#558 - La Penya del Morro del 14/10/2014

amb màxima confiança per la visita diumenge Alcalderón. Aquesta tarda es presentarà el Palau de la Generalitat, la Supercopa de Catalunya, que jugarà als primers equips de Barça i Espanyol el 29 d'octubre en Montilí via Girona a les 6. Espanya sub-21 juga la tornada contra Cèrbia de clasificació per l'eurocopa amb empata 0 de l'anada. En basque de les 9 del vespre partit, de la segona jornada de Lliga en clau catalana, la bruixa dorm en res de rep al Barça, i la mallorquina en Marga Crespí deixa la notació sincronitzada pel set d'usolei. I al temps, el front començarà a allunyar-se a mitja tarda i s'obrirà en algunes clarianes tot i això. Les pròximes hores encara podria caure algun ruixat puntual. Les temperatures es quedaran força frenades. Demà farà més sol el matí i a la tarda arribarà un altre front. CINEMA SENSE LÍMITS Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimars d'avui de 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimars, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, ha realitzat i presentat per Pep Quintana. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger com esteu, benvinguts. El programa de les tardes de ràdio d'Esquerra. Nos parla just salut de Jordi Domenes, que és d'ara del vespre. Això és la penya del Morro. Saludem a la gent que fa possible el programa... Malaalta, perduda. Cristina Parker, la túdia del Facebook. Bona tarda. A mi també... Què passa, Cristina? Malaalta? No, no ho sé tu. No, que em fiem a la cap. L'altim. L'últimament la gent es va posant ja malalta, i jo circulo les bromes... Grif o ebola. A bola, perdó. Perquè jo crec que ens l'ho hem ficat tant en castellà. És que més en català, la bola. Quina bola. També tenim l'Andrea Bueno, dels drets informatius, amb les notícies de Sant Just. Andrea, què fas? És un riu a la càmera. Bona tarda. També, salut. Avui al programa estrenem una nova secció, que es diu Mama. Estic bé. És una secció amb el Pau Marcos, que s'ha anat a viure com tants joves fora de Catalunya, en aquest cas a París, i ens explicarà cada setmana com està vivint la vida. No era a Oxford? Era fora de París, una de les dues coses. No, no, fora, fora, fora. Era per veure si estàs atenta, Andrea. No, és que en el seu... Potser està viatjant molt, i... Potser està viatjant molt, i tal. No sé ben bé on és, ja ens ho explicarà. A més a més també tindrem l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs, i entrevistarem una de les 20 premiades dels premis conviu. 2014 de Sant Just d'Esber, concretament la Rosa Maria García, que va ser presidenta durant 17 anys, el patinatge artístic de Sant Just, i que justament també diumenge, ja sabeu a dissabte, l'abri del campionat, on la Sant Just hem quedat segones. Però farem un lligament de tot, i parlarem d'aquests premis conviu amb la Rosa Maria. Tindrem també la televisió amb el David Ávila. Avui entrevistant el presentador Javier Estrada, aquell noi tan guapo de la partida, la partida, etcètera. També el senyor Benito, amb les seves coses importants, o no, no sé si vindré avui, i les coses del Roca, i les preguntes... Ja ho... Ja ho... En fi, abans de tot això, passem a comentar el més tuitajat avui, ha sigut un intòpic, com no podia ser d'altra forma, Artur Mas i tot el que ha comportat avui, en la seva part, sense publicar davant dels mitjans de comunicació, anunciant que la consulta tal i com està planejada no es farà. Mas, Game Over, o Artur Mas, han sigut els temes, han sigut els temes intòpics d'avui, perquè tot i sembla que la consulta s'havia acabat de manera definitiva, després de la Simera d'ahir a Pedralves, Artur Mas posarà les urnes a una consulta anticipada, Cristina. Sí, és la proposta que el president de la Generalitat ha presentat per salvar el 9-N, després de constatar que el govern no podia tirar endavant la consulta, tal com l'havia plantejat el decret de convocatòria. És tal com l'ha batejat el president, una consulta anticipada. A l'espera d'una eventual consulta definitiva, que seria, segons ha dit, unes eleccions hi ha dit i remarquem ordinàries, on totes les forces del bloc pro-consulta anessin juntes i amb un programa acordat. Ara, però, en la imatge d'unitat esquerda, sembla que es complica el panorama mentre que la CUP dona per trencar de la unitat, si no hi ha consulta al portaveu d'Esquerra a Madrid, Alfred Bosch, deixa a la porta oberta donar suport a noves formes de consulta i al líder d'initiative Joan Arreda l'acusa de buscar un pla per salvar-se ell i també salvar les seves promeses. Per la seva banda, alguns membres de l'executiu espanyol ja han fet saber que si aquesta consulta alternativa s'assaltarà, la legalitat no espera. L'executiu, doncs, analitzarà, recorrarà la nova consulta anticipada. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Iván Vilgers diu, Atenció catalans, fi del sen simulacre del 9-N, poden tornar pacíficament a les seves cases, amb el hashtag Mas Game Over. Un altre comentari, és la Maria José Lluís Guem, es diu, el que no es pot dir és que Artur Mas no dona rodes de premsa prop de dues hores ha estat. I també, d'Addis Little Girl, que diu a Twitter, que diu Artur Mas que no sabeu aguantar una broma. En fi, si em quedeu gràcies, Cristina, anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea, bueno, sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Farem diferents qüestions sobre la taula. Per exemple, Libi, que es congelarà el 2015 a Sant Just, i, a més a més, també la 25ª cursa de l'Associació de Veïns, que generarà el voltant de la població. La 25ª cursa de l'Associació de Veïns, que generarà el voltant de la pobreza energètica. La unitat ràpida, però, de Sant Just supera les 200 actuacions al carrer en només 6 mesos. Són alguns dels temes que comentem ara mateix. Bueno... Sí, sí, s'ha col·lat, s'ha col·lat. L'alcalde ha anunciat que l'impost de veïns immobles no pujarà. L'any que ve, al contrari que aquest any, s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Qui domina tot el tema de les taxes i impostos a Sant Just, millor que ningú, i l'Andrea, bueno, que té més informació de tot plegat. Doncs l'alcalde, Josep Arpenya, anunciat que a Libi no pujaria l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat aquest 2,5% per sobre de l'IPC, però ha apuntat que en algun cas, Libi podria pujar en un 0,5% o un 1%, però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població. L'equip de govern està treballant aquestes setmanes en elaboració de les ordenances i preus públics, que recordem s'han de presentar al ple del mes d'octubre, el proper dia 30. Segons l'alcalde, l'equip de govern també s'està plantejant congelar les llicències d'obres i les taxes. Recordem que aquest mes d'octubre, l'últim dijous del mes, s'adrobaran les ordenances i les taxes, ja no suposa seria, es debatria, com a mínim, el ple del mes de desembre. Què rius, Cristina? Em fa gràcia, Libi, però... No, no, em fa gràcia tu, que faig. És una mica horrit, no? Els Benzimó, Plaz i demés? No, perquè... Hi ha molta gent que això ràdio i també s'ha de saber que la gent que estem aquí, que no hi ha només l'Andrea per l'Ansola, vull dir, que... Home, no. Aquesta que està... com sempre, durant la segona rebre què fem? Mm-hm. Mm-hm. T'ho faig a mi, no? Mm-hm. L'únic que això pot perjudicar, no, l'informatiu... No, no, no, no, no. Cristina, has trencat... has trencat la màgia del moment. No, però t'ho imagina, té una entrevista fent... No, torna... I l'Andrea, després, per agafar el tall, l'informatiu... I ara... Ah. Mm-hm. Mm-hm. És la derivana, home. No ho entens, eh? Però no passa res. És un joc que ja t'explicaré quan acabi el programa de la seta tarda. Com funciona, sí. No pot ser així. Bé, atenció, perquè parlem ara de la 25ª cursa de l'Associació de Vins i Desenjos, que generarà el voltant de la pobreza energètica. Adéu-me'n ja, a la incitat d'organitzar la cursa anual que cada edició es dedica a una causa diferent. Les inscripcions, per cert, són gratuïtes. Andrea, bueno, que hi ha fàdies que corren per esplugues, per escalfar i calentar-se per la cursa... Té més informació de tot plegat. Doncs és una cursa, però també cal destacar que és també una marxa, que és marxa cursa. Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. La cursa, de l'Associació de Vins i Desenjos, se celebra des de fa 25 anys, i cada any han volgut reivindicar un problema diferent, que ha fet ir a la ciutadania o part de la ciutadania. Aquest cop, consciència sobre els talls o suministrament energètic, que pateixen a moltes famílies perquè no poden pagar les factures, és la causa central. La cursa de l'Associació també reivindica com una crida l'Ajuntament de Sant Just perquè ajudi les famílies afectades per aquesta problemàtica al municipi. La 25ena Cursa de l'Associació de Veïns de Sant Just és una activitat gratuïta i es farà diumenge a partir de dos quarts del matí. El part Maragall i les inscripcions es podran fer abans que comenci la cursa, el centre cívic Jo Maragall, de dos quarts de 10 fins a un quart d'11 del matí. Bé, és la de Rocky Survivor. Clar, és per cor, tot i que és una música èpica. Potser és massa èpica per la marxa, que la gent que ha caminat amb aquesta música no queda el tot ajustat. Canviem de qüestió, a veure si aquesta sintonia t'agrada més per la següent informació. Hola. Les Hombres de Harry'ls són. Cristina, a la fotocopiatora. Andrea, al telèfon. Jordi, calla't a la boca. Ahà. Sí, les Hombres de Harry'ls són de la ràdio, una mica són vosaltres. La Unitat Ràpida de Sant Just supera les 200 actuacions del carrer en només 6 mesos. Xupatesa, s'enfaleu. Cooperament es posaran marxant una aplicació mòbil que permetrà que tot els ciutadans puguin alertar de desperfectes a la via pública. Jo pensava que havien actuacions del carrer, tipus... El ladrón, senyorita. No, actuacions de la via pública vol dir... Marexadors dels premis convius. Sí, senyor, són dosent marexadors dels premis convius. A la lusa, senyora, venga a vaciar-la, riu alfabra. Policiesenius, papelera, està rodeada. En fi, Andrea, que té més informació de tot això, ens explicarà qui és, concretament, aquestes 200 actuacions del carrer en només 6 mesos. Ella repassarà les 200 actuacions. Per tant, jo me'n vaig a fer un cafè i ara torno. Andrea, bueno, endavant. Aquest servei es va posar en marxa el passat mes de març i complementa la feina de la brigada municipal i el manteniment acurat de la via pública. En 6 mesos, des del març, per exemple, de fet, s'han fet més de 200 actuacions. La unitat d'intervenció ràpida fa actuacions concretes als carrers de Sant Josep per arreglar desperfectes o per mantenir elements com ara havia els senyals de trànsit. A més, properament, com deies, es posarà en marxa una aplicació mòbil que permetrà que tots els ciutadans puguin alertar de desperfectes o d'actuacions que cal fer en alguna zona determinada de Sant Josep. Sí, m'estàs dient que si anem per Sant Josep hi veiem que hi ha un desperfecte o hi ha alguna cosa que no quadra, tipo de consell de trànsit o... Alguna vorera aixecada. Que falta pintar-la una mica. La gent podrà fer fotografies i enviar-nos a través de l'aplicació mòbil a l'Ajuntament de Sant Just. Sí. La unitat d'intervenció ràpida, com a mínim, que sabria apuntaria a la llista coses per fer. La unitat d'intervenció ràpida, que mai els trobes perquè sé per tant, ràpidament, intervein els llocs. Home, van de taronja. Són vestits de color taronja, per tant, color cridani. La unitat d'intervenció ràpida. Qui són, qui són aquests? Tenim noms i com noms, o no? Podem entrevistar? No ho podríem, però no sé qui són. Són dos treballadors. Són dos treballadors que van vestits de tronja per Sant Just. I portant una furgoneta que també posa U-R, un cartàpida. Són els no l'has d'arribar. Són els no l'has d'arribar de Sant Just Fever. Podrien ser ells. Sí, perquè no. El que passa de la fecció a la realitat. Ja tenim feina pel no l'has, i els rits, si estaran contents. En fi, alguna cosa més, Andrea? Dos apunts més de la unitat d'intervenció ràpida. Té un cost, bé, tres. Té un cost de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament. Potser sí, aquest servei els ha posat en marxa. Paca broma, eh? I la intenció inicial era fer més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys, i de moment porten un bon ritme. Però, a veure, això... Volíem fer 800 i hem fet 200. En els propers dos anys, 800 en dos anys. En sis mesos hem fet 200. Els imagina't el que poden dir, o sigui. Doncs el contracte és de 4 anys. Molt bé. Aquesta és la informació de l'Andrea Bueno, i el servei que teniu més, a partir de les set, i els enjuus notícies d'edició Vestra. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí els moments parlem amb la Rosa Maria Garcia, expresidenta durant 17 anys del Club de Patinat i Artístic Sanjus, i que a la setmana passada va rebre un dels 20 premis conviu Sanjus 2014. Té un cost de 300.000 euros. I el servei que teniu més, a partir de les setmanes, és el servei que teniu més. Fem una pausa per la publicitat. El servei que teniu s'enjuus 2014. Tu, Andrea, no has rebut premis, no? No. I tu, Cristina? No, encara no. Encara no. Encara, no. Jo tinc un pal, a la casa. Aquest dimarts, a les 10 del Despre, són la música coral més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. ... Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Què passa si a un cotxe li treus l'herbàc? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Soc Agustín Arribas, som tal graner de Sant Just. Em vio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Gisenoples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Un morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5.22 de la tarda continuarem en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Gràcies per escoltar-nos una estona. Ens ocupem d'una qüestió. Els premis conviu, ja sabeu que es van donar la setmana passada, a Sant Just Tengs i Sant Just Tengues, que havien fet alguna mena de labor social, o havien fet algun acte en ve de la comunitat. I una d'aquestes premiades és la Rosa Maria García, expresidenta del club de patinatge artístic de Sant Just Desvern, durant 17 anys, que va deixar el càrrec al mes de juliol. La tenim al telèfon. Rosa Maria, bona tarda. Hola, bona tarda. Abans de res, en Nora Bona, perquè els premis conviu. Un aplaudiment. Gràcies. Que t'esperaves. Moltes gràcies, no. Quan em van avisar em va ser una gran sorpresa, no m'esperava. Com et van avisar? Estaves en algun moment així? Estava treballant. I em van trucar de comunicació de l'Ajuntament. I em van dir que rebria un premi, el tipus de premi que era i que consistia... Quants diners són? Estan parlant de... Ui, quants molts diners, jo crec que em retiro. Et podria tirar d'això, ja. No es pot pagar en diners. Un premi conviu, no es pot pagar en diners. No hi ha suficient. Jo crec que les 20 premis, les 20 persones, totes són treballadors voluntaris, però evidentment no hem pensat mai en les diners. Clar, en el teu cas, per la teva tasca, durant tants i tants anys, el club de patinatge artístic d'aquí de Sant Just Desvern, que, per cert, també ho hem de comentar, no sé si tu estàs vinculada, encara, a l'entitat? O i tant, no, va. I a més és que en el projecte aquest, que ens ha fet subcampions del món, més encara. No podria dir que no. No, no, no. És que estic completament inversa. Ara parlarem d'aquest subcampionat, però què fas tu, ara, el patinatge artístic? No. Jo, vinculada directament, ja no. He deixat la junta i re. El que passa és que emocionalment, romànticament, jo crec que estaré tota la vida, no?, a part de que la meva filla encara hi patina, i jo crec que és impossible desvincular-me del que és una mica meu. Home, perdona, i aquesta trucada tenia aquesta doble felicitació, perquè, per l'altra banda, aquesta medalla de plata, per les 10 patinadors del patinatge artístic Sant Just, el Mundial de Patinatge 2014, és que... ¡També! És una parada de... Això sí que és una... això sí que és una meravella. Això sí que és per felicitar-nos tots, no només... Escolta. No només les patinadores, que per descomptat les primeres, sinó tota la gent que algú ha tingut a veure. Home, aquí estem molt contents... No, no, perdona, aquí estem molt contents, perquè ja em dius tu, que tampoc no tenim cap mena de vinculació directa amb el club, que Sant Just tinguis, Sant Just Tengues... Vaja, dissimptanal el nostre municipi, i en aquest cas, amb l'esport del patinatge artístic, una competició que es va celebrar aquest cap de setmana arreu, i que les Sant Just Tengues van fer un molt bon paper aconseguint aquesta segona posició en el Mundial. Per cert que, en guany, el tornat es comptava amb la presència de 31 equips procedents dels 5 continents. Exacte. Aquí, ja sé que tu no ho diràs, però ja t'ho dic jo, tu has tingut alguna cosa a veure amb tot això, una presidència al mes de juliol. Estem ara començant l'octubre i portava 17 anys presidint el club, en fi. Bueno, algo hemos tingut a veure, però la veritat és que com que és la part esportiva d'equip del patinatge i, per tant, es descriu així, esportiva del equip, és un gran equip. Són les 10 noies, més les companyes i companys del Mas Nou, amb les que patinaven conjuntament, és els 3 entrenadors que han treballat per tot això, un dels senyors i dos del Mas Nou, és les lluntes d'aquests dos clubs que han treballat molt perquè una fusió és complicada i s'ha de portar endavant, i és tota la gent i el recolçament de la gent que està entusiasmada del patinatge que ha donat suport a aquest equip i aquests patinadors, que és una feina absoluta d'equip, que a mi m'han plenat d'orgull i d'una il·lusió industrial. Jo, en els 17 anys, m'he tingut un dia tan feliç com el de l'altre dia. Escolta, meravellós! Moltes gràcies! Qual cosa més podem afegir a nosaltres. El que passa que amb el que no es coneixia és que ha sigut com una mena de treball en equip amb la gent del Mas Nou. Això és habitual presentar-se a campionats del món amb dos clubs diferenciats i que s'uneixen per una causa, en aquest cas? No, no. És molt difícil. És molt poc trecüent i molt difícil, precisament per això, per la dificultat que té, no només esportiva, de moure tots els esportistes als dos municipis on s'entrena, sinó la dificultat que té, haver de conjuntar les formes de fer i de veure les coses diferents de dos juntes, respectar els seus sacors econòmics, les seves formes de funcionar... I per què es va decidir a fer-ho? Es va decidir perquè calia ajuntar esforços de dos equips molt bons, com eren l'Alsany Jus i el Mas Nou. Calia intentar fer un grup realment gran, en aquest cas han estat 28 patinadors a pista, això és una bestiesa, era mal equip que més patinadors a pista portava, i això és un esforç enorm que valia la pena intentar-ho, perquè les nostres noies, les d'Alsany Jus i també les patinadores del Mas Nou portaven ja tres anys intentant arribar a un mundial i no aconseguir-ho. Llavors la fusió era un projecte molt ingrescador per aconseguir arribar a un mundial i a demés fer un bon paper. No esperaven sincerament que el paper s'havia d'obtenir la plata, i nosaltres volíem pujar el pòdium, però pujant segona posició darrere d'un olot que fa voltants que es campió del món, per nosaltres ha estat el cel. Clar, de fet, he de preguntar d'aquestes 28 patinadores, has dit que formaven la modalitat del grup Gran, amb la coreografia de l'Averín. Quantes eren de Sant Jus i del Mas Nou, per preguntar així? Sí, eren 10 patinadores de Sant Jus, 14 del Mas Nou, i 4 patinadores de Tona, d'un club també molt potent en aquesta modalitat. Bé, de fet, les patinadores del Sant Jus, com dius tu, van recollir molts egrets, per qui no ho sàpiga, la temporada passada ja van aconseguir l'or en el campionat de Barcelona, en la modalitat de Grup Show, Plata en el de Catalunya, Bronze en els campionats d'Espanya i d'Europa. En fi, això... Un gran any, un gran any. Un gran any, que jo no sé si això una vegada ho havia pogut imaginar. Tants anys presidenta del club de patinatge artístic d'aquí a Sant Jus. Ha estat el millor any, per això ha marxat aquest any, perquè ha estat el millor. És la pregunta que un mon predictor et faria ara. És com és que has marxat justament ara a la cresta de l'onada del club? Bueno, perquè, mira, sobretot, principalment perquè a la junta sé que deixo dos persones que portaran al club encara més amunt. És aquesta la raó. Més amunt... Perdona, més amunt és aconseguir el campionat, eh? Clar, ho lluitarem. Segur que ho lluitaran. La malallador... Per al Mundial de Patinatge. I aquesta fusió amb el mes nou, que ha donat aquests fruits tan bons, continuarà l'any que ve? No, malauradament no. No continuarà perquè... A veure, ha hagut un petit problema. En tota aquesta il·lusió ha hagut un petit problema. I és que l'acord de la fusió havia de ser a dos anys. Era un projecte a dos anys. El primer any, el club de senyors acceptava el nom del mes nou com a nom únic, perquè només es pot sortir amb un nom. I l'acord era que el segon any, el club, la fusió, es diria senyors. O sigui que, perdona, el primer any, aquesta segona medalla de plata, se suposa que l'ha guanyat del mes nou, diguem-ho així, oficialment. Exacte. I l'acord era que l'any que ve... Ho guanyaria els senyors. Per exemple, i llavors... Però no ha hagut consens en aquest sentit. Va ser un acord inicial que al final no s'ha respectat per les raons que siguin. Però a veure si en calor es digui més nou, no? A veure... Molt lleig, eh? Jo tinc una cosa. Però jo ho trobo ruin, lleig i vergonyós. O sigui, com pot ser, perdona, que llegi primer aquest acord entre el mes nou i el senyús, i es digui, doncs primer, participar al mes nou, que sortia tot arreu, a part, tots els mitjans, el mes nou, que ha quedat segon, etcètera, etcètera. Si no profunditzes una mica amb la notícia i amb el que ha passat, no te'n sabentes? Que darrere és el senyús. Que darrere, la meitat, quasi bé, de patinadores, eren del senyús. Per una part, i després, resulta que, quan ja han arribat això, l'any que ve, ja es desfan de tot això, es tiren enrere, i no continuen amb aquest compromís que havien agafat prèviament. A veure, jo he de dir, en la seva defensa, tot i que, evidentment, estic passant dolguda pel tema, he de dir en la seva defensa que el mes nou era un equip amb una gran trajectòria més trajectòria que la que podria haver tingut el senyús a nivell internacional, i que sí que és veritat que el seu nom sonava amb un currículum més extensiu i més consolidat que el del senyús a nivell internacional. Aquesta és una veritat. Si ells es comprometen a fer-ho d'aquesta manera, ara, doncs ja no vull saber res. Home, com a senyustent, jo em sento estafat per el club de patinatge, el mes nou. Pensa que, bueno, que en la meva marxa, el club també ha tingut molt de pes, aquesta última decisió del club del mes nou. Respectant les seves raons per descontar, no entenim. Té tot el dret segur. Ara, que això a mi no em fa canviar la meva opinió sobre... Mira que els tenia estima, perquè havien estat amb nosaltres en aquest mundial. No, no, ja ha funcionat molt bé. Només ha estat una cosa d'última hora, en la qual no hem arribat a l'acord que... Què passa? Se'ls han pujat els fums al cap o què? O sigui, ara nosaltres podem fer-ho sols. Doncs ho feu sols. A veure, a veure què feu. Cristina, t'ho hagués preguntat alguna cosa? Aquestes 10 patinadores, patinadors de Sant Just, perquè suposo que te'n vials els ha sentat una mica malament. Sí, van tenir un disgust important. Després d'això, ens vam reunir amb ells, els vam demanar que oblidessin els temes burocràtics i triessin només per l'àmbit esportiu, què és el que els acompanya més. I he de dir que algunes han deixat del patinatge, eren noies ja bastant grans, que hi ha gent fins i tot per fer un futur de peníquids, i així, en un futur proper, i d'altres han noctat per marxar el grup del Mas Nou. Aquesta és la realitat. O sigui, a sobre, han fitxat, diguem-ho així, algunes noies, no? En fi, que és la impotència, no? També que et queda... Sí, vull dir, ja estic amb vosaltres, i us agraeixo molt el recultament. No, no, no, som nosaltres, som nosaltres, que estem amb vosaltres. Jo he de dir també en defensa d'aquesta decisió de les noies, que va ser una decisió molt difícil, perquè elles podien mantenir-se en el Sant Just, que he de dir que els entrenadors del Mas Nou són igualables. Són dos entrenadors, dos pedazos d'entrenadors, que justifiquen la decisió de les noies de marxar, d'alguna manera. De fet, també és una mica la història de sempre, no? Els clubs més així grans i els clubs més mitjans o modestos, no? Sí. No, si no és la primera vegada que passa això, a la història de l'esport, no?, i no només del patinatge. En fi, Cristina, t'oblides a fer alguna cosa? Sí, no que per no patits els clubs han de continuar, per tant, espero que els enjuus continuïn. No, no, no, tot i aquesta... Té una gran cantera, jo vull que et deixi molt clar, i el grup juvenil, que en aquest any serà grup petit, de menys de 12 participants, és un grup que tirarà i tirarà molt. I les individuals també, tenim un gran... Perdona, és que en la modalitat individual, d'engany, s'ha arribat a competir en tornejos europeus, i 26 patinadores de base del club han participat en interclubs, una de les quals s'ha clasificat per la final, en la modalitat de figures obligatòries, per tant, tot els enjuus. Fem allà, eh? Fem allà. Clar que sí, home, clar que sí. Molt bé, molt bé. Ni el Mas Nou ens podrà destruir la nostra il·lusió. Rosa, Maria, moltíssimes gràcies... A vosaltres, a vosaltres. El programa i per també aquest premi conviu, que... Moltes gràcies. El Mas Nou no li... jo no li donaria el premi conviu vaig. Que vagi bé, va, tarda. Moltes gràcies, adéu, bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. Afeït-ho, la penya del Morro. Com veus, sou originals, de ment. 5 i 35 de la tarda. Continuem en directe al programa. Jo tenia amb nosaltres l'Àngel Cornejo, com cada dimarts, per parlar-nos de videojocs. Àngel, com estàs?Molt bé. Bona tarda. Hola, Àngel, bona tarda. Has sentit el que ha passat amb el Mas Nou, ara, o no? Sí, ho he dit. Jo trobo foc, o sigui que ho ha passat justament. Què ens estan fent? Ens estan passant la mà per la cara, la gent del Mas Nou. Això no ha quedat així, eh? No ho estic fent, pues trucar. Trucar i preguntar què està passant. El Mas Nou?Què? Clar, o sigui, la idea és trucar el Mas Nou i preguntar com és que han deixat... han deixat d'aquest acord, no? Això ho podríem fer, o no?Sí, no, trucar. Ara tenim l'Àngel aquí. Hòstia, aquí. Què? Que estic aquí esperant. És un moment, però has de trucar pendent, eh? Però pendent a fer de debò? O pendent d'aquestes que es queden pendents d'aternament? No sé, ganes, ja. Ara no ho podem fer, perquè partirem vingut l'Àngel. Sí, no m'enfadaria molt. Què? Què m'enfadaria?M'enfadaria molt. No podem fer-ho, no? No, si no és per mi, jo trucaria ara. També hem de dir que ets una mica caguetes, tu, eh? Què?És una mica caguetes. No, a veure, jo... Si volem, truquem a... si truquem a Mes Nou, eh? Busquem el telèfon del club de patinatge artístic del Mes Nou, i parlem, si a mi no... No tinc cap mena de... no tinc problema, jo. Truca, truca. Eh, jo només truco, o sigui, si truquem, és per saber... Això te n'ha de dir que... I que em truqui l'informació de com és que han decidit deixar de tenir aquest pacte amb el club Sant Just. Si seràs capaç d'això davant dels teus sentiments, Jordi. Ah, sí, sempre professionalitat i objectivitat. Sempre aquest programa és el que ens ha caracteritzat. En fi, me'n trobem el telèfon, Angel. Parlem una mica de la qüestió i de videojocs, perquè avui es posa la venta The Evil Within un nou joc de terror. De molt de terror. Ja comencem, ja està. Ja hi som, ja hi som. És una aventura d'acció i terror dirigida per a Xingimi Kami, que t'ha fet el creador de Resident Evil. Fa molt de temps que no tenim... que no tenim jocs de terror, bons. Tu recordes l'últim joc que va jugar de terror? Sí. A l'angüec? A l'angüec, correcte. I és realment terror, terror. Bé, no era com més misteri, potser. Misteri, por, psicològica, molt... Però jocs de terror fa molt de temps que... O sigui, a més, la generació passada és... Molts Call of Duty i molts jocs de dispass, però de terror... Perdona, els jocs de terror fan molta por. A mi, a l'angüec, jo me'n recordo, que jugava amb la llum del menjador apagada a la tele... Però recordem a tothom que ets una mica caguetes. Què? Que ets una mica caguetes. Tens el telèfon, ja o no? Sí, el teniu al mòbil, Jordi, te l'acabo d'enviar. No l'he rebut, encara, eh. No l'he rebut, però... Què? No, res, res. Ja l'he... ja l'he... ja el tinc. Sí, perquè fa una mica, eh, que... Truquem? A mi no em miri, eh. Jo sóc l'assetvi de joc. Truquem. Un nou repte del Jordi. No, no, no, ni repte, ni res. Realment és saber una mica què era el que ha passat amb el club de patinatge Mas Nou. Mira, tenim el telèfon. Saber-ho, ja sabem, jo crec, en aquest cas, no? Que tenien un acord que, en principi, es diríem Mas Nou, i que després, quan tocava a dir-se senjors, tornaran decidit que no. El que hauríem de saber és per què no volen ara que siguin senjors, per tenir el reconeixement ells, per fer-se amb l'or ells mateixos o... no ho sé... Hauríem de descobrir, en aquest cas, quines són les raons principals. Clar, estem trucant, eh? Estem trucant, el que passa és que no sé si... alguns poden fer el telèfon. Hola, bona tarda.Bona tarda. Hola, què és el club de patinatge Mas Nou? Sí. Ah, miri, bona tarda. Truco de ràdio d'Esvern, perquè estàvem comentant la notícia sobre aquest segon campionat del Mundial de Clubs. Sí. I nosaltres... Bé, ens hem assabentat que hi havia una mena de pacte amb el club de patinatge artístic del Senjust per anar aquest any al Campionat Mundial amb el nom del Mas Nou i l'any que ve amb el nom del Senjust. No, a nosaltres ens hem fet un pacte per un any. Ah, per un any. Sí, sí. I l'any que ve se'n tornaria a parlar. Ah. I vam fer un... Bé, vam parlar als dos clubs. Sí. I, bé, aquest any ha sigut el nom... M'han seguit les normes que hi ha en respecte als rups d'això, que tot el que hem fet nosaltres ho diu la normativa, que és posar el nom dels que hi ha en el major número de patinadors, i hem seguit estrictament el que és la normativa. Si féssim això en un segon any, no estaríem complint la normativa que hi ha actual. Ah, doncs que no hi ha hagut en cap moment cap pacte on es digués que al primer any es plantarien com amb Mas Nou i al segon any com a Senjust. Això no ha passat mai. És un moment en què nosaltres ho vam parlar. És un moment en què nosaltres ho vam parlar. Sí. Va sortir la normativa entre mig. I, aleshores, nosaltres no es pot anar en contra de la normativa. Clar. I, evidentment, no... Aquest tema no va poder transcendir. Però sempre, si hem parlat en algun moment d'aquest tema, sempre ho hem deixat... Sempre que es compliquin unes condicions. En aquest segon any, suposant que la normativa ens ho hauria deixat fer, suposant... Bueno, primer s'havia d'haver mirat si les condicions que nosaltres havíem parlat s'acomplien en un segon any. Amb qui parlem? Perquè hem fet un atracament una mica així en directe. Ja soc la secretària del club i soc Rosa Roma. Rosa Roma. Ah, perfecte. Rosa, què tal? Com és que soc el Jordi? Molt bé. No, Rosa, mira, només és que ens havia sortit aquest dubte, que ens pensàvem que això aniria impactat d'aquesta manera. I hem dit, doncs truquem, agafem el telèfon, del club de patinatge al Mas Nou, i mirem com està la situació. De totes maneres, nosaltres hem tingut durant tot aquest any, 10 patinadors del club San Just, de ferm, i això ha funcionat perfectament. I és el moment de que heu vist que els resultats han sigut dons. Això sí que ho podem plenament dir i constatar. Tenis així, no que fins i tot algunes jugadores del San Just han anat a hora ara i han fitxat pel Mas Nou. Han fitxat pel Mas Nou, és veritat, és veritat. Sí, sí, sí. Quantes d'elles, en sabries dir el nom? Doncs mira, podríem ser que unes 6 segures. Unes 6 segures, eh? Molt bé. Doncs Rosa, molt terès per haver-nos atès, i home, com a San Justencs i admiradors del patinatge, ens feia una mica de ràbia pensar que al Mas Nou no volia continuar amb el pacte i l'any que ve, no volia anar amb el del San Just. No és això, ben bé. Nosaltres mai hem dit no el que passa, que la normativa sempre passa davant de tot. La llei, no? És com la consulta. Exacte, és com la consulta, igual. La llei és la llei i el Mas Nou... El Mas Nou és una mica com el que ho va sentar. Això dit així sona molt estrany i no és així, ben bé. Rosa, moltes gràcies per haver-nos atès, i que vagi molt bé. Bona tarda, un petó. Igualment, adéu, adéu, adéu. Escolta, la llei és la llei. Aquí hi ha Madrid i tot arreu. I el Mas Nou també, eh? I el Mas Nou també. En fi, alguna reacció? Teniu alguna reacció a Twitter sobre aquesta qüestió? No, eh? Perquè ningú t'escolta. Està colapsat. Està colapsat. Està molt terror, Twitter ara mateix. Home, perdona, teníem el joc de... Bé, total, que la llei, eh?, que el Mas Nou, que no pot ser, i que, com sempre, acuses. La pell ja vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. Bé, aquesta música de por, per parlar d'aquest joc que comentàvem fa un moment amb l'Àngel, de Evil Within, un nou joc de terror, que tu dius que prometi molt. Sí, jo encara no hi puc jugar. Estic a l'espera de poder fer-ho, però la veritat és que tinc moltes ganes. No he vist vídeos, ni vius res. Sí que he vist alguna coseta, però no puc informar-me gaire, perquè volia tenir aquesta expectació del terror quan jugui. Però sí que hi ha gent crítica, la gent que hi ha jugat, les notícies que hi ha per la web, i les posen com un dels millors jocs de terror dels últims anys. Ah, sí? Sí, recorden, potser, l'últim Resident Evil 4, que va ser l'últim joc que va fer el senyor Mikami, que abans de deixar la companyia, o també posen que té una mica de infiltració, també, es va posar de més clar de tot. Diuen que duran 20 hores, perquè els Resident Evil's antics duraven 8 hores, com molt. Sí, a mi se'm feien a ters, eh? Clar, perquè... Estava a passar sales, això, sí. Sí, sí. I, a més, em reunia, i amb la gent encara costava més, però jo recordo el Resident Evil de durar mesos i mesos i jugar hores i hores, eh? Per exemple, en el cas del Jordi, durava com un any, perquè li feia por. Ah, no jugava, com les trucades. Però si he trucat... No et trauràs mai aquesta etiqueta. Fas el que ets de fet. Aquí vols que troqui. Vols que troqui el president de la Generalitat? Avui... Home, avui no crec que sigui el millor dia. Troco, troco, ja troco. No, no, no fa falta. Ah, vale, vale. De quina? En fi, continuem amb més coses dels videojocs, Àngel, perquè, per exemple, es veu que hi ha hagut un caixó molt important, eh? Amb el tema Drive Club a PlayStation 4. Però bastant important. Què és Drive Club? Drive Club és un joc de conducció, de simulació, tipo Gran Turismo, que tenia que haver sortit el novembre amb la PlayStation 4, i fa quasi un any, d'acord? Just a pocs mesos, setmanes de sortir a la consola, s'avisa que el joc no estarà a la seva sortida, i que retrasa uns mesos. Principalment es va dir que, cap al febrer... Febre, febre, febre març, març, març, març, joc... Agost... I a l'octubre? Ha sortit a l'octubre. La cosa va ser que, també, quan es va anunciar el joc per la PlayStation 4, es va avisar que aquest joc seria gratuït el primer mes de la vida de la consola, a la vida de la consola de PlayStation 4, en el servei PlayStation Plus. PlayStation Plus és un servei que és de pagament, es de pagar cuotes, i aquest servei, el que et dona són jocs gratuïts cada mes, a part d'aquest obligatori a pagar si vols connectar-te... Si vols poder jugar online amb el PlayStation 4. Ah, vale. Una cosa així, com Lixbox Live. Sí. Sí, correcte. Amb la PlayStation no passava, i amb la PlayStation 4 sí que ho van obligar. Llavors, bueno, la gent una mica indignada per no poder tenir aquest joc el dia de sortida, es va esperar una mica fins a l'octubre. Ara que ja el tenen, la cosa és que el joc sortia... Bueno, va sortir-te el dimecres passat, i el mateix dia de sortida que tenien que atualitzar el PlayStation Plus amb aquest joc, amb aquesta versió gratuïta, per la gent que està suscrita, de sobte no va sortir el joc. Ah, molt bé. El mateix dia van avisar, a més, va ser com... Hem actualitzat, hem ficat els jocs d'aquest mes, però el Drive Club no hi és. Clar, la broma és que tens menys compromís que la gent de Drive Club. Això mateix. Això perquè el joc, inclús per la gent que ha pagat, i ha pagat els 70 euros que val el joc, no poden jugar bé. O sigui, el joc no funciona. Sí que funciona, tu pots jugar, pots conduir, però el joc té una gran part del joc, i una de les grans coses que té el joc és que es pot jugar online, i és una de les grans bases que té el joc, és a dir, jugar online i jugar amb els altres jugadors. Però tot aquest servei no funciona. La companyia diu que són els servidors que no van bé, que han tingut massa gent que ha comprat el joc, una mica estrany, perquè destini aquesta per a totes les consoles, utilitzar els mateixos servidors i funciona perfectament amb molts més jugadors. Una cosa molt estranya, no? La gent està que treu fot per la boca, i això mateix no s'agairà molt bé, què passarà? I tota... bueno, hi ha gent que està... Hi ha gent que està intentant tornar el joc a les tendes i tot. El tio de la tenda no té culpa, tu vens allà i expliques. Però és una mica aquí que ningú sap què fer i què et passarà. Els vídeojocs feu boicots. És a dir, en polítiques fan manifestacions, oncos, entrecions i altres. Potser a vídeosjocs es fan boicots, no? Home, és més difícil... Es fan campanyes de recullar de firmes, d'Internet. I a vegades ha aconseguit coses. Per exemple, en el cas de Sony, amb aquest mes, a finals de mes, surt un joc per Playstation Vita, que aquest joc anava a sortir en anglès, i no era un joc japonès bastant conegut allà, que aquí a Espanya anava a sortir en anglès i sense versió física. No es podia descarregar, no es podia complir les tendes. I la gent va fer una patició de firmes demanant a Sony que ho fessin, ho van fer, ho han traduït i el van portar físicament al joc. Vull dir, a vegades es compleixen, aquestes coses. En fi, repassem més notícies del món dels vídeosjocs, com, per exemple, Lindsay Lohan. El fet és que no parlàvem d'ella. Presenta unes noves elegacions en la seva demanda contra GTA 5. Recordem que a ell d'aquesta noia anava a dir triu... Bueno, no sé, triu, també. Què fa ell? Què és l'últim cafè? Tu avós teniu el california, potser. Perdó, però això és que estàs de fa molts anys, no? Em sembla que no m'afaitava. Lindsay Lohan va demanar als creadors de Gran Defautor a l'Agan que vam fer un ús de la seva imatge per promocionar el vídeojoc. Això, clar... Sí, ho vam parlar en el seu moment, correcte. Era aquesta imatge que sortia una noia amb un bikini i un telèfon mòbil... Ella deia que era ella, no? Ella deia que era ella, que podria ser el 90% de les noies... No, no, ha grandit això, també. En aquell moment Rockstar va dir, no, perdona, tu no ets tan guapa com aquesta noia. I li va dir això? No, això ho he ficat jo. No, vale, vale. I per què sobra? La cosa és que el que ha d'aclarar a la companyia és que el que està intentant aquesta dona és fer-se a publicitat gratuïta, costa deis, ho està aconseguint. Sí, clar, perquè ara totes les vots parlen deis i tot... Altra cosa és que parlin bé, clar. Perquè la companyia ha demostrat... Ha demostrat, ha posat un llistat de coses per demostrar que no és ella, i una d'aquestes coses és que ells van contractar un actriu per fer aquest dibuix, aquestes fotografies. Què és Shelby Willender? Qui és Shelby Willender? És un model. L'autàntica, no? L'autàntica model. És lògicament la que ells van demostrar. Rockstar està demostrant que en fotografies d'aquesta noia diuen que aquesta és la veritat. També està dient que, a més, no són fotografies, el que s'utilitza al joc, és un dibuix. I llavors està també declarant que, bueno, una noia rosa amb vikini... Saps? Amb curbes, això. Internet es veuen sentes al dia. A més, el personatge de la gran defautor es diu Lacey Jonas. Sí. I, clar, l'Insel... L'Insel Ochen de Lacey Jonas... Si no s'agafen, n'hi ha pinces. Tu creus que és ella, de veritat? No, jo crec que no. La passió t'ho dic, que jo crec que no, que ella està dient com, no? I és que sobretot com es diu Lacey Jonas, clar, això. A més, la tia no són ni el jo, que vull dir, només és com una publicitat. Sí, sí, no, escolta... Queda fora. Acabem de qüestió, passem a l'altra qüestió. Atenció, perquè Sony anuncia una nova fira dedicada als seus jocs i a les seves consoles. Estem parlant de la PlayStation Experience. Sí, com si no tinguessin fires, poso una altra. Quines fires té la Sony, no? Bé, Sony, si va a ser, bueno, que ningú n'és de cap. Com si no haguessin fires de videojocs, o món... El bo de la part bona és que sempre les fires, sempre que parlem, és a l'estiu, i aquest és el desembre. De fet, si estigués aquí en Oriol Jiménez, en Pau descansi aquesta tarda, perquè... No, perquè aquesta tarda, a més, està descansant. No podria venir a nosaltres al programa. Diria que és com Apple, no? Que només fan les fires amb ells mateixos. A veure, igualment, ells no han declarat que deixin d'anar a les seves fires. Aquesta fira és més com un escaparate per poder vendre millor. El que faran aquí, a més d'anunciar en uns jocs, sinó seran jocs que ja estan anunciats, però dels que s'ha pogut veure poca cosa, és a dir, un xàrted que s'ha vist molt poc, i s'ha pogut provar. És un cap de setmana, són només dos dies, i només entra un dia bèlgica als 50 dòlars. No és barat, no? Si vols entrar als dos dies, pagues 90 dòlars. I no hi han descontes? Si ets guapo com jo, sí. Ah, vale. I si hi ha els acompanyants, també, dels guapos o no? No, descontes normalment no n'hi ha. No ho sé, penses que és a Las Vegas. T'has de pegar el viatge fins allà, eh? Ja, ja, per això. Fires aquí a Espanya poques. Té vídeos jocs, però poc més. Però me podrien promocionar alguna manera, no? Que hi ha gent d'aquí... Al cap i a la fi, en aquests llocs acaben anant els periodistes, esperant que es facin noves... Els bloggers, malalts... I vosaltres seguint-ho per internet, no? Esperant les notícies. Ja, com borregos, esperant que ens diguin alguna cosa. Però també és anunciat que serà una fira més que d'anunci, si només perquè la gent pugui n'aprovar. Potser no sorprèn una mica els preus, si és el que tu vols esvendre, és que la gent vagi a provar. Veia una promoció, alguna cosa haurien de fer, no?, per aconseguir... Les que volen ser 43 euros, una passada. Per un dia, eh? Per provar, o sigui que... I a més, les cues, no?, que... Per provar que tu agafes la demo i te la baixes, i pots jugar a les que vulguis. Ara que no estic la demo... Ja estàs a casa teva jugant a la consola, que a la hora de cua i quan estàs jugant tens un tio al darrere, que no fa al darrere, saps, el coi, que no és la col·larat, que no és la col·li soni. Que no és la col·li soni. I les coses... Truquem, truquem. Truca, truca, el dit fluix, jo vull dir el dit fluix, eh? Truca en anglès. Hi heu escolt el número, eh? Sí, un nou estudi confirma que a l'estat espanyol es paga més per comprar jocs que a la resta del món. Ja me'l rollo què està passant. Hauríem parlat molts cops, que es va dir que aquí són més cas. Marca Espanya i les comparteixen. Marca Espanya, també, no?, dels videojocs. Així d'aquí és culpa. Una web que serveix per buscar els millors preus a videojocs, i veiem que estem per sota, ahir estem per sobre dels preus del mercat mundial. Sí. Per començar, segons l'estudi, l'única marca que no paguem més és per jocs de PlayStation 4 i de PC Vita. Segons ells, a Europa es paga més o menys, o mateix. La diferència és que els jocs que més paguem són els jocs de PC. És estrany, perquè, a més, és molt curiós, perquè també... Més ràbia, jo que jugo més al PC. Sí, però també diu que aquest mateix estudi diu que Espanya, encara que paguem més que altres països europeus o americans, també és més rentable jugar al PC molt més que jugar a consoles. Vull dir que encara hi ha així, s'ho guanyen, perquè les consoles molt més cara. També diu que alguna cosa així, com que els jocs de Nintendo són els que menys baixen. És a dir, els jocs de Nintendo... Bueno, a més, és veritat. La mitja dels jocs són 3 mesos, per baixar una mica de preu, si baixen, perquè hi ha molts jocs que no baixen. I una altra notícia que m'agraden molt és que diuen que si les tendes espanyoles segueixen, van en jocs i segueixen estant on estant, és perquè, sí, físicament o online, és per al bloqueig regional. És a dir, jo, per exemple, a la meva 3DS, no puc importar un joc del Japó, no em funcionarà. I si és un joc, per exemple, d'Anglaterra, que segurament és més aquí i a prop, i està més barat, molts cops, les companyies, el que fan és que s'imposen, dintre d'aquell joc, la versió espanyola. Llavors, quan arriba aquí només el puc jugar en anglès, i això la gent li tira cap enrere. I en aquest estudi diuen que si no fos per això, segurament, totes les tendes de videojocs estarien mitja enfonsades en aquest país, perquè la gent compraria molt més... Bueno, ja passa, la gent compra molt més i fora d'aquí. Em sembla que encara... Home, si ets més barat, lògic, no? En fi, quina ràbia, no? Llavors, quina solució? Comprar fora. Jo compro fora, eh? No, però... Amazon, per exemple. Aquests que surti ara, el racuten, aquest. Sí? Red Coon? No, no, racuten. Racuten, que surt aquest a la tele. No conec, no conec. El moixut aquest. El qui? Com es diu? El cuiner, aquest moixut. Ah, el Robin Hood. El xicote, el xicote. El xicote. Ara hi ha una altra. Robin Hood. Però què té barat amb el xicote? Aquest surt a la tele, aquesta marca, ara. Quin? Racuten. Bé, no conec. Va ser molt barat i venen menjar-hi tot, eh? Ah, sí, racuten, i ho diuen així, sí, sí, sí. No, no conec. Venim als col·laboradors aquí i diuen coses que jo no... Tu el dius, i què? És que després el dia ja, a casa tancat, perquè té por de tot. No hi posa ni la tele, per no saber. Tot el dia preparant el programa des de set del matí. No, no té en temps. A la tarda del matí se'n va a dormir. A mirar, que no és clar. En fi, no anava a dir que quatre minuts ja arribem a la puntuació de la tarda. No tenim temps perquè... I la mama? El que passa a la mama, a la segona hora. A la segona hora, després de parlar amb el Javier Estrada, que avui és el convidat del David Ávila a la secció de televisió, escoltarem la nova secció del programa, que és Mama Estic Bé, on el pau Marcos explica... O Estic Bé, mama. No ho sé. Clar, no, és el mateix. Mama, com us... Mama, Estic Bé o Estic... Estic Bé, mama. No ho sé. Jo, a mi m'agrada més, mama, Estic Bé, potser, no? Angel, tu que... Jo m'he perdut. Escolta, per què has de ser un drama en aquest programa? El programa tot és un drama. No, no cal, o sigui... Escolta, tu... Digues-li com vulguis. Mama, Estic Bé. En el pau Marcos, que ha marxat a viure a fora... Sí, a fora ens explicarà cada setmana com està vivint... Com els millors de joves que han de marxar a fora, com està passant. I, sobretot, el més important... Demana que els sotets també calien vi. No ho sé, però escoltarem, però sobretot és perquè les seves mares... La seva mare vegi que està... que està bé. Però ha marxat fora, perquè ja els vius jocs són més barats. Sí, també, també. Bé, Angel Cornejo, moltes gràcies. Fins la setmana que ve, que vagi molt bé. Fem una pausa per la publicitat i, tot seguit, les notícies de les 6 a Catalunya Informació. Va ser alguna última onora del món. I després, a la segona onora, les de Yahoo Answers, del Jordi Roca, també escoltarem com diem. Mama, tranquil·la, Estic Bé, amb el pau Marcos, i també tindrem el David Ávila i el Javier Estrada, a la penya del Morro, fins i tot. Morro, he dit Morro. Ah! Fins ara mateix, a la penya del Morro. És la penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals, també. Què passa si hi ha un cotxe que li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? L'hi treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Gràcies. Bona tarda, són les 6 a aquesta hora. Ens demanem pas des del Parlament per seguir en directe la compareixença d'Oriol Junqueras amb el posicionament d'Esquerra Republicana sobre la nova proposta d'Artur Mas pel Nouena. Teresa Salas, bona tarda. La bona tarda. És a punt de començar aquesta compareixença davant dels mitjans de comunicació. T'ho veu fer el meu que arrenqui jo? Com sentiu, Oriol Junqueras, pregunta si primer ha de fer una primera valoració. Comencem amb les preguntes. Sembla que primer farà una valoració inicial, la seva intervenció. Com estigueu tots preparats? Veig que encara... És la compareixença per valorar l'anunci del president de la Generalitat d'aquest matí, de fer una nova consulta amb una legalitat alternativa. I l'avís que el referèndum definitiu serà en unes eleccions plebiscitàries en una llista unitària i un programa comó. Estem esperant encara uns segons que comenci aquesta compareixença d'Oriol Junqueras després de la reunió de l'executiva d'Esquerra Republicana aquí al Parlament. Estan acabant, encara, les últimes fotografies. I, d'entrada, podrem sentir aquesta compareixença d'Oriol Junqueras. Hi ha algú que no estigui a punt. Una Esquerra Republicana que ahir remarcava sobretot que el govern espanyol posa traves per impedir la votació del 9 de novembre. I ara ho podem sentir en directe. El principal repte que hi ha al conjunt de la societat catalana, que té Catalunya, és el repte de la democràcia i de defensar la democràcia, de salvar la democràcia, de fer possible l'exercici democràtic més fonamental, que és l'exercici del dret de vot. I aquí és evident que qui més traves posa el principal rival de la democràcia, el principal adversari de la democràcia, el principal enemic de la democràcia a Catalunya, a la societat catalana, és evidentment el govern espanyol, el Partit Popular i el conjunt d'aquesta oligarquia política espanyola. I, per tant, és bo que no oblidem. Perquè, de fet, estem fent tot el que fem, estem intentant tot el que intentem i farem tot el que farem, precisament per superar aquests obstacles, per superar aquests obstacles a la democràcia que posa el govern espanyol i els partits polítics espanyols. El mateix temps també és evident, simultànicament és evident, que ahir el govern de Catalunya ens va plantejar un escenari nou, un escenari no pactat. No pactat perquè era nou, diguem-ne. En aquest escenari nou, el govern amb el plantejament d'aquest escenari nou, quan el govern va dir que hi ha aquest escenari nou, o no hi ha res més, diguem-ne, el govern de Catalunya va trencar la unitat que hi havia hagut fins aquell moment, perquè, de fet, fins aquell moment, tots estàvem d'acord en defensar el model de consulta que havia impactat. Per tant, fins ahir, tots estàvem d'acord en defensar aquella consulta, i quan dic tots, vull dir, des de la CUP i Esquerra Unida, des de la iniciativa i Convergència, des de l'Unió fins a Esquerra, tots estàvem d'acord en aquell model. Malauradament, deixeu-m'ho expressar d'aquesta manera, malauradament, el plantejar aquest escenari nou i no pactat, el que va passar és que aquesta unitat va quedar trencada. Nosaltres estem convençuts que aquesta unitat es pot recuperar, i és molt senzill de recuperar. Es tracta tan sols de tornar al model de consulta que havíem pactat entre tots i que ens havíem compromès a defensar entre tots. Perquè, de fet, recordeu que tots ens havíem compromès que no tendríem decisions unilaterals, sinó que les tendríem de forma consensuada. Bé, ahir no hi havia una decisió consensuada. Va haver-hi una decisió per part del govern, i malauradament no va comptar amb el consens de la resta de formacions. Però el consens existia fins a aquell moment. Per tant, com es recupera aquest consens, com es recupera aquesta unitat? Retornant al pacte que teníem fins a aquest moment, fins a ahir, almenys. Que és el pacte de defensar la consulta tal com la teníem prevista. I ens sembla que això és possible. I, per tant, en aquest sentit, volem transmetre un missatge de confiança, d'esperança, de que el govern pot rectificar i retornar en el camí de la unitat, perquè en el camí de la unitat, i tenim tothom, insisteixo, tenim la CUP, Esquerra Unida, Iniciativa, Convergència, Unió, Esquerra, Poligana. Per tant, si voleu, ho plantejo així. Fem un prec perquè es retorni en aquell camí de la unitat, perquè el govern retorni en aquell camí de la unitat i faci possible que tots ens tornem a retrobar en aquell punt a la defensa de la consulta tal com estava prevista. De fet, en un intent de defensar la consulta tal com estava prevista, nosaltres vam tornar a reiterar tant el matí com a la tarda la nostra voluntat, no només la nostra disposició, sinó la nostra voluntat d'entrar al govern per ajudar a fer la consulta tal com estava pactada. I, malauradament, diguem-ne, el govern va preferir canviar de escenari. Ens agradaria poder tornar a l'escenario on estàvem, l'escenario que ja havíem pactat, l'escenario que era fruit dels d'acords del 12 de desembre, on hi eren tots. En tot cas, al costat d'això, també hi ha una altra evidència. I és que si el govern persisteix en el canvi de model, diguem-ne, en defensar aquest model que va proposar-hi i que no compta amb el consens de la resta de formacions, és a dir, si el govern persisteix, el guany de Catalunya persisteix, no voler retornar en el camí de la unitat que havíem tingut fins ahir i que va trencar el plantejar aquest model, nosaltres intentarem ajudar igualment, intentarem ajudar igualment. És evident que no és el model que ens agrada, perquè ens agradava molt més el model que ja teníem pactat, que era el model de la unitat on hi eren tots. Però si el govern persisteix en mantenir la proposta que va fer i en lloc de retornar el camí de la unitat, nosaltres intentarem ajudar. No és el que més ens agrada, però intentarem ajudar. I, de fet, així ho vam dir ahir, ho vam dir durant la reunió i ho vam dir també en el comunicat que vam fer i ho tornem a dir ara. Ara és totes ràdio d'esper, si tu n'hi t'has ràdio d'esper, totes ràdio de Sant Just durant l'8-1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts, us parla Andrea Bueno. Libi es congelarà el 2015 a Sant Just. L'alcalde de Josep Perpinyà ha anunciat que l'impost de vents immòpules no pujarà l'any que ve. Al contrari, aquest any que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Per penjar a punta proc, en algun cas, Libi podria pujar en un 0,5 o 1%, però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població. L'equip de govern treballa aquesta setmana a l'elaboració de les ordenances i preus públics, i, segon l'alcalde, l'equip de govern també s'està plantejant congelar-hi essències d'obres i taxes. Més coses, la 25ena cursa de l'Associació de Veïns de Sant Just voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Diumenge, l'entitat organitja la seva cursa anual, que a cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent. Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. Arrencarat Diumenge, dos quartons a del matí, el Parc Maragall, les inscripcions s'hauran de fer abans, al centre cívic, gratuïtament. I una punt més en clau solidària, el segon swing solidari recapta 475 euros. Sant Just Solidari va celebrar dissabte la segona edició d'aquesta sessió de swing per tal de recaptar fons pel projecte Formació de Joves de Camuapa, el poble nicaragüent que ha germanat amb Sant Just. L'entitat va engegar aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar el material bàsic i que el joves de secundària de Camuapa necessiten per estudiar. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Just Notícies Edició Vesprà a les 7. Fins a les hores, molt bona tarda. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és a l'hora d'escoltar la gent. La porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja sóc voluntària. Si et fas voluntari, t'hi acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a Arezlora.cat. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o més preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar el timisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre he estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè és una esperança, no? Si es fa bé. Just de la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Tenim un altre programa. Comencem a la... Cinema sense límit. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimarys de 8 a 9 del vespre. quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 d'Odespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Sí, sí, onze de la tarda benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona amb el David Ávila, que de fet ja el tenim aquí. David, què tal? Bona tarda. Has baixat de tu, de jo? Sí, molt bé, no? No ens havíem vist des de la temporada passada. Sí, és veritat. Hi ha cada dimarts d'aquella finestra. Des de la Guàrdia. Quines comú morena. Què estàs intentant lligar? Gràcies, David. M'ha tret un riure, això, no m'ho esperava. Me'n tenien en compte que el Jordi em té la vampira d'aquí. Sí, és veritat. Si s'anen amb independents, hem de parlar. Això sí. No vampira, vampiresa. Ah, vampiresa. És igual, com sóc una cosa rara, que el Jordi em té molt ben definida. No penso entrar amb aquest debat absurd de la pell de la Cristina, quan és blanca de pell. És una vampira que no cal dir-ho més. Aquest cap de setmana esteu tots convidats. A tu, a la redacció de la ràdio, tots els convidats, tots a casa de Palamós, de venir a passar. Ah, molt bé. Doncs escolta, estima que la setmana no pugui, però m'agordo per una altra. David, anem a comentar, que d'aquí una estona tindrem també el Jordi Roca, amb les seves Jeff Wansons, i també tindrem el Pau Marcos, amb la seva secció, Mamma, estic bé. Però abans d'això, anem cap al Trending Topic de la segona hora. És que avui, un dels temes més comentatges, ha sigut Neymar, perquè ha marcat els 4 goals aquest migdia, que ha donat la victòria a Brasil davant del Japó. O sigui que poca broma, no, Cristina? Sí, sense dubte, el jugador del Barça ha estat el protagonista indiscutible a Singapur. Amb 4 goals, com has dit, de Neymar, la selecció brasilera d'aquesta manera derrotava el Japó amb aquests 4 goals a 0, perquè el Japó no li va marcar cap ni un. Després de la quarta posició del Brasil al Mundial, amb aquestes mistors, el Brasile es converteix en el cinquè màxim golejador de la història del Brasil, amb tan sols 22 anys. Dani, diu a Twitter que Neymar amb 22 anys porta 40 goals en Brasil. És impressionant. Un altre comentari és el del senyor Coler, que diu... Neymar, oi poquer contra Japó. I el ian, que diu Messi, Marca, Hong Kong, Neymar, Japó, Suarez, Oman, res a veure amb els goals de la BBC per guanyar 3 títols en un any, referència a la davantera del rei al Madrid. Bueno... Doncs això ja ho tenim. La feia vol morro, cada tarda, de cinquè a set, a ràdio dels vets. Aquests són nosaltres. Gràcies, gràcies, gràcies. Un quart de set a la tarda i David, ja tens la teva selecció de televisió preparada? Jo tinc els teus fets preparats, me'n vaig anar a dormir amb els teus fets i tot plegat. El convidat que portem avui, us explico una miqueta mentre l'estem localitzant i tot plegat. És un convidat que... no ben ben els seus inicis, però va estar vinculat a estan justes. Ell va presentar un programa que es deia El Piede de la Letra, fet per jazz music i... Que es va gravar aquí a Sant Just. I és aquest que es cantava, no? I sí, es tractava de que et donaven com una petita estrofa, d'una cançó, i l'havies d'acabar. O esbrina la paraula, l'estrofa i de més. Sí, sí. I era el presentador. També va participar en altres concursos. I ara ha passat a l'altra banda. Ha passat de concursar a ser el presentador de concursos. I al passat diumenge es va estrenar a Televisió Espanyola, aquest concurs familiar, el que es diu Quien Mandaki. I també hem de dir que aquest concurs està relacionat aquí amb Sant Just, perquè la tria de concursants la porta a un Sant Just Ten, que es diu Pablo Wesley. Pablo Wesley és amb això. També està aquí a la ràdio, per cert. En fi, tenim el Javier el telèfon. Javier, bona tarda. Jordi, David, Cristina, molt bona tarda. Molt bé, molt bé. Veig que ens escoltes sovint, no? Bona tarda. És un clàssic amb vosaltres i amb la vostra audiència, i tant. Què estàs fent ara, que t'enganxem en un mal moment? Mira, entre guions, gravacions, i bueno, m'agafeu una mica cap aquí i cap allà, però molt content, i gaudint i disfrutant de tot el que ens està passant. Molt bé, molt content. Escolta, parles una mica del Quien Mandaki. Com funciona la mecànica per la gent que no va poder veure el concurs? Sí, mira, és una mecànica de l'entretinguda. Nosaltres tenim tres famílies allà, que són dos adults i un nen, que s'han de conèixer molt bé, quan de viure junts, i a partir d'aquí tenim una prova per als pares, una per als nens i una per les mares, o les dones que vinguin, perquè, per exemple, van tenir el programa de l'altre dia, no va venir a ser mar, la mà del nen, va venir la seva tia. Però la tia vivia amb ell i s'han de conèixer molt bé, això sí. S'han de fer apostes, i, per exemple, quan es diu que es juguen els pares, la mare i el fill fan apostes de veure què farà el pare. Quantes vegades podrà aixecar aquell pes, o quantes vegades podrà fer allò? O va ser molt divertit, ahir van fer una gravació en aquest programa per ningú, perquè teníem unes urnes, i a dins de les urnes hi tenien coses, per exemple. I han d'envinar el pare i el fill. Han de dir quants urnes han d'envinar la mare amb els ulls envenats, a veure re, i allà dins hi vam ficar de tot l'arbitat. Va ser molt divertit, perquè només que et venim els ulls ja tens por a tot, fins i tot ho has conegut. Que vau posar paparetes per votar? Està molt de moda això. A dins de les urnes, paparetes, no sé si no aprofitar... Sí, està molt de moda. A veure què passa en aquest tema. Bueno, bé, està divertit. Escolta, Javier, nosaltres, des de la penya del Morro, ens vam colar un dia amb una gravació del programa, i ens vam adonar i vam poder veure que un nen es va enfadar amb tu perquè no li vas regalar un punt a la fotofinis. Oh! És veritat, aquell nen es diu Òscar i va guanyar aquest camp de setmana, vam veure la missió, l'Òscar, i me'n recordo perfectament d'ell, i sí, sí, van posar la fotofinis. Escolta, ell no estava d'acord, però per dos segons no va poder complir, no va poder resoldre el seu al postre. I hòstia, tu, es va enfadar, però... Una rabieta, o què? M'agafo una rabieta. Com va haver de parar la gravació del concurs, o no? Al final, gràcies al seu pare, el noi va entrar... En raó. Però veu parar? Veu parar la gravació, o no? No, no, eh? Va ser endòtic. Escolta, Òscar, jo... Molt repetim la fotofinis, ja veuràs si ha anat o no. La teva relació amb els concursants, quina és tu, els atents abans, parles amb ell, ja parlo com a presentador en general, no sé si a la partida també feies el mateix, però... Sempre, tots els programes que tinc la sort de treballar, sempre públic i concursants, són el més important per nosaltres. Primer, un previ contacte amb el públic, amb tot el públic, de moment xerro amb tots ells, per un, no, obviament, perquè som 200 persones, però m'agrada molt sortir allà, dir unes paraules... Què els hi dius? Perquè si hi ha molts presentadors, a part de... No, hi ha l'animador públic, i això és una figura de la tele, hi ha molts presentadors que també surten a dir alguna cosa. Què els hi dius, el públic dels concursants? Jo els hi dono la benvinguda, els explico que han d'estar tranquils, però els protagonistes són ells, perquè és veritat, que hi ha un programa en públic en directe, on els protagonistes són molt desbarats del públic, que han de gaudir, han de passar bé, han de cridar, han de sentir el programa. Si senten el programa, tenim més possibilitat que el sentin a casa. I a partir d'aquí, tothom mira el grage de Déu, tothom vol alguna foto, tothom vol algun comentari, llavors jo els convido quan acabo el programa a que ens quedem una estudieta més i fem les fotos que calguin, perquè no els deixen entrar en mòbil, perquè s'ha preocupat pel tema de la comunicació i tot bé. I més que res, allò que no es preocupin, i sobretot la nostra intenció, la intenció de tot l'equip, és que s'endugui un bon record i una coseta, petitona, tot i que sigui, per explicar el dia següent a casa. Una experiència, una experiència de publicar un programa de tele. I amb els concursants, també els comentes alguna cosa o no? Amb els concursants ja és més personal. Jo entro, em fico amb ells en una sala, són 9 persones, jo els haig de conèixer a tots el nom, amb aquest programa tenir la particularitat que és una família contra una altra, llavors tenim el nom de la família i després el nom personal de cadascun d'ells. Porta en tarjeta, aquí a la samarreta o no? Posa en tarjeta, però la tarjeta sempre la tapa al cabell, posen pals de casa. I quan les has sentit, no es veu. Una situació també més incòmoda, no? Està presentant i no serà el nom del concursant i vols dir-ho? No, això no pot passar. Jo soc molt maniàtic amb aquestes coses i m'agrada molt conèixer els concursants. Sobretot que no tinguin... Perquè molta gent arriba a la tele i té una mica de nervi, una mica de por i tot, una mica de... És el presentador, que no sigui allò que sigui... Jo què sé, jo soc molt de pell. No sé si m'explico, m'agrada arribar allà i per far-los a tots, tocar-los una mica, que tot i que veig que allò és normal. Sabeu molt sociable, conec, personalment. Sabeu molt sociable, tu, Javier. És una persona que t'agrada estar en contacte amb la gent. El que m'agrada més d'aquesta feina és la gent, és estar al costat de la teva aviència, de la gent que et segueix, i ser presentador de televisió i tenir públic allà, doncs és una mostra que la gent existeix, i que et veuen, i que pots estar amb ells, i jo tot això ho aprofito molt, perquè és el que més m'agrada. Perdona, David, abans de fer una segona pregunta, vull donar fet aquesta professionalitat del Javier, perquè, quan li hem agafat el telèfon, ha preguntat com ens veiem nosaltres. I per això, clar, no, no, i per això... No, no, no, no, no, no. Perdona, però... No, no, al contrari, és un aplaudiment per la professionalitat del Javier. No té res a veure. No, però no tothom ho fa, eh. Hem entrevistat moltes persones a la penya del Morro, i realment la majoria podíem dir que no pregunten els noms, és a dir, tu vas feint entrevistes i prou. Això també... Amb el tema dels concursants, òbviament que jo era per una altra roca, i jo vaig de conèixer els concursants, perquè per tenir una mica més de confiança en ells, que ells la tinguin amb mi, que em tractin, com un col·lega, la veritat, no? Però, mira, amb el tema vostre, per exemple, és una curiositat que us explicaré ara. Jo em posava molt nerviós, molt nerviós, a l'hora de que em fes una entrevista, no mai sabia si contestaria, que em preguntaria, i escolta, tu, vaig descobrir que quan jo coneixia la persona que m'anava a entrevistar, jo estava molt més relaxat, estava molt més tranquil, no tenia por, i això, clar, marro de fa 12 anys quan vaig començar. Perdona, això també passa amb alguns actors, que van de forma puntual en aquestes grans produccions a televisió, que hi ha 30 persones a l'equip, i han d'estar davant de la càmera donant el seu moment i tal. Per exemple, el fet d'entrar, m'han explicat que no coneixen la gent que hi ha, no tenen la dinàmica diària del rodatge, i per estar una mica més tranquils, saluden una a una a tota la gent de l'equip. Què tal, bon dia? Vull que això també ajuda. Seria una miqueta també com el joc de les capses, en aquest cas, que quan vas amb els ulls tapats no és veritat, et donen una mica com de por, el que et pots arribar a trobar, no saps ben bé, i justament quan... És el mateix, exactament. Jo ho tinc per mirar. Nosaltres estem treballant també un programa de boleros, que fem allà a la forta, el fem a la manxa, telemàtiques... I clar, allà som un equip molt més gran encara que l'equip de l'equip mandaquí, perquè hi ha músic, hi ha un orchestra en directe, hi ha cantants, hi ha patmiat tot l'equip, i és el millor que pots fer, arribar al dia de gravació, i perdre 15 minuts o 20, 15 o 20 minuts més guanyats que tindràs aquells dies de la teva jornada laboral. Perquè saludes a tothom, et vas quedant amb els noms, i poc a poc vas escrivant a cadascú pel seu nom, i això t'ho agraeix tothom, tu. I Javier, escolta, en aquest concurs de boleros, que es diu contívia, aprendí, que els podem veure a la nit dels dissabtes, aquest passat dissabte hi vam poder veure la cantant Rosé, i podrem veure sobre els escenaris en Javier Estrada, cantant temes com aquest. Ets tu, Javier? Jo, sí, però hem tocat... Hem tocat l'Osari, eh? Què? Que la teva carrera cantant, com està? No, no heu tocat l'Osari, escolti, molt orgullós de tot el que he fet a les escenaris. M'agrada molt cantar, m'agrada molt composar, m'agrada molt passar hores i hores del meu estudi, allà amb molts, i gent que em sap de veritat de música, perquè jo no tinc ni idea, i són ells que m'ajuden i m'ajuden i... No, però tens bolos, encara, o no? T'ho pregunto un sèrio, eh? Sí, bueno, de tal en quant sóc alguna cosa, sobretot a Llatino-Amèrica, allà tinc l'oportunitat de anar-hi cada any, gairebé, sempre hi ha alguna cosa, i bueno, la cosa és treballar. La cosa de Llatino-Amèrica?A Chile. A Chile?Sí, perquè hi ha el Festival del Mar, com es diu? El Festival de Vinyo del Mar, i va participar. Vaig anar dos anys al Festival de Vinyo del Mar, el primer any com a concursant, i el segon any com a jurat, i jo vaig estar dos anys i pico vivint allà, i, bueno, m'ho he passat molt bé a Llatino-Amèrica, i torno sempre que puc. I Jordi, us explicaré un secret al Javier, allà a Chile, que també va fer un secret que tothom el sap. Allà a Chile va participar, com a concursant, la versió VIP de la granja de los famosos, que aquí a l'estat espanyol es va gravar aquí Sant Just. Ah, sí?Sí, sí. Vaig tenir un reality, Javier.Sí, sí, vaig estar ficant un reality. L'any següent vaig presentar un reality exactament igual, que era una trilogia, i era només de noies. Noies que estaven allà amb una granja, sense noies allà, i aposentava allò. Però l'any anterior sí que vaig estar a concursant, sí. Ja m'ha dit que, si voleu, podem escoltar un petit fragment de la final en què tu et jugaves... Vaig arribar a la final.Sí, guanyar o no. Con un 47,94% de los votos el elegido del público para el duelo final es Javier Estrada. Estona, i què tal? Mira que teniu mèrit, eh. Jo no heu tret aquestes coses. Això el David, que és un bestiador privat de la tele. Va tocar l'os. Escolta, jo volia preguntar, que si vas estar participant com a concursant de reality, que després podeu des d'altra banda presentar i tenir aquesta experiència? Perdona, nisca, t'has tallat una mica. Què tal, l'experiència, com a concursant de reality? Home, mira, estaves lluny de casa, que ets reality, ja saps que són una mica de superviència, i molta prova d'aquelles de proves de risc, proves d'esforç, coses... I mira, jo crec que el reality... Mira, m'he tirat en pare que hi ha hagudes, he fet barranquisme, he pujat muntanyes de no sé què. Escolta, jo molt agraït i... Clar, com que estaves lluny de casa, potser et permeteies fer coses que potser s'hagués fet un reality aquí, no ho hagués fet, no? No les hagués fet ni hagués entrat. Clar, és total, però aquí no em veu ningú, no? Sí, són coses que has d'aprofitar a tu a la vida. En aquest cas, no només està en aquest reality, sinó recordo malament que també vas estar a gran hermano. També, bueno, allò va ser una altra experiència i jo estava per entrar a estudiar actors, que era un... Van fer un reality que es deia gran hermano, després van fer operació en triunfo, i després del tercer any, feien la segona edició de operació en triunfo, la tercera de gran hermano i la primera de estudiar actors. Sí, que ho dirigia el Ricard Reguant, que era com una mena d'operació en triunfo, però era una de cantants per actors. Exacte, jo estava per entrar amb aquell... Sí senyor, que ho presentava el Juan Ramon Lucas. Exacte, la mateixa productora era Cepelin, la de gran hermano, i la de estudiar actors, i resulta que un noi de gran hermanos va rebre davant d'una, i els hi quedava penjat una... I llavors em van trucar, em van dir, escolta, demà entra gran hermano, dic, no, no, si jo entro, a la mà que ve, entro a estudiar actors. Hòstia.No, no. Resulta que ens ha passat això, i tal, no sé què, i jo, no, jo entro a estudiar actors. Jo m'hi veia, no? Jo m'hi veia amb estudiar actors, perquè escolta, la primera edició de gran hermano era molt la primera operació en triomfons. No cal dir res, i jo pensava que la primera estudiar actors seria el meu programa, el meu Trampolindi. I escolta, no, que mira, que si vols entrar aquí gran hermano, entres, i si no, estudiar actors no tal. Hòstia. Oh, que m'has rotllo, però escolta. Llavors em van dir que jo tenia, per aquell temps, clar, que parlem de fa 12 anys, jo tenia la meva maqueta, ja feta, i l'havia repartit per tot arreu, i, bueno, ja em buscava la vida com tothom, que comença, no? I, clar, em van dir, nosaltres tenim aquí la teva maqueta, em van dir, i quan tu sortís de la casa de gran hermano, només que una setmana perquè queda el concurs, no hauries d'estar una setmana, i quan sortís, tu cantaràs amb la Paula Bach, que és la teva cançó, i serà la millor promo que has fet en ta vida. Home, i tant. Collons, doncs vaig dir, jo vaig trucar la meva mare, amb la meva mare, i jo volgui tu, i escolta, sí, sí, vaig estar, i encara tinc relació amb la Paula Bach, i, bueno, és una amiga espectacular, que ja fa que tenim una relació d'anistat de 12 anys, i me l'estimo molt. És hospitalet, la Paula Bach, eh? Sí, sí, sí. Jo va ser la primera vegada que vaig sortir a la tele, i cantar una cançó meva, la Paula Bach, que se servia a la tornada, també la va cantar, jo estava flipant, i allà va començar a tot, sí. I en aquest cas, què prefereixes? Estar en un programa de protagonista o presentador? Doncs mira, jo sempre he dit el mateix, retornant-me a les paraules que he dit abans, a mi m'està amb gent, que està en gent que vol divertir-se, que et vol entretenir, és la meva passió, no? I la veritat és que per mi és molt més fàcil, molt més natural presentar un programa perquè ets tu mateix, i tens allà un públic en directe, i ho deixes molt, no? Tant, també m'agrada molt, perquè tens allà un públic en directe també, però jo reconec que jo els hi tinc molt de respecte als cantants, perquè s'han de preparar molt, la veu sempre has de tenir a finaíssima. Mira, jo fins i tot, mira quina veu tinc molt bé, que vam gravar dos programes ahir, també dissabte, portem un jaleó brutal. Fas alguna cosa especial, llimona amb mel o... Sí, clar, mel a tope.Mela a tope, eh? I caramelaets aquells, ho sentim molt bé. Però clar, jo ara mateix, tenim una gravació de dos programes, i ràdio de Déu no se'n nota re, a la veu, però jo, que és a cantar demà, doncs no ho podria. És molt diferent. Veiem un noi sa, eh? Fas bona vida, Javier. Intento, intento, m'agrada molt l'esport, i ho intento. David, escolta, Javier, jo he rebut un missatge personal d'un company teu de feina, el Mateo Vergara, i m'ha dit que et donin molts records, i m'ha dit que sobretot amb el tema del públic, moltes senyores del públic et demanen que et diguin que ets el gendre perfecte per ella. Sí, home. Mira, el Mateo és un... jo el considero un amic que tinc. Des de l'any 2008, que jo vaig començar a treballar, és músic amb Tena3, i allà el vaig conèixer. I és un dels millors que fa la seva feina, que és imprescindible. Posa el Mateo a la teva vida. El Mateo era una de la pública, per la gent que no conegui. Però, de vegades, la gent es pensa, un animador públic, què fa un animador públic? Doncs mira, diré el que fa. Un animador públic arriba a les 11 del dematí, a un personalitzó, surt de... Per exemple, se'ns va complicar un programeta, perquè va fallar alguna cosa, vam sortir a les 11 i deu de la nit. I aquell animador públic no para, no para de cantar. Explica històries, i té el públic allà enganxat, ja et dic, des de les 11, o sigui, 12 hores seguides. I allò només ho pot fer, i el tio... Jo crec que pot perdre tranquil·lament dos o tres quilos cada vegada que treballa, perquè és social, tio. Sí, i és impressionant. I tothom t'ho diu quan acaba el programa, tothom t'ho diu. Tothom pregunta per ell. Un abraçada també al Mateo des d'aquí. Cada dia li faig personalment millor, però des d'aquí... Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt i molt bé i en fi. Estarem pendents d'aquest nou concurs als diumenges. Què em manda aquí? Vinga, que t'arrem moltes vegades, vagi molt bé. Cada diumenge, sobre quina hora, Javier? Doncs a les 8, 8-10, 8-10 comença el programa. Doncs allò hi serem. Vinga, moltes gràcies. Moltes gràcies. Tres minuts passen de dos quarts de set de la tarda. David, David, moltes gràcies per haver vingut una setmana més. Però tenim més temps, perquè ara tenim la secció Mama Estic Bé. I què passa? No, anava a dir que clar, el país tronc d'olla. I encara hi ha... D'on queda? Moltes gràcies a vosaltres. A continuació, Mama Estic Bé, amb el Paul Marcos. Salutacions des del Regne Unit i més concretament des d'Oxford. Aquest any deixo enrere no només la secció carretera real, sinó també esplugues per explicar les aventures de dos periodistes exiliats a Anglaterra. Dic dos periodistes perquè m'acompanya l'Adrià Nortif, el que hem decidit començar aquesta aventura. Hola, Adrià. Hola, Paul, com estàs? Doncs bé, l'Adrià m'ajudarà a explicar què fem per aquí, com ens adaptem al país, què visitem, una mica de tot. I avui comencem des del principi, des del moment en què vam decidir marxar. Nosaltres vam decidir marxar perquè vam acabar la carrera l'any passat, i després de passar-nos quatre anys a l'autònoma, gaudint de la fauna i la flora del Vallès, dels viatges amb tren, i de la vida estudiant vam veure com el xollo s'acabava. En 22 anys, les persones de 100, com som nosaltres, han d'intentar no viure de rentar a casa i un graduat universitari, no pot convertir-se de cop en un nini. On s'ha vist, això? Segur, en aquest país, no. I així va ser com ens vam adonar que al futur se'ns tirava sobre i que algun excusa hauríem de donar a les nostres famílies per justificar el fet de no haver-nos apuntat a cap màster, a cap postgrau, cap curset de cuina o a classes de tango. D'alguna manera, hauríem d'ocupar el nostre temps a partir de setembre. Sí, perquè a partir de setembre, la primera decisió va ser agafar-nos el que podem dir que és l'últim estiu acadèmic de la nostra vida, els tres mesos de vacances sense haver de treballar, ni amb preocupacions d'agafar-ho més o agafar l'altre. Doncs sí, vam dir, aquest que pot ser l'últim any, aprofitem-lo. I vam decidir, durant el viatge a final de carrera, a la preciosa, però preciosa, eh? I, allà de Malta, vam veure que els dos volíem provar de marxar fora a estudiar i a millorar l'anglès, sobretot. Com a bons periodistes que volem ser, no podem anar pel món amb l'anglès d'anar a botella o del malaguanyat, Emilio Botín. Doncs sí, el problema és que cap dels dos realment tampoc estava convençut de fer-ho sol. Vull dir, enfrontar-te a tots dos problemes, el dia a dia, sense tenir un recursament a casa, és molt difícil. Llavors, el fet de fer-ho sense ningú més, doncs era un problema. Vam acabar pensant de no provar-ho, de provar-ho, no provar-ho, així que, quan vam tornar, vam decidir posar-nos en marxa. Ens vam posar en marxa i aquí va començar l'aventura de veritat, en la que us explicarem, i a partir del qual volem intentar donar-vos alguns consells per, si algun dia, decidir-ho, volant el new familiar cap a climes possiblement més petits. El primer pas a donar, quan un decideix marxar a l'estranger, estudiar, aprendre un nou idioma o a treballar, està molt clar, triar la destinació. Sembla el més fàcil, però quan hi penses, de veritat, no és tant. Es pot tenir molt clar a quin país es vol anar, però no sé que el nostre cognom sigui pujol, que ens decidim per Andorra, Mónaco, San Marino o Liechtenstein, ens trobem en una llarga llista de ciutats on anar a parar. Per això és molt important saber què has de fer, què vols fer a l'exili. Volem estudiar allò d'un país, volem estudiar una altra cosa, volem un màster, un postgrau, tenim diners per fer-ho, volem treballar, volem combinar les dues opcions. Doncs quan ja ho tinguem clar, és el moment de seure davant de l'ordinador, sortir del Facebook, oblidar-nos del Twitter i deixar actualitzar la pàgina del marca per veure si Fernando Alonso va si seu se té a la cursa. Ens hem de posar a buscar informació sobre les ciutats del país on volem anar, taxa de tur, nombre d'escoles d'idiomes, si hi ha una universitat, com val tema dels pisos i les habitacions, que hi ha per visitar. A més, podem buscar informació general sobre les condicions de vida del país, quan costa dels grubers, on obri un compte bancari, quins documents podem necessitar, quina és la millor companyia de telèfon. Després, internet, que tot ho sap, ens anirà donant les respostes. Però, com sempre, no ens podem creure tot el que hi ha allà. Els blocs de la gent que marxa surten com volets, però tot i que puguin semblar similars, les violències de cada persona són diferents a cadascun. Una aventura com aquesta no pot ser planificada en paper, perquè sempre hi haurà imprevistos, hi haurà situacions de les que ningú havia parlat abans. Nosaltres n'hem tingut unes quantes, però ja les anirem explicant durant el bloc. Doncs sí, anirem explicant al llarg de les setmanes, el que ens hem trobat, però deixem davant d'això i tornem a la cerca internet. Després de passar-nos unes quantes tardes davant de l'ordinador, hauríem de tenir una idea del destí final de l'exili. Per fer-ho més fàcil, expliquem el procés que nosaltres vam servir, que som l'exemple. L'entrada vam descartar l'Ondres per diversos motius. El cos de la vida és massa lavat, i possiblement hi trobaríem massa gent que parla castellà, que ja dominem bastant. Per motius similars vam decidir descartar altres grans ciutats, com Manchester, Liverpool o Bristol, i ens vam fixar en ciutats més petites. La nostra intenció no era només aprendre anglès, sinó que volíem conservar una certa dignitat al nostre compte corrent, perquè no se'ns en fa bé el senyor Isidre Feiner. Una aventura com aquesta no és barata, això cal tenir-ho molt clar des del principi, i és per això que vam consultar les dades de la tour de diverses ciutats. Si vam seleccionar quatre possibles destins, Oxford, Cambridge, Borsmold i Borsmold. Finalment ens vam decidir per Oxford sense cap motiu especial, perquè al final és una ciutat amb un ambient jove, gràcies a l'universitat amb una taxa de tour força baixa d'1%, i una amplia oferta de cursos d'anglès, i que, a més, té un encamp per si mateix. Així és com nosaltres vam triar el destí, però aquest va ser només el primer pas que vam donar. Quan la idea comença a prendre forma, és quanta de dones que has d'informar a la família i a les amistats, que potser no us veureu durant un temps. Aquí no donarem consells perquè cada un coneix millor que ningú, com parlar amb els seus pares, amb els seus amics, amb el seu gos, o amb qui sigui. Això sí. M'han tancat una mica, però no sé si es pot fer això. I és que els seus dubtes, que en tindran segur, que no us facin tirar-vos enrere la vostra intenció. Així és, Pau. En aquest punt és el moment de començar a buscar una data exacta per marxar pel viatge i decidir quin dia començarà el nostre exili del país. Comprar el vol és el més fàcil. Després ja vindran els problemes per encabir tot el que t'hi ha de caure la maleta, per agafar les coses que et facin falta. A més, el fet de tenir una data de sortida que us adoneu que la cosa és seriosa, i que en unes setmanes haureu de posar rentadores i, sobretot, cuinar-vos el dinar i el sopar. Abans de marxar més, haureu de fer uns quants tràmits, i no només acomiadar-vos de tots els amics, de la família. Els dos més importants, al final, són fer-se el passaport i la tarda de sanitat europea. Primer comencem amb el passaport. Evidentment es pot viatjar amb el DNI, però per tenir-lo i ser europeus, de moment, no us obriran totes les portes i no us esperaran. És una banda de música a l'aeroport. El DNI serveix per identificar-nos, però el que realment esteu en compte, sobretot en altres països, és el passaport. El necessiteu per dur a terme diversos tràmits, així que prefereu els 25 euros que val fer-se'l. Un altre tema és la tarda sanitària europea. T'identifiquen com a ciutadà de l'Europa i et donen dret a la tensió mèdica. Cosa que, per altra banda, ens està faltant el nostre país. Possiblement força bàsica. No ens aconseguis tenir una tensió mèdica bàsica. Aquest és el carnet que esperem no haver d'utilitzar, però, al final, més val tenir-lo que no tenir-lo. Es pot demanar per internet, però aconseguir-lo depèn de la situació laboral de cada persona. Per qualsevol dubte es pot anar a l'oficina de la Seguretat Social, i ells t'atendran i t'ho explicaran millor que nosaltres. Doncs sí, aquests són, diguem-ne, els documents bàsics. Però n'hi ha d'altres que podem emportar-nos i que potser ens fan servei o potser no. Potser és el carnet internacional que costa uns 10 euros, o si no sou estudiants el que podríem dir el carnet jove internacional. Potser és una despesa inútil, però potser et fan descomptes en algun transport, algun museu, alguna botiga, qui sap. I, a més, si tens intenció de viatjar pel país on t'exilis, una bona opció és el carnet alberista, també, per 6 euros, amb el que et fan descomptes per nits en alguns albergs, però no a tots. Això demostra que al final no som delinqüents a Espanya. Els formularis poden descarregar per internet o omplir a l'oficina on es tramita. L'única a tota Barcelona es troba el carrer Garcilaso, però el de la Maridiana, que el paga uns 4 euros i ho entreguen al moment. També recomanem, a l'hora, tenir en compte el banc operatiu online, per poder fer transferències, un cop siguem el país de destí, sempre i quan més hi trepallors deixo. I per anar acabant per avui us donarem un darrer consell. Busqueu-vos un lloc on passar les primeres nits. El millor, evidentment, és no llogar res sense haver-ho vist abans, així que necessitareu un llit pels primers dies. Hi ha diverses opcions, des dels albergs, on potser podem aprofitar el carnet albergista, a buscar-nos una residència o algú que ens acolli gratuïtament a través del web CoachSurfing. Nosaltres vam haver-nos de conformar amb l'Alberg durant uns dies, però això ja us ho explicarem la setmana que ve. Ah, i aprofitem l'oportunitat que ens dona la ràdio per dir el més important que cal dir quan marxes fora de casa. Mama, estic bé. Mama, estic bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bé, doncs, està bé el pau Marcos. Fantàstic. I la teva mare tranquil·la. La seva mare tranquil·la també, perquè des d'Oxford ens enviarà cada setmana aquestes peces musicals. Els anàvem a dir, bé, de mp3. I segur que ho heu gravat amb un micròfon, a Oxford, alguna cosa així. L'alortunador. Bé, anem amb el Jordi Roca, va. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Que tal, que no et trobes a Oxford? No estic a Oxford, però la penya del mort i tantes coses ets la darrera del món. Sí, vas un clàssic. Està molt bé, també a Oxford. Sí, molt fantàstic. Què hi ha a Oxford, a l'universitat? A l'universitat, home, ja et va rodar Harry Potter. Ah, sí? Com a clar. Tu que vols colar coses de cine, no? És veritat que ja no és la meva saquina. També tenim el David Ávila aquí, que et vol saludar. Ah, sí? Sí. És el noi amb el que ens picàvem els dinandres. Potser sí. El Jordi Roca només es pica amb mi. Sí, i ara m'anava jo pica amb el Jordi Roca. I com ha dit que el David Ávila és el noi que... Ah, ha vingut avui a l'estudi. Sí, cosa que tu no fas, Jordi. Oh! De moment, Cristina, dels dies que ha començat la penya del mort, jo crec que porto més venim, que no venim. Mira, per qui te la perdonem, eh, Jordi? Però ja toca, eh? Ha vingut més el Jordi Roca que el David Ávila, per exemple. Home, això sí. Però a mi se com de vergonya, no? És un personatge de penya del mort. És un personatge de debat. I de volum, i de volum, també. I que crido. Anem a la qüestió, perquè el Jordi David... Això vol dir que ja no vindrà més el senyor Benito? No, això vol dir que avui l'he substituït. Avui l'ha vingut amb un bigoti. Anem a la qüestió. Què fas? Ai, de senyor Benito! Escolta, senyor Domènec. Anem a la qüestió, perquè... Comencem amb una notícia absurda. Ah, sí? El primer protagonista és un lladre molt estabilat. Sí, jo m'estic començant a obsessionar amb els robatoris a les llars. Però hi ha gent que és molt enginyosa. I s'ha d'aplaudir, i a més s'ha de dir, a la penya del mort, també hem de tenir... Perdona un moment, perdona. Perdona, què esteu fent? No, para el programa. Què esteu fent? M'he fet un selfie, perquè vull fer propaganda del programa. Perquè tota zona sàpiga... No, espero que no l'hagis fet, perquè no està preparada. M'he deixat el mòbil aixecant la lliure. No, i a més, un selfie sense el presentador del programa. Gràcies. Jo he peratat la prova per això. Però ara el Jordi el que t'ha fet, sortir i que et facin el selfie... No, escolta, fa un selfie. Que faci el que vulgueu. El primer protagonista d'avui és una lladre molt estabilat. Sí, perquè és una dona que va decidir robar una vaca. I dius, com robes una vaca sense que ningú se'n doni compte? Doncs pintant-la. Si un pintes la vaca, i així el propietari no sap què és la seva vaca. És la teva. Li he posat més taques negres de la que era habitual, o si era violeta era la vaca de milka. No, la vaca era en marró. I ella, la que va fer, la va pintar de blanc en pintura. Sí. I després, amb el seu tint del cabell negre, li va fer taques negres. Ah, molt bé. I així va poder robar la vaca, no? Clar, el que passa és que les rondes campesines, perquè això ho ha informat fa 6 o 7 dies de televisió del Perú, va descobrir, finalment, la dona que es va traficant amb les vacas. Oh, o sigui, clar, no pot ser. Clar, perquè al final, rescant, rescant, veus que no és el seu color natural, que allò és tint. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Sí, està bé, està bé. Escolta, que no agafem ara aquesta nova actitud i... Jo, quan vinguin a penjar el morro, portaré una pesatina, l'enganxaré l'ordinador de la Cristina, i me la portaré cap a casa. Com la vaca, no? Les rapadors són molt buscades aquí, també, a la radio. I també les vaig pintar amb tot de típics, de color blanc, per exemple, de la porta de casa. Les rapes que ningú mai té. Jo sé que tinc, sé que tinc. Jo sé que tinc. Perquè els zones sou més autèntics, com que estem una mica més així. Com que estem tocats una mica tots els fems... S'ou més pegesos, això ja us ha agradat molt. No crec que hi ha res que... Sí, és a comarca Santa de la Catalunya. No s'ha passat, escolta, és un orgull de camp peges. Clar, sí, sí, orgull peges. Sí, perquè a la Itàbela podria ser un modern en el món rural. Potser sí. Deu ser un dels pocs que es fa selfies, a tu, allò. Bé, anem a les qüestions, com per exemple... D'Exit Als Pocs, mentre tu vas buscant la notícia d'Exit Als Pocs que es fa selfies a ràdio d'Esvern. No, no, hi ha gent que s'ha de fer. Un dia, un dia... La senyora de la Neteja, que ve a les 3 de la tarda. A la Pant de Twitter. Què? A la Pant de Twitter. Senyora Neteja, ràdio. En Twitter fals. Perdona, aquesta sí, en calça de Neteja no té Twitter. No, no, es diria moltes coses. Sortirien moltes veritats a la llum de la ràdio si la senyora de la Neteja tingués el seu Twitter i penjés coses, saps? Hauria de tenir una secció pròpia a la penyada del Mordor. Ja ho vam fer un any. Sí, Mare Carmen, la dona a Teja de la Ràdio, que parlava de l'actualitat. Era electriu, això t'ha agradat David, era electriu Alba Florejax, qui feia aquest personatge. De la Polònia, l'any que va ser la millor. La Polònia, què fa? Doncs feia personatges sense paper i tot. Estaven en Junqueras i en Mas quan en un restaurant i ell estava en una campanya. La parella del runner. Quan surten gags de parelles, quan abans ho feien això, que el meu fill és d'inititiva, i jo soc de Convergència. Ella era la dona, l'Alba Florejax. Va, l'Alba Florejax! Va, l'Alba Florejax. Jo vaig conèixer en dia i és molt maco. Jo l'he conegut 3 dies i també és maco. Saps tots els pilotes en aquest programa? Escolta, tu, pilota, tens alguna cosa més? Ah, sí, sí! Molt ràpid, això ho he portat especialment per tu. Per mi? Sí, perquè si la vida evoluciona, la gent es torna moderneta, les fòbies també evolucionen, i per fi han trobat el nom a la fòbia que tu tens. Jo tinc fòbia, però quina fòbia tinc jo? No, jo sé que dia no sé càdia, eh! He vist el ràquid i et dic... Tu què saps, quines fòbies tinc jo? Home, que ens coneixem ja de fa temps. Que el cinema ho neix molt. A veure què diràs. Mira, és la gamofòbia. Gamofòbic. Gamofòbia. Sí, però no pateixis catecura. No, no. És por el compromís. Perdona? Home, tu tens por el compromís. Un dels situats clàssics negar-te a frontar el tema. Un batallar a la Susi Amor. A veure, la Susi Amor va ser una cosa que al final ja no l'hem tingut més. Ni tu l'has tornat a tenir, Jordi. No la vas voler? No, no, perquè ella volia més coses. No, i tu no. Tinc molt d'amor per donar, no només per una persona, Jordi. Però tu tens molt por a comprometre't, Jordi. Tu tens por a comprometre't. Perdona, a fer què? A firmar un document. Jo fa molts anys que no firmo documents, perquè soc un home de paraula. I no em cal escriure res. Però vaja, si no ho sé, no sé on vols anar a parar. La gamofòbia és la por al compromís. Sí, és exactament això. Es pot donar moltes causes a una relació que no ha anat bé, a uns pares que s'han separat, a no acceptar la parella del teu millor amic. I, simplement, tenim por a tot allò que signifiqui una continuïtat en el temps. I ells han encollat aquest terme, que és gamofòbic, i diuen que no passa res, té solució. Ah, però ja està. Sí, home, és teràpia. Ja faré teràpia, o no? Home, més o menjar la faig. La faig cada dia, la penya del morru. Jo no veig res fer teràpia, eh, que sóc pensat. Home, Jordi, com que no fas teràpia aquí cada dia, i et vas superant cada dia. Com portes el programa? Com portes el programa? 8 anys. Home, és una teràpia i és una mica de compromís, no és molt, però... Jo el programa no el faig per teràpia. Hi ha molts col·laboradors que sí que venen per teràpia, però jo no hi entro ja. Jo, per exemple. Quina empresa s'ha tractat, en el David? No ho sé, de la telefòbia. I espero no curvar-me mai. Tu saps el bé que m'ho passo mirant a les 3 de la matinada com els de gran hermana es barallen. Té la seva cosa, però bé, véns aquí, desintribues una mica, perquè no estàs mirant gran hermana, per exemple. No, David? Esperem el mòbil. Hi ha aplicació de mòbil? Sí, sí, sí. David, tu has baixat l'aplicació de gran hermana. Ara no mirarem les aplicacions que tinc al mòbil. Sí que la tens. T'has baixat l'aplicació de gran hermana al mòbil. Me la vaig baixar per veure un vídeo que havia gravat. Un amic meu, que es diu Pablo Macià. Sí, m'ho acuso. Tinc un amic que no sé què. En fi, Jordi, tenim algunes preguntes d'aquestes absurdes? Sí, d'alternet. Sí, amb aquestes preguntes tenim una mica, no? Vinga, va, si amà. El número 3 seria una pregunta que jo dic qüestió de Carme. Carme Verdoi? Sí, la Carme Verdoi. La Carme Verdoi. Jo la trobo a la fatal. M'agrada molt l'Andrea, però és que la Carme és la Carme. Jo no... Perquè la Carme et posava al teu lloc i em pensava que no t'agrada. Bé, anem al tema. Quina pregunta vols? La pregunta que es fa avui al Joel és... Vosaltres què sentiríeu si la vostra parella que us ha deixat per una altra dona després d'aquesta dona li has d'infidel amb ell. Home, alegria, satisfacció, una toma general, una visca, un... veus l'univers està amb mi, un... és que t'ho mereixies, imbècil. No? Jo dic jo, eh? Tota aquesta vida torna, no? Tota aquesta vida torna. Com deia el meu pare... Com si estigués molts. Dèiem, la vida és com un fronter. Home, depèn del temps, que hagi estat amb l'altra persona. Tu agafes la pilota i depèn de la forca de Tiri, després la vida t'ho torna molt fort. Ja t'ha quedat fora aquesta senyora i el que hagi fet o que li hagi passat... Depèn del moment, no? Això passa molt, també. El funcionament que tu has tingut amb una parella o una persona, després, tu fan a tu. La gent, jo no ho sé, això. Però jo això no ho sé. Tu vol dir que quan l'estàs... No, no, però això... Jo també, com el David, tinc un amic que m'ha explicat, que també he tingut algunes parelles i tal, i això passa. I això passa, eh? Que el David té parelles i tu l'aplicació de gran germana. Què fas, Cristina, què em dius? Hi ha prou de missatges per WhatsApp. Què li està dient? No se l'està passant l'aplicació de gran germana. Què vol dir això? No, Jordi, és a tu que miris el mòbil per si vols dir una cosa que t'he enviat. Hi ha una pregunta pel Jordi. Però no sé si tenim autorització de la persona. Tenim un anòim, tenim un anòmni, a través d'una xarxa social, que té un dubte existencial. No has tirat, Jordi, no aneu a buscar-ho. Que té un dubte existencial. No em parla tota l'hora, què passa? I justament, parlant ara dels sentiments i d'aquest sentit, doncs d'això va, aquest dubte. Com se suposa que, a mi, de sentir si veig una àvia amb pèls de la barba més llargs del que els he tingut jo mai? Doncs mira, jo tinc la resposta perquè el meu barri... que no és un barri, és un poble. No. Hi ha una dona que, escolta, no es depila mai res. Què és la Mercè San Pietro? No, no, perdona. Un dia tu per dir que trobes la Mercè San Pietro pel carrer, Jordi. Home, clar, perquè és el meu poble, la Mercè San Pietro, una patriòtica de la nostra poble, que sí. De Sant Andreu? De Sant Andreu, i tant, visca Sant Andreu, per sobretot. A la dona que us deia que hi ha una dona que té barba i tot, no t'has d'estranyar, cadascú, que vagi convolgui, no passa res si una dona té pèls. I depèn de la part del món on estàs, les dones són més pèls que els homes, el Bigotti. Estan a portar l'onèxit. Sí, no totes. Bueno, Jordi, alguna pregunta més, així que tinguis... Per acabar el programa, perquè avui estem molt malament de temps. Però si estem molt malament de temps, res. A 5 cèntims hi ha una noia que ha adoptat un gat i vol que li diguem nom de gat perquè no sap què dir. Misheta i cap a casa. Vinga, Jordi, gràcies, i la samasta que ve. Bona nit, Jordi. Adéu! Bona nit, Jordi! Misheta, Misheta, Misheta i cap a casa. La resposta ja ha acabat. Cristina, si la penya del moro tingués molta audiència, avui què seria? No puc escollir, Jordi, avui tot el programa. Avui seria Amiga, el Trending Topic, Amiga del Javier Estrada. No, Jordi, fes el somari perquè avui és tot. Tot el Trending Topic és Notícies de Sant Just amb Andrea Bueno. I la cançó. La Rosa Maria García... I la polèmica, també trucant al Mas Nou. Sí, sí, sí, no, no, ara anem a un resum. Això és el que hem fet el programa perquè hem parlat amb el Mas Nou. És patent del patenatge artístic, amb la gent del patenatge de Mas Nou. Si voleu recuperar el podcast, soy interesante, com treballo en investigació del programa. També l'Àngel Córnejo, l'espai de videojocs. El David Hàbil és això de televisió, David, gràcies. Puc portar més convidats? Sempre que vulguis, el dimarts tens un espai per tu. El senyor Mani, que avui no puc venir. I el Jordi Roca, que no s'hagi penjat. Jordi, gràcies. M'agrada molt la cançó que fa al final. Sí, està molt bé. És un millor programa. La cançó al final. I qui us ha parlat? Ja, el Pau Marcos. És veritat, el cor és de la mama i la Cristina Vargas. Gràcies. Com una bona apuntadora del programa. Gràcies, Jordi, fins demà. Podríem allargar-lo fins a les noves. Tu estaries fent la teràpia de telefòbia. I no estaries bé en el programa. Em dic que us ha parlat Jordi Domena, que es trobem demà a partir de la cinta de tarda. M'agrada molt la cançó que fa al final. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Lívia es congelarà el 2015 a Sant Just. L'alcalde ha anunciat que l'impost de vents immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. L'equip de govern també es planteja congelar les licències d'obres que s'ha d'obrir al Sant Just.