#555 - La Penya del Morro del 9/10/2014

Els brots de la Junta a l'Òsia Sabadell i Ripollet segons les últimes dades que ha donat al Parlament el director de Salut Pública, Antonio Mateu. El brot de Ripollet l'hauria provocat un camió de la neteja. El Tribunal Constitucional tomba la petició del Parlament de recusar dos dels seus magistrats que han de deliberar sobre la llei de consultes i el decret del 9N. L'alt tribunal diu que no hi ha motius per dubtar de la seva impartialitat en contra del que pensa la Càmbra Catalana. El president Artur Mas afirma que l'únic pla és votar el 9 de novembre i que només plantegerà eleccions per les visitàries si hi ha consens polític. En una entrevista del New York Times, es va assegurar que estan buscant tots els camins possibles per votar dintre de la llei i explica que s'han acordat provar una altra manera en els propers dies per a l'odir l'oposició legal i política de l'Estat. L'escriptor francès Patrick Modianou ha estat guardonat amb el premi novel·l de literatura 2014. L'acadèmia sueca ha premiat l'autor de la trilogia de l'ocupació per com ha traslladat a les seves novel·les l'experiència de l'ocupació nazi i la recuperació de la memòria. Sonser. Marc Oma guanya coming del màrc com a guanyat del Marroc per tercera vegada i es convertia en campió del món. dabeiarà un programa especial d´Escapà i退less dels respondents el club de fútbol d'AMM. A l'espanyol, el portaveu del Consell Directiu Rafa Entrena, reconeix una disminució del nombre de socis. La xifra situa en gairebé 25.500 i una rebaixa del pressupost, que queda en uns 48 milions d'euros. El club espera ampliar el terminit de retorn del deute. I Mar Mar, que té diumenge al Japó, la primera oportunitat per ser campió del món. Avui els pilots de MotoGP entre ells rossis han criticat, en referència a l'accident de Bianchi, que es mantingués la grua dins del circuit. I el temps, tarda, de sol i calor, altre cop uns valors més propis de l'estiu. Només alguns núvols afecten des de primera hora el Pirineu i Pre-Pirineu, llei de ta, on no es descarta alguna gota. Demà arriba el front i ens portarà més núvols arreu i roxats dispersos més probables a la meitat ues. Les temperatures al migdia, demà, quedaran més baixes. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous, a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambal. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara entraràs per parar un trambal. Fluzo. Cultura mal. Benvinguts a Bayernlione, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Ràdio T'esper La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'Estrengé. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio T'esper. Parla i el salut de Jordi Domènec, que és ara fins a les 7 del vespre. La penya del Morro, benvinguts al programa. Un programa amb la participació de la Cristina Vargas, el tutorial Facebook, Cristina, què tal? Bona tarda, què tal? Ha matat l'escaliput, no? Això creiem, mai se sap. No sabem segur? Home, jo no estic a Madrid, jo no ho he vist, però tots els mitjans en aquest cas apunten a Casita, al final. També ho ha dit el conseller de Sanitat de Madrid, però... Ara parlarem del Tenientòpic, també parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bona, bona, bona. Bona tarda, què tal? Molt bé, tio, què t'expliques? De dijous. Avui, de dijous a la penya del Morro, tindrem a la Concha Varingó, en el nostre espai d'estrologia setmanal. Avui, atenció, perquè ens explicarà el sign de Taura. No sé si... Tu què et passa, Cristina? Que conec un. Tu coneixes un Taura? Tu, Andrea, coneixes algú que sigui Taura? Sí, també. Ah, doncs mira, us interessarà la secció d'avui? I també tota la gent que ens estigui escoltant, que sigui Taura, per exemple, o que tingui alguna persona del seu entorn propera. Que sigui d'aquest signe dels odiac, per saber com són els Taura. Avui també tindrem la Paula Carreras, a l'espai dels tuits de Sant Just. I a la segona hora tindrem l'Arnau Consul per parlar de literatura. Connectarem amb el Sergi Arrada, que està al festival de cinema fantàstic de Sitges, com cada dia parlant de les pel·lícules que ha vist. I avui entrevistarem el director de teatre de la Perla 29, L'Oriol Brogi, perquè ja fa unes setmanes que estan a la biblioteca nacional de Catalunya amb l'Obra Cells, la tercera de la trilogia que ja va començar amb 2010, i que segurament tots recordeu. En fi, tot això, avui a l'Apenya del Morro, anem cap al Treny d'Urban. I és que avui el tema és més comentat, o un dels temes més comentats de Twitter, han estat totes com Teresa M4. Manjans 4.Ah, manjans 4, va bé, gràcies. He volat, en què falla, no? El rojo vivo, Excalibur, que era el Gosset, que s'ha assuntat en sacrificat, consejera de Sanidad, i Javier Rodriguez de Mision. Després de sacrificar, finalment, el Goss de l'Oxiler d'Infermeria Contagiada de Bola, que fa uns moments també, per cert, hem escoltat el pollatí de les 5, que està avançant de forma greu, al seu estat de la malaltia, apareixen nous casos de possible contagi. Cristina, avui a informants. En aquest cas, parlant d'aquesta Oxiler d'Infermeria, l'anunci d'envigiorament, arribava poques hores després que el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, anunciés que l'Infermeria estava una mica millor. De moment, Teresa, és l'únic cas de contagi confirmat tot i haver-hi 7 persones ingressades i aïllades de manera preventiva, després que un mes fos al mig del corcón que la va tendre i va ingressar de manera voluntària, i a més va declarar que les manigues del vestit de protecció li quedaven en aquest cas cortes. No ha estat però l'única denúncia de l'eficiència de protocol de seguretat, que la va tendre dilluns a l'hospital del corcón, ha denunciat al portal d'Internet diàriomfermero.nés que al box on es trobava la pacient no estava preparat per atendre-la, i que no sabia ni tant se val posar-se ni treure el vestit de protecció. En un sentit totalment contrari, la Comunitat de Madrid acusa a Teresa Romero d'haver, fins i tot, mentit. El conseller de Sanitat madrileny, Javier Rodríguez, s'ha preguntat si va dir la temperatura real que tenia quan la van atendre. Rodríguez també ha confirmat en una intervenció a l'Assemblea de Madrid que, al final, Excalibur, que és el gos d'aquesta auxiliar d'Internet de Madrid, ha estat sacrificat. En fi, què diu la gent a Twitter, sobretot aquesta qüestió? Carmen, per exemple, diu un gos anomenat Excalibur, treu a la llum la simètric sentit de l'apiatat d'algunes persones. Un altre comentari, és l'Alberto, diu, tots amb 3 a les maneres de 4, diu, el més important és que la noia es recuperi, però no t'imitirà ningú, pregunta. I l'Estefania diu, per poca vergonya, Javier Rodríguez, dimissió, que no fa falta un màster per posar-se el vestit de seguretat, indignació, dimissió, ja. L'esculpa sempre cap als més dèlels. En fi, sí que hi deu de la tarda, anem cap a les notícies de Sant Just. La notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenosí, per estar ben informat de tot el cas, per estar per aquí, oh, ja! Perdoneu, això que feu, ho feu gravat? Bé, avui parlarem de diferents qüestions de les notícies de Sant Just. Per exemple, vins en Justem i Sant Justen, que seran reconeguts a la set de la tarda, amb els premis conviu 2014, i també dues xerrades destacades per aquesta tarda, una banda, el Confecte d'Ugreïna, amb el preuista Liusca Elles, i un taller de com actuar davant la venda de productes financers. Però abans de tot això, parlem, perdó, de política local i ho fem precisament. Aquest partit ha iniciat una vegada a esperar fins a després del 9 de novembre, amb la consulta, a veure què és el que passarà, s'esperarà també, en aquest cas, a l'exacció local del PSC, no? Ah, sí, exacte. Adéu l'Andrea, adéu l'Andrea, adéu l'Andrea. Gràcies. L'executiva del partit del PSC Sant Just es va reunir ahir, i es va acordar obrir el calendari, que el propè 20 d'octubre, a hora de ratificar l'assembli al local, que van aprovar, i que en 11 dies, a hora de validar l'assembli, el període de presentació de candidatures a cap de llista serà de 17 de novembre, per tant, després del 9è, fins a l'1 de desembre. En principi, si tot ha d'anar, com se suposa, que ha d'anar a Josep Perpinyà, actual alcalde de Sant Just, es tornarà a presentar, i segurament, a la candidat, o no? No se sap. Però, en principi, no hi ha res que... Tens informació a tu, de primera mà? No hi ha res que intuessi cap a una altra banda. Com, per exemple, la Convergència i la Unió, que el pròpil Lloren-Rey ja va comentar, fa molts mesos, que no continuaria, i va sortir un salat nebreda. En aquest cas, no és així, no? Des del PSC encara ho porten no molt en secret, perquè encara en aquest procés de presentació de candidatures es pot presentar qualsevol militant o simpatitzant del partit. Home, jo tinc una cosa m'estranyaria moltíssim, perquè em sento molt entès per pinjar com a candidat del PSC per les eleccions del maig del 2015. De totes formes, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Doncs les votacions tendran lloc als dies 12 i 13 de desembre. La intenció és que puguin votar tots els militants i simpatitzants a la secció local del PSC per tal de fer-ho un procés obert. I precisament, ja que parlem del PSC Sant Just, demà a la tarda voldran reconèixer la dedicació i confiança dels seus militants. Seran un acte que atorgarà 3 guardons a 3 militants destacats. Qui són? Doncs no se sap. Ah, no se sap, encara. Aquest acte es va fer pel primer cop l'any passat i els socialistes han decidit tornar-lo a convocar entre altres coses per agrair a militants i simpatitzants la seva vinculació amb el partit. Sí, perquè avui en dia no és fàcil ser militant del PSC, i llavors és també com un premi al militant i a la militància de base. Això és el que deia precisament Ramon López, el president del PSC aquest matí, que és un moment adequat per fer-ho, i el PSC demà comptarà amb la presència del primer secretari general del PSC Miquel Lisseta i amb el primer secretari de la Federació, Antoni Poveda. Encara més. L'acte tindrà lloc, l'acte tindrà lloc. Sí, jo m'he mentrat avui. No és seriós, no? Miquel Lisseta entre Sant Just, sí. I Antoni Poveda. Doncs l'acte tindrà lloc de Madrid Vendres, a les 7 de la tarda al part del parador, i després hi haurà un pica pica. Molt bé, pica pica. A veure, el demà, el PSC, tindrà un. Per cert, canviem de qüestió i parlem ara dels premis conviu 2014. Atenció, perquè 20 Sant Just, que seran reconeguts aquesta tarda a l'equipament de les escoles... No, a on? A l'escola dels gràfiques, Antoni Algaró. Ja s'ha fet de públic els noms dels guanyadors, que seran reconeguts... Són reconeguts pels seus actes cílics de convivència i amb benefici de la comunitat. Andrea, bueno, que de moment ningú la votada, tot i que jo la vaig proposar unes quantes vegades, té més informació dels premis conviu 2014. Doncs si us sembla a fer un repàs de tots els guardonats, que els tardarà rebreu en un... No direm els motius, perquè podríem estar aquí tota la tarda, que són a Ricardo Quezada i Àngel Concillo, Núria Jiménez i Montserrat Giró, Jaume Rui, Rosa María García, Dolors Munclús, Miguel Ángel Castillo, Víctor Mazana... Lluís Ramban, que fa fotografies. I també joves dels habitatges socials de persones discapacitades d'esproceats. I més homenatjats seran José Real del milenari, Ramona Guadé de la comissió de la cabalcada de reis, Adrià i Eduard Padrosa, Montse Sastre, també dos coneguts al programa Just for Salva i Aitor López. Que demà estaran aquí, precisament, a la penya del Morro, explicant-ho els premis conviu, vindran a tardar al programa. Diu-nos quatre coses. Doncs fem bé amb el Pau Ardèbul.Pau Ardèbul també, eh? Bueno! Queden dos.La música arriba de temps, però endavant... Pep Quintana. I Gavina Descalto. Hola, sóc Pep Quintana. Gràcies, però estic molt content de recollir aquest premi. Gavina Descalto?Sí. Per la seva col·laboració en la protecció d'una espècie de velles. Els premis conviu es llibren avui a les set de la tarda. Perdona, aquí ho vote, aquí ho vote, això. Tot en qui vulgui? Pots proposar persones de titular individual, entitats... Qui ho vota, això? Qui acaba votant un jurat? Que està format per... No, això, ho pregunto per curiositat. Aquest jurat, qui el forma, aquest jurat? Persones, home. Home, no seran animal.No ho sabíem. No ho sabíem, però...No sabem qui era el jurat. El jurat dels premis conviu, Cristina. Que haurà de tot.Policies, potser també. Tu estàveu el jurat, Cristina?Jo, que sàpiga, no. Tu estàveu el jurat, Andrea?No. Jo tampoc. Jo ho vaig ser jurat de festa major. Tu ho vas ser jurat de festa major. A veure, estem buscant... Home, pots fer una instància a l'Ajuntament i demanar, no, en aquest cas, que pots fer jurat. Em diuen que instàncies estan presentant moltes últimament i que van ja a la gent molt saturades. Fem una cosa, fem una crida. Perquè, clar, aquí tenim un buit d'informació que no podem fer el programa. Qui ha estat el jurat?Clar. És una mica... tenim un buit d'informació que hauríem de saber. Qui se'n semaca, la informació. Des de la penya del morro fem una crida. Qualsevol... qualsevol persona que ens estigui escoltant i que sàpiga qui són els membres del jurat premis conviu 2014. No us amagueu. Truqueu al 93-3-7-2-3-6-6-1, si heu sigut jurat. I si heu sigut... també? No, també. 93-3-7-2-3-6-6-1, perquè ens espereu una mica aquesta qüestió. Perquè volem saber, home, ja que són els premis que es donen, són justenys il·lustres de la gent que està s'emociona, saber qui està darrere i qui està de jurat. És una mica la premisa. No tenim ni idea ni res. Això ho heu facut a l'Ajuntament. És una entitat. Qui promociona això? Qui organitza? La policia, la policia local. Organitza la policia local. Joan Amonfabra és membre del jurat. L'hi preguntarem. L'hi preguntarem, a veure qui és membre del jurat. Ens interessa saber qui hi ha darrere. En fi... Tens sospites o alguna cosa? No, amigo. No, no. O sigui, aquí jo... Jo no acabo d'entendre qui hi ha darrere d'això. Què dius? No m'ha quedat clar. El concepte... potser no m'explico però bé, Cristina. Aquí hi ha darrere els premis conviu. La policia. La policia és el jurat, llavors? Que l'organitzi no vol dir que sigui el jurat. Una cosa és organitzar i una altra són persones que es pot designar. No crec que hagin de ser els organitzadors precisament per no afavorir en aquest cas. No està clar quin jurat és. Però la Penyal Morro està darrere la pista. Estàs més tranquil. Sí, sí, la gent no m'ho diu pel carrer. Jo què sé, vaig a comprar el pa. Parlant d'altres qüestions, dues cerrades destacades aquesta tarda. La primera, una ponència sobre el Confecte d'Ucraïna amb el periodista Lluís Caelles. Endavant. Va una mica tot, va tot una mica... D'entrada, haurem de córrer per triar quina conferència. És més interessant o, com a mínim... Anem a la primera. A les 6 de la tarda, en menys onora, a l'editori La Mallola amb el periodista de TV3 Lluís Caelles, que va ser enviat especial de la televisió pública. Catalana per cobrir el conflicte. Serà encarregat d'explicar quin va ser el detonant de la crisi per l'arrestat del món. Recordem que a la plaça Maïdan d'aquí, va ser l'estat de les protestes que va cobrir aquelles fons mesos, i que era plena de gent de diverses ideologies. Segons el periodista, el detonant del conflicte i d'aquelles mobilitzacions va ser la reflexió d'Ucraïna d'incorporar els estàndards de vida occidentals. Des de Rússia Pro ho vam voler impedir. Aquesta conferència serà avui a les 6 a l'editori La Mallola. S'emmarca les activitats que organitza l'aula universitaria d'Albert Llobregat, de la qual participen molts Sant Justencs i Sant Justencs. El Conso, col·laborador del programa, amb la presentació del seu llibre, és el primer. Bé, anem ara cap a la segona xerrada, que també està avui. De fet, és un taller concretament per saber com actuar davant de la venda de productes financers. S'ha de dir que s'han molt de finances i d'economia, per això moltes vegades... El canvi de la màquina de cafè sempre el porta una mica a tot arreu. També és informació de tot plegat. Doncs és una activitat que organitza a Dicae per sensibilitzar la població en matèria de consum responsable, sobretot després dels numerosos casos de frau arrel de la venda dels productes tòxics per part d'entitats financeres, com poden ser les participacions preferents. Victor Garcia, tècnic de l'associació de Dicae, serà qui conduirà aquest taller, oberta a tothom, en què es parlarà ampliamente de les entitats financeres i dels productes que ofereixen als seus clients, però, a banda d'explicar en què consisteixen aquests productes, la intenció és aconsellar els assistents sobre com afrontar un oferiment aquest tipus per part d'una entitat. La nit de Dicae es farà avui també a les 6 de la tarda, al centre social, el Milenari, és una activitat oberta a tothom. Bé, doncs gràcies, Andrea. Si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just, teniu radiodesverb.com, ara mateix, i a partir de la set, els Sant Just Notícies, edició vespre. Les notícies de Sant Just! And Andrea! Per què galleu? Estic en tensó, eh? Para, para, para, para. Bueno, s'ha despatllat la màquina del looping. Cristina? Digue'm. Qui eres, jo? Intensitat. Però què ha passat, aquí? Ja n'has. Sí, Cristina. Perdó. És que no hi ha els aviculars... És que no portaves ni... No he controlat, no, perdó. No portaves ni els aviculars, i clar, no escoltaves la música. No, però he vist de l'Andrea que començava i dic, ostres, pel tu jo. Podem fer-ho bé, això. Ai, per favor. Una passiva. Les notícies de Sant Just! Amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el camp, per estar per aquí, oh, yeah! Va, va. Fem una pausa de re, Andrea i Cristina. Fem una pausa de re, i parlem amb la cotxa Beringon d'Astrologia. La lenda taura. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Moro. Dismoples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, sóc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Un bon dia! 5 i 24, a tarda. Continuem en directe. Tenim aquí la cotxa Beringot, a l'Espaia Esència. Bona tarda, bon dia del programa. Ja sabeu que durant cada setmana repassarem en profunditat un signe de l'horòscop, un signe dels odiac, perquè la conya és una mica la nostra guia espiritual en aquest sentit, i avui ens parles del signe de taura. Taura, a veure, taura, què podem dir ja de taura així per començar? Pues bueno, que es un signo pasivo y que es receptor y femenino y nocturno. Ah, nocturno. Claro, es que la diferencia entre activo y pasivo es que unos son diurnos y otros son nocturnos. Ah, vale. Entonces se van mezclando, uno sí y uno no. ¿Als activos que son diurns o...? Los activos son del día y los pasivos son de noche. Taura, on situem el calendari normal? Bueno, taura es el segundo signo del zodíaco y está a partir del 21 de abril al 21 de mayo. De fet, ell és el primer signo de terra. Ja hem comentat una mica les crítiques de terra. Quants signos de terra hi ha? Son tres, los signos de tierra son tres. El primero es taura, que es el más primitivo, porque es activo, es trabajador, pero es muy directo con lo que tiene que hacer. O sea, no hace cosas muy básicas. Así como como decíamos que harías en la acción, es su necesidad. Según las necesidades, él va actuando. Las necesidades que él percibe, ¿de acuerdo? Entonces el segundo sería virgo, que es el que ordena y analiza. Con lo cual todos tienen un trabajo muy determinado. Y luego estaría capricornio, que es el que construye. Los tres son los signos de tierra, pero hacen un trabajo totalmente diferente. Però no quiere decir que uno sea mejor que otro, ¿no? No, cada uno tiene su papel. Sí, diferente. Per cert, Cristina, és que tu coneixes un tauró, no? Sí, sí, sí. Jo m'he d'entrar en un zona cap tauró a la meva vida, però si m'ho pregunto ja ho comentaré. Els signes, de fet, tenen diferents qualitats, no? Claro. Entonces, muchas cosas, por ejemplo, estaría el principio, que sería activo pasivo, que hemos comentado antes. Luego estaría el elemento, que sería tierra, aire, agua, el pertenece a tierra. Y luego vemos que cada uno de los otros, según los... Se puede ser cardinal fijo o mutable. Con lo cual... Queda això. El tauró es mutable, porque está entre las estaciones, las estaciones son cardinales. Luego de las estaciones, el que sigue, o sea, es la cardinal, el que les exige es fijo. Immutable es fijo. Entonces, mutable sería el siguiente. Entonces, cada uno de ellos tiene esa cualidad, por eso hace cosas diferentes también. Són canviants, no? Si coneixes que tauró és terra, com, per exemple, en Verge i Capricorn, quina és la característica de terra, de l'aliment terra, per aquests signes? Los elementos de tierra son elementos prácticos, trabajadores, que son un poco materialistas, que quieren el resultado a sus acciones. Y sobre todo, tauró está muy relacionado con la armonía, con la belleza, con la música, con todo lo que sea sensibilidad, porque por eso tiene venus. Y entonces, claro, aquí distinguiríamos también entre los tres tipos de tauró, que el primer de canat seria con mercurio. Que són els 10 primers dies del final del dia, que és el que havíem dit. Claro. El segundo sería la luna, con lo cual, claro, le da, como si dijéramos, características más especiales, es más creativo, el otro es más comunicador. Y el tercero sería Saturno, que sería el que, de alguna manera, me prefiere construir. Por ejemplo, los arquitectos generalmente están en el signo de tauró, en el tercer de canato. Esto también puede estar de otra forma. Así es también, ingenieros también, porque yo justamente la persona que conozco, que esta taura es del 21 de mayo, sale el último día, en ese caso, y no para de trabajar, de construir cosas, de ahora cambiar, ahora probo, ahora tal. Mira, mira, mira. No para hacer cosas. Son lentos, son lentos, pero van lejos, porque no para. Són constants. Sí, sí, perquè molta pressa no tenen, a fer les coses això és veritat. De fet, altres característiques als taurós, alguns tu dius i expliques als teus llibres, són, tenen molta paciència, són estables, no? Sí, sí, sí. I les gusta mucho rumiar, caro, porque es como el toro. Yo siempre para el tauro me figuro el toro, y me lo figuro el toro que lo que quiere estar el toro es tranquilo en la desa, sin que nadie le moleste. Manja nerva tranquil·lament a la seva. Claro, ahora quiero estar al sol, y ahora quiero estar a la sombra. Y me pongo donde quiero, por eso, no les gusta tener gente que mande sobre ellos, y generalmente tienen trabajos en los cuales son independientes. Por ejemplo, pueden ser tenderos, peluqueros, artistas... Autónomos, no? Autónomos en general, porque no les gusta tener nadie que les mande. De fet, el tauró, com vaja tothom, y los signes también tienen punts en millorar. Sí, como todos, sí. Es demasiado terrenal, a veces, y demasiado material. ¿Qué diferencia hay entre terrenal y material? Pues, el terrenal es que toca demasiado los pies al tierra, o sea, no puedes despegarse de la tierra, porque está demasiado sujeto a la tierra. Sempre está aquí, i ara? Sí, y no es soñador. No es soñador, exactamente, es práctico. En cambio, material es que quede conseguir mucho con lo que hace. Esto sería un poquito la diferencia. Tenen més possibilitats de tenir més diners, potser. Van a lo que s'ha d'anar, el tema material, el tema diners i econòmic. Claro, por la sencilla razón de que tauros son sus necesidades. Sus necesidades son dos, venus por el amor, y por el otro, tener una estabilidad y ganar dinero. Entonces, claro, en ese aspecto se centran y son muy poco flexibles. Això va molt bé. Saber una mica com són els diferents signes, perquè a l'hora d'enfrontar-te a algú, es diu que aquesta persona no l'entenc. O aquesta persona... Jo xoco amb aquesta persona. Sabent ben bé com són els diferents signes, podem arribar a millorar la nostra comunicació envers els altres, que ens pot servir per l'astrologia. Hi ha particularitats que també són curioses. Por ejemplo, Marte, como está justamente ya detrás de la Tierra, o sea, está el Sol, está Venus y está Mercurio, antes de la Tierra, y después de la Tierra ya está Marte. Entonces, tanto Venus como Mercurio están al lado del Sol siempre. O sea, acompañan al Sol. Uno tiene unos grados, me parece que son unos 28 grados, de diferencia con el Sol, y Tauro tiene 46 grados, que se puede distanciar del Sol, pero no se puede distanciar más. Entonces, esto también le da unas características, que así como el otro día decíamos que Marte, siendo los áreas el regente Marte, podía Marte estar en cualquiera de los 12 signos. En el caso de Venus, que es el regente de Tauro, no puede estar más que dos signos por delante o dos signos por detrás, con lo cual no hay más que cinco tipos de Tauro. No, però de unido ella, cinc tipos hiparen. Aquí sempre diuen el mateix, però és tan gran el ventall de coses i de definicions que hi poden haver, que si algú vol una mica més d'informació, que ens compre el teu llibre, no? De Tauro, perquè, clar, volem anar aquí fil·lem molt prim, i ens perdem una mica. Però amb tot això que estem comentant de Tauro, que el Tauro s'ha de saber entendre... Tu dius que són obstinats? Sí. Poco flexibles, però això no és només Tauro, els signos de Tierra, els costa. Identifico, també. Sí, Capricorn i Berga també. Tu dius que són possessius i molt avariciosos. Sí, i, a més, també són un poc... no sé com dir, tecelosos, també. Clar, clar, són possessius, ja veu una mica enlligat. Un poc, perquè, a més, el planeta Venus és el planeta del amor i de la sensualitat, però no del sexo. Ah! És que, també aquí, sí, hay que diferenciar lo que es el amor, que el amor puede ser a cualquier... Carinyo, no? En cambio, lo que es sexo ya es otro tema diferente. ¿Y ese sería Plutón? Plutón es el sexo, sí. Plutón es el sexo. No, a més, que no vas a ver dónde está Plutón, no lo encuentras. Plutón, que em pregunta, no és planeta, no, ja? Diria? Bueno, a ver, cotxa. Per a mi sí, és planeta, perquè jo estic veient tots els dies els estragos, o les ventajas que hi ha. És un planeta que, així com a escorpió, no té punts medios. O sigui, no té... No té diferents, o és sí o és no. O sigui, no té grises, se podría decir. Sí, oblan con egres, sí. Oblan con egres, no tiene grises. I això, pues, també no caracteriza. O quieren una persona o no la quieren. O sea, no hay ese... te quiero un poquito, ¿no? No puede ser. Bé, continuem definint una mica el tauró. Avui, la gent que sigui tauró, conegui tauró, indesana més la secció, que altres que no siguin. El signa, per exemple. Estaria bé saber, també, la part important d'aquesta secció dels signes, que són els diferents de canats, que ja hem comentat que depèn de quin dia hagi nascut, perquè no tot la gent del signa és igual. Els 10 primers dies... Recordem els dies de tauró, quins eren? Empezaban el 21 d'abril, entonces sería hasta el 1 de mayo. O sigui, fins l'1 del maig és el primer de canat? El primer de canat. Estaria regido por Mercurio. Mercurio, bueno, hablaremos la semana que viene, pero Mercurio es el planeta de la comunicación. Pero veremos cómo comunica, porque comunica de una forma muy especial, que lo desvelaré la próxima semana. A mi, personalment, he de reconèixer que em costa vegades comunicar-me amb aquest tauró que conec. Per tant... No s'hi ha dit alguna cosa a veure, perquè ja he dit que era el dia 21, perquè se han acercat Mercurio, que es el planeta... No, ese es la turno del tercer de canat. No, pero digo Mercurio, el de la comunicación. En este caso, al no estar en el tercer de canat, por eso quizás a mí me cuesta comunicarme con esa persona. Bueno, habría que ver también... O entens tu Mercurio, també, clar. O entens tu Mercurio. Ah, clar, també. Entonces, claro, por eso en algunos casos hacemos unas comparativas a ver si esas personas son compatibles o no. Porque, claro, por muy buena voluntad que haya... Que a vegades millor no fes-ho. A vegades millor no fes-ho. Perquè potser és un drama important. Primer de canat, entre 21 d'abril i 1 de maig, anem cap al segon, que els hi hauríem entre el 2 i el 11, aproximadament, de maig. Sí, entonces es la luna. La luna. Entonces la luna está todo relacionado con la familia, con la comida, con la imaginación, también, con la creatividad. O sea, tiene una sensibilidad especial. Esta luna, o sea, este Venus, es conjunto con la luna del decanato, pues le da como un matiz más sutil, más creativo y más sutil. Además, muy perceptivo, porque la luna también percibe mucho, pero es un signo de agua, y los signos de agua son los que mejores sienten. Es un mucho sentimiento. Es una sensibilidad que no es per res, però ja us agradaria molt tenir-la. I acabem ja amb el tercer d'acanat, que és entre el 12 de maig, aproximadament, i el 21 de maig, que és quan acaba el signat 1. Estos són més inflexibles i són molt més pràctics, i generalment necessiten elevar-se, tanto laboralmente, como socialmente, porque Saturno siempre quiere estar arriba, quiere estar en lo alto de la montaña, no se conforma con este trabajo, con lo cual es una tarea para toda la vida, y generalmente todo el mundo que tiene un Saturno un poco potente, tiene que morir con las botas puestas, porque nunca llega la Donde de alguna manera quiere llegar. Entonces está siempre trabajando para el subiendo. La meta es más alta, entonces es muy difícil alcanzarla algún día. Y también por otra parte es más espiritual, porque hay que darse cuenta que, por ejemplo, las religiones siempre están en la montaña, no están en la playa, o sea, en el Himalaya, la religión... La Moroneta. Sí, la Moroneta. Y su Cristo dijo, tú eres piedra y sobre esta piedra edifica de mi iglesia, con lo cual se edifica sobre Capricornio, no se edifica en la playa, sobre agua. Bé, són reflexions interessants, que aquí la concha va tirant, i la concha té molt de informació. I saps molt. També aprofito per comentar que, si alguna persona que ens estigui escoltant i vulgui enviar-nos un mail amb alguna consulta concreta, nosaltres també posem el programa disposició de tothom qui vulgui, a la penya del Morroarroba.com i nosaltres li farem arribar a la concha als vostres dubtes sobre el que vulgueu. La penya del Morroarroba.com que la concha ja hem dit moltes vegades, no fa predicció de les coses que passarà, sinó més aviat del que veieu. Com som nosaltres mateixos per conèixer-nos també d'una manera diferent, com som. Avui estem amb taula. Quines zones del cos regeix taula? Rige la garganta, de debajo de la cabeza. Què vol dir que regeix? Que un signe regeix una zona del cos. Representa. És com si representara. Que es la cabeza i bajarem. M'assesem els peus. です. Que es la cabeza, es los pies, vamos bajando. En este caso, es todo lo que es la garganta. ¿Qué quiere decir? ¿Es mejor ser cabeza que pies? Hay una cosa muy graciosa de los que dicen que hay quien prefiere ser con la de león, Depende de tu naturaleza. ¿A qué pasa que yo creo que no? Ser el mejor de los peores o el peor de los mejores. ¿Pero tú en todas las zonas estás buscando Cristina a ver qui es millón o que toca un altre? No, no, es que no ho entenc, però és que no... Què vol dir el cap, que és més pensat o potser el coll que és més parlat? No sé, es que no en tenga el significat, per això preguntava. En este caso, ¿qué representa ser el cuello, ya que estamos con Tauro? Pues todo lo que es la garganta, anginas, toda esta parte... Bueno, es mucho más extenso, porque también, a veces, también rige los riñones, o sea... Què vol dir, que el Tauro tenen més coll que els altres, per exemple? No, clar que... Generalmente suelen tener un cuello un poquito ancho, ¿eh? Fernando Alonso es Tauro, no ho sabem. Home... Podria ser-ho, podria ser-ho. Temos números, yo diría. De todas maneras, repercute en algo, ser la parte del cuello, en la personalidad o en el carácter. Es lo que te representa con lo cual, si lo tienes malaspectado, pues puede ser una parte vulnerable de ti también. Y también rige el sentido del gusto, por eso el Tauro le gusta tanto la comida, porque rige también el sentido del gusto. También venus, al ser venus, también rige... todos los órganos femeninos, como internos, como pueden ser los obadios, también los riñones, las vejillas y la barbilla. Esto es lo que rige, generalmente. O sea, el Tauro, que tingui en compte una mica això. Vale. Després, perdona, ara potser pujo una mica fora d'aquest, però, per exemple, trucant a un vident i preguntant, no, és que jo sóc d'aquest signe, dius, mira-te esto, ¿es per això o no te resabeu ara? Yo no sé por qué lo dicen los demás, claro, ya no tengo ni idea. Pero bueno, hay muchas cosas que pueden ser, como, por ejemplo, como tienes el sol aspectado, eso te influiría en el signo donde está, por ejemplo, en este caso de Tauro sería la garganta, pero en la casa de las enfermedades está en la casa 6. Estem vint-lo. Estem vint-lo. Estem vint-lo. No sé si té alguna cosa a veure, però aquest Tauro pateix una mica fa uns dies d'alcoll. No sé si té alguna cosa a veure, però fa la casualitat i m'ha fet gràcies quan he dit que era la part d'alcoll. Precisament per això, perquè realment porta uns quants dies, amb una tos així d'alcoll, una mica seca i demés, i ara... I la voz, també, hi ha molts cantants que són Tauro, perquè també és la voz. És que és molt ampli, o no? Ho haurem de buscar, però bueno, ja per la setmana que ve, hi ha gent famosa dels signes, eh? Per exemple, Montserrat Caballé és Tauro, no ho sabem. La pinta la té, o sigui... La pinta té pel coll. Podria ser Tauro, eh? No podríem mirar, eh? Busquem quan veneixem Montserrat Caballé, que m'ha inventat jo, eh? És molt difícil que ho sigui, eh? Després també, podríem assignar-li una frase i una paraula a Tauro? Sí. Podem assignar-li una frase, com pot ser el planeta de l'amor, la sensualitat i no del sexo. Yo creo que esta frase resumiría también mucho su planeta Venus. Y también Venus nos indica en la carta natal donde unos verdaderamente se siente querido. Y representa el impulso social, porque es muy social, Tauro, y el sentido de los valores. Por eso lo gusta mucho ir a comer con la gente, o sea, una relación social o ir a tomar una copa o todas estas cosas. Pues para él son importantes, ¿eh? Perdona, hem trobat, ja, quan han escoltat Montserrat Caballé, però va néixer el 12 d'abril. I, per tant, no seria Tauro perquè començaria el vídeo d'abril. Però, bueno, està molt a prop, eh? Sí, sí. Està molt a prop, eh? A vuit dies, podria haver sigut... Bueno, però, a lo mejor, tiene Venus en Tauro. Ah, bueno. Sempre hi ha alguna cosa per allà. Sí, o sea, no solamente se mira por eso, sino que luego hay que ver el regente o dónde le toca la casa uno. O sea, hay muchos factores que van a intervenir. Influyen, y por eso muchos signos mezclan, ¿no?, características. Concha, hauríem d'anar acabant, perquè aquí sempre estaríem a hores i hores, parlant amb tu, però hem d'arribar a un punt que hem de posar al punt final de la secció, perquè tenim a la Paula, que fa els tweets de Sant Just. I, Paula, si tens alguna pregunta tu, saps que sempre tens el meu grafó obert. Sí, quan vinguis amb càncer, que jo sóc clar... Ah, vale. Ja per acabar, alguna curiositat, així que vulguis comentar, dels Tauro? Bueno, sí, el Tauro és una persona que no li gusten absoluto, que li manden, i jo diria que això és una característica. Por eso siempre tiene, como he dicho antes, empleos en el cual es autónomo, ¿no? Y luego, también, como se decide hacer algo, pues va a ir seguro. I a mi m'agradaria per acabar, Jordi, perdóname, però... A la Paula les demana perdó, eh? Perdó, Paula, ràpid, ràpid, eh? ¿Con quién se lleva bien, Tauro? ¿Sabe eso que hace muchas veces que dicen... Con signos tal... Con signos de tierra. En general, con signos de tierra, exactamente. Y con el opuesto sería la pareja, pero es una pareja un poquito conflictiva. El Tauro Scorpio es un poquito conflictivo con la pareja, eh? Bueno, en fi, sí, Cristina, no veus burte. No l'has resumit des d'aquí. Moltes gràcies. La setmana que ve, bessons? Sí. Feminis? Sí. Jo, jo, jo, bessons. Aquí tenim gent a ràdio que és feminista, eh? Gràcies. Moltes gràcies. I 5.45 de la tarda anem ja cap als tweets de Sant Feliu Esplúgel i Sant Just. Hola, carrers, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, si et sembla, comencem pel trentint tòpic, o què, de la setmana? Sí, sí. Estan trentint tòpics. És el que tenim a Twitter, els Sant Just Tengs, i que han comentat aquests dies. Doncs mira, comença el Sergi Seguí... Home, hi ha un altre home a faltar, regidor de participació i xarxes socials, eh? Sí, exactament. Diu que el món local ho peta pel Nouena i Sant Just i som. Diu com no podia ser d'una altra manera. I és que el divendres hi va haver la... Disapta, em sembla que va ser. Jo diria que Sergi sap de la fotografia, on a Tormà es va rebre tots els alcaldes de Catalunya, no? Durant suport a la consulta del Nouena. Sí, va ser el cap de setmana, diria. Sí, sí, sí, jo recordo un disapte. És el disapte d'Homenja, uns dos dies, ara, no sé. Doncs la veritat és que Sergi Seguí estava allà present perquè va pujar una foto panoràmica. Va representar l'Ajuntament de Sant Just, no? El detriment de l'alcalde de Gisle per Pinyac, que no hi va anar. Exacte. I posava una foto panoràmica, que es veia tot el patí dels tarongers, i la veritat és que era molt xula, perquè, com que el patí dels tarongers té aquest encan, que és tan maco i tal, i es veia el ser panoràmica, la veritat és que era molt maco. Clar, m'estava a cufó, i ell no, estava molt content. Clar, no, hi havia molta emoció. I mira, em va suptar una cosa, i és que són 911 municipis, els que s'han sumat. Correcte. 911 és 911, que és el 9 de novembre. Ei, molt bon dia, això. Vaig pensar, ostres, casualitat d'aquestes de la vida que... És un comentari que jo no he escoltat gaire, eh? Per no dir que és la primera vegada que l'escolto. Sí, jo tampoc. És que la primera vegada, la veritat, no m'havia fixat. 9 de novembre, mira, que bé. Vol dir alguna cosa, això? Vol dir que la pala és molt llesta. No, a part, això ja ho sabem. Home, per això està aquí, si no no estaria, l'aprenyàvem molt. Bueno, perquè ara venim de parar dels nostres... Clar, però per això penso, si té alguna relació... No ho sé, no ho sé. Vol dir alguna cosa, es farà consulta, no es farà... Ves coses... També tenim un tuit del celler de Cap Mat, eh? Doncs sí, mira, perquè el dijous passat es va fer el tast de cerveses i deien que a tot a punt per començar el tast de cerveses amb l'associació Sant Justenca per la Cultura de la Cervesa Artesana. I l'altre dia, després, va dir les restes del tast de cerveses d'ahir, amb l'Alberta Xido, Sant Just. I posaven una foto, que es veien totes les cerveses huides, els taps per sobre de la taula. Té una foto de ressupor, i la vida és que tenia pinta que va triomfar, perquè ja et dic moltíssimes cerveses huides, vull dir que la gent li va agradar. Bé, això va ser exactament dijous passat, eh? Hi havia una fotografia, com dius tu, amb tot el que havia quedat. Exacte, va ser dia dos. Més qüestions de Sant Just, aquests últims dies vam tenir el correl llengua, dijous, i també dissabte, a la plaça de Sant Berdaquer, la coordinadora d'associacions per la llengua, que és la Cal Sant Just. Exacte. És la que organitza el correl llengua, i diu que ja hem acabat el correl llengua de Sant Just amb els papagaio oficial, que és un grup de música, i deia uns cracks, gràcies. I es posava una foto del concert que tenia pinta que estava molt animat, molta gent, molt públic, i no sé si tenim l'àudio dels papagaio, a veure com sona. No el tenim, perdona, no el tenim. No el tenim, no el tenim. Però va ser res. Jo vaig estar... Però què, era una cançó? Bueno, no, era... O sigui, això va ser un concert. Home, però canta alguna. Jo no me la sé, si la sàpigues. No, però jo vaig estar escoltant, i la vida es queda així, com molt rombero, molt una mica rellotxarango, que així, molta alegria, molta festa major, i sí, bé, molt bé, vull dir. Per al tipus de música i pel tipus de concert, havia de ser una festassa. Tenim... era una mica així, potser. Sí, sí, sí. Sí. Vull dir, perquè acabem sabent una mica, es potifar i el tema paraules prohibides de papagaio. Em va bé? Perfecte. I acabem parlant dels tuites de Sant Just, parlant d'un tuit oficial de l'Ajuntament, després del Twitter de l'Ajuntament. El compte oficial de l'Ajuntament, la Twitter està bastant activ, i va bé, perquè et basaran de coses, i llavors... Que no és peloteig, eh? És senzillament que funciona. Exacte, és totalment... I llavors, el dimarts passat, deia que Sant Just va collir el dimarts, el primer acte de reconeixement als valors Jugabert Play a la vacuneta, us explico. Això del Jugabert Play és com un model de competició que s'ha instal·lat aquí al Baix Llibregat, que el que vol és com educar en valors, a través de mares, de pares, de tutors, d'entrenadors... És a dir, incloure l'educació dins de l'esport, una mica... El demà es diu en valors. Valors, una mica... Seria. Exacte, llavors, això, l'objectiu d'aquest Jugabert Play era reconeixer els equips i entitats del poble, i això era una competició escolar, de jocs escolars. I era tot com molt centrat en incloure els valors i... Valor en aquesta línia. Molt bé, doncs fins aquí, els tuits de Sant Just. Sant Feliu del Llibregat, capital de la comarca. Bé, comencem amb un tuit personal, no? Un tuit també curiós d'una cosa que va passar. El Félix Gardel s'ha fet arrosseure a Twitter l'altre dia. Era com una mica un tuit queixa, perquè es dirigia al Col·legi Verge de la Salut i deia amb un to si una mica irònic. Felicitats, aquí va prohibir portar-li el bocata al nen via secretaria-sita a l'Esoblidad. I llavors el tiquetava Sant Feliu, Valors i Vergonya. O... O sigui, amb els teus dient que hi ha un col·legi, que és el Verge de la Salut, que si els nens s'obliden d'entrepà, d'esmorzar el que sigui, i els pares el porten a la secretaria, des de la secretaria li diuen que no. Exacte, que diu que... I llavors l'enlénca fa no... Això, jo me'n recordo, que quan anava al col·le era l'opitxó que et podia passar, deixar-te el bocata. Sí, perquè tenies una gana horrible i després d'aguantar... Jo no vull fer de bocata el diable, a propres, si te l'has deixat, o sigui, te l'has deixat. Ja, però el pare torna sobre casa i la recollir-ho i... I el pobre concertge, que ningú pensa en el concertge, que ha d'anar buscant el nen, que potser està mitja hora, per tot el pati, buscant el nen, o a classe per classe, que ha de fer el concertge. No, a l'hora del pati, per la magaponia, ha de dir... Atenció als nens. La professora tal que acompanyi a tal nen a secretaria. I la professora també, i la professora... Home, quantes coses n'hi ha en el pati? Són diversos grups, pot acompanyar una d'elles. No, es pot fer més fàcil tu vas i vas a la secretaria, mires la llista i vas a la classe i entres i dius... Ja, però és que el Jordi s'està queixant del concertge, que ha de fer moltes coses, no anirà al concertge. Per tant, t'acredir per la magaponia, ja està i que vinguin ells a recollir el que volen. Per la magaponia, llavors ve la monitora de cul de pati amb el nen. No, la monitora no. La professora d'aquella classe. La professora, professora. Home, però hi ha altres que s'ajunten. A veure, a buscar a l'entrepà del nen. Jo sento molt, però mira, molt repensat i jo estic amb el concertge. Jo em solidaritzo amb els nens. Jo també, jo també. I els pares de sobre que van a buscar l'entrepà a casa i després el porten una altra vegada a l'escola. Perdona, perdona, que vol dir que sí. Això per l'alimentació del nen. I el concertge d'aquí, fica de la seva mà i no deixa que el nen s'alimenti bé i creixi. Aquell dia hi ha 30 o 40 nens que pel que sigui, s'han deixat l'entrepà al concert. I el nostre bateria ha buscat un home, Jordi. Què faran, tothom tenen nens morts de gana, no? Morts de guana, a veure... Imagina't que ets el pare i que vas allà a portar-li bocata i et diuen que ja has anat a casa a fer el bocata... I arriba estarà la feina, que estic guapa. Arriba a estar la feina pel bocata i el nen es queda sense bocata. En fi, drama, s'enfeli. Home... Bé, un punt d'una més qüestió, la Mireia Rodríguez... Què diu, ja, que està nerviosa, per les festes de tardor, que comencen ja. Doncs sí, deia que hi ha huele a festes de tardor. I posava una foto de la plaça de la vila que es veia a la punta d'un pilar. Llavors no sé... La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Perdó, és que jo també tinc ganes de fer-se la tardor. I què et veia, la fotografia, Paula? Perdona? Doncs era una fotografia amb un encuadrament... Perdona, Paula, t'has adonat que primer talla, després no et fan ni cas, ni t'escoltar que què es veia, si ja ho ha dit, Jordi. No, però no ho he acabat d'explicar. Sí, un pilar i es veu a com un pal i no sabíem bé el que era. Bueno, en fi, passem a la següent tuit. Sí, sí, canvia de tema. Del Bernat d'Ausà, eh? Home, família d'Ausà, la Titer, la Sintonia... Què diuen? Doncs diuen que, enhorabona, els castellers de Sant Feliu diuen la millor actuació des de la refundació. I posava una foto a Instagram que crec que era un sis, a un 4 de 6, que va ser que jo no sóc gaire experta, i a mi em va semblar que era un 4 de 6, però em puc equivocar perfectament, eh? Escolta, alguna cosa més de la família d'Ausà a Twitter? No, aquesta setmana res, t'està d'acord. Doncs treu-te la música, que jo mai mai és la Sintonia que posem per d'ells. Bé, més coses, per exemple, tenim el Jorge Jiménez. Doncs si dius, com un curco, insisteixo, el 14 d'octubre, Sant Feliu... Us la Sant Feliu, ja teniu Sant Feliu, hi haurà una conferència a presentació del Primer Curs d'Archeologia. I et juntava el cartell que es deia que el proper dimarts, el 14 d'octubre, a dos quarts d'avui, a l'Aula de Cultura de la Tana de Sant Feliu, es farà un curs d'archeologia comarcal, en el que es parlarà sobre prehistòria i antiguitat en el, en dissim, en tota la zona del curs final del llogaratge. Podem enviar el malerri poc a allà, no? Potser. Potser es trobarà una mica... I això, quan serà, dius? Doncs això serà, mira, serà del 23 d'octubre, el 20 de novembre, i es farà cada dijous a tres quarts d'avui del vespre, per 60 euros, i serà en cinc les històriques, i llavors, a més a més, es faran dues sortides pràctiques, que serà una, el jaciment de la Coba de Sant Sadorni, i l'altra, es farà el Museu d'Archeologia de Catalunya. Bé, ja acabem amb un tuit que tampoc pot faltar, el del Cinebaix. Què diu el Cinebaix? Doncs diu que, bueno, recorda que Dilluns és el dia de l'espectador del Cinebaix de Sant Feliu, i que es pot consultar la programació a la seu web, que és www.cinebaix.cat, i aquesta setmana hi ha estrenes com Torrente, que és l'última de Sant Feu Segura. Sí, que ha anat bé, ha hagut la vista Torrente d'aquí? Ah, i què tal? Jo, mira, no n'havia vist cap de Torrente. Sí, no, una mica a sèptica, passant. Perdó, de les poques persones que no ha vist cap. És una mira, que a lliure les quatre, d'acord, és difícil, però... No, cap, cap. Sí, sí. Bueno, jo estic amb la Paula, eh? Tu tampoc has vist cap. He vist de la primera crec i fragments no sencera, eh? Jo mai m'havia tret gaire, i a mi tampoc. A mi tampoc. Vaig rebre moltíssim. Vaig rebre molt. Vaig rebre molt. No, però vaig rebre molt. És un tipus d'humor que per les persones com tu, Cristina, i l'interactualment molt elevada. Sí, vaja. No entens? No, però... O sigui, que recomanes Torrente? Sí, sí, sí. Home, està bé per passar una estona, perquè jo... realment em va fer molta gràcia. Jo em vas anar a veure-ho? Jo vaig anar a veure-ho a un cine de Barcelona. No, és que anava pronta si algú havia anat al cine baix, per saber quantes persones normalment acostumen a veure el cine, o si s'està bé o no, a les sales o com va. A veure, és el que hauràs d'anar, eh, Cristina? A veure s'ha d'anar. Jo vaig anar a molins, i al cinema era jo sola, amb l'altra persona. Ah, amb molins? Sí. Però no, al cinema a casa. Bueno, no estava com a casa, perquè està al cinema, però us veu posar l'última fila o no? No, d'un saball. Com? Però si estava sola, Jordi, què més donava? Quina fila et posa? A mi em morbo, no. Estàs allà amb la teva parella al cine, i està tot per tu. No, que pots comentar. La pel·li, va, escolta. Si tu no ets al cinema, és quan està al cinema. Mira, que sí, Cristina. No, que sí, que sí. Clar, va, que sí, Cristina, sí. Si no saps, mira que n'ha de la pel·li, la qual és la pel·li. Sí, vaig veure la Elusi. No saps ni quin és, va. Continuem i anem cap a... Esplugues de Llobregat! Bé, comencem amb un tuit de l'assemblant, això no a Catalana, a la secció d'Esplugues, que és el que diu? Doncs mira, deia que el dilluns a tres quarts de sis, el Robert Brilles hi haurà una roda de premsa de partits sobiranistes per aclarir la situació d'esplugues. Un cop es va rebutjar l'emoció pel nou ENA. I el Twitter de la CUP d'Esplugues respondia que hi faltarà la CUP d'Esplugues, ja que no ens han convidat. Diu, gràcies, i pregunta'm un hashtag unit. Oh, bueno, en fi, també més tuits, per exemple, el del Xavier Camós. Doncs sí, diu que la primera columna de Montse Santo va ser a la directa parlant del Pla Caufec d'Esplugues a Collserola. I era per la plataforma Nímons Nia Legàvia, que és aquest grup que és com a antirrepressiu, que dona suport als veïns d'Esplugues, que estan com... Estan imputats pel judici de finales d'octubre per les manifestacions contra el Pla Caufec de fa 6 anys. Un tema que vam justament parlar l'altre dia del programa convé a el Joan, que és un dels imputats d'aquests sis imputats, on també dissabte que ve, ja, bueno, preparat pel Trenintopi de setmana, i aquesta setmana ja ha estat bastant actiu, això, sí. Nímons Nia Legàvia. De fet, les playes purnes també deia que el proper dimecre és el dia 15 d'octubre, a les 7 d'hora una xerrada informativa a l'Esplai, a carreg de Nímons Nia Legàvia, i que us hi esperem. Bé, més coses, canviem de qüestió, i parlem ara de la Nerea, que parla de la giganquesta. Doncs sí, diu que dissabte hi ha giganquestes plugues. Tothom que pugui, que ja ho pugui venir, doncs que s'espera. I això és, doncs, la giganquesta que està organitzant l'Assemblea, que va per tots els municipis preguntant què faries tu per tenir un país millor. Llavors, la gent, doncs, pot opinar lliurement. Llavors, això, esplugues, es farà aquest dissabte, que és dia 11, a les 10 del matí, i serà l'acte d'inici de la giganquesta, i es farà davant del centre cultural Robert Brilles. Per cerca, perdó, eh. En l'anunci de l'Assemblea, cap a tot això de la giganquesta i demà, diuen en un moment de l'anunci, no? És aquest, no? 100.000 voluntaris. 100.000 voluntaris. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'hi acompanyo. Quin monzó? Festa voluntari, per un país nou. No sé qui és aquesta. Festa voluntari a arreslora.cat. Hi ha un altre anunci en aquest cas que diu no volem convèncer si no volem escoltar. I em fa molta gràcia, perquè al final apareix el típic dibuix que posa sí, sí, i la bústia per votar i demés. També hi ha cartells enganxats a veure del país, n'hi ha un que em fa molta gràcia, que diu vull un país on hi hagi gelat de postre cada dia. Ah, vull dir, aquest m'agrada. A les postres totalment obertes. Els moviments independentistes que estan fent la seva campanya i per altra banda, moviments unionistes, com l'Aura Benito, que fa la campanya contrària, justament durant suport, a la manifestació del 12 d'octubre. L'Aura Benito, que forma part de Ciutadans d'Esplugues, diu que si tu també en creus que estamos mejor unidos, ven el 12 d'octubre, per la democràcia, acompanya-nos en esplugues. Hem posat una foto del cartell que deia que això, que Societat Civil Catalana organitza el diumenge el dia 12, que és el dia de l'expenitat. I que jo també van començar a fer promoció de tota aquesta festa que volen fer el 12 d'octubre. Exacte. Aquest diumenge és a Catalunya, a Barcelona, no? Sí, exacte. Serà a partir de les 12 del migdia, suposo que s'anirà a llarg gana, a llarg de tota la tarda. I llavors diu que informa té de los autòcores gratuïtos per assistir a l'acto en la web de Societat Civil Catalana. Per tant, bueno, hi haurà servei de transport. Hola, quina setmana que ve.Adéu. Bona tarda, són les 6. Aquesta hora primer titular pel trànsit. Encara amb restes de l'entitud i algun punt de retenció d'aturades en aquesta A2, a l'altura de Cornellà, de fet, a l'altura del Nus del Llobregat. Encara en Riubert fa una bona estona, aquests dos carrils que han estat allats a la dosa Sant Joan d'Espí. Pràcticament s'ha recuperat la fluïdesa, però que encara queda alguna resta de circulació lenta sentit merturell. A la ronda del Cues de Diagonal, a Cornellà, sentit trinitat. A la ronda litoral n'hi ha de Sona Franca, fa 6 coloms sentit trinitat i des de Barcelona, fins a Sant Adrià, en sentit contrari. També hi ha molta densitat a la C58 Moncada, en sentit sud, dos quilòmetres de molta lentitud, a la B23 Esplugues, en sentit Barcelona, també a Transylent, a la B30, a Barbaran, en sentit sud, i s'hauria estallat al servei de metro de la línia 3, des de Passeig de Gràcia fins a la Vall d'Ebron. Creix la preocupació per l'estat de salut de l'auxiliar d'infarmeria infectada de Bola que ha empitjorat notablement les últimes hores? D'altra banda, alguns dels companys informers que l'estan tractant afirma en que Teresa Romero no va assegurar mai que es toqués la cara amb un guant. Pujenadeu els morts pels brots de la Juna Losi de Sabadell i Repollet segons les últimes dades que ha donat el Parlament, el director de Salut Pública, el brot de Repollet l'hauria provocat un camió de la neteja. El Tribunal Constitucional tomba la petició del Parlament de recusar dos dels seus magistrats que han de deliberar sobre la llei de consultes i el decret del 9N. El Tribunal diu que no hi ha motius per dubtar de la seva imparcialitat en contra del que pensa la Cambra Catalana. L'Audiència de Barcelona, absol, les 8 persones que havien estat condemnades a pagar gairebé 8.000 euros ha dit per haver pintat un moral independentista a Cardadeu, al Vallès Ocs Oriental. L'Audiència reboca la condemna perquè considera que no sabien que el mur era propietat del gestor ferroviari. La Generalitat fa arribar per primera vegada a la Comissió Europea les seves prioritats pel currador mediterrani al marge del govern espanyol, vol que s'asseguin a curte, termini les connexions, que s'assegurin a curte, termini les connexions amb el esport de Barcelona i Tarragona i l'aeroport del Prat. I Patrick Mòdia, no un dels escriptors francesos més importants i guardonats de les últimes quatre dècades, ha guanyat el premi novel de literatura 2014. Moltes de les seves obres recuperen etapes del passat, com l'ocupació nazi a França i l'aeroport del seu parís natal, com els volevars perifèrics o carret de les botigues fosques. Catalunya informació. Ara els esports. A 3 quarts de nou és l'Ovaki a Espanya per l'eurocopa de futbol amb 6 catalans, 4 d'ells a l'11 probable. A l'Esboite, el Catalunya vespre esports, dediqueu un programa especial a l'esport formatiu des del club de futbol d'AMP. A l'espanyol, el portaveu del consell directiu Rafa Entrenar reconeix una disminució del nombre de socis, la xifra es situen gairebé 25.500, i una rebaixa del pressupost que queden uns 48 milions d'euros. El club espera ampliar el termini de retorn del deute. Pel que fa el temps a un moment dels núvols, aponent-me alguns plogims al basant sud del Pirineu de Llaida, on el vent serà moderat sola a la resta i encara amb un ambient força calorós i amb temperatures pròximes als 30 graus. Els núvols seran més abundants i les temperatures no pujaran tant. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Parla Andrea. La secció local del PSC inicia el procés de primàries per triar cap de llista. L'executiva del partit es va reunir aquí, que el seu candidari, el propè 20 d'octubre, haurà de ratificar l'assemblè a local. Segons el calendari, el període de presentació de candidatures a cap de llista serà del 17 de novembre, a l'1 de desembre. Les votacions tindran lloc els dies 12 i 13 de desembre, i la intenció és que puguin votar tots els militants i simpatitzants de la secció local del PSC. Precisament els socialistes volen reconèixer demà la dedicació confiança dels seus militants. Seran un acte que atorgarà 3 guardons a 3 militants destacats. L'acte domenatge a la militància demà comptarà amb la presència del primer secretari general del PSC, Miquel Iceta, i amb el primer secretari de la Federació, António Póvedal. L'acte tindrà lloc demà a les 7 al parador. 20 senyustents, 6 senyustents que seran reconeguts avui. Amb els premis conviu 2014. Ja s'ha fet públic el nom dels guanyadors, que seran reconeguts pels seus actes cívics de convivència i amb benefici de la comunitat. Són Ricardo Quezada i Angel Concillo, Núria Jiménez i Montserrat Giró, Jaume Ruy, Rosa María García, Dorós Montclús, Miguel Ángel Castillo, Víctor Mazana, Lluís Ramban i també joves dels habitatges socials a persones discapacitades desproceat. Més homenatjat seran José Real, Ramon Aguadé, Pere i Eduard Padrosa, Monts i Sastres, Jusfo Salva i Aitor López, Pau Ardéu, el Pep Quintana i Gavino Descalzo. Els premis conviu 2014 es lloraran avui a les 7, a l'escola d'Arts Gràfiques, António Algaró. I una punt més sepa, el nostre ecologistes de Catalunya organitja un passeig creatiu per la Vall de Sant Just. L'objectiu és inspirar-se per fer aportacions que, a més endavant, apareguin en un llibre que l'entitat prepara sobre la Vall de Sant Just. El maig es va fer el primer passeig i diumenge se'n fa el segon. Per tant, en aquest llibre virtual, sobre la Vall, tindran que budar molts formats i peces, com ara, escultures, peces literàries, fotos i dibuixos, entre molts altres. Per més informació, podeu trucar al Jordi Agulló, al telèfon 605-78-2507 o consultar al web d'Alnos, alnos.pnga.org El punt de trobada diumenge serà la plaça Bardague a quarts d'11 del matí. I, de moment, això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Just notícies edició vespre a partir de les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi, el web de la ràdio radiodesbarm.com i també el Twitter i el Facebook, que vagi bé. ... Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és la rata escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja sóc voluntària. Si em fas voluntari, que acompanyi. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a arreslora.cat. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. S-M-U-T-J-A-S De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S-M-U-T-J-A-S 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. S-M-U-T-J-A-S-Cl-U Qui esperem? Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluzo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Fluzo, culturamà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Què tal? Bona tarda. Són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona, Cristina, entrevistarem el director de la Perla 29, Oriol Brogi, amb el seu nou laborador de teatre, Cells, que es pot veure a la biblioteca nacional de Catalunya. També parlarem amb el Sergi Arrada, des de Sitges, perquè ens comenti quines periques avui. I també tindrem l'Ernau Consul, que justament, Cristina, avui ens parlarà de l'escriptor francès, que ha guanyat el novel de literatura 2014, Patrick Maudiano. Justament, Patrick Maudiano, ara parlarem amb l'Ernau, ha sigut trentintòpic avui, no, Cristina? Home, justament per això, per haver guanyat el novel de literatura, l'escriptor francès autor de la Trilogia de l'Ocupació, Vario Perdido, Flores de Ruina, ha estat reconegut per l'acadèmia sueca de literatura. El seu compromís en l'art de la memòria, també amb el qual evoca els destins humans més espres i dona conèixer el món de l'ocupació nazi a França, han estat alguns els aspectes pels quals han tingut en compte el jurat a l'hora d'escollir i de ser guardonat. Era la primera vegada que l'autor apareixia a les travestes com a candidat al novel de literatura tòtica, cal destacar que havia estat guardonat amb el gran premi de novel·la de l'acadèmia francesa i amb el premi congur. Ara, amb el guardó, rebrà 8 milions de corones sueques, és a dir, uns 880.000 euros de premi, que no està gens ni mica malament. Què diu la gent a Twitter, per exemple? Gonzalo Oyarzún diu, et sona la pel·li i la convicció del director Lluís Mal, el guiu el va escriure Patrick Modiano. Ahir tens una altra dada. Un altre comentari és a l'entier, que diu Patrick Modiano, l'escriptor que aborda la memòria, l'oblit, la identitat i la culpa. Joaquín Sabina, que... no, Joaquín Sabina, no. Joaquín Sabina. Em pregunto, diuen quant trigaran a entreure cartells negres amb lletres blanques amb frases de Patrick Modiano? En fi, ara hem d'explicar l'Arnau amb una mica més de profunditat, a la secció de llibres de la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Sóc Jaume Sadoncoll, el farmacèutic del carret ho dona a número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oetón de Sant Just per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'any. A el centre de la llenya hi ha Berts. Saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Una setmana més a la penya del Morro ja tenim a l'Arnau Consul per parlar de llibres. Arnau aquest Albonat Arnau. Bona tarda. Per cert, d'entrada hi ha una curiositat. Sí, et demanaria una altra sintonia. Aquests dies estem parlant tant de si sintonia i no. Espera, espera. Ja t'ho poso perquè, bueno, et posaré la sintonia de l'expedient Seix, perquè casualment tu ara mateix estàs aquí i estàs a un altre lloc també de Sant Just, sinó amb equivoco. És a la frontera, eh? És a la frontera entre Sant Just i els pluggers, aquest territori mallola que va ser durant molt temps, eh? T'estàs a l'àrea de l'Universitat i aquest, no? No coneguda, eh? Sí, me'n torno a dir, està a la ràdio i el pare estàs presentant el teu llibre del gener del prim. No, no, estic... Però la setmana que ve, sí. Ah, avui no. Avui no, però avui vaig a olorar l'ambient, eh? Ah! Estic olorant l'ambient. Ah, perdona, la setmana que ve que vas allà a l'aula... Hi ha bastanta brilentina, eh? Ja, i avui on estàs ara? Doncs això, allí mateix, però olorant l'ambient. Ah, olorant l'ambient. Hi ha gent gran, hi ha gent més gran... Ah... i gent gran. Avui no presentes per això el prim? No, però avui hi ha Lluís Caelles, que parla... Ah! Ah! L'ambient en pensó no està dient, és clar, ara no m'he fixat. Sí, sí. Vale, vale, vale. Bueno, en fi, que estàs aquí i estàs allà, però... Com que tens el do de l'oblíquitat, t'hem aprofitat... Sí, un moment que surto, eh? Sí, doncs surts del do de l'oblíquat. No, anava a dir que aprofitem, i ja tenim aquí i allà a l'hora, per parlar del premi Nobel de Literatura, que, atenció, ja sabem qui és l'afortunat i el guanyador. L'acadèmia sueca de literatura de Nobel... No sé com es diu. Has donat el premi a Patrick Modianó. Patrick Modianó, que, com sempre, a mi em passa, normalment, no conec gaire, jo, els guanyadors de premi Nobel de Literatura, que ha sigut molt, molt, molt conegut, però aquest home era conegut pel gran públic o no? Aquest home és conegut al gran públic, no només això, a França, doncs, és conegutíssim, perquè, a més a més, ha publicat com 27 o 28 novel·les, en prou èxit de crítica i públic, 4 o 5 novel·les s'han portat al cinema. I, a més, és d'aquests autors que, durant això, entre els 80 i els 90, cada any, pràcticament, publicava una novel·la. Fins i tot, alguna vegada, una munçó l'any publicada, dos, eh? Una mica, t'hi puc, això, quin muntzo o no? No, molt més, molt més, molt més, molt més, sí, sí, sí. I et dic... 30 novel·les, així, eh? 28, em penso. I, amb Castellà, s'ha publicat bastant, perquè tot no està publicat, però potser 24 o 25 hi són. En català, n'hi ha 4, només. N'hi ha 4, eh? Publicar és a Proa, però van tenir el seu èxit, perquè és això, és un nom que sona, és un nom que la diferencia amb l'últim premi Nobel francès, francès, que va ser Jean-Marie L'Ecclésio fa poc, l'any 2008, això és una... és poca habitual, eh? Que... França, aquí, està posant diners, eh? Això és sarcosí, això és efecte holandès, això no ho sabem què és, eh? S'ho pensen els escriptors. 2008, 2014, dos francesos, no especialment allò... no sé, un és de l'any 45, i l'altre... No són gent gran que s'està avun de morir, de... I bueno, va, premiem-los abans que la dinin, no? No, no, bueno, l'Ecclésio, em penso, no coneixien, né a França. Aquest sí, Patrick Modianossi, i et dic perquè té una obra molt llarga, perquè, a més a més, la seva obra ha arribat al cinema, i perquè, a més, tracta un tema que a França agrada molt, que és la societat francesa, sobretot a París, parisenca, en els temps de l'ocupació nazi, a l'any 40. També a l'aposterior, però sobretot és aquesta França, que busque la seva identitat, busque saber qui és, i busque treure-te a sobre els soldats, que... Bé, doncs, ja saben que Patrick Modianossi és el nou premi novel·le de literatura. Quines són les seves novel·les que no et diré que més tenen impactat? Però, vaja, una mica, les que... el top 3, no? Jo, en tot cas, puc dir que en conec dues. Jo vaig dir que em van sortir un català, publicar-les a Proa, això també m'ho posava més fàcil, d'alguna manera, i bé, i em van agradar força, en el cafè de la juventut perduda, i carrer de les botigues fosques. Aquesta, a més a més, va arribar això, en 2004 o 2005, en català, però és un obra molt anterior. És de l'any 78, i havia guanyat el premi Goncurt. Però això també a França és conegut, perquè... Havia guanyat el Goncurt, li he guanyat el premi de la novel·la de l'acadèmia francesa, més als anys 70. Per tant, és d'aquests autors que, clar, doncs els segueixes, que hi ha de jove, als anys 70, guanya premis importants, a França, guanyar el Goncurt, a qui val, no el Sant Jordi, ho dius, molt més per comparar. Per tant, la societat francesa, molt més lectora de la d'aquí, clar, quan algú guanya el Goncurt, de sobte passa un estar-sístem, ja està, ho dius, ja pots publicar el que vulguis, que et teniran seguint, et fotran pals, eh? Si el que vulguis donar merda et fotran pals, però passes a això que dic, un estar-sístem de la literatura pròpia. Per tant, jo suposo que, de massa, era festa nacional a França. Primer, perquè, clar, em diguis, segon novel, amb 6 anys, o novel, veja. El cafè de la Juventud perduda, que té nom, ja, de cançó de Manel, però... No miqueta, sí, certament, eh? Explica'ns d'aquí a aquesta novel, aquestes noves. Doncs la majoria de novel·les de... de Patrik Modyanou, a banda d'estar ambientades, no totes, però moltes, en aquesta França ocupada durant la Segona Guerra Mundial, al principi dels anys 40, doncs tenen un tema que es va repetint, que, d'alguna manera, és el mateix, gairebé sempre, que és el personatge que busquen la seva identitat, o que es busquen a si mateixos, o que dubten de qui són, no? I bé, doncs, el cafè de la Juventud perduda, d'alguna manera, ja és això. La protagonista és una tal Luki, que és una dona que desapareix, que era habitual d'un cafè, de la Juventud perduda, i... i això. Un dia deixa d'anar al cafè, quan era una habitual, anava cada dia, fos el matí, fos a la tarda, i, a partir de diferents testimonis, i clar, hem vist sempre el bar i hem parlat amb ella, i se n'han fet una idea o una altra, es va reconstruint la seva vida, i se'ns va explicant qui era. Si et sembla... i em posa una musiqueta allò, així, ben de cafè perisent... Ah, ben de cafè... Espera't. Sí, una cosa així, un jazz suau... Sí, això al principi, perquè t'explica molt per on va. A veure, anem a cafè de peris, no? Vols musicar? Vols ambient de cafè, també? No sé si t'hi tinc, però bé... No, no cal, una cosa així es pot anar bé, eh? Sí, sí, sí, sí. Tu mateix, com vols, eh? Jo faig tres sorolls de... Estaria molt bé. Les converses, a part, no? Sí, clar, és que hi ha les altres taules, i... Garçón, l'edició! De les dues entrades del cafè, ella sempre feia servir la més estreta, la que en deien la porta de l'ombra. Triava la mateixa taula al fons de la sala. Els primers temps no parlàvem ningú, després van a fer en coneixent-se amb els personatges habituals del Condé. Gairebé tots de la nostra edat, diguem entre els 19 anys i els 25. De vegades se hi ha la taula amb ells, però per regla general era fidel al seu lloc, allà al fons. No venia cap hora regular, li podies trobar a segur del matí, a primera hora, o de vegades es presentava mitjanit i es quedava fins a l'hora de tancar. Era el cafè del barri que plegava més tard, amb l'evoquet i la pergola, i el que tenia una paròquia més estranya. Em pregunto, al cap del temps, si no era la seva sola presència, allò que donava a aquell lloc i a aquelles persones, l'estranyesa, com si els hagués impregnat tots amb el seu perfum. ¿Quin perfum motoritjava? Jo crec que era un Chanel, però la veritat no ho podem saber, i en tot cas és això. Hi ha una primera persona que narre, que diu que recordo, és estrany, nosaltres pensàvem què, i que expliqui que recordo d'un personatge que devia ser molt singular, perquè ell creu al cap d'un temps, quan la recorda, que realment és el que era la nota més singular d'un cafè, d'aquesta ciutat. Només aquí hi ha sortendós de ciutats, que és una de les ciutats de cafè reconegudes del món, on hi ha tertúlies, on van artistes, on van pintors... Doncs això, al voltant d'una taula, s'hi poden ajuntar gent molt curiosa. Hi ha la teoria que no darrere la Luki, que és aquest personatge femení protagonista, però sí darrere de molts dels personatges que van parlant i van recordant els bons lectors, però fins i tot els francesos coneixedors d'aquell època, i sabrien trobar noms autèntics, o gent de la boèmia d'aquell època. No necessàriament grans artistes, grans pintors, però sí gent molt característica de... No sé, és com si aquí, que enginestar d'aquí un temps, un temps desapareix i hi ha tot de personatges, i els injustents dirien, home, aquell, aquella és l'Elfo. No es diu així, però... Ui, aquest segur, perquè pan barba i diu que va a l'arrà... Aquest és el Domènec, no? Exacte, exacte. No es diria Domènec, el personatge. Es diria rentant plant, per exemple, però... La gent ja sap qui era, no, per les coses que feien. D'alguna manera. Arnau, ho hem deixar aquí, no tenim més temps, moltíssimes gràcies. No és una cosa de juntut perduda, ideal, i sobretot el carrer de les botigues fosques, on un detectiu decideix plegar de l'agència on treballa, per buscar-se si mateix, per saber exactament què va passar amb ell abans dels 15 anys. Perquè els 15 anys va tenir un accident, es va quedar amnesic, i no es recorda absolutament res del seu passat. Sí, doncs, hola, Arnau, moltes gràcies. Ens trobem la setmana que ve. Bona tarda, una pausa per la publicitat. Un moment d'aquest moment amb més penya del món del senyor Arnau. La penya del món, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de public, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests breus més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, no ho vas a Madrid. Pots quedar classificada per Rida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Cada matí, de 10 a 1. Esperem. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. La cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Babilònia. Babilònia. Sí, sí, 27 de la tarda. Anem cap a Sitges. El nostre corresponsal del festival de cinema fantàstic d'aquesta localitat del Garraf és Sergi Arrada. Sergi, bona tarda.Molt bona tarda. Hola, Sergi. Hola, Sergi. Gràcies. Ara trobaré a faltar. En pot un nom de WhatsApp cada dia. Es porten molt les notes de veu. La gent els envia whatsapp. Estan fent. Aquí, què tal les notes de veu? Són de terror i de por, totes. Sí, som crits. Anem a fer un repàs de les últimes pel·lícules. Avui comencem al revés. L'última no m'ha donat temps a posar-la, perquè l'acabo de veure. On estàs? A la sala de premsa, intentant... Què hi ha? Que hi ha el Guillermo del Toro? No, no, no, no. Una roda de premsa a la sala de premsa. És igual, però aquí hi ha. Intenten veure si en diuen les pel·lícules de la barata sorpresa del dissabte a la nit. Estàs fent pressió, no?, perquè et diuen coses. Clar, perquè jo... El festival de situacions funciona, que d'un dia per l'altre has de demanar els tíquets de les pel·lícules que veuràs al dia següent. Per premsa, no? Exacte. Demà he de demanar les invitacions de dissabte. Correcte. I estigui intentant que em diguis les pel·lícules de la barata sorpresa. Escolta, deixa sorprendre, Sergi, és que tu també ets una manera... No, perquè si ja les he vist o no m'agraden o el que sigui, agafo d'altres. Demanat 3 invitacions per dissabte. Què hi haurà? El ataque de los zombis? Radioctivos i radioctivas 2. No. Hi ha rumors que serà la última pel·lícula del Sion Sono, que ja m'estranyava que no estigués cap pel·lícula del Sion Sono al festival. Has ca? Vinga. De Rei 2, que és una pel·lícula d'acció tailandesa. A mi la primera em va agradar molt, però diuen que la segona ja és més regulareta, però també em va estranyar molt que no estigués en la programació. I després hi ha una tercera i que no sé encara quina és, però això és un rumor. Bé, no veurem què passa. Quina és la pel·lícula que vas a veure ara mateix? Doncs una que m'ha encantat. A l'Eluia. A l'Eluia? A l'Eluia. Ah, i això? És una pel·lícula francesa amb la Lola Duenya, però és francesa a la pel·lícula. Que, de fet, ja dic ara. O sigui, el segon dia o el tercer dia vaig dir que el premi d'estriu aniria per Macarena Gómez. Doncs para dir que si no se l'emporta Macarena Gómez per mussoranyes, se l'emporta Lola Duenya per a l'Eluia. Ah, val, doncs escolta, prerem nota, perquè després no és cert de res. No és això que passa molt, Sergi, que ni Lola ni... Ja, i és com el Pau i la Liu, la Lola de Fressa... L'Àlia Esparta, l'Àngel Saga, l'Afora... D'episodi, que ja estan acostumats als assistents a Sitges. Llavors, aquesta pel·lícula amb Lola Duenya és que parla francès. Sí, sí, sí. Bueno, no és la seva primera pel·lícula, eh, a França. De fet, l'Àla Duenya és per aquí, per festivar-la. Ha vingut a presentar la pel·lícula amb el director. Passa-me-la, que perdona la idea. No, aquí m'ho espera, ara. Ha vingut a presentar la pel·lícula i ho ha deixat amb plan... Aquest és el motiu per el que jo me'n vaig anar d'aquest païs, no?, en plan de que no treballava a Espanya i m'he hagut de buscar... La vida fora. L'Àla Duenya és una gran, grandíssima actriu. Més coses, per exemple. També has vist l'Ardor, un grup de mercenaris que s'encarrega d'anar extorsionant o i assassinant a tots els propietaris de plantacions que hi ha a la selva. I, de cop i volta, un home apareix per ajudar una d'aquestes famílies. És una pel·lícula interpretada i també produïda pel Gael García Bernal, l'actor mèxicà. Exacte. De fet, és una coproducció argentina, mèxic, franca... i com tres o quatre països més. I és com un western salvàtic. Ah. Un western a la selva. No t'ha deixat ni fer ni caló, no? Una mica raro, no? És que té un ritme una mica lent. La pel·lícula no està malament. I té dues idees així potents, al final està bé, també. Però és com... Ha estat com a les dos del migdia, tal, les dues... I ja costa una miqueta. Però no és la pitjor pel·lícula que he vist avui. Ha estat vacaina? No, a mitja pel·lícula. T'has d'haver dormit en alguna pel·li aquests dies, Sergi? No, ja n'he hagut com tres o quatre que estava a mi mateix, però no m'he dormit a cap. I has marxat abans alguna que acabés? Només alguna. Ah, sí? A quina? A these final hours. Home, però era la dolenta, no, aquesta? Era dolenta, dolenta, dolenta. Vaig marxar, vam faltar amb 20 minuts per que acabés. És aquella que ens vas comentar, que era la fi del món, només quedaven 12 hores i un home agafava una nena i se n'anava a fer coses. De partis, exacte. De festa. A veure, més pel·lícules que també has vist avui... Bueno, aquests dies... no, avui, avui. Over your dead body, que és sobre el teu cadàver, una mica. Una companya, seja, una representació d'una obra de terror clàssica, on un home mata a la seva dona per poder quedar-se amb la seva màn, però el fantasma de la seva dona torna per venjar-se. Què està passant? Ja no saben què fer, no? Els guionistes de pel·lícules sí de por? No, no, no. Això és l'argument d'una història clàssica de por. De fet, és una de les històries més clàssiques, a part de que es repreixen a molts d'altres contes i tal. És una de les històries de por japoneses més clàssiques que tenen. El conte porta, no sé, quants de segles, fet, i té no sé quantes representacions i adaptacions al teatre, al cinem... I aquesta pel·lícula, en lloc d'adaptar la història, va d'una companyia que està adaptant la història, la diferència, i a mesura que va avançant la pel·lícula, l'ambient i la història de la obra comença també a... a passar una mica a la realitat. Quin mal rotllo, no? Amb el teatre i tal, quina realitat, quina ficció, on hi ha l'actor i on hi ha el personatge. Bueno, en fi... Què veig de quedar? Una frase que ens feien estudiar al col·legi dels teatres. Més coses, per exemple, avui has vist la pel·lícula aquest matí, Relato Salvajes, on s'expliquen 6 històries que són una trucada a l'alsament popular contra les injustícies de la vida cotidiana. És una mica el 15M de terror, o què? No, no, no és de terror. De fet, és una pel·lícula argentina, que és la que em manda Argentina als Òscars. Ja dic ara que és un pel·lículó. És una d'aquestes poques pel·lícules d'història, que realment no hi ha un desnivell d'una història o una altra, que tot el repartiment que és curat està perfecte. És el que tenen també els altres i les altres trios argentines, que són molt bones. Sí, sí, sí. D'acostes cotidianes que sempre no s'enfaren i d'empregant. Perdona, m'agrada molt la tira d'una mica sinòpsic exposat, perquè jo el vaig seguir, ja ho saps, a instagram.com.barre. Sergio Herrada Ruiz, podeu fer-ho tot amb qui vulgui, per anar a veient les pel·lícules que va veient el Sergi, perquè la persona amb música una mica èpica... s'ha acabat, que ens humilim, que ens embarguin, a veure de suportar més idiotes a la carretera, que ens multin sense dret, que ens mangonegin, que ens posin els cuernos... s'ha acabat posar l'altra galta. Que aquesta... El resum, no?, del relat... De gaire història. De gaire història. Exacte. Està bé, està bé, m'ha agradat, m'ha agradat. De fet, el que s'ha acabat posant l'altra galta és l'eslògan de la pel·lícula. Ah, vale, vale, està bé. Has sortit al cinema amb ganes de cremar contenidors i coses així? No, no, surts a molt bon rotllo en plan de... que es preparin. Que es preparin, no?, vale. Sí, sí, sí. Bé, no, et veig revolucionari, tot de somri revolucionari. Aquesta s'estrena aquest diendres, eh? Ah, mira, d'on? Escolta, és una bona notícia. S'estrena aquest diendres. Relato salvaje. El salvaje s'estrena als cinemes convencionals i als circuits comercials de tot Catalunya. Per tant, una molt bona pel·li, segons el Sergi, que podem anar a veure i que, a més a més, com ens ha comentat, se'n va als Òscars, representant Argentina. Un altre pel·lícula que també has vist en les últimes hores, en aquest cas, el Prado. El meu cinema fa preferir, desitges. The Cures of Daunersgrove. Que això et deixo per tu la traducció. Si la vols dir... És la maledicció de Daunersgrove, que és molt clar. Ah, va, va, va. Des que l'Institut de Daunersgrove es va construir sobre terres sagrades indies, indígenes, sempre hi ha un estudiant de l'últim any que mor abans de graduar-se. Però, si hi ha algun estudiant, l'ha de fer? Sí. No sé si això... Cada... fa com 10 anys que van construir l'Institut, i cada any quan queden res, un dia, dos dies, una setmana, abans de graduar-se, sempre una adolescent que estudia l'últim any, mort. Però no has assassinat, o sigui, mort, o un accident de cotxe, o un assuradòsis, o jo què sé, va morint. I, bé, doncs és això. Queden porcs vies... No, és com una cosa que passa sempre. I queden pocs dies per graduar-se. Encara no s'amor ningú, i és a veure aquí la palma. El rotllo és que...Perca algú ha de morir segur. Clar, perquè és una malhecció indígena, no? De fet, els arguments són de molt mal rotllo, tots els de les pel·lícules de fitges, no? No en sorprèn. Hi ha alguna pel·lícula que hagis vist que t'hagi sorprès? Per exemple, Iena, on un policia corrupte acaba ficant-se en problemes amb la mafia al Vanessa? No, aquesta és molt tòpica. Però, bueno, no és dolenta, no? Però és una mica tòpica. En fi, tu és un thriller, a usted, i com dius tu, tòpica. Bé, anirem a un altre, que també has vist, que és la Colt 45. Un jove i expert instructor de tir vol ser reclutat per les brigades d'elit de la policia. Quan es veu envoltat en un assassinat, no tindrà més remei que treballar amb un equip per intentar regalar el seu error. Sí, doncs això és un jove que és un crac disparant i arreglant pistola de la CITAL, però que no vol ser un policia a peu de carrer. I, bueno, li foten una trampa a la que ell mata una persona, i, clar, després ha d'arreglar tot l'enrenou que s'ha creat, i no té més remei que treballar amb un equip d'investigació. Bé, què he de dir, no veig que estiguis veient grans pel·lícules, Sergi, tampoc? Està molt bé, a la Lluya està molt bé. Col 45, no és que sigui molt original, però està molt bé. Sí, però bé. I també hi ha una altra, aquesta, també més instituts i adolescents. En aquell cas, ho he dit vivant. On tres adolescents s'escapen de l'institut per anar-se d'escursió. Ja, perquè ho fas, això, saps? S'escapen d'institut, acaben en uns estudis de cinema abandonats, on viu un psicòpata, un clàssic, també, del gènere. En tres perduts, que acaben en un lloc, que ha estat més perduts. Sí, comença una mica com un homenatge a Cuenta Conmigo, no sé si és una pel·lícula dels 80, que ha estat en una història de l'Estifenguin, i comença així, i després sembla que facin com un homenatge, com a Halloween, una cosa d'aquesta, però no té força a la pel·lícula. Per res. Però, escolta, fora, tu, fora. A veure aquesta, una altra. És que saps que veu moltes pel·lícules que de dia, que per cert estava pensant. I no ho pregunto per res, només per curiositat, sincerament. Hi ha alguna altra mitjà que estigui fent una connexió diària amb Sitges? Doncs no ho sé, perquè jo no em fico amb la feina del sol. Ja, ja, ja, jo no ho sé. No ho pregunto, potser sí, no. Blocs n'hi ha, blocs d'aquests per exemple. Blocs n'hi ha, però no veuen tant de pel·lí. No veuen tant de pel·lí. Tampoc, no. Quantes pel·lis portes, Sergi? No sé si arribo a la 50 o 40. Quanta pel·lilla, eh? 40 moltes. Però prou, ja. Perquè si tu ara diguessis, mira, tu, me'n vaig cap a casa, passo. Aquests dies que em queden ja, fins d'un moment ja, m'estia a casa al sofà, tranquil·lament, veient que sóc jo. Salve-me. Què? Qui veuria les pel·lícules, si no? Ja, qui les comentaria, no? Clar, clar. A qui trucaries, tu? No, jo no sé. A tocaré igual, però comentaries salve-me. Sergi, a totes formes... Tu ets la persona que ha vist més pel·lícules del festival o no? Jo ficaria la mà a les foques. Jo crec que no em cremo, eh? Jo crec que no em cremo. Bravo! Bravo! Record trencat, ja. Per aníssima vegada, perquè, Sergi, és la persona que cada any veu més pel·lícules del Festival de Cinema de Sitges. T'ha trucat ja el Gorina i el Figueres, perquè veig el programa especial de l'últim dia o no? No, perquè des de l'any passat, així, estan de crisis, i no el fan. No el fan aquí, el Mireta. Fan el normal, el que fan a TV3 o el 33. No et conviden, però tu dius que no pots anar, clar. Jo tinc una exclusiva... T'estàs desitjant. Ah, va bé, què fa amb la pena del Morrux. Bé, escolta, acabem ja amb una última, si et sembla, cosa de Cold in July. Un home mataccidentalment a un lladre que ha entrat a casa seva de nit. Un amor que desencadenarà tota una reacció en cadena. Aquest lladre, pregunto, eh? No sé res, però és conegut de la... de la sessió, o no? Eh, no. No hi ha més preguntes, senyoria. Doncs no... Està molt bé aquesta, també, Cold in July. Ah, sí? Sí, és un thriller i tal, però hi ha moltes sorpreses que no desvejaré, perquè aquesta sí que s'estrena en plan... Frio en Julio, s'ho estàs dirà. Sí. I està molt bé. El pròtesel d'Edexter, el protagonista d'Edexter, la sèrie de TV3. Home, ja de dos metres bajo tierra i tal. Aquest és el que mata sense voler a un lladre. I es veu ficat en una història que tothom menteix i que res no és el que sembla. I està molt bé, està molt bé. Bé, doncs, escolta, avui ens quedem, com a mínim, amb la pel·lícula que es trena demà, que no cal que aneu a Sitges, o que hagueu anat per veure l'expressament, que és la de Relator Salvages, que és l'Argentina aquesta, que té molt bona pinta i que acabes volent de molt bon rotllo, però que canta una mica amb tot i volem fer la revolució. Sergi, moltes gràcies, que vagi molt bé. I demà fem una connexió, o no, no ho sé, encara, però, bueno... Ja farem el programa. Bona tarda, Sergi. Vinga, adéu. Està capa 3.47 de la tarda, fem una pausa. Per la publicitat, Cristina, i d'aquí ens tenim un dels directoros més prestigiosos de la escena teatral catalana en aquests moments. Parlem d'Oriol Brogi de la Perla 29. Fins ara mateix, a l'Epenya del Morro. Esteu fars, que us diguin què heu de sentir, i què heu de veure, doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del Fluzo, que ha de dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambeix. Fluzo, cultura mà. Fins ara mateix. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de nou a Deu del Vespre, Babilònia. Durant avui per un moment ràdio que es veu. Durant avui per un moment ràdio que es veu. A l'apenya del Morro parlem amb un dels directors amb més èxit, el panorama de Teatre al Catalunya, amb la seva companyia de teatre, la perla 29, ha realitzat èxits com incendis, amb la nostra estimada i estimadíssima clara segura. O fa menys, per exemple, el Sirano, el Pere Arquillüe. Justament aquests dies estàs representant la seva última obra, que ha dirigit Cells, escrita per Guadi Muahuat, l'autor d'incendis, i que podem veure a l'espai que regenten a la Bruta Nacional de Catalunya. Oriol Brogi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Com estàs? On estàs ara? Estàs a la perla 29? No, estic davant de l'escola de la meva silla gran. Ah, mal, mal, d'acord, no? Pensava que no t'haguéssim enganxat en ple procés, creatiu... No, no estava pensant, no. O alguna cosa. No. En fi, com diem, Cells tracta el text de 5 persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, que es dedica a gaspiar converses telefòniques i escudrinar el Cells per intentar evitar un invinera tan de terrorista. Es parla molt que Cells tanca la tetralogia d'incendis, l'hitoral i boscos, també, en formen les quatre obres. Tu que has treballat a aquest autor a fons, que ho havies trobat en particular a Cells? Cells és una obra molt maca, molt bonica, que diu coses molt boniques, molt impressionants, que té una forma i una estructura molt apassionant de llegir i de seguida de veure per l'espectador. I, aleshores, el fa una obra molt activa, que quan et passa per davant, quan la llegeixes, et trau moltíssim. Jo crec que això és més important que no pas que formi part d'una estructura més ampla, d'un autor. Això, l'espectador, em sembla, que és un segon plano d'interès. Sí, però és un gancho, també, una mica. És un gancho. Sí, bé, però l'obra és molt diferent de incendis. I, si ve el mateix autor i el mateix director, en aquest cas, i alguns dels mateixos actors, no... no té... No estableixes un lligam de seguida. Podries pensar, mira, fer sembla, algunes fases semblen, però no són ben bé el mateix. Potser ja... A veure, per trobar alguna cosa, eh? No sé, el tema de la guerra, que és una mica grossa o moda, potser el nex de comú, o ni això. Tu creus? Sí, a incendis hi havia tota una busca de la identitat i de les coses importants, de la vida, de tot plegat, des d'uns joves que van... que van rebre i van a buscar els seus avis, els seus pares, els seus avis, com havien viscut, que havia passat. Sí. I aquí és més del contrari. És una gent gran, amb uns pares, diguéssim, que van a veure... Que van... que estan intentant entendre la gent que tenen per fota els seus fills, la gent més jove, que els està passant, perquè estan tan enfadats i tan tristos. I, aleshores, analitzen i intenten entendre, junts amb l'espectador, què som i què ha estat el segle XX, per el que hem de convertit en això que som. Els actors que interpreten cel són el cel i boada, la Marcia Xisteró, el Farello, el Xebé Ricard i el Réssupill Llegas. El gran repte del muntatge era la interacció amb la sanografia. És a dir, la gent que l'hagi vista, i, si no, ho explico. Totes les pantalles que teniu allà, perquè allò hi ha una cosa multimèdia espectacular, no? Sí, nosaltres, com a companyia, tenim una manera de fer, un segell, una mica lligat a una estètica. Una mica, vull dir, que s'escapa, però, normalment, és així. I, aquesta vegada, l'obra demanava... El text ens portava cap a un altre costat. I nosaltres, aquest altre costat, l'hem intentat investigar i anar fins a fons, aquest era el costat, i hem anat a mostrar... I el resultat he anat a trobar una estètica molt moderna, per dir-ho d'alguna manera. És com una manera de centrar de control... Sí, aquesta operació, el Socrates, que has explicat, és el marc d'una operació que tenen els estats més poderosos del món per investigar i espiar els 100 ciutadans, i totes les seves comunicacions. Potser la comunicació. I, aleshores, clar, necessiten pantalles, necessiten gravadors, necessiten càners... Perdona, ja et trucaves d'escape i de conferències, els ciuts d'Audi, o no, que són en aquell moment... Aquí, clar, tècnicament, està concentrat ni que sigui el tècnic de so, i de vídeo, que està en aquest moment tirant-ho tot. Sí, el penseu que, actualment, les funcions de teatre es fan amb un ordinador, amb un mac, que té uns programes que controlen les altres màquines. El difícil és no deixar-te portar només per la màquina i tu saber-li explicar molt bé la màquina, allò que ha de fer i explicar-li ben fet, i enviar-li de bones maneres pobret a màquina, que no s'estressi, perquè a vegades es fan molt bé. Ha patat alguna vegada, o algun moment...? A vegades, sí, a vegades es penjen. Quan no gestiones bé la informació que li dones, quan la persona que ho fa no són prou bons, diguéssim, o fem comets d'un error, i a vegades el ordinador pot cometre errors i una vegada hem tingut algun molt tant. I durant la funció, en públic, ha passat? Sí, ha passat, que s'ha penjat dos vegades, però... Cap de unes quantes funcions vam menys pare, i es reinicia i es torna a començar. I, sí, perquè és l'única manera, hi ha tots uns sistemes de seguretat, però que acaben sent un lío. I l'aspectador també ho entén. Mira, ha anat malament, no passa res. Igual que una podrien s'ho pagar. I, aleshores, hem trobat el problema que hi havia, l'hem canviat i ja està, tot funciona estupendament. I doncs té tot això perquè aquesta màquina, aquesta vegada, regula unes quantes, tira unes quantes imatges i uns quants sons, etcètera, però que un cop fet ja és molt fàcil d'anar. Que si un cop fet, cada dia és igual i precis. Ja està programat, no? Ha estat tot programat, sí, però el tècnica l'està dependent i va tirant el que diem, peus, que va dir que, comencant aquella paraula, ell tira aquell, dona el butó, i el butó fa una setmana de coses. Fa que veniu un canvi, que el só canvii, que el vídeo canvii. Per cert, aquesta Organització Internacional Sòcrates, que diem... És el meu moment, això. Si són els Estats, és molt important. Perquè, si no, si són els Estats, és a dir, són els grans poders dels Estats Units, per a la França, tot el de gent, els Estats que dominen, que saben que són bons, eh? No es parla dels jueus, però també hi hauria de ser l'allà posat. Doncs aquests dominen el món i ens pacten entre ells i diuen, va, anem a investigar tots. Són els més poderosos, els Estats. Clar, l'autor, en aquest cas, el Guàrdi Mouawat, no sé si això l'ha inventat una mica, però tu et consta que això existeixi? És a dir, que hi hagi una organització d'aquest tipus que controli tant? Bueno, ell ho va escriure el 2008. Des de les hores han sortit molts casos, no? Jo no en tinc ni idea, però tampoc sóc tonto, no? Segur que algú controla alguna cosa que jo no sé. Moltes, no? És evident que hi ha tot un servei d'informació, tot uns nodis de poder, totes les estructures de poder, ho fa, que això se'n fa evident. Ara jo no en tinc concursant, sí, però... Hi ha un moment, també, que hi ha un moment en què ets perillós no saber-ho. No és que em pagin a cagar. I jo parlo normal aquí amb vosaltres i no passa res. Però la gràcia és pensar que, com a idea, com a símbol, com a exageració, el poder tingui absolutament un vist o mirat com a la novel·la de l'Orwell del 84, no? Però no ho sabem. No estem parlant gaire, tampoc, de l'argument o com avança, el propi argument, ni d'altra, tampoc no m'hauria d'esballar res si algú ens està escoltant. Però, vaja, és un final impactant, no? Vull tot desencadena, en l'últim moment. La estructura de l'obra té una estructura de síl·lers, de suspents, que et va portant per uns calits que són inevitable, que són molt barfamblants, i al final explota tot, amb una provada de tots els arguments que s'han anat desencadenant. Es troben d'una manera molt violenta i molt desagradable, i aleshores et quedes molt trist. Escolta, no em voldria equivocar, però són una de les cançons de Tom Woods durant cells, també? No. Ah, no? Doncs mira. No em trobo. No em voldria equivocar, però m'he equivocat. De totes formes, jo volia preguntar per... no sé per què m'ho semblava, que n'hi havia una, perquè potser era el tio mateix timbre, mateix tipus de veu, pensava que era també de Tom Woods, i de fet vaig anul·lar la pregunta del vió, que era... que tens en Tom Woods, no?, i el teu amor... Ah, Tom Woods, no, ja va primer. Perquè sempre les... M'agradava molt, m'agradava molt, Tom Woods. M'agradaria poder-li dir, Tom, escrivint-me una cançó, per... La Pèrlora. Sí, i ara m'agrada tot el seu bala. I nosaltres vivíem un món en què tot està intercomunicat, no?, i vivíem tot moment tenint molts inputs i cançons i imatges, i els que em fas anar a la teatre, voldries posar-ho tot allà dintre, com una espècie de... I, aleshores, hi ha cançons que, quan es vegin l'obra, et ve el cap la cançó, o un dia que l'escoltes, et ve una situació que, quan repudessis aquella situació en teatre, es lliguen unes quantes coses que hi hagués inhabitable a posar-ho. Jo, a cap de Tom Woods, la gent potser no ho coneix excessivament, és una cosa tremenda. Jo ho considero que és una cosa tremenda. El brutal que he fet aquest home amb un de les cançons de música. Estem d'acord. Estem parlant amb l'Oreo Brogi, director de perla 29. Ja per acabar, Oriol, preguntaré sobre el projecte de futur, que esteu preparant ara, amb què esteu oficats, la Carla? Ara nosaltres fem tota la gira de les coses que hem passat, hem de treure el màxim de profit de allò que ja està fet, i estem amb la gira de cells que va semblar per molts llocs, en molts llocs de translations i de l'Orfa del Clam del Zhao. Després estem preparant un musical amb l'Àngel Jassar, que es diu pel petit príncep. I després de la dalt, jo em poso a basejar amb la vostra estimada clau de segura. Ombres, sí. I el Pablo D'Erci, exacte. Una obra que es diu La jornada particular. La perla on fire, no? A tema top, sí. No té fin, això, Oriol? No et pot parar perquè hi ha els caos de la bicicleta. No la di a la moto, però ets millor de la bicicleta. Sí, avui en dia m'he assegut la bicicleta, quasi. Escolta, Oriol, gràcies per haver-nos atès. Molt bé, perfecte. Que vagi molt bé i una abraçada molt forta. Bona tarda. Moltes gràcies. Ai, ton weights. Un dia hauria de fer un programa amb el to de ton weights, ets? Què tal? Benvinguts a l'Apenya del Morro. Anem a Cabania. No puc, eh? No puc aguantar. Fas-me les cordes volcals. Bé, Cristina, acabem. Si l'Apenya del Morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? Avui podrien ser moltes coses que realment són Trending Topic, però hem d'escollir una. Tothom ha de tocar Relato Salviajes, a aquesta pel·lícula... Relato Salvajes, que ha portat el Sergi des de Sitges, i que s'estrenen aquestes vendres. I també perquè sembla que avui ha tingut un molt bon dia, a diferència de la resta. Pot ser, pot ser, pot ser. Bé, agraïm tota la gent per acabar el programa que ha fet possible l'Apenya del Morro, l'Andrea Buen, els serveis informatius, les notícies de Sant Just, la Consa Beringua, les acció d'astrologia. Aquesta setmana ens ha parlat de Tauro. La setmana que vam parlar de bessons. Vam parlar dels tuits de Sant Just. Esplugaris en Feliu. I a la segona hora, amb l'Arnau Cónsul, parlant de llibres avui sobre el novel de literatura, amb el Sergi Arrada a Sitges, i amb el director de teatre Oriol Brogi. Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Moltes gràcies per la teva col·laboració. Més que especial al programa. Vull jugar parlats, Jordi Domena. A conèixer amare amb l'informatiu vespre i les notícies de la set. Ens trobem demà, a partir de la setmana. I ens trobem demà, a partir de la setmana. I ens trobem demà, a partir de la setmana. El Just de la Fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que hi ha aconseguirant? No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. El Just de la Fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que hi ha aconseguirant treure? Qui eren tots els empresaris que anava amb ell? Que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella trilla notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que la classificada per vida. Tot se soluciona. Vol temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de disous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluxo, culturama. Són les 7, bona tarda. Per seguit, les notícies de Sant Just.