#564 - La Penya del Morro del 22/10/2014

Cataluña, informació, els esports. El Madrid juga aquest vespre a la Champions al camp del Liverpool sense vell, que també es baixa pel clàssic, tampoc jugarà Ramos, que és dubte per dissabte. L'Atlètic de Madrid s'enfrontarà al Malmo, al Barça, ja treballen al clàssic de Lliga, on podria debutar Luis Suarez. I al tur de França, 2015, aposta per la muntanya i les llambordes i rebaixa el nombre de quilòmetres de contrallotge. Com a novetat, la penúltima etapa s'enfrontarà a la Nalçada, a l'Alpè-Duez, abans de l'arribada a París. I el temps ha vist per fortes ventades al nord de l'Empordà i en moltes zones del sud. També per Malamar a la Costa Brava. Aquesta nit serà força més freda. I el vent s'encalmarà. L'1 d'octubre s'enjusta el carrer 11 a 2 del migdia, a la plaça Jacinc Bardaguea, al costat de Can Cardona, en una carpa melona. Amb els enjustents, Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excollaboradors que han passat durant aquestes 7 tempurades per les tardes de ràdio d'Esvern. La penya del Morro program a 1.500 s'enjusta el carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat. I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. A la realitat de Catalunya. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Bona tarda. Bona tarda, Sant Justi. La penya del Morro. Avui el programa com que de tarda amb la Cristina Vargas. Avui tens un micròfon diferent. Sí, me l'he canviat. És el vermell. És el vermell. És l'única ràdio que la conec i ja comença el programa així. És vermell que és blau. Andrea, bona tarda. És la primera vegada que veig un destruir de ràdio que tenen micròfons de diferents colors. La gent no ho sap, però les escumes que et permeten són exactes de papa. És una mica l'aire. Tenen la seva qüestió tècnica. No em posaré a explicar ara, però que tot ja. Perfectament. Són de diferents colors. Hi ha una que és de color vermella. Hi ha una que és de color groga. Hi ha una que és verda, però que era blau abans. En fi, són les escumes de la penya del Morro. És clar que sí. Va, penya del Morro de ràdio. Perquè sí, que vinguéssim aquí amb l'escomma nostra de casa. I ens la poséssim. Que podria ser, també. En fi, avui el programa... Sí, deixem aquesta música, que m'agrada. Tindrem la Clara Garbion de la revista Time Out. També connectarem amb Oxford, amb el Pau Marcos, que en revirà la seva crònica setmanal per a la seva secció Mama. I també tindrem la Montse Farràs de l'Espai Açència. Avui parlarem de pares i fills. Avui estem amb els pinors. I a la segona hora, l'educació canina amb la Rosa Arx. Les aplicacions mòbils amb l'Èric Comar. I què passa al casal de joves amb el Sergi Arrada? Tot això, aquest atarde a la penya del Morro. Un programa amb el meu Morro, que penya. Ai, què t'apatxen, aquí. Cap al tenintòpic, ja. Gràcies. Bé, Cristina, avui el més comentat a Twitter diu en les males llengües... A veure, poca cosa avui hi havia, no? Cristina, l'has passat una mica... Canutes. No, i que de boc les notícies eren molt suculentes, no? No hi havia molta xixa. Per saber què dic, això de canutes... Aquest moment ja tindrem la presència de Lluís Canut. Un programa especial 1.500 de la penya del Morro, sí. Segur? Bueno, ara que he dit això de segur, també t'he demanat que l'has segur a... Com ens ho fem venir bé, per parlar de nosaltres? Home, ja que fem 1.500 programes, després de dir-ho menys ja no us donarem la tabarra. Perquè farem el 1.500. Bé, atenció, perquè, com dèiem, avui el més comentat a Twitter és Nicolàs. Per què? Perquè s'ha declarat el secret, el cas de Nicolàs, el jove de 20 anys que va fer caure a tothom que tenia diferents càrrecs a la política espanyola. Explica'm aquest cas, perquè és un noi de 20 anys que, a través de fotomontatges, s'havia fet creure que eren fotomontatges. No, fotomontatges no eren fotografies amb gent coneguda i famosa. Com, per exemple, José María Aznar, no? Sí, entre altres, també el rei... Doncs, Carles... El rei Felipcicé. Bueno, hi ha un món de personalitats, el món de la política, i entre altres, no? Hi ha hagut un món de fotografies a internet, amb grans personalitats, com dèiem, de l'estat espanyol, i aquest noi sempre al costat. Sí, jo crec que és una mica com el fenomen fan, no?, que et fas ara aquesta autofoto, no?, d'ell, amb personalitats del món de la política, i ben vestit, això, sí, no? Doncs va utilitzar aquest tipus de fotografies per... Perdó. Per a costar-se, doncs, a determinats vents, a esdeveniments, i també, doncs, suposo que per anar i gaudir a diferents menjars en restaurants, dient que anava algun representant del govern... Aquest noi, qui és, en veritat? Un noi, normal. És com si un joc de Sant Jús ara, que té 20 anys, decideix... Fa fotografies, no? Sí, fer-se fotos i començar a fer-se passar, com si fos un càrrec de la política. Però en veritat, de què treballes, alguna ocupació a la vida? Ho acreditava, d'alguna manera. Doncs aquest és el fenomen que ha passat avui. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Jo ho hem explicat, no?, que estimo... Sí, bueno, hi ha una cosa, i és que en un dels seus viats, és quan aquest noi va anar a menjar un dels restaurants, no?, fent saber que n'hi havia una persona important d'amic, de la realesa, i també del món de la política, doncs, hi havia un policia que l'acompanyava. En aquest cas, doncs, hem sabut avui que aquest policia municipal, doncs, que apareixen aquest vídeo, o tots just que comentaven, en aquesta situació, finalment perdrà el seu lloc descorta a l'Ajuntament de Madrid. Per què l'ha deixat passar, el noi aquest? La gent a Twitter diu, per exemple, a més mi, dinsisteixo, com anar a impostor al petit Nicolás, que és com jo ja se'l coneix, a Twitter i a les xarxes, és una distracció, és un noi precoç al món dels lobbys. Un altre comentari, és l'Israel Obeda, diu... Quan més a Llellejo al petit, Nicolás, més Clipo, i no sé si és un estafador o un geni precoç. I la Maria diu a Twitter molt fan de Francisco Nicolás, que és com es diu aquest noi. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Comença la implantació de les zones de velocitat limitada a 30 quilòmetres per hora al nostre municipi. Quines són aquestes zones i quins carrers estan regulats a partir d'on només s'hi poden circular a 30 per hora com a màxim? D'aquells moments ho sabrem en aquest espai. Sou bé, música. I també parlarem de Can Ginestar, perquè aquesta... Aquesta tarda es presenta a Can Ginestar, llibre... Cuina amb fruites de Miracla Serra i Joan Tarragona. Sou bé, música. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. I abans de tot això hem de parlar d'aquest seguiment majoritàri a l'Institut de Sant Just, de la vaga d'estudiants de 3 dies convocades arreu de l'estat espanyol. A veure, sí, aquí ja tenim els estudiants relaxant-se a les moreres de Can Ginestar, fumant, i bevent aigua i vits i catalans, què? Que són joves, encara. Fumar i és jove, els va patxarat. Doncs el re segon, estan a punt de marxar, ja. Uns 260 alumnes de tercer i quart d'estat, primer i segon de batxillerat, secunden aquesta protesta, protesta. És una vaga per protestar contra l'alumce i l'elec i també les retallades en educació. Andrea, bueno, que no van anar a l'Institut de Sant Just, però van anar a un altre, tenen més informació. Doncs segons fons del centre d'uns 330 alumnes de tercer i quart d'estat i primer i segon de batxillerat, uns 260 han secundat la vaga avui. Els sindicats estudiants han convocat aquesta protesta a aquesta setmana de 3 dies, en concret, avui i demà, però la majoria de alumnes de l'Institut han decidit secundar-la únicament avui. La vaga de 3 dies convocada... Per què? Perquè no volen perdre classe, m'imagino. Tòtica, els dats quarters s'ho han demanat dos dies de vaga. Jo ens ho van dir de fet, el Dani Martínez i el Joan Giribella, que són dos dels delegats de les quatre línies que hi ha a quart d'estat i que són col·laboradors del programa, que no han dit que lluitarien ja per tenir dos dies de vaga en lloc d'algú. Això està bé, no? D'acord, això fa dos dies, i la resta d'instituts fa algun. Poden explicar com els han utilitzat, o què han fet, com s'ha manifestat d'alguna manera, d'aquests dos dies. Divendres vindran i ens ho explicaran. Doncs aquesta vaga de 3 dies, convocada pel sindicat d'estudiants, s'ha organitzat per botestar contra les retallades, el ensenyament públic, contra el copagament de batxillerat i la formació professional superior, i per rebutjar el decret de privatització a la universitat. A l'estudiants reclamen també una educació pública, digna laica i gratuïtat des de l'escola infantil fins a la universitat amb beques dignes i que arribin a temps. Ja s'estaven caurades a la tarda. Dignitat, dignitat, d'on de tots. I, a més, demanen també la dimissió del ministre d'Educació, José Ignacio Obert, impulsor de l'Alomse i... A dimitir ja o no? No, que la vaga durarà unes hores més. L'Egallardó em va trigar. Què? En aquest país, estimiters. Sí, el Gallardó no vol fer uns dies. És l'únic per això, l'únic, d'acord. Aquesta pregunta ara és de mal fens. I no va a dimitir. Es va a partar sotiment. Ara va a partar sotiment, no és el mateix. No deixa la política més a més tampoc, ni el seu sou. Se'l va veure l'altre dia passejant, al Gallardó, que a veure unes imatges, amb el seu gos per allà pel retiro, no sé on era. Vull dir, com un ciutadà més. Molt bé. Igual que tu, que allò... Sí, el mateix sou. Igual que nosaltres, que estem aquí, igual que nosaltres. És veure el Gallardó i veure'm a mi i dir... No sé qui és més igual que l'altre. De tu a tu. Sí, André. Doncs també demanem la dimissió de la consellera d'encenyament, Irene Rigau, amb les respectives retirades de l'Allomse i de la llei d'educació de Catalunya. Irene Rigau? Sí, també, també. Avui dimiteixen. O sigui, si no ha dimitit, la protesta continuarà encara a unes hores més. I els d'acordesos de l'institut demanaran més dies. Molt bé. Bé, canviem de qüestió. Parlem ara de les zones de velocitat limitada a Sant Jordes Bern, a 30 quilòmetres per hora. Tret de màquil, tret de màquil. Sí, efectivament, l'Ajuntament ha iniciat els treballs de senyalització de les zones 30 en algunes zones del municipi. Zones, zones, zones... Peixinou, a cap lloc, són zones. Aquesta actuació s'inclou en el pla municipal de mobilitat urbana. Andrea, bueno, que a vegades va caminant i no s'opera tampoc als 100 quilòmetres per respecte als altres bianants, tenen més informació de tot plegat. Podria fer-ho, però no ho vols. Doncs aquestes zones del municipi són els barris sud-centre i nord, la Miranda, les bases de Sant Pere i Módolell, la zona Cervantes Sagrera i el barri de la Planavell Solets. Aquests quins carrers són, concretament? Són zones. Són les carrers de la zona, no? Totes les carrers de la zona? Sí, exacte. Módolell, ja molt. Pots tornar a repetir les zones, per favor? S'actuarà en aquests barris. No vol dir que tots els carrers siguin de la zona 30. Va, va, d'acord. Jo ja estic ja a l'expectativa de veure quins carrers són els que, a partir d'ara, podries anar a 50 quilòmetres per d'hora i has d'anar a 30. Sí, algunes artèries... Cal destacar algunes artèries principals, com ara... No sé, quin carrer concretament. Ninguna indústria? No sé, la vingüent d'ústria, 30 quilòmetres per hora de la gent, i tenen retencions... Els abans ho jo, caminar. Sí, a la rambla... A la rambla de Sant Just, tot a 30 quilòmetres per hora. Jo faria, eh? Sí. Sant Just, lloc de pau, lloc de tranquil·litat. Si arribes aquí, frena el cotxe. És una mica el miratge... La gent no sé si ho tindria a trencar com tu. Els conductors, com a mínim. Jo, a tothom, la 30 quilòmetres. Clar. Actualment, amb Mas Lluís és l'única zona 30 de Sant Just. Aquesta actuació s'inclou a les directrius del pla municipal de mobilitat urbana, que proposa la limitarció de velocitat a 30 quilòmetres per hora a les zones residencials de Sant Just. Tot això, com deia, amb la restricció no serà tan exigent en desertàries principals de circulació, per tal de no perjudicar la mobilitat global del poble. L'objectiu d'implantar aquesta mesura és una millor pacificació dels carrers de les zones residencials com ara caminar o anar amb bicicleta a part Sant Just. Molt bé. Doncs quan coneguem els carrers, per favor, feu-nos-ho saber, que ho comentarem. Canviem de... Jo dic una cosa, el de pujar de cap a la plana Vellzolets, com sigui a 30, és que s'admora el cotxe, eh? Ah, sí. No puja. S'etcala, no? Home. Aquell que va per Can Mèlic, m'ho has dit. Sí, sí, sí. Home, sí, depèn de quin. I aquí, al carrer d'Alecret del Pedró, també, també. Fins d'allà, també. T'imagina't, pujant cap amb una mà cotxa a 30 i aguantant i no superant l'aliment. De pujar en primera, Cristina. Primera, segona, segona o màxim, i així no... Carregues el cotxe. Els carrers de coixinets, quanta velocitat poden agafar? Milers d'aquestes. De supera, no? 30, sí, no. És una que arriben a 60. Bé, en fi, canviem de qüestió, i parlem ara... O puc els muntarant, eh? Això s'haurà de parlar amb la gent dels cars, no? Que justament aquell dia es pugui anar a més de 30 quilòmetres amb els coixinets, que jo... Bé, sembla que és 45 quilòmetres per hora, em sembla. Sí? No ho sé, no ho sé. Ara ho dubto, ara ho dubto. Es truca el Justi i preguntar-li. Ara li altra. Bueno, sí, sí, que sóc un totí. No té altra cosa a fer, que fa el telèfon. Aquesta tarda dic que es presenta a Can Ginestar llibre Cuina amb fruites. Ara mateix, ara m'agrada. Miracla Serra i Joan Targarona. No com la capital, la provincia del sud de Catalunya. No, Targarona. De Cuina Miracla. És un recu... Oscar Dalmau m'ha quedat, això, eh? Cuina Miracla. Pinatell. Bé, ja m'agradaria mirar-ho. És un recull de receptes senzilles que tenen les fruites del temps com a protagonista. Andrea, no li queden receptes senzilles, perquè és molt complicat d'ella, com a persona. Té més informació de tot plegat. I també la fruita. Els plats del llibre són plats de creació pròpia, però també plats típics catalans, que utilitzen fruites i plats d'altres països, com ara, Dalmarroc. Serra i Targarona van començar a fer 3 anys a preparar llibre, tot i que ara feina més intensa s'ha produït l'últim any, i és que totes les pintures que apareixen a Cuina amb fruites desacreat la mateixa Miracla Serra. A més que de receptes, això és molt interessant, va acompanyada d'una proposta de maridatge amb vins o caves o cerveses, gràcies a Street Goldstein, del cell de Can Mar. Perdona, no ho sabia, però jo n'ha de fer la broma ara, de Street Goldstein, i és veritat, no? Sí, exacte. Que fort! Doncs el llibre Cuina amb fruites es presentarà avui a les 7 de la tarda, a la sala editor-cònsul de Can Ginestar. Allà, a més, es podran comprar els primers exemplars de llibre, perquè encara no es poden comprar enlloc. I la presentació comptarà amb els autors, òbviament, Miracla Serra i Joan Targarona, la periodista gastronòmica en Nalos, que ha estat l'encarregada de fer el producte, i l'editor de Viena Edicions, l'editorial de llibre, Enric Viladot. M'has recordat allò... Modellers de Targarona... Escolta, una cosa... Andrea, deixa'm dir que... Targarona... Bé, no... Festival de... El Carles fa que no. Festival de l'humor. Escolta, tu, Festival de l'humor, que... No, com et demanis la notícia, i aprofitem per agrair també a Cuina Miracla, i al celler de Can Mata, que han col·laborat, juntament, amb altres botigues i comerços de Sant Just, a la Giga Panera de la Penya del Morro, que, juntament, amb Sant Just Solidari, sortejarem aquest diumenge al programa especial número 1.500, i per això hem fet aquesta promo tan maca, on l'Andrea, que ja aprofito, que estaré aquí, ens has ajudat a fer-la. Aquest diumenge, Sant Just al Carrer, fem el programa amb 1.500 de la Penya del Morro. Podeu guanyar molts regals de la Giga Panera, que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments. Xavata. Grana Teneu de Sant Just. La tasca dels Rifenyus. Antiga Granja Carbonell. Cuina Miracla. Celler de Can Mata. La bonaigua. Or de Sant Just. Barroqueria Esperança. Floreto. Quadres Plaza. I Drogaria Entorn. Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge, a la parada de Sant Just Solidari, i tots els diners recullits estaran destinats a la Giga Panera. La Penya del Morro. Programa 1.500. Cristina, falta algun? No, 22 establiments, Déu, ni no. T'ho dic, no, segur. No, ja el sabia. La Cristina, des del començament, estava comptant, tot per veure si els havíem conegut o no. Sembla que no el coneguis, la Cristina. De fet, he agraït tots els 22 establiments que han col·laborat amb aquesta Giga Panera, que, com ja sabeu, els tiquets es vendran a la parada de Sant Just Solidari. Oh, yeah! Bé, Andrea, gràcies, per això, per la teva col·laboració. A vosaltres. Ara molt com diu, helmet dress. Pots tornar a dir helmet dress? Helmet dress. Jo ho anava a fer com ho faria habitualment, helmet dress. No, no, no. Però m'has dit, pos accent anglès. Clar, clar, perquè és helmet dress. No és vestiment de casc. Fins aquí la primera informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a radiudesverb.com i a partir de la set, els anxuts, notícies, edició, vespre... I fins aquí... Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenosín. Per estar ben informada tot el cap. Passa per aquí, oh, yeah! I tot seguit, connectem amb la revista Time Out. On ens espera la Clara Narbion per parlar-nos d'algunes de les qüestions més interessants de cara als propers dies per la nostra revista preferida d'oci i de cultura. Per cert, justament avui ara en perdarem, reben el Premi Nacional de Comunicació i deu estar ja vestida de gala per anar cap a la genetitat de Catalunya. Ara parlem amb ella. Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. El Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 minuts i arribem al punt de dos quartes. Si és de la tarda, continuem en directe i, com us comentàvem, tenim la Clara Nervion de la revista Time Out. El telèfon clara, què tal? Bona tarda. Hola, que heu fet una mica tard, avui. Sí, hem fet tard. Perdonen, perquè estàvem parlant del programa 1.500 de la penya del Morro, que justament farem aquest diumenge. S'han just el carrer i ens hem... Ho sé, ho sé. Estàvem una mica parlant de nosaltres, en Dugàmia. Que esteu nerviosos. Bueno, al principi no, però no... Ho hem estat, ho hem estat. Són mons, eh? Són mons... Perdona, són 1.500 programes, després de 7 temporades, acabem de començar la buitena, i la pregunta que has fet tot el més clara Nervion, estaràs allà amb nosaltres? Doncs és que no sé si podré... És que... Això és què passa, Jordi, que no es pot fer tot. És el que passa a Barcelona. Jo ho he vist per explicar-vos-ho, però no hi ha manera. Passo com a punt de dir, clar, Nervion. Diu que no pots venir. No, ja ho entenc. Per cert que et hem de felicitar, també, perquè justament deu estar allà engalanada, emperifollada, per anar cap al Palau de la Generalitat de Catalunya, de qui us vull lliure. O no? La veritat és que sí que m'he posat guapa. No ho volia dir, però sí. Tranquil·la, ja t'ho dic jo, perquè ja no es coneixem, mos. A veure, Clara, avui rebeu a Time Out el Premi Nacional, el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que fort. Com es vestida, Clara? M'he posat un vestiment negre, així com el senzill. Còctel és elegant. El negre sempre és elegant. No de cóctel, més vaporós. Ui, que tens re filles? No, no tens re filles, és de pura xerrida, de gasa. De gasa? Molt bé, escoltem una cosa. Que en aquest programa passi sempre que teniu aquesta música guarreta? Sí, clar, sí, i avui més, perquè et portes un vestit de gasa. Però gasa divertida, o sigui, a veure... Té un porro, eh? Té un porro negre, compàs tot. I a dalt és així que la gata. Que m'estic posant nerviós. Escolta, us explico coses, us explico coses. Ah, sí, que explico coses. Veiem la broma. Escolta, ens fa molta il·lusió. Cap a quina hora aneu a rebre el premi? A la set. A la setem de sèrie, de sèrie. A veure si et veiem a TV3, saluda, alguna cosa. Que ho posa de tele? No ho sé, però... Potser la gent marruïd, que ho veig als actes culturals. Sí, la gent marruïd, sempre. Amb aquells ulls et mira molt atenta. Escolta, anem a la cosa, perquè... et parla de diferents qüestions aquesta setmana. Com, per exemple, les millors truites? Exacte. El Richard Martin, que ja el coneixeu, perquè sempre se'ns en va per buscar restaurants dons. Sí, és el que menja gratis. És el que menja gratis, no? Pobre, és la tipa, perquè per la setmana abans ja... Truites. I l'hem enviat a buscar les millors truites. Us recomano un parell de llocs. El primer és l'Arim... Perdona, les truites. De Joan Antoni Mies, el que és un gran clàssic. I allà hi podeu trobar truites molt variades. Com, per exemple, una de Cruzán, de Pernil i Bèric, i una altra de Pollastre del Corri. Molt bones. I, per l'ocasió, ens han generat la truita Time Out. Ah, hòstia, que guapo, no? Doncs queixem perquè el senyor Joan Antoni Miró, que és una celebritat en l'àmbit, ens ha creat la nostra pròpia truita, que és una truita amb seps i que n'hi ha amb una salsa de trufa. Una bona pinta. I no s'ho ha portat en un taper, o alguna cosa? Doncs ens estem creuant molt els dits, perquè ens fascinarem en un taper, que encara no ha arribat. Que guapo, no? La truita Time Out és una truita que la pots obrir i hi ha articles a dins, que es poden llegir i coses així, o no? Sí, a vegades fa la sensació que pots n'hi ha per a les fotografies. Ah, molt bé, molt bonic. La sensació és falsa, us ho dic. Bé, escolta, ens està molt bé. Més truites curioses? Sí, hi ha, per exemple, una que us vull recomanar també, i la fan a un restaurant que es diu Tàctica Verri, que és el Carre València 169. Que és basc. És una barrer, es va fer. I fan la típica pizza de la barrer. Jo no coneixia que és sucosa. És a dir, que l'ou no està guanyat de tot. Té la seva camara caramelitzada i li posa una mica de brou, i aleshores queda no tan lligat com una truita a les que estem nosaltres acostumats. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, és una truita que n'hi ha en ella mateixa. Hòstia... Està sucant, una mica, potser. Sí, està flotant allà, una mica. Està bé, però és curiosa, com a curiosa, perquè jo pensava que a la truita només hi havia una. Ara estic veient aquí, m'està omplint un pantalló. Sí, sí, sí, sí. I dos llocs més us recomano. Un clàssic, que és el Trollé, que està al carrer Lluís, companys número 23, que fan cinc tipus de truites, que estan clàssiques, però que estan molt bona pinta, que és la de patata, la de carbasso, les truites i païsana. Ah. Aquestes són com les clàssiques clàssiques, que on pot fer casa, però les fan amb un toc veritablement especial. Molt bé. Aquestes són algunes de les opcions de truites curioses, que es poden trobar per Barcelona. Continuem parlant d'altres articles, que aquesta setmana teniu a la revista Time Out, com, per exemple, us pregunto què fas. Què dius, Clara? Tu, Lluís. Sento una veu que m'ha dit coses pel telèfon. No sé quina. El següent article, que us pregunteu, Barcelona és la millor ciutat del món? Resposta. No ho sé. És la meva, eh? Però, vaja, aquest article és una escura per parlar de... No, doncs ets que passa, Jordi, que nosaltres tampoc ho sabíem. De fet, vam fer un article fa unes setmanes, on animàvem a la gent a votar si Barcelona era o no era la millor ciutat del món, i vam dividir-hi temps en els que l'havien de fer. I temps en els que la gent podia votar el nostre Facebook. Vam tenir 500 participants, i n'hem tret dones estadístiques, que són força curioses, per exemple. Ah, bé. La gent està bastant satisfeta en temes com, per exemple, la salut, la mobilitat o la cultura. Donat que en aquests tres casos, més del 80%, 85, 84, 89, diuen que les seves expectatives, en quant a salut, mobilitat i cultura, estan cobertes. Ara, hi ha coses que fallen més. Vam anem a la que falla, a veure què és. Sí, el que més falla és la pregunta que dèiem. El sou que et permet viure dignament, el 50% de les persones diuen que no. Que no. Si més de la meitat diuen que el sou sou, no els permet viure dignament a Barcelona. Exactament. Cosa que és absolutament dramàtica, perquè aquesta per mi és de més dramàtica. Voleu que ja us en explicareu una altra. Però que aquesta realment és greu, perquè dius tres, és que vol dir que no ens ens hem de retallar amb coses com el teatre més o menys, o com sortir a sopar més o menys, és que no et permet viure dignament. És que a la millor ciutat del món, tu pots viure dignament amb el sou que pogues. Exacte. I a Barcelona, si més del 50% de les persones que han opinat en aquesta enquesta que he fet el TNM, et diu que no, ja a Barcelona ja no és la millor ciutat del món. Sí, exacte, i una pregunta tan clau, perquè també us volia comentar que, com ja es veia venir, la gent també respost que no, a la pregunta de trobes còmoda amb el turisme actual, el 61% de respost que no, que no es troba còmoda, però això és una cosa que tu pots saltar, no? Perquè és, bueno, en vez de anar a viure a Centra de Barcelona, me'n vaig a viure amb una trebària, les Corts, a Sants, a Horta... I pots estalviar-te una mica aquest tema, no? Sí, però vaja, l'altre dia vaig estar per cent al carrer, m'hi aprofito per dir-ho, al carrer Blay, el poble sec, o sigui, allà tota la gent que hi havia era de fora, eh? No hi havia, hi havia... Doncs mira, en cara del carrer Blay, si vas entre setmanes, encara trobes local. Vaig anar un dia o menjar a la nit, sí, però vaig veure que tota la gent que estava a Terrasset, era molt... Dry Town, que li diuen ara, el poble sec. Bueno, jo sempre has dit que he vist que aquí, al Borne, al costat de Santa Catarina, hi realment poso un peu al carrer i no per decreuar-me bicicletes, turistes, manades de turistes, turistes amb altadeus, amb micròfons, amb cotxets d'aquests insoportables... Correcte, no, jo... Jo vull que s'anig, encara em salvo una mica, eh? Tu teves una mica, Jordi. Jo sí, jo sí. Però, vaja, alguna cosa més sobre aquesta, aquesta que heu preguntat? Bueno, després hi ha coses més positives, com us comentava, per exemple, el 75%, diu que quan torna de nit a casa, està tranquil i no pateix. Hi ha molt bona percepció dels barris, també he adonat que el 80% diu que el seu propi barri troba de tot, no necessiten una altra barri per comprar, i també el 80% de les persones també diuen que poden sortir a sopar a un bé i a un preu raonable. Molt bé, mentre aquestes són algunes de les enquestes, la pregunta Barcelona és la millor ciutat del món que han fet a la revista Time Out. I continuem per acabar... Tot que això podria fer la Sant Just, també, eh? Ah, ah, mira'm, que et dones idees. Perquè, per exemple, aquesta pregunta és interessant, això, Sant Just, de... El teu barri ho tens tot, podríem preguntar al teu poble ho tens tot, i no sé jo, no sé jo què sortiria. Mira, han anat donant molt bona idea, ja ho penjarem al Facebook en algun moment que podem. Això ho tenim penjat, no? Potser ens inspiren... Ja l'hem d'espantar en l'enquestes, però... Tu envio per un PDefe. Passa'm en un PDefe, per favor. T'has preguntat què hauria fet, això? Que no ho copiem, ho manatgem Time Out. És una cosa que m'agrada molt. Els homenatges. Per què dir-li plagi quan és un homenatge? És l'altra pregunta que ho deixo també a vosaltres, perquè la feu en un altre article. I acabem parlant de la revista de Time Out dels 48 Open House. Quant a 8 hores? Open House. Què vol dir, això? Cares obertes, 48 hores? Sí, això és una iniciativa que arribava al seu cinquè any a Barcelona. L'any passat van passar per les diferents edificis 50.000 persones. I es tracta de que 170 edificis emblemàtics de la ciutat, que normalment romanen bancats, que sobren aquest dissabtec diumenge. És a dir, durant 48 hores podem visitar edificis ben estrans de forma gratuïta. Per exemple, tens alguns d'aquí? Sí. De fet, us n'he posat uns exemples. Abans us volia explicar una coseta petita, que és que, inevitablement, amb aquestes coses massives, multitudinàries, hi ha cuas, és a dir, és difícil no menjar-se cuas. I aquest any hem fet una cosa més o menys qüestionable, que pots pagar 50 euros pel cap de setmana, o ve 35 per uns al dia i no fer cuas. És a dir, hi haurà la cua dels que han pagat que se n'hi existen, i la cua dels que farem... estarem de plor dret intentant veure aquests edificis gratuïtament. Clar. Molt bé. Es pot treure les coses, que les cuo escull. Aleshores, si voleu, us dic una edifici de diversos barris que podem visitar. Per exemple, a Ciutat Vella hi ha l'Hotel Park, que és un hotel que és preciós. No sé si és un hotel exactament que és, que no tinc la descripció. Però, bueno, i ara tot, per exemple, a les Corts es pot visitar la forma gratuïta al Museu del Monastir de Pedralbe. Ah, molt bé, eh? Sí. Això és que vol protocada, eh? Sí, no tant, perquè no ho veig. Si vols ser ríeu Pedralbe, sí. Tinc una cosa al teu barris, també, Jordi. Perquè sants Montjuïc podeu visitar l'antiga fàbrica Casa Ramona, que sembla que és com una edifici monamblamàtica, i es pot visitar per dins. I el més bo de tot és que hi ha arquitectes que t'acompanyen a fer la visita i t'expliquen una mica la seva història, l'arquitectura, etcètera. Aquí a Sant Llurs no hi ha cap casa, no? Que s'assumir a l'Open House? No ho he vist jo. Sé que hi ha poblacions, per exemple, a Vilassarada, hi ha el Teatre de la Massa, que es pot visitar, i a Santa Coloma hi ha el Recient atú River, que també es pot visitar. Molt bé, doncs aquestes són algunes dels edificis que s'obren durant aquest cap de setmana. Ja ho hem fet algunes vegades els arquitectes, i la gent que li agrada l'arquitectura estan com el locos, eh? L'arquitectura de setmana vol anar a tot arreu. En fi, ho dic perquè tinc un amic que li passa. Clara, moltes gràcies per haver-nos atès una setmana més, i ens trobem d'imeques que ve i moltíssima, moltíssima sort, perquè aquesta tarda ve a les set que us donen el Premi Nacional, que jo m'agrada molt dir-ho, el Premi Nacional de Comunitació. Fona que ho ve, no? Que t'ho plenarà, poc. Préminacional de Comunitació, per la revista. És que podria ser el presentador de tu, Jordi. Clar, però que he de veure el Roger de Gràcia a l'Albert d'Hom, no? Que sempre agafen gent amb una mica més de... De popularitat i de queixar. Però jo li faria per un preu mòdic, eh? O sigui, jo li faria jo... Premi Nacional de Comunicació, a la revista Time Out, amb Clara. Bravo, bravo! Fos amb el teu vestit de gràcia i tal, allà al mig, i tot això, a la set... Tu m'agradaves empallar-s'ho, eh? Sí, sí, és una molt passió, no seria amb la penya del morru. Clara, gràcies, i que vagi molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies, nois. Adéu! 5.38 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morru. Mireu, tenim un problema, i és que per a Espanya no podem posar el mama Estic B, perquè és en fila del Temps de Sobre, i com que és una... No se'n fa, ja, ningú, eh? Com que és una secció gravada, perquè, clar, la fa el Pau Marcos, des de Oxford, bàsicament perquè la seva mare vegi que està viu i està bé amb les coses que passa, la seva mare, Pau, no li veig d'una estona. Per tant, la posarem més tard al programa o demà. O demà. En fi, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments, a l'Espai d'Escència, parlarem de l'art de ser pares, i ho farem amb la Montse Ferreres, i una convidada molt especial, que també és tallerista d'Escència, aquí a Sant Just Desvern. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de men. Ràdio Desvern, 98.1, Ràdio Desvern, 98.1. Veus de la parròquia. A la finestra de Justícia i Pau, us enplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a 2.48 del vespre, s'ha d'acabar en aquesta mitjora, 98.1, de la Freqüència Modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... Divolgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Què passa si a un cotxe li treus l'armac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Música sense etiquetes. Estem amb la cita setmana amb l'espai de l'Essència, amb la Montser Ferraz, el català. Bones tarda. Espera, que no tens el microfon obert una setmana més. Ara sí, ara sí. Ja em trobava com una mica buida, jo. La Rosa passa, bona tarda, bona tarda. El micròfon no el tenies d'encés. Moltes vegades també ens passes a la nostra vida. Ara faré una metàfora potser una mica pillada, perquè parlem i ningú n'escoltarà. En sentim una mica sols. Cada setmana, amb la Montse, ja sabeu que parlem d'aquest vanestar personal, d'aquest com sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, a través de diferents pràctiques, perquè hi ha molts camins que porten a Roma i a sentir-se bé amb un mateix. I aquesta setmana ens portes una convidada molt especial. Bueno, nosaltres anem... Hi ha molts camins i hi ha també la imatge de l'escala i anem pujant graons. També, també, també. Llavors, com que els temes són molt amplis i el benestar inclou el nostre propi, el de l'entorn, i com no, l'espai de la família. Per tant, avui he vingut amb una de les grans col·laboradores d'Essència, i que treballa molt amb temes de família. I el programa d'avui li direm una cosa així, com l'art de ser pares. L'art de ser pares, de fet. Ott Plonk, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, i benvenida al programa. Nos hace mucha ilusión que estés aquí, con nosotros hoy, para hablar un poco, como dice, Montse, del arte de ser padres, porque en la familia es donde empieza un poco todo, ¿no? ¿Y nuestro funcionamiento que vamos a tener a largo de la vida? Claro, claro. Es que muchas veces pasamos todo nuestra vida intentando resolver traumas de la infancia, entonces sí que tiene muchísimo que ver lo que pasa haciendo niños. Cuidarse como padres para cuidar de los hijos, ¿no? Eso. Es que los niños son como esponjas y captan, antes de entender las palabras, el sentido de las palabras, captan todas nuestras dudas, miedos, juicios, y eso va mucho más allá de las palabras. Y lo que tratamos de trabajar en esencia en este programa es como fortalecer el vínculo entre padres y hijos, establecer una confianza profunda y una relación basada en la integridad, en la honestidad, en el respeto y en la escucha mutua. Perquè todos estos conceptos que intentáis que se establezcan en esta relación entre padres y hijos pueden estar modificados por las vivencias que han tenido los padres en su infancia. Sí, sí, sí, porque muchas veces es que reaccionamos, yo que hago terapia con niños, escucho y trabajo con los padres y escucho padres que me dicen, es que intento hacer totalmente el contrario de lo que he recibido y no puedo, o cuando estoy frente de una situación o de un problema, ya me veo casi en el espejo como mi madre o como mi padre, y claro que tiene mucho que ver con eso. Entonces, dentro de este trabajo, es como volver a reconciliarse con lo que hemos vivido y tener una conciencia de lo que hemos vivido y de lo que nos influye de cara al vínculo con nuestros hijos. Porque se van repitiendo un poco también los patrones ancestrales, incluso, de generación tras generación en la misma familia, y vamos un poco acumulando a veces cosas que incluso no son propias nuestras, ¿no? Eso es exactamente. Es que muchas veces o hacemos igual, porque y repetimos el patrón o hacemos y ponemos muchísima energía para poner exactamente en marcha el opuesto de lo que hemos recibido. Un ejemplo básico, por ejemplo, he recibido una educación muy estricta, entonces yo quiero el opuesto para mis hijos, pero eso no es autonomía dentro de la educación, porque es siempre en comparación con lo que yo he recibido. Claro, ya estás pendiente de algo que viene de fuera. Eso es. Que no es uno mismo que está como él mismo cambiando las cosas. ¿Qué tiene distinto este taller comparado con otros que también se hacen referente a la familia y a la relación entre padres y hijos? Pues justamente con lo que estamos diciendo, en general, los padres al día de hoy buscan mucha información, leen muchos libros y existen muchísimas cosas que son muy válidas. Lo que pasa es que cuando justamente salen de un taller, una charla con una caja un poco de herramientas y dicen, eso yo lo tengo que aplicar, pero aparte del momento de que no lo viven en sí y no tienen una imagen muy clara de que lo que ellos han recibido no lo pueden aplicar. Entonces, están como un poco parados al momento de un momento de crisis o un conflicto con el niño. Dicen, ya sé lo que tengo que hacer, pero no puedo. No estoy totalmente bloqueado. Justamente este taller permite trabajar sobre estos bloqueos y tener una idea muy clara y consciente de lo que hemos recibido y como ir transformándolo y hacerlo suyo. Poder tener una educación y dar a sus hijos una educación más libre. Volia preguntar, abans, un moment, aquest taller, ja estem parlant d'això, quan el feu? No, no, això és un taller que nosaltres... No hi ha una data concreta. Nosaltres és un plantejament, estem treballant amb nanos, estan vingint nanos, estan fent classes de teràpia, però això són coses que nosaltres estan allà amb bloc, però no els que tinguin agendades. És un programa que s'està fent, que l'estem treballant, però no és que tinguem exactament una data. Però jo, si volia comentar, és que fixem-hi, i també que hi ha per un costat repetint patrons, però per l'altre costat repetint paraules. I ella està dient també consciència, consciència, consciència, no? Sí, agafo una mica consciència no del que hem viscut en aquest cas, per tenir eines i mecanismes, per poder acceptar-hi i, en aquest cas, intentar fer-ho de la manera correcta i no lluitar una mica en contra del que li pot anar millor en el nostre fill, que al cap i a la fi crec que és una mica el desig de tots els pares, fer-hi el millor pel seu fill. Jo volia afirmar que ara tenim més herramientes, que les herramientes que poden tenir els nostres pares, per exemple, o els nostres abuelos, a la hora de confrontar la gestió de nostres emocions, per exemple, o de lo que nos pasa. I, com diuen, Montse habla sempre i molt de la consciència. A mi m'agradaria preguntar-te sobre aquesta educació conscienta. Què és, per uns pares, una educació conscienta? Pues... Es una educación que nos permite actuar como padres libres, justamente comparando con lo que estamos haciendo, en función de lo que somos y no de lo que hemos aprendido o de lo que imaginamos o de lo que nos han dicho que hay que hacer. Y es esto, es tener una libertad y una consciencia de cuándo actuó con mi hijo de esta forma, no hacerlo como un robot, entre comía, repitiendo un patrón, pero realmente con una consciencia de lo que estoy haciendo. ¿Y cómo se consigue eso? Porque se puede que debe ser muy difícil para ya personas adultas que tienen unos patrones establecidos, quitarse todos esos dejes y intentar tener esa libertad de la que hablas. ¿Hay algún mecanismo o alguna táctica que ayude a tomar esa consciencia a la hora de educar? Pues, primero, hay una toma de consciencia. Es decir, un deseo profundo, no de como culpabilizarse, porque el problema de los padres, y ya siendo madre, ya lo sé, el problema de los padres es que nos culpabilizamos mucho cuando hay un problema, cuando nuestro hijo está triste, cuando está viviendo una cosa difícil. Entonces, siempre es que he hecho mal. Entonces, lo primero es como empezar de pasar de la culpabilización, de la culpa a la responsabilización. Eso es un paso importante. Hay un deseo hacia el cambio. Y luego, como sé, con un trabajo que relaciona la comunicación no violenta, y yo siendo arteterapeuta, utilizo herramientas que vienen derivadas de la arteterapia, y trabajamos los dos para que los padres poco a poco, y es un mecanismo poco a poco. Yo siempre utilizo la imagen de la tortuga, porque no es mágico, no se puede cambiar de un día para el otro. Es realmente tener el deseo de hacer una introspección personal. Poco a poco, pero con paso firme. Parlem una mica de arteterapia. ¿Qué es la arteterapia concretamente para gente que no lo sepa? Porque lo hemos oído muchas veces. ¿Pero qué es la arteterapia? Pues la arteterapia permite gracias a las herramientas artísticas, que pueden ser varias, yo utilizo mucho la pintura, la expresión corporal, el clon, el cuento. Permite el desarrollo del potencial de creación artística, que al momento de encontrarse o de enfrentarse a un problema, desarrolla la creatividad frente a este problema también. Entonces, utilizamos... es la elaboración de un trabajo artístico que abre un camino libre de expresión, de intuición, de imaginación, y un lenguaje verbal y no verbal. Porque los talleres, estas clases de arteterapia, ¿cómo se desarrollan? ¿Cómo las llevas a cabo? Hay dos vías de la arteterapia. Hay lo que llamamos expressive art, es decir, que es un trabajo de desarrollo personal, pero no es una terapia. Entonces, se desarrollan, trabajamos sobre unos temas, y es lo que se utilizan estos talleres, sobre un tema y utilizamos las herramientas artísticas para hacer una introspección personal. El hecho de crear nos conecta a nuestra parte inconsciente y sale afuera lo que tenemos dentro, y luego podemos ver y hacer no una interpretación, siempre estoy insistiendo en eso, no se interpreta a los dibujos, sino que se ve cosas y la persona, desarrollando su propia intuición, descubre cosas de ella misma. Sé que no tenemos preparado, pero ¿podrías explicar algún ejercicio que podría hacer la gente que nos escuche ahora para hacerla en su casa tranquilamente, a solas, teniendo en cuenta la terapia, no sé, con pintura o con lo que tú creas conveniente? Vale, por ejemplo, yo estoy trabajando con mujeres que están en fase de cambio profesional, que han tenido sus hijos y han dejado de trabajar, y luego tienen 40, 45 años y quieren volver a trabajar. Entonces, estamos trabajando, les puedo decir, un ejercicio que ya hice hace poco, que después de un trabajo corporal que puede ser relajación o movimiento, hay con pintura, se divide una hoja en tres, y hay donde estoy ahora y se pinta, no hace falta tener ninguna aptitud para pintar. ¿Pero qué sea de dibujar? ¿Dónde estoy ahora que sería un lugar? Eso. ¿Dónde estoy ahora, por ejemplo? Tu sentir, también. No un lugar sino un sentir. Donde estoy emocionalmente, ¿cómo estoy? ¿Qué color tiene, qué forma tiene? En la parte de izquierda sería donde estaba, donde estoy en el medio y a la derecha donde quiero ir. Y luego, es lo que llamamos en nuestra profesión, el diálogo con la obra, el hecho de que dentro del grupo, la persona vaya presentando lo que ha hecho, va sugiendo sensaciones, imágenes, y luego tiene una visión más clara de donde quiere ir. Incluso este ejercicio, una persona que nos está escuchando ahora, la puede hacer y dentro de unos meses puede volver a hacerlo. Claro. Y ver un poco la evolución. O sea que la arteteràpia es otra forma de mirar dentro. Eso es. A nosotros mismos, cómo estamos, tener este tiempo de introspección y de sentirnos y escucharnos a nosotros mismos. Sí, la arteterapia hace visible lo que es invisible, pero que está dentro. Muy bonitas estas palabras, realmente. En fin, es verdad, es verdad. Montse, una mica, el que deia a mi, tot això, que es pot trobar a l'espai de l'Essència, com trobar-nos bé amb nosaltres mateixos, com fer invisible allò que és invisible, per exemple, amb la teràpia. Bueno, és el que deiem, des d'Essència, el que fem nosaltres és oferir diferents tècniques, que com una cinta transportadora ens van presentant nous paisatges. La setmana passada parlàvem de respiració, avui parlem, justament, de tot això. I la setmana que ve parlarem d'una cosa física, d'una mena de treball física que a Espanya no es coneix gaire, que a Alemanya es coneix molt, que es diu Feldenkreis. Feldenkreis, bé, ja en parlàvem a la setmana que ve, o, antes de marxar, no sé si vols dir alguna cosa més? Sí, solo quería, como, hablando de estas dos vías de la arteteràpia, que hay el expresivo, que no es una teràpia, pero también hay la vía de la terapia, terapia individual, con niños y terapia individual, con adultos también, que son estas dos vías que se pueden... Claro, porque no todas terapias son colectivas, no todas terapias con gente alrededor, y a veces alguien puede pensar que es así, también hay terapias individuales. Y los grupos de niños, que es lo que sí que estamos haciendo, que estamos teniendo mucho éxito, ¿no? Sí, sí, sí, el grupo de niños que tenemos, ya llevamos tres años, y eso es un grupo de desarrollo de la creatividad. Entonces, no es terapia, vienen niños de todos los ámbitos que quieren crear. Entonces, no es un curso de artístico. Ni de aprender a nada. Ni de aprender, pero aprender a hacer su mismo, eso. Un dia a la setmana. Poder trobar més informació a internet, a la pagina web, d'Espanya Sensei. En fi, Montse, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Una setmana més prada de vingut, i jo et plonc, molt bé, quan t'ho vulguis. Tornarà, tornarà. Moltíssimes gràcies, tornarà. Moltes gràcies a les dues. I nosaltres, tot seguit, el que farem serà connectar amb Catalunya informació, com sempre, al vulletí de la 6 de la tarda, i després a la segona hora del programa tindrem la Rosa Ars d'Educació Canina, que avui la Rosa ens parlarà de diferents qüestions. D'entrada, el paradigma en l'educació Canina. No sé ben bé de què parlarà. I després també tindrem l'Èric Pomar amb les aplicacions mòbils i conetrem amb el casal de Joves, on el Sergi Arrada ens espera per explicar-nos algunes de les qüestions que s'estan d'una terme en aquest equipament juvenil de Sant Josioc Cristina, després de l'espai de la Montse. No pots fer res, ho tinc clar. Estic com relaxat. Sento com tranquil, saps? Jo tinc una cosa, surt que venen les notícies, que tenim uns minuts per nosaltres, perquè, si no, seria molt difícil de continuar. Doncs a mi, si puc dir-ho encara, això em satisfa. Ah, satisfa, eh, molt bé. A veure, amb les 6, la notícia, i tornem desgràcia. Gràcies, Sergi. Molt carregades les rondes de Barcelona, sobretot la ronda litoral, la can Tunis i Morrot, sentit trinitat, també força carregada a l'altura de Barcelona, en els dos sentits de la marxa. La ronda del diturem trànsit lent, a l'altura desplugues, i també de diagonal, sentit trinitat. Carregada també la C58, amb un cadercet sentit sud, amb l'entitud per entrar a Barcelona, preciament per aquesta C58 i també per la C17. I fan força carregades, també, que es torni a fer una bona estona que hi van, tant l'AP7 com la B30, a Barbarat del Vallès, sentit sud. Oriol Junqueras, trasllada al president Artur Mas, el seu suport al nou ENI, li demana que convoqui a eleccions el més aviat possible, el president de la Generalitat i el líder del republicans, s'han reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat, per primer cop des que es va trencar la unitat política. Pràcticament tots els municipis de Catalunya tindran punts de votació al nou ENI, que el 99,9% de la població no s'haurà de desplaçar per participar a la consulta alternativa, ho ha anunciat la vicepresidenta Joan Ortega. 5.400.000 persones podrán participar en aquesta consulta, en què col·laboraran 30.000 voluntaris. La mesura que prohibeix a les empreses tallar la llum i el gas durant l'hivern a les famílies necessitades queda suspesa, després que el Constitucional et més a tràmit el recurs del govern espanyol, la Generalitat estudia mesures alternatives. Les forces de seguretat canadenques maten el menjum dels homes armats que han ferit de gravetat un soldat a l'exterior del Parlament d'Otaua segons diversos mitjans de comunicació. La policia manté a marxa l'operació per neutralitzar altres possibles agressors després d'haver evacuat sa i estalvi al primer ministre. Rodrigo Rato aporta una val de 3 milions per cobrir la fiança que li va imposar el jutge pel cas de les tarjetes opaques de Caja Madrid, a Miguel Glesa li podrien embargar els vents i no dipositar avui els 16 milions que li va fixar el magistrat. Foment es compromet amb la Generalitat executant l'any que ve la connexió de les instal·lacions de Basf a Tarragona amb el corredor mediterrani, la multinacional ho havia posat com a condició per invertir 20 milions en una terminal intermodal per portar la seva producció a Europa. I aquest vespre es lliure en els Premis Nacionals de Comunicació al Palau de la Generalitat, els serveis informatius a Catalunya Ràdio que ha donat pel seu compromís amb la informació de qualitat. També es premirà el programa el convidat de TV3, la revista Time Out i la periodista Tatiana Siskella, que tindrà una mansió d'honor a títol Pòstom. Catalunya informació. El Madrid juga aquest vespre a la xàmpia on és el camp del Liverpool, sense Gareth Bale, que també es baixa pel clàssic de dissabte, tampoc jugarà Ramos, que és dubte per dissabte. L'Atlètic de Madrid s'enfronta al Malmou. I el Tour de França 2015, aposta per la muntanya i les llambordes, i rebaixa el nombre de quilòmetres de la contrarellotja. Com a novetat, la penúltima etapa tindrà final en Alçada, a l'Alb-Douers, abans de l'arribada a París. El que fa el temps ha vist per fortes ventades al nord de l'Empordà i en moltes zones del sud. També per Malamar a la Costa Brava. Aquesta nit serà força més freda, demà farà sol i el vent s'encalmarà. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts us parla Andrea Bueno. Seguiment majoritària a l'Institut de Sant Just, de la vegada d'estudiants, convocada per avui arreu de l'estat. Segons Fons del Centre, de 330 alumnes, de tercer guardesso i primer i segon de batxillerat, uns 260 han segondat la vaga. Els sindicats estudiants han convocat aquesta protesta aquesta setmana, concret, avui i demà, però la majoria de alumnes de l'Institut de Sant Just han decidit segonar-la únicament avui. La vaga de tres dies, convocada per als sindicats estudiants, ha organitzat per protestar contra les retallades al d'ensenyament públic, contra el copacament de l'alçillerat i la formació professional, i també reclamen la dimissió del ministre d'Educació, de la Consellera d'Encenyament i també de les respectives retirades de l'OMSE i de la llei d'educació de Catalunya. L'Ajuntament de Sant Just requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, així, a través d'empreses o de particulars, que vulguin llogar els seus pisos per ampliar el parc d'habitatges socials atracats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos de lloguer socials públics existents. Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament de Sant Just, en nou 3, 480, 480, 800 i dilluns, dia 27 d'octubre s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles. I una punt més per recordar-vos que avui es presenta a Sant Just el col·lectiu Nou Play. Es tracta d'un grup d'atveu artistes que exposen les seves obres en locals que els el deixen de forma voluntària. És el primer cop que exposen a Sant Just com a col·lectiu. A partir d'avui, durant quatre dies, mostraran les seves obres a tres locals de Sant Just. Anomenats Space No Place. Els artistes que exposaran són Nile Vot, Dongnia Abreu, Juan de Jesús Gutiérrez, Olga Álvarez, Josep Plaza, Genera Romero, Ignasi Clemares, Kim Uriols, Toni Molins i Cristina Moreno. La inauguració tindrà lloc avui a les 8 del vespre al local de Finques d'Esvern, a l'aeroport d'Abreu i Carles Marcadé, número 14. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia de les 7. Els Sant Just notícies d'edició vespre mentre tant us enplaçem al web de la ràdio radiodesvern.com i a la xarxa socials, al Twitter i al Facebook, per continuar informats de tot el que passa a Sant Just. Que vagi bé, bona tarda. Per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al Carrer, 11 a 2 del migdia, a la plaça Jacín Berdaguer al costat de Can Cardona, en una carpa a Molona. Amb els Sant Just Tengs, Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i ex-collaboradors que han passat durant aquestes 7 entorades per les tardes de ràdio d'Esvern. La Pena del Morro programa 1.500 a Sant Just al Carrer, un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Recorda, el 9 de novembre, tu participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no es pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. Una de 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Veus de la parròquia. Para una viscuda. Un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esber. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del mestre i els dissabtes a dos quarts d'onça. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Deu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Grieuregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Grieuregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Ui, què tard, no? Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Perdona. Tardet. Començar les 6 i 12 en una segona hora. Anem d'anar, el que anem d'anar. Per cert que no ho hem dit abans, però demà, que també hi té a veure amb l'espai d'ascència, ens visitarà l'astròloga Concha Beringo, com cada dijous, i ens parlarà de Crank, de l'horoscoc Crank de mà especial. Per tant, si coneixeu algú que sigui Crank, us interessa. En fi, aquesta segona hora parlarem d'educació canina amb la Rosa Arx. A més a més, també tindrem l'Èric Pomar, les aplicacions mòbils i la secció del casal de Joves, amb el Sergi Arrad. Abans de tot això, però Cristina, anem cap al Trending Topic de la segona hora. Bé, avui ha sigut Trending Topic, que ha comentat a Twitter Ben Bradley, perquè ha mort l'editor de The Washington Post als 93 anys per causes naturals. Justament un dels grans del periodisme, si més no, podríem dir. Bradley va convertir el The Washington Post en un dia de referència mundial amb 23 premis Pulitzer, i va duplicar, també, la seva tirada. A més a més, podem destacar cap a fer història liderant la cobertura de l'escàndol de Watergate, que va acabar, com tothom coneix, amb la fi de la carrera presidencial de Nixon. Diu la gent a Twitter, per exemple, Bernarda Del Solard, diu, mor Ben Bradley, gran periodista i director del Washington Post, clau, al cas Watergate. A Good Life, excel·lent, perdó, lliure de memòries. Un altre comentari. El Fala Cristina Perez diu, mentre un periodista digui que la veritat en consciència i correcció no és la seva feina preocupar-se de les conseqüències, i tant a Ben Bradley. I Bosco Camacho diu a Twitter, mor Ben Bradley, l'home gran i valent de les notícies. A Amèrica no se la pot mentir. Això és alguna de les fraves que ha deixat ja aquest home per la història del periodisme. En fi, dit això, anem cap a l'educació canina. La penya vol mor-lo, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Avui a l'espai d'educació canina, la Rosé ens proposa parlar del canvi de paradigma en l'educació canina. Bona tarda, Rosé. Bona tarda. Bona tarda, Rosé. És de Vilanova? Sí, és de Vilanova, avui sí. Teniu ben sol, perquè aquí hi ha fet un dia espectacular. Aquí també caloreta. El matí feia fresca, però a la cara desplajat una miqueta, hi ha sortit el sol allò, feia caloreta, està bé. Avui parlem d'un tema complex, com comentem que és el tema del paradigma en l'educació canina, canvi del paradigma en l'educació canina. A mi em parles amb català. T'he volgut que l'interessin aquí. Sí, sí. Canvi del paradigma... Bàsicament, bàsicament. La meva idea, que no sé si l'has apigut de plasmar, em rellegia el mail i no sé... Bueno, ho intentarem. A veure, el tema és que sí que hi ha hagut una evolució bastant contundent de quan va començar que no fa tant. L'educació canina com a tal, o l'ediestramiento canino, l'ensenyament, va començar a mitjans del segle passat, no sé, en 40 hi ha alguna cosa. Ah, fins ara els gossos no se'n sinistraven? No, els gossos tenien... Hi havia gossos... No, no acostumava-te ni gossos. Hi havia gossos, era el gos de la casa i estava feia la seva. El gos del poble, no? Exacte. L'únic que sí que hi havia era unes quatre línies, més o menys, de treball. De gossos que treballaven, com ara pot ser el pastor, el gos bubé... Gossos, gossos d'això, que els tenien en un terreny per vigilar el terreny, però... Però, bàsicament, eren línies de feina molt naturals que s'havien donat, perquè, bueno, un pastor n'escala un company per anar a la muntanya, i no podia ser una altra persona, així que hi anava un gos, i a sobre el gos l'ajudava a portar el remat. I ara, des que s'ha començat a educar els gossos, suposo que, com a tot arreu, s'ha evolucionat, no?, en aquest tipus d'educació que es els dona. Sí. Recentment aquí a Barcelona hem tingut un gran èxit d'aquesta evolució, el que ha estat el canvi d'ordenança municipal, que és el que s'ha de fer, però, si veuen certs punts que feia molt de temps que es volien tocar, com ara són el tema dels collars, no?, o els espais que estiguien acondicionats, que hi hagi espais que no n'hi havia, o no estaven ben definits, o poquet a poquet, els vam fent. Però, el tema és que... que, bueno, que sempre diem... Jo sempre penso que aquesta gent ho pensa que són els tipus dels gossos, per com expliquem, sempre parlem de respecte, de confiança, de valors i tal, perquè creiem així i perquè l'experiència ens ha dit que és el millor camí, al final, és on ja el que et porta millor, a millor port. Però això ve enrere i encara queda, i la gent encara està molt, molt fiscada en el tema de les obediències, del control, del vint aquí, del quiet, del gosa de fer el que jo dic. Ajudem bastant a veure amb l'escola lliure, o la corrent d'aquesta d'escola lliure, que alguna vegada hem d'escoltar. Tot el nou que s'està fent ara, sí, i jo us dic que almenys el que és a Espanya, al nostre país, a Parà, han escut aquí Catalunya. Hi ha diferents focus a Catalunya, que s'han treballant ja d'aquesta manera, permetent molt més el gos, deixant... Creant un criteri, que sempre parlem, també, creant un criteri, que realment, quan tornis a muntar amb el teu gos, no li deixeu, perquè el gos, com tu, i com la gent que va amb tu, ja sap que és una estona de si observeu una mica pot veure, o que la gent s'acenta i que anem a passar una estona aquí. Doncs que el gos tingui prou criteri, com per dir... Ara toca estar per aquí i no fer el gendú, no emprenyar-lo del cantor, o no abordar, aquestes coses que, poquet a poquet, si els demostrem bé, ells les aprenen sense necessitat de tenir ordres per tot. I això, com es fa? Això és fotre matí, i això, mira, les claus d'això, les donem a cada programa, jo crec, tant l'Albert com jo, quan parlem de com eduquem, de com fer les coses, de com plantejar-les, ja és aquesta manera de fer-ho, no? Penseu que l'educació canina, ja em treu una mica el que anava a parlar, ve de l'àmbit militar. Els primers gossos que es van ensinistrar, com a tal, i d'aquí va sortir tota l'educació canina, que després va traspassar el món social, no?, tot el que són els propietaris, el teu gos, el gos domèstic, el preving just abans, i d'on te va sortir tot, són els gossos que es van preparar per la primera i la segona guerra mundial, sobretot la segona. Clar, la manera d'insinistrar probablement no seria la mateixa, no?, que la que necessitarien aquest cas és un gos de casa. Estava al vesat en els estudis, que hi havia llavors d'educació, que també és on t'assorten el sistema educatiu, bueno, la nostra surt d'una mica més tard, però els sistemes educatius que tenim, estan molt basats en això, l'aductrinament, tots els alumnes en una banda, el professor en l'altra, tots escolten el professor, l'escola lliure, el que planteja és una altra història, és un... un aprenentatge compartit, un creixer des del punt on tu ets bo creixent, no?, no tothom aprena de la mateixa manera, no tothom disfruta, igual aprena les coses que unes altres, i allò que disfrutes i allò que fas amb ganes ho fas millor. Clar, tu dius que hi ha quatre valors bàsics, per la convivència, que són l'empatia, la confiança, la sinceritat i el respecte, però això, com ho podem aplica a casa nostra amb el nostre gos? Home, doncs, mira, la confiança, confiant en situacions, ara que parlàvem del control i de les ordres, la confiança és donar aquella espai i aquell temps perquè el gos pugui veure si ho sap resoldre, o que hi ha una altra situació, per exemple, algú tan senzill com anar passejant amb el nostre correig, amb el nostre gos amb la correig, i que ara es compassi per una banda de l'arbre, per exemple, que pràcticament, pam, pim, pum, ho regulem o l'estirem o el que és més amable... Passem la mateixa. O passes la mà per darrere amb la correig i ja està, però moltes vegades i això fa que... potser això en sí no està ensenyant-li res en concret, però sí que està activant en el cervell coses que això ens passa amb altres. Són mecanismes d'aprenentatge que té el cervell, per millorar també en altres aprenentatges que a nivell social sí que els humans, els propietaris ens convé que ells millorin, que entenguin com funciona el món, que tenen el voltant, els cotxes, els carrers, els crits, les bicicletes, tot plegat, puguin entendre-ho, que en realitat està molt allunyat del que són ells, i puguin conviure fàcilment que ho fan molt i molt bé. En aquest cas, amb això de conviure amb els sorolls, i, de més, normalment, acostumen a fer-ho, no? Si és un gos que normalment està acostumat a conviure amb un trànsit o amb persones... És un gos que ha crescut i ho ha tingut com un entorn natural, sí. Potser també ho tinc més present, perquè l'últim gos que em va arribar justament venia d'un entorn una mica més rural i li va costar. Li va costar que fins al punt que va arribar cadell, cadell i gran dot, però va arribar cadell, i als tres anys va aconseguir entendre com anava una etiqueta, i podien anar tot arreu, i ja no haver de perseguir bicicletes, ni d'abordar els nens, ni d'avarallar-se en tots els gossos que es trobava, no?, perquè l'entorn era massa conflictiu per ell. I la manera d'educar-te alguna cosa a veure en tot això, és a dir, en el seu comportament, perquè és que justament abans parlaves de l'educació, no?, que nina que havia començat a fer molt temps amb coses militars, parlaves també del control, i a mi m'ha vingut una mica el cap al... El jacunagut i famós, César Millán, que realment sí que era una mica... No, però clar, és que realment està començant a veure com que sí que aplica una mica unes tècniques de control, de força, de jo estic aquí, de distàncies, i sí una mica així, realment... Ell canvia l'empatia, la confiança, la sinceritat i el respecte, que són quatre, però són molt poderosos, el vincle que tu crees amb algú per poder ensenyar-li, per poder comunicar-te, perquè tot sigui molt més fàcil aquest aprenentatge i aquest entendre del món, ell ho canvia per la por. Però, en veritat, ell diu que vol aconseguir aquesta confiança, d'això, però, clar, utilitza unes tècniques... Abreste la por. És molt agressiu, aquest home. Podria buscar-te estudis i el propèdia brotar-te'ls, segur que anem un pilot, però és que això tu vius amb tu mateix, tu com aprens i amb qui agafes més ligament i més vincle, amb algú que amb qui tens una posició de por, geràrquica... No sé com podria ser una feina així, més... T'hi puc arrefur per dir alguna cosa? Jo, a vegades, hi hauris programes de César Millán, que és per agafar i... Jordi, tu, millor que ningú, treballes a les medis, i ho vas entendre, això, és la tele, i la tele ha de vendre. I com venen, ell fa el xou, i el xou, això ho fa de put de mar. Perdó, perdó, perdó. Agafa el gos i, per exemple, el tia allà, com... Bé, sumi de... Sí, marca, marca. Jo m'ha dit que això no sigui eficaç. O sigui, eficaç en el sentit que, al final, si a nivell visual tu el que veus és que ell aconsegueix el que busca. Però realment a la pràctica els propietaris, al final, s'apliquen aquestes tècniques, jo crec que el gos arriba a un punt que supera totes les seves por, per ells, o d'alguna manera, i es revela. Amb una pressió. Té la por de tres camins, o te'n frenes o fuges o te'n deixes. És així. Doncs això és el que fan. O sigui, hi ha gossos que donen problemes i són més reactius, hi ha arribant l'agressió, hi ha gossos que estiren darrere, i són més porucs, i això socialment està més acceptat, però el gos pateix exactament igual i és por igual, i d'especia de la tercera opció, que és la més bèstia, que també hem parlat algun cop, que és la indefensa presa, que és quan el gos realment ens rendeix en aquella situació, i són gossos que els veus, que tot el dia s'han tirat, que no són gens actius, que tenen com una mirada trista, que segur que algun n'hem vist ligat en algun lloc. De totes maneres trobo important d'estagar el fet que, suposo que amb aquestes tècniques sí que es aconsegueix que hi hagi una altra manera de fer-ho, però potser no duradera, que és el que a l'interviar seria el soviatari, i com has dit molt bé, Roger, sí que és cert que a la tele s'ha de vendre alguna manera, però en aquest cas estan venent coses, que després, si una persona per molt que posin el rei, no apliquin aquestes tècniques en su casa, etcètera, etcètera, doncs si tu, clar, no saps, ho faci... Amb molta ràdio, tot i que jo ho he fet, que jo vaig començar a ficar-me en aquest món dil·lo, que és l'intermitge entre el que ja s'està començant a fer ara i el que era en un inici, que era tota la tècnica més agarciva, que el César m'hi ja em ve d'allà, que és el positiu que es diu. Què és això del positiu? El positiu... El que és la via per on es treballa l'aprenentatge del gos o l'educació, a mi és aprenentatge o adoctrinament, no és educació, això. És el conductisme. El que estàs fent és ensenyar-li que a més bé és igual a fer. No l'estàs fent pensar, no està entenent el que està fent. No, simplement és obaí, que ho vagi el que dius en cada moment, sense necessitat que algú es entengui en aquesta situació, i d'estar d'aquesta manera, com ve dius abans, no, o d'estar de l'altre. Que visqui amb l'entorn. Exacte, creu un gos que arribi en una situació que no coneix. No sé per què coneix, a totes les situacions del món. Hi ha un període, quan són bebés, quan són cadells, que toca la socialització, que pels quatre mesos, s'ha de presentar estímuls nous i tal, perquè després puguin assumir. No és qüestió de presentar-li tot. Igual que un gos que s'està rehabilitant, que està més o menys al mateix procés que quan són cadells, un gos que està rehabilitant, doncs el que fa és... O el que ha d'arribar amb una situació que no coneix, o que fem la conflictiva i poder separar, observar, veure què està passant, i en funció del que veu i les experiències que té, decidir. Però que tingui aquest pas, que és el que no tenen els gossos que són més reactius, i que creen més d'arma social, no? I tot això ho aconseguirem, realment, treballant el que deies, la confiança, la sinceritat amb el gos i propietari? Ja estem molt convençuda. Molt convençuda, això. El que passa és que costa, costa que la gent puja al carrer un moment, i tu vas d'abans per què? Perquè l'altra mètode té una efectivitat en temps... Més ràpida, sí. Però després de conseqüències, jo sempre dic que el gran avantatge és això, que potser s'hauria de faci la paciència, en aquests valors, no? Però és que potser hi ha coses que anem fora de temps, ja. No, no, no, volia preguntar a la Cristina, si tu segueixes, perquè tu tens gos, no, Cristina? Sí, bueno... I tu, Éric Pomar, m'adarro de mitjans gossos, no? Sí, sí, sí. Seguiu aquests patrons de empatia, confiança, sinceritat, sí, l'únic que jo crec que, en el meu cas, la tinc massa consentida, però és que no em puc evitar. Mira, Cristina, al final són relacions, i tu tens gent, aquí també li tens com una estima més carinyito i gent que és tot més racional, no? Sí. Jo sempre dic que aquests valors són molt fàcil d'aplicar, sent que desculco més, tenim que descular les seves neures, i després penseu que jo, en un moment donant, no li faig un crit, si hi ha una situació que jo no veig clar i em surt de dins, però això és sencera, i la gosa ho entenc. Clar, clar, i tu, Éric, intentes també estar amb els... Quants gossos tens tu, Éric? Dos gossos. Quines races són? És un labrador i una... Què més dic? Una... Un dog alemán. Un dog alemán. Escolta, i tu també alguna vegada he tingut una educador que n'hi ha a casa, o alguna cosa? No, no, no. I, seguiu, empatia confiança, sinceritat, respecte amb el gos, amb el dog alemán. Ai, amb el dog alemant, un any, esporta bastant malament a casa. Esporta bastant malament a casa. Avui tenim un cas. Éric, tenim un cas. Què passa amb el dog? És molt llesta, la... Sí? Què li passa? Que no se s'ha de passar quieta. No se s'ha de passar quieta. Proposa una cosa, perquè no sé com anem de temps, que voleu. Digues, sí. No m'agrada fer-ho, això, eh? Jo parlaré, però parlaré com hem fet fins ara les seccions. No és un domicili. Però sí que podem fer una amicleta, si voleu, com una consulta. Ai, sí, que ens agrada molt. Guarda tu, pensa bé. Pensa bé quines coses realment són un conflicte de convivència en el dia a dia, i en parlem una mica del que donem temps. Éric, feta-no. Vale, doncs ho fem d'aquí un parell de setmanes. Moltíssimes gràcies, per sé que no anava a dir que moltíssimes és Rosé, però si alguna persona també... Això ho diem de sempre, eh? Ens volen explicar els dos problemes amb el seu gos. La penya del Morro a roba gmail.com. La penya del Morro a roba gmail.com. Ens pot enviar qualsevol qüestió, que nosaltres la direbem. La derivem cap al Departament d'Educació Canina, amb la Rosé i l'Albert. Rosé, moltes gràcies. Escolta'm una cosa, escolta'm, escolta'm. Aquí no agrada bé l'estralo que demà, que no soc cranc. Demà ve a les 5.20, després de començar el programa amb les notícies, com sempre, de Sant Just, amb l'Andrea, i després ja entra ella, però jo m'apunto ja per demà, perquè vaig apuntar-me aquí, que li diré a la conya, que la Rosé és càncer, eh? Vinga, doncs Rosé, demà atenta el programa, perquè et deixarà bé, et deixarà bé, et deixarà bé. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat, no re, i d'aquí un moment hi ha l'aplicació Ones Mòbils amb l'Àlex Pomar. Fins ara. El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Aquest diumenge s'enjusta al carrer amb el programa 1.500 de la Penya del Morro. Podeu guanyar molts regals de la gigapanera que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments. Xavata. Restaurant a Taneu de Sant Just. Mercat municipal. La tasca dels Rifenyus. Antiga granja carbonell. Bon rebost. Cuina miracle. Seller de Can Mata. Quatre centres d'estètica. La bona aigua. Can Melik. Vestiràs. Helmet dress. Or de Sant Just. Essència. Perruqueria esperança. Sispellaria ballar. Floreto. Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge a la parada de Sant Just solidari. I tots els diners recullits estaran destinats al projecte de la fleca de la Casa de la Mujer de Nicaragua. La Penya del Morro. Programa 1.500. Què passa si hi ha un cotxe litreus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda. El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. A les costes radiu d'esfer si tu hi stages radiu d'esfer. La ràdio de Sant Just такое la radio 2 strategy Ración la ratio 2 Rescue la restart SРBC Següent la pròxima part de l'equip geschri ä fix i l'endemà per ramara treuren per opin. On les portes a nosaltres電es No, no. 6 i 33 de la tarda. T'ho has escoltat?Sí, molt bé. No estàs bé de la veu, Mauri?No, no, molt bé. Què passa?No sé, em pica una mica el coll. Ah, que et pica el coll?Sí. Però, perquè... no sé, algun canvi de temps, temperatura... A veure, febre, tens tants d'ésimes? Crec que no, però una mica calent estic. Si fos una mica d'ésimes, vés cap al clínic, ja. Que faci un estudi i per qualsevol cosa no hi puc ni passar, no, Eric?Sí, tant. Passi un cas i es avola, no?Jo aquí estigui al control 1. L'Eric, amb vigilància, seria, en observació o alguna cosa? L'Erik és un avestit. Fins i tot els col·laboradors que hem fet avui pel programa, l'Andrea, la...La Montserfarràs... La Montserfarràs, la Ott, també que ha vingut després... En fi, jo m'observeria una mica. Bé, com deiem, parlem d'aplicacions mòbils del Mery Pomar. Eric, què tal?Bona tarda.Bona tarda. Comencem per... Sí, sí. És que m'agrada molt saludar-te, Eric, ho saps? Ja, ja.Bona tarda, Eric.Bona tarda, Eric. L'aplicació d'aquesta setmana és... Angry Birds Transformers. No sé si la cançó l'has posada expressament. O por a coincidència.No t'hi fixes mai, Eric, però... Aquesta és la cançó de la teva sintonia. Ja, ja ho sé.Avui també parlem dels Angry Birds. No tens altra, tampoc. Tu aprofites a Eric i demana-li una nova sintonia, o que es faci alguna cantada. Jo ho fa molt a Jordi.Sí? No, i tu també les cantes.Sí, però tu vas ser el creador? L'impulsor, l'impulsor, no? De totes formes, sí, amb alguna sintonia d'aquesta... Sí, una altra vegada, l'Angry Birds. No t'agrada, Angry Birds?Sí, m'agrada. Però t'he dit que avui parlem dels Angry Birds, i la cançó ja va bé. Anem que per Angry Birds Transformers, que és l'aplicació de la setmana... Sí, que va sortir la setmana passada. Justament no m'ha donat temps per fer-la la setmana passada. Al·lià següent de la secció.Sí. El joc sempre és la mateixa dinàmica, és a dir, que són uns ocells que han d'anar destruint uns porcs, que estan a sobre d'unes estructures, tant de vidre com de... Un clàssic, sí, que ja fa uns anys. Una màxima versió d'aquest joc, que és una millor com la gallina dels ousor, per als oscreadors, encara la van estirant i van traient versions. En aquest cas, Angry Birds Transformers, imagino que referent a la pel·lícula, els robots... Sí, algo para la estila. Encara que no ho és del tot. O sigui, no s'assembla tant. Sino que està ubicat en un planeta diferent, és a dir, per el que es veu, no és la Terra. I els ocells han convertit en robots. Ara van corrent i depèn de quins nivells es transformen en cotxes. Ah, sí. Això amb els nivells més llargs. Solamente no duran tant com els altres. Però ara van corrent per sobre d'una passarella de fusta, que justament a l'altre cantó seu, tenen les estructures d'aquestes amb els porcs, però estan sobre d'aigua. Així que tu els has d'anar destruint. Saps el que portava al bus la lli? Amb el braç que tirava l'àcer. Com un l'àcer, no? Sí, això és el que porten ara. Ara ja no es disparen els ocells, sinó que disparen l'àcer. Tu has jugat... Sí, el tinc aquí. El que passa és que és molt interessant, perquè ara l'han fet compatible amb el no-processador. Ara va molt millor. Ara va molt ràpid, molt millor. Hi ha una versió Star Wars, sobre cotxes de fusta, amb l'espai, amb la pel·li de rio... També van fer una versió... Sí, sí, en fi, moltes versions, a qual millor, com la primera, no n'hi ha cap. Exacte. Jo no sabia si ho tenia la primera. Doncs queda dit, si voleu, Angry Birds Transformers. Gratuita per Google Play i per Android i per iPhone. Bé, anem cap a les aplicacions més descarregades de la setmana, o les més destacades, ja no me'n recordo què era. Descarregades, no? No, però bueno, no tindrem res a dir. Comencem per iOS, per iPhones i iPads, etcètera. En cinquena posició, trobem el FIFA 15. Sí. Res a dir, no? O Clàssic. En quarta posició, Shooting Down. Sí, és una mena de Call of Duty. Però versió gratis i cutre. Després d'entrada posició, trobem a Dash Up. Sí, és com una mena de Flapy Bear, però és això, que és molt simple, però t'enganxes molt. I tracta d'una bola que ha d'anar pujant i capaços d'entrar a uns forats. Després, en segona posició, trobem el Candy Crash, Soda Saga. Sí, un altre nou. Soda, per què Soda? Ara va amb refresco. En cotes de gominoles, va amb refresco. Ah, mira, Cristina. Ara van amb xupachups, escalofrius... Bueno, en fi, i Calfrets, no? Això. I en primera posició, l'Angry Birds Transformers. Quina que és la veritat, Eric. La que he parlat avui, efectivament. Aquestes són les aplicacions de setmana per iPhone. Demana a les meves descarregades de Google Play, en cinquena posició trobem a Geometry Dash. Sí, és aquell, el quadrat que havien de saltar en triangle. Ah, sí, és veritat. De salt anar passant pantalla. Exacte. En quarta posició, d'Aiamont Diggers, Saga. Sí, el Candy Crash, però amb diamants. Després també tenim en tercera posició Clash of Clans. Sí, és aquell que tu tens un imper i ja s'han de crear en posicions per... Un poblat, no? Totes les mateixes. Això és que l'Eric Pomer les comenta aquí, els ullents, les volen descarregar, i per això cada setmana... Bueno, Candy Crash... Hauràs de recomanar més aplicacions, Eric. Sí, Candy Crash, segona posició, i en primera posició, cars. Doncs ja està. Aquestes són les aplicacions d'aquests dies. I passem ara a l'aplicació Friky per acabar l'espai d'aplicacions mòbils amb l'Eric. Podríem considerar una recomanació, no? Bueno, has dit... Les aplicacions Friky, recomanacions, també. Jo m'has descarregut a casa, les que dius de l'Eric, les tinc allà. Jo tinc més d'aquestes que no sabeixen per res, cadascú utilitza. Xloberbloc, és l'aplicació de la setmana. Ens posem en situació. Ens posem en situació. Jordi, t'imagines, no sé si és el pitat o no, no hi entro aquí. Però t'imagines que tens una nòvia i estàs molt enamorat d'ella. Però ella decideix deixar-te. O que m'arroyo. Si fos l'amor i si fos un bàrcor. Per l'altra banda tens un amic teu que t'ajuda molt. Ara m'agrada això. Però tu estàs amb una depressió brutal. No puc aixecar-me de llit. I decideixes trucar-la. A veure, et posa el telèfon. El teu amic, com sap, que ha trucat una ex. Està molt malament. Perquè no s'ha de fer mai això. Perquè recaure, si t'han deixat, tinguis orgullositat. No tornis i diguis res. I no veig amb un plataret demanant amor. Doncs aquest amic teu t'ha posat el mòbil, una aplicació que es diu ex-loberbloc. Ah, i? Aquesta aplicació el que fa és bloquejar la teva ex o el teu ex, de la llista de contactes. És a dir, que no la podràs trucar. Oh! I també et bloqueja el seu partit de Facebook. Sí senyores. A tu m'ha dit que em ve. L'amic, clar, perquè ella està més conscient que tu. Ella, en aquests moments, sap que està vivint la vida i que està passant en veritat. Veu des de fora, té una opinió real de la situació. I el que fa és dir, tu en unes tres condicions, som com aquell que ha pegut, no, i vol agafar el cotxe i ve l'amic responsable i diu... Tu no te n'agafes el cotxe. Tranquil, ja l'agafo jo. I llavors el que fan és bloquejar la nòvia. No per ella, sinó per ell. Perquè és una mica... deixa-ho estar, perquè ella ja no et vol. Ara en vol a mi. Hi ha un nou terme que es diu amigobio, ara. Saps que hi ha un que és amigó? I després hi ha un altre. Tu això sabies, no, Cristina? Em diu amigobio. El que ho havia. El que és un amic que està voliant tota l'estona a les noies, perquè no l'has deixat en pau. És amigobio. És un nou terme que vaig escoltar l'altre dia, que s'han conyat en el nou diccionari de parlar amb mi. I l'amigobio aquest seria el que fa que tu bloqueigis la teva experella per quedar-se a l'aigua. Per ell se la quedi, no? No, al principi ho fa per tu, Cristina. Jo no conec que... La pregunta és, aquí l'amigobio pot controlar el teu mòbil i decideix quanta la bloqueja i quan no. No, no, no. No has de tenir l'aplicació de l'aplicació del mòbil. Perdona, és que una persona, en el cas que he dit l'Eri, que t'acaben de deixar, no és conscient de les coses que fa, i necessita algú que estigui serena i li ha d'agafar el mòbil. Que li posi l'aplicació. Si no et bloqueigis, pots esbloquejar. No sabem què passa de Cristina. De moment és important que l'amic ho faci. Després ja la vida dirà què passa. Amb aquesta classe de desamor ràpid, hem acabat la secció de l'Eric Pomar. Eric, com es diu l'aplicació? És un amic que no li va bé. Exacte. Per Andrew i per Aia. Gràcies. Gràcies. Eric, moltes gràcies. Gràcies. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. I a Twitter, la penya del morro. Som originals de metge. Sí, sí, 42 de la tarda. No tenim temps perquè el Sergi l'ha deixat pobre. Sergi? I ara t'ha acabat això. Ara m'ha acabat. Sergi? Ja, eh? Un home. Per favor, tu? No, no, per favor. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada-Ruiz. Molt bona tarda. Com estem? Això és ràdio casolana. Sergi, què tal? Com estàs? Doncs aquí, al casal, dalt de l'altor, com sempre. Què estàs amb la nova? Passa-me-la, passa-me-la. Passa-la, passa-la. El poc temps que tenim... Calla, passa-la. Hola. Hola, que ets la nova? Sí. Què tal? No estàs? Molt bé, molt bé. Sembla directe el programa. Què fas? Què fas, aquí al casal? Doncs mira, aquí al casal, que abans ho hem tingut a l'Unió. Escolta, que estem constipada. No, perquè és que ens estem constipada. Sí, molt massal. Ah, sí? No ho sé, pel telèfon. Què heu parlat? Doncs hem parlat de si podem fer més projectes de... de mobilitat. És veritat, és veritat, pels joves, no? Vols fer-t'ho la secció, avui, del casal de joves? Si puc respondre les preguntes que em fa, sí, endavant. Ah, pregunta-li el Sergi, pregunta-li. Ah, li pregunto el Sergi. Li farà molta gràcia. Què, Sergi? Vols fer-t'ho la secció, aquesta cosa, la secció d'avui? Aquesta cosa, tio. Què? Que l'he escoltat. Sí, que parli. Que dic que parli, no? Passa mal, que l'estimem molt. A veure, gràcies. Vale, un besito. Un besito. Adéu, adéu. Un respecte a re, eh? Un besito, que diu la cosa. Escolta, Sergi, fer-hi enfadar una mica. Ja. Que estava sentat, t'imagino, sentat amb els meus creuats a una cadira del casal. No, estic de peu. Ah, sí? No teniu res a dir, és el casal. M'has trucat, m'he aixecat, el tancar finestres, portes... Ah, sí, sobretot. Cierra no todo, que viene de la radio. Escolta, Sergi, de cara, entrem més en matèria, si et sembla bé. Sí, eh? Sí. Per parlar de... Per parlar de diferents qüestions que hi ha al casal de joves durant els propers dies. Per on vols començar avui estimat en Mik? Doncs per ordre. Comencem per dir vendre, si vols. Sí, sí, sí. Tenint aquí un concert al Parroquetes... Què diuen?...dintre de festes de tardor. Ah, sí? Qui toca? Qui toca? Doncs quatre grups. Organitza L'Od Music. Així que toca en 1886, que és dintre de l'Organització de L'Od Music. Sí? Sí, molt bé. I tres grups més, així, en pla... un poco flipados. Vale, però lo sabes en los nombres, lo flipado. Sí, ara agafa un moment el cartell i tu dius... Agafa el cartell. Agafa el cartell. Agafa el que tu preguntem, més que res, per... Quin soluc, que hi ha al casal, no? Em sent? Sí, tengo. Un grup també està fent jus, que es diu Boira. Boira, un clàssic, un aplaudiment per a ells, sisplau. Boira... És un grup que... Boira, de què és? De fumar tant, no? Estan bé, sí, dents. Ah, vale, dents. Vale, vale. Boira, què més tenim? Un altre que es diu Acid-mes. Acid-mes? Sí. O sigui, anem bé, eh? O sigui, drogues a tope, no? I el quart? Isf. Isf, és què? No, de Eva, Eva amb anglès. Ah, vale, pensava que era el condicional de l'anglès. Eh, bé. Ah, com a la pel·lícula de l'edat d'Eva, el robot. Eh, no m'agrada. Aquest diumendra... Gràcies. Que també hi haurà jam-session o alguna cosa així? Sí, s'acaba amb una jam-session. Bé, escolta, sí, música a tope, el part roquetes, esperem que faci bo, eh, i que no plogui... Fins i tot de les dues de la matinada. Hòstia, però és que guapo, no? De bé, sí. Sí, sí, sí, està força bé. Bueno, hi ha un de llei aquí important, però, vaja... Continuem, no pot ser res... Continuem les coses... Què és el de joves? Teniu alguna cosa preparada? No, perquè el dissabte està al concert gran, de feces a tardor i a la bona aigua... No contra programeu, perquè... Que no tothom vagi amb vosaltres en lloc de la banda del cotxe rojo o la Maxina Lai, a Bartolí a Maxina Lai. Ah, això. D'acord, que per sere, en tu re de son altre vídeo. Sí, sí, l'han penjat l'altre dia. Sí, sí, sí, sí. No, a febre. Ah, sí? S'enjust sobre la tardor. L'han tornat a penjar amb el power de buca, també està al darrere i tal, amb els dos polis i amítics, que són el Ritxi i el Harry, no? No me'n recordo com es diuen. JM. Que estan amb el... Bueno, el Ritxi i el Nolas, que, per cert, deixem dir una cosa, estaran, aquest diumenge, els dos polis, aquest dos polis, estaran al programa 1.500 de la penya del Morro i els entrevistarem als polis, eh? A ells, als personatges. Vindran, s'enjura el carrer... A fer el paper. Els personatges del JM i el Ritximón s'enjura el carrer. O sigui que, un altre... Després de la cara segura, just que no et venen ells. Mira, que també estaran a s'enjús el carrer. És el que són, la joves. Ah, home, que ben lligat. Teniu paradeta que tu estaràs, no? No, aquest any, no. Aquest any hi fa uns quants que ja no, eh? M'han passat perdona si que hi era, eh? No sé. Ja té la teva cara. I, bueno, també tindrem uns quants joves aquí a la barra, que estaran venent coses i tal. Joves venent coses, o sigui... Sí, pastissos i coses d'aquestes. Com? Pastissos. Ah, pastissos. I el Dani i el Joan? No, no, no, no, cap d'aquestes dos. Ah, doncs aquests, ara podríem fer el pastís. No, en realment, estarà a la parada de la parròquia. Ah, home, quan la creixem ho estopado. Ah, sí? Estarà tot adiós, allà. Ah, bueno, escolta, això és un festival de l'humor, amb la certe arrada. Doncs aquest diumenge, per tant que també tindré operada, informant-ne a tothom, a toquisqui, qui vol qui passar per allà, sobres totes, que feu el casal. Molt bé, Sergi, avui, mira, 5 minuts, tens. Bueno, doncs, el dimar, a partir de la set de la tarda, tenim un nou consell de participació, bueno, de joventut. Sí, que m'agrada molt, perquè aquests consells no van mai ningú, per dir-ho en consells de participació. Home, mai no ve ningú, no és cert, eh? Un dia, l'any 94, van anar... Perdona, va funcionar molt, molt, molt bé, fins que va sorgir el núcle, i com que ja la gent de l'associació ens ja reunien amb el núcle, quinssonalment, doncs no creien aviat, doncs anà tan bé el consell. Ara la culpa és del núcle, jo. No, no, no, no, que era això, perquè ja el que s'havia de parlar, era que acabaven el núcle. Enveja, que ha genat un premi conviu i a tu no. No, perdona, jo era membre des del principi, eh? El que aquest any ja ha dit prou. Del núcle?Sí. Sí, tu? Em va demanar molt, si és de certi. El nom és meu, de fet. Del núcle?Sí. Ah, que fort. I ho has cobrat, dret d'autor? No, no, no, no, no ho regalo. I per què vas dir núcle?Ah, això. La idea era que estiguessin els joves interessats en formar part allà, que eren com el núcle fort, i després les associacions que volessin col·laborar, que eren com els... els protons i els neutrons. Ja, tu, protons. Deixa'm preguntar-te si no et va fer ràbia que ells tinguessin el premi i tu no. No, no, perquè és un premi a tota la tasca desenvolupada, ja fa uns quants anys. Perdona, perdona, és que no m'ho sentes. Si vam donar un premi a ells dos, només el Just Fosalva i l'Aitor López. Molt ben guanyat. Ja, però quina diferència hi ha entre la feina i el cafè? És la representació de tothom, no? A veure, jo no vull buscar amb el rotllo on no n'hi ha. No ho sé, tu t'accent quan són els rotllo. Jo no vull buscar aquí una polèmica que no existeix. Ara, jo potser em cabrejaria una mica. Perquè jo estic en una entitat donant-ho tot. M'han vaig un moment... Un moment, no, jo m'han vaig per no tornar. I el premi els donen a nosaltres, saps? Que no, no, que està ben guanyat. Ben guanyat? Sí. Ja tinc coses més importants per armar per coses com aquestes. Ah, sí? Per què en baralles? Un dia l'havia... Per anar a poques coses. Sergi Arrada, l'home que no és baralla. L'arrada ha de tenir molta paciència. Ja, ja, ja, home, clar. Si t'havies nerviós ja a la mínima... Molarien nens. El que és altres joves no seria un bon lloc on treballar. Per això aquí la gent ve perquè si tracten molt bé tenim molta paciència. Això és veritat, eh? No, no, perdona, això és veritat, eh? Hi ha molta gent que ho comenta i ho diu. El que és altres joves ens tracten molt bé. Veus? Un dia, un moment, fa un temps. Sergi, alguna cosa més sobre el casal? Perquè avui anem bastant llargs de temps. Ah, sí? Jo pensava que ja m'havies tret la taxa i tal. No, que tens l'Aroa? Sí, però està parlant, està ocupada. Qui parla? Doncs això... Qui parla, però qui parla l'Aroa? Amb la begonya. Passa-me la begonya. Passa-me la begonya. Sí? Passa-me-la, passa-me-la. De coses així... Hola, que ets la begonya? Home, begonya, què tal? Soc el Jordi de la ràdio. Què tal? T'ha acabat de sortir d'aquí de promoció econòmica. Sí. T'he vist sortir mentre feia el programa. Ah, vale, m'ho he vist. Ja ho he vist, perquè m'imagino pensant en algun noi que estigui a l'estranger, no? No sé, a fer el cinqui, per exemple, en algun dels plans que li has aconsellat i tal, no? Sí. Tenim algun jove s'enjusten així, controlat fora a l'exterior? Ah... Algú, algun, sí. Podem dir on està, o què, begonya? Eh... Ara no me'n recordo. Si hi ha un Erasmus a G5 que se'n va... Ah, mira, quina casualitat. Està ara, sí. Ah, però és quina casualitat, justament. Bé, doncs escolta, begonya, no et volem molestar més. Gràcies per això, per atendre'ns i que vagi molt bé. Molt bé, amb vosaltres. Vale, vale, merci, un petó, un petó. Que vagi molt bé. El connexió més profit de l'Història. En fi, Sergi... Quines? Tens algun més aquí al casal? Ah, perquè, escolta, veig que aquí... Això és una festa, no? El casal sempre és una festa. Ja, ja, ja, bueno, escolta, teixem. Només estem més que estan amb les teves noies. Clar, sí. No, en vi. Ara, begonya. Sergi, que vagi molt bé, moltes gràcies. A vosaltres. I en retrobèndim. Ai, Cristina, ja arribem al final del programa. I, com sempre, només em resta preguntar-te... Si l'Apenya del Morro tingués molta, molta audiència. Avui, què seria? Tren dintò, pic? Comencem les polèmiques, Jordi. Has estat a punt, però és que l'has posat massa, ara, amb el Sergi. Sí, preguntar-ne ara si creia que era just el premi, no, no, no. És força molt. Per tant, se l'emporta a fer ser miliant per aquesta secció. Els canvis de paradigma que hem tractat amb la Roser i pel futur proper cas, que serà la primera vegada que escoltarem aquí una sessió en directe d'una tensió telefònica d'una ducada ducaní. Bé, doncs, acabem el programa. Gràcies a la gent que ha fet possible l'Apenya del Morro d'avui. L'Andrea Bueno també era. També, avui també. Per l'informatiu que està a punt de fer i les notícies de senyors que hem l'esport a quedar tard al programa, a més a més, també a la Montse Ferraz i a l'Ot Blanc de l'Espai d'Essència, i que també han estat nosaltres parlant avui de la relació entre pares i fills. A la segona hora, la Roser d'Educació Canina, l'Erich Pommar d'Aplicacions Mòbils i el Sergi Herrada del Casal de Joves. Demà escoltarem el Pau Marcos des d'Oxford amb la seva secció habitual. Vaja, que va, la última creació de joves, depèn de la setmana, que és la de Mama Estic Bet. I també tindrem l'estròloga Concha Veningo, que ens farà un especial sobre el signe de Crank. O sigui que estarem atents. En fi, que us ha parlat Jordi Domènech, i, com sempre, la col·laboració més que especial, al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Fas-hi molt bé, i fa tardar. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a Ràdio d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. La Pella vol morre-ho cada tarda d'Esquadra. Tots seguit, les notícies de Sant Just.