#568 - La Penya del Morro del 28/10/2014

contra el reial Madrid i el Sevillers, respectivament, al Catalunya Vesfresports, es traslladarà avui a Cornellà, a partir de les vuit. Aquesta tarda es mantindrà els cel·l amb núvols abundants i també algunes clarianes amb més sol al nord del Pirineu de Lleida, cap a la Vall d'Aran, roxats intermitents al Delta de l'Ebre, temperatura suaus, de dia, de vina a 24 graus, i de nit farà una mica de fred amb oïres a les valls. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui teniu del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les deu del vespre, és la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La tenya del Morro, un programa amb més mort que tenya. Bona tarda, senyors i gent de l'estranger com esteu, són les 5 i 5. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio del Ver. Nos parla i el salut de Jordi Domena, que avui programa 1.502 de la Pèngal del Morro. Res, saludem en Andrea Bueno, del servei informatius. Andrea, què tal? Bona tarda. D'aquí al moment repassarem algunes de les notícies més destacades. El dia d'avui, en Claudi Sán Justenca, i també tenim el Dani Martínez. Dani, què tal? Bona tarda. Bona tarda, tothom. Avui, Dani, també ens llegiràs el trending topic de la primera hora, ja que la Cristina Vargar està de creuer. Ah, sí? Ah, sí? Ahir de llegir-ho jo? Sí. Ostres, és jo que venia a prendre el cafè. Ja, ja, ja, bueno, en fi. Ja ni et contesto. Bé, avui al programa parlarem amb l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs. Ja més o més, si no podem parlar amb l'Àngel, molt bé. A més, també tindrem l'Ajudit Racturet, que ens parlarà de l'Open Day Bonaigua, perquè aquest dia hi haurà moltes masterclass... Dani, què estàs fent, Dani? Canviem-me de cascos, que no sentia bé. Perdona, no m'estranya, però on que només comença? Perquè has entrat, Just, ja, per parlar, i no has pogut entrar... És que aquests cascos... Has entrat, Dani, has entrat... Jo t'explico això com va, eh? És que explica-m'ho, jo com que en els grunis de Sant Just, entre un temps, doncs, en aquesta secció... Has entrat uns minuts ja abans... Abans de començar a parlar. Perquè d'aquesta manera pots provar els auriculars, quins van bé, quins no van bé, i quins són la teva, els dos auriculars que han de ser. M'explico, no? Sí, sí. Que entro 10 minuts abans de començar el programa. No, però, Andrea, tu és diferent, perquè tu ja portes molts programes, però el Dani, clar, és el... és el segon que fa per començar. D'acord, Andrea? D'acord. No, és que si hi ha algun problema, si hi ha algun problema, m'ho dieu. Vale. Un problema, Dani? No, que... Vale, no, perquè diuen que el Jordi, després, diuen, és que el Jordi té molt de... té mala llet. És que... No, el Jordi té mala llet. No, no, és que... Vols que hi hagi un moment, Dani, si parlem? Ja comencem. El Jordi, no és que té mala llet. És que el Jordi diu les coses... La gent que s'ha de quedar dins. Ja, però no l'has de dir, Jordi. Què? No l'has de dir. Home, sí que les... Sí que les... Aquí estem tots feliços i venim al teu programa i es posen cristos. Dani, sí que les haig de dir, perquè si tu compens que estic dient el final sumari i el Lluïen escolta com ho gusta fent... Dani, no facis solo el Jordi. No facis solo el Jordi. No facis solo el Jordi. Per això t'ho dic, ja, per el programa, per dir-t'ho. És que no em dones una altra opció, Dani. És que penses que passa que estàvem fent aquí pat a la xerrada, i, clar, doncs no puguíem entrar, evidentment. Ja, ja, ja. És el que et dic. Que no patis la xerrada. És important pat a la xerrada. Que no et patin una altra cosa. Bé, continuem amb més històries, perquè avui al programa també tindrem el David Ávila per parlar de televisió. I tindrem el Jordi Roca amb el seu ja habitual espai de les cores del Roca. Però abans de tot això anem cap al Trending Topic de la primera hora. Perquè avui, Dani, el més comentat... A veure com ho fem, això, avui, eh? El més comentat de Twitter ha sigut Joan Laporta, perquè ell i el 16 exdirectius durant la seva etapa blaurana han guanyat el judici per l'acció de responsabilitat. Què ha passat i què ha dit la sentència? Doncs mira, la sentència determina que la directiva de la porta va tancar el seu mandat amb guants, i que, per tant, ha desestimat la demanda que reclamava que ell i els 16 exdirectius paguessin 48 milions de presumptes pèrdues econòmiques, en el balanç general de la seva etapa del 2003 al 2010. Bueno, entes algunes coses? No tot, però, bàsicament, que la porta és innocent. Sí, exacte, és innocent. Això ho entenc, no? Què diu, per exemple, la gent a Twitter? L'Isomart diu, Laporta guanya a Rossell davant del jutge. Correcte. Cristina Polina també diu, Laporta ha sigut declarat innocent una vegada més i queda, en evidència, a la campanya de difamació de Sant Rossell. Per acabar, independència, sí, sí. Jo, en Laporta, es fa ressò, eh, de la notícia d'esport, per exemple, que, on declara, s'ha fet justícia. En fi, gràcies, Dani. Anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenoci, per estar ben informats de tot el que passa per aquí. Oh, ja! Atenció, perquè el centre d'estudis de Sant Just tenim una prop de 600 euros a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Sabrem per què d'aquí uns moments. A mi també parlem d'una conferència d'aquest dijous que ens ensenyarà a escoltar el nostre propi cos. Però abans de tot això, parlem de Montserratura. Montserratura?Sí, Montserratura. Aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'estirant el fil punt quan el PSC va abandonar el catalanisme. Tascats. Una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC als darrers anys. Andrea Bueno, que no sabem si es tira fills, té més informació de tot plegat. Quan cuzo. La presentació de l'organització a l'editorial Porti i Moviment Catalunya fa més de 30 anys que Montserratura és la feminitant del PSC, ha estat alcaldessa de la seva població natal, el mullet del Vallès des de l'any 87 fins al 2003, en què va ser nomenada consellera d'interior. De 2006 a 2010 va ser el capdavant del Departament de Justícia. Actualment és membre de la mesa del Parlament de Catalunya i és criticar amb la branca més tradicional del PSC i és que t'ho ha considerat que des de fa anys el PSC s'ha allunyat del catalanisme. Ai, sí. El PSC. Perdona un moment. Jo vaig repetint. Jo vaig repetint tot el que anem dient. Sí, ai, el PSC. Doncs no cal, eh? No, perquè és molt molest. És molt molest, sí, sí, molt molest. Què? M'estàs dient que és molest, no? Ai, ai, ai. Però és que Dani... Ai, que continuo. Ai, perdona, és que no sóc conscient. Estem a dímacs i no sóc conscient. Jordi, estic cansat. T'has recuperat la veu una mica per això? Sí, no. És la pitjor excusa que es cuida de la meva vida. No, estem a dímacs i estic cansat. No és que no hi hagi ni parlar. Ai, bueno, ja callo. Avisa que calla, no? Ara callo. Ara callaré d'aquí un moment. Escolta, jo no puc, eh? No? Jo no ho aguanto. El manejo de Ripoll ja t'ho va dir. Un moment, Dani, estic parlant amb l'Andrea. Entre cascos? No estic a callaves un moment. Ah, sí, sí, ho he dit. Andrea, jo no puc aguantar així, eh? No, per què? No, perquè no ho pot. Que són els primers minuts del programa. És com tenia aquí una cosa a l'Orella, que va fer... Pagant d'ell també, perquè ell també és una mica passat, eh? Ah! Bueno, Andrea, aquest dia... Jo no sé si puc realment continuar, eh? Vés-te'l, som a dimarts. Som a dimarts, no? Sí. Què queda? Dimecres? Dimecres? Dijous? Dani, ho teniu? Estic parlant a la gent gran. La gent gran, que us porto un cafè a la gent gran. Què? Ah, doncs mira. Us porto el cafè. Doncs per mi sí, eh? Sí. Sí, vinga, va, també. Doncs fem cafè, fent cafè. Més del Dani va fer un cafè, eh? Bé, sí que ho venim. Tenim una mica de parlar de Montserratura, que deia que presentàvem aquesta tarda... Estirem el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, no? Doncs sí, Torà ha explicat al Justa de la Fusta que el socialisme català sempre ha tingut l'objectiu de tenir un horitzó ambiciós i clar, des del punt de vista nacionalista de Catalunya, però considera que el PSC s'ha allunyat aquesta visió catalanista per un conjunt d'anàlegis equivocades. Es segura que el PSC de Pasqualmaragall va arribar al govern de la Generalitat amb la intenció de redafini el potencial i la capacitat d'autogovern de Catalunya, però ara la intenció és diferent. Per tant, la Tèsi, que manté Montserratura al seu llibre, és que, qui s'ha assingit del socialisme catalanista, han estat les dues darreres direccions nationals del partit. La presentació del derri llibre de Montserratura es tiren al fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, comptar amb la presència de la seva autora, també de Mercè Figueres, que es regidora socialista de l'Ajuntament de Sant Just. Ah, que són amigues? Bé, probablement. Són col·legis, són col·legis. Es coneixen com a mínim. Doncs serà avui a dos quarts d'avui, de l'ESFRA a la Sala Isidore Consul de Can Girasta. Bona feina. M'he quedat entre el Dani amb els cafès. Però què volies? Has descafeïnat el cafès? Sí, clar. Jo no he tallat. Deixa-me'l atallat, Dani. Gràcies, eh? Bona feina. Us he portat els meus malindros? Sí, no esperàvem menys. Home, jo soc el malindros una cosa que fa fàcils que no... No, amb el cafè, no, perquè és una... Què? És una cosa típica, el malindro amb el cafès. És una cosa típica, però no és de qui típica. Dani, gràcies, eh? Bé, continuem parlant de més coses de Sant Just, perquè el centre d'estudi Sant Just Tengs donarà prop de 600 euros a l'hospital Sant Joan de Déu. Serà possible gràcies a la venda de les fulles de tardor al cap de setmana passat. És a dir, que han fet una molt bona recaptació. Andrea, bueno, que un dia va fer també fulles a tardor de postres, també és informació de tot plegat. I no ho he tornat a intentar, per això... No, per sort, no. Jo una quinzena de nens i nenes i molts Sant Just Tengs ha tingut l'individual en participat d'aquesta iniciativa solidària, que s'ha fet el de recapte setmana de les festes de tardor des de fa un parell d'anys durant l'últim cap de setmana de les festes i sobretot durant el Sant Just al Carrer. El centre d'estudi ve en aquestes galetes en forma de fulles per recaptar fons per una causa solidària, que és molt complicat de Sant Just Tengs. Jo no ho havia vist mai. És més tipic, aquí. Sí, sí, sí. Jo l'ha impassat i em vaig comprar. A veure. I jo sempre, per Sant Just al Carrer, jo gairebé sempre poso paradeta i tinc les caixes i tal. Aquest any no es posava. Amb la paròquia, amb la paròquia. Amb la paròquia. Què veniau? Moltes coses, pastissos, llibres, etcètera. Hòsties consegrades que sobraven... No, no, això no es van deixar. No es van deixar, no es van deixar. No es van deixar, no es van deixar. Però tu es va proposar-ho, no? Sí, es va proposar, però... Jo ho sabia, jo ho sabia. I això, doncs es guarden caixes, no? Les coses que van sobrar de cada any, no? Perdona, perdona, què parles, quines coses? Doncs els llibres i coses que han sobrat per vendre l'indiment. Allò que deia, amb Sant Just al Carrer. Sí, sí. L'any passat, la guarda aquestes coses. I jo, la setmana passada o l'altra, per les paretes de tardor ho vaig treure i que em vaig trobar una galeta de l'any passat. Ah, de les fulles de tardor. No vaig atrevid a menjar-me, l'any. Una galeta que la guardaves durant un any. La pregunta és, la vas vendre a Sant Just al Carrer? Sí, Jordi, te la vaig vendre tu, que no te'n recordes. No, jo no estàs en el programa. Jo no vaig vendre... jo no vaig comprar res, perquè prou feina tenia ja... Ah, poder una altra, Jordi? Sí, potser sí. En fi, doncs això està molt bé. Des d'aquí aplaudim, sí, al centre d'estudis en Just Tengs, que han venut en 600 euros. Sí, sí, quan costaven les fulles de tardor. No ho sé, però quan... No sé, què deu costar, amb parell d'euros. Però amb un euro que et costi. Un euro, 600? No ho sé, no ho sé, no ho sé. No tinc ni idea, no tinc ni idea. Perdona, perdona, no vaig venir. M'estàs dient que centre d'estudis en Just Tengs ha venut 600 fulles de tardor. Home, m'imagino que no, m'imagino paquets de dos. No t'ho estic dient. 3 euros, un paquet de dos. Potser 2 euros, no, a la galeta? 2 euros a la galeta, sí. El gent d'informament de trucar algú de... Prop de 600 euros. Prop de 600 euros, eh? Aquesta és una mica la dada, està bé, està bé. En fi. Continuem amb més coses. Perquè una conferència aquest dijous ensenyarà escoltar el nostre cos, el fisioterapeuta de la residència Krall. Krall, s'enjust, guifre i llopis, explicarà la importància d'escoltar els senyals que ens envia el cos en ocasions en forma de dolor. A mi m'envia molts. Andrea, que li fa mal a la cama i que potser significa aquesta estressada, avui l'Espanya. Tenim més informació de tot plegat. Faig un massatge, vinga, que feu un massatge. És la dreta. Com busques, no? Jo faig un massatge amb molt de gust, jo soc una persona agradable i amable. Com busques, car, no? De forma gratuita? Jordi, jo busco vellada de dolors. Home, clar, jo tinc unes mans de sant, jo sé fer un massatge a esbots. Aquesta és l'escosa que dones? No, no, no és l'escosa. L'Andrea, com es diu? L'Andrea, l'Andrea. Ja et tornem. Ja us sap tot el grup de bolet, això. L'altre dia, ma germana va gravar el programa i ho va passar al grup de bolet. I ara ho sap tothom, saps? El pot descarregar, sí. El pot descarregar. El pot descarregar. Ai, quin xist. Anem a la cosxina o no? Tranquil·la, perquè des que et toca el Dani, et perds tot el Dani. Havíem de fer un massatge a una col·laboradora de Cent. És infantil. L'Andrea no és una col·laboradora. Això per començar és la periodista dels serveis informatius de Ràdio d'Esber, una aplaudiment... Una perill justa de serveis informatius de Cent, que ja era hora. De Cent, no, de Sant Josep d'Ernest. Des de allà. El Dani és menor. Paguen les coses. Jo deixo... Jo mirar, apagant el micròfon, perquè això no pot ser. Vale, vale. No ho faré. També recordo que el Dani segueix en menor i ens ha portat dos cafès. És veritat, és veritat. Podria ser una cosa de t'explotació infantil. I també recordo que l'Èric Bomar, que fa cordeço a l'Histió de Cent Jurs, ha estat tres hores fent de tècnic de sò el programa 1.500 de l'Apena del Morro. I també recordo... I també recordo que és un menor que està... Podíem dir... No recordis tant, Jordi, no recordis tant. Fentes que es tècniques i que potser... A mi m'escomantava rumorejava que feia un nen fent de tècnics de sò. Un moment, què m'ho apunti? El programa de 1.500 de l'Apena del Morro, que sí que era il·legal de l'explotació infantil, per part de l'Apena del Morro i de Radius Bern. És a dir, que estem en una franja que avui en dia que es proveix tot i es diu que no... Que no tinguem algun tipus de problema legal. Si ens poséssim a denunciar, jo crec que trauríem quartos. Jo crec que sí, ara ens poséssim a denunciar. Radius Bern, tindríem uns quartos. No t'esperis, sí. Gràcies per la intervenció. Anem a parlar d'alguna cosa més, Andrea, perquè estàvem parlant... Recordem-ho, ens hem desviat una mica de la qüestió. Estan parlant d'aquesta conferència que, dijous, ensenyarà a escoltar el nostre cos. Sí, una conferència que s'adreça a la gent gran i que porta part titular el cos on visc. Segons Guifrell Llopis, que és el fisiotrepeuta, a vegades no som prou conscients de la rellevància que té el nostre cos, fins que no comencem a sentir molèsties o dolors. Per això el fisiotrepeut assegura que és molt important per atenció a les senyals que ens enviarà. Hi haurà una sèrie d'eines perquè tothom pugui conèixer millor el seu cos i pugui tenir més autonomia. I assegura que la xerrada s'adreça a la gent gran, perquè quan comencen a anar a envellir és quan comencen a parar atenció a les senyals que els enviarà el cos, després de tota una vida dedicada a la feina i a la família. Home, clar, però els joves així poden evitar. No m'imagino que ets dolors o no... Clar, s'adreça a tothom per això, però el que passa és que la gent gran... Però els joves jo crec que... Dani, deixa parlar, perquè... Jo deixo parlar. A vegades... A vegades... Dani, a vegades s'ha d'escoltar una mica. Sí, sí, jo he escoltat, jo ara he fet la meva opinió. Deixa parlar, Andrea, que és l'Andrea Bueno de les informatius. L'havia acabat de parlar. L'havia acabat de parlar. Ah, i ara no podria parlar. Sí, no, mira, l'últim apunt sobre aquesta conferència és que serà 10 jocs a 2.46 de la tarda al milenari. S'adreça a la gent gran, però també a la gent jove, i que si avui van per saber que ens actuarà el Gifrellopis, s'haurà tot plegat. Molt bé, doncs ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a radiodesberg.com, a partir de les 7, els notícies... No arribo d'hi vendre, jo, eh? Sí, que arribarà, Jordi, sí. Gràcies, Andrea. Les notícies de Sant Just. Amb Andrea Bueno, sí. Per estar ben informat a tothom que... ...passa per aquí, oh, yeah. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment amb l'Àngel Cormezó, a l'espai dels videojocs del programa. Dani, fins demà, gràcies per venir. Bona tarda. ... Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de Met. ... El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una quarta molt dura, la pujada del IVA. Tothom està marxant pel costat de feina, i veus que són gent més o més preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva... ...com el que va passar a Islàndia. El que més no ho n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè hem de trobar una solució. L'últim sípals són els interessos de Sant Just. Sempre hi ha alguna pregunta o alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns i diventres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill alt, les vots jazz, el funk, el sol... o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz. No. Cada dia, de dilluns i diventres, i de 4 a 5 de la tarda. No, no, no. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense línids. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català. O millora'l. Fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges. Tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Bona tarda. Soc Agustín Arribas. Soc del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els odients de Sant Just. I també a la Penya del Morro. Dismoples. Per la Penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro. Soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 4 minuts, gerrem el punt de dos quarts de 6 de la tarda. Continuem a la Penya del Morro. I amb bona forma, perquè el compleix esportiu municipal de l'abona aigua que té aquest dijous, una jornada de portes obertes. Durant tot el dia, el compleix organitza diferents masterclass gratuïtes perquè tothom pugui aprovar les seves activitats. I és per això que parlem amb qui coordina tot plegat, que és la Judit Ractoret. Judit, bona tarda. Hola, bona tarda, aquesta tarda. Hola, molt bé, Judit. Molt contents de saludar-te. Tu ets a l'abona aigua, ara, no? Sí. No ets a l'abona aigua, no? Ho dic perquè ja... Tu ets una cosa... monitora de... Bueno, jo soc la coordinadora d'activitats de CITNES. Sí. I també d'on pilates i alguna dirigida. Aquest dijous, ja haurà portes obertes. Això vol dir que tothom que hi vulgui anar, encara que no sigui soci, podrà accedir-hi. Tothom, des de grans apetits. I les primeres classes, si no tinguin sentiment d'est, són de Zumba i Acuagim. Bé, a les 9 i quart del matí comencem amb Zumba, qui vulgui ballar, moure tot l'escalet. I si no, si vol una cosa una miqueta més tranquil·la dins l'aigua, acusar Acuagim. S'ha de portar alguna tipus de roba especial, o s'ha de fer alguna cosa especial? De cara a aquestes masterclass? No, només entrar d'això els teus datos, perquè així entrareu al concurs de tres mesos gratuïts per venir a l'abona aigua, i entrar cap a la classe. Evidentment, amb roba d'esport i unes pambes adequades, i sense falta l'aigua. I moltes ganes de passar-s'ho bé. Es pot utilitzar també el recinte durant tot el dia? O només la classe? Si ve algú i es vol canviar, pot utilitzar els vestuaris? Absolutament, sí, sí. Poden venir i fer com un soci. Poden anar a fer la classe, inclús estar-se després, un rato a la sala de fitness, conèixer els monitors, un tipus de treball que fem, sí, sí. A la piscina, poden... Sí, també poden venir a anar a una estoneta. A la piscina és baixar. Portes obertes a tot i plent, no? Portes obertes a tot i plent. Aquest i jous, qui no vulguis més por a l'abona aigua, és perquè realment no vol, no? Perquè fa aquesta oportunitat. Després, per exemple, hi ha més activitat. Hi ha un quart d'onze, hi ha un quart de tres, hi ha les sessions de cac, que és glúteos, abdominales i cames. Exacte, molt bé. Té aquí la xuleta. És una mica per què es vegi el que fem i quin tipus d'activitat fem i per què es vegi la xuleta? Perquè és un tipus d'activitat. És un tipus d'activitat. És un tipus d'activitat. És una classe que m'agrada molt. És una classe localitzada. Que tothom ens va bé de fer-la. I per això l'han posat també. Aquesta classe ja s'haurà fet una pregunta tonta del dia. Glúteos, abdominales i cames. És tipus aeròbic o com es treballa? Fem un calentament que pot ser més aeròbic o menys aeròbic, però, evidentment, hi ha una para aeròbica, una clàssica de respiració, i després hi localitzem directament amb cames, glútsis i abdominals. Continuem amb més activitats. A partir de la tarda es fan altres activitats dirigides, per exemple, de les 6 pilates. Sí, farem una màster clars, precioses. Som 3 monitors a l'escenari. I farem una classe de pilates, bastant bàsica. Farem alguna modificació per raptar una mica els alumnes. Això seria una mica més difícil, però és una classe molt assequible per tothom. I creiem que pilates és important, que tothom tingui una mica de nocions, que sàpiguen el que és. Pilaters van entrar amb molta força, fa 5 o 6 anys, en les classes dirigides de molts gimnasos i de molts llocs on es feien cursos. I continua amb aquest nivell. És a dir, la gent que va començar... Hi havia molta gent que feia... Hi havia una por que, si no fes pilates, semblava que, com que no era ningú, no? De bon rotllo. Però era com... No fes pilates. És la... Continua encara amb mantenim-se, no? Continua, continuarà. És veritat que és un tipus d'entrenament, perquè és un entrenament físic. No és un tipus jove, més estiraments o més meditació, no. És un entrenament físic i és molt saludable. Actualment potser és el més saludable que hi ha. És el més complet. Hi ha molta educació. Hi ha molta educació postural. També l'equilibri de tota la musculatura i sobretot la musculatura profunda. Evidentment continuarà, i per sempre. Perquè aquí a Espanya va arribar fa 10 anys, però jo, particularment, el feia fa 30. A París, per exemple. Ah, sí? Estàs unitzada sí, sí, fa molts anys. Tu eres una avançada en el teu època, no? Sí, bueno. Perquè en aquell moment estava a París, feia dansa, i en allà ens havien fet pilates. I després ha tornat a arribar-te aquí. Però no estic pilater, i jo fa 20 anys que ho feia jo. La veritat és que sí. No cal l'ara que ens fem quets. Però si seguirà segurament, i més per experiència pròpia, et puc dir que les rehabilitacions que fem és absolutament brutals. Hi ha gent que està amb les ions i coses durant molt temps, i en canvi en pilates soluciona bastant fàcilment. Més coses, perquè, per exemple, a l'ACET, als dijous, també hi ha el Comptes Esportiu Municipal de la Bona Aigua, classes obertes i classes dirigides. Com, per exemple, Bodipamp. Bodipamp. Jo ja he confessat que he fet Bodipamp. Un dia vaig anar, un dia. Què tal? Et va agradar o no? No està mal. El que passa és que hi havia... Erem tot dones i noies i jo. Això és normal? No. No, perquè justament el Bodipamp, que forma part d'un grup de les mil, que és una cosa que es va inventar en Neus Salanda, es va inventar bàsicament perquè hi hagués sinomes a les sessions de dirigides, perquè sortíssim de la sala de cinyes. I hi ha molt l'home que hi treballa. Sí que és veritat que segueix sent més abundant amb noies, perquè les dones són més seguidores del món de les dirigides. Però actualment hi ha molt l'home i molt noi que està dins del Bodipamp, eh? Jo no sabia que per això que... Haig de repetir, haig de repetir. I portar-te amics. Sí, el que volia comentar és que jo no sabia que això havia sigut una extraordinària que s'ho havia inventat, per treure els nois bàsicament de les màquines, i portar-les a les activitats dirigides, perquè realment es fa una mica de tot. Es treballa la musculatura dels braços, també de les cames... Una mica com si estiguessis amb... Vaja, a les màquines, però de forma diferent. Més coreografiada, música actual, que et motiva amb un monitor que t'està donant tecanya perquè et xupiris cada dia, posa't repte, i això fa que hi ha vegades que hi ha nois que venen a la sala de fitness, homes, i s'acaben avorrint, perquè és més individual. I Bodipamp ha tirat molt pos que el client de la sala de fitness vagi a capa, i igualment treballa en pes i carga, no? Bé, eh... Perdurarà, també. Sí, sí, doncs... Perdona? I perdurarà, també. Sí, home, perdurarà. Tu també prostiques que això anirà per llarg. Perquè el Bodipamp és una cosa també ràdio, no? Sí, sí. Bé, tu fa 20 anys que ho fes a París, també, però... No, això fa uns 10 anys que s'ha instal·lat, però a Europa potser fa aquí, a Barcelona, a Catalunya, potser farà uns 8, 9 anys. Escolta, Judit, i tu, a l'hora de posar musiques, quines seleccions? Perquè també us heu d'anar renovant, també, no? Una mica els monitors de fitness? Sí. Bé, nosaltres, en el que és l'ES1000, que hi ha Bodicomba, Bodipam, Shabam, que és una actriactivitat de dansa que no és tumba, però també és molt, molt divertida. Sí, perdona, ES1000, què és, eh? Perdonen l'envenorància. L'ES1000 és un projecte per instaurar els gimnasos. Llavors, nosaltres, els nostres monitors, ens anem a formar allà, i allà t'ensenyen tot preografies, totes les músiques t'ho donen, i llavors tu treballes a partir d'això. Tal que va bé, perquè si algun dia un monitor està malalt i ve un altre monitor, segueix el mateix protocol i el mateix treball que s'està fent. I allà mateixa, les musiques que han de sonar durant la sessió? Totes les músiques, sí, sí, sí. Després nosaltres podem fer alguna variant, a vegades durant un mes tu poses unes músiques teves, però normalment el body-pump com ets fa és sempre, que aquí no hi ha un protocol musical que ja tenim. I l'última música que ha entrat així a la bona aigua, podríem dir, l'última cançó que ha entrat a la bona aigua, ja sigui en qualsevol de les classes dirigides que feu? Ai, em posa un compromís. Per exemple, la de l'Enrique Iglesias, que ha guanyat el Grammy aquí a Espanya. Doncs, bailando... Ah, la bailando te agres molt. Para el triple. Però a part d'aquesta, s'ha de veure una de Radiohead o músiques des dels clàssics del 80, perquè es va variant. Hi ha packs que són músiques més dels 80, altres que impliquen més música actual. És molt variat, és molt diferent, perquè a més a més són músiques que tothom més o menys coneix. Clar, és que a les hores és molt divertit de fer. Correcte, és tot un món, també, el món de les músiques del gimnàs, que no sé si vam fer recopilatoris, perquè una discogràfica hauria de fer un pensament, perquè potser em vendria més d'unidadors, se des. I tant, quanta gent, clients ens diuen, ostres, no me la pots gravar aquest cinc amb el clàssic. És supergüai per fer-se, per fer música, per escoltar-la. Però esteu una mica fars, ja, amb tot el carinyo, dels clients que també venen i us diuen... Escolta, grava'm la cançó, per favor. No, no, no, no. Perquè, bueno, jo et dic que els clients a la bona aigua estem encantats i els noves que vinguin també estrem encantats. Tenim molt bon ambient i la gent no avusa mai de nosaltres, i nosaltres estem encantats de passar-nos bé amb ells, de compartir i no, no passa res. Si algú t'ho demana, intentem fer-los bé, no passa res. Per què, en caset ja no ve, no, la gent? No, ja està. Em pendeixo. El complet esportiu de la Municipal de la Bona Aigua, que farà aquest dijous una jornada de portes obertes, estem parlant amb la Judit Rectoret, que és qui coordina aquestes activitats dirigides. Hem repassat algunes, per exemple, també hi haurà Body Combat. Genial. Body Combat, jo no n'he fet mai, què és això? És molt divertit. Bueno, és tot coreografiat, eh? El que volem és que la gent disfruta amb la música, i llavors hi ha una sèrie de moviments on hi ha molta implicació de cops de boxa o patades, però no arriba a ser una classe de boxa, que molta gent es pensa que és boxa, no? És una classe on hi ha treballes molt de punt, hi ha molta cintura, molta cama. És realment divertit, un cardio brutal, perquè surts moltíssim, i ha treballat tota la musculatura. És enganxa, eh? La bona aigua vam anar començant, i ara tenim grups ja vestits, que es posen les vetes a les mans, vull dir, que ja les persones porten tota l'equip, unes pantalons especials... Molt bé. Tinc una lesió de l'ombàlgia, es profundes, coses d'aquestes, eh? Ja quichant amb música de... de ballando, també, de... De bé. Per què dius, eh? Les sessions obertes de la bona aigua s'acabaran a aquest dijous a les 8, a la classe de Quàigim, i a dos quarts de nou, amb una classe de... de zumba. Tot això serà, com diem, aquest dijous, aquí el compàs es porti de bona aigua de Sant Just. No és la primera vegada que feu portes obertes. A vosaltres us compensa, després dius el divendres o el cap d'uns dies, mira, ha vingut gent que no estava apuntada, i hem encaramentat el número de socis. Sí, vols de nivell comercial? Sí. Sí, sí que compensa, però ja no és tant a nivell comercial. És clar que sí que es fa el sinal de tot, és sempre per captar nous socis. Però és també perquè els clients nostres s'ho passen bé, perquè és un canvi d'espai, estem tots els monitors, és tot una altra història, també vindrà una paradeta amb roba d'esport. Ah, sí? Digue'm. No, no, no. Digue'm, que no ho sabia i deia, ah, sí? Sí, portarem... Després d'herbalais, també ens venen a ser unes propostes. És com una jornada festiva, no?, a la bona aigua. Sí, i a més, a més, la gent del carrer ens coneix més, la oportunitat de coneixe'ns, que, a vegades, no saps, és important que et trobis agús. Així es veus el cílinx que hi ha a la bona aigua, i dius, bueno, que, hòstia, que ve s'ho passen, doncs hi ha moltes opcions. Ens poden preguntar, mira, jo no em trobo gaire bé, però voldria començar. És una manera de fer contacte directe. Portes obertes, una mica com... Vaja, unes portes obertes per d'agostar, eh?, tastar una mica, també, tot el que hi ha i el que pot oferir la bona aigua, en aquest Open Day, que hi haurà aquest dijous amb aquesta jornada de portes obertes, on hi haurà diferents mestres clars durant tot el dia, si algú les vol, les hem de repassar aquí amb l'ajudir, però si algú vol més informació a la pàgina web de la bona aigua... Absolutament sí. Ho trobarà tot el que necessiti. I si volen venir a veure-ho i no a participar, posen cantats de la vida, també. Ah, també, eh?, o sigui, públic assistent, públic assistent. Molt bé. Hi ha moltes més activitats que no surten aquí, com taicons d'enfantil, com abdominals i popresius. Hi ha moltíssima coseta més que no podem fer, perquè no donem per tot, en aquest cas, en aquest dia, però, bueno, que poden informar-se també i els explicarem. Maravillós, Judit, Lectoret, moltíssimes gràcies de la bona aigua, que vagi molt bé aquest dijous i enhorabona per la feina. Bona tarda.Moltes gràcies a vosaltres, eh? Moltes gràcies, adéus. I see you in magazine, working at Photoshop. We know that shit ain't real. Come on, now make it stop. If you got beauty, beauty, just raise them up. Every interview is perfect, from the bottom to the top. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. 20 minuts ja arribem al punt. Com que no hi ha la Cristina, aquesta setmana faig una mica el que vull. 20 minuts ja arribem al punt de la ciutat a la tarda. Angel Cornejo, què tal, com estem?Molt bé. Molt bé.Mira, avui, ella l'Oriol, ella la Cristina. Feia anys que no estava en cara a cara, eh? Estem tu i jo, aquí, com a los viejos tiempos. M'agrada, m'agrada. Fem festa o què?M'enxem. Una ampolla d'acaba, clar, no?Una birra. Una birra, eh? Ai, sí. Que passa que ens som grans, eh? Ja no és el mateix. Ja no són les festes que solíem. Com que no?No? Perdona, estic animant, estic cantant i tu aquí... Mira'm al guió del vídeo, Jordi. Vull dir, què és això? Ja no és el que ets, eh? Ja, fa uns anys que he xerrimat. Vinga, va, sí, no sé què. És pelote, és veritat. Sí, Jordi, no sé què tal. Una mica d'alegria, eh?Vale, vale. No, ja, a veure. Vaig a buscar les birres.Sí, sí. Fem una pausa per la publicitat, un moment, eh? Eh... A veure, anem a buscar les birres, traiem aquí el poker i... Parlem de videojocs. Alguna notícia així bomba de videojocs aquesta setmana, Àngel? No, és que no, eh? Vend la secció una mica, xato.No me la llegeixi. No t'has de dir què, la secció que faràs. I ja està. Va, es fa ràdio. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio d'esper. 98.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Què passa, Àngel, que fos que ara... Li ha costat entrar, no? Sí, sí, sí. Ho prometo, aquesta secció, per pintar. Ja fa temps que l'Àngel ve cada setmana a explicar-nos coses sobre el món dels videojocs i per una cosa personal. I aquesta setmana ens portes diferents qüestions. Parlarem dels creadors de Pokémon, que visitaran Barcelona a aquest divendres. M'imagino que dins el saló del manga. No estic tan segur. També parlarem de poder justar físicament els pits, els personatges de dècades... T'esperen nerviós, sí? També parlarem d'un estudi que senyala que els videojocs milloren les habilitats sense motius. No sé ben bé què vol dir, però l'Àngel ens ho explicarà. Però abans de tot això, comencem parlant dels San Andreas, el GTA San Andreas, que arribarà ja per fi a l'Xbox 360. Entren d'entrada en matèria, perquè el San Andreas no és el primer de tots. El primer no, el primer no és GTA. Però el segon, potser. No. Escolti, escolti, escolti. No és l'últim, aquest. No, clar que no és l'últim. Sembla que no, però el GTA porta molts anys. El primer de tots és aquest que es veia des de dalt, perquè ha sortit per la primera Playstation. Està parlant de l'any 99. Sí, parlant de quan tu eres jove. Clar, clar. Llavors, clar, ja n'ha hagut moltes versions. Al San Andreas va sortir a la Play 2 i just a finals de la setmana passada va complir 10 anys. Vale. Però va sortir després del tercer. Què va passar? Complia 10 anys i de sobte, la Play 3, l'Xbox 360, l'ordinador, tu podies comprar aquest joc de forma digital, la passió antiga, no? I de sobte van desaparèixer de les tendes. Llavors, clar, ja m'ha començat a especular. Ostres, fa 10 anys, ha sortit de les tendes, i és que trobarà una reversió del joc. I efectivament, els dos dies, Rockstar va confirmar que a la Xbox 360 sortirà una versió digital, sempre per descarregar, que milloraria graficament, es podria haver a 720p, amb nous logros i de més. Clar, de fet, per qui no sàpiga, el GTA són les cicles de grande auto, que és aquest videajoc on tu ets el protagonista absolut i fas el que et tornes a la gana dins una ciutat. Llavors, en el seu moment, va haver-hi molta polèmica, perquè podries atropellar gent, robar cotxes, no sé, pagar fins i tot els primers ciutadans que trobes pel carrer, i últimament ha anat a bars on hi ha senyoretes que fumen i parlen de tu, i fer coses amb elles. Llavors, clar, la gent es pregunta, bueno, grande auto, fa un moment, hem dit, doncs mira, fa una mica de història, i la primera aparició de GTA, en una plataforma de Nintendo, va ser l'any 99, el Game Ball Color. Va ser l'adaptació de la primera aparició. Després va venir grande auto London 1969. És una expansió. Una expansió correcta per PC i PlayStation. Després, aquell mateix any, el juny, va sortir de la venda, grande auto London 1901, només per PC. El 99 també, grande auto 2, en diferents consoles. El 2001 ja va sortir grande auto 3, perquè ja va revolucionant l'estil de joc amb una vista en tercera persona, des d'arrere. Després també tenim el 2002, grande auto... Vice City, correcte. Que aquí ja era com Miami a Florida, inspirant-se en la pel·lícula de Scarface. Després, el 2004 va sortir grande auto Advance, que era com una mena de conversió portàtil de GTA 3, però per la Game Boy Advance. El 2004, grande auto San Andreas, correcte. El 2004, fa 10 anys. Després ja van venir el Liberty City Stories, Vice City Stories, el de grande auto 4, fins i tot Chinatown Wars, va sortir de grande auto per Nintendo DS. En fi, han sortit un munt de grande auto, fins a arribar l'any passat, just un any, que va sortir el grande auto 5. I ara es recupera el de fa 10 anys, no? Perquè es diu que el de fa 10 anys va ser un dels millors, sinó el millor. Per això és el que esperava molta gent, que es tornarà a fer una versió. Gràficament, si la compares amb ara... Cap! Han renovat el que ha fet, és perquè la definició sigui millor, i saps el típic amb els jocs antics, que passen a tots els cotxes, que quan anaves a la cara darrere, hi anaves el que eren les muntanyes de Radera, s'estien de sobte. El pop, ja veurà si ho han millorat, però a les consoles no es vegi bé, mai jo. La qüestió és que el joc només supera 360, el que han confirmat. Però de la Play 3 i del PC també t'ha aparegut, de les teves tendes. És de sospita, però també apareixerà. Perdona, però és que de PC, per exemple, estem parlant d'un joc que era tot el meu soler, o sigui, fa 10 anys, no?, els sistemes operatius que hi havia, ara ja no el reconeixen, ni es pot instal·lar. I la Play 3, bueno... Suposo que sí. I el joc digital del foc, que per la Play 4 i Xbox One, és un joc digital que també arribarà a sortir. Escolta, parlant de Pokémon... Què t'agrada, el Pokémon? Bueno, si consideres tots, no?, jo les veig que no sóc gaire fan de Pokémon, ja us haig visitat els seus creadors, els creadors de Pokémon Pikachu, el Barcelona el dia 30 d'octubre, que és aquest divendres. Jo deia que era pel saló del manga, però tu dius que no. A veure, venen per motius del saló del manga, i ningú diu que no, ningú no diu que no estiguin allà. El que passa és que segurament el saló estarà de forma de premsa. No pots entrar sent periodista. I la cosa és que el divendres, una cosa que l'he vist, i m'ha resultat una bona idea, és que aquests de Junichi Masuda i Sigeru Ohomori... Ohomori. Sí. Vindran a per tu. S'ha de... són japonès, o no? Són d'algun clan, no ho vull dir. Perquè em desallem d'algun clan. Però Masuda Sigeru Ohomori. Són homenatges que vindran aquí. Un altre cop? Sí. Tu ets al Japó, ara. Jo vaig estar al Japó fa dos mesos. No parlant així. Per què dius tu? T'ha caigut? On estàs? Ei, eh, eh, eh, eh, eh! Que et penses tu? No he sorprès. Però no me la falta dirigits. Sí, jo... les quatre coses que sé... I quan vas allà, dius... Oh, somriu-me a ser! Perdó, somriu-me a ser! Va, és la idea, és la idea. Bé, digue's Àngel, perdona. Aquests dos personatges, en vez de la manga, que també aniran a una escola on nens de 9 i 10 anys ensenyar-los com crear un videojoc. O sigui, nens que volen prosperar, i ja tens amant petits, tenen un somni, que es podria crear un videojoc. Aquests dos creadors de Pokémon, que és un dels jocs més importants del món, aniran allà a explicar com es fa i quina és el procés. Perdona, no és una mica... No m'ha dit desperdiciar, però no. Perquè són nens de 9 i 10 anys, que no ens apunem, però imagino que hi haurà un traductor. Hi ha un traductor, clar. De fet, el col·legi l'Estonac de Barcelona. Mític, també, per altra banda. Sí, un son. Tinc alguna gut que ha anat a l'Estonac. Escolta, que guapo i quina sort, no? Perdona, tu imagina que ets un dels nens de 9 i 10 anys, que ara no t'enteres de res. Clar, però... Si és el creador de Pokémon, clar. A ells els hi superen. I ara que els explicaran com és un procés per dintre, que no és una cosa fàcil de saber. En fi, cremirem de notícia, passem a la... Passem a l'Estonac Escoli, que diguis profe. Sí. Onen, onen, onen. Ori, Júior. Bé, cremirem de qüestió... Això és transformant, eh. Sí, sí, sí. Podrem ajustar físicament... Això no posa aquí, tio. Les físiques, què vol dir les físiques dels pits? Físiques? Ah, bé, els pits. Els pits de Dead or Alive 5. Última de ronda. Què vol dir, què? Quan tu tens el teu personatge... Això tampoc no és res nou. Jo entenc que quan tu tens el teu personatge, que el confingues al començament del joc, pots dir com ha de ser de talla, de braços... La talla no es pot... No, perquè és un joc de lluita. Ja estan fets els lluitadors. El problema que té aquest joc és que... Tu has vist la pel·lícula de Flaver? Quina? Flaver. No, és molt antiga, Flaver. No l'he vist de Flaver. Doncs és el que era, no? Una cosa verda, viscosa. No en fa una pel·lícula d'això? Sí. Estic flipant. En Robbie Williams. Enserió? Sí. Flaver. Flaver? O era el doctor Chiflado. No, això és un altre. No, no, no. Avui quan arribis a casa, mira el YouTube. Hi ha una pel·lícula de Flaver. Ah, sí que em sona alguna cosa. Que anaven batablanques amb ulleres i pajarita pot ser. Sí, en Robbie Williams pot ser. Ah, per això... I era de Flaver perquè tenia a veure amb la cosa viscosa. La cosa és que el dintre de la vida té una cosa que és que, de sempre, els pits són molts grossos i es mouen molt. Però molt. Llavors, clar, la gent no sé si s'ha caixat o són japonèsos. Ja saps com són, no? Llavors han decidit crear un motor gràfic on tu pots agafar l'entrada. Perdona que et talli, però els pits d'elles. D'elles, d'elles, clar. A més, també hi ha un jugador que té uns pectorals o un... No, en principi d'elles. Perquè els pectorals, clar, quan estan fos, no es mouen, no? Es mouen molt. Alguns jugadors estan en pis per defecte molt grossos, per exemple. O es mouen molt. Alguns no, totes. Llavors tu podràs controlar, però si vols que encara es moguin més o menys. El que no es pot fer és ni ampliar ni revir els pits. Els pits són els que són. L'únic que pots controlar, com vols que es moguin. És com si li poséssim un sujotador. Sí, sí, sí. Millor o pitjor. Aquesta és la notícia, no? Sí. Hi ha alguna cosa més sobre aquesta notícia? No, que això que... De dòr a la FCIN, què? Que a mi, de qüestió, anem a una altra història. Parlem ara d'un estudi que ha assenyalat que els videojocs milloren les habilitats sense motius. Àngel Cornejo, que porta molts anys a Saint Gaimer, ho pot demostrar, no? Clar, primer i sense motriu. Sense motriu és la... Sense motriu, no sense motriu. És el que implica quan tu veus i ets capaç de veure la pantalla i fa una altra cosa. Una altra cosa és, per exemple, les proves que et fan quan fas la prova del carnet de cotxe, que hi ha una que has de mirar la pantalla, i anar girant amb coordinació, les dues mans a l'hora, o una que se paren les mans mirant a la pantalla. Això és la sense motriu. Sí, és una cosa, per exemple, allò, fer voltes amb la mà dreta, no? El cap, i amb la mà esquerra a la panxa, el sentit contrari? Això mateix. Això mateix, secomotricitat, també. Sí, per exemple. I els videojocs... No és que alteren... És més ràpid, la forma de trobar... de poder fer-ho, amb el temps, la cosa va molt millor. Això ho ha dit una estudi d'una universitat de Toronto, que diuen que jugar jocs al més d'acció, en pla de Assassin's Creed, Call of Duty, milloren aquestes capacitats sense motriu. Perquè si jugues de mà, seràs un crac. Però sí que t'ajuda a ser una mica més ràpid a comprendre aquesta... l'habilitat. Home, jo conec més d'un que després de jugar Assassin's Creed, que recordem que és aquell videojoc on vas en diferents èpoques de la història i pots escalar edificis i també tens un univers per investigar i tal, que es pensa que després de jugar moltes hores tu pots escalar edificis a la vida real. Però això no és una habilitat sense motriu. Això és una tonteria. Ja li... Si ja ho he intentat el meu amic, ja s'haurà de fotut una bona hòstia. O no, o no, m'hi ha aconseguit alguna cosa. Per cur, com que... Per a cony, el per cur, i així en què... no passava, eh. Aquí per Sant Just no he vist gaire per cur, però es podia fer, no? Un festival de per cur aquí, que en Gina està, per exemple. Podríem provar, per què? Per la ràdio? Per què no ho proves? Convoques. Doncs mira, no es capturaria. Primer festival de per cura, Sant Just. Amb Àngel Cornejo. Jo m'hi do. A tu també. Àngel Cornejo saltarà des del terrat de Càngin i està. Fins a les taules de les moreres de Càngin. Després arribarà Corrent i saltarà per les baranes d'aquí, fins a arribar a la ràdio. I un cop entre la ràdio anirà fent saltirons de taula a taula per la reducció. No? Challenge accepted? Bé, no, no, no. No, no, no, no. Estic... Estic ganja. Bueno, en fi, escolta, parlem ja d'una última qüestió de videojocs, abans de connectar amb les notícies de les 6, i és que Diével Whithin, que això és un videojoc de por, no? Molta por. Diével Whithin. Diu que té censura al Japó. O sigui, el Japó l'han censurat. El joc japonès ha estat censurat al Japó. Però, what the fuck? M'està a punt d'espotar el cap. M'estàs dient que el Japó censuren jocs molt gores, però sí, pensava que els anava molt, això. O que eren molt... No tenien més llibertat. Sí, jo també ho pensava. I, llavors, ha estat investigant... Si em diguessis, ha estat unit, va, el Japó. Ha estat investigant, perquè és això, no s'entén. Perquè, a més, hi ha només els videojocs. Tenen cada pel·lícula que se te'n va, o les mangas, o això. Correcte. Llavors, ha estat investigant i resulta que és una campanya de màrqueting. Què passa? El Japó, una cosa molt bona que tenen, i és que si tu ets menor d'edat i vas a l'atenda a comprar un joc de majoria de 18 anys, no te'l venen, com? Imagina't que tu tens 17 anys. Com, Roger Tabaco? Sí, és per a mi padre. Si tu vas a comprar un joc i aquest joc és per a majors d'edat, si tu no tens la majoria, no te'l venen. Pregunta'm per qui és, i tu sempre pots dir, no, és per a el meu pare. No, mira't, digue'm. Vull que vingui a tu pare, a comprar el joc. Ja vaig estar en un estanc. Jo hi havia un noi, sí. I dius, bé, podeu donar-ho a Tabaco, per favor. I la senyora diu, per a qui és, clar, això, ja fallo de la dona. Perquè ja es veu que no... Sí, tu padre dirà que vas a comprar Tabaco, tu. Vinga, passa. Pipollo, que és un listó. No li va vendre, eh? No ho sé, vaig marxar. És de canat, era com acabava l'Història. Tenia pressa, havia quedat. Tot el que el Japó ha ensenyat aquest joc, perquè té un parxegor. Clar, la cosa és, llavors, a les hores és, tu ets menor d'edat, llavors, si li reduïm, li reduïm tota la sang, podem fer que el sistema de calificació per a dats entri dintre del que seria un joc per menys d'edat, llavors tu pots anar a la tenda i comprar-ho. Què passa? Que no ho veuràs en plan gore. A les hores el que fan és treure un par... Bé, a mi també, perdona. Llavors treuen un parxeg per la gent que és major d'edat que es pugui descarregar aquest modo gore. Llavors, tots contents. Els menors poden jugar, i els majors d'edat també poden jugar, i hi ha el modo gore. La cosa és que s'ha descobert que inclús el modo gore està censurat respecte a les nostres versions. És com una mica més absurda encara, no entenc. El modo gore està censurat. Respecte, no a la versió... Sense gore, sinó respecte a les versions occidentals. La pregunta és tan gore aquest joc? Agarribo aquí. És gore? Sí. Fa por? Sí. La cosa és que jo visc imatges, que és una pena que no puc ensenyar-les, jo visc imatges de la mateixa escena censurada dins del modo gore i la versió nostra. I la nostra versió, per exemple, surt un tio a una taula ensangrantat, etcètera. No canta no tal. No, la versió. Un tio a la taula. Tortura i tal. A la versió censurada, surt com una espècie de cosa viscosa. És com si fos el cos que l'hagués sent reduït, i a mi em fa més grima que veure-lo de veritat. Clar, això també... Qui diu que és gore i que no és gore? Clar, és com... Són d'alguna de les preguntes que queden a l'aire, i intentarem respondre properament a les xetes de videojocs en blanc del cornejo. Ho hem de deixar aquí, però estaria bé saber... Tarem les imatges. Fins demà. I aquesta hora, primer, sepiguem l'estat del trànsit. Reoversi a tots els carrils, a la Ronda de Dal, a l'altura Sant Gervasi, sentit llobregat. Tot i això encara hi ha set quilòmetres de cues, fins a l'altura de la Maridiana, a cues també, en aquesta mateixa Ronda de Dal, la Sant Gervasi es pugui sentir trinitat. També l'entitud a la Ronda de l'Itura, a la cantoni, sentit trinitat. I a Barcelona et ha sentit llobregat. Hi ha l'entitud a la C58, a Montcadera 6, sentit sud, a la P7, i a la B30, a Barbarat també, en sentit sud. I a la P2, al Papiol, per enllaçar amb la P7. També, veiem, era translent, a la P23, es pugui sentir a Barcelona. Mariano Rajoy diu que no té res a oferir a uns dirigents polítics catalans que convoquen un referèndum i legal. A l'assassió de control al Senat, el president espanyol també ha demanat disculpes pels últims casos de corrupció que afecten el PP i a l'Amentat, haver confiat en gent indignada d'ocupar càrrecs públics. El govern continuarà endavant amb el nou nou en amalgara la intenció expressada per l'executiu espanyol d'impugnar-lo també. El conseller portaveu francès Coms adverteix que no es pot prohibir el que no es fa perquè la consulta inicial s'ha convertit en un procés de participació ciutadana. L'ex secretari general del PP, Ángela Feves-Nega, que el PP tingui una comptabilitat oculta. Davant el jutge Pablo Ruz, a CBC, potat per aquest cas, assegura que ell només es feia càrrec de l'àrea política i que l'economica era responsabilitat dels tresures. El frop xifra en 2.600 milions d'euros al part judici provocat per una quarantena d'operacions bancàries potencialment irregulares d'entitats rescatades amb diner públic són les primeres estimacions al fons de restructuració bancària i les anunciat el ministre d'Economia, Luis de Guindos. El fet que les famílies no puguin pagar el llum no és un problema urgent per el president d'Onesse, la patronal de les grans elèctriques, Eduarte del Montes, ha dit a Barcelona després que el Tribunal Constitucional la suspesta en pluralment el decret de pobresa energètica del govern català. El rebut de l'aigua s'encarirà l'any que ve gairebé un 2,5% a Barcelona i al seu entorn, ho ha aprovat avui al ple de l'àrea metropolitana per l'aument del preu que fixa l'agència catalana de l'aigua a les empreses distribuïdores. I Josep Carreras, James Taylor, Marianne Faithful, Rafael Iemme Clans, són alguns dels noms del Cartell del Festival del Milen i avui s'ha presentat la major part del cartell i les entrades ja són a la venda. Catalunya informació. Ara els esports. El jutge Martínez Borregó desestime la demanda del Barça contra Joan Laporta i setges directius. Considere que no són responsables de les pèrdues del seu mandat. El club farà de decidir si presenti recurs. Albert Perrin, ex vicepresident de la Porta, demane que Simbóqui primer l'assemblea si es vol presentar aquests recurs. Barça i Espanyol preparen la Supercopa de Catalunya. Luis Enrique assumeix la responsabilitat de la derrota en el clàssic i considera que Matíe no hauria d'estar sorprès pel fet de jugar de lateral. El tècnic de l'espanyol, Sergio González, compareixerà aquesta tarda. Messi, Neymar i Mascherano i Niesta són a la llista de 23 candidats de la pilota d'Or de la FIFA. Pep Guardiola està entre els candidats a Millon Trenador. El que fa el temps tot i la presència de força núvols, el risc de ruixats anirats apareixent enlloc de les pròximes hores i guanyarà amb més trenc les farianes. Si el seré aponent i pirineu occidental aquesta propera nit, amb si el més seré, les temperatures seran més baixes. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts, parla Andrea Bueno. L'exconsellera d'interior d'ahir de justícia de la Generalitat Montserratura presentarà el seu darrer llibre aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'estiran el fill quan el PSC va abandonar el catalanisme, una visió personal de l'autora sobre el que hem viscut el país i el PSC als darrers anys. La presentació l'organitza l'editorial Pòrtic i Moviment Catalunya. La presentació tindrà allò com dèiem a dos quarts de vuit del vespre a la Saligidòr Consul de Can Ginestar i, a més a més, comptarà amb l'exregidora socialista de l'Ajuntament de Sant Just, Mercè Figueres. El ple municipal d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. És el pas previ a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es debatrà el ple del mes de desembre. La sessió d'octubre tindrà lloc dijous al vespre. Abans d'aquest punt es tractaran altres temes vinculats amb el medi ambient com ara la provació de la modificació dels estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Colserola. També s'afegirà una tenda al conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Avitatge, l'Ajuntament, i promunça per a la sessió d'habitatges públics socials. Després d'aquests punts, s'obrirà el torn de preus i preguntes al regidós i del públic assistent. El ple serà dijous a les 7 de la tarda a l'Ajuntament. I una punt més per recordar-vos que el cementiri de Sant Just preveu una fluència d'unes 2.000 persones a aquesta setmana. Disaptes se celebra tots sants i, als dies previs, l'equipament municipal experimenta un increment de visitants. Envistat a l'1 de novembre, el cementiri amplia el seu horari d'obertura per facilitar les visites dels Sant Just Tengs als seus difunts. En concret, obren de 9 del matí a 6 de la tarda fins dissabtes. I, a més a més, dissabte a dia de tots sants, se'ns farà una pregària especial a la capella del cementiri en memòria dels difunts. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Noticias, edició vespre, a partir de les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesverm.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la puja de l'Ida. T'ho m'està menjant pel costat, feina. I veus que són gent més o més preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un alquimisme on n'hi ha. El jutge no estava al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els intressos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. La fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. SINEMA SENÇA LÍMITS SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU SINEMA ESFARRADIU Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. SINEMA ESFARRADIU Saps quan has de fer un programa de ràdio? Tens un col·laborador que fa la televisió, es diu David Ávila, quedes amb ell, que el trucaràs a les 6 i 10, com que dimarts i no ho contesta. Doncs això. Bueno, però no patiu, perquè el David Ávila és una peça més de la maquinaria de la penya del Morro, i sortosament en tenim d'altres, perquè clar, aquí és un programa, hi ha molts col·laboradors, i després el David Ávila, aquí bé, Jordi Roca. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Què passa, que... Jo no sé si és bençat, perquè després del David Ávila no ve el Sanyobanito. Bueno, a veure, el Sanyobanito només ve quan hi ha la clara segura de convidada, que és el ràdio que es menja el programa 1.500. El Sanyobanito és un convidat per a les ocasions de l'OPS, no? Sí, és tan mal acostumant, però de fet va ser molt divertit, perquè havíem quedat amb ell a les 11 del matí pel programa, i ell no va aparèixer fins a les 11.45, li fa una mica el que li dona la gana. És una magranja amb bigoti, i llavors, clar, s'hauria posat una mica el cap i es agafa l'arúncia a Marfilla, i també jo crec que no acaba de estar, com m'hauria d'estar. Ara va de divó. Ara va de divó, ara va de divó, i jo no puc, tinc una cosa a dir, però quina cosa? No una senyor d'humana, una, doncs res. En fi, segon dia el vení que vingui, perquè jo vaig passar al dimarts, aquest any, però pocos dimarts ha vingut, també, allà. Home, si no ha vingut cap, algun dia que hem pogut parlar així, no vaig reus a estar-te enlloc. I pagant, eh, i pagant, eh. I a sobre, l'únic col·laborador que cobra. Anem a la qüestió, perquè Jordi, el meu protagonista d'avui, és un home amb un gran potencial, i no sóc jo, que podria ser-ho. Home, podria ser, no sé si... No, jo crec que no. Bueno, sí, podria ser tu. Què ha passat, aquest home? Si volies ser tu, ara mateix tindries molts problemes. Sí, sí, aquest home. Perquè és un anglès, un... És una història, sí, com trista. No, no, que no és trista. Bueno, depèn de qui l'expliqui, clar. Des del punt de vista d'home, no és... trista. T'escoltem, t'escoltem. Però té el record d'ins de fills. Sí, de quantitat de fills que té l'home. Però quant fills té aquest home? Té exactament 12 fills i 14 filles. És a dir, un total de 26 fills. 26 fills, eh? Però amb la mateixa dona, no? No. Quantes dones creus que ha tingut que tenir... per arribar a tenir 26 fills? Quantes? Quantes què? Dones, amb quantes dones que has tingut 26 fills? No sé, però amb més de 2 i més de 3. Perquè si no saps la mateixa, pobre dona, i que fos una comilla, allà tota la vida parint... No, 26 fills, home, sí, podria haver posat els 20, i un parant fins als 46, que és quan arriba més o menys de menopàucia, podria arribar a ser... És possible, és possible. Com ho has calculat, això? Home, perdona, això. 9 mesos. Jo attendeixo 10, 11, 12, 13, perquè et recuperis. Un parant, no? Clar. Sí, bueno, és que si les dones no tenen 26 fills de la seva vida, és perquè no volen. És que podria estar ni a cara. Déu nostre senyor ha creat el cor de la dona, perquè puguin tenir 26 o més fills de la seva vida. Clar, sí. Home, i si tens bessons i triguitos... Exacte, perquè aquí potser tenia aquest home, té bessons. No, no, no, no, no té cap. Tot són diferents. Sí, i aquest home molt bé. Quant has tingut per això, de dones? He tingut 15, amb 15 dones diferents. 15 dones? Sí. 26 fills. Amb 15 dones, jo també tinc 26 fills, eh? Perdona, perdona, és que tu pots tenir 26 fills amb la mateixa. Sí, però aquí el mèrit és, efectivament, és amb la mateixa. O sigui, aquest home és un... és un campestre, home, ja t'ho dic jo. Però és que la qüestió de la notícia, perquè tu et penses que la notícia és que tingui 26 fills, i l'observant no és això. Potser és del tínder. Potser és del tínder. No, pot ser, pot passar això. Podria ser, podria ser, però jo diria que no és el cas. La qüestió de l'assumpte és que ara, l'home aquest reclama 40.000 euros anuals al govern britànic. Per què? Home, en concepte de designacions familiars, pensions de l'estat, beneficis per incapacitat, beneficis per natalitat i vivent de defecció oficial. O sigui, si ho entenc bé, el tio té una minga que no es pot controlar, i ara demana a l'estat que li pagui les manutencions els 26 fills i filles. Home, i no tan sols això, sinó que demana a viure amb una mansió, perquè s'ha caixat i ha interposat una denúncia. A l'Ajuntament teniu por perquè diu que a la casa de protecció oficial que li han donat només tres habitacions, i ell, clar, està convivint en 7 dels seus 26 fills. I clar, que això no hi cap, que necessita més tard. A veure ho he pensat abans. És clar, però si algú també ho diu clar, que si algú és britànic, vol fomentar la natalitat, ell és el que està fent. Això sí, això sí, això no hi ha cap mena de dubte. Per primer, home, curiós, el dia. Té nom i com un home, aquest senyor? Per la seva privacitat no el donarem, perquè és una persona molt respectuosa. No és de Sant Just, no? És Inglaterra. No, no és de Sant Just, és britànic. Home, podria venir a passar les vacances aquí, no ho sé, que veieu un home amb 26 persones al voltant, potser. És el senyor Vani i tu, amb les teves fans? És Carles Johansson o la Beyoncé, que ha acompanyat de Jay-Z. Saps això? Veus veureu això? YouTube o no? No, YouTube no veig gaire. És que va sortir el vídeo l'altre dia, que hi havia un turista, que estava allà al Museu del Louvre, i estava ara en el seu mòbil. De cop i volta veu un sèquit de persones, envoltant-ne un home, i llavors aquest home, que allà és a preguntar, diu, home, aquest tio que va al migdia, és important. I llavors li va preguntar, diu, perdona, qui ets tu? Com cridant davant de tothom. I el tio que estava al mig, que suposa que era el famós mundial, diu, soc el... Diu com que... diu qui soc, diu, qui ets tu? I llavors el tio que estava al turista diu, jo sóc el Manolo, com es digués, no? I llavors se'n va anar... I saps qui era? El Jay-Z, tu, amb la Beyoncé. Però qui és el Jay-Z i què? No sé si no el cantan, el Jay-Z. No, no sé qui és. No, però sí. Però és el marit de la Beyoncé, eh. Ah, és el marit de la Beyoncé. Ja, ja, bueno, escolta, no estic buscant alguna cançó de Jay-Z. A veure si trobem alguna cosa. El que passa és que no... Drunken Love. Has de buscar una cançó famosa, eh, que puguis reconeixer. Bueno, mira, aquesta potser t'ha ajudat. Es diu Drunken Love. Bueno... Això és un home? No, això d'entrada podria ser... Beyoncé. Una mosca. Escolta, et petarà aquí l'acord de vocal, eh. Ah, Bindringin, ah, Bindringin. Però és de la Beyoncé. Estàs vivint, estàs bebent, bebent, bebim bebent. Sí, sí, és de la Beyoncé. Ah, però jo no vull escoltar la Beyoncé. Jo vull escoltar el digiquet. A veure, Jay-Z, Jay-Z. A veure. Aquest tema és molt mos, eh. Però aquest home no canta. I aquest? Ah, aquest, sí. Ai, això és il·líquia, aquest home. Mira, perdona, que el David Ávila ara ens diu a l'alçat. Ara. Ah, a bones hores. A bones hores, escolta, David, truquem d'aquí una estona quan acabem de parlar amb el Jordi, si no et sap greu. Tu vols trucar, jo, ho entenc perfectament. No, no, no, això és com la ruleta de la sort. I ja quan passa un número ja passa el següent, ja, o sigui que no... Va anar bé, no, als 1.500 pràmers. Jo vaig veure moltes fotos, molt bé. Sí, va anar molt bé perquè... Perquè jo no hi era. No va ser tu. Que ja podries haver vingut. I la meva pregunta és, la Cristina, que està de pont, ja, directe. La Cristina està al barco de l'amor, que això... El barco de l'amor. Sí, tu no has de fer... Tu ets que ets molt jove. Però fa uns anys hi havia... D'acord, el barco de l'amor, l'off-boat. Sí, a veure, sí. Le barco de... Le botug de l'amor. Le botug de l'amor. La botuga és cotxe. Escolta, un creuer, eh? La Cristina ara està disfrutant i gaudint d'un creuer pel Mediterrani. Però això ha trucat a la penya del Morro? Vacaciones en el mar, gràcies, David. Posa'l, chat. Això li ha tocat la penya del Morro? No. Li ha tocat per una altra banda. Si a mi em tinc una cosa. Si la Cristina em diu que no vindré uns dies perquè me'n vaig de creuer. Jo què vols que ho digui? Home, no, vols dir que ho està aquí o l'ho despedim. No, jo no puc. Jo, amb la Cristina, és que hi ha un punt que no puc. Sí, que ho he de fer jo, no? Digue-li tu, si de cas, Jordi... Quanta torna? Divendres torna, però ja torna tard. Fins dilluns ja no torna. Si no va venir els 1.500, no ve aquesta setmana torna. Divendres que podria venir i dir-ho. No, escolta-t'ho. Que no està la Cristina, que podria fer el que vulguem, que enxondeu! No ho sé. Jo et depèn del Morro. Eh, traiem les cartes aquí i muntem un poc, eh? Ilegal? Però, Nicolada, Cristina, forta senyor, i te'n rotem meies, pobreta. Moltes vegades, vinc-ho i veig. Jo ara em sento... És que, Jordi, tu a vegades està passant uns jocs que no toquen. La... La... Escolta, per cert, que el David diu que ara no cal que el truquem, diu que el Jordi Roca diu que ara és més interessant que jo. No, això mai, perquè és de reformació seriosa. Eh, sí, vamos a dejar de competir el senyor Arlobo. Eh, va, anem a més qüestions. Tenim el ranking dels 3. De preguntes absurdes. En el número 3, treballar és més important del que sembla. Però molt més important, eh? Atenció. Hi ha una noia que es diu Anita, que ens pregunta. Quantes probabilitats té una verja de quedar-se embarassada la primera vegada? Tu què li diries? Home, jo li diria que les mateixes que una altra persona, no? O sigui, no pel fet d'una altra dona, no pel fet de ser verja... Tens més possibilitats, jo, o menys. Dic jo, no? Jo no ho sé, si em flueix, d'haver-hi unitat, o no? Home, potser sí, jo què sé. Què vols dir, que hi ha aquell... El tel, aquell... Això deien els nostres... Jo ho heu escoltat quan era petit. I el tel, una capa freàtica, que estrenca i tal. I em pareix passar els espermatoseus. Eh, no ho sé, eh? Dic jo. No ho sé, de totes maneres, ella ens explica... A veure, jo tinc 16 anys, quasi 17, i els meus 18, que ja em costava entendre la frase, eh? Sí, sí. Com ho heu fet anar, això? Jo en tinc 16, quasi 17, i els meus 18, el meu nòvio, jo, intentarem fer-ho per primera vegada. Sí? Vale. Que el seu nòvio ja ho havia fet abans que ella. Que el seu nòvio no és verja. Sí, perdona. El David, aquí apunta una cosa que és veritat, que té més probabilitats que una... donant menopàusica, per exemple. Ah, això sí. En aquí s'han vestit d'acord. Va, conversa una mica truya, que estem mantenint aquí a 3 bandes, no? Bueno, sí, que ara sí, jo. Eh... Sí, sí, sí. Jo continuo fent el pur, eh? Digues, digues. Clar, jo ens diu que, clar, que ella no creu que els seus 18 tingui diners per condons i encara menja el seu nòvio, que en té ara mateix 20, i ho dedueixo, que quan ho facin, en tindrà 22, perquè encara no ha sortit del robell de l'Àvia, els seus pares no el deixen treballar. Per tant, està preocupada, està embarassada. Sí, ho entenc bé, aquesta noia està preparant-se la seva primera vegada per d'aquí dos anys. Exactament. Això és com saber que teniu un bon preparat. Això és Jordi, vull dir. Aquesta noia no sap ni què farà la setmana que ve. Què ha de saber, què farà dos anys? Clar, però veus com la gent jove de tenir feina per condons. Ja, bueno, això sí, això és un clàssic. Bueno, en fi, anem cap a unes qüestions. Per exemple... Per què no en sorteges a la penya del Morro, tu? Què? Que em podria sortejar a la penya del Morro. En totes, ha de tan sopar romàntic i tanta història. Sopar romàntic, això dius tu, és un sopar. Depèn de qui vagis, clar, és romàntic o no. Si t'ho dius, els que surteixen per el matí usaran el programa. Clar, o? Però què et penses, que això és prohibir-te els pares o què? Home, doncs mira, podria... L'últim tram del programa... Encara jo de Roger Carander i jo, aquesta colla... Jo diria que sí, eh? Jo diria que avaries el pego. Si t'acaba jo el senyor Vanito, ja n'hi parlem. Posa'm que hi ha afecte de so que et posen tant. Hi ha una afecte de so que et posen? Què és aquest, els programes aquests? T'has fixat o no? Això és una afecte de so. Ja veu, això és una afecte de so que et posen. Amb els programes, què és, d'Europa FN... Però què és això, això? Però hi havia els pares, no? Com ha dit els programes? Sí, això et recorda una altra cosa. Et recorda això? Sí, això és el 93 i ja era el 93. Ara ho veus, Lina. Hi havia un joc que era com detaccions, que es deia Robert Caster, que, quan pugeven a la muntanya russa, feien aquest so. Ah, sí? Sí. Bueno, en fi, Jordi, tenim més coses interessants, eh? Encara més, encara més. Per exemple, en el número dos de coses tantes de la setmana, un home molt misteriós. Però molt misteriós, eh? Ah, sí? Sí. No sé, és un cas que a mi m'intriga, em fa por, o li heu de posar, no sé, a disposició de les autoritats policials per que ho investiguis. Perdona, es diu, a Flisbe, que es diu backup, el programa que fan a la nit. Em diu el David Ávila. Gràcies, David. Eh, per què és un home tan misteriós? Diu a veure, diu que hi ha una persona que es senta cada dia davant de la seva feina i l'observa. De dilluns a vivendres. A la plaça, de davant de casa seva. Menys aquesta setmana, clar, aquesta setmana no. Però, normalment, em passa el mateix, eh? Tinc la Cristina Vargas, que s'asseu aquí davant, i m'observa tota la setmana. Però és que aquest home no li diu res, només el mira. Ja, bueno, llavors és diferent. Esclar, ell diu que ja es va canviar de feina, perquè els seus companys de feina eren massa lleiguts, i ens va recapacitar i va dir canviar de feina. I ara no sap què fem, aquest senyor. Si també recapacitar i canviar de feina, ho anar-li a preguntar, què és el que li passa, però és clar, li fa por. Tu què creus que hauria de fer? Jo crec que hauria d'agafar el toro per les banyes. Sortir de la feina i dir, què passa? Sí, però saco, eh? Però clar. Què? Què vols? Què vols? Així, eh? Sense dir res d'entrada. I llavors algú que és com l'home, respondrà alguna cosa. Perquè la gent li diu, home, has de tenir cuidado, perquè potser que sigui una persona realment obsessionada amb tu, fins i tot, malaltissa i que et faci mal, vull dir, no és tan fàcil. Perdona, això, la gent ho escriu al programa, això, la gent ho escriu a la penya del Morro, o com funciona. El què? Aquests dubtes de la... No, aquestes coses ho exposen, ahir hi ha jurs respostes. Ah, hi ha jurs respostes, va. Ah, hi ha jurs respostes. Pensava que això era un cas... Però és raro per això, és raro, eh? Clar, home, jo a l'Ale li diu, canviat de barri, que estaria bastant bé. Sí. Va a la feina o a casa seva? Clar, és que no ho deixa molt clar, perquè per un canto diu que primer és... Però, després, diu que és... Todos los días cuando está trabajando, no va a acabar de entendre gairebé. Al que hay un pregunta igual que al recador, li diu, ¿y por qué no vas a anunciar a la policía? Si has fet, que no estàs explicant. Bé, en fi, per uns coses de les juguàncies. Teniu-me una última, no? Sí, que estas son las catagradas de tu. A veure, diu, en el número 1, el millor de la setmana. La imaginació és lliure. Totalment lliura. A veure, digues. A veure, a part cincentim, Jordi. A veure amb quina resposta aquesta pregunta. Una endavantalla. Diu així, què és això, que empenya i que tu vols tenir les teves mans? Eh... Un tros de cera de l'orella, per exemple. Per exemple? Per exemple. És encertat o no? No, no, no. Ah, no encertat, eh? A veure, tampoc hi ha una resposta correcta. O sigui, això és una persona que ho pregunta, el que li respon de gent. Ja, però a veure, Jordi. No diguis què passa, com si no sabessis. Per què m'estàs dient? Com que aquest estic dient? Què és això que empenya, però que vols tenir les teves mans? Doncs a veure, depèn de qui ho respongui. Clar, el caballera de l'orella diu Tuvercina. Ja. Podria ser. Clar, el petit li diu Tu-re-lo. Ah, perquè et truca la veïna i et penja el telèfon, no? Què vol dir que et truca la veïna i et penja el telèfon? Tu et treus del castellà, això. I dius, què és això que me cuelga, però què és tenir les mans? I què és això que et tens, si vols tenir les mans? Doncs per això, la veïna, per exemple, tu dius, sí, la veïna, perquè et penja quan vols que no ho entengui. És que això em costa una mica. El tema és que tothom vol dir la mateixa cosa, que se'ls fa menjar parlant, no? Clar, sí. Jordi Roca, què tenim ara? 15 anys, tenim 15 anys. Home, però és molt graciosa, perquè la gent té molta imaginació. Home, jo no sé què et digui. Home, tu has anat a lo que... a lo básico. A Pajarito? Home, però és que en Pajarito. Pajarito? Sí, un llaver de Pió Lindo, no? Clar, que m'estàs parlant. Jordi Roca, és que no... La resposta més intel·ligent per mi és la dalt Puma, que diu, tu, Cartira, que ja t'està coljant de la bolsa del pantalón. Clar, i que tu la vols tenir les teves mans. Va, en fi, Jordi Roca, mira, no m'agrada, això. Per què no t'agrada? No ho sé. Tinc poc de sentit de l'humor. No, perquè ets massa bàsic. No li trobo el que. Perquè no ets imaginatiu, no ets creatiu, tens un problema... No, però si jo té la sera de les orelles, no dic jo. Això és un guarré, oi? No és res. No, i el que penses tu no era un guarré. Fins que escolta, Jordi, ho hem de deixar aquí, em sap greu. No tenim més temps, ja, perquè hem de parlar amb el David Ávila, que ahir se'n va anar els 90 anys de ràdio Barcelona. Ràdio Barcelona? Sí. Ràdio Barcelona, la ràdio. Bueno, se'n va anar a celebrar els 90 anys de ràdio Barcelona, i ens explicarà com ha anat. Ah, molt bé, ja que t'ho expliqui. Mira el David Ávila. El David Ávila surt del carrer, fa coses. El David Ávila és una persona com cal, un calorador d'aquella, no queda. Per això, com això. Estranya que no estigui a ràdio Barcelona. Jo el veu referent al Senyor Vanito, encara no ho entenc. Ja, ja, ja. És que així vas tu, també. El David Ávila diu, hola, el chat. David, David, a tuquem, a tuquem. Fem una pausa per la publicitat. Si el David Ávila diu, Jordi, queda't. Quin joc? Ja sap que no em puc quedar, perquè jo li he decidit tot el protagonisme. Es mereix tot l'atenció. És veritat, no pot quedar-se, perquè hi ha altres compromisos. Que tens a ràdio... ràdio Barcelona, no? Sí, no, ràdio Sant Feliu. No pot quedar-se, perquè és que no pot ser. Si no, les línies s'acoplen de telèfon. És un clàssic. Jordi Roca, moltes gràcies per haver estat al programa amb nosaltres. I en retribuem. Diu que vol una secció amb l'altre Jordi, diu. Quin altre Jordi? Tu, tu, tu, tu. Doncs ja farem una secció junts algun dia. Ai, escolta, mira, acaba d'entrar... Carme Verdoi, ara mateix a la ràdio. Ah, la Carme, ja sap que també hi ha preferida. Carme! Ai, que em sent. Pots entrar un moment, sisplau, al programa? Sí, sí, molt poquet, molt poquet, molt poquet. Sí, sí, no estava previst això. Mira, em fa molta il·lusió. Passa, passa, que fa temps que no parles amb una persona. Vine, vine aquí, vine aquí. Mira, la Carme... M'imagino que ha vingut a preparar-se el programa, no?, de demà. Carme Verdoi, bona tarda.Bona tarda. Els Justa de la Fusta, eh? Els Matins, què tal? Bé, bé. Perdó en aquest atacament, ja sé que en traus a la ràdio. Tinc una persona que et vol... Ah, sí? Sí, el telèfon. Endavant. Pots parlar. Hola, Carme, què tal? Bé, és que jo soc fan de la Carme. No sé qui soc, no? No reconeix el meu telèfon, i que... Oh, està quedant fatal. A veure, Carme, que jo soc fan de la tota la vida. Qui és? Sí, és que no en reconeixia la Déu. Qui és? El Jordi Roca, no? Molt bé. M'ho han sentit al principi, per dic que ho dius. És una altra, que ho dic prudent. Perquè tornes a la penya del morro. Bueno, perdona, jo us deixo, com feia, que segur que teniu moltes coses que parlar. Perquè tu tampoc vens, Jordi, amb persona. Ja, també és veritat. Hauré de canviar, venir mai al tot just, que el Justa de la Fusta potser sí que puc venir. Mira, doncs no tinc ningú que faci el cinema, Jordi. Ah, doncs veus? Parlem-ne. Però podem parlar i tant. Mira, jo viatja per algú. Sí, em perdona comissió d'alguna cosa, no? Què t'he dit jo, de què? Home, no ho sé, un agum, un bollicaus. Que té una dinàmita en la relació. Què fas, Jordi? Jo buscant eines. Què fas, buscant eines? Potser està per el que has d'estar, que tens aquí la Carme Verdoi. Però sí que tenim la Carme Verdoi. La Carme Verdoi és la mònica terrible de Catalunya. És de Granàdia d'Esvern. La Carme Verdoi? Clar, que fa problemes al matí. Si t'ho estic dient jo, tu. Però ja no fas el cinema, no, ara, Jordi? No, perquè me l'entre. Perquè saps què passa, Carme, que el Jordi Sábano, per una nena ja més jove, més guapa. Bastant jove, més a més. I més guapa, segur. Segur. I què fas? Doncs no ho sé, veus amb ningú en cara, la veritat. Però, bueno, i t'he fet una cosa per dissimular. Les cores del roc, que m'ha dit ell. Jo veig la Cristina. La Cristina. La Cristina està al barco de l'amor. Ah, en veritat? Sí, sí, estic una mica sol. Bueno, en fi, ja ha començat. Carme Verdoi, gràcies. I també, també. Cada matí de Déu a una al Justa de Fusta, a Ràdio d'Esvern. Compatint amb Jordi Basté i Mònica Terribas. Sí, exacte. Gràcies, Carme. Que vagi bé, Déu, Jordi. Adeu, Carme, que vagi molt bé. Bueno, Jordi Roca, ho hem deixat aquí. Fem una posa per la publicitat, d'aquí a moments, amb el David Avila, que parlarem de televisió i també de ràdio. Perquè ahir van anar els celebrats 90 anys de Ràdio Barcelona. Jordi, gràcies, i la setmana que ve. Adéu, fins a ta setmana que ve. Gràcies, Jordi. Què passa si hi ha un cotxe que li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just, i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Sí, sí, 35 de la tarda. I continuem a la penya del Morro. Tenim el David Ávila al telèfon per parlar-nos de coses que fa ella. David Ávila, bona tarda. Bona tarda. T'hem trucat d'una estona i no t'hem trobat. Estàs bé per això, o no? Sí, sí, sí. Estic més bé. Ja patia, ja patia. He anat a prendre amb la pospilleta i ja està, ja està. Ja està, ja ho tinc. Escolta, ahí Ràdio Barcelona va celebrar els seus 90 anys d'història. Tu vas anar a la celebració? Sí. On va ser? Això va ser el palau de la música catalana. Oh. I va ser una acta presentada per l'Ingaki Gabilondo. Sota l'altitud d'aquí comença tot. I es va fer un repàs de l'experi dels 90 anys d'aquesta misora, i hi havia els grans cracs que van... Perdona, durant molts anys Ràdio Barcelona ha sigut un trampolin, eh? Perquè ja... no sé si Josep Cuní va passar per allà, Andreu Buenafuente, el Sardà, Toni Clapey... En fi, amb Ràdio Barcelona, una ràdio... Correcte, de la radiodifusió catalana, i després a Ser, a tot l'estat, eh? Hi havia molts convidats i imagino, també, no? Sí, alguns d'aquests noms els has vist, que van ser... Hi havia gran part de la política catalana, no? Com per finalitzar el Joel McCoy Bonny, fins i tot l'alcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat. Potser el Maragall també hi era, també hi havia... Estava el senyor Casaméjo? També va ser i també va ser la forma que va visitar... M'han repintat l'escenari de la Paladra música, hi havia el Serra, la Gemma Nierga, el Toni Clapey, el Toni Bastas, el Jordi Agoles, i hi havia fins i tot... hi havia el Jordi Ortado. Jordi Ortado? I vam poder parlar amb ells. Ah, vas parlar amb el Jordi Ortado? Vam parlar amb ells. Ah, doncs escolta, escolta, no? A veure què et va dir, clar. Escolta, a veure què ens ha dit que era prèixer a la sala. Sí, el coqueti és. Jo, d'alguna manera, penso que faig ràdio, perquè jo invento molt en el programa. Llavors, tot el bagatge que tinc de l'eplico en el programa. L'únic jo que hi ha són les preguntes, i tot el que faig és una mica improvisar, és crear, i penso que jo continuament estic fent ràdio, perquè evidentment és el que més m'agrada. El Jordi Ortado, m'hi dic Jordi Ortado, eh? Que ens agrada molt aquest programa, i que vas parlar amb ell. Per cert, també li vas preguntar si ell voldria tornar a la ràdio, no? Sí, això és el que ens ha comentat en aquest tall, que has posat en un altre tall, que si es pot posar ell ens comenta, que més o menys... Com se sent ell en ràdio Barcelona, i quin vincle hi ha d'acord? Doncs sí, escoltem-ho, amb el tema il·lusió, no? La veig millor que mai, hi ha la ràdio local, hi ha la ràdio... No és aquest, tampoc? Tampoc. Molt bé, David, al pròxim dia, número mals, per favor. Sí, sí, sí, per favor, perquè si no... Il·lusió m'agrada igual, quin vols que posi ara? Il·lusió. Ah, il·lusió, va, d'acord, sí. T'ho posem... Escolta, hi havia càtering o no, per això? Hi havia... I va haver-hi un cóctel, que s'ha fet després, només, per les espreides de la música. Ah, o sigui... Sobretot el que era a premsa, tot el que era a premsa, els 1.800 persones que van ocupar el... La pel·li de música? Res. Res, res... Es va trobar un pastís que ni el vam ensolar ara. Ni un brindis ni una copa d'acaba, a la forma fora. Ni un brindis ni una copa, ni... Aquestes que en 90 anys es fan molt sovint a la ràdio. El dia que em facin el 91 potser ja... D'aquí 10 fa encent, lògicament. Això també serà guapo, no? Radio Barcelona a 100 anys. Escolta, em diuen que tenim el... Digues, digues. No, que dic que l'Inaquí que ve l'Ombdo ens ha emplaçat a tots que de 50 anys tornéssim a ser-hi. De 50 anys, eh? Jo què faré d'aquí 10? L'Inaquí no té pinta de ser-hi, d'aquí 90 anys, no? Però ell, com que sempre ho veu tot a través de la visió, he contractat a fer vídeos i tal. Escolta, m'escoltem, com deia, amb el Jordi Ortado. De què parla Jordi Ortado, ara? Sobre els vínculs que té amb la cadena. L'Inaquí i el Radio Barcelona. Guàne, guàne. Ah, ah... Ja ho sé, guàne. Ja ho sé, ara, Radio Barcelona. Tot el que vaig aprendre va ser allà, començar a aprendre a fer programes despertadors, a fer magasins, a fer concursos, a fer unitat mòbil, a fer-ho tot. A aprendre de l'ofici, en definitiva. I, llavors, li tinc una estimació molt, molt gran, i ja vaig coincidir en professionals extraordinaris. Ha gravat també les falques publicitàries. És a dir, a fer de tot el que es pot fer en aquest ofici de la ràdio, i com pots veure en aquella fotografia dels anys 90, ell estava amb uns quants, allà amb una cara de criu, que realment fa molta il·lusió. Bé, que, de fet, el Jordi Ortado, després tu li preguntaves, no, a la ràdio, i ell deia que ja ho fa comunicar a ràdio, ell, eh, a saber-hi i a ganar. Perquè improvisava molt i tot plegat. I després li van preguntar com valorava ell la ràdio actual que s'està fent en Catalunya com a la resta de l'Estat. La veig millor que mai. Hi ha la ràdio local, hi ha la ràdio nacional, la ràdio d'àmbit comarcal, d'àmbit el que vulguis. És a dir, la ràdio arriba a tot arreu. La ràdio és el gran mitjà més proper, més al costat de la gent, més ràpid, i, a més, avui en dia amb una imaginació extraordinària. Per mi la ràdio és nàmber 1. Bé, doncs, Jordi Ortado, que era un dels convidats, també, en aquests 90 anys de ràdio Barcelona, per cert, vas trobar el Toni Clapés, no? Sí, els vull explicar una cosa, i vull demanar disculpes a tot, a l'audiència, de... Què passa, ara, què passa? Quin dia segur, espero que... Doncs que... que, editant els talls a la gradadora... No se'n va arava, eh? No se'n va arava. No, en mando s'apareça 3 tracks. Un d'ells li van preguntar, el Toni Clapés. Escolta, perquè vam anunciar nosaltres en primícia, que faríem programa TV3 i que després no es faria. Li vas dir que anàvem a apenyar el Morro o no? Li vam dir que era la ràdio d'àmbit de la penya del Morro, que van atabalats, hi havia tantíssima gent i tot allà... Va ser un moc, va ser un moc o no? No, no, molt amable, molt amable. Ell ens va explicar que aquest programa de TV3 havia de fer que no seguia quan s'estranaria. TV3 li van dir que seria d'estranar. La primera era que després puc posar-me en el altre vol, i que després li han pos posat el gener, però que no hi confia massa. Ah, vaja, pobre. I que ell va fer de les coses que els seus orígens els va començar a la cadena feta amb l'Àndre Uenafuente. Sí, ell també va començar abans també, no sé, amb 80, no? De ràdio fórmula. A ràdio minuto. Escolta, vas parlar amb ell, de què et va comentar? Una altra de les coses que volia comentar, li vam preguntar si Rodi i ell fent els matins, que va passar que la cadena feta s'han canviat als 62, que la Nierga presentava les tardes, i els 12 hores matins, i ell ens va dir que no, que ell estava molt més bé en les tardes, i que, escolta, ni la cadena t'ho havia plantejat, i que, sisplau, que no ho fessin perquè vivia molt més tard. L'avant sí, l'avant s'ha tard, no? L'avant és més tard que el vester, i que s'ha de llevar, o vaja, els prentors els matins, com la Carme Verdoi, que s'ha de portar si no en va dir. I l'última pregunta que li vam fer, que sí que és per dit ara, és la de, com veu, la ràdio que fa aquí catalana. Escolta'm el call, a veure què fa. A veure, escolta'm-ho. Jo aconseguiré que és una ràdio molt... Tinc la sensació... I sempre crec que ha passat, perquè la majoria de professionals que hi ha en Espanya són catalans, que aquí sempre diguéssim... Sempre fem un tipus de ràdio més modern, més atrevida per entendre'ns, no? Sí, això estic d'acord amb el Toni. Escolta, alguna cosa més, per exemple? Vas parlar amb el Serdar, però també l'avantablement... No podem escoltar-ho, perquè els talls... Doncs que me n'ho disculpes. Perquè tens una gravadora, una mica, de senyoreta Pettis. Jo em conyao. Per Nadal en vindré una altra de nova, i t'espero que em denueu el contracte abans de Nadal. Bueno, escolta... Ui, n'ha dit res. Què? Què dius? No deu el contracte abans de Nadal. Sí, sí, sí. A principi parlàveu això amb el Departament de Contractes de Nadal. Ja t'ho diran. Porta el senyor Benito, no? Porta el senyor Benito, que és el primer que no passa per aquí fa temps. Escolta, parlem de més coses de la tele, perquè no oblidem que això és una secció de tele, David. Tampoc no ara parlem els nostres origens ni la nostra identitat. El dia que l'acadena a fer, parla-hi de la penya del Morro. No, no, no, no, cal. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Quins fums, escolta, David, no cal. No, però escolta, si nosaltres els he dedicat mitja hora a parlar d'ells... A mitja hora no els he dedicat, els he dedicat uns minuts, mitja hora tampoc. Doncs que ells també els he dedicat uns minuts. Bé, si no ho fan, també s'ha de passar per... No, no, perquè hem de parlar d'Eblinx, que aviat ens han de donar un parc de premsa pels ondes. Ah, sí, escolta, jo vull anar als ondes també, eh? Doncs, va, com a clar. Anem als ondes, anem als ondes, va. M'han dit que l'aferta dels ondes és bonica, és bonica. Escolta, va, canviant de qüestió, anem a la tele. Aquesta nit, tele 5 estrena, el rei, protagonitzada per Fernando Hill a partir de dos quarts, 12. Tenim el trailer... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Els companys i amics de Jotel, eh, van donar la roda de premsa del rei. I van parlar amb l'actor Fernando Hill, i que va dir una mica com seria aquest rei que volem en aquestes preguntes. A veure. Vemos una saleta muchísimo más introvertida, más seria, más de estrategia... Perdó, el rei d'Espanya, no? Convencer a Franco como que él era sucesor y que iba a mantener el movimiento franquista y después dar el cambio y abrir la política al ciudadano y a España, ¿no? Juan Carlos ha sido bastante más complicado, porque era un drama romántico con tintes cómics, a veces y tal, o de Felipe Letizia, y esto es un drama histórico con tintes trágicos. Bé, doncs avui s'estrena, per tant, aquesta... Què és una, una sèrie, o què és això? No, és una mini-sèrie, el tercer episodi, en què, evidentment, es parla sobre la figura del ex-monaster espanyol, Juan Carlos Viner. Virbus, una cosa que ningú ha publicat, i que la sé jo perquè m'agrada dir la pròpia persona. No t'ho quedis dins, David. No, no, no, no, no. No ho diguis a ningú, i jo ho respectaré, i ho diré ara a la penya del Morro. Ah, no, no. No em va dir que era un secret. M'ho va dir en una entrevista. David, vols anar al gra, per favor? Va, perdó. Doncs, em sembla rovira, havia de dirigir aquesta sèrie. I van proposar el director de la Riera. De la Riera, el cor de ciutat, també, en el seu moment. Doncs em va dir que li havien proposat fer aquesta sèrie. A mi m'hi seria, però que pot. De fet, me'l fa de temps i d'hora. No pots, no pots. Una sèrie diària molt difícil, que em paginero moltes coses. Doncs el rei que avui s'estrena. Per cert que a la setmana passada va estrenar-se la sèrie... Ai, la sèrie, el reality a Daniela, que hem parlat del programa, amb molt bona audiència, no? Va ser la millor esprena de quatre del programa d'entreteniment. Oh! Bé, el morbo de la gent, eh, de veure... En pilòter, és una cosa que... Hombres i mujeres i viceversa, en pilòtes. No sé si tu el vas poder veure. Vaig veure... He vist el contacte, no he vist tot. Bé, doncs, era divertit. Al final, ja per acabar, els oblidants anaven despullats, i quedaves panel·lucinats de les pieses que dèies. I de la incultura. Doncs que al final... Per cert, és com mujeres i hombres, però han despullats per una dilla. Perdona, però els de mujeres i hombres tenen dos màsters comparats amb aquests. Ah, sí? Sí que m'ho pintes, m'ho dibuixes bé. Bé, escolta, parlem d'altres qüestions, perquè uns altres que també estan de celebració, és l'agent de televisió espanyola de San Cubat, que també ahir van commemorar els 50 anys de la projecció de la adaptació televisiva de l'obra a la farida lluminosa. Sí, va ser un home de teatre que es va demetre en català, en la dictadura franquista, i, bueno, la televisió espanyola va... Perdona, és que va ser... No, va ser la primera emissió en català, no?, de teatre espanyola, dos. Clar, va, va, va, va. Dintre de la parida franquista... O van celebrar i dintre del programa de teatre de dos, on es va ser endrebat, del que ha estat la projecció de la televisió espanyola de San Cubat, i a l'obra bona també, i a l'obra bona també a vosaltres, que deus estar als 1.500 panors de la penyola del Morro, i que no vaig poder venir, i que us vull fer una abraçada, i, virtualment, pensava molt en vosaltres, i que no era bona. Més cor, per exemple. No hem de parlar de teatre espanyola, ja que la cadena ha anunciat que no tan carat era de Porte, després dels rumors que hi havia hagut els últims dies. Bueno, no eren rumors. El director de televisió espanyola, Leopoldo González Echenique, ja va anunciar que es volia tancar el canal temàtic, i passar tots els continguts a la dos, que s'amadrien per streaming a la Guàrdia Pacte de la Cadena. Ha hagut a l'allau la gent que li va demanar que no la tanqués, les associacions, les fons minoritaris, després, què més, qui més hi havia? Tinc equipuntats, fins i tot, i va crear una plataforma de 100.org, i el president del govern, Mariano Rajoy, va desaprovar aquest tancament. Amb el nou nomanament del director actual José Antonio Sánchez, va anunciar que no es tancaria aquest canal. Bé, més coses, per exemple, la festa dels supers ha arribat aquestes setmanes a la seva majoria d'edat, ja poden dir 8 edicions, amb cifres record. Sí, va fer, va reunir unes 350.000 persones que van passar per l'estadio olímpic de Montjuïc, durant aquest cap de setmana. L'èxit va ser tal que van haver de tancar les portes, amb uns dels actes centrals, els diumenges, quan s'hi van presentar 52.000 persones. Més coses... Va ser un tot un èxit. Hi ha un nou projecte de TV3 sobre l'alvirament d'ocells. Vostà vam esperar. Sí, bueno, no ho sé com farà. El que ens han comentat és que volen que sigui una mica com... que són dos avolets. O sigui, quan en principi ens van anunciar que farien un programa sobre els volets, tots vam pensar que seria una cosa bastant agorridosa. Se'n matrà per TV3. No seran programes especialitzats del 33. Per tant, en lloc de volets, jocells de Catalunya. No, no. Se'n van una mica. Vegem com funcionen, com coneixen... M'imagino l'Òscar Dalmau, eh? L'Oraneta, no? Llavors, fent una mica com el que serà els de volets, però amb jocells. A veure com... Sí, no. Donem-nos-hi una oportunitat, perquè crec que pot ser interessant. Ja t'he pogut veure com és la natura del nostre país, i que més o menys és el territori. Per cert que en Noruega, com a dada, en Noruega, sí, es va fer un espai similar i va ser un èxit total d'audiència, no? Sí, sobretot quan vivien els ocells i tot plegat, i va ser un boom. Va tancar els ordinatres a la televisió pública de Noruega. Doncs escolta, David, ho hem deixat aquí. Ja està! Què vols dir, què vols dir més? Tens alguna cosa a dir, o no? Doncs... Ja m'ha acabat la setmana que ve, que... Què, què, què? És que, David, ets la monda. Quan dic no, ja m'ha acabat. I tu, ja, digues alguna cosa. I dius, no, això per la setmana que ve. Però és que em dones opinions confuses i contradictòries. Sí, sí, sí, tinc temes. Mira, dir-vos que ja es van saber més noms dels cantants que participaran al dit de la Marató. I una de les persones que cantarà, que serà l'estrella i que ja afirmo que aparèixerà a la França del 30, 30, d'obviament que 15, 14 de desembre, serà Laura Palsini. Laura Palsini, cantant en català. Sí, que cantarà el tema, cantarà en català. Us explico, Laura Palsini va patir... va tenir problemes cardíacs fa 3 anys. I la Marató d'aquest any tracta sobre les malalties cardíacs. Ah! I ella, si ha volgut avocar la causa, ha hagut de ser molt identificada amb aquesta problemàtica. El tema que cantarà... Viva bé? No, el tema que cantarà... Me l'han passat amb la nota de fets. Doncs, bueno... Us comentarem més a la setmana que ve, però... Ah, vale, vale, sí que és... No vens a dir res, David. No vens a dir res, David. No, home, ho heu explicat. El tema... el tema no el sabem, encara, per això, no? Sí, sí, sí, ara us el dic, ara us el dic. El tema viu, jo sempre estaré. Ah, jo sempre estaré, eh? Sí, no sé. La nota depèn de quina versió hi ha, però... o possiblement hi ha una versió d'un tema de... David, avui faig broma, eh? En veritat, si ens agrada que ens diguis clars d'aquestes, que l'Aura Palsini, que això encara no ho sap ningú, sortirà al disc de la Marató i, per tant, amb les seves cançons. En fi, David, ho hem deixat aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. I ens trobem dimarts que ve amb més televisió, si vols. Bona tarda. I a les císis i escats puntuals, eh? Sí, no pateixis. David, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs acabem l'apenya del Morro, aquí. Ara ens trobem la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, el servei informatiu, també a l'Àngel Cornejo, el món dels videojocs, a la Judit Renactoret, coordinadora de... de totes les activitats dirigides de la Bona Egua, perquè aquests dijous fan portes obertes. I també a la segona hora amb el Jordi Roca i el David Ávila. Moltíssimes gràcies, un dia més per escoltar-nos. Qui us ha parlat Jordi Domen, corrent demà. A partir de la 5 de la tarda, la seva mare amb l'Andrea Bueno i l'informatiu Vespre. Que vagi molt bé. Adeu-siau. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del Vespre. Aquest dimarts, a les 10 del Vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. M'agradaria que t'hagi fet una xula de cria a l'aire. No, no, no, per quan vulguis, para el temps. Soc fill del marc de desespero, educar-les en el seu barí. Sobra la pell, el sol ens crema. Si estem junts, crema la nit. M'ha abrat camino sense cap casa. Lexo pluc dels teus petons. Vinc en Centro a tocar la plaça. Jo soc músic de carrer. Del teu pas sóc italià. Deixo l'alegria a l'aire. Per quan vulguis, para el temps. Que ensenguin els tambors. El ritme de la tempesta. T'he buscat a l'intre de la festa. Perquè explotin el teu cos. El ritme de la tempesta. De les fals fins a les dunes. El teu cos sota la lluna. M'atrapa quan cau la nit. I el matí sempre m'aparta. No hi seré per despertar-te. Em va agradar estimar-te i... De les fals fins a les dunes. El teu cos sota la lluna. M'atrapa quan cau la nit. I el matí sempre m'aparta. No hi seré per despertar-te. Em va agradar estimar-te i... Jo sóc músic d'acarrer. Del teu pas sóc italià. Deixo l'alegria a l'aire. Per quan vulguis, para el temps. Que se'n sentguin els de vos. El ritme de la tempesta. De buscar-te entre la festa. El teu cos sota la lluna. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just notícies, edició Vespre.