La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#561 - La Penya del Morro del 17/10/2014
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Aquest cap de setmana austral i a la cursa la podreu seguir a partir de les 5 de la matinada aquest diumenge a l'univers MotoGP de Catalunya Ràdio. I del 18 al 23 de novembre es disputa l'elit round de la futsal cap. Avui s'ha celebrat el sorteig i el Barça, líder del seu grup, li tocarà jugar al primer partit contra el locomotiv Kar-Kov Ducraïna. I pel que fa el temps, tardes, solellada i càlida el que et va a setmana farà sol en general, em resolt diumenge i el contrast tèrmic entre el dia i la nit serà notable. Fresca matinada a l'interior i calor de dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 4 minuts per a l'Andrea. El rebuç de Caritagència de Mala acampanya un plim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti aliments i productes per garantir l'imprescindible, perquè les famílies més necessitades puguin alimentar-se i s'obstica de més. L'objectiu actual del rebuç de Caritas és garantir-ne més aquest lot bàsic a les famílies, que, a més d'hidrats de carboni, com ara, arros, pastagaletes i conserves, continguin altres nutrients que complementin la seva alimentació. És un lot que té un cost d'uns 320 euros mensuals, aproximadament. Per això, el rebuç de Caritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies. Aquest mes d'octubre, demanen que la gent aporti ous, tunyina i sardines a launa, llets, semidescremades, sucre i gel de dutxa. La recollida de productes centrelocs demà dissabte de 10 a una, davant del mercat, i també els dissabtes 15 de novembre i 13 de desembre. La historiadora Eva Serra impartirà avui a la Teneu una conferència sobre la Catalunya abans del 1700. Serà l'esguit del vespre, i és la primera conferència del cicle de xerrades de la ciutat sobre el Tricentenari. A més, s'ha marcat la programació de les festes de tardot de Sant Just. Avui Eva Serra parlarà de la rellevància històrica que va tenir el període, que va des de 1640, quan va començar la guerra del Segadors, fins al 1700, un període que també va ser interessant per les mobilitzacions de la societat civil, com ara, amb la revolta de les barretines. De tot plegat parlarà avui a Eva Serra, a les 8 del vespre, a la sala piquet de la Teneu. I una punt més per recordar-vos que ja s'ha obert el període d'inscripcions, per participar de la 38ena cursa de Cards de Cuxinets. Queden menys un mes, perquè se celebre la cursa de Cards el cap de setmana del 15 i 16 de novembre, i l'organització ha obert les inscripcions a través d'Internet. Es poden fer a través del formulari que trobareu el web dels Cards, CardsdeCuxinets.org. Aquel període d'inscripcions online es tancarà el 30 d'octubre, a les 12 de la nit, i les inscripcions presencials es podran fer únicament el cas del de Joves, que ha estat 30 d'octubre de set a vuit del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a les set. El Sant Jordi 6 edició vespre, mentre te'n recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi està al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Bona tarda. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Jordi. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Són molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cop i de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada als divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. La penya del Morro, un programa en més morro que penya. Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger com esteu. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvernos. Parla i el salut de Jordi Domenach. Des d'ara, fins a les 7 del vespre, això és que és... La penya del Morro! La penya del Morro! La penya del Morro! La penya del Morro! La penya del Morro! La penya del Morro! La penya del Morro! Tindrem un convidat d'excepció... i que ens hi anem al Dani Martínez i al Janss i Dimeia. Aplaudiments a mi parell, els gulis de Sant Just, que avui ens parlaran de diferents qüestions sentostenques, o no, que no sé molt bé què és el que vindran, però també els vindrem. Un aplaudiment per ell. Sí, aplaudiments a tothom, que som gratis. I a la segona hora del programa tindrem la Lalla Vidal per parlar-nos de cinema, com cada divendres, amb les estrenes del dia d'avui, i també conegerem amb l'Eli Cap de Vila per saber què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de la penya del Morro. Oye, sí, xica, tu que m'escoltes ara mateix. Què fas? Com estàs? Com et va tot? Oh, sí, sí. Aquesta sintonia, però m'has de perdonar una mica que ets rotllet, no? Ei, què tal, com estàs? La penya del Morro, un programa amb molta penya i molt de Morro. Comencem ara. Des del nou 8.9 FM. El ràdio d'Esvern, eh? A la ràdio d'Esvern, com diu molta gent, que m'agrada molt. La penya del Morro. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disenobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I continuem a la penya del Morro. Revem ara a un Sant Justeng d'aquests que jo... D'il·lustres, de prop, eh? Sí, home, Francesc Fàbregas, bona tarda. Bona tarda. Els programes estan bé, estan bé. Una vegada més, em fa molta il·lusió parlar amb tu. Ràpidament, ja sabeu que el Francesc, apart d'en moltes coses, ho dic perquè la jove és tu, eh, creador de molts programes de TV3... Sí, els problemes que jo dic sempre en raros. A veure, els problemes raros, no? Sputnik? Sputnik, sí, home, el Sputnik és una miqueta, la bandera, diguéssim, de TV3, el silenci, querequia, colors... La gent t'ho recorda, encara, pel carrer o...? Sí, sí. El que ha marcat és el Sputnik. Home, el Sputnik és un programa mític. És el que va marcar més, sí, sí. Ara aquest, no et portem per parlar de Sputnik. Bueno, perdona, i això, que és una cosa que queda també a casa, i aquí és allò, l'orgull de pare, que és el gran programa open en texans. Sí senyor, amb el teu fill, com a realitzador, eh? A l'Enfàbregas. A veure, si no et farem nosaltres, que gaudeu. Et cauen la bava, o no? Sí, sí. A més a més, vull dir, això és primícia, d'acabem de vendre... Aquelles coses, vull dir... a la televisió espanyola... Sí. ...i a algunes televisiós d'Europa. Et diries òpera. Molt bé, molt bé. Estàs molt ben informat. Jo em preparo aquí les entrevistes, que el fa de fer hores i hores. És veritat, un format que l'han venut a fora, i que esperem que funcioni molt bé. Francesc, a tu t'hem portat avui per parlar d'aquesta exposició, que s'inaugura la setmana que ve, on tu ets l'autor de diferents fotografies a l'espai de lliure creació Carme Malaret, dijous que ve a dos quarts d'avui, dins d'aquestes mostres express que fa la Carme, i tu l'has titulat, Fotofish. Haista, què? Fotofish. Fotofish, sí, sí. Aviam, hi ha part amistat, diguéssim, amb la Carme, de tota la vida i tota la família i tal, i dius, home, dius, hòstia, Francesc, perquè no em presentes alguna cosa, i ella, doncs jo fa quatre dies vaig presentar també el Tanèu, i abans, amb el Juny Fotogràfic. Ostres, perquè no portes el de Tanèu, diguéssim, Carme, no ens enganyem. El Sant Just és el Sant Just, i ho vull dir al voltant de l'Òscar. Doncs vull dir, encara que tu no vas vindre, perquè la cosa era aquesta, no? Sí. Escolta'm, ja m'he inventat una cosa, i són tan gilipolles de bon rotllo, que farem una cosa que m'està portant més feina que cap, no? No podíem fer. Dic, doncs, com sóc una miqueta adicta el que és la fotografia i el telèfon, doncs dic, home, podíem aprofitar una cosa que ara mateix tothom l'està utilitzant, que és el format Instagram. Per tant, m'imagino que són fotografies del teu compte d'Instagram, passades amb tan menys gran. No, no, no, no, no. Perquè ja per compligància més, encara, i només són quatre dies, perquè si ho fessin, ja ho més seria cada pitjor cop. Dic, bueno, què ens podem inventar per allò? Dic, va, fem-ho, fem-ho, allò, però curiós, no? La cosa és que jo m'he fet una reflexió d'Instagram, un resum del meu any, o sigui, l'acabarca d'octubre a octubre, un resum de 365, que seria impossible, i el que hi hauran com una 100.000 algú de fotografies a taman, per dir-ho de manera el que era abans del format tan xulo-polaroid, que és el format aquest 12 a 12, a més o menys quadrat, que és el format que et donen a Instagram, i pensant de quina manera, i aquí ve el títol, el fotofix, diuen, aviam, tu com has de fer fotos, les fotos, o vas a fer-les, o te les trobes, no? Però veig que sempre hi ha una cosa que dius, avui he pescat, avui m'hi he trobat, ho he pescat. I clar, hi he donat una volta, dius, ostres, fotem-li, foten una miqueta de xuleta, el fotofix, no? Perquè és una manera de... A vegades de la vida ho presentem d'una altra manera xula, espero, se l'ha de muntar, i això és molt de feina, i la cosa és, de dia a dia, com ja tota aquesta simbologia d'anar a pescar, doncs penjarem les fotos en aquest format, amb fills de pescar. Llavors la gent anirà a recorrer l'espai i se n'anirà a trobar. Serà com una performance entre cometes, que diran com 100 fotos penjades. Però és molt xula, perquè té, diguéssim, els claus per poder penjar. I a diferents nivells... A diferents nivells, sí. I, a més, les fotos estan referenciades, referenciades amb el lloc i la data. Es podran tocar, perquè... Es podran tocar, i fins i tot es podran... A mi m'agradaria vendre, però vendre, diguéssim, en plan donatiu, per dir-ho de manera, sobretot per donar-li vidilla a l'espai, a l'espai de la Carme, que estava fent una feina esplèndida, directament, no? Vull dir, escolti, donatiu, d'alguna cosa, no? Però vidilla posem una paixera que... Una paixera, també, clar, tot dins... Sí, sí, sí, la història aquesta... Té que ara arribar una mica. Com deiem, tu, quan fa que estàs a Instagram? Perquè tu tens un iPhone, perdona, eh? Tens un iPhone, eh? Sí. Però, precisament, l'altre dia ho tinc tot referenciat, de principis del 2011. 2011. I quantes fotografies has arribat a penjar? Perquè això te'l diu, també, no? Sí. Podria buscar les fotografies que tens, no? Jo és que la veritat és que amb la monarquia tecnològica arribo fins a una arribo i sé que no és tan difícil com això, però no ho sé, vull dir, ara... No ho sé, podrien anar mirant mentre estem parlant i tal. No, ho dic perquè, clar, tot d'aquests que fa les fotografies quan vas a un lloc i dius, mira, aquí faré una fotografia, o també utilitges per recordar moments personals viscuts. Ho dic perquè l'altre dia, a moda de reflexió, vaig estar, no sé si llegint un article, o era, com es diu això, una peça de tele, de reportatge que deien que està creant una cosa molt curiosa amb el tema d'Instagram, que la gent, que a l'Instagram falseja, si tu vols, molt bé i de forma molt cuca, molt mona, la realitat, no? Amb els filtres i tot això. Llavors, deia que estem... Això és un tema que jo t'he de dir que utilizo, que has d'utilitzar sempre el mateix, perquè tinc una coherència. Per mi no és manipulació, per mi és com a marcar, diguéssim, la foto, perquè et permeteu fer com el Marc, que li dora per trencar una miqueta el format quadrat i tal. I quin filtre és? El... És el mateix. El nom no te'n recordes. No, ho dic perquè en aquest article explicava que estem ja com creant els nostres propis records del futur. No sé si m'explico. O sigui, clarament, a l'hora de fer una fotografia a Instagram o anar a un lloc, a l'hora de fer la fotografia, ja està creant el que nosaltres com volem recordar aquell moment, doncs si és de felicitat o no, o de cosa xula. Bé, no ho sé, la veritat és que aviam, com que jo porto molts anys fent fotografia, i, a més a més, fa ja uns quants anys, primer, la meva retornada a la fotografia, precisament es deia 365, que va ser al principi també dels càmeres digitals, i em vaig proposar de fer una foto cada dia. D'alguna manera, jo el que, en aquell moment, el meu exercici, el meu exercici, era de dir, fins on jo era capaç, després d'estar molts anys sense fer fotografia, no? I aquí et trobes... Potser que és un treball bastant de còcut. Perquè tenen alguna coherència en les fotos de fotofits, aquest centenar de fotos que hi haurà a l'exposició? A part del filtre, que ha d'adueixo que és el mateix? No, sí, no, aviam. Són coses molt cotidianes. Vull dir, són d'aquestes coses que, aviam, quan tu tens una aparàtua a la mà, sobretot els que tenim aquesta malaltia, diguéssim, de la imatge, doncs veus fotos, constantment veus coses, no? Veus coses totalment insipides i no dones i tal, no? Però que tu, per tu, tens un valor, que tu deies, és una cosa que jo, aquest tema, ens servirà per una altra cosa que després... O sigui, és com el que abans que faves el paper i el dibuix i dibuixaves, també et sabés per això, per donar-te una pinzellada o una idea directament. Per exemple, el cartell del fotofís d'aquesta mostra express que hi haurà la setmana que ve a l'espai de lliure creació amb la malaret aquí a Sant Josep Carré, bona vista, has escollit una fotografia, que és la d'una senyal d'estop, que jo també hi ha algunes senyals d'estop, que la gent les maqueja, les toneja i les pinta de sobre, i en aquest cas és com un home portar una fusta amb la barra blanca de la senyal. Això és un exemple d'això, no? O sigui, la sort que de vegades tenim, els que estem una miqueta males de la fotografia, veiem de vegades coses que altres persones potser no acaben de veure. I aquesta és un exemple d'això, no? Que és quina bona idea, que és senzilla i quina bona idea, no? Que té moltes lectures a la foto aquesta, no? Però hi ha fotos, per exemple, per exemple, no sé, tinc una foto que sempre me'n recordaré, i que és una foto que precisament el amic Samuel Aranda, que és l'únic fotògraf català que està a Rwanda i a tot el tema del tema, diguéssim, de l'èbola, va publicar fa, potser dos anys, un article al New York Times sobre, diguéssim, la pobresa i tal, i va fer una foto com la meva, que ni jo, si no la veurà aquesta foto, què era? Jo estic a punt d'agafar el cotxe que el tinc en un aparcament de zona blava, i al costat tinc un contenidor, val? Tu al telèfon ho portes a la butxaca, són les facilitats que et donen un telèfon i una càmera, si no està provocat, perquè les coses poden provocar, però jo sóc molt d'instantani, no m'ha de provocar. Just en el meu moment, que jo anava al candau, vec dos mans que em surten, diguéssim, del contenidor, no? I això, clar, és una foto que encara a mi m'impacta. És una foto que... Una persona que estava dins del contenidor? Estava dins del contenidor a les dues del migdia, dins del contenidor, o sigui, no posant-se... No, dins del contenidor, sortir, tenir el carro de cap raó allà, per començar a posar les coses allà, no? O sigui, què podem veure aquí? Aquí podem veure molts conceptes, moltes coses que ens podem trobar, que cal escoltar la seva mirada, cotidianes, coses, diguéssim, conceptuals, grafitis, coses aquestes que dius, aquestes coses desapareixeran, també, una miqueta que tenen la memòria. La frase perdoca una imatge amb més que 1.000 paraules aquí... Està molt gastada, no? No t'agrada gaire? No, no, sí. No ho sé, no ho sé. Jo sóc molt de imatge més que de paraules, o sigui, però penso que són moltes paraules. I una altra frase que defineixi la fotografia que t'agradi, o que hi he d'escoltar últimament? No ho sé. El punt aquí, aquesta frase, està molt gastada. Per cert, una altra cosa que no t'hagis gastada, mira que ben lligat, el de desembre, crec que és el 4, la primera setmana de desembre, també encara falta una mica, però ja t'haig de preguntar, perquè imagino que també de Deus també pel cap, una exposició de fotografia que faràs al celler de Can Ginestar. Sí, sí. Com ho portes? Això ho porto fantàsticament bé. És una cosa... És totalment diferent, perquè el que intento, ara que tinc una mica més de temps, directament, el que intento és una miqueta, treure una miqueta els meus simonis, i les meves coses. I la millor manera de treure és poder-ho, el compartir amb els amics, no? I aquesta, i tinc la sort de poder fer uns quants viatxets i tal, i és una exposició de paisatges. Paisatges, eh? Sí, però com la paraula de paisatge també és una paraula que també com les mi paraules està molt gastada, doncs li vull donar una volta de fulla, no? I la cosa és mostrar paisatges molt intimistes, molt interiors, d'alguna manera, que no s'identifiquin, o que, evidentment, sempre hi haurà algú que de la mà, això és, no sé què, amb el soneta i tal, no? Però una miqueta, barrejat-ho d'aquest tipus de paisatges, no posaré noms dels llocs que són, i si ho preguntaran, punto i pelota. I era títol. I era títol de l'exposició, però era títol de la foto. De la foto no hi era un peu. I era un peu de referència geogràfica. Això mateix, això mateix. Aquesta és això, no? Tenim la sort de que estic intentant, no he convençut amb el Joan, el Joan Marguerit, perquè li vaig ensenyar, li vaig... T'ho asseguro a il·lustrar, com tu. No, ell molt il·lustre. És superil·lustre. I bé, em farà una miqueta de prole, aquí, a l'història aquesta. I bé, una miqueta, doncs si podem iniciar una sèrie de col·laboracions, també, no? Clar, perquè aquí, a Sant Jord, estava pensant que... i tenim aquest espai de lliure creació Carme Malaret, també tenim el celler de Can Ginestar. No sé a algun altre lloc així d'exporició. Bueno, a part, diguéssim, de lo que són els cintracíl·lics, que de quan fan coses. És veritat, també. L'associació de fotògrafs, també. La CES, per exemple, que fa temes un concurs fotogràfic, que hi ha coses molt xules. Costa molt portar una expulsió al celler de Can Ginestar? Home, jo he seguit el procediment que s'ha de seguir. Jo vaig passar l'anzament, em van demanar uns papers, vaig passar els meus crèdits... A la regidoria de Cultura? A la regidoria de Sant Just. Els crèdits, tot el procediment. Posa't el currículum, també. Currículum, currículum, currículum, els llocs que he posat aquí, a fora i no sé què... I bé, hi vaig rebre una carta molt simpàtica del conseller. El regidor, Sergi. El regidor, Sergi, i molt agraït per poder ser-hi, directament. Doncs escolta, Francesc, ha sigut un plaer, que et passis una estona... Estava mirant el... Què busques? No, mirava, diguéssim, el tema aquest que et deia, i és el love barrafi. Love, però què és això? Ara tornem enrere al Instagram, el que em demanava. Què et demanava, jo? No, dius, quina... Ah, quin filtre, Calla. Tens raó, tens raó. Lo-fi. Ah, vale, vale. Lo-fi, sí, és veritat. Perdona, perdona. Lo-fi, lo-fi, lo-fi. Que et donen un punt de més contrast i el recordaré. Sí, és el que... I té com un marge, ja, prestabler, no?, de color negre. Blanc negre. Blanc negre, correcte, allà, a Instagram. Francesc, moltíssimes gràcies per ser pel programa. A vosaltres. Ja us sabeu. I us esperem allà, eh? I us esperem allà perquè hi haurà alguna sorpresa. Hi haurà pica-pica? Moltes gràcies, moltes gràcies. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOB. Informatiucomercal.com Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Unes setmanes més tenim el Peña del Morro, el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que anomenem Carinyosament els Gunis de Sant Just. Fem guardeço a l'institut i bona tarda, nois. Bona tarda. Què passa? Estou distrets? Estan donissons. Què vol dir donissons? Estan donissons. Estan donissons. Estan donissons. Estan donissons. Estan donissons. Estan donissons. Estan donissons. Què vol dir donissons? Bona tarda. Heu anat una mica tard. Avui teníem una entrevista amb l'alcalde de Sant Feliu del Llobregat, que fa un paio de setmanes que l'anem buscant, però no hi ha forma humana de poder contactar amb ell. Jo sí, jo també. On veu anar? Jo al correfoc. Amb el rifenyó. Com va anar? El rifenyó està molt bé. Teniu els problemes... El rifenyó està divinament. Què vau fer? Vau fer actuació? Sí, vam fer una actuació, vam fer un correfoc, però va ser molt entretingut. Hi havia dos colles més de fora, que estava molt bé, i el monstre de la Gones també estava parlant. El monstre de la Gones? Sí, la mula de Sant Feliu. Ah, les moleres. Li dius que riosament el monstre de la Gones. Sí, sí. Està molt bé, segur que els agradarà molt a ells. Sí, sí, segur que els agradarà molt. I quin instrument és el que toques? Perquè tu, Dani, no estàs de por el rifenyó, està amb els tabalers. Jo toca la caixa. La caixa. La caixa és un tambor, el típic tambor, de... de... de setmana santa, i saps? La caixa. Tu i Joan estàs en alguna entitat en Justenca? No. Home, a la Ràdio d'Esbenci, no? Bueno, a la Ràdio. Aquí entri a veure un debat. Ràdio d'Esberna és una entitat o no és una entitat? Sí, no. Vols que creieu? No sé si és una entitat... Centracivi, no. Centracivi, que en principi... Home, però entra molta gent aquí. Entre molta gent, però no fem cursos. És veritat. Com a màxim fem un curs únic, que tothom qui volgui venia a fer ràdio pot venir. Curs molt xulo, que convidem a fer tothom. Home, una entitat en principi és una entitat que no... que depèn de les cuotes dels socis. Aquí vosaltres pagueu cuotes de socis? No, no. Doncs potser podríem començar ara, no? Ja, a pagar la cuota de socis. Sí, ara mateix. Que t'ho creus tu? Jo vull cobrar. Sí, no. O sigui, són més o menys que podríem posar de cuota de socis. Home, un pastís, no? Un pastís o... Per exemple, tu quan pagues per cositat, eh? Un 15 euros, 15 anys. No, és molt econòmic. És molt econòmic. 12 a 15 euros, sí. Perdona, jo que estic de dimonis, els apagar llums també més o menys, en rondes d'aquesta xifra. Bàsicament és per la seguretat social. Sí, però per el que sé, també les entitats normalment no es fa pagar gaire més de 15 euros. Per tant, jo proposo, ja des d'aquí, que... paguem 15 euros... Que em paguin a mi, que em paguin a mi per cada programa, per cada secció. Si voleu que... La ràdio ja no, però la penya del Morro podria ser d'entitat. O sigui, la penya del Morro i l'entitat de la penya del Morro. S.L. Jo ja em faig president, no patiu. Jo avisa president. Jo avisa president. No, no, no. Jo sóc vocal de la punta. De la E. Són 15 euros. 15 euros. Sí, home. Ara, per acabar el programa, i si no, doncs ja no podeu venir més al programa. Oh... Bueno, doncs me'n vaig amb la Carme Bardoy. És una... El just de la vostra secció. I tant, sí, perquè tenim un pla, Jordi. Ah, sí? Tenim el pla del segle. Quin pla? A les hores de Pati, potre'ns el lavabo per la telefona i per les secciers el lavabo. Però a les hores de Pati està el Pati amb els teus amics. No, però un quart d'hora amb els amics i l'altre quart d'hora allà. És un bon truco. Si no pots col·laborar és el programa que fa l'escola, també. Tu, Joan, ja hem quedat que no estàs a cap bandida. Si no, no saps quins programes podem anar a l'audició amb Toni Fuentes. A fer sardanes? Sí. És una copla molt interessant, perquè aquest timbre del contrabaix m'ha semblat molt bonic. Això falta, Toni Fuentes? Suposo, no. Sí, sí que l'he escoltat, però no... Ah, ets tu, ets tu. Deixem parlar d'un parell de qüestions. La primera és que té una entitat. Tu, Dani, a quanta entitat t'estàs a Sant Just? Per tant... Joan, ha de començar a comptar. Sí, sí, quanta, quanta. Al rifènyu, a l'agrupació sardanista... Al refènyu... Ah... La parròquia també? Sí, la parròquia a l'Ugannadal. També estem a l'associació de... De comerciants. De com es diu això? La comissió de reis? Sí, la comissió de reis estem. A la cabalcada? Sí. Flem els globus, pels crius... Escolta, veig que no... No, no, no, per el temps, no. Potser és la persona més jove de Sant Just amb més entitets. Sí, podria ser. M'haurien de donar prems i conviu. Sí. Estàs fent campanya pels premis conviu. Sí, sí, sí. A tu t'agradaria tenir un premis conviu? Sí, t'agradaria. M'agradaria molt. Va sentir una mica de... Jo crec que es pensava que aquest any li donaria alguna cosa. Home, sí, és que s'ha greu. Va sentir... És que s'ha molt de greu, és que... Estava gelós, Dani. No, gelós, no. Estava dolgut. No, perquè jo sé que soc millor que els altres. Sí. Que dolent que sóc. No, gelós, no. Però dolgut, sí. Algú va proposar, Dani, o no? Algú va proposar pels premis conviu? Jo no entenc com funciona el premis conviu. Vaig anar a l'Ajuntament, i a mi em van dir que havia de fer una instància. Havia d'escriure jo comunicant que... Que proposaves algú pels premis conviu? No, dient que jo participava. Que tu participaves? Sí, així m'ho han explicat. A mi em diuen 30 candidatures. 30, i finalment... Un mateix no es podia participar-me. Esclar. Crec recordar els premis conviu, que es fan cada dos anys. Aquí s'enjusten, i que per a mi... Ah, no es fa cada any? I s'enjusten per les seves qüestions de labor social i bé a la comunitat i tal. Havies d'anar amb algú que et proposés, Dani. Llavors hi havia 30 persones... Sí, sí, sí, jo veia escoltant. 30 persones que es van proposar i 20 van ser, finalment, les guanyadores. Tu, Dani, no et va tocar. No, evidentment. Jo crec que... No ets... no formes part de la família. No, encara no. Però d'aquí poc, sí. Tu creus que n'has possibilitat, Dani? Jo crec que sí. Jo crec que d'aquí uns anys puc ser... a mi m'ho diuen molt, realment. La nova Maria Quintana de Sant Just. A part també em diuen que seré l'alcalde de Sant Just. És fort, eh? A mi molt de gent em diuen que seré l'alcalde de Sant Just. Quin perill. No, no, gent amb cap, gent intel·ligent, que em diu... jo crec que tu seràs l'alcalde de Sant Just i jo. A vos, mira, gràcies. Quina gent et diu això? Home, doncs veïns, gent de poble... Sí, podria ser. Escolta, jo ho votaré vostè. És que jo soc una persona que a mi em coneix molt la gent. No ho sabem. Tu et consideres famós de Sant Just, Dani? Un famóset, sí. Sóc la Mini Miley Cyrus de Sant Just. La Mini Miley Cyrus. Sí, el Mini Miley. Sí, però molt poquet. No gaire, no gaire famóset, però una mica sí. Jo m'estimo molt el poble, i això és molt, eh? T'has fet campanya ja, ara? Home, tu que... Vaig a parlar jo també fa molt, els entrevistes dels polítics, presentant la teva campanya pels premis... Home, ell, les campanyes sempre es presenten. Sí, Joan, com és el Dani? Per saber-ho, perquè si l'hem de votar d'aquí un parell d'anys, els premis conviu. Campanya electoral, sí. Com a alcaldes no el veig, no el veig. Per què? No el veig. Home, i no t'agradaria? Crec que t'agradaria una mica el pelo, la gent. Home, de tenir en compte que no seria alcald d'ara, seria d'aquí uns anys, ja tindria una mica més d'intel·ligència de la vida. Això diu molt a tu, Dani. Que el vulguis presentar no ara, sinó que es pres uns anys per restar una mica més madur, això està bé. Home, evidentment, ara no tinc... No tinc la... La capacitat. No, la capacitat no la tens, eh? No, la capacitat no la tens, eh? No, no. Evidentment, és que tinc 15 anys també en d'entendre-ho, saps? Aviam, quan tinguis... Tots conscients, no? Tots conscients que ets jove. Evidentment, que soc molt jove i... Sí. Però jo crec que quan... D'aquí uns quants anys, no sé... Has pensat ja. Tinc 40 anys. Joan, tu com ho deus? Sí, jo ho veig malament, ho veig fotut. És que tu no l'ajudes, no? I els premis conviu, jo crec que està molt dolgut. Sí? No, jo dolgut, no. No, no, no, no, no. Jo no estic dolgut, pas, no. A mi em sembla molt bé que el Just for Salva s'emporti el premi. Oh! El Just for Salva és el que m'agrada més que s'emporti els premis. Ell tenia esperances d'aquest any. I qui més s'emportarà a mi, dels 30? A Itor López, per exemple. Bueno, aquest ja no m'agrada tant. No, aquest ja no m'agrada tant. A Itor López no t'agrada tant, per què no? No sé, tinc els meus dotes. És un noi molt tancat, a vegades, a l'Itor López. Sí, sí. Potser donar aquesta notícia, que és de fora... No et dona joc, no, Dani? No. Això de les persones que no donen joc, no t'agraden? No. Després també, a Power Debul, per exemple... A Power Debul, company. Home, aquest sí, evidentment. El Power Debul sí. Som molt amics del Power Debul i jo. Sí, i de què el coneixes? Home, del... Sí, del programa de la... Què dic, de la sèrie de la ràdio... I de la sèrie de la ràdio, de la sèrie de festa major. De moltes coses, el Power Debul és un... un ídol per mi, home. I tu, Joan, què? Jo què? Explica'm una mica de tu, que estem parlant només de jo. Què vols que et digui de mi? Home, no sé, alguna cosa és que... No sé, és que jo no crec que cap jo aquí s'enjust col·labori tant com fas tu. Home, això m'agrada, eh? Això que acaba de dir el Joan, has sentit, Jordi? Sí, sí. Escolta un moment, estic pensant una cosa. Para, màquines. No, ho dic, perquè... No, hi estic aquí davant, el reglament dels Premis Comviu, que estableix que poden presentar candidatures, entitats locals, persones a títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, vialitat i mobilitat de Sant Just. De fet, com us he comentat, sí, hi ha hagut una trentena de propostes. Sí. Una comissió ha destriat i puntuat les nominacions. D'aquí han sortit, els guardonats. Això sembla que podem anar passant. Sí, i tant. De winner. Ricardo Quezada i Àngel Concillo, per la seva col·laboració amb el Rebós d'aliments. Jo aquest signe els conec, no és jo tampoc. No els coneixem. Núria Jiménez i Montserrat Giró, per la tasca voluntària amb diferents entitats socials. Home, en clàssic, sí. La Núria Jiménez i la Montserrat Giró. La Montserrat Giró, que també col·laboren a la ràdio. Com valorem que hagin rebut un premi? Sí. Són dues senyores molt maques. Són molt maques. Només per això, Joan, ja tenen premi. I també col·laboren molt en el poble. Jaume Ruí, per la seva vinculació amb el món associatiu, i per ser la teva tasca al capdavant de l'Associació de Veïns. Aquest no em sona. Jo tampoc, que no el conec. No em sona, per tant no podeu opinar. Rosa Maria Garcia, per la seva dedicació com a president no presideix des d'aquesta temporada. Jo diria que aquesta va plegar, no? Sí, va plegar, però es mereix un premi conviu o no? Sí, home, sí, porta molts anys. Sí, va plegar. De moment, l'únic que no el mereix és l'EiTor López. De moment sí, l'EiTor López no m'acaba de començar. També han rebut un premi conviu, com el Josef Salva i l'EiTor, que l'hem comentat. Més premiats, per exemple, Dolors Monclús. Dolors Monclús, però... Per la seva tasca social ajudant a persones discapacitades. Qui és? No la sabem, qui és. La majoria de premiats, primera dada, no els coneixem. No, Dolors Monclús no, no em sona. Miguel Ángel Castillo, per la seva implicació en activitats esportives. Tampoc em sona. Víctor Mazana, per la seva col·laboració amb la Polícia Local. No, tampoc em sona. Lluís Ramban, per la seva vinculació amb l'arxiu històric i s'adina al seu fons fotogràfic i ho sembla bé que l'hagi dit. El sembla molt bé, el sembla molt bé. És aquell home amb barba que fa fotografia. Sí, és un tio molt agradable i que les coses les fa bé, les fotos les fa bé. Sembla molt bé. Amb llum i tot i amb puló. Sí, sí, també sembla molt bé. No són burroses, no? No, que em sembla perfecta. Després, joves dels habitatges socials de persones discapacitades desproceats com, exemple, de bona convivència i civisme. Com ho veieu aquest? Bé, bé. És que és una feina molt maca. No, no, no. Més homenatge, Josep Real, concertge dels habitatges del milenari. No el conec. No conec jo tampoc. Però què diries? Home, és una feina bastant... Social. Sí, tot de paciència, no? Tu podies fer-la, Dani. I tant, jo t'hi veig. Amb els àlis. Amb els àlis o concertge en general. Donant el bon dia a tothom. Hola. Ah, sí, a l'aprenentatge servei. A l'aprenentatge servei, que una de les opcions és a les residències a estar amb els àvies. Sí, sí. Ja t'explicarem això més endavant, perquè és interessant. Home, jo vaig fer el meu treball de les pràctiques, perdó, de primera segon de batxiarat amb una estada a l'empresa quan jo estava a l'institut a la llar nostra senyora Lourdes. A nosaltres també anirem possiblement. Bueno, tot el que... Dani, potser com al caldo, no sé, però com a concertge. Home, com a concertge. Joan, després, per exemple, també tenim el Ramon Aiguader de la comissió de l'acabalca de Reis. Ara no sé qui és, però és de la comissió de l'acabalca de Reis. Com coneixes, Joan? Ah, sí. És el de Reis. I tant. Pere i Eduard Pedrosa, per compartir el seu llegat a través del Museu de Camp Pedrosa. Molt bé. No he vist mai el museu aquest, perquè no sé on està, però molt bé. Tots els primers conviu, et sembla molt bé. Bé, tots junts. El d'Aitor, l'opera. Després també, per exemple, tenim, com diem, a la Bolsa Sastra, artista local que comparteix la seva obra. Sí, no sé qui és. No, però m'agrada molt, això, de que comparteixin obres, obres així... obres. Victòriques. Pau Ardèvul. Home, que aquest també comparteix moltes obres. L'hem comentat, director de la sèrie de Sant Josep d'Esquadra, que va ser una intervenció estelar. Sí, estelar. Sense guió, perquè no feia falta. No, és que tu no sóc el Torri o Dani. Jo el meu era una aparició que, tu quan vas veure, vas dir, ja està. Ho vas entendre perfectament. Ho vas entendre perfectament, Joan. Sí. I tant, és que s'entén. Després, Pep Quintana, per tota una vida de dedicació al món associatiu i cultural local. Potser tu... Em sembla molt bé. M'han dit que sí, que seré el Pep Quintana. A mi molt molt. Està bé, això. Està il·lusiós, el futur Pep Quintana de Sant Josep. Home, no és que faci il·lusiós, que seria tot un honor. Doncs que hauries de començar a treballar amb la veu. Per exemple, hola, sóc Dani Martínez. I estem aquí, al centre d'estudi Sant Justencs, presentant la misalània 24. Per exemple. La penya del mort. Bueno, no vas a treballar. Sí, a treballar. Bueno, i d'aquí més, l'últim és Gavino Descalzo. Ui, aquest deu anar molt descals. Sí, per la seva broma, que no li han hagut de fer mai, segur, per la seva col·laboració i la protecció d'una espècie de velles. Ah, que interessant, això m'agrada molt. La pregunta... La pregunta que es fa tothom a aquesta hora de la tarda, és Dani, tu, en qualitat de què, hauries de rebre un premi conviu. Estan tots justificats aquí dels premis. Sí, que sí. Aquest home, per exemple, la col·laboració i la protecció de la espècie de velles. Ja es veu que aquest home té un vagatge de velles. Sí, sí, sí. Amb les avelles i els russ. I amb tot això. Jo és tu, Dani, què és el que aportaries en l'elenc dels guanyadors, dels premis conviu? Doncs mira, jo aportaria el noi més jove que col·labora de les condicions de tots sent just. Ara esperat, perquè, com tu ho saps, tu no pots presentar la candidatura. No, no. T'ha de balar una mica teu, en aquest cas tenim el... Hola, Joan, guapo. Que m'ho estic confinant per anar. Dani, no li influeixis. Home, clar. Dani, tu ara no pots dir res. Llavors, Joan, la pregunta és tu, com a persona que balaries per la persona més jove? Bueno, no daltot, eh? Amb més entitats de sent just. Dani, un moment, sisplau, que estic parlant amb el teu futur avalador. I, número dos, a la llista electoral que presentareu per ser el caldo de sent just. Joan, tu com ho veus? Tu com a director de campanya, una mica... Home, jo crec que si tu posés una bona campanya, a la millor la gent el votaria, perquè això és el seu, però tiques-vos dubtes, eh? Home, però és molt maco el que m'ha dit. Tothom s'ha de dir, és cert. S'ha atacut alguna cosa, Joan, que pugui millorar en lloc de dir Dani i Martínez, en lloc de presentar-lo com la persona més jove, amb més entitats de sent just, algun altre motiu? No. No, perquè és que jo crec que la gent m'identifica molt per això, perquè estic una mica amb tot Dani i Martínez, el que està fins i tot a la sopa. Ah, mira, això m'agrada més. Moltes gràcies, Dani. Soc la gallina blanca del futur. La gallina blanca de Sant Just. Minimai de Cirrus. Sí. Dani i Martínez, com el Carrefour. Sí, també, també, també. Nois, ho hem de deixar aquí. Quina llàstima. Ja ens agradaria estar aquí tota l'estona, però no ho podem. Us agraeixo molt que hagi vingut el programa una setmana més. I l'alcalde de Sant Feliu, té l'agenda molt plena. Ja l'hem crucificat, en aquest programa. En aquest programa, el tenim crucificat. Ja no li farem més entrevistes. Nois, que vagi molt bé. Moltes gràcies. hashtag Volen fer un païs nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és la mà quarta d'escoltar la gent! Feren el porta a porta, ni és festiu ni participatiu de la història. Ja soc voluntari. Si et fas voluntari, te't acompanyo. Fes-te voluntari per un païs nou. Festa voluntari a Arezlora.cat. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcil. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Smooth jazz club. T'hi esperem. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com A les escoles, carrer Montserrat, número 2. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música