#60 - La Penya del Morro del 14/5/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M., i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Saludem des de ràdio d'Esvern, us parla Jordi Domena. Gràcies, gràcies, no acabem, estan gravats d'aquest aplaudiment, però gràcies a totes les formes. Des d'ara, fins a les 7 del Betpre, això és la penya del morro. Oh, ro, ro, ro, ro, ro, ro, ro, ro, ro! Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just, amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Buena tarda. Un moment, Carme, para, para, para, per això, com et trobes, Carme? Perquè m'han arribat informacions que no has trobat massa bé avui. Carme, com estàs? La gent ho vol saber, eh? Sí, la gent al Twitter em va pler i al Facebook encara més sobre la teva estat de salut. Què et passa? Bueno, que no em trobo en els millors condicions, no? Has estat en dies millors, no? Exacte. Però què ha passat? Desculpeu-me. Puedes explicar o no? Sí, que... bueno... Què? Vols que ho expliqui? Bueno, què ha passat? Una mica, perquè... No, que a mi tinc la panxa. Però que has menjat alguna cosa malament? Sí, una cosa que no m'ha senta bé. No ho has menjat, això. Ah, una fira. Una fira? És feia sanfaliú. M'estàs dient que has menjat una cosa a sanfaliú del llobregat. A les festes de primavera de Dueixo, que són de fira que han fet aquest cap de setmana, i t'has sentat malament... Crec que sí. Oh! Carme, això no m'hauria pogut passar a sanfaliú del llobregat. Molt de capital de comarca, però les empenades, una com a mínim, estaven malament. No t'ha passat de sentius, això? A la festa de la pau d'aquest dissabte? No. No? T'ha passat? No, ja vaig venir per això. No vas anar? O sigui, no vas anar a la festa de la pau? Ah, va. Carme, per cert, parlant de la festa de la pau... Bueno, un moment, no pleguem per la Carme. Gràcies per venir. Vegem moltes gent que en el teu lloc. Va, no va dir una cosa, però no la dic perquè em posaria el gremi de funcionaris d'ajuntaments a la contra. No diré res, no et xits sembla, sobre aquest tema. Per cert que la festa de la pau va ser aquest cap de setmana i saps què feien una activitat especial i és que feien una recollida de menjar amb... 1, 2, 3... La festa de la pau a Sant Just d'Esber, com cada any, és una tradició, no sé si jo sé la sisena o la setena festa, ja. Moltes més. Moltes més, eh. Es va celebrar aquest dissabte passat a Sant Just d'Esber amb actuacions com els Pallassos sense Frontera i, quasi bé, totes les entitats de Sant Just, doncs volcades en actes solidaris, amb exposicions també, no? Sobre camps de refugiats afganistan, si no tinc malentès. I vaig estar parlant amb el Carlos Garcia, que és un dels responsables de l'esplai ara mateix, i em va comentar que havien fet record, o que no sé si ho hem fet alguna vegada, però que no s'esperaven la recollida d'aliments que acaben fet, que acaben recollint molts i molts i molts aliments, una cosa que està molt bé i ens n'alegrem moltíssim. John Lennon, give peace, a chance. Era l'any 1264, eh, quan... No sé què passava, perquè no m'ho ha preparat, això. Després, una altra cosa, avui fem coses al programa, perquè ens hem encallat el somari, recordar que d'aquí una estona vindrà el David Ávila, amb l'espai de la tele, a més també a la segona hora el Manel Ripoll, amb l'Història de Sant Just. Avui, segurament acabarem el mític personatge del segle XX, mossèn Antonio Tennis, i les seves obres més destacades, quan va ser mossèn a Sant Just desvern, d'una sèrie republica, que és riuscar-me aquell mossèn des vegades, no? No, no, que m'ha fet gràcia el que deies, però m'ha fet gràcia, però m'ha sento molt interessant, i jo ens he passat. Què t'ha fet gràcia? No s'ha d'entornir, no, Tennis. Has dit alguna cosa més després? No, una de les segures més mítiques del segle XX, a Sant Just. Doncs m'ha fet gràcia. Doncs és veritat, va bé? I acabarem a la segona hora, i el programa amb l'Arnau Cònsul, i el seu espai de llibres, directament des de l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de mena. Aquesta sintonia és la de Game of Thrones, una sèrie que aquí el programa estem molt enganxats, i que recomanem molt. En fi, va, passem a les notícies de Sant Just, per on comencem, Carme? Mira, doncs, parlem de la setmana de la Taneu, que concentra els seus actes. És a casa. La setmana de la Taneu, que concentra els seus actes és aquesta setmana, però estan concentrats en el cap de setmana. La setmana de la Taneu! I expliqueu una mica què hi trobarem, el reconeixement dels socis que porten 25 i 50 anys a l'entitat, el vermut dels socis, i un esmorzar de furquilles, algunes de les activitats més destacades, del calendari d'actes de la setmana de la Taneu. I si vas amb ganivet? No, no, no. Pots anar o no? És que volia esmorzar de furquilles. No, no sé què vol dir. Esmorzar, que en lloc de ser un entrepà, o una pasta en cruzant, és emplat, d'això es diu de furquilles. Ah, va, ja m'entenc. No, ja he sentit mai. Jo no t'ho juro, no. Doncs... Carme, no et trobes bé. El plegar començarà. Vols que parem el programa per tu? No, no, no. Posa'm un ritme que s'ha de coir, perquè l'apenya el morro una altra cosa, però adaptar-se a les situacions en sap un món. Avui fem un programa especial per adaptar-nos al servei de Carme Verdall. El tret de sobrevives farà divendres. Amb l'inauguració de la setmana de la Taneu, o dos quarts d'avui del vespre, la sala piquet, s'estrenarà l'exposició d'art teneu, i entre els resistents s'assortarà un quadre. D'altra banda, també divendres, es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català, organitzada per la Secció de Cultura i l'escola d'escriptura de l'entitat. Molt bé, que la veu millor així, no? Sí, sí. El quadre aquest, sabem quina és el que surteja? No. És un domènec? No. I un dels actes més esperats, com dèiem, és allorament de medalles, els socis i socis que fa 25 i 50 anys que formen part de la Taneu, aquest any són, doncs, una dutzena, en total. Ah, molt bé. A l'estat, des d'aquest esmorzar de Forquilla, que es farà dissabte, el pati del Roura, a partir de les 10 del matí, costarà 6 euros pels socis i 7, que no són. I també dissabte matí, a l'edició de l'escola, l'edició de l'alumnat de l'escola de música, concurs de domino de cartes i de ping-pong. I diumenge, ballar de les sardanes, vermut del soci, i es tancarà diumenge a la tarda amb l'espectacle mamà, vull ser artista, que interpretarà l'alumnat dels corsets d'inizació en un teatre, que era l'ajusteatre. Això quan és aquest diumenge? Sí. Deixa'm apuntar, perquè és l'un de la Maica. Sí. Diu-me... El 2,48. És gratis? No. No ho sé. Aquest diumenge, 2,48, teatre a la Taneu de Sant Josep. Mamà, vull ser artista. Per ser aquí, que són els famosos quan van agravar els platós del Barafuente, o de Gizmusi, etcètera, i el David Ávila sempre ens diu que els famós estan de Sant Jurs. Paquirrin, Risto, Merchide o Angel Llaç seran els de Sant Jurs. I el cap de la filla, el que han fet és portar-los des de un avant, des de l'hotel, amb una furgoneta fins al plató. En fi, mama, quiero ser artista, ¿eh?, havíem dit, d'enfrenyar aquest diumenge a la Teneu. L'Afello del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Sberri. És la Maica Duenis, qui canta! Amb unes plumes, veus? Amb unes lentes jugueles, mira la Maica, per l'escenari de la Teneu. Mira com baixa a la primera fila i li canta... el president de la Teneu, Albert Macià! Oh! El campanyero! Bravo, bravo! En fi, doncs és una mica els assajos que estan fent en aquests moments, a través d'un monitor que estem veient, a una càmera instal·lada a la Teneu de Sant Just, perquè sabeu que amb la ràdio tenim càmeres i micròfons de tot arreu. Carme, amb quina notícia... Apaga ja la tele de la Teneu. Amb quina notícia continuem? Parlem ara de reciclatge. Recicle que reciclaràs. És un dels 127 municipis catalans que recicle més. Viscà! Vol dir que estem en 127 en posició. No sé allò que exacte, el format estratègia. Perdona, llavors és com un titular estrany, aquest, no? Perquè realment, si estem a la segona posició, és evident que estem entre el 127 que reciclem més, però persistem al 112, eh? Sí, s'han reconegut. Sí, i per què 127, exacte? És que està bé. Insala que els que superen els objectius de reciclatge en més d'un 55% que són 127. Val, val, val. Sí, però així jo he fet més llamir per entrar-se't més. M'han deixat una cosa, Barbara. El fòrum estratègia catalana Residió Zero ha reconegut el nostre poble com un dels que compten amb un índex de recollir a selectiva més alt, i per això el fòrum va lliurar fa pocs dies del regidor de medi ambient de Sant Just, Pere Uriols, un diploma de reconeixement al municipi i va agrair la col·laboració del veïnat i també l'esforç del consistori. Hem parlat amb Pere Uriols, s'ho li ha preguntat sobre el tema de les plantes de reciclatge i la seva saturació. No hem parlat avui. Jo et convido a que... No, jo no miro el convís. El convís, tu. Podríem fer-ho, això, no? Però, com que són temes de gent gran, va anar al Just a la Fusta. Tot el que és joven i canalla i circ va a la penya del Morro. Sí, és així. Els ullens tampoc no cal, que expliquem la nostra vida, però el programa al matí de la ràdio, que és al Just a la Fusta i que el fas tu, Carme, feu coses destinada a un altre públic. Ni millor ni pitjor d'un altre públic. A dalt. A dalt, molt a dalt. En canvi, nosaltres passem de tot. Depenya del Morro. Però també has parat amb l'alcalde alguna vegada. Sí, i amb qüestions excepcionals. Volies convidar Llorent Ray, vas dir, també. Sí, al final de la temporada. En fi, Carme, alguna cosa més de sent just? Mira, és una notícia que sortia avui al punt avui. Et trobes millor, ja, per això, o no? Sí. Sí, eh? Torna, torna, posa una mica així, per la Carme. És que avui la Carme no es troba bé, sabeu? I va més lenta del que és normal. Que així de normal ja fa lenta? No, veig lenta. No ho heu sentit, o no? No veig lenta. Jordi... És broma, tonta. Va. La Federació Espanyola de municipis... Ah, sí, sí, ja vull llegir això. Vol que les poblacions de menys de 20.000 habitants es fusionin. A veure un moment. No plaudim, no, si aplaudessin i tallo la mà. O sigui, tio, que... La Federació Espanyola de municipis... que als pobles de menys de 20.000 habitants es fusionin entre ells. Per tant, senyors que té 16.000 habitants, s'hauria de fusionar amb qui. Amb esplugues? Jo no vull que ens fusionin les esplugues. Cargolins! A quins teniu? No us tenim por! Bé, això és en cas d'aquest fusioni que no passarà, no? Ja podem avisar... El principi exacte, la generalitat. Sembla que s'hi oposa. A més, aquesta és la proposta més radical a l'hora de pensar en la reunitació del territori català. Això afectaria senyors... Fem una cosa. Per què ens unim als 6 milions de catalans? Sí. En un sol poble. Senyostunya. Afectaria, evidentment, que em deia senyors, que compta actualment amb 16.253 habitants. I, segons aquesta proposta, de fet, de les 947 poblacions que ara pararà a Tica de l'Unya, només en quedarien 163. Home! No se me tinguien que ser ingles de més de 20.000 habitants. Tot seria d'Andorra o què? No. Tot seria, potser, de Sant Palau de Llobregat, i llavors... Tot i això... Jo estaria amb tot el cap i tot el comarca. L'opció que m'he ressonat l'última setmana no és tan abusarada, i per tant, suprimir els ajuntaments que no suprin els 5.000 habitants. La idea, aquesta idea, sorgeix d'un informe de l'institut. Perdona, perdona, aquest dali, però això acabarà que els ajuntaments de menys de 5 habitants es fusionaran, perquè això ja es veu que van retallada, retallada, saps? Fins a zero. Clar, de fet, ara altres veus proposarven establir el topall més avall, en el topall. Establir el topall. És el límit. No m'agrada el topall. A mi em sembla com a drap. Un drap de netejar la cuina. No el topall. Establir el límit. El límit, el topall. Els 2.000 habitants. Molt bé. La Generalitat, però, de moment, s'hi oposa. Des del govern català veuen en bons ulls que racionalitzi la despesa i que pugui haver-hi agregacions, però es rebutja que s'hagin de fer de manera obligada. I de fet, l'associació catalana de municipis, també suposa la proposta, perquè considera que és comptar d'hictòria amb el model català. Per cert, el Twitter, ja, com més... No s'ha fet esperar. Hi ha hagut reaccions. Una, no? Sí, una. Va inventar les altres, però, Carme, m'has resumit la paradesta. No, perquè... Què ha sigut el que l'has inventat? Ha sigut... Lismacuevas, correcte. Lismacuevas diu sí, home. I què més, referent a aquesta notícia? Està bé. Déu-n'hi-do, els tweets que hi ha hagut... a les últimes hores, eh? Sant Just i parlant de Sant Just d'Esverns, per exemple. Revental 2012, que això no sé què és, però em sembla que és una associació o un concurs on el cau i participa, i no sabem de què. Diu, ei, diu, atenció, que sapigueu que... El cau de Sant Just és un dels més... de Sant Just d'Esvern amb D'apostrof, és un dels més posicionats i a favor, i tot plegat. O sigui... De què? D'una cosa del cau. Però, clar, aquí és la cosa que està molt bé, eh, que sigui un dels més ben posicionats d'això que estan fent. Però el tema està en què, clar, no ho han fet... Han fet d'Esvern separat amb Apostrof, Carme. M'estàs encomanant algun, sembla, eh? Sí? Sí. S'enganxa l'estil. Després fa, per exemple, més coses. Diu, a Sant Just, atenció, eh? El 23 de juny plantarem la senyera a la penya del Morro. Del Morro. Del Morro, perdó. Ai, dir Morro. Oi, com em pot passar això, mi? Perdó. Perdó, perdó, perdó. No... És que no es van estar buscant músiques, no, jo us ho dic ara, i fer programa i escoltant els tuits, veus? No es pot, no es pot. Centrar-se. O no ho fem amb els tuits, o què fem? O ja ho deixem aquí, Carme. Ho deixem aquí. No, l'endinoa, home. Llavors, potser només posem una sala de música. Vinga, ja està. Us aviso, gens. Només posem una música i així no em torno. I així puc dedicar-me'n a mirar els tuits. Doncs, per exemple, el 23 de juny plantem la senyera a la penya del Morro. Diues, veuràs des de bona part del baix llobregat. Això diu el FreeRiders 68 i amb el hashtag. Tenim pressa i tenim solució. M'imagino que deu ser alguna cosa relacionada amb l'independència de Catalunya. Per cert, avui, Cheque3 diu, oi, pagam-ho sentique restaurant en el restaurante Media Park, en Sant Just desvern. No sé si són descomptes o què, però hi ha una altra informació de la penya del Morro. Atenció, perquè demà ja sabeu que podeu donar sang a Sant Just desvern. Ho hem retuïtejat, ho han dit com a Barcelona. Hi ha altres tuiters, diu, donar sang. Demà pots donar sang a Sant Just desvern. Ha servit a deter el prat de llobregat, el llei de i també a rubir. Si voleu més informació, visiteu també el Trending Line de la penya del Morro. Atenció, perquè si esteu buscant, doncs, un pis, diu, departamento en venta, centro, cas contigo, cero. Sant Just desvern, Spain. També hi ha l'enllaç d'aixó d'Immocentral ESA. I després, per exemple, diu, pregunta les Tinson Bellis a Buenas Noches i Buenafuente. Me gustaría asistir como público, pero Sant Just desvern es algo grande. ¿En qué zona...? No he estat mai a Sant Just, ¿no? ¿En qué zona...? Més o menys gravaix del programa, no te l'hem respost. Com a servei de ciutadania, han compregut en coses de Sant Just. Diuen el polígono, l'hem posat just davant de la ITV. En la calle, espigolera. Sempre el servei de la ciutadania, que no seria Sant Just, aquest home. També hem retutejat una foto de la Gina Paul, que va fer a la festa de la pau del dissabte i que es va celebrar a Sant Just desvern. I atenció, perquè el jovenil del castell visbal de futbol sala va vençar el Sant Just 4-8 en el seu primer partit de Copa Catalonia. Felicitats al castell visbal, doncs. Vinga. Per cert, retuit de tot es fosc, perquè ha posat... Passar per Sant Just i pensar en l'Andrea Jalabert, hem de trobar un dia per veure'ns. La penya del Morro hem posat. Va, sí, quan vulgueu. Tonto és poco. També he posat coses al Twitter. Diuen que el cel de Sant Just des de la terrassa de l'hotel és simplement de pel·lícula. I té raó, perquè a Sant Just hi ha molt bones vistes. Des de Can Ginestan, no sé a quin hotel parla, però, com que es veu que tota la vall del Baix Llobrecat, fins a Sant Boi, Collbató i tal, doncs és molt bonic, eh? És molt bonic. Va, i acabem amb un ultim-tuit. Si els voleu veure els que parlen de Sant Just, s'haurien de posar el Twitter de la penya del Morro. Diu, oi, en l'Ajuntament de Sant Just des d'Esvern, el president de Fesoca, que no sé què és, Antonio Martínez i la del Casal D. Són aquelles notícies que estan mig posades, saps? Em 140, que no plodiu, que no sentim el que... No hi caben. I llavors ho han posat, eh? Però mira, això, de fet, és una cosa del Twitter. Ai, del Facebook, perdó. Però és molt llarg, això, eh? Bueno... Diu, oi, en l'Ajuntament de Sant Just des d'Esvern, el president de Fesoca, Antonio Martínez i la del Casal de Persones de Sant Justico Marcas, Irina Murcinova, con el secretario de la misma, Juan Tort, han recibido la grata noticia de la mano de la regidora de Acción Social, Gina... Bueno, falta un moment. Això és molt llarg, això és molt llarg, eh? Sí, para música de cosas despesas. Diu de la regidora Acción Social, Gina Paul, que por fin dispondrán de una sede propia en el centro cívico Salvador Espriu, además de otro espacio de uso compartido para el encuentro de personas sordas, así como los cursos de LSC. Que es una droga, no? LSC, no, no sé què és. Lenguatge, no? Lenguatge sort... cut. No, no ho sabem. Perdona-ho, la minorància. Lenguatge sort. Però en català. LSC? Sí? Potser. Ah, llenguatge sort en català. Vinga de sorts en català. Diu, oi, l'Ajuntament de Sant Just des d'Esvern, ah, també està en català, després de notícia. A mi ho podia haver fixat, no?, i a veure el llegit abans. Bueno, aquí, doncs escolta, enhorabona, eh?, a fer soca i a tota la gent que forma part d'aquesta entitat de persones sordes, que tenen un nou, doncs, local a Sant Just des d'Esvern, el centre cívic Salvador Espriu. Per cert, avui... Mira, estic mirant el xat, veig alguna cosa, i, en aquests moments, Arnau, Macià, ens estan mirant des de Bombaí. Arnau! Ara m'haurà de saber la barata de Tana Tiamma. Perdoneu, és que l'estic saludant amb vindus. Ell ja m'entén. No sé, potser podem fer una connexió. Potser en aquesta primera hora no, però després sí, no? Sí, és que sí. Fes una senyal. Sí, no, que m'apunti el xat. Si pots de les 6 i... entre 6 i 7. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just a ràdiodesvern.com. Diu, quan vulgui't, quan vulgui't. Em resposem a mi em dic. Molt bé. Doncs Macià, truquem després a la segona del programa, no sé, entre 6 i 7. A veure si podem fer la connexió a través de l'escaip. Carme, gràcies. Per tot, ja sabeu que, a partir de les 7, els senyors notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació de Sant Just a ràdiodesvern.com. Fins després, Carme, gràcies. Nosaltres fem una posa per la publicitat. Aquí, uns moments amb el David Ávila, i tot el que es mou ha relacionat amb la petita pantalla. Un minut i arribem a dos quarts de 6 de la tarda. Fins ara mateix. A Sant Just desvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdobles.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just desvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just desvern. Vine, vine. Ai, porfa, jo, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillu que la penya de les galtes, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lloro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina meravella. Soc l'Àngel Jassar i la penya del Morro. Mira, mola, jo vols que et digui. I us envio una salutació a tots a la Ràdio desvern i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro, que és una altra mitjana. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i la més penya que morro. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com a tots? Jo et veig molt bé, eh, vull dir, que... Sí. Trobo que algun temps ja t'està favorit. Per la webcam, em veus bé? Sí, t'han i t'han i t'han moreno. Molt bé, molt bé. És que és un nou filtre que hem posat a la webcam de ràdio desvern.com i llavors que es diu Moreno así de primavera. I, bueno, sí. No, gràcies. Tots un pilota, David, això d'entrada, perquè no... No, no, no. Què vols? A veure, què vols? Què passa? Què necessites? No, no, però això és com... El filtre aquest que hi ha a Ibiza, que només hi poden passar, la gent que està bona i ja està, i vull dir que... Doncs aquest és el moment d'aquest filtre de la càmera. Sí, tu ets un pilota, David. Però, bueno, sí, no passa res, ja ho sabíem. Però, bueno, mira, com va dir aquell? Quan et diuen coses bones, has de dir gràcies i tirar endavant, eh? Perquè hi ha molta gent que quan li diuen una cosa bona o el feliciten, o no ho sé, li diuen que el com així bonic, diu, ai, no, vols dir? I a mi un dia em van ensenyar, i llavors vaig aprendre, que quan et diuen una cosa bona, escolta, dius, gràcies i molt, eh? Vinga, va, parlem de televisió. David, no sé per on vols començar. Per cert, no sé per on vols començar, però jo fa uns moments... Sí, no, hem llegit aquí el Twitter, que hi havia una persona que volia venir de públic al programa de Buena Fuente de Sant Just Desvern, no? Sí. I tant, l'hem respost. Com està el Buena Fuente, per cert? Perquè avui visc l'Audiència i he fet un mínim, no? Un altre mínim, és a dir, que he fet un... crec que és un 8% d'Audiència, crec, i és molt, molt, molt... Molt poc, molt poc, molt poc. Creus que no ho aguantarà, o què? Pregunto, eh? Jo crec que faran els programes que estan articulats, que no sé quants són, però seran molt pocs. Vull dir, crec que ho vam comentar fa al mes, però jo crec que aquest programa acabarà al juny. Quina ràbia, eh? Perquè mira que ens agrada, nosaltres, el programa. I a més, estarà des de Sant Just Desvern, no? Un motiu doble. I tot el que sigui, i tot el que sigui, recordar la feina d'acompanyes... Sí. En un moment en què està la cosa d'estan fòmodes, que sigui benvingut. Bueno, en fi, doncs veure'm a veure què passa, eh? Amb el Buenas Noches i Buena Fuente. Va, comencem la secció de tele, parlant de la pel·lícula que ha tingut la Sexta 3, El Bola. La Sexta 3, des de la setmana passada, ha començat un ciclo als rilluns de pel·lícules guanyadores de Goya. La setmana passada va emetre el trucó del Manco. És veritat? I aquesta setmana toca El Bola, la primera del director a Txeromanya i protagonitzada per Juan Jovellesta. Aquesta producció va guanyar l'any 2000 diferents guais, com el de director novel, millor actor revelació, guanyar moltíssims. No sé si ho has vist, El Bola. No l'he vist, però tothom diu que està molt bé. Avui és una bona oportunitat per fer-ho a la Sexta 3, canal temàtic de cinema, que, per cert, ha de competir d'etafar un parell de merus amb el canal de Paramount Channel, on també, anteriorment, coneguda com la otra, i que ara mateix també són els dos canals que fan cinema. Algú sap com van d'audiències, si li ha tret xer o no a la Sexta 3? Paramount Channel? Jo crec que no, xer no l'hi ha tret, però tots dos van molt bé. Paramount Channel, desgràcia, la seva... les seves... les seves emissions, ha dublat l'audiència que hi havia anteriorment. Sí, però et dic una cosa, eh? Repeteixen massa les pel·lícules, no sé si és que tenen poques, però el pacient de l'inglès l'han fet com 50 vegades ja. El pacient de l'inglès vita el just i ja està. I alguna altra, i es va repetint tota l'estona. No sé si algú s'ha adonat d'això, però vaja... Ah, sí, i una de John Wayne de l'O.S.T., que són les 3 que ens anaven repetint. I després l'Ola Corre, l'Ola, que també l'he vist bastantes vegades. En fi, d'aquesta nit estarem atents al vol, a veure com va l'audiència, i ho comentarem la setmana que ve, però jo crec que és una molt bona pel·lícula per recomanar a tots els agents de la penya del nostre. A la mateixa hora, a l'1, avui podrem veure la miniserie de El Condé de Montecristo, que no l'han passat mai, amb Gerard de Pardier. Sí, és una trama que això que no s'ha fet mai a la televisió, però... No, és nova. La televisió espanyola està molt fomuda de diners, i ja vam dir que no es trenarien cap sèrie fins al 2013. De fet, tu, David, vas pronosticar i augures, també, que aquest estiu serà un estiu molt dolent per la tele, perquè no hi haurà res nou, sinó que tots seran refregits, i serà, doncs, tornar a missió, pel·lícules, etcètera, no? Tant a la televisió espanyola com a TV3 serà un estiu molt, molt fec. És a dir, que... I amb cantaletes, perquè... Televisivament parlant, amb cantaletes que arribi el setembre, començarà a veure coses noves. Perquè, de moment, el que tinta el Julio Agost és bastant, bastant pobra. Però, bé, parlem del conte de Montecristo. Parlem, parlem. Aquesta nit, a la televisió espanyola, em met el pràctic Alejandro Dumas, que és el conte de Montecristo, però aquesta vegada, personalitat, per gerar-te per dir-hi, hi horne la mutli. Podem veure, això serà una minissèria que l'han atrant tota seguida. O sigui que, si demà, l'endemà, no ha de matinar, podeu veure les 4 horetes del conte de Montecristo. Aquesta producció tracta l'experiode Edmond Ventes, que és un empresonat... És un senyor empresonat injustament, i... i que ha dit a la presó, li diuen on hi poden trobar, on pot trobar altra sort. El troba, i, quan ha sortit de la presó, el troba, i es proclama conte de Montecristo. I, a partir de llavors, es comença a anar a veure-hi alguns... Alguns que altres es comença a embolicar altres, o què? Molt bé, doncs queda dit. Aquesta nit, a Televisió Espanyola, la minisseria del conte Montecristo, que, en principi, són dos capítols, i no sé si es faran seguits o demà fan una altra, o... No, no, no, no. Tots els dos capítols els dematran seguits aquesta nit. Mira, mira, perdre't el cor del gran nord. Escolta, aquesta no és la sintonia de Gran Nord, la nova sèrie de televisió de Catalunya que fan els diners a la nit i porten l'unitat pel Roger Comar? Sí, sí, sí. Crec que la podrem escoltar... la podrem escoltar a Sancera, si vols. Ah, la vols escoltar a Sancera? Perdona. Doncs va, escoltem-la. Perdona, per què? Per la lletra o alguna cosa? Perquè després us ho explicaré. Ah, ara anem a aprendre a prestar atenció a la lletra i a la sintonia de Gran Nord. Mira, mira, perdre't el cor del gran nord. Futs del que creusé et pot fer sentir bé i vine. Crida i canta fort, apreça el teu destí i salta el nou futur. I vine, somien el que vols, que no hi ha res que no podis fer aquí, aquí al Gran Nord. Oh! Què, David, estàs content? Sí, s'ha agradat aquesta sintonia? Sí, sí, sí. No sé si són o no, però que són els lacs o en bustó? No, no, aquest grup és un grup fictici creat expressament per la sèrie de televisió del Gran Nord, que diu el sexe d'Esterri. Ah, el sexe d'Esterri, va. Escolta, podem fer una promoció amb la música aquesta i la salutació del Roger Coma, el programa. A veure com tireu això. A veure, a veure, anem a fer una prova. No em n'encallem, met en bloc, ara. Per la penya del Morro, la situació més Morro que es pugui fer, des d'aquí, des dels Gaudí, sóc el Roger Coma, i espero que us vagi tot molt bé. Oh, gràcies, Roger. Hem fet un llibre. Per què hem posat la sintonia del Gran Nord? No ho sé, tu sabràs. Jo diria que estem encallats aquí, amb la sintonia, fa dos minuts. Tranquil, tranquil, tranquil, que ens desencadallarem en un segon. Perquè, des de les setmanes, la setmana passava que aquesta sèrie va ser un gran èxit d'audients. Què dius, ara? Va ser un 23% d'audients. Caram, doncs ens en agraïm molt. També s'ha de dir que veníem després del Cracòbia. Però... Escolta, hi ha moltes sèries i molts programes que han anat després del Cracòbia o al Polònia, que és un altre programa, també, amb molta audiència, i tampoc no han tingut aquesta... Com es diu això? Aquesta és la sintonia. Aquesta és la sintonia, no? Doncs et va ser un gran èxit d'audientsia. I també va ser Trending Topic a Twitter. També va ser Trending Topic a Twitter. Doncs escolta, jo vaig llegir... Jo no vaig veure sèrie, malauradament, al primer capítol, però... Malauradament. Escolta, perquè m'agaria per comentar amb tu, això. Però no ho vas veure, i ja em vaig preguntar, bueno, què tal, el gran nor i tal? I molta gent no li va acabar de convèncer gaire. No li va agradar gent, però gent. Però... La va tenir molta audiència, no? Llavors, què passa, aquí? Seguidors del nostre programa, com una oidora nostra, que li tenim molt de carinyo, que és la Marina Raulet. Home, la Marina Sema, i tant. Has cridut a part veritat d'aquesta sèrie que no li havia agradat gent. Però no només ella. Totes les xarxes socials em van anar plena. Va ser Trending Topic, però... del disgust que tenia la gent al veure-la, no pas... Doncs per lluar-la i tal. A veure, com va, d'Audiència, perquè no sé... Vam ser, vull dir, la gent... Jo crec que passarà. Però també crec que hi haurà aquest efecte amorbo de a veure si continuo sent ambolenta. Però escolta, això em sap greu, per la gent que està treballant al gran nor i tot... És que jo no l'he vista, no puc opinar. No puc opinar. Jo també dic una cosa. Vaig a veure un capítol i amb un capítol et dic prou. Oh, va! Sí, sí, sí. Una sèrie de diagonal televisió protagonitzada. No, tu sí. Protagonitzada pel Roger Coma i també l'Aina Clutés. Bé, vinga, passem a una altra història. Perquè avui, com que és dilluns i com que de setmana ha descobrit Max, un d'aquests canals de la TDT, que ja us en tots, no? També no cal dir-ho. Podem veure l'Amèrica en Chopper amb l'Oquillo al capdavant. Cada setmana intento portar-vos una petita curiositat d'aquests canals com més minoritari. I avui us parlo de l'Amèrica en Chopper. Amèrica en Chopper és un... Amèrica en Chopper, que sembla un anunci de la competència d'aquests que fan de Justin Molinero, no? Sí, sí, sí. T'ha agradat o no? T'ha agradat la broma? Sí, sí, sí. Gràcies, gràcies. Va, va, tontes. Sí, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt. Doncs els canals documentals d'Escobri Max ofereix cada dilluns a l'Amèrica en Chopper. És un espai dedicat al món de les moticicletes customitzades en l'Espil Chopper, i que en certa manera fan recordar el Harley-Davidson. No sé si tu tens una Harley. Crec que ets bastant motero. O sigui, bueno, una cosa... No saps el motero que jo arribo a fer. Jo tinc una A50, que és una Tifon 50, que és una de les 50 centímetres que heu vist, però que molt motera no és, ja t'ho dic ara. És una cosa així, per anar per ciutats, que no s'aguanta per enlloc, ja fa 7 o 8 anys que la tinc, i, bueno, està allà, saps? Però tampoc no... no acabem... Jo no em definiria motero, eh? Jo anava molt bé.Sí. Doncs, en fi, si t'interessa el món de les motos, i si t'interessa saber com es customitza d'aquestes motos, vas a veure a Amèrica en Chopper, i s'ha de dir que abans de començar el programa, el cantant L'Oquillo farà una introducció al que podrem veure a l'amèrica. És una de les persones amb més sentit de l'humor del panorama. Sí, sí.A l'audiovisual. El que faré és comentari. Sí, no, que he vist l'anunci... Ja ve, tampoc, ell no té perquè... si no, no ha de tenir sentit de l'humor, no? Però clar, és molt canyero, no volen vendre una imatge així com d'ell i el programa. Doncs un programa per... no sé si... per un target de tios, durs, moteros, amb barba i dos àngeles de l'inferno, nena. Per tant, un programa fet a la teva mida, David. Sí, sí, sí, sí. Aquesta nit miraré el número 1, evidentment. Ah, el número 1, mires aquesta nit, tu? Aquesta nit miraré el número 1. A veure, explica'ns... Sí, fem una... I bé, aquesta nit, a visitar el número 1, aviam. Rafael?No, aquest Rafael, no. Aquesta nit té a visitar el número 1, el cantant Antonio Orozco. Ah, Antonio Orozco. Tampoc obrim una ampolla de caos que vindrà un cantant internacional. És important i està bé, però tampoc. Tampoc els ha costat massa, eh, el bitllet de pio amb l'Antonio Orozco. Ja. I cantaran els tuats en la Natàlia Jiménez de la 15. selecció, com un concursant, Sergio Jadel. Sí. La nata cantarà amb una concursant russa, que va ser eliminada i a fa un mes. Els programes de música no s'acaben mai, no? Mai cansen a l'Audiència. Sempre n'hi ha. Bueno, ha basat l'Audiència, aquest programa, el del número 1, tot i que està aguantant molt bé els tipus contra l'invatible Gran Hermano. La setmana que ve en parlarem molt de Gran Hermano, perquè s'està apuntant. No, anava a dir que... És un format de musicals, eh, que potser va iniciar... No oprecio un triunfo, perquè tota la vida s'han fet, això, i sobretot a les gales de Cap d'Any, Per Nadal, els anys 90, i... Bueno, no, i caïs apte, eh, allò que feien. No et sé de fiesta, la Concha Velasco, també... I just music. Exacte. És un format que la gent no s'encansa. Així com altres programes, potser els veus ara, o aquí ja patinem una mica, s'està... Amb el tema de la música es barrenovant, i la cosa continua amb èxit. Doncs bueno, jo menys me n'alegro, perquè tinc molt bons amics treballant en aquest programa, i espero que els continuin anant molt bé. Sí, home, sí, home, sí, no volem... Sí, sí, sí. No, no, no, no, anava a dir que sí, que tothom que tingui feina, escolti, no agraïm que la tingui, la conservi. I tant, i tant, i tant. Ja que hem repassat una mica el que faran avui, aquesta nit, que passem a repassar una mica el que faran dimarts. Demà, eh? Atenció, perquè a MTV arriben misfits. Tenim el trailer. Vinga. Son jóvenes, son diferentes. No tenían nada en común, hasta que algo cambia sus vidas para siempre. Son inadaptados, son misfits. Molt pronto, en MTV. Sí, molt pronto mañana, señorita. A veure, què és això de misfits? Misfits és una sèrie d'acció, i és una sèrie com d'humor, en el que els personatges tenen superpodents. En els personatges què? Tenen? Tenen superpodents. Ah, tenen superpodents. No s'ha fet mai, tampoc, això. Bueno, però és com si fiquessis els joves, els personatges dels joves, amb superherois. Per tant, per un públic més aviat jove, no? Sí, sí, un públic jove, i és una sèrie que està arrasant a tots els canals que ens ha fet, fins i tot el 3XL, que és un canal de TV3. També s'està fent, i s'està fent un molt bon èxit d'aviència. Jo, al 3XL, veig bola de drag, jo, tant, tant. Si jo vaig veure un parell de capítols, però crec que hi ha coses que més val no recordar les mans. Més val tenir els records, ja. Sí, és que fa mandra, fa mandra, però no és tan friqui, no és tan friqui com jo. En fi, misfits, que és una sèrie que arriba de mala MTV, es podran veure... Demà podrem veure la tercera temporada. La tercera temporada, són 8 nous capítols. Sí, en el que els personatges tornaran a patir un gir en la seva vida, quan els seus poders desapareixen. Com? A més, en la colla arriba Rudi, que surt de la presó, per haver robat un cotxe, i estàurà d'integrar en la colla dels mítics personatges, d'una sèrie que tu no t'has perdut ni un sol capítol, durant les dues anteriors temporades. Pot ser o no? No, sí, no l'he vist mai. Ai, ai, ai... David, no l'he vist mai, em sap greu, jo, però... De les propostes que estic passant, no has vist res. Jo és que és molt difícil que encertis les propostes. Un dia em pagis un guió i tot ho hagi vist. És molt difícil, perquè no em miro molt la tele. I llavors... Jo veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig, veig. No, no, David, em sap greu, però és que no et vull mentir. No em vull mentir, David, i si no ho he vist, no ho he vist. Perquè tu ja fes el guió buscant una mica de tot per veure si jo a mi em col·les alguno. I jo sempre atrec coses com l'obola de drac, que no estan ni aquí. En fi, eh... Jo també hi vaig ficant, també algunes vegades volen drac. No has de fer per mi la secció, has de fer pels ullens... No, no, pels ullens, que tenen un gust tan efecte com el teu. Oh, que... Dóple pilota, bipilota. En fi, atenció, perquè... Abans de calar la secció, recorda't que t'he de donar les gràcies per existir Jordi. Bon fet. Tu sí que tens sentido l'humor, eh, i te'n fos de tu mateix. A veure, atenció, perquè aquest dimecres 16 de maig acaba una sèrie que sí que l'he vista, mira, perdó, una mica, però vaig canviar de canal ràpidament. Es deia Conelculo Alaire, que la fan en TN3 i que després de 13 capítols acaba aquest dimecres 16 de maig. Conelculo Alaire és una sèrie que s'anomenen fot de la crisi, un tracte d'un grup de gent que per excostions s'han hagut d'anar a viure en un camp, perquè no han pogut sobreviure a la crisi econòmica. Aquesta sèrie està protagonitzada, entre d'altres, per Maria León i d'altres actors molt i molt coneguts del panorama del cinema espanyol i de les sèries espanyoles. Molt bé, doncs que he de dir... La sèrie que a mi t'ho he dit, que et vaig començar a veure, em va començar a fer gràcia. A mesura que va anar a passar en les setmanes, cada vegada em feien més mandra. És avorrida, però no cal que mai hi re. Jo la vaig enganxar fa un parell de setmanes i vaig pensar que, efectivament, intentem fer gràcia i no me'n feien. Llavors ja vaig pensar, potser no cal, potser el començament sí que era més divertida o potser m'hauria agradat més. Ojo, és la meva opinió. Tornen, eh, ha sigut l'èxit de la temporada. Han tingut una bona audiència, no? Tornaran la temporada que ve amb els capítols i esperem que els guionistes vinguin amb energies renovades i que... Bueno, no, escolta, jo el que facin el que vulguin, eh, vull dir... Mira, si el gent et ve, me n'alegro moltíssim, és que han tingut la veritat absoluta i que nosaltres opinem, per exemple, que no ens acabi d'agradar i els hem de ver l'audiència. Però això vol dir que no vol dir... No vol dir res, David, no? I al cap de la fi, la gent mira el que li acaba donant la gana, que és com ha de ser i faltaria més. Per cert, parlant de sèries espanyoles, torna Hospital Central, la sèrie més veterana de la història de la tele i tenim l'anunci de presentació. És un personatge tanto problemàtic, que carece de vocació, que és el més important que se necessita, no?, per realitzar la seva professió, en part de conflictes personals que tendrà que ja se sabran poco a poco. Porque es un enfermero de 25 años, es un ligón, es muy bueno su trabajo, es bastante eficaz y se lo toma muy en serio. Siempre por eso va a fijarse la figura de Vilces, que para él es como el referente a seguir, también van a chocar un poco porque son dos personajes que les gusta saltarse las normas. Bé, doncs, Hospital Central, que torna, David. Aquest dimegre, o ja ho heu fet la setmana passada. La setmana passada va a tornar amb els dos últims capítols perquè la gent es torna a situar ahir. Ah, mal. Aquest va tornar a agafar el fil, però els nous capítols comencen aquest dimegre. Qui és la vintena temporada d'Hospital Central? Mare meva, 20 temporades, eh? En una sèrie en la que ha passat tots els actors d'Espanya. Estic d'acord. Estic d'acord. Sí, sí, sí, tots han passat tots, és veritat. Que han dit tots, són tots per part pitjor, no, Jordi? Què vols dir? Que vaig participar allò? Sí, home, sí. Estic una mica com van a la... Que em fas una entrevista, ara, eh? Ah, va, però adiós. No... No sé, a veure, tampoc... No sé si s'agradava de Sant la meva experiència a l'Hospital Central, però molt bé, vaig anar allà un dia i em van donar un guió unes setmanes abans, llavors jo vaig anar a fallar autobús, vaig anar cap allà, i em van venir a buscar a les 6 del matí amb xòfer, on estava lletjat, i sí, perquè vaig anar allò, eh, per contracte. I... Enrèrio? No, home, no és broma. I fan-ho a tothom, perquè són els platós aquests que no sé, és que no me'n recordo. Fuencarral, no sé, m'ho estic inventant, no sé on és. Sí, són la Fuencarral, els estudios Picasso. Picasso, sí, que entrava als estudios Picasso, i era molt curiós, perquè clar, doncs hi havia com uns pòsters, tamany bastant gros, eh, no sé, no et direu un metre, però quasi, d'alçada, i doncs amb imatges de padre, de família... No, mèdico de... Mèdico, mèdico. No, padre familia, no, padre familia és el Peter Griffin, no. Doncs això, com es diu, mèdico de familia, 7 vides, també no sé si era... Periodistes. Periodistes, bueno, i moltes sèries, no? Quan anaves cap al Camarino i cap als passadissos dels estudios Picasso, pensaves, hòstia, aquí s'han fet moltes sèries, realment, per tele 5 i que han tingut un resò i molt d'èxit, no? Si vols una altra idea t'explico més coses, però va ser una bona experiència, va estar molt bar. Pots fer que tornis o et van matar? Sí, demà, demà torno. No, el meu personal ja era molt... No, no em van matar, per sort, no em van matar, però mira, jo vaig fer-ho a la mateixa pregunta, perquè m'interessava molt, i a la meva mare més, i llavors vaig dir, oi, esto, que... Tení futuro, mi personaje. Diu, mira, de los 15 años, perquè això ja fa 4 o 5 anys que vaig fer-ho, de los 15 años que llevamos haciendo hospital central y las 15 temporadas, ha repetido, capítolo, un personaje. De tots els capitulars que es diu, en l'argot de la televisió, quan tu vas a fer-ho, doncs a tots els capitulars, només un, li van dir, aquest li vam trobar més, i tots els altres, no, perquè jo vaig fer un personatge d'aquests que vas un dia, i ja està, que són els típics malalts, que estan allà a l'hospital, que van un dia. Bueno, en fi, va, David, prou ja. Comencem una miqueta de com anar a l'hospital, i què podrem veure en aquesta nova temporada, l'hospital central. Sí, endavant. Una sèrie que també t'he de dir que ja m'avorreix molt, molt, que em fa molt pesada. Ja no... Jo és que no l'havies de mai. Només vaig veure el meu capítol, perquè sortia, però tampoc no sabia qui era. El principi estava molt bé, però a mesura que van... A mesura que van estafant les temporades, ha fet molt llarga repetició. En fi, tot apunta que, si no té èxit, serà la última temporada, una temporada que arribarà als 300 episodis. 300 episodis, eh? I en aquesta temporada, la trama de la sèrie estarà més actualitat que mai, ja que veurem la privatització d'una planta de l'hospital i el copagament i tot. Ah, va, molt bé. Alguns dels personatges que entraran en aquesta nova temporada. Nani Jiménez. Qui és? És un actriu? Un actriu que ha talgut en aquest nexar, que hem afegit nosaltres, que això va ser a la presentació. Aquesta noia que és una inadaptada, que li costa entrar dins l'hospital. Després, un actor si jove, que és un cop molt guamet, que no morirà a totes les noies d'Espanya, que es diu José Lamuño. Sí, l'hem escoltat, eh? Em sembla, la promo, no? I, com a actrius més conegudes, la Marreguera, altres actrius que apareixen en l'Ana Belén, i d'altres que continuen, com sona el Pablo Carbonil, o el Jordi Rebellón, com el paper que han carnat durant tants i tants anys, i que jo crec que un cop hi ha càrrecs a l'hospital central, li costarà trobar feina. Ah, que és molt bo, no li costaràs. És molt bo, però hi ha la gent, això passa com a la Carmen Machi, que quan veig els anuncios de llogurs, jo ja no penso en la Carmen Machi, sinó penso en l'Aida. En l'Aida, clar, clar. Bueno, com el Peris i tants, eh? Tants, tants. Per cert, vull acabar parlant de Toni Cruz i Jose Maria Mainat, que han creat Racest Televisió, una fàbrica de creació audiovisual, amb deixatges músiques, s'ho van vendre, i ara han creat una nova productora. Sí, és una productora en què els dos extrincurs, el que faran, farà crear format de televisió i vendre els altres productors com poden ser desmusics. En la qual ells el guiaran, però ens han de fer els formats... Per tant, han muntat comunament a assessoria externa de televisió, perquè ells directament no produiran, sinó que el que faran ser... Ei, mireu-vos això, que hem trobat la TV Bombay, per exemple, que tenim l'Arnau Macià, que a la segona hora connectarem amb la Índia avui. Doncs el que fan és comunament de pont o d'enlla, i la gent t'entén bé, no? Sí, també s'ha de dir que hi pot ser que crearan algun tipus de formats. Ells han sigut els creadors de programes de tant èxit, com són, per fer un triomfo, cròniques marcianes, o el informe nacional. O amora primera vista, també. Sí, clar. Aquest no ho sé si és un format compràs. Ah, pot ser, és veritat. Jo sé que el van produir ells, em sembla, si no recordo malament. Hi ha una de mel o... Vetes i films, eh? La trinca, jo ho sabeu, eh? No t'escolliríem ara la trinca i com va començar. La trinca i qui són? No ho descobrirem. Però això s'ha d'amar. I el moment que sempre diem, la jazz music és una productora que ha treballat gran part, les quartes part de la seva carrera, aquí s'han just. És veritat, és veritat, és veritat, se'l coneixen bé. Per cert, tenim 30 segons per connectar amb les notícies de la com. Digue'm... Doncs 30 segons, us dic. El presentador... El programa del Paco Garcia Guado, el de Hermano Mayor, que us vaig dir que havia fitxat per la sexta, m'he diat fet, ho he igualat l'oferta, i ha hagut de tornar cap a m'he diat fet, i tot i tenir les promes afirmades i el programa parlat. I jo també vull una cosa, que Kilian Jornet o Núria Feliu són nous convidats del convidat d'Albertón per la tercera temporada. David, fins la setmana que ve. Sí. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les sis. Us parlem el Verses i Marta Patricio. La borsa espanyola tancat s'ha assiut amb una calguda del 2,66% i ha tornat a registrar un nou minimanual. Els valors bancaris han caigut en força, i Anna Russegat Líbex 35, així, bànquia, ha liderat les pèrdues amb una calguda superior al 8%. També altres valors bancaris, com el banc popular, queixabanc o el BBB, han caigut al voltant d'un 4%, mentre tant la prima de risc s'ha relaxat lleugerament, tot i que continua disparada, al voltant dels 475 punts. Tot plegat s'atribueix a la inestabilitat política de Grècia, i també la reforma financera aprovada pel Govern Central d'Hivendres Passat. Tot i això, el Govern Central rebutja que l'estencions al mercat del deute espanyol estiguin causades per aquesta reforma del sistema financer. Segons el ministre d'Economia, Luis de Guindós, el repunt de la prima de risc està causada per la crisi política de Grècia. La incertidum es ve fundamentalment i comentava anteriorment a les possibles repercusions que està teniendo el tema griego. Es decir, eso está afectando a lo que es el conjunto de la Unión y al conjunto de los países. Por lo tanto, ese es el tema que tenemos que resolver, pero vuelvo a repetir, España ha hecho todo lo que estaba insumiendo desde el punto de vista de la convicción de que esto es lo que tenemos que hacer para España y para el conjunto de la Unión. De Guindós ho ha dit des de Brussel·les, just abans d'entrar a la reunió de l'eurogrup, una trobada on està explicant en aquests moments la reforma financera i on també es tractarà de la situació de Grècia. L'Agencia Catalana del Consum ha obert expedients a les entitats financeres que han donat participacions preferents. Tal com ha explicat el president de l'Agencia Alfons Conesa, l'objectiu és comprovar si van informar els clients de manera adequada. Per arribar fins al fons de tot el que és, les participacions preferents, des del punt de vista de la competència que té l'Agencia Catalana del Consum, que no en té cap més que és les relacions de consum entre l'usual i l'entitat. I fa referència a aquelles que afecten a la informació en els aspectes contractuals i als aspectes pre-contractuals. Dògicament, si no, d'aquesta informació s'ha fet correctament. Aquestes participacions són productes del risc lligats als beneficis de les caixes que es van crear davant la impossibilitat que tenien de llançar àxions. Es calcula que hi ha mig milió de persones afectades. L'aerospor igualada arriba als 20 anys amb rècord d'expositors. Tot i això, el certamen d'aviació esportiva, ha patit en guany una retallada del 20% del seu pressupost. Igualada, Ana Suárez. Bona tarda. Bona tarda. Més de 300 helicòpters avionetes i tota mena de parells d'aviació, ompliran l'aeròdrom d'Igualada Ódena el cap de setmana del 26 i el 27 de maig amb l'aerosport. Pere Carles, president de la Fira d'Igualada, destaca un augment en el nombre d'expositors d'aquesta edició. Però seran 52 en comparació amb 38 o 2 mil. És curiós que en moments de dificultat, aquests que dèiem abans d'anar a l'advis i estar afectant-te, doncs això demostra que la Fira, per a ser l'única que es fa tot Espanya, té un pes important en aquest sector. I d'aquesta manera ens permet anar molt segurs de la convocatòria. L'aerosport és l'única fira d'aviació esportiva que celebra tot l'estat i en guany arriba a la seva 20è edició. Com ràdio i igualada. Pel que fa als serveis, coneguem si a aquesta hora hi ha algun problema del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Des del Centre d'Informació Transmet, situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Situació, com deien, de plena normalitat. Aquesta hora, a metro, autobusos, transvies, també els cerrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies, a Catalunya. És tot de moment, des del transmet, bona tarda. Com ràdio, es pots. Bona tarda, us parla David Amador. El Badalona jugarà contra el tener i fent la fase de 100 a la segona divisió després dels sortets que s'ha fet a Madrid. L'equip de Manolo Marquet jugarà a l'anada aquest diumenge 20 de maig a l'estadi del Sant Anari. La tornada diumenge 27 a les Canàries, a l'Eliodoro Rodríguez López. Per pujar a segona ve, aquests són els duels, eliminatòria de campions, el l'Ètico Saluqueno al Prat, els duels de Quarts, Pontevedra, Espanyol ve, la poble de Mafumet, Laredo i Manlleu, les Palmas al L'Ètico. L'altra banda, el defensa del Roma José Ángela, asseureta com ràdio, que se sent a fal·legat pel presumpte interès del Barça. No que hi patints, el Barça es pot proclamar avui campió de Lliga, si guanya el Calafella, el Palau Blaurana, i entenis en joc el Màsteres Mil de Madrid, el català Albert Ramos, ha caigut a primera ronda davant l'Argentit de Vit, de Vit, Narvaldian en dos sets, sis tres i sis quatre. Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les 6 i 5. La setmana de la Teneu concentra els seus actes en el proper cap de setmana, el reconeixement dels socis, que porten 25 i 50 anys a l'entitat. El bèrmut dels socis i unes burses de forquilla són algunes de les activitats més destacades del calendari d'actes de la setmana de la Teneu. El tret de sortir des farà a divendres amb la inauguració de la setmana de la Teneu, d'escor d'avui del vespre, a la sala Piquets, a estrenar l'exposició d'Arteneu, entre els resistents, resoldrejarà un quadre d'altre banda de divendres, també es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català, organitzada per la Secció de Cultura i l'Escola d'Escriptura de l'Entitat. Una de les novetats d'aquesta any és un esmorzar de forquilla al Pati del Raurà, dissabte, a partir de les de del matí, que costarà six euros pels socis i set pels quina ho són. I, diumenge, a les 12 de la migdia hi haurà vallades seredanes al Pati del Raurà, i a dues quarts de dues de migdia es farà el bèrmut del soci, Serà l'altre banda, s'acabarà tot plegat a la dos quarts d'avui de la tarda, amb l'espectacle amamà Vulce Artista a la sala del cinquantenari, un obra que interpreta l'alumnat dels corsets d'iniciació al teatre. A partir de l'estiu, l'Ajuntament s'encarregarà del servei de conselleria de la sala cinquantenari de la Teneu, és l'acord al qual han arribat el consistori i l'entitat, després que l'Ajuntament va plantejar reduir l'ús de la sala a la meitat per haver-hi costos. Després de diverses converses, la negociació conclou amb canvis en la responsabilitat d'obrir i tancar la sala. Per tant, a partir del 30 de juny, la Teneu deixarà d'ajustar en aquest servei i l'assumirà l'Ajuntament. I acabem aquest vídeo d'explicar amb vos que la Fadercia Espanyola de municipis vol que les poblacions de menys de 20.000 habitants es fusionin. Segons el diari el punt avui, aquesta és la proposta més radicala a l'hora de pensar actualment... a l'hora de pensar la reorganització del territori català. Això afectaria a Sánchez, que actualment compta amb 16.253 habitants. De fet, segons la proposta de les 947 poblacions que ara pararà de Catalunya només en quedarien 63, si només es matinguessin, les de més de 20.000 habitants. La Generalitat Pro de moment s'hi oposa, des del govern català veuen bons ulls que racionalitzin a l'espesa i que hi pugui haver agregacions, però és el butge que s'hagin de fer de manera obligada. De fet, l'Associació Catalana de Municipis també s'ho posa a la proposta perquè considera que és contradictòria amb el model català. I això és tot de moment més informació a l'ESCET, els senyors notícies, Alicia Véspera. A Sant Justes Bern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Jui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça a la carretera Rallau Número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdocles.comunse.ca. Provença, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio des Bern. No ens hauríem d'anar a la relació d'aquesta part. No ens hauríem d'anar a la relació d'aquesta part. No ens hauríem d'anar a la relació d'aquesta part. Bona tarda, com esteu? De 9, 6 i 12, com cada dilluns en aquesta segona hora. Parlarem d'història de Sant Justa amb el Manel Ripoll, que ja el tenim a l'estudi número 1 de la Ràdio Manel. A Viu per cert farem el tercer capítol de mossèn Antonino Tones. Exactament. Estic intentant fer contactes per poder parlar amb Montserrat. Amb Montserrat? Amb el Monastir. Amb el Monastir, amb Montserrat. Sabeu el senyor que hem estat buscant aquella informació i l'Ari Reguer, que és qui va fer la introducció de la nova edició que es va fer de les nostres històriques de Sant Just. I a la missalana que va escriure, doncs era el nebot de mossèn Antonino. I l'arxivem va comentar que estava de Monjo o de Frara, a Montserrat, i que si tenia algun dubte o alguna cosa, podíem enviar un email a Montserrat perquè li passessin i li preguntarem... El podem entrevistar i tot. Li preguntarem a veure si aquesta història li pogués anar bé, perquè és una persona, és un estudiós, ha fet molts llibres, i no sé si aquesta història li va bé o no, però ho comentarem. Sí, movem-ho, movem el tema. D'aquí una estona parlarem de la figura de mossèn Antonino Tones en aquesta tercera entrega dels Sant Justangs i l'Ustres, com gairebé podríem dir, personatge en mític del segle XX. A més, també parlarem en aquesta segona hora amb l'Arnau Consul. Pararem de llibres, però abans d'això, com ho hem comentat fa uns moments, connectem amb Bombay. No sé si us haig, però tenim una mena de corresponsal que, de tant en tant, no sempre... Perquè, clar, la vida a Bombay és molt estressant. Ara ens explicarà un Sant Justen, que és l'Arnau Macià, en aquesta ens hem d'allà. Tercera o quarta connexió que fem amb Bombay. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda... Bona tarda des de Bombay. Bona tarda des de Bombay. Ara, ara, ara. En fi, com estàs? Com estàs vivint aquests dies? Hem parlat ja de moltes coses. I avui, a mi m'agradaria parlar. Abans d'arrere, estàs bé? Tot bé? Per si t'estàs escoltant algú de ta família? Estic molt bé, jo bé. N'hem fet molt més adaptat, ja. Estic acostumant-me al ritme d'aquesta Megalopolis. Jo, que et veig per l'escaip, per aquesta connexió, veig que tens un punt de color vermell aquí al front, no? Aquest punt, què és? És religiós, no? Sí. Aquest punt, crec que ja t'ho he explicat a l'última connexió que vam fer. Vaig que no estàs molt atent. És l'escaip, és l'escaip. Suposant majoritàriament, les dones són pop casades. És veritat. Per això el portes tu, no? Per això el porto jo. Bé, va, parleu una mica de costums, de la Índia, eh? Bombaï, una de les ciutats... Potser la ciutat més gran del món, 20 milions d'habitants, el menjar. Què és el que es menja? Com t'alimentes, etcètera, etcètera? Doncs el que es fa molt aquí, per començar, és demanar servei a domicili. El servei a domicili, cal pensar que estan 3 mesos de l'any amb el Montzó, que estarem 3 mesos de l'any amb el Montzó, que molta gent no surt ni de casa, i hi ha un servei de menjar a domicili, i no només menjar, es pot comprar absolutament de tot, i tu porten a casa. I aquest és una part important de la meva alimentació. L'altra part important és que jo, per sort, estic vivint en el barri d'Anderi, i just en el carrer Unvis, que està ple de tendes de fruita i de verdura, amb la qual cosa, baixar a comprar uns tomàquets que realment són molt bons, i m'ho puc cuinar a casa, doncs encara són molt més econòmics. I què és el que demanes a servei a domicili? Estava pensant, molta gent que viu aquí, a Catalunya, vivim també una mica com a Mumbai, no? També recorrem molt a les pitges, o a altres tipus de servei a domicili. Tu què és el que demanes? O sigui, un cop a la salona de servei a domicili es demana pitges, es demana com a molt al restaurant, i poca cosa. Aquí tots els restaurants tenen carta, i tu porten a domicili amb unes bandejas a viuen vaques, i pots demanar de tot, de tot. Hi ha molta cosa, aquí és menja molt picant, evidentment, i et porten tot el seu joc de sauces amb cada comandant que fas. És menjar molt de tot, realment. Hi ha una cuina india molt variada i molt bona. A tu quin és el plat que t'agrada més, o que has descobert últimament? Doncs està molt bo... Mira, segurament el plat que he provat més, que menja més aquí, és el chicken tikka masala. Chicken tikka masala, apuntem això, perquè... Algú demanaré a la passada que vagi a un indú de Barcelona. Doncs és un plat a base de pollastre, amb vinato tandoori, que és un estil de forn que tenen aquí la india, i molt picant. Però és un picant així com dol, està molt bé. Molt bé, chicken tikka masala, la paraula chicken molt india no és, no? Però és que realment el idioma indi utilitza moltes paraules de l'anglès. Moltes, moltes, de fet. Esquerra, dreta, els números... No, no sempre. El idioma indi barreja moltes paraules de l'anglès. Has après indi, ja? Encara no. Encara no. Alguna cosa, no? Estic amb unes paraules, algunes cosetes, ni que sigui, per quan em poso en un ricsau, en aquests taxis atòmics de tres rodes. Doncs perquè no em timin, i aquestes coses, el parell de frases ja les tinc capreses. Per exemple, quina seria? Mm-hm. Bye-bye, lefty, que vas, vas. Bye-bye, lefty, que vas, vas. Això vol dir adeu, no? Bye-bye, vol dir adeu. Vas, vas. No, no. Bye-bye. Ah, vas, vas. Ah, dures. Ah, dures. Vas, vas. Ah, vale, vale. Estàs clar, clar, què vol? Què vol, què vol. Doncs, escolta, Arnau, avui ho hem de deixar aquí, perquè tenim el Manel, i també l'Arnau Consul amb les accions de llibres. Però, vaja, ha sigut una pinzallada. Aquests miniclips que anem fent de la vida de Bombay, de Tarantan, aquí, a la penya del Morro... Perdona, a la pròxima edició de la Vall d'Avers, d'ella, la Gina Toses, col·laborador també del programa, esperant un entrevist amb mi, per tant, podrem saber més coses de la vida de Bombay a través de la nostra revista del poble. Exacte, doncs mira, millor, millor, perquè aquí a la ràdio, clar, no tenim temps, hi ha molts escores, les que es poden explicar, i a la Vall d'Avers, doncs mira, primícia, eh, primícia, a la secció de Sant Justencs, pel món, la Gina ha entrevistat a l'Arnau des de Bombay. Escolta, que vagi molt bé, cuida't molt, i... el Montzó, quan us arriba el Montzó? Doncs ara, a partir de mitjans de maig, ja pot començar a haver-hi alguna pluja, de moment encara no plogut, però la part forta del Montzó està prevista que ara a mitjans de jub. Molt bé, n'ha de fer un gag, però no cal, no, perquè és molt típic. En fi, Arnau, gràcies, que vagi bé. Adéu, a tarda. Sayonara. Bé, doncs aquí, uns moments, fem una pausa. Manel, ho tens tot a punt, no? El del mossèn Antonio Notenes, que ho heu preparat. Doncs vinga, fem una pausa i tornem d'aquí, no res, a l'apenya del Morro, per parlar del mossèn Antonio Notenes. Fín, da, da. Fem una pausa i tornem d'aquí. Fem una pausa i tornem d'aquí. I my hand told my heart let love grow. But my heart told my hand this time, no, yes, my heart told my hand this time, no, this time, no. Oh, the shame that sent me off from the God that I once loved was the same that sent me into your arms. Oh, and pestilence is one when you are lost and I am gone. And no hope, no hope will overcome. But if your strides, strides at your sleep is the same that sent me off from the God that I once loved. Doncs aquests són els vens de l'hivern, de Manfor & Sons, que ens acompanyen aquesta hora de la tarda a l'apenya del Morro. Deixeu-me agrair el Manel, que avui t'ho hagis esperat uns minuts més per la seva secció, de hagut aquesta connexió que hem fet amb Montbaix. Manel, gràcies, eh? No, de res. Mira, ha anat així amb Montbaix, és Montbaix, tu. No n'hi primissies, sempre. Exacte, és el que té. Ara sí, ens centrem amb la història de Sant Just, amb el nostre, com ja sabeu, Indiana Jones particular Manel Ripoll. Avui farem la tercera, i no sé si... no, encara potser no. Última entrega, crec que no, de la vida, de mossèn Antonino... Tenes, que, com ja sabeu, va ser una figura molt important, el Sant Just d'Esber, durant el segle XX, va estar molts anys, doncs, més de 37, no? Més de 37 anys, a la parròquia de Sant Just i Pastor, que va ocupar també part del període republicà, i sobretot de la dictadura franquista, vam descobrir fa uns dies que mossèn Antonino Tenes tenia una devoció especial per Sant Just, perquè moltes vegades van oferir-li marxar fora, però va decidir quedar-se a exercir com amb mossèn, aquí, al nostre poble, malgrat no haver nascut a Sant Just d'Esber, i després també vam descobrir perquè el poble l'estimava tant, entre altres coses, com una anècdota a tall de pins allada, li van oferir marxar a Terra Santa, per alguna forma, ells tenia uns diners d'estalviats, però va decidir, amb aquests diners, en lloc de marxar a Terra Santa, un viatge que segurament tenia moltes ganes de fer-li, hauria marcat tota la vida, invertir-los amb nous bancs i amb obres a la parròquia de Sant Just i Pastor. Per tant, ja veieu que és un personatge molt interessant, i que va fer tres obres capdals, la setmana passada ajuda en Manel, perquè me'n recordo vagament, sé que va fer el cor de l'Església, no? Exactament. No hi havia un cor de coral on es cantés, i ell em va formar un, aproximadament, amb una 80-90 persones, i després també va fer una altra obra que vam repassar la setmana passada. Doncs sí, és el seu llibre, la seva obra prima, que són les notes històriques de Sant Just, d'Esber i la seva parròquia, al qual ja més endavant li dedicarem un programa sencer, però aquí hi va recopilar tota la informació que es guardava a la parròquia sobre el nostre poble, sobre Sant Just d'Esber, i hi ha detalls des de principis de l'any 1040-1050, fins a la seva època. O sigui que no només mossèn, també ho podríem dir primer, gran historiador de Sant Just d'Esber, recopilant tota aquesta informació de tants segles anteriors, en les seves memòries de Sant Just d'Esber. I encara hi ha una tercera cosa, que és el que comencem repassant ara, que són les escoles Núria. De fet, podríem dir que, juntament amb la recopilació de la informació històrica de Sant Just d'Esber i el cor que va crear, aquesta seria l'altra tercera gran obra que va deixar llegat a Sant Just d'Esber a les velles de Sant Just i Pastor. Què és això de les escoles Núria? Doncs les escoles Núria, de fet, si tots preguntem a casa, sobretot molts dels ullins que ens estan escoltant, segurament, o bé els fills, o bé els pares, hi hauran anat perquè va ser una de les escoles, podríem dir, més importants que hi van haver aquí a Sant Just d'Esber, i que es va crear el 5 de novembre de 1933. Sobretot, l'important a destacar, o el que n'hi va cridar... Almenys el 133, eh? Per tant, l'escola Núria, per qui no ho sàpiga, doncs clarament dins de la filosofia republicana, no?, dins d'aquest... o no, l'estic arrenyant. No sé per què, però a mi em sona que hi ha unes escoles que es van crear a l'època republicana, i per això et dic això. I no són les escoles Núria, no? El que es va fer a l'època republicana un dia que es van creant, hi havia els estudis vells, després es va passar cap als estudis nous, i també es va crear en la pròpia teneu, tenia la seva pròpia escola. I el que es va fer, en ple període republicà, que és el que més em va subter, quan des de la República es va entrecometes com prohibir que les esglésies o les congregacions poguessin exercir aquest dret a l'ensenyament, perquè es buscava com un ensenyament més laïc, més separat del que seria els estaments eclesiàstics, doncs a cor recuita, això sé que després llegirem un petit fragment que el mateix Mosser Antonio va deixar per la posteritat, doncs a cor recuita es van crear aquestes escoles Núria per, entrecometes, intentar donar un servei educatiu diferent del que es proposava des del govern republicà. Però vols començar parlant d'aquesta història de l'escola Núria? Comentant una mica això. Es creen el 5 de novembre de l'any 33, que hem comentat en aquest període republicà, aquest període tèrbul, que provoca que a cor recuita entre Mosser Antonio i un grup de Sant Justencs es creïa aquestes escoles. De fet, el tema pedagògic, tot el nivell pedagògic estava molt ben orientat i tenia un nivell òptim, per no dir excel·lent, ja que Mosser Antonio era la persona encarregada d'interessades línies mestres que es donaria en l'ensenyament en aquesta escola, i tenia uns grans col·laboradors, com la senyoreta Sinteta i el senyor Bolíc, que van estar molts anys al darrere d'aquesta escola, i donar ni servei actiu. De fet, en aquesta escola hi concorrien nens i nenes de tots els nivells socials i, per tant, s'ha de dir que tenia un gran mèrit a l'hora de donar gent de diversos sectors del poble. El que seria avui en dia que en tenia un factor integrador, era un factor integrador, tenia aquesta basant integradora. Doncs es veia molt reflectit en les escoles Núria, una tangent del pobri-poble, fills del poble, com immigrants, fills immigrants, endeluzos o emocions. Mosser Antonio, en aquest aspecte, acceptava tangent d'una banda com de l'altra, i, per tant, aquí, si feia aquesta mescla hi havia aquesta heterogeneïtat, que li donava també aquesta riquesa a les escoles Núria. De fet, com a detall i curiositat, estudiaven utilitzant el syllabari català de Pau Romeva. Això, al principi l'època republicana, potser, no s'obta tant, però després veurem que, inclús en els moments que hi arriba la dictadura i que s'imposa a fer-ho tot amb castellà, mig de megatotis, quan es podia i quan se sabia que aquell dia no hi hauria inspecció, no hi hauria ningú vigilan per allà, es tornava a recuperar aquest syllabari, perquè els nens poguessin agafar aquesta edicció, aquesta edicció al català. A més a més, també comentar en el text que vam fer servir la setmana passada, en què llegíem que havia fet com un petit tastament pels futurs successors a la parròquia en el seu règim, els futurs mossents que hi poguessin haver, doncs ens va deixar un petit detall del cor perroquial, i ens deia, l'estimat que era per ell, tot el que hi havia fet, com estava avui en dia, perquè qui arribés veies que era l'important, i va fer el mateix amb les escoles Núria. De fet, deia el següent, referent a les escoles Núria. Això ho deia el Proim mossentrin, ho va deixar escrit. Mireu, com a nina dels vostres ulls, les escoles Núria. No són no cap obra superflua, perquè sí, fruit d'un caprici personal. Preparades des de molt de temps i encara no prou, les lleis laiques del govern republicà ens van gairebé forçar a establir-les l'any 1933. Només deu i una altra persona saben prou bé el que va costar fundar-les a les hores i mantenir-les avui en dia. Però hem pogut palpar durant aquests anys passats el gran bé que podíem fer i feien aquestes escoles nostres. Per tant, un gran defensor, també, impulsor d'aquestes escoles, i per això podríem dir que és la tercera obra, gran obra, que va fer aquí a Sant Justes d'Esber. De fet, els anys 41-42, el 1941 i el 1942, les escoles Núria van estar a punt de desaparèixer de gut a un considerable augment del cos de la vida. Aquests anys van ser molt complicats, són els anys posteriors a la postguerra, i com qualsevol època posterior a una guerra, el cos de la vida augmenta molt i genera una inflació molt elevada, perquè els productes són molt complicats de trobar, i per tant tot és més car, i això provoca que amb els diners que tu tenies abans de la guerra, no tinguis mai prou per fer front al cost que tenen avui en dia. I això també li va afectar a les escoles Núria, i si no hagués estat gràcies a les donacions que va fer la Fundació Germanes Modulell, doncs les escoles Núria no haguessin arribat als nostres dies. En fi, doncs aquesta és la tercera obra, de mossèn Antonio Tenes, juntament amb la recopilació d'informació de la història de Sant Just en un llibre, també, que es va editar, i, a part, el cor de l'església, que fins a les hores de Sant Just no tenia un cor de cangat gregoria. No, era més que res, era un cor que cantaven... O sigui, sobretot preparaven cançons pel culte, i es feia servir sobretot en ocasions especials, com per exemple per Nadal, o per Semana Santa, o en època o en funerals, doncs aquest cor, doncs, anava ensajant i anava bravrant tots aquests cançons, hi ha moments indicats, si no a cada mixta de diumenge potser no hi anaven, però en els moments claus de durant l'any, doncs apareixien per donar, diguem-ne, un culte més ric aquell dia, o donar-li una solemnitat a la festa que se l'abris. Bé, amb l'escosa de repassar la vida d'amor Sant Antonio Tenes, també el Manel, doncs, ha volgut, una mica, investigar què va passar durant la guerra civil al nostre poble. Ja sabeu que la guerra civil espanyola va enfrontar els republicans i els franquistes, entre l'any 1936 i l'any 1939, guanyant posteriorment els franquistes, amb Franco al capdavant, i amb els 45 anys de dictadura. Què va passar durant la guerra civil a Sant Just Desvern? Quin paper va tenir mossèn Antonio Tenes durant aquests anys tan dramàtics i tan lamentables? Què li va passar al nostre poble? És veritat que hi va haver dos vànduls, que això va perdurar durant la història. Manel, què ens pots explicar? El tema és molt interessant per altra banda, i que avui posem sobre la taula i tenim aquí a la penya del Morro. Doncs sí, la veritat és que quan vam parlar, hi ha una mica de l'altre Sant Justen, que hem tractat d'aquí ampliament, que era a l'alcalde republicà, en Daniel Cardona. Doncs ja vam desgranar una mica algunes coses que havien passat. De fet, Daniel Cardona, posteriorment, també va haver de fugir, i es va haver d'exiliar no una, no dues, i tot tres vegades vam comentar que va haver de fugir França per exiliar-se, però ell fugia perquè el perseguien els franquistes. Aquí, en canvi, mossèn Antonino, el que haurà de fer és marxar a l'inici de la guerra, per les revoltes i per els aixecaments que ja haurien des de la part republicana, que obligarien el mossèn. Doncs, finalment, haver de marxar tot i que ell, d'un bon principi, no tenia intenció alguna de moure's de la parròquia. Mira, per cert, parlant d'això i de la guerra i d'aquells anys i tot plegat, l'Arnau Macià ens comenta que el Ramon Mendoza, que és allà l'enllaç de Camuapa i Sant Just, acaba de penjar el Facebook, fa res, diu la Internacional Cantada en català. Per tant, si algú té la curiositat de poder-la escoltar, des de Nicaragua. Sí, efectivament, hi ha problemes internacionals que estem fent avui. És veritat, eh, Manel? Però, vaja, no perdem els referents i estem parlant d'emocions d'Antonino Tenes, no? Què comentàvem, Manel? Comentem el principi de la guerra, sobretot. Tot a Sant Just comença el 21 de juliol del 1936, quan, i tot i que Amos Antonino no s'esperava pas, es declara un incendi a primera hora del matí, a la proca del Sant Justi Pastor. Es va incendiar l'Església de Sant Justi Pastor. Doncs sí, a primera hora, de fet, en el llibre que hem extractat a la informació, qui ho escriu, que era el nebot de Amos Antonino, el senyor Ilari Regue, comenta, exactament, que el seu primer record que té de la guerra civil és d'aquest dia del 21 de juliol del 1936, que ell en Llebarça va veure que ja hi havia casa seva, a primera hora del matí, Amos Antonino. Ell comenta que realment venia en freqüència a casa seva, però mai tan d'hora, pel matí. A més, el que també li va subta molt és que aquell dia Amos Antonino va arribar a casa seva, a casa dels seus pares, va arribar vestit de seglar. Això vol dir que era vestit com una persona normal, no portava ni la sotana, o sigui, anava vestit com de civil, de ciutadà. No portava la sotana, ni els tres característics que l'identificaven com a mossèn, i estava repenjat a la porta i a la finestra d'aquella casa, amb llàgrimes als ulls, veient com s'estava cremant la paròquia per primera vegada, aquell 21 de juliol. S'ha sapat qui va incendiar o què va passar? El republicà. Sí, sí, les tropes republicans. No tropes republicans, sinó... A veure, el que va passar durant la guerra civil va ser que a molts punts d'Espanya, Franco es va alçar i, si no, la sotana seria de militars, li van donar suport i es van alçar. Això, aquí, Barcelona, no va passar, perquè en ves de tenir més força els favorables a Franco, van tenir més força als defensors de la República, i això va provocar que els anarquistes, que anaven com si fessin una mica a la seva bola, doncs comencessin a ressall, a cremar tot el que anava com si fessin més a favor o més de la banda franquista. Jo sempre he sentit a dir, i a més és veritat, que les gràcies va posicionar a favor dels franquistes. O no va ser així. Les gràcies, els altres estaments de les gràcies des de Madrid, s'hi van posicionar... Una cosa, com sempre, són les jerarquies, la gent que té el poder a dalt, però després la gent del poble. Vosaltres en torni no tenis, per exemple. Aquí, a Sant Just des Bern, és molt diferent el que podem decidir els seus superiors del que ell pensi. Per tant, aquesta imatge primera, colpidora, la de l'Església de Sant Just, crema en aquell 21 de juliol del 1936. Bé, de fet, això va ser... Bé, va ser, lògicament, imagineu-vos, no? Molt dramàtic, però a part, allà dins hi havia una d'aquestes tres obres que hem comentat que va fer Moçan Antoni No-Tenes, que és la història de Sant Just, recopilada a través dels segles i dels segles, i que hi havia molts documents, no, Manel? Allà, quan es va cremar? Doncs sí, la veritat és que Moçan Antoni No, en una primera... la seva primera idea, era no només fer aquestes notes històriques que ens ha arribat avui en dia, sinó que ell volia fer una monografia històrica, per tant, un document molt més ampli, amb totes aquesta documentació, que es va perdre en el moment d'aquest incendi a l'Església i als recintes parroquials, estem parlant de més de 6.000 paperetes que hi havia amb tota la documentació que hi havia a la parroquia des de l'any 1000, més de 150 gravats i els seus clichés, gravats de com era la parroquia al principi, les diferents obres que s'hi van de fent, com eren els retaules que havien hagut... Tot això es va cremar i es va perdre? Tot això es va cremar i es va perdre, i si no hagués estat perquè una sèrie de... de Sant Justens, que anaven a missa, i mossentonino publicava tot una sèrie de... de fulls perroquials cada setmana, cada 15 dies, anava publicant, i des de feia un temps ell anava publicant, doncs, que tenien ment, crear aquesta monografia històrica, anava fent com avançaments, deia, avui he recopilat aquesta informació i ja l'he passat anet, i per tant, us explico que tenim aquesta documentació, que parla d'això i parla de l'altre, i publicava alguns d'aquests gravats, publicava algunes d'aquestes paperetes que ell ja... era una sèrie com la Venda Sant Just, avui en dia, no? Anava fent perfecicles, va fer publicacions, clar, era diferent, eh, legítimament, perquè... no ho editava, sinó que ho explicava, els seus feligresos... No, no, sí que feia uns petits fulls perroquials, i uns petits fulls, com un díptic, i ho tenia allà perquè els feligresos ho agafessin, i gràcies a que algunes d'aquestes famílies els van aguardar en tots, i els va aguardar a casa seva, tot i que la majoria d'informació es va perdre, aquesta que havia publicat aquí, i que aquesta gent havia aguardat, va començar de zero aquest llibre, i ja no feien una monografia, perquè no tenia tota la documentació, però sí que feien unes notes històriques que ens han pogut arribar avui en dia. 6.000 paperetes, 150 gravats, una pila d'interessants documents, referents a la vida del nostre poble, i també de la parròquia, els quals estaven tots molt ben classificats, i preparats per publicar la que s'hauria anomenat monografia històrica de Sant Just d'Esvern, van desaparèixer en qüestió d'hores, no? Que va ser el temps que es va cremar, i es va incendiar l'Església de Sant Just. M'imagino que estava situada on actualment... Sí, sí, la parròquia ja sí, en verdad. Sí, sí, la parròquia des del primer document que hi ha que en parla del 981 ha estat sempre situada en el mateix lloc, en el mateix emplaçament. Bé, Manel, ho hem de deixar aquí, eh? Avui hem de deixar aquí. És molt interessant tot el que ens has d'explicar, i jo crec que el que ens explicaràs... no sé si és més interessant, fins i tot, del que ha passat, no? Perquè... mossèn Antonio, doncs, es va negar a abandonar els terrenys perroquials, però, vaja, tot això ja serà el dilluns que ve en el pròxim capítol d'Història de Sant Just d'Esvern. Avui, centrats, fa un parell de dies amb la figura de mossèn Antonio Tenes, i avui hem començat ja l'etapa de la guerra civil, molt interessant per altra banda. Què va passar a Sant Just d'Esvern? La setmana que ve descobrirem una mica més, ja, amb aquests 3 anys, la post-guerra, i després ja els últims anys, no?, de la vida de mossèn Antonio Tenes. Com excusa la seva figura repassar què va passar durant aquests anys. Manel, moltes gràcies, que vagi bé, fins la setmana que ve. Bona tarda, adéu, bona tarda. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel, i saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ehi, sóc Michelangel Andete, de Senyor Cobrol tal de València, i una salutació molt de rock'n'roll, però a la penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon mestre i bona nit. Som en Joan Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro de Radio d'Esvern. Hola, sóc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro de Radio d'Esvern. Ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del Morro. Yeah! Clau, amoreres. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, a més, penya com Morro. És màgic, és meravellós, que ens manté així, així. 3.47 de la tarda continuem en directe la penya del Morro de Radio d'Esvern en aquest tema de la màrcia. La festa continua. I a la penya del Morro, també, perquè tot seguit, el programa parlem de llibres amb l'Arnau Cónsuls. Arnau, bona tarda. Moltes, adarda. Ara, ara, ara. Ara ho has quedat. Acostat, però ja ho tenim aquí, de l'Institut Ramon Llull. Arnau, ja ho sabeu, col·laborador habitual de la revista Sàpia, i, a més, important, de la llar d'escriptura de la Teneu de Sant Just. Arnau, avui, de què parlem, a les accions de llibres? Escolta, ni que ens haguéssim posat d'acord, aquest tema que m'ha agradat tu, sobre que la festa continua, estem en plena setmana a Poesia de Barcelona. És veritat. I, per tant, fa uns quants dies que dura, però segueix. La festa continua des, no? Sí, sí, sí, de Poetry, de Poetry Goes on. Exacte. Seria una mica... Seria aquest, el títol. Escolta, doncs posem la marxa a vol, encara, de fons. Si continua la festa, no paris. Sí, sí, per tots aquells que els agradi la poesia. Mira, és un festival. Jo pensava que la poesia no sé per què, però la reaccionàvem molt amb la primera setmana de... La reaccionada de poesia és el 21 de març, quan comença la primavera. Efectivament. Aquell dia vam celebrar el dia. Crec que ho vam comentar i tot. Hi havia aquí un recidat de Sant Jordi i tots dos som bonics. Però a Barcelona, des de ja fa una colla d'anys, no em pia la piscina de dir quants, però em podria fer perfectament 12 o 15. Ja comença a tenir un serpès, això. Se celebra la Barcelona Poesia, la setmana de Poesia. I és això, durant una setmana, m'enganyen. Tot i que, de fet, és de dimarts a dimecres. Per tant, és una setmana i una nit. Perquè diguéssim que la inauguració sempre la fan el dia abans. El dimarts al vespre. Ja una acta inaugurada al Palau de la Música. És fet durant una setmana i actes diversos per tot arreu de tota l'Ena. Bàsicament recitals, però també, doncs, humanatges afluents, també conferències, també concerts, que poc molt tenen la poesia com a tema. En fi, vull dir, és això, un festival de poesia. Cada vegada va creixent més, cada vegada té més èxit de públic. I jo ens enganxem bastant a la recta final, eh? Perquè avui, dia 14, ens queda 3 dies. Volguin encara disfrutar algun dia d'això, de poesia. I que fins ara no s'ha d'avançar. Diu, merda, ara m'enganxen els fichats del ventre, tranquils. Tenim 3 dies i el millor està per arribar. Ah, sí? Per exemple, el millor què és? Home, el millor, per exemple, podria ser una de les coses que jo espero un gràcia, és, per exemple, el Dimecres, que és Josep Padral, que és un poeta que jo crec que un dia portaran a qui s'enjust, perquè reciti, que és col·laborador del diari. Ara cada dia fa un petit poema sobre un tema d'actualitat. Ah, sí, és veritat. És un dia que rima fàcil. Sí, sí, sí. És una mà d'allò que fa una poesia molt popular, perquè això no vol dir que no sigui culte, piu jove, que heu tingut, què sé, el 34 o 35 anys. Doncs ara s'ha dedicat a fer un obra de teatre de caràcter piterresc. Piterresc vol deixar afir pitarra, eh? Si ho guarden, és això. A veure, i de caràcter... Pitarra? Si no vull fer cala pota, però era una mica com comèdia, no bo debil, però quasi, no? Més o menys, més o menys. Sainet, personatges que entren, que surten, malentesos... Justament. I a banda, doncs, bueno, tocant temes d'actualitat, que sigui sis de rascis, i que la gent rigui pel groc gros, no? El... El títol, de l'obra, és Encomptes de la lletera. I, aleshores, amb això de la lletera i la lletera com un llet, crec que hi ha això. Tu has dit, eh?, una sèrie de mals enpesos. Mm-hm. Però van d'estar una obra que no només serà allò, sinó que ens donarà alguna coseta més. Això és Dimecres. I, en tot cas, qui vulgui més referències, i, de lloc, hora, preus, ser el carnet jove, ser el carnet d'estudiant... Tot això ho trobarà a la OEC de Barcelona Poesia, que és l'Ajuntament de Barcelona, B.C.N.Puncat, barra Barcelona Poesia. Home, doncs, escolta, té bona pinta això que has comentat, eh? Té bona pinta, eh?, té bona pinta. És una mena de... a veure, salvant totes les distàncies, que tampoc no és una cosa nova, però sempre s'està ben fet, i amb gràcia, que jo penso que sí, una mica com els... Bueno, en el seu moment, no?, el burladero, que van fer també en teatre... Avui en dia és el Polònia, per excel·lència, el programa de tele, on es comenta l'actualitat... Exacte, on es comenta l'actualitat, de forma amb la sàtira, amb l'ironia, que ha carregat tant aquest tipus de programa, i que, per altra banda, jo et trobo a faltar molt, eh?, avui en dia, que hi hagi més, no?, coses d'aquest estil. La veritat és que és una cosa que els catalans durant una època teníem, per exemple, a Pitarra, després hi havia un Benegra, per exemple, i ara, doncs, l'amor ha quedat rebuït, que no és poc a la televisió i el Polònia i el Caracòvia, però poca cosa més. Ah, i la Juevesa, evidentment, per suposar. Però és veritat que fa un... El Cucut hi havia, no?, també, era... Hi havia el Cucut, hi havia la Torratxa, hi havia diverses... Publicacions que vivien d'això, de l'humor i de l'acudir-se a la realitat i de riures del mort i del quisveri, com es diu, no? En comptes de la lletera, no? En comptes de la lletera, jugant a la lletera, o en comptes de la lletera. Exacte. Ah, això mateix. Per qui vulgui una cosa més culta, fins i tot, de la lletera, dir... Jo és que, quan vaig a poesia, estàs d'aquell gest, eh? Sí. Per cada ve, no?, amb la gent i tal. Ah, exactament. Hi ha un diàleg entre els cultíssims poetes... Pèrgin Ferrer i Antoni Marit. Hòstia... Això està a la fina, eh? Sí, una cosa... A l'estànding, això del nivell... Serà una... Serà una... Vaig a no entendre res. O fins i tot és igual. No, però et dic una cosa, això serà, bueno, serà finíssim, eh? O sigui, serà una disbauixa, un ritme, una alegria, una comèdia fantàstica, eh? Vos, també, era com un sobrengui, sí, senzill. Sí, no, era ironia. Com... Quan serà això? Això és la mateixa dimecres, també. T'he pintat d'una espessoa a matar, eh? Això, però, vaja... A mateix dimecres, dius. Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Vaja, que tot això també, com diu l'Arnau, eh? Podeu trobar a bsn.barraBarcelona. Alguna cosa més, Arnau, sobre aquests últims dies de la setmana de... Vull, per exemple, que vulgui córrer una mica, hi ha una sessió de poesia i mestissatge, per exemple. Hi ha previst, per demà, un dels diferents homenatges que s'ha anat fent a llarg de la setmana, per exemple, ni va bé a Pierpauló Pasalini, ni va bé a José Agostingo Itisolo. Doncs n'hi ha una encara, previst del poed de Lledinomarica, Nicanor Parra, presentat com un anti-humanatge. Ah, un anti-humanatge? Com serà, no ho sé. No... no puc, perquè encara... Treure els draps bruts de la vida d'aquest home, o què? Doncs podria anar per aquí. Podria anar per aquí, no? De moment és un títol que pretén buscar la polèmica allà d'entrada. Però com serà? Com serà? Com serà? Estàs de ser un humanatge, clar. Però com a esquets és bo, aquest, eh? Un anti-humanatge. I llavors repasses... Nicanor era brut, no repassava... Per exemple, tenia una olivètica que no hi havia manera. Exacte, en realitat... Occupiava tot, no? Treure les misèries d'un humanatge, molt bé. En realitat, era un negre que escrivia, no? Sí. Escolta, doncs mira, jo ja estic escrivint ja... Què es pot dir al meu funeral? Això sí que m'agradaria. No era tan bo com semblava. Això pot ser molt catxondo, eh? Està molt bona idea, aquesta, eh? No era tan bo com semblava. Llavors diré totes les misèries que he passat per la vida. Allò és l'Antifoneral, també, una mica. Ah... Bueno, en fi, sí, sí, mirem-ho, això, mirem-ho. Arnau, ho deixem aquí, avui. Gràcies, que vagi bé. Ho deixem aquí. Vinga, merci, una abraçada. A vosaltres, que vagi molt bé. Adéu, adéu, a tarda. 5 minuts hi arribem al punt de la set de la tarda. Fins aquí l'Apenya del Morro d'avui. Agraï tota la gent que ha fet possible el programa d'entrada a la Carme Verdoia i a les notícies de Sant Just. A la televisió, David Ávila. A la segona hora, Història de Sant Just, amb Manel Ripoll. Hem connectat amb Bombaí, amb Arnau Macià, i a Catalunya, amb l'Ajuntament. Bombaí, amb Arnau Macià. I acabem de parlar amb Arnau Consul a la secció de llibres. L'Apenya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Svern. Oh, quin final més èpic, no? De l'òpera... El Trobador, el tema del Pue la Pida. Us deixem ara amb Jean-Féche Han Ho, de Bombaí. Mira, quina que es veig de royal. Tornem demà a partir de les 5 h, una tarda més a l'Apenya del Morro, a les 7, les notícies de Sant Just, d'aquí 3 minuts amb la Carme. Que vagi bé, adeu-siau. Ai, m'acomiado de tots vosaltres per avui. Jordi Dume Macià, vagi bé? No oikelo!