, no. Sembla que ja no hi ha gaire bona relació, però fa uns anys, quan encara no s'hi ficava en tant amb el rei, havien sortit algunes de les primeres caricatures que vam fer. Sembla que s'hi va fer gràcia i van comenar alguna... Molt bé, doncs, Ricardo, moltes gràcies per haver vingut, que vagi molt bé. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí, al moment, l'Enric Calpena amb llibre Arnau, Memòries de sang. Memòries de sang. A l'avió es veia que la penya del Morrofins ara mateix. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Flúzor. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Vigili. ... 18 minuts hi arribem al punt de la set de la tarda. Arnau, com hem comentat avui sobre la taula, tenim el llibre de l'Enric Calpena, del historiador d'Enric Calpena, memòria de sang. Sí, jo és que volia parlar el gener del prim, Potser quedem cancis, descansa una mica el primer, perquè ja es feia prou promoció al programa. Però és que surt el primer, aquí. Ja, però tu, en general, una mica. En general, en general. Però deixant que el pisor que passa va allà de l'Helit, i com que venim dels borbons, també hi posarem borbons, ara amb aquesta xerrada amb una mica el pena, ja ho veuràs. Enric, bona tarda. Hola? Ui, què mal rotllo, no està... S'ha penjat, s'ha penjat. L'hem perdut, l'hem perdut. A veure, mentre estan en Arnau... Mentre estan, jo us explico, una mica, que és Memoria de sang, un llibre que porta, diria, aquest tres edicions, jo tinc la segona, la qual cosa, no està gens malament. Memoria de sang és un llibre històric, una novel·la històrica, sobre la Guerra d'Àfrica, la primera Guerra d'Àfrica, en la qual, doncs, sempre que s'expliqui, hi ha un heroi, per part d'Espanya, era Espanya, que intenta, d'alguna manera, lluitar contra el Marroc, intenta ho far, intenta castigar el Marroc, perquè, de tant en tant, entre els territoris de Sauta i Melilla, a d'hora del govern espanyol, Plesa, Gledinou, decideix que s'aniva a castigar-los. I, doncs, com creixen Tétoan, com creixen Batras, com creixen una sèrie de... I el gran heroi d'aquesta guerra és, al general, el prim. A veure si ja tenim Enric al telèfon, Enric, bona tarda. Hola, bona tarda, em sentiu bé?Ara sí, ara sentim. Ja ho sentia bé, però no ho sentíeu gens. No, no. Bé, doncs, tenim el llibre sobre la taula, com comentàvem, a aquest memòria de sang. En fi, em preguntava que segur que no t'han fet mai. Què t'ha impulsat a escriure el...? És una gran pregunta, molt original, l'opramanda, que no havia fet mai. Segur, per això ho faig. No ho sé, també no he sabut mai contestar-la, perquè, en definitiva, quan et poses a escriure... Imagines una història i comences a escriure-la i a fer unes quantes... quals fenàgara, arriba un moment que dius, home, i si t'hi dono una mica més endavant i l'acabo, doncs una mica em va posar això a val memòria de sang. Em va començar, no volgués ser una novel·la, sinó una trama que em va anar creixent al cap, fins que em vaig posar a escriure-la i m'he de ser compartit amb això que tinc a les mans ara. Doncs en Riu, bona tarda. Hola, sisplau, bona tarda. Però posar-nos una mica d'en situació. Parlàvem de què surt el gener del prim, però el gener del prim, d'alguna manera, surt molt en segon, terceble. D'alguna manera, el que s'expliqui és la història de Joan Gort, un reuseng, que s'acaba involucrant, no acaba anant, com a voluntàrica, de la Guerra d'Àfrica. Sí, que és la gran guerra del prim. Com tu saps perfectament, no és l'única guerra en la qual Joan Primm participa, però potser és la que més te'l recorda. Què pertenies, exactament? Explicar la Guerra d'Àfrica, situar un moment poc explicat d'aquest personatge Joan Primm, aquesta Guerra d'Àfrica, que, d'alguna manera, és la gran guerra dels voluntaris catalans, per què Joan Gort i sobretot la Guerra d'Àfrica? Jo crec que, novel·lísticament, no és enllà de Galdós, no sé si algú més havia tractat. No, hi ha algunes cròniques mignovalades de la dècada següent de la Guerra d'Àfrica, que són ràpidament s'oblida, perquè Espanya, en aquella època, té prou merda, té la Guerra Gran, la Guerra Larga, perdó, a Cuba i altres coses, que fan que s'oblidi la guerra relació ben de manera ràpida. La Guerra d'Àfrica em va apassionant, totes les coses, perquè soc Barcelona, i a prop de casa meva hi ha la Plaça de Tuant, el Carrer Badras, el Carrer Castillejos, etcètera, etcètera, etcètera. Tots aquests carrers recorden aquella guerra, que realment l'hem oblidat del tot, no ha passat una guerra brutal com totes les guerres, i que no se'n recorda ni una d'elles. I, aleshores, Joan Gort, això, és un personatge, és el protagonista, un noi jove que acaba anant relat amb els voluntaris catalans. Expliqueu-me una mica, perquè jo crec que això... No es coneix gaire, qui eren aquests voluntaris catalans, que s'enrolen i van a Àfrica? Els voluntaris catalans, de fet, ja des que Catalunya no va tenir exèrcit, que se'n parla del 2014, va quedar una tradició militar molt intensa. Tant és així que aquesta va ser utilitzada tot a llarg del segle XVIII i part del XIX, per part de les autoritats borbòniques de tota l'època, per enrolar un seguit de catalans disposats a la guerra. I, normalment, els enrolaven sota la fórmula de Nicolet o de voluntaris. Doncs, bé, aquesta fórmula de voluntaris catalans, en Joan Prims, la van pescar, sembla ser que la feina d'en Víctor Balaguer, per tal de lluir un cos propi, un regiment propi, que, en plena guerra, tot el que és molt clar, que era el regiment que anava lligat directament al prim. Per tant, tot el que fes aquell regiment aniria bé per la fama d'en prim, que era el que ell volia. Doncs bé, aquests van ser els voluntaris catalans, uns 500 soldats, aproximadament, que es van enrolar a la tardor de 1859, disposats a anar a la guerra per salvar l'honor patric, era el que es feia en aquella època. Amb uniforme propi, més a més. Perdona? Amb uniforme propi. Sí, sí, l'uniforme, simplement, informa també romàntic, eh, de pagesos, amb barretines, perdenyes, faixa, armilla, etcètera, etcètera, etcètera. Hem de pensar que no és tan estranya, perquè en aquella època, també, a tots els exercicis europeus, estan formant una serie de regiments exòtics. Per exemple, la gran època dels regiments escocesos que van en faldilla i en gor i toca la gaita, o dels regiments que tenen els duaus, amb zeta, dels suaus, que eren francesos aquests i eren vestits de tiradors algerians, o els croats, o els cossacs, brusos, etcètera, o els tiradors, casadors bavarisos, que anaven en ploma, amb un barret de plomes, al cap, als barstallers, etcètera. Tot aquesta colla eren exòtics, doncs bé, els catalans eren els exòtics dels espanyols. Escolta, Enric, tu ho saps tot, no, de la història? No. Sí, fullment. Perdona, és que jo t'estic escoltant. Sí, unes quantes cosetes i mira, les lleixo sempre, però no, no, no. Perquè et vas reciclant, no sé, vas estudiant, també, o fas algun tutur, sí? Sí, sí, sempre m'agrada estudiar i no em costa res. Per mi estudiar és llegir. I llavors lleixo sempre i, per tant, vaig aprenent coses una mica sobre la marxa. Però tinc grans porats, com tothom. Ah, sí? Jo em pensava que ja ho sabies tot, no? No, no, no, no, no, no, no. A mi m'agradaria, a mi m'agradaria. En tot cas, m'agradaria saber-ne més. Clar, perquè les hores hauries de deixar d'estudiar, i en el fons estudiar sempre és un repte, no? Estudiar és relativament senzill, perquè en definitiva, el que és difícil és crear. A partir de l'estudi, com ens fas, escriure coses. Això és molt més complicat, perquè és a dir, canviant estudiant és senzill, vas acumulant coneixement sense gaire senzill, i vas creant tants ciclopèdics al cap. Jo ara tinc una formació perfecta per guanyar concursos de televisió, però, a part d'això, te la gracés intervirà d'aquell acordament. No t'has plantejat el Saber i Ganar, o algun d'aquests, com a concursant? No m'ho he plantejat seriosament, però la veritat és que això ho recomano molt els meus alumnes, que hi vagin, i els meus alumnes, molt sovint, no llegeixen res, eh? Sí. Però si llegeixen, és molt bon, a concursos, és una espèria molt divertida, i ja que llegeixes, com a mínim, aprofiteu i que et paguin. A quina sinatura ja on hi emparteixes? Dono clases de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Ramon Llull, de la Universitat Ramon Llull, i un clases d'història de la televisió i de producció televisiva, bàsicament, amb dos aspectes ben diferents. També t'entenem seguint, perquè, per exemple, tens els diumenges... Amb guàrdia? En guàrdia, correcte, a les... Tens la competència?Sí, competència... Home, si nosaltres fóssim una radio a nivell nacional, sí que podria tenir competència, però, home, em sembla agusat que som competència. A Catalunya radio els diumenges, ja teniu el programa de la paràdia, perquè diumenge o no? Sí, sí, de fet, com que és bastant normal, el diumenge és bastant la tarda convocar persones per fer el programa en directe, seria molt complicat i el que anàvem. La màgia de la ràdio?S'han registrat tot. Sí. I, en aquests moments, hem acabat la temporada d'enregistrament, de metre, de la metrà, l'última, amb sales a mitjans de juliol 7 o així, però ja els tenim tot enregistrats. Prometo que no sé quin toque aquest diumenge. D'acord, d'acord. Això d'explicar la història per la ràdio, com, a l'hora de plantejar-te i fer el programa, com ho veu fer? Mira, l'història també, ara es diu una història, hòsties. Està tot arribat. Clar. Hi ha parts de la història molt difícils d'explicar, o hi ha maneres d'en focar la història molt difícils i molt dignes, per exemple, la història econòmica, o la història de les estructures socials, molt difícils d'explicar. Però hi ha una gran part de la història, que és bàsicament narrativa, que crec que és relativament senzill explicar-la, intentant buscar-lo una mica, òbviament, la gràcia, no? Però no és tan difícil, ni un moment. I em sembla que la història és apassionant sempre. A la Guàrdia Veneixa, presentament, en una conversa amb una granja... una granja no d'animals, amb aquestes apènder cafè i xocolates, amb un amic, un jove llicenciat que es deia i es diu Oriol Junqueras, però en aquell moment no era jove llicenciat, era el que era, era un jove llicenciat, i estàvem parlant sobre com es podria explicar aquesta història amb mitjans, i d'allí va sorgir la idea de la Guàrdia Veneixa, i el vaig presentar al projecte, va trigar dos anys a que l'acceptéssim, però després, mira, encara era temporada. I la novel·la creus que és una bona manera, doncs, d'aproximar la història o hem de diferenciar moltíssim els gèneres? Mira, la novel·la històrica, si està relativa ben ben feta, ha fort la informació, se'ns dubta que un llibre d'història li costa molt de portar, perquè, esclar, la història ben feta no explica sentiments, no pot explicar-los, només pot explicar els efectes d'aquests sentiments, no? En canvi, la novel·la sí que es pot ficar amb aquests tipus de qüestions, la passió, la por, el neguit, el desig d'avantjances, tots aquests tipus de qüestions, una novel·la hi pot aprofundir més. Llavors, quan llegeixes novel·la històrica ben documentada, et fa entendre molt millor la història, però, almenys, a mi, llegeixo aquella novel·la, entenc el rei de font personal dels protagonistes i el que he llegit d'història abans em lliga tot molt més. Doncs tornem, per exemple, en Joan Gort. Joan Gort, que és el protagonista d'aquest memòria de Sant, que, com estàvem explicant, passa a la guerra d'Àfrica a mitjans segle XIX, uns voluntaris catalans amb un... fent, com n'ha dit l'Enrique Alpénader, el paper exòtic de l'exèrcit espanyol, vestits, per tant, ens l'hem d'imaginar amb aquesta barretina, amb aquestes esperdenyes, i que fins i tot hi ha un capítol que diu que fan un castell per entrar a Tetuán. Sí, això és absolutament cert. Molts dels voluntaris eren del sud de Catalunya, bàsicament de la zona de Valls, Reus, exèrgera. Un cop passava a la batalla de Tuan, de les que Joan es va fer ja van de la ciutat, no exactament dins. Llavors, quan la ciutat estava amorellada i el cos d'exèrcit d'emprim li va tocar entrar a la ciutat per un lloc que no hi havia porta. Llavors, se'n van pensant com fer, hi havia una moralla molt grossa amb el castell a l'alcazala, que per sobre estava abandonat, i llavors els mateixos voluntaris catalans van dir, escolta'm, si això ho podem fer nosaltres, vam fer un castell, una torre, diguéssim, i van pujar, van saltar a l'altra banda de la moralla, i van aconseguir facilitar l'entrada de les tropes. O sigui que això és cosa que es van deixar alcinats a tots els no-catalans que ho veien. En fi, Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, apresentant d'aquell llibre el Memòria de Sany, i també anant-te seguint a l'enguàrdia. Ha de disposar moltíssimes gràcies a tots dos. Que vagi molt bé, bona tarda, una abraçada. Adéu, adéu. Bé, 5 minuts i acabem bé. Acabem amb el programa, perquè hi ha arribar l'informatiu Vespre. Cristina, si l'apenyeu, el moro tingués molta, molta audiència. Avui què seria tèndim tòpic a Twitter? Avui hauríem tingut per primera vegada un tèndim tòpic a cada secció. A cada secció? De la primera hora podríem resumir els trams generals de música i a la segona llibre. A la segona, a la primera hora, també, Sonset, Mamma Mia, i a la segona, per exemple, Borbó 59 i Memòria de Sanc. Els millors programes i els millors tèndims tòpics ja diuen. Arriben ara ja, que pel final de temporada. En fi, ho hem deixat aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos fet possible l'apena amb el morro d'avui amb l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Miquel Cades, també la Ibon Villar, de la festa de Sonset, que fan demà passat de dissabte, també del musical Mamma Mia, hem parlat amb la Ruta, unes protagonistes, la Núria Oriol, a les notícies positives, i a la segona, ara, amb el rebutos de l'Antia Grande Cargúnel, el Ricardo Peregrina, de Borbó 59, i també l'Enric Calpena i l'Arnau Cónsuls, preguntant-nos aquella llibre de memòria de Sanc. Arnau, gràcies, i que tinguis un bon estiu, perquè ja hem acabat de la temporada, ja. Avui és l'última secció, ja. Bueno, mira, us trobaré a faltar, per tornar-nos al setembre. L'octubre o quan ho farem? No ho sé, no ho sé. Jo ho trobarem, no? Jo ho veurem, ja ho veurem. En fi, també, com sempre, gràcies a la Cristina Vargas, al Twitter i al Facebook, gràcies, Cristina. Que vagi bé, ens trobem demà, a partir de la cinc de la tarda. Us heu parlat Jordi Domena, que vagi molt bé. Adéu-siau, bona tarda. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. M'agradaria que tinguéssim l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Nil Nabot presenta avui a Sant Just la seva exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa. Nabot exposirà aquesta mostra a l'espai de lliure, creació Carme Malaret en una nova mostra express. A més es projectarà un documental que ensenyarà com treballar l'artista. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just notícies edició vespre d'avui dijous 26 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada. Aquesta hora comença el ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del consistori, com ara, la modificació de diferents llocs de treball a la corporació. El portaveu de junts per Sant Just aposta per mantenir la casa costa del carrer Creu, però donant-li un ús determinat. En aquest sentit, Sergi Seguí recull la idea del cau, que no té local pel curs que ve, i demà reuneix amb l'Ajuntament per trobar-hi una solució. I en clau cultural parlarem del documental del mes de juny, bojos per les partícules que es projecta demà a la Teneu. El documental mostra el descobriment del gran col·lisionador de drones, un accelerador de partícules que recrea els moments posteriors del Big Bang. Bona tarda, Nil Nebot presenta aquest vespre a Sant Just, la seva exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa. Nebot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret, en una nova mostra express. L'exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa, és una mostra que va néixer fa un any inicialment com un projectat d'investigació sobre la natura i els materials que trobem en entorns naturals i fins i tot per a històrics. Nil Nebot va crear aquesta exposició a partir d'aquesta idea i ha donat més detalls al just a la fusta. A principi era només una mica d'investigació sobre com arribar a crear pintures a partir de materials naturals. I tot això es va convertir en un llibre i després en una sèrie d'exposicions que s'estan donant a terme el mateix. Sí, hi ha elements de naturalesa, des d'eines com neolítiques, que són les que faig servir i així, fins a pedres pintades i escultures, treballant només a partir de materials naturals. Durant la inauguració de l'exposició aquest vespre, a dos quarts d'avui a l'espai de lliure creació Carme Malaret, també es projectarà un documental sobre la manera de treballar a la natura de l'artista, un documental que ha fet el seu germà, ja en Nebot. Sí, és un documental que va fer el meu germà, en Nebot, que explica una mica tots els processos pictòrics i també tot el que significa la naturalesa i l'entorn, dintre d'aquesta manera de crear. Per Nil Nebot, la investigació de la naturalesa és molt important i sempre ja ha estat molt vinculat. Segons l'artista, un dels seus objectius en aquesta exposició és transmetre als visitants el que ell sent quan treballa i crea a la naturalesa. Sí, quan estic treballant a la muntanya em sento bé, em sento molt amb sintonia, amb tot allò que em vol. I el que intento al traslladar l'exposició és fer sentir algo similar, fer sentir una mica un retrobament amb l'ànima més prehistòrica de cada persona i així. La inauguració de l'exposició, l'art és l'home agregat a la naturalesa, de Nil Nebot, amb la presència de l'artista, serà avui, en menys de mitja hora, a dos quarts d'avui del vespre. Es podrà visitar únicament durant 3 dies, fins diumenge a dia 29 de juny, divendres de 5 a 8 del vespre, dissabte a 12 a 2 i de 5 a 8 i diumenge a 12 a 2. L'espai de lliure creació Carme Malarets a situar el carrer Bonavista número 105. Ara passen 4 minuts i mig de les 7 de la tarda i parlem d'altres qüestions, com deia Maquistores, a celebrar el ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna, del consistori, com ara, la modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon en metàl·lic, apuntar per l'empresa d'Itàlia de Sant Just i la aprovació un inicial de l'equitacions de projectes finalitzats i altres modificacions de crèdit. A la part final del ple, hi ha una setmana de part de la gestió de les partidaires i del públic assistent. La sessió comença a gestorar la set de la tarda a la sala de plens d'Ajuntament de Sant Just. Més qüestions, parlem d'urbanisme, perquè el portaveu de Junts per Sant Just aposta per mantenir la casa costa del carrer Creu, però donant-li un ús determinat. a la població. Seguir considera que es veu obrir el debat sobre què cal fer amb aquesta casa del barri centre, però també tenim compte les entitats que hi ha al voltant i l'ús que en podrien fer. Ho he dit al Justa la Fusta. Ara el veiem com el veiem i veiem totes aquestes barreres, però hem de pensar en el futur, pensant en una quatre dimensió, com aquest que diu, i tenim compte que allà hi ha una entitat cultural molt potent, com és la Teneu, que està intentant créixer, que està intentant rejuvenir-se. Tenim una entitat com el Cau, que ja fa temps que busquen espai, que s'han fet les converses amb la Teneu, perquè puguin conviure i puguin tenir un projecte comú, però està clar que quan es van fer no hi havia aquest element de Can Costa, que ells mateixos l'han posat sobre la taula. Per això Sergi Seguir creu que la casa es podria mantenir però que cal obrir el debat per trobar una activitat que pugui treure la màxima rendibilitat possible. Jo sóc partidari de mantenir-la, mantenir-la, però donar-li un ús. I no simplement mantenir-la per mantenir-la i ja veurem què hi fem, sinó al contrari, començar a parlar-me ja, buscar-li un projecte, un projecte engrascador, un projecte integrador i tirar endavant. Per tant, Sergi Seguir opina que és necessari obrir el debat, de si cal mantenir o no la casa Costa. Sant Just Notícies I precisament el Cau organitja demà el matí una xocolatada davant de l'Ajuntament per reivindicar uns locals dignes, com mencionava Sergi Seguir. Demà divendres, membres de l'Agrupament Escolta Martin Luther King, deixant en representants del Consistori per tractar aquesta qüestió i exigir solucions. I l'entitat prepara aquesta xocolata d'obert a tothom per donar-hi suport. Sant Just Notícies Des del Cau denuncien que l'Ajuntament no entén la necessitat i l'urgència de tenir uns locals dignes en fer-hi les seves activitats setmana, res de setmana. Per això, demà reuniran amb responsables del Consistori per exigir solucions. Des de l'entitat demanen un cop demà a tothom qui vegi el Cau com un espai d'educació en el lleure on s'hi cobreixen unes necessitats socials i educatives. La xocolata de serà demà divendres a les 10 del matí al rentapeus. Tota la informació local a Sant Just Notícies. La primera cursa solidària de Sant Just per Sant Joan de Déu recull 3.000 euros per la investigació del càncer infantil. Es va celebrar dissabte i va comptar amb la participació de més de 700 persones, unes 350 de les quals eren nens i nenes. Sant Just Notícies. La primera cursa solidària de Sant Just per Sant Joan de Déu l'organitzava al club de tatisme de Sant Just per la investigació del càncer infantil.