#541 - La Penya del Morro del 19/9/2014

S... S... S... S. No. lapeletes i manobres d'aquest país nou que volem i voldríem construïn-te a tots, que estem disposats a fer sempre de pont, a ser-ho sempre, que quan la temptació és la de laborar llistes de traïdors a la pàtria, reclamem per a nosaltres l'honor d'encapçalar la que es faci des d'aquí o des de Madrid. Nosaltres som de nou aquí per tal que mai es pugui dir que els temps eren escurs perquè no vam fer res. La 5 de la tarda has votat amb escriix, el temps, el quart d'hora d'intervenció que tenia previst, el portaveu del grup parlamentari socialista, la Rampadret, deixant clara la posició del fons del seu grup, dona suport a la lli i votaran en favor. Però defensen que aquesta lli no pot ser l'empara legal sota el paraigua del qual es pugui convocar la consulta del 9 de novembre. Consideren que la pregunta tal com està formulada no té encaixi ni estatutari ni constitucional. Ara és el torn del partit popular i del seu portaveu en el debat d'avui, Santi Rodríguez. Socialitat civil catalana i la que no ens acompanya, que és bastanta més. Em permetran que comenci transgradint una mica el que seria l'ordre del debat. Sé que estem avui aquí per parlar de la llei de consultes populars no referendàries, però em permetran que els hi faci una reflexió en el sentit de que semblaríem marxianos tots plegats, si avui no féssim un esment a una situació que, com a mínim, a nosaltres ens preocupa i mor. A Sabadell, en mort ja 4 persones. N'hi ha 26 més d'afectades per un brot de legionelosi. El nostre grup parlamentari ha demanat, amb caràcter d'orgencia, la compareixença del conseller de Sanitat perquè expliqui els catalans què estan fent a Sabadell i què està passant a Sabadell. I aquestes són les prioritats que el nostre grup parlamentari creu que hauríem de debatre en aquest Parlament, no només l'undivendres a la tarda, sinó un dissabte o un diumenge. Aplaudiments i aplaudiments O a la nit, si no tenen altra feina que fer. O a la nit, si no tenen altra feina que fer. En relació a la llei que ens ocupa i que ens porta en seu parlamentari avui, cal enmarcar-la aquesta llei en l'article 122 de l'Estatut perquè és desenvolupament d'aquest article que fa referència a les consultes populars com a eina de participació a ciutadana, a les consultes populars en general com a eina de participació a ciutadana i fa referència a les enquestes, a les audiències, als fòrums, a altres consultes populars amb una única excepció que són els referèndums. I aquesta llei inclosa la que ens arriba avui aquí. En lloc de regular la participació a ciutadana, l'únic que fa, precisament, és regular una fórmula de participació que, com als referèndums, no els podem regular, regulem els no referèndums, les consultes populars no referendàries. Si ve en el text inicial només parlava d'aquesta forma de participació, en el text que portem avui, que porten avui a aprovació definitiva, hi ha un títol, l'últim, en el que dissimuladament parlem d'altres formes de participació allò per cobrir l'expedient. Però també l'article 122 de l'Estatut parla d'un altre aspecte. A mi em perdonaran, però jo soc de ciències i els de ciències intentem ser bastant pragmàtics i entenem les coses, o sigui, quan diu en l'àmbit de llurs competències, doncs ho entenem així, literal, no?, en l'àmbit de llurs competències. No entenem altres coses. No entenem que quan es diu que la Generalitat pot fer consultes i pot fer fórmules de participació, en l'àmbit de llurs competències, pugui parlar de les competències dels drets. Entenem que és l'àmbit de llurs competències. Són lletres, però els de números, aquestes lletres les entenem d'una forma molt clara i molt nítida. Ergo, d'acord amb el 122 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb aquesta llei no es poden formular les preguntes sobre la independència de Catalunya que vostès volen formular. Per tant, l'objectiu de la llei és, precisament, aquest. Fer el que no podem fer, que és un referèndum, sobre una qüestió que, a més a més, no és competència de la Generalitat. Bàsicament, d'una forma molt gràfica i molt simple, bàsicament perquè no només som 7, som 47, no som només 7 milions. Intervencions dels parlamentaris en directe des del Parlament de Catalunya en la discussió d'aquesta llei de consultes que, previsiblement, serà aprovada d'aquí uns moments. Continuem a Ràdio Desvern. Reprenem la programació habitual amb què toca ara. Ah, sí, l'apany del Morro. Ràdio Desvern, durant T8.1, Ràdio Desvern, durant T8.1. La Tenya del Morro, un programa amb més Morro que Pena. Bona tarda, senyusti, gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins a l'essec del vespre. Això és la Pena del Morro. Gràcies, i en les esmenes que hem presentat, en Grapat Desmenes, oça el número 1, un grapat. Un grapat, sí, bueno, continua en directe al Parlament de Catalunya. Aquest debat sobre la llei de consultes, que s'aprobarà d'aquí una estona, saludem a la gent i a l'equip de la Pena del Morro, el Twitter i el Facebook, la Cristina Bàrias, Cristina, bona tarda, com estàs? Bona tarda. També tenim les notícies de senyust, l'Andrea Buena, Andrea, què tal? Hola. Hola, bona tarda. Avui també ens visitarà el Pau Ram a les aixó de política. Intentarem connectar en algun altre moment del programa amb el Parlament de Catalunya, per d'hora, si podem, enganxar el moment clau, en el qual s'aprova aquesta llei de consultes. També, avui, ens visitarà el Dani Martínez i el Joan Tirivell a l'espai dels Gumis de Senyust. I a la segona, ara tindrem la música de la Júlia Esmelha, l'antia agenda de l'elicap de Vila, i acabarem els divendres, com sempre, amb el cinema i la Laia Vidal. Tot això, avui, a la Pena del Morro. Comencem, però, repassant com ha anat la jornada informativa i posant-nos al dia del que ha passat a la nostra voltant, a través del Tending Topic de Twitter. I avui, com era de preveure, Cristina, ha sigut el tema més comentat de Twitter, el Regne Unit, catalans, uns escotlen yes, yes, escotlen, escòcia, càmeron, William Wallace, eh, que continua. Això m'ha fet molta gràcia sent el tema més comentat de Twitter, i, evidentment, la resposta dels escorcesos davant la seva consulta del seu referèndum, que ha estat un no, que, després del no d'Escòcia, el primer ministre britànic, també ha requerat la seva promesa d'ampliar l'autonomia escocesa. Sí, en aquest cas ja ho sabem tots. Escòcia ha decidit, ho ha fet amb un 55,3% a favor del no, en front del 44,7% del CIE a la independència. Una diferència que, finalment, com has dit, ha estat una mica major del que pronòsticaven les enquestes amb més de 370.000 vots de diferència. Coneguts als resultats, doncs, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha comparegut per reconèixer la derrota i per felicitar el quasi milió i mig de partidaris a la independència, a més, també, de recordar que els unionistes van adquirir compromisos al final de la campanya per donar més poder a l'Escòcia. Justament, doncs, això és el que ha tornat a anunciar el primer ministre britànic, David Cameron, però, en aquest cas, ha anunciat negociacions amb totes les nacions, per tal de donar-los més competències. En quan el referèndum, Cameron, ha dit que el podria haver bloquejat o ajornat, però que el més correcte era afrontar les decisions i donar l'oportunitat de votar. I votar, doncs, precisament, és el que demana el president de la Generalitat, Artur Mas, que, en la valoració del referèndum mascosès, ha tornat a instar el president del govern espanyol a que prengui nota i perdi la poca Catalunya i la democràcia, perquè votar diu un eix i, també, votant es pot guanyar. I és que, segons Mas, el procés català continua, i ho fa, doncs, ara, amb aquesta llei de consultes, que, en aquest moment, com acabem d'escoltar i ens estem veient en el nostre programa, doncs, estan debatint... i hem de constitucionar, precisament, per aquesta raó. Doncs justament continua el debat al Parlament i dintre d'una estona començarà la votació. Va parlar, que això, eh? Això acabarà d'aquí una estona. En fi, què diu la gent a Twitter sobre aquestes històries? Per exemple, Ori diu, Escòcia vota, no. Com a mínim ha tingut l'oportunitat de decidir el seu futur, de manera democràtica, i han pogut votar. Amb l'etiqueta català es vota Scott Lamies. El Rubén Almendras diu, molt lluable, que a Miron d'acord amb la consulta independentista la permet tot i no està d'acord. A canvi, del triomf més concessions. I el Ferran Sivit, que diu, iés Escòldan, no ha aconseguit guanyar amb 30.000 voluntaris per a més de 5 milions d'habitants. Nosaltres en necessitem 100.000 per a 7 milions i mig. En referència a aquesta campanya de l'Assemblea Nacional Catalana, que volen fer un porta a porta massiu abans del 9 de novembre. Gràcies, Cristina.De res. Passem ara cap a les notícies de senjors. Les notícies de senjors amb l'Andrea Bueno-Sí farà estar ben informat de tot el gas. Passem per aquí, oh, yeah! Bé, parlarem de fútbol, completament de l'equip de fútbol setfèmines de Matip Senjús, que es reivindica el seu dret a entrenar i jugar al camp municipal de fútbol. Això és un clàssic, eh? Cada vegada que comença la temporada, hi ha una polèmica i un drama amb el camp de fútbol. Aquesta vegada li toca a les càmines de la Matip Senjús. Veurem què passa d'aquí uns moments. També parlarem de les comunitats de veïns de Senjús, que ja poden acollir-se a subvencions per a rehabilitació d'edificis fetes a partir del 2010. Però abans de tot això comencem amb una altra qüestió, que també ens afecta aquí a Senjús, i és que les farmàcies o la Generalitat, més ben dit, no pagarà les farmàcies catalanes aquest mes. Això ho va anunciar dimarts. El govern català havia de pagar a finals de setembre la factura dels medicaments dispensats el mes de juliol. No és la primera vegada, però que el govern català es demora en el pagament d'aquest sector. Andrea Bueno, que últimament va a la farmàcia a comprar-se aspirines, perquè té mal de cap a les mitjans, té més informació de tot plegat. Doncs el govern català havia de pagar a finals de setembre de factura dels medicaments dispensats al juliol, una xifra que se'n deixa a prop de 120 milions d'euros. A Senjús t'algunes farmàcies han rebut la notícia amb incertesa, que recorden que això no és nou, no és la primera vegada que passa, que la Generalitat anuncia que no pot pagar a les farmàcies. Recordem, per exemple, que el passat més de novembre les farmàcies en Justenca es van sumar a la vegada general del sector farmacéutic per protestar pels impegaments de la Generalitat de l'any passat. En concret, actualment, de les 3.100 farmàcies que hi ha a Catalunya, 19 estan en venda, en concurs d'acreditors, o han hagut de tancar temporalment o definitivament per problemes econòmics. Tot i no cobrar els diners que li correspon pagar a la Generalitat, les farmàcies han de seguir amb el seu dia a dia. En alguns casos no poden provar-hi els seus clients amb els medicaments que demanen, i per exemple, a la farmàcia del carrer Creu, han de demanar als usuaris que tornin en un altre moment a buscar els seus medicaments. Per tant, no va situació complicada perquè fa les farmàcies catalanes i també a les Senjús tencars. Bé, doncs queda comentat. Ara sí, anem cap a la polèmica de la jornada. A veure, l'equip de futbol set, Femines, amater Senjús, ens reivindica el seu dret a entrenar i jugar el camp de futbol, el camp municipal de Senjús. Després de dos anys entrenant allà als divendres de 10 a 11 de la nit, al juliol passat van saber que no els permetrien utilitzar més aquest espai. Andrea Bueno, que també després de comprar espílines a la farmacia, va a fer tos de pilot al camp de futbol de Senjús, té més informació d'aquesta polèmica. Sí, però ara no sé si em deixaran, perquè no estic federada. Com que no et xemina, però no t'ho federarà. Exacte, aquest és el problema. Això resuelta el Johnny. Doncs l'equip Femines, amater Senjús, s'està format per una vintena de jugadores i dos entrenadors. Va sorgir fa dos anys, va néixer fa dos anys. Aquesta era la seva tercera temporada jugant i entrenant al camp de futbol, els divendres de la nit, de 10 a 11, fa poc que han sabut que no podrien seguir fent per no estar federades, de tota manera, tampoc se'ls ha informat agudament que no podrien seguir jugant allà. També és una de les protestes de les Femines, l'equip de Femines, amater Senjús, segons una de les jugadores, l'Aibon Villar, ningú els ha informat agudament que no podrien tornar a jugar al futbol. L'Aibon Villar és de les Femines? Sí. He hagut aquest material a ràdio. Molt bé, molt bé. Perdona, no és la que organitza la festa dels 80? També. També, està el camp davant de l'esmug de Senjús Tengas. A la cresta de la Ola, de les coses que passen en Senjús Tó. I què, què, què? Doncs ens ha dit que la federació podria ser una solució al problema, però no és una opció viable per elles, perquè no podrien seguir una liga. També tenen jugadores al seu equip, jugadores que juguen a futbol, que estan federades, per tant no es poden federar. També consideren que una altra alternativa seria la divisió del camp de futbol en diferents parts, com es fa cada dia amb diferents equips de futbol, per tal de permetre també jugar al seu equip. I apuntant a la rivalitat entre el futbol club Senjús i l'Atlètic, i les seves dificultats a l'hora de quadrar horaris, que és una de les principals causes d'aquesta problemàtica, assegurant que els estàs prejudicant directament, lamentant aquesta situació, i també que ningú els hagi comunicat oficialment, que no podrien jugar més a futbol al camp municipal, però esperen que es trobi una solució aviat, i reivindiquen únicament un tros del camp, per poder seguir entrenant i jugant els eventres de 10 a 11 de la nit. Deus de la perroquia! Sí, sí, sí. És la mateixa sintonia que actualitzen, però aquesta és la versió una mica més heavy metal. No m'imagino jo allò assegura amb una cresta a lo punky, o Joan Algarra amb punts de cuir. Rebaté, Jordi, per favor. El què? Els deus de la perroquia, molt bé. Veus de la perroquia! La Vangeli segon se'n bateu. Veus de la perroquia, el programa de les veges de Sant Just, que es fa als dimecres. Es sembla que és a dos quarts d'avui. Dos quarts d'avui, sí, dos quarts d'avui. Atenció, perquè dèiem que les comunitats de veïns de Sant Just podran acollir-se a subvencions per la rehabilitació d'edificis fetes a partir del 2010. Per això què passa? Podem estar concentrats una mica per la feina? Per això l'Ajuntament destinarà una partida de 40.000 euros. Oi, Andrea, bueno? Sí, exactament. L'Ajuntament obrirà mitjans d'octubre el periode de l'Ajuntament de Sant Just, que és una part de l'Ajuntament de Sant Just. L'Ajuntament obrirà mitjans d'octubre el periode per demanar els ajuts per sofregar part de les obres de millora dels edificis que s'hagin dut a terme. Tinc la veu avui, fallo una mica. Doncs per subvencionar les obres que s'hagin dut a terme a municipi entre el setembre del 2010 i el 2014. Per això destinarà aquesta partida de 40.000 euros. Amb aquesta acció, les comunitats que compleixin els requisits podran solicitar l'administració al retorn de fins al 50% de la quantitat abonada en concepte de l'ICIO, que és l'impost de construccions, instal·lacions i obres amb un límit de 20.000 euros. Les condicions es poden consultar a la seu electrònica del web municipal, Sant Just.cat, i les sol·licituds per les subvencions es podran obtenir a un cop sobre el termini, a mitjans d'octubre, el punt d'informació d'habitatge de Sant Just demanen cita prèvia al Consistori i s'hauran de lliurar a l'oficina de gestió integrada, com deien a mitjans d'octubre. Fins aquí, les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Ja sabeu que teniu un... Però no m'has incognit les notícies de Sant Just, que si no... Ah, que sí, no, jo, em despisto una mica. Les notícies dels Sant Just amb l'Andrea Bueno, sí. Està ben informada tot el que passa per aquí. Oh, ja. Teniu una informació de les coses que han passat per aquí a RadioEsverg.com i per les notícies de Sant Just. A partir de la seta de la tarda. Avui es nota que és divendres tonto. Avui és divendres tonto. Tenim festes majors, esplugues, també a Barcelona. Ja comença la Mercè. En fi, són divendres d'aquells així divertits. I d'aquí, al moment, més divertits encara amb el Pau Rama, la secció de política. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí al moment. A la penya del Morrón. De Dilluns a Divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de Dilluns a Divendres i de 4 a 5 de la tarda. La Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Què passa si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. És més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. A l'escoltes ràdio d'Esber, sintonitzes ràdio d'Esber, durant ràdio d'Esber, durant ràdio d'Esber, durant ràdio d'Esber. Bé, doncs ja tenim aquí el Pau Rama per parlar-nos de política. Què passa, Cristina? Perdó, perdó. Què passa? No, que m'ha començat el riure així, plus Jordi des de l'any, i ara continua. Escolta, el problema que m'ha de ser, però està bé. A mi m'agrada molt tenir gent que riu, no com el Pau Rama, que és molt serióvegat. Pau, què tal? Ja ha rebut, Pau, una tarda. Pobre, començar i rebre, eh? Doncs mira, avui hem desit una frase que t'aniria molt bé per tu. Diu, si los tontos fos en flores, tu series la primavera. Oh! Oh! Escolta, està sempre seriós? No és redolent, eh? No, no, no. Jo estic aquí preparat per fer la meva secció, i dius, Pau Rama, que sempre està seriós, vinga, va. No és redolent, eh? Si la gent seria, té més credibilitat. I a la política, que és l'espai que foto fas... I la alegria la porten per dintre. Això no ho sé, però la gent en política no és molt distractera tampoc. Ui, és politista, són gent seriosa... Home, però hem de tenir un autocontrol, no? Però tenen pocs sentit de l'humor a vegades, eh? Però s'hauria d'anar a veure els aportes que apren dintre, eh? Això sí. Mira, Joan, la porta. Exacte. Bé, anem a la qüestió, perquè ja amb el referèndum d'Escòcia és el tema que avui ocupa tota la plana política i també internacional. A Idjous 18 es va celebrar el referèndum d'independència aquí tenim a Escòcia on, finalment, s'ha imporat el no. Oi, Pau? Escòcia no serà independent, així ho van decidir els escocesos lliurement en un referèndum. El resultat ha sigut 55,3% dels vots en contra i el 44,7% a favor, amb una gran participació del 84,6%. Amb els resultats definitius es pot veure que el no ha provingut de les zones rurales i les riques, mentre que les classes populars de les ciutats han posat per la independència. La campanya del sí, tot i no ha aconseguit guanyar, sí que ha sigut capaç de convèncer i mobilitzar una part de la lectura de classes populars, que és tradicionalment laborista. Aquest fet es llegeix com un vot de càstic a les polítiques de Londres i el Partit Laborista hauria de tenir-ho en compte si no vol perdre presència en un territori on el Partit Conservador en prou feines té representació al Parlament Escosès. Quines han sigut les reaccions polítiques a tot això? Per exemple, Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia, ha sortit uns minuts després en saber-se del resultat oficial i ha comentat què? Doncs accepta els resultats i en sé que tot Escòcia també ho faci a la vegada que demana a Londres que compleixi les seves promeses. Tot i que es recorda que 1,6 milions d'escocesos han votat a fora de la independència i que no aparcarà definitament aquest projecte. Per altra banda, David Cameron, primer ministre britànic, content per la victòria del no, ha anunciat que iniciarà les negociacions en totes les nacions, no només a Escòcia, per iniciar un procés de devolució de competències. I un dels missatges que ha volgut transmetre Cameron és que podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata. Les grans decisions s'han de frontar i no a l'udir-les. És potser alguna vis a alguna altra persona? No ho sé, però Rajoy ha contestat alguna cosa, això o no? Doncs Rajoy, per un videocomunicat, demostra que s'és igual, s'enroca en l'immobilisme i per sortir del pas insisteix en el respecte de la legalitat. Rajoy també felicitat als escocesos per haver decidit quedar-se al Regne Unit i a la Unió Europea. I, en canvi, des de la genetat, felicitat a David Cameron per la seva actitud. Envers Escòcia i Artur Mas, concretament en una roda de premsa, del poble escocès i del poble britànic, per ser un exemple de democràcia. També recorda que el procés segueix endavant i ha fet saber a les institucions espanyoles que considera que vota un és. Això és l'alta participació i que, quan es vota, qualsevol opció pot guanyar. I com s'ha vist tot això a l'Unió Europea? Doncs més aviat s'acenten els lleugérids. Jo crec que és més una qüestió per no haurem de fer res. Exacte, perquè així no tenim el marrón a sobre, Europa pensa, no?, de moure fitxa o de ara pronunciar-nos i no passa amb tot el d'estat si hi ha un procés per escollir o votar si Escòcia forma part o formaria part de l'Unió Europea o no. Perquè, per exemple, a Europa, com menys marrons hi hagi millor païlló. Justament per això crec que Martín Sultz el que ha dit avui és que... El president de Parlament Europeu. El que ha dit avui és que el que ha passat amb Escòcia és una mica el que podria succeir amb altres països. Altres nacions. Nacions que tenen en aquest cas el sentiment independentista i que tiren endavant qüestions com aquestes, clara referència a Catalunya, crec jo, no?, i se'ls ha directe... Podríem dir-ho així. Sí, perquè mira, el que recordàvem de lliurar-se de problemes. Actualment, Escòcia té el 60% del patroli de l'Unió Europea i Salmón deia, com vol que deixin a fora el país que té el 60% del patroli de l'Unió Europea? És a dir, s'han lliurat d'un problema i ja està. Escolta, com afectarà el procés sobiranista de Catalunya? Per exemple, connectem amb el Parlament ara mateix. A veure si estem comentant alguna cosa d'Escòcia en aquest debat de la llei de consultes. Però supostos participatius. Què és constitucional, el 15M? Què és legal? Un desnonament per ordre judicial. Però serà un debat llarg, el que hi ha a la sessió avui del Parlament de Catalunya. No sé qui es calcula que s'aprovarà la llei de consultes, però em imagino que pel tard, a les 8 o les 9... No ho saps? Jo no. Home, tenien compte que ha començat a les 4-5, eh? Sí. Tot això, entre agraïments, felicitacions, més debat i més votació, pot acabar... Sí, sí, per tant, pot acabar... L'últim debat, les votacions que es van fer l'última vegada, fa el dosi en són-la, es van allargar gairebé fins a les 9 en sembla. Bé, escolta, com afectarà el procés sobiranista de Catalunya, el que ha passat a Escòcia avui, si és que afecta alguna manera? Doncs jo crec que sí que afectarà, perquè de la mateixa manera que si guanyava el sí, això podia animar la gent i no només a Catalunya, sinó a altres zones, el fet que s'hi guanya el no també té un impacte, però menor. Aquest efecte que jo crec que serà la nova aparició d'aquesta motivació externa, producte bastant que els ànims es calmen amb la victòria del nostre procés. També s'ha perdut l'oportunitat de poder veure què passaria amb l'aparició d'un nou estat i un últim punt sobre aquest tema, que ha de recordar que la independència no ha triomfat però Escòcia no es quedarà igual, guanyarà poders, tal com em promets, als partits que són al favor de la campanya del no. Bé, doncs aquesta és una mica la visió del que ha passat a 8 segons el Pau Rama. Et sembla alguna cosa més sobre Escòcia? Jo crec que ja ho podem deixar pencat per avui. Jo, com a comentari, només dic que em sembla molt bé que hagin decidit que no, i de la mateixa manera que em sembla molt bé que haguessin decidit, en cas que hagués sigut així, que sí. Exemple de democràcia. Em puc votar i ja està, i no he canviat del problema, i jo... I demà treballar? I demà treballar. Bueno, que s'hi sapta. I ja està, i no he canviat del problema, i aquí no passa res. No, no, i una gran diferència amb els polítics. Clar, i a mi el que em sorprèn és que surt Mariano Rajoy, per exemple, avui mateix... Però tu és un vídeo comunicat. Felicitant els escossers per haver votat que no, és a dir, a favor de la campanya del no, i felicita una gent que ha pogut votar. És a dir, que ha pogut decidir cosa que és el que ell nega als catalans. En fi, dit això, passem cap a l'espai que tenim. Ah, sí, quadretura testicular. Molt lligat amb Mariano Rajoy. Sí. Tot i que els polítics estaven de vacances i no han parlat gaire. Aquest estiu durant el nostre període de descans encara s'han pogut recopilar unes quantes frases. Feia dos mesos que no feien programa. La setmana passada no vam tenir prou temps d'explicar-ho tot. I avui comencem per atacs al partit de Pablo Iglesias, entre Podemos. Cristina Cifuentes, delegada del govern a Madrid, va dir que Podemos donava mala imatge a Espanya i que el que volien era acabar amb la nostra democràcia. Exacte, és Podemos qui dona mala imatge a Espanya. I no pas la corrupció de, per exemple, no sé, els dos principals partits polítics, o un president del govern que presumés hagués sigut ell, qui ha presonat per tenir el rescat bancari, i a la vegada se'n va veure un partit de futbol o polònia, per exemple. Per exemple, per exemple. Però seguim, la vicepresident del govern va parlar dels partits populistes, que quan parlen de regeneració democràtica no parlen de democràcia, sinó d'una altra cosa, i que l'espanta molt aquells que diuen a la gent el que volen sentir, i utilitzen per debilitar la democràcia. Pregunto jo, la presidenta s'espanta del seu propi partit? Bé, no ho sé, no ho sé. També hi ha hagut menaces al voltant del tema de la independència, evidentment. Doncs, per exemple, el residó del PP de Molins de Rei, Emilio Ramos, en una serse social va escriure, contra el separatisme ni un passo atrás, legionaris a l'Oxard, legionaris a morir per a Espanya, a tancar la seva pagina del Facebook perquè ha rebut segons ell, a menaces un grup nacionalista intransigent. Va demanar disculpes després, o no, d'aquests comentaris? Ha avorrat el missatge, però disculpes, no ho sé. I, a veure, també el president de la Rioja del PP va dir, aquells que es creuen que són més que els altres, i que poden raptar i amenaçar, moriran. Això és una mica vera, que la diu més grossa, jo crec. Perquè cada un es va superant, no? Entre ells. Sí, clar, home, però... Perquè, a veure, després tenim aquest, el PP de Mas Nou, això és recent, va tuitajar, si Arturo Massa, que a les urnes... Arturo Massa. El 9N, ¿qué método te parece más efectivo para que entre en razón? I ho acompanyava d'imatges d'armes, amb uns numerets i llors tots, tu deies, la número 1. Ah, molt bé, molt bé. I ja han demanat disculpes. Ah, mira. Almenys aquest sí. Gonzales Pons va utilitzar una agressió a una militar de noves generacions al dia de la Diada a Tarragona, fet que és condemnable, al·legant que això no passava abans i en donava les culpes a Mas i les seves polítiques. Per ser una altra qüestió, Pilar Manjón, qui és? Pilar Manjón, presidenta de la Fundació 11M, afectats pel terrorisme. Doncs he debutat en aquesta secció, de quadratuda testicular. Vas a Twitter, odio al negro de la Casa Blanca, qui era a mis niños, assassinados en Gaza. Quiero que la P de su mujer retire el vídeo de las niñas secuestradas. Molt bé, aquesta és la presidenta de la Fundació 11M, afectats pel terrorisme. Pals que no la coneixeu, recordeu aquella sessió parlamentària? És la senyora que ha estat la cara visible de les víctimes de l'11M. És aquesta, Pilar Manjón. És la còpera de glòria. Escolta, una altra debutant en aquesta acció és Marta Ferrosola, un aplaudiment que entra també per la porta gran de la secció de política, a l'espai de quadratuda. Pobre dona, per una vegada cobre la boca i el dia. Per una vegada cobre la boca. Però feia temps que no en parlava. Perquè no obria la boca, feia temps. La dona de l'expresident Pujol va dedicar unes paraules a la premsa. Escolta'm el tall. T'agil·la merda. T'agil·la merda. Hi ha més una pregunta, el perivista diu. No m'ho vull creure. Així podem escoltar, perquè clar, és quan... No, és que no... Se fa d'enviar-la a la mierda. Sí, però clar, la Marta Ferrosola. Vaig a la merda. És la senyora Ferrosola, que ha passat també, ha demanat disculpes. Sí, sí, està molt bé. Sí, ho va fer primer els companys, perquè el noi justament aquí li va enviar la merda, no hi era en aquell moment, li va dir que li traslladessin en aquest cas les seves disculpes, i després, posteriorment, quan es va trobar el noi, li va tornar a demanar al menys, en aquest cas... No sé tu, Pau, però és una mica lògic, també, que la dona arribi a un punt que amb tant seguiment de perivistes i tal, tot i que també s'ho han buscat. I després de tot, doncs... Hi ha molta tensió a la família Pujol. Sí, sí, però a veure, en certa part, pots arribar a entendre que aquesta dona cabi patant i li digui això, i que ha estat suau per el que podia haver dit aquest noi. Els Pujol han fet el que han fet, i ja es veurà quan el jutge digui, el Pujol tal. I després es posen molt pesats, quan, per exemple, la filla del Pujol, la passin amb les càmeres i es posen tres càmeres abans, se'ho bloquejant-li la moto. I no és la primera vegada que algú envia la merda en públic a una altra, perquè recordo el car de Fernando Fernando Gómez, també, famós i mític, que va enviar la merda, però no un periviste, sinó que va dir a la merda, a un seguidor seu, que no sé què volia firmar-li un llibre, alguna cosa. I jo, a esta hora, l'admirava, deje'm-me, no necessito s'admiracions, i el que feia és que em va agradar molt Marta Forressola, però va tancar la porta i no ens va deixar més perles per la història. En fi, més històries. Passem ara a l'alcalde de Valladolid. L'Eon de l'arriba va parlar sobre les violacions, i va fer aportar-ne un punt de vista que fins ara ningú hi havia pensat. Pensa que entraràs en un ascensor, i hi ha una xica amb ganes de buscarte las vueltas, se mete contigo en un ascensor, se arranca el sujetador o la falda, i sale dando gritos de que lo has intentado agredir. Por lo tanto, ojo con ese tema. Tiene doble lectura de ida y de vuelta. Home, qui diu aquest home? Trobo fort, trobo fort. És un tema molt seriós, com perquè una persona amb el seu càrrec vagi fent declaracions d'aquest tipus. La resposta no es va fer esperar. Va rebre moltes crítiques, entre elles, dada que va iniciar un escratch a Twitter, penjen una foto dels seus sostenidors. També s'ha de dir, l'alcalde s'ha de demanar disculpes. El PP no és l'únic, però ha fet comentaris masclistes, perquè el PSOE també s'ha cobert de glòria, no? Algú membre del PSOE aquests dies. García Pajel, líder dels socialistes a Castell a la Mancha, ha posat els púpolars de no saber fer res sense la xatxa, d'o tant que, d'hospital, sabés passar l'espirador. Considera que és a la malinterpretat, que ell parlava de netejar el PP de corrupció. Els dos quadrats de l'estiu són Par... Jordi Pujol. Par. Jordi Pujol a la recerca de l'arença perduda. Molt bé. Los ricos también lloren y al llop d'Andorra. Molt bé, molt bé, molt bé. Perquè durant més de 30 anys, el Genó, molt honorable, no va tenir temps per regularitzar l'arença del seu pare, que la seva germana desconeixia. En fi, té'm a Jordi Pujol a la part, anem ara cap a l'humorista per sorpresa. Bé, Pep Guardiola va fer unes declaracions on es afirmava que Catalunya era la seva pàtria i Catalunya no era Espanya. Això ho va fer durant un documental a la televisió alemanya, que es va demetre per Sant Jordi on li van dedicar un especial. Sembla pro, que hi ha gent que no hi està del tot d'acord, o sorpresa, pare en les rotatives. Una d'aquestes persones és Quico Rivera. També conegut com Paquirrin, el fill d'Isoel Pantoja. La resposta del fill de la folclòrica arriba a mesos més tard a les declaracions de Guardiola. Però l'espera marxcul la pena, perquè davant d'un tema tan important com aquest, una d'argumentar bé, i això, és el que ha fet Paquirrin, el seu contra Twitter. Si Guardiola es conegut per la seva bona oratòria, Quico Rivera no podia ser menys i va dir el següent. No m'agrada meterme en aquestes coses, però este me parece muy fuerte. Impresionant! Sí, sí, sí. Quina concisió és admirable aquesta capacitat de síntesi i precisió? Aleshores, aquest treballat en la seva contraargumentació. Un mojón patir, doncs, per aquells que no estigueu familiaritzats amb aquest vocabulari mojón vol dir merda, però atenció perquè Paquirrin encara ens regala una altra frase per la posibilitat. Diu, i a cagar al camp tot el que no sé d'acord. Viva Espanya, doncs, sincerament, que ara hi ha quantes catologia, qualsevol diré que Paquirrin es pronom bífilos abans de Twitterjar. De totes maneres, aquí criticant-lo, però quants m'agrada si el favorit es va tenir? Molts, i el retuïts, també. I moltes respostes en contra seva, també. Sí, sí, de tot. Compte amb els favorits retuïts i m'agrades i de tot. Tinc una cosa, que a l'Estat espanyol hi ha gent en el seu conjunt que està d'acord amb les paraules d'Àgico Rivera i que està en contra de la independència. A mi això no em sembla notícia. No, no, però el que a mi em sembla raro que la gent faci en paraules com un mojom patir, a cagar al camp, o... La cultura que tingui cadascú, això ja... A mi, que cadascú pinya el que vulgui, però amb educació i respecte. No cal ni... Estan parlant d'Àgico Rivera, és que ni que fos la presidenta... No, però, bueno... S'obten molt tota aquesta polèmia que hi ha hagut al voltant d'Àgico Rivera, perquè és el Paquirrin, tampoc no li demanem un nivell de Twitter. Ja ho deia la carta aquella que vam llegir al programa, el nivell intelectual, doncs... Home, si això ho hagués dit el president del comú dels diputats, a mi em preocuparia un bastant més, sincerament. En fi... Ja, però té molta repercussió, eh, d'Àgico Rivera? Eh, que té molta repercussió. Espanya? Sí. Tu és a les de persones que la segueixen, Jordi. És com el Sálvame i aquesta gent tenen molts seguidors, eh. Ja, ja, bueno... Recordeu que Sálvame va... Jorge Javier va dir que no votarà mai més al PSOE, i el líder del PSOE va trucar en directe. Va ser Tren d'intòpic, també, a renda la polèmica aquesta del Toro de la Vega. Però, escolta, encara que digui que no votarà mai més al PSOE, clar, portar-nos com raro, no? Perquè si tu dius una cosa i després no el portes, o què, o és normalitat. Per aquí hi surt guanyant el Pedro Sánchez. Però és que és la nova estratègia de comunicació que hem fet. Clar, van a l'Hormiguero, també, no? Clar, un surt anava a través del plasma, no? I els altres es deixen anar a l'Hormiguero, a Sálvame, i falta gran el mano, ara, que va començar a ir. Bueno, Mercè, és mil·lantrat, no descartem que Pedro Sánchez també ho fa, sí. En fi, gràcies, Pau. A veure un moment, connectem amb el Parlament, ja que tenim aquí la secció de política, com està, i qui està parlant ara? Són les obligacions del PSOE, que està amb el seu Tor de paraula. Són torns de paraula llargs. Ens n'ha quedat de 10 o 12 minuts. Potser està fent la resposta. Perquè aquesta llei és la que volem aprovar. La consulta. És la consulta que volem pel dia 9 de novembre. Per això, votar és la solució i no el problema. Aquesta és la lliçó que ens ha despertat aquest matí. Escòcia és la lliçó. On han votat, però no ha acabat res. Perquè votar és un nou principi. Ells no seran independents perquè no han volgut. Però ens han demostrat que són lliures. I la democràcia, sense llibertat, és un simulacre. I ja no en volem de simulacres. Ara volem votar. Bé, demanem les paraules de la informació catalana. Referències al cas Escòcia. Justament quan s'ha confirmat la notícia de la dimissió del Primer ministre, Àlex Salmón. Una anuncia acompanyada d'aquesta afirmació. Per Escòcia, la campanya continua. I el somni no ha de morir mai. Bé, doncs, notícia d'última hora. Que no desponessia l'Àlex Salmón a dimitir. Molt clares, volem una consulta. Per què no ens deixem fer un referèndum? La petició que es va fer al Congrés, perquè es pogués fer un referèndum, i la consulta no es pot substituir per ni eleccions anticipades, ni per mobilitzacions socials. Bé, doncs, gràcies, companys de Catalunya Informació. En fi, Pau Rama, que vagi bé i fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Sembla una posa per la publicitat i us ha seguit el programa amb el Dani Martínez i el Joan Giribella, dels Búnis de Sant Joan. Fins ara mateix. Parada sol·licitada, sopatx-mex. Sigui quina sigui la teva nit. Netbus és el teu mitjana transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Netbus. Dissent línies que connecten tota la nit. 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Netbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, Netbus. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Gràcies a tots. Vinga, va, anem cap als cunis de Sant Jordi. Ja tenim l'estoi número 1, el Dani Martínez i el Lluís Sibella, que tal, nois, bona tarda. Molt bona tarda. Oh, a coro. Que parlau tots junts ara. Sí. Ja ho veig ja. Ja sabeu què fan. Cuartes o l'Institut de Sant Jordi? Quarte, eh? No com... no... Aviam, jo... He acabat de dir quart, jo. Sí, sí, però... Els últims dies vestiu he estat escoltant rat i d'esvern. I què? I tu fas una anuncia de la penya del Morro. I dius que hi ha debats, uns cara a cara, de nois de segon d'Eso. I això ja fa dos anys que ja no ho fem, saps? Fa dos anys. Fa segon, ara quart. Més que res, perquè ho renovis, saps? Home, però on quedarien, si no les sintonies, aquesta de bon Nadal. En ple actiu, no? És la gràcia de la penya del Morro. La sintonia de la promoció de la penya del Morro ja no... És història, exacte. Estic buscant-la, a veure si la trobo, la promoció de la penya del Morro, però no... És xula, és molt maca, eh? M'agrada molt. És aquesta, no? La penya del Morro, és un programa de ràdio que fan una col·laboradora. Perdona, bueno, jo aniré parant cada vegada que veig una cosa que estigui malament, que ja... Sí, torna a posar-la, torna a posar-la. La penya del Morro, és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors. És una vintena? No, 25. O sigui, ara ja... Una trantena. No, no, no, no. Una trantena. Una vintincena. Una vintincena part del joves. La promo. Parlant de les coses que passen a Senjús, la seva història o el que passa a l'Extrarràbia, i també parlant de televisió, es podran desconegar les notícies positives. Notícies positives, no? Van desconegar-les, tampoc. Perquè ja no ho fem, això. Aquesta és la nova, la nova, eh? Ara, ara, ara, ara. Vos has sentit? Caram, no és de segon és això. Tampoc ho fem, això. Tampoc ho feu. També tenim una vostra hemologia, el vídeo i jocs del llibre, i així te'l concés el cinema. A gent del concert tampoc, tampoc, tampoc, tampoc. Ah, i música, en general, però no, gent de concert. Renovació. Clar, és una falca que s'hauria de renovar, eh? Sí. Hi ha altres falques més antigues de la penya del Morro. Ah, sí? Les podríem aprofitar, potser. Això és una falca. Borro. Ah, no m'introdueixes. No. Què és això? La karma. No m'introdueixes, Caram. El rap, també, me l'han introdut una mica. Sí o què? Ostres! Víctor disfrutat. Rap espanyol i rap americà, també. I, en realitat, una mica de tot, eh? La penya del Morro. Cada tarda de ràdio d'Esquerra. Aquesta no és sentit, eh, jo? No la veig. Jo tampoc la veig sentit. Macho, macho, men. Ha estat fa molts anys, aquesta promoció, eh? Ha estat fa molts anys. Quina? Del macho men. De quant? De fa 4 anys o 5 anys, potser. ¿Qué? Hay tres clases de música. En primer lugar, la que cuenta una historia completa. Qué bon. Luego, aquella que, aunque no contiene un argumento específico, sí esboza una serie de imágenes más o menos definidas. Qué bon. Por último, la música que existe simplemente por sí misma. Qué bon. La penya del Morro. Cada tarda de ràdio d'Esquerra. Qué bon que és aquest, eh? Aquest m'ha agradat molt, eh? Escolta, en lloc de fer una nova, aprofitem una de fa 5 anys. Vinga, entrem en matèria, perquè avui, de què ens voleu parlar? Doncs avui parlarem de la Festa Majores Plugues. Què, Joan? Perquè la Festa Major comença avui. Va començar ahir del 18 al 21 de setembre. Bàsicament perquè és aquesta setmana. Sí, i vosaltres què? I perquè fan activitats per joves i... I anireu, no? I s'anem presents. Jo no ho sé. Bueno, però el Joan sí. Jo sí. I on aniràs, Joan? El concert d'aquesta nit. Qui toca? No ho sé, és una escolta principal. Ah! Escolta principal, ja. Sí. Val, val. Home, però promet, no? I després jo en concert també. Molt bé. I què més hi haurà? Fira o en uno de cada any. Sí, sí, sí. Hi ha moltes coses. I tu, perquè no hi vas, Dani? Llavors... No, perquè jo... jo soc com un avi. Per cert, he de dir una cosa. El Dani serà com un avi, però avui porto una colònia, Dani, que t'has posat per mi. Molt sexy. Clar, és que, com diu el Jordi, hem de renovar-te tant en quan... I quina colònia és? És una playboy. Però és colònia, segur o...? No, això és desodorant. Playboy? M'he posat desodorant, però tindrà la caixeta. Playboy, perdona. Playboy. Playboy o playboy? Playboy. Playboy. Playboy. Però desodorant, playboy, que solora, però com si fos colònia. Sí, sí, perquè tenen la mateixa olor, la colònia, el desodorant. Però escolta, Dani, quant litre estàs posat de desodorant? No ho sé. Ho dic perquè... O sigui, hi ha un vidre entre tu i jo. Per què no et fa un moment? Perquè se fa un moment, eh? S'ha quedat la meva ciència. Va deixant el seu arroma. Com quan jo me'n vagi de la penya del Morro també, estar aquí el meu... Esperem que no sigui mai, eh? Això te n'ha de dir. Però, bueno, esperant que no sigui mai. Tu no marxis mai del programa, eh? Bueno, però clar, però és que és de gent jove. Jo, quan tingui molts anys, com 30, com tu, no podré estar en el programa. Home, sempre pots acabar fent veus de la parròquia. És veritat. Ah, és veritat. Hi ha una cançó molt maca que m'han dit de la parròquia en ple heavy. A veure si la poses. Perquè jo l'heu viscut, a mi em fa molta il·lusió. Però que no l'has escoltat, home. No, no l'has escoltat. Però l'has de buscar. Buscarà, buscarà. No t'he impresat. No, jo ho veig, que jo t'he impresa. Va passar el temps, no? Avui tenim més temps de sexuació, sí que no hi ha problema. Sona o no? Veus de la parròquia! Estic bo. Què t'ha semblat, Dani? Evangelis segons Mateu! Sí, sí. Paraula de Déu! Paraula viscuda! Maria Déu, a dalt del cel. I a la terra, paus els homes. No tenim més, si no t'emocionis, perquè el nostre senyor no era un puc. Ai, no, sisplau. Ja veig... M'aclar. Els sentiues, ben fet. Jo sóc escolanet, només em faltaria. Esclar, tu ets l'escolanet d'aquí de l'Esquésia. Sí, perquè hi havia un altre noi, però ara està de rasmus. Està de rasmus. Ja tornarà. Ja tornarà, no patiu. Per tant, ara tu ets l'únic escolanet de l'Església de Sant Justi Pesto. Però tu no vols que torni, Dani? Sí, sí que vull que torni. Sí que vull que torni, perquè l'última conversa que vam tenir va ser. Espero que quan torni, l'Església estigui igual o millor. I per això vull que quan torni, es trobi que l'Església l'he cuidat bé. Per què us dic? No, no, no, que vingui gent o que la renovi... Com que veuen a mi allà en plant, amb la colònia del Playboy, la gent ve, evidentment. Tu faràs col·lanet també per la colònia del Playboy? No ho sé, no, ja havíem. No, pregunto, no ho sé. Me la vaig recolor per això. Què és? La gueta de la parròquia. Mira-te'l, sí, però ja hem fet amb el Dani. La gueta de la parròquia. La gueta de la parròquia. Avui parlarem amb Dani Martínez. Bé, escoltarem la qüestió, perquè tenim un guió, i em sap greu, perquè no l'esteu complint gaire. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. I tant que ja ha continuat. Mira, per començar, avui, li vull dedicar una cançó a la meva amiga Cristina. Oh, gràcies. De la volent Pambolli, Ah, sí? Perquè, com que l'altre dia li va tocar aquest pastís meravellós, vull donar-li aquesta cançó, regalar-li aquesta cançó. Volem, pambo-li, pambo-li, volem, ve, ve, ve, ve. Però deixa que me la canti. Pambo-li, pambo-li, pambo-li, volem, ve, ve, ve. Joan, no, no, no, no, no, no, mira'm, mira'm, ara la canta. No ho dic, no ho dic. Pambo-li, pambo-li, volem, ve. Si no ens en donen, si no ens en donen, no callarem. Passeu, pambo-li, pambo-li, pambo-li, pambo-li, pambo-li. Què volem, Jordi? Pambo-li, volem. Que calleu, no? Pambo-li. A veure, si m'he preguntat què volem, jo vull fer la secció. Jo vull que m'expliqueu una mica... Clar, però hem de fer la introducció bé, i avui que tenim 15... La dedicació m'hi van? No estava al guiu? No, és improvisat, eh? Escolta'm, clar, és que... Ah, em veus i ja me la dediques. Està bé, Dani. Dani, has preparat alguna cosa per això? Sí, moltes coses, moltíssimes coses. Ah, vale, vale. Moltíssima, fins a les 7, no? M'has dit? No, les deu de la nit, si vols. Ah, va, gràcies. Doncs ja vol dir que el Lluís segur que es passi, per fer llaveu de la parròquia, i això és també... Que es passi Lluís segur. Sí, ara veus aigua, eh? Molt bé. Jo ve que aigua, em refresco. Sí, ja ho veig, però... ¿Me'n respliquereu alguna cosa o no? No, estàs clar que jo crec, Jordi, que volien aquesta nit a les festes desplugues, al concert d'aquest dels 40, i parlar de les activitats perquè estan emocionats, però jo crec que el que els hi passa és el síndrome post-vacacional, realment. Exacte. Aporta una setmana de col·le, i han tingut moltes vacances per a nosaltres, però segons ells, són curtes. A veure, anem a la qüestió perquè... Ho he passat molt malament. Molt dura, eh, aquesta setmana. Joan, veu començar de lluny, rebuixa, quedià... Sí, eh? Correcte. Estic parlant amb el Joan, de mi. Ah, val, tot sí. Llavors, Joan, com has viscut aquests dies? Molt dur. Sí? Tornar a xacar-se d'hora i això no ho porto gaire bé. Què no el veus, purissó? Aquí m'ha tret xeques, Joan. A la set i mitja. Això és molt d'hora. Sí. I portaves dos o tres mesos a xacar-te, quina hora? A les 11 i mitja, a les 12, ben el dia. Sense hora, no? Sense l'arm en el mòbil? No, anava a dormir a les 2 i mitja, a les 3. I era quina hora, te'n vas? Ara, a les 11 i mitja. A les 11 i mitja. Home, que sí que no n'aguantem, eh. Aneu en la mateixa classe? No. Ens han separat aquest any. Us han separat? Aquest any ens han dit... Però no podeu demanar que us posin junts? El Dani fa oi, el Joan fa bé. Aquest any... Aquest any han decidit... que el bo de la família, Daniel Martínez, els separi per sempre. Tant dels seus amics, els seus companys, els seus professors. Teu teatre? Per algú s'ha d'anar? No. Per algú s'ha d'anar. L'han deixat enrere. Però per alguna cosa serà? Com amb paret. Com a l'11 de setembre. Però què dius? Com les vacances. Què diu aquest home? El deixaran enrere. Se'n va al teloco. I s'ho olvidaran d'ell. En fi, Dani, desatado. Serà una temporada difícil, aquesta. Serà la temporada dura. Sí. El Joan. Jo crec que ja tenia ganes de tornar al col·le. No, jo no necessita. Sí, hi ha molta diferència. Això de la tornada al col·le s'afecta molt, perquè la setmana passada va fer una secció molt bona. Sí, Jordi, que te'n recordes que el vas felicitar fins i tot. I avui estan ja que això del col·le... Aquesta setmana no hem tingut gaire temps. El col·le ens afecta molt. Tornem amb els veus. A veure, no em podeu dir que la primera setmana d'escola ja tingueu 10 hores. Ui, examen. Ja hem fet examen. Què dius? Proves de català. Proves de català. Per saber a l'estiu. No s'han perdut algunes el coneixement. I quan teniu la prova de català? No, ja l'hem fet. No, proves d'aquestes, així, sorpresa. Ah, vale, per saber com asseu, no? Sí, sí. L'any que ve, de fet, volatre de decidir quin modalitat de batxillerat escolliu. Oh, si volem de batxillerat, evidentment. Si volem una formació professional, també, no? O a treballar? Directament. A currar? Ho teniu clar o no vosaltres? Sí. Ah, sí? El Joan, jo crec que estudia sempre, perquè no, ja estudia sempre, siga el que sigui estudiar. Així tenen moltes vacances. Jo el veig amb el tecnològic, no sé per què. No ho sé. Encara no ho tinc del tot clar quin batxillerat vull agafar. Entre quina estàs? Humanitat. Sí. Veus? Home... Jo vaig fer ciències socials. I tu, Dani, quin faràs? Veus, jo estic entre els dos. Quants ciències socials i humanitats. I tu, Dani? Jo agafaré cuina per ser un bon... fer l'anterior. Què fas, Dani? Dani, no es pot parlar seriamente amb tu. Home, acabo d'imitar el Ferranadrià. És una pena, però jo tenia moltes esperances que algun dia podíem tenir una conversa, de tu a tu, i veig que això... Jo vull ser cuina. Bueno, és que, clar, saps què passa? No serà mai, o sigui? No, saps en qui pot ser això? Amb la Carme. Amb la Carme Verdoi. Ja ha rebut la Carme Verdoi. No, no, al contrari. Al contrari. Això ja m'ho ha dit, i després d'aquesta inició, just a la fusta, a veure si parlem un col·laborador. El relax, jo crec, senyores i senyors, que agafaré aquest micròfon i me l'enduré cap a l'estudi del just a la fusta, que està uns dos quilòmetres als nostres col·laboradors nous. Ai, els nostres ullens no ho saben. No ho sé, l'estudi és el mateix. És veritat. És veritat. Bueno, posaré aquí una caixa d'aquestes tancades de clau o alguna cosa, perquè aquest micròfon sigui per mi per just a la fusta. La veritat és que amb tu estic molt bé, però amb la Carme... És diferent. No, no, millor no. És diferent, no, no. Mira, explico jo la diferència, si vols, és que amb la Carme pujàvem a canginestar, el Dani portava una taula, començava a cuinar, a fer coses, i tu aquí no li deixes, Jordi. Cuinar el que vulguis aquí, eh? Aquí jo no m'ha dit que no cuini res. Ja no ens porta pastissos. Esclar, però escolta quant de clar. Per mi millor que no m'engrèixo, però estava molt bo. Jo quan he dit que aquí no cuinis, Dani. Bueno, noi, aviam... Jordi, tu no saps el que estàs dient, eh? No, jo crec que no. Jo crec que no saps el que estàs dient, que tu no vas veure la taula aquella. Estava plena de menjar, plena d'embotits, plena de coses, de ganivets... I no m'ho va pagar ràdio, es veu? Tampoc, tampoc. Ja ets a dir? No, perquè era l'aire lliure, començant els programes de l'estiu a dalt. Sí, va ser l'últim dia. Aquí no podem començar, posa tot de fregit aquí. No, però tampoc, quan ser fregits, preciós, van ser canapès i tot era fred. Aquí també es pot fer... Porta-ho, porta-ho, si vols, porta-ho. Porta-ho, és brana, eh? I què feies a la secció amb la Carme? Anaves explicant més o menys quan anaves cuinant el que feies? Sí, anaves... Teniu un micròfon d'aquests... D'aquests... Un micròfon? I... Com? D'aquests... Sí, de peu, d'aquests gas. I jo no va explicant, la Carme m'anava dient, i jo anava fent, també teníem una gran col·laboradora, crec que també de la penya del Morro, no ho tinc gaire clar, i que aquesta dona, si segueix a la ràdio, crec que pot arribar bastant lluny, l'Astrid Volstein, del celler de camata, perquè la veritat és que ho feia molt bé. Però tu t'estaves els vins? No, jo no t'estava. Però, no, primer, està cuinant, i segon, soc menor. I ella anava fent la secció de vins i de tant en quant m'anaven preguntant, perquè jo necessito el meu temps per cuinar. Mira, Dani, ara que el Jordi està liat i no ens escolta, qui t'agrada més, la Carme o el Jordi? Aviam. Jo no és tan poc per criticar, saps? Però és que l'acte el meu bardói ens deixava molt lliures, i aviam... Què era l'error? Com a mínim, és guapa, no com el Jordi. Home, jo com a noia perdo molt, això. Això és veritat, això és veritat. Escolta, eh... La Jordina. És que jo us queda alguna cosa més d'aquí, o no? Sí, avui parlem de la Festa Major d'Esplugues, com hem dit abans. Joan, quina festa estem vivint ara? Cada any, per Sant Mateu, aquest municipi del Bas Llobregat celebra la seva festa major amb un programa de festes farsits d'activitats culturals esportives. Entre els actes tradicionals destaca el seguís del pregó, un cercabila que compta amb la participació de tots els grups de cultura popular, del municipi, i que celebra durant la vigili de Sant Mateu el 20 de setembre. El seguís si festiu surt del casal de la cultura, Rubel Brilles, i s'atura a la plaça Santa Magdalena, on té lloc el pregó de Festa Major, i una actuació de cada un dels grups que ha format la part comitiva. A partir d'aquest moment, els actes festius... s'asseixen en uns altres, en un dels altres. Destaquen els espectacles infantils diversos campionats... Com? Què passa? Prova't el micro! Els espectacles infantils diversos campionats esportius i gran nombre de concursos, com ara el menjar botifarra amb seques, que se celebra des del 1978. Altres actes destacables són el dinar de Festa Major, una paella gegant que finalitza amb la càrregillada, el corafoc, que arrenca amb una tabalada i finalitza amb els parlaments dels diables. Veu normal, veu normal! Mira, és que... Un jardí, uns dels grups... I tu continua, perquè per això, després diu que prefereix la càrrega, perquè la Carme ni li diu res, el deixant... Jo també, Dani, és culpa teva, he de dir una cosa. És culpa meva. Perquè la Carme eres més seriós i estaves més així, que no. I li portaves molta. La confiança ja, el Jordi, no li porta a berenar? No. I a la Carme, aquestes veus, li fas a la Carme? No, clarament. Perquè em tracta més en sèrio. Que tracta més en sèrio, la Carme. Clar, perquè la meva perspectiva, jo sempre he dit que a la ràdio sóc una altra persona, jo formo roles. A cada programa també, aviam. El Justa de la Fusta... Seriós. Serióset, però serióset, amb ritme i tal. Amb tot humor. I les setes... Aviam, Jordi. És que com... Mira, ara m'estàs posant nerviós, eh? Realment, els de la penya del Morro, sobretot tu, teniu molt... de Morro. Perquè els col·laboradors no es poden tractar així. Però demanarem una anarquia. Una anarquia a la penya del Morro. Revolució! Revolució! Indà, independència a la penya del Morro. A veure, eh... Que cadascun sigui un programa diferent. A veure, haurem de fer això. Dins de la penya del Morro, programes diferents. El programa dels cunis de segurs. Exacte. Però ho condueixen els cunis o el Jordi o qui? No, cada secció, el seu programa. Ah, és a dir, vosaltres condueu viu el vostre programa. Ah, sí, clar. La penya del Morro a partir d'ara serà a les 5 hores, eh? Jo crec. Mira, és que estic una mica xungu, eh? Ara m'he enfadat, Jordi. Jo no vull re, però aquí tens una llibertat, Dani. Per dir tot el que estàs dient. Tot el que estàs dient. Cada altre programa no tens. Home, home, això segur, eh? Sí, però la Carme Mardoi... ...em posa. Que et posa? No, que em posa correcte. Em posa correcte, avui dir. Em posa correcte. Seriós, seriós. Un moment, tranquil, tranquil. És que anava a connectar amb Catalunya Formació, però no podem connectar perquè hi ha el debat de la llei de consulta. És que està parlant, ara? Participació cintelana. La pare legal, cotitlitzarà el president de la Generalitat. Catalunya Formació està parlant. Sí que es publiqui al diari. Resum una mica del que està passant, no? Sí. No ho entenc gaire. Estàvem parlant de la Carme Mardoi. Em posa recte i ja has passat això. Perdó, eh? No començem aquí a obrir mil temes, perquè llavors sí que jo no... Els ullens els deuen estar entrant, eh? No. El Jordi, avui està una mica sec. No et passis. La xifra de Catalunya Formació, que ens fem a les zones en punt, perquè ja havia acabat la secció, per escoltar el bulletit de les notícies i Catalunya Informació, però estan fent el debat de l'aprovació de la llei de consultes que s'aprovarà aquí una estona amb els vots de favor, de convergència, la CUP, iniciativa i Esquerra Republicana. I, com que estan en directe, el Parlament de Catalunya no fan el bulletit tradicional de la 6 de la tarda. No sé si m'he acabat explicant. Sí, ara t'ho agraeixo. A veure, jo sóc parcial, ara li agraeixo el Jordi per haver-m'ho explicat. I això vol dir que podeu ampliar una miqueta més la vostra xifra. Clar, evidentment. Jo també ho estava pensant. Això vol dir que farem la pausa. Abans de fer la pausa de la publicitat, Jordi, jo diria que el Dani ha d'explicar que és això que la Carme li posa... Correcte. En posa recte. El què et posa recte? Mira, vam fer una falca, una falqueta, que fèiem en directe el programa, i a ella, sense voler, la vaig posar com a col·laborador en comptes de locutora. I em va dir... En antena em va dir... Soc la locutora. Llavors ja em va posar recte i jo vaig dir... I el següent programa ja ho vaig fer. Bé, ja em va felicitar. El Jordi no. El Jordi ja ho veu. No, no, la Carme. I em tracta amb una altra sutilesa. Fem reunions, cosa que amb el Jordi no fem. Fem reunions per informar-ho. Has acabat ja? Sí. Jo vull fer una reunió amb tu, Jordi. I quedar, prendre una coca-cola, i s'apiga el copil·les tu dels junts. I et para uns canapés. No per guasses. Escolta un moment, és que... Que tenim l'Andrea bueno del servei. Hola, Andrea, com estàs? Vine, vine, que és el que em saludi, que jo és que és una de les noies més maques de Ràdio Esquerra. Andrea, escolta, bona tarda. No, espera, però va, la gent l'escolta, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Mira, que teníem un problema ara, perquè hem de connectar amb Catalunya Informació, però no hi ha bolletí. Que sona, són això. El debat. El debat de la Guàrdia Constitució. I, per tant, mai... Qui m'ha arrofat? Que és molt guapo, qui m'ha arrofat. Què hem de fer? Perquè tu has de ser el bolletí, igualment, no? Sí. No, no, sí, no. Home, sí, hem de fer una pausa. Home, val, val, també és veritat. Sí, val. Et sembla que posem publicitat, tu fas el bolletí després, i ja venim nosaltres amb la segona hora de la penya del Morro? No, no, jo no. Jo ho pregunto. Si et sembla bé o no? Sí. Dani, tu et sembla bé? A mi em sembla fantàstic, perquè està l'Andrea Bueno entre mi, em sembla fantàstic. No, no, no, no, no, no pateixi. Si m'hagués interromputat Jordi, l'hagués muntat, però com que m'has interromputat, no passa res. No te'n sàpiga mai de greu. Què va. Escolta, fem una pausa. Dani, Joan, fins la setmana que ve. De res, guapo. De res, guapo. Bona tarda i bon profit. Som una pausa per la publicitat, després les notícies de Sant Just, i la segona hora de la penya de Montresa, ara mateix. Vinga. Smooth Jazz Club. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Hello, my love. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I Natcript... i informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i obligat al teu ordinador o dispositiu mov. informatiucomercal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herbaco. I si li treus el cinturó de seguretat. Què passa si li treus les ajudes al conductor. Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya A Sant Just servei local de català. Bona tarda, són les 6 i gairebé 7 minuts us parla Andreia. L'equip de futbol 7, Femines a Maters a Sant Just, reivindica el seu dret a entrenar i jugar al Camp Municipal de Futbol. Després de dos anys entrenant allà els divendres de 10 a 11 de la nit, el Juliol Passat van saber que no els permetrien utilitzar més aquest espai per no estar federades. L'equip Femines a Maters a Sant Just ha format per una vintena de jugadores i dos entrenadors. Aquesta era la seva tercera temporada jugant i entrenant al Camp de Futbol i al Camp de Futbol es van fer unes eleccions. Fa poc però han sabut que no podrien seguir fent per no estar federades, ningú els ha informat que no podrien tornar a jugar al camp i federar-se podria ser una solució al problema, tot i que no és una opció viable. També consideren que una altra alternativa seria la divisió del Camp de Futbol en diferents parts per tal de permetre jugar al seu equip. L'arribalitat entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic és una de les principals causes d'aquesta problemàtica i asseguren que els està perjudicant directament. El 100 anys a l'Aman Comunitat seran els protagonistes d'una conferència aquest vespre a la Teneu. Roger Fuentes, lli, sencieta en història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714 i del seu llegat. La xerrada sobre el centenari de l'Aman Comunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya creada l'any 1914, intervingut d'arrell del cop d'estat de primo de Ribera l'any 23 i suprimida finalment l'any 25. La conferència també tractarà les figures polítiques que van fer possible la seva acció de govern, com el seu president Enric Prat de l'Arriba. La xerrada tindrà lloc avui a dos quarts de nou del vespre a la Salàpiquet de la Teneu. I una punt més també per aquest vespre. Els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant tres mesos, a partir d'avui, l'aparador de l'espai de lliure creació Carme Maleret. A dos quarts d'avui, sinegura la proposta d'aquesta artistaca es presenta amb el títol de Víscer el Machín. Segons Jaume Porta aquest projecte, és una representació gràfica del cos humà com si fos una màquina i a l'inrevés. L'exposició consisteix en una sèrie de vinils enganxats a l'aparador de l'espai de lliure creació. La presentació de Víscer el Machín serà aquest vespre a dos quarts d'avui a l'espai de lliure creació Carme Maleret, al carrer Bonavista número 105. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Josep Ticies a edició vespre a les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Josep tal web de la ràdio radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Que vagi bé, molt bona tarda. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Josep. És un acord molt dur, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, ja veig, que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Ha de posar l'últimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells, perquè hem de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si pals són els interessos de Sant Josep. Sempre és una cosa algú que té alguna pregunta perquè ja veu. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smouth Jazz Club. T'hi esperem. La informació del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio Desfer. Commanda el que suivi sì, i tota l'alcalde és dins. Bona tarda. A l'apenya del Morro. Bona tarda i grau! Amb Ània Bidal veurà. que està ella mateixa ja a una antiga agenda. No sé a quin punt de Barcelona, però imagino que seran un dels actes de la Mercè. I també amb la Júlia Atenella repassarem l'actualitat musical de la setmana. Abans d'això, però ens posem el dia amb el trending tòpic de la segona hora. Perquè avui, Cristina, hi haï la nit, eh? També hi va ser el més comandat de Twitter, gran hermano Galau, gran hermano 15, perquè ella és la 15a edició, o Xaima, que és la nova concursant musulmana de Ceuta, que va entrar a la casa. És que vaig veure-ho. Ah, és que m'estava sorprenent, em dic, com ho sap el Jordi? Jo vaig veure el principi només, però només que res, perquè m'imaginava que seria trending tòpic, com habitualment acostumo a passar, i vaig saber de que parlar. Gràcies, hermano. El més interessant televisió en parlant sempre és la primera gala, i la vaig veure després per quan vingui al David Abil a la setmana que ve. Ah, per comentar-ho també. Jo avui ho vaig dir a casa. Dic que de veure les coses, dic que també ho de tocar a més una mica, per cert també ha estat trending tòpic avui, per més que res, per saber de que parlar, no? I de poder comentar i explicar els nostres vients. Sí, sí, sí. A més, el David, mano, et pot agradar més o menys el format, i pots opinar el que vulguis. Ara, televisivament, s'ha van sorprendre, per la mínima, la primera gala. Perquè també, amb un gran nombre de tendències, el reality ahir va estrenar la 15 de temporada, amb algunes novetats, i per això comentem ara, que ha sigut trending tòpic. Sí, la primera d'elles, si suposo que tu i els més de 2 milions de persones que van ser aquí, doncs, aquí, a aquesta entrena, es van ensalatar. I és que la primera d'elles és que, Mercè, a més, mira, és ara una nova concursant del reality, i també Florentino Fernández apareix com el Malign, fins aquí, sabem, ara, per ara. També, la nova aplicació per matrar, doncs, el seguidor es viura el reality de manera més directa, implicada, ja que els per matrar, doncs, decidir qüestions relacionades amb el futur dels concursants. Uns concursants que, per primera vegada, participen en companyia, i alguns dels quals, doncs, ja han originat gran nombre de comentaris a les xarxes. És el cas de Paula, la catalana que va viure a Hawaii, o el de Xaima, la jove de Ceuta que ha volgut entrar a la casa per demostrar que, qualsevol persona, independentment de la seva condició sexual, raça o religió, té dret a complir el seu somnis. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Florentino Fernández diu que es preparin els habitants de Gran Hermano, inclosa Mercè Desmila, perquè un presentador no però maligna, sí, amb tots. Perquè Mercè Desmila, com que estarem de la casa ara, vivint amb ells, amb els concursants, Florentino ocuparà el seu lloc al plató. Sí, un altre comentari ens el fa L'Oscar Olmos, que diu, segueix sent primer trend en tòpic, amb el hashtag GalaUGH15. I el Pablo Sánchez, que diu demana a l'expulsió de Xaima de Gran Hermano per una foto seva matant a un bé, mentre diu, amb més d'un, els faria així. En fi, ja busquen això, eh, que se'n parli, polèmica i tot això. Anem cap a la música de la Júlia Edmanya, vinga. Soc Agustín Arribas, sobta del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la Penya del Moro. És en Moples, per la Penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Moro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La Penya vol morro cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I com que a l'hivern tenim la Júlia Emèlia, la secció de música. Júlia, què tal, bona tarda? Hola, bona tarda. Bona tarda, millor programa. Amb quina veu més dolça en començant? Que t'agrada molt l'Alessia Keys, ets tu? Sí, però m'agrada molt aquesta cançó. Ah, sí? Sí. Home, és una de les cançons de la setmana, podríem dir, no? Sí, jo per mi sí, eh. Tinc el cor partit, aquesta setmana. Perquè l'Alessia Keys ha presentat aquest nou single. És la nova cançó de la cantant norteamericana, que s'anomena We Are Here. Exacte. Aquesta cançó és un discurs per la Pau i la Unió. I el va presentar així, per sorpres al seu Facebook, amb aquests texos, en Gloria. I diu, el dia que escribí esta cançó, estava sentada en un círculo de gente de todas las edades, i ens preguntaron, ¿por qué estáis aquí? ¿Por qué estoy aquí? Eso realmente me golpea un lugar profundo. Tengo una visión en la que creo que es más que un sueño. Que sé que se puede ser nuestra realidad. Creo en la comunidad mundial construida en el verdadero significado de igualdad. Creo en un mundo donde cada niña nació de irrecesiva educación de calidad. Donde sus únicos regalos son el respeto, la nutrición y la cooperación de todas las personas y todas las naciones. Es hora de acabar con todas las formas de injusticia racial para nuestros hermanos y hermanas negras y toda la gente de color. Creo en un final del complejo industrial de prisiones en América y en un sistema de justicia renovado basado en la justicia y la verdad. Yo creo que pasa a morir unidad, creo en esta visión. Puede ser una realidad, y no sobre mí, es sobre nosotros. Mira, llegint ara aquestes paraules de la Alicia Keys, m'ha recordat una mica l'esperit de Michael Jackson. Potser dels cantants que era un més actiu que a mi ni en pensant amb els nens. No vull dobles sentits, ni bromes. Però sí que estic en quin futur deixarem els nostres fills. És que ja està esperant un fill, i penso que això també l'ha de fer reaccionant. En fi, doncs aquest és un discurs que, de fet, també ha promogut molt de reaccions a les xarxes socials. Sí, a les xarxes socials, sobretot a Twitter i tal, els diversos famosos, la gent també, han escrit en un paper o en una piscada amb el que fos, amb el hashtag We Are Here, perquè creuen que ells estan aquí, no? I els comentaris per on anaven? Saps la línia dels comentaris? Sí, en el paper, però hi havia molts tipus... O sigui, els he vist les fotos perquè no m'he parat de llegir-los. Hi ha molts. Què és el sorollet, eh? Aquesta cançó? No està mal. Ah, We Are Here. Ah, We Are Here. Ah, We Are Here. Això és clàssic que l'hi sé aquí, és, eh? Aquest o-o-o no és la primera vegada que l'escolti. És com el 1, 2, 3, 4... Sí, sí, sí. Marca de la casa. En fi, doncs aquesta és una de les notícies de la setmana. És que és la primera vegada que l'escolto. Jo porto tot el matí escoltant-la, eh? Estan enganxadíssim. M'he despertat, me'n vaig a dormir la cançó. Jo també soc molt de quan desconeixo una cançó tot el dia. El cotxe, també me la poso, és un no para. I no cal que te la posis tu, perquè si poses qualsevol cadena d'aquestes musicals també te la posen 80 vegades al dia. Però jo, els 10 o 15 minuts que tinc de trajectar, de casa meva fins aquí a la ràdio, sempre de tant en tant, depèn de l'època que m'enganxi, m'enconnecto amb el mòbil a la ràdio del cotxe i no paro d'escoltar-la. Estem malalts tots, eh? Estem malalts. Més coses, parlem de l'Anna del rei, perquè l'Anna del rei ha suspès la seva gira per Europa, o drama i tragèdia, o... Cristina, què t'ha passat? No, no, és que ha dit ha suspès i ha dit que haurà suspès aquesta dona. Ha suspès la seva gira per Europa. M'esperava alguna cosa més extravegant, que no és molt. Què ha passat, Julià? Doncs que els concerts han estat suspèsos per causes mèdiques, però... S'han d'especificar, no les mèdiques. El que passa és que això... O sigui, si hagués sigut una altra artista, no hauria passat res, el problema és que ell ja tenia un contracte amb una ràdio de París i li ha suposat, per segona vegada, l'incompliment d'aquest contracte. Llavors ha de pagar o... M'havia de fer dos concerts privats per als seguidors de la ràdio, per tornar als diners i tal, i a part d'això, hi ha coses de les listes d'èxit d'algunes de més hores de França. Però, clar, una gira europea només per França o... No, no, també venia aquí a Barcelona i per... Perdona, el motiu pel qual ha suspès la gira ho hem explicat. Causes mèdiques. Té mà salut, però no sabem si l'han operat o... Aquesta setmana em sembla que aquest cap de setmana o avui, un dia era, també tenia un concert per Amèrica, i no se sap encara si es farà o no. A veure, jo no vull ser, perdona Cristina, però no, mal pensat, però quan una ràdio mundial caures mèdiques, això fa, això fa tufa... L'altra vegada venula el concert a una hora i mitja. Una hora i mitja abans del concert el venula, l'altra vegada. I no vull que tampoc cauren els topis i estiritis, em sembla que estigui una mica nada, em sembla que estigui... El primer de tot que anava a dir això, Jordi, que el primer és que et pots arribar a pensar qualsevol cosa, i després la segona és que trobo molt malament que tampoc digui o especifici una mica més que si té algun problema del col·lisme, com tu pots dir o algú pot fer o arribar a pensar o pot fer referència, no passa res, avui dia està a l'ordre del dia. Ho pots dir tranquil·lament, però els seus fans i seguidors que n'emdret a saber-ho, també. També és la seva intimitat i ella té dret a dir-ho, no dir-ho, està clar, però... Aquesta frase era, els fans tenen dret a saber-ho... Que volies saber i punt, vale? Ja, no, home, tampoc heu escoltat... És que, clarament, causes mèdiques i m'he quedat. Això em sona a persona que vol saber què ha passat i té l'escura dels fans. Però si t'ho acabo de dir, home... Ja volies saber-ho, però... Sí, tenim més coses perquè aquesta setmana ens portes un nou grup, un nou autor per descobrir. Es tracta d'estar en Rogers, que, d'entrada, sona així per si no el coneixeu. Hauria de veure ara el mingue i l'estudi de Radio Esverg. Jo he volgut unes ulleres així de pasta. També porto un escam de camisa de quadra. Unes quadres. Sí, i la Cristina s'ha sentit una barba allà. I digoti, eh? Doncs escolta, a mi m'agrada molt la música folk. M'és igual si és hipster o no hipster. I aquest home és hipster i és folk. Té les dues coses. Normalment se m'ha combinat. Estan Rogers. Qui és aquest home? Doncs aquest home és el màxim exponent de la música que diguéssim és més tradicional al Canadà. Perquè com vam parlar... Hipster, hipster... Com vam parlar la setmana passada, varien músiques del món, no? Sí. I trasant una ruta al mapa, comencem per dalt de tots a l'esquerra. Perdona, sí, estaré també al Canadà, ja el tinc situat. El que passa és que aquest home fa de mal posar, perquè sempre està com cantant. A veure, puja una altra. Ah, mira, la realitat. Segurament hi ha guitarreta i ja sempre està... Espera que comenci. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. La música d'aquest home, doncs, és... Sí, hi ha dos músiques tradicionals diguéssim a Canadà, no? La primera, que és la que representa Stan Rogers, és la música celta irlandesa escocesa, que és un tipus de música més tradicional a la banda atlàntica i a la provincia de Quebec. I, cap a l'úes, hi ha més presència del country de vida, no? I la canta més representativa d'aquesta música és Sanya Twain. Sanya Twain? Sanya Twain? Sanya Twain, una del biolí, és allò que... Ah, potser. Sí, sí, a veure si la trobem, perquè també... Del biolí. Jo crec que em van parlar a nosaltres d'aquesta dona, fa temps, en un programa nostre, aquí a la secció de música, si no recordo malament, i crec que justament vam estar parlant d'ella, i per saber qui era, jo recordo que vaig fer el comentari. Sí. Sona, això té a veure amb el que m'ha quedat d'escoltar, ara? Que va ser un country, un biopart, no? Sí, exacte, que sempre va... És la part moderna de la música tradicional, diguéssim. És la part moderna de la música tradicional? Sí. No acabo de veure la reacció. Això és molt hipster, no? No, això és... La part del country, però moderna. Ja, ja, ja. A veure que... escolteu això. Una calma, una tranquil·litat. És catalana, que sí, un sol. No canta en català, no? Canta en català. Bé, aquesta és la cançó de la setmana, que és la força de la vida. De fet, és la cançó de la marató de TV3 de l'any passat. Exactament. I és la cançó d'aquesta setmana del 18 de setembre del 2014, no? Sí. Perquè Juli a l'estriat, la cançó de la setmana, una i més tard, després de l'amarató. Mira, l'estriat, perquè com he dit abans tenia el cor partit. Tens la liixaquís, que és molt reivindicativa i tal. I aquesta, la força de vida, que és una adaptació dels solistes del programa Hapidei i el cor de l'Iceo. Ja està, això, dins del cor de la marató, no? Dins de la marató. I del cor de tots nosaltres. Molt bonic, molt bonic, molt bonic. L'any passat anava contra les malalties neurodegeneratives. I l'he triat aquesta setmana perquè demà el dia 20 és el dia mundial de l'Alzheimer. I doncs no sé, era per recordar-lo, no? Mira, em sembla una molt bona opció. Al començament estem una mica fora de joc, però demà, efectivament, és el dia mundial de l'Alzheimer, o sigui que està molt bé, Juli, que ha triat la cançó, La Força de la Vida. Doncs, Juli, moltes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa i t'esperem dient-les que ve. Perfecte. Que te'n vas a l'Òndres, no? Sí. Ja t'explicaràs, ja t'explicaràs. Quina enveja, eh? Gràcies, que vagi bé. Adéu. No sé si ja no poso molt d'any al teu cos. És com pesar un esparàs i tot llences a lluitar. És la bonica que tot ho desafia. Fegeixo la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter és la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de menys. És l'eternitat. M'agrateria escritat l'Oferan. M'agrateria escritat l'Oferan. Gràcies. 2.45 de la tarda i, com comentàvem fa un moment, tenim l'eli Capdevila, l'espai de l'antiagenda, a l'Aspanya del Morro, a La Sagrada Família, que avui fan portes obertes. Bona tarda. Ara de família, el templo jamás nunca antes, visitador. Bé, atenció, perquè efectivament deu estar molt buit tot això, no? Molt, perquè ja saps que quan hi ha una jauna de part de la ciutat de Barcelona, sigui del que sigui, no va gairebé ningú. No, ningú, ningú. Estàs tu sol, parlant tranquil·lament. Què estàs, on estàs, ara de família, ara? Doncs ara mateix sí que la façana ha sortit, ha sortit. I ha ficat la façana de la passió. De la passió, que és la del sobirac. De la del sobirac, sí. Molt bé, hi ha molta gent, hi ha molts... estàs de tot això. Hi ha molta gent, sí. Escolta, us haig de ser sincera, hi ha gent. I l'úa? Però sí pot estar, però sí pot estar, eh, perquè hi ha gent, però bueno... Avui és el primer dia que fan portes obertes, i l'únic... Avui és el primer dia de portes obertes, encara teniu temps per venir, demà i demà passat, o què no sé si trobareu, entrades. Perquè fa temps que es van posar per internet, fa una setmana o així... I jo, que tant, no m'ho volia perdre, perquè això és allò que passa cada any, que dius, ostres, no hi ha entrades, ostres, no hi ha entrades. I aleshores, quan em vaig entrar de què les posaven a la venda, jo quedava com a en los conciertos. A les 12 de la nit, jo ja estava allà, a veure si posaven les d'entrada. No hi va haver manera, eh, les 12 de la nit no estaven, pel matí a les dits al matí no estaven. Vaig enviar un tuit, senyores de la seva família, què està passant? I llavors em van contestar, i em van posar a l'hora! I vaig entrar... I vaig entrar, llavors les vaig trobar, i vaig comprar-les, les vaig agafar sense... Sense haver de pagar res. Sí, sí, és gratuït, és gratuït. L'any que ve, podeu... I també s'ha acabat. Simplement de les descarregar i imprimir ja està. Exacte, descarregar i imprimir ja està... I totes les que vulguis? 15 a 6. 15 a 6, 15 a 6. No sé, que parado, i a nosaltres me'l va agafar 4, i ja està, aquí a mi, amb el nen i amb el jaio. És molt familiar, això. Perquè és la sagrada família, clar. Escolta, ja has anat amb molts canvis amb el temple, comparat amb altres vegades, o no? Sí, mira, l'última vegada que vaig venir, no estava feta tot el que és el centre, diguem-ne, no estava fet. Sí. Perdona, perdona un moment, perdona, és molt gran. El centre de... la nav central, vols dir, o...? La nav central, sí, no hi havia res fet. Hi havia una pedra que marcava el que seria l'altama... Oh! Però que no hi havia sols, ser-hi parets, ni res. Només estaven les torres aquestes, d'on estic ara, i les de davant. Això l'última vegada que jo vaig venir, i ja, a partir de les ales, no he tornat fins ara. Entrarà fins ara. I els xorros de foc estan fets, ja, o no? Jo aquí encara no veig foc. Val, perquè... Et gaudies bo que va... Això no ho sabíeu, però va... Tu t'ho hauria de parlar, això, Eli, i va dissenyar com una mena de xorros... Vols dir que no és una leyenda urbana, això? Perquè gaudir a un tio estrany. Era molt avançat a la seva època. Molt avançat, molt avançat. Jo, a algun lloc que ho he vist, eh, no sé si en el seu despatx d'arquitectura, que de vegades també està obert aquí al costat de la Sara Família, els planos que s'havien de fer de fa... Si veig, saps que no trobin en algun racó, algun plan, alguna cosa, eh? Jo, a mi em sona... Em sona que gaudir volia fer com una mena de... de ratx, de foc. Que no sé si em volitzava, potser, la ira de nostre senyor. No ho sé, no m'ho estic inventant, això. Volia fer com una mena de xorros... Estàs inventant, estàs inventant. No, no, no, no. Lo de la ira de nostre senyor, sí. Ara, tot el tema de les columnes de foc que volia fer a l'entrada del que és Mallorca, em sembla que és al carrer de baix, que... Sí, clar, com estan les cases i tot això no ho veurem mai. A partir d'aquí, un pot teoritzar tot lo que volguin. No, no, perquè això està posat en algun lloc. Però clar, no, no. T'he posat tot a estar. Però per el poñol i la sangre del mismo que ho dic. Vull dir que està... Però contrastarem-ho. Mira, no, busquem-ho això. Vaig a buscar-ho a Google, a veure què... Això, a veure què diu el Google, perquè ja saps que el que digui... Si ho diu l'Eucipèdia... Les entrades del Google són les que... Si ho diu l'Eucipèdia, va a missa. I si no, ho corregesso jo i ho poso a l'article. En un moment. Vull dir que comença a córrer, no? Vaig a buscar columnes de foc. Alguna cosa de la Mercè que ens vulguis comentar? No sé si he tingut temps de mirar-t'ho. La Mercè ja sabeu que... Està a tope d'activitat i de tot. Jo sempre vaig al part de la ciutadella, perquè juguen amb el tema de la llum, de los espectáculos sonoros, del 2.0... I ara barrejaran tota aquesta història en poesia, però ja veurem què resulta de tot això. A mi em resulta interessant anar-ho a veure. I aquest any exploraré per primera vegada el tema del fosat, del muntany de Montjuic. Ah, sí? Aquesta és una de les activitats infantils. Cirque, Malabar, una mica... Tot això queda sempre una mica més aïllat, que era la muntanya de Montjuic, i el centre de Barcelona, entre el part de la ciutadella, fins a la plaça Catalunya, passant per la Pasa Sant Jaume, Via Laietana, etcètera. És on hi ha una mica el centre de... Més amoguda, no? De tota manera, t'has de dir que encara que sigui el centre més amoguda, les activitats que es fan potser són més tradicionals, més rotllo... Per refòxica, porta molta gent. T'he hagut de fer de ballades de gegants, i tot això. Tampoc és que preguin a gran part de la ciutadania de Barcelona. Penso que tot el que hi ha per allà és molt de turisme, també. T'ho has de dir, eh? Crec, penso. I les vegades que ho he vist i que el coincidit que passava per allà quan hi havia la passejada de drags i aquestes coses, hi havia molta gent a la ramla de fora, que no pas d'aquí. Sí. No, no, clar. Suposo que la gent d'aquí opta per nàil llocs més tranquils, com el conserv de la dam o d'altres llocs així, on no hi ha ningú, tampoc. No, ni el de la platja de Bogotell, d'aquí una setmana... De la platja de Bogotell, aquest any... Van a l'Eixarango, no hi haurà ningú. Escolta, no ve d'ahir, cuida-ho, perquè ja fa pinta que no hi haurà ningú. S'ha picat i hi haurà quatre ofegats a l'estat de la passejada. Ja se sap, no? Jo ja sé una cosa que ningú vol dir a hores d'ara, però jo t'ho dic jo. No morts, però sí, gent amb problemes respiratoris, parla en direcció d'aigua i altres substàncies a l'estàs de matinada a la platja. T'entren fent els socorristes i el servei és allà d'emergències, a la platja, ja m'ho imagino, ja. Sobretot els de la mateixa, de l'endemà. Aquests sí, entrenent. No, a més, com diuen que a l'endemà, com la gent ha d'anar a la platja, ara no tant, jo crec que els que et digui també fa calor allà. Jo veig gent a la platja per allà, pels matins, o sigui, que... jo crec que sí, que penso que l'arrola del món. Aquí, que s'ha donat pressa, el que té pel llogut de debò, és el que fa la neteja després, sí, sí, sense cap tipus de dubte. El tipus s'enjuan estil. Sí, sí, totalment. Per cert, que deixem llançar, perdó, trencar, una llança de favor a la pàgina web de la Mercè d'aquest any, de l'Ajuntament de Barcelona, perquè jo no sé altres anys, però aquest any és molt més intuitiva, està molt ben posat tot. No sé si has fixat que tots els actes estan... No és el típic programa de PDAF, que et pots descarregar, de festa major... I passar 80.000 fulls als nous vins d'arribar a l'acte que t'interessi. Estan tots els actes molt ben posats a la pàgina web, llavors vas baixant la barra de l'escró, de la pròpia pàgina, i van anar per a gent tots els actes que hi ha a les mateixes hores. Llavors, això està molt bé, perquè el començament de tot, et diuen els actes que hi ha, per exemple, a 8 divendres, i després a les hores, doncs a les 6, a les 7, a les 8, així per ordre, hi ha pares després de 17, pares després de 10 menys, i així. A la setmana, del 24 a 25, que és quan acabarà les festes de la Mercè. Eli, aniràs a algun lloc després, tu, o què faràs? Jo no, ja em quedo aquí, avui. Ja puc ser tanquil, ja. Vaig a aprofitar, vaig a Pataru, ja que vaig a l'entrada, vaig a Pataru, perquè no sé quan tornaré a entrar. Imagina't, amb el temps que fa que vaig a una visita a l'altra, el veus estar bé. Avui em sembla que el part de la ciutadella comença a allar les tradicionals nits de part de la ciutadella. Sí, molt modernetes, molt hipsters, a mi m'agrada. Jo tinc un gran trauma, que és que no puc portar barba, però m'agradaria molt. M'agrada molt, allà al costat del born, tot i la casa. Jo crec que un moment me'n vaig a la bolsera, me'n poso una i triomfo. Jo crec que sí, l'Oco Brusca, elegit que hi ha per a la ciutadella, també a espectacles de citelles, així com... Molt curioses. El país és hermanat aquest any, és estocolmo. Tindrem activitats i espectacles d'estocolmo. Una cosa s'ha dit que no sé si és el programa o no de la Mercè, però és una activitat friqui, que potser triomfa, que és que el mercat de la Barceloneta, el dimarts pel matí, hi ha una actuació d'un cor noruec que fa 100 anys, i que, bueno, ho celebra amb fent un viatge aquí, i cantant allà fent una actuació espontània. Ah, molt bé. Hi ha un consulat de Noruega, i podeu anar tranquil·lament, que faran allà... Ara que s'ha tornat molt a l'Ofapirés i aquestes coses, veureu cor noruegos estupendos fent una actuació al mig del mercat, el dia 23 pel matí. Per cert, m'ho sembla, el festival d'Àsia és ara, o no? No. Ui, perquè hi ha una opera d'un quixot. Està barrejat, sí, això que fa la Mercè de les faves festivals, i fer tot el matí és dia, fer-ho tot més o menys. Sí, per això ho deia. És el que fa la part que es diem dos o tres dies, que fan Àsia, i llavors, abans sí que era com només Molchina i coses així, i ara ja Àsia és totes, i llavors està barrejat amb la Índia i coses així. Sí, per què fan? La feia una actuació d'un supergrupó índic aquí, ni dius que no ho sé, però que és la bomba, però allà el Raval, allò, vam, ho van apetar. De fet, hi ha una opera, que és la que jo comentava, del don quixot, feta per l'agent de l'opera de Pekín. Sí, això també... Això sí que l'opeta, però és molt humen. És molt separat, perquè els chinos tenen un sentit de la huïda, molt, molt... No sé si és poc desenvolupat o què passa. Perquè ho ponen tot molt a tope, no? Ho cremen tot. És com si sortides a agulles, peten, peten, surten de març, saps? De totes formes, em sembla que estan totes entre les venudes, perquè aquesta és la activitat de la Mercè, que s'havia de pagar, si és euros, em sembla per persona, i estan totes entre les venudes. No hi ha res. Hi ha una oportunitat. Els paquis d'aquests, que és allà davant del Macba, que ja no sé qui van tre'ls cerveses, per això. Perquè després estaran allà... Molt, molt, molt, molt, molt... Molt, molt... Escolta, Eli, et deixem moltíssimes gràcies per aquesta informació, i la setmana que ve més anti-agenda, si ve de gust. La setmana que ve més i tant... On estaràs? Què estaràs? El Camp Nou. Triaré un lloc bonic i nivell. Aquests no hi hagi ningú, i allà anirem. El Museu del Barça, eh? Vols dir-ho al Barça? Endi, moltes gràcies. Tinc una abraçada de totes setmana. Adéu, adéu. I tot seguit al cinem, amb la Laia Vidal. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els uvients de Sant Just, i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïnzi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Cinema. Què tal, Laia Vidal? Bona tarda. Bona tarda. Comencem repassant la cartellera cinematogràfica amb alguna de les trenes de dia d'avui, 19 de setembre del 2014. La primera que comentem es titula El Corredor del Labyrintho i, sí, més aplaudiments. I el tràiler és aquest. Hi ha una, Alberto, a espavilar-se. ¿Qué sitio es este? ¿Puedes decirme tu nombre? No me acuerdo de nada. ¿Quién nos ha traído aquí? No lo sabemos. Que hay ahí fuera. El Labyrintho. La mañana, al abrirse esas puertas, los corredores buscan una salida. Nadie ha sobrevivido una noche en el Labyrintho. ¿Y qué les pasa? ¿Qué hacemos aquí? Ya es hora de saber a qué nos enfrentamos en realidad. Todo empezó a cambiar en cuanto tú apareciste. Es una chica. ¿Por qué somos diferentes? ¿Y si nos han enviado por algún motivo? No eres como los demás. Sientes curiosidad. Pero si quieres quedarte aquí, necesito saber que seguirás las reglas. Jo he vist la pel·lícula i m'ha recordat una mica. Sí, a mi també. Més el Señor de los Anillos. Un remix. Sí, t'he pintat d'això. Jo li he posat 4 estrelles. Què ens pot explicar d'aquesta pel·lícula? Generalment us porto 4 pel·lícules avui. Us he fet cas i he portat menys. Tot és provent en d'Estat Units. Aquesta és de ciència ficció. Dura 1 hora i 50 minuts, gairebé dues hores. I el director és en Gués Bol. Tracta sobre un jove, que es diu Tomas, que es desperta i es troba en un ascensor i no recorda qui és, no recorda res del que ha passat. I de sobte, l'ascensor el porta cap a un clar, un camp obert. Llavors allà es troba a un munt de gent que està esperant alguna cosa. Llavors hi ha com un laverint. I la gent que va al laverint no surt amb vida. Què dius, ara? O sigui, és com una mena de... Com ho veus de la mena? I no és que no el desapareguin, és que directament no surten amb vida. No, perquè els que s'ha d'entren al laverint intenten buscar una sortida, però no sobreviuen més d'una nit. Perquè hi ha alguna cosa a la veritat. Una ofrena als deus pot ser o no ho sabem? És a dir, aquí m'estic fent hipòtesia, perquè no sé si l'altre és tu. M'imagino que hi ha com una mena de poder per sobre d'ells. Sí que sí que sí que hi ha unes criatures... Sí que sí que hi ha unes criatures que eviten el laverint, que no me'n recordo com es diuen, però són aterridores i es mengen els... Tu li poses quatre estrelles, eh? O sigui que... Pinta bé. Passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. Es diu Joe, ve d'Estat Units, i el trailer és aquest. Cuando termineis con este lado pasado al lado oeste. Señor, mi padre y yo acabamos de llegar a la ciudad. Podría dar nuestro trabajo. ¿Cómo te llamas? Gary Jones. Muy bien, hijo. Sé que tienes basta escondida. Dime dónde la tienes. ¿En qué piensas, Joe? En nada. Aquí no puedo hacer nada. No sé quién soy, pero sé que el control es lo que me mantiene con vida, fuera de la cárcel evita que haga daño a la gente. Cuando miro a ese chico, veo a un muchacho al que han abandonado. Puede salir bien o puede salir mal. ¡El chico se ha dejado la piel! Si descubro que le ha pasado a él, le daré un aparito responsable. És que ja ho va a cuidar-te. ¿Te crees que es tu papá? Yo soy quien se ha ocupado aquí. Joder, mierda. ¿Qué es eso de que tienes a un chaval trabajando para ti? No es más que un vagabunda. Un drama, no? Una mica de drama, això. És un drama, sí, del Nicolas Cage. No parlaveu del doblatge, ja. El primer en parlarà Nicolas Cage. ¿Cómo te traves a ponerle tu la clase? Un tema doblatge, un dia hem de parlar. Quantes estrelles li poso a Jogo? També li poso 4. 4 estrelles, eh? Per tant, sobre 5, no? Sí, 4, sobre 5. Bona pel·lícula. Quina protagonista? La protagonista i el protagonista és el Nicolas Cage, junta amb Tai Sheridan, que és el noi que ha aparegut al trailer, també. Doncs us explico una mica de què va, la pel·lícula. Si us plau. I si s'hi tipi, s'hi entra en els dos personatges, que són en Jogo, el Nicolas Cage, que és un expresidiari que ha viscut sempre al límit, i en Gary, que és un noi de 15 anys, que vol fugir de casa seva perquè el maltracten a casa. I així, doncs, el Jogo i en Gary, doncs coneixen i estavoreixen una relació, i doncs deixava la pel·lícula. Acaben fent-se amics, no? És una miqueta per aquí. Si us agrada el tema dels dramas, situats a la porta del riu Mississippi, de fa uns anys, és la vostra pel·lícula, no? Sí, sí. Quatre estrelles l'hem posat, eh? La puntació més alta són aquestes dos pel·lícules, les que venen ara no tant. Camí una, té mai el cinc, queda un moment. No, no, no, no, ni una... Ha de ser molt bona, quan tingui una estrella, només. Bé, passem a la següent pel·lícula, que es diu, a si, en la Tierra, como en el infierno. A veure si podem, sí, escoltar el trailer. És molt perruquial, no? Sí, quantes estrelles l'has posat, aquesta? Dues.Dues estrelles, només? És bastant dolentota, aquesta pel·lícula. Qui la protagonitja? La protagonista són... En Perdita Weeks, Ben Fieldman, Edwin Hodg, James Pasierbo-Witch... Sí, sí, sí. I alguns més. Escolta, i de què va? És un thriller de por. És un thriller de terror, que va sobre les catacumbes que hi ha sota París, i és un grup d'exploradors, són aquests actors que hem dit ara, són exploradors que s'aventuren entre aquestes catacumbes i troben la porta que, suposadament, condugeix a l'inferno. Ah, amic, per tant, aquí és d'aquestes que t'agrada tu, Cristina. Sí, això no va dir, és que m'hi enpinta bé, almenys per la història, però per què li has posat un dos? Potser els efectes especials no han sabut bé... No, però ella no posa el dos. No, però més o menys què deien? Deien que és una pel·lícula de terror més. No, no té res d'especial. Bé, escoltem... Si t'agrada el terror com a mi, la trobes interessant. Me llamo Scarlett Marlow, y estoy estudiando arqueología urbana. A unos 100 metros debajo de este punto hay una cámara oculta que podría albergar la pieza clave que falta nuestra historia. ¿Y cómo llegaremos hasta allí? Por las catacumbas hay unos 300 kilómetros de túneles debajo de nuestros pies. Los huesos de 6 millones de cadáveras. Detente, este es el imperio de la muerte. Estos son huesos humanos. ¿Hay que seguir por aquí? Exacto. Tened cuidado, ¿eh? Estoy encajado. Segura. Marrollo, ¿eh? ¿Estáis todos bienes? Yo sí. ¿Y ahora qué coño hacemos? No podemos retroceder. Tened búsquese. Dime que no estamos yendo en círculos. Este lugar es igual. No, todo está al revés. Sí que es veritat que escoltan el tràiler dels mateixos tòpics de sempre en totes les pel·lícules d'error. ¿No es esto? Cuando era pequeña teníamos un piano igual que éste. Me pasaba el día tocando. La tecla de la central no sonaba. Se dona molt mal rotllo. Esa descripción que preside las puestas del infierno según la mitología. Y habrán de rentar para entrar en el reino de las tiniavias. ¿Habéis hecho eso? ¿Hay alguien ahí? ¿Qué está pasando nos? No fue culpa mía. ¡No fue culpa mía! ¡Oh! A mi em pinta bé i sobretot la part que han dit que tot està al revés. Ja que hi ha per una mica del títol, doncs... Bueno, vamos a ver qué es lo que pasa. Bé, hi ha un altre pel·lícula que també està molt baix puntual, no? Sí, també li he posat un dos. Un dos. El títol, si decido quedarme, es un drama, i aquest és el tràiler. ¿Y esto? Vas a hacer una audición para Júriart. Este es el techo. He pensado que si lo miras todas las noches no te dará tanto respeto a estar allí. La verdad es que sería un drama amor, ¿eh? No me gustó, Kim. ¿Sabes cuando conoces a alguien y ya es la persona que está predestinada a ser? Un drama romántico. Fuera de por la nadie había oído hablar de su grupo, pero él ya era alguien. Y yo, yo no tanto. No debería darle tanta cosa a salir con esos chicos, nosotros éramos así. Exacto. Tenés cuidado, la gente se desmadra en la sinfonía. ¿Por qué tengo la sensación de que estás a punto de poner mi vida patas arriba? No puedes esconderte en la sala de ensayo eternamente. Demasiado tarde, te he visto. No es increíble cómo la vida es de una forma que en un instante puede cambiarte por completo. Por ejemplo, esta soy yo. Mía, la que piensa en el chelo, y en Adam, y en un segundo... Mama, Teddy! Me estoy muriendo. Esto va así, hija. Que vivos o mueres depende solo de ti. Así que si te quedan fuerzas para luchar, es ahora o nunca. Cuando se despierta se verá sin padres, si es que se despierta. ¿Qué se supone que tengo que hacer? A veces en la vida haces elecciones, y a veces esas elecciones te hacen a ti. ¿Te gustan más, así? La persona que eres ahora es la misma de la que estaba enamorado ayer y la misma de la que estaré enamorado mañana. ¿Dónde tienes una familia, mía? No puedo perderla. ¿Por qué yo? La vida es un asqueroso y completo sin sentido, pero eso es parte de su encanto. Mía, sigo aquí, y estoy loco por ti. Oh... No te vayas. Sí, jo quan vaig veure el trailer em van donar moltes ganes de veure-la. Sí? Sí, sí. A vegades aquest tipus de pel·lícules acostumen a acabar malament, no? Home, la veritat és que... aquest drama promet moltes llàgrimes. Per tant, si anem al cinema, millor amocador. Sí. A veure, t'hi pinta de bajo la misma estrella, però no tant. No tant, bona. Perdoneu un moment, perquè l'actualitat mana i l'activem amb el Parlament de Catalunya, perquè en aquests moments no són el que està obrint la... Ara comença un eston on la votació de seguiment de votacions... Estan començant per donar el seguiment de les votacions, de la llei de consultes, que s'està tramitant, i que segurament s'aprovarà d'aquí una estona, al Parlament de Catalunya, que no n'havia presentat i ni sé... I l'adésment... Estem en aquest punt, perquè és un missatge. Com està el Parlament? Està així. Bé, en aquesta pel·lícula, si he decidit quedar-me, i que tu et feia bona pinta, perquè ets una romàntica. Home, a mi em feia bona pinta. El que passa és que quan vaig veure les dues estrilles, no sé, em va... Va a fer un bajón, no? Sí, em va com decepcionar una mica. Això, jo trobo bastant injust, saps? Perquè tu, a vegades, sense les crítiques, ja més veus un tràiler, i potser... També els tràilers posen el millor de la pel·lícula, a vegades, i en alguns, i tu venen millor del que després és, però... Et venen ganes de veure-li, potser després, i a vegades, les crítiques, per acabar d'artar a aquest vídeo, dius que potser no vaig a veure ningú, i li posen aquesta puntuació, de debò. Jo m'esperava una altra cosa, no? Jo suposo que és una mica també, abans d'estar bé i llegir les crítiques, donaré una oportunitat, no?, que potser mira... No, jo crec que sí, sí. Que li posin un dos, els experts, en aquest cas, mira, que discuteu els seus custos i li pot agradar... Doncs la pel·lícula que tingui un dos, en comptes de la del cinc. De fet, jo tinc moltes amigues que volien veure aquesta pel·lícula, que ja havíem vist en els anuncis, el trailer i tal, i que volien anar. Però depèn també una mica del públic i del perfil. Sí, també. Jo tinc 16. 16 anys, clar, és que també és l'edat, és l'edat. Escolta, per cert que hi ha alguna estrenada més, no passem a les notícies de cinema. Bé, comencem parlant de Jeff Goldblum, que, si el recordeu, és un dels actors de Hollywood que més ha treballat en les dues últimes o tres dècades, com, per exemple, amb la mosca, i després també a Jurassic Park, també feia el doctor Malcolm, que era aquell que anava de negre. Si el recordeu, Jeff Goldblum. Va, el tenim situat. Què ha passat amb Jeff Goldblum? Doncs ha passat que va anar a un programa de televisió... Mira, l'hi ha. Ha parlat d'una nova pel·lícula de Jurassic Park, que s'estrenarà el junts del 2015, que es diu Jurassic World. Va anar a parlar sobre això i resulta que va sorgir que va trobar la sintonia de Jurassic Park per internet, però amb una lletra. La va trobar per internet. O sigui, la sintonia de Jurassic Park que la coneix. Sí, que algú l'hi va posar lletra. Llavors ell ho va descobrir i ho va... i aquest és el vídeo. I'll be eaten. So you get that, let's do it now, can we? In Jurassic Park, scary in the dark, I'm so scared that I'll be eaten. A veure si se ve la lletra. In Jurassic Park, scary in the dark, I'm so scared that I'll be eaten. That's really good. Molt bé, molt bé, molt bé. Guapo, cantar sintonia és que no tenen lletra, eh? A mi sóc molt fan, sóc molt fan, molt bé. Em va semblar curiós, sí. Parlem d'altres qüestions, perquè Andreu Garfield culpa a Sony de les males crítiques a la pel·lícula The Amazing Spider-Man 2. Què ha passat? Sí, ha passat que The Amazing Spider-Man 2 va tenir molt males crítiques. Deia que era molt dolenta i que ha estat la pel·lícula menys rendible de l'Horma Aranya a Marvel. I que l'actor principal, l'Andriu Garfield, li dona la culpa a Sony Pictures, perquè sembla... Però per què? No sé, perquè... Per mal publicitat o... Segons ell, diu que el guió, quan el va veure llegit per primer cop, li va semblar bé, però que no cap i a la fi és les companyies... Clar, és que tampoc no és només un guió, no? Jo crec que també és després com... La interpretació... Com interpretes, com fas el muntatge, com tot, no? Jo crec que englobant-t'ho tot és el resultat final que valora el públic, i és el definitivament el que nosaltres veiem. Per tant, el guió pot ser molt bo, però de després, si no, la saps portar, no? Sí, si no el saps portar bé a la pantalla, doncs... De què serveix un bon clar? Clar, sí, realment no serveix de res en aquest sentit. Però bueno... De totes maneres, deixem el tema per anunciar que... A més a més, ens pedrem en 3. Molt bé. Al 2018, en algun dia, no sabem quina data, però... I acabem parlant de Morgan Freeman, que sona és el repartiment de la pel·li de Ted Dos. Correcte, tindrem Ted Dos... Ted Dos, què és, la de l'Oscar? La de l'Oscar de l'Oscar de l'Oscar. L'Oscar Chondo. Ja saps que es treuen les segones parts de Don Bollan. És dels creadors de pare i família. I, llavors, Morgan Freeman sona. Sí, no sé sap quin paper farà... Seria com un advocat, un tipus d'advocat, però no sé si sap exactament el nom del personatge. No se sap que participarà el Morgan Freeman. I que la pel·lícula a Estats Units s'estanarà el 26 de juny del 2015. Bon estratègia, bon estratègia, agafar-ho tot així per... Promoció i tot això. Bé, acabem el programa. Cristina, si l'Apena Van Morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Topic? Avui, perquè algun dia sempre s'ha de dir les coses de la gent que fa bé, seria Jota Domènec, Ets un crac, i el segon Trending Topic, que van tots relacionats veus de la parròquia Moda Heavy Metal. Molt bé, doncs ha sigut molt gran, Jordi, en aquest moment. Hem cantat la sintonia de la Posa de la Parròquia, del programa de la Ràdio d'Esvern amb Heavy Metal. Escolta, heu de deixar aquí, agraït tot la gent que ha fet possible l'Apena del Morro, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Pau Rama, la Política, el Dani Martínez, els Bonis de Cent Just, el Joan Sibella també, i a segon hora la Júria Esmeia, la música l'Èlica de Vila des de la Senada Família, que avui feien portes obertes per motiu de la Mercè, i la Laia Vidal al cinema. Laia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Moltes gràcies per venir, i també agraï la presència, la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas, Cristina Suntilluns. Bon cap de setmana. I us ha parlat també, Jordi Domènec. Ho deixem ara amb l'informatiu vespre i amb l'Andrea Bueno, el cap davant. Que vagi molt bé, adeu-siau. I know you want it, I know you want it, you're a good girl. Can't let it get past me, let's stop from plastic, don't blockin' plastic in these blurred lines. I know you want it, I know you want it, I know you want it, I don't care you want it, but you're a good girl. The way you grab me, must wanna get nasty, go ahead and get at me. What do you bring me dreams for? When you got them jeans, what do you bring me stings for? You're the hottest bitch in this place. I feel so lucky, you wanna hug me, what rhymes would hug me? Okay, now he was close, tried to domesticate you, but you're an animal. Baby, a senior major, just let me liberate you. Maradona Sant Just, l'hora d'avetar tu. Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La Generalitat no pagarà les farmàcies catalanes. Aquest dimarts ho anunciarà a les farmàcies. El govern català havia de pagar a finals de setembre a la factura dels medicaments dispensats al juliol. A Sant Just algunes farmàcies han rebut la notícia amb incertesa, però asseguren que això no és nou. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició Vésprada, avui divendres 19 de setembre. Tant i tant titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada. L'equip de futbol setfemines a Maters Sant Just reivindica el seu dret a entrenar i jugar al camp municipal de futbol. Després de dos anys entrenant allà els divendres de 10 a 11 de la nit, al juliol passat van saber que no els permetria utilitzar més aquest espai. Les comunitats de veïns a Sant Just podran acollir-se als subvencions per a la rehabilitació d'edificis fetes a partir de 2010. Per això l'Ajuntament destinarà una partida de 40.000 euros. Es podrà optar al retorn de fins al 50% de la quantitat abonada. I també parlarem de dues activitats per aquest vespre d'una banda de la tertúlia que protagonitzaran els 100 anys a la mà en comunitat i de l'altra, de la inauguració de la mostra de Vícero Almeixín, de jo me porta a l'espai de lliure a creació. Bona tarda. La Generalitat no pagarà les farmàcies catalanes aquest mes. Dimarzo ho va anunciar a les farmàcies. El govern català havia de pagar, a finals de setembre, la factura dels medicaments dispensats al juliol, una xifra que s'endeix a prop de 120 milions d'euros. Sant Just notícies. A Sant Just, algunes farmàcies han rebut la notícia amb incertesa, però asseguren que això no és nou. Eric López ha parlat amb alguns dels farmacèutics Sant Just Tengs, com ara Jaume Assalom, titular de la farmacia Assalom, del carrer Tudona. L'han rebut en... en desil·lusió perquè estaven pensant que això ja es havia regularitzat, però continuem igual com fa l'any passat i l'altre i l'altre. No és, per tant, la primera vegada que la Generalitat anuncia que no podrà pagar les farmàcies. L'Anuimi Moran, titular de la farmacia del carrer Creu, explica que la situació pot arribar a suposar a baixar la persiana. Moltes farmàcies estan tancant perquè tu arribarà un moment que el banc ja no en financia més, perquè et financien en funció de la teva facturació, però si ja t'han facturat quatre mesos, et diuen que ja no tens més liquidez, i n'hi ha farmàcies que, entre d'aquests que estan pagant locals, hi ha costat la transmissió de la farmacia més financiant, tots aquests mesos, doncs no tenen que en tancar, que no tenen per treure ni per pagar els empleats, ni res. En concret, de les 3.100 farmàcies que hi ha a Catalunya, 19 estan en venda, en concurs de creditors, ho han hagut de tancar temporalment o definitiva per problemes econòmics. L'Anuimi Moran posa un exemple molt clar. Un exemple d'una farmacia que factura 30.000 euros de seguretat social, vol dir que si la Generalitat deixa de pagar-li aquests quatre mesos, la farmacèutica tindrà que fer l'aportació dels 120.000 euros que serien del seu propi negoci, del que li financin els bancs. Tot i no cobrar els diners que li correspon pagar la Generalitat, les farmàcies han de seguir amb el seu dia a dia. Jaume Salom ha explicat com s'ho fan el seu establiment. De moment, en aquesta farmàcia no incideixen res, perquè continuen financiant els medicaments de la nostra butxaca. I amb aquesta situació tan crítica de no pagaments, han de recórrer en els bancs perquè en financien aquests mesos que nosaltres no cobrem. En alguns casos, fins i tot, els farmacèutics no poden assegurar l'entrega immediata del medicament als seus clients. És per això que la farmàcia del que recreu, per exemple, han de demanar als usuaris que tornin a buscar-los en un altre moment. Ho acaben notant perquè tu a l'estoc que tens la farmàcia el tens que reduir, vull dir, ajustar-lo a màxim per no tindre aquest gas, amb el qual moltes vegades els fas tornar a la tarda, no el que sigui, perquè no tens tots els productes a la farmàcia. Amb el qual ja, en la dispensació immediata, es pot trobar moltes farmàcies que no la tinguin, que li diguin, vingui aquesta tarda, perquè no podem tindre l'estoc que es podia tindre abans i que no tenies cap problema, perquè sabies que, tal com entrava, s'ho sortia. El Consell del Collegi de Farmacèutics està buscant solucions financeres per salvar la situació aquest mes. Al passat mes de novembre, recordem-ho, les farmàcies s'enjustenques es van sumar a la vaga en general del sector farmacèutic per protestar pels impagaments de la Generalitat de l'any passat. Ara, passant 5 minuts de la set de la tarda, l'equip de futbol setfemines de Maters s'enjust reivindica el seu dret a entrenar i jugar al camp municipal de futbol. Després de dos anys entrenant allà els divendres de 10 a 11 a d'anit, al juliol passat van saber que no els permetria utilitzar més aquest espai per no estar fadarades. Les jugadores asseguren que la rivalitat entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic s'enjusti i les seves dificultats per quadrauraris d'entrenament al camp els estan perjudicant. L'equip fèmines de Maters s'enjust està format per una vintena de jugadores i dos entrenadors. Va sorgir fa dos anys, aquesta era la seva tercera temporada jugant i entrenant al camp de futbol, els divendres a d'anit. Fa poc que han sabut que no ho podrien seguir fent per no estar fadarades i bon midar, una de les jugadores de l'equip ha explicat al Just a la Fusta com s'organitzaven el camp de futbol les dues temporades anteriors. Aquesta era la tercera temporada. Nosaltres quan vam començar, el camp no utilitzava ningú, estàvem sols. A veure, després vam compartir amb la Maters, bé, del Sant Just, molt bé. Però l'any passat ja es van començar amb pipada, que si no sé què dels horaris, no sé què... Bueno, i estava l'Atlètic entrenava davant nostre. La teoria és que a les 9 i mitja començàvem a entrenar. Però com nosaltres no teníem pressa, l'Atlètic li deixaven fins a les 10. Llavors, sortien l'Atlètic entre nosaltres i fins ara no hi havia cap problema al camp. Segons Vilard, ningú els ha informat adegudament que no podrien tornar a jugar al camp. Ella mateixa ha comentat per què no es poden fadarar. En teoria no podem fadarar-nos. Primer, perquè unes quantes ja tenim una edat. Això, i no podem aguantar una lliga. Perquè les lligues es juguen els dissabtes, els diumenges, i nosaltres tenim fills. També el futbol. També és un altre que nosaltres tenim unes noies que estan fadarades, també. Sí, perquè es juguen a futbol sala. Els horaris que tenen totes estudien o treballen, i a nosaltres el horari que ens va bé, dos anys així, és de 10 a 11 els divendres. La federació podria ser, per tant, una solució al problema, tot i que no és una opció viable. De tota manera, Mercedes Pérez, jugadora del Femines Amater San Just, considera que una altra alternativa seria la divisió del camp de futbol per a l'altre de permetre jugar el seu equip. Hi ha molts dies que el camp es divideix en 3, 4, 5 o 6 parts. Llavors, no trobo la gràcia de dir, aquestes, el que volen és que no estiguem allà, perquè si es poden dividir el camp en 2, 3, 4 o 5 fraccions per diferents equips, perquè no el divendres a les 10 de la nit, que el que fan és no res, ho fem entre 3. La rivalitat entre el futbol club San Just i l'Atlètic és una de les principals causes d'aquesta problemàtica, i asseguren que els està perjudicant directament. Aviam, el San Just ens ho deixa, però com que està l'Atlètic, no volem formar part de cap, perquè hi ha mares de l'Atlètic i mares del San Just, i no ens podem posicionar. Però fins ara érem del San Just, perquè l'horari que nosaltres teníem era del San Just. I avui hem de dir que som del San Just, perquè són ells els que ens s'ha deixat en l'horari. Però si ara ha arribat l'Atlètic i li ha pres la meitat del camp, o es posen d'acord i ens deixen un tros, o... de lo que han fet, lo que han fet. Les jugadores lamenten aquesta situació, i també que ningú els hagi comunicat oficialment, que no podrien jugar més a futbol al camp municipal, esperen però que es trobi una solució aviat, i reivindiquen un tros del camp per poder seguir entrenant i jugant als divendres de 10 a 11 de la nit. Tota la informació local a San Just Notícies. Ara passen gairebé 9 minuts de les 7 de la tarda. Les comunitats de veïns de San Just podran acollir-se a subvencions per a la rehabilitació d'edificis fetes a partir de 2010. L'Ajuntament de San Just obrirà a mitjans d'octubre, el període per demanar els ajuts per sofregar part de les obres de millora dels edificis que s'ha agendut a terme al municipi entre setembre de 2010 i 2014. Per això destinarà una partida de 40.000 euros. Amb aquesta acció, les comunitats que compleixin els requisits podran solicitar l'administració el retorn de fins al 50% de la quantitat abonada en concepte d'alició. L'impost de construccions, instal·lacions i obres amb un límit de 20.000 euros. Les condicions es poden consultar a la seu electrònica del web municipal www.sanjust.cat. El consistori també s'ha acollit al programa...