#57 - La Penya del Morro del 9/5/2012

Ràdio d'Espèl. Durant-te 8.1. Ràdio d'Espèl. Durant-te 8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Espèl, el 98.0 de l'FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Espèl.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Com esteu? Bona tarda, mig amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Espèl. Us parla i us saluda Jordi Domena. Hola, com esteu? Gràcies, moltes gràcies. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Avui en públic vingut des de Sulsona. Un aplaudiment per vosaltres, gràcies, nois. Comencem com sempre parlant de Sant Just amb les notícies. Carme Verdoi, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, com sempre, quan surt aquesta imitació barruera i cutre de la Carme... Perdona, no tan barruera, eh? Sí, és veritat, no tan barruera, és perquè la Carme no està al seu lloc. És veritat, és perquè fa tard i és l'altra cosa. Però, vaja, les notícies les faré igualment, eh? Molt bé, gràcies, Carme. En fi, si m'éssim de la tarda... A més a més, també avui al programa, parlarem de cultura. Tenim una obra de teva. Home, l'autèntica Carme Verdoi. He trigat un segon. Què tal, com estàs? No es pot trigar un segon. Bé, eh? Bueno, és el temps en què et dic bona tarda i no estàs. Si és un segon, com si són 20 minuts. En fi, Carme... Sí, bueno, una bronca... Sí, una bronca més heavy que s'ha fet mai en un programa de radio. Sí o no, Carme? Sí. El que sí. Què crec que sí. Riu totes les bronques de Xavier Sardà a la ventana? O d'Alfons Aruz? Aruz con leche. Per cert, felicitem a l'Alfons Aruz, perquè he guanyat un premi... dels Premis Radioassociació de Catalunya, com a millor comunicador. Molt bé, Alfons. Ara em fa ràbia, perquè això volia ser la segona hora, però mira, va com va. Ara busco el llistat dels premiats, perquè no sé si ho sabeu, però la penya del Mórru, el programa que esteu escoltant ara, va guanyar un premi un dia. Sí. Sí, va molt bé. El temps passa i tot allò, no? Però vam guanyar una menció de qualitat als Premis Radioassociació de Catalunya. Sí. De Catalunya, del 2011. Carme Corrobores... Me'n recordo. Me'n recordes, eh, que a més va ser una gala presentada pel Quim Morales, que jo tinc un apreci molt especial al Quim, que es va donar el premi i dir tot això. Doncs això, que l'any passat ja ha passat el nostre torn, i ja tenim els resultats, o, més ben dit, els guanyadors, d'aquesta edició del 2012 dels Premis Radioassociació de Catalunya. I com que a nosaltres ens interessa, sobretot, l'apartat de Premis de Ràdio Local, perquè a la segona hora trucarem a les ràdios locals que per donar consells, per donar consells, una mica. Mireu, quan pugeu he de fer això. No pugeu 30, perquè, si no, hi haurà programes que us miraran malament, saps? En fi, coses d'aquestes. I ho tinc per aquí, els guanyadors. Podem dir que Ràdio Sambicens dels Orts, de la comarca, també ha guanyat un premi i una menció de qualitat, els Premis Radioassociació de Catalunya, eh? Mira, estic obrint l'arxiu, Carme. També ha guanyat... Saps qui ha guanyat, també, un premi? Qui? Una menció de qualitat. RadioSans. RadioSans ha guanyat, també. Mira. Mira, ho tenim aquí. Diu Premi Radioassociació del millor programa de Ràdio Local, entre altres obres presentades, per aturar les següents mansions de qualitat. Atenció, mansions de qualitat. És el que veiem guanyant nosaltres l'any passat. Els quatre cantons de Ràdio Vanyoles, senyor Sona Municipal, per acostar a la població en general la realitat diària del centre Fundació Estany, que acuït persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest seria una mica el nostre de l'any passat. Sí? Li hem donat aquest any a Ràdio Vanyoles. Després ja... És una estrella de mansió. Una mansió, sí, sí. Hi ha la mansió... I aquest programa es diu Els Quatre Cantons. I hi ha un altre programa, que és l'altra mansió de qualitat, el programa Recerces de Sant Vicent dels Orbs. Un aplaudiment... per haver sabut presentar, en un format radiofònic, els treballs de recerca més interessants, fet per alumnes de tres instituts de Sant Vicent dels Orbs. I ara sí, agafem-nos fort, que el programa de ràdio... O sigui, Premi de Ràdio Asociació de Catalunya. El millor programa de ràdio local. 2012, se'n va a... El programa Paciència la Nostra, de Sants 3 Radio. Per saber construir un programa de divulgació científica entretingut irònic i sarcàstic, i, alhora, fonamentat en una base rigorosa i contrastada. Per tant, escolteu, enhorabona, aquestes programes de ràdio local, que han rebut uns premis i que recullen el testimoni de la penya del Morro i de les altres ràbios que van guanyar, que no me'n recordo, ara, companys exècua. No recordo, no recordo. Hi havia un premi a part de la mansió. Hi havia un... De tots, era de tots. És del poble, 15.000 habitants, aquesta mansió de qualitat que ens van donar. Però, vaja, ja ho... A la segona, parlarem una mica més, perquè trocarem aquestes ràdios, no sabem si estrenen els programes, m'ho imagino que no, però parlarem amb les ràdios, i els felicitarem una mica en directe, que això sempre està bé. Mira, aleshores vam guanyar l'any passat, que ho sapigueu, que conserveu bé el premi. Ja ha passat un any, Carme. Més d'un any, perquè aquesta vegada se l'han derratit els premis de radioassociació, i aquest any, mira, estem just al més d'àmats. En fi, Carme. Jordi. Passem a les notícies de Sant Justo, què? Sí. I no he fet somari, eh? Vinga, va, ràpidament un somari. Sí, vas un acord de temps, perquè l'aranxa s'han d'arrobir el calaix de cultura. Avui no durarà 20 minuts, com normalment, sinó que durarà 40 minuts. Home, per què us preguntareu? Per això mateix, però anem amb el timing just, però us vull dir per què durarà 40 minuts, i és que aquest cap de setmana és les festes de primavera Sant Feliu del Llobregat, i per una vegada, sense que serveixi d'excepció, farem un repàs de les activitats que ens agraden més a l'Apena del Moro per anar al poble veí a gaudir i a gastar els seus serveis. Sí, perquè som capitals de comarca, et fan el xulo, ah, i tot això és Sant Feliu del Llobregat, i tu no, saps? Jo tinc tren, i tu no... I què? Ja en parlarem després, perquè l'aranxa i l'arança són de Sant Feliu. Sí, també a la segona hora, informàtica i noves tecnologies, en Oriol Jiménez, i avui estrenem nova secció a l'Apena del Morro. Ah, sí, eh? Molt bé. Vindran el Paul Ricabert i l'Anna Puntí, amics d'Adrià Calvo. Perquè ja ens hi anem sense. Perquè és la veritat, i que, a més a més, ens faran un espai que es diu el reclam i parlarem de publicitat. Avui, de l'últim anunci, i em sembla que és primer, de Jaume Balagueró i més notícies del món de la publicitat, un espai que promet. Esperem que no ho quedi aquí, perquè hi ha moltes coses que prometen. No, que estan en un tafet que es diu... I després són un bloc. Dic que ens anirà a la vida. Passem-me les notícies de Sant Just. Sí, perquè tinc 6 minuts i mig. Oh! Les notícies de Sant Just! Carme, per on comencem? Avui parlem bastant d'activitats de càrrecs de setmana, de fet, aquí no estem a tothom per les festes de Sant Feliu, però a Sant Just hi ha moltes activitats. A l'aire lliure, d'una banda dissabte, a Sant Just la festa de la Pau, com cada any diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'esplai ara mateix. Enganya els actes, concentren a la plaça de la Pau, començaran a les 12 del migdia, i se llargaran fins les 10 de la nit. Hi haurà un espectacle infantil acompanyat d'una xocolatada, a partir de dos quarts o sis de la tarda, hi haurà una ballada de sardanes per la Pau, també una cruixi dels gegants, i una altra de la Casa Regional d'Extrema Dura. A mitja tarda es llegirà Manifest, i s'aixacaran les banderes dels desitjos, i al vespre hi haurà botifarrada popular, seguida d'un espectacle de bandandarà i el drac Rifenyu. A més que aquest any de 4, 6 de la tarda, els nens i nenes de l'esplai passaran per les cases a buscar menjar, fer una recollida d'aliments, en el marc d'una gent cama que on neix per tant diversió, segreït i aprenentatge. Que bé, no? La Pau, a Sant Justesberg, hi ha una festa, doncs, que és un clàssic per a aquestes dades, no? Sí. Una mica contraprogramant la festa de primera vegada. No sempre coincideixen, perquè la festa de la Pau, normalment crec que varia també aquest de setmana. No n'hi ha un de fix, diria. On és l'aire condicionat? L'any passat va ser el 30 d'abril. I el comandament no és d'aquí, no? El tinc aquí, potser des d'aquí, el puc engegar? No ho veu, no ho veu. Però tenim molt temps, Carme. 5 minuts. Doncs anem a provar una cosa. Carme Vergoi, disparant al xorro de l'aire, no... Faig un seguiment per la webcam. Carme Vergoi, en aquest lloc. Estic fent un seguiment per la webcam de RadioAzerp.com. A veure com dispares l'aire condicionat. No pots, eh? No pots, deixeu, Carme. Un seguiment, ho has intentat, escolta, ho has intentat, ho has intentat. I si ho has intentat, no estàs obligatament. Molt bé. Moltes gent que no s'hagués aixecat. Com qui, per exemple? No ho sé, no ho sé. Hi ha molts tipus de personalitats. Passem-ho a la segona informació. De sent just, de què parlem? Doncs una festa per diumenges, la festa de la primavera de l'escola Canigó. Fem una festa! Els alumnes... Avui les estem volant dos vegades, eh? Jo veig, per les festes o... Per les festes, per les festes. És molt modern, és el que sona ara, fan qui col met dina. I després, també, sí, i la bomba, que tinc a fer. La decisió de l'escola Canigó seran els grans protagonistes d'aquesta festa. Els pares i mares dels nens que deixen l'escola han organitzat un diumenge ple d'activitats amb el doble objectiu de recaptar diners pel viatge, de final de curs. i, sobretot, per mantenir la tradició de fer una jornada festiva dedicada a tots els alumnes. Hi haurà una mica de tot, eh, gincama, bernets, inflables, un passatge del terror, una tòmbula i diverses actuacions. L'entrada és gratuïta i es pagarà amb els creus populars pel servei que s'ofereixen. La festa començarà a partir de les 10 a l'escola Canigó. I acabem ja amb una última notícia. El Carme, tu diràs. Doncs acabem parlant de l'Ajuntament de Sant Just, perquè el seu web... La web SantJust.cat. Obteu una qualificació del 50% al mapa de bones pràctiques de la comunicació pública local. Què vol dir, que ja... T'agrada? Diu sí, no. No? És una eina que alabora el laboratori de comunicació de la Universitat Autònoma i pertén facilitar l'evaluació dels recursos que els ajuntaments ofereixen als seus webs. La qualificació s'ha obtingut després d'evaluar la informació que facilita el web sobre els representants polítics i la seva forma de treballar i també s'ha tingut en compte el compliment dels programes electorals i la participació ciutadana. L'objectiu d'aquesta eina és que els ciutadans exercicin el seu dret al control democràtic a partir d'una informació rigorosa. I altres municipis, per saber en quina polició està Sant Just, perquè, clar, aquesta valuació del 50% és alta o és baixa? Home, és la meitat. Ja, però els altres municipis estan tots pel 80%. Em sembla que no l'he consultat del tot, però pel que m'ho comenten aquest matí es pot consultar. És públic aquest mapa, ja posarem l'enllaç. No tinc l'enllaç directe, perquè és a través d'escac, que és a través d'aquesta eina de comunicació, però em sembla que alguns municipis propers obtenien una puntuació més alta. Més alta, eh? Aquí... fracàs? No ho sabem. No ho sabem, hem de mirar els altres mapes. Hauríem diat que el Twitter, sobre això, amb la regidora de comunicació... I a Itor López. Sí, l'hem llegit. Doncs allà hi ha l'enllaç directe també, per si tens interès. Molt bé. Sí, home, és interessant, no? Sí. Abans, quan es donen aquestes xifres, absolutes... No s'ha estat d'on venen, va bé, de comparativa. Exacte. En fi, Carme, moltes gràcies. A res. Em vas ja? Home, sí, no, en té temps. Què has de fer, ara? Quedeu minut i mig. Què has de fer, què has de fer? Res de notícies. I tu? Jo, mira... Calaix de cultura. Calaix de cultura? Calaix de cultura? No ho sé, no ho diré. Carme, gràcies, bona tarda! Adeu, adeu! Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment del que us diem. Calaix de cultura amb l'Anna Rovira i l'aranxa Sánchez. Avui, al final de la secció, amb especial atenció a les festes de primavera o la festa de primavera de Sant Feliu de Llobregat. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morro. Vam-nos allà. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20, a màs llui, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdobles.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. The Hill of the Lebes, every afternoon, from 5 to 7. A Rally d'Esvern. Què fa? Vostè m'ha dit que el volia sense compte internacional. No li he deixat, no? No volia donar-li... Però com ho ha dit a més, el començament, què diu? The Hill of the Lebes. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya, un... Lips, llavis, morro. Sí, senyor, gràcies, gràcies, aplaudiments, com sempre, per rebre, que dimecres. Aquí, a la penya del morro, per parlar de teatre, música i exposicions, i avui de la Fira de la Primadera o la Festa de la Primadera de Sam Fallu, de Llubrecat, l'Anna Rubirell, l'aranxa Sánchez, bona tarda. Bona tarda.Hola. Bona tarda. Avui noies del calaix de cultura, que depèn del morro, que és el que tindrem i repassarem, etcètera. D'on d'aquesta setmana l'Anna ens porta al teatre Victòria amb Carlem Swing and Miss Breathing, després veurem Los Som West. L'Anna, amb l'Anna, visirem l'Expo d'un col·laix abans del col·laix, i per finalitzar la gent de concerts i, com has dit, una especial de la Festa de la Sam Fallu. Bona tarda. Comencem per Carlem Swing and Miss Breathing. Aquest espectacle arriba a Barcelona, després d'haver passat per Paris, Hamburg, Múnic i Atena. I té per avis visitar Israel, Regme Unit i França, i si us dic que haureu de Broadway, crec que ja no cal dir gaire cosa més. És molt bona pinta, perquè a més m'has passat el tràiler per YouTube, que estic veient i m'agraden molt, eh? Sí, estan molt bé. Dic que no és el primer cop que hi ha a Barcelona, ja que el 1983 va estar el mateix teatre, en un s'interpreta, aquest cop, el Teatre Victòria, fins i aquest any, i està fins el dia 27 de maig. A veure, aquest espectacle ve avalat per premis i també per crítiques. Sí, es va estrenar fa tres dècades després al Teatre, al Manhattan Theatre Club de Nova York, i tens quants premis, com tu has dit? Dos Theatre Awards, tres Drama Dresk Awards, i tres Premis Tony, com Millor Musical, Millor Direcció i Millor Actor de Repartiment. I la gent de Barcelona pot tornar a dir de l'espectacle, després d'aquests 20 anys, del Harlem de Nova York. La pregunta és, venen els mateixos actors... No, que fa 30 anys, no, eh? Vull dir, els mateixos actors que ho fau en fet ara a Londres, o no? Sí, sí, sí. Estan de gira. Estan de gira pel món. Molt bé. I l'espectacle atat va sobre els anys 20, perquè sobre l'escenari es veu sent el ritme de swing, blues i ara amb vi. Jo vull anar, jo vull anar. A final dic el preu, val? Vale. L'escenari es converteix en un club de jazz dels bojos anys 20, on dos homes i tres dones lliguen, canten i ballen fins a altres hores de la matinada, acompanyats d'una banda que interpreta la música del pianista, Thomas Wright Fats Walter. Que li diuen Fats, bon videi amb Fats, perquè l'home estava molt ben continuatat. Però això és un personatge o existia en aquest home? No, no, no, aquest era un pianista que existia, sí, sí, i tota la música que sona és d'aquest pianista. Que guai, molt bé, molt bé, molt bé. El teatre s'escolta música negra barrejada amb humor ácid dels diàlegs dels personatges. I de què va la història? Ens expliquen la història d'una dona que durant aquesta nit s'amora i demana consells a una altra sobre com satisfir un home que entrava passant la nit i les cançons van avançant plenes de dobles sentits i de rotisme. Molt bé, doncs està molt bé. I alguna cosa més? Sí, es diu una sorpresa. Ah, sí? Perquè al final, quan s'acaba l'espetacle, la gent del públic és convidada de pujar l'escenari a ballar amb tots els personatges. Jo vaig fer això fa un parell d'anys l'any passat, era. Amb el musical Her, que també ho feien això, sí. Ja està, fins aquí l'altre. Jo també ho vaig fer, això. Vale, vale. Però no Her, sinó a cop de rock. Ah, cop de rock. Perquè vaig anar per cap d'any i em deixava pujar una estona a la senyora. Jo mai ho he fet. Bueno, aniré aquesta. Ves aquesta. Ara tiraré el preu l'arna i ja ho veuràs. Eh, sí, sí. Els músics estan tocando en 20 minuts més quan s'acaba l'espetacle perquè la gent puja a ballar i es esfolia tot el que ha vist durant tot l'espetacle. Qui ho ha dirigit? Ho ha dirigit Richard Maltby Jr. I el repartiment d'actors són Yvette Monique Clarke, Rebecca Covington, Cynthia Anthomas, Douglas Esquweck, Milton Craig, Start Domingue i Melvin Toonstale. Bé, tot això, poder-ho veure al teatre victòria, el paral·lel de Barcelona per un preu mòdic entre... 27 i 45 euros. Molt bé. L'espetacle... Home, hem de pensar que tenen molts premis. Té molta història que t'està acabant darrere. Sí, sí, molt. L'espectacle dura quasi bé dues hores. Amb 20 minuts en teatre. He de dir que és amb anglès, però cap problema, perquè hi ha subtítols en català. Doncs queda d'edit. Com es fan els subtítols en un teatre? A dalt surt com una pantalla que t'ho ha traduint. Ah, que guai. Jo diria que al moment és a dalt. És que mai he anat a una obra que es porti subtítols. Perdona, he vist pel·lis, però no he vist cap obra. No passa res. També he ballat mai a un escenari d'un teatre. Que vols? Es falta fer moltes coses a la vida encara. En ir a aquesta ja ho hauré complet totes. Ai, sí? Ja tens l'arbre, el fill i el llibre? Sí. Segur. En fi, va, passem a l'obra de teatre de la setmana. Parlem de Lones on West. Una setmana més mirem les cartelleres dels teatres de Barcelona, com sabeu. I ens anem al teatre Versus aquesta setmana, que es planta aquesta obra. De què va, això? Doncs el pare de Coleman i Valen Conor moren en circumstàncies accidentals. I els germans són incapaces de mantenir una bona relació. La seva convivència es converteix en un infern amb retrets motos. Perdona, amb el rellito, no? Sí, amb el rellito. És una mica drama, això. Sí, sí. Sembla que el distanciament entre els dos germans es produirà d'un moment a un altre, si no fos, perquè tenen un pacte que és el que els manté lligats. ¿Quin pacte és aquest? Doncs no t'ho puc dir perquè has d'anar a veure l'obra. Ah, molt bé. Després, per una altra banda, el mossèn Gleish intenta sempre, a través de la seva... Wells, Wells. Intenta sempre, a través de la seva petita perroca, posar una mica de pau als habitants del petit poble, irlandès, l'inell. Però ell també té problemes. Qui intenta solucionar amb l'alcohol, que li proporciona a la jove, Guirland. Què trafica per aconseguir els seus propis somnis? D'aquí és el text. El text és obra d'arirlandès, Martin Macdonald. A mi, com tu. Que ets irlandès a la mica. Sí. Explica-ho, Jordi, si no la gent no ho entén. Sí, perquè avui l'aranxa ha vingut... Mira, veu-s'ho. La companyia de música que l'acompanya. Ha vingut tenida de roig, no? De vermell, de vermell. Amb els duits plals que té, encara solta més. Exacte, efectivament. I porta una escaeta verta i roandès a dalt tot. Si quieres que me fes una llama... Bé, si voleu conèixer l'aranxa, el teniu així també, ja. Enviau un mail a la penya del morroarrobajimei.com. Asunto irlandesa sexy, por favor. Oh! I tot ella, eh? Sí, jo veig, l'aranxa va forta. Doncs molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Alguna cosa més? En la direcció, la porta a Pepa Flúvia, i Eduard Buch i Cidre Montserrat, Sergio Alfonso i Aida Ozel, són els actors i actrius que donen vida als personatges d'aquesta obra fosca, que no deixarà indifinar els espectadors. La música que podem escoltar és d'Aida Oset, Marc Ortiz i Toni Ferran. La companyia que puja a l'escenari d'aquesta obra és Rasa Teatre, creada al 2011, amb moltes ganes i pocs diners, per fer allò que volen, teatre. Crec que podien canviar la música, eh, irlandesa. Ja, jo també he pensat en mateix, perquè realment... Aquí ja no pega. Home, sí, perquè l'autor és irlandès. I l'actió trascorra en... en Irlanda? En Irlanda. Ah, en Irlanda. És que no hableu vi en tu idioma. Eh, you know, you know what, eh... Mira, s'ha parlat amb anglès. Però se veu de quina és, aquesta pel·lícula o no? Kitani. Molt bé, molt bé, l'aranxa. És que he de composar una cosa, mai he vist la pel·lícula titlànic sencera. Quina? L'Anna. Tu no veus una titlànic? No. No. No, no, no, no, no. T'agroga. No t'agroga, que ets un motor bril. Uau, m'encanta aquest so. Quina? Aquest. És com comença aquesta cançó. Comença així. M'agrada. Vale, vale, vale. M'agrada. Mira, això és de la banda sonora d'un videojoc, que es diu Modern Warfare, Call of Duty, i que és un shooter d'aquests que no disparen i tal. 1924, de totes. M'agrada, la posaré pel mòbil quan em vinc a missatge. Quan truquen Jordi sonora això. Cada que... No truco mai, però... No, que va. Sí, sí, és veritat, veritat. És veritat, que l'anem per a gelosa. Que envidiosa. Tinc aquest truquen o tinc un missatge, no? Sonar això. Mensatge en 30. Coge el teléfono. Ara engegaré el teléfono. Si no lo coges, un gatito morirà. Si no agafaran el teléfono es destruirà en 5 segons. Va, va, seguim, seguim. Vinga, va, sí, alguna cosa més sobre... Bueno, de l'Onestom West, eh, que... L'Onsom, l'Onsom, l'Onsom West, que es va estrenar, per cert, al passat juliol a la nau Ivanoff de Barcelona, i que no tenia cap subvenció com la majoria d'obres de teatre, que es poden veure en celles alternatives. I es diu que es va pagar amb diners de l'equip que treballava el projecte i que no va cobrar res. Per això mateix, hem volgut donar un pas endavant, i en aquesta segona temporada, la finançació d'aquesta obra s'ha fet gràcies a la Particular a través de la web Berkami. Amb aportacions d'econòmiques, a canvi d'invitacions, agraïment en la programa de mà, cartells signats per als actors, etcètera. Dic que el presupòs està fixat en 2.000 euros, però finalment va aconseguir 2.380 euros. Ultimament parlem molt d'aquestes webs, eh? Sí, perquè no és la primera vegada que parlem, efectivament, d'una obra de teatre on la financiació s'ha aconseguit amb el projecte Berkami, que no tots els projectes arriben, eh? No, tots no. Però els que... mira, si ho venen bé i tal, si ho veus bé, a vegades arribar els 2.000 euros amb 5 setmanes. I a segona setmana, continuar amb 5 euros, com pot ser. Sí. Vinga, va, passem a no. Per finalitzar, dir que l'obre es pot veure fins l'1 de juliol, és en català, té una dura d'una hora 40 minuts, i el preu de les entraràs és a 100 euros. L'Anna és estar morint. La feina vol morre, cada tarda. Ja sé, per ràdio dels webs. Bé, parlem d'una exploració. Per separar-ne amb aquesta música tan així... No em posa aquesta música, eh? Perquè avui és un col·laix abans del col·laix. I aquesta música no queda bé igualment, eh? A tu no et quedaré cap música avui. Avui no. No farem cas. Deixa-la, no ha vist-hi tant. Aquesta exposició està al Museu Picasso de Barcelona, fins al dia 3 de juny. Un col·laix abans del col·laix. D'aquí és l'autor, com no. Paura Picasso. De què tracta aquesta obra? Quan ens ha produït el primer col·laix de la història de l'art. D'obra i voler d'exposició, m'he equivocat. Bé, són obres de pintura, també. De què rius? Ha sigut un salve als mobles, però crec que no. Seguim. Segons diuen els experts, el primer que va fer el primer col·laix que va fer Pablo Picasso va ser l'any 1912, en la pintura natura morta del saient de Vimet. Vimet. Vimet què és Vimet? El Vimet és un tipus de material amb el qual es fan les cadires de fusta. I sistells, també. Sí, sí, sí. Però en aquesta exposició s'ha descobert que això no és veritat, perquè no pot ser que, d'un dia per l'altre, es posés a fer aquest tipus de pintures en col·laix. No pot ser que la gent... Que mentirosa, el Pablo Picasso. Picasso no, la gent que ho diu. De quants són aquestes pintures? De quin any? A veure, l'exposició comença 13 anys abans d'aquesta primera pintura que, al moment, en col·laix. El març de 1899, l'any que és a la fonda del Barça. Ah, sí, és veritat, molt bé. Picasso va dibuixar el que per molts organitats de l'exposició és l'inici dels col·laix. El geni del cubisme va dibuixar un home amb un bigot i gorre repenjat a l'aparet amb els braços creuats i amb un peu sobre l'altre. I fins aquí, tots a mà normal. L'àmina del dibuix va enganxar una fotografia procedent d'una capsa de llumins en la que sortia una jove trio francesa. Ah, col·laix. Però clar, jo em pregunto per què estava enganxada. Potser va ser un accident. L'home volia pintar-la al costat i anava a tenir temps. No ho sabem, però potser sí, potser sí. Lo sap, lo sap. Doncs aquesta pintura, segons l'exposició, és el que consideren l'inici del col·laix. Però la pregunta que es planteja n'és per què ho va fer. Bé, i l'exposició intenta una resposta a aquesta pregunta? Sí. Per això està plantejat com una ruta que comença amb aquest home, jo avançant i ensenyant les rarezes dels finals del segle XIX. Aquesta forma de fer no va coallar en els artistes fins a la pintura que Picasso va fer de col·laix, que es deia Natura Morta. Després de aquesta tendència, de l'estes i més tard, va arribar fins a Warholm i Hamilton. Ostres, això és una història de l'art, de fer-la vint por i... Gràcies, Ana, però estic estudiant aquí ser de l'art. No, escolta, molt bé. No, és que ja m'examino d'aquí un mes de ser de l'art. I com és això? Perquè haig de tornar a fer la cel·le. Quina gràcia haig de fer del Jordi. Tu haig de tornar a fer la cel·le? Sí, perquè amb el pla bologna aquest, quan acabo el cicle superior, haig de tornar a fer la selectivitat d'unes especifices per poder accedir a la universitat. Bé, doncs molts ànims, eh, Aranxa? Gràcies. Molt suport des de la penyada del Morro. No ho sé. Això és una cosa que n'hagis dit? Ànims. Fins quan està aquesta exposició? I quan va l'entrada i d'últimes dades? L'entrada, que és exposició temporal, val 2 euros. Però si vols comprar l'entrada combinada del museu i de l'exposició, val 11 euros. I recordar que està fins al dia 3 de juny. Doncs ja ho sabeu, aquesta és l'exposició de la setmana a l'apanyada del Morro, el museu Picasso de Barcelona, un col·laix abans del col·laix de Pablo Picasso. L'Ària d'Arrió! Aquesta és la música que posen al Teatre Nacional de Catalunya, entre allò... Està a punt de començar, l'obra. Però no el museu Picasso. Apagui el mòbil. Sí. Però aquesta és la que posen al hol. Aquí encara no t'ho diuen.Clar que no t'ho diuen. T'ho diuen després. L'obra està a punt de començar el segon acte. És l'últim d'aquell mec.Exacte, exacte. Està a punt de començar el segon acte. Que comença. Vols anar al seient? Apaga el mòbil. Jo ho faria així. És més sensacionalista i més impactant. Vinga, va, però, tonteries, passem a la agenda de concerts de la setmana. Anna. Saps parlar amb mi o...? No, no, no, setmana, Anna.Anna, Anna. Anna, sí, sí. Ens hem posat romàntics a la penya del Morro, perquè el primer concert que repassem és el de la nit del 10 de maig. És a dir, demà dijous, el Palau Sant Jordi de Barcelona i, amunt dels grans, diuen... Diuen.Diuen. Diuen, diuen, de la música... Oh! Per debajo de la missa, aquest... Cuidado, eh! A Cariço Torrodilla. Que no, tio.Uuuh! Va, sempre t'ho pensen amb el mateix, eh? No sé qui és, però...No sóc la que posa Sons. Lluís Miguel, arriba al Palau Sant Jordi. És un cantant nascut a Puerto Rico dins... Puerto Rico, oi, eh? Dins de la família hispano-italiana. Ha venut més de 100 milions de còpies. Ja he guanyat 10 grammis. Amb tots anys ja va gravar el seu primer disc. Ah, doncs trobo que... Però deixa'm acabar i després ho dius, sisplau. És que ara farà bravo el tot de... I als 15 anys va guanyar el seu primer grami. Te desean la incondicional, la barca... O som els nòvios que aniran al concert. Estan entre 40 i 80 euros. Ha fet la broma de per això estar tan prim, perquè amb 10 anys s'ha guanyat 10 grammis. No ho entenc. No l'has entès?No. 10 grammis? Ha guanyat 10 grammis? Ah, grams!Ah! Dios! I pocs quiles. Ara anirà al següent concert de setmana. La mateixa nit demà, al Palau de la Música, arriba Anna Torroja, que també hi ha un acudit sobre el seu nom, però no el penso fer. Nascuda a Madrid va formar part de Meccano, fins que el 1999 va iniciar càrrer en solitari. Puntos cardinales tret el 1997 va ser el seu primer treball del 5T. En aquesta lliure ha presentat temes d'aquest tema nou, que es diu Soy, i les entrades estan per 70 euros. Dic que la conso de la venguareda hi sortia ella. Gràcies per aquesta aportació, Anna. Passem anar al següent concert, que serà també demà a dijous, que ara amb quants concerts, aquest dijous, demà, a la sala... Sidecar. A la Roi, a l'Esquadra, a la plaça Rallals, que són els de Noises, els sorolls. M'agrada molt. Formats a Madrid el 2006, amb ritmes pop, rock i influències britàniques, van guanyar el concurs Jack Daniels Backstage i el new music project. El concert sorren temes com Adiós Mundo, Shake, Rarabis o Control, entre d'altres. Les entrades estan per 5 euros. Silenci incòmoda. M'agrada molt. M'agrada molt, m'agrada molt. M'agrada molt la iaia, aquest grup de Duzona. De Vic.Correcte. I atenció, perquè els seus seguidors, com nosaltres aquí al programa, estem de Norabona, perquè arriben a la sala Bikini, i aquest divendres dia 11 de maig. Som una banda de Vic, d'Indy Folk formada el 2009 per Ernest Cruzats, Jordi Torrents i Jordi Casadeus. Casadeusus. Ai, sí, Casadeusus, perdó, Jordi, perdona'm. Van guanyar el concurs Sona 9, el 2010, i més tard guanyant el premi en de rock com a grup Revelació. El 2011 ha publicat el seu primer disc, les Ralles del Banyador, amb temes com l'Homa que passa, com una oració... No, m'he equivocat, perdona'm. Jo vull ser la seva iaia o declaració de principis. Les entrades estan des de 11 a 25 fins a 15 euros. No m' complimentava molt. i estar-se al xarxau. En fi, aquest divendres va canviant de concert i d'artista. James Bourne estarà a la sala dos a Polo. Aquest cantant de Essex Anglaterra va fundar bandes com Bastet o Sonder of Dork. Ha composat temes per McFly, Charlie Simpson i per musical Losersville. Obviuously, One Me Back o Wonderfull sonaran amb força al concert. Les entrades van entre els 13 i els 16 euros. Com que no el trobem a Spotify, no el podem escoltar. Aquest dissert de 12 de maig a la nit, el musical de Barcelona arriba al grup Funambulista. Bueno, l'embitat és un home que es diu Gio Cantero, però el que es diu Funambulista és que es diu Frembollista. És a dir, hem de deduir que ell mateix fa totes les veus, no? És que està bé la música, aquesta. Sí, però ella allà en directe també ho farà, sí, perquè avui en dies pots fer això. Si la vas una mica, vas, uau, uau, uau, i després continua, uau, uau, uau. Clar, fas la reverb, tu mateix. Sí, la reverb, la reverb fa això. Potser fa... sense així, més natural, com es diu. No cal que el meu té cor, oi? Qui és Gio Cantero? Gio Cantero porta 10 anys al món de la música i 3 alms al mercat. Ha col·laborat amb Antonio Lozco, Maldita Nerea, Zara i Pedro Javier Hermosilla. Ja veuràs coses que no quise decirte, lo sé o, com un idiota, sonaran al concert. Les entres tan per dir-vos-los. Està bé, eh? Està bé, té un bon ritme, m'agrada. Passem ara al diumenge, aquest diumenge 13 d'abril. 13 de maig, el music hall de Barcelona, arriba J.Branan. Cantero i actor de Houston va començar al món de la música dins del portal YouTube, on penjaven les seves versions de temes coneguts. El 2007 va posar la venda en MySpace, quadratemes nous, propis, i actualment, en el mercat quadradiscurs, en aquest concert, presenta Roff Me Blime. Les entres tan per dir-vos-los. All right, listen up. I have to say, Dolly's palette captured me in a way, no painter has in a long love, but Salvador's grave, when hanging up... Molt bé, aquesta música que les noies us agrada tant, cantau tots... Té un toc aquí, Jason Mars. Va, si tu dius, d'acord. Res, que és molt guapo, aquest noi. Què? Res. Ja ho dius, ja ho dius.Però ara clararà tu, molt sexual. Ostres, va, ja ho dius. Aquí o aquí?Aquí o aquí?Aquí o aquí? Va, ja saps tu per posar el tret, no? El J.Brandman.Sí, és un noi molt guapo. Sí, això no ho dic, us agrada molt, i tal, aquest tipus no de cantautor, així com... amb la veu malosa, dolça, una guitarreta, i entre cançó i cançó, enamorar amb vos. Va, fora, tu. Vinga, va, passa.Celoso. Sí, celoso. De celo, de celo. Què és el que jo li posaria a la boca? Tinta de ziba, que jo em capala. És el que li posaria a la boca, aquest noi. Bueno, tu, cinta de ziba. Dilluns 14 de maig, Enrique Heredia, entre cometes negri conegut pels amics, estarà al Teatre Arteria Paralelo. Posadent del barri de Lava Pies, Madrid, dins d'una família gitana, han escolt en voltat de guitars espanyoles, caixes i cantics flamencos. La qualitat maria bonita, no xerre d'on de Oberacruz, es podran escoltar el concert. Les entrades estan entre els 20 i 30 euros i te'n regalan un dia a l'entrada. Com s'ocuren, no regalar-te... Si pagues 30 euros, tens l'entrada i el di. Si has pagat els 20, suposo que no. Va, perdona, perdona, perdona, perdona. Perdonat. Quan sento en aquest temps que corre regal, jo dic... Anem corrents, anem cap allà. Vull a veure Enrique, Enrique Heredia... Negri, entre cometes. Dimecres 15, és a dir, d'aquí una setmana? D'aquí una setmana. Tort ois toquen en directe a la sala Polo. Són una banda post-rock amb tocs electrònics formada a Illinois al 1990. Perdan Bridney, Dag McCombs, Jeff Parker, John Hampton i John McEntee. Tenen 10 treballes de mercat amb consons com Glass Museum, Yeti, Seneca, Dior Grandmama en grandpa i Prepare Your Coffee. Les entrades estan per 20 euros. I, també, per acabar ja l'agenda de concerts, dir mecres que ve, la sonrisa de Júlia estarà al musical de Barcelona. Són un grup format format per quatre amics de distintes parts del país, que es van conèixer a l'escola de música creativa de Madrid. Es van unir el 2001 fins al 2004, no van publicar el seu primer álbum. A la seva discografia podem trobar tres discos més. L'últim, el hombre que he olvidado su nombre, on trobem Loco, Puedo, Amèrica i Negro, entre d'altres. Les entrades estan per 12 euros. Bé, com ja sabeu, fins aquí la secció del Calaix de Cultura. Normalment, sí. Avui fem una excepció, posem la nostra mirada, la nostra atenció, el poble va a la petita Eda i el costat. Som ciutats. Ara som ciutats, però falten que eren camps de conreu, no? Igual que Sánjus. Sí, però Sánjus era el capital d'Aucumarca. Hi ha molts de Sant Wilson, del Baix Obregat. Sí, estem parlant de Sant Feliu de Lluís Obregat. Aplaudiu, aplaudiu, jo no penso aplaudiu. Aplaudiu, aplaudiu. I com s'enfeli, Sánjus? Quan cares de la rosa, i què, i què, i què...? Tu t'esesientes. M'encanta, perquè... Tenim el palau falguera. I què, i què, molt bé, tu, molt bé. Bé, en fi, jo... Tu et pones en evidencia sol. No, no, que em sembla molt bé, però bé, no... Faig al·lústia. Ja hi ha molta contaminació, no. Del riu, oi? Sí, del tren Baix, eh? Bueno, en fi, doncs atenció, perquè aquest cap de setmana és la festa de la primavera a Sant Feliu del Lluís Obregat. Més que una gut com a fira. Allà, que diem la fira. Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad de la fe y las flores azules. M'encanta. Sant Feliu. Allí és de Ciudad Sant Feliu. La primavera ha llegado a Sant Feliu. Si no sabes bien qué te sienta, papá. Ah, vale, que no l'he pillat. Torran a fer-ho, torran a fer-ho. La primavera ha llegado a Sant Feliu. Tornem-hi a casa també la gent. La primavera ha llegado a Sant Feliu. No sabez bien qué te sienta, papá. Ah, ah, ah... I tot allà no qui l'estudi. Sí, clar. La primavera ha llegado a Sant Feliu. El Palau Falguera. No ho farem nosaltres. Ara dius en Faliu que ho faci. A l'Esbuit s'inaugura la 54 en exposició nacional de Roses. Exacte, que està instal·lada al Palau Palguera. També a l'Esbuit del Besprà. Jo no hi ha inauguració, no? N'hem a saco, perquè hi ha molts, no? N'hi ha molta cosa. I no tota. Està filtrat parlant-ne i l'aranxa. Però a l'Esbuit també hi ha l'inauguració de la mostra d'activitats pel clor i tradicionals populars d'aquest any estressllada. A l'estació també hi ha una cerca vila amb els curnuts, els riables de la salut... Tot de percusió. Voleu que fem cadascú una activitat? Sí, millor. A les 23.30 tenim la varietat del cívic, que és l'Avedet Olga, transformista a Donet, i el ventrilocomorista Chevalo i un cantant, Luís Moreno. Fem molt bona pinta. Fem molt bona pinta. Sisplau, anem-hi. Per tots els gusts d'aquestes festes. L'has entrat, estàvem per Déu Eurus, i em refesqui en Clos, es fa al centre cívic rosa. És fàcil, no té la muerta. Cada vegada que hi hagi la tornada hauríem de parar a l'agenda i fer la tornada a San Felio. Quan s'acabi aquesta cançó, podràs posar quart primera al cap i tapoc. Això que no és sèrio. A veure un moment. No, perquè quart primera té San Felio. No explicaré. Quart primera, cap i tapoc. La direcció musical del programa està estudiant la telepetició. A mi m'agrada el de la primavera, allà va a San Felio i no sabeu el que entenc. Però no se n'ho ha sentut en la mateixa cançó. A mi m'agrada. Bé, bé. La idea era això fer-ho un dos minuts. Seguim, seguim, seguim. A veure, a la zona... Tenim la gincama de la Mula. Oh, la Mula, la Carme Mula. Ah, sí. Mula a Pau, eh? Mula a Pau, eh? Mula a Pau, eh? Mula a Cota, Pau, anem. Bé, en fi, molt bé, molt bé, molt bé. Després, passem ja al 17 d'hiat, 12 de maig, a les 10 i 45 del matí, i ara la representació del conte de Peradot... Pels nens. ...a les terrasses del Palau Falguera. Que Peradot és el màxim representant de la Rosa de San Felio. Ah, perquè és un personatge històric. Sí, més o menys. Que és un... un... un... un home... Cultivava la Rosa de San Felio.Cultivava la Rosa. Sí. Escolta, que San Felio és mundialment conegut per la Rosa. Sí, mundialment, sí. A Espanya. Bueno, eh, a veure, després, va, no parlem, no parlem. No parlem. Després tenim el 17 d'hiat, 12, de 11 a 14, i de 17 a 20 hores, el Fira Joc, que són activitats infantils, al Parc Nadal. També aquest dissabte, Aranxa i Aranxa, Anna. Perdona, el 2.45 de la tarda. Hi ha el Fira Esport, que es fa bàsquet, amb cadira de rodes i normal. Amb bol, tenis... tenis taula, bol·lei, rocòdrom i tirolina, el pati del col·legi Berge de la Salut. I el dissabte, a les 8 del vespre, un cor refoc infantil, adreçat exclusivament a infants. De 4 a 12 anys, a càrrec de les colles de Foc de San Felio, a la cruïlla del carrer Joan Ballori amb passeig Nadal. Passat Nadal. Comença allà, tot això, eh? Molt bé. Què més tenim? Després anem de 1.000 dissabts de la nit. Tenim la botifarra Sound, que és el festival de botifarra popular. Ah, sí? L'entrada està per 3 amb 50, però és... si vols menjar, si no, no? Què anireu, vosaltres? Sí. Que guai. Dic que la música que sonaràs està en els grups quad primera, Los Mambo Jambo, Micro-Wa-Wa, i de papes en popos. De papes en popos. Per si has de posar qual primera, t'ho he dit abans. Sí, però no he trobat, eh? Mentider. No, és veritat. Jo no m'entejo, no n'he trobat. Ja t'explicaré una cosa que segur que ens interessa a tots. A l'enganxa, balla al... al 20... Espera, que és molt complicat. 28, festival flamenc, Ciutat de les Roses... Què dius? Sí. Ya, men, ya. Sí, ya, men. Al dissabte, a la zona de la nit. Però, a veure un moment, para la música. Prima de ver algo. No, no, no, no, no. A la pista de lliure de Can Caldés. A prop de la Riera de la Salut. I quin estil de flamenc feu? Voleries. Voleries. Voleries, voleries. No en veus d'aquestes, els flaurombes? No, però això no, no. És igual, no fa falta que veis cap música. Seguim, seguim, seguim. Aquesta, sí. Això és de Camarón de la Isla, eh? A veure, balla una mica. No, que tingui la Machunga. Ja, ja, ja. Vinga, va, continua de més coses. Diumenge 13, ritme de voleria. Portes obertes al complex municipal de piscines. A Masterclass, d'Aiquajim, Gincana, Quàtica, Jocs aquàtics, Fitness, Inflables, Lodoteca. I, bueno, hi ha més coses impossible, no? El carrer Montserrat sense número, eh? De tot, de tot. I també el matí, exposició de motos. Teniu exposició de motos i cotxes antics de càrrec de motor clàssic, de Sant Feliu. La tenim a la pista coberta de Can Caldés. I el diumenge també sardinada... per tots el migdia. I, atenció, per aquí volia arribar jo, a dos quarts d'una del migdia, Anna Illuminens. Què és el que tenim, diumenge?M'he perdut. La Masterclass de Body Combat. Anna, no, l'aranja, perquè jo li penso anar. Jo n'hi dè.A veure, què és això? Sí, plau, posa'm la banda sonora de Rocky. Aquí la gent...I demanem. Sí, tothom... Em podreu passar un guió abans, eh? Ious i ous.Això ha sigut molt improvisat. Però això, clar, és molt improvisat, eh? És que hem d'arribar a aquest matí, això, a casa. Però, perdoneu, estem repassant les activitats de la festa de primavera de San Felido, aquest cap de setmana. A Ràdio d'Esvern.Ara de Ràdio d'Esvern. Segur que ens faran fora tots. I d'ous...No, és broma, és broma. I d'ous, què era això de la Masterclass de Body Combat? Doncs cal reservar plaça. Això, dir-ho per qui vulgui participar a la Masterclass, que les inscripcions es fan a la piscina coberta que està al carrer Montserrat, Roig. I, bueno, hi haurà un professor i farà Body Combat. Que és Body Combat, és com l'aeròpic barrejat amb art marcials, i kickboxing, i una mica de cara a té i tot això. És molt guai. I a les 6 de la tarda, a la sala i bèria, aquest diumenge, passi de cormatratges de nous creadors. I ja per acabar... Atenció, que si l'han dit que jo ballo, l'han a també ballar. També ballar?Sí. A les 18 hores tenim actuació de l'Esvern. Jovenil infantil de l'agrupació cultural folclòrica. On veieu?En el pass de l'estació. Oh! M'interpassen els trens.Sí. Em sentia pet. Com vosaltres, no teniu trens, això no passa. Oh! I tenim tren i ens cal. Que xulo, m'hi hagués. En fi, doncs, ja per acabar, Maria Valmar Bonet, que tancarà una mica tot aquestes festes de primavera. Jo, de la manera de Valmar Bonet, no està dintre del que seria la Fira, sinó que és el cicle contrabaix que ve durant tot l'any. I vam venir a l'artista.Tenim concert, sí. Ah, vale, vale, vale. Però igualment ben, oi? Sí, bé, bé. A peu de l'entrada hi ha 18 aplatea i 16 en fi teatre. Això serà el centre parroquial, eh? Maria Valmar Bonet i Manel Camp amb l'espectacle amb blaus de l'ànima. Doncs noies, deixem aquí perquè hem de connectar amb com ràdio. Molt bé. Ha estat bé això de Sant Feliu, eh? Ah, Sant Feliu, Sant Feliu, Sant Feliu... Sant Feliu, Sant Feliu, Sant Feliu... Sant Feliu, Sant Feliu, Sant Feliu... La primavera ha llegat a Sant Feliu, i no sabes lo bien que te sienta, papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah... Bueno, noies, sí, ja deixem-ho aquí, perquè si no, jo m'espotaran els tímpans. No, no, por favor, no! La primavera ha llegat a Sant Feliu, i no sabe lo bien que te sienta, papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah... Arranja Sánchez ha anat a robir-ho fins la setmana que ve. Gràcies. Adéu! I nosaltres tot seguim amb una tema en com ràdio per escoltar les notícies de les 6 hores. Una passacultura llarga, avui, eh? Va ser bé una hora. Que vagi bé, fins ara mateix. Està llarga. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio que es veu. Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del morro, de ràdio d'Esverg. Crec que en aquesta època que vivim, tenir morro és més important que mai. Hola, amigos, aquí és Luiz Tossar, i me'n mando un salut fort i carinyoso per la ropa de la penya del morro. Hola, soc el Joan Carreras, una salutació molt cordial i efectuosa a la penya del morro de ràdio d'Esverg. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6.00. Perdem el Verses i Marta Patricio. No va journa negre la borsa espanyola que ha tancat sessió amb una caiguda del 2,77% de l'íbex 35. Els opta sobre la salut de la banca, augmentades per la necessitat de capital de bànquia, anar-ho segant la majoria de valors a un nou mínim anual. Entre les accions que més han caigut, hi ha caixa banc que s'ha dit més d'un 6%, i bànquia que ho ha fet més d'un 5%. També la prima de risc espanyola ha seguit en finança fins als 456 punts. La número dos del PSOE, Helena Valenciano, ha carregat contra la gestió que el govern central està fent de la crisi de bànquia. Segons Valenciano, el silenci de Rajoy està multiplicant l'enquietud dels mercats. La desastrosa gestió de la crisi de bànquia que ha fet el Govern de Rajoy. Una desastrosa gestió de la crisi de bànquia amparada en una especie de silencio irresponsable que está generando incertidumbre y desasosiego dentro y fuera de España, en los ahorradores y en los mercados. La vicesecretaria General del PSOE ha criticat que hagin passat 5 dies sense que cap membre del govern hagi sortit a donar explicacions. El conseller de Sanitat Boirruït diu ara que proposarà el govern central que es creï una tarjeta específica per a immigrants sense papers per donar garanties sanitàries. Ho acaba de dir el Parlament David Navarro. Bona tarda. El conseller de Salut ha assegurat que els immigrants rebrà la mateixa intenció que un ciutadà espanyol, com la tensió primària o la salut pública, però no amb el mateix document. No, és el que estic dient. Quina és la tarjeta sanitària, però que no fos una tarjeta sanitària que permetés, a més a més, obtenir l'Europa. Quedarien esclosos serveis accessoris que ara, per ara, diu ja no es presten els sense papers. Boirruït confia que el govern central modifiqui el decret en aquests i altres aspectes que ell considera erronis. Com radioparlaments de Catalunya. El president de la Generalitat, Arthur Mas, assegura que Catalunya tindrà isent de pròpia, amb l'acord o sense del govern central. Emple debat sobre la possible invasió de competències i després que el mateix govern català hagi parlat d'ofensiva recentralitzadora del govern de Mariano Rajoy. Avui, Arthur Mas ha fixat una de les seves prioritats per aquest any durant la sessió de control del govern. Mas ha assegurat que d'aquí al final d'any es negociarà que Catalunya pugui gestionar i recaptar els seus impostos per la via del pacte fiscal o bé per decisió pròpia. Coneguem ara com funcionen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el Centre d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. Bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments podem parlar de normalitat, a tota la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els diferents operadors ens indiquen que no hi ha incidències. No obstant, atenció, hem d'advertir a tots els usuaris dels ferrocarrils de la Generalitat que els sindicats han convocat aturades a les línies metropolitanes Barcelona Vallès i Obregat a Noia. La previsió és que les aturades comenci en aquesta nit, a partir de les 10, i es mantinguin fins a les 10 de la nit del divendres dia 11 de maig. La Generalitat ha establert uns serveis mínims d'aquestes hores de serveis habitual en hores punta. Per tant, hi haurà circulació de trens de dos quarts de 7 a dos quarts de 10 del matí i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Fora d'aquestes hores de serveis mínims, totes les estacions i serveis dels ferrocarrils de la Generalitat estaran tancats al públic. Al marge d'aquesta informació res més afegit, des d'aquí des del Transmet, que passeu una molt bona tarda. Bona tarda, us parla Cristina Alvarez. A l'esquadra es pui el descart a arribar a temps per jugar a l'aurocopa, però en cap cas pensa deixar definitivament la selecció espanyola. El capital del Barça l'operarà en dissabte d'una lesió al genoll, que el tindrà 6 setmanes de baixa. Es perdrà també la final de la Copa del Rei amb el Barça, contra l'Atlètic de Bilbao. A l'entrenament d'avui del Barça ja ha tornat a faltar, Tito Vilanova, que té grip. A l'espanyol Mauricio Pochettino assegura que continuarà com entrenador de l'equip la pròxima temporada. Potser hi ha una interpretació a les meves paraules. Jo només em va invitar a una reflexió a tots els nivells, però era una reflexió amplia, que no entrava en el que era el meu futur. Per cert que el club ja ha fet oficial l'afida al contracte amb la marca de roba xinesa Lining, Puma, dissenyarà les noves samarretes. Avui es disputa la final de la Lliga Europa de Futbol, entre l'Atlètic de Bilbao i l'Atlètic de Madrid, a Boracay, a Bucharest, a Romania. A partir de 3 quarts de 9 del vespre. I el giro d'Itàlia, el Garmine, ha guanyat la contrarrellotja per equips d'avui a Verona, i ha col·locat el Lituar amb unes nàvar d'Auskas, com a nou líder de la General. El segon clasificat de l'etapa ha estat l'equip catuixa del català Joaquim Rodríguez, que ara és de ser a la General, a mig minut del líder. Com ràdio. Notícies. El seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Marma Bongo i Elena Fuster han guanyat el primer premi dels premis de recerca de Batxerat de Sant Just. Mabongo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, comunístic i artístic, amb el treball en arquia i societat. Fuster ha estat reconeguda pel perfum. En àmbit científic i tecnològic, en àmbit local, a diferència de la categoria de referent al municipi, la resta ha atorgat també un segon premi i dos exècits en cada cas. En l'àmbit social, lingüístic, comunístic i artístic, s'ha donat un segon premi a viatge a l'abstracció, Billet d'Anna i Tornada, de Maria Bardagí, i els dos exècits han estat per cementiricitat d'Èric Martínez i l'inconscient i la psicoanalisi d'Ilia Sàlvia. En total, s'havien presentat 8 treballs a la categoria d'àmbit científic i tecnològic. Hi ha hagut 11 treballs que no tot apremi. I també hi ha un projecte que va al lloguer d'Albert Ros. Alts exècits han reconegut el treball als escacs de les matemàtiques de Jordi Fuster i les alergies de Javier Bellafón. L'acte d'allorament dels premis serà el dia 30 de maig a la set de la tarda a les golfes de Can Genestar. Creu el regeu menatge de Madi Jous, els socios i socies que l'entitat té a Sant Just. i l'acte reconeixerà les persones que fa més de 25 anys que són socis de l'entitat, així com la més jove i la més gran. En aquest cas, la Franja va del 16 als 93 anys. S'enjust comta, com dèiem, amb 260 socis i socis, des de Creu Rajó Creuón, que és una bona xifra, però volen fer-la creixer. L'acte es farà demà dijous a la set de la tarda, i es farà demà dijous a la set de la tarda. Acabem amb vosaltres a celebrar la festa de la Pau, com cada any diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'esplai. A partir de les 12 hi haurà un espectacle infantil, acompanyat d'una xocolatada, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Hi haurà una ballada de sardanes per la Pau, seguida d'una actuació dels gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. A mitja tarda es llegirà el manifest, i s'ajocaran les banderes dels desitjos, i al vespre hi haurà una botifarra de popular, seguida d'un espectacle de bandandarà i del drac rifenyo. Organitzada per l'esplai ara mateix. I això és tot de moment més informació que va ser dels anjos notícies d'Alicia Vespre. I a partir d'un moment més informació que va ser dels anjos notícies de l'esplai ara mateix. I a partir d'un moment més informació que va ser dels anjos notícies And someone else has been a bit not for what you want to do Until I realize that you've realized I'm gonna say these words to you Yeah, you don't know what love is You do as your tone Just as a child of ten might act But you're far too old You're not hopeless or helpless And I hate the sound cold But you don't know what love is You just do as your tone I can see a man can't help but win Any problems and they arise But it is mine that can be no sin If you never criticize You just keep on repeating All those things that I love you Until you see you deserve better I'm gonna lay right into you Yeah, you don't know what love is You just do as your tone Just as a child of ten might act I'm gonna lay right into you I'm gonna lay right into you Bona nit, senyora i senyora, vinc d'en Desdres. I, a més a més, també trucarem a diferents ràdios locals, eh, ràdio Vanyoles, ràdio Sambicent dels Orts, d'aquí al costat, i Sánstret Ràdio, perquè ja sabeu que avui s'han fet públic els premis Radio Asociació de Catalunya, i, com que nosaltres, vam guanyar la menció de qualitat com a programa de ràdio local. L'any passat, llavors, truquem els que l'han guanyat aquest any, que són els 4 cantons de ràdio Vanyoles. Recerques de ràdio Sambicent dels Orts i paciència la nostra de Sánstret Ràdio, que aquest últim ha guanyat el millor programa de ràdio local, de ràdio Sánstret, del barri de Barcelona. Els truquem una mica per felicitar-los primer, i després per dir-los que, ojo, que ja vam guanyar l'any passat, que no es pensin res, valent? Aprofita per dir que es preparin al final, no, al discurs? Sí, ai, totes molt gràcies. Tots molt gràcies, Oriol, ja et noten ni mai? Què ho dius? Perquè jo vaig quedar com en Blanc, no? Ah, sí? Sí, em vaig quedar com en Blanc, i quan vaig acabar el discurs, és que estava molt nerviós, i davant de tothom... Home, hi havia Toni Clapés, Jordi Basté, Maripau Guet, els cracs de la comunicació de Catalunya, i em vaig quedar com, eh, no sé què dir, i vaig dir, bueno, me'n vaig a casa. Bé, doncs sí, tot això, però, ara després de parlar de noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Oriol, avui parlem d'algunes coses... Sí. Però em vols començar amb... Galaxiesa, res. Oh! És una mica l'anineta dels teus ulls, no? Bueno, no ho sé, eh, tampoc. No se't tenim condicional. Sí, però aquí tinc el guió apuntat. Galaxiesa 3, potent, potser el més potent, de tots. Estàs d'acord amb això? Que has escrit tu? Sí. Va, va, va. El raus seria que no, no? El que passa és que apuntes sense despuntar. És a dir, tampoc ens ho hagués dit, amb molta diferència sobre els altres. Sí, no, o sigui, ha innovat, però ha agafat un camí una mica diferent, té diverses curiositats, diverses coses a comentar. Una és que un dels articles que sortia el dia després de presentació, i llavors la gent després d'aquesta euforia, s'ho comença a analitzar, que és el que hem vist, molta informació de cop. Perquè el Samsung Galaxiesa 3, és aquest nou mòbil de la Saga Samsung Galaxy, lògicament ja es pot comprar? No, a finals de mes. A finals de mes es pot comprar aquí a Catalunya? Sí, és una de les novetats, diguem, que a Samsung hi ha una mirada d'àpel en aquesta estratègia, i és que entre la presentació del producte i la venda, no passin més d'uns dies, i que sigui un llançament mundial, perquè la gent no hagi d'esperar gaire, o sigui, tu... Però això, bé, això, a nivell comercial ho ha fet bé, serà segurament un top ventes, però així, curiositats, una és... Què diu la gent després de provar-lo? Sembla que està dissenyat, a l'esloca no em sembla que era així, dissenyat per humans, inspirada en la natura, però hi hagi un article molt interessant que deia, dissenyat per advocats, més aviat, perquè Apple va deixar una nàpela estar en peu de guerra, denunciant empreses que s'assemblin i que els seus productes els da a Apple, i amb Samsung estan en els tribunals, no? Fins i tot en Alemanya han aconseguit que Samsung hagi de deixar de vendre el seu table. Què dius?Sí, sí, sí. Llavors, Apple va dir, bueno, per les empreses que dessenyen els seus productes i tot, aquí hi ha una sèrie de directives que, si no, imiteu, no... O sigui, hi heu d'habitar perquè no us denúnciem. Són directives, a més, molt curioses, perquè una és... El telèfon no pot tenir marx, el marx s'entra en marx de la pantalla, no? No pot tenir marx prims i negres. Què dius?Has inventat el marx prim i negre. Però, a veure, això és una tonteria com una casa, no? Perquè algú vol copiar una idea a part que... No, a part són coses molt, per exemple, no? El marx de l'iPhone és de la mateixa distància dalt i a baix. Doncs diuen que això ho han inventat ells. I en el iPad és igual en les quatre bandes, doncs el mateix. Que els bordes redondeals, si són iguals, el mateix. Que si té platejat redondejant la pantalla com el Galaxy S1, també ho han inventat ells. Una sèrie de coses que han d'habitar, no? Doncs el Samsung Galaxy S3 ho ha evitat tot. Ho ha evitat tot, per poc, però ho ha evitat tot. O sigui, les distàncies, el color, tot. O sigui, jo crec que aquí Samsung no ha volgut donar cap excusa perquè el pugui denunciar per plàgia el Galaxy S3. Jo crec que cap a bé, perquè... Suposo que ha obligat una mica els dissenyadors de Samsung a pensar una mica com evitar aquestes directives i com ser una mica més original. I, bueno, a mi el disseny m'agrada, és una mica estrany, eh? Però, bueno, a mi m'agrada, és si es continua a ser molt prim, pantalla molt gran... És més gran que el Samsung Galaxy S2, la pantalla? La pantalla sí que és més gran. El mòbil no tant, és bastant... O sigui, igual que la pantalla és clarament més gran, bastant més gran, han aconseguit, a base de darrere els marcs, a base de tot, com en altres sals de pantalla. Per aquesta banda, bé... I, bueno, en realitat, es pot resumir, no? El Galaxy S3 és molt potent, té l'últim de l'últim, però no s'ha alentat a la competència com havia fet altres cops, però sí que ha innovat per la part de software, no? Ells volen...De Android, no?Exacte, però volen diferenciar-se. Tu volen que si et compres un acte, no sigui el mateix que tenir un Samsung. Llavors, diguem que vitamine l'Android amb aplicacions seves. Curiositats, no? Si estàs mirant el mòbil, la pantalla no s'apaga. Perdona? Aquestes seves coses que t'agraden a tu, eh? Sí, sí. Si tu estàs mirant el mòbil, la pantalla no s'apaga. Ara, perquè això passa molt, no? Clar, sobretot per llegir, que ja està tocat la pantalla, potser, o estàs esperant... Això que és a través de la càmera o la càmera? La càmera, la càmera. Aquesta informació s'ha enviat a Samsung constantment... Molt bé, molt bonic. Hi ha 50 operadors que van trobant la informació a gent. En aquest ordinador, no? Que no s'apagi, exacte. Ara sí, es pot apagar. Per càmera o per infraterrestres? No, per càmera, però no s'envia a Samsung. El comandament no ho sé. Després el pots controlar per veu. Això també amb llenguatge natural. Com abans que deies enviar, mensatge a... Amb llenguatge natural, tipo... Envia-li un missatge al Jordi, que no podré anar a fer la secció. Sí, però això ha de saber l'anglès que fa a la cota del sud. No, no, no, no, parla espanyol. A Catalunya, no. Però sí que una de les novetats és que sura en català a nivell de text. O sigui, el mòbil pots posar-lo en català. Si tu li demanes als Samsung Galaxy 3, canvia-me el idioma català, explota. No, et posa el català en els textes. Però no en teno el català. Se suposa que ho aniria prement. Han dit que faran un esforç per reprendre el idioma. Jo no confio gaire amb els... Com et diuen, amb el Google Voice i tot això. Perquè tenen molts errors i estan ben estonats. Intentant dir la paraula B o corregint l'error, que no pas utilitzant l'on. És l'inici, i aquí hi ha diverses coses. No sé què ser el que tu dius. O per estar aquí, si tu tens el mòbil a mà, no. Però, per exemple, quan estàs conduint persones cegues, també... Quan conduixen persones cegues. Sí. Poc a broma, perquè Google ha llat el cotxe homologat a nevada, perquè una persona cegua pugui conduir... Bueno, no, conduix, conduix el cotxe. I funciona. I li diu, porta-me aquí i la deixa allà. I el cotxe, què, s'aparca sol o què? I és un cotxe per rentar-se sol. Que s'aparqui sol no és la gran... Això ja ho fan. O sigui, podem veure cotxes donant voltes sols aparcant. A nevada, sí. No, i aparcant aquí també. No, no, no, però vull dir sol, vull dir que sense ningú a dins. Bueno, sí, ja, ja, al sec. Que en cas que fallin els automatismes, pot agafar el volant. Això és molt fort. Però jo en fio més de les màquines que els humans, a la carretera, sí. Poden haver errors, poden haver morts, però amb la número de morts que hi ha ara a l'any... Serbite, serbite. No sé gaire difícil de superar, saps, l'esferística? Ja, ja, tot. Si per tu fos ara estaríem rodejats de terminators, ja ho sabem, però no pot ser encara, avió. Espera't un parell d'anys i ja la cosa s'arreglarà. En fi, doncs, el Samsung Galaxy S3, que ja es va presentar la setmana passada, avui sabíem més novetats, l'Oriol ens les ha comentat, en resum, més i millor, però no tant. No, sobretot, això. Jo crec que la notícia és una mica que Samsung intenta innovar a nivell de sòpia, diferenciar-se de la resta d'Androids. I té molt bona pinta, però... no ho sé, jo no... Té una bona càmera, a més a més, té una càrrega capacitiva. Això també és important. És el que comentàvem, però és una accessòria. Això també és una de les coses que han presentat bastant. Molts accessoris. Tu et pots comprar com accessori, una placa, que tu poses el mòbil a sobre i es carrega sense connectar-hi. És una cosa que poc a poc porten en tots els mòbils, i aquí s'ha avançat. Després, diu que té una unitat per enviar senyal a la televisió. Sí, tu connectes una petita caixa a la televisió, per acte-mei, i llavors tot el que veu a la pantalla del mòbil ho pots veure a la televisió. Això també a YouTube, o el que sigui a les gravacions, en altres inicios. I aquí està posat reproductor MP3, que és la gran novetat, no? Això és molt curiós. Ha entret un MP3, un reproductor MP3, ha entret. En si un aparell, o el que és com una pedra molt petita, el disseny és tipus pedra, perquè ha entret tot com molt natural, en el sentit d'inspirat en la naturalesa. I tu saps el reproductor de l'ipot aquest superpatit, no? Sí. Doncs és una mica com aquest, de disseny no, però et vull dir el demà. La novetat és que pots posar música des dels Galaxy S3, pots posar música dins d'aquest MP3. I com ho coneix? Amb un cap, o el que sigui? Sí, però és una mica estrany, aquesta. No ho sé per què ho han fet. I necessari, realment, perquè si ho pots portar al mòbil... Jo crec que el mercat és molt petit. Potser quan fas esport o alguna cosa, i aquí la novetat és... O sigui, ja pots presentar difícil tot l'ordinador, no? A l'hora de passar música, és el mòbil... Bueno, és curiós. Per cert, què és el direct call? Direct call, és tu m'has escrit un correu, no? I si et vull trucar, només cal que agafi el mòbil i me l'apropi a l'aurella sense tocar la pantalla, ni tocar res. Oh! És una altra cosa de software, que ho podria fer qualsevol mòbil. Tenia idea i ja l'està implementat. I a l'SB20? SB20, sí. Combina les tecnologies de manera molt bona, diguem, que és l'NFC, és una tecnologia que jo detecta un mòbil quan s'estan gairebé tocando, diguem. Tu i jo podríem apropar els mòbils, això serveix per exemple, per intercanviar una targeta de contacte. Jordi, passa amb els teus testes de contacte. Apropem el mòbil i ja estaria, no? Només amb el tacte. Si no has de fer enviar pel bluetooth, buscando, no sé què... És ràpid, passar una targeta de contacte, però és l'empassar una pel·lícula, perquè no està fet per això, és molt poca informació. Es combina això amb el bluetooth 4.0, i si jo et vull enviar una pel·lícula, per dir alguna cosa molt pesada, però podrien ser fotos, podria ser tot un mòbil, apropem el mòbil, ell faria a l'instant tota aquesta configuració de enviar-hi bluetooth, que era acceptat, no sé què, però al final l'envia per bluetooth 4.0, que és superràpid. Vol dir que pot passar una pel·lícula d'un gigant tres minuts. La competició passa a ser alguna cosa... Jo crec que en el futur ha de ser tot així. És l'únic mòbil que ho té, això? Ah, sí, sí, sí, d'aquesta manera, sí. I això era allò per pagar l'estar al metro i tot això? També, també. Però l'NFC sí que el tenen altres mòbils. Però l'NFC, combinat amb bluetooth 4.0 per enviar fitxes grans, només ho té el Galaxy A3, em veig que sàpiga. Molt bé, tantes coses. En veig que compartís impressionant. Tu estàs mirant una foto, i la única cosa que has de fer, no has de fer res ni enviar-hi ni a propes el mòbil, i és com a nivell físic. A més, fa un efecte, com si hi hagués una transferència real, no? Ni tocar allò que fa. A mi m'imagino que, de fet, si algú també era una foto gairebé li podries robar a la foto. Podries ficar pel mòbil i... Això és un problema, eh? Sí, ja està. Jo no sé què dir-te, si t'ensenyo una cosa, perquè només la vegis tu, però hi passa el cop al costat o què? Exacte. Però oi que t'ho trauries una foto física al carrer i me l'ensenyaries. Si algú et pot agafar corrènic i agafar-te-la... Però és més fàcil, així, que no passa el cop al costat i fa una foto. És la qualitat. Però sí, contres de tot. Alguna cosa més sobre el Samsung S3 i Galaxy? No, no, no. Bé, atenció, perquè... Samsung vol comprar petites companyies a l'estil Google? Sí, més o menys. Sí, Samsung ha insinuat que volia comprar... Diu que vol contractar gent, que siguin molt preparats per seguir innovant, que el mercat dels mòbils va molt ràpid i que no parlaran d'aquest tren. I que volen comprar BlackBerry? Exacte. I llavors altres rumors t'hi van. Potser per companyies petites t'han desapareixen a BlackBerry. Una mica amb... Amb ironia, amb ironia, amb ironia. No, però sí que és cert que hi ha uns rumors. BlackBerry està molt malament. Diuen, no, Samsung podria absorbir. No veig, ara mateix, BlackBerry no és competència. No és com l'aliança que va fer Microsoft i Nokia. Nokia encara que no és de Caicuda. Quan es va alianar amb Microsoft, era el primer venador de mòbils, i ara encara és el segon, saps què em vull dir? Però BlackBerry està en Caicuda lliure, no té tecnologia tampoc, a nivell inter... Bueno, sí que té una setmana de tecnologia, però... No ho sé, no ho sé. Potser té un sistema operatiu que alguna vegada hem comentat, que està molt bé, però que encara no l'han tret. O sigui, un nou sistema per a les BlackBerry. I potser els hi passa una mica, que el que va passar a Nokia, que no tenen diners per treure, Samsung també està buscant alternatives a Android, per si un dia en Google els deixa tirats... Els fabricants no els fa gaire gràcia, Android, també s'ha de dir. No és que no els faci gràcia. De moment és un negoci, no? Però és com si, no sé, com si tu Jordi em dius... Mira, Uri, deixo el meu cotxe perquè facis negoci, la meva furgoneta. Però jo depèn de la teva furgoneta. A mi em va bé, perquè jo faig un negoci avui, que jo avui no tinc furgonetes. Però jo, igualment, amb els diners que vaig guanyant, gràcies a tu, hauria d'anar per una furgoneta pròpia, saps? Perquè no ho pots aprendre. Ningú li agrada aprendre. Exacte, i imagina't que jo faig una cerra, et reparteixo caixes. Uriol, és que a més tinc una cosa. Avui no t'he pogut deixar, perquè així t'ho jo. Exacte, i tu igualment la pots deixar una altra, la meva competència. I la meva competència... És que me l'ha demanat el Carles i l'Enric. I, a sobre, vend les caixes més barates. És una mica actecer i Samsung, per això és bona en diferenciar. Agafo les caixes i dic que són millors i que són biodegradables, perquè el Carles no té aquestes caixes. Molt bé, doncs... Per cert, Apple i Samsung reparteixen el 99% dels beneficis del mercat d'esmarfons. És una mica com la Lliga BBVA, no? Entre el Barça i el Madrid és bipolar, com es digui, entre Apple i Samsung. És a dir, tot va a Galaxis o a iPhones. Sí, però és molt exagerat, perquè les estadístiques... No pot ser això, però no sabem que la Blackberry estava allà. I l'actecer. Uriol, no ens enganys. I les estadístiques que diuen quants terminals es venen. Aleshores, Apple és el tercer venador de terminals. Es venen un 10% d'iphones respecte a tot el rest de telèfons. Un 10% d'iphones que es venen. Però encara així té un 70% dels beneficis que genera el mercat. Què vol dir? No sé, digue-m'ho tu. Apple, perquè l'iPhone que ven... O sigui, Apple té un marge molt, molt gran. O sigui, Samsung és el primer venador de mòbils. I només té el 20%, només entrecomates. Només el 20% de beneficis del mercat. O sigui, Samsung i Apple són els únics que tenen un marge important. I Apple exageradament més... I no, aquí encara sent el tercer en discòrdia, no? És el tercer venador de mòbils. Però els beneficis són 0%. Un 0, com algo. Queda dit. I què, perdó, eh? Treu una nova aplicació per Android, on es pot consultar l'estoc, o d'atenda, tu ets molt fàndic, eh? No, no m'ha dit. Podríem haver deixat passar... Perquè... Però com estan en Fire, no? Sí. Hi ha moltes empreses, no? Que tenen l'aplicació al mòbil? Sí, però hi que fa un parell de setmanes va treure la tele, després va treure la càmera, no? Seren una empresa de mòbles, està molt tecnològica últimament. És que són suecs, nens, ja se sap què hi ha dalt. I dic, mira, doncs ja, per acabar de fer un 300 ratlla, com ha entrat l'aplicació de l'Android, doncs també ho comentem. Perquè la notícia dramàtica de la setmana avui l'encapçala el WhatsApp, aquest sistema de missatges gratuïts que hi ha a tothom que té el smartphone ho utilitza, perquè... Han passat un parell de coses estranyes, no, Oriol? Bé, no, com que ets del drama, eh? Sí, no. Home, què diu? Perdona, tu es comença el drama, eh? Però no posa incompatència a WhatsApp. No? No, posa incompatència a WhatsApp. Ah, va, va, perdó, perdó, perdó, perdó. O sigui, no poden anar amb WhatsApp? Bueno, a WhatsApp són incompatents, això és una... Què dius? Home, Oriol, però com... Però què dius? És el millor que s'ha inventat, eh? Sí, però una de les crítiques que té forta és que és totalment insegur, totalment. Sí, però no és que tingui errors de seguretat, és que no té seguretat. Els missatges no van encriptats, com totes les sistemes, encara que no ho veigis... Vols dir que si tu volguessis i perquè no vols, podries mirar a WhatsApp altra gent? Sí, sí, hi ha programes que tu fan... Sí, sí, molt senzill, és que és molt senzill, no hi ha seguretat. Perdona, a veure, Oriol, Oriol... Per avui, que missatges aquestes coses em posa molt nerviós. Tema privacitat i intimitat de la gent. M'estàs dient que hi ha programes pirates que poden mirar els WhatsApps que envien altres persones? Quins programes són aquests? Volem el nom per provar-los i veure si funcionen, no? Ja està. No, com a programes senzill hi ha un que admira els WhatsApps que s'envien de la wifi en tos t'has. Oh, però què dius? Aquí a la wifi de ràdio d'Esvern podem mirar tots els WhatsApps que s'envien. Jo ho has fet tu, no m'ho imagino? No m'ho crec, Oriol. No va anar. Jo faré ara, quan acabem a la set, ho faré. Ja no em dirà el nom, per què? No, és roma, com es diu? No... Si ho busques a Google i tu... Sí, busques a Google... Haquear WhatsApp. No hi ha res, però... Programa per haver wifi i WhatsApp, no? Bueno, segur que si ho busquem a l'escola... Oh, Oriol! Pots anar a la biblioteca de Can Ginestar sense anar més lluny i provar-ho. A través del teu mòbil. Ara ho farem. Ara ho farem, això, i ho provarem de veritat. Necessites tenir el mòbil amb rut, tu el tens. El mòbil amb? Supersuari, tu el tens. Jo el tinc, supersuari. Ara apareu-vos tota la gent de la biblioteca. Comença un nou espai a l'apenya amb el mòrro, que es dirà, WhatsApps de Can Gin. Sí. De farem tots els WhatsApps que la gent se'n ve a Can Ginestar. Jo vull que hi ha. Perquè no és paciència. Amb hermanos, senjurs... Aquí a la radio sempre s'havia volgut... Molta gent diu, per què no feu una secció d'acord, del cor, de senjurs, del que passa, les parelles. Qui és casa, qui no és casa. Hi ha molts nens, coses així i tal. I ara no ho podem, perquè senjurs és petit, tothom es coneix i ningú s'atreveix a donar aquestes informacions. Però ara ja està, no cal, perquè ho tindrem nosaltres mateixos amb aquest nou espai... Els WhatsApps de Can Gin. WhatsApps. Ara ja ho mirarem, eh? És que ho vaig a fer-ho, ja. Però ja ho ve. No, ho espero, no? A un altre dia ho farem. Dica el que havia de dir. Té aquestes crítiques, no ho tenen fàcil de corregir aquests problemes, i llavors s'estan sortint altres alternatives, que són encriptades, i que una mica intenten aprofitar aquest error de WhatsApp, perquè ara que WhatsApp estan tants mòbils no és tan fàcil. Ho hauríem d'haver fet des del principi, però és un altre tema. Que passa, surt una mica de competència a WhatsApp, però no és prou bona. Viver, que ho coneixem tots, perquè en principi pots trucar gratuïtament, de mòbil a mòbil... No m'agrada. No acaba d'anar del tot bé. No va bé, no va bé. Bueno, depèn de com... Però encara arribarà a anar bé, depèn de com va bé, però no és del tot... A mi mai m'agrada la música d'aquest cantant. Vull dir que no... Al nom. És meva, gràcies. I bueno, la notícia és que surt per BlackBerry, i surt per Windows Phone, però surt sense trucades. O sigui, només tipo WhatsApp, intentant una mica de treure de mercat. I l'altra notícia és que també surt un altre alternativa a WhatsApp. No són les úniques, ja hi ha moltíssimes. Comento aquestes, que són les que han sortit d'aquesta setmana, que és el Tune Mi, que és de Telefònica. I això és estrany, perquè van arribar a un pacte, una sèrie de companyies, o de font, o d'orange, per fer una aliança i fer un alternativa entre tots contra el WhatsApp. Com estan perdent tants diners, doncs, almenys, perdre-los de manera controlada. Que el WhatsApp és gratis per sempre, no? No, no, no. Ara, en iPhone, els apaguen directament, i en Android, els apaguen un any o alguna cosa així. He portat un any i mig, que sí. Sembrarà un moment que sí que ho diran. Però no passa res. Si pagues un euro dos, no passa res. No, no, clar que no. No, no, sí, el pagaré. Toma, és que... És que jo no entenc per què no ho fan ja, això. Perquè els diners que rebrien de cop i volta... Bueno... WhatsApp Incorporated, o com es diu... No passa res. No passa res. Els paguen els iPhones. En fi, Oriol, moltes gràcies. Has de fer alguna cosa, ara, tu? A marcar? Sortir corrent, no? No, no, no, pregunto. Que vols retenir el programa? Què? No, perquè... Vull trucar a RadioSans. Vale. Vols quedar-te amb mi? Vinga, va. Anem a trucar a RadioSans per felicitar-los per aquest millor programa de ràdio local, eh? És la ràdio Asociació de Catalunya. I nosaltres, una mica com a... Era a parlar? No, per fer-me companyia a mi. No, si vols dir alguna cosa, si no paga, fan la paraula. Preguntarem si anem en pot, que és a la carta. Mira, de moment... De moment, comuniquen. És una pena. A veure, és el 93, el 98. Perquè nosaltres l'hem passat... Vam estar premiats també en aquests premis de RadioAsociació de Catalunya. I una mica per felicitar-los i... Ara contesten, si ens poden agafar el telèfon. Hola, bona tarda. Què és? Sants 3 Radio. Sí. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Volíem parlar amb algú de paciència, a la nostra? No, ens agafem a dins, no hi són. Oh, quina llàstima, perquè et trocaven per felicitar... aquest premi de RadioAsociació, el millor programa de RadioLocal, enhorabona. Ah, merci. Però tu ets el programa o no? Bueno, soc el tècnic d'aquí. Ets el tècnic? Bueno, un tècnic en pràctica, esclar. Tècnic en pràctica, o sigui que deus cobrar una pasta que t'hi cagues, no? Sí, sí, sí, era quan a mi m'he dependit, sí, sí. Sí, sí, t'ha anat a tot el parquet de la casa i ha pagat. Com et dius? Marc, Marc Orcera. Doncs escolta, felicitats per la part que et toca. Nosaltres et truquem de la penya del Morro, que és un programa que fem a ràdio d'Esvern cada tarda, de 5 a 7, i que l'any passat ens hem premiat també els premis, i, clar, ens sentim una mica com partísseps d'aquests premis, no? I vam dir, estic, ens truquem-los i a veure què fan. Llavors, estem truquant els altres també que radio banyoles i radios amb bicent dels ors per felicitar una mica la cosa. Escolta, d'aquí va el paciència a la nostra? En principi va ser tracta de ciència, de diversos temes de relacions amb la ciència, però ha encarat una mica un públic no tan professional, saps? Ho adapten ells i li donen un toc d'humor, també. Aquí dius que us han donat el premi per saber construir un programa de divulgació científica entretingut, irònic i sarcàstic, i alhora fonamentat en una base rigorosa i contrastada. Tu com a tècnic de so que has après aquest temps? Doncs, bueno, agafat tècnica, aquí l'estudi, en altres problemes, aquí. D'aquest programa que he guanyat, ja s'ha après, per exemple, la lli de la gravetat millor? Bé, la veritat, no sabria que he vist, m'ha espiat una mica així, però sí, t'ha enterat d'acord, és interessant. Veig que no estàs gaire tenint el programa, quan el fan. No, perquè estic concentrat amb la part tècnica. Tots aquests que han portat la PSP i va jugant mentre fa tècnic de so? No, però tinc el WhatsApp. No és molt complicat, per la ciència. Fiquen una miqueta. No passa res, no n'escolten ningú. Doncs res, merci per haver-nos atès, i trasllada a la felicitació de l'Apanyo Vamorro i de ràdio d'Esber, també, de tot Sants 3 Ràdio, i al programa Paciència La Nostra, sobretot, d'acord? Molt bé, doncs, moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Adéu, merci, merci, adéu. Ja està, Oriol. Sí, és veritat, és veritat. Que està veritat. Bé, són i 37. Avui no tenim temps, però durant aquests propers dies ens hem trucat als altres dos programes, a Ràdio Vanyoles i Ràdio Sambicens dels Orcs, que estan al costat, que també han sigut distingits, amb unes mansions de qualitat, els Premis, Ràdio Asociació d'Anguany. Molt bé. Oriol, gràcies. Ens veiem a la feina. Adéu, adéu. Adéu, adéu. I un al carrer Salvador Espriu. L'ajudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse, a la carretera Ràdio número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la adjudicació, al web 3bdobles.promunse.cat. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. La bella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desbert. La bella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desbert. coja aquest... sichi, 41 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro. I avui jo personalment estic molt content, perquè iniciem una nova secció amb dos nous col·laboradors del programa. Són el Pol Rigabert i l'Anna Puntí. Bona tarda. Bona tarda, nois. Bona tarda, noia. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tinc un trep en el Morro. Ho he intentat just aquí. Ara, ara, home, ara. I tant. Sí, de fet, em fa molta il·lusió, perquè fa temps que no venien els col·laboradors, no sé què passava, però, vaja, amb nosaltres fareu la secció de publicitat que té un nom propi i tot, reclam. Sí, mira, li hem posat aquest nou. He pensat que pot cridar així una mica l'atenció. Un reclam publicitari, eh? Un reclam publicitari, eh? Molt bé, doncs, vincut al programa i a l'apena del Morro, comencem amb el somari del que farem avui. Doncs avui parlarem una mica de esports que han marcat una època, com pot ser el de Tegusta conducir, de BMUV. Ah, sí, és veritat, em recordo, que traia la mà per la finestra. Exacte. No en parlarem. També tindrem el de Porquillo-Lobalgo, de L'Oreal. Ah, sí, home, això m'agrada molt aquella frase, eh? Jo, com a periodista, he de estar sempre i atento, no? Exacte. La resta de gent pot anar amb marrana i bruta, però, bueno... I, també, doncs, per començar, podríem parlar d'una ci de Voldam, que està venint ben fort i molta gent, últimament, l'està comentant. Doncs vinc a va, comencem per aquí. Voleu que escoltem l'anunci primer de Voldam i després ho comentem? Va, perfecte. Si hi ha risques, et pots equivocar. Potser et costarà el cotxe, un parell de dents, el que el porti a cens. Potser farà fred. Potser et faràs mal. Potser perdràs el cap, les formes, la legalitat. Potser suposarà el ridícul, el menys preu, o la soledat. Però si dius com tu vols, fins a les darreres conseqüències. Potser, i només potser, arribis a ser qui ets. Aquest és l'anunci que ja fa un parell de setmanes, que ara estàvem atent per televisió i és una mica... Com no ho res? Efectivament. Que ens porteu avui, què diré d'aquesta anuncia? Doncs se'n poden dir moltes coses, la veritat. El primer de tot és que s'experimenta un canvi en l'agència que portava a Voldem. I jo crec que això es nota bastant, perquè fins fa ben poc seguien una línia bastant diferent. Ara podem veure que segueix una línia més agressiva, i que intenten fer que el consumidor de serveis es senti més identificat. Això ha estat un punt que ha trobat l'agència Villarrossas, que ha pensat que hi ha una cosa que s'ha observat, que és que molts compradors d'aquesta cervesa, quan van a un bar i volen consumir-la, si no la tenen, decideixen no comprar-la, no es volen... És una costum que n'ha agafat. I això ho han traslladat d'una manera... Com ho sabeu tot això, vosaltres? Doncs això és una mica d'investigació, d'aquí estar darrere de l'espot, i alhora el visionat. A partir de veure'l, hem fet com una petita deconstrucció, de construcció per dir-ho d'alguna manera. Perquè vosaltres teniu publicitat, no? Sí, això ho anem a dir. També ens han encert alguna cosa, eines per investigar i analitzar els anuncis, i uns conceptes que ens han servit. Ah, doncs això és molt interessant. Que també aprenem coses a l'universitat. Sí, perquè jo sempre he preguntat a la carrera de publicitat. Però també hi ha bastanta teoria, però molta pràctica. Aquest any hem fet alguns anuncis, hi ha nosaltres. Ah, sí? Sí, bueno... Escolta, ja portareu algun, no, aquí? Algú en dirà que tocarà per anar-ne. I tant, per cert, aquest anunci de Voldem, que estàvem parlant ara, està dirigit pel Jaume Balagaró, no? Sí, sí, ara es porta molt això d'agafar directors així coneguts per dirigir l'espot, li donant també les seves característiques que aporten a les pel·lícules. Amb el Cache 7, no? Sí, del Vigas Luna, sí, del Cache 7. Cache 7? Sí, sí, sí. Hi ha una parella que s'estan enrullant en una taula i després apareix el noi amb el Cache 7. Aquella anunci del Vigas Luna? Sí, sí. Ostres, quina sorpresa, no ho sabia. En fi, alguna cosa més sobre aquest anunci del Voldem doble a Malta? Doncs sí, bueno, bàsicament que... que intenta que el consumidor sentiu un plaer de veure, hòstia, soc diferent, m'agrada consumir aquestes hores, estic orgullós de ser consumidor. I també que el doble o res, que veig comentat al final de l'espot, juga també amb l'elaboració de que té la Voldem, que es fa amb doble a Malta, i jugar amb aquest nom. I aquí l'interessi, que sàpiga que la cançó es diu Come on people, del grup Pulp, però que, com ve, es fa a la publicitat per no haver de pagar drets. Moltes vegades es fa una versió, que en aquest cas és del grup bus. Doncs mira que jo volia aquesta cançó, de Come on people, cosa que parla altra banda, m'agrada molt, també, i no l'havia associat gens en l'anunci de Voldem, eh? Intenta fer-hi alguna aptació perquè s'adapti més el que busquen. Doncs mira, la pròxima vegada que ho veiem l'anunci, m'hi fixarem la cançó, a veure si és la mateixa, que segur que sí, perquè si ho veieu vosaltres, que aquest Come on people de Pulp. Per cert, que tu ara parlaves, Pol, de l'eslogan aquest, del doble o res, de fet, anar a l'eslogan és una cosa important dins del món de la publicitat. Sí, això mateix es volia parlar avui, perquè dins del nostre petit de secció volem parlar també d'algú aspecte racionat amb la publicitat. Avui doncs volem inaugurar el reclam, parlant sobre els eslogans de les marques, perquè molta gent utilitza el termes logan, però poc saben d'aquest tracte i com ha de ser un bon eslogan. Comencem per aquí, què és un eslogan? Un eslogan és un lema publicitari que serveix per resumir una idea, i té l'objectiu de captar l'atenció del públic. Aquesta vol frases pot agafar com eslogans, sinó que ha de complir un cert requisits. Vaig a prendre nota perquè ara farem un eslogan. Podria portar la campanya de publicitat de la penya del mur. Sí, a veure, podria fer algo. Mirem-nos-ho, a veure, digues, què tenim un bon eslogan? Un eslogan ha de ser fàcil de recordar, és a dir, ha de ser simple i breu. Sempre que cola. Sí, home. Però no es poden fer llarges frases perquè ningú se'n recordaria. Exacte. Això és essencial. No pots dir... Coga-cola, és la bebida que t'agusta tant per a tu i els tuyos. No te'n recordaries. Massa llarga, és veritat. Bé, breu i curt, molt bé. I a l'hora ha de ser persuasiu. Ens ha de venir ganes de comprar aquell producte servei. No ho sé, ara, com Nike Just Do It, és un eslogan molt dinàmic i que et tenen ganes de Just Do It. Comprar-ho. Ha de fer-ho, no? Perquè posar, per exemple, en Nike, compre-lo. És massa evident, no? Massa evident. La penya del Morros, escolta-la, això ja no es porta. S'ha de buscar algú més original. Clar, però hi ha molta publicitat. Que és... no te'l pots perdre. Vine a veure-ho, no? Vine ja, compra i tal. Aquest tipus de publicitat, diguem que no està complint aquests paràmetres, els eslogans aquests. Bé, a vegades també depèn de la marca i del target que ve a dirigir. De les persones a les que es dirigeixi. Depenent de qui et vulguis adreçar, hi haurà un punt d'exigència més gran o més alt. Algunes coses colorant més. A vegades necessita ser més directa i dir, compre-la o vine, i no tan rebuscat, també depèn de cada marca. No és que tenen menys diners per pagar publicistes. Això també pot ser, no? També pot ser, no? En el fons ha de lligar amb el concepte de la marca. No pots fer un bon eslogan, que estigui molt greu, però que no tingui res a veure i que no transmeti els valors de la marca. D'acord. Per tant, és important l'elecció d'un bon eslogan. Hi ha marques que ho han fet molt bé, com, per exemple, que us ve al cap quan us dic mediàmarc, per exemple. Home, que jo no sóc tonto. Molt bé. Bona, bona, bona. T'hem vist bé, t'hem vist bé. Sí, sí. Està bé, eh? Estic fort. Mare de mare d'això. A veure, aquesta Red Bull? Té d'ara. Sí, senyor, és veritat. Revolta d'ara, sí, sí, sí. Ara us posaré una mica més difícil, perquè veig que el nivell es boqui. Sí, veus que estem a l'altre tele, no? Sí. Nokia. Home, aquest, sí. Bueno, ja va, Connecting People. Connecting People, Nokia. T'ho dic, gent que es conec de, no? Perquè moltes vegades, com dius tu, nags do it. Nokia, Connecting People, venen en anglès, no? Aquests inputs, per què no els tradueixen? Bueno, perquè potser dona més prestigi, si és en anglès, a vegades. Sí, això... I perquè la traducció potser quedaria més banal, no? Per exemple, connectant gent... Fadria valor, al posar-lo en espanyol. Nokia, connectant... connectant de gent, no sé... Ara que dieu això, us vaig a posar un compromís, que no ho sabíeu vosaltres, ni jo tampoc. Però nosaltres tenim una promo de temporada, la penya del Morro, que està feta mitjant anglès. A veure què opineu, va bé? No... Al guanyar prestigi. Every afternoon from 5 to 7, a radio, just... Què, em va ensenyar, m'ha dit què fa? Vostè m'ha dit que volia, si ens com un internacional... Ja no li he dit això, no? No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament, què diu? Off the lips, feel, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, lits, llavis, Morro. Morro. En fi. És, potser, malentès, no? És aquest concepte que l'anglès et dona prestigi, però malentès. A veure, que heu fet una cosa que està molt bé. I el que heu fet és jugar amb l'humor, normalment. Si provoca el somriure, sempre el somriure també crea record. Molt bonic. Molt bonic, molt bé. M'ha quedat molt bé. Molt bé, pal. Constractat, pal, per tot el que ha portat allà. Molt bé, molt bé. Bueno, era una broma, era un joc, però mira, a la nit deixo els eslògans en anglès, recordar de la falca, aquesta que teníem. En fi, alguna cosa més sobre els eslògans, Anna? No, doncs que ara el polo us parlarà d'alguns dels més coneguts. Eslògans més coneguts. Sí. Què us agrada conduir, a vosaltres? Bueno, si m'agrada o si sé conduir. Ja sé que no em saps de conduir, però... No massa, no massa, no massa. Només volia fer broma aquí. Volia parlar de l'eslògan de BMW, del que t'agrada conduir, el mític t'agrada conduir. Sí. Que tothom recordarà a finals dels 90. Va venir de la mà d'un dels millors publicistes d'Espanya, que potser hi ha gent que no coneix gaire aquest mondillo, però li sonarà, que es diu Toni Sagarra, que és el mantor d'Arristo Mejide. Ah, sí? Sí, sí. Arristo Mejide va treballar amb ell, eh? Sí, sí. I, bueno, doncs... les característiques que té van trencar amb tota la publicitat que s'havia fet fins llavors. No es mostra el producte, que és el cotxe. És veritat. No es parla... jo no sé si tothom el té amb ment, però, bàsicament, és l'eslògan. Bàsicament, fa referència a allò. Exacte. El lògan és aquest, eh? Sí. És el cotxe que s'ha de conduir. Ja està. No té més, perquè no és el cotxe com tu, la càmera, no? És un plano des de l'interior, on es veu el braç per fora, i va movent-se amb l'aire i tot plegat. Sí, i per exemple, una cosa tan senzilla, és tan positiva que ha provocat, va provocant el seu dia i segueix moltes vendes. I és que, a vegades, quan vols vendre un producte que costa tants diners, no hi ha prou en dir, en ensenyar els seus caràcters tècnics, perquè potser no és suficient, has d'anar a l'emoció, que és el que... L'intengible, no? Sí, l'intengible és el que no et busca aquí. I també cal dir que, al principi, el Toni Sagara va presentar aquesta proposta, però li van rebutjar, li van dir que no... No estaven des de fora, des d'Espanya sí que els reculsaven, des de fora no... Deien que no, que això no ho veia enviable per fer un anunci, i que mira, al final li van fer cas i va acabar triomfant. Sí, però amb els anuncis d'automobils passa molt, no? Que el que venen no és una idea, no és el cotxe, sinó que venen com una emoció, una experiència. Una experiència, no? És molt curiós, molt curiós. Perquè potser les característiques tècniques del cotxe ja la sap més o menys tothom. I sempre s'han de ser les mateixes, per això volen anar més enllà i posar-se a la pell. Sí, aquí, bàsicament, el que volien era dir, som exclusius, tenim prestigi, i aquest cotxe et pot donar molta capacitat. Per gaudir i conduint. Home, s'hauria aconseguit moltes coses, no? Aquest eslogre, el teu gust a conducir. Sí, sí, sí. Que s'ho siguis, aquests valors a l'AMB, i m'han passat molts anys, i la gent encara sembla recordar-lo. Sí, sí, i tant, i tant. Avui s'han retrat una mica el temps a sobre. Per tant, haurem de deixar-ho amb l'últim, perquè jo l'ho valgo, Anna, el comentes, i deixarem aquí les acció i les curiositats, les deixem per la setmana que ve, si us sembla, perquè jo l'ho valgo, també, un altre anunci i una altra campanya mítica de la publicitat del nostre país. Doncs sí, perquè jo l'ho valgo, que tots alguna vegada hem dit, en algunes circumstàncies altres, doncs aquest any celebra el seu 40eniversari. Què dius, ara, tan antigues, aquesta campanya? La campanya no, però la mítica frase va aparèixer als anys 70, durant una època on van sorgir molts moviments feministes i reivindicacions a favor de la dona. Aquestes van començar a utilitzar el lema, perquè jo l'ho valgo, i que l'Oreal va adaptar a la seva marca l'any 1997. Mira, tenim la slogan, si volem, el podem escoltar. Perquè nosaltres l'ho valmo. Molt bé. Perquè nosaltres l'ho valmos. Sí, també. S'ha anat adaptant a perquè nosaltres l'ho valmos, o perquè tu l'ho vales, i s'ha arribat a traduir a més de 40 idiomes. No n'hi do. I avui en dia no hi ha cap dona, home, que no hagi pronunciat la mítica brasi de perquè jo l'ho valgo. Segur. Algún cop, algun cop. Tampoc s'han esmarat massa, no, a canviar-lo en tot aquest temps, perquè jo l'ho valgo, perquè nosaltres l'ho valmos. Bueno, perquè veuen que funciona i fan petites modificacions, però jo crec que la clau de l'èxit d'aquesta slogan és que la gent l'ha portat més enllà de la campanya publicitària. És a dir, que en diferents contextos utilitza... De la vida quotidiana. Sense que necessàriament pensis en el sabor, amb la crema, quan diguis perquè jo l'ho valgo. Això és difícil. I això és difícil. Tenint el llarg dels anys. Molt bé, doncs, nois, moltes gràcies per venir. Vull dir, nois en global, eh, Provena? Sí, sí. Merci per venir avui primer dia. Podríem acabar sempre la secció amb una cançó, no?, del món de la publicitat, per exemple. Així ens podrà ajudar a acabar el programa i tot plegat. En fi, merci, eh? Un aplaudiment pel poble de l'Ajunt. Molt bé. Gràcies. Em mirarà la publicitat en un diferent, eh? Ara que veig cada vegada l'anunci del vol d'en doble mal de... I veig anuncis de cotxes, pensarem... Mira, com el que van dir... Al pal i l'Anna. Que vagi bé, fins la setmana que ve. Bona tarda. Moltes gràcies. Dos minuts arribem a punt de la set de la tarda. Ho hem de deixar aquí. Ho deixem amb la informació de Sant Just, de l'informatiu vespre dels Sant Just Notícies i la Carme Verdo i Fin. Demà a les 5, que vagi bé. Gràcies per escoltar-nos. I plou i pla la nuit. Un coup de l'univers morrel. M'ajuder les canetes. Os y prometar navires. Si j'en ai perdus la tête. J'ai m'ai fet el pire. M'he fet el pire.