#54 - La Penya del Morro del 4/5/2012

I com en ràdio d'Esberd I com en ràdio d'Esberd En directe, a Matí en des de Sant Just d'Esberd, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món a través de ràdio d'Esberd.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts. Avui ja és divendres. Oh! Divendres! Sí, tranquils, perquè fem programa, encara que sigui divendres, ja tinguem temps d'anar a la platja. Comencem, com sempre, parlant de Sant Just, amb les notícies, amb la Carme Verdo, i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, avui tindrem la secció de l'Àngel Cornejo amb els videojocs o el Jordi Roca amb el cinema. Un aplaudiment per a ells, sí senyor, en aquesta primera hora de programa. A més, també ens visitarà el senyor Eduard Benito, altriment conegut com el senyor Benito, que ens parlarà de moltes coses. I també tindrem l'antiagenda Leli Capdevila, la que no hem de fer durant aquest cap de setmana, que, per cert, Leli ja sabeu que ho penja la seva secció. També la podeu veure a elisendacapdevila.wordpress.com. I ja l'ha penjat, eh? Perdoni, ell ja podeu avançar-vos i veure què és el que tractarem a la segona hora en aquesta antiagenda de la penya del Morro. Gràcies, gràcies, gràcies. I també parlarem de la Riera, que està molt interessant últimament, eh, Carme? No. Ah, no? No, no. Jo volia que aixada foti avui a la secció. Ah, sí? Sí. Doncs a la segona hora parlarem de tot això. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Vinga, un aplaudiment per nosaltres, tu! La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. Vinga, més penya en comú. Com que els aplaudiments són gratis, eh, Carme? T'has fixat o no? Que són gratis? Sí. Sí. Si haguessin de pegar un sentim, perquè aplaudiment... El programa no hi hauria aplaudiments. Ja m'ho crec. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Vaig sentir que... Què va sentir? Que amb el barmies és el aplaudiment. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Carme, perdó. Vaig sentir coses. Que vaig sentir que renovaries els aplaudiments... Els aplaudiments i els riures, no? Els riures no ho sé, els aplaudiments es diuen, sí, i tal. No va sentir això? En un lloc secret. Era un lloc secret. Me gusta cómo está empezando esto. Era un lloc secret de qui sent just? No. Oh! Estava jo, també.Sí, clar, ho has dit tu. Ho vaig i jo, ho vaig i jo.Gràcies, ho vaig i jo. T'hauria de ser una reunió de continguts del programa de penyel. Sí, hi havia molta gent.Sí. Totes s'havia vist al programa productors, coordinadors de convidats, que són l'equip que forma més de 100 persones a aquest programa. Però que broma. És mentida, en veritat. Carme, repassem notícies de sent just. Vinga, hi ha moltes coses, avui, eh? No, Carme, amb aquests ànims, no, eh?No, són ànims reals. Doncs ànims de veritat. Va, Carme, repassem les notícies de sent just. Vinga. Jordi, que et surti molts ànims.No, ha de ser. Vinga, va, d'acord, sí, fem-ho.No és el meu estil. És igual, però ara m'agradaria que ho fessis. Doncs no ho sé fer. Contracte una altra persona perquè t'ho faci. Va, Carme. Soc el Sergi Pond, per veure si t'ho fa més alegre. Oh, què passa, aquí? Que hi ha gelos, ja em veges. Mare meva. És la segona opció que tindries, no?No, no, no. Estic notant aquí una certa il·lusió. Bé, per la gent que no ho sàpiga, Sergi Pond ja fa un parell de setmanes que fa l'informatiu migdia a ràdio d'Esvern. I la Carme Verdoi està clar que està gelosa de com fa l'informatiu migdia i de com fa les notícies i com les redacta i com les edita. Perquè, si no, no haguessis fet ahir el comentari. Típicament de dona. Deixa'm que ho digui, també, per altra banda. Sí, donant-me la raó. Doncs donant-me la raó, i en tinc prou per començar amb les notícies de Cent Just. Verdoi. Comencem parlant de la notícia d'aquestes que t'agraden a tu. A tu? Sí. Què passa? Té relació amb dos arbres de Cent Just. Dramàtic és poc. Atenció, perquè ha saltat la notícia avui als informatius de ràdio d'Esvern. No, és que han trucat oients i han aviat i mails. És que era el Tom sense jornalista que buscava, amb les notícies, fa temps, Sergi Pond o Encarnat. Atenció, perquè és possible, Carme, digueu-t'ho, perquè jo no m'atreveixo a dir-ho. Doncs dos rares centenaris estan a punt de ser talats a Cent Just. Raures, raures, raures! Formen part d'una finca privada situada al carrer Catalunya, a prop de la Rambla de Cent Just. L'Ajuntament ha mirat d'habitar l'aliminació d'aquests raures, però la postura del propietari, que és evidentment qui té l'última paraula, perquè no són uns arbres municipals, sinó que estan d'arreny privat, ha estat intransigent. El propietari vol dividir la finca en dos, i en la planificació de l'Anderroc, s'inclinava la finca en dos, i en la planificació de l'Anderroc, s'inclinava la finca en dos, i en la planificació de l'Anderroc, s'inclou la tala d'aquests arbres, i legalment està autoritzat a fer-ho. De tota manera, que explicava aquest matí el cap de l'àrea de política territorial a l'habitatge i medi ambient, de l'Ajuntament és que els raures són compatibles amb aquesta reorganització de la finca, i per això s'havia insistit en que doncs no es destruïsim, finalment. Fins ara, diverses associacions, així com veïns de la zona, han mostrat el seu rebutx a la tala d'aquests raures, però com diem, és una cosa que serà inminent. En exclusiva, per la penya del Morro, tenim el propietari dels raures. És molt difícil de veure'ls. No, és que l'hem trobat, malgrat tot, i el tenim al telèfon. No podem dir el seu nom, per tant, l'hi diem, senyor Anònim, que vol tallar dos raures a Sant Just. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què passa? Que vol tallar dos raures centenaris, no? Aquí, ara jo estic parlant des de la finestra del meu saló, que és un saló molt gros, on hi tinc un cap d'un bufalt, un cap d'un cèrbol, i tot està com tapisat, i tot amb ells, i aquí davant tinc els raures, i tinc dos operaris, que són molt baixets, per cert, com a dada. Sí, m'ha deixat metraseixant. Per què riu? No, no, Rick, és molt seriós. De fet, a la meva senyal començaran a tallar. O sigui que si ningú em pedeix, que no ho impedeix ningú, perquè ja ho han intentat... No es pot impedir, no? S'ha intentat dialogar amb vostè, però... L'alcalde, Josep Parpinyà, em va oferir un sàmbit i un sàmfor, i jo vaig dir que no, que no. O sigui que jo estic a punt de tallar l'arbre, o sigui que, nois, quan vulgueu endavant... Ara! Així! No! Pesa la dreta! Pesa la dreta! Un moment, en directe. Per vosaltres ho faig, per la ràdio. Està tallant el roure Sant Anari, que és el Miquel, perquè jo els hi poso dos noms. Miquel i Jaume. Molt bé. Ja està! Ja han tallat. Molt ràpid, això, per ser Sant Anari? Sí. No, mira, ha tallat més. Doncs res, jo continuo aquí a la meva. Molt bé. Que no m'agrada la natura! Oh, ha pensat? Oh, quin home, no? Una mica, sí. Exclusiva l'Apenya del Morro, eh? Exclusiva l'Apenya del Morro, home, que talla els arbres. Una mica... Una mica intransigent, eh? Jo no he parlat amb ell perquè em feia com cosa, saps? Sí, sí. Era autoritària. Tenia molt respecte. A la seva disposició? Sí, no entenc això. Sí, jo tampoc, ha quedat una nena com allà amb fes. Carme, repassem més coses, saps? Mira, ara feu una mica d'agenda, perquè hi ha algunes coses. Aquest cap de setmana hi val la pena destacar-les. D'una banda, recordem que aquest vespre es fa una xerrada sobre les mines de Collserola. Ah, molt bé. Dins del cicle de l'aigua com a fonderriquesa que organitza les seves. I recordem que al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just. I amb la xerrada, doncs, també es pretén donar un toc de tensió. Perdó, en favor de la salvaguarda d'aquestes mines. La invertiran, com dèiem, Julio Xavi, Francesc Riera, al Partit de les 8 avui, al local de les Sees. Més coses, per demà. El centre Astuya Sant Just tec organitza una sortida per conèixer els indrets més destacats de la Guerra del Francesc, al municipi. Oh! Sí, està molt bé. És veritat molt la Guerra del Francesc, el programa... No! No! El favor és que, de veritat, el seleccionador musical de la penya del Morro sempre pensa... Sempre pensa amb el mateix. I en referim a l'altra Guerra del Francesc, eh? Riiiimeeeeeeer! Sant Just va tenir un paper estratègic en aquest conflicte bélic que avui s'explicarà demà, s'explicarà una mica. De fet, també, per exemple, des de la zona on avui se situa la carretera reial, van dirigir-se diversos atacs de la Barcelona ocupada pels francesos. L'itinerari començarà a l'església de Sant Just a les 9 del matí i arribarà al límit per les pluges i l'excursió combina la trams de peu i entrem via. Per tant, qui tingui interès en l'anari, cal portar un títol de transport públic. Molt interessant, eh, aquesta sortida. Mira... Jo, potser hi vaig. Quin dia és? Carme, si hi vaig jo també vindré. Demà les 9 del matí. Ui, no puc, eh? És una hora una mica... Tu diràs o no? No, eh? M'agradaria, no, no vull dir que... No trobo molt interessant. Aquests són alguns efectes que escoltem, que són autèntics, eh? I ara, en el... El teu d'acord. Mai més ben dit. Molt bé, Carme, sí senyora. Eh, a la Guerra del Francesc... Mira, això és una mica ja... Cony! Hòstia, això... Ah, de fora, això, eh? Uuuh! Uuuh! Prou! Sí, fa mal, eh? És com molt real, et passen trams via. Bueno, en fi, estic imagina't que estiguéssim així, eh? No. No m'ho imagines. Tot i que aquests dies veiem Franck Tiradors pels terrats. Què dius, ara? Barcelona. Ah, Barcelona, Barcelona, aquí no. Tots dos dies m'ho han dit als altres res. Oh, tot arribarà. Espera, espera, que abans de canviar de notícia... Sí, encara continuem amb una contegenda. Quan dius tot arribarà, vols dir... per la visita que farà Artur Mas... No, no, parlar, eh, avui? Doncs jo sí. Molt bé. Perquè ho has dit tu. És que tinc moltes coses. No, digueu, digueu. No, Artur Mas, visitarà Sant Jordes Bern. Però això és veritat o no? Estic llunyant. Vinga, visca! Artur Mas visita Sant Jordes Bern. Anem a rebre'l amb pebrots, patates i més hortelistes de Sant Just. Sí. Per què? Perquè això és feina. Sí, antigament és... No, no partirà, no, eh? No, la gent em diu partirà. No, antigament es feia això, o sigui... Donatius. Donatius. I mira, és com allò... A quina hora és? A quarts de dues. A l'hora. Estic preparant la penya del Morro. Digue'm una altra hora. No les deu, donatius. No puc, tampoc. Estic preparant la penya del Morro. En fi, doncs aquest dilluns, Artur Mas... President! Gràcies. Vindrà Sant Just desbert. I què farà? Podem saber-ho? Sí, a veure, expliquem-ho. Se celebra aquest any el 25 aniversari de l'escola de les gràfiques, Antonio Garó, que el dilluns té un acte de commemoració d'aquest aniversari. Llavors, es farà en aquest acte i participaran, evidentment, l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, també la conselleria d'Educació, Irene Rigau, i el president de la... Rigau, que m'agrada molt com l'inmiten, el Polònia. Sí. De la Generalitat Artur Mas, i més gent, encara. Vull dir, el president del Grammy de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, que és Bernat Gómez, el president de la CEO, eh? El president Rossell. Què dius? El president de la CEO, eh? El president de les empreses del món, no? Sí, sí, el patronal del món, no. Anireu vosaltres? Del món, no. Els informatius on iran? Sí. Perdona, sí, l'informatiu és a l'una que... Bueno, per l'informatiu, no ho sabem. Però no. I el president de foment del treball. També! Jo aquí em gairem muntar allà. I no cal dir-ho, l'alcalde de Sant Juny. I el hem dit? Per Pinyà. El hem dit, perquè ja l'hem dit. A més, més profunditat. Molt bé. Ficarem com ha anat aquest acte, etcètera. I Carmen de Mairena, eh? Seran tota la gent que mira... Ah, és una vegada mà. Carmen de Mairena ha dit que no pot anar. Doncs ja ho explicarem, eh? Sí. Acabem amb l'última punt d'agenda, que és que aquest diumenge... No, no, però tinc una altra cosa a dir, eh? Sí, això és la segona notícia. Serà molt ràpida l'altra. I aquest també. D'acord? L'última punt és que digueu menja. S'ha d'anar a filar l'intercàmbil, que és a la jove. Sí senyora. Per fomentar en comerç basat en el vescàmbi de productes, o també, doncs, que tingui interès en oferir serveis, també pot participar-hi. I a partir de les 10 i fins les dues, a més a les 11 hi haurà classes gratuïtes de yoga, i a l'una, una vermutada popular. Molt interessant. Doncs vinga, com que ja ho hem dit algunes vegades, no cal dir-ho més i marcat d'intercàmbi. La feina vol borró. Cada tarda, de 5 a 7, per ràdio dels veus. Acabem amb aquesta notícia. És l'hora, és l'hora. Esportiva, eh? Què passa? L'Ukei Club Sant Just tindrà un equip femení d'Ukei. Què dius, ara? I s'ha de demà debutar el mini femení en un partit amistós contra el club d'Ukei Iolesa. El club està treballant tot l'any en aquest projecte, que, per fi, vora la llum, i el partit serà per tant històric per a l'unici, perquè és el primer equip femení de la història de l'Ukei Sant Just. Oh! Un moment històric! Per l'Ukei Sant Just. Què bonic, no? Sí. Sí, sí, té molt bona... té molt bona pinta. Carme, no riguis. No riguis, Carme. És la cançó, que em feia gràcies. Ah, la Caluquei. Tinc una acció femenina. L'obra de música així de sempre està molt bé. Està molt bé, més a més, recordem que hi ha l'elèctric, també. Sí, l'Ukei Sant Just. Suposo que dilluns o un dia o altre d'aquests en parlaran també en juguem a casa. Segur. Segur, segur. I en parlarem amb més profunditat. Ja està, no? Ah, ja està, Carme, ja està. Te'n tens una història? Sí, te'n tens una història. Jo tenia tuits i tot per dir, va, estem o no? Igual. Dos minuts, va, dos minuts de tuits. Jordi, Roca, no em sent de la fora, no? Doncs dos minuts de tuits a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de mena. Bé, atenció al Víctor Sare, que li diu al Josep Vinaixa. Hola, Josep. Avui, bien, de Camino a San Just, hoy grabamos 5 programas de Hora Caigo. Patonets. Creu roja, diu, ets jo potser m'interessa, eh? El 10 de maig, la Creu Roja espluga de Llobregat i de San Just d'Esvern, faran un homenatge als seus socis i socis. Ho hem retutejat també a aquesta activitat de la Creu Roja d'Esplugues i San Just, que són conjuntes. Atenció, ofertes de viatges intercambios en San Just d'Esvern. Però no hem llegit quina mena d'intercambis són. Potser és la Fira. Ah. Potser sí, no ho sabem. Després, atenció, deixa aquesta música, perquè anirà bé pel següent tuit de San Just, que diu, la Dorian Omen fa... Going to bed, des de l'esperia a hotel San Just d'Esvern. Pot anar a dormir, no? Segurament, ho hem posat. Potser he tingut gel lac. Gel lac, sí. Good luck. Després, atenció, si t'hi sol·licitudes. Diu, mudant-se en mai o en Barcelona, en San Just d'Esvern. També hem retutejat que dos roures centenaris estan a punt de ser talats a San Just. Per cert, en primície, a la penya del Morro, hem entrevistat... Hem entrevistat el futboletari. Anònim. Anònim. No ho vaig dir, perquè potser hi ha algú que creu que és veritat. És un gag de la penya del Morro. Una broma, l'hem tingut el telèfon. L'Àngia Santès, però encara potser hi ha algú que diu, dius que és veritat, ja que hi ha algú que diu... Doncs escolti'm, ja he escoltat. Teniu el podcast, per això ho deia. El podcast era per a d'愭. Ha estat un gag molt divertit. Fet per l'acompanyi de la penya del Morro. Us el recomanem, te l'escolteu, eh? Està el primer 10 minuts al programa del podcast de la penya del Morro. Carme, ara haig de dir això, perquè sinó que hagi de dir que... Vale, cream-ne que la gent ho mirés. Bé, més tweets, per exemple... Oi, Carme, aquí us han posat aquí un piròpul, no? El Twitter, que estàs contenta. Us fa ser ex aquest piròpul, bàsicament. Home, i diu Carme, bé, té... Per què? Per no deixar-te malament. Com són les dones, eh? Doncs mira, ara no penso en llegir. Després diu, atenció, David Ávila, si voleu llegir-lo, ara veu l'Apenya del Morro, Twitter. David Ávila diu un presentador, que és el col·laborador, David, dels dilluns de la tele, de l'Apenya del Morro, diu un colp presentador català molt conegut i fa molt, molt, saps, amb tres os, va participar en una pel·lícula porno del Conradson, el nom, el dilluns, a l'Apenya del Morro. És un senzacionalista, no? Sí, tot el que m'agrada. M'agrada perquè, si hem de fer senzacionalisme... No te'l veuràs, no? No és diferent, eh, aquest senzacionalisme. Si hem de fer senzacionalisme, fem-ho de nosaltres, saps? No ho fem de coses que passen a Sant Just, com a roda, per exemple. I, per acabar, l'Eli Cap de Vila ha posat a la seva espai d'antíagenda, ja ho hem dit, al Twitter. Gràcies a tota la gent que comenta l'Apenya del Morro i el Twitter, eh? I l'aquest també ens segueix per ràdiodesverb.com. Dit això, Carme, tens alguna cançó predilecta per escoltar? Perquè, si no, jo tinc una. No agafes així, una mica. Doncs vinga, afuera. Carme, gràcies, bona tarda. Bona tarda. I, de quin moment, ja, Jordi Roca, em va al cinema, fins ara. Is that a hammock on a farm heat? I'll pretend that it's no thing that's stripping my heart when I think of you thinkin' I'll be, babe, I'm crazy over you. Oh oh oh, there's something in the water, something in the water. Oh oh oh, there's something in the water that makes me love you like I've got halos made of summer, rhythms made of spring. What she wears, what she wears, what she wears. I've got crowds of words of woven, each one of some to sing. Oh, I sing, oh, I sing, oh, I sing. Give me long days in the sun, girl, it's too the nights to come. Previews of the morning's laying in all days. Give me something fun to do, like a life of loving you. Kiss me quick, my baby, I'm still crazy over you. Oh, oh, oh, oh... There's something in the water, something in the water. Oh, oh, oh, oh. There's something in the water that makes me love you like I do. Ooh, ooh, ooh, ooh... Ooh, ooh, ooh, ooh... ocho ocho ocho... Give me 1999 you're solid too Red one just a glass or two Give me something fun to do whoo whoo whoo... Una cançó que li agraden molt, eh? El Jordi Roca. Oi que sí, Jordi. Bona tarda. Saps qui és o no? Jo ja saps que de cançons mai... És que no sé mai qui és. No conec a cap cantant del món i a cap títol de cap cançó. Doncs aquesta noia es diu... Espera, ja ho vaig a buscar. Ah, sí, que tampoc ho saps. No tinc gens de memòria per la veritat, pels noms de cançons, ni grups, res, i no la màxima. Es diu Something in the Water. I de qui és? T-t-t-su-ri-t-t-t-t-su-ri-t-t-t-su-ri-t-t-su-ri-t-su-ri-t-su-ri... Em miras. Jordi Roca, Jordi Roca, fa cinema. Jordi Roca, Jordi Roca, fa l'espai del cinema. Cada tarda ha les... No, cada tarda no, cada tarda no. Si no t'ho digues fan atac d'acord de tu. a la penya del morro. Jordi Roca! Jordi Roca! Jordi Roca! Ara, no? Posant veus, ets bo, eh? Jordi Roca, la-la-la-la... Bé, no em faig la pilota perquè no deixaré de cantar la cançó, perquè tu m'ho diguis... Si m'ho dic que em pareixis. En fi, t'agradava, eh? Clar. Com que ets així com molt... molt tu. En fi, avui es treuen en cinc de les pel·lícules a les nostres sales. Més de cinc, ja? No, més de cinc. Doncs aquí, en el guió, m'has posat cinc. Perdona, t'he posat sis. 5,1. Ah, vale, vale. Diuen 5, 9 pel·lícules, això és el que pel guió. Ah, sí, aquí dalt, sí, sí. No perdrem la nostra vella amistat. Com a aquesta, comencem per Amèrica en paï. El reencuentro. Doncs tenim el trailer. A veure quina pinta fa. Es algo magnífico veros a todos juntos de nuevo. Sí. Va, don, jo he hagut una frase i molta música, eh? És un tío con suerte, oi? Tíos, tenies que mirarla tanto? Sí, nunca nos cansamos. Estan mirant pits o culs, oi? Claro. Podéis señalar en qué dirección ha ido. Sí. Podéis señalar en esa época. No, éramos más maduros. ¿Qué está haciendo? Me va a plantar un film. El tiet del culo. Vamos, papá, ha pasado tres años. No crees que ya va siendo hora de que salgas un poco? Un chupito, te lo agradezco, Steven. De verdad es que no, beba. Beba, beba, beba. En fi, un altre nom, que us diu capítol de la saga Amèrica en paï. Que hem vist tots. No es transparente. Vaya pista. American Pie, el reencuentro. ¿Quién me susta? La madre de Steve. Ah, yo soy el padre de Jim. Què tal, a tu, aquestes pel·lícules? Sí, tenies interès en escoltar el trailer sencer, no? No sé, home, clar, ja que el tenim, aviam, no em desagraden, tampoc és allò que estigui un fan ètic, que estigui esperant que s'estén en aquestes pel·lícules, i que es doni una mica de malament. Vull dir, et veus una estona, és molt fàcil, però està bé. A més, a mi em fa gràcia... No et fa, eh? Pel personatge que et crees, quan estaves davant del micròfon, no et fa per tu. No fa per tu, briga. Tu tens una idea preconcebuda de mi, que és molt diferent, que realment soc. Perquè no et mostres del comets. Sí, molt bé. A mi una de les coses que em fa gràcia, que segurament li passa molta gent moltes vegades, és que hi ha quan es fan una mica grans, tot que ve el radere i no es reconeixen, i en veritat, feien exactament el mateix, i ara es veuen ridicols, podríem dir, d'aquesta manera. A la teva edat també feia el mateix que tu. Ah, sí? I què feies?Coses. Ah, molt bé. Aleshores, això, és el reencuentro, la gràcia de la pel·lícula, que estan tots els protagonistes. Recordem que aquesta, la primera pel·lícula d'Amèrica Empai, es va estrenar al 99. I, si no, recordo malament, després hi havia un altre al 2003, i un altre al 2006. I després l'Amèrica Empai 2, no? Sí, després l'Amèrica Empai 3, i després aquesta, el que passa, que sí que és veritat, que entre mig de les quatre oficials d'Amèrica Empai, sí que s'han fet algunes versions, només amb alguns personatges, però per DVD. És a dir, que no s'han estrenat a la gran... al cinema, a la gran cartallera. Bé, passem a la següent pel·lícula que es trena. Sí, d'aquesta no tenim trailer. No, però es diu El hombre sin pasado. Sí. Fa com por, no? Sí, l'habitat és que... A més, ara ho parlàvem tots tenim un passat, no, Jordi? Sí, clar. Encara que no ho volem reconèixer. No, no, si jo reconec, Mirent. Va, arriba l'Àngel, potser just per entrar. Deixa-lo estar, que faci el que vulgui. És que jo em sento sol, ara, aquí, acostumat a sempre amb tanta gent. Sempre, sempre, el que que s'haig d'haver fet. Clar, que, per cert, la meva amiga de la setmana passada us envia records, m'ha dit que està allà a la Cibeles, a la gran la lliga. Quina gràcia. Un aplaudiment per la Tico. Com es de Rosa? Rosa, sí, d'Espanya. Com es deia? Es deia Mari. Mari, gràcies, eh, si no os deis escuchando. Oye, que vaya... Que vaya bonita, ¿no? Bé, és una de les poques pel·lícules que ens arriba de Corea del Sud. És una pel·lícula d'acció bastant emocionant i amb una història personal una mica dura. El hombre sin pasado. Sí, el nom del protagonista és Taeshik. Bueno, t'hi veig d'allà, que aquí no en sona, i bé, és un... Potser diu Jaime García, saps? Sí, potser sí. Aleshores, això és un prestamista que viu sola en un edifici i només té una amiga, que és una nena de 10 anys, que és la filla de la seva veïna. Quan et sé ell? Ell, em deu tenir uns quasi 40, ja. Això és il·legal, això és bastant il·legal, eh? No, no és il·legal. Aleshores, què passa? Que la mare és ballarina exòtica i arriba un moment que es posa enlius perquè trafica amb droga i guarda la droga a casa de l'home. Entren a casa de l'home, li destrossen la casa, i a més a més s'agresten a la mare i a la filla. A canvi, el Taeshik, aquest, per recuperar i per fer que ell lliurin a les dues noies, haurà també de fer una mica de trapitxoll i veurem com s'han en surt, i, a més a més, d'estaparar un passat una mica complicat. Bé, una pel·lícula d'acció, ja ho has dit tu? Sí, d'acció, però també... Però també amb una veritat, un passat del personatge. A tu tot et fa mandra, eh? Va, passem a un pel·lícula, a veure si m'animo una mica més, que ja pel nom ja t'ho he carregat. Bajona el Cerro de los Ángeles. ¿Qué te ha pasado? ¿Estás bien? Sí, sí, sí, tengo una novia de Ozilán. Hola, Carla. Ray? Me gusta, Carla. Es una tia de puta madre. Si quieres a alguien, no le prohíbes ni diatas. No sé si cada pareja en cuenta, sus propios límites. ¿Cómo te va a comprar uno después de su aventurita? Mejor que nunca. Venía a buscar a ospedar a comer. Vito yo. ¿Y qué hago? Pon la prueba. Aprova de qué. A mi, Carla, es lo más importante. Es mi sitio. És una pel·lícula espanyola, no? Es un juego que está lloviendo de las manos. Bruno y tú os queréis, porque estás separados. Si no harías en la vida, ya estás muerto. Continua fent molta mandra. És un drama romàntic, com el que has dit és espanyol, del director Xavier Villaberde, en el que hi participen els protagonistes són l'Àstrid Vergés Frisbey, l'Alvaró Cervantes i el Llorenz González. La història és un triangle d'amor. No podem desvellar exactament si el triangle... No ho fa sis. Si el triangle serà a tres bandes, o només seran els dos nois dels que s'enamoren de la mateixa persona, i d'alguna manera el que s'intenta qüestionar a la pel·lícula és quin són els límits de l'amor Bartadé. Això sí que m'interessa. El que passa és que aviam... La pel·lícula sí que l'argument està bé, però és molt pobra. És destrossar una gran idea. Jo ho sento molt dir-ho, però és així. No, aviam, és un argument bo, però després la posaven a escena... És molt comercial, no? Sí, i és molt pobra, saps? No acaben de profunditzar en el tema i en l'assumpte, sinó que anem a algú molt vanant. Passem a la següent pel·lícula que es trena avui, que es diu... Lis Lyoni, que és de francesa, i parla de la gent que viu al llogó, al Lyon. Todos deseamos lo mismo, más o menos. No? No. Una vida grata y tranquita. Tener una familia feliz y... amigos con los que poder contar. La policía acaba de detener asias. Ser si no puede venir. ¿Quieres que le dé alguna mensaje? ¿Por qué? ¿Eres el cartero? Madre... Morirás como un perro, abandonado por todo el mundo. No me algastes al iba comisario, no diré nada. ¿Qué esperas? ¿Que mamón mueva el culo para sacarte de Akin? ¡Más, más, más! Akin Trailer, más épico. Inactivo o no, sí que siendo un delincuente, no te dejaré respirar. Te amargaré la vida hasta que me entregués a tu amigo. Y ese día lo perderás todo. Mujer, tu casa, tus hijos, tus nietos. ¿Vas a ello? No creo que seas capaz de soportarlo. Hay una cosa que debes saber comisario. ¿Cuál si un día perdiera todo esto? No me quedaría mirando. Quin misteri, no? La veritat és que és la gran aposta, aquesta setmana. Hauríem d'apostar una pel·lícula per anar a veure. Jo apostaria clarament per aquesta. Que va lloguador. Sí, és un drama, una mica, l'estil del gener dels gangsters. I es basa en les memòries d'Edmond Vidal. Amb aquest home vivia en un barri d'Egitanus, però després, gràcies a la seva feina, va millorar econòmicament i va poder sortir d'aquest barri. Tot i això el van empresonar per una cosa tan tonta, com robar unes cireres amb el seu millor amic, que es deia, si ho trobo, si ets sútil. Aleshores, a partir d'aquí, de ram d'entrar a la presó, van entrar a formar part del crim organitzat. Era una banda real molt coneguda que es deia Los Lyoneses. Per tant, basat en un fet real. I aquestes pel·lícules m'agraden, perquè sempre faig el comentari de... Hosti, que fort que això hagi passat. No el faig mai, però sí. No, tu, no, tu. Quan un va veure'l, sempre faig jo, o quan em faig un comentari, o quan vaig a una telemovie entre la 3 i la diumenge a la tarda, al final de tot, aquesta pel·lícula estava assadona en un cas real. Ja. I penso, hosti, que fort. M'agrada més. Doncs el cas és que, a veure, que entren en el crim organitzat, era una de les bandes més famoses dels anys 70. França, però una espectacular detenció va acabar amb la banda. Aleshores, aquest, el protagonista, és el momón, viu tranquil·lament, representa que la pel·lícula ja té 60 anys, té la seva parella, els seus fills ja sónets, va mos tot perfecte. Quan, de cop i volta, torna, aquest amic seu de la infància, el Xute li fa que tot es capgiri. Molt bé, passem a la següent pel·lícula, que jo he vist una mica el trèler, i et dic ara que no m'acaba de convèncer molt, eh? Los diarios del ron. Puerto Rico, vinen buscad en la historia para un artículo. Estrónidip, tu currículum, eh? Tranquilo, no te habría pagado el hotel si no tuviera contratado ya. Pero encontré paraíso terrenal más extraño. ¡Eh, ha llegado! ¿No dijiste que tenías tele? La tienes, tío, que vive ahí enfrente. Yo tengo prismáticos. Un lugar donde los secretos salen a bailar. No le mides el peluquín. Y el budú. Obra milagros. Intenta ser una pesa còmica, no? És una mica de Jack Sparrow, però sense vaixell i sense ser pirata. No m'has conservat el ron, no? Sí, exacte, exacte. Jo era el primer que ets pensat. Es seguro que lo harán, creía que eras una sirena. Soy de conética. No te acerques a ella, es la prometida de Sanderson. Toma el sol de sluba. És una preciosidad. Estava mirando la embarcación. Todos hemos montado en ella. Es una experiencia inolvidable. Puede que todo esto parezca una mera alucinación. Pero es la dura verdad. Creo. Saps de quina pel·lícula em recorda? Quina, també del Johnny Depe. El que passa potser no tant, i sobretot amb aquesta frase i cua final, de lo mejor me lo imagino todo yo o no. És una llengua de sexo i les vegas. Que són ell, el Johnny Depe i una altra. Van barragant tot tipus de drogues. I l'aventura que viuen durant una setmana. O quatre dies de les vegas. Sí, ell és un periodista. Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la de Hunter S. Thompson, que porta el mateix títol. I parla d'un periodista que és el que interpreta el Johnny Depe, que ha cansat de Nova York viatja fins a Puerto Rico. Allà estarà. Per què dius? Perquè jo, després, que últimament no llegeixo mai. I bueno... Que t'ha arribut, que avui et veig molt down. Bé, doncs això, que està treballant a... A Puerto Rico. Que està treballant a Puerto Rico. El diari que amb mi em fa una mica de gràcia el Sant Juan és tard. I aleshores, sí, allà conèixerà una noia que està casada amb un empresari immobiliari. Aleshores, se n'amona d'ella, i a més a més, haurà de decidir si desvela davant de tothom els xanchullos d'aquest empresari, o bé, els ajudar a aconseguir un bon negoci. Bé, tenim 5 minuts per acabar la secció. Passem al següent tràiler i últim. Després, les notícies del Hollywood. A salvo. Ah, a salvo. A salva. En los suburbios de la ciudad de Nova York, hay gangsters, asesinos y policías corruptos. I Jordi Roca. La persona més buscada de tota la ciudad. Jordi Roca. És una niña de 12 anys. Jordi Roca. De què va, aquesta pel·lícula? És un thriller d'acció. No, acció ja veiem que n'hi ha. Bé, veiem, escoltem, que n'hi ha més. Hi ha un argument que no té tan poc molt. És d'aquelles pel·lícules que van passant coses, que no van passant res. Aquí les nostres noves fotos. Puedo memorizar cualquier cosa. Me enseñaron un número muy largo. ¿Y te pareció que ese número tenía algo de especial? No era un número aleatorio, era una secuencia. Bueno, aquí protagonitza aquesta pel·lícula, Jordi. El Jason Estata, més el protagonista, que és l'únic que sosté la pel·lícula i simplement intentarà protegir de tot el món una nena que m'ha memoritzat un codi molt important per la mafia rosa. Simplement això. Estic una mica cansat que totes les pel·lícules passin a Nova York. No sé per què totes han de passar allà. Podrien dir que és més món. A Chicago podrien passar també, o a Las Vegas. Fins aquí la secció. Dius que l'agenda de peny del Morro està esperant poder entrevistar la Marina Saules. Tot això ens ho demanen, que l'entrevistis un dia. Si és una mica teva, no tindràs fàcil. Què fas, com que no em creus? Algunes notícies sí que volem repassar. És perquè m'ha enviat ràpid. Si l'Àngel ens està esperant, hi ha por. M'estàs esperant l'Àngel, no? Em sap greu per què tinc un dilema. Tu has preparat unes notícies, però les guardem per la setmana que ve, tu no et preocupis. L'Àngel té la propera prioritat del món. Tu recicles. Però si hi ha coses importants, que m'haurem de parlar... Com per exemple que Scarlett Johansson està a casa... No està a casa. Què passa? Per què el titular és Scarlett Johansson? Està d'anora bona. Perquè això, perquè a part d'estrenar el seu darrer fil, que ha anat molt bé als vengadores i a té estrella de la fama. Ah, vale. I els Juegos de l'Hembre, que també han triomfat a Espanya, eh? Sí, sí, sí, això sembla... Però on estàs? Ah, aquí. Sí, sí, sí, sí. Avui t'he fet el test. Ja ho vam parlar fa molts dies que estava sent un dels millors estrelles de taquilla de tot el món, però ara havíem de comprovar si a Espanya ho seria i sí, però també t'he de dir, perquè t'assaltarà la notícia, que la millor estrena des que portem d'any a Espanya ha estat los vengadores. I per acabar, Penelope Cruz i Javier Verdem, que estaran junts en una pel·lícula. Doncs sí, exactament això. Junts amb Angelina Jolie i Brad Pitt. Molt bé. Per no parlar del festival de cinema de Sitges també, eh? Que allà han anunciat que... que va ser activa a Tarantino del 4 del 14 d'octubre, no? Sí, exactament. A més, la tamàdica em sembla molt adient, perquè es centran al concepte de la Fida del Món, aprofitant tota la història dels maies. Doncs queda dit. Amb aquest tema de Pubfixion de Puig i de Tarantino, que ben lligat, Jordi. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Jui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu llobrar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunse.cat. Promunça. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. 3, 4, 6 de la tarda continuem en directe a l'Apenya. El Morro, Ângel, Cornejo, bona tarda. A punt de parlar de videajocs. Això diuen. Som-hi. Sí senyor, un aplaudiment per l'Àngel. Per què? Perquè avui et veig bé. Estic guapo. Què t'has fet, com sempre? T'has fet alguna cosa? T'has fet el cabell així, com més llarguet. No, el que passa és que tinc en la parloqueria, però fa mandra. I llavors porto sempre la gorra. De portar la gorra s'han quedat el cabell a xefat. Portes gorra? Sí. Ets un gamer, tio. Però no porto ni una gorra al mar i o ni res d'això. Atenció, perquè aquesta setmana hi ha poques novetats. Les faré amb el tema de videajocs o les botigues. Però avui anunciem algunes novetats de Carles Futur. Comencem... De què una estona, eh? Perquè abans comencem amb una novetat de la setmana passada, que és el Prototype. Què és això del Prototype que ha sortit per Xbox? Com sempre preguntaré, has jugat la primera part? O saps què és, la primera part? No tens ni idea. No tens ni idea. La primera part va ser un dels llocs que jo més esperava... Ah, sí? Quan va sortir fa uns tres anys, fa uns mal que no el vaig comprar, que el vaig jugar, el vaig posar i als dos minuts estava a la tenda i havia tornat al joc. Oh! Era durantíssim. Mare meva! Eh, però durantíssim. Però de què anava Prototype? Prototype és un joc, es diu, és un tipus sandbox, com a GTA, tu tens el món obert, tens la missió, pots anar per on vulguis... A mi m'agrada aquest jocs. Vos va d'un tio, que genèticament, el milloren, no sap molt de per què, i llavors tot l'exercit, tots els Estats Units van contra ell, i es troba la ciutat de Nova York. I sap què li ha passat. Tot això, molt bé, molt divertit. Si tenim en compte que el joc va sortir tres anys després de Grande Photo 4, i que només es podia jugar a la illa de Manhattan, de Nova York només existia Manhattan, no existien els altres illes, i gràficament era pitjor. A més, tu protegeva a GTA i del comandament, i amb això ho feia tot el personatge. Corria, saltava, no tenia ningú tipus de gràcia. Que cutre, no? Era molt cutre. Això sí, el joc va agradar la gent i va vendre bastant. Prototype. Prototype. Ja surt del 2. Què dius? És més de lo mismo. Un tio que també li passa el mateix. Però, a l'hora, ha de lluitar contra el protagonista de l'1, que li va tocar en els collonets, mentre juga. Què anava a dir? Va la pena o no? Perquè els gràfics són millors com els millors. A gràfics han millorat. Menos mal, menos mal. Però jo, sincerament, no pagava ni 20 euros. Ni 20 euros? A la gent que els va agradar el primer, endavant, perquè és totalment igual que el primer. Però el tipus de joc i les missions són igual que el primer. Per cert, quan sortirà el gran default o cinc? Jo crec que li importa. Com ho sabem? Vull saber, perquè la gent ja està... Te'n preguntes? Te'n preguntes molt. La veritat és que no sé si sap. Però, però, però, diré... Però, però, però, però, però, però... Et diré que es va rumorijar que se'n anava... Quan em van anunciar, van dir que sortia a cap d'any. A finals d'any, o principis del 2013. Després es va dir que sortiria fins a març del 2013. I les últimes notícies que van arribar van ser dels analistes que es diu, d'aquesta gent que no sé què ha estudiat i analitza quan sortiran els jocs. No sé qui els hi paga. I van dir que al 23 d'octubre sortiria. Lògicament, Rockstar, no m'he fixat res. Molt fan de Rockstar, aquí, jo. Sí, tu ja ho sé. Tu no tant. Jo sí. No, no t'agrada. A mi sí que m'agrada. Ja que no m'agrada que m'expliquis els finals. No, però jo l'escoltava. No ho vaig explicar, tampoc, al final. Segur? Segur. Bé, parlem de més coses. Una altra desnovatatat aquesta setmana arriba amb el nom de Sniper Hellet Bastion 2. Un joc pels amants dels jocs de Franco Tiradors. És que no té gaire dir el joc. És un joc de guerra, però en aquest cas controlem un personatge que sempre porta un Franco Tirador. A mi m'agrada molt l'opció que hi ha el modern Warfare, per exemple. És igual. Sí, de Franco Tirador. Quan estàs avorrit de tot, és l'últim que faig. És molt curiós, perquè dins del món de la guerra, la gent li tira molt el tema de Franco Tirador. I els jocs hi existeixen aquests jocs. I no són uns superventes com un Call of Duty, però són jocs que es venen molt bé. I, a més, no són jocs per re dolents. Està molt limitat si només ets Franco Tirador. Pensa que et pots moure i tal. A veure, tens moments amb plans d'aquest somtiu que t'agrada a curta distància, no? Però, clar, la gràcia i la idea del joc totalment és del Franco. Si no... Jo, sincerament, el més al Franco Tirador l'utilitjo quan ja m'he passat per tot el joc, o jugo amb una altra persona, o tal cosa així. Hosti, va, ara, els dos amb Franco Tirador. És que vaig donar broc que agafes més Franco Tirador. Però de cara a cara. Ja ho he usorrit. L'Àngel és un gamer. O boques. Que la meva pot ser. No van lligats, aquests dos conceptes. Hi ha gent que es fa dir... Què és un gamer? Perquè hi ha molta gent que s'ho pregunta, això, eh? Què és un gamer? Exactament. Un gamer està més enfocat a la gent que juga jocs d'ordinador. Normalment, els jocs que juguen... Temes de diable, World of Warcraft... Tots aquests jocs que estan enganxats o juguen massa hores al dia, solo que denominen gamers. Els que juguen 4 o 3 hores al dia són frikis. Però són així. Però, bueno, igualment, els gamers, inclús, guanyen diners, guanyen la vida, jugant a partides. Ah, perquè els proven... No, no, no, no, no. No proven un joc. No, no. Vull dir, hi ha gent que cobra per jugar a World of Warcraft. Però per què? Perquè equip, patrocínis... Vull dir, fora d'Espanya, tota aquesta gent... són equips d'esportius. Una categoria que es diu... Eletrònic Esports, que són jocs o jocs olímpics igual. Es fan competicions, estan federats... i guanyen calés. Fan del seu hobby, no? Sí, ara, per exemple, a Corea, es va firmar l'altre dia un acord, dos de les principals grans cadenes del país emitirà partides de Diablo. Perdona, de Diablo, de Starcraft 2. Què dius, ara? Com si fos un lloc que fan les 4 matinades de Poker? Un rotllo així. I, si no n'adontaria, hi ha gent que es grava en directe, mentre juga, i potser només en una gran direcció, de 5.000 espectadors de gent mirant com juga, gent que és, com es diu, de la elite, jugant, això la gent que ho fa. Però, clar, això amb jocs de rol, no? Normalment són jocs de rol. Jocs, bon, aquesta estratègia, rollo Starcraft, Diablo, rollo la estratègia. Bé, doncs mira, va bé que traguem aquest tema, ara, perquè la següent notícia té veure amb els jocs de rol. Bueno, t'ha saltat una, però... Rollo, eh? Rollo... Ai, perdó, és veritat, és veritat. A mi aquesta me la salto, eh? No, després la agafem. Però abans, ja que tenen músicres, senyors i senyors, pels amants i jugadors de rol, que sapigueu que el món de The Elder Scroll obre la porta per un grandíssim joc on-line. No tens ni idea, eh? No, per ordinador. Per ordinador, per això, eh? Sí, però saps què és Oblivion? No. Skyrim? Què? Skyrim. No. Bueno, doncs tindries... tindries que sapigueu. Però per què ho hauria de saber? Bé, és el mínim, no? És el mínim per fer la secció aquesta, no? Sí, és mínim, sí. No em mereixo ni parlar aquí, no? Skyrim és un joc que hem parlat d'aquí perquè va sortir el novembre. És el dia del meu aniversari. Ah, felicitats. Sí? Ara, no? El novembre. Gràcies. Ja m'he perdut, ja. No t'espistis, estàs parlant d'aquell joc. Va sortir el novembre, vam parlar aquí, i és un joc de rol que ha tingut molt d'èxit, i ara mateix és impossible jugar les tendes des del novembre. The Elder Scrolls? Skyrim, vale? The Elder Scrolls és com el títol que té la saga, i després s'hi prolifiquen. El país on estan. Ara és un molt, molt gran, que existeix a la regió d'oblivion, la regió de Skyrim, diverses regions, d'acord? I ara aquestes regions s'ajunten per poder jugar en un joc online dintre d'aquest país. És una cosa que ha demanat molta gent, molts cops, i mai s'havia donat perquè sempre... És un joc de rol molt gran, però sempre ha sigut solitari. I ara per fi, per primer cop, serà online i per molta gent. L'altre moment només per PC i per Mac. Té bona pinta, eh? Té molt bona pinta. Això t'ho anava a dir perquè... Puc dir una cosa? És que ho diu moltíssim. Està aquí a la ràdio i que em toquin els collons amb el mòbil. Parla bé, parla bé. Que et truquin, no? No, no, es no en truquin. El WhatsApp, tio. El WhatsApp és un càncer, tio. És veritat, però què passa? T'escolten per la ràdio, t'escolten. Sí, a més, et parlam aquí. Però sí que és gent, gent. Mireu, mireu. Qui és, qui és, qui és? Què diu, què diu? Anem a llegir el WhatsApp. Anem a llegir el WhatsApp. Molt lent, tu. El 3G que no va. Ah, era el 3G que no va, eh? Optimitant el WhatsApp, guà. Bueno. És la meva senyora, sembla. Refaré en el programa o no? Sí, segur. Ves obrint això i ho mirem. D'acord? Què diu, què diu? El programa, què diu? Potser he parlat de mi. No. Perdona, veu-hi gent. No és una ràdio. Bueno, és un món diagòlic. Veus que jo també anava a dir... Com has dit la teva senyora? Marina. Marina, jo l'hi anava a dir. L'Àngel, però he pensat... Clar, tu ho sabies. L'Àngel ha escallat, per això. No cal dir-li, perquè ja ho veurà ell mateix. Afectivament. Mira, t'has adonat. Gràcies, Marina. Si volen que hi ha més WhatsApps, on vulguis? Quan vi, per ja. Ja, ja mateix. En fi, parlem ja per acabar de l'última història que teníem, i és que arriba... s'ha anunciat el nou... S'ha anunciat... És horrible, tu. Aquesta notícia no l'has de dir, no la diguis. S'ha anunciat el nou Call of Duty Black Ops 2. No? Molt bé, clar. Què passa, tu? Estàs en compte de Call of Duty bastant. Quan puguis, quan et diguis, agafes i mires el trailer del joc, i llavors, com no t'agrada. Ja ho diré. Arriba, però el 13 de novembre, encara falta molt. S'ha anunciat, no? És veritat. És un dimarts, que m'agrada, perquè dimarts 13, no? Està bé, està bé. Vaig llegir el guió que ha descrit Àngel. Diu que les primeres imatges fan bastant de fàstic, i serà una guerra més moderna de l'actualitat. Per tant, podem dir que està enviantat en un... En un futur no llunyar, eh? Exacte. Hi hagi sense ficció, no hi ha aliens, però potser les normes tenen les sers. No, a principi les normes són més o menys normals, però per exemple, els helicòpters fos molt més moderns, no? No es veuen... Alas, ni cosa així. Sí, no? Està escoltant? Sí, sí, t'està escoltant, home, que hi ha aliens, no? No, aliens no. Alans, s'ha dit. A més, perdona, perdona, és que estima la música, estima la música. Què, música? Sí, mira. Una cosa molt curiosa, i que, a més, me m'haig de recordar tu, quan vaig veure el tràiler, és que sí, sí, sí, és curiós, eh? Sí, quan hi ha un moment que el tio va sobre un cavall, en plan Red Dead Redemption, ah, ah, ah, ah, ah... I no... I, a més, a més, m'haig de recordar-ho. Un tio amb cavall, et penses en mi, no? Sí. Què passa, que em veus que era de cavall? Oh, vale, gràcies, jo també t'estimo, Àngel. Bé, doncs no sé si hi ha alguna cosa més, em sembla que no. Ah, sí, m'has de preguntar... M'has portat el meu joc? Tins jocs? Però si m'ho abraça, s'ha de passar, ara. I els altres, els que van 3 mesos... No, només et deco un dels altres de fa 3 mesos, eh? El Bullet Storm. Avui? Sí. Bullet Storm no és el DEC. Et diga el que et dec. I el Burnout? Eh, estava extornat, el Burnout. Sí, sí, sí, sí. Et dec Bullet Storm... Ghostbusters, però m'ha passat a la setmana passada. I després, que està bé, m'ha agradat, eh? Vaig jugant. I després l'altre, com es diu, el de lluita de dos... El ditro-like. Sí. Sí, però es veuen calces i pits, que això està bé. Sí. I el Darkseiders? Eh... te'l vas tornar, ja. No, sí, no. Te'l vaig tornar, Àngel, t'ho juro. Mira, si no me'l buscaré després a casa. M'ho buscaré jo també. Àngel Cornejo, gràcies, fins la setmana, que bé! A la tarda. D'aquí en moments tornem. Després de les notícies d'àmbit general, el bolletí dels senjors notícies amb la Carme i a la segona hora de la penya del Morro. Amb l'antegenda de Leli, el senyor Beníto. I també parlarem de la Riera. Fins ara mateix. Ah, per cert, aquest tema no cal ni dir-lo, no? Directament de la pel·lícula, l'avant de sonora de Ghostbusters, que s'ha fantasmat interpretada pel rei Parker Junior. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. I'm afraid of no ghosts. Hola, amigos, aquí, Luis Tossar, i me'n mando un salut fort i carinyoso per a tota la tropa de la penya del Morro. Ghostbusters! Hola, soc el Manel Lucas, i vull solo de la penya del Morro, de Radio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Hola, soc el Jomab Alagueró, una salutació molt forta per tots els uïns de la penya del Morro. Hola, soc el Jota Bayona, una salutació per a la penya del Morro. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Parlem al Versas i Marta Patricio. L'Ajuntament de Casada a la Selva està negociant amb parlamentaris gironins perquè negociïn i trobin una solució a la decisió del govern central de no acceptar el pla d'ajust d'aquest municipi presentat. En declaracions a com ràdio, l'alcalde del municipi, Enric Baguer, ha confirmat que caldrà fer noves retallades. Segurament l'Estat no ens apagarà el que ens pagava cada mes, i això vol dir que el pressupost que teníem passa per fer reflexions al recop, que, com sempre, són dures de prendre. El govern central ha rebutjat el pla d'ajust de Casada perquè considera que no preveu prou ingressos per poder pagar-la després de corrent i els serveis públics del municipi. Tampoc també s'ha rebutjat el d'anglès. La Generalitat assegura que Catalunya no es veu afectada per la mesura que va d'avui pel Consell de Ministres de recuperar les competències sancionadores a les conques hidrogràfiques. Ho acaba d'explicar el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Aunar Carculer, unitat mòbil de com ràdio a Barcelona, Xavi Navarro i Laura Alvarez. Bona tarda. Bona tarda, efectivament, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Aunar Carculer, acaba de dir que la competència policial és aquella que s'encarrega de tasques, d'inspecció, control i també sancions entre moltes altres, a les conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, com és el cas de la conca de l'Ebre en el nostre cas, en el cas de Catalunya, ja estaven mans de la Generalitat des de l'any 1985. D'aquesta manera Carculer ha especificat que el que avui heu de fet aprovat el Consell de Ministres és la derugació d'una disposició adicional en concret, la Catorzena, que es va afegir el text reforç de llei d'aigües aprovada el 2001. En total, què vol dir tot plegat? Doncs que les comunitats autònomes que tenien conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats, a partir d'ara aquest control de les conques passarà a mans del Ministeri del Govern Central. Això, però, recordem, no afecta a Catalunya, només afectarà, només canviarà l'estatus quo en el cas d'Aregó i Andalusia, com a ràdio Barcelona. La borsa tanca per segon dia consecutiu en verd, encara que amb guants tímids de 4 dècimes, i es desmarca d'aquesta manera de la resta de places europees que acaben més d'1% en general. Això no aconsegueix arribar als 7.000 punts i es deixa un 3,8% aquesta setmana. De la seva banda, la confiança en l'economia espanyola es tradueix en una prima de risc mantinguda als 416 punts. Avui s'ha posat en marxa una nova línia d'autobús que coneix les ciutats de Girona i Perpinyà. La línia té 6 freqüències diàries i, a motiu de la inauguració, tots els passatgers que reservin billet fins l'11 de maig, només pagaran 99 cèntims pel trajecte. Girona, Sònia Tober, bona tarda. El nou servei d'autobús entre Girona i Perpinyà l'ofereix la companyia Frogbus i uneix les dues ciutats en una hora i mitja. La promoció d'ineuguració permet reservar billets per només 99 cèntims i, a partir de l'11 de maig, el preu serà de 9 euros l'anada i la tornada. El director general de transports i mobilitat, Ricard Font, ha remarcat la millora de les comunicacions entre la Catalunya Nort i Girona, que representa el nou servei. Era un repte pendent, la comunicació transfuntarera entre la Catalunya Nort i la Catalunya Sud, i per nosaltres valorem molt bé la iniciativa, valorem molt bé més el preu, les freqüències i les oportunitats que ens dona d'aquesta connectivitat, aquest cas Nort-Sud, que és el preludi també de l'esperada, també de connectivitat Nort-Sud completa amb alta velocitat i amb els diferents serveis que es poden produir en el futur amb aquesta connexió. Els responsables de la companyia Frogbus han assegurat que esperen augmentar el nombre de serveis en els propers anys, com Ràdio Girona. Més d'encarat sobre serveis, apiguem si hi ha alguna incidència als transports públics de l'Area Metropolitana de Barcelona. Transmet Marta Espinoza, bona tarda. La molt bona tarda des del Centra d'Informació Transmet. En aquests moments situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'Area Metropolitana. No es registren problemes, segons ens indiquen, com deien, els operadors de metro, autobusos, trambies, també els ferucarrils de la Generalitat i trens de Rodalies de Catalunya. Al marge d'aquesta informació, res més afegir, des de el transmet, pon cap de setmana. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla David Amador, el tècnic del Barça Pep Guardiola. S'ha ratificat en les paraules de dimecres, quan va dir després que els xiolèsin dos penals contra el malegat que arribava a entrar aquests penals, fent una crítica pública de les actuacions arbitrals que els han perjudicat. Guardiola serà homenatjat demà al Camp Nou en el comiat de l'Estat i com a tècnic blaurana. I, contra l'Espanyol, Xavi i Piqués, tan descartats al conjunt barcelonista, a l'Espanyol, el davant de Sergio García, no podrà jugar contra el seu exaquip, a causa de molèsties físiques que l'Uche és la novetat en la convocatòria de Pochettino o no i és Tia Villanambol. Derbi català en la jornada 27 de la Lliga Soval, a partir de l'esneu Barça Granullers, a motociclisme d'entrenaments lliures, el gran premi de Portugal, a motos GP, recordem l'Australia, que hi s'estan era aconseguit el millor temps al comput global de les dues sessions, en moto 2 primer, Scott Riding, seguit de Mar Marquez i Tomas Luti, Toni Alíes Cuart, Póles, Pergaró 5, i en moto 3, millor cronó, per Miguel Oliveira, seguit de Sandro Cortés i Luis Salom Màbric Vinyales, a estat 4. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La turbaixa en 10 persones, a més d'abri, la gania 680 cents a feina. Són dades que ha fet públiques avui al Ministeri de Treball, que també indiquen que són en abans d'anar més que ara fa un any. Aquest és el segon més consecutiu de baixades al municipi. El descens, de més en general, al conjunt de Catalunya, en què el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació és de 635.721 persones, unes 2.500 menys cal març. El vas lliuregat, però la turbaixa continua amb finança, i aquest mes ha tornat a creixer en 150 persones, i ara són més de 69.500, les que no tenen feina a la comarca. Dos raures centenaris estan a punt de ser telets de Sant Just. Els arbres formen part d'una finca privada situada al carrer Catalunya, prop de la Rambla. L'Ajuntament ha mirat d'habitar l'aliminació dels raures, però la postura de la propietària ha estat intransigent. Segons ha explicat aquest matí, el cap de l'Area de Política, Territorial, Habitatge i Mediambient, que és Josep Maria Loqueti. El propietari vol dividir la finca en dos, i en la planificació d'enderrocament s'inclau la Tala dels Arbres, que almenys està autoritzat a fer-ho. Fins ara diverses associacions, així com veïns a la zona, han mostrat el seu rebuig a la Tala dels Rures. I acabem aquest vulletí amb una punta agenda. Jo, xó i França Riera, parlaran avui de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. El voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just, tot i que actualment gairebé no s'ha aprofitat l'aigua que es recullen, el seu valor arqueològic és molt elevat. Amb la xerrada també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines. Julio, xó, opina que consisteixen un gran patrimoni pel municipi i que cal fer-ne una redescoberta, catalogació i preservació. I això és tot de moment més informació de l'A7 als senyors notícies d'Adícia Vespre. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. I a l'aigua també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines de Colserola dins del cicle sobre l'aigua com a fonda riquesa, organitzada per les seies. Gràcies. Gràcies per aquest aplaudiment espontànic i natural de la gent que ens acompanya avui d'en Manlleu. Un aplaudiment per a vosaltres, sí senyor. En aquesta segona hora de la penya del Morro ens visitarà el senyor Benito, que ell diu que jo entro quan em dono la gana. Ja entro i quan et vulgui. És un home gran, no se li pot portar la contrària. A més a més, té bigoti. Ens parlarà de coses importants a la vida, també de la Riera, com la Carme, la Riera. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'espai de l'antiaigenda de l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda.Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Què tal, com estàs?Molt bé, igual. Doncs mira, aquí fem programa a punt de cavall a la setmana. Què vien.Sí, sí, sí, no està molt bé, perquè els hi vendre la tarda és com ja va. Passa's de tot. Però, bueno, sempre em respecta... M'has envermuda, ja, allà.Sí, mira, poca d'Europa, que ahir vaig sentir l'honor de ser primer de la ràdio, de la temporada, que estrenava shorts. Home, això era dijous. I això era dijous, ja tinc una gana de platja. Avui jo no et vull veure, avui jo no et vull veure. No, sí, perquè per tu com un... A més, són allò que tu poses un dia i els portes quatre mesos, que és el meu cas. Els homes som així, que vols fer-hi, i són d'aquells així com un de texans, que són de tres quarts. Mmm, molt bé, molt bé, molt bé. Encara no vas a la moda. M'han dit a mi que la moda, aquesta temporada, és aportar-los molt curts, que es vegi una mica i qui és la Natge? Eh? La Natge Ferret. Aquesta. A veure, que es vegi molt curts, fins i tot, els homes, també. Molt curts, allò que es vegi gaire alta. Roll una mica seria Bruno. Saps, el personatge que... No, no, espera't, perquè acaba d'entrar al senyor Benito, que ell és un expert en moda, i a més a més... Ah, bueno, ell ens ho diràs. A més, acaba d'entrar, mira, amb uns shorts d'aquells de l'estil Bruno. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Veig que vas a la moda, senyor Benito, no? Senyor Benito, no? Amb aquests shorts... Què hi sentiu, ara? No sé què... De les Natges i... Sí, que vostè, com va la moda, amb aquest bigòtic que té i aquest cos... Eh, molt, molt... Que et veig a veure. Sí, doncs que porta... porta... Doncs això, uns shorts a la moda, ara, no? A més, són d'aquí això de color bèrfos forit, o cosa d'aquesta, molt bé. Dona'ls a tret. Pistatxo pujat. Dona'ls a tret, aquests shorts. Dona'ls a tret, aquests shorts. Quina botiga. A la botiga habitual, on jo compro les coses de moda... Ves en directament de Nova York, diu. Sí, això és el que et diuen. Diuen, eh? Això t'hi porta molt, no? Això ha vingut a Nova York. Després la gent... Sí, veus gent vestida, com la veus. En fi, avui parlem l'antiagenda, el que no hem de fer aquest cap de setmana, d'una de les festes, això li agradarà, senyor Benito, més perro flautes, segons l'eli de Catalunya. L'eli de Catalunya, sí. L'eli, aquesta festa és la trobada dels Baudenencs. Sí, senyor. Qui són els Baudenencs? Són els que viuen a beudar. Que decideixen. Sí, sí. Que fan cada any una trobada, que és la dutzena, i llavors convocen a tota la gent que ha viscut al poble. De fet, és una festa dienual, ni més ni menys, i tornen per trobar-se amb els seus antics veïns. I per què dius que és la més perro flauta de Catalunya? I mira les activitats que tenen, eh? Tenen música amb viudances, cerrades, malabars, cellers de cuina. Jo crec que és tot el tema aquest de malabarisme i tal, eh? I que l'aquestes trobades... Estic d'acord amb tu, perquè m'estic fixant ara, i diu que sinnaugura també el mercat rural coopera, eh? Coopera, amb ca. Clar, és veritat, coopera amb ca. Iniciativa que tindrà lloc cada primer deumenge de més. Amb el mercat diu que es vol recuperar l'artesania local i tradicional i propicia a la vegada la promoció i el consum de productes respectuosos amb el medi ambient. Perquè allà veudar, això ja s'havia convertit en una... una vaciesa. Havíem deixat tot el tema de la tradició i tal, i era rotllo quijabar aquest de Japó, que tu això usat, doncs s'havia convertit en això, saps? Ah, no pot ser, no pot ser. Doncs recuperar una mica les arrels. Em cau bé la gent de beudar, eh? Podíem situar una mica, a beudar un... On està a beudar això, ho sabem, Melli? Segon. Ara intentem posar un cinturó de seguretat amb una mà i amb l'altra, eh? Eh! A la garatge! Ah! T'acompanyem, Melli, musicalment per l'altre. Bé, bé, bé! A més, sí que la curva l'altre! La curva, la curva del pàrquing, eh? Això és ràdio especialitzada, només per l'Elli, que està escoltant el telèfon, mentre va amb el cotxe... Llavors va per les curves de... de no sé on... De pàrquing! Escoltant això. Vinga, Lli, tot per tu, vinga! Ai, Melli! Vio aquí con nosotros y queridosa Vio aquí con nosotros A milión lugar y disfruté Vio aquí con nosotros y queridosa Vio aquí con nosotros y queridosa Vio aquí con nosotros, eh? Molt bé, doncs... No, estic buscant... A veure si podíem trobar, no sé, la biblioteca de... De... de... De Baudà. Fan una bousada també, fan una fantàstica rousada popular... Eh? És que hi ha una festa absolutament veïnal i fantàstica. On està Baudà? Ho has dit, no? Sí, a la garotxa, a la garotxa. Ara sí, fan missa, eh? Fan misses, fa... Fins i tot el bol d'encs i el bol de l'encs i fan missa. En fi, està complicat trobar-ho a Google, eh? No et pensis que és un lloc, que és un brigarunt. No et pensis que és un lloc tan fàcil de trobar, eh? Sí, a més a la garotxa. Només apareix que dos anys, quan van els veïns. Ah, perquè sou la festa vi anual? Sí, sí. Què vol dir? Vi, durant tot un any, prenem vi. M'imagina't com va ser la veritat. Va ser la veritat, no? Tarjeta groga, tarjeta groga... Directa, sí. Va, vinga. No, és que estic aquí d'educació. Centres de culte, a la guia del poble, el primer, per a centres de culte, vaudeu. Lesglésia, ah, lesglésia, església i tal. Mitjant de comunicació, va per folgueixer una ràdio. Sí, podem trucar. Ah, no, per posar el punt diari, Daria Girona. Però què és això? Anem a equipaments públics, va. Anem a equipaments públics. Així trobo un telèfon, perquè m'hauria de trobar... Un tengrunxador... Sí, però no té... Ah, veu? No ho té, eh. És molt petit, molt petit. La foto és molt gent, eh. És una foto, nois, escolta'm. És veritat, de fet, mira, vaudeu té... Quants habitants? 170 habitants. Imagina't. L'Ajuntament... Fa una rossa popular la fa a la casa d'alguna. Exacte. Els plens de l'Ajuntament, que a setmana fan un diferent. Matins de dilluns a divendres de 9 a 2. Per trucar, l'Ajuntament està en tancat. Ah, i tardes? No, però dijous, només. No, no, no. En fi, ho hem intentat, no ha pogut ser. Si vaudeu no ens vol, passem a una altra festa. Ah, veritat. Truca un número a la xarro. No, no, perquè és que... Hi ha moltes poques probabilitats. Tens a tant de habitants i veus que tens telèfons. Atenció, anem, sí, no ho sabem. Anem a... Posa'm al treig de baudar. Passa'm a un altre. Per això, eh? Té una tacita groga, no hi jugui un foc. Perquè, clar, a la mínima pot ser que no cabi la hora. Atenció, marxem a la bonica comarca veïna, també, de la Garrotxa, el Ripollés. Perquè aquest cap de setmana, a les lloses, bonica població, fan la festa del Pi de Maig. Què és això de la festa del Pi de Maig, Elis? Aquesta és una operició en què hi ha un Pi plantat a mig de la plaça, un Pi que té bastant alt, que només té fulles, diguem-ne, a la part de dalt, i els habitants de les lloses es dediquen a totes els joves. A pujar el Pi a braç. Què dius, ara? Tu et trobes el mal que deu fer, això, a les mans, que et deuen dir... Nens, d'on vens, nen? De pujar el Pi, dius, sí, de pujar el Pi. Sí, sí, sí, noi. Tremendo, tremendo, tremendo, tremendo. Diu que, com a en temps immemorials, els veïns de les lloses continuen celebrant l'arribada del bon temps, eh? Amb aquesta tradició... Pujan el Pi.Correcte. Celebrem l'arribada i el diu del bon temps i el reneixa de la natura a la primavera amb la festa del Pi de Maig. Aquesta arbre diu molt alt que, repelat fins a la capçada, es planta a la plaça de Matamala. Matamala, sí, no? I els més acusarats intenten arribar al cap de munt. Adeu. La diada es completa amb concursos de xerrac. Això és general, eh? Sembla un gag, però és així. En què els talladors demostren les seves habilitats. Marina Puigcorbé, regidora de festes, confirma la bona salut d'aquesta diada. Que és molt, la regidora. Cada any hi ha més participants, tant per pujar l'arbre com en la resta de concursos. Diu la festa es completarà amb una fira d'artesans del poble i la comarca del ripollès bla, bla, bla, bla. Molt bé. Doncs escolti, la fira... T'has aprovat, t'has deixat, que al final hi haurà al dinar popular i el concert d'acordionistes del Pirineu. Què dius? Que un concert d'acordió sempre és important. A veure el matí. I també els tradicionàrios, i de la branca, que tenim més vendit, així... Perquè l'acordió es toca molt als Pirineus, eh? Sí. Sí, totes les vacas toquen. Benàs, que... Què fan? Clar, no... Pujo en el pis i no m'ho toca l'acordió, n'estona. Què ha dit? M'agraden molt... clar, jo sé que no ho deixes tu, això, però sí que ho deixes, que es facin les festes, però estan molt ben escollits els temes d'avui, que hi ha setmanes que no hi... Sí, culturalment Catalunya no dona més de sí. I aquesta setmana, escolta, m'agrada molt, perquè tenim ara una... Bueno, espero que estic buscant aquí una cançó de dient. Ja la tinc preparada. Segona jornada gastronòmica de la patata. Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! Múlata! les urbanitzacions de més pasta de tota la costa dient-ne, si propera a Barcelona. Què vol dir que potser no seria el més adient fer una jornada extraverga de la patata? De què has de fer, del caviar, potser, o alguna cosa? És un país de contrastos, és un país de contrastos. Sí, sí, sí. I en el lloc on hi ha més quartos de... Jo crec que després de Sant Cugat, aquests municipis, que normalment sempre sonen allò, s'ha mesès amb ells i que facin una jornada una mica de la patata, que és una cosa tan... Sí, tant de la teva. Ara el Raval diu que faran també del caviar. També, tot arremar el Raval, sí, de Marisqui i de caviar, no? Per fer una vegada el contrapunt, i d'ostres, i fer un contrapunt així, distret. Diu que la patata havia estat un dels productes històricament més arrelatges amb Vicenç. Ah... I del maresme, molt importants, les patarocs et tos. Perdona? Sí, sí, sí. Després que van començar a exportar patata a Anglaterra, perquè amb prou producció i a Anglaterra va començar a comprar patates de Mataró. És la primera vegada de la meva vida que escolto el concepte Matarós-Poteïtos. Jo no ho he sentit mai. Vés-te'n familiaritzats. Sí, sí, aquí diu que a mitjans del segle XX es van exportar massivament, sobretot, els mercats anglesos. L'ampliment d'aquestes possibilitats culinàries que ens ofereix la patata fa encara més atractiva aquesta iniciativa. Molt bé. Sí, molt bonic. Ara que les més reconegudes sempre han sigut les del paperol, eh? Home, no... Però jo soc una persona amb Vicenç de Montal, aquí, a Montal, de les seves jornades econòmiques, a veure si rascar aquí una mica de terreny, eh? El paperol ara només conegut pel peatge, poca cosa més. Bueno, per les patates del paperol. Ja li explicaré la fórmula. Si vas allà del paperol, dius que jo no vull pagar patates. Patates. No, no pagues. Molt bé. Doncs, Eli, a més a més, també, això m'ha de dir, com cada setmana, que l'Eli s'ocurra molt perquè escriu tota la secció, i no només el que diem aquí, sinó amb més profunditat d'altres actes al seu bloc, elisendacapdevila.wordpress.com, eh? Visiteu-ho, que val molt la pena. Per exemple, podeu trobar Aplex. Ara fem allò que ens agrada molt, que és el final, que és una miqueta d'una corrulla, eh?, d'Aplex i de coses que fan per Catalunya. Veniu? Venim. Estic llitent, eh? És que m'estava de contúrquia. L'Horet de Mar, Aplec de la Sardana. Ripoll, si concurs d'acolles sardanistes. Tarragona, Aplec de la Sardana. Ah, molt bé. Després, caminades i curses populars. Aquí ho veuràs, senyor Veniu. A l'Ella, caminada dels tres pobles. Que l'Ella, que caminada dels... Està bé, no? Seria graciós que tres pobles veïns fessin caminades conjuntes, no? Festes majors i altres festes... M'ho han quedat reixat, aquell. M'ho han quedat reixat. La festa de la dansa, tu. Sí. Atenció, perquè a Lleida hi ha la festa major de maig, també a Tarrasa, hi ha la festa de la Creu, etcètera, etcètera. Molt bé. I també hi ha fires i mostres, eh? El Jemesí, el Picat, l'Arbós, a Badalona... Mira, a Barcelona, fins al sis, biocultura. I a Falcet, la Fira del Ví, eh? A la Fira del Ví, a Falcet. Mira, no m'ha de posar perquè jo tinc allò... una especial predilecció pel tema de Marçàfals. Ah, sí? Però massa seriós, parlant-hi a gent d'allò. Coconeix, això, senyoreta. Sí, tant, tant. Ara que ho hem de parlar, vostè i jo, senyor, vinc d'un dia, veig, eh? Ah! Ja us deixo que sou que teniu moltes coses de l'escolt parlar. No, Eli, doncs ja... Sí, ja us passa el telèfon, el WhatsApp, eh? Vostè no té WhatsApp, senyor Benito? No. Ni falta califà, no. Tampoc no sabria utilitzar-nos. Sí, no sabria fer, però cal. Tinc un fax i encara no sé com va. Sí, un petrifax, tens. Eli, moltes gràcies! T'ho vagi bé, una abraçada a la tarda! 6 i 28 de la tarda. I amb aquesta ampulositat... arribem a la secció més esperada de tota la setmana. Parlem de la Riera. Ah! La Riera! La Riera! M'he pogut agonitar tota la setmana! Per fi, parlen de la pena i del mort de la Riera! A veure... A la Riera! A treballar! A treballar! Me gusta la gente cuando va a las 6, 7, 8 de la mañana, a todos los puntos apretados en el metro! A vos atras... A vos atras... Y la gente... con el conductor de primera. Una manacha al Pepe Rubial. Una pregunta. ¿Té més vídeos, senyor Comena? Sí, buscadé més vídeos que pugui veure. Sí, però explica el mateix. No, no, perquè fa gràcia. No, està bé, està bé. S'ha tant! Carme, perdó, bona tarda. Bona tarda. Ui, t'estàs dormint, eh? Sí. Per això t'has demanat un cafè? Sí. No, bé, no és un... No és una cosa moment de dormir-se. No, vull dir que és un any que no m'hi veus un cafè, i llavors el meu cos ho ha recordat. Però no hi és, que tinc molta son. Carme, com vius tu un dia a dia? Com és un dia a dia, Carme, perdó? I la gent vol saber-ho, ens ho pregunten molt. Què fas, quants cafès prens? Intento no passar de tres. No, no passo mai de tres. No, no passo de tres. Sí, llavors algun dia, com molt extra, he fet un quart, però això potser passa un cop al mes. I ara, últimament, em faig dos. Molt bé. Ens va fantàstic. Senyor Bonito, vostè, quants cafès fa el dia? Són uns tres. Uns tres cafès, també. Perquè et lleves més tard. Quan no treballava el matí, tant d'hora. A més, em feia un al matí, i ara em faig dos. Saps que vosaltres els lleveu ben d'hora, ben d'hora? No, no. Està bé, llavors, llevar-se més tard. No ho dic com una cosa d'un víctima. No, jo ho sé. Jo dic com a cosa quartió, la que va dir que ens havíem de llevar... d'hora, d'hora. A què no se lleveu, vostè? Jo sempre tinc aquesta impressió. Quan em llevo, dic, oi, carod, que d'hora que t'has llevat. Jo també, i jo no em llevo... Quarts. Quarts de què? Quarts de... Quarts d'una. No, d'una, no, no. Quarts de 12. M'estan tard. M'estan tard. Sí, vinc molt bé. Jo crec que si tothom triés una hora, si tothom es pogués triar l'hora en què es llevaria, triaria aquesta. Jo triaria l'hora, que... Ja està tot una mica llagat. Jo, si pogués triar, triaria l'hora de... I acabo de dormir. Natural, si pogués triar. Jo vaig estar un temps llevant a les 6, eh? I li asseguro que les coses encara estan per fer-se. Allò que diuen els carrers no estan posats. És cert, eh? No poden anar al territme. Jo una vegada també em vaig llevar una, eh? Vaig de signoferia. Una vegada també, o una. Em vaig llevar a les 6, i escolta, és horrorós, eh? Com diu el Pablo Caronel, les calles no estan púes. No estan púes. La Riera, sí. Ha sigut molt interessant, molt apassionant, molt, bueno, com sempre, avorrit. Veus? Jo he dit al Jordi Vans que està una mica... Està una mica sí, bé. Una mica van a solar per començar. I donen tothom sobre el mateix, eh? Jo i el vaig veure sense, per exemple, i vaig tancar enfadada al final. No recordo quina hora. No, no vaig acabar-lo, no pot ser. Però sé que a mitja segona part, i avui, vaig dir que en tinc prou. Ser, Montserrat Carulla, eh? Ah, sí, he sigut d'una mica el més, diguéssim. No ho fa, també, com m'ha costat fer. És un negoci, no? No. És que li donen poc paper. No, no, em deuen fa una mica d'esganat. No? Doncs bé, saps què? Farem una cosa. Jo et donaré un teló, per fer-li donar-li el teu pare. Però aquesta vegada... Això és resumptat del que ha passat, eh? No, anem directament a la seva... Que no hi ets tot, eh? Com es diuen, la família aquesta, els Mateu... I aquest flaquet. Què guapo, és el Rubén, què és cas, algú? És el més guapo, i és per mirar-te tota la família. Mira, salta la vista, oi? És una missa, no? És una missa, és una missa. És que anem passant cap a missa, és especial. Sergi Mateu, eh? I el Sergi Mateu no ho ha dit, però hauria tingut que dir... El bufet bien vale una missa. Però ells són de missa, igualment. Sí, però... No, no, no, no, no, no, no, no. No, ara no. Pensem que no hi van a missa sempre. Vols dir que no estan provant guionistes? La deure col·lectiva està canviant de personalitat. Sí. El parats, aquells, també... Poc sentit, eh? La cuina no surt, que sempre ha d'anar jo. Jo em va fer molta ràbia veure't tan derrotat. Però he recuperat la dignitat, no? Oi, tant. T'aconseguiria que En Claudi t'enclavi la seva part? No és poca cosa. Com està la situació de l'home que s'ha de morir? A ell va tirar el Claudi de la cadira de rodes. Potser és el millor de la setmana, no? Vinc a la setmana que va fer riure. Veure un home que s'està... Ara no el tiren de la cadira. Carme, no! No pots anar a dinar això en un lloc públic com aquest. Ara, un moment. A mi em vols fer riures, eh? De tirar un home de la cadira de rodes. Sempre fa gràcia, no? No és veritat.Sempre fa gràcia. No, ara la vull arreglar, perquè... Bueno, no sé, Carme, jo... No va fer riure perquè n'és la cadira de rodes. Jo estic escoltant la ràdio, i escolto una noia que pot tenir la peu maca el que vulguis. No, no. Si a mi em va fer riure més, quan va caure de la cadira. No va fer riure perquè és la cadira de rodes. Ah, val. No, perquè vaig trobar estrany i absurd. O sigui, vaig riure de l'absurda. De l'absurda de caure el cadira de rodes. Això passa, que sabries que hi ha gent que quan comença... Jordi, no és això que estàs dient tu. Val, val, val. És que el Claudi el va empènyer perquè estava enfatat, i vaig trobar com a absurda i fora de lloc. Ara, si tu n'has de passar riure, és així davant teu, una persona empènyer i una altra, que està una cadira de rodes al tir a terra, riuries també. No, però aquesta setmana hi ha hagut trets, també. Hi ha coses estranyes. Hi ha molts tics com l'exacte de col·laborats d'aquests. No ho sé, creu que... Ho necessiti, que no... Això ja ens ha explicat, perquè va ser bo... Va ser... És que no ho he vist. Què ha passat? Es notava molt que hi ha trets, o què? Ho van dir els mateixos, no calia. O sigui, era Mercèdia de Claudi, hi havia un home d'aquests que no té frase, i fa un tir, un tret. Llavors... Un home que no té frase com vostè, senyor Bonito, vostè és un d'aquest grup. Però jo tenia un nom a topelles. Sí, havia de dir alguna cosa. L'home que no té frase, però té un nom a topelles. Sembla un títol d'una brateata de les espinots. L'home que no té frase, però té un nom a topelles. Fem una d'aquestes. De què, d'obra a teatre? Sí, vostè sempre m'està... Vostè és el portaborista, la fem ara. Vostè és el que va a topelles. No, Mercèdia era això. Llavors espanta molt, tal. Claudi li diu, no passa res, llavors... No sé si li mira la cama o li mira el tret, o només molt de vina. Però sense que vingui a tomb, diu... Tranquil·la, mare, és de fuguets. Sí. Com si una persona normal i corrent s'hagués de farenciar si és de fuguets o no. Són una diferent. Aquí són diferents, si és de fuguets o de veritat. Tenim un parell de pistoles aquí, en l'estudi. A veure si voldràs poder-ho diferent. Jo te l'has de dir, tu. És la primera. Fuguets. I ara tenim una altra. Aquest és la salmana del soldat. Sí. De moleste, aquest és de moleste. Pinyao, pinyao, és... Doncs ens aneu a dir-ho. Ho han certat, eh? Sí, tenia aquest chorí superbotena. En fi, eh... Les de veritat fan un so sec. Fa una cosa així. Si vols, mirem l'escena. Sí, és que la volíem mirar. Perquè m'expliquessiu com estava la situació. M'ho he explicat de tot menys com està la situació. Sí, sí. És interessant. Expliqui el senyor Benito millor. Jo? Sí. Aquesta mena de relació. Lídia Prat, la Lídia... El Prat és el director del casino, eh? I la Lídia és la dona del Pèrdquillo, eh? No, no, no. Però és sòcia del casino. I es vol... S'està conxerxant amb el Prat per fer-se amb tot el casino. Però pel mig s'ha ficat l'ajudit, que aquesta sí que era ex-ex del Claudi, i ara torna a ser parella. I l'ajudit... El Prat està apadrinant a l'ajudit. D'una mica la té el seu vol, perquè l'ajudit... Està com enamorat. I la Lídia aquesta està amb la mosca redera a l'aurella, perquè ella feia tota la feina, perquè tenia la part del Prat, eh? Mm-hm. La part del Prat. Escolta la sequència. Ja el veuràs. Si el saps tractar, acaba sedint. Aquí parla. Ara no ens aturaran. I serà molt més fàcil treure'ns de sobre amb Balló i mon pare. Vaig passar uns bons dies, però m'han tornat les forces. Vull seguir endavant. En tinc motius. Quan va posar a calir, li van tornar de forces. Ah, sí? Ah, doncs sí, aquesta és la teva decisió. Molt bé. Vull viure més. I he estat pensant, i encara que sigui unes molèsties que em volies salviar, vull esrepar-me la vida tant com pugui. Vull veure en Claudi com s'en sorra, em vull quedar amb el casino. No sé si és ara o sigui sol. Hi ha una persona que m'ajuda a veure les coses. Està al meu costat. Està molt enamorat, eh. De l'hora coneger-ho. Ens sembla perfecte. Tothom necessita algú que... I aquest que ja veu. I més en la teva situació. És clar, però... No creus que hi estàs confiar una mica massa? Vull dir que no deixa de ser la dona d'en Claudi. I la jutit és una dona més aviat feble i... Influencible. A mi m'ha costat i no penso canviar d'idea. Tu mateix. Bé, jo hauria d'anar a passar. Encara no he acabat. Oh! Ara. Mira, sé que si he arribat on sóc és gràcies a tu. En sóc plenament conscient. Has estat al meu costat quan la resta de socis... Em volien denunciar. Va, on vols anar a parar, va allò? Va durar suport. I va ser tu qui em va fer reaccionar perquè continués lluitant. Va, prats. Sé que aquest suport t'ha costat la relació amb ton pare. M'imagino que és molt durós. No. Les estirem molt nerviosos. És perquè hi ha crisi. Vull que siguis la meva areva. Oh! Era el que volia sentir jo. Ho dius de debò? Jo no t'he demanat mai res. Potser sóc un fill de puta, però també puc ser agraït. És maco. M'agrada molt. I això que faig, la faig... Jo no hi sigui. Potser que sóc un fill de puta, però sóc agraït. M'ha arribat un missatge. Tira'n des del mòbil. És l'areva que està buscant. L'areva! M'andreé una mica, va ser, no? Sí. Oh! En fi... Jo receptaria formar-te un complex de tots els guionistes. Sí, l'està viant una mica. O gent senc o directament alcohol. Avui he hagut una cena que t'hauria agradat, Jordi. Ah, sí? Joan Cross esplorant. Ha trencat un vídeo de la seva mà i s'ha fet mal. Home! Escolta, no la podem recuperar aquesta cena. Sí, no ric perquè s'hagi fet mal. Jo el sabeu i el coneixem, Carme. No, no. Ja ho veig justificat. Sí, la Carme ha llegat tot el que era xifadi. És estrany trencar un vidre en la mà. He trencat un vidre. No, però és que té un problema, aquest senyor. Com ho diria això, senyor? He trencat un vidre, Carme. Com ho diu la Mercè? Mercè. Aquest també és una mica patètic. No és el personatge que fa. A part del Cílin que hi ha entre ell i Mercè Diera, jo crec que les demanaria una mica d'esforç. És zero. Sí, però no hi ha res. Entre els actors mateixos no hi ha feeling? No, molt dels personatges. Tots els personatges estan brunquant. Si entre actors no hi ha feeling, no n'hi haurà mai. No ho sé. No ho sabem, no ho sabem. No, no, els personatges. A veure, si trobem la cena... És cap al mig, no? Un vidre! No és res! Sí, ho veus? Toni, t'has fet xap. Què fa? Un vidre no és res! M'he trencat un vidre! No, m'he trencat un vidre! No, perquè té por que l'hi entri en la ruta. Jo t'hi acompanyo, de veritat. Home, no m'estranya, si va trencar els vits de cada seva... Aquest va veure el Cabo del Miedo. Sí. Després, com plora. No, no. Plora després, de veritat. Ah, no, ja plora, ja. Abogada. Aquest, molt bo, així. Abogado! Fins aquí, la destripada de la Riera, a l'aprenyada del Morro... No va començar així, eh? Vull dir que es veu enganxat, però comença sent fan aquesta secció. Qui? La secció. Avui, avui us diu així. No sempre. Avui us diu l'estripada de l'aprenyada del Morro. No, de la Riera, de l'aprenyada del Morro. Potser se me la que ve es diu la lluança de la Riera, a l'aprenyada del Morro, que jo ho dubto molt. La pujar dels altars. I vida i mort de l'aprenyada del Morro, també. Carme, gràcies! Tardà! Senyor Benito, agafo un bocador. Un bocador, un segon... No, m'ho puc fer en un bici. Ah, per favor. Quina cançó vol escoltar? Quina cançó... Jo li he demanat una cançó, que és aquella... Està tard de Villover. Està tard de Villover. Deu ser el Manzanedo. Tinc una de versió dels panxos. Aquesta, sí, posa aquesta, ja està bé. I l'Edi Gorni? Com? L'Edi Gorni? No, no, no, els panxos sols. De què va, aquesta cançó? Potser sent posir... Fins ara, senyor Benito. De què ens parla, avui, les coses importants a la vida? Del mimatisme. Està tard de Villover. Víjente correr. Y no estabas tú. La otra noche vi brillar. Un luceo azul. Y no estabas tú. Estabas tú. La otra tarde vi que una vez enamoraba. Daba besos a su amor. Ilusionaba. Y no estabas tú. Està tard de Villover. Víjente correr. Y no estabas tú. El otoño vi llegar. Al mar oí cantar. Y no estabas tú. Yo no sé cuánto me quieres. Si me extrañas o me engañas. Sólo sé que Villover vijente correr. Y no estabas tú. Està tard de Villover. Víjente correr. Y no estabas tú. El otoño vi llegar. Al mar oí cantar. Y no estabas tú. Està tard de Villover. Cuánto me quieres. Si me extrañas. Escolta, els panxos tenen que no és molt xules, eh? Molt xules, sí. Sí, tot el tema de Bolero, el tocar molt bé. Sí, molt Bolero. Com que eren tres. No era una noia que cantava. Les panxos i la Edi Gorni. I la panxa, no? Era la que més temes va fer amb ell. És molt molt bé. Tot el tema del Boleros. Manito, si vostè em diu vina... Lo deja tot. Jo vinc. Però dir-me ben, que diria a l'altre. Tant poc el que faci com aquells macarrenos que canten a l'orella de la part nèrquima quan ballen, eh? Si tu me dices ben... I que s'acaben de petar un carajillo de nís. Avui a les coses importants de la vida parlem del mimatisme. El mimatisme o l'art de passades apercebuts. Això mateix. De ser-hi com si no hi ets. Exacte. No dona la nota. No dona la nota. Que ningú se'n té i que estàs per allà. Una mica l'art del Camaleó. Això mateix. Que no és el seu cas, senyor Domènec. Com? Que no és el seu cas. És la nena. Ja, però jo, si vull, vull passar de les apercebuts. Bueno, per contívia a la policia. Ah. Ah. Com s'ha quedat? T'ha quedat? Bueno, avui parlarem d'això. He parlat de s'apercebut o no he passat a s'apercebut? Senyor Bonito. Vostè no s'havia adonat que era aquí. I els tuyens tampoc. Vostè continuat com si no hi fos. Sí, sí, és veritat. M'ha fet molt bé. Com ho ha fet? No parlar. Estrella de ràdio? I a la TV com ho faria? M'estan del plató. No pot marxar. No ho vull marxar? La gràcia és passar de s'apercebut. Ah. Però sense amagar-se. No sé fer-ho. Sempre porto samarreta, pimpa... Com que sempre porto samarreta estronges d'un color viu, o vermelles o verdes... Aquí ve perquè vostè no ho pot fer. Jo no puc fer-ho, això. Té que tenir una certa discreció, un està... Ja ho tinc. Perquè per s'apercebut n'hi haies pollat sense roba. Això és segur? Que passos a percebut? Eh... No he capillat, això. El camuflatge. Què és això del camuflatge? I per què parlem avui del camuflatge? Mira, era... bueno, el fet... Parlem per què ha sortit la notícia que a mi m'has garrisat una mica. Perquè es veia una foto... Ara que hem fet aquesta cimera del bany central... Sí, senyor. Doncs han hi ha hagut un increment de forces policials i elencems repressores. No oblidem policia igual repressió. Això sempre ens ha de quedar clar a tothom. I hi ha hagut... O sigui, jo veig que la policia no juguenet. La policia demana que el ciutadà jugui net. Per favor, no feu el darrulls, no tranqueu els vidres, no feu... No sé què... Això ens ho demana. Però altres... I creiem bastant i no ho fem. Uns. Però no és el policia que ha dit. No sé. Per més que els diguis, no fan cas. Doncs agafarem i ens disfressarem com ells. Com uns d'aquests... Com se'ls diu d'aquests, un desvolutador. Sí, un antisistema. Un antisistema. Breto, el que a mi m'agrada molt quan diuen. És un breto. Ha fet una bretolada. Però això és de giardir d'infància, per favor. Fas-hi servir paraules més bones als periodistes. Fas-hi servir paraules contundents. És un fill de puta. És un perro. Un breto. Ai, que és breto. No siguis breto. És que no m'acabo d'imaginar. No m'acaba de dir... Busquem el diccionari. Hola, bona tarda. Tinc formatiu de Catalunya Ràdio de la Cis. Avui una colla de fills de puta. Han trencat l'Estàrbex Cofi. Vostè vol això? Vostè vol això? Com que els periodistes facin això. Com aquella cançó del raïmón que deia. Anem dient les coses pel seu nom. Ah, va, va, va. Ja està. Obreto, és que tot ho fan descafeïnat. Com aquesta conya de dir-ho. El si a la policia catalana mosso d'esquadra. Com mosso d'esquadra com si fos... com si fos una cosa... Inocent. No tenen res. Som policia. El veig alterat. Què passa? M'estimant el DNI, aquests dies. Molt, molt. Per cert, molt vaig haver de renovar el dímicres. I què? I se'l va renovar? Bé, me'l va renovar ell. Vostè va arribar allà, no? Nombre. Nombre, per favor. Això no, això és diferent. Sánchez lo que llevan lo bolsillo. En fi... Ara t'ho diuen a català. No em digui tot el que té a les butxacas. Que pugui ser perillós. Jo tinc una cosa perillosa, però no la tinc a la butxaca. No, la tinc a la prova de la butxaca amb mosso d'esquadra. Bueno, tu d'aquesta conya. Llavors, la notícia... Que era, es veia la fotografia, sortida en tot, gairebé tots els mitjans. Bé, uns mosso d'esquadra, àlias, policia. Bé, uns policies, àlias, mosso d'esquadra. Vestits de bretel. Amb mascarats. Però fixis aquí el detall. Perquè diu, bueno, dolent del tot no ho serem, i els posarem un braçalet. Aquells que portaven braçalets eren mosso. Era mosso. Jo pensava que eren els capitans, com el collol, que et porten braçalets. Demira, els capitans dels bretos. Clar, eh? No. Tu estàs a la manifestació, comences a nardir, no? Allò que dius, vinga, m'estic calentant. M'estic calentant. I vas amb un del braçalet. Perquè l'altre dia, clar, jo estava allà a la manifestació aquesta, i jo em posava darrere la dels que portaven. Perquè són els capitans, ells diran què hem de destrossar. Clar, jo ja veia que estaven comparats. I mirant, i mirant, i fent fotos amb el mòbil. Fent fotos amb el mòbil, dius que això no hi juguen, eh? No, no. Perquè tu de coses confiat. Allò que et vas escalfant durant la manifestació, i vas amb un d'aquells i dius, ah, vamos a romper un escaparate, o què, hòstia. I això ho vam a mover-lo. I que amb uns et trinquen, però això no és just. No, no, no. Per tant, avui parlem... Però, bé, aquests volien... Doncs que no tenim més temps, eh? No, jo deixem per un altre dia. Fem per la setmana que ve, no? Votem molt que són, des de la nit. Perquè té l'art de no fer res, també, eh? El limitisme. El limitisme de fer veure què fa coses. No, però ha quedat el pego. Perquè la setmana me l'he escalfat. Jo perquè no me l'he deixat això, però segur que he de posar el mateix cas a l'interior. Passen coses d'aquestes. No l'altre dia parlarem més extensament del limitisme i a l'art de les que aquells. I aquest, ara, el passat és apercebut, que és molt important. Doncs a la setmana que vam, parlem a fons, perquè és que avui no tenim gaire temps. No? No, no, no. Què més podem fer? No, el que li dava a proposar és que, com que ja estem a recte final, el programa... Hi ha hagut algunes cançons de Raimón, ja que a vostè l'ha citat, he pensat quina millor manera d'acabar la setmana que, doncs, escoltant a Raimón, no? Sí. Cantautor, valencià, mític, on els hi hagi, amb temes com aquest. Jo, aproximadament, 18 anys... En què està allà? ...i tenia una de les ansies immenses de sentir-me junto con los que querían transformar la sociedad a la cual nos ha tocado viviendo. És una doncs il·lusió, no? És a tu, de dir-vos que és la inquinidad de l'atolestia. Això és com allò, no? Que diu avui a la valla, diu a on aneu? Deu, fill! Diu que avui són les setembre. Anem a demanar la independència. Perquè a Catalunya la manifestació de l'11 de setembre. I quan tornes a casa, la dona diu... Què? Que us l'han donat o què? L'enginuen. És el vent. No vull pagar! Jo no vull pagar a cap viatge. Al vent, la cara al vent, el cara al vent... Quina budèntia d'inxorroer Raimón. El jutge al vent, el vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la lluna. Perquè té un ritme així... De marxa. Sí, de marxa. Aquest és un dels temes que es pot agradar de Raimón. Després tenim l'altre, que és el mític, també. Diguem-no. Diguem-no. M'ha acabat com molt cumbes, no? Sí, una mica. Com molt protestant, no? Ara només falta allò convellal, els 10 pometes del teu pomer. El ball de Sant Ferriol. El ball de Sant Ferriol? No conec, això. Això és convellal, tot, eh? Això és convellal. I el Raimar aneu a missa. Què és això? A veure. Oh, mira com cauen les pometes. 10 pometes del pomer. 10 pometes del pomer. 10 pometes del pomer. Vinga, vinga. Com ets? Bé, assimes amics, collins. No cal que porteu els vostres nens i nenes al cau o a l'esplai de Sant Just. A partir d'ara, ens el podem deixar els divendres a la penya del Morro. Senyor Benito, gràcies. Bona tarda. Bona tarda, senyora. Que vagi bé, que tinc una bona setmana. Bon cap de setmana. Gràcies. Gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa. Avui, la Carme, les notícies, el Jordi Roca al cinema, l'Àngel Córnejo als videojocs, l'Eli Capdevila a l'Antia Agenda... I el senyor Benito, a les coses importants de la vida que ens ha acompanyat durant tota l'hora. Us ha parlat Jordi Domènec. Tornem dilluns a partir de la setmana i si podeu aneu a la platja. Mama, ja fa temps que aneu a la platja. Tornem dilluns a partir de la setmana i aneu a la platja. Tornem dilluns a partir de la setmana i a la platja. Tornem dilluns a partir de l'hora. Tornem dilluns a partir de la setmana i a la platja.