#539 - La Penya del Morro del 17/9/2014

hauria estat el causant de la mossegada a la mà d'un jove de 16 anys en una platja de Saló, la víctima va necessitar 30 punts de sotorà. Catalunya, informació. Lluís Enrique comença les rotacions al Barça per debutar contra l'Àpoel a la Champions Busquets, Alba, Pedro, Maixera, Noymontoya, han quedat fora de la convocatòria mentre que hi entren Douglas, Adriano, Rafinha, Sàmper i Alves. En una acta de presentació de la Gasol Foundation, Marc Gasol s'ha declarat a favor del dret a decidir mentre que el seu germà Pau ha preferit no manifestar-se. Pau Gasol, a més, ha deixat d'entrar a veure que podria deixar de jugar amb la selecció espanyola en properes convocatòries. I en cíclics, amb el català Joaquim El Purito Rodríguez, forma part de la llista de corredors per participar al Mundial en Rutes. Disputa la setmana que ve a Pón Ferrada. El que fa el temps també estàs al prelitoral i també el conroxat a la costa, les més fortes descarreguen a les comarques de Girona. A la tarda encara quedaran alguns xàfecs en aquestes zones. Demà faran més sol i el roxet seran cada vegada més puntuals. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a 10 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Un programa amb més humor que feia. Què tal? Bona tarda amics i amics. Com esteu? Avui és el programa de les tardes de ràdio Gasberg. Parla i ho saluda Jordi Romena. Des de dades fins a les set del vespre. Això és la penya del Morro. El programa. Saludem a la gent que fa possible. La Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Cristina, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El tema de la CERP, l'Eli cap de Vila. Comentem allà, que et vas trobar tu una CERP al teu jardí, i que estàs una mica angoixada per si tornarà a passar. Diu que ella sí. Més o més que et vas trobar una CERP com la que tu tens, o com la que et vas trobar. És la de la CERP. Avui el programa també connectarem. Espera, que tenim l'Andrea Buen. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. Ara fa calor. Ara fa molta calor. Avui també connectarem amb la Clara Nervión de la revista Time Out. Pararem de la Mercè, lògicament. Avui estrenem un nou espai a la penya del Morro, estem molt contents per què ens visitarà la Montse Farràs de l'Espai Essència, i ens explicarà ben bé què és el que voldrà fer aquesta temporada. També tindrem a la segona hora l'Espai d'Educació Canina, a l'Albert Capopei. També tindrem l'Eric Pomar, a les aplicacions mòbils, i connectarem com Cana i Necres amb el casal de joves descendents. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Comencem, com sempre, repassant el més comentat del dia d'avui. Cristina, ha sigut Trending Topic d'EPG 2014, que és el debat de política general al Parlament de Catalunya, Escòcia, Catalunya i Catalans, with Scotland, yes. Això ha sigut el més comentat del dia d'avui, perquè mentre el Parlament aprovarà la llei de consultes, segurament aquest divendres el rehoi, segurament que no es podrà votar i que, com sempre, ja que no... Sí, una mica més del de sempre, no? Sí, tampoc, és que no cal ni escriure-ho, això. Cristina, perquè ja és el de sempre. Sí, en aquest cas la més a la junta de portaveus del Parlament, no ha acordat formalment fer el ple per aprovar la llei de consultes a aquest divendres a la tarda. La llei de consultes de 5 de la tarda està previst que s'aprovi la llei de consultes amb un ampli majoriai. És que la unitat que els sectors sobiranistes reclamen per el procés polític que viu Catalunya s'havia reforçada aquest dimarts passat els passadissos del Parlament durant el debat de política general. Els partits que formen el bloc sobiranista han negociat una proposta de resolució conjunta que insta el president Mas a convocar la consulta dins del mar legal. I mentre que Catalunya està prevista a aquesta aprovació de la llei, a tants hores de la consulta d'Escocia, el president del guàrdia espanyol, Valerio Rajoy, liderarà una hipotètica entre l'Escòcia i Catalunya a l'Unió Europea. En aquest sentit ha qualificat els processos sobiranistes de negatius i torpedos i ho ha fet a la sessió de control del govern celebrat al Congrés, on també ha recordat que es necessita l'unanimitat dels 28 socis per tal que aquests territoris puguin reingresar a l'Unió Europea. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, el Compte Oficial de Compargència i Unió diu amb escàrrega republicana i iniciativa, i també a la CUP recordem celebrar la consulta el 9 de novembre del 2014 amb totes les garanties democràtiques possibles. Una altra comentària. Ens el fa Belblues, diu felicitats a Escòcia a votar. És guanyat, diu el catalanisme als escossesos, amb el hashtag catalans, withscotlan, yes. I la Lluna Catalana, que diu vostè i el seu govern, sí, que són un torpedo, senyor Rajoy, un torpedo a la democràcia amb els hashtag CC i catalans vote al nou enna. Gràcies, Cristina. A la segona, ara tindrem més rendint topis, que avui el trobo a la vega també torna a continuar. Sí, i l'altra, els d'ahir, per això. Sí, ja ho comentarem després. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Buenocen. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, bé. Acaba la renovació, per cert, de la flota del Just Tram i també del Just Metro. Només queda posar en marxa un Just Tram de 9 metres i mig de dergada. I també la mobilitat i el trama de Sant Just d'Esvern. I també parlarem de la convocatòria d'un nou curs de monitors de lleure a Sant Just d'Esvern. És per trobar el títol de monitor. Ah, doncs mira, m'agrada. M'agrada aquesta notícia. Ara la comentarem, però abans hem de parlar del centenari de la mancomunitat. La mancomunitat de Catalunya. Una paraula que t'omple la boca. Mancomunitat. Protagonista d'una xerrada a la Taneu de Sant Just. Roger Fuentes parlarà de vendre de la rellevància. Rellevància. També, també. Rellevància, que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des de 1714 i també del seu llegat. No és casualitat. No és casualitat, Andrea, que això es faci justament ara, que se'n celebrarà 300 anys, no? Exacte. La xerrada va deixar quan se celebrava el Vicentenari. El 1914. La xerrada sobre el centenari de la mancomunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya, creada, com deia, amb l'any 1914. Què va representar, què va representar? Moltes coses. D'entrada va marcar l'inici d'un canvi en la política catalana del segle XX. La política del segle XX aquí a Catalunya. El que ve estaràs a vendre el segle XXI. Exacte. L'any 1914 es va crear la mancomunitat després va ser intervengut d'arrell del cop d'estat de Primo de Rivera l'any 23. Baja, ja ho som, amb la història mostrapada. Exacte. I és el primer de finalment l'any 25. Per tant, prop de 12 anys que va durar, però tot i així va tenir la força suficient com per marcar l'inici de la política del segle XX. Segons el ponent Roger Fuentes, la mancomunitat era la Unió de 4 Diputacions que van fer una obra de govern enorme, vigent en l'actualitat, obra civil, de comunicacions, entre altres. I en aquesta conferència també es parlarà de les segures polítiques que van fer possible la seva acció de govern, com ara el seu president, Enric Prat de l'arriba, i també els experts que lideraven, perdó, els projectes d'aquell govern. La xerrada al Sant Anari de la Mancomunitat, amb el subtítol Un Primer Govern i un nou segle, amb Roger Fuentes serà divendres a dos quarts de nou del vespre. Ara és a la piqueta, la teneu. La Mancomunitat de Catalunya. Mare de... Mancomunitat... Avui en dia s'ho té dit de la Mancomunitat, però alguna cosa? Sí. Mancomuna... Mancomuna serveis. Com? Perdona? Mancomuna serveis per optimitzar recursos. Tu Mancomunas o què? Jo cada dia. Sempre que puc. Jo Mancomuno a Nostra Senyor. La Fonsanta no és una Mancomunitat de municipis? La Fonsanta què és? No, la Mancomunitat de la Fonsanta. El que és Fonsanta? Per exemple, servei Mancomunat entre Sant Joan d'Espi i Cornellà. Però què és la Fonsanta? El centre de droga de dependències, vols dir? Per exemple. Quan s'ajunten diferents municipis per fer el calcom, per fer coses... Sí. De qualsevol. Qualsevol. Atenció perquè acaba la renovació de la flota de Justram i també del Justmetro. Només queda posant marxa un Justram de 9,5 metres. Què es diu, ràpid? 9,5 metres de llargada. La renovació dels autobusos de Sant Just va començar al maig i ja s'han canviat quatre abusos tots sostenibles. Andrea, és més sostenible que ningú. En lloc de fa del bus sempre va caminant pels llocs. Té més informació de tot plegat. Sí, canviar... Canviar els anteriors autobusos per uns de més grans s'ha fet per tal d'absorbir el volum de viatgers en hores punta. L'any passat el Justmetro va transportar 680.000 viatgers amb una mitjana diària de 2.500 persones i el Justram 86.000 durant el 2013 amb una mitjana diària de 300. La renovació de la flota d'autobusos s'ha realitzat conjuntament entre l'Area Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just a través del contracte amb l'empresa Soleil Sauret, que és qui el gestiona. L'acció també col·laborarà amb el medi ambient i és que 3 d'aquests vehicles nous són diesel, l'altre és híbrid, és a dir, que consumeixen menys compostible, emetant menys contaminants a l'aire i són menys sorollosos. Per tant, aquest mes ja s'acaba de renovar la flota d'autobusos. Bé, doncs ara, i per començar, farem un poc de cam, i ens pujarem tot s'entrucllant, i cantarem mans a les mans, i bona nit, bon xermans, si algú es doni un bon son, la seva pau vols, i això de balli pel món, bona nit, xermans, bona nit. Jo faig a la muntanya, jo faig a la muntanya, jo faig a la muntanya, on te va? A la muntanya! Bé, a la muntanya o al casal de joves, perquè es convoca un nou curs de monitors de lliure a Sant Just desvern. Atenció perquè l'organitza el casal amb la col·laboració del centre cívic Salvador Priu i hi ha diferents preus pels joves de Sant Just desvern. Andrea, informa'ns perquè aquest tema interessa en sortida laboral i important. Molts llocs, si no tens un carnet de monitor, no pots treballar. Exacte. És un curs que té com objectiu preparar l'alumnat per intervenir en el lliure infantil i jovenil i per organitzar i dinamitzar activitats pensades per nens i joves. Aquest curs té una dorada total de 310 hores i s'estructurarà en dues etapes, tranquil·litat. L'etapa l'activa són 150 hores, que són 100 hores de formació presencial i 50 de formació a distància, on-line. Però són moltes hores, no? Sí, doncs ara ve per pràctica que són 160 hores. 160 hores? Sí, més encara. Són pràctiques formatives en l'àmit de l'activació de lliure. Escursions i coses així? Fes pràctiques. Fes pràctiques. Sí, potser amb un casal, un esplai, una escola... Ah... Aquest curs s'impartirà al casal de joves i al centre de cívic Salvador Priu, dependint de les sessions, els divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8, fulltime, a partir del 3 d'octubre i fins al 29 de novembre. I com deien, hi ha diferents preus disponibles, el preu general són 220 euros, però per als joves de Sant Just i aturats inscrits al soc fora del municipi és de 200 euros, però per als joves de Sant Just Tengs que estiguin aturats però inscrits al soc d'aquí del Sant Just, el servei d'ocupació costa menys, 180 euros. 180 euros? Sí. Per més informació i per fer les inscripcions, ja les podeu fer, s'ha d'adreçar al web www.escola-al-sol.org. I fins aquí l'espai de... les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenocen, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. És llit, que el canto jo també. No, m'agrada molt, perquè la Cristina no la canta. Com que no, home, jo faig coros però... Perdona, no, perdona. No, més fort, ho has de fer més fort, que si no, sembla que aquí... Ha de tenir un copet. L'altra opció és gravar-ho també, o sigui... Ara, para un moment, la cosa, o sigui... L'altra opció és també agafar, per exemple, el cor lopom de Flos o l'escolanida de Montserrat i que vinguin aquí i vinguin gravant la sintonia, per exemple. Això estaria molt bé, no? Sí, és que el meu dubte era... No queda llet, jo, molt... egoista o... ego cèntric. No, no, no. És més, jo crec que l'hauria de cantar tu sola. Ja ho veuràs, anem a provar una sintonia... No canso bé, no canso bé, Jordi. Per fer la prova. Les notificies de Sant Jordi. És que poso bé o de tonta, d'Andrea? Para, para, para. No pots dir res. És que no sé cantar. És que està molt bé. Tornem un moment... Aquesta és la definitiva, ja. Però no gravis. Si es grava l'ordinador o el recopió... Això és molt recuperada. Tornem un moment, perquè estem acabant de gestionar unes coses. Posa'm l'audiment. Les notificies de Sant Jordi. Amb l'Andrea Bonossi. Fa-ne estar ben informat de tot el cap. Passa per aquí. Ara tots. Les notificies de Sant Jordi. Amb l'Andrea Bonossi. Fa-ne estar ben informat de tot el cap. Passa per aquí. Bravo! Tinc molt contenta. Clar que sí, clar que sí. Hi ha hagut un moment que crec que cadascú no pot ser eu... No, no. Sembla una mica... Fèiem un cànon. Sembla una mica la gala de Catalunya, si cal el taló. En algun moment, ahir, que cadascú anava una mica a les seves. En fi, ho hem de deixar aquí. Per què farà la informació? Nosaltres som una posa per la publicitat. Si voleu saber més cosa del que passa al nostre municipi, ho podeu fer a través de la pàgina web. www.radiodesverb.com o a la set. Els senjors notícies d'edició vespre. Amb l'Andrea, gràcies. Bona tarda. Tornem amb la redacció de la revista Time Out. Parada, solicitada. Un altre dia, un altre dia. Un altre dia, un altre dia. Un altre dia, un altre dia. Un altre dia, un altre dia. Parada, solicitada. Sopàtex, mecs. Sigui quina sigui la teva nit. NITBUS és el teu mitjà de transport. Parada, solicitada. Ja sé, Sion. NITBUS, distàncies que connecten tota la nit. 18 municipis metropolitans, amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada, solicitada. Última estrena. Si vols ser i puguis arribar. Bona tarda. Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Gràcies. Gràcies. Tenim el punt de dos quarts de la tarda. Estem provant de connectar amb la Clara Narvion de la revista Time Out, la primera connexió de la temporada, ja sabeu que ens explicarà quines activitats de gent de cara als propers dies i quins continguts tracten, però de moment sembla que no la trobem. Sembla que Cristina tenim problemes. De totes formes, ara mateix, s'està donant a terme el debat de política general, el Parlament de Catalunya. Sí, comencem el Parlament a veure què estem fent. Què està parlant ara? Per governar el temps que hi dedica, ho fa amb una base eficient. Això sí, una cosa que a mi segueix resultant... Socialista, em sembla, eh? De... d'entendre... No tinc la veu, no paga encara. Coi Boni. Que vostès, i crec que a la vista de tots, està... En fi, un debat de política general que acabarà demà, però que segurament el dia més interessant d'aquesta setmana és divendres, perquè s'aprovarà la llei de consultes catalanes amb el suport de convergència, esquerra, iniciativa i també la CUP. De fet, ja sabeu que portem uns dies a Catalunya políticament agitats i, a les xarxes, també, cada dia s'està fent esment, des de quasi dies abans, de l'11 de setembre, entre la B, baixa. Catalans vote 9N, eh? Que volen votar el 9N. I també la consulta i el referèndum, que es fa demà a Escòcia. En fi, diem que són uns dies moguts a nivell de Twitter i de la xarxa, no, Cristina? Sí, i, en concret, sobretot, arren dels comentaris i les aparicions en aquesta ve baixa que vam poder veure de famosos, com és el cas de Gerard Piqué, del jugador del Pupol Culparcerona, o Xavi, crec, que anava també amb ell, i també algunes declaracions que ha fet a Peu Guardiola, en aquest cas, a favor de la independència de Catalunya, dient que Catalunya era la seva patria i era el seu país. De fet, aquestes declaracions que va fer per Sant Jordi el mes d'abril, però ara han tornat a sortir una mica arrel del comentari de Quico Rivera. Sí, un comentari que diu, no me gusta meterme en estas cosas, pero esto me parece muy fuerte, es solo decir que un mojón patir Guardiola. No sé si va arribar a ser tendintòpic, però va ser una... Per exemple, el Diari Ara va fer notícia d'això, va ser la notícia més llegida del dia, a la pagina web i a l'aplicació mòbil del Diari Ara, sense anar més lluny, i també la reflexió que està passant alguna cosa. El que està passant, perquè entre Piqué, que l'altre dia va sortir, va dir que ell defensava el dret a decidir i també la consulta. Després també tenim, fa un moment, hem escoltat el bolletí de la Cinc de Catalunya Informació, que Marc Gasol, Joel Oda Bàsquet de la NBA, diu que està a favor de l'altre d'assidir, que la gent voti el que pensa, no obstant, el seu germà no pronunciar-se. Sembla que a poc a poc, en un món tancat, on no es deia explícitament i obertament el que pensen les hèlits de l'esport, sembla que van obrint-se una mica, no? Sí, mica en mica, els hi costa tot això, i suposo que en comentaris d'aquest estil com els de Quico Rivera no afobreixen, perquè ha sigut un híbit definitivament aquest pas. Quico Rivera tampoc no és... És molt respectable la seva opinió, però... Sí, però la seva piulada té més de 2.740 retuïts. Això, en el moment en què una persona va fer la fotografia de la piulada, és a dir, que pot atanir moltes més retuïts ara, i té 1.227 favorits. Per tant, déu-n'hi-do, la gent que, en aquest cas, ha volgut transmetre a través d'aquests retuïts, aquests favorits, no?, la mateixa opinió que en Quico Rivera, doncs que la tenen molta gent important, eh, per això, també. Moltes crítiques i insults, eh, cap a Piqué i cap a aquestes persones. Sí, sí, sí, a través de les xarxes. A Piqué, bueno, des de tonto i de tot, li han dit per obrir-se i, bueno, disimplement el que pensava i opina lliurement, en aquest cas. Bé, a veure, anem a connectar una altra vegada amb el debat de Política General. Aquest intent de destabilització psicològica en un tema tan sensible com aquest, que sabem per experiència del passat, i crec que, si situo un episodi històric de fa 80 anys, tots sabran a quin refereixo en què, precisament, la mala consciència d'un president que ocupava... Bé, jo deia que ell boni, però no acabo de saber segur. Intentem localitzar-la clara, si no, dius a Cristina que tenim una carta referent a tot això, que donava resposta a Quico Rivera. Sí, sí, sí. A veure si podem localitzar-la clara, i, si no, anem a llegir la carta. I, si no, la podem buscar a través d'internet. Ah, també és possible, sí. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i, també, a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé, doncs és impossible contactar amb la clara d'Arbion, deu estar ocupada a la revista Time Out, que ara pensé que els heu dit una molta feina. Ara tenen la Mercè, tota la gent d'aquí... Moltes excluïtades. Intentarem d'aquí una estona, per cert recordar que d'aquí uns moments també ens visitarà la Montserràs, de l'Espai d'Escència, amb el seu espai, que avui es trena aquí el programa i que vindrà cada dimecret a explicar-nos una mica com viure millor, com ser feliços, com estar bé amb nosaltres mateixos. Jo tinc moltes ganes que vingui, perquè així... No sé, sí, que per cert, no, no, tinc ganes que vingui, perquè jo tinc moltes coses a preguntar-li, i si hi ha algú en ho gent que ens està escoltant, i tal, li vol preguntar-li qualsevol cosa, només que ens enviï un mail a la penya del Morro, www.rovegmail.com, la penya del Morro, www.rovegmail.com, amb la seva consulta. Dit això, Cristina, tenim una carta, no? Sí, una carta que està escrita, en aquest cas, a Societat Anònima. Què són, Societat Anònima? Perquè li coneixia Sociedat Alcòlica, que era un grup de música, però a Societat Anònima no els conec. Crec, si no m'equivoco, perquè jo m'he limitat a llegir la carta a casa, que és una publicació onlaïnda. En aquest cas, una persona ha volgut escriure a Quico Rivera una carta en resposta al comentari. Està agafant una dimensió considerable, el comentari de Quico Rivera. En aquest cas, la publicació l'ha fet Àlex Societat, és el seu compte de Twitter, és l'únic que sabem, i, si vols, diu així. Anem a llegir-la, recordeu que són les declaracions, ha fet una piulada de Twitter, de Quico Rivera, que ha generat molta expectació. Sí, guardiola, en aquest cas no li respon, però l'Àlex sí que ho fa. Podem comparar-ho amb Mario Vargas Llosa, a verboa d'ella i a altres intel·lectuals de l'Estat que han expressat la seva opinió obertament i públicament sobre el procés català. Anem a la resposta? Oferem de manera literal, per tant... Tiene castellà? Molt bé. Llegirem en castellà. Diu així. Estimado o no pa que ren. Acá, Quico Rivera. Sé que tienes más de un millón de seguidores en tu cuenta de Twitter. Seguidores dispuestos a leer perles como... y a cagar al campo todo aquel que no esté de acuerdo. Viva España. O digan lo que digan, viva mi país, que es España. Lo que no sé es por qué razón no has logrado convencer a tu madre de tu legítimo amor por España. Te recuerdo que el 16 de abril de 2013 fue condenada por Blanqueo de Capitales a dos años de prisión y que se libró de ir a la cárcel. Ese y no otro es el amor que tú y los que son como tú demostres por España. Patriotes de chascarrillo con aromas de vino peleón y aliento a cebolla. Representantes, todos, de una parte de España atrasada. Chaubinista y endogámica, de la que muchos nos divorciamos hace tiempo. Ya no es desaquección, tampoco alejamiento emocional. Es la nada. Palabras como unidad, constitución, legalidad o juntos nos llegan con forma de eco lejano. Miramos al norte, a Europa, miramos al mundo, lo vemos mucho más cerca si cabe. Tenemos millets y pujols, contamos con carencias, estamos lejos de la perfección, pero muchos creemos que somos capaces de construir un estado nuevo. Ojalá pudiésemos mirar hacia el sur, pero unos nos insultan, otros nos ningunean, y aquellos de los que esperamos un mínimo apoyo optan por el silencio. Legítimo, pero silencio al fin y al cabo. Si no te gusta menterte en estas cosas, porque... Vastura menterte. Si no te gusta menterte en estas cosas, no te metas. Límítate a ejercer de lo que más te gusta ejercer. Lleva como puedas y quieres ser hijo de una cantante sentenciada por la justicia por contribuir a defraudar al herario público español. Ahorrati cualquier comentario sobre pujol. Le tengo el mismo cariño que a ti. Aprovechate de esa parte de España, dicta a la mediocridad, y a convertir en semidiós esa persona que o bien ha levantado imperios a costa de pasarse por el forro la dignidad humana, o bien han hecho de la ignorancia al grito el insulto y la falta de talento más que evidente su principal ventaja competitiva. Repito, esa parte de España, no toda. No, no te metas en estas cosas, porque no tienes ni la más remota idea de qué está sucediendo en Cataluña, tu arquitectura ideológica, no ha dado signos de estar habilitada para que experimentes lo que casi dos millones de personas sintieron durante la diada. Perdón, no fueron dos millones. De hecho, fueron un reflejo óptico. Pareces absolutamente incapaz de comprender porque Pep Guardiola siente que Cataluña es su patria. Diccionario de la Rae, definiendo patria, tierra natal o adoptiva, ordenada como nación, a la que se siente ligado al ser humano por vínculos críticos históricos y afectivos. Aquí, entre paréntesis, l'ajadí a esta descripción de lo que quiere decir patria por sí para que Renó la conocía. Però siga así. Eso sí, no estás solo. Los más de mil favoritos que posee tu tuit así lo atestiguan. En fin, tal com ho diu George Christophe Litzenten, a la glòria dels més famosos sempre s'escrive algo de la miopia de sus seguidores. Doncs aquesta és la carta de la societat anònima que va enviar al senyor Quico Rivera. I no és l'única, perquè cal dir que jo he llegit una altra, molt similar, però que feia ja palacions al seu físic i a les seves qualitats intel·lectuals, en aquest cas. I moltes respostes, també, al mateix tuit. En fi, ha avollit una mica aquests últims dies la xarxa en aquest sentit. Cristina, nosaltres fem una pausa per la societat. Com el de l'apartament? Hi ha papers? Què està passant? El torn del grup... Ah, això ara va d'intercambi de posiciós. Enric Millo i dels socialistes recordem que el mateix portareu Maurici Lucena anunciat un bon dia. Ah, Maurici Lucena. I Quiboni era Maurici Lucena. Estem parlant de la consulta als partits que justament no estan a favor d'aquesta llei contrari de la majoria del grup d'algunes... Ara parla, Enric Millo, del Partit Popular. Li ha arribat un whatsapp a algú. Has escoltat? Ah, sí? Li ha arribat un whatsapp. Estem comentant per sobre el comentari de Catalunya Informació. Això no s'ha fet mai a la ràdio. Ells ho comenten i nosaltres ho acabem de comentar. Silenci, que parla... Saps com ésíssim allà? Silenci, parla, Enric Millo. T'anunciant el que el nostre entendre va ser un vergonyant el primer tram final del debat que vam tenir ahir. Amb una actitud, el nostre entendre cobert... Bueno, en fi, el debat va a la seva. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'espai essència amb la Montse Farràs, fins ara. ... Smooth. Yes. Bona nit. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. On va la lala? Smooth jazz club. I esperem. Smooth jazz club. I esperem. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Què passa si hi ha un cotxe a l'hi treus l'herbat? I si l'hi treus al cinturó de seguretat? Què passa si l'hi treus les ajudes al conductor? Què passa si l'hi treus la carrosseria? Què passa si, a més, l'hi treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cotxe i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. El dia de matí, de veu a una. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Morro. L'hi sent nobles, per la penya del Morro o del Morro. Una ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. De quins moments, amb la Montse Farràs de l'Espanya d'Escència, que avui es trenem temporada amb ells, però abans saludem ràpidament la Clara Nervión, que a la Lluya l'hem trobat. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda. Com de temps, no? Quina emoció, quina emoció. A veure, deixa't dir... Quina emoció, quina emoció. Quina emoció. Quina emoció, quina emoció. Bueno, deixa't dir, no, deixa't dir... Em sembla trencar una llança a favor de la Clara, i és que estava a una reunió i no ens ha pogut atendre com era de gust, perquè... A l'hora que em tocava. A l'hora que et tocava, què estaves amb el director de... de Cultura de la Generalitat de Catalunya? Imagina't. Alguna cosa així, no? Estaves amb el director de la Fira de Teatre de Tarra, que acaben de parlar i de... Escolta'm, eh? Escolta'm, eh? Les vostres coses. Tu, les vostres coses, que... Ràpidament, deixa'm comentar un parell de coses. La primera és que, Clara, t'hem vist molt activa a la Fira de Teatre de Tarra, que va ser una de les collides per ser una de les... Tàrega Voices. Tàrega Voices, correcte, tàrega. Què tal, l'experiència? Perquè tu ho representaves... Tu mateixa, com a comunicadora, representant a... a Time Out, on treballes i tal. Què tal l'experiència a Fira de Tarra? Doncs molt bé, molt bé. La veritat és que, a més d'allà, els espectacles gratuïts, que sí que tenen aquest punt hippie, diguem, hi ha molts espectacles d'apagament, amb sales i fins i tot amb espais oberts, que són una absoluta meravella. Has dit hippie com m'ho queden dir, que no... com brut, no? Bueno, és que hi ha alguns altres espectacles, que no són la programació, sinó que són l'off. Ah, va, va, d'acord, que arribar a la gent... No hi ha ni més o menys tothom. Aleshores hi ha gent més o menys amateur, i és una mica més just per als espectacles programats, que són meravellosos. No, perdona, deixa'm incidir en aquesta qüestió, perquè ara tothom és artista. També veig, doncs fa una mica el que pot, no?, per guanyar-se la vida, amb el temps en què estem. Però a la plaça d'Oscar, que vaig anar l'altre dia, que és la plaça... De Sants. És com una mica gràcia en petit, si aneu. Sí. Doncs hi havia una noia que cantava... que ballava flamenc, però l'anava vestida una mica casual, per entendre'ns. De Sants o Casis. Sí, llavors era una mica com... No de vergonya liena, però dir... Sí, però no. Sí, exacte, no canta a poc. Jo no tinc re contra arrastes, o sigui, tu juro. De veritat, eh? No, de veritat. El que passa és que, clar, hi havia algú allà que... fallaves, allà. Sí, una mica, sí. Unes malles, unes... gastades, una faldina... Sí, curta per sobre, emforats... Que no passa res, eh? Que descurs lliure. Que descurs, que descurs, que descurs i no vulguis. Sí, que descurs i que vulguis. Però, dit això... Tinc veritat, tinc veritat. Aquí l'associació d'actors hauria de fer alguna cosa, eh? Hauria d'entrar a poder-se. Bueno, escolti, dit això, Clara, ràpidament, perquè ja sabeu que amb la clara de cada setmana intentarem connectar, perquè ens expliqui quins temes de tracteu a la revista Time Out. És obligat començar, ni que sigui una pinzallada, parlant del BAM i de la Mercè, no? Doncs sí, perquè les activitats del BAM i de la Mercè comencen ja aquest cap de setmana, i tenim moltes, moltes coses. De fet, només si us passegeu pel centre de Barcelona ja començaràveu a veure cites, com per exemple la que hi ha a la Plaça Sant Jaume, perquè tot el que és la Fasana a l'Ajuntament, a les nits estarà il·luminada. Però no a una il·luminació qualsevol, sinó que faran allò que li diuen mapping. Un mapping, un mapping, sí. Sí, és a dir, que sobre la Fasana hi projecten coses que és mou, que sembla que caiguin i aquest any té molt, molt, molt bona pinta. Venen la ciutat cúmplia d'estocolm, es venen artistes d'estocolm fer-ho i això. I té molt bona pinta. ¿Ven algun tipus d'història per això, en el mapi? ¿No representaran alguna cosa o seran...? En general, aquest any té bona maltricentenària. Com bona part de les festes de la Mercè, que aquest any tenen com una mica un regús de 1.714, de cara fa 300 anys i altres altres coses. I la idea del tricentenària impregna bona part de les expresions. De fet, a cada any a la Mercè hi ha una ciutat convidada. L'any passat va ser Viena, potser. No sé si me'n recordo, eh? Una mare, Mike, no me'n recordo. Sí, aquest any és això, d'estocolm. Aquest any és d'estocolm, eh. Després, una altra cosa que també us volia comentar, això és per tota la família, el part de la ciutadella hi fan una cosa que li diuen Saturno Park, que recreen un... com si fos un... com es diu això, com un Tividaba, un parc d'atraccions, però és en xixanta, no? I com tot molt ple de màgia, i tot com amb casetes, amb màxies... De fet, el parc és totalment... Molt intacte, totalment. A l'any i a l'any sempre és com un dels epicentres de la Mercè. Moltes vegades hem fet allò de la nit de la llum, no? I va per aquí una mica, no? Una... aprofitar el parc per fer coses així com diferents, màgiques... Sí, a més és això, amb tot el dia, per anar amb els amals petits, amb els grans, per anar una mica amb la família, que pot ser xulo, això. Sí, escolta, demà, per cert, hi ha una opera xinesa que representa en Don Quijote. O sigui... Ah, perquè és el Festival d'Àsia. Comença avui el Festival d'Àsia, sí. Comença avui el Festival d'Àsia, també. Ah, això no té res a veure amb la Mercè, llavors? No, no, no, és Festival d'Àsia, que ho fan cada any, també, i no, no té paral·lel. Això no ho toques, eh? Però també tenim un reportatge a la web que hem pensat avui a les xarxes socials. Ah, molt bé, d'acord. Va, més coses que ho explica... Sí, sí, va. Ho explico més coses, no? Perquè és una festa de la Mercè sense concerts musicals de la nit. Ara, ara, ara. I hi ha unes que reparteixen birres a tot aquell que s'hi acosti. Correcte, correcte. Un euro o un euro i mig si el fa aquí, veu que pot ser negoci. Què tindrem, plaça Catalunya, vinguda a catedral? Tot, tot és a Catalunya, vinguda a catedral, a plaça del Macba, la plaça darrere del Macba. I aquest any hi ha un escenari nou, que és aquí el port de Barcelona. A la banda del Mare Magnum, abans de creuar el pont. Ah, val. I a part de la platja Bogotell, també, he sentit, o...? Allà hi haurà concert de Manel, sinó Mariuco, que de fet... I Xarango. Sí, que de fet tancar en Gira de l'últim disc, i els podreu veure allà. Que estarà molt buit, segurament, eh? Segur, segur, segur, segur, molt buit. I la platja estarà molt bé, i ningú anirà a l'aigua, ni res, eh? No, tot molt... Som catalans, és que tot em sent, tot em sent. Molt cívic, molt cívic. I alguna d'interprets destacats? Mira, Manutxau... Manutxau, no, no tornem. Manutxau, no els tenim, mira. Us volia comentar, això que has demanat tu de Manel i Xarango. També podreu veure la iaia en format xxl, que és quan venen amb banda, amb la copla bisbal jove... I això serà el part del fòrum, el dia 19, i és gratis. També teniu la fàbrica d'Ambissapta i a concert de Claksens i Mishima, que també estarà bastant buit, suposo que no hi haurà ningú. No, res, tot buit, tot buit. Sí, i perletes més petites, perquè té molt bona pinta, com per exemple el concert de desert i islet, que serà la plaça xoncoromina, i també, per exemple, podreu veure una cantant que ens coneixeu, que és Silena, que es diu Javier Amena. Ah, no, no la conec. Pues está muy bien. Javier Amena toca extraperlo y el último vecino, y actuarán al part del fòrum. Aquestes són algunes les propostes que ha destacat la Clara des de Time Out. Avui no tenim més temps. De totes formes, la setmana que ve serà 24, quan hem de connectar amb tu. Què hem de fer, què hem de fer? No, hem de connectar, perquè aquí ja són just... No, no, no, no, no... No, no, senjurs, senjurs... Si som veïns, si som veïns... Això és un clàssic de tota la vida, Saps? És un clàssic, sí. Quan vas a l'Institut de Senjurs, tu tens tota la gent que fa festa, els teus amics de Barcelona, i tu, Pringant, doncs també. Hi ha una mica de malacert, tens un examen i vius al sobre. Exacte, sí, que Clara, si no et sap greu, et faré una trucada, i si estàs parlant de març, doncs mira, em expliques on estàs. Ara s'ho podria fer amb directe. Molt bé, Clara, un petó, guapa, cuina... Adéu, adéu, adéu, adéu... 3, 4, 6 de la tarda, connectem amb l'espai essència. Molts petonets, des de la botiga Oton de Senjurs, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. Avui veiem el Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 3, 4 de 6 de la tarda, en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, aquí a la Montse Farràs de l'espai essència. Montse, què tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, amb l'espai essència. Sí. Sin alegria. Home, són el votaments del públic espontani, que s'ha convidat... Quina alegria, quina alegria. per escoltar la primera secció de l'espai essència. De fet, ara explicarem una mica què és el que intentarem fer cada dimecres aproximadament a aquesta de l'espai essència, perquè vivim en un temps tecnològic i l'accés a tota mena d'informació és relativament fàcil, per dir-ho d'alguna forma, d'obtenir dades, escoltar conferències, visionar vídeos, descobrir llibres... Però el que ens va evolucionar, com és els humans, és el tracte entre persones, l'experiència de les coses viscutes. És per això que cada dimecres dedicarem una estoneta a parlar d'aquestes coses subtils i abstractes que passen per dins nostre, coses que es deixen veure en l'expressió o fins i tot l'explosió, però que no ens mostren el lloc on tenen l'origen. Parlem d'emocions, de sentiments i de totes les instal·lacions que les formen. Estem utilitzant un vocabulari especial, que ara li preguntarem a la Montse, què significa, realment, tot això. Comptem per això la col·laboració d'essència amb la Montserrat Ferraz i els diferents convidats que ens anirà presentant. Amb ells parlarem dels diversos camins que ajuden a gestionar saludablement tot aquest mar amb moviment que som nosaltres mateixos i al nostre interior, no? Això mateix. I aquest mar, de vegades, que no sabem si és mar en calma i de cop i volta es posa en mar de tràngul. Això és veritat, perquè passa molt, no? Hi ha èpoques de la nostra vida, o hi ha circumstàncies, o hi ha dies, o hi ha moments... moments, instants... A dins nostre tenim com un soroll, no? Hi ha un soroll a dins nostre que no sé si el tens al cap del teu Òsar, per posar-nos metafísics. Una mica és el que intentarem tractar en aquest espai als dimecres, no? A vegades no sabem ben bé el que ens passa. Jo, a vegades, dic que de cop i volta ens assalten les fitxes, tot el que tenim a les carpetes d'aquí dintre al cap. De cop i volta no sabem què passa, i sobre la carpeta assalten les fitxes i llavors tot es descontrola. Doncs bé, hi ha un primer lloc dir-vos que estic molt contenta per poder participar en aquest programa i compartim a vosaltres una estoneta cada dimecres. En Gengen Radira, quan va començar l'Escència, vaig venir aquí una mica a una temporada, però es va deixar córrer i ara, personalment, em fa més il·lusió. Perquè, l'Escència, quant temps porteu, l'Escència? L'Escència, ara farà el quart any. Quart any. Però jo diria que ara és el moment que més adequat, inclús que abans, de venir a parlar d'això, perquè està com tot, no? Tota de créixer, tota planta primer rela, i després ja està en el moment que dona folletes i fruitetes... On esteu a l'Escència? On esteu? Per la gent que no ho sàpiga. Per la gent que no ho sàpiga, doncs estem anant cap a Walden, al carrer de la indústria, en realitat és el carrer Ramón i Cajal, allà costat on hi ha el Xavata, a la cantonadeta... I què és el que feu? Perquè, per exemple, algú diu... Què és l'Escència? Què és l'Escència? Què és l'Escència? Què és l'Escència? És d'aquelles coses que no es palpen. A mi m'agrada dir que l'Escència és un espai que es dedica a l'acollida, a l'acompanyament, en temes que tenen que veure amb la salut. Però la salut, de la manera que l'entenem nosaltres. Salut, consciència, benestar... Aquestes coses que avui en dia ens fan molta falta. Que tots anem buscant allà com es garrapant de mica en mica. Però una mica l'Escència, de cadascú. Una mica l'Escència de cadascú, però una mica més enllà, l'Escència és bastant global, perquè tots ens velluguem i busquem les mateixes coses. De fet, tu dius que viure no és sinònim d'anar a viure, no? Viure no és sinònim d'anar a viure. Llavors, què hem de fer? Hem de viure enlloc d'anar a viure, dic jo. Bueno, la majoria de vegades ens plantegem tots obquers, això de viure, no? T'està al sentit de la vida, no? El sentit de la vida definitivament està en el fet de viure. Però hi ha alguna cosa més, no? És a dir, no podem venir al món per néixer a viure i morir. No t'he sentit, has de buscar alguna cosa més, no? O simplement em viurà i ja està. Viure, però si tu vius, jo escrius amb lletres mayúscules, a viure comporta moltes coses. No és la cotidianitat, simplement. Si no és la cotidianitat, més el que sentim, més el que fem. És que viure no és... O sigui, clar, se vagui a viure i morir, estem posant filosòfics, però... És molt senzill. No, però clar... Morir, de fet, és una conseqüència de néixer, simplement. Clar, aquí la dificultat està amb viure, no? Viure, per mi, és això, no?, respirar, no?, observar el que passa al voltant, ser conscients, que és el que apagades, és aquesta paraula que diem ser conscients, que vol dir ser conscients, no? I, per tant, podem dir que hi ha persones que no viuen, que no són conscients sempre el 100% del que estan vivint. Mira, jo tinc un... diríem-ho, no un col·laborador, però sí que va ser un bon instructor en una època meva, que deia una cosa que a mi m'agrada molt, que es diu... Ho deien, que allà diu... Les calles estan llenes de seres deshabitados. Guapo, no? És cert, desangelats, també, persones que, a vegades, no saben on van i que deixen arrossegar per la corrent de la vida i no tenen el domini del seu destí. De fet, a mi m'agradaria que ens expliquessis què tenen en comú la salut i la consciència. De fet, tots entenem que, quan parlem de salut, parlem del cos, no?, però ara fa un moment parlaves de la consciència. Mm-hm. Com podem relacionar les dues coses? Què és la salut per nosaltres, no? Per mi... Per nosaltres, per l'equip que formem assència, o per mi, que sou la que estic aquí defensant el tema, diríem, des de la nostra perspectiva, un bon estat de salut implica un estat harmònic de la persona, no? Un correcte equilibri entre els elements físics, mentals i emocionals, no?, i una cosa que per mi és molt important, és integrar el sentit de... Integrar i d'entrada, sí, integrar, no?, el sentit de coherència, no?, que fa que allò que pensem, allò que diem, allò que fem, estigui colorejat pel mateix estonalitat, no? Tens algun exemple? Perquè jo crec que et veig més clarificador, no? Sí, un exemple. Sí, això és... Tothom ens hi sentirem moltes vegades identificats, perquè ens passa tot sovint, no? Imaginem-nos que alguns conviden a dinar a casa seva, i pel que fos, no ens fa massa gràcia. El pensament, mecànicament, comença amb una retòrica, no?, sempre un, quin pal, ara ve d'anar aquí, però sigui que no, el meu xicot, la mare o qui sigui, se m'enfadarà, m'ho he d'aguantar, jo que volia anar al teatre, i ara no hi puc anar, i segurament em trobarem la folenita o la menganita, que no em cau gaire bé, etcètera, etcètera. M'està a punt d'explotar el cap, eh? Jo fa llege, sempre acabes fent el que li volen els demis, i no el que vols tu. Però resulta que el dia de l'event, o sigui el que sigui, acabes anant al lloc amb una ampolleta de bit, i per dintre, doncs, rumiant i dient, posbà, hi arrollo, finalment no sé què faig aquí, no? Clar, llavors, la qüestió és decidir no anar, directament, per exemple. O tenir les eines per decidir no anar. Això és el que parlo del sentit de coherència, no? No sapiguer dir, no vull anar-hi, no sento que tingui ganes d'anar-hi, no hi vaig, i no passa res, no? Tant això cap a un costat, o sigui que hem de prendre... a dir sí quan volem dir sí, a dir no quan volem dir no. És més difícil dir no que no pas dir sí. Sí, però atenció, això també va a la inversa, no? Quan ens diuen no, també ho hem de sapiguer on queixar. És difícil dir que no, perquè estem educats d'alguna manera per complaure. Montse, què et diu la frase? Nosaltres som els protagonistes de la nostra vida i ningú més. Sí, això ho ratifico, ho confirmo, ho poso en majúscules. I els responsables ja hi afegiria. És a dir, que ningú ha de decidir per nosaltres. Ningú ha de decidir per nosaltres. Ningú ens ha de dir què és el que hem de fer i el que no hem de fer. El que passa és que des de petit ho dividim en una cultura, que és la nostra, que estem més aviat domesticats, no? Bé, de fet, clar, dit així, Montse, és molt senzill. Dita així, té una lògica aplastant, però evidentment, com comentem, no és gens fàcil. No és gens fàcil, per el que dèiem. Estem més aviat, doncs... Això ens han educat, ens han ensenyat. Hem anat aprenent des de la societat on estem, la realitat és que estem tots atrapats, no? En unes dinàmiques de comportament i unes pautes que ens són molt mecàniques i això que deiem abans, aquestes fitxes, que estan aquí, que estan gravades, com a l'ordinador, que tu pretes una tetla i automàticament et surten les coses. Nosaltres estem atrapats a dins de nosaltres mateixos. És a dir, el funcionament que hem tingut, tinguis l'edat que tinguis durant tota la teva vida, és el que t'ha marcat de tu amb les accions que has anat fent. Això ens condiciona, és a dir, el nostre passat, les experiències que hem tingut, tot això condiciona les nostres accions i fa que moltes vegades no puguem ser nosaltres mateixos, sinó que depenguem dels altres. Sí, en un pròxim programa ho podem aprofundir una mica més, perquè aquí, fins i tot, parla del que portem de... teòricament, que vindria a través dels gens, etcètera, etcètera, que hi ha qui diu que podria ser de vides anteriors, el que creuen aquestes coses o no, i això no m'hi posaria endur. Bé, de fet, aquí, sobre, clar, un pantall molt gran... Avui estem fent com una mica de tast, eh? De tot el que podem arribar a parlar en aquesta secció durant tota la temporada, perquè nosaltres també estem molt contents, digueu, aquí, amb nosaltres, que és el ventall dels... no diré, traumes ancestrals, però, vaja, allò que va passar de pares a fills, no?, i de generació en generació, i de com passa l'amor o l'estima, per exemple, de com hem estat educats nosaltres, com es van educar els nostres avis, com han anat passant, i com nosaltres també estem passant... aquest amor o aquesta energia, digue-li com vulguis, als nostres fills, no? Sí, hi ha moltes psicòsics que són familiars, no?, que, simplement, els pares i els avis, etcètera, tots ho han fet el millor que han pogut, el millor que han sapigut. Per tant, no és una cosa d'atacar ni de cosar ningú, les coses han anat així, i tampoc no és tant com a vegades allò que passa, allò que succeeix, sinó com nosaltres rebem l'impacte d'allò que està succeint, no? Llavors, a les famílies, nosaltres, moltes vegades, aprenem per observació, llavors, quan tu has tingut un pare que actua d'una determinada manera davant d'uns fets, tu, simplement, vas mimatitzant, allà ho vas integrant, i ho mimatitzes, i, un altre, aquella mateixa situació l'haurà viscuda d'una altra manera, i ho mimatitzarà d'una altra manera. Bé, estem parlant amb la Montse de Ferrer, de l'Espai d'Essència. Fa un moment parlaves d'aquesta consciència, és a dir, quan ens fem conscients, quan som capaços de saber per què fem les coses, no?, és a dir, per què ho fem? Això és la consciència o què és la consciència? Sí, això és la consciència. La consciència entesa en funció de com aplicarem la paraula en aquests programes, no? No parlarem de la consciència que té a veure amb la moralitat, ni la consciència aquella de quan et despertes, perquè estaves atuntat i tornes a la consciència, no? A tu quedarà anant a l'exemple, per exemple, una consciència que, si jo estic agafant aquest comandament de l'aire condicionat, que hi ha aquí el control número 1 de la ràdio, per exemple, sé que estic agafant aquest comandament, però no estic fent una altra cosa. Però n'hi ha un altre, hi ha un punt de consciència més important, que és el fer-ho amb l'atenció. L'atenció total, vull dir, és a dir, perquè moltes vegades això que estàs fent, tu agafes el comandament o agafes una altra cosa, i mentre tant estàs parlant amb mi. Llavors, hi ha un punt diferencial, que és l'atenció que poses en allò que estàs fent. I encara aniré una mica més lluny, perquè moltes vegades agafes el comandament, i no saps ni què és un comandament de l'aire condicionat. I tu ets conscient que tens un comandament de l'aire condicionat a la mà. Mira, jo t'explicaré una cosa que avui m'ha passat, perquè veieu, i tinc una mena d'espai vocal amb flors de vac, etcètera, i heu posat l'ambientador. Posar que no sabeu què m'he posat a la boca. L'ambientador. L'ambientador. L'espai de flors de vac per ambientar la casa. M'he posat l'ambientador a la boca. Això demostra que no era plenament conscient de allò que estava fent. Aquí hi ha aquest llibre, del poder de l'Aquí i Ara. Una mica no sé si està relacionat amb això, però, vaja, està aquí i Ara, i no està pensant ni amb el que he de fer després, ni amb el que he de fer demà, sinó que estic aquí vivint, vivint... Vivint, molt bé, eh? Ves que prens molt ràpid, jo. Sí, perquè ja... L'experiència ancestral també ajuda. En fi, no tenim més temps, jo veus que això de la ràdio és ràpid, però avui hem fet un primetes per presentar aquest espai d'essència a la penya del Morro. No ets molt contents, i només recordar que si algú que ens estigui escoltant vol que parlem d'algun tema concret, ens ho pot fer saber, i arribar a través del mail de lapenyadalmorroarrobagmail.com. Doncs t'esperem la setmana... Escolta, se m'ha fet supercord, eh? O bueno, a veure, amb aquest estoneta que tenim, sempre seran petits testets, eh? No esperem aquí gran cosa, eh? La setmana que ve, avui anem una mica més atents. Gràcies. Un plaer. Adeu-siau. Nos desconnectem amb Catalunya Informació per la segona hora de la penya del Morrofinaran. Repàs de l'actualitat en titulars, que el comencem a l'equip viari per saber com està la situació. Bona tarda. Bona tarda. A l'A2 continuen les retencions a l'altura del Bruc en direcció lleida per la retirada d'un camió que ha cremat aquest matí, també a l'A2, a l'altura de Castelloli, a causa d'una varia i a les retencions, en sentit o és la Nacional 2, a caldes de Malavella, a la Selva, encara està tallada en els dos sentits de la marxa per la inundació de la Riera de Santa Maria i a la C65, ja s'han obert els dos carrils tallats a l'altura de Castelloli a la Selva al Gironès per basals d'aigua. El Parlament vota aquesta tarda les resolucions del debat de política general. El PP ha demanat sense èxit que es retiri la presentada en bloc per les forces sobiranistes que defensa la celebració de la consulta al 9 de novembre. El PSC et met que algun dels seus diputats no seguirà la consigna de grup per votar-hi en contra. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol compareixerà al Parlament divendres 26. Tots els grups li han demanat que doni explicacions sobre els diners que la seva família tenia sense declarar a l'estranger. Rajoy avisa que els 28 membres de l'Unió Europea no ho posaran fàcil als països que es vulguin independitzar. La vigília del referèndum escocès i quan falten dos dies per l'aprovació de la llei de consultes, el president espanyol assegura que aquests processos torpedinen l'esperit integrador de l'Ònion. Contemna amb la cúpula d'Espaner per no haver gestionat bé la seva fallida. El jutge inhabilita tot el Consell d'administració durant dos anys i hauran de pagar gairebé 11 milions d'euros. Afecta des de l'expresident de la aerolínea Ferran Soriano fins a Fira de Barcelona ha pres a pública avança que era administradora de la companyia. El jutge absol, Sergi Rubia, ha acusat d'haver cremat un contenidor en els aldarulls del maig passat al barri de Sansa, Barcelona. El jutge conclou que no està acreditat que Rubia participés en els disturbis. El jove va passar 24 dies en presó preventiva per aquest cas. I el Sivan la Causa contra els 4 voluntaris del multirreferèndum Dolot en considerar que no van desobeir l'autoritat. Era l'única causa oberta en què els imputats podien enfrontar-se a una pena de presó. Catalunya informació als esports. El Barça debuté aquest vespre a la Lliga de Campions contra la poel de Nicòsia, el partit que es disputarà al Camp Nou, començarà a tres quarts de nou. Alba, Pedro, Mas Cera, Noi Montoya han quedat fora de la convocatòria, mentre que ja han entrat d'agles Adriano, Rafinha, Sant Pert i Alves. En un acte de presentació de la Casal Foundation, Marc Gasol ha declarat a favor del dret a decidir Pau, el sau germà. Ha preferit no manifestar-se, però ha deixat entreveure que podria deixar de jugar amb la selecció espanyola de les convocatòries. I el temps tard amb roxats de distribució molt irregular, cap a l'interior, sobretot Catalunya, central i prelitoral. A la nit s'aturaran, demà faran més sol, i els roxats seran cada vegada més puntuals. La calor, la mateixa que vull. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea. El 100 anys a l'aman Comunitat seran els protagonistes d'una conferència d'Ivendres del Vespra a la Taneu. Roger Fuentes, lliçenciat en història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana, reconeguda per l'estat espanyol des de 1714, i també del seu llacat, encara vigent. La xerrada destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya, creada l'any 1914, intervinguda a rel del cop d'estat de Primo de Rivera, l'any 23, i suprimida, finalment, l'any 25. La xerrada serà d'Ivendres a dos quarts de nou del Vespra, a la sala piqueta de la Taneu. Més qüestions, parlant de mobilitat, aquest mes acaba de renovar la flota del Justram i Just Metro. La xerrada posa en marxa un autobús de 9 metres i mig d'allargada, que substituirà el provisional del Justram. La renovació dels autobusos de Sant Just va començar al maig, i ja s'han canviat 4 abusos, 3 del Just Metro, de 12 metres, un d'ells híbrid i el del Justram. Canviar els anteriors autobusos per uns de més grans s'ha fet per tal d'absorbir el volum de viatges a nores punta, i a més a més l'acció també col·laborarà amb el medi ambient, i és que 3 dels vehicles nous són diesel i l'altra és híbrid. És a dir, consumeixen menys combustible, meten menys contaminants a l'aire, i es produeixen a l'aeroport. I acabem recordant que s'ha convocat un nou curs de monitors de Lleure a Sant Just, al Casal de Joves, amb la col·laboració del centre cívic Salva 2 Priu i l'Escola Lliure al Sol. Organitza aquest curs, que té una durada total de 310 hores, amb atapa l'activa i pràctica. El curs s'hi impartirà al Casal de Joves i al centre cívic Salva 2 Priu. Depenent de les sessions, els divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8. A partir del 3 d'octubre i fins al 29 de novembre. Per més informació, per fer les inscripcions, us heu d'adreçar al web www.escolaalsol.org. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just notícies edició és per a partir de les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi, al web de la ràdio, radiodesverb.com i també a les xarxes socials. Bona tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'Alfred era impressionant. I clar, què vols fer i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Som just en directe, cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Parada solicitada, sopàtex mecs. Sigui quina sigui la teva nit. Nitebus és el teu mitjà de transport. Parada solicitada, jazz sessió. Nitebus. 17 línies que connecten tot a la nit, 18 municipis metropolitans, amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada solicitada, última estrena. Nitebus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB. Nitebus. Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. M'agrada. Què tal, bona tarda? D'aquí una estona connectarem amb el casal de Jóvardes senjors. També tindrem l'Èric Pomar. d'aplicacions mòbils, que ja ho tenim aquí, Eric, que tal, bona tarda. Perquè les porten bé, ara. Però ja veu el micro! Eric, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Ara sí, ara sí. Ara sí que, a més a més, tu sempre aprofites, i avui ens dones tant d'abans, per quedar-te a la secció d'educació cànida. Sí, ja en caprem. Aquesta temporada, Bartí Mícresa, d'ara, d'aquí uns moments, però abans, Cristina, hem de repassar el trending topic de la segona hora. Bé, avui continua sent trending topic, el Toro de la Vega i també la seva població, on celebra aquesta tradicional festa, també ancestral, una mica, que és Tor de Silles. Continua la polèmica en aquesta població, arran de la festivitat del Toro de la Vega, i ho fa ara amb les declaracions a l'alcalde d'aquesta població, que han tingut una gran repercussió a la xarxa social. Què ha dit l'alcalde, Cristina? Sí, justament després dels incidents violents que van acabar amb dutxenes de ferits, l'alcalde de Tor de Silles, José Antonio González, a l'entrevista en TN3, que, mentre que els de poble vulguin que se celebre aquesta festivitat, es continuarà realitzant, que assegura que és una festa que disposa de tots els permisos de l'administració, mentre que ha afegit que els manifestants que van interrompre en el recorregut, doncs aquests no disposaven de cap autorització per part de la delegació del govern per manifestats. Clar, de fet, aquí el tema està en que la gran majoria de la gent del poble defensa aquesta... Una gran part, sí, de la gent del poble defensa aquesta festivitat. És majoria o no? Mira, no els he comptabilitzat, no sabria dir-te ara mateix, però sí que hi ha una gran part del poble i gent d'altres pobles que hi va a celebrar aquesta festivitat i, per tant, defensa en aquesta festa, i, en canvi, hi ha moltes persones, sobretot a través de les xarxes socials, que estan donant a conèixer la seva... bueno, animat per si ho capa aquest acte i aquest esdeveniment. A més, has mentat el cas català, també, no? Sí, justament en l'entrevista, aquesta que li han fet en TN3, justament abans, estàvem parlant del cas català i, en al·lució de Catalunya, ha afegit que el que és normal és demanar el permís per manifestar-se i fer qualsevol tipus d'acte legal, no? En aquest cas, ha afegit que si es permet que hi hagi una desobediència civil i es permet que es pugui boicotejar un acte amb tots els papers en regla, a Catalunya també es podrà fer el mateix amb el mateix argument. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, la Miskida diu que s'ha de fer és anar tots els anys a tor de filles i a la lliça els ha de dir que tampoc no, jo crec que... Com a comentari de tots els costos, eh, per això? D'aquí 200 anys serà una respectada tradició. El fet d'anar allà... Sí, sí, sí. Això, perdona, t'agroga perquè és comentari, no m'agrada gens. Bueno, potser era moda irònica, és el que té Twitter, que no saps en quin sentit van els comentaris. Ah, d'acord, ah, amico. En aquest sentit, un altre ens el fa la Marta Forns, diu amb el hashtag noalturo de la Vega, diu amb el hashtag impotència. I també apageix el hashtag patètics, paletos i assassins. Molt bé, i això és un tema que genera passions, eh. O sigui, desperta... Molta polèmica. I si modifiquem el referent del 9 de novembre i votem a favor de la independència de tor de filles amb el hashtag noaltoro de la Vega. Gràcies, Cristina. De res. I passem ara... Això, de fet, no és que estigui relacionat amb un lligat, però parlem del món animal i parlem d'educació canina amb l'Albert Capapey. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Tenim el nostre expert, que clar. A veure, jo crec que la teva polició, ara, davant d'aquest tema, està clara, no? És evident, sí, està clar. Com a educador caní, no cal dir res més. Escolta, eh... Jo m'ho parteixo la... Em sembla que esforce s'ho va plasmar molt bé, ahir, en una vinyeta que ha publicat el seu diari amb el triangle, que bueno, s'ho vol... Es vols molt bé, no?, amb la idea que el que té, o que punxa el toro. Va, amb tot el respecte. Sí, sí. Escolta, una cosa, que avui comences fort també la temporada de tu, d'educació canina, perquè en vols parlar d'un... un experiment que s'ha fet amb gossos, el laboratori caní de Dogville Beach. Sí, correcte. Explica'ns què és això, perquè... Per començar, li trauré una miqueta de glamour a la història, perquè ho expliques molt bé, i ara diré que Dogville Beach és la ubicació de Dogville Beach, és casa meva. Ah, és cara teva, és un experiment que has fet tu. Ah, va, va, va, va. La feina té un experiment que estic intentant començar des de fa... per uns mesos que van començar aquí a Dogville Beach, a casa nostra, amb els nostres gossos, i amb aquesta habitació que ja van veure a Vajpanja un vídeo, que va acabar la temporada passada. Estàs compartint cara teva en un laboratori de gossos. Bueno, no m'agrada dir-ho així, perquè és una miqueta de ciència ficció, no? Segur que és d'octor Mengele de Benenoga. Jo, amb la presentació que l'has fet Jordi, m'havia donat la sensació que era alguna cosa d'aquests experiments que es fan amb els gossos per després treure adultes humics... Ah, per això volia trobar-hi glamour i una miqueta, aprovar-m'ho només a la realitat. La realitat que és que no deixa de ser un experiment humil a casa d'un particular. Clar, és que tinc molt d'imaginació. Ja m'estava pensant que era això que dius. Sí, per fer-te frenar, per fer-te frenar, perquè diries que a veure què era. Per fer-te fer bé de frenar. Llavors, ho fas a casa teva i aquest experiment en què consisteix? Doncs consisteix en aquesta habitació que, per sobre, resumir és una miqueta, que és una habitació amb obstacles, amb diferents tipus d'obstacles, amb els que el gossos, un gos o diversos gossos, han de moure amb aquestes obstacles. Doncs en aquesta habitació intento buscar alguna relació amb comportaments socials. Vull dir, hi ha gossos que tendeixen a seguir un patró un cop entren en aquesta habitació. Aquesta habitació està dividida en una sèrie de tipus d'obstacles, que són dos grans tipus d'obstacles, per dir-ho d'alguna manera, que són grans i petits, o complexes i simples. I en funció de la seva preferència a l'hora de triar aquests obstacles per seguir o per pujar i jugar, això pot veure reflexades també al carrer en comportaments com un ansietat, d'un gossos de la corretge, perquè tinguis por o que un gossos s'ho senteix insegurat en alguna situació. De alguna manera, no estic, ni tinc la veritat de la mà de mateix, ni vull dir que la tingui, però sí que crec que pot haver una relació i suspito que per aquí podem fer, algun tipus... Aportar una miqueta de llum a aquest sentit. A veure si polim i descobrim que hi ha una relació entre la psicomutricitat d'emoció, hauríem guanyat molt en quant a teràpies, per exemple, en la hora de tractar un gos o una gosa amb un problema d'inseguretat o un problema de por. Com, per exemple, el que dius tu, observar diferents gossos sense corretge, eh? Exacte. Això seria, per exemple, una cosa que has començat a experimentar, diguem-ho així. Observar la tendència, diguéssim, dels animals sense corretge, la seva tendència natural, no? El seu, què és la seva patria natural que farien en una situació en la que ells tenen la responsabilitat d'actuar. Són els seus principis o les seves aïnes. Llavors això es pot veure reflexat tant al carrer, vull dir, i com a una habitació o a un lloc, un espai organitzat de manera que et permeti veure quin tipus de preferències té l'animal a l'hora d'escollir obstacles. Has arribat alguna conclusió? Sí, al principi no és una conclusió que sigui ni ferma, ni definitiva, perquè tot just comença ni a caminar, fa catejant. Però sí que hi ha alguna manera, hi ha una mini tendència de los gossos que, per exemple, a una situació social d'una presentació de gossos sense corretge, se'n deixen a mostrar-se una miqueta més, bueno, en castellà la expressió seria... estava paral·lant, val una miqueta més valent, d'alguna manera. Sense por. No seria literalment així, però a uns humans seria un gos molt valent que va directament a un altre gos. Amb més seguretat, més autoestima, també. Exacte, per aquí va una miqueta les càbales, que volem portar a terme amb aquest experiment entre cometes. Si podem demostrar que un gos que té problemes d'inseguretat, per exemple, de por, amb una situació que li fan por els gossos grans, i aquest mateix gos té una tendència a evitar determinats obstacles en aquest tipus d'entorn o d'habitació preparada per això, és relativament senzill o serà més fàcil trobar la manera de solucionar els problemes. I no caldrà, que és només important, no caldrà que aquella gos o aquell gos estigui exposant-se a aquell estimul, utilitzar por, directament. No caldrà que li portem a veure gossos grans per tractar aquella por que potser el que estan fent és contraproduent, potser li estem fent encara que tingui més por. I tot això em queda a veure amb la secumutricitat? Doncs la secumutricitat del gos és una manera de desenvolupar també el servei, de tant del gos com de les persones, com de qualsevol animal. Llavors, en funció de la seva secumutricitat, l'animal tindrà preferències per triar determinats obstacles. Si és un animal que, com deies tu, és segur i es considera un animal àgil o fort o relativament complet en aquest sentit, pues buscarà obstacles potser més complicats, perquè són més divertits o perquè són més un repte per ell. Sí, digues, digues. No, digues, i el vencí per ell potser no li criden tant l'atenció i es deixarà més de banda. Llavors, què passa? Que si el gos, aquest gos en concret, té problemes amb alguna situació que tingui a veure amb alguna història que tingui relació amb aquests obstacles, pot demostrar que hi ha una relació entre el gos que té por a gossos grans i el gos que té por o que també prefereixi un determinat tipus d'exercici per dir-ho així. També serà una manera de, bueno, pot ser una manera de lligar i de crear una teràpia alternativa diferent del que estem fent fins ara i potser més apropiat a alguns casos. Per tant, es tracta de descobrir, no?, mig sense alguns experiments, com tu has dit, o mils, a casa, les mancances o algunes problemàtiques que pot arribar a tenir un gos, però aquest experiment no pot ser contraproduent, és a dir, tu a partir de posar-li alguns obstacles o alguna cosa, no li pot provocar després algun sentiment contrari que li repercuteixi a l'hora de relacionar-se amb els gosos o alguna cosa així? No, en principi no, perquè el espai que se li prepara aquell gos o aquella gosa, és un espai on l'animal entre voluntàriament no se li obliga a entrar de cap manera ni se li obliga a passar per llocs on ell o ell ja no vulguin passar, ni està més estona tampoc de la que l'animal consideri, és a dir, l'animal entra a un lloc determinat amb el seu propietari o sense el seu propietari i es fa una estona com qui diu, buscant o jugant amb algun aspecte de bé, doncs en jugant, o sigui, que està amb psicomutricitat, no només vull dir psicomutricitat gran, que és per dir-lo d'una manera, vull dir, caminar, córrer, saltar, o no, també desenvolupar la psicomutricitat fina, que també és una cosa que els humans, per exemple, té a veure amb les mans, a veure amb agafar coses, amb el tacte, i amb ell tenés a veure, potser, amb la boca, com mesurar la seva força, que molts, potser, creixen i encara no ho tenen tan clar, i simplement el que fan és reprimir aquella sensació o aquella boca per no fer mal, perquè saben que fa mal. De fet, tot això té molt a veure amb el llenguatge corporal, no? És a dir, potser és veritat que no es moure, i ara que parlaves d'aquest exemple dels humans, que no es mouen de la mateixa manera, no fan les mateixes accions, de forma igual, una persona que té un problema, que una altra, per exemple, i amb els gossos, també deu passar el mateix, un gos que té dificultats com anar a comentar en un moment perquè té esporuc, o té por, o no sé, o qualsevol altre problema, perdona? Timidesa, no? El que sigui es comportarà, es moure d'una manera diferent a una altra. Exacte, això és bàsicament el que estic fent en aquesta primera part d'aquest experiment entre cometes, és recuperar una sèrie de dades que per mi d'aquí endavant em serveixin també per tenir una espècie de patró entre cometes o de guia general, d'aquests moviments o d'aquesta psicomutricitat. Ara per ara l'experiment, bàsicament, és observar cada gos que entra o cada gos que entra en aquesta habitació, en aquest espai, i apuntar diverses coses com aquesta preferència, quina preferència és, o quina tendència és la de l'animal. Només entrar a quin obstacle és el primer que volven a veure. En funció de la seva, del seu caràcter o de la seva problemàtica, pot tenir molta relació. Un gos que, per exemple, no vulgui pujar, o a la qual ho contrari, un gos que tingui molta tendència a pujar, per exemple, és un gos que pot ser, ara mateix, encarant-ho podria dir amb seguretat, però té pinta que té relació amb la inseguretat. És un animal que segurament necessiti estar en un lloc més elevat del que està, no ho menys un gos més petit, i buscar-hi estar més elevat per tenir més control del seu entorn o de la seva situació. I això, si això es confirmés en un hipotètic cas de que tot tenés vell, és que això es confirmés, donaria peu, justament, agafar nosaltres d'aquesta paella pel mànec i utilitzar aquestes dades o aquestos coneixements de sabor nostre. Un gos que té por, per exemple, ja oferir-los païs on desarrolli, pràcticament, el contrari del que el seu cervell està habituat en aquella situació. O sigui, si és un gos que la seva primera tendència és a fugir o a amagar-se, que no tingui un lloc, a priori, primer a una amagar-se, que sigui un espai molt obert, que tingui una sensació diferent. Llavors el seu cervell comença a fer un altre camí, per dir-lo d'alguna manera. Les seves neurones busquen una altra connexió, perquè la seva connexió habitual no funciona. I en aquest cas...I és quan comença la teràpia. I en aquest cas, suposo que el primer que hauria de fer per esbrinar si tot això acaba en alguna cosa en comú per als gosos, és provar en diferents gosos i després començar a treballar a partir de cadascú. És a dir, observar les coses que li poden crear i buscar solucions. Exacte, i personalitzar-ho al màxim. I ho capaços de descobrir què és el que li crea un problema. És a dir, a través dels moviments i de més, però com si jo ara agafo una gossa a la meva gossa i la poso en una habitació confessual, Albert, què hauria de notar o què hauria de veure per saber si té algun problema o no? Doncs el primer que et diria seria que la quantitat de vegades et mira. És una cosa que crida molt l'atenció del principi. La quantitat de vegades que el nostre gos ens mira per demanar-ne, per demanar-nos una referència, simplement, de què he vingut a fer aquí. Això és una bona idea. Per exemple, podem fer-ho això. Tota la gent que tingui gos o gos a casa pot agafar avui el gos i posar-lo en una habitació, no? No, no, no. Posar-lo, convidar-lo a entrar en algú més a la força. Comer-lo a entrar. Jo el llenguatge no acaba de dominar. No agafaries Jordi, el ficaries allà? No, agafo la porta, agafo el gos i el tiro dins, tu. Home, furet. No, m'ho vull dir, té potes, ja caurà. M'alda el farà, m'alda el farà. Te la tirarem a tu, a una piscina. Llavors, el tema és tan que el convidem a entrar en el gos, amablement, en una habitació, en una estància de la casa. Exacte. I llavors tu dius que el primer que hem de fer és, per exemple, mira... Vos apuntar quantes vegades ens mira, potser, en els primers 5 minuts. I si ens mira molt, què vol dir? Vos vol dir que és un gos que no confia gaire en si mateix, en aquella situació. I que busca una referència molt provera que és la propietària. Amb autòstima baixa, potser. En aquella situació. Clar, perquè per això l'habitació es planteja en funció de cada problemàtica, de cada individu. Si és un gos que té tendència a tenir por en determinades situacions, doncs es busca que d'alguna manera aquells obstacles s'adaptin a aquells gos o gos. I si el gos no mira gens... Doncs és una... jo diria que és una molt bona senyal en quan voldria dir, o ve que és un gos jove, que té moltes ganes i molta curiositat, o ve és un gos adult, amb molt criteri i amb molta asseguretat, com per tirar ell per si mateix, també. Bé, doncs aquest, mira, és un dels experiments que poden fer. Cristina... Sí, una cosa molt ràpida, no em talli. La teràpia d'aixòc no és adequada, oi? I ho dic perquè ara que un gos se l'ocorreixi i et pensa a algú... És una proposta que busca pràcticament el contrari, i evitar la teràpia d'això que heu d'enfrontar-se a una por que no ho pots superar. Clar, en aquest cas, si un gos, per exemple, té por a altres gossos més grans, doncs els obstacles que li poden recordar que sigui molt grans, per evitar-los, seria la romanació. Exacte, seria buscar-li una situació agradable, però sense que fos algú preocupant per ell. Una teràpia agressiva, oi? No. No, això ja... No estem a favor, això ja hem dit. Ja hem d'aprendre-lo, ja, la primera temporada. Això va quedar per la meitat del segle XX, ja. Ara, ho hem deixat aquí, Albert, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, un plaer de tornar-te a escoltar, i ens trobem si et sembla d'aquí un parell de setmanes, a pagar la setmana que ve, tenim a la Rosiars l'altra educadora canina del programa que es va alternant una setmana a l'altra, el programa. Que vagi molt bé, Albert, cuida't, bona tarda. Molt bé, bona tarda. Cuatre minuts, arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Ja tenim aquí l'Eric Pomarca. Avui, Eric, es portes una secció especial, no? Com el titular, quin seria? Les millors aplicacions, diguem, per estudiants. Les millors aplicacions mòbils? Per estudiants. Però per estudiants per estudiar. Para, para, para, para. Que la Cristina... Mira com havia quedat bé, ja, pel titular, ja passa la promo. No, però és que no m'ha quedat clar, Jordi. A veure, les millors aplicacions per estudiants, per estudiar, o per estudiants que pugui... Per fer-lo servir a l'escola. per poder-nos servir a l'escola i per poder-seogalitzar a ells. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. L'hi sent nobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Passar-te d'aquí una estona, què canta? Que està cantant algú a la sintonia? Sí, els angrivers, Jordi, me'ls posava sempre per fer els penitòpics. Estàs cantant tu a la sintonia? Ara tenim una altra, m'agrada més aquest anime. Sí, però jo vull una com la de l'Andrea Bueno. Per cantar el tangentòpic. Aquestina, això, quan arribis a la sintonia... M'agrada molt. A veure si d'aquí uns anys... M'arriba la cançó i el nivell. Jo també, una cançó cantada. Tu te la pots fer tu, Jordi? No, no, no. És l'expert, home, te les invintes així. No m'agrada, l'Andrea Bueno. Com deiem, ja ha començat el curs i teníem compte que hi ha molts alumnes. De fet, aquí a Sant Just, que hi havia 2.000, que han començat l'Institut, l'Escola. Avui portes, Eric, un recuperatori de les millors aplicacions o, com a mínim, les que tu creus que són més útils. I les que jo fan servir... Comencem per una de les bàsiques, que es diu Ivernote. Sí, d'acord. Una aplicació molt útil per prendre notes quan estàs a classe. Per exemple, ja has de apuntar-te a algú molt ràpid. Però, escolta, para, un moment, ja comencem. Però què vols, si en tenim mòbil o tablets a classe? Jo porto la tablet. Però jo crec que sempre, quan no facis soroll, no te la treu. No, el mòbil encara, però jo la tablet la fa servir. Però potser és aquí que estàs jugant als anglibers... No, tu no jugues, però jo no jugo als altres llocs. El canicràs tampoc, però... Però ja, per depender de quines coses va molt bé. Ja, per desconnectar, per desconnectar de professor. A part d'això, per exemple, jo ara després parlem de l'aplicació aquesta, però jo no tinc agenda d'aquestes que et donen de paper. Ah, no? No, jo ho fas tot amb l'iPad. Però perquè no te la donen? No, perquè... A mi me la donen, jo me la van donar fa dos dies i ara tinc a casa. Cristina, és una altra generació, això? No, és la botxilla del col·le i directament i se la donen, com van tots amb tablet, iPhone, iPad... És una altra generació, que per això estem intentant entendre una mica... Llavors, tots teniu iPads i mòbils a classe? Alguns sí. La majoria de la classe o no? Recordem que tu vas quart d'éssol. Ara aquest any encara no hem començat a fer-la servir molt, però l'any passat sí, l'any passat amb ordinadors, o amb tablets, o amb d'allò. I els que no la porten, te la demanen? Si tu portes el mòbil, portes la tablet, potser... Bueno, no, perquè si fa falta clar que els hi deixo, però si no tenim la pantalla digital, també ho projectem. Perdó, jo tinc una cosa. Si m'agraig de començar d'això a la meva època, jo no deixo ningú a la meva tablet. Si me la demanen, escolta-t'ho. Jo no em follo amb bolis, ets? Depèn d'aquí me la demani, eh? Depèn, depèn, depèn, depèn. Hauríem tingut wifi connectat? Sí, això sí. Ah, també? Sí, el wifi sí. O sigui que us en veu, mira, missatges per... per Facebook... Tot això està bloquejat, per internet. Jo no puc connectar el Facebook, ara. El wifi de l'institut, diguem que el wifi d'institut... Hi ha webs que estan bloquejades. És com aquí, al de l'Ajuntament, que a l'ordinador no podem veure res. Això és un drama, també. Tu estàs aquí, a la redactació de la ràdio, vols connectar-te, per exemple, a Time Out, sense més llunyós? Tu vols connectar-te? O n'expliques alguna informació? Perdona, sí, vols connectar la revista Time Out i no pots... O sigui, no pots saber què fan... I com aquestes, moltes revistes d'informació. I d'agenda, o sigui... Deu estar només desbloqueixant l'Ajuntament. Perdona, jo no sé què està passant, però això ja fa anys que dura. I no té solució possible. No sé poder el documentar a aquell... Sí, sí. És una ràdio líder, com és Ràdio d'Esber. Tinc bloques a tot això. Una ràdio líder. No pot tenir. No pot tenir. Una servei de web per veure coses bàsiques. Dignar. Per ni vei que té Ràdio d'Esber. Sí, que no miren por, no. O sigui, pàgines d'ús cotidià. Llavors, em sembla, vergonyós que no puguem tenir. Una cosa... Perquè Ràdio són feliús i cotí. I Ràdio d'Esber... No. Bé, feta aquesta queixa. Ara sí, d'entre ja no t'ha quedat més, Eric. Comencem parlant de l'Evernote. Sí, com deia, una aplicació molt útil per prendre notes. També pots crear llibretes. Moltes més coses a part. Si teniu un iPad, per exemple, això sí, això, l'Evernote, està per totes les plataformes. També hi ha l'aplicació per l'ordinador, però com sempre, a pèlpa diferent. És gratis o s'ha de parar? Aquesta és gratis. Després, l'Evernote també ha fet l'aplicació penultimate, que és només per l'iPad. Que aquesta sí que és per fer llibretes d'una manera molt més... Profesional? Profesional i molt més com es fa la vida real. Si tenim un stylus d'aquests, que és el llapis per les tabletes, l'aplicació és com si fos una llibreta. Tu la obres? Amb les seves anelles a l'esquerra, els seus quadrets, com una mena full de llibreta... Ara la Cristina està escrivint. Cristina, què estàs fent? Però és amaldit, és molt guai. És difícil. És complicat. Vull tornar a la meva edat. Si no haguessis escrit mai una pantalla d'actiu. És complicat escriure així. Sí, però és que t'has d'escriure amaldit. Ara, el que té aquesta aplicació és que tu pots fer zoom, i se t'amplia 10 vegades més i veus la línia. I si jo ho vaig escrivint, no fa falta que vagi desplaçant el dit per escriure, sinó que la pantalla es va movent sol. Està molt bé! Saps quan escrius que normalment tens tota la mà a sobre? Ara tinc tota la mà a sobre de l'aipa, i escric amb un dit. Aquesta sí que la fa servir. L'any passat la llibreta de biologia la vaig fer tot amb l'aipa. I per esborrar? Sí, sí, sí. Està adaptat, això. Amb els ítems és molt més fàcil, perquè tu esborres l'item que vols i la resta et queden. Per borrar també pots fer això. L'icona de la borrar... Perdona, és que ara m'ha vingut la imatge, veient la Cristina m'aprenent i tot això. La imatge de la meva tieta, quan l'altre dia li vaig ensenyar una imatge de la meva tieta. Sí... Perdona, Cristina, sempre d'aquí... S'han de mirar els avantatges i els incomanien. La meva tieta, 105 anys, amb el WhatsApp. No en té ni idea, vaig estar a les 4 hores per dir-li com agrairé un contacte. És que una mica estàs igual amb la pantalla de l'aipa. No, Jordi, jo t'ho explico. És com els recordatores tan recordes que parlàvem d'una vegada. Sí, però tu pots escriure allà, i després edites l'item que vols, les borres i tal. Si jo ara faig així, escric un text a una banda, i deixo més espai perquè potser escriu una altra cosa, o és més, vull escriure alguna cosa. Has de pensar ja en deixar més espai. No, perquè ja l'aplicaré. A l'icona de 10 hores, jo puc seleccionar... I puc moure el text. De manera que puc... És increïble, Cristina és increïble com avança la societat. I, a part, també hi ha l'icona per posar-ho, si partiran darrere o davant. Aquesta és l'aplicació, penúltimament. Tenim EverNote, que és gratuïta, tant per Android com per... el sistema operatiu IOS, que és d'iFort. Bé, seguim. Hi ha molts processadors de textos, alguns on-line, tipus, per exemple, que et diré jo... Word. Però Word no és... WordPad, que jo vaig començar amb WordPad. El bloc de notes que ja no tens... Jo no sé el que és el WordPad. Perdona, que no sabeu què és el WordPad. El Word, sí, però el WordPad no. El WordPad 96, per més informació. Que sí, que era de l'any que va sortir. Però això, en quina època? Això, conya el 96, el WordPad 96. Tu recordes el no, Carles? Clar, WordPad. Sí, clar, que era el Carles. És això, o sigui, era de l'origen del Microsoft Word. De Word, Word 97, 98. Abans hi havia el WordPad 96. Que era una meravella, que passa clar, era de disseny, era millor del Microsoft, perquè el WordPad fallava. Digue-li, el bohèric, creació no és normal. Tu fas servir el WordPad, jo, en aquest cas, per fer documents en el iPad i això, fa servir bastant el Google Drive. El Google Drive, eh? A mi tinc una cosa. A mi m'ho he d'explicar a algú de veure-li el que, eh? O sigui, tema Google Drive, a mi algú m'ho ha d'explicar... Algú m'ha d'explicar quina utilitat té Google Drive, perquè jo m'ho descarrego tot a l'ordinador. A tu t'agrada. Això és per tenir-ho tot al món, no? Sí, però el bo... També no vull el MEGA i el Dropbox i això, però el solo del Google Drive és que pots fer documents, directament sense necessitat del Word ni del WordPad aquest que tu dius. Puc fer documents des de la mateixa aplicació que ho guarden automàticament cada 10 segons, o sigui, al Google. Però el WordPad no, el WordPad avises tu guardar com cada vegada. Bueno, en fi, per tant, tenim el Google Drive, perquè avui recordem que estem repassant aplicacions mòbils pels estudiants, o com a mínim són els que utilitza l'Eric, que fa guarder sol l'Institut de Sant Just, i el Google Drive, una aplicació en la que, com dius, es poden fer textos, fos de càlcul, presentacions. Sí. Amb l'avantatge de que, a part, si ens quedem sense bateria, com dic, es guarden cada 10 segons, tots els documents que ara hem creat. A part, podem pujar altres documents, fotos i això. Però passa com a vegades del Word, que si es guarda cada 10 segons, vols recuperar una aplicació anterior? No, això no pots. No pots? Ah, mira. No, ja parlo... Amb el WordPad tampoc es podria recuperar primeres versions. O sigui, que està una mica... Està en una línia, eh? En aquest aspecte no... En fi, el Google Drive està gratuïta tant per Android com per iOS. Correcte. Aquest és el processador de textos o documents. Ja ho veig. Escolta, ara, per exemple, jo pregunto, si alguna persona que ens estigui escoltant i digui jo, tinc un problema, un estudiant amb la gent d'escolar, que tu fa un moment ara deia... Com l'Eric. Jo la meva època recordo que jo tenia la meva mà a casa seva, però tot guardat, amb una caixa, totes les agendes d'alguns anys. Però no l'assignava, o final de curs? Què? No l'assignava, o els companys? Jo sí. Potser avui té. La carpeta, la gent dels profes te l'assignaven... Avui té ben firmat tota la fotografia de tots. Com es fa, ara, per assignar? Ara ens explicarà l'Èric, perquè clar, el que deia més que avui en dia les agendes físiques ja estan perdent valor, ocupen molt d'espai i, a més, has d'agafar un boli o un llapis, veia pal, no, Éric? Molt de pal. Llavors, el tema és que... Jo faig servir l'Àipa com a agenda, perquè, com dic, les perdo. Per les agendes? Per les agendes? Sí, directament, la guardo a la casa i no a la tulita. O me la deixo a l'institut, o me la deixo a casa, o me la deixo a casa del meu pare, o... De fet, és un drama, el tema d'agenda. Jo també recordo la meva època. Si la parties a meitat de curs, la venia a comprar d'una a l'altra... Em pal. Llavors, per això faig servir l'Àipa. L'Àipa sí que no el perdo, perquè l'Àipa no... L'Àipa segur que... Segur que la porta de la casa. Que l'Àipa no el perds. Ara, totes les claus de casa... Les claus de casa, a mi, a vegades, les sé per dia. L'Àipa segur que no el perdràs. És la generació que estem creant, una generació de gent enganxada a l'Àipa. Puc fer una pregunta? Potser m'estic quedant una mica enrere, però... És que fa estona que et veig marejada. M'estava pensant dir, clar, és que si tu ara ja no portes l'agenda i ho fas tot a l'Àipa, les professors com t'apunten les notes pels pares? No, les preguntes de Cristina Vargas. Clar, és que tu amb l'agenda, si te la deixaves... Ai, mama, és que no m'han recordat de portar-te la nota que em va posar la professora aquell dia que em vaig portar malament o alguna cosa així. Avui dia s'envia amb mail. Tampoc, amb mail. Com ho fan? Hi ha l'aplicació de tutorial. Si cada professor es comunica amb els pares, o si cada professor es comunica amb els pares, a través d'un portal web. Vull dir, tu, en allà poses... Ara, per exemple, jo soc un professor. Passo llista a classe i dic doncs aquest, i aquest ha faltat... Jo he demanat present a Cristina Vargas. No hi és. Jo me'n vaig al registre de la llista de la classe del programa aquest. Jo poso què has faltat. I, per exemple, si tu ets una rebelde i no vols anar a classe, els teus pares... Porta piercing a la llengua. Mira de l'aplicatiu aquest. La web aquesta, i llavors veuràs que tu has faltat. De qualsevol manera, si no has fet els deures, també ho poses. Però tinc una cosa, els teus pares... No cal que ho vinguin perquè ja ho saben, perquè ho acaben d'escoltar per la ràdio, per exemple. Llavors ja saben que la Cristina ha faltat. No ho sento. Estudies Pro, una agenda virtual. Encara que també hi ha la versió Lite. Però perquè vols l'agenda. Llavors els professors ja... És per apuntar els deures. No poris pels a les rodes a la societat de la informació tecnològica, perquè t'està arrollant per sobre. És que s'ha perdut Jordi, és el de sempre. S'ha perdut el cara a cara, el tu a tu... T'està passant per sobre. Llavors tu dius que introduixes l'horari d'una agenda molt fàcil. Molt fàcil. Els deures que has de fer... Vaja, tot, no? Sí. Llavors tu tens la visió de les classes que tens avui. Per exemple, jo ja... Espera, la vaig obrir. Jo quan... Aquest surt com un grafi com els horaris que tens... Jo obro l'aplicació. L'aplicació que es divideix en 3 columnes. Estàs obrint l'aplicació ara. Quan està dividida en 3 columnes, a la part de l'esquerra tinc la planificació de les classes. A la part del mig, tinc les tasques que he de fer de cada aplicació. Perdona, però és que estallar copia paraules dictat. Sí, això és una profe... Pensava que era l'aplicació que tu li dictaves algunes paraules i les copia. No, copia paraules. Pot fer-ho també, perquè a través del teclat... Sí, també ho coper. Però això ho he de fer escrit. Sí, però amb aquestes aplicacions de avui dia no se sabenten. A primera hora tinc tecnologia. Quan ja s'està clavant la classe, jo apreto a sobre de l'icona... És xulo, eh? De l'icona de la tecnologia, de la classe, i em posa a faci d'esca o cansa la classe. Jo li poso a faci d'esca i dic... Fer l'exercici, no sé què. I em posa data límit. Jo li puc posar la que vull, però hi ha l'opció de classes següent. L'opció de classes següent per posar... A quin dia has de tenir fet aquella tasca en aquell dia? Llavors em diu la classe següent que tinc. Que Cristina està solpant, eh? Clar, la classe següent me la posa per demà, perquè és quan demà tinc la classe. Que fort. És que ja estem al futur, Cristina, això d'això. Això l'ho veu és que, per exemple, jo ara em poso un examen. Quan ja l'he fet, em demana la nota que té de l'examen. Llavors després, al final de trimestre, em fa un grafic, una aplicació amb totes les notes i les mitges, per allà, si els profes s'han equivocat a fer les mitges. Sí, sí, sí, és molt xula aquesta aplicació. Benvinguts al segle XX, estudiants. La racona del món. Eric, mira, no tenim més temps per avui, però encara te'n queden unes quantes per comentar. Fem una versió dos. Fem una versió dos, perquè ens ha agradat molt això, perquè també hem comparat diferents generacions. I ara el guapata, si encara es pot descarrar. Bueno, no cal, eh? Mira que no et vinguin al virus i love you. És un virus que no coneixes tampoc, que va afectar fa uns anys. A mi em sona, aquest. Bé, nosaltres tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Justes. Eric, moltes gràcies i fins la setmana que ve. Soc Augustina Rivas, soc del graner de Sant Just, jo hi heu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disemoples, per la penya del Morro o del Morro. Radio Desvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio Desvern. 3, 4, de 7, connectem amb el casal de joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda. Què tal, com estem? Potser al moment no canvia de la sintonia. No, perquè, escolta, mala hierba, nunca muere, que veia el clàssic. He anat a comptar-m'hi. Tu ho dius per tu. Mala hierba, què tal, el casal de joves? Com esteu aquesta tarda? Teniu l'aire condicionat a tope, com aquí a la ràdio? Tope no, però està al posat. Perdona, aquí a la ràdio no tenim a tope. No el tenim a tope. No podem dir que tenim a tope, perquè és il·legal. Hi ha un conveni firmat que hem d'estar fent els 26 graus o 27. Després hi ha un tot el tema del dia energètic. Clar, aquí, a la ràdio, complim tot. A la ràdio es compleix tot, de manera exquisita. Mira, a què passa, clar? Et joig en ha despullat, perquè com que estem a 27 graus, no aguanto. Però ho fas pel que dient. Per això ho dic jo. Fa més calor aquí dins que... Ah, no, que fora, o fa més calor aquí dins. Això és perquè estem seguint la normativa europea a medi ambiental. Has enganat totes les polles per la ràdio. Escolta, Sergi, què tal el casal de joves? Què ens comentes? Ja he vist que abans heu comentat-lo del curs de monitor. Com ho saps? Perquè ho poseu al Twitter. Qui ho passa al Twitter? No ho sé. Qui ho passa al Twitter? Qui porta el Twitter? A veure, que aparegui la persona que porta el Twitter. Ningú? No hi ha ningú. Que es posa sols, no? El Mico, que tens la redacció. Cristina, has sigut tu? No, jo no he posat res. Si tu portes el Twitter del programa... Quan parleu amb mi també m'he etiqueteu. Sí, però avui no hem posat això de... El curs amb monitor és a Casals en Just, però sí al nostre perfil de Twitter. Deu ser, perdona, els informatius de ràdio d'Esvern... Per estar dins del vostre programa. De la penya del Morro? Sí. Penya del Morro? Sí, perquè em s'ha arribat com a la 5 i algo. Que s'arriba a 5 i algun no vol dir que... No és la penya del Morro. Aquí està passant amb els contes de Twitter. És el casal del curs de monitor? Sí. Escolta, però el Twitter no ho hem posat. Això ha sigut el Twitter del... M'ho sentien ara? M'he sigut el Twitter. No passa res, que estem molt contents. Això és ràdio d'Esvern, no la penya del Morro. Jo sí que hi ha a la tarda, en el resum de la penya del Morro, vaig etiquetar el casal de Joves per la donació de Sant Cabaufe. Però avui a Twitter encara no us hem asmentat. Ara em passen una nota que m'acabo d'escriure jo mateix, i efectivament és el Twitter de ràdio d'Esvern, que us ha mencionat perquè han fet una notícia sobre el tema del curs de monitor, que efectivament sí que ho hem parlat... Andrea... I que es convoca a una cusa de monitors a Lleuda. Espera, ara entra l'Andrea Bueno, que porta el Twitter dels serveis informatius, per una mica, a veure què ha passat. Que està molt bé. Perdona, Andrea Bueno. Hola. Hola, Andrea Bueno. Què tal? Molt bé, Andrea Bueno. Hola. El senyor del casal de Joves, si no el coneixes. Què tal, Sergi? Molt bé. El senyor del casal, com un home. Unes idees. Ah, sí, sí, és aquest. Andrea, tu portes el Twitter de ràdio d'Esvern? Quan parlem de notícies, sí. No puguis nerviosa. Tu portes el Twitter de ràdio d'Esvern. Tu has mencionat avui en algun tuit el casal de Joves de Sant Just? Sí. Ah, sí? Per què? Pel curs de monitors. Ah, ja està. Caso cerrado. No en has preguntat, senyoria. Que a mi ets el casal de Joves. Si estàs superbé, la notícia ceta. M'ha convidat el Facebook, el casal, també. Ja està. Fem un togàmia local, una mica, entre tots. No, ja està. Era només això. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Què estàs fent? Bé, els titulars. Quins titulars? Hi ha hagut alguna cosa d'última hora, Sant Just? T'ha apnit una, que jo he arribat a la ràdio. Normalitat absoluta, no? Bàsicament. A més, en la vida de Sant Just, en cap. Gràcies. Andrea, gràcies. Adéu. D'aquí 10 minuts l'informatiu. Sí, sí, jo pensava que tot el tema de la manera secció, al final del programa, que no hi hauria interrupció ni res. I ja t'ha fet una. Perdone, has començat tu acusant-nos de nosaltres a la penya del monitor. No has fet una acusació. He dit que sabia que havíeu parlat del curs de monitors. Estava agraït que hi havia curs de monitors. L'últim moment els agraïments no estan pels pel·lurats. Escolta, Sergi, vols pensar una mica més sobre aquesta qüestió? És que no sé què heu parlat, però és que ja t'he dit amb tota la fracció parlant d'això. Va, però escolta, va, que havíem de tema. Sí, que hi ha inscripcions obertes, 22 places, ara ja queden menys, perquè la gent ja s'està apuntant. S'apunta la gent directament a la web de l'escola al sol. www.escolaalsol.org que hi ha descontes per les persones que estiguin en situació de tur. I una altra desconta acumulable per les persones que visquin a Sant Just. I també els joves, també o no? Bueno, és que a partir de 18 anys cap amunt, la sola persona en situació de tur o que visqui a Sant Just té descontes. Hi ha dues descontes. I, a part, si és un monitor de l'esplai, que encara no té el títol, té una altra desconta perquè l'escola al sol és on estan federats els monitors de l'esplai i ara mateix. Ens sembla que són 220 i més al tope. I 180 amb els descontes que comentem. Bé, si voleu més informació, la pàgina web d'escola al sol. Escolta, més qüestions, ràpidament, ahir comentava la Cristina, fa un moment, a aquesta donació de Sant. Al bandesant van passar 51 persones que... 51 persones? No és tant com altres vegades? El tope és a la 70 o així, no? Sí, més o menys. El 50 ja està bastant bé. És una mica la mitjana, també la gent està tornant. Ahir, el segon dia de classe, ja comença el curs, sempre baixa, aquest tercer trimestre o quart, ja. Més coses des del casal. Aquest divendres vam avançar la setmana passada. Tenim exhibicions de... Li diem partos obertes, però són exhibicions de tallers nous. Obrim la cinqui mitja amb un taller que no és nou, però serà una exhibició de creació d'instruments electrònics. Després, a les 6, hi ha una classe oberta de salsa individual, i a les 6 i mitja hi ha una classe oberta de dansa del ventre. Molt bé, tot això serà aquest divendres. Aquest divendres a la tarda, gratuït. Va bé, aquí podem tastar una mica alguns dels nous tallers que fem, i si es volen apuntar, ja es poden apuntar, perquè ja estan les inscripcions obertes. A partir d'alguna hora, en especial o no? Les inscripcions o el què?No, això, de la mostra tallers oberta. Però t'he dit els horaris, 5 i mitja, instruments electrònics, 6 salsa individual, 6 i mitja, on salventra? Molt bé, d'acord. Més coses, va, que avui ens agrada molt. Si ventres al vespre, Cinecloputopia, Nebraska... Hombre, Nebraska?Nebraska. A veure, Cinecloputopia, que...Panícolon. Sí, i a més a més, li tenim molt de carinyo, perquè ja acaba. Ara, Cinecloputopia, al mes de desembre, ja tanca la barraca, l'entitat plega i ja no hi haurà més projectes. La barraca ja l'ha avantat calent, perquè aquest estiu no estava a la barraca. Espera, espera, posa un xip-up d'aquests. Afectivament, perquè no teníem barraca a la festa més altra. Però ja tanqueu el xiringuito... Segurament, sinó un miracle que vingui gent, que vulgui organitzar això. Entre tots. Podem fer una plataforma, no? Salvem el Cinecloputop... Doncs mira, no és mala idea. Salvem el Cinecloputopia, podem fer el hashtag. Mira, us mencionarem ara en un tuit que farem d'aquí una estona, saludem el Cinecloputopia del Casal. Ja podrem dir que la penya del Morro us ha mencionat aquesta tarta de Twitter. Quina pel·lícula, Nebraska, quin fred? Que és pel·lículona, en blanc i negre, per això. No és el color del projecte? No, en fet, així, en blanc i negre. Ah, amico, va, va, va. De què va? Doncs és un home gran, ja, que li arriba la típica carta aquesta, que és un timo, en plan de... Enhorabona, li ha tocat un milió d'euros. T'has de fer d'aquesta col·lecció. Suscriure d'aquesta col·lecció, no sé què tal, i tal. I el tio és un home gran, ja, i està convençut que sí, que li ha tocat un milió. Però ara, Nebraska... A cobrar-ho, perdona. Això té a veure amb aquelles cartes, també, tipus... Et t'ha tocat... Tens una herència que t'està esperant al Senegal, per exemple? No, una herència, no. Ja hem... És en plan enhorabona, li ha tocat un milió, per recibir aquest premi, s'ha de suscriure, no sé què tal... Perdona, perdona. Jo he rebut mails, dient... Mira, te mando este mail, desde Angola, porque hay una herencia que necesito guardarla. Me puedes guardar 30.000 dólares, por favor. Ah, jo mai. És mentida. Una cosa així, eh? Doncs el protagonista de la pel·lícula, això és un home gran, i està convençut que és veritat, tothom li diu els fills, la dona, que és mentida, que sí, que sí, que sí. I ell sempre s'escapa a la casa per anar a Nebraska, que és on ha d'anar a cobrar. I al final, el fi gran s'agafa cap de setmana a festa a la feina, i diu, mira, papa, jo t'acompanyo en el cotxe, eh? Perquè és tranquil i tornem. Perdona, perdona, perdona. Què està passant, un helicòpter, ara? Després dius que som nosaltres que tallem la secció. Fins i tot, helicòpters venen a tallar la secció. Què està passant, un helicòpter per Sant Just? Sí, el de Tulipan. A veure, que no tiri pilotes de Nivea. Tulipan. És de Tulipan? No, ara. Ho dic perquè l'hi veiem o no, des de Can Ginestà? No passa per sobre del casal. I s'ha anat cap a les bases a Sant Pere. No, va bé, xerri, xerri, controlada. Helicòpter, en fi, va bé, Sant Just, controlada. Estem fent radiopirates, que es van controlar entre ells. Bé, això, Nebràs, carruat, rubi per aquí, que marxen cap a Nebràs que veu si cobren aquest treni, i s'aturan en el poble on va créixer... El poble és l'infància del pare, i aquí passarà moltes coses. No diguis res més, perquè... Però a cobre o no? Ves la beura, Cristina. El divendres a quina hora? A les 10. A dos quarts. A mi, Cristina, i per 3 euros. I la meva companyia. Les crispetes m'emporto de casa. Que el xerri és com una... Què diu? Que vinguis, em m'assega el portat deia, parlem de l'Orturba. Ah, de l'Orturba. No, Jordi, és que li va marcar la pregunta de l'Orturba. No parlaves, Cristina. I era per saber si es feia o no, i em sap molt de greu. La primera setmana i l'Orturba què tal? L'Orturba què, saun, al final? No l'hem programat perquè ara, a l'hivern, que vols plantar. No, però està bé plantejar-ho ja de cara a èpoques, que estigui més adequada als Jordi. Perquè molta gent començarà a fer-se l'Orturba amb la crisi i tal. Mira, et faran les teves pròpies coses, està molt bé. Puntat tu l'Orturba, Cristina. Però si jo tinc una horta a casa. Vam deixar aquí, Sergi, moltíssima... Va, era a vosaltres. He notat un rintintin que no t'agrada de la secció d'avui? Que sí, que sí. La setmana vinent ja buscarem una altra persona que ens està ahir. Avui, amb la presència de l'elicòpter de Tulipan, que això poques vegades... Va bé, va bé. Estàs nerviós?No. Que temblin ells. Que tremolin?Sí, que temblin, escolta, que temblin. Quantes vegades has anat a sitges, tu, ja? Com, 20 anys? Primer cop va ser el 97. Però mira, estem parlant de fa 13 i 4, 17 anys. 17 anys que para sitges, eh?Sí. Moro-do. Moro-do. Sergi, gràcies.A vosaltres. Que vagi bé, adéu.Maca. Adéu. Vegem la penya al Morro. Cristina, si aquest programa tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? Com, després, faràs una piulada de... Sabem si m'equil·lo fotopia del cas de les joves, doncs no serà ara mateix. I en aquest cas, ara serà estudiant. I sobretot el Warpad, que ho està patant, perquè jo crec que estan al·lucinant els joves d'avui dia... El missatge és tornar a Warpad. Torna a Warpad, gràcies. Torna a Warpad. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya al Morro d'avui, l'Andrea Bueno del servei informatiu, les notícies de Sant Just, i la Clara Nervión a la revista Time Out, informant-nos després de la Mercè. Vindrà cada setmana a la Montse, faràs de l'espai, a Sància, i a la segona hora, l'Albert, cap a ell, amb el seu experiment amb els gossos, l'Eddie Fomar, d'Aplicacions Mòbils, i el Sergi Arreda del cas de les joves. Com sempre, el títol i el feinoc amb la Cristina Bària. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres. Bona tarda, i a la setmana amb les notícies de Sant Just. Segueu feliços. Moltes gràcies. Moltes gràcies. i t'ho recordo també... Són les 7 bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El Santenari de la Montcomunitat, protagonista d'una xerrada a la Taneu. Roger Fuentes parlarà divendres de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714, i del seu llegat vigent actualment. Amb aquesta notícia, oprima el Sant Just notícies Edició Vespra d'avui d'imecres 17 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada. La jornada. Acaba la renovació de la flota de Just-Trump i Just-Metro. Només queda posar en marxa un Just-Trump de 9 mts i mig de llargada. La renovació dels autobusos de Sant Just va començar al maig i ja s'han canviat quatre abusos tots sostenibles. Es convoca un nou curs d'amunitors de lliure a Sant Just, l'organitzant el Casal de Joves amb la col·laboració del Centre Cívic Salvatós Priu i l'Escola Lliure al Sol. Serà d'octubre a novembre i a diferents preus pels joves de Sant Just. I els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant tres mesos l'aparador de l'espai de lliure a creació Carme Malaret. Divendres inaugura la proposta d'aquesta artista que es presenta amb el títol Deviscer el maixín. Bona tarda. Els cent anys d'àlama en comunitats seran els protagonistes d'una conferència a Divendres al vespre a la Taneu. Roger Fuentes, licenciat en història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714 i també del seu llegat. La xerrada sobre el centenari de l'amancomunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya creada l'any 1914, l'any del bicentenari, intervinguda a rel del cop d'estat de primo de Rivera l'any 23 i suprimida finalment l'any 25. Tot i als prop de 12 anys que va durar, l'amancomunitat va tenir la força suficient com per marcar l'inici de la política del segle XX Catalunya. Ho ha explicat el ponent d'aquesta conferència, Roger Fuentes, al just de la fusta. Marca l'inici de la política del segle XX Catalunya i jo dic de fet que marca l'inici d'un nou paradigma, un nou paradigma polític que és l'autonomisme. És la lliga regionalista i amb el primer èxit de l'amancomunitat amb la qual s'inicia aquesta política tot i que l'amancomunitat no va ser una autonomia pròpiament dita, però sí que va ser un claríssim precedent. Segons Fuentes, l'amancomunitat era l'unió de quatre diputacions que van fer una obra de govern enorme, vigiant a l'actualitat. L'inici de la construcció de la xarxa del telèfon, l'amancomunitat, fa arribar al telèfon dels 36 municipis del principi, el 1914, el 40% dels municipis del país. La xarxa de carreteres inicia també la planificació de les carreteres modernes, l'eix transversal que inaugura el president Pujol als anys 90, una carretera projectada per l'amancomunitat a principis del segle XX. Fins i tot, les xarxes de biblioteques públics existents a Catalunya tenen la seva base entre els anys 18 i 20 durant l'amancomunitat, igual que el model pedagògic de primària actual. La conferència sobre l'amancomunitat a carreg de Roger Fuentes li ha essenciat en història. També parlarà de les figures polítiques que van fer possible la seva acció de govern, com ara el seu president Enric Prat de la Riva, i també els experts que lideraven els projectes d'aquell govern. I és que, segons Fuentes, l'amancomunitat feia que els científics, especialistes i altres experts conduïsin als seus projectes. Semblar-nos, per exemple, que el posen mans de Rubio Ibeleguez, que el model pedagògic el posen mans d'Eugeni D'Orts, el qual, que és del Consell Pedagògic, agafa l'experiència de la renovació pedagògica que ja estaven duent a terme els mestres del país en les seves pròpies trajectòries personals. La xarra d'El Santanari de l'amancomunitat, un primer govern i un nou segle amb Roger Fuentes, serà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala piquet de la Taneu de Sant Just. Ara passen 5 minuts de les 7 de la tarda i seguim amb més qüestions, que us hem avançat en titulars. Aquest mes s'acaba de renovar la flota de Justram i Justmetro. Només queda posar en marxa un autobús de 9 metres i mig d'allargada que substituirà el provisional d'El Justram. La renovació dels autobusos de Sant Just va començar el maig i ja s'han canviat 4 abusos, 3 d'El Justmetro, de 12 metres, un d'ells Híbrid i el d'El Justram. Canvia els anteriors autobusos per uns de més grans s'ha fet per tal d'absorbir el volum de viatgers a nores punta. L'any passat el Justmetro va transportar 680.000 viatgers amb una mitjana diària de 2.500 persones i el Justram, 86.000 durant el 2013 i una mitjana diària de 3.00. La renovació de la flota d'autobusos s'ha realitzat conjuntament entre l'àrea metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just a través del contracte amb l'empresa Solei Sauret. L'acció també col·laborar amb el medi ambient i és que 3 dels vehicles nous són diesel i l'altra és híbrid, és a dir, consumeixen menys combustible, són menys contaminants a l'aire i són menys sorollosos. Tota la informació local a Sant Just Notícies. I ara parlem d'educació i política perquè l'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi amb la tornada de classe de 2.830 alumnes. La Loms és una de les principals preocupacions per la regidoria d'ensenyament, entre altres coses, per la degradació del paper que juguen els Consells Escolars dins els centres. Una preocupació que aquesta setmana ja destacava Lluís Manfort, regidor d'educació de Sant Just al Just a la Forstà. Sabeu que l'OMCE fa que els Consells Escolars passin de ser un òrgan decisori de la Comunitat Educativa i passin a ser un òrgan consult.