#55 - La Penya del Morro del 7/5/2012

En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Us saludem en directe des de ràdio d'Esvern, com acabo d'escoltar. Vaja, us parla i us saluda Jordi Domenach. Des d'ara i fins a la set benvinguts al programa de les tardes de la ràdio, la penya del morro. Gràcies, gràcies per aquests aplaudiments espontànics. Avui, de gent vinguda del bandrell. Començarem parlant de les notícies de Sant Just. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Què fa? És que només em van donar una orella i aquests també. M'estàs dient que hi ha auriculars a la ràdio que només van donar una orella? Sí. Però això no és possible. No és possible, com diu aquella de l'APM. De veritat, potser t'escriboques. Potser són auriculars de ràdio Sant Feliu o de ràdio Cornellà. Segur que som d'aquí de Sant Just. És que et veig amb problemes. Et porto per l'escamp. PowerTube. A veure com val laasi. Estic parlant d' Ringsut. Estic parlant de letztar-los. del l'Ocor La Pomp de Flos, que vull canta el trobador. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Cor de Pomp de Flos. La, la, la, la, la, la, la, la... Perdona, estem tots a punt per fer el somari. Amb tots vosaltres, el cor La Pomp de Flos. Interpretant el trobador de Verdi. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Hi ha molta gent molt fan del cor de música de la teneu de Sant Just. Mira'l, seguim. Ho dic a la la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Mira'l, el senyor Ramon, que saluda. Bon ocorre. En fi, avui al programa començarem a parlar-ne de les notícies de Sant Just. Atenció perquè ha vingut artur Mas president de la Generalitat, a Sant Just desvern, avui?Sí. Home, però escoltar, i... i... i l'hem de saber, a rebre o alguna cosa? A rebre, no. A rebre, no.A rebre, no. A rebre ha anat l'Ajuntament, la radio, no, a la rebre, no? Per què no? Vols un alertor i tot el que dic? Què diu? Sí, però... Has escoltat, has escoltat el Justa de la Fusta, l'Artur Mas? No sé per què ha vingut quan ja s'ha acabat. Ah, has escoltat l'informatiu? I mig dia? Estava fent la visita en aquell moment. Escuses! Escuses, senyor Mas! En fi, doncs parlarem de la visita del senyor Mas. Atenció, perquè ja continua la polèmica dels dos roures que s'havien de talar, finalment no es talen. Bueno, en parlarem de tot una mica, però avui al programa també parlarem de televisió amb el David Tàbilas. En aquesta primera hora, sí senyor, una aplaudiment per a ells. I a partir de la 6 i 10, Història de Sant Just, amb el Manel Ripoll, avui capítol número 2 de la biografia de mossèn Antonino, un dels mossents i capellants... mossèn, no, és que no domino gaire la nomenclatura eclesiàstica en el cas de l'Església Sant Just, i per això, un dels mossents deia més respectats i més amb més carinyo que va transmetre la ciutadania durant el seu mandat... Bueno, mandat, no sé com es diu això, ni ja ho dic, jo vaig molt peix en aquest sentit, durant la seva... Mentre va exercir com a capellà, ara, aquí, a Sant Just d'Esvern, a la segona... a la Guerra Civil, a la Guerra Civil i després a la dictadura. En fi, acabarem el programa parlant de llibres amb l'Ernau Cónsul, que és de l'Institut Ramon Llull, Sant Just, en el sabeu, i també de l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just, i que avui ens parlarà dels Premis Serrador, un dels premis de la literatura catalana i dels llibres més prestigiosos del nostre país. Bona tarda i benvinguts a la penya del Mots Room. Que han canviat la música. És com més estiuengue, no?Sí. Com que ja fa sol...La pelbem. Tot quadra. Tot quadra. Ja podem començar a fer el programa de l'estiu. En fi, Carme, repassem les notícies de Sant Just?Sí. La pell o vol borró, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Ai, sí, un tinto de veracol. Però comencem, Carme. Comencem parlant de l'escola de formació professional, l'Antoni Algarou, que, com dèiem, se libra aquest any el seu 25 aniversari, ho ha fet avui amb un acte de commemoració del centre, i per això, com dèiem, al principi hi ha vingut el president de la Generalitat, Artur Mas, a més, a més, també... Un aplaudiment, no? Artur Mas, president de Catalunya. Ha vingut a Sant Just?Sí. També ha vingut al Nòric. És la primera autoritat del país després de Guardiola. I ara que ha marxat és la primera, ja. El president del Grammy de l'Industria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, que és Bernat Gómez.No conec. El president, però també de la COE, Joan Rossell. Ah, sí, sí, home, Joan Rossell, sí que va ser aquí. És una problemes per Joan Rossell. Res de mate, molta pasta. I la gent que té pasta se l'ha de aplaudir. També he intervingut l'acte amb l'alcalde de Sant Just, Juré Perpinyà. Un aplaudiment també, home, no farem una aplaudiment... A l'alcalde no farem l'aplaudiment. Pugem música. I ha sigut amb aquesta música, no?No ben bé. Ah, no?Jo m'ho imagino, com amb totes senyeres, i una beua nova que deia... En aquests moments fa la seva entrada a l'escola d'Arts Gràfiques, Antoni Algaró. I, mentre al costat, un home com escrivint la màquina. Perquè està a l'escola d'Arts Gràfiques, no? La tipografia de lletra i totes les coses. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Sot home amb peus, us plau. Joan Rossell, home que té diners i fa coses. I alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ara, si tothom dret, si us plau. I tothom allà. Ah, sí! Alcalde, Artur. Alicia Santís Camacho. No hi era, eh?No hi era, no? Com que sempre van agafar la mà últimament amb l'Artur Mas. Doncs han fet primer de tot una visita a les instal·lacions del centre. També hem parlat amb diferents alumnes que estan allà fent cursos. I després ja han tingut lloc als parlaments, com dèiem d'aquestes quatre personalitats. També, a més a més, la sala era un auditori, n'hi havia una cinquantena de persones. Només?O sent, no ho sé, és que això sempre... O dosentes, no? Jo diria que n'hi ha cinquanta i cent. Has anat, Carme? Ah, tu hi has anat, no explicant la teva aventura, no? Estic explicant que n'hi havia entre cinquanta i cent persones. Les coses que interessa, Artur Mas és més baixet de la realitat. Depèn de com t'ho imagines. Jo me l'imagino molt alt. Jo, abans, quan vaig anar a la gent molt al·lic, era més baixet. Era més baixet, això passa, eh? Això passa sempre, no, suposo. És tanyit o és natural?No l'he vist tan a prop. No és tan a prop, eh? No t'hi m'he preguntat. Ha sigut l'última hora d'informació bàsica, prejudística. Doncs no passa res. Si has hagut alguna cosa, pots preguntar-ho. Ah, gràcies. En fet, aquest acte han repassat una mica aquests 25 anys d'història. Sobretot, també, s'ha destacat el fet que... el paper industrial de Catalunya, no? El fet que ha de continuar a ser industrial, sobretot en aquest temps actual de crisi, on semblava que això... Pare en les rotatives! No? Havia quedat mobilitat, doncs, ha de tornar a agafar força, i sobretot, també, amb la Fany de Renovació, que han destacat tant l'alcalde, com també el president Joan Rossell, o el president del Gremi Bernat Gómez, la Fany de Renovació, que sempre ha caracteritzat l'escola de les gràfiques, en Toni Algaró. A més, a més, coses que han sortit, coses que s'han dit, el president del Gremi de la Industria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, que, com deia més, Bernat Gómez... No conec. Doncs jo tampoc el coneixia, l'hem conegut avui... I què tal? M'acu, o què? Ha explicat que es vol impulsar des de l'escola de les gràfiques i des del Gremi un viver d'empreses, perquè els alumnes d'aquest sector de l'escola de les gràfiques puguin portar-ho, també, a la pràctica directament i de manera propera, en empreses. I l'alcalde de Sant Justa és la mà, aquesta proposta, dit que ajudaran en el que calgui, cosa que hauria de contribuir a millorar la situació de la Tur, també, joven i la Catalunya. Doncs fins aquí l'estada d'Artur... Però, en la banda, ja que acabem la notícia, fem-ho bé. Fins aquí l'estada del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a Sant Just Desbert. Ja no el tornaré a veure fins aquí, 10 anys. Fas-ho bé i gràcies. Dit això, un quart de sis de la tarda, l'altre dia a la penya del Morro ens fèiem ressor d'una notícia, deixa la música perquè també és impactant, que va... ha convogut molta part de la ciutadania de Sant Just Desbert, relacionat amb la tala de dos roures d'una propietat privada, i aquí a la penya del Morro ho vam tractar així. Dos roures centenaris, estan a punt de ser talats a Sant Just. Raures! Raures! Raures! L'Ajuntament ha mirat d'habitat l'aliminació d'aquests raures, però la postura del propietari ha estat intransigent. En exclusiva, per la penya del Morro, tenim el propietari del... És molt difícil de parlar-hi. No, és que l'hem trobat, malgrat tot, i el tenim al telèfon. Bona tarda. Què... què passa? Que vol tallar dos raures centenaris, no? Sí, mira, els tinc aquí, ara jo estic parlant des de la finestra del meu saló, que és un saló molt gros, o sigui que si ningú ho empedeix, que no ho empedeix ningú, perquè ja ho han intentat... No pot impedir, no? S'ha intentat dialogar amb vostè, però... L'alcalde Josep Parpinyà em va oferir un sàmhuïts i un sàmforts, i jo vaig dir que no, que no, o sigui que jo estic a punt de tallar l'arbre, o sigui que, nois, quan vulgueu endavant... Ara! Ara! Ei, tres, dos, vinga a la dreta! Bé, doncs nosaltres vam parlar amb exclusiva l'altre dia amb el propietari, com he pogut comprovar l'autèntic dels dos raures. I avui, atenció, perquè la notícia ha avançat... Ha canviat, una mica la situació. Sí, ha tingut un gir inesperat, no? Sí, sí. Perquè els raures, la que a Catalunya, finalment, no estalanen. Què dius, ara? No estalanen! No estalanen! Els raures no estalanen! Vinga, s'ha dit just, ho hem aconseguit! Ho he explicat aquest matí al regió d'urbanisme, Pere Joan Daniel, que s'ha aturat aquesta tala dels arbres, i s'han presentat també aquest matí davant d'aquests raures en concret, i s'ha intercedit aquesta tala. A més, també, a membres d'Alnos també s'havien implicat. Activistes, no? Sí, exacte. Activistes, com Drifis, han portat el Rainbow Warrior, una mica... I hi ha dos representants de l'entitat, aquest matí. Escolta, però no m'ho dic clar. És una representació, però no és tot un grup de grimpis. Però diu que volien entrar i lligar-se al roure, però com que era propietat privada, s'han quedat a fora i s'han lligat a una falguera de la Ramble. L'alcalde de Josep Arvinya també hi ha intercedit. Ha parlat amb el propietari, que s'ha mostrat ara si ha obert el diàleg, i bé, la tasca d'informació d'Alnos, la protesta ciutadana, han estat força claus a l'hora d'evitar aquesta tala. De fet, el consistori també ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels roures. I aquesta situació ha suposat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'Arabarat de l'Ajuntament i ha explicat aquest matí per a Jundaniel que se'n vendran, ens començaran a vendre eleccions per evitar casos d'aquestament. Llavors es treballarà un nou catàleg de l'Arabrat Sant Justent per tenir una base de dades per poder prevenir. És a dir, que no torni a passar una cosa així. Si torna a produir-se una situació semblant una finca on hi hagi algun arbre d'aquest valor, doncs que ja es pugui evitar des d'un bon principi. Com us podeu imaginar, estima Juyens? I l'altre dia teníem el propietari, quan s'anava a tallar l'arbre, avui no s'haurem menys i també el tenim el telèfon. Quan ell mateix ha decidit no tallar aquests dos arbres. Per què ho ha decidit i els motius reals connectem amb ell? Hola, bona tarda. Què passa? Reca, hem sabut que hi ha hagut novetats. Sí, perquè passava per l'Àngel. Perdó, pensava que hi havia el Jordi, però no ens acudava que marxava un moment. No sé... Jo estic al lavabo, que a mi no oblidis. Què l'ha fet canviar d'opinió? No ens va fer canviar d'opinió, perquè he patit un línxament pel carrer Bonacorta. Dura... No ho sé. Ho sabríem i diríem constància. A mi la gent m'ha atacat. M'ha tirat fulles de roure. M'entrenava pel carrer Bonavista durant aquest cap de setmana. I jo no vull estar en contra. Acabo d'arribar a Sant Just, i l'últim que vull posar-me 15.000 persones en contra meva. I jo no vull anar de males. L'altre dia també el diumenge vaig anar aquí al bar de Canji de l'Edo. Les peces de l'Àngel. I també la gent em tirava la sorra que hi havia aquí a Canji, que és una pedra mal... No sé com definir-ho. Em tiraves la sorra. Estic de fet. S'ha sentit rebutjat. Molt, molt. Jo no m'havia sentit mai tan rebutjat com aquests dies. Jo no estic passant per una bona època, perquè jo, saps... Ja vinc a Sant Just perquè no em trobava bé. I la veritat és que no m'ajuda a superar aquests dos coses. Potser ara amb els roures? Jo volia tallar els roures per enviar la fusta al Senegal, saps? I ara, però és igual, no. No vull parlar d'aquest tema i de què va venir l'alcalde. I unes vistes que feien soroll amb unes olles... I l'han convençut. M'han vingut i m'han convençut que no s'havia de tallar l'arbre, que no estalés. I jo és el que... No vull tenir la ciutadania en contra. I vull passejar com un Sant Just té més i anar a la festa major i gaudir de tot, no, no, no. Els roures per sovets que li són igual, una mica? Ho ha fet més carrer per com s'ha sentit. Estic molt arrepentit. Molt arrepentit, molt benedit. I jo, si voleu, no sé... No sé, m'ofereixo a fer de jardiner gratis, per l'Ajuntament, properament... Potser pot participar en aquest catàleg de preservació de l'arbrat. Que es vol començar a fer, ara. No em va bé, que no puc, perquè he quedat, nena. Però, vaja, que qualsevol cosa a casa meva, si els nens... Si a partir d'ara els Sant Just tenc i les Sant Just tenc, es volen venir a posar uns fils i uns grunxadors als dos roures que vinguin i que els meus roures són de tot, Sant Just. Val! Ja ho he dit! I ara me quedes més tranquil. Bé, me'n vaig a casar Javalisa Colserola, vinga, bona tarda. Bona tarda, Val. L'Apella vol borro, cada tarda de la 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Molt bé, no? Final feliç, perdona. Bé, ja acabem amb una última notícia de Sant Just, que ara t'ho diràs. Doncs recordar una mica que des d'avui, fins al 18 de maig, es comença, es poden fer les prenscripcions per l'Escola Bersola, un municipal marrex, els centres per nens, nenes d'entre 0 i 3 anys, que és un sector de l'ensenyament públic que està rebent més retallades, de cara al curs que ve, la Generalitat planteja reduir un 40%, les subvencions per plaça, i des de l'Ajuntament de Sant Just, segur que estan fent tot el possible perquè les butxaques de la família, de les famílies, ho notin molt poc. El regidor d'Educació, Josep Montfort, acusa la Generalitat de saltar-se l'acord de finançament a tres bandes entre famílies, municipis i govern català. Segons aquest acord, la Conselleria d'Educació es comprometia a pagar 1.800 euros per plaça, una xifra que ja es va reduir en 200 euros al curs passat, i perquè fa aquest curs encara no se sap quina quantitat definitiva pagarà la Generalitat, i de cara al curs que ve es planteja aportar, com dèiem, un 40% menys que serien 1.000 euros per nen. La dada encara no és segura, però Montfort assegura que l'aument per les famílies s'hi intentarà que sigui mínim. Doncs queda dit, passem ara al lloc que ens agrada tant, que va passar a Sant Just el dia com avui fa uns anys. I remember... I remember... Ens remuntem al set de maig del 2008. És a dir, fa 4 anys. Hi havia dues notícies que passaven a Sant Just, que estàvem en les seves setmanes als informatius de Ràdio d'Esvern. Primer, el centre social milenari acollia un curs de jardineria. Mira, fixa't, totes s'hi acollit. Sí, sí, que no plau dir-ho, això. És una desolitat, no té més. Diu que acollia un curs de jardineria sostenible als propers divendres. Com talar un roure, fer-ho tu mateix. No, és broma. I al mes de juny també. Les classes aniran a carreg de Jacin Pla, professor de jardineria i cap de l'Ajuntament de Vila de Cans, en aquesta àrea. No ha tornat, no? No ho sabem. I l'altra notícia, de fa 4 anys, al centre civil, tal com avui, ens apropava una nova sessió del cicle de xerrades per la miriadgem. En aquest cas, ha anat tortejada, impartia una conferència sobre l'Afghanistan i el viatge que l'any 2000, ja fa 12 anys, va fer amb dues catalanes al país per denunciar la situació que vivia la població afganesa. I fins aquí, remember when San Just Desvern fa 4 anys. Carme, aquest dissabte, vaig anar a la platja... Molt bé. I... escolta... Tu vas passar bé?M'ho vaig passar molt bé. No havies anat mai?No havien anat mai a la platja. Era la primera vegada que anava la meva vida i tant de mar em va congofagar el començament. Suposo que és normal, però després vaig recordar la cançó aquella dels Manel, saps què fa, el mar, el mar? I dius, la posarem al dilluns quan comencem el programa. Gràcies, Carme, que vagi bé. Bona tarda.Bona tarda. Ja sabeu que si voleu saber més coses de San Just, ara mateix a ràdio desvern.com i l'informatiu vespre a partir de la set, Manel, el mar. Tu i jo hem surpat en bons restaurants, tu i jo hem allat a la llum d'un final, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la mola del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de partals, tu i jo de l'Alenònia, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. El mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar. Contem les tovalloles, convido a un gelat, juguem a pala griga, esquivem passejants, a l'horitzó es divisen les meles, d'uns nens cap a nòptimist, que a la cara d'un costat, torbo a l'estona, a l'acabufa de mar. El mar, el mar.Així estirades el peu espectacular, llarga i blanqueta, a la sorra llegint, intrigues patbicanes, que a final i n'esperat, el gelos hi va tant de calor, tingueu por si et poses bé el banyador. Amunt el col·les, com està l'aigua i tot estallés, per tal que em treu el mar. El mar, el mar.El mar, el mar.El mar, el mar, el mar. Així, doncs, si un dia vens i passes per aquí, i si malgrat la feina trobem un matí, no em perdonaria mai, no podia assumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny. D'aquí a l'altra banda del mar, i al gire hi he dit un quatrepins al fons, tu i jo seguts a la barra d'un bar, sona bona música i som de l'altre al mar. El mar, el mar.El mar, el mar.El mar, el mar.El mar, el mar. El mar, el mar, el mar.El mar, el mar, el mar. El mar, el mar.El mar, el mar.El mar... A l'escoltes, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Bona tarda, Jordi, què tal, com estàs? Molt bé, ets a posar un anunci i després fèiem la secció. Però fem allò que fa en un Next Comic, perquè l'altre dia vas deixar una grossa al Twitter, que avui es ballaries. Què? Sí. Què m'has dit, què m'has dit tu? Vaig dir que avui, dilluns, dia 7 demà, diria el nom d'un presentador que ha d'haver molt conegut que va participar en una pel·lícula porno del comandament. Que va participar en una pel·lícula porno del comandament. I això ho diràs d'aquests moments? I això ho diré d'aquests moments. Orings Nervis. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promoosa ober la convocatòria d'ajudar a 55 pisos públics. 20 a Mas Lluís, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'ajudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promoosa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'ajudicació al web www.promoosa.cat. Promoosa. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de men. A veure, David, qui és aquest presentador català que va fer una pel·lícula porn amb el Conrad Són? El presentador català que va participar en una pel·lícula porn del Conrad Són? És que l'hem notat de bombo, ara, que això semblava punta pelota. Em breves... Em breves momentos. A veure, ja m'ho hi ha, perquè sí. Ja m'hi ha. Qui diries que pot ser aquest presentador català? Un presentador català? No ho sé. Albert Tom? No. No, no, no. Josep Maria Vax? No. No ho sé. Estic una mica out. Jordi González, potser... Jordi González? Jordi González. Jordi González és una pel·lícula porn, no? No, no. Un moment. Un moment. Diu que aquí sí que hi ha furesc. Un moment. Conem-nos al saló. A veure què dius? Un moment. A veure, la gent se'n va a la màquina. I al link del Twitter vaig ficar. Sí. El un presentador català molt conegut va participar. Ah, ah, ah. Per això és el que et dius. Va participar. Va dir-te una altra cosa, que és aquelles coses que... Ai, ai, ai. La va fer, la va fer, la va fer, la pel·lícula. Va fer un cameo, va fer un cameo. Un cameo, però què va fer? Què va fer de Mallordomo? Va fer de pilot d'avió. De pilot d'avió, Jordi González. A veure, la seva sequència quina era? La seva sequència era molt bona. Va arribar allà i vols veure les meves turbines? Sí. No li va veure res. No li va veure res. Va estar amb més vestit que avui tu. Home, però quina primera xe de pizza ria. Mira la gent com se'n fa. Mira, avui ho explico. Jogues amb el sentiment de la gent, eh. Ah, ja, ja. No ho sé que enganyant en res. El Jordi González i el Conrad Son van treballar junts en un programa que seia a City TV. Sí. Caractualment aquest canal es diu 8 TV. Vitamina N, no? Vitamina N. Durant un bon temps hi havia bon rotllo. Entre el presentador i col·laborador. Fins com dia el presentador li va demanar de participar en una pel·lícula porno. Sí. I el Conrad Son va dir que sí. Sí. Ara aquesta relació d'amistat és inexistent. Però què passa? Però per què no es porten bé? Què ens importa, no? Però per què no es porten bé? Sí, també és això. El Jordi González i el Conrad Son. Tu preguntes i jo dic. Sí. Com? Dic, cotilla jo. No, no, no, per re, per re. Mai, mai, David. Mai. Doncs van treballar junts i coses de feines. Ell va deixar el programa, els va deixar pensar. I va feixar Port de l'Helena. Aquí el Jordi González. El Conrad Son. Bueno, ho hem aclarit. Quina pel·lícula és? Les excursionistes calentes o... No, eh... Ostres, he perdut el nom. Grans freqüents. Si no us ho dic, us el penjo... Us el penjo al link del programa o alguna cosa. Sí, per afresar gent a Conrad Son, acabem aquest tema dient que això és un túnel i no el túnel del que dic. Bé, atenció, perquè avui TV3 estrena una nova sèrie titulada Gran Nord, i és una de les grans apostes de la temporada. Oi, David? Sí, d'aquesta sèrie em vam parlar a mesos i mesos quan la parlàvem. Fa molt que la tenen gravada, no? Sí, la tenen gravada. Van començar a gravar-la pel setembre. I, bé, què us puc dir a Gran Nord? És la sèrie que tracta sobre una mosso d'esquadra que... protagonitada per l'Aina Clotet, que veu que no... fa una cosa, que no es pot explicar, que la que estiguen, els Mossos d'Esquadra, i l'envien al poble del nord, al poble del nord, al Pallars Sobirà. Per sort, estèri, d'aneu, no? Un amic tot plegat, per tant, un drama... policiac rurals, no? Però drama, drama, res. Comèdia. És una comèdia? És una comèdia. Tenim el trailer. Vostè l'escoltem? Sí, sí, escoltem. A partir de demà estarà destinada a una nova AVP. El Gran Nord? Però per què? I a mi no ve. Què passa? RR és on l'obre el cul d'aquesta destinació. Enormous falten nens, i les dones tenen nens. Au! Es faran estimar. Gran Nord, a TV3, al set de maig, estrena. Doncs l'Aina Clotet, que té aquest perfil d'actriu, com molt delicada, no? Ostres, serà curiós, ara, la fent de Mossa d'Esquadra? Sí. Aquesta sèrie, la Mossa d'Esquadra, l'envia en el poble del nord, i aquest en aquest poble, tenen una curiós de manera de saludar-se. Ara que heu sentit aquest au, era una espècie de salutació. Tenen les seves pròpies normes. Veugues a que Carlemany els va fer les seves pròpies normes, i, des de llavors, anys i d'any, ha anat passant generació... de rebre generació, i ningú ha pogut triure aquest pestament de Carlemany i establir les normes acúmodes per a tothom. Però que és una mica com la Vall d'Aran, no? Que et del conceu de la Vall d'Aran? Amb un poble petit, no? Sí, sí, però serà curiós veure com la Mossa d'Esquadra intenta ser-se un lloc com un poble que els Mossos d'Esquadra no estan gaire ben vist. Per cert, he llegit que el Roger Coma també serà protagonista de la sèrie? Sí, el Roger Coma farà de Mossos d'Esquadra, i segurament hi haurà com una espècie de Billy entre tothom. El Roger Coma és amic de la penya del Morro, eh? Per la penya del Morro, la situació més Morro que es pugui fer des d'aquí, des dels que ho dic, sé que el Roger Coma, i espero que us faci tot molt bé. Ei, gràcies, Roger. Gràcies, tu també. I els amics que els agradaria ser amics del Roger Coma. Ah, sí, i amics del CNI també. Vars. Alguna cosa més... Què fas? És exagerat a qui riure per la poca broma que he fet, eh? No, no, no, però també, també, també, també. Sí, bueno, cal dir res més, eh, com deia aquell? No, no, no! No sé falta dir-ne de més. Una cosa més sobre el Gran Nort. Sí, Vilbus, que ha produït la productora de 40 films, i el director Jesús Font, que ha fet digue i verses comèdia pel cinema espanyol, i la La Nacional de Miracarrac del Sexe Espàrrii, que és un grup creat per la sèrie, per l'ocasió. S'ha tocarà pimes dels anys 80. Molt bé. Vilbus, molt ràpid. Actors que hi participaran, com el Pep Cruz, la Mercè Aranaga, el Manel Barcelona, la Marta Pérez, o el Nacho Fresneda, que era conegut per tots com el Juari del cor de la ciutat. Pobran el Nacho Fresneda. Els actors ho tenen això, que poden fer 50.000 papers, però tothom es queda amb el primer, amb el qual va ser més llarg, que va tenir una mica d'èxit, no? Jo en tot monyot, no? Sempre serà, en tot monyot, perdó, si és el Peri, el cor de la ciutat. En fi... I dir-vos això, que tots els actors, tots, mentre l'Ina Clotet, tots, hauran de parlar amb accent de llei. Ah, doncs mira, la gent de llei estarà contenta, no? Sí, sí, sí. Una justícia històrica a TV3, que sempre se l'havia acusat de deixar, en general, a Catalunya, no? Hi ha ganes de veure aquesta sèrie, o no? Jo no, però, bueno... No, la mirarem, a veure què tal. El que passa és que la meva opinió no compta, perquè sóc una mica raro, jo, amb això de TV. Tu el tens ganes de veure'l, o no? Jo sí, jo sí. Jo la miraré al dissabte, i sí, jo tinc ganes de veure'l. El treus a la carta, no? La miraràs? Sí, sí, perquè aquest ètem toca veure coses més relacionades per a qui s'han justificat. Com, per exemple, el concurs a Ora Caigo, que d'aquí una hora dius que entrega el tercer premi de 100.000 euros? Sí. És el concurs d'Antena 3, que es grava a Sant Just Desvern, com ja sabeu, presentat per Arturo Valls, i que aquesta tarda està engravant un programa, m'imagino, no?, perquè d'aquí una hora, en principi, no s'ha met. O s'ha met d'aquí una hora? No, no, aquest dia està gravat i... Ah, vale, vale, vale. D'aquí una hora s'ha met el programa on donen 100.000 euros. Un dia, si voleu, us dono el pla de rodatge dels programes de gis i músic. Ah, sí, home, sí. Avui s'estan gravant, porten gravant-se, 5 programes d'Aura Caig, ahir, atrapa un milió. Atrapa un milió? 5 programes avui estan gravant a Sant Just. Sí, i de la nit es faran directe al programa el número 1. Que aquesta nit, visita, estaran per aquí Sant Just, ja, suposo, Juan Magan. No conec. Tu que tens això del Spotify, busco i avoràs que segur que serà cançó de l'estiu. Com dius? Cuida, cuida, cuida. Com has dit, Juan, què? Juan Magan. Magan? Sí. Mago com el cotxe. El renom Magan. Ara t'ho dic. Juan Magan. Juan Magan. No ho he sentit mai, aquest... Bueno, no ho sé. Què és això? Sí. No sigue modes? Eh? No sigue modes, es diu el tema. Sí, sí, sí. Això dius que triomfaran l'estiu, tu? Jo no, una que diu, quiero ver rayos. Ai, ara em faràs cantar. Sí, sí, canta-la, canta-la, que no tenim. Com és? A veure si fa sonar o no. Sí que sona, sí. Bueno, mentre estan... Això és la cançó. Aquesta, aquesta. Això és la cançó de l'estiu? Aquesta és la cançó de l'estiu. Però què dius, de riu? Però sí, ja tinc el cap com un bombo, ja. Ai, de mi, que estigues puta la cançó de l'estiu. Que estigui integrant, ja. Per cantar-la a totes les escoteques, això tot arreu. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai... Escolta, bunísim, és la millors cançó de l'estiu que he escoltat mai. Puc anar a乞peca que estigui allò que deia, que deia, quiero ver rayos de sol... Va, és igual. I també tenim a Juanes, a Juanes, al cantant Juanes. El mexicà o colombia. Si. Juanes també està per aquí fan justes. Porque también vendrá, ¿no? Molt bé. Va, al cap i a la curva veig que no t'interessa l'assa, també. Bueno, no, no, això em perd una mica. Mira, Juan es. La camisa negra, tu. Com que avui fem un programa així, com una mica... No? I tant, i tant. Primaveral l'Estiwenc. Sí, sí. Bueno, en fi, alguna cosa més, d'hora que aigua? D'hora que aigua, dir-ho, bueno... Mentreim el secret, no?, per als companys d'aquests músics i que... Sí, i que... Hi ha gent de ràdio d'Esvern que participa en aquest concurs i tot, doncs... Mentreim una mica... No et segueixo ara, David. Hi havia companys d'agents músics que estan clavorant a ràdio d'Esvern i estan treballant en aquest concurs i mantenim una mica el respecte per ells, no?, de dir, no direm pas el nom de la persona que fan portes al premi, no? M'estàs dient que hi ha gent de ràdio d'Esvern que treballa a agents músics? Sí. Ah, sí? Sí. Qui? D'acord, després de la intimitat, tu començo. Comença per P, comença per P. Sí. I el cognom és Wesleyan? Sí. Va, ja seguies. Jo tenia el Pep Pla, no? Sí, sí, sí, el Pestala. Sí, molt bé, estres... Ah, i tu el coneixes, el Pablo? Ah... No ben bé, no ben bé, no ben bé, no ben bé. No ben bé, va, va, va, va. Si el veus algun dia donaré recòs, el Pablo. Jo sí que el conec, i tant, i molt. M'havien comentat que estava també a Torquí ràdio d'Esverns. Basta, basta, ara ja fa temps que veus el veu, sí. Feia justament el programa d'abans d'apenyar el Morro, que es deia Ària... ària local, no?, o alguna cosa... Ah, ja, ja, ja. Sí, no ho sé. En fi, sí, xemà. Aquesta tarda entri que no entremis suculent de 100.000 euros. Vinga, va, passem amb una altra cosa. I és que, atenció, perquè avui torna... És un dia històric, també, a la tele, perquè després de molts anys torna el mític Ramon García, a TV Espanyola! Ai, ai, ai... A la mateixa hora que ara caigo, amb el concurs cultural Conoces España... Has vist, has vist... Tu també t'has d'haver intuït que que és curiós que ara caigo avui doni el premi de 100.000 euros. Sí, és el primer que he pensat, que és curiós. Que fan part contra el programa Ramon García, no? No ho sé. No crec que Emilia, com va això de la rodient, que sempre tino molt, no crec que faci gaire mal Ramon García, la tornada. Ja, ja, ja. Tenim un trailer per aquí. No, tenim un trailer de Ramon García, perquè hi ha molta gent que no sap qui és Ramon García. Com pot ser, que no sapien què és Ramon García. Fa molts anys que no apareix per televisió, i hem de recordar, una mica, un dels concursos que feia Ramon García, que, per allà, l'any 2000... Què feies tu, l'estiu del 2001? No me'n recordo, no sé... Mientras escutemos el primer, después no dios, va. Sí, ah, bo. ¡Oh, buenas noches! ¡Buenas noches! Ya estamos aquí. Llegó la gran final del Gran Priz, después de compartir un brano juntitos. La primera de Televisión Española ha llegado el momento de la final. Los dos mejores equipos, las dos mejores localidades, que han pasado por nuestro Gran Priz en este verano de 2001. ¡Oh! Un aplaudiment, sí. És una història de la televisió, però escolta una cosa. Ara que escolto això, que fa anys que no escoltava el Ramon García, ho he vist com molt antic, no? Com molt vintage. No et diré que es pos, però com molt retro, no? Sí, yo también, cuando estaba en los fallos, he pensado... Home... Jo crec que era petit i no m'agradava gens, el Gran Priz. És petit, però abans del Gran Priz, feia que apostàmos. Tant. Tant recordes tu, no? Que apostàmos. Mira, al feia l'Anna Obregón, després, quan l'Anna Obregón va sortir rebutada de Televisión Española, va fitxar l'Antonio Dalate. Ah, és veritat. O qui no me m'ho moria, David, qui no me m'ho moria. En fi, què farà el Ramon García? Farà alguna cosa així d'interès o què? Bueno, presentar un concurs diari per conèixer el país espanyol, es diu Conoces España. És un concurs cultural en què els concursants hauran de respondre a la pregunta sobre gastronomia, geografia o les curiositats dels famosos del país. Aquest espai porta una mica de polèmica a incorporar-la, ja que és un programa amb patrocini cultural de Movistar. El conveni de la televisió espanyola només accepta publicitat en dos espais, els programes esportius i els programes culturals. O sigui que a la vice-espanyola se l'han veïnat una mica tard a poder ensofar qui hi ha publicitat d'aquesta companyia de telèfon. Molt bé, doncs vinga, queda-hi. Passem a una altra estrena, demà, dimarts a la nit, a TV3 també, és el moment d'un nou programa que es diu Terreny Personal. Que sigui com més intimista, no? Terreny Personal. TV3. On veurem el millor de Catalunya, eh? Però en quin sentit? Doncs, bueno, des de... veurem, bàsicament, els indrets més personals. Ah, de paisatges, de paisatges. A més d'un aquí que estava allà, diu, en quin sentit el millor de Catalunya, no? Perquè potser... claris. Però veurem els paisatges més personals a través de personatges anònims i també personatges coneguts. La setmana passada crec que sortia Silvia Pérez Cruz. I, bueno, aquesta setmana tracta sobre el Delta de l'Ebre, on els protagonistes ens parlen del seu record en el lloc on s'ha fet popularment conegut amb la Terra de la Ros. Aquest programa és un programa fet pel Departament de Nols Formats. Sí. I és un pas més a través del Catalunya des de l'aire i el paisatge favorit. Molt bé, molt bé, doncs vinga. Hi ha un pas més, o no? Un filo de tuarca més? Sí. Quan us pensàveu espectadors de TV3, que no es podia expremer més la fórmula Catalunya des de l'aire. Arriba Catalunya des del mar. I ara... Com es diu això? Terreny personal. Sí, eh? Exacte, una mica de... És que a poc està molt il·lusió. És que no és mentida, això. És mentida. El que passa és que... Bueno, jo soc molt... Jo no ho sé. David, no em feis parlar. Sí, sí, sí. Passem a una altra història, perquè et descobri... No, escolta una cosa, vull una cosa. A mi sí que em fa il·lusió, això. Sí, sí, sí. El que passa és que era una mica com Catalunya des del terra. Perquè és la gent com es vincula amb el territori. Hi ha gent de Sant Just Desvern i a la penya del Moro. I quina relació que senten quan van allà tota la vida, no? Això està molt bé. En fi... Digueu bé, perquè hi ha molta gent que ens diu... la penya del Moro, i encara vas sentir-me més això. La penya del Moro. No, però és que ja... A veure, jo ara em fa referència al turó amb restesives. Ah, que hi ha un lloc que és la penya del Moro. Que no sabia d'això. A veure, David. A veure, David. Tarjeta groga. O sigui, a la penya del Moro es diu així, aquest programa. Perquè fa referència a un turó amb restesives... que hi ha aquí a Sant Just Desvern, a sobre de Can Mèlic, tocat, bueno, que és Cullcerola, que es diu així, que es diu la penya del Moro. I per això, clar, per aquest programa es diu així... No, s'ho dic en sèrio, aquest solo. Sí, és veritat, és veritat. El nom va ser idea de l'Enric Ribà, allà on estigui l'Enric. Una salutació. Però vaja, que sí, que sí, que és per això. Vull dir que no té més misteris, sí, no té més misteris. En fi, alguna cosa més? Sí, Discovery Max. Atenció, perquè és aquest nou canal. És nou canal, Discovery Max o no? Sí, és nou, és nou. Estrena demà la sèrie del documental a Càmera Lenta. Vaja, us explico. Aquest programa... que s'estregarà al dimarts de la nit. Hi ha partits a dos closions de la nit, el científic. Yes, Lieberman i l'expert en imatges digitals, Matt Kearney. Ja és Lieberman. Una mica que és el punt 7 de California, no? Sí, utilitzarem les noves tecnologies per mostrar imatges amb la tècnica Slow Motion. Per exemple, veurem com un gat es lia per una cama. Sí, un aplaudiment, molt interessant. Jo no sé com la televisió ha aguantat tants anys sense veure com un gat es llepa la cama, ojo, a Càmera Lenta. A Càmera Lenta. O com un blogos es rebenta a Càmera Lenta. Molt interessantíssim. A un empolí de la cama... Prepareu els vídeos? Jo he vist imatges pel YouTube per informar-me. I ho dic de la va, és preciós. És preciós? T'ho dic en sèrio, apunta-t'ho. Fes-li una ullada, dona-li una oportunitat. M'ho apunto. A veure, un moment. Sempre has de nostre amb la televisió. Per una proposta diferent que et fa. D'acord. De moment les vaig portant propostes diferents. No facis bronca, David, que estic molt sensible, va. No, va. Doncs... David, ho veuré, vale? Fet. Quedem i ho veiem, David. Quedem i ho veiem. Ja està, ja estic bé, ja estic millor. Gràcies, grups. A veure'l o no? Sí, que vinguin. Sempre quedem, les grups del programa. Bueno, a fi, alguna cosa més sobre aquest tema, perquè t'he de ser visibilitat, és interessant. Jo faig broma per fer-me un amic al contrapunt. Tu trobes superinteressant tot. Si vos per tu no viuries, estaries mirant la tele de l'estona. Jo he de trobar un amic al contrapunt de tot això. Per tant, jo he jugat, l'ha fet el personatge que no m'agrada res de la tele. Que no és veritat, que m'encanta tot el que fa a la tele. Molt, molt, molt, molt, molt. A veure, continuem amb més coses. Antèna 3, atenció. Això sí que ho trobo interessantíssim. Diu... Luna, el misteri de calenda. Una sèrie que barreja el món dels homes llops? Sí, veritat. Volia posar aquesta... He posat aquesta sèrie a la pauta. Perquè es va estrenar només per la massa. És una sèrie que tracta sobre... que fa molt, molt, molt relacionada amb el que puc. Ah, sí? I és molt semblant. Casi bé s'ha de mirar l'il·legalitat de la sèrie. Oh... Fan Perèa, Olívia Molina, o Carlos Cuevas, que era el vial de la... De Vendalplà. El vial de Vendalplà està espanyol. Ah, sí? Molt bé. Ara s'ha tornat un oligón, d'aquests sis guaparetes... Home, el Carlos Cuevas... A mi em va agradar molt com actor de teatre l'any passat amb Adam Melville, una obra amb l'Àngel... El que et va agradar amb la Clara Segura, amb la Sant Justent, que Clara Segura, un petó clara, si ens estarà escoltant, i també dirigida per l'Àngel Llàcer, que el vam entrevistar aquí l'Àngel Llàcer, per aquesta obra, i a mi em va agradar molt, també. Molt, molt i molt bé. Sí, sí. Doncs, bueno, dir-vos... Ves com m'agraden coses, David, també. Veus, veus? Ves com... Bé, bé, bé, bé. Doncs dir-vos que aquesta sèrie està baixant d'Audiència les últimes setmanes de Guta la forta competència. I que ja que una cadena decideix a apostar per la ficció, doncs... Des d'aquí, els anims. Bé, això és la música de la Champions, parlem d'Europa League, però com que el Barça ja no s'hi juga res, la nit d'aquest tímid creix Tele5 ha matrat la final de l'Europa League entre l'Atlètic i l'Atlètic de Madrid, l'Atlètic de Bilbao. David. Aquí m'hauràs ajudat, perquè ja no en tinc massa idea. Sé que Tele5 passarà a la final d'aquests dos equips espanyols. Sí. I que l'Europa League li està reportant molt, i a Tele5 és el que la setmana passada de la semifinal, entre el València i l'Atlètic, va reunir 5 milions d'espectadors. I segurament serà el programa més vist, i a tothom dic jo, tampoc no cal ser Pythonis o Pythono, aquest dimecres a Tele5. I vols que et digui que aquest vídeo, després d'aquest... d'aquest interessantíssim partit, que segurament no miraré? No ho sé. Hospital Central. Hospital Central? No, no, Hospital Central. Hospital Central. Oh! Bueno, i què? I què? La repetició dels dos últims capítols per anar situant-nos, i la setmana que ve, amb els nous capítols. I en parlarem, suposo que el posaré a la palta de la setmana que ve. Molt bé, doncs Hospital Central, que torna al dimecres a Tele5, o quan hi ha molta gent pensava que ja no tornaria mai més, i quedaria ja pels anals mai més ben dit de la història de la tele. Vinga, va, passem a una altra història, perquè diu que el nou canal de documentals explora que fins ara era anteriorment coneixida com a la sexta dos, em matrà a partir d'aquest dijous l'espai que ha de té sort. Sí, què passa? A veure, vols dir que a un segon s'ha despartat, no? Sí, sí, sí. Vaja, doncs Mike Wolff i Frank Fitz tenen una missió. Reciclar Amèrica. Oh, tenen molta feina, eh, ja t'ho dic ara. Home, sí, perquè ja... Sí, sí, sí. La seva feina és trobar, a través dels contenedors, descombraries, granges abandonades i granges oblidats, han d'anar a buscar la recerca d'objectes oculs, d'objectes oculs i de valor. Aquests dos personatges viuen de la compra i vendre d'objectes antics per tots els restats oners. Una mica com allò, la búsqueda, no? Allò del Nikolaas Keats, el John Boyd, una mica indiana Jones moderns, però menys l'amor, perquè, clar, jo no m'imagino que res són fort buscant pels contenedors. Bueno, suposo que serà com una espècie de docorreality, on també ens ho faran passar una mica bé, aquests dos personatges. Vinga, passem a l'altra cosa. La nit del divendres és una de les més fortes de la setmana, en programes com Me Cambio de Família. Que, de fet, és el programa substitut d'Hermano Mayor. Sí, aquest programa, com t'ho vam dir, és el programa substitut d'Hermano Mayor, que, de moment, no tornarà a 4, no tornarà. Ja vam dir que el futon és d'Hermano Mayor, el Pedro García Aguado, assuigat per la sexta. Sí. I dir-vos que el passat divendres va arribar amb un gran èxit d'Audiència, on va fer un 9,2% de xer. Aquest espai tracta de sobre dues famílies que intercanvien un dels membres que han de conviure de les nostres dies en un entorn totalment oposat al seu. La setmana passada vam veure una família anodista, on acceptaven la dona d'un carnisser i caçador. I també anaven anodistes, també, el caçador i la... El poble aquest s'ha d'on anar, no? On sempre van tots els reporters i tots els plans. Sí, que és el poble de Catalunya, no? Aquest poble. Sí, el funo. El funo, ja. Ha habitat arregones, ha habitat. En fi, tenim dos minuts per acabar, David. Oh! El passat divendres, la sexta, va estrenar famosos al volante, amb falete o sorolla com alumnes, que ja no ho vas veure i tampoc ho sabia, però ho imagino, tampoc no s'ha de ser gaire pels piques, que és gent que es vol treure el carnet de conduir, no? Sí, són famosos que es van a treure el carnet de conduir a través de l'autoscola que estàs a Conca, l'autoscola dels famosos. Tenim altra, L, vols que escoltem?Sí, sisplau. Bé, escoltem-lo, a veure com va, això. Cuando revisan un guión o se ponen tras un micrófono, son famosos. Cuando revisan el nivel de aceite o se ponen la L, son famosos al volante. Cinco famosos, una autoscola muy especial, y un objetivo, sacarse el carnet. Famosos al volante. Este viernes, en la sexta... És que ja no saben què inventar. Això ve de que el gran guaiòming va fer com una realitat... Amb l'ous un llun. Que estrenen el carnet. Allò va funcionar i el reclóga media van decidir que l'extraplàrio hi ha diferents famosos. Aquests famosos són la cantant Soraya, el Falete, Agustín Jiménez, Ana Fernández, l'actriu de les potesquidos, Agustín Jiménez és un monologista... Sí. I Rafa Méndez, el professor de l'autoscola de fama. Que per cert, està molt ensenyat amb Paola Vázquez. Ah, per què? Què ha passat, ara? Què passa, a veure què passa? Perquè van prenyant perquè Paola Vázquez va dir que el número uno era el primer programa on tenien un jurat profesional. Oh! En fi, la setmana que ve, si vols, ens expliquen més sobre aquesta discussió polèmica si entra aquests dos grans... No, ja hi hagués aconsellament. Bé, escolta, deixem-ho aquí perquè hem de connectar amb les notícies. David, gràcies. Gràcies, Jordi. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les Isus, Perdem Alversas i Marta Patricio. La borsa espanyola acaba de tancar sessió amb una pujada del 2,72% i ha recuperat, novamente, els 7.000 punts perduts la setmana passada. La pràctica totalitat dels valors de l'IVAX 35 han tancat en vert, excepte Bankia, que ha perdut prop d'un 3% després de l'anunci que el seu president, Rodrigo Rato, ha presentat l'edimició. A través d'un comunicat, Rato ha presentat la seva renúncia i ha proposat l'exconseller del BBBA, José Ignacio Gori Golzarri, com el seu substitut. No n'ha donat masses detalls, però ha dit que la seva sortida és el més convenient per a l'entitat després de dos anys d'arribar al càrrec. La Déu de Rato arriba al mateix dia que s'ha conegut que el Ministeri d'Economia i el Bank d'Espanya estarien treballant en un pla de sanejament que podria implicar ajudes públics de fins a 10.000 milions d'euros. I és que Bankia, recordem-ho, és un dels bancs més exposats al sector immobiliari amb actius que sumen més de 37.000 milions d'euros. La policia nacional ha tingut 73 persones a tot Espanya, 33 de les quals a Catalunya, en una operació contra una xarxa dedicada al tràfic gran escala de dades personals i empresarial. Segons són pròximes a la investigació, la policia ha afectat 32 registres a Catalunya, un d'ells en una oficina del servei d'ocupació de Badalona. L'operació policial s'ha fet a llarg de 20 provincies i entre els detinguts hi ha funcionaris, advocats, detectius privats i també policies. L'eurodiputat Raimón Obíols confia que el nou president de França, François Holland, reorienti la política europea i defensi el creixement econòmic per sobre de l'equilibri pressupostari. Llei de Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. Obíols ha valorat positivament la victòria d'Holand. I ha dit que confia que ajudi a replantejar les polítiques que es fan a Europa. Segons l'eurodiputat, la defensa de l'equilibri pressupostari és inviable si no s'acompanya de polítiques de creixement. És com dir-li a una persona que té sobrepes, que ha de fer dieta, però continuació recomanar-li que prengui biomanant com a aliment únic durant tres anys seguits. I es veu que això és una cura de cavall que no funciona. S'ha de combinar la recerca dels equilibris dels pressupostos amb una política de creixement. Tot i això, obviols, a la veritat, que el fet que la majoria d'eleccions dels últims cinc anys a Europa hagin suposat un canvi de govern és preocupant, perquè demostra el descontentament ciutadà. Com ràdio, Lleida. Terràs Salvellers Occidental celebra aquest cap de setmana la desenedició de la Fira Modernista. El certamen ofereix més de 200 activitats, malgrat la retallada del pressupost. Ràdio municipal de Terràs Samartany, bona tarda. Bona tarda. El pressupost municipal cau a la meitat de 150 a 75.000 euros, però la Fira es manté perquè està plenament consolidada i perquè no és una activitat subvencionada, sinó participada per totes les entitats i gremis. Així ho creu el regidor de turisme Juan Antonio Gallardo. És veritat que fa un temps es van haver rumors que la Fira podia desaparèixer. Això és impossible. És impossible mentre la ciutat de Terràs recolsi aquesta Fira. La declaració de la Generalitat, com a festa local d'interès turístic nacional, també n'assegura la continuïtat. El volum de negoci que genera està calculat en 2,7 milions d'euros. Ràdio municipal de Terràs, para com ràdio. Situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona, centre d'informació transmet, Marta Espinoza. Bona tarda. Bona tarda des del centre d'informació transmet. En aquests moments destaca la normalitat a tot el transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Ja que no registran incidències, segons ens indiquen els diferents operadors. Situació tranquil·la. Per tant, aquesta hora a metro, autobusos, per envies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. Gràcies per aquesta informació. Res més a Fagip des del transmet. Molt bona tarda. Bona tarda. Es parla David Amador del Barça. Rebrà quatre guardons a la gala de la Federació de Història i Estadística del Futbol, que comença aquest vespre a Barcelona. Els premis de l'entitat blaurana són com a millor club, millor entrenador per a Pep Guardiola, el millor golejador mundial per a Leo Messi i el millor organitzador per a Xavier Hernández. D'altra banda, l'exjugador del Barça Jose Maria Fuster, assessor del president blaurana Sandro Rossell, ha demanat a través dels micròfons de Comradiu que l'afició barcelonista tingui paciència amb el nou tècnic Tito Vilanova. El defensa del Sabadell Manu Redondo pateix una lesió al lligament lateral intern del Genoll Esquerra, que es va fer l'entrenament d'aquest diumenge a Redondo, li faran més proves mèdiques, per determinar l'abast real de la lesió. I el nàstic de Tarragona i el mistcampista Andalus Arsou han arribat a un acord amb el club per rescindir el contracte del jugador. Comradiu. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'escola de formació professional Antoni Lageró celebrat aquest migdia el seu 25. aniversari, un acte que presidita el president de la Generalitat d'Artur Mas, i on també han assistit l'alcalde de Sant Just per pinjar el regió d'Educació i Lles Montfort, el president del gremi de l'Indústria i de Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez i el president de la COE Joan Rossell. L'escola de les gràfiques compta actualment entre 1.500 i 2.500 alumnes cada any, i hi ha 200 cursos també cada vegada. Es va crear l'any 1987 i tots els responsables, les autoritats que han participat avui en aquests actes de commemoració, han destacat el paper important de transformació que ha sabut fer al centre. Més coses, els reures del que a Catalunya no estalaran. Finalment s'ha pogut parlar amb el propietari que s'ha mostrat obert el diàleg, i a més d'això, la protesta ciutadana també ha estat clau a l'hora d'habitar aquesta tal. El consultori ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels reures, i la situació de reures centenaris ha superat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'agentament. Per això, a partir d'ara, s'intentarà treballar amb un nou catàleg a l'agentament de la ciutadana, aquests arbres s'enjusten. I acabem aquest vulletí recordant-vos que, des d'avui, fins al 18 de maig, es poden fer les pre inscripcions per l'escola de Barcelona Sol Municipal Marex. El centre és per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. De cara al curs que ve, la Generalitat plantega reduir en 40% les subvencions per plaça de l'ensenyament, asseguren que estan fent tot el possible, perquè les butxaques de les famílies ho no tinc poc. I això és tot de moment més informació a partir de les set, els senjors notícies, poc a poc. Malament ho he fet tants cops, malament ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal. El cotxe va, poc a poc, el cotxe va, poc a poc, el cotxe va però jo ja m'he estimat. I fer l'amor costa molt, i fer l'amor costa molt, i fer l'amor costa molt, si vull fer-ho amb tu. Tu és tensat o tu és tensat, tu és tensat o tu és tensat. Les ratlles del banyaró, les ratlles del banyaró són com tu i jo, cada un color. I ens droguem tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, i ens droguem tant, que al final gerosa. Hola, meva, eh? Jo no he hagut ningú en particular. És que es diuen així aquests nois, i amb el tema d'aclaració de principis comencem aquesta segona hora de l'Apenyó del Morrón. A vell o al morró, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. I un regal, per Nadal, i un regal, per Nadal... M'ha anat el ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. T'ho he vingut al programa. Com estàs? De dilluns. És un estat d'ànim, no? Sí, pots estar de dilluns o de divendres. I sempre congegeix amb el dia? És a dir, un divendres pot estar de dimarts? Un divendres pot estar... Home, si no treballes i es pot sortir de festa, pot estar qualsevol dia de divendres, no? Escolta, ja sé que on la veu, com res a cosa. Sí, bé, esclar, i ara estic prou bé. Avui, a les 8 del matí, no tenia gaire bé bé. Ho he recuperat, però... Però, Manel, però... D'on véns, què has fet? He anat... És quasi, quasi. Has estat a l'escarpa de Sant Celí, o què? No, més lluny, més lluny. A on has estat? A Salau. Però, ara, ha estat al Salau fest! No, no, no. Em vols que ens facin... Manel, escolta, allà he disfrutat de l'estiu, no? Dispar, però ha fet estones de son. Escolta, em fas patir per la veu. Vols alguna cosa? No, no, no. Estàs bé, un got d'aigua o...? Jo és de beu habitual, però no l'estic forçant. Vale, vale, vale. Manel, jo és que diuen, eh? Mel i llimona, el micro, i vinga, cap amunt, i no... Vols dir que em va dur ni el micro amb mel i llimona? No, vull dir que en un got, en un got, una mica de mel, una mica de suc de llimona, ben expremut, del... del... d'acori de la fruita, no?, de llimona natural, i després, doncs, el micro calent, volia dir, que estigui una mica calent, i després ja et t'ho prens, eh? En fi, durant aquesta segona hora de la penya del Morrum, mirem com ha estat així, com molt de festa de Salau, no? Què diu, el Manel? Sí, perquè d'aquí una estona, a part de parlar de la segona part de la biografia d'un dels personatges més recordats de Sant Just, del segle XX, parlem de mossèn Antonino, que durant molts anys va exercir de cap allà, a les gris de Sant Just i Pastor, molt estimat per moltíssima gent. La setmana passada vam parlar de com va arribar a Sant Just, i avui començarem a parlar de les seves obres capdals a la parròquia del Sant Just i Pastor. I també ens visitaran aquesta segona hora de programa, l'Arnau Cònsul, el taller d'escriptura de la Teneu de Sant Just, i de l'Institut Ramon Llull, per parlar-nos dels premis Serra d'Or, un dels premis més prestigiosos dels que s'etorgan en la literatura catalana del nostre país. Manel, ens posarem una mica seriosos? Entrem en matèria. Però no molt, tampoc, eh? No molt, no molt, no molt, perquè parlem de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Com ja sabeu, ell és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal d'aquí de Sant Just amb el Jordi Amigo, no? Sí, sí, sí. Què vol dir col·laborador habitual? Va sobir-no cada setmana? Bueno, sobretot a buscar informació i col·laborador habitual, sobretot per el que fem a la penya del Moro, que per ser-hi vam anar aquest cap de setmana. Ah, és veritat, és veritat que aneu al primer... El primer dissabte de cada mes, no? Sí. Quantes persones hi van anar? Doncs tinc controlitzades, ho he de passar net, però en torno a unes 80. Molt bé, no? Sí, sí. 80 persones, escolta, fa un any anaven 10 o 20. Doncs des que venen, sobretot des que ens afli el programa, ajudiem. Ara, ara, aquí volia escoltar, eh? Des que ho diem a la penya del Moro, la gent va més a la penya del Moro. Vinga, va, entrem en matèria. Avui, com diem, parlem d'aquest segon capítol de la vida de mossèn Antonino, un dels capallans més recordats de la història de Sant Just, que va exercir com a capallà com a mossèn de Sant Just, durant la guerra civil i també els primers anys de la dictadura franquista. Avui descobrirem una mica quines són les obres capdals que va fer a la parroquia del Sant Just i Pastor. Per què va ser un home tan estimat entre la ciutadania i per què la gent li tenia tant de carinyo? Manel, per on vols començar? Doncs havia pensat... ho puc començar de dues maneres. O com ho teníem muntat d'aquí, comentant les seves tres obres capdals, que seran l'escola cantorum o cor perroquial, a l'illibre de les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parroquia i les escoles Núria, que és el que teníem programat, o i llavors, al final, comentar per què, a part d'això, que ens ha quedat a la memòria i que ho podem nosaltres tocar avui en dia, veiem que hi ha una persona important i que serà tenint compte en la història de Sant Just, o podem començar per un parell d'anècdotes del seu dia a dia, de que per què era tan estimat per la gent com hi ha aquest, diguem-ne, efecte com una persona propera, perquè el que ha largat sempre se l'ha tingut, sobretot abans, avui en dia ja no tant, però abans, com a algú que estava allà dalt, que l'havies de respectar, que l'hi havies de fer cas, el que ell deia anava a missa, com es fa servir la frase que he fet avui en dia, però que ella, en canvi, era tota la contra una persona propera, una persona amigable, una persona amb qui podies tenir confiança, i és perquè ell s'ho treballava i s'ho currava. Doncs, escolta, comencem amb aquestes anècdotes, no? El perquè, perquè, clar, nosaltres som... som honoratament joves, i, clar, la figura de mossèn Antoni Nons queda molt i molt lluny. Per què es va guanyar aquesta confiança de la gent, aquest carinyo tan especial? Com dius tu, eh? Tractava quasi bé de tu a tu, no? El poble. Doncs, la primera anècdota que ja l'havien comentat la setmana passada, però així refresquem la memòria dels ullens, va ser el que vam comentar, que ell, amb uns diners que havia anat estalviant per anar-se a terra santa, amb uns col·legues, amb uns companys capellans, doncs, al final, quan havien d'anar a fer la paga i senyal per al viatge, que t'ho he imaginat, el 1900, devia ser això, 20 o 1930, anar-te'n a Jerusalem. No és com aviat que agafes un avió i vas i pot anar qualsevol, si era un viatge que era, possiblement, el viatge de la teva vida. I, més per un mossèn, doncs, a terra santa, era algú molt important i que feia molta il·lusió. Doncs ell tenia aquests diners, no? No sé si particular, però m'imagino que eren de l'església. Però ells els havien anat, o sigui, ells podien rebre com un sou, o donacions que eren a via, doncs ell les anava administrant, i una part se les quedava per menjar, i una part, doncs, per el seu oci, com feia qualsevol persona amb el seu sou. Vivia a l'església, lògicament, no? La seva casa, on dormia, menjava, etcètera, etcètera, feia vida, i amb aquests diners que tenies al viatge, que els podies gestionar com li donava... Com volia, eren seus? Eren seus va decidir, en lloc de marxar a Jerusal·lem, fer una obra per al servei del poble, no? És com si avui en dia el mossèn que tinguéssim, el sou que ell rebeix cada mes, en ves de gastar-se el que sigui, o menjar, o una part potser menjar això, o lògicament, pel que ell desitges, doncs que es mira cada mes dels 8-100 euros que rebo, sent, amb el reparto, per fer un viatge, no? Doncs aquests diners que ell s'anava apartant cada mes per fer un viatge, doncs no va fer un viatge. Però el viatge no el va fer, no? No el va fer, perquè el que va fer amb aquests diners va comprar uns bancs nous per tota la perròquia, o sigui, va remodelar tot el mobiliari de la perròquia. Sí, aplaudiment, no va molt bé, no? No és que rebés una donació i vingués un senyor, digués, miri, jo dono 1.000 o 2.000 euros perquè arreglin els bancs que estan molt bé. No va ser un tercer gavani, va ser ella amb els seus propis diners que va arreglar la perròquia. Doncs sí, senyor, un aplaudiment des d'aquí, tu, perquè això està molt bé, aquí ja mostra com era aquest personatge i és un dels motius que ens pot ajudar a entendre perquè la gent li tenia tant de carinyo i era tan estimat, el servei de la ciutadania i el servei del poble. Aquesta és la primera anècdota. I n'hi havia una altra, també, que també demostrava com aquest taranà que tenia. Ell coneixia molt els seus feligresos, clar que aquelles, doncs els anys 50 suposo que hi ha més gent, però al principi quan va arribar ella aquí en 1916, la població de Sant Just no devia ser i no era tan elevada com avui en dia. Un dia parlarem de l'Estatística i com ha anat augmentant la població de Sant Just fins als 17.000 que som avui en dia, perquè veiem que no sempre hem estat tants habitants, que a l'època era 1.000 o 2.000 habitants vivint aquí. Era més fàcil conèixer'ls, però ell amb els seus familiars i amb un senyor que es deia Pere Diví, que era el bicari de la parròquia, doncs els va demanar que l'ajudessin a fer unes fitxes, o amb llatís deien, status animàrum dels seus fidels. És a dir, ell s'estudiaves fer unes fitxes dient, doncs manera el ripoll i regadell de la família del ripoll de Sant Just va a missa, té dos fills, té un germà, té a fer una fitxa perquè ell se l'estudiava, se la llegia, i així coneixia ell i li deia, com li va a la seva senyora o la seva senyora s'ha ficat malaltre? Anàvem aprenent notes dels peligresos. Clar, clar. Manel, no, no, si necessites un cot d'aigua o el que sigui, si et fas patir, però vaja. No, no, no. Ostres, que bo, per conèixer-me, o sigui, clar. Era una adaptació total, perquè recordem que ell no era de Sant Just. No, no, clar, ell va anar coneixent tota la gent de Sant Just, i una manera de poder-los conèixer era amb aquestes fitxes. Person a persona, a partir del sent municipal, ell, personalment, les posava i les passava net. Ell anava afegint observations, com el que he comentat, tenia un fill, s'havia ficat malalt o ha vingut avui a missa, o fa dos diumenges que no ve, què t'ha passat, que no has vingut? Doncs per tenir una mica de coneixement i feedback dels... Va, ho va ser el control exacte, una mica d'això, no? El coneix, els peligresos, en aquest moment, i tot... Això et va ser més proper, clar, si tu tenies la nota i des. Com li ha anat, això? O se n'ha anat de viatge? Com li ha anat, la gent? La gent, la gent... Ostres, s'ho preocupa també. Per mi, no? I estem molt bé. Doncs, mireu, eh, aquests són dues anècdotes de l'anul·lació del viatge a Terra Santa Jerusalèm, per fer un obra als nous bancs en aquell moment, eh, perquè m'imagino que estem parlant dels anys 20, una cosa així, i també la de tenir, doncs, una mica o voler-se interessar per la vida de tots els peligresos senjors-tengs, que en aquell moment, i eren bastants, no? I m'imagino que anaven a l'església de Sant Just. Bé, doncs, això són dues anècdotes, però avui volem repassar algunes obres una mica més concretes, com dius tu, capdals, importants, a la parroquia del Sant Just, i pastor, impulsada per mossèn Antonino Tenes, que es deia de segon cognom. Hi havia tres, es dit, el cor perroquial, que fins aleshores el Sant Just no tenia un cor a l'església, una coral, les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parroquia, a segon punt important, és a dir, la història de Sant Just escrita i recopilada per ell mateix, que després ja en parlarem, però es va perdre a la guerra civil, i, finalment, les escoles Núria, que també en parlarem en ple període republicà, que també no només de Sant Just, sinó a tot Catalunya, es van fer aquest tipus d'escoles. Comencem per el cor perroquial. Això va ser poc després de les seves arribades en Just d'Esvern, i com a liturgista pràctic era, va fundar el 1917 el cor perroquial gregorianista o escola cantorum, en lletí, que, vaja, la qual sempre va considerar una de les seves obres mestres, i de les quals ell estava més orgullós que havia fet a la parroquia, perdó, del Sant Just, i pastor. De fet, hem d'imaginar-nos... Una obra així seria com si avui en dia, en mossèn que tenim, en Miguel Ríos, decidís fer-hi alguna cosa, perquè la gent es pugui distreure a l'entorn de la parroquia, i que baixin creixent en la fe, i en el coneixement de la parroquia no la tinguin com... Allà només s'hi va fer missa, no, s'hi poden fer més coses. Com si creuessis avui en dia un casal pels nens, o creuessis un grup de seguiment litúrgic o un grup de can, perquè diguis, doncs mira, a part de la missa, vaig allà i aprenc a cantar, aprenc a tocar una flauta, aprenc a tocar la guitarra. Sembles el guardiola, avui. És una mica un manatge, com que ha marxat. Sí, estàs... Ara l'Avenesa t'entrarà un got d'aigua. Espera't, no parlem per la mà. La redactora del vacari del programa. Una pata així, menel. Home, ja t'ho he dit, si volies alguna cosa, jo t'hauria anat a buscar un got tan bé. Aquest cor que va crear l'església... Mira, ara entra a la web que em podeu veure a l'Avenesa. Un aplaudiment per l'Avenesa. Gràcies, eh. Gràcies. Millor, menel o què? Home, ajuda, ajuda. Que és aigua, no? Sí, sí, sí. Podria ser transparent. Sí, doncs. Doncs així, doncs, com dèiem, mossèn Antonino estava molt orgullós d'aquest cor, d'aquesta escola que tenia a Sant Jordi. Podríem dir alguna cosa més sobre aquest tema, aquest escola cantòrum, aquest cor perroquial? Doncs em podem comentar que ell, en el moment ja a finals de la seva vida, va fer com una mena de tastament, perquè el mossèn que vingués després d'ell, conegués una mica què es trobaria allà, què havia de cuidar més, què havia de cuidar menys, de què s'havia d'encarregar, sobretot, que no es fes malbé, que no perdés, i una d'aquestes coses que va apuntant aquest tastament i que va dirigit, literalment, el meu successor o successors en el govern de la paròquia de Sant Just Desvern, li va deixar el següent que, si vols avui tu, deixo llegir-t'ho. Sí, és això que està entre cometes, correcte. Ell va posar per su successor tota la nostra organització perroquial l'hem fomentada en l'escola cantòrum o el cor perroquial. Us recomano que cuideu de la que ha estat fins ara la nostra escola cantòrum de mantenir el seu esperit purament exclusivament greu organista i de no permetre innovacions que la desviarien. I et trobaré una mica les línies mestres d'aquesta via de fer, perquè segueix funcionant tan bé com estava funcionant fins a poc abans de la seva mort. Clar, a més a més, ella afegia que s'havia aconseguit tenir un culte dignar, propi i ben solemne, on ho dèvem els abnegats cantaires o masidones d'aquesta escola que ell mateix havia creat. M'imagino que això amb la guerra civil va aparèixer completament, no? Això és no del tot, no del tot, perquè aquí tenim unes dades que mossèn Antonino va deixar notades de l'any 41, en què deia que aquesta escola cantòrum tenia un total de 71 cantaires d'un i dos. És a dir, era un cor molt gran. Comparàvem el cor l'opom de flors, avui en dia quan els veiem pobres de passejar, no arriba amb el 70. Estan contra ells i cantants. Els que són i en són molts, però... No arriba a la setantena. Quants són el cor l'opom de flors? Això ho sabem o no? On són? Quant de gent són? Quants cantaires són? Jo, quan els vaig veure l'altre dia que m'han sortit, perquè fan les caramelles, jo vaig comptar i, com a molt, hi devien haver 20, 25 persones. No més, eh? Imagina't, aquest cor era molt més multitudinari. Sí, sí, sí. El de l'Església de Sant Just, l'any 1941, eh? El de l'Església, en plena... En plena començament de la dictadura franquista, que, per tant, el cor continua. Per tant, aquesta va ser una mica la primera obra cap dalt, que veiem del mossèn Antonio Tenes. Aquest cor perroquial. Anem al següent. L'altra gran obra, eh?, que ha fet passar també a la història de Sant Just, mossèn Antonio Tenes, va ser una de les notes històriques de Sant Just d'Esvern i de la seva parròquia que va recopilar. Va buscar informació als llibres de tot arreu, no?, de les famílies, i es va convertir així, en una mica, el primer historiador modern del segle XX de la història de Sant Just d'Esvern. Exactament. Així com les tres obres que parlarem avui, suposo, en sucessius programes, l'única que ens ha arribat a les nostres mans, diguem-ne, avui en dia, malauradament, l'escola Núria no fa molts anys, va tancar, i va deixar de donar el seu servei muscular i el seu servei pedagògic, va desaparèixer. El cor, molt abans de que desaparèixin les escoles Núria, ja no existia com a tal. És cert que avui en dia hi ha un grup de Can Gregorià, que algunes d'aquestes persones és com l'areu o el relleu d'aquest cor, però tal com cor perroquial o escola cantòrum, avui en dia tampoc existeix. Diguem que el llagat més important, que ens ha deixat mossèn Antonio Tennes, és, i no tot, perquè ara ho explicarem, són aquestes notes històriques que vindria a ser com un primer recull històric dels fets que han passat al nostre poble, aquí a Sant Jordes d'Esvern, durant segles i segles. Aquesta, jo vaig llegir en manera, perquè avui sé que avui... Em sap, em sap greu, perquè és una cosa que a mi em fa il·lusió explicar i anar comentant. A veure, farem un petit esforç, sobretot amb el tema de les notes històriques, com... Com a bon historiador, que un és... Doncs tu mateix, quan no puguis més fas canvi. Sí, llavors, entre el canvi. Vinga, vamos allá. Sobretot l'important, ja, pel títol que hi va ficar, perquè com que era una obra molt seva i se la sentia molt, la va titular de, de següent manera, notes històriques del poble hiperròquia de Sant Jordes d'Esvern. Això ja ens indica que no només parlarà de la perròquia, sinó que, extralimitant, podríem dir les seves competències, podria fer una història només de la perròquia, i ja està, sóc rector, perròquia, no, no, poble i perròquia, les dues coses, recullides i publicades, pel seu rector, mossèn Antoní Noutenes, ja li veus, i deixem ben clar que les havia recullit, que les havia publicat i de qui era l'obra. Llavors, això és a quin any ho va fer, doncs? La publicació es va fer el 1947, és a dir, tot, i els trens de guerra civil, que ja comentarem, que li priven de poder fer el que li volia fer, que era una monografia, o sigui, un document molt més extens, que no unes simples notes històriques, va ser capaç que, entre el 36 i el 47, a menys de 10 anys, tornar ara a fer un document molt més extens, a menys de 10 anys, tornar a reescriure el que ella tenia escrit el 1933 i a punt per anar a la imprenta. De fet, aquesta va ser la seva obra predilecta, no? Estava molt orgullós d'això. De fet, és el que li va dedicar més anys i esforços. El mateix Agusí Duarnis Amperé, que és un gran historiador català per qui no ho sàpiga, va dir sobre aquesta obra. El llibre del doctor Tena se recomienda, no solamente, la cantidad de notícies que contiene, sinó, por la aparente facilidad de su estructura, por el orden de su exposición, por la precisión técnica de sus descripciones. M'he de unir, no? De fet, aquí, culpa meva, està amb l'esquit d'Agustí Duarnis Amperé. Jo he plejat malament. M'ho ha corregit malament. Quan jo escric ripó, em fica ripió. Ripó. M'ho ha mogut. Què vol dir ripió? Les entregava i jo, que no corregeixes, i ficava el Manuel Ripió. No feies la rectificació. Correcte. En fi, clar, eren algunes paraules d'un historiador sobre la feina que havia fet Montserrat Antoninotenes. No era l'únic historiador, o com a mínim, no era un altre... No era l'únic que ho feia. O com va, això? No, perquè a part d'aquestes paraules, que he de dir que un tercer, que és molt important que un historiador de l'època ho recopil·li i digui, miri, aquesta obra va la pena llegir-la, va la pena ser comentada, i no només per els propis habitants del poble, sinó per les dades que ens dona i per conèixer el tipus de població que hi havia a l'entorn dels anys 40 i anys 50. El mateix Montserrat Antoninó va dedicar a la seva obra mestra i deia el següent. Va fer una petita dedicatòrica, quan tens el llibre, per als meus fills, la meva dona, que m'han ajudat molt a poder fer el llibre. Ell va posar els filigresos de Sant Justes Bern, m'ofereixo aquesta nova prova, i pel que m'ha costat, no pas de les més petites, de com a ells i a la nostra parroquia els he portat i els porto ben endins del cor. Per tant, dedicat a tota la gent. Li tenia molt d'estima, també, no? I ell també, a la gent. Ell a la gent, no? Perquè recordem que va venir aquí... Quan ho va decidir ell, li van proposar deixar la parroquia Sant Justi Pastor, al cap d'un parell o tres anys, la primera, i ell va dir que no, que no, que es volia quedar aquí, tot i no conèixer ningú, ni res. L'única experiència que havia tingut en aquest tema eclegèstic va ser, com vam recordar la setmana passada, a l'Església també, justament, Sant Justi Pastor, però de la ciutat de Barcelona. En aquelles posicions podíem dir a classes llàstiques, i el van traslladar o ell va escollir venir aquí. Però es va enamorar de Sant Just, no sé què li va agafar. Va ser una relació mutua entre Sant Just i Antonin. Molt gran. Com va la veu? Bé, bé. Avancem una miqueta. De fet, aquestes notes preliminars, que són una mica tot això que estem parlant ara, que és la colla històrica del que havia passat de Sant Just, de la funditat, el procés d'elaboració del llibre, i les grans dificultats que va patir, sobre tot, d'agut a la destrucció de les 6.000 paparetes, a més dels gravats i clichés, el 21 de juliol del 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. Què va passar quan va esclatar la Guerra Civil? Ja portaven molts anys recuperant informació de Sant Just. Quan la taula arriba al 1916, el 17... El primer any diu, farem alguna cosa que es vegi. Creiem el cor perroquial perquè la gent s'acosti a la perroquia i vingui a part d'anamissa, faci altres activitats a l'entorn de la perroquia. Però ell, un home culte, un home erudit, va doctora més amb teologia per a la universitat puntificia de Tarragona, doncs decideix expandir la seva mena, expandir el seu coneixement, i arriba a la perroquia i es troba en què hi ha... Això que es va cremar el 1936. Més de 6.000 paperetes diferents gravats de les diferents perroques que hi havia hagut. No sempre la perroquia ha tingut la forma que té avui en dia. És l'última remodelació que hi va haver de la estructura que un dia en aquell llibre explica exactament quan es va fer aquesta última remodelació. I, per tant, hi havien gravat com era l'església a l'època romànica, com era la següent remodelació, les dues o tres remodelacions que hi van haver abans de la forma actual, tenia aquells gravats, tenia una sèrie de clichés, també, amb molta documentació, que molt bonament tots els mossents antecesors d'ell havien anat deixant perquè posteriors generacions poguessin saber tot el que havia passat, i més o menys la documentació comença a partir de l'any 1030. I algú ho podria buscar. De fet, vull dedicar i ho farem. No sé si quan he de parlar d'ell, o al cap d'un temps, per tractar altres temes, a parlar de tota la documentació que hi ha en aquell llibre, que podríem dir de primera Bíblia Històrica de Sant Just Desvern, avui en dia hi ha un llibre molt posterior, molt més modern, amb fotografies actuals, que és Sant Just Desvern, un paisatge i una història, que és un llibre que qualsevol Sant Justent hauria de tenir a casa, però abans que, avui en dia, serigeixen com els redactors del primer llibre d'Història de Sant Just Desvern, hi ha molt abans, l'any 47, un mossèn, que no és historiador, que era mossèn, va recopilar tota aquesta documentació d'entorn ja de l'any 1000, i van a dir, doncs l'any militar, aquest mossèn ens diu, tal cosa, l'any militar es fan unes obres de millora de la taula, de l'any militar, comprem uns calzes. Una mena de llibre de notacions, de registres, de fets... que havia succeït a Sant Just, no? I a la paròquia, sobretot. Clar, aquestes notes històriques ja en parlarem, si de cas. Perquè, a partir d'aquí, també podem explicar moltes coses que han passat a Sant Just, i que, de fet, això també ens serveix com a font, principal i primària d'aquesta informació històrica. Per tant, a partir d'ara, cada vegada que parlem d'alguna cosa, que hagi estat rescatat per mossèn Antonio Tennis, en el seu moment, en aquestes notes històriques de Sant Just, un llibre dels fets que havien passat a Sant Just des Verb, durant molts segles, ho comentarem. I direm, mira, això ho sabem gràcies a Antonio Tennis, que el mossèn, des del 1915 a 16, no? Fins el 53. Fins el 53, gairebé 35 anys, com el mossèn, que va anar recollint i recopilant. Per exemple, una d'aquestes coses que n'hem parlat aquí als programes, no sé si recordaràs el Mossai Grumà, que es va extreviar misteriosament. Ja, mossèn Antonio, l'any 47, allò és una cosa que va passar a principis de segle, i allà que va d'arribar, això va passar, crec que, 1914, i allà arriba el XVI, per tant, feia poc que havia arribat, va poder-ho comentar amb la gent el que havia passat, perquè s'havia perdut allò. Doncs, ella aquí, publica per primera vegada la fotografia que vam comentar, que es veia reconstruïda, la publica ella aquí, publica exactament quines mides tenies, que se n'havia dit en aquells anys. I és el primer, potser, que han intentat esgranar que havia passat amb el Mossai Grumà, doncs ell ja ho comenten al seu lliure. Evidentment, posteriorment, hi ha hagut estudis més moderns, però hi ha el primer que ho agafa i diu, mira, això va passar s'enjurs en 1914. Ho diu ella aquí. Bé, doncs ja en parlarem, quan arribi el moment. Ja, per acabar, el que passa és que no sé si... Si ho veu, ho deixem aquí. Un aplaudiment per la teva veu, eh. I la setmana que ve... Un aplaudiment per el Manel, tu. Ha estat aquí el to del canó, eh. Conec més un col·laborador i dic, no, no puc venir. Fas, i moltes maneres. Gràcies per... El compartim nosaltres, la poca veu que et quedava, allà. No, sobretot era perquè... No, ara apunyes la part. Si hagués atut un altre personatge, no hauria tingut res a escrit, que hauria dit, no puc venir, però mossèn Antonino, jo crec que, possiblement, i jo el ficaria, si hi ha un rànquing de 5 enjustents més il·lustres, seno no, en senyustent d'aneixement, perquè ell va ser fil predilecte, el van escollir com a fill adoptiu i fil predilecte de senyors, la gent li va donar aquest honor abans de que morís. Doncs jo, si es fes un rànquing dels 5 enjustents més importants, jo, i potser a mi em criticaran, però més igual, jo el ficaria com el primer per davant, inclús de Daniel Cardódena, pel seu tema erudit i tot el que ens ha deixat. Molt bé, doncs, Manel, que he de dir, que he d'apuntar, valia la pena, aquest esforç d'avui, per parlar d'aquestes obres que havia fet mossèn Antonino Tentnes. Que, per cert, d'això m'ha comentat una cosa, no s'acaba aquí. No s'acaba aquí, perquè encara hem de repassar les escoles Núries, que és la tercera obra cap dalt que va deixar a Sant Justes Bern al llagat, i també què va passar durant la guerra civil, no? Perquè això és molt interessant, eh? És a dir, mossèn Antonino Tentnes, que va prendre partit, no? Va haver de fugir de Sant Just. Exacte, els pranquistes i republicans, però tot això ja serà, segurament, la setmana que ve, on controlem repassant la vida d'aquest mossèn, tan estimada i de carinyo, a Sant Justes Bern. Manel, moltes gràcies, bona tarda. Descansa, eh? Mela enllimona, mela enllimona. La feina del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Esber. Ara escoltes ràdio de Esber. Sintonitzes ràdio de Esber. La ràdio de Sant Just. L'hora de Vuit por U. Ràdio de Esber. Durant de Vuit por U. I la sintonitza de Sant Just. La sintonitza de Sant Just. La sintonitza de Sant Just. La sintonitza de Sant Just. Durant de Vuit por U. I la rise de ket Vera de la sintonitza de Sant Just. Durant de Vuit por U. Ràdio de Esber. Durant de Vuit por U. A Sant Justes Bern apostem per l'habitatge públic. Promunca ober la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. A partir del 15 de febrer, es farà de forma directa l'ordre d'arribada de les sol·licituds. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de la adjudicació al web 3bdobles.promunca.com. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Arnau Consul, del taller d'escriptura, de la Teneu de Sant Just d'Esvern i també de l'Institut Ramon Llull. Arnau, bona tarda.Molt bona tarda. Què tal, com estàs?Com es volen fer, eh? Bé, bé, sí.Arribar a casa, tot allò... Quasi bé suat, perquè, clar, m'han dit que la calor venia al dijous. Jo avui encara m'he posat un jersei doble i... Sí, aquell escollal, patalon tapana... Molt bé, molt bé, molt bé, Arnau, has encertat, eh? Has encertat com els homes del temps. Un aplaudiment pels homes del temps, tu.Molt bé. I és com a entratiu, tu.Sí, jo també. No has de ser els homes del temps, no?No, no, no. Bueno, li vam dir, com va estar el Tomàs Molina, aquí a la penya del Morro, ja ens va dir que, bueno, que no era fàcil, però que diu, no rebem pressions de les empres turístiques i del gremi turístic de Catalunya. Dic, no, no, segur que no, segur que no. Això com aquell ràdio sincinati, no? Diu, bueno, i això vostè el temps com el diu. Diu, bueno, jo miro per la finestra i dic el temps que fa. Ja està, ja està.Aquí a ràdio d'Esberna, oi, la penya del Morro, també ràdio sincinati una mica, eh? Ràdio sincinati? Em recorda la ràdio sincinati, mítica, què mítica, què mítica. Aquí també, a vegades, quan no està al carles i hem de fer el temps, miro per la finestra i diuen, que àngin a estar fa sol, eh?, i acabo d'aquí l'acord, i tant, i tant. Vinga, va, parlem de llibres i literatura. Un dilluns més, sí, tornem-hi, eh?, que dius tu. Avui fem un repàs d'un dels premis més prestigiosos que es donen en la literatura catalana, que són, per exemple, musiques així guais. Solem-ne, sí, home, que són els premis Serredor. A veure, aquests premis, què passa? Són prestigiosos per la quantitat de diners que donen? No. No, no, no, són els premis de la crítica Serredor, i, bueno, si algun més o menys estàs avantat del món cultural, doncs sabrà que Serredor és una revista que fa publicacions de la Badia de Montserrat. Sí. Per tant, algú podria pensar, ah, premis per llibres religiosos... No, no, no, Serredor és una revista plural, que encara agafa la fàstia Badia de Montserrat des de l'any 59. Això de Badia és històrica, no? És un pal de pau i apanyer de la cultura catalana del segle XX. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, ja des de fa els anys 70 el que fa és decidir quins són els millors llibres de novel·la, de narrativa, de sacs, de poesia, de l'any anterior. Per tant, és aquella categoria de premis que jo sempre he lluat, que és a dir, no és premi a una obra presentada, que és on entren les editorials i els subscripis i jo, i jo, escolta, a mi m'interessa que surti en el toc on ha hagut i, aleshores, es fan mil històries, sinó és un de dir, a veure, l'any passat, tot el que es va publicar què és el més interessant, què va ser el més bo, després l'encertaran més o menys, però, en tot cas, el jurat és un... Bueno, foment just de Montserrat o no? No, no, no, no, format per crítics i professors de literatura de diferents universitats, a d'escriptors, també. Per exemple, d'aquest any hi havia Àlex Broc, hi havia la Lluísa Julià, hi havia el Sebastià i els Amora, i dos o tres més. Home, d'un i o, no? Sí, sí, sí, sí. Clar, Sebastià i els Amora no pugui donar-se el premi ell mateix, no? El Sebastià i els Amora, si de cas l'any que ve, se'l podrà donar. Se'l podrà donar l'any que ve, perquè, clar, m'imagino publicacions al 2011. Potser el faran saltar del jurat. No, perquè, si no, jo faré una mica de tuf. Sí, sí, sí. La resta voten amb ell i ell voten amb l'any. No, jo, escolta, no. Repassem una mica quina han estat els tres guanyadors, no? Perquè hi ha categoria... Els tres més importants, després t'entrenen una vintena, perquè s'ha de donar la millor traducció, la millor traducció poètica, el millor assaig de no sé què, la millor traducció de assaig. M'han passat amb un filtre, això. M'han passat amb un filtre. Sí, sí, sí. Però, clar, si ens hi poséssim, hauries d'anar fins a les set i quarts. No, no, no pot ser. La Carme amb l'informatiu, Esper, no pot ser. Repassem el Premi Serredor. El tres principal Premi Serredor de Novella. Jo confesso de Jaume Cabrent. Sí, de Jaume Cabrent. No diria que estava cantat, però ho estava bastant, no? Una obra d'aquest... d'aquest Hyundai, que diríem amb castellà. Merascuts. Volum d'aquest pes. Desitura, sí. Tenia molts números de ser la guanyadora. Ah, no sé què el jurat considerés, com a que el Jaume Cabrent ja l'havia guanyat uns quants anys, i que, per tant, doncs, escolta. Aquest és el 6er Premi Crítica Serredor que guanya Jaume Cabrent, que es diu aviat. Home... Ara no et sabria repassadors, però el primer el va guanyar per Galceran, el va guanyar a Negra, a 81, després el va guanyar per Senyoria, el va guanyar per... Suposo que per la Taranina també, el va guanyar per viatge d'hivern, que, en aquest cas, era de Contes, per l'ombra de l'Onuc, i ara t'ho diries i per les veus del Pamano. I per les veus del Pamano. Ah, no? No, per les veus del Pamano, no, perquè l'any 2005 va guanyar el dalt de Saporcel, amb una obra que es diu Olympia Mitjanit. Sí, sí. També podria ser que li haguéssim donat el 2006, va guanyar a Pandora del Congo, dels Arsánchez Pinyol... Que el Porcel va ser l'última, no? No va ser l'última, no, del Porcel? L'última que jo confesso era els dos del Pamano. Podria ser que... No, no, jo em referia si era l'última novel·la que va escriure el Tessar Porcel, abans de morir. Olympia Mitjanit, no, després em va sortir un altre. Un altre, que era l'Emparador o l'Ull del Vent. Ah, sí, sí, sí. És veritat, és veritat, és veritat, és veritat. Ja no sé si li van donar el premi de la crítica Cerrador. I, en tot cas, és possible que el jurat considerés a Dioma. L'últim premi que li vam donar el Cabrer, o que potser no li vam donar aquest jo... Ah, aquest... Les veus del Pamano, que... Hi devia haver una mica de polèmica amb el seu moment, i van dir, va, li donem. Molt bé. Podria ser, eh? Molt bé, molt bé. Doncs bé, què queda aquí, eh? En tot cas, no faré jo quina eghi l'excel·lència de jo confesso, eh? No, no, no, no, eh? Molt recomanable, eh? Ja n'hem comentat alguna vegada aquí, Jaume Cabrer, que ara deu estar fent ja les Europes o les Amèriques, o què? Jo crec que sí. A Alemanya hi ha d'anar, i sé que té previst, si és que no hi és ara, un viatge a Mèxic i a Argentina. Si podríem dir que aquest jo confesso del Jaume Cabrer és una mica el bestseller català per excel·lència d'aquest últim any? Sí. Sense cap mena de dubte, no? Sí. El president del Parlament Europeu, senyor Martin Schulz, senyor que un dia li hauria de dedicar un reportatge especial, perquè és un senyor que és alemany, però que té una presidió per la cultura catalana, i diu que per ell el català seria llengua oficial a Europa. Què dius, ara? Però... Sí, sí, sí. Però que hi ha un impediment, que només hi ha un impediment. Què passa, ara? El president és el president del Parlament Europeu, que té una sèrie de pressions d'un cert país... T'endorra. No dirà res més. Alemanya. Crec que no. No, per aquí. No puc ni més, perquè després pot tenir problemes. Sí, bueno, molts, molts. No, no, i aleshores... L'altre dia va ser a Barcelona i va demanar... perquè hi havia la reunió del van centrar a l'Europèl, i aquesta cosa va muntar-li tota una muralla de persones, amb l'Artur Mas. Avui l'Artur Mas ha vingut a Sant Just. Però no només amb l'Artur Mas, sinó que va demanar expressament que li muntés una agenda per anar a veure el cabrer. Què dius, ara? Sí, sí, sí, sí. I van estar, a mitja hora de la seva apretadíssima agenda, la va dir que allà ho macabré, conversant de dir... Home, m'ha agradat molt la teva novel·la, escriuràs alguna cosa més, com va, i li va dir amb ell, i davant de la premsa, jo voldria que el català fos llengua oficial a Europa. Això va dir el president del Parlament Europeu. Sí, sí, sí, sí. Molt bé, no? Escolta, potser és un dels pocs polítics europeus que visc que s'han mullat tant i amb tan important, eh? Jo crec que aquí s'ha unit un reportatge. Jo no sé si és que no us van acreditar per la reunió d'aquest el van centrar a l'Europèl. No volíem anar, no volíem anar. Esclar, que sí que també podria ser. Andran diu, voleu anar o què? No. Passem-hi tot. Home, sí que... Dic que hi ha un 30 minuts, no? A la penya del Morro tindran menys ressò. En fi, eh... La cosa és fer soroll. Sí, exacte. Això és veritat. Estem repassant el serredor, crec que m'ho sembla. Passem ara a la categoria de poesia. Què teniu? Perquè el guanyador, en aquest cas, és estiula de Lluís Calvo o Calvo. Exactament. Lluís Calvo, poeta jove d'uns 40 anys, que ha publicat fins ara a Proa, la col·lecció Sámenor, i pel que fos, doncs ara s'ha anat a la... Jo crec que és actualment la col·lecció de poesia més potent, més moderna, més avantguardista, que és la col·lecció a l'abatre de la Breu Edicions. És aquí on ha publicat estiula. Estiula, abans que Sònia estiu o així, és un poble de la Garrotxa, perdut per al mig de la muntanya, i el llibre de poesia és d'assonament de retrat, del lloc i d'ell passant les vacances allà, per entendre'ns. Vull citar, solemnement, que és la Breu, que és una editorial amiga, doncs oblidem que l'editora, o una de les editores d'aquesta editorial, és Espera Andorra, col·laboradora de ràdio d'Esvern, i, en fi, és una llibreria... Perdó, una editorial petita, que escurren ells mateixos al fet d'anar repartint llibres... Escolta, qui és?Editorial per editorial... Qui és, col·laboradora de ràdio d'Esvern? I que poc a poc estan creixent, eh? Qui és col·laboradora de ràdio d'Esvern? L'Editora, Espera Andorra. Col·laboràvem al mític problema aquell que es veia Osvaldo Danís. Home, Osvaldo Danís! Sí, home, sí. Que s'esquena, tenim podcast a la ràdio, saps això, no? Ah, sí, sí, sí, ràdio a la carta. Jo crec que som l'única missora municipal i local a Catalunya, que té un servei tan excel·lent, ho dic molt sincerament, i que jo crec que ara que parlàvem d'Osvaldo Danís, si existís ara, segur que seria Osvaldo Danís, un dels programes més descarregats del podcast, eh? Seguríssim, seguríssim. Sense cap mena de dubte, sí, sí, sí. Es destaca que un premi com aquest el guanya una editorial petita, que jo procuro destaca-se per l'hora de... de recomanar llibres, perquè crec que és la on s'està fent una gràcia important, en favor de la literatura catalana, els transgrups que ja van a les apòsples segures, no? I hem d'acabar, perquè falta ja pocs minuts, que siguin la set de la tarda, i ja sabeu que hi ha l'informatiu vespre amb la Carme, amb la narrativa, que és la categoria així, la tercera important que ens faltava després de novel·la i poesia, i ha guanyat en aquesta categoria, Gats del Parc, d'Alba de Déu. Això mateix, Gats del Parc, que és un recull de contes d'una noia joveníssima, d'Alba de Déu, jo crec que no arriba als 30 anys, una d'aquestes que fa ràbia, ja teniu un premi obligat, i un premi doble, per entendre'm. Perquè, de fet, amb aquest llibre, ella va guanyar el premi Marcel Rotoreda, que és d'aquests premis abans de la publicació, però sent que no és el Sant Jordi o el Ramon Llull, aquests que els donen molts diners. Diguéssim que es pot considerar un premi de veritat, un premi sà, un premi donat abans de la letra, diguéssim. I home, el premi de Marcel Rotoreda d'aquests de publicació, el premi és la publicació, és dels més importants, és dels que es dona la nit de Santa Llúcia, i una mà al Sant Jordi, amb el Carles Arriba, aquests que es donen poc abans de Nadal, amb aquesta gran literària. Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, abans de rebre aquell a la prèvia de l'edició, un cop s'estanca el fet de dir que són tots els llibres del 2011, els premis d'aposteriora d'edició, de moment, i ha guanyat aquest premi de la crítica serrador, i veurem, si el millor ni cal algun mes, és un llibre de contes com molt punyents, de retrats humans, molt interessant. Doncs, Vinga, què ha dit? Arnau, no tenim més temps, moltes gràcies. La setmana que ve ens queda la recomanació d'aquell mig de Maria Dolors Millat, que ha entrat aquí el tinte pendents. L'acabarem de rodonir un pel més, i això del temps ens ho farem mirar. Molt bé, no, no, és que ho ens hem enrotllat, eh? Sí, sí, clar que en Martín Xuls ens acobrarà que ens ha d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver del mig. Com que no ens ha d'haver de parlar, a tu i a mi, eh? No, no, és el que passa. En fi, Arnau, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Gràcies. Doncs això mateix, que a mi cap a la set de la tarda ho deixem aquí, perquè d'aquí dos minuts exactes, la Carme Verdo i amb l'informatiu vespre. Agraït tota la gent que ha fet possible l'apèndia del Morrú. Un aplaudiment per ells. La Carme, les notícies, precisament a primera hora, juntament amb el David Ávila, que han de fer la televisió. El Manel Ripoll, que avui ha vingut amb la veu, és una mica més cascada, però que també ha estat el programa. Amb la història de Sant Just. I ara fa un moment l'Arnau Consul, amb la secció dels llibres que us ha parlat Jordi Domena. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que vagi molt bé. Adéu-siau. Marxem amb aquest tema de la Joana Serrat, Old Town. I ara fa un moment l'Arnau Consul, amb l'Arnau Consul. Doncs anem ara. Bona tarda. Bona tarda. les notícies d'avui dilluns, dies set de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'escola de les gràfiques, Antoni Algaró, se'l ha celebrat aquest migdia el seu 25. aniversari. L'acte ha participat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que ha recetat la importància de la formació i la indústria per l'economia catalana. Cada any passen, pel centre Sant Justany, entre 1.500 i 2.000 persones. Amb aquesta notícia, obrim, l'edició d'avui per tot seguit, passem a resumir titulars altres informacions destacades de la jornada. No fallaran els reures del carrer Catalunya. El propietari de la finca s'ha mostrat obert el diàleg i tot apunta que es farà enrere en la decisió tal alcincular als arbres. El rebombori causat ha suposat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbrat de l'Ajuntament. L'atur baixa lleugerament al municipi per segon més consecutiu. Les dades del mes d'abril xifren en 780 el nombre de desocupats de Sant Just, una dezena menys que el mes de març. La tendència a la baixa ha estat general a toca Catalunya. Gràcies.