#59 - La Penya del Morro del 11/5/2012

Bona tarda, són les cingus per remalversas i Marta Patrició. El Consell de Ministres ha aprovat una nova reforma financera que endureix les condicions a la banca però que inclou ajudes públiques a aquelles que tinguin problemes. Això sí, hauran de pagar l'estat un 10% d'interès si reben diners públics. La nova norma també obligarà a les entitats a mobilitzar uns 30.000 milions d'euros per protegir els actius immobiliaris. El ministre d'Economia, Luis de Guindós, ho ha explicat així. Actuar, jo crec que amb contundencia, jo crec que amb amplitud, yo creo que con decisión sobre los activos no problemáticos del sector promotor y del sector constructor. Y lo que hacemos en última instancia es anticipar enormemente el sanamiento por un hipotético deterioro de esta cartera adicipando cualquier duda que exista sobre su calidad. El govern també obliga als bancs a atreure'ns de sobre els coneguts com als actius tòxics abans que acabi l'any i posar-los en una societat separada. D'altra banda, el govern ha decidit rebaixar de 5 a 3 anys la vigència dels contractes de lloguer. A més a més, el propietari podrà recuperar el seu pis sempre que visi amb dos mesos d'entelació i l'Inkili el podrà deixar avisant abans d'un mes. El Consell de Ministres també ha aprovat que el termini de prescripció dels delictes fiscals se l'havia de 5 a 10 anys amb una pena de preso màxima de 6. Pel que fa a la vegada, ferrocarrils, catalans, normalitat en el compliment dels serveis mínims quan fa una hora que s'ha repressat el servei. Fins a l'esbuit del vespre hi haurà serveis mínims en aquesta segona jornada de vaga amb què els treballadors protesten de la nova retallada del seu prevista per al govern català. La Generalitat demana a les empreses catalanes deslocalitzades a la Xina, el Magrib i Europa de l'Est que contractin presos de Catalunya. La Consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha dit que això ajudaria les empreses a tornar. És fer de pont, és fer determinades coses perquè aquesta empresa pugui reconstruir la seva situació a Catalunya i tenir en aquest temps de la estructuració uns costos més ajustats i saber que té un suport de mà d'obra i de personal que el recolseran en un moment de transició. Els presos catalans treballen 4 hores diàries i cobren 250 euros al mes la meitat del salari mínim interprofesional. Tarragona oferirà espectacles de recreació històrica romana en els principals monuments de la ciutat. L'activitat es farà durant l'estiu i pretén ser una continuació del festival Tarragó Viva. L'objectiu és explicar als visitants com es vivia a la ciutat fa 2.000 anys. Tarragona, Julià Giribets, bona tarda. Bona tarda. Els espectacles es faran en horari nocturn de juliol a setembre, costaran 12 euros i serviran per potenciar la part d'història romana de la ciutat i ensenyar als turistes curiositats del dia a dia d'aquella època mitjançant recreacions que faran uns 200 actors repartits en els diferents monuments. El director del festival Tarragó Viva, Magisarit Joll, explica què es podrà trobar al visitant. La gent no entén les monuments quan es van fer-ho. No eren monuments. No es poden dir, es sapen coses. El que hem d'ocupar és que la gent visitant aquest monument ja no és una cosa mental, sinó que aquí passaven coses. La intenció és que aquesta activitat sigui l'inici d'un projecte futur que permeti fer actes d'aquest tipus durant tot l'any i no només a l'estiu o durant el festival Tarragó Viva. Coneguem ara la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. La calor s'ha imposat avui a tot Catalunya i ho farà també aquest cap de setmana. Tot i que diumenge baixen una mica les temperatures. Aquesta tarda sol alguns núvols a les comarques del Pirineu, poc importants, i de car demà a la tarda els núvols seran més importants i donaran rossets i tempestes a tot el Pirineu. Prepirineu comarques del nord de Barcelona i també de l'interior de Girona. Diumenge matir relativament al solellat, però els núvols creixeran en facilitat, i a la tarda els rossets i les tempestes com també de la costa. La setmana que ve començarà amb sol i amb temperatures una mica més baixes. Com ràdio es posa. Bona tarda, us parla David Amadora. Punt de començar a la final a 4 de l'Eurolíga i Istanbul a Turquia. La primera semifinal se'n fronta al CsK de Moscou i el panat i naikós grec a les 8 del vespre, a la segona sèmia al Barça jugarà contra l'Olimpiacós de Tenes, Juan Carlos Navarro, i bon i facendón arrossegar en problemes físics, però en principis seran disponibles per a Xavi Pascual. Escolta'm les valoracions de l'excapitable grana Roger Grimau en declaracions a com radio. Juan Carlos, es perdria aquest partit només si li tallen la cama, jo crec, perquè per tot allò de més és impossible que se'l perdi. Ara, evidentment, és possible que li faci mal o qualsevol cosa, però és tan bo i té tant de talent que segurament ni ens entenem del que li passa. Acaba de començar aquest partit, la primera semifinal de la final a 4 de l'eurolliga entre el CSC de Moscou i el panat i naikós, i una punt de futbol, l'entrenador del Totenham, Harry Reignab, anegat que el seu club hagi arribat a un acord amb el Barça per al traspàs del Defensa Aglès, Gareth Bale. Gràcies, totes les xarxes ens diuen. En directe. directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amiques? Hem vingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i el salut de una tarda més Jordi Domena, que sóc jo. Què tal? Com esteu? Bona tarda. Benvinguts a la penya del morro. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verde i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més, a més, també. No, no. No, què? Que ho limitant. Que no t'imito, que no t'imito. Si no m'escoltes. No m'escoltes, si no et portes auricula. Ah, sí? Per on? Per aquí? No és impossible. Està canviat. Està canviat. A veure, s'acopla, això, ara? No, no s'acopla. En fi, avui al programa, com sempre, a cada divendres, parlem de cinema amb el Jordi Roca, que ens vindrà a portar quines són les novetats de la cartallera cinematogràfica de 8 de 11, 11 de maig del 2012. A més a més, també tindrem cada dos setmanes l'Àngel Cornejo, amb la secció de videojocs, i a la segona hora l'antiaigenda de l'elicap de Vila, que no hem de fer aquest cap de setmana l'arriera i el senyor Benito. Tot això, avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com Morro. Ah, ah, ah, ah. Bé, atenció, perquè avui comencen les festes de primavera de Sant Felida i Ubregat. Comencem amb aquesta notícia, Carme. Per què no?No pararem del poble del costat. Com? Però si són la capital de la comarca... M'estàs dient que l'informatiu dels senjors notícies no parleu de coses que passen a Sant Felida i Ubregat? No. És normal, també, no?M'has dit, no? A més, a la penya del Morro... Ja passa amb rosa coses, aquí. Em sembla que hem parlat més a la penya del Morro, de la festa de primavera que a tot ràdio són Feliu, jo crec. Perquè l'altre dia vam fer l'agenda especial amb l'aranxa Ilana, el calaix de cultura, i ahir vam tenir el Jordi Sant Jose, el calde de Sant Feliu del Ubregat. En fi, si voleu rescat l'entrevista, la teniu al podcast a ràdio desvern.com, ràdio a la carta. Hi ha moltes coses, aquí se'n justa bé. No, no, és que això és una pincellada amb música terrorífica, però ara anem a les coses guais de Sant Just. Vinga, va, Carme! Carme! Va, per on comencem, avui? Estàs contenta, eh? Ah, sí? Per què dius? Perquè avui fas coses... Vos, mira, tornem al tema. No estàs a la mula, de Sant Feliu, és que porta la samarreta de la mula. La samarreta... està bé. Molt, molt, molt. Amb l'una en veurem. Per quan? No recordo el preu. 10 euros? No puc. 10 euros, no puc. Vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Just. Doncs parlem, comencem parlant d'educació, perquè 250 alumnes de l'escola Sant Just Tengues han participat avui de... L'English Day. Oh, yeah! Hello, how are you? Welcome to the English Day at Sant Just desvern. Just do it. D'aquest matí hi ha hagut un abatit, o sigui, expliquem tot el matí, a l'English Day 1 d'Eso, participa en el cas de les joves, en participat d'aquesta jornada en què s'han fet tallers i activitats, en què l'eix central és que els nois noies parlin, com tu estàs fent, anglès, entre ells. És la sisena d'ici d'aquesta activitat, que vol fomentar l'ús de la llengua anglèsa entre alumnes. English language. I també hi ha participat alumnes d'Eso, de l'Institut de Sant Just, i de l'escola Madrid-Sacramento fent com de professors, d'alguna manera. And also people of Sacramento and Sant Just Institute. Jo vaig traduint, va ser algun... Està molt bé. I s'està donant tot el matí aquest cas al cas de les joves. I aquest matí, durant la breu entrevista que hem fet així ràpidament, a Marta Nabot, que és la coordinadora del projecte, també hi ha hagut... Something about Marta Nabot? Sí, l'Enric a l'entrevistat s'ha combinat en anglès. Oh, ho! Nau a la ràdio, també, això. Yeah! Sí, pot dir que sí, de programa de ràdio... Ràdio sincinati, no, però una mica sí, com del locutor guai, del món mundial. Welcome to Radio Night 8.1 FM! Are you listening? Everybody invites lubricant. And out the world at www.radiodesburn.com. The radio of the people of Sant Just... Sant Just Dosburn. Yeah, welcome to the show! Welcome to the show, Eva! Okay, with that, we have Karma Verduà. Karma, hello, good afternoon. No, jo parlare en català, eh? Karma, I cannot understand you please. What are you doing now? No, un seguitet. We are on air at the radio at www.radiodesburn.com. When it's coming down on the rain, phone, phone, summon down. És com Can Gritravo, no? Gràcies. Sabia que no ho diries. Alguna cosa més sobre l'English day? Ja està bé, no? We have enough for today. Everybody, thank you. We have enough for today. Tomorrow or the next year, more English day. Vinga, va, acabem-hi amb una altra. No, perdó, perdó. Ui, ui, com es posarà? M'has caigut moltes coses. Ah, sí? Ja ho sé. Per un continuem. Doncs ara parlarem d'una activitat que es fa aquest vespre. Vam parlar una mica, però és important com per tornar-ho a destacar. Què passa, ara? És que avui es presenta Fukushima Chronica d'un desastre nuclear. És aquest llibre fruit de les experiències del periodista TV3 Lluís Caelles i també corresponsal de TV3 Sergi Vicente arran del desastre nuclear que va trasbalçar el Japó el març de l'any passat i de passar-la també al món sencer. Una experiència inèdita d'oxident, només s'havia viscut a Chernobyl i feia molts anys, i a part no era el món occidental. Es veia com una cosa que aquí no podia passar, i aquesta mena de falsa veritat. Per tant vol dir que no ha passat en lloc més del món, perquè la gent dels nuclears, que jo sàpiga, no veurà tant el primer món. Sí, no? Clar. Tot i això, Japó va encaixar molt bé la situació, tothom va treballar per sortir-se, i en aquest sentit el que explicava Lluís Caelles és que el caràcter dels ciutadans japonesos amb el seu esforç i sentiment col·lectiu van aconseguir sobreposar-se i aixecar una situació molt límita. Tot plegat també de la cobertura informativa i dels interrogants, les incerteses que es plantejen ara mateix, per a aquest vespre, donant la presentació de Fukushima, crònica d'un sonar minuclear a 2,49 del vespre, a la sala piquet de la Teneu. Doncs un aplaudiment per els japonesos, tu. I per Lluís Caelles? També. Per Lluís Caelles, també. Un aplaudiment. Perdó. En fi, Carme, repassem més coses, no? M'imagino que ara arriba el més esperat de tot, els divendres a la penya del morro en aquests minuts, l'agenda de senyors del cap de setmana. Agenda de senyors del cap de setmana! Sí, poca broma, perquè tenim molts actes. Però en comencem. Mira, intentaré resumir. Si vols, no resumeixo. No resumeixis, doncs. Gràcies. Perdona, tu cabres el mateix, no? Es fa la festa de la Pau amb activitats per batits i grans durant tot el dia. Tot plegat començarà les 12 del migdies, fins a les 10 de la nit, i hi ha diverses entitats que hi participen, i, per tant, actuacions de tota mena. Per exemple, ballada de sardanes, una xocolatada, una actuació dels gegants, la Casa Regional d'Extrema Dura també intervindrà, el vespre hi haurà una botifarra de popular, seguida d'un espectacle de band d'Anderai, del drag trifenyo, i, a més, també hi haurà, per exemple, una recollida d'aliments cronits de les playes ara mateix, i també una exposició sobre com viuen els refugiats que porta l'entitat Agnur i una actuació dels ballasses sense fronteres. Com viuen, no sabem. Sí, sí que ho sabem, si vols t'ho explico. Doncs sí. Un moment, no em voldria equivocar. Troba la música per posar-hi pressió. No, però va. No, que ara... Dona una oportunitat a la Pau, que és una frase que està molt bé, que a mi m'agraden molt personalment, i que, com cada any, es podrà viure a Sant Justes Verde. Ho has trobat? Sí. O has fet això perquè ho trobessis? No, el que volia dir és que, més enllà d'estans i informació que pugui haver-hi, com una exposició, el que hi haurà també és una tenda de campanya, representant una mica el lloc on viuen directament els refugiats quan són en aquests camps, i, per tant, perquè tothom pugui acostar-se d'una manera directa. A més a més, el que hi hauràs una actuació de ballassos sense fronteres que haurien d'anar al camp de refugiats. Hòstia, doncs, perdona. Molt bona pinta i un aplaudiment per l'organització per haver-los portat. Això ja d'entrada. A quina hora serà l'espectacle de les ballassos sense fronteres a Sant Justes? No tinc aquí. Tu confirmo després, fins a la tarda. Sempre dius, tu confirmo després, si mai... Mai tu confirmo. No et dono oportunitat. A les 6 tu vols dir si vols? Ah, sí? O si vols un paper, et faig un whatsapp, el que vulguis. No et faig. Però els actes del cap de setmana a Sant Just no acaben aquí. Ara ens anem cap a diumenge. Cap a diumenge? Sí. Què? No, no, digue. Ja hi ha força coses. Diferents tipus d'efició. Comencem pels amants del ciclisme, però amants introduïts, ja. Vull dir, tu consideres amant no pots participar en aquesta sortida. Com ho has fet en això? Amants introduïts. És que, clar, m'obligues, Carme, jo no volia posar les sintonies marranes del programa. Per amants introduïts. Però l'Oberto introduir es fa servir, al llarg del dia. Sí, molt. I sobretot... Tu sempre les similes a mateix. El llarg de la nit es fan més... S'utilitzen més aquest ver, Carme Verda. Yapa! No, no vull fer aquesta notícia amb aquesta música de fons, Jordi. No vols fer... No, parlai de ciclisme. Puseu un altre. Ara sí. Ara sí, eh? No, també sí. Ja veuràs, has escoltat la lletra d'aquesta cançó? Mira. Carme Verda, oi? La ràdio del ver. Fa les notícies. I més cosetes. Ara ciclisme. Ara festa de la pau. I també fa el just la fusta cada mesí. Vinga. Vinga, avui. També és el club de l'autobús. Molt bé. Doncs la grupa ciclista s'enjust organitza la setena volta dels trons. Ara. I com et deia, pertén a treure amants del ciclisme, perquè el nivell de l'excursió és mitjà alt. Quines tres, eh? Són 32,7 quilòmetres. És una mica més que en les edicions anteriors. I el desnivell acumulat arriba fins als 1150 metres. Tot i que, com anem l'altre dia, el recorregut segueix camins amples, no passa per Corriol. D'acord, d'acord, d'acord. Si no passa per Corriol, jo em quedo més tranquil. Us podeu inscriure a través del web? És més doble. Si no us va bé el mateix dia, fins a 5 minuts abans de la cursa, comença les 9 de matí des del camp de futbol. Sí, jo soc d'aquests. 5 minuts abans dic perdoneu, què és aquí, això? Hola, em dic Jordi, què tal? Com esteu? Anem a córrer. Què tal? Com esteu? Eh, bé, no? Avui fa sol, eh? Fem una mica de conversa a la gent. Quan hi ha el primer metre, vinga, va, estem a punt. Anem, vinga, tot i tal. Ai! Que em va agafar una rampa. No et puc anar, però tireu, eh? Tireu endavant. I així et porto 4 voltes dels torents. Doncs el que et diu menys és que no m'he intentat, si vols. Més coses que hi ha... Més coses? Sí, a la marxa de regularitat, fos gens i banyos. Ah, això està esperant. Organitza les seves. Recordaràs que és una competició per parelles on no es valora la rapidesa dels participants, sinó que s'ajustin a la velocitat de pas en cada tram. El recorregut d'aquesta marxa és secret, només s'informa de la comarca on serà, que en guany serà el Baixes. Perdona, i no en diuen res més? No. Però volem saber més? Hem d'informar la gent i la ciutadania que ens està escoltant. No, perquè les inscripcions estan tancades a part. Els portaran a dos quarts d'avui de la matires del paradó, els portaran cap al Baixes, i no se sap encara quin serà el recorregut. De fet, fins allà no el sabran, i llavors s'ensenyaran indicant, i és allò que, a mesura que vagin caminant, aniran trobant control sorpresa, que mesureran si ho fan bé o no. Que el Baixes, la capital és Manresa, no? Sí. Bé, Carme, en un... Com es diu això? En un treball d'investigació sense precedents, que estic bé perquè no ho trobem ara, no? Sí. La penya del Morro, aquest programa que esteu escoltant, amics i amigues oients, ha pogut saber quin és el recorregut que faran... Com es diu això? La marxa de regularitat fulgenci banyos. La marxa de regularitat de fulgenci banyos. 38-N, edició. Passem per la Plana del Pont Nou, continuen pel Camp Insomanya, després passen per Santa Caterina, i, finalment, acaben a Sant Pau. El volant de Manresa és un excurs de manresa. Ara ja ho sabeu. Ara, de l'organització, segur que ho canvien, perquè ho han escoltat el que hem fet públic. Segurament, no, perquè he cobert el Google Maps, he posat Manresa, Catalunya, Spain, i el primer espai espai que han aparegut és el que volia fer, els primers pobles que han aparegut, són els que ens hem inventat. Com sempre, la penya del Morro ha estat el poble del Canó i s'inventa de coses. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania. I el Canó és la ciutadania, també. En Ficarma, hem acabat aquí les notícies... No, no, no. Hi ha més coses? He de dir que volia caure amb mi. Quedé una festa, encara, per dir-ho menja. Festa de l'Oriol Vera de l'Escola Canigo, un any més als pares i mares dels nens i nenes creixen a l'Escola, ha organitzat un diumenge ple d'activitats amb un doble objectiu, recapta diners pel viatge de final de curs i també donar un dia festiu als alumnes. La festa inclora activitats molt diverses, no gimcana per nens, inflables, un passatge del terror, una tòmbola i diverses actuacions, a partir de les 10 del matí. Aquest són els actes que hi ha previstos descenduts per aquest cap de setmana, un cap de setmana ple d'actes, a tot arreu, Carme, no que el sortiu el vaig obregar, espluga, es fan la fira exotèrica, aquella de por. Saps aquella fira que fan de por? Doncs ho fan també aquest cap de setmana, vull dir que és un munt de coses. Les festes de primavera a Sant Feliu, després el mare magnum a Barcelona fan la festa de l'Odissea, que hi va amb tu, que en Toni Afon, i no sé més qui toca. I, en fi, ja se n'agura, podríem dir, de forma oficial, qui toca. Que està bé. Klaus en Kinski, per exemple. Ah, sí? Qui són dos, no? Sí, Klaus en Kinski. Però és un actor, ell, conegut. No, no, no. I, en fi, que inaugurem aquest cap de setmana, després amb l'antigenda de Leli, repassarem altres punts de Catalunya, però una mica, aquest cap de setmana del 12 i 13 de maig, és el que dona sortida a les festes, no? Una mica, en general, d'aquí al voltant i tot plegat. Molt bé, doncs, Carme, moltes gràcies, que vagi bé i tingués una bona tarda. Gràcies, fins ara. A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Jui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web www.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Camí cap a dos quarts de sis de la tarda tenim a nosaltres com cada setmana el Jordi Rock a Jordi... Hola, bona tarda. Ho sento molt, avui, com molt, no sé, com molt bé. T'has fet alguna cosa a les dents, o alguna cosa? No, és que les tinc blanques, jo. Ha de natural, no? Clar, ha de natural. Animeu-lo. És perquè vull entrar llum i em veus bé, no com de costum, que estic aquí molt fos. En fi, tu, claro, parlem de cinema. Com que de setmana comencem per una pel·lícula que s'estrena avui que es diu Infiltrado Cent Classe. És una mica, potser, no sé, podríem dir la pel·lícula així com... No sé si guai de la setmana comercial, d'estiu, de joves... Bueno, és un estil... Loco Academia de Policies. Una comèdia de dos anys de policia, que més estaves dada amb una sèrie que en parlem després. Però si tens preparat el trailer, millor escoltar-lo, i així tots agafareu el to de la pel·lícula. Ui, no podem, ara. Ja tenim un error, sí. De què va la pel·lícula, que tenim un error? És que això és d'acabar d'altre. Tenim un error. Quan fa calor, tot es dilata i passen aquestes coses. Què dius? Però què dius? Què dius, Jordi? Aquest comentari sexual. No, no és sexual. Els se't poden caure els anells. Si t'hi fixes en les teves venes, les veures més grosses. Home, perquè això ho sap tothom, és cultura popular, a l'estiu les coses dilaten i a l'hivern es contrauen. Bueno, no penso continuar amb el fil. Escolta'm, el trailer infiltrado sent classe. Estamos recuperando un programa de la Policía Secreta de los años 80. ¿Quedáis oficialmente trasladados? Donde nos presentamos. En Jump Street, en el 21 de Jump Street. Estáis aquí porque sois como Justin Bieber y Hannah Montana, pero en cutre vais a infiltraros como falsos alumnos, como falsos alumnos de instituto. De raro, son los críos hoy en día. ¿Qué es eso? Tienes buen tono muscular, comencito. ¿Cuánto pasaste la pubertad? A los 7 o algo así. Regla número 1. Nada de relaciones sexuales con alumnos o profesores. Déjame que te mire el paquete. Dijo que te mire el examen. Voy a corregirte el test. Regla número 2. No le deis a nadie nada de alcohol. Te prometo que seremos superprofesionales. De fet, és una adaptació, com dius tu, de la popular sèrie Joves i Policies. Sí, i això és molt bé, una sèrie que, dels anys 80, no sé si saps qui era un dels protagonistes, un actor bastant conegut de Hollywood. Jo n'agil, no? Jo n'agil, no. Aquest és un dels protagonistes de la pel·lícula. Jo et parlo de la sèrie dels anys 80 en la que està basada aquesta pel·lícula. Penses que m'enganxes sempre. Jo ni dip. Molt bé, com ho saps? Com ets? No, no, no. Aquí he hagut un xivat, com ho dic de l'ordinador. Com ho saps? Domènec 1, roca 0. No, no, però aquí he hagut un xivat. T'has assegut perquè no ho sabries. Molt bé, però precisament... A Esparravia no sabeu com ho sé, no? Sí, sí, em tens intrigat, vull saber com ho has sabut. Perquè ahir vaig veure el programa, vens a ping, dies de cine. Ah, molt bé. Així m'agrada, que estiguis atent a l'actualitat cinematogràfica i a tot el que passa a les nostres cartes. Molt bé, Jordi, veig que has fet els 10 hores. Jo ni dip, que li van oferir fer aquesta pel·lícula. Va negar i va argumentar que tenia la gent de molt plena, problemes de gent. Després li van dir que s'hi volia fer un cametx, també s'hi va negar, si que... Un cametx? En català, o és d'un cametx? Sí, sí, ho diu el Diek. Molt bé, no ho sabia. Ara ja ho sabem. Aleshores es va negar i, finalment, els protagonistes, el Johnny Hill per un cantor i el Channing Tatum. Per qui no hagi vist mai la sèrie, no sàpiga exactament de què va. Com jo? Sí, jo tampoc, perquè era... Bueno, no veia ni un escut, de fet. No, jo sí, jo tenia 40 anys. Home, però tu uns quants anys ja tenies. Però de quin any és la sèrie? Home, dels anys 80. Ah, amigo mío. Bé, doncs, la història va d'aquells. Són dos persones que estan dos alumnes d'una mateixa classe, que es porten molt malament, surten de l'institut i coincideixen amb tots i, a mi, a la policia, on, de cop i volta, descobreixen que tenen molt en comú i es porten bé. I, aleshores, els envien a una missió especial, que serà de riure total, o sigui, una mica així, en plan patètica i tal. Sí, aviam, és així. Ha fet una escola això per controlar una mica la delinqüència jovenil, per lluitar contra la delinqüència jovenil. Següent any, ja. Sí, la guerrero tengo 23 años y mi sueño es representar la belleza de la mujer de mi estado. Señor, perdón, me equivoqué. Yo te voy a ayudar, pero también necesito que jales algo por mí. ¿Lo querés? M'arrollo, jo, eh. Molt. Ve de fer la pel·lícula, es diu Miss Vala. Sí. Ah, ja està, eh. Molt bé, era música del final. Molt bé. No, no, no. Està bé. Les bandes sonores s'han d'escoltar, Jordi. La música és molt important. Hi ha més a més per no donar més informació de la que s'ha de donar per a tota la gent que la vulguin a veure. Canviem totalment... Canviem totalment de registre. Passem d'una comèdia on drama absolut, una denúncia social. És una pel·lícula, o en una producció mexicana, que denuncia una mica també la realitat del seu propi país. I es vehicula a través de Laura, que és una noia jove, una mica així, bujarrada, adolescent, que vol convertir-se en Miss Mèxic, per això es diu Miss. Una de les paraules del títol. I que finalment acabarà caient en una red mafiosa, diguéssim, a l'estil de la camorra italiana, però a Mèxic. I que tindrà molt a veure amb el tema de les drogues, per això va bé. Molt bé, passem a la següent pel·lícula. Per cert, avui ve l'Àngel del Cornejo, no? Perquè ve cada dos setmanes, i la setmana passant no va venir. Per tant, avui no ve l'Àngel del Cornejo. Ah, sí, jo no sé si avui ve o no, però la setmana passava avanint no el vas deixar entrar. No el vaig deixar entrar. A la meva secció no. No va voler ell, que és diferent, eh? Jordi, assumeixeu. No passa res. Assumeixeu que no fas la millor secció de la penya. Ja està. No, si això ja ho sabia. Va bé, va bé. És mentida, eh? Tot es fan iguals, per mi, és com un fillet. Sí, sí, sí, segur. Si tots sabem quina és la teva preferida. Si no passa res, no te n'anamaguis. Quina? Bonia, espera, deixa'm pensar. N'hi ha tres, que jo sàpiga. A veure, a veure aquest de venir tu a dir-me quines són les seccions... Són les teves tres seccions preferides. Les ninetes dels ulls, no? Què? Les ninetes dels meus ulls. Exacte. A veure uns pàl que els temes t'interessa molt, altres pàl que els col·laboradors t'interessen molt... I, bueno, coses que passen. Jordi, aquestes gelos? No, no, no, no. No sóc una persona gelosa, de veritat. No, perquè és molt orgullós. No tens temps per la gelosia. Jo no sóc orgullós. La pregunta és quines creus que són les seccions que m'agraden de penjar al murro? Això no t'ha tocat. Ah, no ho saps. Sí que ho sé, sí que ho sé. No tens ni idea. Perquè, a part, no t'escoltes el programa. A veure, no cada dia del món, perquè tinc moltes coses a fer, però sí me l'escolto. Dos seccions, sí que sí, va. A mi em poso la televisió, amb el David Ávila, la dels esports, amb el Sergi Noseque, la dels videojocs, amb l'Àngel Casas... Sí, show. L'Àngel Carre... L'Àngel Carre, show. Amb l'Àngel, les notícies, cada dia, amb la Carme... Sí, molt bé, les notícies. I l'Andrea, no sé si hi ha un nou a marxar. Jordi, no s'ha ensat, mira. La Carme no és una secció, però... És una secció, perdona, i molt important. Moltes gràcies, Jordi. M'agrada, m'agrada. M'agrada la teva capaixada. És l'única que està aquí cada dia, per algú serà. Ser veritat, perquè... perquè és bona. Perquè és bona, això és tan d'acord. A veure, en fi, Jordi, Jordi, passem a la següent pel·li, no? Sí, una pel·li que fa especial il·lusió, es titula 6 puntos sobre Emma, i és una mica comèdia-grama. Me llamo Emma. No sé com m'has dit, Emma. Tengo 29 años, pero no sé si los aparento, porque como no veo una mierda. És seca, sí. No me vendría bien que supieras interpretar un test de marat. No se la estiega, ¿no? Lo mío es peor, soy para pléjica. Bueno, te ha dado una color suyo. ¿Cómo es el psicólogo? Germán, ¿cómo es? Está como un queso, la verdad. No me lo imaginaba. A mí no me engañas, estoy tan maquinando algo. Quiero subir a tomar una copa. Ahí no has vist els espectaculars de la mi terraza. Em fa molt bona pinta, Jordi. La veronica que no em canso de repetir-ho, que és una gran actriu, està guapíssima més en aquesta pel·lícula, ho fa molt bé en el paper de sec, no és fàcil fer-ho, i jo crec que ho aconsegueix amb bastanta solvència, que no estigui nominada als Goya l'any que ve en millor actriu protagonista. Home, ja ho va estar, com ve saps, perquè et mandú aquest any que no va guanyar, perquè va destruir la de la pèlcavita, la Lena Naya, que està bé, perquè la Lena Naya també és una gran atriu, però la veronica s'ho mereix i, com dic, sempre ha aconseguit... Crec que és molt difícil en el món de l'interpretació, que és fer oblidar a la gent el seu paper de... Jo sóc la Joani, de Choni, i fer un paper totalment diferent al que feia, i això està bé. Un aplaudiment per la veronica. A mi m'agrada molt. Quan vulguis, també la pots convidar, eh? Sí, sí, sí. Aleshores... No la conec per això, no la conec. Per producció, és el que has de fer com a presentador d'aquest programa. Sí, mira, jo faig producció, i mira què passa. Què passa? Res, perquè no n'hi ha. Doncs, simplement, això és una noia que és cega, té una parella estable, de la que està molt enamorada, però descobreix que la seva parella no vol tenir fills, doncs ella decideix deixar-lo i buscar, de forma obsessiva, com quedar-se embarassada. Aquesta és la pel·lícula estrella de la setmana, pel Jordi Roca. Sí, per mi sí. Passem ara a una pel·lícula una mica més misteriosa o... No, misteriosa no. És còmica. Com que es diu somres, té nebroses. Sí, però no en té res, ja veuràs. Me llamo Barnabas Collins. Hace dos siglos. Hice de Colin Wood, mi hogar, mi amor, hasta que una bruja celosa me mandijo, condenándome a las sombras. ¿Qué me has hecho? Por siempre. ¿Qué demonios es esto? Ya viene. Ya viene. Digue-me, habitante del futuro, en qué año estamos? En 1972. En 1972? Ah... Mi amada, Colin Wood, y la familia Collins. ¿Y este es donde ha salido? De una taula, señora. No se va a quedar a vivir con nosotros, ¿no? Me cae bien. Bienvenido a casa, Barnabas Collins. ¿Cuánto pueden estar listos los caballos? No tenemos caballos. Factura Tim Burton, ¿no? Exactament. La persona dirigida pel director Tim Burton, la veu saps de qui és, el protagonista? Sí, Johnny Deep. Molt bé. Ja veus que també és un dels protagonistes del dia. Es dona molt a això que quan un actor treu una pel·lícula, les poques setmanes entreu una altra. La setmana passava a estrenar una pel·lícula, i avui torna a estrenar una altra. A tu t'agrada el Johnny Deep? No, perquè la gent està com dividida. A mi, per exemple, m'agrada molt. Penso que és molt camerelèonic. Estic una mica indecis, eh? Jo crec que sí que té raó la gent que diu que fa una mica de jaques per raó a tot arreu, però sí que lluita i s'han sort moltes vegades per sortir d'aquest personatge. El que és indudable és el tàndem, no, que en forma amb Tim Burton, perquè ja fa molts anys que fan moltes pel·lícules, per no dir que totes les ha de Tim Burton, les fa Johnny Deep, que no totes les ha de Johnny Deep. També la seva dona també hi surt sempre. I hi ha la Lena Bonham. Sí, Bonharter. No, Bonham. Bonham. Sí, es diu així. Bonham, Bonharter, no? Es diu Bonharter. No ho sé, buscau ara Google. M'hi vaig explicant d'aquí a la pel·lícula, en la que m'hi participa Eva Green i Michel Feiffer, que jo també m'alegro de tornar-la a veure en una pel·lícula. Lena Bonham Carter, veus? Doncs Bonham. Molt bé. Els dos teníem raó. Això, que estic contenta que estigui Michel Feiffer, que feia molt temps que no la veia pel món del cinema, està molt guapa en aquesta pel·lícula. També es basa en una sèrie de televisió dels anys 60. No sé si l'hauries vista. No. Molt bé. No, perquè no havien escut. En el que el protagonista pateix la maledicció d'una bruixa, perquè li ha trencat el cor, i en comptes de matar-lo, el que fa és enterrar-lo viu, diguéssim. I ell despertarà el cap de dos segles i s'integrarà dins la família Collins, que és una família que amaga molts secrets. Una mica l'univers de Tim Burton, una vegada més explotat. Un dia, Tim Burton va dir... Això vaig arair el documental de dies de cine aquest dia abans. Molt bé. Estic molt content, de veritat. Ah, sí? Que l'hagis vist, no? Perquè s'hi ha donat informació. No, perquè m'agrada que participis. Jo ja saps que arribo fins on arribo, i avui puc arribar una mica més. Perquè ahir vaig veure dies de cine i deien que Tim Burton... Ho vaig llegir al diari, no ho sé, però que... Que te llegis al diari. També llegis al diari, a vegades, no sempre. Un o dos cops a l'any. I ara ja fins a l'octura, no. A més, el Tim Burton diu que ell no té psicòleg ni res d'això, sinó que el que fa és, doncs, totes les seves neures volcar-les a les pel·lis que produeixen. Jo crec que això fa tots els criadors tan literaris com cinematogràfics, que van posant les seves bogeries dins de les històries. Jordi Roca diu... Amb la quinaèquica, en la seva creació artística, no hi ha un toc personal, jo crec que està mentint. Tu ets un artista, no, també?No, jo no. Per què no?No escrius coses?No. Segur? És que segur que escrius i em dius que no. Segur que escrius, perquè un dia, si vols, vine i porta el que s'ha escrit. Sí, jo ja lleixo. Jo ja lleixo.I ho presentem al toc flora. Sí, clar.No, li posem músiques, doncs. Li posem músiques, si vols. Relat de Jordi Roca. No?No, no, jo no sabeu això, per re que sigui crea. Perquè tu i jo ja sé què tens. Tu em sembla que tens... No vols portar-ho perquè deus tenir un diari íntim. Ah, no sóc dels que tinc un diari personal a casa sota claus. Estimat diari. Avui he anat a la ràdio i el Jordi és un idiota. No, no, no, no fa aquestes coses. Això només ho penso, però no ho has crid.Molt bé, molt bé, molt graciós. Vinga, va, passem al següent estrena de la setmana. Un lugar d'on de quedar-se... Sí, del Simpen, molt bona. Ah, sí, ah... ¿Som place...? ¿Som place to stay, no? Eh, no. Bien. Mi padre se está muriendo y yo no he cogido un avión en 30 años. El miedo a volar no es tu único problema.Cierto. Es una de las cosas por las que me enamoré de él. No he hablado con mi padre en 30 años. No sé nada en absoluto sobre él. Lo único que ha hecho es buscar al que le torturaba en Auschwitz. No lo encontro nunca. ¿La ves que es el Holocausto? En líneas generales. ¿Y a tu padre que conocías a tu padre? En líneas generales. Me ha d'amorar de esta música, a mi también. ¿Quieres matar me, Dios? ¿Y tú qué haces en este mujer o perdido? Estoy buscando a un criminal nazi de Auschwitz y qué pienses hacer cuando lo encuentres. Perdó, la beu aquesta que escoltem així és el Chompén. Sí. Me llaman Don Pén.Aquesta. ¿Estoy... ¿Estoy buscando una satana en Auschwitz? Avui no t'ha soticada bé. Ah... No, ja saps que quan ho fas bé jo t'ho dic. És una persona sincera i ser alabal les coses quan es fas bé i criticar quan es fas malament. D'acord, Jordi, no tomo nota. Aquesta és la nova pel·lícula del director Paolo Sorrentino, la protagonista com us he dit ara, el Chompén, que a mi és un actor que sincerament no m'agrada gaire. No m'agrada gaire l'estil de pel·lícules que fa, ni ell com actor. Crec que normalment és molt pla i poc expressiu. Tot i així, en aquest cas, en aquesta pel·lícula, sí que fa una transformació bastant radical, amb un rockero, amb un estil així gòtic, fins i tot una mica a punt, i que viu adoblint amb la seva dona, té uns 40, 50 anys, veig que no t'interessa gens del que va a aquesta pel·lícula, i quan se n'ha... Per què ho dius? Perquè m'estic tallant les ungles al peu. I ara és hora... Què li passa, que em distreus? Ah, sí? Que porta molts anys sense parlar-se amb el seu pare. Perquè el Jordi Roque, si no el mires... No, no, no, bé. Que porta com 40 anys sense parlar-se amb el seu pare, i de cop i volta es mor el seu pare, i aleshores descobreix que el seu pare s'havia passat tota la vida buscant a un nasi que l'havia torturat. I on ell decideix buscar aquest nasi per tots els Estats Units i de pas buscar-se a ell mateix. Que bonic, no? Sí. És una mica també la història de llibre que va treure... A veure, salvant moltíssim les distàncies, eh? A veure els aladrigues per al Sant Jordi, l'estiu de la pluja. També la història va una mica per aquí, al sentit de descobrir la teva identitat i qui són els teus avantpassats. Notícies de Hollywood! Perfectament. Comencem les notícies de Hollywood, els vengadores, atenció, perquè és la millor obertura de guixeta a Espanya l'any 2012. Sí, t'he de dir que, segons la normativa catalana, no està ben dit guixeta, és un galicisme. En català és taquilla o armariet. D'acord? Una cosa, primer, tu ets un repellent? No, jo t'ho dic per tenir... Segon, segon, segon. Jo a tothom l'hauria sentit que a guixeta... Sí, també... També es diu que quan et surten del nas és de miramón i no és de miraball. Oh! Aleshores... Què tens el nivell de català, tu? Espero tenir-lo d'aquí poc. Com que ets profe o algú. No, però no em desagradaria ser-ho. Ui, ui, ui, el Jordi és loca de profe. No voldria estar en aquesta escola. Bueno, no ho sé. Que neva bé, que neva bé. Un moment, faturant-me, però t'agraeixo que m'ho diguis... Jo t'ho dic perquè jo fins fa res ho deia, i em pensava que guixeta era la cosa més catalana del món, perquè sona més com molt genuí i, precisament, no ho és. És taquilla. La taquilla. Taquilla o armariet? La dona, quan et ven l'entrada, ho fa des de l'armariet. Des de l'armariet o de la taquilla. Igual que quan obres la taquilla o l'armariet del gimnàs. I la guixeta català fàcil passa, no? I la guixeta no existeix? No existeix, és un galicisme. Galicisme, què vol dir? Que ve del francès. Ah, la guixeta. Bé, a les hores... Jo la vaig veure a los vengadores, tu l'has anat a veure. Sí, sí, sí. I què tal? Bé, m'ho va molt. A mi també. I això que ja saps que no sóc gaire fant d'aquestes pel·lícules, és un tema unió de superherois. M'agrada. No, jo tinc una cosa. Estàs plèndid, el senyor Robert Downey Jr. amb el seu paper que fa l'Airon Man, que és una serela, eh? Ah, sí, sí, sí. Aquest paper idònic. Sí, que per sèrie, altra puny. Ja ha dit que pensa seguir fent Iron Man fins el dia que es mor. Totes les parts que hi hagi. És que ho fa molt bé i a més és un paper molt xulo. No és allò, és que diu... et truquen, no? Diu que és de fer-te fer tor. Diu que és una bona persona, ja ho faig per si. Però és que a Iron Man... El de Jul també està molt bé, també té uns punts així molt xulos. El de Thor és el que m'agrada menjar, a mi. I molt la passa a mi, la noia... La mare Scarlett és molt justa. Molt, molt, molt justa. Ella és fantàstica, però el personatge és justa. Si no tingués el físic que té, no utilis el que estàs dient. No, no, no, és que et dic una cosa. O sigui, no t'hauràs de veure el perfil com actriu que té, que el personatge, jo parlo de guió, parlo del personatge. És que, de totes maneres, és una pel·lícula que està molt ben feta, però no passa absolutament res. A principi, a final, no passa res. O sigui, zero, a nivell de guió és zero. Els guionistes no existeixen. Però què dius? Home, no passa res. Diuen unes frases molt enginyoses, que és aquí on anava el Robert Downey Jr. Que no se les inventàvem. És una pel·lícula que a la sala de cinema tothom reia molt. Semblava de com de comèdia, del club de la comèdia. I la gent no aplaudia en algun moment? No. És que jo vaig de la necessió que la gent aplaudia. Bueno, quan això ja... No, es morien tots, sembla, tots els adolls. Home, però no ho diguis, a la millor moria algú. Que no mor ningú. Home, clar, si ho estàs dient ara... A la millor algú es pensava que moria. Qui va pensar que algun superador hi mor? Home, sempre hi ha un que pringa per tots, sempre. Fins d'aquells que quan van estrenar titànic, dius, no m'expliqueu el final, no? No, quan van estrenar titànic, a mi em va fer molta gràcia. Vaig riure molt en aquella pel·lícula. Vaig riure a titànic? Jo vaig riure. Tu què és relles? Com es morien? Bueno, perquè avui l'escén aquella que el vaixell es trenca i comencen a caure tots des de la la baix, em recordava un pinball com anar enxocant contra els mòbles, i em feia gràcia. Jordi, no, perquè el titànic va ser... Clar, perquè tu, amb la distància, dius, més igual tot, però el titànic va ser més igual tot. Jo no m'enric de la història en sí. La pel·lícula i l'altra és la història. Titànic és una pel·lícula basada en fets reals, uns fets molts durs que van... Sí, no tranqui res. A veure, és molt dur, i a que ningú s'enfadi pel que diré. De veritat, que ho dic amb tots els respectes del món. Molta gent es mort de moltes maneres. I per tu no, per això es fan pel·lícules, ni es diu que tot és molt tràgic. Mira aquest, de nou, és raó. És raó, però això no treu... que tu riguis de com mor la gent al titànic quan passa de la baix. Jo, que la Sánchez Quecho, no és el fet de la mort. Em fa gràcia que la cara producció en aquell sentit és una mica cutre. Què dius, cutre? Però està supernat bé. A veure, m'està molt bé pels anys que corrien, però... Si va ser la primera gran... Ah, jo era molt petit, de totes maneres, quan vaig a veure el cine. Vos plorar al final o no? No, no. A mi no em fan plorar les pel·lícules. Què et fa plorar? Molt poques coses, gràcies, adéu. Bé, vale la prou. Els vengadors, això, que he recordat de taquilla aquí a Espanya, va a camí de convertir-se també en recordat a taquilla mundial. Armie Hammer, a cap sala, el brillant a l'eng de Kat Vonk. Doncs sí, perquè hi haurà molts actors en aquesta pel·lícula. El director Matt Schengman debutarà com a director de cinema, amb aquesta pel·lícula independent, que estarà protagonitzada per la Armie Hammer, com molt bé dius, el Ben Kingsley, el John Malkovich, el Michael Chin i la Teresa Palmer, que la vam veure a la pel·lícula Aprendit de Brujo. On tindrà lloc, a la pel·lícula? En un petit poble d'Amontana. Per què rius? Sí, en faràs ja quan segueixes així el guió i cantar l'interactua, i em fa molta gràcia. Però està bé, perquè jo sé què vindrà i et faig preguntes. Doncs la seva trama centrarà en un mecànic d'automòbils, que abans era jugador de futbol, i que ara només pensa en marxar-se a un altre lloc, en el que al temps sembli haver-se detingut. Parlem dels dos, que és de Hollywood. Doncs sí, van passar a fer re i anem parlant una altra vegada. Perquè el teatre Dolby surta un sistema estereo, però assegura la permanència dels Òscars a Hollywood. Doncs sí, perquè per un moment Hollywood va empalidir quan els Òscars, l'any que ve, podien no celebrar-se a Los Àngeles. Què dius ara? Els Òscars podien no anar a celebrar-se a Los Angeles. Sí, sí, per un moment sí. Per un moment sí, perquè l'antèrio d'empresa que gestionava els Òscars té molts problemes econòmics, i no pot seguir assumint aquesta gala cada any. Gràcies a Déu ha vingut el teatre Dolby, que és una empresa bastant solvent, i ha dit que fins a l'any 2033 estan garantitzats els Òscars en el teatre Coda. Fins al 2033. Fins al 2033. I el que sap si morirem tots a final d'any? Això és el que dius tu. I el contracte... No dic jo, eh? Els maies ho diuen, eh? Això diu... Hi ha gent que diu que els maies diuen. Que això és com... Pots dimir-se. Si al món no s'acabaran, encara. No sóc il·lusiós. Els Juegos de l'Ambre també triomfan. També, també. Són les dos grans pel·lícules que estan triomfant, que l'opeten, com es diria, tant a Espanya com... Escolta, aquest comentari no fa per tu, eh? Per què? Perquè és xava, que és de la plebe. Jo sóc de la plebe, jo sóc de poble total. De la plebe. Què passa, perquè és la pel·lícula que junta amb els vengadores, l'ho està petant, què diu? Sí, l'ho està petant, els vengadores va camí de rebutarriar el tro, ja veurem què passarà, tot i que els Juegos de l'Ambre ja no té molt marge, perquè ja fa dies que es va estrenar, i ara ja, a partir del setembre, es comença a rodar la segona part. Arrasant amb més de 450.000 espectadors, eh? Sí, que per cert l'altre li en comentava a l'Àngel, que la seva nòvia s'ha llegit tots els llibres, que com que és una pel·lícula que intenta anar a dirigir d'un públic molt adolescent i molt ampli i també familiar, ha reprimit i ha censurat moltes assentes cruentes, i que no es pot fer per la seva vida. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook, a Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veu? Són originals de men. Atenció, perquè Tomi Jones, director, guionista, actor i també productor de Homes Men ho fa tot aquest home. Sí, sí, sí, és que no li queda res més per fer, o sigui que és el director, o sigui, ella s'escriu al guió, es dirigeix. S'ho paga i a sobre, a tu, avui, què més es vol? Home, composar la música és el que li falta. Bueno, tampoc li demanem tant, però és la persona que qualsevol productora voldria tenir. En aquest cas ens narrarà una història d'un fanfarroc escoltar 3 dones que estan bastant de menys en un dur viatge que comença a Nebraska i que concloa a Loa. On? Loa. On està això? A Hawaii? No. On? Està a la part de Califòrnia. No t'ho inventis, eh? No. Com ho saps, que està allà? Home, perquè jo ho sé. Que has anat? No, no he anat. Deues notícies serioses, eh? Nascalena, ara. Atenció, posem aquesta música de pulp fiction, perquè, jo, entre voltes, que la va protagonitzar, té problemes legals. Doncs sí, perquè està posat en un assumpte una mica... difícil, perquè dos missatgistes l'han demanat per... l'han demanat per presumpte agressió sexual. Sí, bastant greu. Segons els professionals... Perdona, perdona el moment. Para, maquines, m'estàs dient que, jo, entre voltes, va agredir sexualment, presumptament, que s'ha de posar en algun lloc de la frase i ja l'hem col·locat, a dos missatgistes que li feien un missatge que no va acabar precisament en final feliç. Exactament. El que relaten aquests dos missatgistes és que, quan va acabar de fer... de fer-li els missatges, ell es vaixar que els va tocando els dos al genital... Què dius? Però què dius? Això és el que diuen els dos missatgistes, són els seus relats. I que després es va masturbar davant d'ells. Bona, escoltem. Les coses són les que són. A mi em costa de creure, sincerament, però tot podria ser en aquesta vida. En fi, 5 minuts anem al punt de les 6 de la tarda. Tenim una última, eh, que són 3 en una. Brussel·la, una última notícia, deia. Brussel·les considera i legals les ajudes de València els estudis de Ciutat de la Llum. Primera notícia. No sabia que a València hi havia uns estudis d'uns cinematogràfics. Sí, són uns estudis de producció audiovisual, sobretot cinematogràfics, que, com es diu això... Ah, sí, invertit 260 milions d'euros. Exactament, perquè es creix aquest centre, són diners públics, i la Comissió Europea diu que no hi havia cap concurs públic, perquè es poguéssim donar aquests diners, i que tampoc hi havia cap competència o falta d'algú que fes una activitat similar en el mercat, com perquè se'ls hi dunguessin. Per tant, no estan justificats, i la Comissió Europea demana a Espanya que siguin retornats. Tens mons llunyants de les espècies per catalogar. T'agraden els amics de l'éssar, Jordi? Doncs sí, sí. Deu dir que no, eh? No ho saps? No, eh, no, no. Sí que ho sé, si m'ho preguntes de setmana que ve, t'ho diré. Que vas a veure els... Mmm... no. Els conèixeràs? Pots, eh? Doncs si els coneixes, dones-hi records. De tots els coneixes? Sí, de la penya del Morrón. Jo sóc més dels catarres, per això, eh? El Martí Figuera és més del Manel. Ah, home, és que Manel està fora d'aquesta línia. És superior. En fi, un abraç a tots. Jordi, que vagi bé, gràcies, i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. No sempre he volgut ser part d'una tricolació, perquè no hi ha col·lòsia, em fa dir que vull ser de gran, jo ja excostro. Mil valenes a tocar, sentir-la la trostàtica i el mar. Calypso, bé, calypso, va. Ser-hi sense haver-hi estat, veure'ls conos dels esculs de corall. Vostès que fan de joixant d'all, confia en mi, nem més avall. Com aquest comandament, que tarnits al món. O que torna enrere perquè sempre he volgut ser part d'una tricolació, que jo em costa vull anar tan lluny, tan lluny, que no hi arribi la píxia. Perquè sempre he volgut ser part d'una tricolació, perquè hi ha coses, no passió del sol, que esperen un explotador. Més si costa, perquè vostès taurons no li fan por. Més si costa, no, no, no. Més si costa, a mi no em cal la altra definició. Més si costa, no, no, no. Més si costa, perquè vostès taurons no li fan por. Més si costa, perquè vostès taurons no li fan por. Més si costa. Més si costa. Més si costa. com a financera que endureix les condicions a la banca però que inclou la injecció de fons públics, aquelles que tinguin problemes. A canvi, les entitats hauran de pagar a l'estat un 10% d'interès. Així ho ha explicat el ministre d'Economia, Luís de Guindós. Este tipo de inyección de fondos no supone ningún tipo de ayuda pública a las entidades. No supone ningún tipo de ayuda pública a las entidades, porque estos instrumentos exigirán y demandarán por parte de los bancos un tipo de interés que va a ser muy superior al que en estos momentos el tesoro está pagando por esos recursos a dicho plazo. La nova norma també obligará a las entidades a mobilizar unos 30.000 milions d'euros per protegir els activos immobiliaris al mateix temps que s'obliga als bancs a treure's de sobre els activos tòxics abans que cabi l'any. El govern també ha aprovat rebaixar de 5-3 anys la vigència dels contractes de lloguer i donar més poder al propietari perquè pugui recuperar el seu pis sempre que visi amb dos mesos d'antelació. Pel que fa als elictes fiscals, el Consell de Ministres també ha lavat la pena de 5-10 anys amb una pena de presó màxima de 6 anys. La Comissió Europea segura que Espanya no complirà els objectius de déficit per culpa de les desviacions de les comunitats autònomes i també de la Seguretat Social. Malgrat els plans d'ajust i les retallades brucelles, calcula que aquest any baixarà fins al 6,4% un punt i una dècima per sobre del previst i l'any que ve, el 6,3% en lloc del 3% mercat. A Europa haurà de decidir el final del mes si permet a Espanya tenir més temps per ajustar els seus comptes. Els herois mínims de fer-lo carrils de la Generalitat de Catalunya funcionen a aquesta hora amb normalitat. A diferència d'ahir no hi ha hagut cap bloqueig dels trens. Per exemple, la informació connectant amb el Centre d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. La molt bona tarda és el Centre d'Informació Transmet. Doncs un dia més hem de seguir advertint els usuaris dels fer-lo carrils de la Generalitat que els sindicats han convocat aturades a les línies amb matropolitanes, Barcelona, Vallès i Lliuregata, noia. Aturades que es previst que es mantinguin avui fins a les 10 de la nit. La Generalitat ha establert uns serveis mínims del 50%. Encara, per la tarda, faran que els trens circulin fins a les 8 del vespre, fora d'aquest horari de serveis mínims. Les estacions dels fer-lo carrils de la Generalitat estaran tancades al públic. Hores d'ara, però, ens comuniquen des del centre de control dels trens de fer-lo carrils que s'estan complint aquests serveis i que els convocs circulen segons els horaris previstos. Al marge d'aquestes aturades als fer-lo carrils, en normalitat a la resta de transports públics, 6 metres autobusos, trenvies i trens d'arrobelies de Catalunya circulen correctament i sense incidències a Barcelona i àrea metropolitana. És tot de moment, des del transmet, bona tarda. Aquesta tarda obre portes a Barcelona a part del museu més gran del món dedicat al Cannabis i pretén apropar els ciutadans l'ús de la planta del Cannam al llarg de la història. El museu ubicat a la finca modernista Palau Mornau del Cali Ample és la continuació del seu mola que la ciutat holandesa d'Amsterdam que s'ha quedat petit. L'ex blaugrana d'ell en Bodiroga ha valorat l'olimpiacós en declaracions a com ràdio. La sisena atapa del giro d'Itàlia a l'Italià Adriano Mallori és el nou líder de la prova. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon tarda. i de retruc el món sencer, l'experiència i l'enèrita occident, ja que només s'havia viscut a Chernobyl. Tot i això, Japó va encaixar molt bé la situació, i tothom va treballar per sortir-se'n. Avui fa quatre dies que es va tancar el darrer rector japonès, passant a ser així Japó, un país no nuclear. La presentació de Fukushima, crònica d'un sonament nuclear, serà 249 d'Albespre, a la sala piquet de la Teneu, un acte que organitza l'escola d'escriptura de la Teneu. I, demà dissabte, se celebra Sant Just la festa de la Pau, amb activitats per batits i grans durant tot el dia. En guany, els actors concentraran a la plaça de la Pau, començant a les 12 de la migdia i fins a les 10 de la nit. Hi haurà una espectacra infantil, acompanyat de xocolatada, també Vallada de les Sardanes, una actuació de gegants o altres actuacions, com del drac de feinyo i un espectacle de band d'andera, a més a més d'una botifarrada popular. I acabem amb aquest vulletí, destacant-vos un altre punt d'agenda, perquè l'agrupació ciclista Sant Just organitza, digue-me'n, la setena volta dels trons, l'excursió, pretén adreure amants del ciclisme, ja que el nivell de l'excursió és mitjà alt. En total, són 32,7 quilòmetres, una mica més que en les edificis de l'escriptura de la Teneu, que és un escrit de l'escriptura de la Teneu, una mica més que en les edicions anteriors. El desnivell acumulat arriba fins als 1150 metres, tot i que el recorregut segueix camins amples i no passa per trialeres ni corriols. La volta començarà el camp municipal de futbol, a les 9 del matí, les inscripcions es poden fer a través del web www.accentjust.com o bé abans de la cursa, fins a 5 minuts abans que comenci. I això és tot de moment més informació en el partit de les 7 del Sant Josep Matícies a Dície Véspera. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic, però Munts ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Escriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Pro Muntsa a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntsapunca.com Pro Muntsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Gràcies a tots i a totes. Camí d'un quart de set de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Com esteu? Durant aquesta estona parlarem de l'Arriera, aquest col·laborat dels mitjans de TV3, amb el senyor Beníto i la Carme, que entraran d'aquí uns moments i acabarem amb les coses importants de la vida. Avui el programa amb el senyor Beníto i la taula de la improvisació. Això serà d'aquí una estona amb el senyor Beníto, que en aquests moments ja està entrenant l'estudi número de ràdio d'Esvern, com tanca la porta i s'acumboda... Bona tarda, senyor Beníto. Bona tarda, senyor Comer. Què tal? Com va tot? Bé, bé, força bé. M'hi confonc i he entrat en l'estudi número 10. Sí. No, no, és el Llu, que serà. Sí, avui la gent està molt graciosa també, eh? Bé, sí, sí. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'Eli cap de Vila. Eli, bona tarda.Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli.Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Molt bé, i vosaltres què tal? Doncs mira, aquí, amb el senyor Beníto... Bona tarda, Eli.Molt bona tarda. Bona tarda. Això sembla aquella pel·lícula dels hermanos Marc, no? Bona tarda. Senyora Durfell, senyora Brunfin. I així podíem estar, hasta las 4 de madrugada, però se me van a romper los tirantes. ¿Por dónde iba? Ah, sí. Senyora Durfell, senyora Brunfin. Jo crec que és la primavera, o ell, i no sé què passa, però la gent està com excitada, no? No, és molt a calor, ja avui, no? Sí, jo crec que és això, perquè és com la inauguració oficial de la primavera, una mica de les festes, de tot. De l'escot, ja ha portat com el cap d'escot. Sí, senyor Beníto. Mànim. Perquè vostè porta escot, no? Sí, senyor Beníto ha portat. I d'allò he portat una mica del balcunet. Eh, quílicua, eh quílicua. Amb l'Eli ja sabeu que repassem alguns actes de festes populars de Catalunya, que es fan aquest cap de setmana. Eli, que també, per cert, podeu trobar el isent de capdevila.wordpress.com. No ens cansarem de repetir que l'Eli s'ocorre molt, i allà podeu trobar tota la gent de empresa i tot plegat. Avui, marxem a Tàrrega? Avui marxem a Tàrrega, sí. Però què és la fira de teatre de Tàrrega? No només de fira de teatre viuen a Tàrrega. Fa moltes altres coses. Ah, vale, vale, vale. Estàs d'aquí? Ah, mà. Què fan? De fet, aquest cap de setmana, tenen el Firacoc. Firacoc? Firacoc. Què és? És el coque, és una d'aquestes pesquitats gastronòmiques que tenen allà, i que és una coca. Ah, vale, perquè sí, una coca. En anglès fa de mal dia, eh, aquesta fira? Sí, jo d'entrada quan li he vist que això què serà. I després dic, ai, no, que vol dir coque de coca. Ah, molt bé. De coca, de pizza, ara ho veig, això. Sí, si tota la gent de l'urgent, eh, i fan receptes flequeres i flecaires, i aleshores presenten les seves coques en aquesta fira tan estupenda. Entrada gratuïta. Testets de tot allò que s'has posat. És a dir, que nois... Entenant, oi? Sí, que cris. Sí, exacte. Firacoc. Una prova, però no la faré. Racionada amb una notícia de Jontra Volta, que ha aparegut aquests dies. Sí, no és veritat. Les vistes, les he agit, eh? Sí, amb els missatgistes, no? Sí, amb els missatgistes. I tu? No, no l'he agit. Em pot fer, 5, 7, 8. Bueno, no serà fàcil, però és bo que... Bueno, 4, és fàcil. Els missatgistes de Jontra Volta l'han denunciat per agressió sexual. Una mau missatge, 5, 7, 8. Sí, sí. En fi, que ara no... Què venia, això? Ah, parlo de... Amb què els agradia? Amb la Firacoc. Directament. Afecte. Afecte. Sí, mare, a la bonica població de Videres, que jo tinc molt bon record de Videres, a la selva, eh? Sí, sí, sí. Aquesta és la que m'agrada cada any parlar, eh? De la Fira de Tracturistes a Videres. Uf, bueno... Estos són més embresos. Els tractors a mi m'agraden, em posen, em posen. Sí, són una mica els vascos catalans, no? Els tractors de tota... Sí, de tota reu. En fi, que fan la Fira de Tracturistes, perquè hi haurà una mica de tot, no? Hi haurà una mica de tot. Ja veig de tot el tema, aquest tradicional, que ja m'agrada molt, de la tallada de fustanxerrac, dels destrats, de ferracaballs, de fer una carbonera, les posaran bestiar i faran una autèntica, diguem-ne, desfilada de tractors. Si heu d'anar per allà, per la selva, compta que em pot haver-hi caravana. Com es posen els tractors allà, un rever a l'altre, vingue-m'ho i avall, això pot ser complicat pel trànsit, eh? Sí, home, la veritat és que... A més, amb aquelles carreteres estretes, de Girona i la Costa Brava i tot això, que quan trobes un tractor d'aquests... Moltes gràcies, tampoc fa, si fas amb cotxe. Però, bueno, s'ha d'entendre, i si la Ellie es fan dels tractors... Una de les proves que fan és el Trial 4x4 de tractors, que és un concurs de militat per tractoristes. És com Monster Jam, però a la catalana, no? Sí, sí, totalment, totalment, totalment. I després la cooperen tractors antics. Igual que hi ha les Fires d'aquestes de vehicles antics, doncs igual, però amb tractors. Si qualsevol ferralla que tenen per allà d'allò, l'ha entret, l'han recuperat, i l'ha entret allà que hem posat una capa de mini-o, i dius, vinga, avall, a la Fira d'aquestes. O sigui, serà espectacular. Ellie, on estàs? Perquè escoltem una música de fons? Sí. Estàs a l'Àngines, al Port vell o alguna cosa? No, no, no, estic dinant. Home, Ellie, un moment, para, para, màquines, para, bueno. No, no, em n'he guafat fer la secció a mig del dinar, Ellie, però com pot ser, jo? És així, és així, però és veritat que de fet, el client respon en truques d'aquesta hora i jo estic... Estàs dinant sempre? Sí. Home, Ellie, no, per aquí no passo. Home, això no pot ser. I calculo, per això calculo perquè fes que com truques d'aquesta hora, jo ja estic pel cafè. Escolta, si truco de les dues al mig i et ve millor, no? Ara mateix estic peï. Si truco entre dos i quatre et ve millor, veig, no? No et ve millor, no estaria dinant. No devia... El branx, estaré en el branx. Ostres, doncs, Ellie, vols que ho deixem per després o alguna cosa o què? Què dius, home, no en fèiem, saps? Vale, vale, no ens quedem. Ostres, ara m'ha sabut creu, eh? Jo sóc molt pitareja, puc anar dinant, puc fer la secció, pim-pam, pim-pam, eh? No sé si ho sabem. Ja que fer copa i puro... No, la copa i el puro, avui, no, toca. Un faria és un... Perquè és bo, eh? Això, vine. Sí, està, està... Per mal baixant, per mal baixant, eh? Per mal baixant. Doncs, en fi, ja ho sabeu, eh? Lidreras, que per cert, aquí vaig fer un telèfon, no, Ellie? Sí, perquè el que que tenim corporat, Lidreras, ja ho havia fet això, eh? Depèn de les coses que fan que el junten tot i llavors sembla que és molt més guai. Sí. És el tema del pagès de ferro. Ah, el pagès de ferro? El pagès de ferro. Ah... El pagès de ferro. El pagès de ferro. De Iron Countrymen. Què dius? De Iron Countrymen. Què dius? Iron Farmer. Ara millor, ara millor, no? Iron Farmer. Iron Farmer. Sí, The Hill of the Lips. A veure, eh... I llavors, què passa? Que hi ha un telèfon de... És que fan diverses proves per decidir qui és el pagès de ferro. Sí, sí, sí. Cada any ho he de sorprèn. Quines proves fan? Ostres, noi, l'any passat sí que va haver-hi... Tinc una cosa, em truca l'any passat i em parla un dels nois que ja hi ha. Ho faig sempre d'entro, no ho sé. El faig com un company. Ah, és veritat, és veritat. I ens va dir que se n'havia de carregar sacs de no sé què... Bé, aquestes coses. Truquem o què? Truquem, a veure què passa. Volem preveure-se vostè, senyor Benito? No, per què no? No, per què no? Que no en tenc algun idioma... El idioma pagès no en tenc... Va, va, va, posis vostè. Va, em posa'm un compromís. Senyor Benito! No va posar-s'hi? No li deixo per vostè. Aquestes torrades i pallaçades, no? El platfor, si li deixo per vostè. Sí, ja, ja, sí. Com que vostè té aquesta veu així com de pagès a tractor... Ara, ara. Va tu, a l'Osa. Anem a trucar a ell i parlar amb la Comissió de Tracturistes a veure quines proves fan. A veure, la Comissió de Tracturistes explica. Un telèfon comença per 666. Bona senyal. Sí, això va bé. És el tractor satèl·lic. M'ha l'imagino tonejat, així, en totes les coses de foc i tal. Estem trucant a la Comissió de Tracturistes, de vidrieres, que fan aquesta fila de tracturistes durant demà i diumenge. Trial 4x4 i el concurs d'habilitat per tracturistes. Hola, bona tarda. Aquest és la Comissió de Tracturistes. Sí, soc el secretari de la Comissió de Tracturistes. El secretari, què tal? Mira, et truquem des de la penya del Morro. Estem en directe, a ràdio d'Esvern. Digue'm, digue'm. Vam parlar amb tu l'any passat? Podies, aquest dia. Home, què tal? Jaume. Em sembla que vam trucar un telèfon i ens vas atendre molt amablement. Passa que ja ha passat un any trobàvem una mica de nostàlgia de la fila de tracturistes. L'hem vista a la gent que fem cadivendres al programa. I diumam, anem a trucar i preguntar una mica com es prepara la fila d'aquest any. I, no sé, quines són les proves que es faran en el concurs del 4x4 i tot això? Doncs el preveu moltes ganes, perquè sembla que el temps ens ha de dir complir molt. I, no ho sé, i les proves del 4x4 cada any són més espectacular i aquest encara més. Ara ho parlàvem, que això és una mica com Monster Jam, americà, però catalanitzat, no? Sí, una mica més estar per casa, diguem-ho així. No ha de ser tan professional com ho fa en aquest Monster Jam, que aquests ja són... ja són l'empresa, això. I, no, mira, aquí és vindre cadascú amb el seu vehicle i a veure com ho fem. Perquè cadascú ho porta el seu tractor. Però si hi ha desperfectes, què? Això, cadascú sap. Cadascú sap el que es fa amb el seu tractor, no? Sí, sí, clar. Molt bé. Doncs, Jaume, alguna prova així o alguna cosa... per atraure també la gent que ens està escoltant i diria... Jaume, un minut. Anirem a vidrenes, aquest cap de setmana. Aquest any, el dimenge de tarda, tindrem en Sant Icerra, que el leu pugui conèixer tots en el... Tu sí que valis, amb l'adoma de cavalls. Perdó, l'... L'adoma de cavalls. Ah, l'adoma de cavalls. L'adoma de cavalls, val. I, bueno, i tot el tema dels actors, actors antics i... Patre per quatre, espelades d'artesania, coses per la mainada, coses per la gent gran, per tots. Jaume, portes tractor? Jo tinc un jondere. Un jondere? Però jo no sóc pacient. Però pots participar o no? Sí, sí, sí, que m'ho participo. I què fas, per exemple? Quan m'ha deixat el teu tractor? La roda darrere del tractor, quan m'ha deixat? Sí, no sé, no. Per fer-nos una idea, no? Deu fer, no. Deu fer 1,80 metres o una cosa així. I per practicar durant l'any que vas pel tros i podes fer ratlla i vas per sobre. O treballes en la glènia nacional. És una mica... Fa servir una mica pel nord i això, i llavors... Estàvem una fira, veus? Mira per mi una mica la fira dels voltants. I doncs, si a camion també fan una mica la fira, i tots veiem allà, i si a Massenet també, doncs mira. Molt bé. Anem aprofitant i ens anem apullant uns als altres. Per cert, la gent que té... Que teniu tractor, què opineu de quan esteu a la carretera i doncs per les circumstàncies? Perquè no és probable, no poden circular més cotxes. I creueu una retenció, la gent comença a pitar... Tot això, què opineu? Perquè la gent es posa molt nerviosa, eh? Això és com... Això és com aquell de l'anunci que diu... Mira, vaig a la primera, la gent m'està reclamant i tot per darrere. És el mateix. Estic nerviós, a veure si les coses estan com estan, si he d'anar per les carreteres. S'ha de tenir paciència, no t'ha passat mai res, algun anècdot així. Que diguis, mira, doncs... No, no, no. Són coses d'aquelles que, a vegades, quan t'ho pregunten, el que et passa més ràpid és el que et deixa més tranquil. A vegades la gent que s'encanta darrere són aquests més problemats. Doncs ja, home, gràcies per haver-nos atès de debò, perquè ha sigut un atracament, això. Jo sí, per haver-nos dedicat aquests perill de minuts. Poso la llista i l'any que veus, espero l'altra vegada. Sí, home, no, el trucarem, me'n torneu a tocar. Ja està creant un idili. Que vagi bé i ja ho sabeu, eh? Aquest dissabte hi diu Menja. A Vidreres, aquesta fila de tractors, 12 i 13 de maig. Trial 4x4, concurs d'abilitat per tractors, que es farà aquest diumenge al matí, i la pàgina web tractors.com. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, l'altre. Gràcies. Vinga, adeu. Bueno, Eli, ja està fet, això, eh? Nomens, home. Sí, molt bon rotllo, sí. Com ja ens coneixen, ja ens coneixem. Ja veus? Ja ho saben, no? La penya del Morro trucarà per tocar una mica els nassos. Però molt amable, home, molt amable. El que passa és que jo no recordava si tampoc no he volgut ficar a la pota. I el que ha passat, Eli, va amb cadacaniria i al final no va a xinar. Sí, sí. Vam quedar que després l'has mursat, perquè primer és el que s'havia de demanar, i després s'havia de anar allà a portar les bales de palla, o no sé què s'havia de fer. I va dir-me, després de dinar és fort, això. Potser no n'aniré, va dir. I llavors va quedar així la cosa. Molt bé, molt bé. Ja has fet bé. Sí, bueno, ja està. Serà un tractor, jo me l'imaginava que vindria a casa. Hola, bon dia, sóc el Jaume, saps, amb el tractor allà, el pis i tot. Va, no cal. En fi, Eli, em sembla que no hi ha cap més acte de gent d'avui, no? No, no, l'únic que sí que voldria és destacar un acte que aquest em queda de veres pendientes. Per a la setmana que ve, per explicar-vos ben bé el que és. Què és, a Sant Feliu de Pallarau, a la Barrotxa, que fan la pescada de llunes amb coba al riu Brujent? Sí. I això és una activitat que fa, també, aquest cap de setmana, i dir com això, per això, ho tinc que investigar bé. Perquè no es pot parlar aquí d'això, sense saber de què va. Mirem-ho bé, investiguem-ho, eh, i la setmana que ve ho comentarem. Eli, moltíssimes gràcies per la feina, i ja ho sabeu, que teniu el bloc, elisendacapdevila.wordpress.com i algú que demana el segon plat, eh? Amb totes les activitats. Sí, amb totes les activitats. Elisendacapdevila.wordpress.com Eli, moltes gràcies, rebeu una abraçada. I una abraçada a tots dos, adéu! Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Dos quarts de set de la tarda. Fem una petita pausa per escoltar un tema musical de la troba confuc. A vostè li agradarà això, eh, senyor Benito? Sí, li agradarà, eh? La cançó del lladre i tornem ara mateix parlant de la Riera. Fins ara, a la penya del Morrum. Ara que és l'altre guapo. Es perdenya blanca el peu. I mucador a la falsia. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Adéu, estrella, el dia. I ara que ja en sóc grandest, que m'he tirat a mà a la vida. M'he de dematar i robar ofici de cada dia. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Vaig robar-ne un treginet, que venia de la Fira. Vaig robar-li els dupers. També la mostra que anirà. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Adéu, clavell, muranet. Adéu, estrella, el dia. Adéu, l'adéu. Passa un minut a dos quarts de set a la tarda, que és el que m'ha dit, l'agrada o no? Molt, m'agrada molt. La coneixia o no? Que és també una de bomba. El bandulea amb bomba? No la coneixia, eh? Doncs fa molt de festa majoria, de festa popular, no? O una mica de festes a Primavera, la festa de La Palma... No se'm sent. No t'hauria d'anar a pas, encara, que no? M'ha venit un cop a la tarda, eh? M'ha venit un cop a la festa que se'n fa l'hiú, no? I a Sant Just, també? També, també, també. Ah, sí? I Lluís llàcord, eh? Sí, i tant. I Lluís llàcord, també, i Lluís llàcord, a Sant Just, també. De fet, recordo el de Sant Just, doncs. I la Lucrecia, també, a venir. Està molt bé, que el concert de Sant Just. Quin? El de l'altre, com fos? Home, és que són la festa de tot. Vinga, la parlem de la Riera, com que setmana als divendres, són la nostra tertúlia particular, d'aquests col·laboradors migges de TV3, amb la Carme... És que m'ha començat millor, Nito. Me'n puc acabar de presentar, la tertúlia, o no? No, m'he preguntat. Digueu-me'n. Digueu-me'n. Digueu-me'n. Jo ho sap, la gent que ho fem. La gent no ho sap. M'ho apropiem. M'ho apropiem, però em voleu comprar. M'ho apropo, però presenti una vegada. No, no, ara no m'ho presento. M'ho apropia, que el titular de la Riera d'avui era... Camello, inconfesso i màrtil. Tens d'acord, en Carme? Sí. Tot i això, jo vull dir una cosa. Què passa, ara? És que és molt avorvida la Riera del dia a dia. Molt. Però avui he hagut un moment... Avui he hagut un moment que estava al sofà mirant la meva família. Tu mirava la teva família, de l'Oborret, què era? I els he dit que estic a punt d'enxacar-me i mirar la Riera. Com a gesta, no? Sí, sí. És que no m'agradava gens. Estava fent coses amb el mòbil, mentrestant. Sí, és una mica rebondant. Un moment que tenim a la teva Rovira, directora de Riera del Telefon, a la teva, bona tarda. No hi ha cap problema, han dit-li. Sí, se l'ha de cantar les 40, se l'ha de cantar. No, és veritat que sí que em diu el senyor Manito i alguna cosa que ha estat bé. I l'escena final ha estat molt bé. Doncs anem a veure l'escena final, o qui? Claudi... Claudi Judit, sí, senyora. Ha estat bé, ha estat bé. A veure, si la trobem, perquè no es faci... T'agradarà a tu, Jordi, eh? Sí. A tu et posa efectes... Sí, sí, sí, he tingut xixa. Perquè no et puc escoltar res. Potser no tens l'audio posat, de l'ordinador. Sí que ets molt llesta, tu, que ets tan posat. Es passen aquestes coses. No, ja ho sé, ja ho sé. Pitjors coses s'han vist. Sí, senyora. Ja sé què passa, que tenia... Tenia un tat de cero a l'orella. No. No, no, escolta, perquè... Per què no? És que només fa... Ara, ara, ara, ara. Anem a veure si podem veure l'escena final d'una vegada, per favor, gràcies. 24. Oh, rodarà en cap, eh? T'ho dic, que el Manito volia parlar dels Flaquer. No, no, primer fem aquestes. L'altre era el titular del capítol. És més endavant, eh? Sí, és res. És per donar premsa alguns més endavant. Però posem-nos en situació. El Claudi i l'Aura Conejero, és la Pere Arquillue i l'Aura Conejero, també, coincideix. Gris, eh, una mica? Sí. Són Manito i Moller, no... Són els pares dels seus fills, respectivament, no? Sí, sí, els pares. Això pot passar amb moltes persones, eh? No es coneixen de res, són pares dels seus fills. No, aquests sís van deixar en una època, ara han tornat en aquesta temporada, i ara hi ha hagut una mena de gir del personatge, no? No, que diem. I l'Aura Conejero... Ara que dius de fills, l'Elidia havia escoltat una filla amb el Claudi. Un fill, sí. De vegades flora com a efecte de so. Ah, sí? I no assormir-ho? No, espera, espera. Para, para, para. Para, para, para, para, para. A veure, la cosa és que estan passant un mal moment, no? Va ser val, oi? Ell li va dir, mira, el Prats, que és l'home aquell, que està morint i tota la història, que està tan amb ell perquè vol que... Bueno, mai que estigui enamorat. El Pere li diu? No, això és la... La noia, la noia. Ella li diu al Claudi. Sí, ja ho entenc, ja ho entenc, ja ho entenc. El Prats, que està enamorat. Per tant, vol allunyar-se, i no vols ajudar en com estava fent ara. Ah, doncs, perdona, diu molt a favor del seu personatge, no? D'acord, doncs que li diu al Claudi... El poc íntegre. El Claudi l'incinua, que continui, sent l'assistè, i que s'hi ha de fer alguna cosa, no passa res. No, això és un altre dia. Que va, això és un lluny de dimarts. I avui la presentació. Llavors, ella diu, ja no viuen mai més, i se'n va. I d'altra banda, avui el que hem vist... D'altra banda? El que hem vist és que... És que la conegera li deia el Roger Prats, que volia deixar de ser la seva ajudant, també. Llavors, un cop dit això, ja podem veure la Sena. Vinga, anem a la Sena. Aquesta setmana m'he trobat molt sol. Què ha passat? Ui, ui, ui, ui, ui... Amb la impotència. La por de se'm vol anar a viure un menjar. Pedro, qui l'ho ha estat a dir clar? Esclar, que ho sé, i parlo amb ella cada dia. Però vols deixar d'estar la defensiva, que no t'estic acusant de res? Vull que s'acabi aquesta distància. Enia, prou, no? Fa pena, eh. Quan falta, per la reconciliació. Mira, un bell va meu. És que et conec massa, Claudi. Ara et fas el seductor i espereis que et caigui de quatre potes, oi? Doncs no. T'has de ficar el cap d'aquesta vegada. No em passarà això. Tinc les coses molt clares. Me'n vaig dir que s'havia acabat, s'havia acabat. Ho deia de debò. Ja no estem junts. Em desborfa la teva ambició. Que volies que et desamem prats era massa. No tens mesura quan es tracta del casino. No tens mesura. Prefereixes embrats. Què passa, aquest poso, el seu nou pentinat? Un moment, un moment. Molt bé, molt bé, molt bé, Pere. Ho has ferat? Sí, jo no he vist el pentinat. L'hi estan fent quimioteràpia i no té cabell. Vull dir que realment va fort. Home, aquí n'has estat bé els guionistes. Com vols? Vols dedicar? Sí, una mica. Han estat bé, ens ha volgut ser broma. De cosa que és molt sèria, per altra banda. Però com que és el seu personatge... I com que el prat és dolent... No, és un personatge que és així, i això és petit tot. Anem a continuar... És un cas l'auditant, per això he volgut aclarir. És un personal i he de deixar el casino. Però al final no ho faré, gràcies a ell. El empratge és merda. Com? Ara està malalt, fa molta pena, però és merda. Sí, potser sí. Però el empratge ha sigut més digna que tu. Té més classe, ell ha anat de cara. Tu no pots dir el mateix. Què li passa a la corejera? Em gira a l'esquena, com hem fet amb allò i... Tindrem a l'estocolm. Hem fet un pacte per protegir-se d'embrats dolent el seu mateix. Si tu t'ho t'ho vaig gira a l'esquena, potser t'hauries de fer mirar. Però la música està molt alta, no? És un personal. Ho veus? Quina mena de sonora és aquesta? La mesta és potifai. El padrino, ja sí. Sí que ho és, sí que ho és. Sí vol això de mi, per tal temps. I tant, si per tal temps. Mira, mira, mira. Perquè tu i jo tornem a estar junts. Hòstia, en fet, som per l'altre ajudit. Ja veuràs com tornarà. Oh... Has acabat? No. Ja li farà un petó, no? Fa-ho per veure. Com està? Oh... Ah, la família, Judeta. Bueno, per aquí, Lloèsia. És la mica d'on por Leone, de la Riera, no? No està molt bé. És el més destacat d'arriera de les últimes quatre setmanes. No? Hi ha el de tema que destacava... Ha sigut el moment, diguéssim, el moment comit, eh? Comit, comit, eh? Sí. Que arriba aquella mena de capellana que tenen. Convió un mossèn Bernat. Que té una mirada inquietant. Una mirada una miqueta, i jo, com el trobe, no? És estranya, aquest personatge o aquest actor. No sé qui és l'estranya. És estranya. I el personatge, ell es diu Triolà, de Cognom. Triolà? Albert Triolà. O sigui, estar en agost, en el TNF, fa un paper. Com a dada, porta, no? Com a dada, culte. Sí, sí, com a dada. O això de divendres, del programa de televisió que fan madera, no ho farien. No ho farien, no ho farien. Passa nostre allà, aquí. Vull dir, va bé. Llavors, l'home aquest, el mossèn, arriba a Can Flaquer. Veiem el Can Flaquer. Jo no ho entenc, perquè a mi m'ho expliquen. El Flaquer aquest té problemes del bufet. No li tinen davant i sempre estan feinat. Sempre estan feinat. Bueno, quina feina té? Quina és la feina que fa? Però sempre està a casa. Sí, sí. És aquells que diuen trucar al despatx, que hi ha algú per a mi. És aquells, eh? Malla Mawalguin, és un maia. Ja que hi ha alguna cosa per a mi. Sí, que hi ha algú per a mi. Això també és de Gau Xomars, no? Sí, el xico, que arriba allà a l'òpera. I diu, hi ha algú per a mi. Diu, si no treballes aquí, dius, però és que no treballo en ninguna part. Dónde me lo van a enviar, si no. Això era un acudit que feia el Gila. Bueno. Molt que li li... Ho puc fer? No, si estem entrenant una nova sexió, que no ho sabia. Bueno... Eh... Era un acudit del Gila. Ja sap vostè, el Gila és un dels grans humoristes que ha tingut el país. Està ell en el mío que se ponga. Llavors, si era un acudit d'aquest telèfon, trucàvem a una casa i... i l'agafen i deien, digue, què estàs remiro? Dic, no, aquí no hi ha ningú remiro. Al cap d'una altra estona tornàvem a trucar. Digue, què estàs remiro? No, aquí no hi ha ningú remiro. I així, tot el dia, no? No, aquí no hi ha ningú remiro. I a les 10 o les 11 de la nit, truca per telèfon i diu... Hola, sóc remiro. Què ha llamado a alguien para mí? Ah, sí, ha llamado a alguien para mí. És un plàssic, eh? A la carta no li ha fet gràcia. M'ha agradat, m'ha agradat, però m'ha costat d'entendre'l. No és tan difícil. Jo n'he vist en un lentès, i llavors... Jo sempre l'empasso amb els acudits. Vol que li posi un altre nom. M'ha fet molta gràcia. En comptes de remiro. En comptes de remiro, vol que et posi un altre. Que no m'ha volguit. Quan una acudit... No, Carme, no. No ho arreglis. Quan una acudit s'ha d'explicar malament. No, però aquí se m'han d'explicar tot. A veure, Carme, em van donar el mig caldo. Que se m'ha costat, al seu moment. No em tenies. No em tenies del mig, no sabia on era. Exacte. On estava el mig? Bueno, anem de cara al plaquet. Tornem de cara al plaquet, ja. Tot el que arriba al mussetet, aquest, perquè se suposa que el flaquet viu amb una torre. Ja m'explicaràs què passava per aquí. No? Diuen-me'l, per aquí. Quan havia vingut d'expressament, animal. Sí, sí, sí. I ja anàvem a una cartareta, que m'ha fet l'hospital mossèn, amb una cartareta. Bueno, entren i comença allò. Que tal, com es trobes. Tenim problemes en el despatx. Ja saps que el bufet no va gaire bé, aquelles coses. És Sergi Mateu, no? Sergi Mateu. Molt bé, ben tret, ben tret. Ben tret, Benito. No anava fent coses d'aquestes. I al final, però ell li diu... Home, no saps tranquil, hi passa alguna cosa. Clar, ell és un ministre de Déu, i té que saber com són les seves ovelles. I llavors, és pastor. I ell, al final, li diu... Diuen, vull confessar. Doncs vinga, som-hi, que aquell diu... Vinga, fotrem safarets aquí. Vinga, es posa les toles, aquelles, la Coloma. Murat, i diu, vinga, i... Que ens enterarem, aquí, de l'Alçaferran Juguet. Ja es pensava jugar, eh? Ja tenim el mossèn, allà, eh? El mossèn, ja. I llavors... I ja tenia els peus de punta allà, dius, vinga, bo d'avui. Ja ho veuràs. I que es confessa, i què diu? Llavors comença la confessió, i diu... Bueno, ja sap que jo, els diners, hem tingut cafè i coses... Llavors li diu que... que té un alijo de droga, un arca cocaïna. I el cap allà ja s'ha despistat. Es posa molt nervió. Es posa nervió. I el cap allà es posa molt nervió. Perquè a l'altre li diu, tinc un pecatet d'unes polvores blanques. Vols una mica? I el cap allà s'ha de dir, coño, saca, nene. I altres, unes crènxes, hòstia. Està molt aquí, en la confesió, el meu amic. I, bueno, i llavors... Bueno, no, no, no, no. No vull riure, perquè això et tallo el rima. Perquè vostè es diu més. Llavors li diu que teniu el paquet. I el cap allà, el bèstia, li diu... Saps, t'has de desfer d'aquests de droga. Llença-la immediatament. El pa ara mateix. Però la droga de qui és, el fill, no? M'he adonat per què es faci diners. El fill li ha donat la droga al senyor Flaquer. Perquè ell congeixi diners. Perquè ell congeixi diners. El fill molt bé, eh? Jo flaquer. Sí, hi ha hagut una escena prèvia abans. Tens abans que està molt bé, eh? Mara, fill, mare, fill, mare. I tot el que el mossèn li diu, desfesta de la droga. Ara mateix, perquè és el teu deure i la teva salvació. I ell queda allò que m'he dit... Home, ja saps que el Flaquer té punts flacos i va dir... No, no, no, tarjeta groca, senyor Benito. No, tarjeta groca. No poden donar-hi en aquestes coses. Perquè el Flaquer té... Això no és radius enfaliu. Ha quedat un... ha quedat un fleco. No, no, no, no, no, no. Va, s'ha acabat la secció. No, no, és que s'ha acabat la secció. Ara m'hi lo bo, ara m'hi lo bo, home. Tot el que el Flaquer diu, cony, deixant llançar això per l'abau, això no ho fa, ni... Bueno, ningú ho ha fet. Només a les pel·lícules, quan entra a la policia, que em fa un escorcoll, és l'únic moment que es dense la droga al lavabo. Amb vos el vàter? No, no, sí. Si l'has de llençar en l'abau i algú descobreix? O no es pot descobrir? No, dius què ha passat. No hi ha una claveguera, no? No passa res, no l'has llençat, no l'has tingut. No es pot saber, també. No les tens a les mans i ja no forma part de tu. Si no te'l van a la butxaca, dius, eh, això. Molt bé. Tot el que el Flaquer li diu... Eh? Que la llenç, sí? Tot el que... i no la llença. Llavors, a l'altra, es treu l'estol, aquella morada, i li diu, no et confesso, no et puc confesar. I allà et quedes amb el pecat. Perdoni, això és il·legal, eh? Un cap allà de confessar passi el que passi. Passi? Sí, home, clar. T'ha d'escoltar, sí. Si volgués assassins, què falla? No pot dir. És un secret de confessió. Però hi ha una excepció? No. Ens poden saber moltes coses, llavors. Sí, és que ho saben. Però sí, li dius, sí. D'acord. Tot el que li dius coses, sap coses. Hi ha una pel·lícula molt bona, que és dels anys 50, diria, 50. És prins a mi d'això, eh? És un assassí, que assassina amb un... D'acord. Què has dit, Carme? Que sabia que faries això. Però què has dit, tu? Has dit alguna cosa? Dic, sabia que faria això. I quan ho cal que la mirin, perquè em sembla que... Senyor Manito, una cosa, que no s'ha preparat secció, avui. Sí, senyor, la tinc aquí. Està com allargant-ho tot, no? Però ja veurà la secció, que és. Ja veurà el tema. Ah, va, va, va. No, Esteve... L'art de la improvisació. Va, senyor Manito, vostè té una... una... una senyeta... Un rostruc, eh? Sí, sí. És molt bona, la pel·lícula. Sí, és un... M'ha dit un full en blanc, amb un títol. És part de la improvisació, vostè... amb un parell, no? Home... Ja ho veig, ja. Per això vaig arreglar la Riera. És que no l'havia vist mai amb la Riera i traïm tots temes. Com que no, si estic interessantíssim, la Carme és testimoni. Sí. I tu, Carme, què? Jo què? Estic molt a gust, no? Voleu uns cafès? Jo tinc feina. Mira que em diu simul·la. Ah, molt bé. La feina feta no fa fronteres. Doncs un capellà té el dret i l'obligació d'escoltar amb confesió d'un localitari. Per tant, fa un delicte, el capellà. Es pot denunciar a la policia. Això falta el seu ministeri de confesió, sí. La policia no, al seu cas, el Ratzinger, que té la competència. Però ho podrien treure, potser, a fer-te ser capellà. Home, això està al Tres a la Carta, no sé si a Rome ho veuen. Això està al Tres a la Carta. Jo crec que ho veuen. Per internet poden veure-ho, això, no? Això és el que fa a la pel·lícula. Està al estad. Està el Tònia el Va amb un ordinador. Fem-ne passar pel Papi Díaz-Rombo. Bueno, Carme, vinga. Veig bé. Mira aquesta pel·lícula, que és molt bona. Jo no la fa el Clif, el Clif Món Gómeri, i és, de la feina, un necessí que et comenta un necessitat, i entra dins les galègies i es confesa. I el policia va perseguint el capellà. Perquè ve d'aquí qui és, l'aigua. Ve allà li diu que no li pot dir ni dir-li. Però és molt bona, eh? Molt bé. Va, quin egre, imagines, de si fa temps? Molt bé. Jo, és com... En fi, Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda, vaig i ve. Bé, sí, bé, sí, bé. Bona tarda. Vinga, abans, quedem aquí a l'estòria amb el senyor Benito, que ha aconseguit el que volia, és a dir, allarga la Riera fins a la societat avui, perquè a les coses importants de la vida, senyor Benito vol parlar de l'adaptabilitat o l'art de la improvisació. Ah, sí. Bona tarda. L'art de la improvisació, què és això, senyor Benito? Bé. I per què aquest tema avui? Bé, bona tarda, l'audiència. Bona tarda. Sí, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, senyor Benito. Sí. Prou. Bé, la setmana passada recordo que el tema que li vaig portar era l'art de passar desapercebut, eh? El mitmatisme, com passar desapercebut, i desapercebut en un lloc, i dius, mira, com si no hi fos. Mm-hm. Però avui és el cas contrari. És que tu vulguis passar desapercebut, que tu estiguis allà i de cop i volta catagrat t'enganxen, saps? Va, la màquina t'enfoca a tu, la càmera, i hòstia, i ara què dir? Sí, sí, sí, sí. Allò que passa calçògra. Sí. La primera vegada que vas... El que regularment es diu, agafar-se amb el cul a l'aire. Amb el cul a l'aire o amb el pisat del ventre. Ja, ja ho entenc, ja ho entenc. D'aquestes posicions. Llavors, clar, què hem de fer? En aquests casos, home, el que s'ha de fer... Tirar de beta. És improvisar. Vos tens bastant, no, d'això? No es pensi, o sempre va amb guió. Jo, si no tinc el moviment, no sóc ningú. No, no, no, no. Jo he de tenir tot escrit. Tot escrit, no? Rèplica, rèplica, paraula, paraula... Paraula, paraula, i no surto d'aquí, veus? No surto d'aquí, però surto i he dit, surti, m'he equivocat. Llavors, ja està. Rectifico i dic surto. Doncs aquesta és una gran... És una cosa que estan dient ara, tots els polítics, i tothom està recomanant que siguem adaptats. O sigui, que ens adaptem. Venen maldades, tu t'adaptes. La gran segreta és adaptar-se. És veritat. Les empreses s'han d'adaptar. El treballador s'han d'adaptar. Ja és vi-water, vi-water, ja. Vull dir això, ja. És l'englis d'Ei Senjús. Vi-water-me-fren vol dir flow, no? Vi-water-me-fren. És a dir, sigues a aigua. L'aigua, quan es troba un obstacle, una canyaria, per exemple, s'adapta el diàmetre de la canyaria. En canvi, una pedra, no. No es pot adaptar. Vi-water-me-fren, adaptes. I per improvisar s'ha de ser adaptar segons. S'ha de ser adaptar... tenir recursos. Ah, també tenir recursos. Jo vaig a puntar, eh, tot això? Sí, sí, sí. Un que ha improvisat força bé ha sigut el Rato, aquest. Rodrigo Rato. He fet una improvisació i al final ha sortit pel... Ha fet mutis pel foro, que diu el nostre teatre. Vostè ha fet teatre, no? Sí. No tan com vostè. N'has estudiat i tot, em sembla. Sí, això sí que més que vostè, eh. Més que jo, això ja es nota, eh. El que passa és que Rodrigo Rato, o també vaja tots els banquers del món, que tenen càrrecs importants. Dica el que tenim més a la vista. És veritat. De unidor, el pilotat, aquest... Bànquia, bànquia, no? Bànquia, bànquia. El que ha passat exactament amb bànquia, és que Rodrigo Rato ja té el parquet de casa seva fet, no? Sí, home. O i a mi, què? D'acord. D'acord. A mi, què? Bé, per això li donen bànquia. Ah, bànquia. Bànquia. I a mi, què? Doncs estàvem parlant això de l'art d'improvïtat, que és molt important. Hi ha molta gent que, de seguida, que quan agafen amb un marrón, el primer que fa és que et fonsar-me ell, ets quan les mans, i que queixes. Ah. Sembla que és quequejar. Si home. Ah, que que... Ah, val. Em pensava que era una altra cosa. Eh? No, això és tia soment. Ah, si la... Si la pijada, no. Si la pijada, si la pijada. Si la pijada és molt gran, és molt gran. Fins i tot pots fer pipí a les calces, eh, que es diu. Ja. Si no, si la pijada, aquella és jo. I ara què dius, tu? Nunca mantuve relaciones sexuales con esa mujer. Ah, ja. En veritat, en Wilclinton, per exemple... No, no, no, no. Això és una prova pericial, eh. És una prova pericial, quan el testimoni quequeja... Eps, aquí passa algo. I el Javivi, i tota la gent que té problemes a la parla. Perquè aquests ja estan improvisats... Bueno, que tots els han pillat sempre. La primera llei de la improvisació, quina és? La primera llei de la improvisació... Sempre és una... que diu així, eh. Si no, nevero, he ben trobat-ho. Doncs a mi li m'agrada molt aquesta. Hi ha el mític Narcís Alegay, professor de Filosofia de l'Institut de Sant Just, que deia, bueno, escolteu, això en un examen... Era molt peculiar, també. Si en un examen... Feu el... o no sé si era un examen, si us ho inventeu i cola, cola. Si no, nevero, he ben trobat-ho. Si no, nevero, he ben trobat-ho. És a dir, si no és veritat... Escolta, està ben trobat. És un mérito. I l'altre s'ho traga, l'altre cola, i diu... Bueno, mira, tira, tira, que sóc racut. És un moment típic, allò, no? T'ho estàs allit amb la... amb la querida, no? Fer la dona i dir-ho, què és aquesta dona, aquí? Ah, no, és la dona. Bueno, t'ho inventes. Ara m'han pillat, eh. Ara m'han pillat. I he fet tot, eh. M'he posat per menys. M'has capat unes gotetes de pipí. Bé, després ve la gent de la desbarnada, després, que és el programa que fan de 8 a 10. Hi ha una mica d'exemple pràctic de què li pot passar. Ah, moltes gràcies. ¿Vostè què passaria si vostè està allit flagrantment amb la querida, amb la van, amb una altra, que no és la pròpia? Sí. I en aquell moment entra la pròpia, li diu, què fa? Home, què fa, Jordi? Què fa? Què estàs fent? Cadascú li diu, Carden, que no ho veus? Ja ho diria, jo estic Carden. Si no te n'adones, no et digne de ser la meva novia. Ja pots marxar d'aquí. No, és que et tallo jo. La millor defensa sempre és un bon atac. Exacte, què fas aquí? Què fas aquí? Què fas tu? Si hem tallat, dius, quan? Ara mateix, per entrar. Ja està, i fora. És canviar la truita, també. Canviar una mica. Clar, a la vida... Tot la història ha sigut... Tot la història de l'humanitat ha sigut la història de la improvisació. Home, ara s'entenen moltes coses. S'entenen moltes coses. Vostè creu que Colón sabia que anava a trobar allò de les Amèriques? I quan ho va trobar va improvisar. Va improvisar, va dir, coño, Amèrica. No, Amèrica no va dir, les Índias, les Índias. Benita a mi, no? Benita a mi, les Índias. Que bo, eh? I llavors va improvisar i va dir, li diem Amèrica. Sí, això va ser una mica posterior. Però, clar, el tio arriba allà i diu, coño, les Índias. Ja, i els tios que estaven allà van dir, Índias, què dius, a dins d'indies? Que està tot, o... o què passa? No van saber que... Estem improvisant, ara, no? Vostè està improvisant. Sí, seguint-ho jo, que no ho vols dir. Sí, igual que jo. Ah, val, d'acord, d'acord. Però això no diu enlloc. Estic improvisant, senyor. Ah, sí, la pàgina. Ah, va, la vera, vera. Ah, sí, sí, ja està aquí. La parella darrere que no té res d'escrit. Perquè vostè improvisa bastant també a la seva vida, no? Bé, no. Bastant. Bé, bastant. Perquè vostè... Llevar-se ja és una improvisació. La vida és una improvisació mal escrita. Mala escrita. Mala escrita. M'ha agradat molt, eh. M'ha agradat molt, eh. La veig a puntar. Bé, l'hem fet entre els dos, no? Entre els dos. Però, dic, ha sigut d'ara. Ha sigut d'ara. Ha sigut improvisada. No, això va dir Shakespeare. No, ara, això va dir un tal, no? O sigui, la vida... La vida és una improvisació mal escrita. Exacte. És molt bona, és molt bona. Mira, al final hem fet alguna cosa. Registrem-la! Registrem-la! Oh! La vida és una improvisació mal escrita. Si vols, podem fer un espectacle d'això. Podem fer un muntatge de tot la vida? Sí, la vida. Dos punts, una improvisació mal escrita. Mala escrita. Per Jordi Domena, aquí, al Barbinito. Vostè què s'ha col·lat aquí, s'ha afegit a la festa? Si no li trec jo, si no vostè no li surt del caletre. La vida... Perquè necessito gent com vostè al meu voltant per poder fer coses. Et mala compra, aquesta? Deu d'olors. Ja sap el pacte. No, aquí té 10 cèntims i n'en sobren 4. En fi, senyor Manito, que on des, aquí? Ho deixem aquí. Sempre hem deixat la paraula a la boca. Una improvisació mal escrita. Amb aquesta frase, reflexioneu. Teniu tot el cap de setmana. Estimes jo i ens per pensar-hi. Dilluns farem una rotex. Que vagi molt bé. Senyor Manito, gràcies. Gràcies, senyor Domena. Buenas tardes. Veu, deixem aquí nosaltres. Tornem demà a partir del any o demà nou que digui. Tornem Dilluns a partir de les 5 a la penya del Morro, com cada tarda, a Ràdio Desvern. Gràcies a tothom que ha fet possible el programa. Tornem el Dilluns. Us deixem ara amb la Carme i les notícies del senyors notícies edició vespre de la set. Fins Dilluns. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. Bona tarda, són les set del vespre comencem una nova edició dels senyors notícies d'avui. 11 de maig. Tot seguid. La Festa de la Pau arriba a Sant Justa amb un conjunt d'activitats que volen reivindicar la pau i haurà propostes infantils, cerdanes, gegants i una actuació del drac de Sant Justa, el rifeny. A més, també es comptarà amb una recollida d'aliments i una exposició sobre els refugiats.