#538 - La Penya del Morro del 16/9/2014

i una mica més endavant, entre cant, torníssim, horror, sentit, trinitat. El líder d'iniciativa Joan Herrera compromet el suport del seu grup a la política unitària a favor de la consulta del 9 de novembre. Herrera marca distàncies amb la resta de polítiques del govern i exigeix a Artur Masca la generalitat espersoni com a institució afectada en les causes obertes contra Jordi Pujol. El govern espanyol activa el pla per abortar la consulta. El ministre de Fets Exteriors, que és Juanel García Marga, i jo no descarta que es pugui suspendre l'autonomia de Catalunya. És la primera vegada que un ministre espanyol fa referència a aquest instrument recollit a la Constitució. Irene Arrigao qualifica demanar-se forta de to que el ministre verd vulgui enviar l'alta inspecció a les escoles catalanes per comprovar si apliquen l'alomce. Han declaracions a l'horacle de Catalunya Ràdio, la consellera d'ensenyament ha posat en dubte que el Ministeri d'Educació hagi rebut cap petició dels 6.000 euros per escolaritzar nens en castellà a Catalunya. Els Estats Units enviaran 3.000 soldats i equips sanitaris dels països africans afectats per la bola per lluitar contra aquesta epidèmia. Els primers efectius haurien d'estar operatius aquí a 15 dies. A les setmanes, el PP va tenir una informació. Tito l'esforç. I pel que fa a la previsió meteorològica tard, de cel mitjant noble, en general, el cap al tard arribarà enruixats i tempestes per ponent, que poden ser fortes a l'última hora i dematinada, localment amb cala marça o pedra. La resta del país també pot ploure de nit, tot i que en menor mesura, Avisem atenció a protecció civil activa per aquest vespre l'alerta del pla enuncat per la previsió de pluges intenses al Pirineu i Pre-Pirineu de Lleida. De cara a la nit seran generals, però perdran intensitat. De tota manera hi pot haver localment alguna tempesta forta. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. És una quarta molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, sí, sí, que estigui davant. Si pels uns els interessos de Sant Just. Sempre has fet a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu. Perquè ja veu esperança, no? Si es va bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les vots Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. És molt Just. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. 100% música relaxant. És molt Just. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. És molt Just. Ràdio d'Esper, 98.1, Ràdio d'Esper, 98.1. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Bona tarda, Sant Just, i gent de l'Estrenger, benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esper. Parla i un salut a Jordi Domènec, que és el dret i fes la set del vespre. Això és la penya del Morro. Bona tarda. Bona tarda, l'equip que fa possible, això, que esteu escoltant, la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook del programa. Bona tarda. Passa Cristina, m'han arribat unes veus. Ara m'ho comentaràs que... Què t'ha de fer por? És el que t'ha passat aquestes setmanes, que ha rebut un... Ah, ja fa temps que t'ha de passar. Ara m'ho expliques una cosa molt rara i un hòstia. Vas trobar una serpa a casa. Sí, una amiga, una amiga. Cada amiga tenia ben poc, eh? Ara parlarem, perquè avui, Andrea Bueno, del servei informatiu, és bona tarda. Bona tarda. Si us heu trobat alguna vegada alguna serp a casa vostra, aquí ja sent just, estem parlant de les cares, sobretot de la muntanya, de l'aball, no? Per exemple, a la planta Vell Solets. En fi, fem aquesta crida, si us voleu explicar el vostre cas, us ho podeu escriure al Facebook de la penya del Morro. Avui hi ha el programa, però tenim més qüestions sobre la taula, i és que a la primera hora parlarem amb la Cristina Aragai. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. La Cristina Aragai, que és una de les productores d'Anexa, ahir va estar darrere durant les últimes setmanes. De fet, de la gala Catalunya, Txec del Taló, que es va fer a l'Iceu de Barcelona, i avui parlarem amb ell, una gala que se met aquesta nit a Televisió de Catalunya. També tindrem l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs. A la segona hora, una especial de tocada més suena, Mini, que es grava aquí a Sant Justes Bern, aquí al Polígon, els platós que tenim, i el David Ávila, i va ser a la presentació, i farem una especial escoltant diferents protagonistes, com Manel Fuentes, dient que està molt content i molt orgullós d'haver començat a ràdio i de desveg. Posarem a Manel Fuentes parlant del seu l'origen de la comunicació. I també tindrem les coses del Roca, o, bueno, les uigins curioses del Jordi Roca. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i el minut del programa. Comencem, com sempre, posant-nos una mica el dia que ha passat avui, repassant el més comentat a Twitter. És que avui ha sigut Trending Topic d'EPG 2014, president Mas, Catalunya i també Margaio. Junqueras ha demanat avui el DPG, que és el DPG, que és el... Ha demanat entrar al govern per blindar la consulta, i la resposta ha estat que ja està blindada. El govern espanyol, per la seva part, no descarta suspendre l'autonomia de Catalunya i que no es celebra. En fi, esperen uns dies, molt moguts, amb el que fa en clau política catalana, i Cristina, com ha anat avui, la sessió del debat de política general al Parlament de Catalunya. Sí, doncs ha estat marcada per la sanificació de les posicions entrevertits, tan sols tres dies de l'aprovació de la llei de consultes, Esquerra, finalment, s'ha obert per entrar al govern i blindar-hi la consulta. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha valorat positivament l'oferta, però de moment no ha dit res. Clar, ha vendat d'aclarar que la consulta ja està blindada i ha recordat la negativa d'Esquerra, de fa més d'un any per entrar al govern, mas ha dit que, quan acabi el debat, en parlaran. Per la seva banda, els socialistes han manifestat la seva voluntat de col·laborar amb Xenfà en l'aviat del diàleg, això sí, i els populars, la Melitia Santet, que, en el capdavant, han recorregut a la Maroteca per recordar-me's les seves paraules sobre que l'independentisme era una opció frustrant. A 54 dies, per la consulta i davant la possibilitat que es convoqui al referèndum, el govern espanyol i administrat de fesos extrengers, José Manuel García Margallo, ha dit que el govern utilitzarà tots els mitjans que estiguin a la seva mà, inclosa la suspensió de l'autonomia per tal de que no se celebre aquesta consulta. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, la Bioriol diu president Mas, destrossant a la Sánchez que amarga i deixant en evidència la falta de qualitat de la democràcia espanyola. Un altre comentari ens el fa el Xavier Rius, en referència a la resposta d'Artur Mas a Junqueras, que ha recordat que les enquestes els donen com a favorits, diu un mas record de Junqueras que hi ha altres majories a la cambra, amb el hashtag David de Política General, 2014, i a Pagèixer, Zasca. I també Agressonet Bor, que diu molt més amb en Nassador que a Margallo, ho són les masses informes de pasta blanca que se li formen a la comissura dels llavis quan brama. Oh! En fi, dit això, passem ara cap a les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Buenau. Ho he dit la lletra de la cançó, eh? Vinga. Les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Buenau Sí. Està ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Comencem avui, Andrea, si et sembla parlant de l'escola Canigó i també de l'Institut de Sant Just d'Esvern, que defensen el paper dels consells d'escolars. Ahir ja sabeu que va començar el curs 2014-2015, amb normalitat aquí a Sant Just, com a mínim, amb la tornada de classe de quasi bé 3.000 alumnes, però amb l'atenció posada en com afectarà l'OMSE a l'activitat dels centres educatius. Amb l'informació de tot plegat, Andrea Buenau. Doncs l'OMSE, precisament, és una de les principals preocupacions per a la regidoria d'ensenyament d'aquí de Sant Just. Té, entre altres, coses per a la degradació del paper que juguen els consells escolars dins dels centres, que passarien a ser, simplement, no serien hòrgans de participació, com ho sonarà. Una preocupació que precisament destacava ahir Lluís Manfort, el regidor d'educació de Sant Just, des de l'escola Canigó i des de l'Institut de Sant Just, els seus directors, a Lluís Sala i Jesús Margarit, respectivament, han defensat el paper que juguen els consells escolars. De fet, a Lluís Sala, per exemple, director de l'escola Canigó, ha dit que demomera... Canigó, l'OMSE? Exacte, sí. Perfecte, sobretot. No, consells, perdona. Perdona, consells, consells, consells. És el director que segueixi escoltant el consell. Canigó, Canigó. Ah, és un institut. Perdona, sembla que... També és interessant, és una del·lusió de Jesús Margarit. Hi ha un altre aspecte que potser es podria modificar, però que per part de l'escola nostra, el Canigó segur que no serà així, és el paper del consell escolar, que per mi continuarà sent un organ de participació, efectivament, dels pares i professors, de decisions, per tant, continuarem, independentment del que es digui, amb la mateixa filosofia que hem tingut fins ara. Desobediència? Desobediència civil? És el que estava pensant. Clar, no, no, pregunto. Fa pinta. Sí, sí. El regidor, Lluís Manfort, regidor d'educació, ell, a dir, que alguna vegada, desobediència civil, no? O va dir, esplugues televisió, em sembla, o...? Això diria que sí. El dia de la diada. El dia de la diada, a declaracions, esplugues televisió, va comentar alguna cosa relativa, però justament a l'OMSE. No, justament amb la consulta. Justament amb la consulta. Sí, si eren declaracions que es van fer després de la diada. Ara aquí ens arribarà desobediència civil a tot arreu, no? Tenim l'OMSE, i després tenim el tema del que deia el govern sobre la consulta, el govern espanyol. Bé, alguna cosa més sobre aquest inici de curs? Precisament el regidor Lluís Manfort ha dit que l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar l'OMSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs per a tot el govern català, que ha dictat que els consells escolars es regiran pel que disposa a l'ELEC, que és la llei d'educació de Catalunya, i de moment no l'OMSE. Molt bé, doncs he dit això, que recorda que el banc de sang i teixits torna a ser en just. Aquest xoroll és el que va fer la Serp, no? La Serp que es va trobar a la Cristina fa uns dies que ara ens comentaràs, perquè m'interessa molt tot aquest temps. Recordo que si algú s'ha trobat alguna Serp que es va a ser en just i ens ho vol fer arribar, ens pot trucar i explicar la seva experiència. Quantes vegades li ha passat? No passa només una vegada. 9-3-3-7-2-3-6-6-0. Per favor, que et truqui algú, eh? Perquè 3-3 m'ho ha espantada. 9-3-3-7-2... Home, com si l'única persona s'ha enjust que li entra en Serps a casa, i alguna cosa tindré rara. No, és un allaugement per a totes les persones que ens estan escoltant. Que vinguin a la meva, no? Home, però s'ha de repartir. Està fent un servei social. Hi ha arma social, també. Volem arma social? No, no. No, s'ha d'anar amb compte. Però, si l'únic que es pot fer, el fredsboc ja. Estic en això. Sí, és que a l'ordinador hi ha coses que no canvien. I a més, una de les coses que no canvia, la penya al meu Ribon. Bé. Ara, quan es penja la foto, parlarem del tema amb profunditat. Ens interessa molt. Quan acabem de parlar de les notícies de Sant Just, següent que comentem és que durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc de sang i tèxits. És molt important tenir reserves suficients, com es podeu imaginar. La campanya de donació es fa avui al casal de joves fins a dos quarts de tèxits. Fins a dos quarts de nou. Sempre poseu la música de dràcula. Quan arriba el banc... Em pensava que era la música de certs. Un dia n'escoltaran els del banc de sang de tèxits i diran que estem fent. Però, fins que no arribi aquest moment, nosaltres la controlem posant. Molt bé. André, has anat a donar sang ja o no? No, encara no. De fet, no sé si em donarà temps, però ho faria. És molt important recordar que les vacances, com deies, durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc, perquè hem marxat fora. I tot plegat, i tot i cara, les reserves estan en un nivell normal amb sang disponible. Per a set dies no s'ha de baixar a la guàrdia. És un procés molt senzill, ràpid, durant uns 20 minuts, aproximadament. I recordem que poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin 50 quilos o més. Les dones poden ser donant 3 cops l'any i els homes 4 cops l'any. L'últim cop que el banc de sang i tèxits va on ja són justes, van fer... 36 donacions i 5 fariments. Una bona xifra que inclou gent de totes les edats a partir dels 8 anys, no només joves. I recordeu que si voleu donar sang, ho podeu fer avui al casal de joves, 5, 2, 4, de 9 del vespre. Que m'has de donar com una pasteta i un suc. Exacte, per recuperar tot el que s'ha perdut. La feina vol morre-ho cada tarda, de sigleset, a ràdio dels tèxits. Avui ha començat el cicle S'ENJUST EN ESFORMA A veure, que no... no s'enjust en forma. A veure, a veure... No té res a veure. Aquí hi ha hagut una mala lectura del guió del director musical de Sintonia, de la penya del Morro. No és s'enjust en forma, sinó s'enjust en forma. En concret, aquesta setmana s'emparteix d'atenció al client. És un pla de formació continua per empreses, comerços i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%. No és la primera vegada que passa que els lema de les campanyes de S'ENJUST es confonen. Sí, tan en confusió. Digues com està la situació, S'ENJUST es forma. Doncs és un pla de formació continua per empreses, comerços i autònoms del municipi, amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Ha començat aquest migdia i seguirà amb les primeres sessions demà i demà passat. Hi ha diferents i generaris formatius, com són l'atenció al client, habilitats comunicatives, directives, si gestiu d'equips, habilitats comercials, habilitats directives, intrapersonals, iniciació a les finances. Aquestes sessions estan bonificades en la seva totalitat per la fundació tripartita en el cas dels treballadors contractats per empreses, i el 50% en el cas dels autònoms. Hi ha diferents horaris per facilitar la conciliació dels estudis amb la vida laboral d'aquí participa. Si voleu més informació o esteu interessats en participar en algun d'aquests cursos, podeu adreçar el servei de promoció econòmica, el correu electrònic Promoció Econòmica a roba Santjust.cat, trucar ajuntament al 93-480-480-00 o consultar el web de Corp al Balate, que és l'empresa que imparteix aquests cursos, que és corpalbalate.com, barra Santjustesforma. Fantàstic, moltes gràcies, Andrea. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Santjust, a la pàgina web del radiosvern.com. No te'n vagis, perquè potser del que parlarem ara, em posarà una notícia. Cristina Barguets, què tal, com estàs? Hola.Malament, Jordi. Ja t'ho dic, que no és broma, eh? Com?Que no és broma, això. Però és a bo, eh?No, no, tu et preocupa molt, perquè posem-nos en situació. Tu t'has trobat, ja, 3 vegades? No, jo no, jo he vist una. Per sort, però amb uns pares, tu ho has vist. Però els teus pares, que viureu a la mateixa casa, han vist més serveis. Llavors, el tema està en què tu has vist, fa paus dies, una servei al jardí de casa teva. Sí. Vaig veure, me la vaig creuar, em va bufar, em va fer de tot, vaig pujar corrent, i ma mare controla, la controla, i jo sí, no tinc altra cosa a fer, que controla la servei. A veure, Cristina, tu què estàs fent? Jo tornava a treballar. Tornava a treballar i vas entrar a casa. A la casa, pel jardí, la menció que tens aquí, a la pana Berxulets... Uuuh, llegant, sí, tan gran que mira, vaig veure la servei. Vas entrar pel jardí i vas veure la servei. On estava la servei? En unes escales, a la barana que hi ha, doncs jo anava pujant a l'intent de agafar-me la barana, però finalment no ho vaig fer perquè em vaig caure una mica cap a l'altre cantó, per sort, i de cop jo pujava i vaig escoltar. Vaig escoltar. Saps quan les serps es copen el verí i tot això? Doncs me'n va fer això, t'ho juro. Em vaig girar, vaig veure una cosa que es pugeu una mica de la barana, i clar, jo ja vaig començar a córrer, que vam onpar si un cas. Llavors, quan estava dalt de tot, em vaig girar, vaig mirar, i me'n vaig a donar, que era una servei. La servei estava enruscada a la barana. Sí, sí, sí. He vist la fotografia. Enruscada a la barana. Sí, sí, enruscada a la barana. Pujant cap a un de casa, sí, sí. No és jo que està al terra, no és jo que està al terra, està al moviment, no, no. Ara, està al moviment, estava quieta, arrapada allà a la barana. No, no, no, que quieta, Jordi. Si quan vaig pujar se'n va, se'n va, enlaire una mica, la tia. I després jo vaig trucar a ma mare. I ma mare em va dir, vigí-la-la, i va dir que pugi cap a mi dins de casa i vés a saber on va parar la servei. I llavors imagina't, en ple més d'agost, jo, amb tot el que feia, sense un costadet d'ombra ni res, vigilan en la servei des de l'altre cantó de la casa, i la servei intentava pujar cap a un, però es va resbalar per la barana i va caure a les escales. I es va ficar per la part de darrere de les escales. Un drama considerable. Sí, però aquí no acaba, eh, la cosa. Ah, no? No. Perquè llavors va arribar l'Eduard, vam intentar la meva parella, sí. Ara, parella. A veure, per saber-ho. O vols saber l'home que va ser per allà, perquè vaig demanar a su cor a un home i no em va ajudar. No em va ajudar? No. Perquè no sabia. Un veí no et va voler ajudar. No, era un veí, era un jardiner d'un veí. Un jardiner... Home, si és jardiner, justament... Has d'estar preparat, no? Sí. El jardiner ha de tenir un jardiner antològic com els metges, que estan a un avió, han d'atendre la gent, perquè tenen el... Com es diu això? Els metges, jo no ho sé. Però el jurament hipocràtic. Ah, molt bé, sí. Els jardiners també haurien de tenir un jurament hipocràtic, per si hi ha una veïna que té unes necessitats, en el cas de la Cristina, que té una ser present per al jardí. Doncs aquest no el tenia, ja t'ho dic. Llavors va passar de tu i va continuar amb la seva feina. Sí. Al cap d'una estona va arribar l'Eduard, va entrar a casa, i va fer les claus des de dalt, perquè jo no et tornava a passar per allà. Tu et trobes amb resistència, a casa teva? No, no, fora, a la terrassa, però... Però sense passar pel costat de la gent. No, jo no em tornava a apropar ni de conya. Llavors li vaig llançar les claus cap avall, va obrir la porta, clar, li vaig dir, s'ha caigut per allà, no sé on és, no la veig ara, i va començar a mirar. I em diu, porta'm unes pinces d'aquestes llarques que tinguis de cuinar per agafar-la i fer-la fotre el carrer, o tirar-la... La pinces de la barbacoa. Sí. Sí, què vols que faci, Jordi? Com l'agafa, si no? Amb els dins no l'agafaré, està clar, això. Llavors va anar per la part de les escales i estava ficada en un costat, allà enroscada, no? Llavors jo vaig anar per l'altra part de les escales, mirant a veure com l'agafava, i de cop i volta la CERP es va despertar, perquè no sé si ja estava dormint o què està fent, es va despertar, a la segona vegada que va intentar agafar-la, amb les pinces, doncs sí, si no, es va començar a moure cap a un cantor, cap a la paret, i va començar a córrer cap a on estava jo. Però mira, Jordi, de debò... No et pots imaginar com corren, eh? T'ho juro, eh? Has d'escriure. No, no, va brutal. Però què vas fer? I quan la veus? Quan vaig veure que venia, vaig fer un sal, i me'n vaig anar cap a l'altre cantor de la casa, llavors li vaig dir que ve per aquí, que ve per aquí, l'ador va venir corrents, i amb una garrafa d'aquestes aigua de 8 litres o 5 o el que sigui, la va tallar, va intentar agafar-la així per... Va tallar què? La garrafa. A la garrafa. Va intentar agafar la ser, finalment la va poder agafar, i la vam llançar al camp. O sigui que, finalment, la va agafar la ser, que ja tot està correcte, no? Eh, la van salvar. Sí, sí, no la va matar. No, però... Sí, però, com torni... Segueixo per tu, sí, Cristina. No, perquè em sap greu, però és que no vull que torni. Jordi, llavors què faig? Jo l'hauria agafat ben embolicada, en algun sac, com el fran de la hungleguet que fa, no? L'hauria portat en cotxe fins a algun altre punt de coll, per assegurar-me que no tornava a casa meva. Si a la pare aquella d'Esplugues de la missora hi entra en alguna casa d'aquest, segur que en tenen... Una mica més lluny. Segur que en tenen jardiners que saben fer coses. Jo no tinc jardiner, per tant, m'ho he de fer jo. I d'aquesta manera volia assegurar-me que no tornés, però no matar-la, no, pobreta. Tot i que em va espantar, eh? Jo l'hagués tirat a la casa del costat, on estava el jardiner, que no volia ajudar-hi. Això per no ajudar-ho. Vinga, era què? Exacte. Hem penjat la fotografia del Facebook. Es veu la Verana, concretament, i també la CERP, que està allà enroscada. Sembla petita, aquí, però... Clar, és que és tot allà lluny, no volies aproximar-te. No te'n serveixi amb la CERP. Sí, clar, no tenia altra cosa a fer. No ho sé, però... Mentre, més d'un metre. No, home, tant no, tant no. Però mig metre segur, eh? Era petitona, perquè era bastant primeta, era de color verd, una mica per damunt, i més clareta per sota, una actualitat una mica marró, o així. Però tenia... Era CERP total. No era cap altra cosa, aquestes que dius... Bueno, a vegades, a nivells d'aigües, sí. No, no, no. Era una CERP totalment. Per cert, que jo no sé què està passant, aquestes últimes hores, amb el tema no de la CERP, ja sinó una mica de la fauna, en general, que hi ha per aquí Colserola, o per la Vall de Sant Just, perquè el Jordi Figueres, és que tinc el Facebook obert de la penya del Morro, i ha posat en el seu estat, diu bonica situació a Colserola. Jo mirava ocells amb prismàtics i un soldat em mirava amb un fusell. I ja fa 3 hores ha posat això. Hi ha maniobres i aquestes coses, no? Sí, meniobres de... Militars. Militars. Home. Maniobres militars a Colserola. Jo els hi plantejo un joc, els soldats. Troba la CERP. Ah, mira, també podrien venir, podrien venir a casa teva, aquí a la plana... No, a casa meva no, per Colserola, que anem de Colserola per la nit, pel carrer, i entren a les cases. La CERP? Ah, passava, passava. No, el soldat no. Què m'estàs dient, eh! Aquesta és la història de la CERP, si voleu comentar-la, o si us ha passat, i podeu veure la fotografia al Facebook que hem penjat a la penya del Morro. En fi... Cristina, no sé, jo no sé qui dir-te. Que qualsevol dia, Jordi, no vinc al programa, perquè com n'hi hagi un altre CERP a la verana. Ajudo que no surto de casa, eh, m'has de trucar. Com a excusa és bona. No, no, no, no. No vades llocs... El faré una foto i l'enviaré. No puc venir perquè tinc una CERP a casa. Que me n'heu de vacances, eh, aquell dia que me l'heu trobat. Ajudo que si no arriba a venir ningú, no surto de casa. A mi, si igual, no me'n vaig a la vacances. Jordi, que tu no et dogo fa. 5 minuts arribem al punt de 2.46 de la tarda. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Cristina Aragà, directora de NEXA, responsable de la producció de la Gala Catalunya, aixeca el taló. Una de les gales, per no dir potser la més important, que es fa de teatre al nostre país, i que ahir es va fer el Liceu. Avui es remetrà a Televisió de Catalunya, i ja n'explicarà com s'organitza una gala d'aquestes, amb tantes companyies com Dagoll Dagom, com també Vaja als Miserables, l'agent del Molino, en fi, i moltes produccions, que el CISTERAC també, l'agent de CISTERAC, també estava, com s'organitza. Amb la plana major de l'agent del teatre català. En fi, que en saps, eh, Jordi, d'això? Sí, sí, perquè m'ho he llegit, m'ho he llegit, m'ho he llegit a la premsa. Avui anem ara mateix. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. La informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Què passa si hi ha un cotxe que li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Recorda, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Què passa si li treus el cinturó de seguretat? Recorda, respecte les normes. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Comencem. Hem tret en altra punta a vista, hemdd Exa, i la persona responsable de gestionar just darrere la gala. Què es prepara la gala? Gati, dius que mendro la vaula, la pots секure. Seguim producers, què portes? Tots dècades. Peguem dos mesos, M'obre una gala d'aquest tipus. Doncs la primera feina és saber què és el que es farà l'any que ve. Contactar amb tots els teatres, preguntar-los la seva programació, veure quin és el panorama... I després el director, veient tot aquest material, fa una proposta d'espectacles, que siguin vistosos, que la tele els hi pugui agradar, perquè siguin divertits, si hi hagi música i color, i després hi hagi representació, una mica de tot, que no falti res. Clar, això és molt important el que has dit, no? Que és una gala pensada per televisió. Sí, per televisió i per la gent que està allà, que està al teatre, aquest any de l'Iceu, he vingut molta gent, altres anys hem fet amb altres teatres, i perquè s'ho pugui passar tan bé la gent de la tele com s'ho passi bé la gent del teatre. Això és complicat, perquè jo que he sigut de públic alguna gala televisiva, a vegades sembla que tot es faci per la televisió, i et deixo una mica davant del públic. Com va anar i la gala? No sé si ho he fet una valoració de tot plegat. Avui es podrà veure per TV3, però com ho veu veure vosaltres? Doncs nosaltres, molt bé, la gent va sortir molt encantada, contenta, va veure això, la varietat d'espectacles que hi ha a la pròxima temporada, que hi ha de tota mena, i la conclusió molt bona, la gent de dret que està molt contenta, nosaltres també, després de tot l'esforç i totes les ganes. Clar, perquè m'imagino, no, jo hi vaig veure, Cristina, perquè vaig tenir l'oportunitat de participar en un dels números, però que aquelles hores prèvies a la gala, que l'estrès era màxim, perquè això es va gravar... La gala es va fer a la nit, però en tot el dia hi havia assajos, la coordinació de... no sé quantes persones van arribar a participar a la gala, però clar... Hi havia gent entre gent de la grada que hi havia a la grada de convidats. En tots vosaltres, els artistes, no hem comptat encara tots exactes, però en comptàvem uns 300 i algo. 300 i algo, o sigui, és una mòra, una xifra... Coordinar 300 persones, complicat, no? I ahir era... era de producció de 3 persones, només. I sí, però després hi havia uns nois que feien de voluntaris, que feien anar-hi amb un llavall amb els artistes, i com que el Liceu no és petit, que és el problema, i difícil també allò d'un tèstic a la dreta, a l'esquerra, el pati... Bé, era molt difícil. Per fer tot això, portava alguna mena de suport a pinganillos, a walkies, o alguna cosa per comunicar-vos, perquè si estaven alluny d'uns dels altres... Portàvem els walkies, els mòbils de tothom, a tothom amb l'enxufe preparat a la boca, perquè si trobàvem un enxufe, carregàvem el mòbil, perquè se'ns estava morint pel pinganillo, és un drama, eh? És un drama, el tema de les bateries dels mòbils, el poca proma, perquè ara ja no t'ho hauran re, i si tens el mòbil actiu tot a l'estona, has d'anar buscant un... Bueno, hi ha els carregadors aquests portàtils, que no sé si Cristina no utilitzes. Jo no tinc un de petit, però realment, a l'acabar a la gala, jo vaig pensar que s'ha de crear una bateria externa pels treballadors d'aquest estil, perquè estem tot el dia amb el mòbil enganxat, i són de la 5 de la tarda i no tens bateria. S'ha de fer alguna cosa. A la feina de producció, sempre és una feina com de buscar solucions, no? Van haver-hi molts problemes ahir, molts incidents a resoldre? No, d'incidents grossos no n'hi havia. L'única cosa és que, com que havia molta gent i tan gran i tot això, acostava. Alguna cosa que es pugui explicar, alguna cosa que no fos grossa, doncs mira, aquí, aquest moment, ho vaig patir molt, jo. Bàsicament, això del moviment de la gent és el que acostava més. Però després, per exemple, el Joaquim fent uns assajos, i això vam pensar, necessitem uns llarga vistes pels uns dels actors. Doncs un dels nostres voluntaris va agafar els diners i se'n va conecorrents a buscar els llarga vistes, per això i això eren les 5 de la tarda. És una tarda, clar, buscant un atent del costat de l'Iceu de Barcelona, per poder portar els llarga vistes a un dels actors. També hi havia moltes personalitats del món del teatre, la plana major més o menys estar representada, amb els propis, com Josep Maria Pou, el Lluís Pascual. No s'hi vas donar l'oportunitat de parlar amb ells, o aquestes persones, no sé, van demanar alguna cosa especial, un camerino propi, aigua francesa... No, no. Els actors tenien els seus camerinos compartits i tot, perquè... Clar, si hi havia quasi 7 persones actuant a la gala, tot això s'ha de posar, no? Una mica també la feina de posar tota aquesta gent del l'Iceu i el despatx que hi havia. Sí, sí, després de donar una mica de catering per tothom, perquè així podria tenir begudes i menjar, i després dels que saben a la grada, com per exemple Lluís Pascual, també estava a la recepció de les autoritats i de les autoritats de polítics i això, en la sala dels miralls. I després, un cop començava a la gala, si va afegir a la grada amb tothom. Per què ens fa que Cristina treballes amb produccions d'Anexa? Doncs porto 6 anys. 6 anys. 6 anys a Nexa, sí. I la feina més grossa o la que tu t'ha agradat més, per exemple, que és, mira, aquí jo em sento realment realitzada amb el que vaig fer. Doncs els d'Aixec al Taló són dels treballs que em fan sentir més iva, més apassionada, perquè és un cor recorre, però després surt tot genial, ens ho passem molt bé i estem contents. I me'n recordo que el primer Aixec al Taló que vaig fer, que era el primer que hem agafat 4 anys, la primera vegada a la BTM, i estava molt, molt, molt contenta. Home, de fet, aquestes gales de primera Barcelona al Aixec al Taló, després ho van canviar a Catalunya al Aixec al Taló, que és aquesta gala que avui s'ha matrat per televisió de Catalunya, on es presenta la temporada teatral. Potser és una de la gran gala del teatre català, potser, o... Sí, sí, a Madrid. No n'hi ha cap altre, no? Després hi ha diferents gales de premis, però així, com la gent es troba sense saber, estan nerviosa per dir-ho d'alguna forma, per anar a recollir premis, és aquesta, no?, la gran gala del teatre català. Sí, clar, és una gala de presentació, de programació, no hi ha competició en res, no són premis, que tothom va amb el mateix nivell, presentant el que fan, i perquè, bàsicament, és important, perquè el públic sàpiga que hi ha teatre, que, quan comença l'any, hi ha coses a fer, i coses a veure, hi ha dansa, hi ha teatre familiar, hi ha detects, hi ha dramas, comedies... Més aviat, més que dir, hi ha això, obres concretes, és que el teatre està viu, hi ha moltes coses allà, no t'ho deixis perdre, perquè, si no, passen els dies, i després la temporada s'en va i t'adones que t'has perdut el millor. La gala és per dir que no t'ho perdis, vés-hi. Una gala presentada pel Barfarello, no? Quin més la presentava, també? El Barfarello, l'Agnès Busquets, i el Roger de Gràcia. Ja el Roger de Gràcia, els tres la presentaven, i que, com anem avui, es podria veure per Teus a Catalunya. Escolta, tu com veus el panorama teatre català? Perquè, a més, en X, sou una de les productores, que, per exemple, juntament amb... de Goll de Gom, teniu el 3x3, gestioneu les sales del Poliaràma i el Teatre Victòria. Com veus tu el panorama teatre català ara mateix? Doncs, aquest any, per les propostes que hi ha, està millorant molt. Hi ha moltes, hi ha molta empenta i moltes ganes, hi ha musicals molt potents, i això també farà animar que la gent s'anima... que vagi més al teatre i vegi que hi ha coses, que aquest últim any ha sigut una mica tristot per a algunes. Sí. Per fer de l'Iva, del 21%. Això ha sigut una patacada, però com un massazo, no? En castellà, pujar el 21%, les entrades s'han notat aquesta diminució de públic. Els comentaris de l'hòsties que el teatre, si ja estava que ara abans, encara més, i això ha sumat amb la crisi, ho ha notat vosaltres. Sí, bàsicament perquè les entrades han pujat, però tampoc han pujat tant. I, al final, aquest 21% ho acaba pagant la productora, el teatre, i ho ha d'ajugar... Ho ha d'ajugar a vegades, han de ser molt competitives, i després hi ha les seves ofertes i busca els descomptes, i tot això s'han de seguir mantenint fent, però és que l'Iva no varia. I, al final, la productora i el teatre és la que rep aquest 21% i se l'ha de menjar amb. De fet, per exemple, hi ha algunes fórmules teatrals a l'hora de pagar, que aquí al programa ja em vam comentar alguna. Un temps, algunes companyies, per exemple, decideixen que la gent pagui el final de la funció, el que ells creuen que aconseguen val aquesta funció. Això s'ha fet en comptes d'educacions. El poliograma potser es va fer també, no? Amb allò de l'os sombre...Sí, sí que s'ha fet. Amb els... Els boys aquells, que m'has deia, no me'n recordo. Ah, i un dels actors del Daphnis... Sí, amb el Pau Roca també hi havia, no? Oi, que tenien un nom molt divertit, era molt divertit, no me'n recordo. Sí. Sí, com van fer, i altres teatres també ho fan, i depèn de quina companyia es posa els diners sortint més bé, o, més malament, no ho sé en concret, el que t'he comentat, que el promitx era un com uns 10 euros per persona. Sí, sí, exacte. La gent, al final, és agraïda i... Una vegada més. I dona realment, quan surts i dius que això val la pena, que no puc marxar aquí sense pagar. No se'l planteja, realment, fer-ho, per exemple, al poliograma, una victòria de forma sèrie, això, no? No, em sembla que no se'n plantegen. Moltes gràcies, Cristina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Recordem que avui hi ha aquesta gala de la Catalunya. Aixeca el Taló, que es va gravar ahir al Liceu de Barcelona, i se m'atrà després del futbol. Això és un clàssic, ja, eh? Sembla com una... és com una merda d'ironia, no? Després del futbol, al teatre. A les 10.40, senyor, amb aquesta gala, amb el Roger de Gràcia, l'Agnès Busquets i l'Aldar Referello. És una gana aragai d'Anexa, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi a vosaltres.Que vagi molt bé, bona tarda. Bona tarda. 5.40, tarda. Jo tinc nosaltres a... home, anys de connexo, què tal, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Tu tema teatre... no... Jo què? Què? Què passa amb el teatre? No sóc gaire d'anar, però sí que hi va, hi ha algun cop. Ah, sí? Un, dos o tres cops a l'any. Ah, quina és l'última hora que... Oh, perdona, ja és més de la mitjana... L'última, l'última que va ser l'última que va ser l'altre. T'hermet la sang al Teatre del Raval, que van estar fent el música... amb el Roger Pere o... Just quan vaig anar, el Roger Pere ens estava malalt. Va tenir problemes. Va ser just la primera actuació que hi no estava. Va ser la primera actuació? I va sortir... Sí, va dir que estava malalt, etc. Però va rajar del Roger Pere o no? No, no va dir que era dolent. Bé, en fi, fem re una paura de re, i ens posem en els videojocs que avui, Àngel, ens portes un titular, no? Un només? No, no, no, però el gran titular és... Les ventes, les ventes, sí, sí. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disenmòbles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, doncs, Àngel, comencem, si et sembla, parlant de Super Smash Bros. de Nintendo 3DS, que ja ha venut més d'un milió de copies. El Japó, espectacular, no? 3 dies només. Super Smash Bros. de... Saps quin joc és, no? Bé, em sona, però... És aquest joc de lluita tan guai. De lluita? És com el Mario Kart, però amb lluita. Ah, no l'he vist. És un clàssic, hi ha un joc per any. Un joc per console de Super Smash Bros. I és aquest joc on el Mario, el Yoshi, el Donkey Kong, el Pikachu... Com un Street Fighter, és o no? Sí, però és una mica diferent. Tu tens una barra de vida i la barra de vida, quan arribes al final, has mort i has guanyat l'altre. L'objectiu va per tant per cent. Quan es paguen el teu personatge, el tant per cent va pujant, i quan tens tant per cent, és més fàcil fer-ho fora de la pista. L'objectiu és anar fent fora els oponents. I contra els més cops triguis fora, el oponent, més punts, i el que tingui més punts guanya. Per tant, no és tan violent com el Street Fighter. Un diner de sang i... És Mario. Exacte, això te n'ha de dir. Tots els vídeos jocs de Mario sempre tenen com una mena de... de cosa blanca, no? Sí, no som violents, però sempre hi ha matacoses. Sempre has d'anar contra el drac, sempre estàs matant dracs i hòsties. Potser sí, però vaja, no són comparables. No, no, no, no. Són vídeos jocs així, com familiars, per totes les edats. I alguna qüestió sobre aquest tema? La cosa és que el joc s'estava molt esperat. El joc també s'havia retreçat un parell de cops, i aquest cap de setmana el 17 ha sortit al Japó, i en només dos dies i la part d'ahir del dijous, s'han comptabilitzat un milió de ventes només en aquest joc. Només en tres dies. Per tant, ha començat amb molta força. I a més, a finals de novembre, segurament, o abans de la carrera, sortirà a la versió per Huillú, on també s'esperen les grans ventes, perquè són jocs paradísims. I més al Japó, eh? Bé, parlem de Destiny, el joc que fa que l'any de cornejo ja faci dies que no dormis, perquè... Potser dos dies sense jugar, eh? Portes dos dies sense jugar? Sí, sí. Què t'ha passat? No, perquè estic fent altres coses i a més... Són malalt. No, per res, vull dir. Moltes vegades estàs en un joc, perquè, ara, li he fotut molt de canya, li he fotut molt de canya. Molts dies seguits, i deus arribar a un punt, ja que dius... Arribar a un punt que tu m'ha deixat... El teu cos diu, tio, que estàs fent una teva vida. Vigila. Com a gamer, el cos té com un alarme, no? Exacte, tio. Estàs consumint vida aquí. Però vida pròpia, no del joc, és vida teva. Vigila. Quan ja comences a veure que són les quatre matinades, ja fa dues hores que no saps ni què estàs fent amb el mandu. I amb el joc. El papa hi costa, també, com una alerta, no? Però això passa després de quantes hores jugant. No ho sé, jo un cop estava jugant al Lent amb uns amics, i, de sobte, el personatge del meu amic estava aquí. Estava contra la paret, corrents i xins. Jo era de la paret, corrent contra la paret, donant-se cops de cap. Clar, el tio li començava a parlar i no contestava. És que el tio s'havia dormit. El tio jugant, s'havia dormit. Sí, sí, sí. Això és un clàssic. D'aquí ve que a l'edicció dels videojocs, que un dia podíem portar un professional de la matèria, i ens podria explicar... Com totes les addiccions, com totes les addiccions, els videojocs també poden portar conseqüències. Oh, i tant, i tant. Tu coneixes gent o no? Jo tinc un problema amb el tema aquest. Un problema tan grossos, com de salut, no? Però vull dir, problemes, sí que és realitat, més problemes socials, no? Falta de relació, no? Sí, gent que desapareix del món. És com una mica els amics que es troben nòvia i desapareixen, i després, deixant la nòvia, ja han tornat i dius... Ara que vols, ara que vols. Rollo, que no et vull. Rollo mateix, s'enganxen a un joc, estan dos mesos, i després es volven. Ara que quieres. No, no. Doncs aquesta és la... No, no, és veritat, eh? Una qüestió important. Doncs aquest joc que farà que potser ingressin l'Àngel en algun moment... Jo controlo. És Destiny. Atenció, hem sabut aquesta setmana que ha ingressat més de 500 milions de dòlars en el seu primer dia. En el seu primer dia. Això, com a negoci, és una pasta. És una pasta, una pasta. A més, venint d'un joc que s'han gastat en setmana, que s'havien gastat 380 milions de dòlars en fer el joc, que era la producció més cara de vius jocs. Adona, 380 milions de dòlars per fer el videojoc. Sí, és el videojoc més car. Però, perdona, hi ha moltes pel·lícules de Hollywood, que ja els agradaria tenir idea, que per supos. És que supera. La pel·lícula més... La pel·lícula més amb el pressupost més gran va ser Piatat del Caribe 3, i ens va dir que no era els 200 i pico milions de dòlars, no arribava els 300 milions de dòlars, i aquest ha costat 380. És que aquí, jo ho he vist moltes vegades, però no és que sigui un negoci tapat o encobert, però és que és molt diners, fins al punt. Fins al punt que ens pensem que la indústria de Hollywood, molt, o el que mou, imagina, per fer un videojoc, s'han gastat més de 380 milions de dòlars, i en Pirates del Caribe 3, que és la pel·lí, trobo una barbaritat, eh? Cal. Perdona, sí. No, no, és que a un videojoc tens el director del videojoc. A part del guió, la història, que n'és de dels guionistes. Esclar. Vull dir, poseu-vos un exemple, inclús amb les pel·lícules d'animació. El pel·lícules d'animació de Pixar, retatut i tot això, ara que jo estic una mica més ficat amb això, penseu que un animador, en una setmana, arriba a fer com 3 segons de pel·lícula. 3 segons, això és només l'animador, d'apareixant... En la setmana, 3 segons. Si la pel·lícula dura dos hores, vull dir, això és pasta que s'ha de pagar aquesta gent. Sí, sí. Clar, i mesos i mesos darrere aquest projecte i treballant. I molts dels projectes s'han tirat enrere. Una pregunta potser és molt absurda, la consulta agafaré, però no sé si sabeu aquests papers que es fa al diguís original, i després es copia igual i es fa un petit moviment a la mà i es fa fent... És això el que fan, perquè dir que simplement és que el caro i si mou la mà... No, no, és que... Un animador, que ets un exemple, imagina't d'un personatge on els teus ossos tens un punt d'enclatge. I això ho has d'agafar, l'animador, que et fa agafar aquest punt d'enclatge i moure-ho. I m'has deixat de fer els moviments, perquè després, a l'ordinador, tranquil·lament, pugui moure tot el personatge. Vull dir, ja m'ha avançat una mica, Cristina. Ja, ja, és que m'he quedat una mica antigues. Vull dir, tu pensa que hi ha una persona que fa el personatge, una persona que fa els ossos, una persona que fa els colors, una persona que fa les textures. No era més fàcil abans, llavors. Sí, però no era més cutre. Era efectiu, tu podies fer a casa, fins i tot. No comparis, no vulguis anar a la teva, perquè no pot comparar la gran producció que és un videojoc i com es fa. Però no tots tenen aquest pressupost, eh? Ja ho ha dit, home. Però d'altres, segur que siguin més modestos, hauran tingut molts beneficis, en aquest cas. Sí, però per això d'aquest... No cal, en aquest cas, que fa semblar. Més que a baix, una notícia d'un joc que han comprat a l'estudi, hem pagat una pasta també, i és un joc supersenzí. Bé, alguna cosa de Destiny, perquè... Que va ser Tren d'intòpic. Mira, va ser Tren d'intòpic Destiny. Sí, demà al segon a passar va ser Tren d'intòpic. Crec que va ser el dia que va sortir, no, per l'ús de la setmana. Val la pena. No està encara? No, no, no. Crec que va continuar durant dimecres i tal, però hi ha dijous, no hi era. Bé, continuem amb més vendes de videojocs. Parlem ara a la cadena de GameStop, que ha tancat. Ha tancat, per tant, posem una mica de música trista, no? Perquè tu no et feia gaire gràcia. No, perquè tu ganes... T'ho havia de fer de la competència, no? No, jo vaig estar de les dues. Jo el que vaig estar va ser aquesta. Però per què tanca? Perquè les ventes aquí... La cosa és, estem parlant de ventes. Hòstia, aquí en els milions no sé què, però aquí a Espanya, les ventes no fluctuen. I les coses no van bé, i és la realitat. I aquesta cadena, ja quan jo vaig estar, ja arrastrava cosetes, ja li costava. És més, fa 3 anys va tancar la seva divisió que tenia a Portugal, i es veia a vindre que no es pencaria. La GameStop és Game, no? No. Game és una altra. Game és la competència. GameStop és la més forta dels Estats Units. És una de les més fortes del món GameStop. Però aquí a Espanya, principalment, ho porto a tot Game. Més que... Perquè a tots els centres comercials de Barcelona, hi ha una botiga de Game, per començar. GameStop no en tenia tantes, no? No, a Barcelona. Només hi havia una. Les estaven a les afores, en pla de l'Alona, a l'Hospitalet... I aquestes han anat tancant totes. Bé, doncs GameStop que... Sí, definitivament tanca, es veia venir. Es veia venir tancar l'octubre, al principi d'octubre, i ho veus que té que les tendes comercials, que hi havia un Game i un GameStop, segurament el GameStop tancarà i la gent s'anirà al carrer. Les tendes que estaven separades, que no tenien competència, Game les comprarà. I els treballadors que hi havia en aquella tenda, sí que els quedarà Game, i almenys no perdran el treball. I el motiu de tancar és que no... Perquè la gent no ha jugat en aquí, perquè la gent no és que està tan escales aquí, perquè els jocs són més cap d'aquí... Aquí els jocs són més cans, tenim una vida a vida, més pobra que els altres països, i t'hi comprem els jocs més caps. Això és la realitat. Comprant-nos per internet, comprant-nos en la terra, és que costen 10 o 15 hores més barat. Llavors la gent que ha vist el negoci els compra allà, directament. Més em dona que la caixa estigui en anglès. Si el joc després moscobs per dins es tanca està allà, també. No hi ha problema. Aquesta és la notícia. La notícia del dia. El que és la dolenta de la secció de videojocs. Però tenim altres, com per exemple, que en Microsoft ha comprat Mojang i Minecraft per 2.500 milions de dòlars. Això és el que parlàvem ara. Això què és? Això és la borrada. Això és com... Bueno, això és com... Tornem al fenomeno Angry Birds. Angry Birds va ser dos tios que, del seu projecte final de carrera, van fer un joc, que era un joc super senzill, un joc super xorre, i es van forrar. Les calçudets dels Angry Birds, les calces, els tangues... No, no, no. Aquesta és la sensacional, la vida, tu. La cosa està en què... Àngels, doncs què fas? Em manté un joc aquí. El joc que te la penya el morro. Potser funciona. Això que estàs ja proposat, no els heu de penjar el morro. Ho ha pensat l'Àngel ja més d'una vegada. No, l'Àngel, no. I milions de pensos al morro. Jo crec que això és xorre i no sap com passarà. Això és una cosa que és molt fortuita, i els altres se l'ineen. Aquests no eren joves, acabaven de fer... Sí, el projecte final de carrera. Tampoc és que diguis, mira, anar a buscar. I moltes vegades, anar a buscar... Bueno, això ja són coses de conceptes, d'idees, i realitzar realitat, però moltes vegades, si vas a buscar la idea per aquest objectiu, no trobaràs. Ells ho van fer com a cosa... No, però t'has dit que és una cosa fortuita a vegades, i això ha sortit de manera inesperada, espontània. Ha fet de plantejar-ho, i jo crec que formaríem un gran equip. No, no. No és espontània. Sí, no és espontània. No és espontània, perquè ja ho estem veient... Ja estem pensant, sí. Si la busques, no la trobes. Exacte. Això és una tonteria, perquè si no en busca segur que no el trobes, tampoc. No, però apareix, apareix. Sí, i potser no t'adones, perquè mira... Bueno, si no t'adones ja és perquè no t'entenes, però... Ah, és un problema. Si se t'ha tocat el dia jugant a videojocs... Jo ho veig, eh? Mira, jo ho veig. L'Àngela... Fes-ho? No, però som un equip, no? Els 4? Amb l'Oriol. On està l'Oriol? És també era amb l'Oriol. Treballant, ja, en això. Ah, va, va. Escolta, fem una cosa. Tenim molta temporada per davant, Cristina. Recullim el guant d'aquesta proposta. Fes-ho. I amb l'Oriol i l'Àngel, no. Podem quedar-hi dos minuts de la secció a fer un brainstorming. Sí, sí, per exemple. Llavors, potser cap al 2023 tindrem alguna cosa. Exacte, exacte. Continuem amb més coses, perquè... Continuem amb el tema del Minecraft. Sí, que l'han comprat, no? Minecraft és un joc que van crear també 3 amics, que no tenien res més a fer. Van dir que vam fer un videojoc. És un videojoc superxorre. No ho heu vist, algun cop? Tu, Cristina, no. Segura. Tu sí, oi? Sí, sí, sí. Minecraft és... No va de res. Tu tens un món, tot de cubos. Ah, ja m'ho vas explicar, crec, sí. I la gent entre allà pot destrossar, anar cap a baix, anar cap a dalt, crear les seves coses, les seves inventsions... Però hi ha capítols o... No, no, no, no. Tu vas crear una sala tancada, per exemple, que l'altre dia és plena de palanques. I una de les palanques explota la bomba. Exacte. Però no sé què... La gent va fent coses, però estan tan borrada que la gent ha arribat a crear ciutats senceres i ciutats com Nova York, California, coses tan creades a Minecraft, una borrada. Sí, sí. I, bueno, aquests nois, aquests tres nois, els emana a les mans, van crear aquesta borrada, estan guanyant diners, és una mica rollo en grivers, ara mateix hi ha samarretes, hi ha de tot de Minecraft, els nens els encanta, i a vos, Microsoft ha vingut i ha dit, bueno, quan voleu, per... quan voleu. I ells han de pagar això, 2.500 milions de dòlars per l'empresa. A més, hi estressen, han anat de l'empresa. És no volia anar a seguir amb l'empresa. Però no hagués estat més... Bueno, dir què, pregunto, una mica més intel·ligent, potser fer una sessió del joc, és a dir, s'adeixen per X-Temps i dels beneficis que es porten un percentatge, a més de cobrar la sessió. Això seria el lògic, però veus, han fet unes declaracions en plan. Mira, nosaltres som 3 frikis, que hem creat això per fer-ho. I han guanyat i ja no volen anar a fer-ho. No, no, el que volen dir és que se sentien molt responsables, i ja havien passat de ser 3 frikis, que creaven un videojoc, a ser els responsables d'una grandíssima empresa, i no es veien amb cor. I no es veien amb cor. Preferim vendre-la, que ens paguin una pasta per en ella, i amb aquests diners, aplicar-lo a fer i començar a fer més jocs. Perdó, però per molt frikis que siguis, si fas una sessió del joc i vas cobrant uns beneficis, a més de la sessió, no tens cap ni una responsabilitat. Agafa 2.500 milions de dòlars i deixo entre 3, que és el que els hem donat aquests nois, i en veiem a estar bé. Que sí que no, que tenen per viure ells, els seus fills i els seus nens, i qui sigui, sí, sí, està clar, però, bueno... Bé, atenció, perquè si teniu la Play 4, i us heu descarregat l'última actualització, podeu tenir problemes. No, no, perquè ja hi ha moltes queixes. Hi ha queixes i passa, eh? De molta gent que s'ha baixat l'última actualització que hem de la Play 4, i atenció, perquè el que passa automàticament és que el disc, el joc, o sigui, s'expulsa. Com vol, com vol. Com més que hi ha aquesta jugada ja sota, dius, a mitjó. Què ha passat? I no és com el disc, va. Ostres, surt. A mitjó, què? Llavors, clar, això, per allà, això... Però això us cabreja, no? Ah, bueno, no ho sé, perdó. Mira, a mi em cabreja amb el Candy Crash, amb la resta, no? Sí, se'n surt el disc del Candy Crash. No, però si el mòbil fa tonteries, a vegades se't va a la pantalla. Perdona, perdona, l'Èric Pomar... Ja ha passat? Ja sabeu que fa la secció d'aplicacions mòbils, que el tindrem demà al programa. Acaba d'escriure el chat de Radiusberg.com, diu sí. Diu a mi, de tant en tant, se'n penja la Play 4. Però això és diferent. Però l'Èric, la pregunta és... Se t'extreuen el disc mentre estàs jugant? Si t'han abaixat l'última actualització. Quan fa l'última actualització de la Play 4? No fa ni dos setmanes. Ja que va, que va. Per bé? El dimarts passat no estava. I llavors, què passa? Bueno, el disc surt sol. Has d'anar a posar-lo, estar jugant... Esclar, en aquell moment que estàs jugant, si no has guardat, se te'n va a freir els parragots. El que passa és que se li penja, però no li treu... Bueno, no se li hagués posat el disc. Però molts problemes, no? No, això ha sigut algo puntual. Diu que se li penja la Play 4. Ara estem dient que se'ls posen els discos. Això és una solució supertonta. Si has tornat a posar el disc a dins, no? Sí. I quan t'ho hagués sortit, no. I així n'ha fet? Molt bonic. Quan jo treballava a empreses grans, que tenia problemes amb l'ordinador, trocava l'informàtica i em deia... Funcionava. L'altre dia que no funcionava. Allò comentàvem de com reaccionen els joves a diferents històries, que em van portar la Supernintendo, la Master System, una d'aquestes, que anaven uns cartutxos, que són la gent més jove. Potser la repomarca no ho sap, això. Però és indultiu, això, això no està bé. Si no funcionava el joc, treies i fes... Els bufaves i tornes a posar. I va sortir un expert de vídeo de Nintendo. No sabia que va dir que això no servia per res. Mentira. Tot ho fem, però no ho sabés per res. Però, senzillament, mira, és bo que no sé... Però el tema és que funcionava, mentira, funciona. Jo només dic el que ell deia. Diu que això no servia per res, però que després funcionava, perquè no sé, hi havia alguna cosa. Home, jo crec que hi havia una mica de pols dins, amb el tema de Play 4, el que s'ha de fer és... El botó d'encendra s'apreta. S'apreta, eh? Durant uns 30 segons la xinja, la console farà dos. Has de comptar els 30. Tu l'únic que has de fer és aguantar i farà pip. Estàs dient com soluciona el problema. A veure, escolta. Però ell diu que portarà la playa a la Sony. Ah, doncs també ho sé. No, escolta, que vagi a cagar. No, cagar a Sony, vull dir. Ah, que cagar a Sony. Solució és apretar el botó d'encendra. Deixeu-lo apretat. La console està apagada, apretes, i fa un pip i fa un altre pip. Quan fa el segon pip... Deixem anar... Després del segon pip, apaguem la console. La desendullem. Ja estem 3 minuts mínim sense que tinguin corrent la console. Ho aguanteu? Ho aguanteu? Per començar, no, no perdonar-hi molt de temps. Angel, però què és aquest panema? Però què és això? Sí, però què has de fer? A mi no m'ha passat, tinc amics. I ho han fet i funciona. Llavors, apretar pip, pip, 30 segons, preure... Desendullar 3 minuts. Desendullar... Pip, pip, deixes anar al botó. 30 segons, llavors, desendolles la màquina de la llum. 3 minuts. Tornes a posar... I jugues. I funciona. És com l'ho de buffar. Sí. I acabem amb una última notícia. Aquesta me n'agrada. És que els nabos de la princesa Pitch poden portar problemes. Que ho volia dir. Però què és això? La princesa Pitch... És la princesa del Mario. Aquella que portava el bastidet amb monos. I els nabos què són? Fa molts anys, hi havia uns jocs naps. Els naps, ha dit nabos. Però volien que estallar el titular. Sona més fort, m'agrada més. Hi havia un joc molt antic a la Supernidó. I el que va fer és que agafava un nab del terra, la rancava i el tirava com arma. I en el joc Super és màjbros, que hem parlat al principi del programa, la princesa té aquest atac com referència del que hi joc. Què passa? Que a l'online del joc hi ha un sistema onlin que no es pot jugar sense objectes. No es pot utilitzar. Hi ha un error, hi ha un bug, en el joc, que detecta que aquest atac de la princesa, com té un nab, té una cosa que la llensa, detecta com objecte. Llavors el joc es bloqueja i el que fa és que... Ja no l'ha l'online completament i no pot tornar a jugar mai més. Per cert, hem d'acabar ja. Àngel, l'Àric pregunta, saps quan està disponible el Sims 4 per Mac? No, no ho saben. Vaig mirar l'altre dia i no tenen data. Però s'ha acabat, Àngel, gràcies. Ajuda-hi. Catalunya Informació. Són les 6. El primer titular d'aquest punt d'electoralitat és Pal Transit, endavant equipviària. Congestió amb retencions a la B30. Barbarà de Vallès a la llars amb les C58 en sentit sud, també molt carregada. La C58 és a Montcàdia i Rajac fins a Barcelona d'entrada. A la ciutat de Barcelona, a la Ronda de la Dala, aturades a l'entitud entre esplogues i diagonal, i a Sant Gervais i en sentit trimitat, i a la Ronda de l'Itural, de Zona Franca, Cap Tunis, també en sentit trimitat. El lider de ciutadans, Albert Rivera, demana al president de la Generalitat que reconegui la consulta i avançi, per tant, les eleccions al Parlament. Això ho ha dit amb la seva intervenció en el debat de política general, en la qual també ha dit que Catalunya ha estat paralitzada políticament durant una dècada. El govern espanyol activa el pla per abortar la consulta al ministre de Fers Exterior José Manuel García Maragallo, no descarta que es pugui suspendre l'autonomia de Catalunya. És la primera vegada que un ministre espanyol fa referència a aquest instrument recollit a la Constitució. Irene Arrigau qualifica demanar-se fora de toc el ministre Berr Bulgi enviar l'alta inspecció a les escoles catalanes per comprovar si apliquen la lomse. En declaracions a l'Horacle de Catalunya Ràdio, la consellera d'ensenyament ha posat en dubte que el Ministeri d'Educació hagi rebut cap patició dels 6.000 euros per escolaritzar nens en castellà a Catalunya. Els Estats Units enviaran 3.000 soldats i equip sanitaris als països africans afectats per la bola per lluitar contra aquesta epidèmia. Els primers efectius haurien d'estar operatius d'aquí a 15 dies. Es duplica a Catalunya el nombre de llars que no es poden escalfar correctament i el rebut del consum d'energia. La taula del tercer sector reclama el govern que millori el decret de pobresa energètica per fer front a aquest problema creixent. Protecció civil activa des d'aquest vespre l'alerta del pla inuncat per la previsió de pluges intenses, el Pirineu i Pre-Pirineu de Lleida i també a punts del Segrià i la Terra Alta. De cara a la matinada que ve, les notícies seran més generals, però parlaran intensitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts us parla Andrea. L'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just són dos dels centres que defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi, amb la tornada classe de 2.830 alumnes. L'ALONSE PRO és una de les principals preocupacions per la regidoria d'ensenyament, entre altres coses, per la degradació del paper que juguen els Consells Escolars dins dels centres. Una preocupació que ahir destacava Lluís Montfort, regidor d'educació de Sant Just, i des de l'Escola Canigó i des de l'Institut, els seus directors, respectivament, Eloi Sala i Jesús Margarit, han defensat el paper, que juguen aquests òrgans. Doncs, al regidor d'educació, l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar l'ALONSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'Ec, la llei d'educació de Catalunya. Més qüestions. No la campanya de donació de sang aquesta tarda a Sant Just. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc, i és molt important tenir reservats suficients. Donar sang és un procés molt senzill, que només dura uns 20 minuts. Poden donar sang a totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys, i que pesin més de 50 quilos. Les dones poden ser donants 3 cops l'any, i els homes 4. Si voleu donar sang ho podeu fer justament avui al Casal de Joves, fins dos quarts a 9 del vespre. I una punt més, el sopar de motxilla de l'AC es donarà el tret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al vespre, i ho managearà els socis que celebren 25 i 50 anys, com a membres de la secció. I és que el 2014 és un any de celebració per les seves, perquè conmemoren 80 anys a la seva creació i 50 de la repressa de la seva activitat, després de la Guerra Civil. Per això el sopar de motxilla d'anguany serà més especial que enja enrere, i per poder dur a terme aquest homenatge, el sopar començarà una mica abans de l'habitual, a dos quarts de nou, al pati del Roura. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Just notícies Edició Vespre a les 7. Ens recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi, al web de la ràdio radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bona tarda. El Just de la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. Tothom està menjant pel costat de feina, que veus que són gent més o menys preparada. La única solució ja veig és que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Ha de posar el quinisme on n'hi ha. El jutge n'estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si hi posen els interessos de Sant Just. Sempre ha estat la cosa algú que té alguna pregunta, o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperant, si es fa bé. Just de la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De 11 diventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les multges, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth, Just, Club. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. No, no m'agrada. Smooth, Just, Club. Gràcies! informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'armac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 8. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Moltes gràcies per escoltar-nos un estonament. De quins moments connectarem amb el Jordi Roca i amb més Jahuáncers. Allò que ens feia la setmana passada. Les respostes de Jahu. També tindrem el David Ávila, l'espai de Tele, de tocar-me suena en mini. La setmana passada es va presentar en roda de premsa. El David hi va ser. Va parlar amb tothom. De tocar-me suena amb el Manel Fuentes, amb el Santiago Segur, el Carlos Ladre. Abans de tot això, com sempre, repassem el trending topic de la segona hora. Avui ha sigut el més comentari de Twitter. Cristina, no el Toro de la Vega. El Toro de la Vega ha deixat 4 ferits a més dels enfrontaments per evitar la celebració d'aquesta festivitat. Torre Cilles està calent. En aquest cas, els enfrontaments han estat a pocs minuts a l'incid de les festes del Toro de la Vega. Quan un grup d'ecologistes s'ha manifestat per evitar l'incid de la celebració, deixant una trantena de tinguts i un manifestant ferit al cap, de 40.000 assistents. 4 persones més han resultat ferides en aquest cas per estar de Toro. Els enfrontaments, Jordi, en aquest cas continuen durant tota la jornada, perquè els detectors dels Toros, en aquest cas, els defensors... Estan enfrontats i hi ha manifestacions. En defensa i en contra del Toro de la Vega, que uns no volen que espasi aquesta celebració tradicional des de fa més de 4 o 6 anys que es celebra, que és el que es pot fer. La gent a Twitter, li va enfrar bé els nens i nenes de tortessilles. Com els expliquen el dia del medi ambient que no es maten animals per diversió? Un altre comentari ens fa a l'Albitz. Li dic mal tractament, no el Toro de la Vega. I el Víctor Cortés, que diu amics, és llegir no matar animals. Queda dit, passem ara cap a la secció de televisió. Avui tenim una secció especial, que és la primera vegada que parlem d'un programa només, a la secció de televisió amb el David Ávila, però val la pena, perquè parlem de tocar més suena a Mini, un programa que es va estrenar al passat dijous amb un 22,3% d'audiència. A més a més es fa aquí a Sant Just Desvern, els platós del Polígon, i tu, David, vas anar a l'Albitz. I tu, David, vas anar a la presentació i a la roda de premsa, amb els mitjans i tot això, no? Jo sempre hi havia anat a tocar més suena o tocar més suena a Mini, com a públic. Sí. I, clar, se'm feia estranya, entrar en aquell plató i no veure les 500 persones que han de públic. Un plató de televisió sense públic és una cosa molt freda, realment. Sí, és molt desencalat. La primera cosa que es va fer a la presentació del programa, com seria, perquè com que l'endemà dijous s'estrenava, es va fer com la presentació davant de tota la premsa. A més, a totes les problemes que es fan aquí al Polígon de Sant Just, els platós que hi ha, també els sentim com nostres, no? Fa una certa il·lusió. Tots aquests que es fan perill aquí, perquè n'hi ha d'altres, que han sigut comprats i tot plegats. Però aquest, jo, president Triunfó, han sigut els dos programes que han tingut més èxit a tot el món i han sigut perits aquí a Sant Just. Com va anar la roda de premsa? Va ser molt divertit. Vam poder conèixer tots els nens i un dels nens es va posar a cantar i tot plegat. I vam poder parlar amb diversos concursants. I eren tots en la roda de premsa. Hi havia l'Arroco, la Llombarrera, el Miquinada, la Santiago Segura, el Daniel Díaz, o l'Anna Simón, que és amb què podem parlar. I la presentació explica si els nens són disciplinats o no. Escolta'm el taig. Fantàstica, meravellosa. Els nens són unes màquines, no? Es posen nerviosos, estan superseguts a si mateixos. Estan molt més tranquils, jo crec que ells, que no pasen els grans. I una altra cosa que esperem poder fer a l'Anna Simón va ser si ha canviat molt la metodologia de treball amb els nens respecte a la base d'adults. No, no, no, ha sigut la mateixa. Els tracten com els adults. Así que és veritat que el dia abans de la gala ens passem aquí tot el dia assajant, el dia de la gala tot el dia gravant, el dia següent ens donen una mica les claus per fer el personatge següent, però un cop aquí cadascuna casa seva assaja el que vol i el que pot. L'Anna Simón és molt maca, eh? És molt maca i ens va cuidar molt per cert. Ara, quan acabem de parlar d'ella, ens va saludar el programa i tot. Sempre posem totes les salutacions de sempre, que estan molt bé. Per tant, tu que ets una casa de salutacions, vas agafar unes quantes, no? Unes quantes, unes quantes, i ja les podràs anar posant el programa quan vulguis. Sí, home. Sí, home, i tant. L'Anna Simón la podem veure per tot arreu, a la P&O, a El Ormiguero, ara tocarà més suena. I li vam preguntar què es podia fer per gestionar tot aquest temps i per fer tot arreu. A vegades ja semanes que és una mica cansat. És una mica cansat, però com que fem la feina que ens agrada, no ens podem queixar. És cansat del fet d'haver d'agafar l'avió i la maleta i amunt i avall, ara el taxi, ara veus aquí, ara veus allà, preguntes per arribes a lloc, com que t'agraden el que estàs fent, se't passa el cansament. Que estiguis nervós, que l'Anna Simón, clar, com que està tot arreu, volem saber si tindrà algun altre projecte. Ell ens ho explica. Espera perquè... És una mica de ràpid. Doncs no disbusquen... Ell en la presentació estava guapíssima. Perdona, si aquest tall no el tinc d'habit. Doncs disbusca que ell estarà en la presentació de la gala dels Tremis Neu i continuaran aquests projectes de tocar a més suena minis, apeando... Molt bé, Anna Simón, que tenim controlada. Per cert que també vas poder parlar amb el presentador del programa, que és el Manuel Fuentes. Sí. Què tal? I com va anar? Va ser molt simpàtic. Em va explicar una cosa que jo no sabia, almenys, que és que va ser company nostre de ràdio d'Esber. Home, sí, Manuel Fuentes, sí. A tot arreu on va, sempre ho diu. Manuel Fuentes sempre diu que va començar el ràdio d'Esber. Doncs tu dic que li va fer molta il·lusió quan li vaig dir que venia de ràdio i tot plegat. En el primer programa vam conèixer el seu fill, el Max Fuentes. Ah. Però un dels dubtes que tenies li va constar molt que el seu fill participi en un projecte televisiu per primera vegada, ell li va dir que era el que ens va dir. La confiança que li tinc no només és el format, sinó el tenit Rovira i els responsables de jazz músic, que són amics des de fa molts anys, i la gent de Tena3 va fer una petita cosa que al mateix temps el meu fill li feia gràcies sense més. És algo que jo sempre m'havia arrojat al nas, al nas quan m'havien proposat. I veient el nivell de confiança que el d'un seny de menys vaig dir que em parlava amb la meva dona i li vaig dir que no. Al final el resultat és molt bo, ell s'ho ha passat molt bé i això és important. De fet, jo no vaig poder veure el programa. Cristina, no sé si vas veure tu el fill del Manel. Volia veure-ho, però no. No, perquè vam presentar com el fill del Manel i tot això. Sí, el programa va començar, va obrir va ser ell, qui va enviat el programa, el Max Fuentes, i va donar pas a tres membres del jurat, que representaven el Carlos Latre, l'Angelo Llàcer, i la Monica Naranjo, que eren molt petitets, petitets, petitets. I després ja el Max Fuentes li va donar rellevo al seu pare i al final de tot van fer una actuació conjuntada. Es pot trobar a través del YouTube i de les setmanes socials. Ara que us comentava, ara que parlàvem de la Monica Naranjo, no es va agafar l'entrevista que li havien fet. Oh, quina pena. Ens va fer una salutació al programa, però s'ha equivocat quatre vegades. Què dius, ara? Ah, sí? No s'ha equivocat? La penya del Morro? No, anava dient... Un salut a parar la colla d'Esber. La colla d'Esber. La colla d'Elsber. D'Elsber. Si fos dels blaus, encara. Lo que hi ha en català, no? Per això? No, no, no. En català, però s'ha equivocat. I després anava dient... I després em diuen... Mira, Xico, la fem així. Un salut a parar a tots els assajentes. Un beso. Sí, ja està. Ja està, no? Ja està. Però, bueno... I a més no es va gravar, això fa ràbia, no? Sí, quan arriba de casa i vol que tot... I deus que aquell tracte s'ha borrat... Molt bé, David. Home, però jo dic una cosa. Ha posats esborrar, si la resta diu en el nom del programa i a la Mónica Nanenco no li sortia, doncs... Bé, millor aquest que no posa un altre, no? Molt aviat, molt aviat, molt aviat, molt aviat. De moment podrem tornar a tenir algunes bifles de la Mónica Nanenco. Molt aviat. I això per què? Molt aviat, ja ho sabreu. De moment anem a pans amb la facció. David mai expliques res. Per cert. Anem a pans amb la facció. S'han gravat ja set gales de tocar a més suena d'aquesta edició mini. Per tant, no és en directe, com algunes gales de tocar a més suena. I també amb el Manel vas preguntar-li com anava tot això i com valorava ser presentadora de tocar a més suena mini en aquesta edició infantil. I et va respondre això. Jo crec que molt positiva, perquè no es perd l'esperit de tocar a més suena, sinó que s'aixample agafant nous registres. Potser veiem més humanitzats els concursants grans i adults. Per altra banda, hem trobat un codi per no perdre la conya ni l'espontanitat que tenia a l'edició dels grans. Aquest format de duets adults podem jugar i que es poden fer des d'un enriquellana, o des d'un albano i romines, que et permet molt més. I aquella espontanitat i la veritat que tenen els nens. El Manel Fuentera està preparant un nou programa de tele. Sí, us recordeu que us vaig dir que l'estiu faria un programa amb el Florentino? Sí. El final, el Florentino. Com que ha fixat per mèdia set, el substitut farà l'arturoval. Per cert, ja ho han promocionat per la televisió. Crec que ha sortit una promo d'ells dos, com... no sé en què farien aquest nou programa. Com es dirà el programa? De moment, no té nom. No té nom encara, eh? No té nom, ni data i tal. Us he de dir que el primer programa el van tombar. El pilot no els va acabar d'agradar la cadena i estan refent-lo. Sí, i, guaita, el Manel ens va dir això. Escolta'm a veure com anirà el programa. No, serà un show. I aquí diu, això serà com fer el caig en caig. Jo crec que la política estarà al marge. Estem més buscant la base de l'humor i de les varietats, com a eixos fonamentals per funcionar. I després hi ha tan bona relació entre els dos, que ens hi dia junts de vacances. En els programes que hem treballat, sempre es genera molt bon rotllo fora, davant de les canes i al darrere, que, de moment, el que hem començat a tastar, hi ha algun bon rotllo. Per cert, Manel Fuentes, que, com dèiem, va començar Radio Desbert, tu li vas comentar, i ell va explicar a una mica com va ser aquests inicis, en aquesta missora. Aquella ràdio? Aquella ràdio, que fa 30 anys, justament ara. Però Manel Fuentes va estar molt als inicis, em sembla, l'any 5 o 6 de la ràdio. Sí, tant. La mateixa cabira que estava sentada a la Cristina, hi havia el Manel Fuentes aquí. No, a veure, no, no, no. No és així, no és així, perquè la ràdio, fa 30 anys, no estava al mateix lloc on estem ara, perquè després de passar pel barracó, un barracó que vam estar aquí, que en Cristina, vam estar a la biblioteca actualment de Sant Justarà mateix. A veure què diu Manel Fuentes. Tinc molta curiositat per saber què diu de Radio Desbert, i com va començar. Doncs, molt d'estima, molt, molt de carinyo. Recordo que feia un programa als dissaltes al matí, i allà és on jo vaig començar a fer imitacions, perquè era periodisme. Feia un personatge que estava a Sant Justicí, i a través de Sant Justicí ens fitàvem amb històries pregravades, on sortíem personatges com el Flotats, el Corif, el Dalí, el Pujol. La veritat és que amb molt bons records, jo crec que és una grandíssima escola amb professionals collons. Però el Manel és Sant Justen, Sant Justen d'Orient? No. Jo diria que no. No sé com va venir per aquí, a la ràdio. Això sabrà l'Emilios Casuquio, que és amb qui feia aquest programa del Manel, que el Matí comentava, que era la desbarnada, o no sé, tenia un altre nom en aquella època, alguna vegada sí que ho ha comentat. En fi... També, bueno, comentar-vos, una de les estrelles del programa és Santiago Segura. Santiago Segura. Com anem de temps? De temps, molt bé. Doncs, el Santiago Segura, hem de parlar amb ell, i... us en recordeu que, quan l'altre em produeix, s'hauríem d'entrevistar la Laia Vidal, i ens ha explicat que el Santiago Segura li encantava el programa, i que deixava els rodatges de torrent 5. Perdona. Laia Vidal, realitzadora, no? La directora. La directora de Tocara Mésueno, que té el mateix nom, que hau la nova col·laboradora de l'Apenya del Morro, que ve al TVM, que fa la secció de cinema. La Laia Vidal, sí, llavors... Ens ha explicat això, que deixava els rodatges, i tot. Li vam preguntar, escolta, què té Tocara Mésuena, que t'agradi tant, i que vulguis participar sempre. I ell ens va preguntar, i ell ens va respondre això. La primera que me llamaron, ya he dicho, una cosa que tengo que disfrazarme, cantar, bailar, humor, me parecía como... maravilloso. A mí lo que me gusta es disfrazarme y cantar. O sea, que era el formato perfecto, y luego además el ambiente es muy bueno. Realmente, no creo que nunca me lo pasan mal en ningún programa. Curiosamente, yo... o sea, hago como que ser el que me fa dosis, pero si yo lo sé que me lo paso muy bien. Bé, s'ha deu assegurar, per tant... Jo els vaig... bé, no? Amb la premsa. Era una molta gent a la roda de premsa, David? Era en poquets, perquè la premsa especialitzada en televisió... Qui éreu? Així m'hi diré, sí. Qui éreu de premsa? Quan es prenda un programa de televisió, qui va de premsa? La premsa especialitzada, tipo Supertele, revistes típic, la revista TV, que són la mateixa empresa, el Supertele, jo que també col·laboro amb una altra portal de televisió... Ah, sí? A quin portal col·labores, tu, David? Bueno, un moment. Després també hi havia... Ara s'ho explico. Després també hi havia la premsa del cor, perquè a la ver i la Maria del Montes, hem preguntat sobre els temes de la Xaverita i tot allà. Ah, va. Sí, sí, sí. I com que el primer periodista del cor se li va tirar a sobre amb aquesta pregunta, ella va marxar amb dipada perquè no... Ah, sí? Perquè no volíem que... Ella va dir que no volia parlar de la seva febrina. Que això eren temes personals, i que si volíem preguntar coses de la Xaverita, que li anéssim a preguntar amb la pròpia noia. Clar. Si no amb ella. Molt bé. No, ja col·laboro amb un portal de televisió que es diu Yotel. Hi saps algunes col·laboracions, vaig a cobrir algunes rodes de premsa que et fan aquí a Barcelona... Bueno, continuem parlant del Tocaramessona Mini. Avui us fem un especial, que és un programa que, com diu el David, s'ha parit aquí a Sant Jordi, i es grava el plató. Quin plató? És el Mediaparco o no? És el plató de Mediaparco, un dels més grans d'Europa, on s'havia fet a presentre un fot, hotels d'amor, i gàsties de cabales... És un plató, molt solíssim. Estàvem amb el Santiago Segura, no? Sí, estàvem amb el Santiago Segura, i el Santiago Segura és una persona molt ácida amb el d'humor, i els deixen anar amb moltes indirectes en les edicions de durs. Li volem preguntar si serà més comèdit, es mesurarà a mig les paraules o no? D'alguna forma, jo crec que sí, que et condiciona el públic per el que està... A esta rueda de niños, de 4, 6, 9 años, mi niña tiene 9 años, por ejemplo, Julia, yo creo que tienes los conscientes, o sea que yo tienes una especie de filtro. Pero aquí, por ejemplo, tienes claro el público de tu rueda, o sea, tú cuando vas a casa de tu abuela, si quieres hacer rir a tu abuela, no ahora dices el chiste que estás con los jóvenes, tomárate un alentónix a las 4 de mañana. La seva filla no l'ha portat, com el Manel? No, no l'ha portat, participa amb una nena, els fills dels concursants, i els concursants famosos no participen, així que podrem veure, per exemple. Aquesta setmana crec que hi va el fill de Juan Magán, i una setmana també crec que hi participa la filla del Pablo Carbonell. Alguns més. Ara amb filles així de... Sí, no. Però et veig a quedar una cosa molt familiar, a més d'Audiència, ja hem començat abans, que va anar molt bé, perquè el feu un 22 i escats. Per tant, és un programa que promet. La setmana baixarà, però es reprena gran hermano 15 i crec que baixarà. Gran hermano arriba ja, el dijous. El dijous, aquest dijous. Es parlarem la setmana que ve, també, com que també... Em vam comentar en l'altre dia que al final, al ser tot ben de molt, tothom acaba guanyant. Per cert, tema Santiago Segura, hi ha tota la història de Torrente 5 que ara està preparant o com... Sí, bueno, em va dir que ja tenia la pel·lícula que era ben vestida, que li faltaven fer alguns retocs de temes de so i polir algunes cosetes, i que ja havia fet alguns passes amb diversos col·lectius, amb gent jove, i que havien agradat molt. Però en Santiago Segura es caracteritza molt per fer com unes promocions molt febils de Torrente. I li volíem preguntar per veure com s'està preparant per fer aquestes promocions fantàstiques. I com que els caballos estan a punt de caure i estic feliç, perquè crec que tinc una molt bona pel·lícula entre mans. Llavors, a gust, el promocé en el que crees tanto. Con Alex Baldwin, José Lin, hay que cantar los arefes, Florentino, Anasimón, Angie, Julian López, hay una serie de cómics y ya he visto gente de la pel·lícula, han habido grupos ya de 12, y funciona como un tiro, y es muy feliz. Bé, doncs el Santiago Segura, que està amb el seu Torrente 5, diu José Lin i Alex Baldwin. Aquesta per mi és el resum de Torrente 5. Per això també podràs parlar amb el cantant Daniel Díges. Sí, abans de tot. Deixa'm saludar un moment. A tots els clubs de fans, que ens han comunicat, que volien les coses al programa... T'he vist molt actiu a la xarxa de Twitter d'aquesta última setmana que està amb el cantant, i va posar el favorit, i tots els clubs de fans van començar a preguntar, que no ho he apuntat, perquè ha tingut el detall de cuidar-nos, fer promoció... Qui són, qui són? El club de fans delicante, el club de fans de Saragossa, el club de fans de Barcelona, el club de fans de Daniel Díges, que donar-vos les gràcies, en castellà, i per l'inici, que no ens faig res. De fet, ens van fer tanta promo, posem un altre detall al cantant, el club de fans d'Avitàvila també s'ha posat en contacte amb el programa, i ens envieu una saludació des d'aquí. Un petó molt gran. El club de fans de Toralló, de Girona, i de Sabadell. I les estan justes. Exacte, també ens creuen en contacte. Amb el fenomen fan molt curiós, Un especial de club de fans, d'agenda de la tele. Vas parlar amb l'Anel, dius, i què et va comentar? Sí, i li van tornar a preguntar sobre per què hem de veure aquesta visió de tocar la messona a Minis, i ja que hi ha molts programes de cantants, de cantants amb nens i companyes. Jo crec que t'he de tocar a Minis, perquè no ho veis arrepentir o veis moltíssim. Tiene lo mejor de otros programas de niños con mucha audiencia, y lo mejor de tocar la messona de toda la vida. Es una mezcla explosiva que no os podéis perder, y os lo aseguro. Yo me lo estoy pasando muy bien, y desde casa va a esalucinar con los niños, con los niños y con nosotros también, seguramente. Per no, per sé que el dijés s'ha arrepat el cabell, no? Sí, s'ha arrepat el cabell. Ho coneixia a l'hora de pensar en aquest quiets, no pot ser ells. Si no sabíem qui és, és un cantant que s'assemblava molt amb els cabells rinsolats, i ens hem endevit visbal. Perdona, és alt de algo pequeñito? Sí, de la eurovisió. Algo pequeñito, guau, guau, guau. Sí, sí, sí, i que ha participat en diversos musicals, com els miserables, també va sortir amb un esperiment que tenen a tres, que veien a despedir sempre, doncs li vam preguntar, això va ser com un canutazo que vam fer a tots els periodistes, li vam preguntar per què s'havia arrepat el cabell i com se sentia. No, és per un personatge que hem vist ara ser un nou musical, i és així, el personatge va amb barba i amb el pelo rapado, i, bueno, de moment no puc dir res, en una setmana ja saps qual és el musical. No puedes adelantar nada. No puedo adelantar nada, ya. No, solo que el personatge es así, como soy yo ahora mismo. ¿Y cómo te sientes en tus rijos? Bueno, un poco... Es la primera vez que me rapo el pelo. Bé, doncs el diget, eh, que s'ha acabat el lucre. Alguna cosa més del Daniel Dígert, que es parla amb ell? Doncs, bueno, dir... Li vam parlar sobre la competència, com se sentia amb els altres nivells dels companys. Ell ens va comentar això. A veure. Tenen compte que els nens, bueno, van ganant poco a poco, si hi ha competència... Però és per a passar-se el programa. No és un programa molt competitiu. No és nada competitivo. És per a passar-lo bien. Los interés no se han hecho lo de los castes, y eso se lo pase bien, y que aprenda y que mejore, y si es verdad que se les da caña, en ese sentido, ¿no? Que el niño aprenda, pero no se les da caña en plan... Vale, competitivo, que ya sea toda su vida. Bastante competitiva es la vida, ya. Vale, vale, vale. M'agraden molt la periodista, eh, que li va dir... Vale, vale. Aquesta periodista no té una periodista de ràdio, no? Sí, perquè té una beu maca. Què? Té una beu maca. Això té una riqueta de ràdio, que no. No dic això, perquè ella va tallant el tall, no? El tall de veu, perquè té una entrevista en directe. Va trepitjant-la i el deia que ella no tenia un programa de ràdio, on n'havia de posar-ho. Vols que digui una cosa? Jo crec que és amb ell que no pas preguntar, perquè, fins i tot, li va demanar el número de telèfons... Sí, ja. Quan li ha fet la pregunta dels ríxols, s'ha fet com ho sent, si tanca la primera vegada. Hi ha una periodista que va posar la rada de premsa per tirar-li els texos al denomínis... Què dius, ara? Una companya de supertele, li va aprofitar per pidar-li la canya... I va aconseguir el telèfon o no? Primer, amb quina excusa li va demanar el telèfon? Doncs perquè li agradaria fer-li una entrevista amb més profunditat. Oh! Sí, jo, a la intimitat. Clar, ell va ser molt curós. i li va donar el número de telèfon del representant. Molt bé. I després, no sé com va anar, també li va dir... Estàs casat i tal, li va dir que està feliçment casat amb un fill de 10 anys. Escolta, el Daniel Dijers no sabíem posar-se, no? D'altres d'esformats... Jo no em sabíem posar, perquè estava amb la gravadora, ja et pensava, ja et deixo jo a la gravadora i marxo. Superte, les dius, aquesta... Home, però ara sí, un aplaudiment pel Daniel Dijers, home, per saber com actuar, donar-li el número del representant que, com sou a l'altre, li hagués donat el seu, i amb dona, i tot, i aquí no se sabien de ningú, i... Home, escolta, que és quina, però què vols que... Vaja, quins comentaris més... Quantes vegades has escoltat això? Quantes vegades ha passat això, Jordi, ho has d'escoltar? Jo no ho sé. I unes quantes, eh, ja? Algunes vegades, perfecte, sí. Ah, bé, escolta, que acabes cufant el que vulgui, la seva vida. No, sí, sí, però mira, aquí demostra el respecte de la professionalitat i el respecte de la dona, i tot. Perdona, bueno, això. I per la feina, i tot. Quina idealista més conservador i més carca, Cristina? Perquè, a cosa, potser el Daniel Dijers no sabem... No, que t'ho dic. No, no, no, és que potser el Daniel Dijers té un pacte amb la seva dona, que, per descomptat, que vulgui, és una època, que això hi ha moltes parelles que ho fas. Però això és un pacte de la seva intimitat, si el tenen. I em sembla molt bé que el tenen. Però aquest pacte, si se suposa que el tenen, no ho té perquè mostrar-ho davant de periodistes, de gent... No, el Daniel Dijers farà el que li doni la nana. Però, a l'hora de respondre, sabent que és una periodista i que ho estan gravant a la resta de mitjans, trobo que respon d'una manera molt professional a la seva carrera professional, com personalment, amb la seva dona i tot. Perdona, és molt car que això, eh? Què dius, Jordi? No, va, va, va, va. Respecte cap a les persones, home. No, perquè t'ho posen en el millor respecte. Perdona, David, perquè ara el Daniel Dijers... No creus que sigui un professional? Què? Doncs què no te l'has de veure? Però la resposta no té res a veure. No té res a veure. Mira, Jordi, quan t'has fet alguna obra de teatre i t'ha vingut alguna noia, què fas? Li dones tu el teu número directament. Jo sempre, sempre. Home, ja ho sabia jo. Perquè no tinc representant. Doncs mira, a partir d'ara estaré la teva representant, i ara sigui dones del meu. El que em faltava, que ara em controli les cites. No tenia altra persona, Cristina. Jo el que t'agradaria, tu. Ja t'agradaria, ja. La Tigueu, que estem parlant del Daniel Dijers, i que tenim els clubs de fans aquí... Ah, sí? Ara què dius, Jordi? Què? Doncs que em no em sembla bé. Però és que el que estic dins jo és... És un professional o no? Daniel Dijers pot fer el que li doni la gana. Donar el seu telèfon a qui vulgui. Jo només em sap greu per la noia. Si em sap greu per algú, és per la periodista que volia el telèfon personal. I no el va aconseguir. I no el va aconseguir. O sigui, el tema està en què hi ha aquesta noia. Es van portar una mica un xof. I volia. I què? I volia una altra. Clar, clar. Daniel Dijers, que fer el que vulgui. Ara, aquesta noia no va acabar de... Sí, si ella demà el telèfon... David, esperem una cosa. Dona-li el telèfon del Jordi, que estigui contenta. Perquè el Jordi li fa tant de greu. No, Cristina, però com te'ls diverses les coses? Home, no, Jordi. Estic al·lucinant. No, però et sap molt greu aquesta noia. No he tingut el telèfon del Daniel Dijers. No he dit molt greu. No he tingut el telèfon del Daniel Dijers. Li diré igual. De totes formes, quan hi ha tot demà el telèfon d'algú, jo et dius sí. I després el telèfon del meu representant ja sospita. No, no, no. És la manera de procedir. T'ho dic al davís, si no. Si has demanat moltíssimes entrevistes i m'han demanat el... M'han demanat el telèfon del representant. Sí, però no a tothom. A mi, moltes vegades, jo també he demanat el telèfon del Morro. Ja, però això vol fer el que vulgui. Però el representant del telèfon és com una mena de filtre. A tu, Marc, atura una mica la gestió. O ara no va bé, d'aquí un temps. Això també és un clàssic. No, però una mica també. Vades que es fa el filtre per parar, però a vegades també és allò de dir... Escolta, el representant, tu us en contacte, i el representant, parlant amb la persona, amb els metges, tu s'ha ensagraigut plegats, llavors valora si l'entrevista i la persona és responsable o no. Perquè aquí no és el motge. A la penya del Morro, dels 8 anys que portem de programa, m'he intentat també entrevistar amb moltes persones, que no hi ha hagut manera. Ens han dit sí, però amb els representants, i al final es va llargant la cosa i no acabes fent l'entrevista. El representant també té aquesta funció, perquè jo ho entenc, també. Tu ets una persona pública o una pública, però tens moltes paticions d'entrevista... I no pots donar-les a tothom. Clar, també t'has d'organitzar una mica, no? En fi, escolta, Daniel dius que mira qui s'ha donat la valer. La perdista valer de... De Supertele. Un petó per la perdista i per Supertele. Escolta, David, alguna cosa més el Daniel dijous o què? Bueno, no. Ell ens va explicar com era el seu concursant, que fa una petita valoració. És un tall que pot ser... Com que ja ens hem perdut a tenir que entre els talls és un tall que pot ser niño. Sí, sí, sí, escoltem-lo. Sí, és que és un niño muy rico, es el más mayor, el más maduro... Bueno, no el más maduro, el niño muy maduro, también. Bueno, en fi, és el más maduro, eh? Sí. Ara, ara us vull comentar una cosa. Què passa? Hem parlat amb el Tinet Rovira, el director de General de Gismulsi, creador de Tocaramés Suena de... Una operació en triomfo, també, clar. També va ser el director d'aquest programa. A ell vam parlar de com era aquesta edició i per què havíem de veure aquest programa. A veure? A nosaltres ens agradava que els nens siguin nens i que tinguin reaccions de nens. No volem aquest perfil de nen, que és com una adult reduït, però que aquestes nens s'assemblen belles, no? No, volem nens, que siguin nens, que tinguin, evidentment, talent per cantar, per ballar, i per estar al d'un escenari, però que, bàsicament, no renuncina a tota aquesta part que deporta la infantesa, no? Si tu fas un cas, tinguis buscosos nens, que semblen persones grans, que parlen com persones grans, que expliquen com persones grans, i tenen tots els tics i totes les visites de les persones grans, estàs ensenyant una cosa que no és veritat. No desvolíem veritat, volíem vos nens que cantin bé, però que tinguin reaccions de nens i que vegin el programa amb bulls de nen. Sempre pensant que des de fer un programa de preventament per la gent gran, no fem un programa de nens, fem un programa amb nens. I aquests nens que hem triat, els hem triat... El que són això, perquè són nens. El Teor Rubírec és un peix gros, eh, del mercat audiovisual, director general de Jazz Music, i va marxar de Jazz Music, va muntar a la seva pròpia productora, no va acabar de rencar gaire, no? No, no, no, t'ho explico, Veta. Explica'm-ho. Ell va marxar de Jazz Music en un moment en què els factors estaven una mica complicats, i li van oferir anar amb una productora petita, que es deia La Quimera, que s'ha de treballar. Sí senyor, sí senyor. A Jazz Music van marxar els trincos, i es van vendre aquesta productora amb uns americans. Ah, no em facis dir el nom, perquè no me'n recordo. I directius d'Andemolda, aquí a Espanya, se'n van anar, m'han entenat Rubira, i li van dir que s'és càrrec ell, que ha fet el càrrec dels trincos i que el portés ell. El lloc que havia deixat el mainat i el crud és el que ocupa ell, ara, amb una sola persona, no? D'acord? Sí, sí. Vaig estar parlant més amb ell. Què d'explicar? Vam parlar sobre la disciplina dels nens, com eren treballants, i ens va explicar un fet molt curiós que havien passat. Un nen a aquest estiu durant l'ESC. Els nens, molt. Molt. Els nens entenen que estan fent una cosa que els agrada, estan fent una cosa que els hiverteix. I avui, de l'hora de premsa, nosaltres vam decidir que encara que a l'estiu havíem de respectar un mes de vacances per tothom, per els nens, per les famílies, per les famílies, tenia les seves plans i tal. I jo de les filles ens truquen, i és que el nen no vol saber res de les vacances. El nen el que vol és tornar el plató a sejar, a ballar, a maquillar. Pensa que fem coses que agraden molt els nens, que és cantar, ballar, disfressar-te, posar-te una perruca, aquest maquill en què estigui per tu ser centre de denunció. Per tant, clar, ens ha de recordar una de les famílies, no et diré qui, que el van anar amb un creuer, i el nen no va parar, perquè no disfrutava de res del creuer, ell, que volia tornar el plató, de dir, jo em passeu més allà, a mi què m'importa. El barco, què m'importa les vacances, i què m'importa tot. Ells estan contents estar aquí, en aquesta espècie de festival, que els entenc. Jo no vull ser l'apocat del diable, però també s'ha anat molt en compte, no? Jo no vull ser l'apocat de treballar amb nens, perquè, clar... Les expectatives que poden agafar... Efectivament, no? I després, aquest programa acabarà. O sigui, aquest programa acabarà una temporada, i després, amb aquest nen, també, què passarà, no? Clar, jo li vaig preguntar amb el tinet i li vaig dir, algun de aquests, ja el tenia utilitzat per agafar d'altres programes, i el tieta em va dir que no, que tots aquests nens tenien pensat a continuar amb les seves vides, i que no volien dedicar-se al món del ser artista, i que, un cop acabat el programa, això ho tindrien un bon recòpit. Però això, ara que comencen, quan acabin, ja veurem si algun nen... No, aquí no sé com està el tema del Defensa del Menor, però, vaja, també s'ha de protegir el nen d'alguna forma, perquè després no li agafi una depressió, perquè ja no està l'aquesta de la ola. Però això els hi passa que ara més són a Mini, també, a aquests altres programes, on han participat nens i... No, no, parlem de la participació dels nens, dels programes en general. Escolta, per cert, David, no tenim més temps... Bueno, doncs... Escoltem l'últim del Tinet, perquè... Un moment, David, espera't, home, tranquil, no pots nerviós, ja el dic. Vale, vale. No, ha hagut una mena polèmica, aquest estiu? Sí, bueno, us volia resumir dues coses. Una, que el Tinet Rovira ens va avançar, que a partir del gener hi haurà la quarta edició de tocar la més suena. Sí, ens la va avançar amb nosaltres al principi. I ens va posar un tall molt graciós, en el que deia que hi havia alguns famosos, que ja feien córrer la llista... de... sal famosa per participar a la quarta edició, quan ningú volia comentar, vull dir que ho fan són els noms perquè els crits. Escolta, David, quan arribi a la quarta edició, ja o la setmana que ve, si vols, ho cobriràs, perquè és que no tenim més temps. I dir-vos que en aquest estiu hi ha hagut una polèmica, perquè s'estrenarà molt aviat un programa que es diu A qui manda jo. Les bases d'aquest concurs deien que havien de participar membres d'una família que visquessin a la mateixa casa. Va córrer per internet que en aquest concurs era un concurs homòfob, perquè no acceptaven famílies... famílies homosexuals... Sí, sí, on aparentals, no, també? Del mateix sexe, no? Clar, es va córrer com una plataforma, el James Monorg, i a Twitter demanant que el concurs canviesen les bases, i es va pidiar la productora. I que no és cert, perquè conec molta gent d'aquella productora, que no són homòfobes, i que no es partitges músic, de fer una productora homòfoba. I què diu del tinet de tot això? Escolta, si és escoltant... Deixem-ho per la setmana que ve o per quan s'estrenin el programa. Per què tenim més temps? El tinet diu que no. Que no se'ls ha pitllat homòfob, i que fins i tot en el càsting ja s'havien presentat, abans que passés tot això, famílies monoparentals. Molt bé, doncs escolta, David, moltes gràcies, una setmana més. Avui, amb aquest especial de Tocaramestona Mini, que vagi molt bé i ens trobem la setmana que ve, David, moltes gràcies. Moltes gràcies, ens guardem aquest tall per quan s'estrenin el programa. Adéu a tardar. Adéu. Adéu a tardar. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local, i és a Greïlsí, a Greïlsí, aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. A veure aquesta sintonia, lliure més el Jordi Roca. Jordi, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. No m'agrada gaire, eh? Què? Tampoc t'agrada, que s'ha sintoniat ara? No, a més, t'ho diré ara al directe. Ja ho veig. Has arribat a la porta, ara, eh? Vale, vale, vale. Com aspecte tenim que representem la seda. No, tu entra, no, tu entra, perquè ara mateix el Jordi Roca... Que no estigui assegut a l'estudi, no pot penjar el telèfon. No, clar, tu ara entra. Perdona, has trobat la redacció? Parla amb l'Andrea. Perdona, l'Andrea, perdona. Estic amb la redacció de ràdio, eh? Em diuen si hi ha alguna novetat. El Jordi, l'Andrea. Està en directe, diuen-hi. Està concertant la resta de partidors que ningú es fa a terra, però encara no ve a cap novetat. No ho sabem, no ho sabem. Mira, ja està aquí l'estudi. Això és molt bonic, ara, per l'hora, per el micròfon i per el telèfon. Sí, s'ha sentit a doble, això vol dir. Què? S'ha sentit a doble, això vol dir. Hola, d'arribar a tarda. A la tele, ensenyant. Escolta, hi ha el senyor Beníton, és? Avui no. Avui tampoc. És una epidèmia, vull dir. Que han com omuertos quan vingui-ho. M'ha dit que si volem el podem trucar. Ah, pues truca, no? En el truque jo... Aquest senyor ja no té secció, ja fa el que vol, no? Sí. Avui, mira, vaig llegir el WhatsApp, que em va... El senyor Beníton, no ho sé, és d'aquelles persones que ha dit... Ja fa el que vol, directament. Home, però ja té un petit xe, no? Ja té un cotxe, fins a arribar al senyor Beníton. Quantes temporades... Ja hem de trucar-lo i li fots bonic en directe. Perquè ja hi ha passo de tots vosaltres. Home, perquè jo estic part, ja, de tot això. Jo em veu col·laborador i em diu el senyor Beníton. Clar, és que... Jo, per contracte... I Jordi, l'altre Jordi t'ha preguntat que quantes temporades porta el senyor Beníton a la ràdio. Quantes temporades porta la ràdio? No ho sé, ara li preguntaré. Ara el truquem i li preguntem. Jo, per contracte, vaig firmar que estigués aquí el senyor Beníton. Si no, no vinc. Doncs mira, potser ja no les depenim més. Perquè ni l'agafa, no? Però aquest senyor, on està? Què està fent? Home, abans feia moltes excursions, no? Unes amics anava a discutir, a fer debats, amb la multània, és veritat, eh? És que se'n va a discutir. No, a discutir. L'última cosa que sé és que estàm organitzant aquest senyor Beníton. Sí, però no ho sé. Mira, l'últim que sé, senyor Domènec, és que està ballant amb unes d'aquestes mortes saps de la festa aquesta de... Sí, de les mortes? Sí, saps què té en el... Ah, sí, que és un amic de Facebook. Clar, home, i el senyor Beníton ho som col·legues, clar que sí. A unes dones pintades de claveira, no?, a la festa mexicana, el poble espanyola, em sembla, el cap de setmana passat. Sí, és l'última cosa que sabem, perquè publica coses a Facebook, encara gran, perquè no sabem aquest home. I em diu, tinc casats a les 6. I fa shit. You can call me. A més, en anglès. Però què estàs assajant? No ho sabem. No ho sé, Jordi, no ho sé. Jo entenc, perquè tu vens aquí... Tu vens aquí amb l'esquer, d'aquella senyor Beníton. Ja t'ho samaràs, seguies acabant. I no hi és. La propera no ve. Pots convidar la Juliet Mella, també. Tu és que et sents sol, no?, una mica. Sí, em sento una mica... És com una crida, perquè si hi ha algú que vulgui... No sé, venia a la teva secció, una mica trist, però bueno... No, no, no, no. Ullens de la penya del morrum. Jordi Roca se sent sol. Busca algú amb qui fer programa a la seva secció. Si ets un ullent, una o un ullent del programa, i vols venir a acompanyar i fer una mica de companyonia, el Jordi Roca, només cal que... No cal ni que ens escriguis cap més. Et presentes el dimarts a dos quarts de set de la tarda, a la secció de Jordi Roca. El faràs molt feliç. És l'únic que podem fer, una crida... Més la sintonia que m'agrada, va molt bé. Bé, no sintonia que t'agrades. Sí, sí, m'agrada molt. S'ha obert el cel i ha aparegut una altra sintonia. Escolta, comencem amb dues notícies absurdes, avui. Avui amb notícies absurdes vols començar? No, tu i aquí jo, eh? No, anem directament a liar respostes. Ah, que li agrada. No, a mi m'és com tu vulguis. Escolta, hi ha jugues respostes? Qui és la primera pregunta? A veure, la primera és una d'allò que em diuen a la castilla, de calado. És una d'aquelles coses que un no sap exactament què respondre, perquè els usuaris deia que hi ha jugues respostes, doncs això, el que busquen són respostes i ens fan preguntes. Preguntes que jo també us trasllado a vosaltres. I la primera, ja entenc una per tu, perquè sou que t'ha passat a tu. A veure... Però aquesta la farem després. La primera diu, és responsabilitat, atenció, eh? La primera diu que feu vol i llapis, perquè és d'aquelles coses que s'han d'apuntar per saber exactament què és el que passa. Diu, és responsabilitat moral d'un home casat acompanyar a la seva màn, a fer una ecografia pel bé bé que esperen junts? És de malparit. Perdó, eh? Però a la seva màn, ho està preguntant. A veure, un moment. És dedicat a la màn, perquè el fill és seu. Sí, sí, sí. Potser la màn és molt a màn, i és a màn d'uns altres, i el fill és d'un altre. Les vides... Les vides secretes que té la gent, eh? O sigui, hi ha moltes notícies que de tant en tant apareixen a la premsa de l'estil. Un home durant 20 anys tenia una doble vida. No, no, no, és veritat. Hi ha molta gent que diu... Sí, però és que aquestes coses no es fan. No pots enganyar la gent durant 20 anys, home. És que no vius... És que pots viure la gent una mentida, i no... Solten notícies... Avui sembla que la Cristina, que sigui la madre de la galcuta, dels empanados. És a la major... Escolta, les gent eras per viure la massa de vida. Jordi, però s'ha d'ajudar. Bueno, escolta... Mira, aquest no hi pregunta, perquè l'ajudi... No ho sabem, és que no tenim més informació. Mira, potser la dona... La dona és una bruixa, i llavors l'home... Doncs que se separi, però que no li posi les banyes, ni que li faci un fill a un altre... Potser la dona està amb bruixa, que no pot ni separar-se. Doncs llavors que s'agafi un billet d'avió, se'n vagi i desaparegui. Amb la mà. Si és tan bruixa que no pot ni... És que la mà ara està embarassada i no poden volar. Aquí hi ha un problema, hi ha un problema... Però en cotxe sí que es poden. Dies i dies en cotxe... No pot agafar l'avió, una dona embarassada... Mira, jo li dono la resposta a aquest home, que és ben senzilla i molt fàcil. La qüestió és... No has de deixar embarassada una altra dona, que no sigui la teva. Això per començar. El fet està fet, per tant ara ja no pots tirar enrere. Doncs un nou fill o el primer en camí. Camindre el món. I llavors el que hauria de fer és dir-li... Jordi, no t'arribuis a mi, eh? No, cap al cap. És un tema que li toca molt de prop per a Cristina. Ja ho veig, ja ho veig. No, però em fa ràbia, no m'agraden les mentides. Llavors el que li recomano és que li digui a la seva dona que té una mà, llavors que la dona, que és realment dona, no la mà, sigui i tingui la capacitat de decidir si vol continuar amb ell o no. O sigui que digui la veritat ara, no? Clar. I que li digui que ha deixat l'altra embarassada. Llavors la dona el que ha de fer és donar-li la petada i prou. Ja està, ella més. I ell que se'n vagi amb la mà i ja podrà acompanyar-la, problema result. Home, tenim respostes, eh? A veure, anem a les preguntes. Una mica amb la línia de la Cristina. Veus? És anònim, diu la gent que té una doble vida no té moral. I per tant, si no té moral, no es pot exigir cap tipus de respecte. I per tant, si no es pot exigir cap tipus de respecte, que ni l'acompanyi, no és responsabilitat seva. Bravo per anònim. Bueno, alguna cosa més? A veure, n'hi ha una altra que diu l'Angèlica, diu... Suya es la semillita, el metio, el palito, el nollito, del problema también es. Clar, home, doncs sí. Sí, no, no, una vegada el tinguis a fer responsable. Té responsabilitat, té responsabilitat. Sí, però a tu et sap greu la dona, no? Veig que la dona que està enganyada... Clar, és que no m'agraden les mentides, no? Jo estaria més en la línia de la Vanessa que li diu, mira, no, no hace falta que la acompanyes. Però ja està. Ah, clar, perquè, clar, aquí tampoc sabem la dona, perquè s'ha quedat, potser aquest home té molts de diners, i s'ha quedat embarassada per agafar alguna pensió, alguna cosa així, que a vegades passa. Amb les respostes sempre ens falta una mica d'informació. Clar, anem a la següent. Anem a la següent a veure si podem treure una mica l'entrellat. A veure, la següent va de somnis, perquè tots hem tingut somnis. De fet, somien cada dia entre 7 i 9, és a dir, cada unidor. 7 i 9 què? Somnis? Sí, jo canvio. Me'n recordo com em llevo de vegades de dos o tres. Doncs tothom té una mitja, entre 7 i 9. Jo entre 7 i 9 del matí, és quan somia. Sí. I a les hores, la gent li preocupa, li obsessiona, què és el que volen dir aquests somnis. El primer d'ells que encara ningú li ha pogut respondre, perquè és una mica enrebesat, diu que ell somia sempre amb xocolata desfeta, amb xocolata calenta. Llavors diu que allà està amb una festa, va buscar xocolata, però sempre hi ha algú que s'avança i li roba, i llavors ella es queda sense. No, jo no et puc ajudar, perquè no sé què pot significar això. Clar, què pot significar la xocolata? És diabètic, potser és diabètic, no ho sabem. No, en principi no, eh? Clar, aquí ens falta... Té falta de carinyo. Necessita una cosa. Home, perdona, és veritat. Tu, quan estàs una mica depre, hi ha algunes persones que donen per menjar xocolata, i naplorant, no has vist la típica pel·lícula aquesta del gelat, no? No, perdona, jo més un dissabte de la nit m'he quedat a casa, mirant Bridget Jones i menjant gelat... Un gelat de xocolata. De xocolata, doncs això, no? Suposo que potser necessitava... estava una mica a baix de moral, o necessitava una mica de carinyo en aquell moment, i somiava que necessitava xocolata com per suplir alguna necessitat que tenia. Bueno, pot estar bé. Clar, a altres n'hi ha altres que somien com a Jordi, que per això te la porto, perquè tu li donis una resposta que diu... Què significa somiar amb dones despullades de pits grossos? Que la teva nòvia t'has vist petit. Això, no, no. Pot ser que signifiqui això, és que em preguntes a mi i jo no sé que ho n'has perdut. Home, si tu somies amb dones despullades que ho has comentat a la intimitat alguna vegada, doncs... Però, bueno, jo no ho sé. Aquesta pregunta l'hauria de fer jo, si de cas. Però tu tens alguna necessitat, Jordi? Perquè potser com amb la xocolata, no? Sí, jo també. Home, no, el Jordi diu que tu has sentit alguna vegada, et preguntem per saber, també, pel noi de la xocolata, que sàpiga una mica per un pot anar. Necessito persones dolces, també, a la meva vida. Però jo ho expresso d'altra manera. No cal la xocolata. No cal la xocolata, somiu amb els... És igual, no és una cosa que no diré. És que em feu dir coses que no podíem dir. Aquesta és la gràcia, una mica. De totes maneres, la gent ho té molt clar i li ve a dir que és una mica paracos, perquè aquest noi és bastant jove, té 15 anys... Ah, perdona. Home, però em falta informació, Jordi. Jordi, ara ja ho entenem tot, aquest tio és un adolescent. A veure, qui més qui menja ha passat aquesta època, a més calen com Mico, vull dir, ja està. No he passat l'adolescència. Ja t'arribarà, ja, ja t'arribarà. Sí, sí, sí. I la majoria de la gent el que li diu el que li diuen és que... Mira, vas una mica a sort i veus massa pornografia, i això, després, quan te vas a dormir, doncs... Tot i que algú, com el Dresostato, li diuen que té una carencia, tensió psicològica, efectiva, emocional. Ah. Busca la mare, no? Això ja és molt psicològic. Això és molt psicològic. Jordi, tens alguna cosa... No li va donar els pits, de petit. O, per exemple, va tenir els pits molt grossos, també. No ho sabem, no ho sabem. I s'ho pagaven la llet, no? Jordi, tenim moments per fer una notícia curiosa. Perfecte. Perfecte. Sí, tant. Doncs vinc a fer-la. Mira, doncs tenim un lladre... L'inútil del dia, per dir-ho d'alguna manera, que és un lladre de Minasota, que... Com diríeu que el van enxampar? Perquè van tardar 5 minutets, agafar-lo. Sí, ja ho saps. És el que heu vist, on l'heu vist. Réu ha sortit, això, sembla, Jordi. Vinga, tampoc, no. Perdona, és una cosa que ha sortit... A on ha sortit? Als informatius que hi havia aquí. Però a CELC hi vas amb mi, home. Home, Jordi... Però què dius? Sí, home, sí. I a més, a internet també ho he vist jo. Home, clar, a internet hi ha tot. Perquè hi ha la fotografia de l'home dormint, al llit, no? No, no és això. És a la Facebook? Veus, Jordi, com no la sabia. Home, no sabia. Jo em pensava que havia arribat la dona a casa i havia fet allà de dormir. No, no, al llit. És perquè l'home, com que tenia tant temps, es va dedicar a xatejar pel Facebook i se'l va deixar obert, clar, la sessió. Oh, que burro! Que burro, que burro, que burro. En fi, fins aquí les notícies del Jordi Roca. Hem d'acabar la feina del morro d'avui. Cristina, si el programa tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? TCMS Mini. TCMS Mini. Per aquest especial burrat que hem fet amb els talls de veus de tots els famosos. Tot i que el de la món i que ara n'han costat perdut, però hem tingut tota la resta que ha estat molt bé i molt interessant. Només hem resta agraït tota la gent que ha fet possible l'apèndia del morro d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, també la Cristina de Gai, que és de productora d'Anexa, i que es va encarregar de tota la producció de Catalunya a Txec al Taló, que avui se met a TV3 a partir de les 10.45. L'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs a la segona hora, el David Ávila amb la televisió, el Joc i Rota amb la Jeff Wanzers. Senyor Benito, també. Senyor Benito, també, que ens ha saturat una mica. He tingut la seva part, i la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook Cristina, moltes gràcies. Que vagi bé, fins demà. Que ens trobem demà a partir de les 5 de la setmana amb l'informatiu Vestra i l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé. Adeu-siau. Som a la set. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vestra. L'escola Canigó i l'Institut de Sant Just defensen el paper dels consells escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi, amb la tornada classe de 2.830 alumnes, però amb l'atenció posada en com afectarà l'al·lòmcia a l'activitat dels centres educatius. Amb aquesta notició obrima el Sant Just Notícies, edició Vestra d'avui dimarts 16 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada. El banc de sang i teixits ha tornat avui a Sant Just. Durant les vacances, acostumen a baixar els nivells de sang del banc, i és molt important tenir reserves suficients. La campanya de donació de sang es fa aquesta tarda, fins a dos quarts de nou al casal de joves. Avui ha començat el cicle Sant Justes Forma. En concret, aquesta setmana s'aimparteix i t'anarà d'atenció al client. És un pla de formació continua per empreses, comerços i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%. I el sopar de motxilla de la Seas donarà el tret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al Vestra i ho managearà als socis, que celebren 25 i 50 anys com a membres de la secció. Bona tarda a l'escola Canigó i l'Institut de Sant Just defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi, amb la tornada classe de 2.830 alumnes. L'alumcé és una de les principals preocupacions per a la regidoria d'ensenyament, entre altres coses, per la degradació del paper que juguen els Consells Escolars dins dels centres. Una preocupació que ahir destacava, precisament Lluís Montfort, regidor d'educació de Sant Just al Just de la Fusta. Sabeu que l'alumcé fa que els Consells Escolars passin de ser un òrgan decisori de la comunitat educativa i passin a ser un òrgan consultiu. De manera que nosaltres estem molt pendents de quin és el paper que ens tocarà jugar a partir d'ara en els centres educatius. Pot ser una pèrdua molt important, que aquest òrgan perdi aquesta voluntat, aquest poder de decisió. Perquè tots els membres passen a ser purament informats del que passa en el centre. Des de l'escola Canigo i des de l'Institut de Sant Just, els seus directors, Eloi Sala i Jesús Margarit, respectivament, han defensat el paper que juguen els Consells Escolars. Hi ha un altre aspecte que potser es podria modificar, però que per part de l'escola nostra, el Canigo segur que no serà així, és el paper del Consell Escolar, que per mi continuarà sent un òrgan de participació, efectivament, de pares i professors, de decisions. Per tant, continuarem, independentment del que es digui, amb la mateixa filosofia que hem tingut fins ara. M'agradaria ser un director que segueixi escoltant el Consell i una mica el paper que tothom compleix en un centre. Només la direcció, sinó la comunitat educativa en general, professors, alumnes, famílies, personal que treballa aquí. Per tant, la idea és aquesta. El Consell Escolar és un paper molt important. No el govern, el centre escolar. Des de Canigo, d'altra banda, el seu director ha comentat els canvis que pot comportar l'alumce als centres. L'efecte, sobretot a la primària, a l'àrea d'educació amb valors socials i cívics, que seria la signatura alternativa a la religió, i que passi a ser evaluable. Un altre canvi, jo valoro positiuament, és que l'evoluació diagnòstica, que es feia a cinquè, s'ha avançat fins a tercer. El tercer es va moptar també per mantenir els mateixos llibres del curs passat. Per tant, els continguts no es modifiquen. Segons el regidor d'educació, l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar l'alumce, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'eleg, la llei d'educació de Catalunya. Un segon llibre, per fer la feina d'educació de Catalunya. El Centres de Sant Joan stancarà en el curs 2014-2015 en nous projectes educatius. És el cas de l'Institut, que en llega un projecte de promoció de la lectura i de l'escola Canigou, que posarà en marxa properament el projecte TEI de bona convivència a les aules. Sant Jus Notícies. El projecte TEI vol dir tutoría entre iguals per aconsellar-los amb bones pràctiques de convivència escolar. N'ha parlat el Justa de la Fusta, el director del centre, Eloi Salam. Vol dir tutorial, entre iguals, que és una estratègia educativa per a millorar la convivència escolar. Això afecta d'una manera molt directa als alumnes de cinquè de primària i als de tercer. Cada alumne de cinquè de primària t'utilitzen un alumne de tercer de millorar la convivència escolar. No és que sigui un problema, però pensem que en un centre educatiu té que haver una tolerància zero en tot el que són comportaments de petits insults o de marcinació de jocs. A banda del projecte TEI, que es posarà en marxa properament, des de l'escola Canigo també s'iniciaran projectes vinculats amb l'aprenentatge de l'anglès i d'altres llengües extrengeres entre els mestres. Se seguirà amb el pla de detecció d'alumnes amb altes capacitats i amb les activitats extrescolars vinculades amb la robòtica educativa. Pel centre, un altre dels reptes per aquest curs serà seguir mantenint els resultats excel·lents a les proves de competències bàsiques que els alumnes fan a 6 de primària i que proven pràcticament tots els estudiants. Pel que fa a l'Institut de Sant Just, un dels seus projectes destacats aquest curs passarà per potencial lectura durant les hores de classe. Durant una hora a la setmana, els alumnes i mestres aturaran les classes per tal de llegir llibres per plaer. Ho ha detallat el director del centre, Jesús Margarit. El primer de la matí de dilluns, totes les classes deixaran de fer la activitat normal de la classe per llegir un llibre que s'han de portar als alumnes, que no ha de ser un llibre de lectura obligatòria, sinó un llibre de lectura per plaer. I a partir d'aquest moment, la següent setmana serà la segona hora de dilluns, la tercera setmana la tercera de dilluns i si anirem crotant, i a la vegada que tothom vegi que deixarà de fer una classe per llegir és una cosa important. No només les alumnes, també els professors, que també que hi hauran de dedicar-la a llegir. El projecte començarà dilluns vinent i s'allargarà fins al maig. I a l'escola Braçol Municipal Marex, l'objectiu és seguir potenciant el projecte Famílies. Dèlia Riscàs és la directora del centre. Continuar amb el projecte Famílies, que per nosaltres és un projecte molt important al centre. És una manera d'obrir l'escola a les famílies. És veritat que, com tu deies, d'important aquí són els nens, però tenen molt pes les famílies a l'escola. Per nosaltres és un neix de treball molt important. Per tant, la continuïtat d'aquests projectes és una pesa clau pel projecte de l'escola. Aquest curs 2.830 alumnes han començat el curs de Sant Just, tendre educació infantil, primària i secundària, i comptant l'escola pública, privada i concertada. De fet, d'aquests més d'at 2.800 estudiants, 320 nens i nenes són de l'escola concertada Madre Sacramento i 870 de la institució La Miranda. D'altra banda, l'escola Braçol Municipal Marex ha cobert les 107 places que ho faria. Amb RECS, 54 dels alumnes són nous. Des del 9 de setembre, l'escola Braçol fa el període d'adaptació dels infants per tal que s'adaptin a un nou ambient, i a nous, nens i nenes, sentim de nou delia a risques. Nosaltres comencem dos dies, on els nens venen Nora a l'escola i venen amb les famílies o amb alguna persona de referència, que estan aquí una hora amb ells, juguen, una mica, perquè puguin situar-se a l'espai. I després ja comencem amb una adaptació progressiva. Uns dies fins l'estotja, uns dies fins l'una, uns altres dies fins l'estrès, i llavors ja després sent tota la jornada. A l'escola, les retallades van afectar fa anys a la figura del concertge, ja que la concertge que hi havia abans es va jubilar, i aquest lloc de feina no es va tornar a remplaçar. Tot i això, delia a risques, assegura que la situació del centre és bona. Des de l'Institut de Sant Just, d'altra banda, han tingut molts problemes per afrontar despeses del dia a dia, per pagar la adequació de la jardineria que ha hagut d'anar carregada a l'Ajuntament de Sant Just. Ara passant justament 9 minuts de la set de la tarda, nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Durant les vacances, acostumen a baixar els nivells de sang del banc, i és molt important tenir reserves suficients. La noticat a la reserva s'estan en un nivell normal, amb sang disponible per a 7 dies, no s'ha de baixar a la guàrdia. Sant Just Notícies. Donar sang és un procés molt senzill, que només dura uns 20 minuts. Silvia Arcos, promotora del banc de sang i teixits, del Barça Llobregat, ha detallat el procés de donació al Just a la Fusta. Quan arribem a un primer un qüestionari, que el tenim allà al costat del metge, després una vegada el tenim, passem al metge, revistem el qüestionari, on es mira la pressió, es mira el ferro, que tot estigui bé, i després ja us fa passar la feina de donació, que res, són dos minutets punxats, i ja està. I després passem a fer un refrigeri, que donem uns sucs, unes pastes, i això per recuperar aquest plasma que s'ha perdut i que recupera bé ben líquid. Tot això a 20 minuts. Pot endonar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Les dones poden ser donants 3 cops l'any i els homes 4. Arcos ha parlat dels grups sanguinis més necessaris a Catalunya. Els grups majoritaris a Catalunya és el 0 posició negatiu, i l'A també posició negatiu, que són aquests els més necessaris. Però sempre diem que no descartin ningú, perquè tota la sang és necessària de tots els grups. Sempre hi ha gent que té el mateix grup que tenim els altres. Segons Silvi Arcos, ningú ha d'auto descartar-se a l'hora de donar sang. A vegades pensem que jo tinc sucre i no puc donar, sinó que et puja l'insulina si que pots donar, encara que prenguis pastilles, la gent que té colesterol si que pots donar. Hi ha molta gent que pren medicacions si sí que pots donar, per això que no decideixin auto descartar-se, per això que li preguntin al metge, així ho sabran per altres vegades.