#549 - La Penya del Morro del 1/10/2014

A dos quarts de nou, el Barça d'en Bol rep el Ciudad Encantat de Manxec en partit de l'Iga. I a l'Eix Espargaró, molt satisfet d'estrenar-se la temporada que ve com a pilota oficial de Suzuki en MotoGP, la marca japonesa torna a la categoria reina del Mundial de Motociclisme amb dos pilots catalans, a l'Eix Espargaró i Màveric Vinyales. Tens variable i mitja ennoblat aquesta tarda sense pluges, com a excepció, s'esperen noblades gruixudes al Pirineu i Pré-Pirineu amb alguns xàfags aïllats, però podrien ser intensos al voltant del Ripollès i la Garrotxa. Ambient molt suau, menys al Pla de Lleida, t'anites tornaran a formar moltes boires baixes. Gràcies. Bàsic, molts d'altres que ho necessiten. Compre la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor, apalla Pupes Puno a reger i ajuda a ens omplir de riures als hospitals. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Molt bona tarda, Sánjust. I gent de l'Estranger, com esteu? Vinc del programa de les tardes, de ràdio d'Esber. No us parlai el saló de Jordi Domènek. Després fins al set al vespre el fets, el fets jo bé. La penya del Morro. Gràcies, gràcies, gràcies. Bé, saludem a la gent que fa possible el programa, el Tiker i els Facebook, tenim a la Cristina Bargas. Cristina, bona tarda, com estem? Bona tarda, què tal? També a les notícies que passarem d'aquí uns moments. Bona tarda. Avui al programa també connectarem amb la revista Time Out, amb la Clara Nervion, que ens parlarà del festival eròtic a Barcelona d'aquí no res. I també tindrem a la Montse Farràs de l'Espai Essència, per tenir una mica més de consciència. I a la segona era del programa Educació Canina amb la Verca. I també connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, amb el Sergi Arrada, última connexió, abans que no marxi cap a Sitges, el festival és a punt a punt de començar. En fi, tot això, avui a l'Apenya del Morro, bona tarda, i benvinguts al programa. Comencem, però, amb el Trending Topic, per saber quina ha estat la... Vaja, què és el que ha passat? La gent ha comentat a Twitter... Avui, un dels temes més comentats en aquesta xarxa ha sigut, ara és l'hora, perquè després de les concentracions i també algun intent de campada d'ahir a la nit, avui s'ha votat la creació de la Comissió de Control de la Consulta del 9 de novembre al Parlament de Catalunya. Després de les diverses concentracions a les portes d'ajuntaments catalans, en contra de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta, i també després de que unes 200 persones acampessin d'ahir davant de la delegació del govern espanyol, la policia ja va retirar una vintena de tendes de campanya que els manifestants havien plantat amb la intenció unitzal de passar-hi a la nit i la possibilitat de quedar-se fins al nou vent en cas que la consulta es prohibeixi definitivament. La CUP, per la seva banda, un cop desallotjada, ha convocat una nova concentració al mateix lloc, que s'ha aprovat avui a les set del vespre. Mentre és tan prou, el Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Comissió de Control de la Consulta per 86 vots a favor, cap en contra i cap extensió, i és que popular si ciutadans s'han abstingut de participar a la votació, tal com havien anunciat ja anteriorment, en considerar que és il·legal per la suspensió cautelar. Després d'aquests intents, d'aquest intent, de debat parlamentari i de la aprovació de la creació de la Comissió de Control de la Consulta, la popular Alicia Sanchez Camacho anunciat ja que el grup parlamentari denunciarà davant la fiscalia a la votació de la Comissió de Control de la Consulta. El que fa el web del 9N diu que continuarà funcionant, tot i deixar d'incloure l'anunció audiovisual de la campanya institucional del 9N, i de suspendre cautelar-me les iniciatives que podrien acabar perjudicant funcionaris. Per la resta, el portaveu de presidència, Francesc Com, s'ha explicat que tiraran endavant tots els paperatius que tenen pendent, i, en aquest cas, que de pell, el Ministeri de l'Interior ha enviat a Catalunya un 200 anteabalots de la Policia Nacional per protegir els edificis públics de l'Estat. Per què diu la gent a Twitter? Sobretot aquesta qüestió, i que cada dia, segurament, no, ens seguim de prop, perquè cada dia passaran coses, i veurem avui també si hi haurà més concentracions i intentes de campada aquesta nit davant de la delegació del govern. Vaité Villán diu, Badalona, Víctor Ragon, Reus Lleida, Barcelona i Sant Anars Més, són brutals amb el hashtag Ara és l'Hora, dient que el 9 de novembre del 2014 votarem segur. Un altre comentari ens vol far el Cesc, diu amb el hashtag Acampada en Nouena, campeu però de manera que no calgui la policia i guanyem tots, ara toca ser llestos. I la Famèlica Ligión, que diu al diàleg que proposa Rajoy, és el Ministeri de l'Interior enviat d'Orgència 180 anteabalots a Catalunya. En fi, veurem què és el que passa en les properes hores. Anem ara cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just hablaré a bueno sí, per estar ben informat de tot el que ha passat per aquí. Parlarem de Promonçar, que obre el concurs per la justicació de dos pisos de protecció oficial a preoconsertat. I, a més a més, avui és el dia internacional de la gent gran, abans de tot això, però comentem les activitats del corre llengua a Sant Just, que no sé si ho sabíeu, però arrenquem demà. Convertiment de Medijous i també dissabte seran les activitats de la CAL, que tindran com a objectiu difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Aquest any, la CAL li dedica a la Puatessa Maria Mercè-Merçal. Doncs l'activista i Puatessa serà la protagonista de la festa, qui li dedica per reconèixer el seu compromís amb el país, la llengua i els drets de la dona. Demà, digous al vespre, es farà un acte d'omenatge a Maria Mercè-Merçal, a Carreg de Lluís a Julià, que és doctora en Filiologia Catalana, i amb la lectura de poemes per part d'algun Sant Just Tengs. L'acte tindrà lloc de Medijous a dos quarts o vuit del vespre, a la sala del cinquant d'Anerit de la Taneu, i les activitats del corre llengua seguiran dissabte a les places que han pressiós i bar d'aquí a partir de les cinc de la tarda i fins les tres de la matinada, aproximadament. Hi haurà xocolatada i festa infantil, actuacions de foc i dels gegants, la lectura del manifest i el concurs Calvern, que aquest any canvia de format i d'emplacament. Ara es trasllada al punt on se celebrarà la festa, no caldrà que anem al Casal de Joves, i ja no hi participen les entitats, sinó que ho podrà fer tothom, a títol individual, qualsevol persona que hi hagi allà, podrà participar. El tema del Calvern és el tricentanari, com no podria ser d'una altra manera, i després serà el torn de sopar amb una botifarrada que costarà uns tres euros, la cantada de corrandes, que se celebra des de fa uns tres anys, i la festa s'acabarà amb el concert de Morena Tradi Pachanga, i després Papa Gallo, que és una altra cosa. El partit de les uns de la nit fins a les tres a la plaça Bardaguer. Molt bé, doncs queda dit. Demà, per això, primera cita a la cor de llengua, a partir dels quarts d'avui, la teneu de Sant Jus amb lectura de poemes de Maria Mercè-Merçal. Ei, parlem de promúncia. Promúncia. Sí, atenció, perquè promúncia ja sabeu que és, com es diu això, l'empresa pública de Sant Jus, que obre el concurs per l'ajudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat. Són dos pisos situats al carrer de les cadenes amb aparcament i traste. Un d'ells és reservat per persones amb alguna discapacitat que afecti a la seva mobilitat. Té més informació, tot i que no s'ha presentat a cap dels dos pisos. Andrea, bueno. No, són massa diners per mi. Són dos pisos situats al carrer de les cadenes 2.4, un d'ells per persones, com deies, amb alguna discapacitat que afecti la seva mobilitat, i que, per tant, necessitin un habitatge adaptat. Un dels habitats ja és 75 metres quadrats, costa a prop de 179.000 euros, i l'altre fa 90 metres i costa a prop de 209.000. A l'hora d'optar el pis, tindran preferència. Les persones que visquin o treballin a Sant Jus t'hi acompleixin els requisits de les bases. També, com a mínim, hauran de complir una de les següents condicions. Residir o haver residit el municipi de forma continuada durant un mínim de 3 anys, que ho veig a acreditar-ho, o treballar a Sant Jus des de fa 5 anys. Això podran accedir als sortets per a un dels pisos, les persones que acompleixin amb els requisits de les bases, que es poden consultar al web de Promúncia, a Promúncia.cat. També podeu adresar-vos a l'empresa, al telèfon 93-470-7930, i destacar per últim que teniu temps per presentar les sol·licituds fins al dia 27 d'octubre. Molt bé, més informació a Sant Jus.cat. També imagino que hi deu haver tots els requisits per presentar-se. Per cert que des d'aquí un aplaudiment ja a la gent gran d'entrada. Felicitats. Felicitats, enhorabona, per ser grans. I haver arribat a aquesta edat, que tal com estan les cores, no és fàcil avui en dia. Avui és com, amor, el dia internacional de la gent gran, el primer d'octubre, que això es fa cada any, l'1 d'octubre cada any, té com a objectiu conscienciar sobre l'estat en què es troba la gent gran i els seus desafiaments. L'associació de gent gran de Sant Jus assumirà demà a la jornada amb una caminada. Andrea, si continua fent buntat amb la seva salut, arribarà a Gran. Té més informació de tot. Avui és com, amor, el dia internacional de la gent gran. Des de l'any 90, que va ser quan es va proclamar el primer d'octubre, com la jornada internacional que vol conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran, també els seus desafiaments i problemes. Per això l'1 d'octubre té com a objectius, a més, fer reflexionar sobre el repte socials i polítics, que suposa el creixent envelliment demogràfic, i ballar per una bellesa digna i segura. I a Sant Jus, cada any, es fan diferents activitats, al voltant del dia internacional de la gent gran, demà tindrà lloc la caminada per la gent gran, que es farà al Prat de Llobregat. Quina caminada que fan, una caminada al Prat de Llobregat? Però no des d'aquí. Se sortirà des de Sant Jus, això sí, en autocar, però per anar cap al camí de la platja del Prat, que és on es farà aquest recorregut d'uns tres quilòmetres. Ah, molt bé. És una activitat que s'adreça a persones majors de 60 anys, i és gratuïta, però s'han de fer inscripcions prèviament al centre social del milenari, i la sortida en autocar des de Sant Jus serà a dos quarts de 10 del matí, des del part del parador. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Sí! Acabem a l'espai de les notícies de Sant Jus, amb Andrea. Andrea, moltes gràcies. Que vagiu. Que vagiu molt, com una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, amb la clara nervió en de la revista Time Out, que no explicarà algunes qüestions de la nostra revista de la ci i cultura preferida de Barcelona. L'iquairec perillós de Te 미�rer, ota o torna la poca veu. Gràcies per anar-hi. Inf창. Gràcies. ¡Radio Tesper! Durant el 8,1. ¡Radio Tesper! Durant el 8,1. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau, us emplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turca i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta mitjora 98.1 de la freqüència modular. informatiucomarcaral.com Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora-l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, però també té molts avantatges. A Sant Just servei local de Catalunya. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número 2. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. La penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 20 de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvern. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Una estona més i ara amb la prerència inestimable. Ara anem a la resta de la revista Time Out de Barcelona. Clara, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda. Molt bé. Avui tenim un diferent qüestió en la taula. La primera és que dediqueu la portada a les hamburgueses de Barcelona. Sí, perquè ja teníem un reportatge amb les millors hamburgueses, però cada cop que el pensàvem hi havia gent a persones que ens recomanaven llocs nous que no coneixíem, noves hamburgueses, nous locals, i vam dir, saps què? Tornem-hi, actualitzem-ho i tornem a visitar les millors hamburgueses. Això, el Facebook de Time Out es passa una mica a vegades, no? Ja es passa, això, sempre. Jo que us segueixo una mica, a la llista aquella dels catalans més bons i les catalanes més bones, bueno, cada que posàveu algú, la gent deia, que es posava el Quim Gutiérrez, com pot ser, posava el Quim Gutiérrez, us heu deixat la marga? Sí, per gustos escolors. Si posem el Quim Gutiérrez perquè el posem, si no perquè no el posem, mai està a tothom 100% satisfet. És la llibertat del Facebook, no? Que escupo d'escriure i dir el que li doni la gana, sempre que sigui, em respecte. Llavors us mancava una mica més hamburgueses, que no van de les hamburgueses ben fetes i originals. Sí, perquè més és una moda que va arribar a Barcelona, ja fa ben bé 5 anys, però ara realment proliferen una gran quantitat de hamburgueses boníssimes a Barcelona, que cal conèixer. Penseu que no és molt, molt barat, perquè en moltes ocasions la hamburguesa surt per uns 8, 9 euros, i després si sumes les patates, la beguda, etcètera, etcètera, et pot sortir ben bé per uns 14 o 15 euros. És a dir, que no estem parlant de fast food barat. No, però depèn de quina hamburguesa sigui, quedes ja molt tipus, un quart d'aquí, el que posen la hamburguesa, després a sobre et posen una mica... Mira, us anava a dir-ne unes quantes, que jo les estava llegint i estava salivant. Tenim, per exemple, l'hamburgueseria Timesburg, que és tal que repujaves 169, allà a Poble 9, i té una hamburguesa, per exemple, que la fan a la pedra volcàmica. A la pedra volcàmica?Sí. I té, aquest en concret té xili, coriander, cheddar, jalapeños, naches esniculades... Sí, i pa. Què em diuen? Com en Millo, d'això. Què li sortís? A la pedra volcàmica. Hi ha hamburgueses que te les porten i ens veig com tancar-les. És un drama, perquè hi ha més contingut que hi ha superfície de pa. I llavors dius, com ho facis? Estàs allà passant les putes per l'enclar. A més a mi m'agraden molt això. Més hamburguesa i originals, Clara. Mira, per exemple, tenim una, que és iuburg, al carrer London 65, que en fan una especial amb ou, que té una pinta tremenda. I també li posen comino i hi ha una que li posen enxobes. És ben curiós. Sí, aquí com més original, Millo. A vegades tampoc no cal passar-se. Depèn de quines barreja. Ostres, enxobes i... Bueno, és una mica tard. Us en recomano una més. A més, és a un lloc que es diu la Vespa Burger Bar, al carrer Torrent de l'Olla, que et donen la hamburguesa per 7,90. I a més a més, per 2 euros més et donen tiramisu i cafè. Mira, ja surts aquí a Manzavet. I aleshores aquí pots triar de 1.000 milions de coses, com per exemple camorza fontina, que és un formatge d'Italià, jambinyons, ruca, proxeta... Sí, té molt bona física. Oh, escolta, ara m'ha estat una sola i vera, perquè fa dies que no vaig a una hamburgueseria d'aquestes. Jo vaig a una que no sé si vau anunciar l'altra vegada, que és el carrer Vallespí. No, carrer Vallespí, sí. Al costat de l'estació de Sants, que també està... Quina és aquesta, com a tio Jordi? Ai, que me'n recordo, a veure si la trobo per allò internet. Però està molt bé, també, d'aquesta història, que has de reservar abans perquè si no, m'arribes allà. I no hi ha lloc que la majoria d'aquestes hamburgueseries que et comen de tu segur que passen el mateix. Perquè acostuma a ser també d'espais, més o menys espatíte, cal, cucos i tal. Mira, si deus que és el carrer Vallespí, en aquest report d'avui no la tenim. No la tenim, eh, bueno, ja. I la més pobra a Burgherbart, on està? Espera't, que tu busc... Mira, està al carrer Torrent de l'Olla, 99. I tenen una pàgina web, que és www.labespaburgherbart.com Molt bé, fantàstic. Avui parlem de qüestió i parlem de sitges. Molt bé, nosaltres a partir de demà, on no sé quan, ja comencem a connectar amb el Sergi Arrada, que també coneixes bé, Clara. Home, ja estic aquí, teniu corresponsal. Bueno, no para de fardar, cada any el fa el mateix. Jo vaig a la ràdio, vaig a la ràdio, però mira, compleix i que faci la connexió. Que no, que a mi sempre diu, no puc que estic una pel·lícula, doncs sort de la pel·lícula, no comença a festivar el cinema de sitges, i a Time Out també l'he dedicat un especial. Sí, he entrat 10 pel·lícules per situar una mica la gent en aquesta programació tan amplia que té el festival de sitges. I tenim una mica de tot. Per exemple, tenim la nova pel·li al Carlos Vermut, una pel·li espanyola, que és un màgic algú, que ve el Segel i les bones crítiques que va recullar Sant Sebastián on va guanyar la Conchador. I és molt corrosiu, és el seu segon llarg matratge, i té molt bona pinta. Magical girl, eh? M'ho apunto. Magical girl. Girl, ok, perfecte. Més coses... Per exemple, aquest dissabte, que jo ho vaig també pensant, ja la Zombie World, que és una cosa també... Aquest dissabte la Zombie World, que és una cosa molt curiosa i molt divertida a veure, a més, en aquest cas, és tan gratuït. Tu hi has anat alguna vegada, Clara, o no? Sí, vaig anar un any a cobrir el festival de Sitges de fet, i em va tocar a fer fotos i a escriure el que ve. Ah, però no et vas disfressar de Zombie. No, aquest cop no era periodista. Ah, bueno, una mica també és el mateix, perquè anar de periodista per Sitges, a vegades... Mira que ben lligat, és una mica Zombie, perquè, clar, d'altres moltes pel·lícules, d'Ornpog i estàs amb els ulls... És ben bestresant, eh? Jo me'n recordo un cop, que vaig veure una que es deia si no m'equivoco la niebla o així, que era una pel·lícula ambiana, i els passis de premsa, molts cops són molt d'hora al matí, amb les 8 i mitja... Sí, sí, sí. Doncs ja tens un passi, i aquell cop tenia l'esmorzar a l'estómac i, per poc, em surt tot per la boca. Clar, perquè és que més... És dur, perquè era molt gore, molt gore. Depèn de quina pel·lícula vegi, no cal ni que es moris. Sí, sí, sí, no, és duríssim. Us en recomano dos, ara, de ben diferents. Una és la quarta entrega d'arrec de Jóma Balagaró, que... Home, ja ho trobem a faltar. Sí, sí, és ben bé, hi ha una saga, que recordem que Jóma Balagaró an havia fet 3, i de sobte va parar una mica de tota la saga d'arrec i va fer-ho mentre duermes. Crec que hi ha que fer molt, potser, també. I ara torna una altra cop a la saga d'arrec amb la quarta entrega. De fet, aquesta vegada l'acció passa en un vaixell, si no t'hi m'agrada. Em sembla que sí, és que com jo encara no l'he vist. Sí, bueno, és una contrada real i passa a un vaixell d'aquests de mercaderies, grossos, i que, vaja, no sé si viatja per l'ocea o què, d'aquests que estan dies i dies portant els contenidors típics dels porcs. En fi, alguna altra pel·lícula que ens vulgui recomana? L'última, per gent que no li agradi molt aquest tema de vampires i de col·les i zombies, crec que tindrem la sort de veure una perla important fàcil. La setge és la nova, el Jean-Luc Godard, que és un projecte en 3D i es titula Adieu au la Roche. Adieu au la Roche, doncs... Au la Roche. Au la Roche, que perdona, això. En català, en català, en català. En català central, què vol dir? Es presenta així la pel·lícula en francès, així que, en aquest vídeo m'el·laborem amb una mica sort amb subtítols. Segur que amb subtítols. No sabem la tradició, no? No la sabem. Va, va, d'acord, fantàstic. Comença demà, si et gestes tot això? Sí. Sí, sí. Demà comença tot a la teca. Bé, escolta, i el festival de la ròtica de Barcelona, doncs comença? Doncs... Que m'han posat una cançó neta així... Sí, va, ja... Ah, nana, nana l'Ukenevia, que és la ròtica, la ròtica del poder, eh? Jo li poso el present d'un número. Molt bé, eh? No, no, no. A veure, tu, ara et digueu el poder, Clara, què... Sí, mira, aquest... Tenim dos salons importants de la ciutat de Barcelona. Un és el cell de la ròtica, que comença el dia 12 i acaba diumenge, i la altra és el cell de la tatuatge, que comença a divendres 3 i s'allarga fins diumenge, també, diumenge. Ah, molt bé. A on es faran? A la cell de la ròtica es fa a la Vall d'Hebron. Ah, i el de la tatuatge? I el de la tatuatge... Perquè jo em pensava que... Jo em pensava que eren el mateix, no sé per què, que es feien el mateix lloc. Pot ser que es facin el mateix lloc, pot ser, sí, sí. Per què no? Vull de la ròtica i de la tatuatge. Vull de la tatuatge. Ja ho tinc, jo tinc la informació alta. Mira, l'edició internacional de la tatuatge és a la Fira de Barcelona. Ah, sí que no. I el cell de la ròtica és el pavalló de la Vall d'Hebron. I el cell de la ròtica, què es pot trobar? Doncs s'hi pot trobar moltes coses. Una de les més preferides, que no és que jo sàpiga molt... No, què va? Oh, que pudesta! No! No, però es poden trobar coses de soft porn, com diuen, com, per exemple, les pel·lícules de l'Àeric Alast, que és una de les cineases... Ella no és catalana, però està fíncada a Barcelona des de fa molt de temps, i té unes pel·lícules així, molt sensibles... És les que diuen que són pel·lícules eròtiques destinades a un públic femení? Això és el que diuen, jo no hi estic d'acord, però sí que hi ha molts de gent que ho venen així. Jo crec que les ha viat, que és per un públic una mica... Sensible que una cosa molt gran amb unes... És que són els grans... No, perdona, amb més explícits, no? M'assegure també, amb més explícits. Sí, sí, exacte, aquí hi ha coses com més chavacanes i l'Èrica... És com més sensual, hi ha una noia aquesta... És sensual, jugant molt amb les fantasies eròtiques, i ella, ja us dic, és suec, però està fíncada a Barcelona. Una noia que es dutxa, per exemple, no? I el pla no llaguanta... Mira, mira, quina imaginació! Ah, sí, mira, mira. Molt bé, i de tres també... No, no, perdona, estem escoltant aquesta noia que està dutxant... Tant i tot, eh? Una noia que es dutxa i la càmera s'apropa tranquil·lament, veiem els peus primer, com va pujant... No sé, les cames... Com estàs mirant ara mateix aquí l'ordinador de la ràdio? No, estem imaginant... Segur, Jordi, segur, Jordi. No, que no, que l'he d'ordinador de la ràdio, i, per tant, he de veure amb l'Ajuntament de Sant Jordi, i, com sabeu, no es poden veure aquestes coses amb els funcionaris i les colars municipals. I alguna cosa més del Festival de la Ròtica, Clara? Doncs això, que et deixeu caure si us interessa. I teniu ganes de viure experiències maques i sòrdides i eròtiques. D'acord, d'acord. M'agrada molt aquest tot de veu que has posat, Clara. Ah, és que em poso amb el paper. Clar, clar, clar, clar, molt bé. Doncs escolta, ja no molestem més, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, nois. Retrovem, dimecres que ve, amb més cosetes de la revista Time Out. Adéu, demà posem, dimecres. Dos minuts sobre passen de dos quarts de ciutat a tarda. És a dir, que són les 5 i 32, perquè moltes vegades, quan es diu la hora... Sí, no és que me'n faci, Cristina, però moltes vegades, quan es diu la hora... L'altre dia... Escolta, un programa de ràdio. Diu, falten 4 minuts per 3 quarts menys 5 de 4, saps? Que diuen, bueno... Tranquils. A veure com era aquesta, falten... Falten 4 minuts per 3 quarts de... 3 quarts de 4, o alguna cosa així. No, menys 5 de... Exacte. Sí, falten 4 minuts per 3 quarts menys 5 de 4. És a dir, un minut tocat de 3 quarts, no? Procesa, o processa. 3 quarts d'1, era... En fi, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí us moment ens acompanya ja la Montse Farràs de l'Espai Essència. Avui parlarem d'algunes qüestions, com, per exemple, la responsabilitat sobre el propi viure i trobar el sentit de la vida. Sí, sembla que hi ha molt banal el tema, però avui això serà... No dic que seràs pes, però necessitarem una mica d'ajudar i filosofia. Per això està la Guila Montse Farràs de l'Espai Essència, per explicar-nos com aconseguir una mica més de felicitat. D'aquí us moment, a l'Apenya del Morro. A l'Apenya del Morro. Vine al poble espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure, i ajudaran a que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compre la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor, apallapupas.org i ajuda-nos a omplir de riures als hospitals. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smoth, Yes! De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill-out, la smoth Yes, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm not my love. i esperem. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us emplaçem a acompanyar-nos els comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui, del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. I treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc la Lícia, de Abristo Lidiomas, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Sber. 5 i 38 de la tarda, ja estem en aquest temps de reflexió personal, que ens autorregalem a la penya del Morro, que ha dit Mécrez amb la Montse Ferrer de l'Espai Esència, que tal Montse, per la tardada. Una setmana més. Ja portem un parell de programes, on hem parlat d'aquests automatismes, d'aquests funcionaments, que tenim de forma ja definida a la nostra vida, i que ho hem proposat una mica als uïns en situació, també a Cristina. Sí, jo no va bé recordar-ho. I a tots nosaltres, perquè clar, aquest espai, l'Espai Esència, és un espai en el programa on estem una mica més tranquils, la música que ja veieu que ens acompanya, és també així relaxada i tal. No, i molt important part després, agafar-ho tu, i aplicar-ho a la teva pròpia vida, no? Exacte, doncs efectivament, com deien Mécrez passat, acabàvem dient que la finalitat d'aquest procés d'autoinvestigació, que ens porta cap a la responsabilitat sobre el propi viure, i cap a trobar el sentit de la vida, hauria de ser posar punt i final a aquestes conductes, i a aquestes reaccions automàtiques, aquests mecanismes, que sempre ens han fet funcionar a la nostra vida, en les diferents situacions, i a seguir, en el món sentimental, en la família, en les relacions laborals... En fi, també hem dit, però, que això no és un objectiu fàcil de aconseguir, no?, trencar amb aquests automatismes, i amb la manera de funcionar que t'ho has tingut durant tota la vida fins ara, i que ens calen unes eines i unes certes directius. És per això, Montse, que també estàs aquí una mica per ajudar-nos a saber quines són aquestes eines. Això és així, no? Això és així. Mira, a nosaltres, a essència, el que diem, parlant de eines, és que té a veure amb la responsabilitat de cadascú, nosaltres diem nosaltres donem eines, us les ensenyem a fer funcionar, etcètera, etcètera, però l'escultura se l'ha de fer cadascú. Ah, això està bé, m'agrada. Clar, tu has de saber utilitzar-les, després ja aplicar-les, i quina se't va millor per tu i... Clar, i no has de fer la feina per ningú, no? No, no, només que cadascú ha de fer la seva propia escultura, no? Cadascú ha de fer la seva propia escultura, no? Ha de fer la seva propia vida, i ningú viurà la teva vida per tu. I hi ha gent que ve, moltes vegades, o la gent que es troba, que té crisis d'anguixa o coses d'aquest estil, no? I que van buscant la pastilleta, que us ha anat tot. Això no existeix, no? Miracles, no? La pastilleta t'adorm. Moltes vegades el que fem, o el que fan les pastilles, és posar ciment alguna cosa que hi ha allà soterrada, no? Clar, i per això veig moltes vegades dir-ho, és que això és un treball personal, que una ha d'anar fent, poc a poc, en diferents etapes, perquè d'una setmana per l'altra, aquestes coses tampoc no canvien, no? És a dir, són mesos, són temps... I també que tu no totes les eines són bones per tothom, que t'escoa de trobar la que més li fa impacte, no? I després hi ha una altra manera també de plantejar-ho, no? Imaginem-nos una jardinera plena de floretes i de males herbes. Tu pots passar-te tota la vida tallant les males herbes, però les arrels segueixen a sota. Tant d'hora tornaran sortint. És veritat. L'altre procediment és anar arrascant, anar escarbant, anar escarbant, i anar arrencant les arrels. Bé, de fet, mira, recordo també, que posem exemples que cadascú té el seu propi jardinet, que ha d'anar cuidant-se i s'ha d'anar arregant, i ningú et cuidarà i regarà el millor que deien el teu jardinet per a tu. Escolta, vivim en una cultura que facilita molta informació, genera unament ràpida i de clara tendència intelectual, no? Sí. No ens ensenyen a tothom, matèries que són molt útils per a la vida professional i social, però estem molt mancats d'ensenyant-se, diríem, més humanes, malgrat que tenim l'anatomia, l'entropologia, la ciència socials. Si no hi ha l'assignatura, ser feliç, per exemple. Ser feliç, ningú ens ensenya. Clar, sí. Ningú ens ensenya els recursos que tenim innats pel sol fet d'haver nascut ser humans, que la pròpia naturalesa ens ha dotat dones determinades característiques i eines que estan aquí soterrades i que no les sabem, que les desconeixem. I per aquest motiu suposo que si les escoles també ensenyessin o tiressin més una mica cap a aquest bàndol, no, podríem dir, les persones tindrien més fàcils, les coses a la vida on aquest que s'hauria d'encarar a determinar situacions de manera diferent. A les escoles és el punt de partida. Nosaltres ara estem començant a fer treballes amb nanos i ara he deixat un grup allà, precisament, sobre el tema de gestió emocional, perquè els nanos els estem entrenant igualment. I que és més difícil començar de petit o d'adult? No, hi ha una edita que ara no la sabré dir bé, que diuen sempre és millor educar un infant que reclar un adult. No és ben bé així, eh? Sí, no és ben bé així. Té tot el sentit del món, perquè... És més bonic. Però un adult, ja una persona de mig generat, posem allà 45, 50 anys o el que sigui, aquests funcionaments que ha tingut tota la vida... Molt arrelats, no? Molt arrelats. Són més difícils de canviar que un noi o una noia amb 14 o 15 anys, per exemple. Potser els nens els hi costa una mica més, no? Tot el fet d'entendre... Que els hi costa. I pregunto, no ho sé. No lo que va als nens tenen una inocència i una naturalitat que pillen les coses més ràpids que nosaltres. Perquè és instintiu, és innat. De fet, tu dius que la societat ens ha anat domesticant i vivim en una manera de màtric, dius tu. Sí, i vosaltres no heu vist la pel·lícula màtrica. És la reina, aquesta pel·lícula és molt bona. En el moment que Neu s'ha de prendre la pastilla, no? Ah, la blau o la vermella, no? Exacte. És fantàstic, aquesta pel·lícula. És una de les meves grans programes. Si jo me'n recordo, és aquella pastilla que li farà veure la veritat o continuar o com amb el funcionament que ha tingut sempre. Exacte, o estar dintre màtrics o es pren segons quina pastilla sortirà de màtrics i se n'adonarà de la realitat. De les coses, no? I canviarà aquest funcionament que fins sempre ha tingut el Neu a la pel·lícula. Sí, amb gran pel·lícula. Per cert, sí. Hem de fer una paralelisme si el Neu, quan es prend la pastilla, o algú decideix prendre la pastilla per canviar aquest funcionament i descobrir la veritat de què se n'adona, què veu? De què se n'adona? Des que el món és món, han existit moltíssimes cultures i hènies i tradicions que han defensat sempre la idea que hi ha un poder invisible, o sigui, o així, i sempre s'ha tractat aquest poder amb molt de respecte i molta veneració. Més enllà de les religions hi ha un punt de trobada i de pensament comú, que sembla que la ciència el comença a descobrir. I d'aquesta cosa, d'aquesta cosa, cadascun diu el nom que vol, però amb quàntic se'n diu el camp. El camp. Perdona, digue-li camp, digue-li energia, digue-li gàia, digue-li cascul, o no, o no per la religió. Tau, digue-li Déu, digue-li univers, digue-li... Exacte, digue-li on vulguis. O que li vulguis dir, no? Jo, això és una cosa meva personal, sempre m'he fet la mateixa pregunta, sempre m'he preguntat, no? Com podríem mai dibuixar-nos en un paper, o plasmar-nos en un paper si aquest paper de fons no existís, no? Què vols dir amb això? Vull dir que nosaltres estem en algun lloc. On estem? Sobre on estem? Tu per dibuixar una figureta necessites un paper, si no, no la veus. Exacte. Llavors nosaltres on estem? On estem dibuixats nosaltres, no? On estem dibuixats nosaltres, no? O com podríem escoltar-nos el sol, la música, si no hi hagués la base del silenci. Clar, clar, clar. Però això és una pregunta i una reflexió personal. Sí, clar, si fóssim notes... Que no tinc resposta. Estaves parant aquí i ara vindrà la gran resposta, no? Clar, si fóssim notes de música... Quins pentagrames tens? Escolta, això que comentaves del camp, estem parlant d'aquest poder invisible o del camp quàntic, com una mena de consciència global partidut d'una altra manera, també? És això que deia, jo no t'ho puc afirmar. Jo puc deduir a partir de les meves pròpies experiències, no? I que aquest sentit o aquesta flaire que deiem l'altre dia que es percep quan tot està quiet, jo diria, jo diria, per mi que és un record de l'aroma d'aquesta cosa, diguem-ne, com ne diem, no? És com vas pel carrer i sents una olor de la paella, no? I algú fa paella, no? I tu no la veus, la paella? Però ni tens la intensitat de que tindrà la cuinera o la gent de la casa, no? Però tu olores i saps que allò és paella, no? I probablement et farà benigana. Clar. I clar, durant el temps, en tots els camps de coneixement, sempre s'han anat observant fenòmens que no es poden explicar, i que ara mateix ve diem els criteris científics del segle passat, que estan com en entre dit, o l'agència les qüestiona. I també la gent de les vostres respostes, no? Més enllà de la ciència tradicional o la medicina, que, per exemple, és el que tracteu amb molts cursos a l'espai essència. Sí, però nosaltres allà fem aproximacions com podem, però de totes maneres... Però vull dir que feu de tot, no? Fem, fem. Artaràpia, per exemple, però d'exemples, no? Sí, fem coses... Totes les nostres coses estan enfocades. Constalacions, també. Sí, però tot el que fem està enfocat cap a la descoberta, o a desenvolupar la petita percepció d'aquest espai com invisible. Però això és el que fem nosaltres, perdona que et talli. Però aquí hi ha persones de gran renom i professionals, inclús aquí Barcelona de renom, catedràtics i tal, imatges, que ja estan obrint altres mirades. Hi ha noms, hi ha un cardiòleg, que ara no me'n recordo com es diu, perquè la memòria em falla, que ja tinc una edat, i està fent uns treballs que era catedràtic de la Universitat a Lleida i cap de cardiologia de l'Hospital Arnau, es diu, el Arnau de Vilanova de Lleida. I aquest home està posant... està fent uns estudis i està donant divulgant com funciona el cor i com ens connectem les persones a través de l'electricitat que amana el cor. I el fet és que l'ésser humà, des com deia el senyor Benito, des del que l'home és home, està buscant aquesta comprensió absoluta fins i tot del que fem aquí, el quin sentit té la nostra existència i per què estem aquí, allò que l'escut ens fa també el millor que pot i va buscar també les respostes allà on creu que poden haver. I ens adonarem que les lleis de la quàntica que s'estan ara posant aquí, que s'estan demostrant, tenen molta similitud amb els pensaments dels grans místics de la història, no? De fet, la llei de la unitat, el buit que està ple, el poder de la creació, alguna cosa està actuant més enllà de nosaltres, que és una mica avui el que estem fent, estem fent voltes sobre tot això, que és on està, de quina manera ho fa i si ho fa, com ho fa sobre nosaltres. No sé, això segons la quàntica, la quàntica diu que tot està vinculat mitjançant aquest camp i que és un principi de funcionament que fa que tot existeixi i que tot col·labori en tot, que és una força d'acuació extraordinària, i que diuen que quan se vol separació no és més una il·lusió, però que els grans místics de la història també hi han dit això. Sempre han defensat la idea d'un sol cos universal, d'un Déu, d'una sola cosa i que tots pertanyem en aquesta cosa. Per mi, tenir la percepció en algun grau més o menys, perquè cadascú està allà on està i fa el que pot, aquesta percepció per mi és tenir consciència, per mi. O sigui, això que tot estem interconnectats, que hi ha aquesta energia universal, o digue-li com vulguis, no? Diuen que és l'amor, això, no? L'amor, per exemple. Diuen? No, per exemple, no. Sembla ser que hauria de ser això, la base. Però, malgrat totes les civilitzacions antigues i modernes i les mirades antagòniques, i malgrat totes les variades situacions polítiques al llarg de la història, la realitat és que l'ésser human és un. I cadascú, tot i les nostres visibles diferències, desitgem, bàsicament, les mateixes coses. Amor, efecte, tots volem que ens estimin, tots volem estimar. Sembla que és el gran film conductual de la vida. Jo també he sentit moltes vegades una frase, que ara mateix comparteixo, que és vingut aquí per estimar i ser estimats. Però, clar, com es fa això? Perquè no és fàcil, no? Tampoc estimar i deixar-se estimar. Bueno, perquè estem a dintre un màtrix. Estem a un màtrix. Clar, i llavors hem de prendre la pastilla, no? Hem de prendre la pastilla. Un cop és la pastilla, ja es veu tot diferent. Hem de prendre la decisió, de prendre la pastilla, no? Clar. I llavors, anar fent, com deia el poeta Castellà, caminant-te si ha de caminar a l'Andar, no? A l'Andar, correcte. És qüestió d'anar esbrinant. En el sentit de l'aventura, viure la vida, una mica com deia amb l'altre dia, no?, l'aventura, què hi ha, què hi ha, què passa? Si dirigim els nostres pensaments cap a un lloc, si gestionem les nostres emocions, què passa? Hi ha diferències? A veure, una mica allò, que la vida també és un aprenentatge continu. Tota l'estona aprenent, si és que el volem evolucionar, i això que regull una mica allò que comentàvem, en comença la secció, del funcionament que hem tingut fins sempre, no?, perquè, clar, si no aprenem a tenir mecanismes nous per sobreviure el cap de la fi, estarem sempre amb la mateixa història. I llavors, a vegades sí que llavors aquí ja és quan tenim un... podem tenir problemes d'estancament, no? Bueno, tornem a la història de Màtrix, que avui ens va molt bé. No, sí, perquè és veritat, Màtrix, que eren els seus humans, s'havien convertit en màquines, no? Sí, sí. Doncs, d'alguna manera, nosaltres tenim molts automatismes, en una... d'alguna manera, també són màquines, no? Clar, i per això suposo que el més important és prendre una mica de consciència, no?, per tal de poder començar a canviar tot això. I d'alguna manera, si ens escoltem, el que mateix diem la gent allò, ui, el cap diu una cosa i el cor en diu un altre. Sí, sí. Però jo... Què? Què hem de fer? Fina terraó. Fina terraó, no? Clar, aquí hi ha una dissonància, no?, moltes vegades, i moltes vegades també, aquella frase... Normalment terraó el cor, eh? Aquella frase de... Ostres, sento... Tinc comunament la sorolla dins meu, que no em deixa estar tranquil, no em deixa pel que sigui, tenir com la mare en calma. Ara, quan alguna vegada volem sentir tot això en la vida, eh? No, no penso que estigui dient cap cosa d'un altre món. Però quan estem tranquils, en nosaltres mateixos, aquells moments de calma, que sembla que hi ha la mare tranquil·la, en la profunditat nostra, hòstia, allò... Canvia, eh? Sí. Per què no sempre estem així? Perquè tenim el cervell que ens funciona continuament. Perquè és... Els ordinadors que hi tot arreu, que et van saltant els banners, que estan allà mirant una pàgina, i per què ens salten tants banners? Clar. Estan allà torpedejant la informació o la pàgina... Però és inevitable, són els records, les experiències que et venen sense bolero... Que venen sense bolero, sí, que és inevitable. Ah, bueno, no, amb esports i treball no hi ha res inevitable, però costa molts, de aconseguir-ho. Sí, sí. Mira, jo hi ha una paraula que em vaig treure del cap, tantes vegades, ja fa molts anys, intento donar-me la poc, és la paraula, o això, o costa molt, o és difícil. Perquè això són paraules que et limiten molt. O el contrari, no? Perquè potser depèn de la persona o de les experiències viscudes, el fet de pensar que és complicat, l'ampenya encara més, no? És complicat o aconseguiré? Ah, bueno, si tu penses com a repte, però normalment si tu penses i dius, ui, això és difícil d'entrada, veus una barrera. Ui, això em costarà molt. Si tu canvies la paraula per edifici i li poses laboriós, ah, això et posa amb una actitud de perseverar. I com es fa aquest canvi? Carinyo, m'heu prende la pastilla. La pastilla són, per exemple, algun dels cursos, algunes de les teràpies, no?, per entendre'ns que es poden arribar a fer, però amb molts camps diferents i que acabes conèixer, li pot funcionar una i una altra. A l'entrada no té a veure amb això. Això serà, en tot cas, el resultat. La pastilla és la voluntat de volgar-se conèixer. La voluntat de volgar-se entendre. La voluntat de millorar. Amb això n'hi ha prou. Això és la pastilla. L'altra, després, seran eines, no?, que t'ajudaran a reconduir. Però la pastilla no et ve d'una altra. La pastilla et ve de la teva pròpia voluntat. I no és possible, per donar una pregunta, Jordi, i no és possible que, a vegades, amb la falta de consciència real de les coses, et sigui més fàcil no prendre la decisió, o, si no, tirar pel camí més adequat, en aquest cas, o... Però, clar, llavors... La falta de consciència... Si tu, parlant justament d'això, de fer una cosa en un repte, o tenir alguna cosa en ment, o tenir una actitud determinada, potser quan tu no penses molt en una cosa determinada, no ets tan conscient d'aquella cosa. A vegades, a les persones, trobo que és molt més fàcil fer les coses o afrontar-les, si no, ni ets tan conscient. Des de on te les afrontes, llavors? Hi ha molta gent que... A vegades et venen soles i te les trobes de cara, i les afrontes en aquell moment, però sense ser plenament conscient. És a dir, és necessari sempre ser totalment conscient de tot? Això és una qüestió personal. A mi, particularment, m'agrada ser conscient, perquè m'agrada saber per fer... per què faig les coses. Hi ha, no, que els agradarà més, doncs, tenir un comportament mecànic. Bé, amb la Montse Farràs, s'ha quedat esculli, també, una mica, el que li funciona i el que no. Potser algú ja li està bé, està com està, i no vol canviar, però... Però és que tot això és lícid, perquè és com tot, totes les plantes d'una mateixa metoll, i totes les flors no tenen... Les ponselles no estan ni totes obertes, ni totes tancades. Ara, jo conec casos... I després hi ha la llibertat personal, és que això és... Ara, jo conec casos també de persones que després d'haver fet aquest treball personal i aquest procés per intentar canviar aquests automatismes de la seva vida, pensa, com és possible que jo hagués actuat així, d'aquesta manera abans de fer tot això? Per tant, sempre, clar, és una evolució, una avantatge cap endavant, i cap a... sobretot, treure una mica el dolor, el patiment segurament de la nostra vida, perquè és això el que realment no volem. Si una persona vol continuar patint i tenim dolor, és lícid, per exemple. És lícid, però no hem d'oblidar que la vida és sàvia, molt més sàvia que nosaltres. Si la vida ens posen tesitures, i moltes vegades hi ha persones que es prenen aquesta pastilla, diríem, a partir d'una gran crisi. Exacte. A partir d'allò em vaig transformar, i ningú ha fet res la vida teleportada. Efectivament, efectivament. Quant de vegades, amb les històries de mira, em vaig tenir aquest accident, em va passar aquesta malaltia, i vaig canviar completament, i em vaig adonar que és una mica, el que té de forma inconscient per sobreviure. I parlant del que deia la Cristina, del tema de la consciència, o posaré una mena de metàfora, no? És, per exemple, tu pots anar pel riu de la vida, imagina't el riu normal, no? Pots anar, i tu ets un... pots anar-hi com un gran cisne, veient i aprofitant cap on van les corrents i sabent, o pots anar-hi com un pal, com un vestó que tira per allà, i vas cap allà on te'n porti, i ara et dones un cop amb una pedra, i ara amb un marge. Això que descoscollets. En fi, amb aquesta reflexió final, moltíssimes gràcies, molt ser, una setmana més, i en retrobem, si vols, dimecres que ve. Bona tarda. Buenas tardes. Buenas tardes. Fem una pausa per escoltar les notícies de la cis, i a l'hora de la penya del morro pintarem. I comencem a repassar l'actualitat de l'equip viari. Endavant, com està la situació? Doncs, aturades d'entrada a Barcelona, la C58 entra en Ripollet i Moncader-Rachac, uns 6 quilòmetres de cua, la C17 entra parets i mullets del Vallès, també sentit Barcelona, un 5 quilòmetres, i recordem que la P7 Figueres a l'Alemportà han sentit Barcelona, i hi ha només un carril lugar per un accident entre dos camions. El president Artur Mas manté contactes aquesta tarda amb els grups, però consulta per consensuar una resposta a la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei de consultes i el Decret de Convocatòria del 9 n, de moment s'ha vist amb la CUP. A tot això, la Generalitat ja ha demanat formalment el Tribunal Constitucional que aixequi la suspensió cautelar a la llei de consultes i el 9 n, és una petició prèvia a les elegacions que presentaran més endavant. I en un ple molt tens el Parlament escollit els membres de la Comissió de Control de la Consulta. El PSC, PP i Ciutadans s'han negat a votar i avisen que la CUP pot haver comès un delicte de desobediència del Tribunal Constitucional. Els populars amenacen de portar la votació a la Fiscalia. La Fiscalia investiga una buitantena de directius de Caja Madrid per haver-se gastat 15 milions d'euros de l'entitat amb despeses personals. Hi hauria l'expresident de l'entitat Miguel Blesa, l'ex-vissa president espanyol Rodrigo Rato, o càrrecs nomenats per partits polítics i sindicats. L'Audiència Nacional ho podria incloure en la causa oberta contra bànquia. El conseller de Territori reclama que el PSC ha de fer un abans de votar. El conseller de Territori reclama explicacions àdif per la inundació del túnel de l'àvia a Girona i demana que concretin quan es normalitzarà el servei. Els alcaldes de Girona i Figueres asseurem que la situació actual deixa els usuaris en un estat d'indefensió. El Senat insta el govern espanyol a prendre mesures per evitar les novetades que a cada inici de curs hi ha a l'àmbit universitari. A l'àmbit universitari, el PSC ha de fer un abans de votar, però novetades es tracta d'una pràctica generalitzada que traumatitza els que la pateixen. I el grup Gironi de Soul de Piper Potts se separa. La banda se acomiadarà amb quatre concerts a Berga, Barcelona, Manresa i Girona. Després, 12 anys en actiu i 370 actuacions arreu del món. Catalunya informació. El Barça és el segon del seu grup després de perdre i 3 a 2 contra el PSG. El franceso sonarà Líders de Grup. Aquesta tarda, la seu d'Orgel, semifines de la Lliga Catalana de Bàsquet, a dos quarts de set, fiat joventut Mora van Candorra i a les 9, Barça, la Bruixa d'Or, Manresa. Abans, a dos quarts de 9, el Barça amb vol de regir el rep el Ciudat Encantada amb enxec de partit de Lliga. A Legespar Garó, molt satisfet d'estrenar-se la temporada que ve com a pilota oficial de Suzuki en MotoGP. La marca japonesa torna a la categoria reina del Mundial de Motorcycleisme amb dos pilots catalans, a Legespar Garó i Màveric Vinyales. I al temps es mantenen els núvols baixos cada cop més localitzats a la Catalunya Central. També hi haurà núvols prims dispersos a la costa i prelitoral. No has descartat algun russet feble i localitzat al nord del país. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bones tardes, són les 6.04 minuts. Per l'Andrea, comencen les obres de millora a l'entorn de la plaça Montfalcone. A partir d'avui es produeixen les primeres afectacions pel que fa a l'accessibilitat i al transport de la zona. Els treballts tenen un cos de 152.000 euros i es parllongaran durant aquest de retrimestre de l'any. indicada des de fa anys pel veïnat de la Plana Vell Solets. Les obres consistiran en arranjar la plaça Montfalcón i organitzar una petita arremla. També es garantirà l'accessibilitat de persones a mobilitat reduïda i es canviaran el llum en el que existen per un de baix consum. El celler de Can Mata i el casal de Joves s'uniran aquest trimestre de nou per aprofundir en el món dels vins. Avui, a les 7, posaran en marxa una sessió que s'estructuraran en dos blocs. El primer serà sobre viticultura, les varietats de raïm i elaboració del vi, i el segon sobre els vins monovarietals. Avui es fa la primera sessió en què es coneixeran diferents varietats de raïms blanques. Serà a les 7 de la tarda. La segona sessió serà dimecres 8 d'octubre i s'aprofundirà en el raïm negre. Les sessions del bloc de vins monovarietals seran ja els dies 19 i 26 de novembre. Us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça de casar les robes tan just puncat o trucant al 9-3-371-02-52. I una punt més, per recordar buscar les seves, farà diumenge a la seva 19ena camina de popular a Colserola. Ja està obert el període d'inscripcions per participar-hi. Cada any hi participen entre 300 i 350 persones i es canvia el recorregut. En guanyes preveu canviar entre 10 i 11 quilòmetres per la serra. El preu de la inscripció és de 6 euros per als socis i socios i menors de 12 anys i de 8 euros per a la resta. El preu inclou l'esmorzar i un regal i l'aigua els habitualment. Les inscripcions han de fer avui i demà, de 8 a 9, del vespre, al local de la Seas de La Taneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep d'Esquadra edició vespre a les 7. Mentre estan us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Josep del web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. I ajudaran a que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compre la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor, apallapupespunoorg i ajude'ns a omplir de riures als hospitals. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és a l'hora de escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslorapuncat. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'alfe era impresionant. Clar, què vols fer, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth. Yes. Una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, els sols o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. I doncs, m'agrada molt. Smooth Jazz Club. I esperem. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us enplaçem a acompanyar-nos els comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts a vuit del vespre, en aquesta mesura, 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. I, recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Un estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just, perquè ens expliquin quina activitat fem en aquest equipament juvenil del nostre municipi. A més a més també tindrem amb nosaltres l'Albert K.Papé, que ens comentarà la nova ordenança municipal a Barcelona sobre la tenença responsable d'animals de companyia. Cristina, tot interessa, eh? Sí, i que és el primer dia avui que els cursos poden entrar al metro. Exacte, exacte. En pararem de tot això amb l'Albert, que ja està el telèfon, però abans anem cap al Tren d'intòpic de la segona hora. Aquesta PGE 2015 ha sigut un dels temes més comentats. El ministre d'Isenda i Administracions Pública, Cristóbal Montoro, va detallar diverses dades rellevants en presentar els pressupostos generals de l'estat del 2015 com menys prestacions d'ocupació per la baixada de l'atur i un augment mínim de les pensions. Cristina. Sí, justament va ser a la roda de premsa de presentació dels contes públics del Montoro, que justament va definir aquests pressupostos com els pressupostos de la consolidació de la recuperació econòmica i de la creació d'ocupació on va detallar que la despesa social augmentaria un 0,25% que els pensions pujarien al mínim un 0,25% i que la despesa per estacions per atur baixaria un 15%. Pel que fa Catalunya, doncs, podem dir que les partides, en aquest cas, a diferència de totes les autonomies, augmentaran en el cas de Catalunya la inversió que haurà fins al nou, com a 100%, és a dir, la meitat del que porta a Catalunya el Pipa Estatal, un tracte financer cap a Catalunya que ja ha estat criticat pel conseller d'economia Andreu Mascolell, al Tildall del Partit Popular, de Piròmen i Poca-Solta. A més a més, doncs, està previst que, de cara al propèsits de desembre, els pressupostos s'aprovin definitivament. Què diu la Gena Twitter, per exemple, Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, diu que els pressupostos generals de l'estat del 2015 són la pitjor notícia per la classe mitjana i treballadora, que hi ha una rebaixa d'impostos del 10% de rendes altes i retallades pel 90%. Un altre comentari ens el farà a la de Ciscardi, o els pressupostos generals de l'estat del 2015 augmenten una dècima a la previsió del creixement, per al 2014 fins 1,3%, i en dos dècimes, al del 2015 fins al 2%. I hòrteres demà diu que els plans generals de l'estat del 2015 deixen gairebé sense partida variants com Riu de Cols, Gandesa, Corbera d'Ebre i el tram de l'ACET fins a per allò, i també que maltracten a Catalunya, i a més ho firma, m'imagino, un militant d'iniciadilla per Catalunya. En fi, anem cap al món de l'educació que anirà. Albert Capapei, bona tarda. Hola, bona tarda. A partir de com comentava, fa un moment que és estrany, que no sigui trentintòplic, això, tampoc, Cristina, perquè avui ha ented en vigor la nova ordenança municipal a Barcelona sobre la tenença responsable d'animals de companyia. Em parlem una mica, perquè Albert és un tema... Home, creiem que prou interessant, i tu has portat 5 punts que poden donar molt a parlar els ciutadans de Barcelona, que són els següents. El primer i el punt principal és que els gossos, a partir d'ara, com comentava la Cristina, ja poden pujar el metro però amb restriccions. Exacte. Aquesta part final és important, també, que no és que ja puguin entrar al metro i hi hagi una llibertat total. Doncs s'ha d'entendre que també hi ha certs límits i certes restriccions per una altra part, també molt compensables. Quan podran pujar els gossos acompanyats dels seus amos, lògicament, al metro? En principi, segons tinc entès, qualsevol dia de la setmana, però en horari que no sigui hora punta. És a dir, que no poden entrar de set, de dematí, a deu, i de tres de la tarda, avui, o una cosa així. O sigui, per tant, en principi, a partir de les deu de la nit, els dies que obri el metro de nit, podran entrar, i després, des de les deu del matí, fins a les tres del migdia. Exacte. Tenen una llibertat, però també és una llibertat una miqueta hipotètica, perquè també dins d'aquestes restriccions, hi ha, per exemple, el fet de que els gossos ha d'anar lligats, també cosa molt comprensible, dintre del que és un espai públic i guà. Sí. Però va d'anar lligat, segons la normativa, amb una corretja de mig metro, perquè és una restricció, des del meu punt de vista, una mica massa abusiva. Massa abusiva, què vol dir? Que dona molt poc de marge de moviment al gos. Exacte. Perquè, clar, les corretges... La majoria de corretges són de dos, tres metres, no? No té per què. La majoria de corretges que es dovem pel carrer són de metro, de personalment, un metro o inclús de menys. Aquí estan parlant de mig metro. La gent potser s'ha de comprar una corretja especial per si volen... En parlem de corretges de pràcticament dos pants, per fer una miqueta més per fer-nos la idea. Clar, són corretges molt curtes. Molt curtes, no permeten el gos pràcticament, si el gos és alt, no permeten que el gos baixi el cap ni tan sols, per olorar terra o per fer qualsevol història. Escolti, ja han de portar morrió. I han de portar morrió, exacte. Això com ho veus? I això no cal que siguin els PPVP, no? Els potencialment imperillosos, les necessitats... Tots? No, no inclús, tots. Tots, tots els gossos. De totes les races... Els PPVP, per exemple, s'especifica que no podran anar sota... Si no es van amb un menor de dalt, per exemple, no de dalt, sinó de 16 anys. Un menor de 16 anys no pot anar sol al metro amb un PPVP. Llavors, tu com veus que portin morrió tots els gossos? Jo ho veig malament d'entrar-la, perquè veig malament que un gos hagi de portar morrió indiscriminadament, amb una situació que ja en sí pel gos, segurament, no sigui la més apropiada, doncs també... No crec que sigui ni molt menys una cosa que ajudi. Pot ser que, a priori, tranquil·litzi, perquè jo entenc, per exemple, que hi ha gent que... No, els gossos, que tenen por, que tenen al·lècia... Diferentes situacions. Llavors, això pot ser un plus de tranquil·litat per aquella persona que li té por a un gos. Però siguem realistes, hi ha maneres i, potser, altres alternatives d'habitar-ho. Sí, anem cap a altres alternatives, perquè tu... Què passa, Cristina? Què t'en fas? Què vols preguntar, què vols preguntar? Sí, no, no, és que volia... Més que res, fer la comparativa, no, en aquest cas, que seria com si nosaltres fessin posar una màscara a la cara, no? Cada dia, per agafar el metro o alguna cosa... Sí, com si per anar al metro haguessin de portar la màscara d'anival·lecte. Seria rar, no? Jo crec que els gossos també se senten una mica així... Serien còmodos i, sobretot, si fiquessin la presència, el mateix de vegò, d'un altre de gos, que també estigués en una situació similat. Seria molt incòmodos per a dos. Dino que aquesta mesura és per protegir, fins i tot, els propis... Usuaris?Sí, per si passa alguna cosa, no? Clar.Tipos d'anunciar... Entendré que, mira, sí, pot donar una situació de... Hipotèticament, una situació d'incident, per dir-ho així, que és la metrògida de parar. I si aquell propietari se li descontrola el gos, és una situació tan hipotètica que no sé si ni cal plantejar-se-la de manera general. Clar, perquè és allò que paguen justos per pecadors, no? Exacte. I hi ha una proporció molt gran, en una diferència. Sí, sí. Fa un moment comentaves algunes de les propostes que tu faries per millorar una mica d'entrada aquests gossos al metro. Tu que, com educado, camí... Però és una proposta que tampoc és una cosa que jo... O sigui, se m'han convidat avui perquè, tal part, estava sentint la notícia de bon matí, m'estava retxinant tot. Jo no coneixia tan bé la normativa, i tampoc la conec al tot de la lletra, i la notícia és que hi anava sentint. Perquè els gossos poden anar a tots els vagons, no?, en principi. Sí, sí, en principi poden anar a tots els vagons. I llavors, a mi se m'ha convidat la idea que, per exemple, a l'AVE, últimament, han fet això, o no sé si la rodalia és tan bé, dels vagons del silenci. Que llevo un boi a què diuen del silenci, que és un vagó on no pots... per la part de l'èpo, no pots fer sorolls i tal. Doncs de la mateixa manera hi ha aquesta filografia, que no és, en absolut, des d'un moment de vista, no és massiva, perquè tu pots escullar-se allà, o no? I, de la mateixa manera, podrien habilitar vagons, o un vagó per metro, per dir-ho així, que fos apte per propietaris i per persones que no... Un vagó on allà hi poden haver gossos, per exemple, no? Jo ho havia pensat precisament, doncs, que fos, per exemple, o el primer, o el darrer vagó, del tren, no?, en aquest cas, i que tota la gent que tingui por o que no li agraïn els gossos, doncs que vagin tàpigant en quin vagó aniran, i, per tant, pot anar un altre i anar tranquil·lament del metro. Continuarà viatjant amb el mateix problema. Diuen que li matem, que estàs de la pendent de la ràbida i tal, i va sentint testimonis que ja no es treja el laulo, i no sé què, i el que hem brutat. I penso, ara, que no són conscients del que estem dient, perquè una cosa és que no m'agraden els gossos, i l'altra és que els relacioni directament amb algú brut, o alguna cosa, no? Clar, però això també està directament relacionat amb l'ignorància, potser, de moltes persones que no han tingut mai gos, i es pensen que els gossos poden anar fent les seves necessitats, en les seves necessitats sense controlar. Si les poden recollir. Però, per exemple, jo ara faré una mica advocat al diable. Si, per exemple, hi ha un gos que estàs allà al metro amb tota gent i les ha de fer, què passa? Això està contemplat l'ordenança? Si, per exemple, tens ganes d'emexionar i de fer un pipla... És que, per això, aquestes coses, segurament, jo no em m'ho he llegit tot, no sé si està contemplat o no. Però hi ha una cosa que pot molestar molt més a una persona que tot i que estigui més segura, perquè el gos continua rió, el gos ha de fer pipi al seu costat. Esclar, esclar, jo també entenc que això no pot ser. O sigui, tu no pots entrar com a usuari del metro i entrar un begó ple de pixats i... Clar, clar, això és que no ho he seguit. I jo tampoc no sé si està contemplat o no, o què és el que passa en aquests casos. Jo no sé si a quin punt no m'ho he mirat en el detall, la ordenança, perquè és veritat. Tanta parafernalia i diuen tantes coses per acabar dient no re. Sí. Que a vegades fa molta pareta, no? Clar, bueno, en fi, què he de dir, d'entrada, una proposta seria, per exemple, un begó dedicat a especialist gossos. Sí, però no podria tenir alguna... No podria ser una mica contraproduent pels animals, en algun cas. El què? No sé, el fet de juntar-los tots a tots en un mateix begó i... Home, tampoc estaríem parlant, és que no vull dir que s'hagin de lluntar 10 o 15 gossos en un patis begó. Jo crec que la proporció s'hauria de veure, també, en una qüestió que s'ha d'anar estudiant. Però quant de gent entra al metro, a fòtus... No, no, i veurem ara els propers dies, ara, serà un operat de fotos a Twitter, o a Facebook, o també de casos i d'incidències que passaran amb els gossos, perquè sempre hi ha que entra una normativa nova, i a més, una ciutat en conversa d'una que hi ha tanta gent, i que tants barrets, i que ha escut a la seva sensibilitat. A veure què és el que passa a partir d'avui, això és que ja ha començat a passar avui, durant aquest matí. Més qüestions sobre aquesta nova ordenança municipal de Barcelona, sobre la tirança de gossos. Per exemple, els gossos han de sortir un mínim de dos cops al dia al carrer. Això ho diu l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona, eh? Sí. Perdó, eh? Aprofitant l'aixo del metro que parlàvem ara, no, per evitar-hi assegurar-se que no piquen el metro i ho fan en un pipicant, no? Perquè no tinguin excusa, no, els propietaris? Clar, clar. Com valores que l'Ajuntament oblidi els propietaris de gossos a que surti dos vegades al dia a passejar? En principi, em sembla trist, d'entrada. Perquè s'hauria de fer, ja. Clar, que un ajuntament, hagi de dir... o un ajuntament o alguna entitat pública, hagi de dir als ciutadans què han de fer amb els seus animals, és una molt mala indicació de com està la salut dels ciutadans allà. S'estan veient molts gossos a Barcelona, a les terrasses, a casa, a l'esburdan, que truquen els veïns i tal, i això està creant una problemàtica. I estan trucant segurament a la policia local i a l'Ajuntament a aprendre mesures. Jo no dic que sigui una... Per això comentava una miqueta, fent la broma, de dir, no sé com ho faran complir, això. Clar, no, perdona, aquesta és la gran pregunta. Com sabrà la Guàrdia Urbana o l'alcalde de la Barcelona? Xavier Trias, quantes vegades ha sortit un gos determinat a passejar per la ciutat? Això és impossible de saber. Però això és com el dels excrements, és a dir, si no et veu un policia, no ho saben si està tu o no. Això suposo que és la qüestió de la resta de persones que tens al voltant, veïns, altres persones que n'hi hagi... No, no és així, Jordi. És que jo puc anar amb el meu gos pel carrer. Clar, però jo puc anar amb el meu gos pel carrer, si es fica a l'arbre i fa allà el que ha de fer, doncs si jo no ho recullo i no em veu que el policia ni res, la caca continuarà allà, i ningú diria res, i jo tant tranquil·la sense el voltant ni res. És això. No em patrulles veïnals? No, me'n patrulles veïnals, no, però... Evidentment, si hi ha un gos que no ha sortit i porta tot el dia bordant a casa, els veïns es queixaran i és el que deia l'Albert, trucaran al policia o alguna cosa. Llavors, aquí suposo que la policia tindrà algun dret o alguna competència, en aquest cas, per posar moltes... Jo crec que hi ha d'haver un buit legal en tota aquesta història, i segurament s'han trobat en moltes trucades, en els últims temps, de veïns, i s'han trobat en què no podien fer res. El policia d'arribar van al domicili i no podien fer res. Perdona, jo vaig estar vivint en un pis fa uns anys, al barri de Sants, de Barcelona, i al pis del costat, els gossos estaven tancats tot el dia. I apenas sortien al carrer, no sé, tres o quatre cops a la setmana, i no ho diria, de debò, perquè... No, no, és tan habitual. I llavors, què passa, que els gossos, clar, estaven histèrics. Estaven bordant tot el dia, molestant a tothom, i evidentment, clar, la Guàrdia Romàtam no podia fer gaire cosa, no? En aquest sentit és que... Aquesta normativa va una miqueta en línia, de dir, com a mínim, hi ha una base legal amb la policia en la que poden actuar, igual, no poden actuar directament, però poden parlar amb els veïns i dir, aquest gos quan porta sense sortir, que vostè ho pugui corroborar. Exacte, testimonis, no? Exacte, una denúncia formal d'aquest gos, igual porta una setmana que no ha vist el carrer. Si es pot festificar, es pot sancionar, que tampoc crec que sigui la millor manera, tornem una miqueta a la real del problema. La sanció, el propietari, no li servirà per solucionar el seu problema. Clar, i abans d'Albert, del fet de com controla això i de donar per feina, que, en aquest cas, els propietaris haurien de treure el seu gos a sortir al carrer, el fet que obliguin, entre cometes, que els treguin dos vegades de la setmana, el dos què et sembla? Bueno, em sembla una bona quantitat com a mínima, com a quantitat mínima. El dia, eh? Sí, sí, home, clar. No serà la setmana. Però pensa, per exemple, per una persona que vingui, des d'Oblanda, per exemple, o des de França, d'estranger de Capabal d'Europa, que vagin aquí i vegin aquesta normativa que han de pensar de la ciutat de Barcelona, que tenim gos. Perquè fan obligant a treure'ns al carrer perquè nosaltres... No els treiem. No els treiem, no. Però tu no vius a Barcelona per això, no, Albert? No, no, però... Em sento bastant relaxat, perquè Barcelona té unes coses molt bones, en aquest sentit, que és que sempre va a la vanguardia, la gran part de normatives, i, de fet, després acaben arribant amb una espècie d'on expansiva la majoria de ciutats i pobles de la resta, no? I creus que... Em sento identificat en aquest sentit, però vull que, per exemple, si hi ha una normativa similar dintre de Vilanova o Calafell, o on sigui, que sigui ja prenen una miqueta l'exemple, no? I creus que el fet que, en aquest cas, obliguen a fer dues sortides, és potser perquè han detectat o, no ho sé, a la majoria d'apropietaris, si en fan una i gràcies, ja els va bé o...? Segur. Segur, no sé ben bé com ho han hagut de fer, però segur que han detectat que hi ha més gossos que les que després es veuen pel carrer o les que hi ha els típicants, o d'alguna manera, simplement per això queixes, directament, de veïnes, que jo en conec molts de casos com el del Jordi que he comentat. Bé, continuem repassant una mica aquesta nova ordenança municipal a Barcelona, se'n haurà de tenir ensa responsable d'animals de companyia. Evidentment, aquí, doncs, inclou els gossos, que és el tema que ens ocupa amb l'estraducador caní, que és l'Albert K.Pei. Diu que es permet, en un altre punt, que els gossos circunin lliures per la ciutat, posar una normativa que ho volia prohibir. Això què vol dir, que circunin lliures sense corretge? Això vol dir que es manté tal com està ara, que pensem en gossos completament lliures per Barcelona. Ah, vale, vale. Es manté com està ara, que en espais públics, a parcs i llocs, que estan inhabilitats, es poden continuar estant com fins ara. Perquè volien crear una normativa per prohibir-ho i restringir-ho encara més. Però, en aquest cas, Albert, tu no pots portar el teu gos sense la corrella si en un ordre el gos t'ho va, eh? Com, com, perdona? És a dir, que si tu tens una relació amb el teu gos, que, jo què sé, li fas una mirada com el que parlàvem moltes vegades, i el gos l'espon, i et fa cas, i, a més, tu el pots portar, suelto pel carrer sense necessitat de portar corrella. El problema és que si no tens aquesta relació amb el gos... T'has de controlar d'entre cometes, que ho entenc. En aquest cas sí que l'hauries, però si no, si que pots anar per Barcelona... Clar, però hi havia una normativa bastant recent que volia canviar a l'Ajuntament, no sabem bé quin grup, però imagino que no anaven a l'espiros, i volia censurar en aquest estil, en aquest camí, que no poguessin estar lliures en llocs especificats per ells. Tipus publicant, eh? Exacte. Però, per exemple, Ada, que ha estat molt darrere d'aquesta normativa, i col·laborant també en l'Ajuntament per buscar maneres i mètodes millors, va aconseguir frenar-ho en aquest sentit, entre d'altres associacions, dient que avui encara a Barcelona no té prou espais, ni estan prou de qualsevol. Perquè si no puguin anar lliures per el parc, no hi ha prou pipicants. D'aquest tema no s'ha tornat a parlar, no?, en aquest cas. Sí que van dir que tenien la intenció, en aquest cas, d'ampliar les zones com pipicants, són així per poder estar amb els gossos i demés, però clar, és que la veritat després d'això, que van dir que tenien la intenció, no s'ha tornat a parlar, o jo almenys no n'he escoltat res d'això. No, jo crec que ho han intentat adormir, però al final, com havíem de treure també la normativa nova, o aquesta regulació nova, les actualitzacions i tal, ho han decidit, com a mínim, no és que ho hagin deixat anar, però en aquesta nova ordenança no ho han implicat. Més punt sobre aquesta nova ordenança municipal de Barcelona, per exemple, el gos no pot estar més de dues hores lligat, o més de tres dies al sol. A veure, això com valores tu, Albert? Això tornem a la mateixa filosofia d'abans del tema dels passejos, o sigui, si l'Ajuntament ens està dient, perquè estem al delicòpter, és que a vegades veiem porall, o en mateixes patrulles urbanes, o en gossos a les terrasses, o al terrat dels edificis, i això crea una alarma, una alerta a nosaltres, i que els gossos també. De fet, és el que diem sempre, no? Si es posa a la llei, és que hi ha hagut antecedents de denuncies veïnals. Si, per exemple, un gos diu que no pot estar més de tres dies al sol, vol dir que hi ha... No, sol no, sol. Ah, sol, perdona, perdona, perdona. Doncs si un gos no pot estar més de tres dies al sol, vol dir que s'han donat casos, hi ha hagut denuncies de veïns, on ha passat això? Jo conec gent que tenint la segona regidència, perquè aquesta zona, ve a passar caps de setmana, que hi són divendres a la tarda, i el gos es queda a Barcelona. I el sol pot estar un gos tres dies o no? No, el sol tampoc hauria d'estar... Sembla que m'ha dit sol i el sol. I no, jo ho he volgut dir també. I això que diu que el gos no pot estar més de dos hores lligat? Home, és normal, jo crec, perquè ja ho hem parlat una vegada aquí, que, per exemple, tu te'n vas al bar a prendre alguna cosa, i que deixes dues hores al gos a la porta del bar, perquè no pot entrar. Més de dues hores no pot ser, però això vol dir que si posen aquesta normativa, s'han trobat gossos amb tres, quatre, cinc hores lligat. Sí, però és el que volia dir abans. Jo suposo que això, la gent a vegades, no pot ser sol a casa. No sé si potser es poden pensar que pot arribar a ser com un gat, que és una mica més autosuficient, en aquest sentit que pot tenir una persistència més gran que no pas la d'un gos, però és que, bueno, un gat pot ser-ho, però igualment amb un gat tampoc s'hauria de fer, deixar-lo no sé quants dies sol a casa. Un gos no és tan independent com un gat? Per això ho dic, Jordi, que no sé... És evident que s'han trobat casos, però crec que... i això m'ho dirà l'Albert, però ja és una mica de lògica i de sentit comú i responsabilitat de la persona i del propietari. Bé, Albert, alguna cosa, Fajís, sobre aquest punt? Molt d'acord amb el que fa comentar la Cristina. A més, en la línia de dir... és que tornem a la mateixa situació, que l'Ajuntament ens ha de dir que estem passant unes barreres molt perilloses. I ens ha d'obligar a tirar una miqueta enrere. Això és que algú ho estem fent malament. Bé, i atenció, perquè per tu la normativa més important... Vaja, dins aquesta normativa, el punt més important d'aquesta novel·lància municipal de Barcelona sobre la tenença responsable d'animal, de companyia i els gossos, és que es prohibeix la cria de gossos i de gosses a casa. Què dius, home? Això... Però si no som tèrens, no. Bueno, esperes un moment, perquè ara tenim algun esper al telèfon, a més de preguntar-li, Albert, com valores que es prohibeixi la cria de gossos i de gossos a casa. Perdó un moment, diguem-ho ignorant, perquè jo no tinc gossos. No, però què és la cria? Què considerem per cria? Albert. La cria és, bàsicament, el que fan moltes persones que tenen una gossa i se'ls queda embarassada, i decideixen tenir aquests cadallets i buscar-li una casa pel seu compte. Però es considera per una vegada ja que es quedi embarassada la gossa cria, o ha de ser més una vegada? Jo m'imagino que sí, perquè estem parlant que és una normativa, que va a un punt que va molt enfilat amb l'associació de les protectores, a controlar la població que s'està creant, que hi ha una massificació de gossos a les protectores, i és una manera de crear aquesta cria, de frenar aquesta cria responsable. I responsable en el sentit de dir no que moltes persones, jo sé que el criteri individual de moltes persones és molt bo, però la gran majoria de persones que realitzen aquesta pràctica fan un gran mal a la societat, tan humana com Canina, perquè van creant una superpoblació, estan donant en adopció entre cometes de gossos, que li estan traient al domicili o a aquella casa, a gossos que porten molt temps en una protectora, i s'està donant i creant sense cap tipus de denunció. Hi ha molta gent que està creant de manera responsable. Intenten viure, també, d'una miqueta d'això, pagant els seus impostos i emportar la normativa vigorant legal, però, clar, aquesta gent no és que vulgi agrair-nos els gossos i creguin perquè agraïn només els gossos, sinó que estan molt informades en quina genètica, en quina hauria de terminar les coses que busquen la seva línia, són gent que es preocupa molt, normalment, que la gent canta una rassa o una determinada rassa, i es dediquen a criar-les per conservar-les i mantenir-les, però, segurament, no són aquelles persones que anem a buscar el gos a la tenda o a casa d'algú, són gent que busca un gos més pur, més salvatge. A partir d'ara, si algú vol criar, s'ha d'inscriure en un registre de criadors i pagar els impostos que paguen els criadors de veritat. Per tant, en aquest sentit s'ha acabat la permissivitat de la cria irresponsable. Diguem que hi ha aquesta perbona, o no? Jo la veig com de tots els punts que més estan mirant, és el que valora més positivitat. Però, també, quin és l'afectivitat que té després i com es porta a la pràctica, però és el que millor rotllo em dona, per dir-ho així, que comenci a frenar-se ja això, i és una molt bona senyal. Albert, avui no tenim més temps, perquè què passa, Cristina? No m'ha quedat clar. Tireu que aquesta ordana ens ha servit a alguna cosa. No serà efectiva, estarà complit. Jo no vull ser pronòstic, també, perquè és bastant arriscat, però jo crec que continuarem parlant. És el Jordi, ara veurem Facebook, veurem un típic i reaccions de la gent a aquesta normativa, i donarà molt a parlar. D'entrada, tu, de l'1 al 10, quin número li poses? Jo de moment li dono un 5, ni bo ni dolent. Bueno, 5 és justet, eh? És justet. Albert, moltes gràcies per haver-nos atès una setmana més. Sí, perquè ho deixem per regir un paio de setmanes, si vols. Exacte. El tema dels grups dinàmics de gossos, que és una manera molt recent, innovadora, per tractar alguns problemes de comportament que tenen els gossos avui en dia. Ja en parlarem, Albert, moltes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies. Síri, 35, què passa, Cristina? Què fas, això, aquesta cara de... Res, que m'ha quedat amb ganes, Jordi, de treure més. No podem estar una hora parlant de gossos, això. Ho entens, no? Sí. Faig com el Mas avui. Ho entenc, no? M'he escoltat el Mas avui, en les declaracions de l'Escamacho. En tot xulesc. No l'has escoltat. La consulta farà. Vostè ho entén, no? Ho he llegit, però no ho he escoltat. En fi, fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Arrada, del casal de Joves de Senjús. Aquí vols que parlem de si teniu el Sergi Arrada. El casal de Joves, que han d'explicar... Però on? Què? A Sitges, ja ho vols. No, al casà! Al casà! La fem una pausa per la publicitat i tornem ara a la feina. És que s'ha d'haver-te de dir tot. Volen fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és a l'hora de escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja sóc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Fes-te voluntari. Per on? Per aquí. Fes-te voluntari. Fes-te voluntari. Fes-te voluntari. Fes-te voluntari. Fes-te voluntari. Fes-te voluntari. Per un país nou. Fes-te voluntari a arreslorapuncat. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us emplacem acompanyar-nos els comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turma, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a 2.48 del vespre, en aquesta misora, a 98.1 de la freqüència modulada. Un nom mac, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba, Sergi Arrada-Ruiz. Molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí, disfrutant del teu últim dia del casal de joves. No, muchacho. Demà comença el festival de Sitges i... Comences a l'endre. Tu ja vas a agafar una mica de posició. Perquè comença molt d'hora. Ara ho parla amb la Clara Nervión, fa una estona. A quina hora comença? A les 8 i mitja, no, ja comença les pel·lícules. La Clara Nervión ha explicat que alguna vegada he de cobrir-ho, pel Time Out, en sembla que era tot el festival, i que havia esmorzat alguna cosa allò ràpidament, un cruzar en alguna cosa primera hora. I, clar, les primeres pel·lícules, va agafar una pel·lícula gore i li van agafar ganes de vomitar allà mateix. A tu t'ha passat alguna vegada això, a primera hora del mateix, Sergi? No, a mi és que mola el gore. Tot així, tot raro, no? Bé, abans de parlar de cites, que ara tindrem un temps, parlem del que és el de joves, que és el que teniu previst de cara als propers dies en aquest equipament juvenil insignia del nostre municipi. Aquest cas de setmana, el 17, tenim la festa del barrisut. És veritat, no me'n recordava. Sí. Posem una mica de música per ambientar la festa del barrisut o no? Vinga, va. LOS DÍAS HAN PASADO, LA FESTA DEL DILLADO, Y SÍPTO DEL DILLADO. Barrisut, la gent del Walden, també o no? Jo suposo... bueno... Mira, el Walden és com si fos un altre barri, no? Ja, és que és un altre barri. El barrisut són molt acollidos, i suposo que no tindran cap problema. El Walden són molts seus, i ells ja fan la seva festa, la seva setmana cultural i les seves coses. Què hi haurà aquest dissabte al cas del de joves, llavors? Sempre fan sopar, fan música, fan... bueno, que és una festa, no? Veig que no tenim gaire clar el programa de la festa del barrisut. Què hi haurà per sopar? S'ha de pagar? La gent que no és per exemple del barrisut... Sempre es paga el sopar, eh? No sé, ni el preu... Perquè a tu estàs ja de part i tant, no? Clar, jo estic veient ja pelis.Clar, clar. Això serà aquest dissabte, que, per cert, corren rumors per ser enjust, que ara això m'ho desmentiràs o no, que el cas del de joves esteu enfadats. No és altra. Sí, perquè aquest any, la festa del corre llengua i el Calvern, a mític i a concurs del nostre municipi, no es fa el cas del de joves i es farà el pasar entre peus, a l'Ajuntament, aquest dissabte. No estem enfadats, eh?No, no estem enfadats? No. Jo que buscava una polèmica... Volies que estiguessin enfadats, no? Jo buscava una polèmica, però veig que no l'he trobat. No hi ha problema, no? No, ara són lliures. Ha estat un vulguin. Bueno... Estic enfadats.Que no! Et trobo, trobo, trobo. Escolta, eh... Ens va suportar que no fes donar les festes a Tardó. Però no que... Ja està titular, ja el tenim.Clar. Comoció, que no es van fer aquí, eh, tampoc. No, només es feia el dinar i el Calvern. Ah, i els concerts no es feien, a la passada que en preciós. No es van fer, sí. Quan ja fan coses fora d'aquí, jo ja he deixat l'interessant. Aquí no hi ha polèmica, encara el busquem. Anem a buscar una altra polèmica. Avui és un dia de buscar polèmica, Sergi. Per exemple, el curs de monitor s'ha hagut de suspendre? No, s'ha adornat. Què?S'ha adornat. Bé, perdona, s'ha adornat de forma que el talar, no? No es va adonar d'intensivar el Nadal. Ah, es fa d'intensivar el Nadal?Sí. Ah, doncs mira, no és mala idea. Però és que la informació nova, eh? El públic principal d'aquest curs té els nous monitors de l'esplai ara mateix. I, clar, si el feien divendres a la tarda i s'ha ates tot el dia, ells el dissabte s'estan a l'esplai.Correcte. Aleshores, clar, falta tot un trimestre. Bé, eren dos mesos, d'octubre i novembre, a l'esplai, no se'l podien muntar. I llavors, això serà intensiu? Estarà intensiu totes les vacances de Nadal. Matí i tarda.Sí, mira, tu puc dir. Digue-m'ho, perquè és una informació que... És una primícia, eh? És una informació que desconeixíem el programa i la ràdio, i, per tant, està bé que... Està per confirmar encara, però ja t'ho avanço. Això és confirmar. Digues, endavant. Doncs començarà el dia 20 de desembre i acabarà el 17 de gener. Se llargarà una mica més que del Nadal. I llavors serà matí i tarda? Serà clar, el dia 20, el 22, el 23, el 27, el 29, el 30, el 2, el 3... Totes aquests dies serà matí i tarda. I després, dies com el 24 de desembre, el 31, els faran només pel matí. Bé, que t'aplodeixen?Afora. T'han aplaudit, no?No, a mi no. Ha acabat bé, no?Sí, és que... Semblava un efecte que és de la ràdio, no? Sí, t'ho juro. Just has acabat de donar la informació i has tingut una claca. El Sergi que es porta ja, els seus fans... El senyor del casal. El senyor del casal que es porta els seus fans allà. No, escolta, més qüestions, perquè, Sergi, hi ha alguna cosa més que vulguis comentar del casal, del que dels propers dies? Doncs que els hi faltarà una part punt d'amentar. Bé, escolta, és l'hòbor que aprofita. Ja veig que tens, ja, escritut, morts de ganes de tema sitges. Posa-li ja la música de sitges, que s'emocioni una mica, que això és el que ja sonarà el programa alguns dies d'aquesta setmana, que hem de quadrar encara horari i tot això, perquè sempre és el mateix. Per parlar de... sitges. Potser podem fer una primera... Què vols dir, això? Preconecció, no? Bueno, una primera connexió prèvia. Sí, sí, sí. Bé, Sergi, informa'ns. Com està aquest any el panorama? A més important de tot, com que aquesta és una primera connexió de contacte, per la gent que no ho sàpiga. La gent com tu ha estat acreditada, no? Sí, s'ha de demanar una acreditació. Sí. Si és per primera vegada has de demostrar que treballes per algun mitjà o que col·labores en algun mitjà. Els avals que demanen... És més fàcil presentar-se el present del Barça que els avals de Sitges. Això estaríem d'acord? No. No, no, no. Però per això, per exemple, jo el primer cop que vaig presentar per la ràdio, no sé si te'n recordes, de enviar un programa especial que vam fer, i que jo parlo i tal, que em sentís que era col·laborador de la ràdio d'Esber. Sí, correcte. Per comprovar-ho i tot. Home, si se suposa que la ràdio t'agradita ja. Però què et penses que el director del festival és l'Àngel Sala? L'Àngel Sala sí, continuacin al director. Dic que et penses que l'Àngel Sala escolta el programa? A veure si el Sergi participa o no. Bueno... No t'has empitat, perdona. No, res, de fet, és igual. Està parlant amb la Cristina. Home, però no cal, comprova fins a aquest punt, no? Home, clar, clar. No, no, no, perdona. Enviem els talls de com es viu això, dels reportatges del Sergi, de les connexions del Sergi, de l'edició anterior i totes les connexions que ha fet el festival, perquè vegin que realment el Sergi col·labora amb nosaltres. Això. Has quedat petit i fosa. Sí, i que li valoren, també, o com va? No te'n et posen, no, Sergi, en principi? Mai em posen problemes i cada any em dona la criticació. Per tant, això cal ser gran. Però escolta, ara, sincerament, no ho escolta ningú. Això no ho enviarem a Sitges, això és una cosa uf. El tall aquell que el Sergi criticava un amic, que l'organització, l'any passat i demés, aquell li va ho enviar o ho va obviar. No, no, t'ho envia tot. El que passa és que la pregunta és, Sergi, ells s'ho escolten, això? Això ja no ho feia, cada escuca faci la seva feina. La nostra la fem molt bé. Que populista estic avui. Què? Que populista estic avui. Sí, avui estàs molt de macoq, però m'agrada molt aquest Sergi de macoq. De totes formes, deixem dir... que jo crec que... Ara ja no s'escolten. Jo crec que els festivals no t'envia d'estall i no... No escolten. La gent de premsa. Home, si ha de rebre un centenar... Bueno, o 150 archius de mp3, com a mínim, de creditats, jo crec que no els escolten tots. Joan, mira, si és un com un primer filtre que fan, per partallar i que la gent no vagi com fa uns anys que passava, jo sóc el bloc misteri o el poder. Jo crec que el que es premsa escrita... es d'enviar... Si és una revista, es d'enviar la revista, si és on l'any, es d'enviar un enllaç, es d'enviar els textos que presenta. Jo crec que quan es premsa escrita fan una mica de lectura d'aquesta... transversal, d'aquesta... Diagonals. I mira, més que res, que s'hagi fet una crònica. Més que res, que l'acreditació no estigui justificada. Quan és ràdio... No sé, no sé. No sé si el Sibasta, que ja li envies alguna cosa. Podríem enviar una... Podríem enviar un mp3 de cançons diferents, per exemple. Tu envies un mp3, posa en play, per exemple, i sona això que sona a fer un moment. Per exemple. I si? 8 minuts. I tu poses el nom d'Arxiu... Sitges, 2014. No ho escolta, no ho saps. Potser un sí, no. No, això és trucar premsa i preguntar-ho, eh. Truquem a premsa de Sitges, o no? Trucar? Però què? No diguis que ets la Roi d'Esber i que jo sóc la Roi... A veure si li retirarà. I ara vaig liar part d'allà a la rola de premsa. Quan ara... Home, no la possible. Jo crec que si les que s'escoltessin tot els anys i si no escoltessin tot aquest Sergi, potser s'ho pensaven. Una prova que no escolten el material que envia els paridistes... Amb menys no tots. És que el Sergi li ha endurat la criptació, quan m'ha muntat el pollo, l'he passat a la premsa. Vaig a parlar amb l'Àngel Sala, eh. Sí, clar, clar, clar. Allà molt calma, després. Clar, d'acara l'any 20. M'haurien de fer una recerca de la veritat. Escolta, Sergi, doncs res, et desitgem que tinguis molta sort. Com es prepara per un festival així? Sergi? Sí, perquè no, perdona, és que jo m'ho he pensat, i si hagués d'anar a cobrir a les 8 del mes d'una pel·lícula, després que sigui una hora suelta, un altre pel·lícula. El final acaba, és que no pots. Perdona, he dit una hora suelta. Sí, bueno... Quan tens una hora suelta. Ni que sigui per menjar alguna cosa. T'engreixes moltes higies, no, Sergi? Moltes vegades fem una pel·lícula darrere de l'altra. Jo tenim un quart d'hora entre pel·lícula i pel·lícula. I aprofito jo per trucar, i llavors... Sí, de vegades alguna vegada hem parlat directament a la cua. Sí, sí, sí. Jo ja, al bàspí, no, del cinema, perquè tothom estava entrant i estan sonant les alarmes de que començava la pel·lícula i havia de tallar la connexió. Per la gent que et vulgui seguir aquest any, faràs com l'ha impassat a Instagram, que és el que... Per Instagram, perquè em va agradar molt. Sí, a mi també, és que a Instagram... I no sé si hi esperaré alguna cosa com a Twitter, que es penyeu després una mica, del Facebook. Però Instagram, sobretot. Quin és el teu perfil d'Instagram? Doncs el Sergi Rada... no sé si Sergi Rada o Sergi Rada Ruiz. A veure, allà buscar-ho, allà buscar-ho, o, si ho trobo... Però vaja, Sergi... diria que és Sergi Rada Ruiz. I a Twitter, no? Que l'ha impassat bastant actiu, també. A Twitter era Sergi Rada. Sergi, jo, va ser Rada, crec. Però tens els comptes connectats o vas penjant diferents coses a Instagram i a Twitter? En Instagram, tu dius quan vols que surti en algun puesto. Sí, perdona. El Twitter i el Facebook sí que ho tinc, ja ha ficat. Però, clar, el Facebook no accepto a la gent... Anònimo. Perdona, sí que és Sergi Rada Ruiz, el teu perfil d'Instagram. Hem entrat ara, i l'última foto que has penjat fa quatre dies, tot de jaunes que posava Melata el Corazón. Melata el Corazón, sí. Que bonic, que bonic. L'Instagram del Sergi és molt romàntic, també. Jo recomano que el Sergi... Sí, just abans té una hamburguesa... Clar, després... Les passions són les jaunes i el menjar. Sí, el menjar i el cinema. El cinema i després també vengales, no? Jo fos Artifici i vengales, últimament. Va ser de la Mercè. Sergi, moltes gràcies per haver-nos atès. Hi ha una estona morta. En sembla que aquest... a un quart de tres, aquest dissabte, a l'espai esgai de noves autories, hi ha un curmatratge on vaig participar jo, eh? Si vols anar a dir, ja ho sé. En fi, Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Adéu. Ai, i així acaba un dia més la pècnia del marrón. Som relaxats avui, eh? Però hi ha un ambient... Què ha passat, avui? És un dimecres raro, no? Ha sigut un ambient molt distès, molt tranquil, però, amics i amigues, com ja sabeu, tot el que comença a acabar, tot el que puja a baixar, i tot el que sobra es tanca. I és per això que la pècnia del marrón acaba ara mateix. I, per tant, Cristina, pregunto com cada tarda. Si la pècnia del marrón tingués molta, molta audiència. Avui, què seria? La pècnia del marrón? La pècnia del marrón? La pècnia del marrón? Avui, què seria? Avui t'agafaré el fil de fa un moment, Jordi, i acabarem amb el que pràcticament hem començat el programa. I per això estarà tren d'intòpic, les hamburgueses de la Clara Nervión, que s'ha recomanat. T'hi m'ha apuntat un dels carrers. I qui no tingui o no hagi pres nota. Sempre té el pot cap per operar-ho, per anar a tastar aquestes hamburgueses, però, mira, és que no sé ni com agafar-les. Aquesta nit me'n vaig a menjar una. Doncs jo t'hi tinc molt d'acord amb la Clara Nervión d'avui. A part de la Clara Nervión de la revista Time Out, el programa d'avui, l'Andrea Buen, el servei d'informatius, la Monts i Ferrats de l'Espai Aascència, l'Albert Capape i l'Educació Canina, avui l'Eric Comar, que no ens ha pogut acompanyar, però l'enviem amb una fort abraçada. Ho el tindrem d'Inaigre Escabey, també. I el Sergi Arrada, des del casal de Joves. També gràcies Cristina, a tu, per la teva col·laboració, més que especial al Twitter i al Facebook, i nosaltres que ens aconem. Tornem demà a partir de la cinta de la tarda. Avui ens aconseguim l'informatiu vespre i l'Andrea Buen, el cap davant. Que vagi bé. Què passa? Què vol dir, algú? Que estàs esperant que diguéssim un programa que mai hem perdut. O com ho deies, això? No, però això fa molts anys. No, però està guai, Jordi. L'informatiu vespre, un programa que jo no hem perdut mai. L'Ageix, l'Apenya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro, a Facebook, l'Apenya del Morro. La penya del morro, la Twitter i Facebook. La penya del morro, la Facebook. La penya del morro. Com veus, sou originals de Met. Ara escoltes pràdio d'esper. Sintonitzes pràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant la nit per tu. Pràdio d'esper. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Pràdio d'esper. Sintonitzes pràdio d'esper. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu. Durant la nit per tu.