#56 - La Penya del Morro del 8/5/2012

El programa de les tardes us parla i us saluda Jordi Domenach. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del món. Gràcies. Gràcies. Per aquests aplaudiments espontànics i naturals, avui gent vinguda de Piela. Gràcies. Grat recorregut que hem fet. Us agraeixo que esteu aquí. També tenim amb nosaltres, com casa tarda, a la Carme Verdoi. Carme, bona tarda.Bona tarda. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Què passa? On has estat aquesta nit?No, no. No, no, no, que...Com que no li has estat a casa meva? Sí, sí. Estimanta com t'estimo. Sí, és culpa... No sé per què hi he posat el soroll d'alcohol i la cançó d'amor. Perquè tinc la elevitat a la bona tarda i els anava rara a la veu, però no jo. Oh, que bé. Bé, avui tenim una sorpresa per tu, Carme. Sí. Perquè molt de vegades diem, ostres, qui és l'autor d'aquesta cançó, no? Pep Pradell. Doncs mira, avui tenim l'autor al telèfon. Bona tarda. Sí, el moleix. El tenim. Bona tarda. Carme. Sí, hola. Bona tarda, sóc. Pep Pradell, l'autor de Carme. Bona tarda. Bona tarda. Té una veu diferent, o quan canta, que quan parla. Sí, perquè jo soc un destorsionador que posem a la discogràfica. I la veritat és que jo t'he seguit sempre fa molts anys. Vaig cantar aquesta cançó. Quants anys tens? 24. Sí. Mira, sóc jo, eh. Estimanta, estimanta, com t'estimo. Tampic jurant l'altre, o en aquests últims anys. Què? Tampic jurant la veu. És que et porto una mala vida. Fumum, drogu... Vaig a cantar aquesta vegada, dos tardes. Sí, porto una mala vida, porto una mala vida. No és res, només dir-te que no estàs tan emocionada com pensava. No, perquè hi ha un moment com històric. Recorda molt altres personatges que venen aquí al programa. Llavors no m'ha subtat tant. Només tenim un registre. No, no és veritat. És només telefònicament que només hi ha un registre, trobo. Hola, aquí t'opera tard, eh. Hola, sóc... de predisca. Tenia... Perdó, no, és que... Tinc una mica de disfacció. No, que és una disfacció, és una malaltia de la parla. Per això no puc fer ràdio, perquè llavors el que em passa és que la veu se'n posa greu. A veure com se'n posa, depèn, és que és com un pòlip. No està diagnosticat, eh. És una malaltia estranya d'aquestes que jo vaig parlant. El de la veu em canvia i és una altra qüestió. Ja ho veig, quins canvis. Sí, la meva dona està fatal. En fi, Carme! Me'n vaig, eh. Ah, li fa pena. M'ha esperat aquest moment amb molta emoció, i creu que no he tingut l'èpica que mereixia. Però no pateixis, no pateixis, que el problema ja ho farem, això, eh. Vinga, adéu, sí, que has de fer coses, tu. Adéu, adéu, adéu. Oh! Bé, avui hi ha el programa, a més a més també rebrem l'Anna Líes per telèfon, per això del Casfons Santa, la seva col·laboració mensual a aquest servei de prevenció de drogues de quatre municipis del Baix Llobregat, entre ells, Sant Just Desberna. Avui parlarem d'aquestes primeres sortides i festes. Carme, això t'interessarà, que fan els joves... Tu recordes la primera vegada que va sortir de nit? O quina discoteca frequentaves? Les carpes torrem a l'ina, eh. Bueno, en fi, doncs ja en parlarem amb l'Anna Líes de com afrontar aquestes primeres visites o sortides, no? Socials i d'adolescent i tot això. Atenció, pares, perquè segurament us pot interessar aquest tema. Avui també, amb el Pau, Marcos i el Martí Ramírez, parlarem d'un grup de música que m'ho han enviat abans pel WhatsApp, però ara no me'n recordo. Sí, ja ho tinc. Simple plan. Vindran i ens parlaran de simple plan. Història, com van començar cançons, èxits, una mica de tot. A la segona hora, notícies curioses amb l'Elí lienrodes. Connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les activitats properes d'aquesta setmana en aquest equipament del nostre municipi. I acabarem el programa avui amb la tertúlia esportiva. El Sergi Pon, Rafa, Cano, Pau, Alburna, a tope, cap a cert. Atenció, parlant de tertúlia esportiva, estem molt contents perquè aquest dissabte, les deu, fa l'últim partit del futbol... Sabeu que s'acaba la música, eh? L'últim partit de futbol de Lliga, el futbol club Barcelona. Com ràdio, ja sabeu que a vegades ens conviden. No, no! Ei, ei, com ràdio! És igual. Com ràdio... Doncs com ràdio ens convida a vegades a retrasmetre partits. Jo vaig anar l'any passat una vegada, aquest any i una altra, refacant-ho, van anar a la retransmissió del Sergi Mas, perdó. Sergi Mas, Sergi Mas, de la com. I aquest dissabte ens han convidat i anirà representant ràdio d'Esvern, Pau Alburna. Però una cosa... És com ràdio! No tenim la sintonia de com. No, aquest dissabte no es juga al Camp Nou. No, juguen a fora. I com a retransmet. Doncs ara vols que t'expliqui un secret de la ràdio? Sí. Doncs mira, secrets de la ràdio. Eh... Vull dir, no va al Camp Nou. Jo vaig de cul, eh? No hi ha a la cabina del Camp Nou. No, però busc una sintonia de la... Tu vas anar a la cabina del Camp Nou. La nova secció que inaugurem, jo sé que vaig anar-hi, si no, no et convido. Ah, no? Al final vaig pujar amb el Jordi Pons, una abraçada del Jordi Pons i ens està escoltant, que és qui retransmet i que ho fa molt bé, per cert, els partits de la com. Eh... Mira'm. Secrets de ràdio. Hola, amics i amigues. Benvinguts un dia més a... Secrets de ràdio amb Jordi Dumequec. Carme, avui ens arriba una pregunta de Carme Verdoi, que viu a Barcelona, com és possible si el partit es juga fora de casa que retransmetin el partit? Carme, és molt senzill i molt fàcil. Tenen televisions al control. I a la TV i a la ràdio, eh? Pensava que anava a l'endlloc. No. Aquest any hi ha hagut molta polèmica. Que no tre'ns avantat, que no tre'ns avantat. Però recull, ara ja hi va. Recull, ja hi va, perquè paga. I com ràdio no paga? Jo crec que no, però no t'ho puc assegurar. Que, bueno, que em dius tu, que tots els cap i a la fi ho veiem per la tele, eh? I s'està alviant un diners, no és el mateix. No és el mateix, no? No, no, no. En fi, va, comencem les notícies, que avui no sé què passa, que anem tard, eh? Anem tard, anem tard. Vinga, va, comencem les notícies de Sant Just. La Pella del Morro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio d'Esvern. La, la, la, la, la, la, la, la, Carme Verdoi fa les notícies de Sant Just d'Esvern. Carme Verdoi, notícies de Sant Just. Carme, on pares o...? Ah, va, va, el pensava que avui hi és. No, no, és que, com que no està escrit... Doncs parlem de la setena volta dels Turons, que es fa aquest diumenge, i no organitza l'agrupació ciclista de Sant Just, com sempre. L'escursió Martina Traure amants del ciclisme, perquè el nivell de l'escursió és mitjàl·le, és a dir, que ni tu ni jo podíem participar en aquesta volta. Parla per tu, parla per tu amb Carme. Mira quins... quins bessons que teniu aquí. Total son. 32,7 quilòmetres. Una mica més que en les edicions anteriors, i el desnivell arriba fins als 1.150 metres. Tot i que el recorregut segueix camins amples, i no passa per trialeres ni correols. Perdona. No passa per trialeres ni correols. El català passa-l. Encara que no sàpigues què vol dir, trialera. Una cursa començarà, és una cursa en sentit de competició, sinó que és una volta, començar el can de futbol municipal a les 9 de la matí. Les inscripcions es poden fer a través del web 3bdubles.accentjust.com, o abans de la cursa fins a 5 minuts abans de l'inici, que és les 9 del matí. Carme. Verdoi. Passem a la següent notícia. Parlem de l'atur, que encara no n'havíem parlat aquí, el programa. Aquest més, i volia destacar-te la dada, perquè sí que ho segueixes. Parlem de l'atur. Coma, hi ha molta gent que no té feina, eh? No, no, i tant. No vull parlar-ne. Doncs l'atur ha baixat en 10 persones al mes d'abril, a Sant Just, ara n'hi ha 780, sense feina. Són dades que es van fer búliques divendres, de ministeri de treball, que també indiquen que encara són una dezena més que ara fa un any. És el segon més consecutiu de baixades a municipi, un descens que també ha estat general conjunt de Catalunya, en què hi ha hagut unes 2.500 persones que han trobat feina, tot i que també s'apuntava que tenia força a veure amb els contractes de setmana santa, que és quan va coincidir l'any d'abril. Per tant, l'atur continua a l'alça, és a dir... És un descens general... Ah, a 10 minuts. No, no, és un descens, per això dic que a Catalunya hi ha hagut una baixada de 2.500, però el que passa és que s'atribuïa... Clar. Aquests contractes concretes de setmana santa. Lamentablement no es veu que es recuperi, això, no? No, de fet, el ves llibregat, l'atur continua amb finança. I aquest mes d'abril ha escut en 150 persones. A Sant Just sí que portem dos mesos consecutius, de baixades, i tot i això, doncs, hi ha encara... 180 persones de Sant Just apuntades a les oficines de desocupació. La penya del borro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, tant t'hi. Ahir es va estrenar Gran Nord a televisió de Catalunya, Carme, no sé si vas veure-ho. No, però la vull veure. Tothom l'ha criticat. Aquí anava, no ho sé, amb el Roger Coma, que ens l'estimem molt, el programa. Per la penya del borro, la situació més borro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, soc el Roger Coma, i espero que us vagi tot molt bé. Sí, no com el tu. No, és broma, ho repiro, ho repiro. Perquè ahir del diant se no saben com va anar, per això tampoc. Podríem buscar-ho després. En fi, una abraçada, ja que tenim el nostre amic Roger Coma allà, íntim. El programa, avui, ens veiem que havia de fer un vermut aquí, a les morelles de Can Gesta. Carme, què fas? Que t'està veient tothom! Carme, què fas? Però, Carme... Tinc calor i l'estic dient. Tens calor a l'estic dient, però no cal que et vagis traient la brusa. A veure, un moment. Això està a radioesben.com, està gravat, això. No, ho dic de veritat, eh. Jordi, no m'he traït la samarreta. No m'has trobat faltaria. Jo ja no puc parlar. M'he estirat la màniga i ja està. T'has estirat la màniga. I he deixat l'espallol descobert i t'he posat la barata. M'he tirat la samarreta. No! Carme, però què no pots fer, això? Els homes no és que no podem. És la nostra naturalesa, per això mateix. Aquests dies, totes les noies que comencen a ensenyar coses... Amb aquests tirantets, aquests xorts... No! Comencem amb la calma. Veig atabalat, alterat, amb el tema primaveral. Molt bé. En fi, Carme, no, em faig ajuda. Em poso l'aire condicionat. Estic pujant la temperatura de l'estudi. Poc a poc. Carme, aquest full arc que portes... Què? Te'l trauràs? Després... Per la gent que no ens pot veure a la webcam... Què portes posat, Carme? Tira, tira, tira, que teves. Vinga, per on continuem? Agenda. Vinga. Sí, molt. Mira, gent! Fem un parell de punts per avui i un per demà també. Molt bé. Aquest vespre, el Club de Lectura Negra... Perdona? El Club de Lectura Negra de la Biblioteca. Que vull impulsar via democràtica? Del Gènere Negra. Cumbida Paco Gamarassa, important personatge del món de la llibert de la literatura negra. És el progetari de la llibertat negra i criminal, i és el que organitza cada any de Barcelona Negra. Quan de Negra, no? Un comentari de López de Plaça Bruç. Quan de Negra, no? El programa... Ai, el programa. El llibre, la novel·la, Tardemal i Nunca. Tard... Tardemal i Nunca, novel·la i negra, senyor. Carles Senón. Què? Senón. Carme, què et passa? Què passa, gràcies. Per què? Has de fer tanta. Has de fer tanta. Què t'ha fet gràcia, a veure? Què t'ha fet gràcia? No sé gràcia com m'has fet i està. El què? Però què, eh? No m'ho dius mai, vols dir? La invitació de López. No. Quina? No penso que hi hagi un programa, fins que aquí no es recuperarem la tranquil·litat. Adéu, soti, que ara estic atruïent. Hi ha retallades a la penya del Morro, també. Carme... Jordi... Jordi... Acabem de perdre un noient a Radioesburnt.com, a la webcam. Va, ja està. Ja està. M'has fet plorar i tot. Ara no entenc. Millor. No sé quina veu és, Carles Senyor. No sé quina veu és, digue-me-la, que la Fremés... és que no fa gràcia per Jordi. Perdona. La Fremés no fa gràcia per Jordi. M'ha fet gràcia, jo del que em pensava. Quan has fet la veu de tard, mai. Però no té una gràcia infinita. Llavors he pensat que era absurd triure. Llavors tot m'ha fet més riure. No s'entén gaire, em sembla. Fem una cosa. Un aplaudiment per Carme Verdoi, perquè s'ho mereix. A la set. A la set. A la set. Avui es comenta que els senyors notícies de Tixó Vespre amb tu, Carme, serà una festa. Perquè cada notícia... no, és broma. No, no. I encara més coses. Aquest vespre, l'espai menorama municipal de Senyors d'Esvern, de ETV Llobregat, es farà de l'habitatge a Senyors. Ah, molt bé. El programa comença a les 10 de la nit. Amb qui? Representants de l'Ajuntament. El regidor d'urbanisme, potser, no? D'habitatge, suposo que sí. Molt bé, molt bé. I demà a les 6, per si no t'anireu a apuntar. Anticipadament, si us interessa, es fan baby contes amb Sandra Rossi. Ai, baby contes. A la biblioteca Jean-Marc Hadid, i és una activitat que es fa per nens entre un i dos anys, i que la inscripció prèvia. Per tant, si algú no ho ha fet encara i ho ha l'apuntar-s'hi, avui és l'últim dia. Doncs ja ho sabeu, eh? Aquestes les últimes notes de la gent de Senyors, amb les quals acabem aquest espai de notícies en Justan, que és Carme, gràcies i bona tarda. Però que ara mateix, a ràdio d'Esvern.com, totes les informacions que vulgueu, i a partir de la set, els senyors notícies edició Vesprà. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Diuen que en Justos van al cel, i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga. Ai, faig joig que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i ho desitjo que la penya de les galtes, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que la casa de los 100 hondals matàs. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Per favor, que era meraveu, jo. Soc l'Àngel Llàcer, i la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui. Si us omitin una salutació a tots a la ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro, que és un altre pitjor. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, a més, penya el Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. Camí de dos quarts de sis de la tarda, amb de Pepe Pots, i el tema Time to Life, tens de viure. I aquesta hora de la tarda, com cada mes, a partir d'ara rebem Alana Alíes. Avui per telèfon, Anna, bona tarda. Hola, bona tarda a tots. Com estàs? Bé, bona tarda. Sí, sí, sí. Sí, és veritat, és veritat, perquè... Bé, ja vam comentar-ho amb el Lluís, aquí, quan va venir, que ha degut les retallades públiques del que es font santa. Lamentablement ja no podem tenir o no podeu oferir el servei que tant ens agradava la ràdio, no?, que és venir cada setmana per parlar de drogues, d'emocions, una mica de tot, no?, clar, i llavors només ho podem fer una vegada al mes, però jo heu molt content, que ni que sigui una vegada al mes, Anna, estiguis aquí amb nosaltres, i tant, i tant, i tant. I jo també, jo també, heu molt contentat. Moltes ànims per això, eh?, per el tema, perquè sé que els treballadors del que es font santa han n'estat uns moments i encara, eh?, són moments complicats, perquè... Escolta, un aplaudiment, una abraçada molt forta, eh?, des de la penya del Morro. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, dit això, avui volem parlar perquè ja comença a fer bon temps, es nota, fa calor, estem ja com una mica jo i jo abans, eh?, sobre excitats tots, com a mínim jo, i la primera... O sigui, això em porta molt a la meva adolescència, no?, quan pensava que em podia menjar al món, quan pensava que jo era, bueno, l'Omas, de l'Omas, i començava a sortir. Normalment, clar, era la primavera, després de l'estiu, les primeres sortides que feia, doncs, escolta, que... La setmana passada no sé si hi vau, segurament, que algú va veure la tele, no sé si hi vau veure la notícia que està fet macrobotelló abans dels exames. No, no ho vaig veure, eh? No ho vau veure, no me'n recordo, si era, si no m'equivoco, a Málaga, em sona, eh?, que era a Málaga, que van habilitar una empresa privada, molt gestura, molt d'acció, molt dur, van... bueno, van habilitar una zona, tota de concepte, i em sembla que pagaves 2 o 3 euros, i era concepte el dia, i la gent feia el botelló anar allà. Els veïns estaven contentíssims, menys euros... Sí, molt, molt, perquè allà en de l'Ossia el botelló és una cultura. Aquí ja no es porta tant, va ser una moda durant un temps, però ara ja no es veu tant, en canvi, allà, una cultura. Molt tipic, no?, però era l'excusa, no?, o sigui... l'escura era fer-me un maco botelló, perquè ara comença a anar allà, no?, i estarem un temps, sense sortir, sense tard, ja, fins, no?, fins al lluny, no?, fins al lluny. Digue'm per piques, però això no s'hauria de fer abans, ahir, després, dels examens? Sí, però és que hi ha l'escura, però és que segurament... També l'ha farat, no?, clar. Pensa que aquí a Espanya, en general, jo sempre ho comé, no?, quan parlem de l'alcohol, és quan tenim un patiment i típica pel·lícula, no?, deixes del nòvio, m'ha deixat la nòvia, no sé què passa, què fem? Veure? Quines l'hàctit? Veure. Trar-nos de l'alcohol. Clar, no?, és... oh, me'n vaig a oblidar, no?, no? Bueno, no tothom, no tothom, eh? No tothom, no tothom, però si ens adonem a la tia, a més, on suposo, amb la tèlia, no? Sí, és veritat. Però quan tenim una alegria, Jordi, que es fa també. També el mateix. Sí, m'agrada. Anem a obrir una ampolla de caba, tu. A veure, si tot és alegria, no? Vinga, Xiri, no, la festa. I la meva pregunta és, quins són els límits que pot suportar el cos humà a l'hora de veure? Depèn de l'edat, de què depèn? Això està clar, aquest matí. M'ha fet gràcia, no?, perquè un noi, no sé si tenia 11 o 13 anys, en un situ em comentava. Diu, clar, però tu a mi no m'hi digas, no?, que tu no t'he bebès des de 100 quants mesos d'ella, perquè ser una cervesa, no?, i clar, jo li he dit, bueno, tampoc sóc jo de veure, és veritat, no?, però, a veure, sí, però, clar, és que no... Sí, li hauries de dir, sí, 5 diaris, li hauries de dir. Ai, clar, però és que no és el mateix la cervesa que es pot veure una persona amb 29 anys, no?, que és la que es veu una persona amb 13. Perquè només a nivell físic, i això ja ho he dit, a nivell de metabolismo, està clar, que no és la mateixa tolerància, ni el cos resisteix, eh, el mateix amb 13 anys, que amb una persona de 20 o 18, no?, perquè està molt més desenvolupat. A mi, aviat psicològic, també, aquesta pare és molt impunta. A suposa, entre comilla de suposa, que una persona de 20 anys, per exemple, l'ús que farà serà més responsable. Se suposa que sí, en principi, tot i que jo conec gent de 30... Sempre, sempre és veritat, sí. Dius, no, i a veure si espavilem, eh?, però vaja. Però, en principi, no és el mateix fer. Potser que es pot fer amb 13 anys, amb més descontrol, i després a nivell físic, que no és la mateixa tolerància, o tolerància de resistència, que una persona amb 13. Igualment, seguim parlant, eh?, que l'alcohol, tot i que diuen que és un aliment, no és un aliment, és un tòxic, o sigui, que no aporta potser res bo ni el de 20 ni... però molt menys el de 13. Deixa'm preguntar-te, perquè segons l'edat, si les mesures d'unitat d'alcohol, que és una mica el que podem veure. Mira si el metabolismo també ha de 13 a 20, igualment, entre l'home i la dona, també, vale? Això, les mesures són... Van per unitat de begudes tàndards. Per exemple, una copeta de vi és una unitat. Una cervesa seria una unitat. Però, per exemple, una copa de licor, no sé, una copa de whisky, seria amb dos unitats. I un cubat, el licor, jo què sé, un whisky amb coca-cola, un combinat, també seria amb dos unitats, vale? Els homes diàriament, com a màxim, o sigui, ja parlem d'un mà... Seria quatre unitats. O sigui, dos cubates. Dos cubates... Però això quina edat, o sigui... Sí, ja parlem de... de majors d'edat. Ah, de majors d'edat, eh? Dos cubates, dos cubates, i amb això ja estem, ja... Això ja és el màxim, eh? No, el màxim, ja, dos cubates. Dos cubates, era el màxim. El màxim és de les unitats que ja és del màxim al dia. Serien dos cubates, o quatre cerveses, o quatre copetes de vi. Ja estem parlant del màxim, eh? Però... Imagina't... Qui ho diu, això? Això, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. Sí, sí, no ho diu, no ho dic jo, eh? No, no, home, jo sé que et volia dir-ho tu, però... No vull dir per saber-ho. Que hi ha estudis, és a dir, que pensem que... que s'està valorat per les conseqüències. No ho diu la veïna del quart primer, això, eh? No, no, no, no ho diu, no. Ho diu l'Organització Mundial de la Salut. Quatre cubates... No, quatre cubates. No, perdó, perdó, dos cubates. Dos cubates, que és el màxim al dia. I a les dones, seria la meitat, eh? Sí, ara hi dic una cosa. També dos cubates cada dia, això, no és perillós. Però per aquest dos cubates, el màxim cada quant? Clar, no, aquí pot ser un màxim al dia, no? Però després, això, el màxim a la setmana... Seria, doncs, multiplicar-ho, per cert, no falla. Allò sí, la unitat de beguda s'està endardiu. Pels homes, el màxim seria 28 unitats a la setmana. A la setmana, si tu... Hem tingut menja, fots 14 cubates? Home, jo crec que sí. Estàs complint el que diu l'homs, no? Tenim un problema, és que estem parlant del màxim. Clar, és veritat, és veritat. És que parlem d'un màxim. No, això no és que sigui bo. Estan parlant d'aquests... Home, clar, una persona que es veu cada dia... que s'ha de veure, és que en el moment d'aquest tasc de veure, que tens necessitat, i estem parlant de què, no?, que tens una apendència, tot i que sí. Jo faig broma, però perquè la estadística és els números el que tens, no? Però vaja, que ja t'entenc, eh? Ja t'entenc el que vols dir. Clar, jo, a veure, enteneu que potser el que parlàvem, no? M'ajuda d'edat que potser es veu dos cubates, jo què sé. Un cop cada quatre, no sé, un cop al mes, no? Amb seny, no?, és a dir, tot si sabem que... Amb seny, i perdona, ja amb diners, eh? Perquè un cubata... La teva ja va anar a un lloc que em va enclarar com 7 euros per un cubat, eh? 8 euros, sí. Ja sabem que per un dia dos cubats... Però bueno, ja estem parlant de quantitats, que segons l'OMS, que no són bones, o sigui que això ho hem de tenir en compte. I més d'ara pel que parlàvem, Jordi, de l'estiu, no sé, ara... Els març o les tardes us heu adonat que els vas estar a tope. Sí senyor, home, de fet només cal fer una volta perquè en Gina està, que està el Edu, que no para, jo d'Edo, te vas a forrar, i el dius, no, què veia a forrar, bé, ni nada. Però el meu pare, que en Gina està a tope, com dius tu, el milenari també, i moltes terrasses de Sant Just, eh? I perquè és una manera l'alcohol, no?, i ho hem parlat moltes vegades, és com una mica una manera de sociabilitzar-se, eh?, perquè... vamos a hacer la cerveza, no?, jo poca gent és cultàtica, i vamos a hacer... No, eh?, vamos a hacer... en comptes de la birra, vamos a hacer la Coca-Cola, sí que hi ha gent que ho fa, però és com que no, o anem de festa i anem relacionats directament amb el Cubata, no? I ara, l'estiu, que sortim més, això també comporta que va bé més o malament, perquè estem més desanimits, no?, en tots sentits, i busquem també un efecte, no?, amb l'alcohol. Bé, doncs, més que res, tenim com d'això, eh?, que l'Orbanització Mundial de la Salut diu que dos Cubates és el màxim que els homes poden prendre. I les dones?Dos. També?Dos unitats, de vegades, altres. Les dones, un Cubata. Un Cubata, o dues cerveses, o dues cines... Doncs que jo conec, o jo tinc amigues que s'enriureien, que no un Cubata, o sigui, no els hi senten, ni com un xupita. Sí, bé, però res. Bueno, en fi, doncs ja ho sabeu, eh? Aquestes són una mica les màzures, les unitats d'alcohol. I sobretot, Jordi, sigui una cervesa, dues o el que sigui, al tema del cotxe important, eh? Al tema del cotxe, sí. Que no la fem, que no la fem al cotxe. Sí, però la gent ja quedarà estar més conscienciada. No sé si per les campanyes o per les multes que et claven, i tot a ser una infracció, punts, presons, etcètera. Presons. Sí, sí, sí. Però, vaja, això... Jo me'n recordo, sí, poso una música allà de Remember When, perquè... Atapar-lo dels 90, finals dels 80, 90. La ruta del Bacalau, que feien allò als joves de València i a Madrid. Allò, o sigui, i no només allà, eh, que fuc com a referent, però aquí a Catalunya també. Tothom va viar i agafava el cotxe sense cap mena de problema. Una cosa, o sigui, que avui sembla increïble, no? Impossible. I una altra cosa, també, que sempre relacionem nova pel cotxe i veure... Ojo, ojo, també qui es coloca d'una altra manera, eh? Clar, és veritat, també. Clar, no veig, però em foto una reia de coca. No, no pot ser, clar. Si ve bé, com si ve bé, no conduzques. I si te drogues. Si te drogues, no conduzques, por favor. En fi, doncs, Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos-hi. Moltes. Ens tornem a escoltar el primer dimarts de juny. Ho deixem així. I que vagi molt bé el que es font santa. Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies, adéu, adéu, adéu. I still feel that feeling deep inside, I still feel that feeling deep inside. I love you very much. I, a continuació, a la penya del Morro, pau Marcos i Martí Ramírez. Amb l'espai, el grup musical de la història. O història d'un grup musical més ben dit. Avui, simple plan, d'aquí uns moments després de la publicitat. I quan dic la publicitat vull dir la publicitat, perquè només hi ha un anunci. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Lluís, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdobles.comunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Soc Michelangel Andete, de Senyor Cobl tal de València, i una salutació molt de rock'n'roll, per a la penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon mestre i bona nit. Som en Jean-Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro de Radio Desver. Hola, soc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro de Radio Desver. Ei, penya, què tal? Un saludo per en Joan Colomo, per la penya del Morro. Yeah! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i a més, penya com Morro. És màgic, és meravellós, que ens manté així i així. Moltes gràcies a aquestes salutacions de grups catalans musicals, que ens manté així i així i així. Moltes gràcies a aquestes salutacions de grups catalans musicals, que ens manté així i així i així. I a més, com a catalans musicals, sigui 41 de la tarda, continuem a la penya del Morro en directe, i com cada dimarts, revem ara el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Molt bona tarda, nois, què tal, com esteu? Bona tarda. Avui veig que tenim un amena de rats de sol, no? Sí, això és el teu Pau. Això és com ja l'any passat, aquí és nota, quan arriba a la primavera, a la penya del Morro ja no veig el Jordi. Hi ha una època de l'any, que això ho hem comentat moltes vegades, perquè és un disseny d'estudis molt... Està pensat, s'ho ha pensat. Està pensat per aprofitar la llum de solar. No hi ha plaques solar, però per aprofitar-la al màxim, ja es reflexa. Deu ser de Calatrava, només cobrat 94 milions, però... Molt bé, molt bé. Si no hi ha acompanatració, ja tenim excusa. Exacte, perquè no ens veiem. Tampoc ens sentim, perquè els auriculars, a vegades... Però escolta, el meu sí que va. Estem sent ràdio, o sembla això... Canal Català. Català de la sala. És broma, és broma. Avui parlem de Simple Plan. Qui, qui és Simple Plan? Bueno, doncs és un grup... marcada dins de l'estil POP.Punk, nascuda a Montreal, a Canadà, al 1999. Els components que formen el grup són Pierre Bauvière, ara farem una mica de classe de francès, eh? Sí, Pierre. Pierre Bauvière. Bauvière. És veu principal. David des... Desois. David des... Desois. Desoisier. Sí, que no caldi els noms, perquè si no... Si vols dir cald nom i no acompnom. És millor, millor, millor. Molt doncs, David, que s'encarrega del vagi i les veus. A la guitarra qui hi havia?A la guitarra estava... Sebastien, que no Sebastián, eh? Ah, molt bé, molt bé. Sebastián. Guitarra rítmica, hi veu. I Jeff Stinko, que és guitarra, i Jack Kumo, com un, que seria la bateria. Llavors, us pot observar que molts dels components tenen algun nom i algun cognom francès? Sí?Sí. No ho havíem percatat, no? I que, per tant, es podria dir que... La banda té un toc francocanadenca. Ah, jo, eh?Molt bé. Molt bé, molt bé. Llavors, al llarg de la seva trajectòria musical, al Simple Plan han llançat quatre àlbums d'estudi que es titulen No Pats, No Helmets, Just Vols, al 2002. Still Not Getting Any, al 2004. Simple Plan, al 2008. Get Your Head On, al 2011. I ara, a continuació, repassarem la carrera musical de la banda i les particularitats a cada un d'aquests àlbums. Ens hem de remuntar l'any 1996 per descobrir els orígens de Simple Plan. Doncs sí, perquè amb la formació de la banda punk recet, on hi tocaven alguns dels membres del grup actual, de Simple Plan, com direm només el nom, hem dit, Jack o Pierre. Doncs es va disoldre aquesta banda recet. Van realitzar alguna gira abans per Canadà, però van tenir un èxit relatiu, o sigui, que aspiraven a més, suposem, volien més èxit. Això va fer que es disolgués recet. Alguns van dedicar-se als estudis, van dir, això de la música ja no és el meu, ho hem intentat, no ha funcionat, van tornar als estudis. Altres no, altres van tornar, però, mira, van conèixer gent nova. Per exemple, Comó. Comó es diu, Martí? Sí, Comó. Comó, com a iau, també li vaig dir. Com a iau, sí. El que vindria a ser el Pierre, es diu Pierre de nom, vale? Va tornar als estudis, però a la secundària, l'institut va conèixer Jeff Stinko i a Sebastián Lefebre. Amb els quals va muntar un nou grup, que portaria el nom, aquest sí, de Simpel Plan, i més tard ja es van reunir amb la resta de membres, fins a fer-se, fins a ser el 5 que ha comentat abans el Martí, i aquí és quan comença oficialment la vida de Simpel Plan, amb aquest grup d'institut, els seus inicis van començar a enregistrar en demos, i, mira, l'any 2001 ja participaven en diversos festivals, concerts per Canada, semblava que amb més èxit que abans, no? Per tant, és un grup d'aquesta dècada, eh? La seva consolidació va arribar a finals del 2001, quan van signar un contracte amb l'Ava Records, per gravar el seu primer álbum, l'any 2002, Nou Pats, Nou Helmets, eh, Martí? Exactament. Molt bé, Jordi, eh? Sí, us costa llegir, també. Ah, no, no ho has llegit tot, eh? És Nou Pats, Nou Helmets... Ah, jazz balls, jazz balls, fatal, fatal, perdó, perdó. Mira que és tan negreta, el guió. Martí, quan va ser publicat, això? Doncs va ser publicat el mes de març d'aquest mateix any, el 2002, i una de les particularitats d'aquest primer treball de Simple Plan és que en ell van participar Joel Madden, del grup Good Charlotte, i Marc Hopus, de Bling 1800 a 1800. Aquests grups són semblants, així, en el so, també són un punt pop d'aquest universitari, aquestes coses. Exactament. Està jugant a la intèria. Sí, típic de pel·lis americanes. Aquestes coses que són a l'American Bay són aquestes coses, eh? Caratge i això, no? Exactament. En plan garatge. Exacte. En plan garatge, aquest seria el titular. Sí, sí. Sempre el plan. En plan garatge. Ara, ara, ara, ara. Doncs seguim i direm que l'èxit del grup va ser instantani, i els hi va arribar amb força, com la mostra que en menys d'un any la banda va visitar 5 continents, i van tocar en 300 shows, aproximadament. 5 continents, però no n'hi havia més, eh? No, hauria anat a l'Antàrtia. Sí, sí. A mi sonaven. A mi sonaven, sempre, el plan. Però tampoc no és que els hagi seguit gaire. Vot altres, sí? Bueno, la seva època... Sí, per cançons, tipo Welcome to my life, aquestes coses. Quan érem joves, i també tocavem els garatges, aquestes coses, a les nostres cases, aquí, organitzacions... Ah, aquí a Camp Mèlic, no? Sí. I dalt. I dalt. A les mansions d'Aboixarra. Entrapada i padel. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs cançons com I'm just a kid, Perfect or the worst day ever. De fet, ara estem escoltant per donar-te'n allà i... Perfect, com a dada, com a dada. Què dius? Doncs que aquestes cançons que he anomenat van contribuir a que els reconeixements comencesin a venir de forma seguida i de forma ràpida. Es van fer conèixer a Fora de Canada, van aconseguir uns quants milions de fanàtics, van també aconseguir els primers llocs en les llistes de música alternativa, i van aconseguir el disc d'or a Canada i al Japó, que també van tenir força tirada. L'any 2004, sí, per plan, llença el seu segon album d'estudi titulat Still Not Getting Any, amb el qual ja es va donar conèixer a tot el món amb aquest senzill que estem escoltant, Welcome to My Life. Pau, que a tu, precisament, és el que t'agrada més. Sí, m'encanta. Que si dius que no, et tallo la mà. Doncs, Welcome to My Life, que hi han dit que m'encanten, desperto cada dia amb aquesta cançó. La veu, com ho dius, i la passió que t'encanta. M'encanta. Boníssima. Doncs, Welcome to My Life, Shut Up, en Titlet or Crazy, van ser alguns dels temes d'aquest Still Not Getting Any, i dins de la banda van estudiar possibles noms per titular aquest segon disc, perquè Still Not Getting Any vol dir seguir-me sense tenir res, si ho tradueixo bé, si m'aproveu la tradució, o avui només parlem francès. Perdona, Still Not Getting Any, sí. Seguim sense tenir res, no? Doncs, per titular aquest segon treball volien alguna cosa original, però finalment no els hi va sortir res. I van dir, doncs seguim sense tenir res, per titular, de títol. Molt original, sempre. Molt bé. Molt bé. Sí, molt... Sí, molt... Molt! Espera, espera el pròxim disc, si és original. Doncs, seguim una de les raons per les quants van escollir aquest títol, és que des del mateix grup que no estaven reient bones crítiques i tampoc estaven reient suficient respecte per la seva feina. O sigui, sentien una mica menys preats, potser, per la crítica. Ai, que ploren! Ara ploren! Amb només un disc no podíem pretendre ser uns clàssics, eh. Però, bueno, no els hi direm res, des d'aquí, a ser el que vulgui. Begatos. També, solo copar, que dirien alguns. Exacte. Doncs aquest segon disc mostra un canvi a l'estil de Saint-Père-Plan, s'aprecia una música més progressiva i més dura, sobretot perquè van comptar amb la producció de Bob Rock, que ha treballat amb grups com Metallica i Aerosmith, salvant les distàncies de la música de Metallica i Aerosmith. A l'any 2004, Saint-Père-Plan va iniciar la fundació, de més com a dada, per a joves amb problemes de drogadicció, suicidio o pobresa, que la cançó Crazy es fa al·lusió a aquestes situacions. O sigui, tenen el seu cor. Això és un punt benèfic, també, no? Molt bé, no, a Saint-Père-Plan. Ah, sí, està bé. Estan destinant una miqueta, sempre queden bé. Després es fotran a ells unes farres importants. Intreconcertim un cert, però no els direm res. No, no, no. Són bona gent. No serem nosaltres qui diem el que ha de fer la gent, tothom és lliure de fer el que vulgui. Consell de la penya del morro. El seu tercer album d'estudi titulat, Simple Plan, que aquí ja és bon, us hem matat amb un accés d'originalitat màxima. Veiem que cada cop anem més els títols dels albums. El banc comença a gravar principis del 2006 i va sortir al mercat a finals d'aquell any. Sí, i a més, com a dada, també dic que el procés de gravació de diferents estudis de diferents ciutats americanes i canadenques es va començar a Miami, després a Los Angeles, a Montreal, i finalment es va acabar editant en Nova York. Què passa, Pau? Jo em pregunto per què fan això d'una diferent ciutat. Són en diferents les cançons que agraves a Nova York, a Montreal. No... Ai, Pau, ja està, perquè no... És l'ambient, no? Que poc saps de la vida. Tant de diferents ciutats que van gravar el concert en directe en diferents ciutats. No, l'algo, l'algo. Per diferents estudis. Mira, és que veniu dos setmanes a gravar, però és que només ho tinc dos setmanes, per a vosaltres. I que, casualment, només tenen a Miami, Los Angeles, ciutats així, que no hi ha coses per fer. No podrien anar a Tarragona, per exemple, a gravar-ho. Però una pel·lícula també passa, no tots fan el mateix lloc. Una pel·lícula té més lògica. L'ocalització és en mòrdor, l'ocalització és en... En Nova Zelanda. Saps? Són diferents coses. Un moment pel país i un CD, també. Així té diferents sons, les cançons. Sí, molt. Perquè té una cosa d'una hora més. Clar. O més al nord, més freda, a Canadà, aquestes coses. Diues que en monso més càlid, oi, anem al sud. Anem a Miami. És això, veus? Veus el que s'acaba de descobrir, no? El cami horari és el que ens trobem. Ja ho hem trobat, ja ho hem trobat. Per cert, aquest tema que no vam dir té. És When I'm Gone, és a dir, quan he marxat. Jo hi vaig. No, quan he marxat. Quan he marxat és passat, no participi. Go on, go on, go on. Go on, go on, go on. Ah, exactament. Dóna'm el ritme, perquè així no em moriré. Sí, sí, seguim. Bono, doncs. When I'm Gone, que és el que està sumant, és el primer senzill. És el que ha fet aquest tercer álbum d'estudi titulat Simple Plan. I que, amb el qual van aconseguir la seva posició més alta... en el regne Unit, situant-se en el número 26. Comparat amb el que hem parlat, tampoc. Ja no era el mateix. Ja està molt bé. Bueno, que després es queixen i diuen que no els tenen en compte. Ai, paura! En fi, alguna cosa més destacar? Sí. Simple Plan va començar un macro tour amb una marató de concerts arreu del món. des de desembre del 2007 fins a desembre del 2008, és a dir, ens va durar un any, i van tocar en diverses ciutats i països com... Ara faré una mica de geografia. Ah, vinga. Londres, Estats Units, Japó, Québec, Alemanya, Mèxic, Austràlia, Polònia, Televip, Dubai o Moscú. Entre molts altres. Amb aquest ordre, perquè té la, eh, fer aquest ordre. De Londres, Estats Units, i després torna a Japó, saps? Més carrer, perquè diu Alemanya, Mèxic i Polònia. O sigui, ets de... T'han dit que allà anem d'Alemanya, Polònia, però passa per Mèxic. Ara diu que molt. I per Austràlia. En fi, 5 minuts per arribar al punt de les 6 de la tarda. Avui estem repassant el mític, o no tan mític, eh? M'estic adonant. Grup simple, plant, amb el Pau i el Martí, com cada setmana que ens repassen un grup de música. Aquest tema que sona de fons, jet, lack... Try to figure out the time, so... Que va ser el primer senzill del seu quart i de reàlbum de la banda titulat Good Your Heart On. Va ser llançat el juny del 2011. Ah! Ah! A mi no em volem donar Rajoflajback, no? Sí, sí, sí. Tard la feina que fan... Oh! Home, no ens mantim, posen una cançó, diuen, ha sigut tal, i ara sonarà qual, posen una altra, en posen dues, i llavors parlant de la que sonarà i de la que vindrà. Jo, a mi, a més, m'heixent a ràdio, eh? No sé si escolteu bé, m'heixent a ràdio, no? Corria l'any 1980, quan Don Michael Jackson s'hi situava en les listes de... És una contextualització de... Sí, sí, està molt bé. Bé, doncs estem a 80. En fi, malparits, en què continuem? Doncs amb jet, lack, com deies, que és... Continuem amb jet, lack, que ara ens hem acostumat, que és el primer single d'Aget Your Heart On, cançó que, a més, va formar part d'un anunci grec l'estiu passat, en aquest treball, sí, no sé de què, del colacau, l'algoixi. Aquesta cançó és la... Sí. No et sona això? Hola, cop Bé, pel colacau. Sí, hola, o de multisport, o d'algoixi, de Pasqual de Portes. El nen Rapalín del colacau. No, home, no. A mi m'ha caigut. Algun dia jo també seré. Algun dia jo també seré com ells, però té un moment on no puc. No me deixava en situ en el mar, però va... Pavi, l'home, una clega donaria jo a tu. I so jealous. Bueno, en fi, jo no sé... En fi, tornem, no li donàvem res al nen. No, no. Doncs aquests dies van col·laborar amb la cantant netaixa Betty Flett, o algú així. Betty Felt. Betty Felt. The large car, Flett. Aquesta. I, a més, entre els darrers mesos del 2011 al 2012, l'avant de realitzar dos gransires de presentació d'aquest nou álbum, per començar l'any, van protagonitzar un tour asiàtic, perquè ja hem vist que van tenir disc d'hora, Japó fa amb el seu primer CD, que no està mal. No sé per què els agrada tant els japonesos, però ja els preguntarem quan en veiem un. Sí. Van anar per Japó, Indonèsia, Hong Kong, Malaysia, Xina o Singapur. Aquesta gira va anar seguida d'un tour canadenc al 2012, per les principals ciutats del seu país natal. Van dir que és com més topa quan ve per aquí per Espanya. I la pròxima gira de la banda s'ha de per tot el continent europeu, on visitaran quasi tots els països, incluso Finlanda i Suecia, on mai han tocat, que no està mal. La Sengdor Chatall tenen els suecos i els finlandesos. No, saps tu. Els has vist en concert, els suecs, els finlandesos? Han de ser. L'activitat del grup segueix, aquell 2012... Ara, no, el 2012 és la màra. Sí. Ei, que tal, poter un poterum sona, que et trona. L'activitat del grup segueix, aquest 2012, i és que ja han presentat el que esperen, que sigui una de les cançons que més sonin aquest estiu. S'ha marpar d'aix. Aquesta és la cançó de l'estiu? No, una de les que ells esperen que ho peti. En què col·laboren amb John Foller? I aquesta cançó és un estil més melòdic, i ja està disponible a iTunes i a YouTube, i serà una de les cançons que ha sigut... Ja és potifai, també. És que no l'he trobat. Ho sento. Doncs, sí. Es convidem a escoltar-la. Ja puc escoltar per on vulgueu, que segur que aquesta cançó sonarà... Estic rient d'una cosa que he llegit al xata. Perdoneu, perdoneu. Un noien qualsevol pregunta. Quan comença la tertulla esportiva? Més tard. Més tard. És tan sinó que no li agrada. Ja marxem, tranquil. Sergi Pon, la tertulla esportiva comença als 6 i 35. Arribes 35 minuts d'hora. Sí, exacte. Ja pots anar a comprar-te un croissant i tornar-hi. Idiota. Sempre respecten els ullens. Us estimem molt, però hi ha ullens... Sóc l'ànima del programa. Sí, hi ha ullens que no tant. Home, amb aquest, no falta respecte de la veritat. Hi ha coses d'altres seccions que no venen ni en compte. Bueno, acabem, acabem. Seguim, seguim. Segur que aquesta cançó és amb el pare d'aix, sonarà el propè més de juny, a València, a Vilvao i la Coruña, on presentaran les cançons del seu de redisc. Diu que sí que li agrada, eh. Ah... Ara riquís. Que no feu propaganda de tertulla, no la fem. D'aquí 35 minuts i mig la tertulla esportiva. No la facis. És el que vols. Ell vol que fem propaganda d'aquí 35 minuts i la tertulla sobra. I no la volem fer. No volem fer propaganda, que d'aquí 35 minuts i la tertulla esportiva. Amb el Rafa, que no la fem. I no direm que té una cançó preparada del Sergi avui, també amb la guitarra, com cada setmana. Doncs ens acomiadem de sinta el plan, no? I la setmana que ve. Bona tarda, són les sis, us parlem al Verses i Marta Patricio. No va picar baralla el senat entre el PSOE i el govern central, en aquest cas motivada per la situació de bànquia. Els socialistes han retret el govern central, que retalli 10.000 milions en sanitat i educació, i, en canvi, es vulgui donar diners públics a bànquia. La resposta de Mariano Rajoy ha estat contundent. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, sí, els socialistes no entenen que fa unes setmanes el govern retallés 10.000 milions en sanitat i educació, i ara posin aquesta mateixa quantitat de diners a disposició de bànquia per semejar-se. El president de l'executiu, Retreu, el PSOE, que per ara... han estat ells qui han deixat diners públics de les entitats financeres. Mariano Iglesias, portaveu socialista al Senat, i Mariano Rajoy. És possible. És possible. És possible que encontremos 10.000 millones de euros para un banco, y no los tengamos para la salud y la educación de los ciudadanos, y no sé qué dicen algunos de dinero público, porque hasta ahora el único dinero público que se ha dado ha sido el del gobierno del Partido Socialista Obrero. Rajoy, afegeix que el gobierno del PP ha obligado a la dentinación. Serás a providinar 50.000 millones de euros. Con radio sonar. La Borsa espanyola tancat sessió en pèrdues d'un 0,5%. I ha mantingut pels pèls als 7.000 punts. Entre els valors que més han retrossadit, avui també hi ha bànquia que s'ha desplomat prop d'un 5% després que hi ir, Rodrigo Rato, anunciès que dimitia com a president de l'entitat. De la seva banda, la prima de risc ha seguit pujant i s'ha situat als 430 punts. Mentre estan més de 150 persones, es troben concentrades en aquests moments davant l'edifici de la Borsa de Barcelona per protestar contra el que consideren abusos dels bancs. Barcelona, Montcar Vajal, bona tarda. Bona tarda. Estan convocades per comissions obreres, UGP i la Plataforma Safaban, que asseguren que la comissió nacional de mercat de valors, que està al mateix edifici que la Borsa, és en part culpable de la crisi que vivim. Ho ha dit a Comradiol, responsable del sector de comissions. Carles Menjó. Entenem que aquests organismes són responsables per la falta de supervisió i la falta d'una normativa d'acuada en el moment en què s'ha pogut la crisi, d'estrenar la mobilòria i de gestionar una altra manera. Doncs tota l'economia especulativa que està al bon terme del nostre país. També hi ha persones afectades per les participacions preferents. Duen pancartes, on es llegeix banquets i adres, torneu-nos al diners, davant la Borsa, hi ha quatre furgonetes dels Mossos d'Esquadra, i més amb un 40 mes. Com Radio Barcelona. La xarxa d'orientació jurídica de la Diputació de Barcelona s'amplia des d'avui amb un nou punt d'atenció ubicat a Badalona. Es tracta d'un servei que presta tensió en algunes de les problemàtiques derivades de la crisi. Badalona, Carles Carvajal, bona tarda. Bona tarda, el nou punt del servei d'orientació jurídica de la Diputació de Barcelona, que des de Badalona tindrà persones usuàriques a serveis socials de Badalona i Santa Coloma, sobre problemàtiques derivades en pagaments de lloguers, hipoteques o d'altres problemes al context de la crisi econòmica. N'ha parlat el diputat d'igualtat, si ho tenia i venaça social, de la Diputació de Barcelona, Josep Oliva. Un servei que ha demostrat ser útil i eficaç. Perquè, a reduir les vistes d'espera, ofereix una atenció de qualitat, una atenció especialitzada i permet, sobretot, aquesta acció que volem i que volem privatitzar resultament de prevenció. La Diputació de Barcelona, a través de l'àrea de tensió, les persones augmenten 10 nous punts al servei d'orientació jurídica, ha arribat un total de 33 punts que donen cobertura a 255 municipis, com Radio Badalona. Avui anem a la situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona, Transmet Marta Espinoza, bona tarda. Bona tarda des del centre d'informació Transmet. En aquests moments podem parlar de normalitat a tot el transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. No es registran incidències, segons ens indican els diferents operadors. Així, doncs, situació tranquila, gestora a metro, autobusos, transvies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. El marge d'aquesta informació des del Transmet, molt bona tarda. Bona tarda, us parla David Amador, el capità del Barça Carles Puyoles, perdrà la final de la Copa del Rei del 25 de maig contra l'Atlètic de Bilbao, el de la Pobla, que té problemes del cartíleg del Genoll Dret, serà submesa a una artroscòpia dissabte 22 de maig. A més, fons de la selecció espanyola han dit a Com Radio que pràcticament el descartan també per a l'aurocopa d'aquest estiu. Ja que Puyoles haurà d'estar 6 setmanes de baixa. D'altre banda, l'expresident del Barça Joan La Porta ha reiterat que potser torni a ser candidat a la presència del Club al 2016 i el nadador nord-americà, Michael Phelps, anunciat que retirarà, després dels Jocs Olímpics de Londres, Phelps, guanyador de 8 medalles d'hora a Pequín, ho ha dit a la C.B.S. i atribuït la decisió pel cansament acumulat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són la 6.005. Fins el 18 de maig es poden fer les prèvies inscripcions per a l'escola Bressol Municipal Marex, els centres per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. El que farà l'escola Bressol recordem que aquest any la conselleria s'ha compromès a pagar fins a 1.200 euros, tot i que encara no està garantit el total d'aquesta xifra, i de cara a l'any que ve el govern català plantegea fa poques setmanes a portar 1.000 euros per nen, que és un 40% menys. La dada encara no és segura, com deien, però el regidor d'educació llusman fort a segura que l'aument per la semília serà mínim. A més a més, la Generalitat en guany no ha convocat tampoc les subvencions per a famílies amb pocs ingressos per a l'escola Bressol. S'enjust són prop d'una vintena i l'Ajuntament està sumint de moment aquesta ajuda. El període de prenscripció va començar a I dilluns i hi ha temps fins al 18 de maig per presentar les sol·licituds. La matriculació definitiva serà el mes de juny. L'Ajuntament està en la mà al gramí de la indústria i la comunicació gràfica per impulsar un viver d'empreses. El president d'aquest gram i Bernat Gómez ha aconseguit iniciar la intenció de tirar endavant aquest projecte l'alcalde de Sant Just juròper penyà ha garantit el suport calgi per dur a terme. Tots dos van dir-ho durant la celebració dels 25 anys de l'escola de formació professional Antonio Garó. El president del gram i de la indústria i la comunicació gràfica va assegurar també que aquest viver d'empreses seria un petit pas per reduir l'elevada taxa de turi juvenil. El president del gram i també és a posar disposició de la Generalitat per afrontar la restructuració del sector gràfic quan calgui. I acabem aquest bullet explicant-vos que l'agrupació ciclista Sant Just organitza, diumenge, la setena volta dels turons. L'excursió pretén atraure a mans del ciclisme, ja que el nivell de l'excursió és mitja alt. En total són 32,7 quilòmetres. Una mica més que en les edicions anteriors, el desnivell acumulat arriba fins als 1.150 metres, tot i que el recorregut segueix camins amples, no passar per triàleres ni correols. La cursa començarà a la camp municipal de futbol. A les 9 del matí, les inscripcions es poden fer de manera anticipada a través del web www.csenjust.com o abans de la cursa, fins a 5 minuts abans de l'inici. I això és tot de moment més informació a partir de la set, els senjors notícies. Moltes gràcies. I a les 8 del matí, i a les 8 del matí. The Ender's Day. Què tal? bona tarda! Benvinguts a la segona hora de la penya del Morrussis. I del de la tarda. Us convidem a estar amb nosaltres des d'ara i fins a les 7. Gràcies. Moltes gràcies. i avui el programa. Doncs com us comentava, des d'ara i fins a la set del vespre, tenim unes quantes coses aquí a la penya. El morro la repassem en un somari breu o què? Vinga, va. La pell de volmorro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio d'esper. I és que d'aquí una estona, d'aquí uns moments ja... El tenim al telèfon... No, que no, no pot ser tan ràpid, eh? Diu, la ràdio és immediata, sí, però no tant. Avui parlarem d'aquests moments amb el Sergi Arrada, del casal de joves, de Sant Just desgraci, senyor. Un aplaudiment per a ell. Per què ens comentarà quines són les activitats d'aquest equipament del nostre municipi? A més a més, també ens visitaran el Sergi Pon, el Pao Alburna, el Rafa Cano, la tertúlia esportiva de la penya del morro. Parlarem de Guardiola, del seu adeu, de Tito, una mica de tot, Tito, tot, tot, Tito, i també del derby que hi va haver, el Camp Nou, amb el Barça, i una mica de la festa final de Guardiola, i tot plegat. Això serà d'aquí uns moments a la penya del morro. Hola, sóc la Ruth Jiménez, prengueu por d'hora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut fer les institucions de les mecanes de 4, i una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no? Doncs sí, una mica. Com que a la setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just, m'he equivocat abans perquè detendrem el Sergi Arrada, però ja em va avisar, és veritat, que durant aquest mes de maig ell fa les seves coses. No sé què fa, però em va dir, no faig les meves coses, no puc venir, no puc estar a la secció del casal de Joves, però tenim l'Alejandro, que també em fa molta il·lusió. Alejandro, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs, není? Molt bé, esperant que em truquessis. Encara dius allò quan truquen al casal. Casal d'Enxobes, bona tarda. No ho dius, no ho veig? No, ara mateix. L'hi has tret la gràcia, eh? No, però és que era una pregunta. Si ho fas o no, quan la gent et truca, encara ho fas? A vegades, quan estic una miqueta així... En Cachondeo. De Cachondeo. De Rices. Va bé, el casal de Joves va ser una parada de riure, no? Últimament la gent s'ho passa bé, eh? Poca broma, la festa que ja que vau tenir ara fa uns dies, que no sé si hi eres tu, organitzada pel l'Èric Pomar, col·laborador del programa... Jo, va organitzar per nens de primer d'Eso, bueno, nens. Noies i noies de primer d'Eso. I així la primera... Va anar bé, allò, eh? Tu hi eres, o no? Sí, sí, sí. De fet, ara acabo de penjar un vídeo d'un ball que vam fer. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Amb quina cançó? El Mambo Number Five. Del L'Ubera? Sí, sí. Però això és mític, això. Ja, ja, ja. Mambo Number Five, allò. Sí, sí, ho estava veient i m'estava partint. És molt divertit. Mira, mira, si el tenim aquí. Oh! Mambo Number Five. Mare de Déu. Tata, tata, tata, casal, de joves, festa, jove, tata, tata... Molt bé. Però això de quin any estem parlant, com a mínim del... del 2000... 0, no? No sé, jo tenia cabell, o sigui... Hòstia, nene, estem parlant, efectivament, del paleolític superior. I once I'm gaining juice, but I'll let on won't I'll be a buzz like I had last week. Quins temps, eh, quins temps? Això em porta l'època David Cibera, l'estiu, i una mica... Tu ho veieu a fer això o què? Jo no ho veieu. Ah, ho escoltava. Jo... Sí... Jo m'ho escoltava molt, molt. Tenia el Wallman, saps el Wallman? Sí, oi? Amb un caset, i jo els tenia això, i després tenia... Ostres, quina ràbia, perquè... Vaig fer un CD, que em posava aquí un programa d'estiu, que vam fer a la ràdio, que em van dir... Va, Jordi, quan la ràdio obria l'agost... I em vaig fer un CD d'èxitos del verano, que hauria de ser del 2001 o del 2000, no? I havia la bomba... Sí... Mayonesa... T'en recordes tot? El tiburón... Oh, sí, sí, després hi havia una... Ah, sí, aquesta... Mira, no te la diré, perquè a veure si... Aquesta, quan l'escoltis ara, diràs... Hòstia... I tant, i tant... I els ullens també. A veure qui és la primera persona que sap dir-me com es diu aquest tema. T'en recordes, tu? Com, com, com dius? Papi chulo. Sí, senyor! Papi chulo. Perdona, poca broma, però això... Això sonava... Sí, sí, l'Orna es deia. I això sonava a tot arreu, eh? Papi, papi, papi, papi, papi, papi, papi, ven amb mi. Papi, papi, papi, papi, chulo, papi, papi, ven amb mi, ven amb mi. Jo he viscut a una època on ballar això era guai. O sigui que... Imagina't. Aquesta cançó, el que s'ha escoltat, tampoc ha canviat tant, eh? Reketón. Ja, potser tampoc no era tan guai, no, escoltar-ho és veritat. Això era l'inici del Reketón, no? No. Després d'això ja va arribar la gasolina a l'any següent. Sí, segur, segur. Avui és que ho estem patant, eh? La gasolina jove és la música que posen, si aneu algun dia, com que no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no. Quina música poseu aquí? Tu ets de més electròneca, ja et conec. Jo sóc una miqueta d'ot, eh, per això. Quina música vols per fer la secció? M'agrada el heavy, m'agrada el hip-hop, m'agrada una miqueta la rumba, m'agrada el tot. Sí, amb la mica menutxau, m'agostes tu, eh, també? Sí, també m'agrada. Doncs va, sí, treu la lorna, perquè si no m'espotaran el timpan. Vull repassar les coses del casal de joves d'aquesta setmana. Quines activitats hi ha previstes? Doncs mira, ja saps que aquest cap de setmana es fa la festa de la pau i tal? És veritat, és veritat. Vas a veure la invitació i pel Facebook. Ah, això mateix. Doncs aquí, al divendres, bueno, al divendres tenim un seràu bastant guapo, perquè durant el matí l'institut li és en just, vindran aquí... Ah, bueno, l'hi és en just, que em truquen pel mòbil... Em truquen, espere, espere. Perdó. Què et sona, què t'he de sintoniar al mòbil? Diangward, no te'n recordes que t'he dit moltes vegades. Posa'm diangward i no em poses. Ah, diangward, perquè no me'n recordo, m'has de trejar, perquè no... Després et dono... et passo un link. Antward, vale. Via antward. Via... via antward. Word de paraula. A, N, T, B, doble... Sí. Sí. R, D, em sembla. Sí, word de paraula. Diangward. Sí, no ho trobo, eh. És igual, ja ho buscaré. Ja ho buscaràs. Brentwood, no, no. El tema és...Sí, perdona. El tema és que al divendres tenim un seràu pel matí, que a les escoles de Primària vindran aquí a fer el... A fer el English day. Ah, l'English day, de... Yo's home, no? Casal de joves seria com... Yo's home. John home. Y yo sé si home... Sí. Casal, perquè no sé la traducció. No sé si existeix una paraula en anglès que ha sigut casada. Cas... host... Yo's hostel... home. Sí, el sitio de los jóvenes. The young people... young people's site, m'agrada. Sí senyor, sí senyor, sí senyor. Young people's site. Aquest dissabte, l'English day, que totes les escoles van... I què fan? Doncs fan aquí com una... És com una gincana, que tenen tot el casal ocupat, i a cada sala fan una prova. Però tot el que... Tu han entrat la gent del canigó, l'Iessanju, etcètera. Però si hem de venir totes les escoles, són com... 500 o 800, eh? Bueno... Bueno... No? Sí, no sé quan seran, però sí que és... Montplan el casal a Saco. Sí, per això. A tothom pleni. Fan aquí una gincana amb proves, i tot és amb anglès. El tema és practicar l'anglès, per això és l'English day. Molt bé, i els professors també parlen anglès? I tu també parles anglès, o no? Of course. Yeah. If you want, we can do the radio day now. Welcome to La Peña del Morro. La Peña del Morro. No, com sí, com ho deia això? The Hill of the Leaps. La Peña del... Leaps Morro, eh? But... Welcome to The Hill of the Leaps with us at the radio show. We have from the young city side people. Alejandro, good afternoon. Good afternoon, Alejandro. Very good. And you? No, fine, fine. What do you have for us today to talk about the young side people? What do you have? Entra en la risa, tio. Yeah. Entra en la risa, tio. Ah, entra en la risa. Bueno, si entres en la risa, a mi m'agrada el flow. Doncs en l'English day, què serà, aquest dissabte... Ah, divendres el matí, al casal de joves. Com ens liem tant, com a motiu de la celebració de la Festa de la Pau, aquí al divendres a la tarda tindrem una petita obra de teatre dels actors i actrius del teatre social. Ah, molt bé. I saps que anirà a l'obra o alguna cosa? Home, jo... un enxufau. Sí, ja ho sé, ja. I això serà una obra de teatre que tothom podran veure de forma gratuïta, i que volem dir que és el primer acte de la Festa de la Pau. En principi crec que sí. Crec que sí, perquè sí. A la set de la tarda no crec que hi hagi alguna cosa abans, no? Com es diu l'obra, no? Home, si es dissabte, en principi, en la Festa de la Pau Grossa, no crec que... Vendres a la set de la tarda, no crec que ningú se'n vagi davant. I de què va l'obra de teatre? Mira, té com a dir tu el Blancaneus, un conte diferent. Ah. I és una adaptació que en un fet ells mateixos han agafat el mític conte aquest i l'han adaptat amb un puntet de crítica social, amb un puntet d'actualitat, i, bueno, no puc dir més. Fas com els bons, eh, tu? Dius, no puc dir més i... Exacte, com feia això? La maire com és que hem, no? L'1, 2, 3. En fi, i el dissabte, diagroso, el que és el de joves, perquè... És què passa? Cineclopotopia, cineclopotopia, no? Cineclopotopia, oi? Perdó, perdó, perdó. Cineclopotopia, eh? Com que no és el Sergi, m'ho he saltat, saps? Com que no n'escolta, saps que és foti, no, és broma. Aquest divendres, cineclopotopia, la pel·lícula... Nader i Simen, una separació. Ostres, m'han dit que està molt bé aquesta pel·li, no? Jo no l'he vista i... i... i vindré. O sigui, no em toca currar, però vindré. Ostres, tu. Va, això ja és un punt perquè anem, no? A mi m'ha subtat molt, perquè, clar, sempre que fiquem una pel·lícula, doncs... Jo m'informe una miqueta, no? El Sergi, no? Perquè ja ho té... m'ha amoritzat tot el disc dur. Sí. Però jo m'ho miro, i m'ha subtat molt, perquè... A la Bernilà, no? El festival de Berní. Va guanyar els tres premis. Millor pel·lícula, millor direcció, em sembla, i millor atriu, o... Una cosa que mai s'havia fet. Està parlant d'una obra mestra, eh? Sí, sí, una pel·lícula iraní, em sembla que... Sí, em sembla que va al 3 o 4 euros... Blah! Em sembla que va al 3 o 4 euros, no?, l'entrada del 3 euros, eh? L'entrada del cineclopotopia, eh, amb una pantalla gran, allà, a la sala grossa, a la debat, del casal de joves... Original, titulat... Quina classe, nen. Sí, crec que, com que el mateix dia hi haurà l'English Day, alguns nens i pares es quedaran a veure la pel·li, no? Ara sí, passem al Disapta, no? Sí. Sí. És que la tenia preparada a festones, ets? Per això volia posar-la. Wow, wow, wow. En principi no tinc res. No tens res, tu? Perquè, a la sala de la pau, a la sala de la pau... Clar, no? Aquí está la dirella. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui... Què diu la Montse? Ah, que t'estic entratenint? Està, està aquí amb el látiguo. Què passa? Estàs fent massa estona la secció de ràdio, diu? Sí, sí, sí. Tens feina, tens feina. Però què has de fer? Passa-me-la, passa-me-la. Per la ràdio d'Esvern, el que sigui. Alejandro. Passa-me la Montse. Passa-me-la, passa-me-la. Hola. Hola. Home, una... Sí, què tal? Montse Martín, no? Digue'm, sí, la mateixa. Directora del Casal de Joves. Hola. Aquí ens posem dret. Quan hi ha una autoritat a la ràdio i al programa, sempre posem la música de autoritats. Sí, ahir va venir Artur Mas, vam posar la mateixa música. Estàs al mateix nivell per nosaltres. Oh, que som arribats, eh? Montse, què passa? Que ens estem allargant massa la secció? És que ja valen entretenir-me els treballadors. Però què he de fer? Què he de fer, Alejandro? Què heu de fer? Què estàs fent tu, ara, al Casal? Tenim el Casal a la mateixa, amb gent per aquí, volant, amb nanos, suant a porta... I el Alejandro, que és com el polimalo, no? El polimalo, sí. No pots anar a fer-los fora, ja t'entens. Diu-me que no s'estén aquí. Que clar, per favor, a veure. Niño, salid d'aquí, que esto no és per a vosotros. Molt bé, doncs, escolta, Montse, ja no te l'entretenim més. Ja estàvem acabant, eh? Estan parlant que aquest dissabte hi ha la festa de la Pau, però que, clar, no es fa el que és el de joves, és la plaça de la Pau. A fora, si en casa pluja, es traslladarien les activitats aquí. Ah... Rebota i explota. No, diuen que farà bon temps. Vale, d'acord, doncs ja està, ja no te'l pregunten més. Acomiada amb ells, si de cas. Molt bé, ara li dic. Montse, gràcies, eh? Au, que vagi bé! Adéu, adéu, adéu! Oh! Ha hagut de posar la directora del que és el de joves per dir que prou de secció, eh? Que fort! Són les coses que passen a penyar el morro. És... és... és tres o cinc? 5 minuts errem al punt de 2.47 de la tarda. D'aquí uns moments la tertúria esportiva del programa amb el Rafa Cano, el Sergi Pón, el Pau Alburna, on parlarem una mica del que ha passat al Barça, sobretot de la sortida de Guardiola, que ens depara el futur, com ho hem vist, la nostra opinió de tot plegat. Això serà d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara mateix! Gràcies. Thank you very much. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Rec de final de la penya del morro d'avui, com cada dimarts, parlem de futbol a la nostra tertúria esportiva. Anem repartint enlocadors i clínecs. De la meva dreta a la meva esquerra, el Pau Alburna, que tens un clínec, bona tarda. Bona tarda, no tinc cap clínecs. Sergi, aquí tens un mocador de la iaia, bona tarda, Sergi, també. Bona tarda. Bona tarda. Sergi, aquí tens un mocador de la iaia, bona tarda, Sergi, també. Bona tarda. Rafa Cano, tu tens un mocador perquè tens un moc. No, jo estava pensant ara mateix quina cançó li posarien el potxetina. Un tango, no? Molt bé, no, molt bé. Sí, molt bé. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, fa Cano. Tu ets un mocador, no? No. Tu ets un mocador, però per treure-li a l'àrea. Exacte. En fi, per què posem llocs? Home, és evident, no? L'altre dia... Potser és l'última tertúlia esportiva de l'any, no ho sabem, perquè... Retallades van que volen, tio. Retallades, sí, sí, per les retallades. No, perquè, clar, després si s'acaba la lliga i està... La copa del rei, no? Farem-ho especials. Jo ho veurem, però jo ho sabeu que Pep Guardiola va dir adéu l'altre dia, es va acomiadar... Bé, va dir adéu, va dir fins aviat, més concretament. Es va acomiadar davant de les 90.000 persones, 90.000 colers que van anar a l'estadi contra... Bueno, va jugar al Barça contra l'Espanyol, que va guanyar en 4-0. I al final del partit, doncs molt en motiu, no? Hi havia coses espontànies, més o menys preparades, però jo vaig a... Deixeu obrir una mica tot el tema, que vaig estar bastant i la sort, de veure aquest moment història i llore pel barcelonisme, perquè és la primera vegada que jo... Bueno, clar, jo tampoc no tinc l'ensenyador i brillants, no? Però és la primera vegada que veia com un entrenador marxava per la porta gran. I, de fet, penso que si això havia de passar, havia de ser en Pep Guardiola. Aquest club, moltes vegades, s'ha pecat que... al final de les carreres de... que hi ha entrenadors, jugadors, en alguna ocasió, que potser es marxen millor per la porta de l'arrere. I la veritat és que Pep Guardiola, des del començament fins al final, ha marcat una etapa, ens en donarem, a mesura que avanci el temps, de com també hem canviat nosaltres o els colers... No, és veritat, Sergi, no em veus així, no? Referint al Barça i tot plegat. I la veritat és que... molt orgullosos, no? Aquest orgull col·ler que abans de Guardiola potser el teníem al 20% i ara el tenim al 85%. Sí, potser sí que exageren, però tant se val. Qui ho diu, això? Qui ho diu? El Pep, el Pep ens deixa. Però bé, el que perd més és ell. Ja ho he dit, i a mi m'agrada molt aquesta reflexió, perquè és com venia a dir que el Barça segueix sent gran, que cregui que sigui sense Pep i... És el que ha de ser, no? Ara parlem de tot plegat, abans, però el Pau Alburna, com sempre, ens porta al seu apunt. Més que un club, és una frase molt maca, però que a vegades està buida de significat en un món sovint massa banal i comercial, com el futbol. Encara que vulguem pensar el contrari, no sempre hem estat alluny del Madrid de Mauríniu, només que l'anar a les èpoques de Gaspar o Núñez, per veure que tots hem pecat alguna vegada. Però ve't aquí que l'eslogon del Barcelona ha adquirit més vigència que mai durant els darrers quatre anys. Sí, el Barça Pep Guardiola serà recordat per als 13 o 14 títols guanyats i per aquell joc soblim a l'alçada de l'equip com el Dream Team de Joan Cruyff, el Milan de Rigo Saki o la taronja mecànica de Renus Michels. Ara bé, m'atreveria a dir que, pels colers, hi ha una cosa encara més importants que les lligues, copes i xàmpies guanyades. Pep Guardiola i el seu Barça actual han aconseguit canviar la mentalitat del Barcelona. Han convertit els tribuneros que tenien sempre el mocador preparat en socis que cantaven l'himne just després de ser eliminats pel Chelsea. Un fet mai vist al Camp Nou que ha estat acompanyat per altres fites com una aposta ferma en parlamesia i els jugadors formats a casa nostra. Aquest equip ha estat al centre del món, afarrant-se els valors i una manera de concebre el futbol que l'han convertit en el millor de tots. L'ideòleg de tot això ha estat Pep Guardiola. Va a dir que amb la confiança inicial de la Junta de Joan la Porta. El de Sant Padó s'ha avuïtat i per coherència ha decidit plegar, però ens deixa a les mans del seu millor de xible, amb Tito Vilanova. Sense títols, no es canvia mentalitats, però s'ha convertit les dues coses. Bé, doncs totalment d'acord amb aquest apunt del Pau Alburna, perquè, efectivament, ens ha canviat a tots. Sembla mentida que hem perdut la Lliga, com s'ha perdut, en les últimes jornades. I també la Champions, de la manera que es va perdre. Em sembla que ha guanyat més... O sigui, jo era que el Coler està més content i més orgullós que el Madridista. És una cosa molt curta. És una contradicció, no? Perquè jo sé que porto forts rànxits en el camp, i el que veig aquest any, no sé si Jordi Sorgi, que també aneu sovint... D'acord, jo no ho he vist mai. I per el que m'expliquen els meus pares, els avis, i tota la gent que sap d'aquest club, no havia passat mai. O sigui, el Madrid, el Chelsea, que perdent els dos títols, vull dir, la reacció de la gent cantant-li això mai. El Barça sempre ha sigut superexigent, a la mínima traient el mocador criticant, que el venguin... La figura del tribunero està com en extinció. No, el Sergi és un dels de Xebles. Encara n'hi ha bastant. Jo crec que una altra reacció hauria sigut inconcebible. Aquest equip es mereixia com a mínim que, després d'una ensopagada, el públic segueix estarà al seu costat. Després d'una temporada, no et diria dolenta, però no s'han guanyat tants títols... Guardiola ja va preparar el terreny. Passi el que passi, jo tinc la sensació que ja hem guanyat. Home, és que ho han aconseguit tot, tot. I això serà irrepetible, gairebé, saps? Quin club farà tot el que ha fet el Barça en quatre anys? L'Espanyol segur que no. Parlem una mica del partit, perquè tenim la cançó del Sergi. Tens la guitarra finada, no, Sergi? Sí, encara no he posat el escenari. Una mica de respecte. Una part molt important, deixant-me dir... Jo era més afegir això del Pep, és que també s'ha de dir que la transició que hi ha hagut cap al nom de l'Etitòvio Ramauet i tot això, també ha sigut exemplar, una dels poques coses... Ara parlarem de Tito. Sí, m'hauria de parlar del partit una mica, perquè ja que va ser un derby molt descafeinat, no he tancat de descobrir de mare, però, Rafa, tu com vas viure com a perico aquest derby? Jo ja vaig comentar la setmana passada el que passaria amb aquest derby. Una mica pitonissor, pitonissor, Rafa. Sí. I vaig encertar dos. Vaig encertar el que li passaria a l'Etit de Bilbao, perquè jugava també amb el Madrid, exacte. I, bueno, també que té el de la Copa del Rey, i l'Europa Lí, que és a sobre, i molts partits per un equip que només està fet de gent d'allà del País Barça, que no té figures estenats com passa amb el Barça o el Madrid, i a l'Espanyol, que està amb tres apunts. Estava clar. Però jo ja sabia que al camp del Barça no podien guanyar primer, perquè... Jo crec que seria una falta de respecte, perquè hi havia un comiat bastant important. Però què dius? Tu imagina, com a perico i catalanista, jo crec que... Que vols dir que els árbits? Parlo clar. No, que parlo clar. Mira, jo vaig veure un partit de Pachanga. De Pachanga i per les dos pas, totalment. Jo no vaig veure un partit de tu a tu, que algú es jugués alguna cosa. Vaig a la costallada. De costallada, sí. Vaig a marcar quatre gols a tu. Sí, perquè a l'habitat també va... Vaig a la falta el mes. O anàvem a comissió una miqueta, perquè a veure... Què dius, que anàvem a comissió una miqueta? Al Baena li vam fer un panel impressionant, i després... El Barça es dedica a pagar comissions. Això va per su por. Deixa'm dir-me'ls d'una cosa. Fins que no deixo de plorar, no seré mai una mica. No, però jo no estic plorant. Simplement, no, no, jo no estic plorant. Ni molt menys, ni molt menys. Jo estic dient el que veig, realment. L'altre dia vaig estar... Ahir, diumenge, vaig estar un aniversari d'una filla d'un col·lega meu. Que és culer, que és culer. Bé, perdona, el diumenge abans d'ahir. Com anar? No, jo no volia discutir amb ell. Jo mateix que el Pau, que no puc discutir amb ell, perquè jo sé el que veig. O sigui, la transmissió del partit va ser a mesa per Canal Plus. O sí, per Canal Plus, exacte. I me'n recordo perfectament que el panel de Baena no el van repetir al cap moment. I després va passar el panel de la possible mà, que jo no crec que sigui, que li va donar a l'esquena, a l'espatlla, millor dit, del braç esquerre. Estem parlant d'això, Rafa. I 4.000 vegades tu treus repetició. És culpa del Barça, això? És culpa del Barça? No, no és culpa del Barça. El Barça ha pagat algú perquè... Jo, una mica en broma, jo una mica en sèrio, sí que perjudica una mica més els equips petits, quan juguen amb els equips grans. Sí, que tenen més pressupost i tenen més poder. I sobretot, el camp, el seu camp, és molt diferent. I amb un hàbit, que és una mica... Això ha ficat amb el Barça. El Barça no ha sortit. Per fer això. Mira, deu panels en contra, que en tota la temporada, quan s'ha empitat el Barça? El Barça, perdona, per l'estir. En contra. Si podem buscar la informació aquesta, però jo crec que anem més o menys per Barça. No, però jo tinc una cosa. En els últims dos partits, el Barça, l'he ensenyat 4 panels. Ara ja no cal. Jo no volia dir això. Jo sí fos ful·lel. Jo vull dir que a l'espanyol, Rafa és molt ràpid. Moltíssimes de les coses que dieu, però tenim una banteritat d'equip petit. No, sí, sí. Deixem-ho acabar. Un moment. Llavors, dir que potser és veritat, però excusar-vos que el club no vol l'Europa, perquè no té la diners per pagar-ho, els hàbitres, no sé què... Teniu una bona plantilla. Teniu bons jugadors, teniu una bona cantera. Aprofiteu això i deixeu-ho... No, però per molta cantera que tingui, si no tens un... No sé, un nàstil de lloc o un... Però els problemes estan a casa, no a fora. Bueno, no sé si és tan a casa a fora, no sé. Jo sé que el club no té... Bueno, ja ho vaig comentar també a la setmana passada, que l'economista aquest, el Josep Maria Gai, va dir que té una deuda bastant important, 288 milions d'euros... És a casa, el problema. I que els guanys que té no arriben per pagar la deuda. I tenen que vendre jugadors. Em sembla que en quatre anys han venut jugadors per 50 milions d'euros, només, que ja li ha sortit bé la jugada, també. Però, bueno, a l'Osvaldo, per exemple, va ser una bona jugada. En fi, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí, perquè ja sabem... No, ja sabem que nosaltres estaríeu discutint. No, però agraïn, agraïn, agraïn. Jo, si fos del Barça, jo, principalment, la botador del Messi, una bona part dels quatre gols que va marcar contra l'Espanyol. O sigui, fos colet i diria, hòstia, gràcies a l'Espanyol, per fer-nos gaudir una altra vegada... Però, Rafa... Això és realista, sí. Abreceu-vos i feu-vos un petó. No, si estem parlant. No, no, no, no, no. No estic discutint amb ella. Guardiola... Guardiola es va acomiadada a l'aficiola. El dia Messi va fer quatre gols a l'Espanyol. Us portes una final de copa i hem d'estar aquí discutint, si un penal era penal, el 4-0, i jo què sé... No, no, no, a veure, perquè sóc perico. La tertulia d'una mitjora... Perdona, jo perquè sóc perico i tinc a defensar el meu equip. Sí, vosaltres esteu amb un estat de glòria, amb un estat de glòria, cosa que els pericos no estem... Sí, és la contaposició. Però, bueno, hi ha molta gent que pensa que ha perdut el moment. Cada tracenç, quan tenies possibilitat d'anar a la Champions... Però hi ha molta gent que pensa que és perquè no voleu. Bueno, segur. No, no, no. Els pericos volen. Els pericos volen. Perquè tenen ales, principalmente. Hi ha una Europa per culpar els hàbits? Sí o no? No, mira, jo tant no ho sé. Jo sé que dins del club hi ha una història que no va bé, que en Europa, ja està, i punt... Hi ha un vestigar més profundament, perquè tinc contactes per vestigar. Aquí hi ha molta gent, perquè jo ho vaig deixar anar d'altre dia a un sopar. Dic, no, és que jo tinc un amic, digues el refacat, no? Que ho sàpigues. Dic que és perico i ell diu que l'espanyol no està preparat perquè s'han de pagar. Quines coses s'han de pagar? Si tenim el millor estadiu del món, no s'han de pagar reformes. No, s'ha de pagar una estadia que ha costat el doble. Ah, s'ha de pagar una estadia que estan pagant, encara. Quins gastors hi ha per no la UEFA? Suposo que... No s'ha de remudar res. No, però per anar a l'Europa, a la UEFA i a la Champions, tens que tenir una equip amb una mica de solvència per fer alguna cosa. La pregunta és si els gastors, els filles que et donen a l'Europà, o a Champions no serveixen per pagar les despeses? A veure, tu per què creus que s'ha anat al Lluís Garcia? Tu per què creus que s'ha anat al Lluís Garcia? Perquè hem vingut els jugadors que són importants per al club. El Xica, el Betis... Bueno, tot aquest jugadors... Bueno... S'hauria quedat el Didac Vila, el Milan, s'hauria quedat el club Sagu, però no s'han quedat i després els serveixen, també, a l'Espanyol. Perquè és un club que li falta això, tenir... Genarà diners. Genarà diners, ja està. El que és impressionant, però, que podré explicar els vostres fills, és que us va marcar gol 50 més. Per mi aquest és l'altre tema de la nit a part de... Jo me'n recordo fa uns anys que pensàvem... 30 gols, el Romàrio, prometo 30 gols. Era una xifra estatorfèrica. A més a més, el que em sorprèn de més és que... No sé si recordeu etó, aquella temporada que havia d'haver aconseguit pitxitxiu, tenia l'abast, i com que l'equip es va centrar només... En què marqués ell, va aconseguir justament el contrari, que els jugadors del Villarreal es van centrar en marquetó, i aquí va acabar. I ara hi ha una xifra en el Villarreal. Però és que Messi... El Temps ens tira a sobre i tenim una cançó per fer. És veritat, Pau, no em miris així. No, estàvem parlant de Messi, ara. Ara que havíem acabat de parlar dels árbitres... Sí, ara parlarem de Messi. I parlarem una mica de la transició guardiola Tito, que ens queda el Tinté. Però abans, Sergi, tu què tens? Doncs tinc una cançó... Sí, sí. ...de comiat per... Per Pep Guardiola. I de pas, doncs, també donarà la benvinguda al nou tècnic. El futbolco persona. Que pares com el Pep Guardiola, ja. De Tito Vilanova. De Tampuseit, doncs tu mateix. Deixa el micròfon aquí dalt, no cal que el baixi. Fem com l'altre dia, que tenia un micròfon al dalt i l'altre baix. Sí, sí, fem com l'altre dia. Ara, Sergi, mira, t'ha pujat l'escenari. Té un mànager... Ara, Sergi, prova la guitarra, prova-la. Ara, prova-la. Bé... Doncs es fa de Sergi quan vulguis, eh. Hem de ser coros o alguna cosa o què? Millor que no. Tu, millor que no. Endavant, Sergi, quan vulguis. Mira, a què fa... Aquest comiat és tan bonic que jo somiaveu haver-lo vist. Plegues deixant el millor bar-se amb mi. Diuen els teus decibles que tu ets molt més que un tècnic. Potser sí que exageren. Pepets gran és així. Així, Pep, m'has fet feliç. No t'ho podrem agrair prou. Marxes, però garantim. Serem fidels del teu estil, assassins. Diuen que el marx és tan petit que quan em fet marxa d'aquí ara vindrà l'entrenador veïs. Diuen que en Vilanova millorarà la careta. Segur que sí, exageren tant se val. Tito, sí, et volem aquí a la banqueta del Camp Nou. Guanya i fes-nos gaudir. I tanca els ulls si veus un dit. Força, Tito. Sergi, et superes cada dia més. Com a parodista, no ho sé, m'agradaria que tinguéssim una imatge. Si ets una imatge, t'ho pots guanyar a la vida. Com a parodista, l'altre dia em va votar indirecta al propietari dels dos roures, i no vaig a treure informatiu. És veritat, una imitació. El Sergi, ja ho sabeu, però no sé si el que em fa és una imatge. No, no. No, no. No, potser ja s'explora els formats. No, però potser jo... Mentre el Carlos Hernández fa el temps, jo podria fer-li una música de fons. La sintonia és la mateixa que l'agenda. No cal treure els drats bruts, techniques de la ràdio. És una de les cançons més maques. Jo sé que estàvem parlant de més, i jo he tallat molt gruscament. No passa res. Però teníem poc temps, però... Com que la cançó ha sigut ràpida. Exacte. Aquest traspàs, que deies, Pau, de poders, que s'ha fet de forma exemplar, molt bé, sense que hi hagi cap mena de possibilitat de soroll, l'ambient i l'entorn, que haguessin circulat ja a tots els rotatius. Molts entrenadors, molts noms, moltes cartes. I el fet que ho diguéssim el mateix dia, jo no renovo i serà Tito. Això és clar, és un xapó per la manera com s'ha fet. Sí, jo crec que fins ara, a mi la junta de la Sandra Rossell de Mar de Gaire, s'ha dit que això ho han fet bé. També és veritat que crec que ha sortit també, però guardiola, tal com s'havia fet. I per Zuby, no? Sí, exacte. I jo voldria remarcar el paper de Zuby, que ha sigut un home bastant a l'ombra, que no he volgut mai fer massa cosa, però ha demostrat que té coses a dir, i crec que farà un pas endavant. I com plorava, eh, d'agrada? Exacte, això no ha de dir ara. Són molt amics amb el Pep, que ells van estar junts. Es veu que quan va arribar Rossell i va arribar a Zuby Zarreta, guardiola no les tenia totes, però diuen, totes el que diuen per la tele, rumors... A veure, què diuen? Però he sentit a dir que guardiola, finalment, s'ha trobat còmoda especialment en la figura de... amb la figura de Doni Zuby Zarreta. Et trobo a través de Rossell que potser no s'hi trobava bé. La directiva ha tingut algunes rencilles, ja no sé com es diu en català. Rencilles. Sí. I que en canvi, amb Doni Zuby Zarreta sí que ha tingut molt valors. Els rumors d'aquests previs a l'1 de Pep van ser impressionants. Sí, una puta barbaritat. Què dius? Perdoneu. Van arribar a dir que el titular ben nou li quedaven 6 minuts de vida. Hòstia. No, només per veure com és aquest entorn que ha de canviar. Fàstigós, per criticar això. No penso ni per criticar això, per criticar-ho. No li donem ni un minut de vida, això. Per cert, jo crec que el Zuby va ser purat per guardiola. Hi ha molta gent. No sé, també jo faig com tu, Sergi. Sí, que el Zuby va ser purat per guardiola. No, el Zuby va ser una descondició. A tu qui t'agradaria que se'n ve el xiqui i tal? I el guardiola va dir... El Zuby. Sempre acabo amb fons diferents. Sempre acabo amb una empresa que ha de rodejar-te de la confiança. Els millors. Només per veure aquesta setmana la declaració de la porta, que diu que vol tornar. Diu que vol tornar la porta. Un aplaudiment per la declaració... A fora de tis, no? Potser és la tis de la setmana. T'ho he de dir molt l'aportista, Pau. Parlo com a soci. Jo, si es torna a presentar el votaré. No parlo com a informatius de Sant Just. Parlo com a soci. Jo també. Jo no. M'agrada més la porta, no sé per què. Jo crec que hauria sigut bon president. I, a més del Taranà Guardiolista, era el Lluís Bassat. I es va presentar dues opcacions. De fet, quan es va presentar la primera vegada, Lluís Bassat amb un gaspar... Amb la porta... El seu directe esportiu era una Guardiola. L'entrenador era Juan Malillo. Sí, sí, sí. Quan es va presentar contra la porta. Però abans ja s'havia presentat amb un gaspar. No sé com ens la van escapar. La porta a Guardiola era aquest moment. Com a guanyaríeu més d'imatge. És un bon publicista. Jo crec que és un president que, si més no, la imatge que donaria al club seria bona. I no seria ni tan tic de freda com el Rossell, ni tan incendiari com a la porta. Jo dic una pregunta. Per què, si Rossell no cau bé? Perquè tampoc no és que... O sigui, què ha fet aquest bon home, no? Perquè jo crec que... No vull ser l'advocat del Diable, ni re, però... Jo tampoc veig... O sigui, el que hagi fet tant és que ho ha de desmalament com? Perquè és el martiritji tant. És la seva actitud. Jo crec que això s'ha de fer malament. Per exemple, va estar molt mal fet... Treure acorísmic més arriba, per mi. Perquè crec que es veuen a rejar moltes qüestions personals, que me van du'ls amiguismes... No són gens bons pel Barça. Jo crec que Guàrdia la va intentar trencar amb aquella foto celebrada. Sí. Per mi, potser, jo he sigut una de les coses més dolentes que he fet. El tema de Cruyff, bastant molt. I en segona posició, en aquest rànquing de coses malament del Sandro, va ser que es permeti portar els tribunals a un expresident del Barça, no? No, es permeti. Va ser ell qui va promoure que es portés. Sí, però després va votar en blanc. Potser aquesta hipocresia, aquesta doble moral. No sé què falta de personalitat, que potser la porta en tenia massa, ell en té menys... Sí, és que jo crec que... Perdona, perdona. És una miqueta per aquí, jo. Jo crec que... Rossell, realment, mai ha estat un president primer amb lideratges, s'ho està creixent, però, segon, un president que proposi que inventi noves maneres de gestionar el club, que obri portes... És un president que s'ha dedicat una mica... per una banda, a viure de l'herència de la porta, i per una altra, a carregar-se tot el lloc que li havien demanat. La gent el votava perquè no tingués el mateix caràcter que la porta, i acaben no tenint caràcter. No és que s'hagi tingut... I una altra cosa que crec és que estic segur... No dic que sigui l'única raó, però estic segur que... que el tema que ha guàrdia ha hagut de fer de cap de premsa, de president, que s'ha hagut de carregar de moltes responsabilitats que no li pertocaven, i que no hagi sortit la junta... a ocupar-se de tot això, també ha fet que es buides més ràpid. Això és el que veia la porta l'altre dia. Jo, si hagués estat president, que hagués descarregat d'aquest pes... És molt fàcil, és molt fàcil, la porta de posar-se medalles, i dir, jo l'hauria aconseguit que es quedés, és molt fàcil, tot això. En fi, no sé si... Una altra, que és a Sando Rocell, que és que, quan ja s'acaba el partit, normalment, no obren totes les portes dels accessos, i alguna que es queda tancada, i això que és per dificultar que els passos s'hi surti. Sergi, això perquè és un detall... Ho dic perquè el meu avi es va casar de sò, i jo us ho transmeto. Si diu el teu avi, aquí llavors s'hi ha acabat. El que deia Jordi, ara sí que es veurà el Rocell president, perquè fins ara, potser, el Barça... Jo crec que el Barça era guardiola, fins ara. Si tu miraves el Barça i analitzaves qualsevol figura institucional de tot tipus era guardiola, amb tot el que deia Sergi de l'Areu, de tot això, ara perdem una figura i ara haurà de sortir... Però jo crec que no és mediàtic, el Rocell. Jo crec que és un president a l'ombra, saps? Que fa la seva feina amb el seu... Que sí que és a l'operaça de l'Espanyol. Però jo preferiria un president que estigui a l'ombra, i que... a veure... Nosaltres anem a veure partits, i a escoltar entrenadors de futbol, i que parlin de futbol, i coses d'aquestes. No a veure presidents. He dit que el Condal era un president a l'ombra, i en realitat és un president de Palla. Volia dir. Una cosa, perdoneu que es torni a tallar, però és que hem d'anar acabant, i, en majoria, obriria l'últim bloc amb el tema del Tito. No ho ha entrat al Barça. No sé què opineu, notícia d'ahir, d'ahir dilluns, a la tarda, un dels preparadors físics del Barça, deixa del club, i el tècnic dels porters també s'ho pensa. Hi ha un tècnic de l'Orenzo de l'aventura, que segueix els pasos de Guardiola, i també d'Estiarte, que s'han van vell... Però s'envan, pleguen, perquè no s'envan lloc, no s'envan a la seva família, avui lloc. Tots s'envan a la família de l'Albert? No cal. I diu que Juan Carlos Iunzuer podria pensar su... per certes discrepàncies amb el dès. Aquestes són les coses que, en aquest cas, van sortir... I ara no hi és? Van sortir el diari, ara. Però com a preparador, el protès... Jo diria pensar-s'ho... És el preparador del protès? No, no ho és. Va marxar, és busquets. Exacte. Va marxar a l'Orenzuer. Em sap que es diu una notícia de fa dos anys. El que diuen d'Orenzuer és que... No n'hi és, guanyes les eleccions. El que diuen d'Orenzuer és que es perfila com a possible... possible segon entrenador de Tito Vilanova. Va, veure'm a veure què passa. Perquè Tito, així, ràpidament, amb una paraula, com el descriuríeu? No parlo de la seva personalitat. Bon paio. Llavors, si no parlo de la seva personalitat. És que no parlo de la seva personalitat. Com us l'imagineu treballant, no? Per exemple, en Guardiola, l'hem vist, no? Doncs així, com amb molta apassionat, estricta, constant, treballador... Tito també serà estricta? També tindrà aquest carisma? Serà detallista d'aquells entrenadors que s'ho mira tot fins a... en aquest sentit serà com Guardiola. Potser no tindrà lideratge. Ara també està bé, amb això que comentaves, que hi ha alguns que marxen, que es planteja marxar, que encara que sigui una línia continuista, Tito faci el seu propi projecte. Clar, clar. Aquest és el gran problema. L'hi torno a estar cansat, també, de tot plegat. Ells porta ja des de la Guardiola. Tampoc és tan desgast a nivell de pressió mediàtica, que crec que és el que ha estat més Guardiola. Jo crec que Guardiola també tenia... era un gran futbolista, una persona que sabia molt de futbol, però crec que potser amb aquest tendent, potser el Guardiola era més el cor i el Tito era més el cap. Diuen que és una persona que sap moltíssim de futbol, que acaben els partits dels entrenaments del Barça, i es queda hores i hores allà, a Sant Joan d'Espècie de l'Esportiva, mirant els partits de les categories inferiors. Es veu que és una persona que prepara tots els vídeos... Un futbolero. Exacte, molt. Analitzava el rival, tot això. En canvi, de la personalitat, que no diguéssim res, però tampoc podem dir res, perquè encara tampoc el coneixem, no sabem com és... Com serà les rodes de Premse Tito? Mercarà també ell la línia a seguir del barcelonisme? No serà tan fortament... Jo crec que serà... serà més... tipo Rossell. Jo no crec que sigui... Serà una festa. No crec que sigui així. Jo crec que és un tio que sap parlar davant d'un micro, que sap parlar i sap... És un bon amic del Pep, i el Pep jo crec que això ha tingut en compte de donar-li el traspàs al Tito Vilanova, perquè si no t'ho imagina't... Tota la moguda mediàtica que envolta centra no del Barça, i la pressió... Tu li donaries amb un amic teu tanta pressió, no? Si no s'apiguessis, que... que se'n volparia bé... Jo crec que és una incògnita.Amb aquest rol. És una incògnita, encara, perquè, si això no... No l'hem vist partit que parlés. Jo vaig escoltar, i l'altra, la setmana passada, a augmentar l'home aquest... No me'n recordo un minut. Ah, perdó. L'home aquest, el que deia l'altre dia, no me'n recorda... Quin home? És igual. Un entrador que està de col·laborador a ONFM, i tal, que diu el de la Pinta, i... És igual.Què deia? Ah, home! Ah, que no he pintat res. Bueno, hem aconseguit rafa. Ah, sí, home, sí. No, home. Molt bé, molt bé. Doncs va comentar això, que ell l'havia vist amb un vestuari, havia estat com un company d'ell o d'algú per l'estil, i comentava això, que és un tio que sap transmetre el jugador, el que... el que... el que ha emit tot el rotllo, o sigui, que jo crec que farà molt bé. Molt bé, doncs rafa... Doncs escolta, home, està bé que tenia aquesta opinió d'un perico, eh? Estaria bé que s'enfrutessin. I el segon de l'Espanyol? Home, perdona, tenim un entrenador... Un moment, un moment, Toni. Tenim un entrenador... Tenim un entrenador, l'altre, el Barça, li ha fotut una cleca al Mourinho. És un bon comerciament. I una bona cleca, eh? I tant que els ulls, si us ho han dit. El primer partit dels dos, que hem descendit un moment, serà la Supercopa d'Espanya, si el Barça guanya contra l'Èric de Bilbao, o els dos estan sancionats per aquell partit. Cap dels dos es podrà sobre la banqueta. És veritat. En fi, Sergi, hi ha medalles, pleguem, no? Vés cap a casa, què passa? Què fas, t'has de esportar? Em fan venir aquí a la 5 de matí, perquè et tallen un roure, i s'ha d'estar a la 5 de matí. Sergi, no em vinguin amb escures, has pulsat. Vinga, fora del programa. Fa un call a capa, no passa res. Pau, que vagi bé, gràcies. Bona nit, fins la setmana que ve. Adéu, jove. Adéu, jove, creixeu. Bé, ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5 gràcies, que ha fet possible l'apèndio del morro d'avui, que us ha parlat Jordi Domena, que vagi bé. Adéu, fiau. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels San just notícies de 8 dimarts, 8 de maig. Tot seguit, les notícies de San Just. San Just Notícies, edició vespre.