#537 - La Penya del Morro del 15/9/2014

Oh, but I wish I could, yeah Said I can stay in this Said I can stay in this Said I can stay in this If I don't get the fuck out Oh, but I wish I could, yeah Oh, but I wish I could, yeah I wish I could, yeah I wish I could, yeah I wish I could, yeah I wish I could, yeah I wish I could, yeah I wish I could, yeah Divider aquests projectes en quatre grans àmbits. El primer, reactivació econòmica i creació d'ocupació de més qualitat. Pla de xoc pactat amb patronals i sindicats en el marc de l'acord pel diàleg social permanent, amb la seva vessant de reactivació de l'activitat productiva. I ei de formació i qualificació professional ja tramesa el Parlament a pocs dies, amb l'objectiu d'integrar els sistemes de formació, apostar per la formació professional dual a l'aula i a l'empresa, i adequar els perfils professionals amb les demandes empresariales de feina. Subrallo que després de bastants intents és el primer cop que un govern aconsegueix tirar endavant un projecte d'aquesta complexitat i magnitud en l'àmbit de la formació professional. I ei d'ordenació del sistema d'ocupació. Perceptós de la renda mínima d'inserció i persones discapacitades. Menció especial mereix la millora de l'ocupació juvenil. El pla insert joves de la Generalitat ha constituït un valuós precedent per aplicar en guany i en els dos propers anys l'anomenada Iniciativa Europea de garantia juvenil, que significarà per Catalunya la disponibilitat de 165 milions d'euros per a mesures de contractació, formació i orientació de joves aturats o a la recerca de feina. A l'horitzó 2020 s'haurà arribat a disposar per aquest programa d'Iniciativa Europea de garantia juvenil de 220 milions d'euros per a Catalunya. Posada en marxa de l'estratègia industrial de Catalunya, en línia amb les directrius de l'estratègia Europa 2020, identificació en aquest sentit dels set sectors industrials prioritaris. Campanya de regularització dels habitatges d'historístic, ajunt d'aquest any, s'havien regularitzat, són dades concretes, 33.553 habitatges i 207 establiments per part de la Generalitat de Catalunya, fet que suposa una regularització global de 197.619 places d'allotjament turístic. A l'escoltes, ràdio d'esper, cinturits, ràdio d'esper, marat i de Sant Just, dorant de 8.1, ràdio d'esper, dorant de 8.1, ràdio d'esper, dorant de 8.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 4 minuts per l'Andrea. 2.830 al·lunes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada en vigor de la LOMC és una de les principals preocupacions de la regidoria d'ensenyament de l'Ajuntament de Sant Just, que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. A tot Catalunya, més d'un milió i mig d'alunes comença el curs 2014-2015. A Sant Just demà mateix se celebrarà la Conferència Neural del Curs, a càrrec de la doctora Silvia Carrasco Pons, vice-rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Antropologia, que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals de l'educació i s'hi impartirà demà a dos quarts de sis de la tarda a la vacuneta. L'inici del curs escolar va més enllà de les escoles de primària i secundària. Avui, per exemple, renca al període de matricolació al servei local de català per als antics alumnes i demà pels nous alumnes, i avui també comença el curs dels tallers de música de Sant Just. Tots dos ensenyaments s'hi imparteixen a les escoles. El servei local de català començarà a finals d'aquest mes als seus cursos, però aquesta setmana ja es poden fer les primeres matricolacions i les proves de col·locació fins al dia 24 de setembre. I els tallers de música comencen la seva activitat avui mateix. Les novetats més destacades són que es crearà una ola de música Folk, que s'amplia també l'horari dels tallers. Orrinarà dos matins per setmana als dimecres i els dissabtes. Trobaré un més informació al web tallersdemusica.com. I una punt més per explicar-vos que demà rend que el cicle Sant Just es forma. En concret, demà dimecres i dijous, impartirà l'itena agarir detenció al client. Sant Just es forma és un pla de formació continua per empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Els cursos estan subvencionats a la seva totalitat o al 50%. L'objectiu del programa Sant Just es forma és arribar a tot el teixit econòmic del municipi. Per a més informacions, podeu adreçar el servei de promoció econòmica de Sant Just, tal correu, promoció econòmica a roba SantJust.cat, trucar a l'Ajuntament al 93-480-4400 o consultar el web de l'empresa que hi parteix aquests cursos. Corp al balate, corp al balate.com, barra Sant Just es forma. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i més amplia de les 7. Mentre està no recordem que podeu consultar la informació de Sant Just al web de la ràdio i també les nostres xarxes socials, i també la informació de Sant Just.cat.com. I això és el programa de l'Epenya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger segona setmana d'aquesta buitena temporada de l'Epenya del Morro, us parla i el salut de Jordi Domenes des d'ara i fins a les 7 del vespre a ràdio del verne. M'agrada aquestes intimitats noves que tenim a l'Epenya del Morro, i també l'Epenya del Morro. I també la informació de Sant Just al web de la ràdio del Morro. Bona tarda, Cristina. Bona tarda. A mi també. A l'Espanya i l'Història de Sant Jordi també tindrem la segona hora de la tertúlia esportiva. Hi ha alguna sorpresa que apareixerà durant el programa. N'hem cap al trending tòpic, el més comentat d'avui, a Twitter. Cristina, avui que ha sigut un dels temes més comentats a Twitter, avui Jordi... Que no estic obert al diàleg sobre aquest tema. Perdó... persona... Que vol dir que no estàs obert al diàleg sobre el tema? No soc obert al diàleg sobre aquesta qüestió. Però tu et vaig dir a l'altre dia... Sí... Tu em vas dir que quan vols parlar amb algú sobre algun tema en concret, Has de dir això, doncs jo t'ho dic. No, però veig que ets una dona ràpida i llesta. Però s'ha dit on ve, això? De tu? No, no, això ja t'ho vaig estudiar tot dia. Ah, sí que era un home que ho havia escoltat, que ho havia dit jo. T'has preguntat si era de Madrid, però no. No, te'n recordes que l'altre dia vaig dir que vaig anar a veure... Bueno, que anava, el dia abans de la diada, el 2 de setembre, el 11 de novembre hem fet programa, ho has passat. Vaig dir, jo aniré a veure obnis amb un sabre. Ah, per la nens, sí. Sí, sí, sí. Gràcies. Però, clar, ara vosaltres riem-vos. Però això vol dir que aquest home va dir... Aquest home és el que va dir... Lo siento, no estoy abierto el diálogo sobre este tema. Quan li van ser una pregunta sobre la qüestió, perquè tu i el Carles ho reieu molt. I la gent, en general, riu una mica de mi i jo ho entenc, també. Ho dic, que vaig a veure obnis. Però, mira, aprofitant que treus un tema del diálogo i tal, deixa'm comentar que l'altre dia vaig anar, com cada 11 de mes, no és que jo hi vagi, però arrauneixen els avistamentos obnis, saps, d'aquesta gent a Montserrat. És una esplanada, que està allà, un revol, que pel monestir, venim, com des del bloc, com si diguéssim, que no està indicat. Jo ho vaig veure perquè hi havia tot de cotxes que estaven parats a la vorera de la mateixa carretera de Montserrat. Vaig arribar allà... Però va ser fàcil, no, pels cotxes d'arribar. No hi ha cotxes, no hi arribes segur, però... Sí, hi ha molts cotxes aparcats i tu ho veus, no? Hi ha un revol, no estàs tenejat, no hi ha llum. No hi ha res, està tota la fosca. I com anaves amb el mòbil o...? Llavors no, vaig portar una llanterna de casa. Però barat i tot. Per si venien els omnis i ens abduien a tots, o com a mi, contactaven amb mi, clar, tenim una llum, saps? Ah, pensava que era per deixar l'alt llanterna a terra, perquè algú sapigués que... Em porten a anar ben odrizes, jo em veig fent la meva pel·lícula, no? Doncs, clar, potser ja no tenen llum, pel que sigui. Llavors, clar, jo porto la llanterna. Tot el que arribo allà, ja sí, hi havia molta gent, moltes persones que estaven amb les seves tauletes, de pícnic, de sopar, patant la xerrada... En fi, la gent ja va ja preparada amb menjar, una mica com qui va passar el dia a les planes, fer una perbacoa, doncs ja amb la seva historia de pícnic. Llavors, de cop i volta... Quan són per les 12 de la nit, aproximadament, se sent com un murmullo de gent. Que bé, que bé, que bé, ja està aquí, ja està aquí, ja està aquí. I què passa, que... bueno, arribar al suceditxo en qüestió, que és a José Luis Grifol. Una mama que porta ja més de 30 anys dedicats al fenomenòmne i a l'esfologia, i que va ser ell que l'any 1987, després de l'avistament de Maníces, a València, que també, a Quarto Melénio, el que ja hem fet amb els programes. Doncs es veu que aquest home, l'any següent, un any més tard, que era 11, amb un serrat, va veure un avistament open i ufològic. I... te sentes en el tema o no? Sí, la eminència, vinga, continua. Però què passa, arriba i què passa? Tothom arriba, arriba, vinga. I què? I va dir, no estic obert al diàleg. No, no. Va dir, aquí no sé què, va buscar un lloc, i llavors va començar a fer el seu espitx habitual. Bueno, para mucha gente es la primera vez que venís, a lo mejor, pero aquí vamos a intentar hablar y a comunicarnos con ellos, que están ahí arriba, que son unos seres que controlan todo. Però que no és perfecte, que existeixen sense cierta? Claro, ellos, está clarísimo, y ellos comencen a hacer un espitx de casos que pasa. Llavors diu, bueno, ara a tothom diu, vamos a mirar aquí arriba, en este cuadrante del cielo, que, perquè vegi, hi havia núvol l'altre dia. Diu que hay un poco de clariana, que está un poco abierto. Y mirábamos. Llavors diu, vamos a proyectar allí para que, si están allí, nos den alguna señal. Si están allí, que sepan que lo estamos llamando. Però no hi havia res, no hi havia cap senyor. L'hi hauràs d'anar una hora. Quadran per quadran buscant, perquè tothom mirava el mateix racó de cel. Ja, però has d'anar canviant per trobar les suposes? No, perquè si tu dius... Em veiem una senyela allà, és bo que ells... Ah, te l'envien allà. Llavors hi són moltes persones, perquè a poca broma... Fas més força. Fins i tot els 4 gats. Era bastant... La majoria era... A veure què passa. Com jo, a veure què passa, que m'han explicat el tema. I després, efectivament... No ha passat res. Sí, clar. També, què esperes, no? La lluna es va poder veure. Estava així, com a mig plena. Molt bonic, algunes estrelles. I l'home va estar, com una hora, parlant del fenomen omni. La gent li preguntava qualsevol història, sobre tot, sobre els líders mundials... Bueno, hi ha venint les seves teories, no? Que són extra de travestre alguna cosa així? No, no, no. Que la humanitat el que ha de fer, el que volen les extraterrestres, segons aquest home, és que la humanitat vagi cap a buscar un líders mundial. Que sigui els representants de tota la raça humana i a totes les humans. Representant on? El conseller de les galàxies, per exemple. Ah. Llavors, la idea és aquesta, val? Vam estar una hora, una hora amb el codi de Ximian cap a munt, eh? Una hora, dret, sí, que al final... I al final, no va aparèixer res. I això, ell va dir que era rar, oi? Diu que no ha habido ningún trazo, perquè un trazo és com una mena de senyal que també... Sí, com nodals avions. Exacte, com una de les meves estrelles fogues. Bueno, en fi, no sé per què m'enrotllo tant, en com es la programa, sobre aquest tema, Cristina, però una mica aquesta és la meva experiència... És el teu tren d'intòpic, mira. No, correcte, és el meu... és el meu tren d'intòpic, perquè no té més misteri. En fi, què és la... Què és la història? No té... no té gaire més. Això és un programa amb ritme, eh? Parlant de omnis, ja no ens queda ningú escoltant, de totes formes... No sé si us... Ho tenim més lluïs, encara. Sí, molt, molt. Hi ha hagut preguntes que vagi cada 11. Cada 11 de mes a Montserrat a buscar-ho i a fer-ho. Jordi, com tot això sigui mentida. Hi ha algun dia em doni per Nari? Que no, que és mentida, ves-hi. Cada 11 de mes, aquest home està allà i també hi ha els seus fans. I al mes d'octubre encara hi haurà més gent, perquè et pensa que el dia següent és el dia 12, que és festa, i la gent aprofita per Nari, també. En fi, per cert, que ja portem aquesta segona setmana a la penyola del Morro, dos mesos que no hem fet programa... Dos mesos que se m'han fet curs. Ho heig de comandar. Però la majoria de gent costuma el juliol a treballar, i probablement també hagin estat de vacances a l'agost. Com és el meu cas, per exemple, no? Suposo que ja sabràs que aquest agost ha fet un mes una mica estrany en el tema del temps. Mira, jo et podria dir una cosa. Jo, d'aquest agost, que he fet vacances dues setmanetes, si he anat dos dies a la platja o he vist dos dies al sol i que ha fet bon temps, és molt, eh? De totes formes, jo ets per aquí, perquè realment aquest més d'agost que hem deixat no ha fet gaire bon temps, i en canvi, ara, el mes de setembre, sembla que l'Aixafugó... O està fent l'Aixafugó que hauria de fer durant el mes de l'agost. Fanòmic que ha fet, ja en respec el carrer, l'altre dia. Per això, jo he pensat, Cristina, que et sembla... Avui estic molt personal, eh? I et veig ara. Si hi ha un programa, doncs jo vaig allà... Jo també podré, no? I faig el que? Parlar de mi, quan em torni. Sí, és molt suculògic, això és com una tàpia. Tu ens aquí, el programa, ja t'esfoques. Llavors, he pensat, que aprofitaré els caps de setmana, per anar a la platja. Mira, saps què? M'agrada que em diguis això. Precisament, sí, perquè fa dos caps de setmana, jo vaig estar a l'estartit de platges. Que va ser justament el cap de setmana que van dir que estava buscant un home a 72 anys, un marinista, justament aquell llumet, ja vaig estar a l'estartit. Que, perdona, hi ha les illes meves, i de seguida s'ha caigut. Sí, sí, justament, davant, sí, sí, sí. Vaig estar i em vaig banyar en una caleta molt bé, així, una mica rocosa i demés, i molt bé, molt bé, la veritat. Llavors, la veritat és que aquest cap de setmana passat no he anat enlloc. I m'agrada que em diguis això, precisament, perquè tinc mono de la platja, Jordi. Ja, tota aquesta època de ranya. I com veig que tu et passa el mateix, i suposo que molta gent li deu passar, no? Doncs què millor que parlar avui de platges. Ah, molt bé, o quina hora hi deia, Cristina? Així que hem de fer una improvisada, no? Clar, veus d'això sí que estic obert, el dia a l'altre. Ja ho veig, ja ho veig. Comencem parlant de la platja... M'agrada molt aquesta entrada que heu fet a la secció. Sí, heu fet, ja veig, parlant de platges. Per què no, total? Parlem de la platja del Port Uixol, que és la primera que tenim aquí a la llista. A veure, també estem arriscant una... Avui fem un programa molt arriscat, perquè parlem d'omnis, que això ja em dius tu, i després estem parlant de platges per la ràdio, que també és difícil, no? També, veus les imatges, i segons la imatge... On està la imaginació, Jordi? Ara ho has dit, ara ho has dit. A partir de les descripcions tu t'imagines la teva cala idea. Oh, que guai. Doncs, escolta, comencem parlant per aquesta platja del Petritsol, no? Sí, em sembla molt bona elecció, perquè justament és una platja molt tranquil·la per passar un molt bon dia. Ha estat situada entre les vides de l'escala i Sant Martí d'Empúries, i és un bell sorrall emoltat per un bosc de pins que arriba pràcticament fins a l'arriba de mar. Què podem dir d'aquesta platja, doncs? És una platja pràcticament... Perdona, on dius que està situada entre l'escala i Sant Martí d'Empúries? Sí, sí, justament. És una platja aïllada perquè està protegida de banda i banda per formacions rucoses, com els penya-segats que té al costat, i són més coneguts a aquests penya-segats per muscleres. En aquest cas, doncs es deuen així, perquè l'imiten i separen de la platja veïna, que justament són les muscleres o del convent. A més a més, doncs és ideal per anar amb els infants, perquè les seves aigües són molt tranquil·les, reposades i gens profundes. No són aquestes de la costa brava, saps, que entre si de cop ja t'ho fes, quasi. Sí, sí, sí. Són rucoses o no? Sí, sí. De totes maneres, seria com una piscina, aquesta platja, l'està envoltada per aquestes parets rucoses. Molt idíl·lic, no? I una altra cosa que a mi m'agrada molt és que és de sorra fina i dourada, que és el que té la costa dourada. En aquest cas, sorra fineta i no de pedra, com la brava, que a vegades, si tens els peus una mica delicats, doncs et pots fer una miqueta de mà, oi que sí? Fa mal, sí, a mi no m'agrada gaire. No sé què portis, tot el que seria... Com es diu això? Les sabates especials per... Sabates especials per les roques, o si no, una sandàlia, d'així, que agafen el peu, alguna cosa per les teves. Per anar-hi aquest cap de setmana a aquesta platja, l'únic que heu de posar el tom-tom, el GPS o el mòbil que tingueu, és la direcció passeig, doctor Pi i Lluçà, sense nomorar a l'escala. I arribareu sense problemes. Sí, per anar a cada setmana a Goudreu, oi, que de lluny, oi, que de lluny. El programa té bé 3 divendres, cada dia volen que sigui divendres. No sé què té a veure, però ja tenim el que passa molt a tothom. Jordi, que la setmana passa volant. Si no saps on anar-hi, ja arriba divendres i que fa res. Escolta, seguim amb una platja nudista, oi, que és la platja Illa Roja, que és una cala d'aigües transparents, preciosa. Sí, cal l'estacar per això, que és nudista, no sé que algú hi vagi, però potser et diuen, mira, que aquí no pots estar amb roba, i t'has de treure el banyador... En principi, les païsas nudistes són... Els usuaris són molt respectuosos, encara que hi hagi una persona que vagi vestida. Ara, també com et sents tu? Si tu tens... jo no em sento molt còmode. Tampoc si tothom està nu i jo vaig vestit, per exemple. I què? Et nues llavors? Em nuo, em nuo. Però és un tema que prefereixo no... No sé què al ver el diàleg, ara sóc aquest tema. Doncs, llavors, continuem, perquè aquesta platja sigui nudista o no, t'agradaràs ben seca segur. Es troba tots just davant de la caleta, no ho podríem dir, té com una illa rocosa d'un color vermellós, que precisament d'aquí és d'on li prové el seu nom. És un lloc tranquil, amb sorra, d'agra, groixut, i té una petita pendent d'entrada, això sí, una miqueta pronunciada. Com ja has dit abans, doncs, és nudista i reclam, per tant, de turistes estrangers. Moltíssima gent ha vingut a aquesta platja, turistes estrangers, gent de Catalunya, la visitat. Per tant, Jordi, mira, si et ve de gust, doncs, pots anar a aquesta platja, l'únic que has de fer és accedir. Després d'un bonic passeig, a veure-ho pel camí de Ronda de Serriera a Begur. És l'única manera, eh, per això? Un clàssic, també, aquestes cales, que es troben per la costa brava, que estan mitja amagades, així, de costa de camina... Aleshores de caminar, 20 minuts, mitja horeta, abans d'arribar, i quan arribes, també veus que ha begut la plena. Home, la pena. A mi, una cosa, les platges, a mi m'agrada, són molt plaiero, eh. I aquesta no vista, també? Sí, sí, sí. Bueno, totes, totes. Jo, aquesta i totes les de Catalunya. Soc molt fan de les platges de Catalunya. Doncs, llavors, mira la següent, perquè segur que t'agrada, es tracta de la platja del Castell. És una platja que, gràcies a les mobilitzacions dels veïns, de Palamós, està lliure d'urbanització. Mira, vaig estar jo ara a la gosta, allà. Sí? Hi ha una cala que està al costat de la platja del Castell, que aquesta que comentes, on s'ha d'anar justament caminant, 20 minuts, de la cala Estret, em sembla, que es diu. És aquesta, justament, que és com de mitja lluna, i que està a voltar de boscos i que ens acultiu. Sí, és aquesta. I, bueno, que és una de les poques platges, com has dit, no, que podríem dir que són quasi-verges, ja que és dita difícil accés. De totes maneres, des de fa molts anys, dir que, gràcies als veïns, també es manté així, tot i que ara sí han afegit alguns seringuitos que s'instalen sobretot de carà l'estiu, i també hi ha alguns rodistes, però en aquest cas es refugien darrere de les roques, que se li van parlar per de la dreta. Aquesta és una altra de les platges idònies, sobretot per anar amb nens, infants, ja que l'entrada al mar té bastant de poca pendent, que és molt important per als joves, i també el fonsmarí és de sorra i les aigües transparents i teals per submarinistes, en aquest cas, que volia fer a Snorkel, amb aquesta transparencia de les aigües, segur que en troba un munt de peixos. Una altra avantatge d'aquesta és que, si a les altres havies d'accedir a peu, doncs aquesta és fàcil arribar en cotxe i té, a més, un pàrquing fora. Després haig de caminar una mica... 5 euros, el pàrquing, per tot el dia. Però, bueno, mira, l'aprofites i... No, de dues formes, és que n'hi ha dues. Hi ha la platja del Castell, on està el pàrquing, i després, que emmenen a 20 minuts, està la calestreta, aquest comentari. Aquesta que em comentaves també, que està molt bé. Mira, tens dos per un?Sí, sí. Bé, continuem amb una platja que està una mica més de prop, que és una platja més massificada, no? Perquè, clar, està al costat... La platja de Sant Sebastià de Sitges. Jo no la conec, jo crec, no? Sí, justament parlem d'aquesta. Es troba, entre el casc antic i el port esportiu de Sitges, amb tot l'encant del barri de tracció marineca, l'envolten, en aquest cas, no? Per tant, una platja ideal per anar també amb família, amb sorra fina, de poca profunditat a l'entrada del mar, i amb unes vistes panoràmiques i millorables, a prop nostre, de tant de ser just com de Barcelona, que et permet accedir-te en cotxe com en Rodalies. Per tant, que millor que aquest cap de setmana, Jordi, anar cap a Sitges. M'ho estic pensant, eh? Aquesta setmana segurament farà bon temps, no? Per això estem malalts del cap de setmana. Per això ens avancem a la tenia del morroc de cinc dies. Per cert, acabem amb les casetes del garraf. Sí, en aquest cas, també, com l'anterior, no està situada al Núcleo Urbà, però del garraf, on trobem aquesta platja de sorra fina, barrejada amb pedres, i molt poca pendent d'entrar al mar. Ja veus que a mi m'agrada això de que tinguin poca pendent, i caminar una miqueta, no?, per trobar una mica de profunditat. Clar. Doncs, en aquest cas, també, es troba envoltada d'un barri mariner, i té un tret característic que són unes cabanyes de fusta, que ara, per ara, estan remodelades, però que són barraques que antigament utilitzaven els pescadors per guardar els seus estris, de pesca i de més, no? I, evidentment, està la platja veient aquestes cabanyes remodelades, doncs donen un encant especial a aquesta platja. Una altra, Jordi. Sí, m'agradaria fer una. És proposta personal. Com m'ha dit abans que jo podria també tirar-ho cap a la meva banda, no? Ah, sí, sí. Doncs jo parlaré de mi, i que millor manera que parlar de mi, que parlar de la platja a la qual he anat dos dies a aquest estiu, perquè no m'ha deixat el temps d'anar-hi més, i és la platja de Torra d'en Barra, la platja de la païlla. Oh, boníssima. Preciosa platja que jo recomano de sorra fina, també amb una pendent d'entrar al mar... bueno, petita, no, petitíssima, d'anar als nens i tothom que li pot anar tranquil·lament i caminar fins al fons, i té un atractiu turístic que, per mi, és molt important, que és el dique. És com l'anomenem una roca que hi ha dins del mar, i a la qual tan nens, joves, pares, avis i tothom... bueno, jo ho tinc com a tradició, és anar anant fins a aquesta roca a pujar-te, i llençar-te des d'amunt cap al mar avall, i tornar a anar fins a la sorra. És una roca que està al mig del mar. Sí. Doncs la gent va... Té un monument damunt, amb una... Aquí hi ha un monument construït?Sí, sí, damunt. De ferro, i de tot hi ha la senyera... i res, la... Perdona, aquest monument com és? Damunt de la roca. Perquè és un monument... és alguna cosa concreta o és un atracte? No, no, és una figura concreta que té significat, i té un ximbolisme i tot. Però, bueno, la qüestió de... El submarinista és conegut, per exemple, o alguna cosa així. Sí. No diguis això, perquè sobre algú que... Jo faig submarinisme a vegades per allà. Bueno, submarinisme. Unes ulleres, un tu, per la boca, i anedar, eh? Però n'hi ha molts peixos i està molt bé, perquè trobes moltes coses per sota el mar. I n'hi ha tubs i coses rares que està guaiant. Sí, està molt neta, la platja. Perdona, sí, a uns l'època la trobes molt neta. Sí, i hi ha unes al fons del mar. No, hi ha unes meu, eh? No, és que jo el que volia dir-te... Són canonades gans i coses que hi ha per sota el mar. Sí, la merda de tot el mar. Que no és una merda, és un misteri, Jordi, per l'amor de veu. Un respecte, cap a torrar en barra. No, no, jo tinc tot el respecte que vulguis. El merder de l'ajuntament no té res a veure amb la platja. No, però, a veure, el tema és tan que... No és merda. No, però això passa amb moltes platges. Hi ha una canonada, una canonada... Sí, un tub. Una canonada que arriba fins a la baix de tota l'aigua. És aquella canonada que porta. Porta residus del poble en qüestió. No, però la canonada... No porta merda. Però és en sentit contrari, la canonada que et dic jo. Què vols dir? Que va cap al poble... Va agafar l'aigua del mar per portar-la a les cases? No, no, no, perquè es talla. Però són misteris que té al fons del mar. Un altre misteri del fons del mar és que a Mataró... És el dixó de la roca, m'he recordat. A Mataró té una mena de... de parca acuàtic inflable just davant de la platja. Però no té res a veure. Què em compara? Això és una cosa de la naturalesa. Ja ho sé, que no és el mateix, però... Potser cuza de paloma, paloma, però... S'ha de pagar, s'ha de pagar. 3 euros o 4 em sembla. Donen com una mena d'un flotador, una armilla d'aquestes. No, però això és divertit. No puges allà, però només per nens. Aquesta és la llàstima. En aquest cas, aquesta roca poden anar tant nens, joves, com avis, i va tothom, l'únic que sí que jo recomano, és portar l'etsencla a la mà. I una dona amb l'etsencla a la mà i em pujo a l'esposo, perquè em fa mal els peus. És tot de pedra i roca, doncs, punxen. Ja faré, ja faré. Ara s'ha d'anar en compte, perquè hi ha més roques al voltant. Sota del mar hi ha un espai, on tothom es tira, que és on està buit. Perdona, aquí és molt perillós, això. Però hi ha un espai, eh? No en compta, el mat. En fi, fins aquí, la secció de platges. El mes de setembre. Obers del diàleg, per les platges. Sempre, sempre, sempre. Fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments amb el Manel Ripoll a l'espai d'Història de Sant Jordi. A la penyada Amorron. A Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morto. A Facebook, la penya del morto. Com veu? Són originals de meta. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Jordi. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella trilla notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un Barça Madrid. Pots estar la classificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim sent just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Gràcies. Gràcies. I una setmana més tenim el nostre indienajós particular. Què deien? Te'n recordes? Com ben començat? Senyor Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Estona perduda? Exacte, així aficionadament. I que, a més, és un expert en l'exerciment hiber, per exemple, de la penya del Moro, que és unes restes hiber que tenim aquí, just de sort de Camp Mèlic. Justament la setmana passada ho comentàvem, que el 4 i 5 d'octubre d'aquest 2014, un parelló des de setmanes, el primer cap de setmana d'octubre, se celebra el cap de setmana i d'èric. Exacte, crec que és el 13 o el 14. Una cosa així ja fa bastants anys que es va fent i aquí ho en comencem la temporada sempre, recordant que el nom, la penya del Moro, la penya del Moro, els Iberts... Ho lliguem tot sempre una mica amb això, amb els Iberts. Som una mica primitius del programa. Sí, és una mica el que ens uneix, amb els Iberts, i llavors hem decidit aquests primers dies de programa de la secció d'història de Sant Jordi, repassar una mica qui eren els Iberts, que feien com era la seva cultura, que hi ha qui ha la penya del Moro, el nostre gestiment. Això de cara ja han focat cap a aquest cap de setmana i d'èric, on, per cert, Manel també estarà informant... Exacte. ...com molts... vaja, com a cara. Primer cap de setmana de mes, a la penya del Moro, tothom qui s'hi acosti... Exacte. ...per explicar-los qui és el que va passar i qui és el que hi ha allà concretament. No, escolta, si et sembla, comencem una mica, recordant, perquè aquí el programa ja n'hem parlat algunes vegades, de la penya del Moro, de les restes Iberts, que hi ha... Però si hi ha algun despistat que ho escolta per primera vegada, que sàpiga d'entrada que allà hi ha restes de tot tipus, no? Correcte. Perquè hi ha restes de fa 2.500 anys. És a dir, quan hi havia els Iberts, i també hi ha restes medievals... Correcte. ...de fa 500 o... 1.000 anys. 1.000 anys. Sí, sí, sí. Ens hem de centrar en dos períodes històrics diferents. De fet, jo sempre que em pujo a la penya del Moro i faig aquestes explicacions, els faig entendre que el que es veu ha simplavista, que és a dalt d'altura, que és aquella resta d'una torre de guaito, de vigilància, que allò no és Iberts, perquè molta gent ho confon. I veu allò, i diu, això és l'O Iberts. I jo, qui faig la correcció... Perquè, de fet, els Iberts no feien estructures tan altes. Correcte, de fet, perquè està derruïda. Després, quan parlem de la parma de Iberts, ho veurem, però aquesta torre de guaito de vigilància ha fet uns 8 metres d'alçada. És una construcció molt més avançada en el temps. Per què reconstruir, ara dic jo, aquesta torre? Algun dia es podria fer això. El que s'ha fet, i això ho veurem ara a continuació, és en l'època dels Iberts, d'acord? Sí, els poblats, que són dels més importants que hi ha a tot Catalunya. D'acord? Que són els de Ullastret. I són el de Calafell. El de Calafell no tan, però Ullastret... Sí, portava el col·le, tots els col·les. Correcte. A la seva època, Ullastret, i avui en dia també, perquè és la fortalesa per excel·lència i per entendre com era una fortalesa ibèrica, no hi ha res millor que anar a Ullastret, però Ullastret, en el fons, també està tot derruït. No veus una casa sencera? En canvi, el que vam fer a Calafell, per això avui en dia crec que quasi s'ha equiparat i moltes escoles van a Calafell s'han d'oportunitat, han fet la reconstrucció d'una ciutadella íbara, el complet, i per tant tu et pots fer la idea d'entrar dins d'una casa íbara, de pujar la planta alta... Sí, per tant, en suparador, Ullastret, en aquest sentit. En aquest sentit, sí, de fet, les imatges que jo he deixat, en les que veus aquestes cases íberes, que aquí nosaltres hem reproduït per fer les nostres explicacions, són les dues unitats habitacionals, que és les que es veuen quan vas a la penya del moro, des de la passarela a Madrid. Aquesta reproducció, tu, quan vas a Calafell, pots entrar dins d'aquestes cases. Inclus tenien cases de dos plantes, i podies pujar a la planta superior. Ficava en una escala per pujar al terrat. O sigui, et fas una idea molt més feafent, sobretot per als nens, molt més fàcil, que no veure un pam de pedra. Això és el que he passat moltes vegades, no? Allà, depèn de la imaginació de cadascú, de crear una casa i unes parets, com qualsevol lleciment arqueològic. Correcte. Comencem recordant qui eren els Íbers. Perquè els Íbers, de fet, per molts, són uns grans desconeguts. Els Íbers no són homes primitius. Exacte. Això s'ha de tenir en compte. O sigui, hi ha un moment en la història en què separa el que era prehistòria, del que és història, i això es separa en el moment en què la cultura, en qüestió, és capaç de tenir un llenguatge i una escritura pròpia. Els Íbers tindran escritura i llenguatge pròpia, i això es considera de l'època històrica, i no de l'època prehistòrica, i, per tant, estan molt més... estan molt més avançats. A part de tot això, es encunyaven moneda, treballaven la metalúria, o sigui, eren capaços de tenir uns motlles i de fer anar tan al coure com a l'aliació de bronze, com a metalls nobles. D'acord? És veritat que estàvem tant desenvolupats com els seus contemporanis grecs i fenícis. Sí, sí, sí. Jo sempre això ho explico, perquè els llibres són uns grans desconeguts. No entens mai molt bé quin interès hi ha hagut d'anar d'una altra importància que tenen, perquè és una cultura autòctona de la península i bèrica. Si ens imaginem, baixant des de França, d'acord, tota la zona que seria Girona, passant per Barcelona, Tarragona, i fent tot el Llavan fins a Múrcia, passant per València, Múrcia... Tot el litoral de la costa de la península i bèrica. Tot aquest litoral i arribant a l'interior fins a Lleida, hi havia llibres, tota aquesta franja, és la gran zona i bèrica, i és una cultura autòctona i que va aparèixer a la península i bèrica. En canvi, els llibres d'història li donen molta més importància, segurament per quantitat, per nombrositat. Els fenícis eren molts més, els grecs eren molts més, i arribaven amb molts més punts. En canvi, els llibres, diguem que només veien els fenícis els grecs quan ells arribaven. No anaven a Grècia. La gran diferència que hi ha és que tan fenícises és com grecs, que són exportadors, mentre que els llibres s'entren a la seva zona, i sí que, quan arriben aquests vaixells i aniran a intercanviar, de fet, els llibres de la penya del Moro ho feien molt sovint, de la intercanviar amb grecs i fenícis, però perquè la gent tingui una idea de cultures potents, com grecs, fenícis, inclusive m'atreveria a dir romans i atruscos, estaven a l'altura, evidentment, quan van venir els romans, o quan van arribar aquí els púnics, eren molt superiors en nombre, i, per tant, van poder, amb la cultura i bèrica. I, de fet, eren més combatius, no?, perquè els llibres eren més aviat pacífics, o també tenien guerres internes. Tenien els seus problemes, i, de fet, un dels grans problemes que van tenir els llibres, a l'hora d'organitzar-se per lluitar contra els romans, va ser que, com que funcionaven per clans i per tribus, eren incapaces de dos tribus diferents, ficar-se de cos, però ja contra un tercer. Estaven dos desonits, no? Correcte, això ho van fer molt tard, no, perquè clar... És un clàssic, eh? Però ells tenien la seva història, s'havia basat en que eren diferents tribus, i l'únic que coneixien eren els tribus dels costats, per tant, què feien? En canvi, en el moment que veuen arribar, un tercer enemic de fora, desconegut... Més potent. Més potent, es van trobar que, com a tribus individuals, no podien, i sí que al final de tot van intentar organitzar-se tots, però era molt tard per combatre... Tart i malament, correcte. En fi, els llibres coneixien l'escriptura, tenien una moneda pròpia, treballaven la metalúrgia i l'orfebreria, teixien roba d'allà i d'allí, aprofitaven les aigües freàtiques, també feien serà una mica el torn, tenien les seves creences religioses amb els seus correspondents ritus fonararis... Entrem en contacte d'això, eh? Tenien una organització econòmica i social sofisticada, i, fins i tot, vaja, dominaven l'agricultura i la ramaderia. Per tant, sí que és veritat que, quan parlem dels llibres, moltes vegades... Els llibres, no? Ja no, perquè, a més a més, molta gent es continua pensant que els llibres eren caçadors i recollactors. Això feia molts anys que s'havia abandonat, des de fer-la per història, sí, i recollactaves el que trobaves pel camí, però els llibres ja són capaços de tenir les seves extensions de terreny, que conreuen, emblat, hordi, tota una sèrie de cereals, que després passen per un torn i em fan farina per fer-ne pa. I són capaços, com has comentat-ho molt bé, d'ateixir una roba a través d'uns talers que estaven molt desenvolupats per l'Epoi, que serà la seva gran moneda de canvi, és la seva gran producte exportador, per quan vinguin grecs i fenícis, oferir aquests vestits que la resta d'Europa, la resta del Mediterrani, eren molt apreciats. O sigui, no eren uns quals vols. De fet, podríem començar a parlar fent aquest link de la penya del Moro, del nostre Jassime Níver, que tenim aquí a Sant Just, perquè justament era un punt elevat d'on veien algunes vegades, sé que ho has comentat, arribar els fenícis i els grecs per mar, no? Correcte, la penya del Moro l'hem de situar 275 metres d'alçada, d'acord? Per tant, des d'allà dalt, i jo sempre que em faig la visita, els comento a tota la gent, com un juic perfectament, i a Sant Montjuïc es començava a divisa el mar Mediterrani, i podíem veure com aquests vestits grecs i fenícis anaven arribant, aquests vestits estiguin documentats que trecaven a la zona on avui en dia hi ha gavà, perquè gavà aquella època no existia era mar. O sigui, per tant, no el port de Barcelona, que coneixem ara, sinó més a la dreta, més al sud, no? Exacte, fins a gavà, sí, perquè de fet hem de pensar que la desembocadura del llobregat és tallar, el prat, gavà, aquella zona allà és un desembocat al llobregat. Doncs esperaven a passar el riu... per trecar els vaixells. Jo és que passa que els ivares que hi havia aquí a la penyola del Moro ho veien, i llavors preparaven tot. Escolta, que han arribat els nous vaixells, anem allà a vendre, a veure què podem vendre. I què aconseguien ells a canvi? Perquè clar, això també és curiós, que fa un coses que aquí la península i bèrica no existien, sobretot ceràmica, hem dit que els ivares fan ceràmica de torn, però és una ceràmica molt rudimentària, poc desenvolupada, i els grecs, per en canvi, portaven una ceràmica molt més potent, molt més interessant, i que els hi agradava molt més, també agafaven perfums i ungüents, perfums i ungüents que venien d'altres punts de Mediterrani, de Grècia, de Tunícia, uns perfums i uns ungüents que aquí no teníem aquestes plantes, no podien fer aquests preparats, i doncs també eren molt apreciats. Estem parlant de fa 2.500 anys, aproximadament als 500 abans de Crist, de fet, Manel, jo no sé si els ivares van durar molt la seva cultura, perquè... En el cas de la penya del Moro, el que tenim documentat aquí, que per cert no hem dit abans això, els ivares eren diferents tribus, la d'aquí, que és la zona del Basllobregat, Barcelona, Maresma, era la tribu dels Laiatans, per això l'havia Laiatana, en conmemoració a aquesta tribu de Laiatans, i els que van viure concretament a la penya del Moro i van estar, més o menys, entre els 550-350 abans de Crist, durant aquest període de 200 anys. Hi ha unes quantes generacions que van estar vivint a la penya del Moro. Exactament. Durant una primera època, hi havia diferents èpoques. Hi ha diferents èpoques, però perquè la gent es faci una idea així, més o menys, en aquests 200 anys, tenim ivares vivint a la penya del Moro, i això, bàsicament, ho sabem gràcies a aquesta ceràmica grega, que és molt fàcil de detenció, de quin tipus de ceràmica portaven els grecs. Sabem si és una època o una altra, i quan deixa d'haver aquest tipus de ceràmica, de fet, van anar abandonant el poblat, ja quan van deixar d'utilitzar aquest racó de món, per viure els laietats, els rivers d'aquí de la penya del Moro, de forma pacífica, no? Ningú els va venir en veí. Això també és una cosa que subta molt a la gent quan els expliques, i és un dels problemes que, quan, en el seu moment, els arqueoles van començar a escavar als anys 60, anys 70, anys 80, es van trobar que clar, el poble d'aquest, com que havies tratat de abandonar-te de forma pacífica, tu, com em fas un canvi de pis, tot el que et va bé, tu em portes. Correcte. Però és mateixos quan em fa un canvi de pis, quan em fa un canvi d'ubicació... El que no va bé, o ho deixes allà, i ho veus com si fos la hòstia, que els següents propietaris, o ho baixes a baix al contenidor. El que vam trobar més o menys allà és tot allò que era pes inútil a carregar, per exemple. Jo us explica que tenien uns talers molt bons, d'aquests talers funcionaven a través d'uns contrapesos que es deien pondos. Això ho feies de ceràmica. Per què carregar aquest contrapes si el pots tornar a fabricar? Llavors els van deixar tots allà. Tenien una cosa que es deien fosaioles. Tu quan traus la llana de l'Aovella, és un manyoc de llana, per fer-ne fil, per ficar-la al telè, tens un estric que es diu fosaiola, aquest estric també està fet de ceràmica. Si això ho pots tornar a fabricar, perquè em portar-te'l. Per tant, vam trobar moltes coses que eren dus cotidià i que no eren grans peces d'orfebreria, o grans peces... Però que passaven potser una mica per transportar-se, perquè cap a un banana... Aquest era el gran misteri. Els que vivien aquí durant 200 anys, cap a la penya del Moro, cap a un banana. I per què van deixar de viure a la penya del Moro? La hipòtesi més palpable i que esteu en compte és que els híberts de la penya del Moro van decidir marxar, us he dit, del 550 al 350, doncs a partir del 350 consideren ells que segurament la població que acabien aquella zona era ja més gran de la que podien caver el poblat. Això no m'ho hem explicat, però aquest poblat de la penya del Moro em constava de 25 unitats habitacionals entre 25 i 30. Vol dir 25-30 cases. Exacte, unitats habitacionals cases. Cada una d'elles feia entre 10-25 metres quadrats, o sigui, menys compis de protecció oficial que avui en dia. Però això també els ja s'explica la gent. Allà ells només hi dormien. Durant tot el dia estaven amb els remats o el camp fent feina. Si no, feien vida a casa. Perquè no tenien televisió. No tenien res. Només allà, la zona pel llit, la zona central, per moltre el blat i fer una mica de foguera per escalfar-se les nits i ja està. Per dormir i poc de cosa més. O trobar intimitat, potser, també. L'únic que es feia allà dintre, no? L'únic que es feia allà dintre. Llavors, d'aquestes cases de 25 metres quadrats, 25 i 30 cases, es calcula que en cada una d'elles 4 o 5 persones hi podien viure. Llavors, clar, el poblat feia unes 100 persones. I va haver aquest moment que van creixer més de 100 persones, que segurament els camps que podien conrear a les lleres del turó ja no eren suficients aquells camps per a vestir més de 100 persones, van dir, escolta, això se'ns ha quedat petit, anem-nos a encapar la vall. Però se'n perd la pista de la zona on van a encapar la vall. I van baixar a la vall de Sant Just, per la zona de Collserola, se'n podien venut amb molins de rei, es desconeix on van anar, se'n perd la pista d'aquest poblat tibari. I ja es pora dels habitants de la penya del Moro. Per què ho van deixar? Les vistes eren maques. De fet, quan s'hi van instal·lar els 550 abans de Crist, són tres motius bàsics. El primer és com amb la Torra de Guaita, un motiu defensiu. Des de allà dalt ho veus tot, i si t'atacen, repaleixes l'atac. El segon motiu és un motiu sanitari. Estàs d'allà dalt i no t'arriba en les infeccions, que per exemple avui en dia ja no hi passa molta aigua, però a l'institut ja passava una gran riera d'aigua. Si tu vivies molt a prop d'allà, podies agafar infeccions, perquè per allà hi havia mosquits, hi havia aigua a molts. Per tant, l'aigua a prop, però no per agafar infeccions. Tu pots deixar la penya del Moro a l'institut, agafar aigua, i tornar a pujar, i no t'agafes la infecció. Comparant amb la gent que viu avui en dia no a la penya del Moro, però per exemple a totes les zones que en Mèlic, si no, a la Pellsoleig. Els hiberts que vivien allà a la penya del Moro, tenien un nivell adquisitiu també, que altres laia tants, que altres hiberts... No, els motius són diferents, no és un motiu acolòmic. És aquests motius que estic dient. Si hi ha aquest motiu defensiu, aquest motiu sanitari, hi ha un motiu comercial, perquè d'allà dalt veien els baixells que arriba. A part d'això, no en un nivell adquisitiu, que altres podien estar situant. Per castes, hi havia un parell que eren qui m'anaven, i aquests sí que eren de nivell adquisitiu, però la resta eren uns donadis, com la resta de la població. Del setmana de persones, que en el màxim època d'esplendor. Estaven vivint a la penya del Moro. Amb les dosis de la mà, els que eren importants. O amb una mà, els que eren... Aquests tenien cases més grosses, els altres. De fet, aquí no, perquè totes les cases que s'han trobat són d'una planta, però n'hi ha de 25 metres, que es va a la ciutadella que l'ha fet, i n'hi ha inclús cases de dos plantes, i s'hi va demostrar tenir un poder adquisitiu superior per poder fer-te dos plantes de casa. De manera pernar acabant, podríem explicar, ja que la setmana que ve entrarem en detall amb les excavacions, que es van fer les més importants als anys 80, el jaciment d'ibert de la penya del Moro, però com estan estructurades? El poble com està estructurada? Correcte, això és... Tu, perquè te'n facis una idea aquí, tenim una maqueta que tenen guardada a la... A la ciutadana, que tenen guardada a la ciutadana. Correcte, una maqueta de les 25 unitats habitacionals que es van trobar. Ens hem de ficar a dalt de la penya del Moro, a dins de la passarela. I llavors, a la passarela, a dreta i a esquerra de les dues unitats habitacionals que es veuen, allà hi havia construccions de les cases iberes. Per què estaven col·locades en aquesta zona? Bàsicament, estaven col·locades en aquesta zona, perquè és la zona on hi toca el sol, d'acord? Tu, quan vas a la penya del Moro, hi toca el sol, on hi ha la passarela, i una banda on no hi toca el sol, que és la banda ubaga de la muntanya. Llavors, allà hi es va decidir, no escava, i s'escava aquesta zona d'aquí, allà estan calentets i estan molt més ben col·locats. Inclus, són-ho suficientment llestos per escavar la roca. És a dir, si tu, quan comença a construir les cases, veus que hi ha una roca potent, t'has de fer una paret, només has de fer dos mesos, ahir n'has de fer tres mesos, d'acord? Llavors, inclús, escavaven a la roca fent aquestes illes allargaçades. Perquè, clar, m'imagino que també els murs eren de pedra grossa, no? Sí, sí, fan més d'un pam. Tu pots ficar la mà sobre el mur i és superior al pam de la teva mà. No et tirava ni el vent ni la pluja ni res. Ara, ens hem de pensar que fèiem com a molt un pam, dos pams de pedra. La resta ho aixecaven fent una regamassa, barrejaven ells, palla i funk. O sigui, els primers centímetres, diguem-ho així, eren de pedra. Sí, que és el que veiem nosaltres avui en dia. I el que ha quedat. Exacte. Aquest primer pam, pam i mig, era de pedra, d'acord? Llavors, la resta barrejaven això, funk i palla, i feien una espècie de ciment primitiu de l'època. I amb això eren capaços de xecar les parets, poder col·locar unes vigues i fer la taulada. La taulada com era? Era recte. O sigui, no és com avui en dia que fem forma com les masies, avui en dia que tenen aquesta forma triangular, era recte i per un modiu molt important. Aquesta imatge que tu estaves veient, veuràs que forma com uns carrers, en totes les cases entrellassades, amb un carrer superior, amb uns furadets que veus a sobre de cada casa. Aquest furadet que hi ha a sobre de cada casa, no és perquè surti al fum, perquè fas foc a dintre, sinó que ells hi ficaven en l'escala, i ja eren molt llestos. A l'època, quan anem a un balcó, on anem a la terra seta de l'amic, què anem a fer? A prendre el sol, a descansar, a prendre una cervesa. Això ja ho feien a l'època. O sigui, utilitzaven el tarrat, com a doblaven els metres quadrats, la part de sobre, per prendre el sol, o estendre la roba, o una mica d'ambient. Com les places. Les cases estaven un al costat de l'altre. I fèiem com un carrer superior. Cosa que, efectivament, fèiem com una mena de vinguda. Exacte. Una passadela de 5, 6, 7, 8 cases, 8 tarrats, que la gent anés per ells. Podien anar passejant d'un lloc a l'altre, i imagino que, en els millors moments, els nens també hi jugaven. Exacte, i es permetia salvar el desnivell de que podria haver-hi un sistema en una vessant de la muntanya, fent aquesta construcció per sobre, salves el possible desnivell que puguis trobar a peu pla. No sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquesta estructura del poblat. La veritat és que... Ha quedat molt ben explicat. El que és curiós és el fet que es trobarà després, tot d'intre, quan fem les troballes, perquè trobarem ossos, osos de nens, de cabres... Això serà de la setmana que ve? Sí, perquè la gent s'apunti i li agradi venir a escoltar. No, perquè realment hi ha una altra pregunta, que ja s'ha de respondre amb la setmana que ve, si s'ha acabat tot el que hi ha... que hi ha el visible a la penya del Moro. O sigui, coses, encara... Segurament hi ha més del que estàs acabant. Hi ha més coses que estan sobre terra, a l'altra part, potser, de la muntanya. Quan jo t'he explicat, es va decidir escavar la vessant soleia, perquè eren segur 100% que s'hi acabaven allà, trobaven alguna cosa. És la part que veiem des d'aquí, no? És la que veiem des del poble. És un toc al sol. I a l'altra banda, que no toca el sol... Podria ser que hi hagués alguna cosa més complicada, que eren les neveres de l'època. Podrien estallar, però no s'ha escavat mai, perquè es va decidir centrar-se a la zona de les unitats habitacionals, on segur sabien que trobarien alguna cosa. Doncs, Manel, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més de l'Espai d'Història de Sant Just, ens trobem dilluns que ve. I nosaltres, tots aquí, connectem amb Catalunya Informació per escoltar les notícies de les 6. De l'Espai d'Història de Sant Just. Sigueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Sigueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. Sigueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. El Just de la Fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara m'utis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella, la crida notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grocs més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. No hi ha qualificat a per vida. Tots a solucionar, amb el temps tots a solucionar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. El matí de 10 a 1. El matí de 10 a 1. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. Tu que decidiste que tu amor ya no servía, que preferiste maquillar tu identidad. Hoy te preparas para el golpe más fantástico, porque ya empieza la devolución sexual. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. Tu que anticipabas un futuro catastrófico, hoy pronòsticas la devolución sexual. Tu vés al parc. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. Tu que decidiste que tu vida no valia, que te inquinaste por sentirte siempre más. El turmas afirma el debat de política general, que si el 9N no es pot votar en totes les garanties democràtiques, no podrà acabar la legislatura i convocarà eleccions. El president també demana cuidar com una figura de porcellana fina la unitat entre els partits prou consulta. En clau econòmica, el president considera que Catalunya se'n comença a sortir. En les 5 hores de declaració a l'Audiència Nacional, Jordi Pujol Ferrosola nega haver cobrat comissions. També manté que no hi havia tràfic d'influències perquè les empreses amb les quals treballava van fer els negocis sobretot amb el govern tripartit i ajuntament socialistes. David Cameron va per Últim Copa a Escòcia abans del referèndum, el primer ministre britànic a Valarà el cor i el cap per mantenir l'Unió, mentre que l'escosès Alex Salmond intenta convèncer els empresaris dels avantatges d'anar per lliure. 1.300.000 alumnes d'infantil primària ESO Batxillara d'IFP en repress aquest matí el curs escolar, el primer d'aplicació de l'Alomse. La consellera d'ensenyament Irene Rigaud diu al matí de Catalunya Ràdio que s'ha pogut minimitzar l'impacte d'aquesta reforma, però els sindicats denuncien que es fa una aplicació encoberta de la llei. El banc Santander seguirà la trassa marcada per Emilio Botín, la seva filla Anna Patrícia, explicat a la primera junta d'accionistes de l'entitat que ha presidit que no hi haurà cap canvi en l'estratègia. Els dies 27, 28 i 29 d'octubre hi haurà una nova festa del cinema on les entrades costaran 2 euros amb 90 cèntims. En l'última edició d'aquesta promoció hi va haver gairebé 2 milions d'espectadors. Catalunya informació als esports. A la primera jornada al judici per l'acció de responsabilitat entre Junts, la Porta i 16 exdirectius més d'Alvarsà, el president Josep Maria Bartomeu va escriure les preguntes més complexes de l'àmbit econòmic i emplaçat a la declaració que el vicepresident Javier Faus farà demà. Ha dit però que els comptes que van rebre de la Junta de la Porta no estaven auditats. El Barça i l'Espanyol jugaran el 29 de setembre la supercopa de Catalunya a l'estàlia Montilívi de Girona. La Federació Catalana i els clubs han fixat la data i s'han compromès a jugar a partit amb les primeres plantilles. El davanter del Barça Pedro es mostra sorprès de tenir ja 6 punts d'aventatge sobre Madrid i ho considera una bona notícia. Els blancs són 13 anys a la lliga i t'he hagut de demanar champions contra Basilea. El Barça s'estrana de dimecres amb la Puig de Xipra. I el temps hi ha tempestes fortes al Terps Nord, sobretot a les comarques de Girona. Fins al vespre em poden caure també altres sectors del país molt irregulars. Demà començarem el dia amb sol a l'interior i núvols a la costa amb algun primer uixat a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon, la tarda són les 6 i 4 minuts, us parla Andrea. Bé, 2.830 lunes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada amb vigor de la LOMC, o Lleiberts, és una de les principals preocupacions de la regitoria d'ensenyament de l'Ajuntament. Tot i que encara no han rebut instruccions per part de la Generalitat, per desplegar-la. A tot Catalunya, més d'1 milió i mig d'alumnes s'han començat el curs 2014-2015. Demà mateix a Sant Just se celebrarà la Conferència Negoral del curs 2014-2015, a càrrec de la doctora Silvia Carrasco, vice-rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Antropologia, que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals de l'educació i s'hi impartirà demà, a dos quarts de sis de la tarda, a la vacunada. Seguim parlant d'educació perquè l'escola d'adults de Sant Just encara disposa de places per alguns dels seus cursos d'anglès i d'educació secundària. La matrícula és oberta i les classes comencen dilluns que ve dia 22. En concret hi ha vacans, els grups d'anglès 2 i d'anglès 3 i el de graduat en educació secundària per a majors de 18 anys. Si voleu apuntar-vos i us heu d'adreçar l'escola d'adults a l'equipament de les escoles del carrer Montserrat, els dilluns a la tarda o dimers, dimecres i divendres al matí. I acabem destacant que el celler de Can Mat ha començat el curs amb un tas de formatges i vins. Serà de dimecres a la tarda, el centre cívic Joan Maragall. De fet, per aquest trimestre ja han programat un munt d'activitats. El tas de demà passat serà una agostació de formatges artesans catalans, maridada amb vins. El tas serà de dos quarts de set fins a les vuit del vespre i costa 9 euros amb 73. D'altra banda, a la banda del centre cívic Joan Maragall, el casal de joves repetirà com a emplaçament habitual per fer els testos del celler. Trobareu més informació al web casaldejoves.com i també trobem el telèfon del centre cívic Joan Maragall al nou tres, 470-0330. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Josep d'Adició Vespre. Mentre no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda i benvinguts a la segona hora de la penya del Marró. Gràcies, Joan Marró. D'aquí una estona tindrem la tertúlia esportiva com cada dilluns amb l'Òscar Rodríguez també vindrà el Manel Ripoll. Hi haurà algunes sorpreses, com la primera secció dels juguem a casa dins de la penya del Morro, parlant de l'esport Sant Justany. També tindrem la presència després d'un any als Estats Units de l'Òscar Rodríguez. Tot això serà una casa a Sergi Pons. Això serà d'aquí uns moments, però abans també tenim una altra sorpresa, que és el que em farà especial il·lusió. Pau Ramírez, bona tarda. Bona tarda, Pau. Avui serà un dia com de sorpresa i sorpresa. El Pau ja sabeu que fa molts anys que viu al Brasil. Sempre que avui aquí a Sant Just, l'enganxem, perquè el programa em expliqui com està. Nosaltres estem escoltant una mica, perquè a través de RACU has anat participant amb els programes del Jordi Basté i també vas seguir el Mundial amb el primer toc del Raül Llimós. Programes d'esports de RACU. Com va ser l'experiència? Comencem per aquí, que és l'últim que sé de tu. El covering Mundial és molt dur, però és una experiència única. Vegem de fora que va molt guai, però és una feinada amb molts viatges, molts quilòmetres, i més en un país com el Brasil. I només en 12 dies vaig perdre 4 quilos. 4 quilos? I el Jordi Costa? Jordi Costa no sé quants, però també em va perdre. No, no, és un estrès... Però per què? Perquè anàveu corrent de camacà? Són viatges molt llars, viatges a primera dalt matí i t'has aixecada matinada, que és directe a l'estadi, no tens temps per dinar, si us ha de l'estadi directe cap a l'avió d'una altra ciutat, has de treballar, realment no pots pràcticament menjar. Sembla mentida, però sí, realment tens que menjar. Només són frires, per tots els mitjans que puguis. Així que realment no hi ha temps. I amb la diferència horària, clar, són 5 hores menja ja, per tant, n'havies d'enviar 6 punt diari, ho has d'enviar aquí abans de posar les 6 o 7 de la tarda, la ràdio és igual, vas entrar i no parar. Quants avions vas agafar durant les 3 setmanes? La primera fase, que són dues setmanes, vaig fer 22.000 km. 22.000 km? Sí, amb 12 o 13 dies, la primera fase. Això és més d'un volt per dia, no? Bé, sí, era pràcticament un avió al dia. És una bogeria. Tu que hi hauràs de tibit, ja et coneixem, però no l'ho cura. La primera fase només em vaig quedar a Río dos dies. I un dia que vaig anar i tornar a Manaus, són 4.000 km. I alguna anècdota? I 4.000 tornar, 8.000, és a dir. Ja preguntava, per matar el tema del mundial, alguna anècdota així tipus, perquè sempre passes, quan estàs treballant amb filants o el que sigui, per premsa en aquests deveniments, com a connexió, telèfon mòbil, com anaves, tu? No, les connexions... No, tot va funcionar, però anava també per l'escap. Ah, va entrar tot bé? No va haver-hi cap dia. El dia de la final, sí que el dia de la final, internet no anava. Internet no anava fins 5 minuts abans de començar el partit. Va patar internet a l'estat? Sí, suposo que a la final el mundial no és un... Que tothom està connectant, no? Va patar el servidor. Va patar el servidor, tots els periodistes, com et pots imaginar, histèrics, no hi havia, com avui en dia, sense internet, no pots fer res. No hi ha altra banda del món, no hi ha una cobertura a la Terra. Ho van acabar reclamant, i realment, malgrat tots els precesis que hi havia, que seria un desastre malorganitzat i que no funcionaria, jo he de dir que el mundial va funcionar molt bé del que refereix a l'organització. Una altra cosa és el projecte inicial que va presentar el Brasil en totes les obres que acompanyaven el torneig. Això és un altre tema, perquè gairebé més de la meitat no van sortir del paper, però el que ha estat bàsicament pels aficionats o les seleccions, que és la logística, el transport, els retards amb els avions no n'hi van haver, els aeroports, pràcticament, el sistema d'uteles va funcionar prou bé, hi va haver molta policia pels carrers, per tant, no hi va haver... Hi havia gent que deia que el Brasil no estaria l'alçada. No, no, però ho va estar, ho va estar. Realment, a mi em va sorprendre, jo era dels que veia que seria un desastre, però va funcionar molt bé, i parlaves amb tothom i la sensació d'aquest. Els paristes que havien vingut o aficionats de qualsevol país del món, la gent sorpresa, encantada, com va funcionar, bientment, el ritme de Brasil, les anècdotes que et puguin passar al dia a dia al Brasil, que es passaria amb o sense Mundial, però el funcionament d'un Mundial va anar molt bé. El Brasil ha experimentat un boom en els últims anys, en real de la judicació del Mundial, d'aquí dos anys ja haurà els Jocs Olímpics. Aquest boom, ara, com està? El boom comença a acabar, s'ha acabat de fer... Les obres que havien comentades per exemple, per l'estat d'Espel Mundial, la majoria no, la majoria no, no riuen a temps, ja no van a arribar a temps, i no crec que les facin... El Brasil no és immunal a la crisi internacional, malgrat que aquest país és un país enorme, un taman continental, que fa uns anys el próprio Lula deia que la crisi ni la notarien, però això no és així, el món és globalitzat, i l'industria i l'economia depèn també dels altres països, per tant, si els Estats Units no funcionen, si l'Europa no funciona, si la Xina, qui és el principal soci del Brasil, tampoc acaba de rancar, però crec que tenim creixement enorme, l'economia de la Xina, a poc a poc va de creixent, doncs el Brasil no és immuna i té molts problemes econòmics, tant que els primers dos trimestres d'aquest any, el creixement ha estat negatiu. El primer trimestre va com a 0,2 i el segon 0,6%, per tant, estem en recessió ara mateix al Brasil, hi ha unes eleccions d'aquí menys un mes. Això t'ha d'anar per preguntar, perquè aquest fet és el detonant que fa que les previsions per les eleccions facin que ja no guanyi l'actual presidenta? Dilma Rousseff, segons tots els sondejos, hi ha un empat gairebé tècnic ara mateix entre Rousseff i Marina Silva, que és la candidata del partit socialista, i tot apunta a que Marina Silva donaria la sorpresa a la segona volta, que és el 26 d'octubre. La primera és el 5 d'octubre, gairebé no hi ha... És a dir, perquè guanyi alguna primera volta hauria de guanyar sumant més bots que tots els seus rivals, on la majoria de bots no es produirà, i tot apunta a una segona volta, on Marina Silva... Ara està una mica Rousseff pujant una mica... Hi ha un empacte, però de moment, si ha de guanyar algú, tots els sondejos d'una guanya no, Marina Silva, la qual cosa obre moltes incògnites, i seria també una autèntica, una autèntica sorpresa. Tu quants anys fa que estàs al Brasil vivint i venint a temporades aquí senjuts? Des del 2008. Amb un any que vaig estar aquí, però sí, sí. Fa 6 anys que vas marxar. Escolta, que té Brasil, que no tinguis senjuts. Moltes coses, moltes coses. La caloreta que tenim aquí, per exemple, gairebé cada dia, s'està acabant l'hivern, s'està acabant l'hivern. A gent a la platja, amb massa. A Rio, evidentment, clar, el que et deia, el Brasil és enorme. Perquè tu vius a Rio? Jo vinc a Rio de Janeiro, amb un veïc conegut d'aquesta casa, que també viu a Rio. Tu aniré amb moltes coses a l'Edgar Costa. Exacte, a l'altra punta, però tant, tant ens veiem. I sí, sí, però clar, el Brasil té això, que mentre el sud hivern és fred i rigorós. Porto alegre, curitiva, Florea, no podris o sou paulo. A Rio ja és més temperat i al nord d'est, ciutats com Salvador, Recife, Natal, Fortaleza... Allà la calor és tròpic tot l'any. I la teva previsió és quedar-te allà un temps més fins a... Perquè la Jú pregunta, per senjuts, que ho sàpigues. Ah, sí? Pau Ramírez, què fa? Torn o no? Aquest ja s'ha de viure allà. No sé, apèn de la feina que faig, corresponsar al Brasil i per Sud-Amèrica, la sort de viatge bastant m'agrada. Però per quines cadenes treballes? Eh... Bé, soc correspon... Principalment per Xinhua, que és l'essència china de notícies. Perdoni? Xinhua, xina de notícies, en castellà. I, a més, recut, amb el diari Ara, i amb una productora de diferents televisions que vagin sortint. Però et dic, davoralment, no em queixo. En el seu moment va ser una aposta arriscada, m'ha anat molt bé. Però també et dic que, al final, cansa una mica. És un altre món i el meu objectiu era fer un mundial i un jocs olímpics. Els jocs olímpics ja queden menys de dos anys. I després ja... Ja veurem, tot pot passar. Escolta, et substitulen, llavors, en castellà l'agència de notícies. No, no, jo escric en castellà, és per a tota Amèrica i a Tina. És per a... Sí, és escrit. Per un moment em pensava que era televisió. No, no, l'agència com Efe, com Reuters, com... Doncs escolta, Pau, home, si vols quedar-la, jo et convido, perquè ara tenim la tertulia esportiva. Segueixes al Barça? Per suposat, ja. La penya encara no legalitzada, però sí, ja. Tu ets el president de la penya... Sí, sí, bueno... Arrío, segur que hi ha una penya blaugrant, segur. No, no, l'estem intentant l'analitzar. Sao Paulo, hi ha Manaus. Manaus és la capital de l'Amazona, al mig de la selva. Hi ha una penya blaugrant amb els invidents. I Arrío no hi ha cap penya. Arrío no hi ha cap. Ens trobem tots a un bar restaurant vistro d'aquests català, però no... Home, Pau, mira, aquí, sis anys, portes la llei, i encara no ho fes la penya, eh? És l'hi en el procés, és l'hi, és l'hi. Ara en ho expliques, fem una pausa i tornem ara mateix amb la tertulia esportiva. Fins ara. Ràdio de Sper 88.1 Gràdio de Sper 98.1 Ràdio de Sper I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'ed. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Gràcies. Avui ens veiem a l'espai de la tertúlia esportiva. Una tertúlia especial per a unes factors. Ha volgut ser l'any de planetes de Radiofònics, de Radio Desvern, i ha volgut que avui sigui una tertúlia curiosa si més no. Ara explico per què. Hola, l'Edu Rodríguez. Bonetarda. També tenim el Manel Ripoll. La història de Sant Just i la tertúlia esportiva. El Pau Ramírez que continua nosaltres. El Pau Ramírez, com estàs? Hola, bona tarda. Tenim una nova incorporació, l'Aitor Camp Compenyón, del Juguem a casa. Estàs als 15.30 de l'1 de 4 de 8 fent el programa d'esports de Radio Desvern. Cada setmana ens hem d'allusiar que vingui a explicar-nos com està, la esporta en Justeng, i avui explicaràs com ha començat la temporada. I després d'un any per les Amèriques, Bona tarda, Sergi. Hola, què tal, Jordi, com estàs? Molt bé, Sergi. Me n'he bro de veure, te'l. Jo també, jo també. Estàs més prim. Ah, sí? Ja t'ho diuen, no, això? És tu, no? No, ja, ja. Vaig que arribes amb la simpatia, ja he anat a Itaxinal de sempre. Dia que avui és una tertulia curiosa, perquè per una banda, tenim el Pau Ramírez, que va començar, que ara ho deia, el programa d'esports de ràdio d'Esvern, d'aquesta casa, que és l'esport local, i després també tenim l'Aitor Companion, que és qui fa, actualment, el programa d'esports. Però, vaja, no sé, si algun... El Pau no m'escolten els auriculars, però, Sergi, li pot dir que doni algun consell, per exemple, a l'Aitor, no? El Pau d'Em, que va començar amb el programa esport local, quin consell li donaries a l'Aitor? Fots jugar-me a casa. Com a molts anys, amb paciència i motivació, sobretot. Sí, i això no em falta. Perquè l'esports et justinguis dur, o què? Bueno, està bé, mira, entretingut. Sí, sí. Molt entretingut. M'ha t'ha tingut, no? És veritat. Perdona, és veritat, és veritat, aquí. I s'ha de dir que, al final, quan va passar el temps i vas ja tractant, una mica, tots els esports, tots els temes, que de vegades costa més trobar coses noves, eh? A l'esport s'enjustinguis. Podrament estem una mica sempre com en un bucle. Sí. A l'esport local no hi era, i ell ho assegurava de salvole, també. Què dius? T'has de posar el dia. És una notícia d'aquestes impactants. Potser és de fa dos anys. Potser és de fa dos anys. Perquè vegi, si estic connectat amb les por, te'n justem. Què dius? Rellevant. Era a casa seva, no el voli. I ara s'ha quedat sense casa. Què deu fer ell, ho assegura? Té l'entrevista ara, eh? Què deu fer ell, ho assegura, ara? No ho sé, portar-me un dia a l'altre dia. Entrem en matèria, comencem parlant del Barça, si ho sembla bé, perquè el Barça ha fet un minici fantàstic, millor que possible, ha guanyat els tres partits que tenia de Lliga, 9 de 9 punts possibles, davant d'equips potents, com el Villarreal o l'Atlètic de Bilbao. Com esteu veient aquest Barça de Lluís Enrique? Primeres impressions, després d'aquests tres primers partits? Jo diria que bé. Si s'ha de dir alguna cosa... Veig el Barça com amb un aire renovat, crec que encara falta engranar les peces, jo només he vist un partit, eh? Però no sé, això sí que el veig com aire fresc, jugadors que els veus que estan amb una mentalitat diferent, potser l'any passat, m'agrada també el canvi de la banqueta, per tant, no sé, al moment, expectant a veure com evoluciona aquestes primeres jornades, però il·lusionat. Sí, és una mica d'hora per treure conclusions, però sí que comparteixo l'opinió del Sergi, almenys es veu un equip treballat, a diferència d'alguns moments de la temporada final, a la temporada passada en els moments final, es veu un equip més vertical, un equip que crea més ocasions, un equip que està movent la pilota millor que l'any passat, i, a més, si una mica està bastant millor que la temporada passada, aquest ha de ser l'any de Neymar, se suposa, es veu un barça millor, però és d'hora, estem a la jornada 3, tampoc cal fer massa sortida de la diferència amb el Madrid, el Madrid quan agafa la ratxa no el para ningú, ja veurem, la lliga és molt llarga, i de moment bé, de moment 3 jornades, el barça està bé. Jo ve que un barça més fresc, més alegre, amb els nous fitxatges, per exemple, m'agrada molt ràquitig, crec que és un fitxatge molt encertat, i que pot donar molt bon joc a l'equip, i, bueno, semblava que Matí ja venia discutit, però, de moment, bastant bé la feina del central francès. A mi m'agrada veure que sóc l'únic que crec, que sí que tot el que dieu és veritat, però tenim 9 punts, però en podríem tenir 5, i els dos partits dirien si han estat de 0-0. A veure, maneu, què vols dir per això? No, que els hem guanyat els dos per la mínima. Vull dir per la mínima? 2-0? No, 2-0 contra l'Atlètic. A Villarreal guanyem, o sigui, inextremis. I l'altre equip, també, intentant, vull dir que sí que és veritat que és molt millor l'equip que el de l'any passat, però que no estem, o sigui que... com heu dit vosaltres, estan en construcció, i que tenim 9 punts, però en podríem tenir 5. Sí, on estan en construcció, a veure, és principal. A veure, en aquest sentit que podríem tenir 5, que és com deia el Pau, que va guanyar una 0 contra Villarreal, però va fer molts pals, i l'altre ja va guanyar 2-0, va haver-hi un gol mal anulat, i va haver-hi diverses jugades, que podien haver... Sí, 5-0 tranquil·lament. Sí, clarament. Jo no... Jo no he vist un altre fet, i el Vilvaonis va costar portaria, el primer partit que era ells, tampoc van arribar, l'únic al Villarreal, és a dir, el Barça està molt solitant defensa, l'any passat no ho estava tant. Jo crec que l'aigua, el mes d'abril, hi ha campions. A Europa ja veurem l'aigua, aquest any. Molt bé, posem el primer equip per jugar contra el Madrid i l'Espanyol, per guanyar còmodament. I la resta... La resta ho fa, sí. També és que ha guanyat la segona divisió. Potser deu... Capades que jugar molt bé són segons molt bons. I amb Sant Pere, d'Adama, té un bon equip, té un bon equip. Capades que tornar al primer equip, jo crec que hi ha jugadors que encara s'haurien de fer mirar, com, per exemple, a Piqué. Jo no sé exactament quin són els motius d'aquest avassar rendiment, però jo crec que físicament Piqué no està avalçada. És a dir, la velocitat que ha perdut, jo crec que l'ha portat fins a un punt que no és... no és suficient per ser central del Barça. De fet, davant del Barça, va haver-hi una carrera de Piqué. A Munyain. Qualsevol jugador li va girar la cadera a Munyain, a Piqué. Qualsevol atacant que entri pel costat de Piqué. Es tira una pilota llarga i ho té fàcil, però Piqué no corre. Tot i així, l'opció per suplir-lo continua sent Masquerano i no Bartra. No sé com ho veieu, si és que Bartra té algun problema... És que jo crec que aquestes alçades, Piqué, tinc dubtes de si és central titular en els esquemes de Lluís Enrique. Jo de fet crec que no. Jo crec que Mascherano o Matias son els... perquè Mascherano és un jugador que li agrada molt a Lluís Enrique, sempre ho ha demostrat i l'ha considerat el comodí del Barça. Jo crec que el veurem més a la defensa, però perquè els problemes estan més a la defensa. És que crec que els problemes de la defensa els podem haver ajornat, però... El dia que sigui un partit... Si era el central titular, som Masquerano i Matias, diríem que el Barça no té defensa per anys, tampoc. Per anys, no, però com a mínim per aquesta temporada sí, perquè a mi el Matias m'agrada molt. Sí, però n'hauríem de tenir per aquesta i per la caber, perquè no podem fitxar la temporada de caber. Bueno, sempre vols dir anar al filial, però... Confiar amb els del filial, el que vas que són les últimes èpoques... El filial no és confiar amb ell. Bueno, no és confiar amb ell. Si no es confia amb Barça, com es confia amb els de sota. És complicat, això. Jo és que el tema Barça crec que és un... Han passat aquí a quatre entrenadors. Des de Guardiola fins ara han passat quatre entrenadors i cap a confiar, realment, en Barça. Jo no sé si hi ha un tema aquí que ens amaguen, que no hi ha d'agradar al públic, que potser una forma de ser, que no hi agrada en els entrenadors, no ho sé, però no és normal, perquè quan ha jugat, jo crec que no ho ha fet tan malament. Potser hi ha realment coses que els tècnics sí que veuen, i que nosaltres no veiem. En Bartra, perquè... Seria un cas bastant semblant amb l'Ogen, que també tot l'afís s'estava molt a favor, però si van passar molts entrenadors i tots el n'ha vencedint, o no el volien, és que algú se'ns escapa, perquè jo a Ogen també és un jugador que algú se'ns escapa... Home, Vosen, jo crec que ja han anat passant per diversos equips... Sí, no, no és el que hem passat. No és el que hem passat. Però quan estava aquí, és com en Bartra, que dius que és raro que passin diversos entrenadors i sempre els sedegin, no els volen dir... Però en canvi va a la selecció, Bartra. Això tampoc s'ha acabat d'entendre. I va a ser titular, no, crec, amb la selecció. També jugava, sí, quan va, jugava. El que sí que és cert, que corratgeixo, i dic que últimament no s'ha posat per filial, potser Martí no va ser el millor exemple, però el que sí que ho està fent, per tant, aquesta excusa ja no val, diguem. En canvi, amb els altres jugadors que està apostant, ja veurem, és aviat per dir-ho, però munir, per exemple, a mi em sembla un bon jugador. A més a més, sempre està on va la jugada. Ara t'has trobat ja està. Sí, sí, exacte. Em sembla un jugador d'aquests que té un factor per saber-ho ser situada on ha d'estar. De fet, ahir va veure el Patrick Barça, ahir, perquè el Torquemada va fer un anàlisi de gestió... Bon fitxat, Torquemada, Patrick Barça, aquesta temporada, com a dada, va fer un anàlisi de gestió dels moviments que fa a munir, i sempre està disponible pels passadors del mig del camp, per trobar espais davant. Doncs mira, coincideix en el Torquemada, molt d'escoltat. Sí, segur, segur. I no deia que això, que el munir és una mina, una mina pels que estan al mig del camp, perquè sempre troba espais, sempre està oferint, sempre llegeix bé la jugada al límit del forat de joc. Una passada, crec, que va ser de Messi, que els jugadors de l'Àtletic de Vilvaur no va llegir a temps, i quan els jugadors de l'Àtletic, els defensors de l'Àtletic, es van adonar que aquella era una passada perillosa, muniria estar en la pilota dels peus. És a dir, és més ràpid que el resta... Sí, el que passa és que la munir... Bé, és evident que és molt jove, encara li falta molt, i la diferència entre ell i un gran crac, com Neymar, és que les oportunitats que té marca vol, que això és pel que s'ha pagat en Neymar, i perquè és un crac, perquè a mi m'agradaria parlar, més ja que tenim el pau aquí, que no m'escolten, i m'agradaria fer una mica de... Com està en aquesta segona temporada, que de moment el partit que ha de fer l'altre dia contra el Vilvaur va resoldre fantàsticament bé. Li preguntem el pau per Neymar. Sí, clar. Tu com es venia a Río, no jugava als santos aquell dia, de Neymar? No sé. Jo sé que molts nois joves portaven la crexta de Neymar. És un tros de jugador. És un tros de jugador, i és el nostre futur, i l'hem de cuidar bé. I no ens hem d'aguyapar la imatge que passa, sí que s'ha d'integrar molt més, perquè no pot ser que encara no parli una pava espanyol, és lamentable, però és un tio que és molt bo, és molt bo, i és espectacular. El que passa és que el sé, si tu dirà, jo fa anys, que el vaig veure per fer-ne cop. Per exemple, la temporada passada, Neymar, va acabar d'ajustar-se al que esperàvem d'aquí. Aquesta temporada passada? La temporada passada va ser complicada per tots els jugadors. No es pot fer servir la temporada passada, perquè aquí va rendir la temporada passada. Si parlem de Neymar, està molt bé critiquem-lo, perquè costa molt, parlem també de Messi, el rendiment que va tenir. I tot i això. I tot i això. Tot i això, tot i que Neymar no va tindre el seu any, sí que és cert que va marcar gols importants contra el Madrid i contra l'Etí de Madrid sense ser el seu any. La Supercopa es guanya molt gol de Neymar, perquè el Madrid va marcar gols importants. En quarts de final de la Champions, t'ho diuen que ens van eliminar, crec que també va marcar Neymar. És el que s'oferia i se m'agava menys, potser, en aquells moments. Jo el que sí que crec sobre Neymar i els jugadors brasilers en general, que ja ho heu comentat aquí més d'un cop, tant quan va arribar Romàrio com Ronaldo, s'havien foguejat un any a Europa. Aquest ha estat l'any de fogueig a Europa de Neymar. De cap dels grans davances que hem tingut mai brasilers aquí, el primer any va ser molt bo, perquè s'han estat foguejant un... Però el Dinyo va fer un primer any. Però també es va foguejar un primer... Ronaldo només va fer un i va ser estalada. Però es van foguejar en aquells menors i van arribar aquí. És el primer que arribi aquí sense haver-se foguejat a cap altra equip a Europa. Llavors el primer any li has de donar com de marge, perquè no s'ha foguejat en cap equip menor a Europa. Jo sempre he dit això per defensar-lo del seu primer any. I també estem parlant que si Neymar fote el gol del 2 a 2 a la final de la Copa l'últim minut, o si Neymar hauria estat un dels grans al·ladors de la temporada. De l'any passat, tot depèn de petites coles, Neymar fica el gol del 2 a 2 contra el Madrid, i el Barça ho veig complicat, però guanya la prova contra el Madrid a la Copa del Rey, i encara diu... Una pilota al pal d'en València. I dius, encara gràcies a ser una Copa del Rey, no serà la temporada, però... Teniu la sensació que aquesta serà la temporada de Neymar, o no? Sí, de moment ha sortit, i va tocar dos pilotes i les dos van anar dins. No es pot començar millor. Però salve deure bé el Gampers, salve deures en bones sensacions... I això que surt d'una legió greu a l'esquena. Vull dir que d'aquí al mes de febrer, per exemple, pot anar millor encara. Jo a vegades trobo a faltar una mica a Neymar, que encara hi més els defenses en velocitat, que intenti fer córrer la pilota i córrer darrere la pilota, perquè crec que és un jugador molt ràpid per fer això, i amb habilitat de sobres. I moltes vegades, no sé, potser li agrada contemporitzar el partit quan... No ho sé, a vegades crec que hauria de provar més a l'Ukontraú. És una sensació que tinc, és poc particada, en aquest sentit. Vols ocupar-ho? Jo ho he dit, jo crec que... Jo espero molt. Creus que aquesta temporada, ja no sé si només ho escoltis. Sí, creus que aquesta temporada sol la temporada de Neymar? Jo crec que sí, crec que sí. Espero, i a més a més, si segueixes l'entendiment amb Messi, com aquest primer partit, la cosa pinta bé. Per cert, tema portaria, perquè tenim el Claudio Bravo, que de moment està sentitular. La portaria, ara. Claudio Bravo... Va estar adonant, no? Sí, sí, clar. Clar, és que el Pao no té... No té auriculars. Si no el Pao, no pot participar, però... Sí, això l'estic escoltant. No entenc el que diu el Jordi. No, però el tema portaria, que ho sembla, Claudio Bravo, tampoc no és que hagi fet grans intervencions, però tampoc no ha desentonat cosa que ja és molt d'agrair, no? Home, va tenir poca feina. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Per exemple, la va tocar amb el Pau una vegada, o un parell de vegades, i a mi em va donar més seguretat que pinto. Això d'entrada, això te'l comença, ja. Teva estantabilitat en el desplaçament amb els peus, a Claudio Bravo, fa passades de certa dificultat, i jo crec que en aquest sentit és un bon porté pel Barça. Sí, és un porté contestat. No és un bon porté, és un bon porté de l'aigua espanyola. Veurem quina és la llarga dels anys, quina és el seu rol. Jo crec que el futur porté del Barça ha de ser testegen, a la llarga. Jo crec que se l'ha d'anar introduint poc a poc en el joc del futbol. Del Barça veurem si testegen aquesta temporada, juguen alguns partits, ja sigui a la Champions o a la Copa del Rey, jo tinc aquest dubte, a veure si la Champions optarà també per Bravo. I veurem. Jo amb el tema portés, jo vaig comentar quan Valdez va dir en el seu moment que ho deixava, que retirava, i es va engegar a tot l'organograma del club buscant qui era el porté per Filbarça, ningú ens va dir que Bravo era el porté per Filbarça, ens va dir que el per Filbarça era testegen, fins que arriba a Lluís Enrique i diu que algo ha visto en testegen, que igual li fa por, té el síndrome aquell que vam tenir íntegament amb Dutruel, o a men qui deia que ens passarà amb aquest porté, que no agafarà bé, i prefereix portar algú, com heu dit, contrastat a la primera divisió espanyola, i que pot fer-ho bé. La meva opinió és que segurament testegen i tenia a Felip, no, perdó, ara m'ha vingut Felip, que havia estat al Barça abans, però m'ha vingut el nom, i tenim Massip de segon, com en el seu moment es va fer entre Rina o Valdez, i crec que haguessin anat bé, haguessin estalviat 12 millors, però no va estar fent malament Bravo, tampoc li han jutjat molt, però no desantona de moment. Jo crec que per a la seva joventut, per la poca, tampoc és cosa dels 21 anys donar-li tota la pressió, i si la caga el primer dia sent com és l'apició del Barça, i ara em cagara perquè... Valdez va entrar si d'un dia per un altre. Està lesionat, per tant, no es pot fer... Estan tirant hipòtesis a l'aire, és a dir, no sabem què hagués passat, només hi havia un porter i ha començat ell, i ja sabem que el porter, precisament, no és un lloc que es canvia d'aire, veurem dimecres si li dona l'oportunitat contra un equip que difícilment atacarà, o no, però el debat ha tingut la mala sort d'arribar i lesionar-se, i per tant ha perdut el lloc. Deien que... Deien que es podia frenar una mica la progressió de Teres Tegen si Claudio Brabo té moviment, dos o tres anys, a molt bon nivell encara, tot i si un porter debatara, que es podia frenar una mica la progressió de Teres Tegen, el seu porter jo va de 21-22 anys. Què no opineu vosaltres? Serà bo per ell començar la banqueta una o dues temporades, potser o hauria de jugar allà? Jo per el passat de Teres Tegen, una temporada intensiva, el seu equip anava molt malament, arriba es posa un partit a jugar i salva el seu equip de categoria de la primera divisió de la Bundesliga. Jo crec que en el Barça ha d'anar a poc a poc jugant. Jo no sé si per això de com feia l'any passat al Madrid, de dividir-los i jugar-ho en la Copa, és complicat això en el món, i sobretot en les equips grans. No crec que posi un porter per la Copa, un per la Champions, que els porters anar-los fent entrar a poc a poc és més complicat, que els porters juguen el que juguen, i l'altre està la banqueta. A més, llavors, si es fes això de dividir-los, Massip ja oblidem-nos, li passarà com tant i tant els tercer porters del Barça que se n'han d'anar, perquè Massip no tenia mala planta. Jo crec que aquests tres porters hi haurà algun que... Que s'anirà l'encreure. Potser se'n va l'encreure. Si no es pot tenir transport, és una rotana. Potser sí que aquest any estigui bravo, i crec que si l'any que ve Massip, i que si l'any que ve Testegen no juga amb el Barça, ja comencem a anar malament de la porteria. Jo crec que és probable això que bravo, perquè ja va dir que no seria suplent de ningú, bravo, acabi marxant al cap d'una temporada, si testegen poc a poc es va introduint a la porteria, i aleshores l'estigui Testegen i Massip una temporada amb el Barça, hem de passar a parlar amb el Rafacano, de l'Espanyol, ara el truquem, de totes formes, deixem-me fer una pinzallada, perquè si no no tindrem temps de parlar del Madrid, no sé com a colers, veiem des de distància, fregant-nos les mans, una mica. Si podem connectar a passar el tema a Madrid parlant també dels porters, em sembla bastant increïble el que ha fet el Real Madrid aquest estiu amb els porters, perquè a Castilles ja pràcticament l'havien deixat en un segon pla, l'havien posat a Diego López, que no estava fent malament, i ara fan fora Diego López, porten una altra porteka i l'ornaves, tornes a ser Castilles titular, no ho entenc, i jo no entenc exactament què és el que ha fet el Madrid. En general, la política de fitxatges del Madrid, perquè ara sembla ser que s'hagi encarregat l'equip que guanyarà la Champions, és perquè ho ha fet molt bé durant la temporada, el que has de fer és no fer massa canvis, perquè se suposa que és un equip guanyador. Si tu treus fora, un jugador com Di Maria que havia sigut clau per guanyar la Champions, jo sempre creu que contra el Barça és el que millor juga, Di Maria sempre és el que més paria ens fa. Després treus a Diego López, que havia sigut el porté a la Lliga, i la Champions era el que sí, però tampoc ve d'aquí. I ho havia fet molt bé a la Lliga, i a la Lliga també ho ha fet molt bé. Però també hi haurà carrades... A la Champions relacionades. Crec que han fet el buscant a mi el Xavi Alonso, també l'ha fet fora. Clar, sí, que és molt més... En tindria de ser més bo però és molt més jove, i no té l'experiència que tenia el Xavi Alonso al mig del camp. Hi ha la sensació que els jugadors que s'han quedat ara són jugadors que no són els que curren, no són els que treballen al mig del camp, perquè els que han marxat són els que donaven una mica els passes, que estaven allà treballant al mig del camp. En canvi, ara, sembla que s'han quedat els jugadors estrellistes, que volen rebrar la pilota i ells faran la jugada per Marcagó. En tres fins i tot a Morata, que s'ha competit amb Benzema i amb posat a Chicharito. És una mica la política del Madrid, dels cromos, que ha fet els jugadors de la Mundial, els Hamis, perquè havia fet el món, que tampoc havia fet l'altre món. Vull dir, això és de portar cromos... Sembla que aquesta política de fitxatges li hagi explotat una mica la cara a Florentino Pérez. Pau, ja sé que no m'escoltes, però jo et parlo igual. Què opines del Madrid? Què en sembla? Què opines del Madrid? Que s'han equivocat venent a Di María i a Xavier L'Onso, que tenen un problema molt gran, i que aquest any... la iga no crec que puguin fer gaire, ni anar a Europa a revalidar, però no està descompensat. És la paraula. Cros no és el mateix fill de Xavier L'Onso. Hamis és molt bo. Sí que ha fet només un món diàleg, però és un tros de jugador. Cros també és un tros de jugador, que és realment la soviza reta per fotre-li dos bufetades com el van deixar escapar, perquè són tros de fitxatge, però no hi ha equilibri. Són molt bons atacant, però el darrere patiran, patiran, i encara segueix jugant arveloa, que no s'entén. És a l'Inva a les Castanyes, i Marcelo mai ha estat de la meva abusió, i Sergio Ramos és l'únic que aguanta una mica al darrere, però al mig del camp que tenen, i araament li no compta per res, que dirà estar lesionat, i estan tot en un programa... O panorama, o un programa... Posa el seu lloc, no sé, a Iniesta, o a... o a Pedro Guanyi, és que no és la seva posició i no rascaran. En fi, fent d'aquí el tema Madrid, que va per l'Espanyol. Bé, doncs tenim el Rafa Can, el telèfon. Rafa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, molt bé. Estic content de saludar-te una setmana més. Tu, com a pericot, no sé si estàs tan content, com nosaltres, de saludar-te tu, una setmana més. No sé si m'explico. No estic content, el que passa és que la setmana passada aguantava, que a veure, són tres jornades, que tampoc es pot dir res. A veure, aquí l'Espanyol va perdre contra el València. Com tal València? La setmana ha fet un punt. Ho ha solit un punt de nou, i tampoc no ha començat de la millor manera possible, a partir-ho finament, a l'Espanyol. El partit d'ahir va ser també un comú de les propòsits, perquè entre aquests closures es va anul·lar un gol, que jo crec que es posaria al partit, perquè no era fora del joc de Sergio García. No va ser, estava en línia totalment. I que després va compensar la segona part de l'Espanyol, que no va tenir cap referència al resultat. Jo crec que amb això, i la poca contundència en defensa, perquè el primer gol de València, el de Piati, és una rara bastia de la defensa, que el que va ser és massa, i deixa el davanter tirar a plaer. I la poca contundència també a l'acac, perquè fins que no va sortir de la segona part Caicedo, gairebé no va veure ocasions de gol. No vam tirar a portar-hi. Incluso em sembla que no recordo malament que Caicedo tampoc patia cap vegada a portar-hi. Bueno, no sé. Resaltar-hi una mica veig tocat, eh? No, però no, positivament parlant a la primera part, de la estrella, no. Veig amb els amis una mica... No, no cal que ploris, però... A veure, jo com que... La vera reflexió és, l'Espanyol sempre fa una volta dolenta i l'altra molt bona, o una volta dolenta i l'altra bona. Aquesta any ja sabem que la dolenta ja és ara. El problema serà que si la segona... El dia que no arribarà a la volta bona. El problema és que sempre té la primera volta bona i la dolenta, i com que fa genera al darrere, és més complicat. És el que tenen els equips del tercer, el que està a la cua, el cuè, és el que té, no som al Barça ni al Madrid. Ara em veig el desplegat a pena, no? Sí, mira el pàdrico. En principi teníeu aquí... Teniu fitxatges que es deien que han de resultar el que seria donar temps a Sergio, que espero que li donin, perquè una quarta de rota o una tercera de rota seguida, creus que faria parir el projecte o això fins a anar del nostre auto? Jo estic convençut que no es toca fins a l'altre. Estic claríssim. Jo vaig veure el partit sencer i et dic una cosa que jo, a la primera part, amb el València, amb tot el que té el València, que el València és un equip, està darrere al Barça, a dos punts del Barça. Era un partit difícil. Està a dos punts, però estem a la jornada de tres, també. Ja estem dient de l'Espanyol, que a la jornada tres porta un punt, que és l'Espanyol. El Madrid porta tres. Estem a dos punts del Madrid. I el de Quick Club també porta tres. El dia real porta quatre punts. La clasificació és un punt de la salvació. Jo no sé si ara dic que estar després del Madrid és un console, sincerament. No, no, no. No, però estic dient que estem a les esclares de tres. La setmana que ve, el dia 20 de setembre, juguem amb el Málaga, que està amb quatre punts. Aquests quatre punts els han aconseguit per un empat zero a zero, amb el Llavan, i un gol amb l'Atlètic Club a casa. Un gol, si porta un gol, i té quatre punts, amb un gol. I tres partits. I el que jo he marcat és dos gols, i han sigut menys de... Per tant, el missatge que hi ha en si es fa per això que ens escolti és calma i prudència, no? Calma i prudència perquè jo repapèixo perquè no he vingut. A la primera part, després del gol, vaig veure, a cinc minuts o dos minuts després del gol, vaig veure una circulació de pilota dins del camp de la València, Bastant bona, o sigui, ràpideta, el toc, el toc. Jo crec que és un equip que està en construcció i que es veu en cosetes. Per exemple, el Tandel, Sevilla, Víctor Sánchez bastant molt bé, van jugar molt bé en paral·lel. I, bueno, a veure, jo és que a Felipeda y Cero no li donen el cap. No sé, si un tio que estava jubilat ja a l'Algiasira, esports... Mali, van tirar a fer una gran temporada i jo crec que és un jugador que ha de fer... Vinga, vinga, va, va, va, va, va. Va, a final de temporada. A una lliga dels Emirats Seraps fa... Però la millor temporada de Caicedo va ser aquí a la lliua espanyola amb el Llavan. Sí, amb el Malaga. La millor va ser a Llavan. L'any de Llavan... L'any de Llavan va ser... Va fer una temporada amb 13 goals. Ja, però ja es va ser molt... Va veure una oportunitat de jugada que estava entrant. No està tan bé, eh, aquest home? Té 31 goals, com a molt. Bueno, però és igual, però va veure una oportunitat de goal. Entre dos defenses, si el tio va intentar passar entre dos defenses, quan tenia la possibilitat de xutar directament, va estar dintre de l'àrea, gran, i, bueno, doncs... Si no t'hi hagués cap vegada a portar, ja tireu-la. Intenteu, perquè el millor és donar la volta o una empata a València, perquè entra la rada del Liniers, del tio Calavera, de los Gómez. I aquest gol de Caicero que podia seguir un gol. I jo què sé, i, bueno, i el gol de Panal, doncs el millor, però se la pigue. Masses coses, eh? Sí, sí, sí. Per empatar masses coses. Rafa, ho hem deixat aquí, que no tenim més temps, ja és com va això. Aquestes setmanes vaig tenir una feina de calenta, ja està, i això acabo, va bé? Perdona, que vas tenir una setmana calenta? No, una frena i una calenta. Vale, vale. No, no, no, no, no, no, no. Ves que vas tenir una setmana calenta. No sé, no sé, no sé. Si és així, deixi-li més temps. El panal de futbol. Per què ho diu això? Perquè en la divisió B, en el grup 3, l'Espanyol B es va afrontar a Cornellà, equip castan, ganyat, etcètera. Té l'Espanyol B, quin el tocó, eh? Són leaders, i segona B, però cabrum. Sí, però que això no ho deixa, eh? L'Espanyol B ja es massa. Estem a 10 punts, eh, quan ha passat ja 5 jorrales, i no errors, eh? Tentem de fer de l'Espanyol B, ara, no? Sí, sí, empatant-se amb el Valorona, i, bueno, i la setmana que ve segurament que s'han tres punts més, perquè s'enfrutem amb el cuber, el Villarreal... De tu, doncs. Potser que juguin a Cornellà al Prat, potser. El Villasped, que et passo al... El Pau Ramírez, el tenim aquí a Terzullet, vol parlar. Aquest microfone que no l'hem provat, però bueno... Espera, hauràs de parlar amb el microfone de l'Edo, sí, per aquest sentit. És una curiosa de l'Espanyol B, perquè pot ser que acabi primer, o entre els quatre primers, jugui la 100 i la aconsegueixi, i no podrà pujar segona, perquè el primer equip baixarà segona. Per tant, és a dir, és a màxim. Bueno, a veure... La veritat és la que hi és, no? Bueno, adéu, adéu, adéu, adéu. Rafa, bona tarda, adéu, adéu, adéu, sí, adéu, guapo, que vagi bé. Doncs, el Rafa, que ja el tenim aquí, i nosaltres que acabem ja la tertúlia esportiva. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a la penya del Morro. Disenoples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local, i és a Greïlsí, a Greïlsí, aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Doncs, com comentàvem, cada setmana acabarem la tertúlia esportiva, perquè estaria parlada al Barça, al Madrid, al Espanol, però també hem de saber què passa al nostre voltant més immediat, i això ens oferirà l'Aitor Companyon del programa Juguem a Casa d'Esports Local d'aquí de Sant Just, que s'amet justament avui, després de l'informatiu, i després de dos quarts de 8 cada dilluns. Ai, Tor, et vaig demanar que ens expliquessis una mica més, mira, tens el Sergi Pón, que a alguns anys també ha estat a la Vall d'Avers fent la secció d'Esports, com estan els equips, no?, en futbol, els dos clubs que tenim aquí, Sant Just, amb basquet, toquet, una mica com està la situació, i com comencem la temporada els equips de Sant Just, que tenim... que estan ara mateix, ja, a punt de... Ja han començat, algunes. Alguns ja han començat. Ara, abans d'entrar, mirava resultats de l'Atlètic i del Sant Just, parlant de futbol, Victòria dels dos, s'ha de comentar que l'Atlètic s'ha canviat de grup, no estan al mateix grup, que no hi haurà derbi, o no hi haurà derbi. Si ho sembla, doncs, comencem parlant del Sant Just. Vam poder parlar amb el Jaume, el seu capità, ens comenta que han intentat mantenir l'equip de la temporada passada, amb algunes incorporacions noves, per intentar repetir el que van aconseguir l'any passat, que va ser jugar la promoció d'ascents, que van perdre contra la llevant de les planes. Finalment no van poder pujar de categoria, per tant, com a mínim, tornar a fer la promoció d'ascents. Sí, és l'objectiu. Per això s'han reforçat una mica, el bloc segueix en el mateix, l'entrenador el mateix, segueix en el mateix grup, en principi... O sigui, no ha passat com a Madrid, eh? No, no, no. Han desfet l'equip. No sembla que sigui això. Bastant igual. Això, per què fa el Sant Just? I l'Atlètic, com el... Aquest l'Atlètic no va arribar a fer la promoció d'ascents. L'Atlètic va començar l'any passat, per aquestes tates, molt bé. Incluso arriben a ser líder del seu grup. El que passa és que una sèrie de lesions i un canvi d'entrenador, i, bueno, problemes en general, doncs l'equip va anar baixant i baixant, i al final va acabar fins i tot, a mitja taula, sense cap opció a les últimes jornades. Ens comenten que tenen NouMister i que estan molt a gust amb ell. Està creant molt bona cohesió, molt bon esperit de grup. És un grup nou, com ja hem dit, l'Atlètic s'ha canviat de grup, però està jugant el grup del Vallès. És un grup nou que no coneixeu gaire, però que, bueno, així coneixen, per dir-ho d'alguna manera, no bas zones i nous equips de futbol. Deixem preguntar-li al Pau Ramirez, que va començar aquí quan hem comentat l'esport local, que, clar, en aquella època no hi havia dos equips de futbol. Pau, a Sant Jordi. Ni pràcticament internet ni els mòbils per mirar aquí. ¿T'has vist com està fent les accions d'esport local? Estan parlant de fa 15 anys, tranquil·lament. 14, jo crec que 14, sí, 14 anys. Jo me'n recordo que imprimíem... No, per fa que arribaven els resultats del camp de setmana. Sí, que ens enviàvem, però l'internet era... No, que internet. En impossible. Teníem un guió, el que imprimia. Era el snor que hi havia, la serpiente, aquella, i encara per jugar. A Valloros podia fer-la tot això. Mira, ara, amb el mòbil tens... Però, clar, quan fèiem l'esport local fa 15 anys, Pau, jo recordo que hi havia fulls i fulls de totes les classificacions. Hi havia un emburro fins al camp de futbol per preguntar-nos. No, hi havia el telèfon, el telèfon existia. Podies trucar, ens passaven els resultats, costava tenir-los tots, encara no entenés per què, però el dels dos equips... Això és un clàssic, no? Encara us passa, o no? Perquè els resultats del jugament a casa, com els aconsegueu? A les pàgines web de la Federació Catalana de Futbol, en el cas dels dos equips de futbol, i la Federació Catalana de Ambol, de Bàsquet... Perquè abans es trucava als elegats dels clubs, no? L'únic que ho penjava els 11 era el Bàsquet. La Federació Catalana de Bàsquet, i no sempre, no sempre, era la primera. Ambol també es penjava, però el futbol... Abans s'havia de trucar a tots els clubs, futbol, ukei, volei... I sempre hi havia el futbol-sala, que teníem el president aquí. Quan era el president, el resultat. Sí, però a quina època... Carles Hernández va ser president del futbol-sala, eh? Ja no ho és? El món ja no és el que era. Sí, Carles Hernández era el president del futbol-sala. Ramon López, ja no és el calde de Sant Juste, que ho sapig. No, aquí arribava, però allò d'allò segur, i Carles Hernández... Sí, però fa molts anys que Carles Hernández ja no és el president del futbol-sala. En fi, i tornem repassant una mica més els equips com estan. Doncs acabo amb l'Atlètics. Molt bona pre-temporada, guanyen 4 dels 5 partits, i l'objectiu és pujar de categòria. Sí, pujar de categòria. Com puja la setmana catalana? És un objectiu més arriscat. Tu caldràs seguir de l'any passat? Pel que em diuen, l'equip s'ha reforçat bé, seren el mateix grup, amb algun reforç que el fa encara un conjunt més competitiu, però el que no volen que passi és com l'any passat. Tenen un entrenador que ve dels pajaritors de Sant Feliu, que es veu que és un entrenador recte, que els fa currar, els fa anar a toc de pit, o per si dir-ho. Amb disciplina i treball, el que volen és acabar pujant. Jo volia preguntar, el canvi de grup ha estat motivat per l'Atlètic Sant Just, però per quin motiu? No volien estar al grup de l'Ebregat? No volien estar al grup de l'Ebregat? No volien estar al grup de l'Ebregat, perquè no els agrada ser paraules textuals. No volem ser els tontos de la categòria quan anem a jugar a camps de Corneïa i Hospitalet, perquè juguen contra gent molt veterana. Ells són gent de 20 i pocs anys. I el grup és una mica marrullero, per així dir-ho. Ah, sí? Estaven cansats i van dir, bueno, ens canviem. D'aquestes categories ja passes, oi? Que a vegades, també, les carencies tècniques supleixen per entrar a les fortes, joc dur, clar... És que el veia seguir tan poc... Per la província de l'Empordà, o... Clar, clar, ara te n'ha va dir. Justament, el Jean González, capità de l'Atlètic, ens passava ara, pel WhatsApp, una notícia que, en el seu grup, un entrenador de, crec que era el Castell-Visbal, ha estat apallissat per jugadors d'un altre equip. És que l'Aquíes també... I ha acabat a l'hospital, eh? És que més al lloc de comarques, jo crec que ja és el... el propi esport, el futbol, que atrau molt... El tipus de gent que l'envolta. Jo crec que això no passa en altres esports, que, almenys, són igualment durs, però són més nobles. La MOL, que jo jugo, és un equip... És un esport dur, però mai... O sigui, no et passarà mai pel cap a anar... I t'esperen al carrer, per exemple. A qualsevol altre equip, és una cosa que mai ha passat. Em reodiuen que volen sortir ràpid de la tercera territorial i pujar a la tercera catalana i pujar cap a un, perquè ja... La sauna també et poden passar coses d'aquestes, eh? No tenim més temps, Aitor. Només hem pogut fer, avui, els dos equips de futbol, però, vaja, per la setmana que ve... Per la setmana que ve queda l'oquei, el bàsquet i l'envol. Doncs farem una mica de rapes com està tot. Si voleu una mica més de profunditat sobre l'esport local, avui, a dos quarts d'avui, amb tots els resultats de la jornada, de tots els clubs de Sant Just, el juguem a casa. Aquesta setmana encara no comencem. Comencem. Comencem. Comencem de cara a final setembre, a principis d'octubre. Perdona, jo era de dir que vull començar-ho. Bueno, però és publicitat i està bé. Que la gent estigui tenta. Però si la gent connecta, pensant que comenceu, comenceu. Això és per la proposta. Correcte. O sigui que a començaments d'octubre, eh? Començaments d'octubre. Farem l'apèndio del morro d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que participa i ha fet possible el programa, la Cristina Vargas, el Facebook i el Twitter, el Manel Ripoll a l'Espai d'Història de Sant Just. Manel, gràcies. Fem jornades completes als millons, ja saps. I ja que venim a fer la història ens hi quedem. També a l'Edu Rodrigues. Gràcies, la setmana que ve. L'Aitor, que vagi bé, bona tarda. Quina setmana que ve. Sergi Pon, que tu que fas tornes a Nova York, et veig aquí una setmana. És aquí una estona, eh? I el Pau Ramírez, que no m'escolta, però vaja que l'acomiado. I que també vagi bé. No sé quan, quan ja ve igual. Pau, que vagi bé. Que us ha parlat, Jordi Domenach. Us deixem ara amb les notícies de Sant Just. Adéu-siau. Bona tarda. Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just. Notícies. Adéu-siau. 2.830 alumnes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada amb vigor de la LOMC és una de les principals preocupacions de la regidoria d'ensenyament de l'Ajuntament de Sant Just. Tot i que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. Amb aquesta notícia obrimen Sant Just. Notícies. Adéu-siau. Adéu-siau. Després de setembre, amb titulars, destaquem altres qüestions de la jornada. Avui també arrenca el període de matriculació al servei local de català per als antics alumnes i demà pels nous. D'altra banda, aquesta tarda, comencen el curs des dels tallers de música de Sant Just. El curs dels ensenyaments s'imparteixen a les escoles. Demà comença el cicle Sant Just es forma. En concret, aquesta setmana s'impartirà l'Itinerari d'atenció al client. És un pla de formació continua per empreses, comersos i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%. I ràdio d'Esvern a Rencabuila, 31 nena temporada, la major part dels programes de l'emissora, comencen aquesta setmana. Hi ha pocs camis a la Greia, però l'actualitat, l'entretaniment de la música, seguiran sent els eixos principals de la ràdio als propers mesos. Bona tarda. 2.830 alumnes han començat avui el curs escolar. Sant Just, l'entrada amb vigor de la Lomse, la Llaibert, és una de les principals preocupacions de la regitoria d'ensenyament de l'Ajuntament. Tot i que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. Més d'un milió i mig d'alumnes comencen el curs 2014-2015. Sant Just, notícies. A Sant Just, 2.830 alumnes comencen les classes d'entraducació infantil, primària i secundària i comptant l'escola pública, privada i concertada. De fet, aquests més de 2.800 estudiants, 320 nens i nenes, són de l'escola concertada Madre Sacramento i 870 de la institució La Miranda. D'altra banda, l'escola Bressol Municipal Marrex ha cobert les 107 places que oferia. Aquest estiu, com sempre, s'han aprofitat les vacances de l'escola de Sant Just, i s'han aprofitat una sèrie de millores a les escoles de Sant Just, com ara a Montseny i a Canigó. Les ha detallat al Just a la Fusta el regidor d'educació de Sant Just, Lluís Montfort. L'escola Montseny. Hi havia una hora important a fer que era l'equació d'uns lavabos exteriors en el zona del pati d'educació infantil. Paradellament, s'han anat realitzant obres de manteniment, des de petites persianes, fins a algun tancament. I segurament, de cara a final d'any, podem actuar amb tancaments per l'aïllament tèrmic, perquè estalvíem que l'afecció l'efici s'enferran a l'escola Canigó, que s'escapa molt que l'afecció pels tancaments, que són antics. També s'han fet treballa de qüestió de la jardineria de l'Institut de Sant Just. L'activitat torna avui a la normalitat a les escoles de Sant Just, en un nou curs, el 2014-2015, que vindrà marcat per l'aplicació de l'Alomse, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa. El regidor d'educació de Sant Just, va fer una indicació per part de la Generalitat, per aplicar la llei. Tot i això, Lluís Montfort es mostra preocupat per com pot afectar la norma als consells escolars, que ara són òrgans de decisió dins la comunitat educativa. Sentim-lo. Sabeu que l'Alomse fa que els consells escolars passin de ser un òrgan decisori de la comunitat educativa, i passin de ser un òrgan consultiu. De manera que nosaltres estem molt pendents de quin és el paper que ens tocarà jugar a partir d'ara en els centres educatius. És molt important el fet que aquest òrgan perdi aquesta voluntat, aquest poder de decisió. Perquè tots els membres passen a ser purament informats del que passa en el centre. Des de l'Ajuntament de Sant Just, assegurem no haver rebut indicacions de la Generalitat per aplicar progressivament l'Alomse, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els consells escolars es regiran pel que disposa l'Eleg, la llei d'educació de Catalunya. Per tant, informacions contradictòries, que fan que el curs comenci amb perspectives onòmiques incertes de Sant Just. Per tot plegat, a mitjans d'octubre, l'advocat Ramon Plandiura conduirà un acte al municipi per parlar de les perspectives de l'Alomse i del futur de l'ensenyament. Sant Just, notícies. Pel que fa als reptes per aquest curs, segons Manfort, passen per seguir potenciant un dels xuxus bàsics de la regidoria d'educació, com és l'acompanyament a l'escolaritat. Per això que dins de l'estratègia que hem agafat a l'últim 3 anys no ha sigut aquesta estratègia d'acompanyament a l'escolaritat. Hem de treballar amb els centres educatius, que, malgrat, des del departament no s'acaba d'habilitar un espai formal per fer-ho, que estem treballant cols a cols amb els centres educatius, amb temes sectors escolars, amb temes de projectes de lectura, d'activitats educatives. Tot allò que els centres ens demanen i que enriqueixen la dinàmica educativa. Tenint en compte també les retallades en educació, un altre de les prioritats de la regidoria serà l'atenció a les famílies amb dificultats. Per cobrir aquestes necessitats, l'Ajuntament de Sant Jordi està consolidat als arrels mesos les comissions socials dels centres, que tenen com objectiu atendre aquestes dificultats. Lluís Montfort ha parlat de dos reptes més pel que fa a l'educació al municipi. Per una banda, tenim tot el que és el model d'orientació que hi ha enriquei professional pels nois i noies, suposo, que a partir de primer d'Esoiac, perquè hem de fer triar ja a tercer i quart, i per l'altra banda, generalitzar encara més tots aquells espais d'acompanyament a les famílies en el procés de criança dels seus nois i noies. Tenim l'espai nadó, l'espai familiar, molt més petits, aprenem plegats de 6, 12 i 12, 16. Tenim la Casal de Joves amb un tocador superpotent que també acompanya. Demà mateix se celebrarà la conferència neural del curs escolar 2014-2015, a càrrec de la doctora Silvia Carrasco Pons, vicerectora de l'Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en entropologia que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals de l'educació i s'hi impartirà demà a dos quarts de sis de la tarda a la vacuneta. I no deixem davant de l'inici del curs escolar, perquè va més enllà de les escoles de primària i secundària. Avui, per exemple, ha arrancat el període de matriculació al servei local de català per als antics alumnes i demà pels nous, i avui també comença el curs dels tallers de música de Sant Joan. Tots dos ensenyaments s'hi parteixen a l'equipament de les escoles. El servei local de català de Sant Joan començarà a finalzar aquest mes els seus cursos, però aquesta setmana ja es poden fer les primeres matriculacions. Avui és el torn dels antics alumnes i a partir de demà i fins al 24 de setembre serà el de les proves de colocació i inscripcions dels nous alumnes. S'ofereixen cursos inicials i bàsics atracats a persones que no tenen coneixements de català, cursos de consolidació de la llengua i de perfeccionament. En concret, els nivells són bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior, a més del grup de conversa elemental i del curs de reforç d'ortografia. Marta Mossack, responsable de l'escola de català, ha donat més detalls al Justa de la Fusta. Llavors, hi ha el bàsicó, o l'elemental, que seria el següent. Després hi ha els d'ortografia, no d'escriure. Una mica sempre hi ha de tot, però estan més basats uns a parlar i els altres també a escriure. Hi ha l'intermedi, suficiència, després el nivell d'E. I quan ja s'ha acabat tot això per gent que necessita reforç, tenim un curs de reforç d'ortografia. I també de grup de conversa. Les proves de colocació i les matrícules pels nous alumnes es faran entre demà i el 24 de setembre de 10 a 12 i de 5 a 7 de la tarda. Les classes començaran a partir del dia 29 de setembre, depenent del curs. Podeu demanar més informació trucant a l'escola de català al 9 3, 4 7 3, 44, 76, a l'Ajuntament al 9 3, 480, 48, 00 o consultant al web municipal sanjos.cat. Sanjos Notícies. I els tallers de música de Sanjos comencen la seva activitat avui mateix. Les novetats més destacades d'aquest any són que es crearà una aula de música folk i que s'amplia l'horari dels tallers obrinarà dos matins per setmana. El responsable dels tallers de música o la guima Joana ha parlat d'aquesta qüestió. El dissabte el dematí farem l'aula de folk i farem els instruments de música popular, l'agrar, la graia, tan bosc, també. I aleshores hem pensat, també, incluir el ukelele, que és un instrument que està de moda amb llruques de rock ara. Us haurem ukeleleviolí, també, i els instruments tradicionals, també el contrabaix i violí. Aquesta aula de música folk es farà els dissabtes al matí. Els tallers de música també obriran els dimecres al matí. Abans de música folk sopareixen altres ensenyaments musicals, com ara, guitarra, elèctrica, clàstica i flamenca, piano, baix electríc, contrabaix, bateria i percussió, saxo, clarinet, flop de travessera, violí, ukelele i banjo. També es pot estudiar can i tècnica.