La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#579 - La Penya del Morro del 12/11/2014
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
i el Catalunya Vés Presports visita del tècnic de l'espanyol Sergio González, que reconeix haver adecuat les seves idees futbolístiques a la plantilla, a la entrevista sencera a partir de les 8 de Catalunya ràdio. Temps clar, a la costa, el centre del país i a les comarques de Girona i Barcelona, en canvi es van noblant el Pirineu, el Pré-Pirineu i les terres de l'Ebre amb possibilitat de gotallades, poca cosa. La temperatura serà més altes aquesta tarda i sobretot demà al migdia. Veus de la parròquia. Vint anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe i també divulguem la gran tasca social que porta termes a l'església amb tothom que, si a costa, demanant ajuda a ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Yes. El magacin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segon audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 Ràdio d'Espèl 98.1 A més, també tenim la Cristina Vargas fent el Twitter i el Facebook del programa. Fota Cristina, bona tarda. Avui el programa tindrem a la Clara Nervión, que han d'explicar quines són les coses que parlen a la revista Time Out, com cada setmana el programa, a la nostra revista de dosi de Cultura. Una persona em diu que fas una secció amb la revista Time Out. Diuen que és xulo o no? Ah, sí, molt guapo, amb la Clara Nervión. Bé, a més a més, també, avui tindrem a la Montse Farràs d'Espanya d'Escència, amb la qual avui parlarem del Silenci. Molt, molt. Tant i ràdio farem avui, eh? No sé com enfocarem el tema, però vegem la Montse Farràs de l'Espanya d'Escència. També tindrem l'educació canina amb l'Albert Capapey. En algun moment o altre, el programa també escoltarem la Pau Marcos des de la seva secció d'Oxford. Fem el programa amb el Casal de Joves, de Sant Just, amb el Sergi Arrada, que ens explicarà algunes coses. Perdona, abans de començar, estic borrosa a la webcam. Què s'ha passat? Del debat. Home, perquè la webcam de ràdio albert.com es posa borrosa, a vegades. I ara està bé, no, és a propar una mica... Té un senzó. Has de propar el bolígraf, per exemple. Llavors enfoca el bolígraf, després treus el bolí i ja està tot enfocat. Anem cap al Trandint topic, va. Avui, al mes comentat a Twitter, per exemple, tenim diferents qüestions. Cristina, autoincolpación no buena, o lo que ocurrió el domingo en Barcelona, i Rajoy post en 9N. Són algunes dels hi-stacks avui mes comentats, perquè tres dies després del 9N, Rajoy ha trencat el silenci i ho ha fet reiterant el seu... Mira, podies venir a fer l'espai amb la Montse Farràs avui. I ho ha fet reiterant el seu rebuig de qualsevol negociació sobre la consulta sobiranista. En aquest cas, sobre el que va ocorre a Catalunya, Rajoy assegura que no hi va haver una consulta, sinó un simulacre electoral, sense scents, ni interventors, i controlat pels piedes i xavant guanyar-lo en aquest cas. A més, de qualificar com a profund fracàs el projecte independentista, Rajoy també ha detallat que a Catalunya hi ha més catalans que independentistes, així assegura que es va demostrar en un acte qualificat dillegal i de profund fracàs. En quan a les peticions del president de la Generalitat, Rajoy ha dit que no atendrà cap desafiament sobiranista, ni cap imposició d'una consulta d'esfin, i vei que si el que vol els tromes és modificar la Constitució, per en aquest cas liquidar la Soberania Nacional, té tot el seu dret, però hauria d'haver començat per aquí. Dime algo que no sé per jou, perquè tot això, al principi... Sí, és més del mateix. L'únic que sí que hi ha alguna novetat, és que el president del govern espanyol no ha donat cap ordre de prendre mesures legals en aquest cas a la Fiscalia, que precisament reunirà aquesta tarda amb la Fiscalia de Catalunya per acabar de definir la possible carella pel nou ENA. Què ha dit Mariano Rajoy a Twitter? Ell mateix, o els ures de SOS, no sabem, però ha posat... Vaig dir que el referèndum no se celebraria i no s'ha fet. Van veure, perdó, un simulacre electoral sense garanties, un acte de propaganda política, això, entre alguns altres tuits, que també comentava la jugada, com, per exemple, que el projecte independentista va intentar exhibir la seva força, però ha mostrat el seu fracàs ni respecte a la llei, ni el suport que proclaman. I ja per acabar, Mariano Rajoy també ha posat l'autoritat a Twitter, per enviar els seus missatges, diu que hi ha un fet innegable i és que a Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes. I en relació amb aquest derreutit, destaquem el de Félix Sarroca, que diu que hi ha un fet innegable, o el teu cap hi ha moltes més orelles que neurones. Molt bé, i després el Sergio Dominguez, que diu amb el hashtag, el que va a passar al Dominga a Barcelona, diu que va a passar a tot Catalunya i va ser un acte de desobediència de 2,3 milions de persones. Ara condemneu-nos per votar. En fi, són algunes de les reaccions que hi ha hagut a Twitter, després que avui, 3 dies més tard, present del govern de l'Estat d'Espanya, el Mariano Rajoy sortís a dir que opinava sobre el 9N. Coses.Coses, sobre coses. Va, anem cap a les notícies de Sant Jordi. Amb qui? With who? Les notícies de Sant Jordi, a l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el cas, per estar per aquí, oh, ja. Veig que hem d'entrar en imatge a mesura que abans de setmana, no? Sí, anem a incorporar en coses. Aquesta setmana, no? El Sant Jordi ens hem començat com baixos, ahir normal. Ja avui estem ja on fa. Sí, això és veritat.Divendres o patem, eh? Bé, divendres, eh... Perdona, divendres, que diu que les temperatures tornaran a baixar, i que diu que tornarà a fer fred. Diu, diu, diu.Dijous o patem? Què?Dijous o patem doncs? Demà ho patem, si és que... És que nosaltres depenem del temps, eh. Un problema a poc seria aquest, perquè no? Mònic que t'arribes, per exemple, no depèn del temps, no? El peu del que no de l'actualitat. Si el temps està negre, nosaltres com estem, negres. Està clar, no podem fer-ne una manera. Si el temps està blanc, com estem? Blanc. O blaus. Blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus. Radio de dret! Clar que sí, home. Radio de dret! La ràdio és blava! I canji també! La ràdio és blava! Si us venim, eh? La ràdio és blava! Oh, les supporters! Però fèixer-te'ns que no venien. Fèixer-te'ns que no venien, eh? Fèixer-te'ns que no venien. Gràcies. Le, le, le, le, peña del amor! Le, le, le, peña del amor! Le, le, le, le, peña del amor! Le, le, le, le, le, le, le... Prou ja, noies. Gràcies. Gràcies! Va, prou ja. Per desesperar. Gràcies, eh, sí. No, si voleu, a un mòdic preu, vosaltres. Tinc sintonia, és un rampart. Cristina, tu vols un? Cristina! Tu podem fer l'Andrea i jo, si vols, eh? Cristina! Però para, para, para, para, para, vera. Però això és gratuït o quan em costarà? De moment em portes una hora i mig. Ah, ja? Cristina! No, no, que no el vull! M'heu quedat 3 euros. Escolta, parlant de les notícies de Sant Just, si us plau. I parlant de diners, exactament. Com estàs? La primera notícia? Que bé. Que bé enliquada. És el guió. Atenció, perquè 5 Sant Just Tengs estan nominats als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, sí. Ara en parlarem, els guius. Està al parada. I aquest vespre seguirà el novembre literari a Sant Just, amb el poeta Ibai Joan Margarit, eh? Que avui conduirà l'acte poemes de Joan Vinyoli. Però abans de tot això, parlem de l'Ajuntament de Sant Just, que avui hem sabut que l'Ajuntament es retirarà de l'increment dels valors cadastrals el primer trimestre del 2015. L'any passat, el Consistòria es va afegir a la proposta... Ja ha canviat el ritme, eh? Sí. Però de gosseries, l'any passat, el Consistòria es va afegir a la proposta de l'oficina del cadastre de pujar els valors cadastrals a Sant Just, ja que estaven molt per sota dels valors de mercat. Tendré a bueno que, antes alguna cosa, de que es titular, té més informació de tot plegat, perquè és dels serveis informatius. Sí, bé, la regidora d'Ajuntament d'avui ho ha explicat tot molt bé. L'objectiu era incrementar la base dels valors cadastrals per evitar que el citó d'apagués més en el rebut de l'Ibi. Recordem que l'any passat, el Consistòria es va afegir a l'increment progressiu dels valors cadastrals, i la regidora d'Ajuntament d'Ana Torrella ha pensat que l'Ajuntament es podrà retirar d'aquesta mesura i també n'haurà solit uns valors cadastrats més equilibrats i equiparats als valors de mercat, i, per tant, es pot retirar d'aquesta mesura, serà el febrer o març, aproximadament. Recordareu que ha d'haver-hi un intent de vat als Sant Just l'any passat amb les decisions de veïns. L'ha d'haver-hi un intent de vat amb les decisions de veïns. Ho recordes? Sí, recordo, recordo. Estàs en tot? Sí. Doncs, amb les associacions de veïns, partits polítics i ciitadans, i l'equip de govern va decidir afegir-s'hi a aquesta mesura per evitar que els Sant Just Tengs els valors fan equiparat als valors de mercat, ara mitjana del Vas Llobregat, i, per tant, l'Ajuntament es retirarà. Pel que fa a Libi, l'any que ve, recordem que no s'incrementarà, es congela, per tant, l'any que ve, els ciutadans pagarà el mateix que estan pagant aquest any. Pel que fa a altres ordenances, amb l'IAE, per exemple, amb l'impost d'activitats econòmiques, s'apujarà com a màxim 1% en algunes categories. Segons la regidora d'Higenda, aquest és un impost que afecta únicament i se cobran més d'un milió d'euros. D'altra banda, es congelen l'impost de construccions i obres i l'impost de vehicles, perquè ja estan al tipus màxim del 2%. I, per el que fa una punt més en relació a les decisions de pagament i a les execucions hipotecàries, l'Ajuntament ha recollit a les ordenances una modificació de la llei, que beneficia a les persones que no poden pagar les plusvaloes. Una norma que va entrar en vigor l'1 de gener de 2014, amb efectes retroactius a 4 anys. És a dir, a les persones que no hagin pogut fer front a les plusvaloes, de gener de 2010, poden beneficiar-se d'aquesta modificació de la llei. Una punt més per recordar-vos, que les ordenances de 2015 estan ara en perió d'exposició pública, per tal que tothom que vulgui presenti modificacions o alegacions, i més endavant, s'aprobaran de forma definitiva. Molt bé, gràcies per la info, Andrea. Canviïm de qüestió. Canviïm de qüestió. Què? Canviïm de qüestió. Parlem dels premis de reconeixement cultural del Baix Unllobregat. Perquè, contra tot pronòstic, hi ha Sant Justencs entre els nominats. Clara Segura. Carme Valeret. Joan Margarit. Soledad Sants. I Jordi Figueres. Qui és Jordi Figueres? Perdó, eh? És un premi que se li conselleix a títol Pòstum. Va ser membre d'algunes entitats a Sant Just. És veritat, és veritat. I aquests Sant Justencs estan nominats els premis de reconeixement cultural d'hi vendre els lliuren aquests guardons, no? Avila de Cansa. A la triomf d'Avila de Cansa, en una cerimònia que es lliuraran aquests guardons a la 8ª edició dels premis de reconeixement cultural del Baix Unllobregat, en guany han rebut una 8 antena de candidatures on hi ha representats 19 municipis de la comarca. Ah, sí que hi ha gent que pensava que eren menys? No, una 8 antena de candidatures no totes se'n recolliten aquests premis. En aquesta 8ª edició dels guardons estan nominats. Sembla igual. La triomf d'Avila de Cansa... La segura no podria ser la segura. Clar, la segura! Clar, la segura! És que pensava que s'hagi d'un altre manera d'hi dir que aquesta no me la sé. Pensava que faries algun invent d'aquest, Jordi. No, o sigui, estem tots aquí durant suport. A veure, pare, volem anar al programa. Estem donant tot suport, Cristina. Nomé un nom. Clar, la segura! Clar, la segura! Clar, la segura! Em faci mal. Sóc un pancartero sol i solitari. Clar, la segura. Per què? En la categoria dels escèniques de categoria Rosa Moragas es diu... l'artista Carme Malaret, en la categoria... Carme Malaret! Carme Malaret! Carme Malaret! Són 5, o sigui, anem pel segon. És que la clara nervió... Com ho estarem aquí fins a dos quarts? És que la clara nervió del time-up... Va dir que no hi era. Clar, en Arrion! Clar, en Arrion! Per tant, Carme Malaret, no? Sí, en la categoria dels visuals Antoni Serra, el poeta és Joan Marguerit, que opta al premiant necarelíes de literatura. No, però jo, no? Bueno, ho havia de dir tot. És que va passar ràpid. Toni Serra. Toni Serra és el premi. Toni Serra! Home, pel premi, també. Bravo, però qui és Toni Serra? És el nom del premi de la categoria dels visuals. És de la Carme Malaret. Aquest és el final. El primer Toni Serra, ja he vingut a veure, aquí a la ràdio. Passi, passi, endavant, endavant. Aquí més, per exemple, Joan Marguerit. Joan Marguerit, Joan Marguerit, ui! Aquí has fallat un. En fi, Soledad Sans... Soledad Sans, Soledad Sans! I Jordi Figueres. Jordi Figueres, Jordi Figueres! Perfecte, ja està. I ara, Toni Serra, no? No, Cristina, home. No, no, no. És que no és en Justenc. No és en Justenc, per tant. A Toni Serra és el nom d'un premi. Bueno, però... I si ja s'enjustqués, ara s'enjustqués, no? Ja pot marxar. Aquests premis es poden votar o com va? Aquests premis, bé, se sabran els guanyadors d'Andres. Sí, també n'estan nominats. I d'Andres, sabrem els guanyadors. I a més a més... Però hi ha un jurat, no? Sí, un jurat que suposo que ja haurà fet la seva tria. I ho està aguantant allà fins el dia 14. Perdona, això té alguna cosa a veure? Amb el premi vas llobrar que t'hi dà l'any. Ara anava aquí. Clara Segura també està nominada juntament amb Jordi Evole. Clar. Clara Segura, Clara Segura. Jordi... Ah, no, no. No, Jordi Evole, no. A més, fa que el competència, no? A la Clara Segura, perquè els dos estan nominats... millor vaig llobrar que t'hi dà l'any. Sí. S'ha sabrat divendres, també, o qual? Sí, divendres també sortirem de dubtes. I també es desballarà el nom de la personalitat. Vas llobrar que t'hi dà l'any. A premi he discutat entre Clara Segura i Jordi Evole. Fa de mal animar personalitat. Vas llobrar que t'hi dà l'any. Personalitat. No, no, tot seguit. La personalitat va llobrar que t'hi dà l'any. No, no, clar. Diu, divendres. Diu, divendres de la triom de vida de cants. A l'espai del vespre. I, a més, hi haurà un sopar per als assistents, per 20 euros, i 15 euros als socis del centre de estudis comarcals. El vas llobregat. I us hi podeu inscriure, si voleu, enviant un mail a l'adreça C-E-C-B-L-A-L. Arroba llobregat, poni un foc. O el trucaran a l'altre. Sí, sí, sí, 35, 27. Potser si no t'agrada, no els pagues, no? Potser no és el més important. Despremis de vas llobregat. I sempre que vas a un acte, has de preguntar si hi ha càtering, alguna cosa a menjar. És el que t'ha quedat, no? De tot això, això és el que t'ha quedat. És bé, és bé. El que jo volia dir és que hi hauràs representació de Sant Justenca, des del centre d'estudis Sant Justencs, perquè es coneix que a vegades no es porten bé. Es coneix que el centre d'estudis, aquest any, no ha fet cap proposta. Però llavors, però llavors, els Sant Justencs que han estat nominats... Potser han presentat altres persones, el títol individual o altres entitats. Perquè diuen les bones llengües que no es porten bé, no? Qui diu això? Les bones llengües. Nom i cognoms, no? Ei! Que diuen que no es porten bé. El centre d'estudis Sant Justencs, amb el centre d'estudis, el vas llobregat, que és el capital de comarca. No sona molt fort. Què dius? Ah, sí, sí, sí, sí, molt bé. Ho anem més bé. Ho preguntarem. La feina del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Continuem parlant de coses que passen a Sant Just, concretament, aquesta tarda. Atenció, perquè seguirà el novembre literari, el nostre municipi, el poeta i veí de Sant Just, Joan Margarit. Home, Joan Margarit! Joan Margarit! No parem, eh? I Sant Just són dos o tres, és el que fan coses, però tan atòpics. Continuarà un acte basat en l'obra poemes de Joan Vinyoli, en l'any del seu centenari. L'acompanyarà el crític literari Sam Abrams, també molt afincat al novembre literari. Sempre bé, no? I a Sant Just, els novembres literaris, el Sam Abrams. Em sona, em sona, em sona. Aquí són justos, seran amics, són molt amics. Bueno, en fi... Adrià, explica'ns més coses sobre això, que ja hem morit de ganes d'anar-hi. A quina hora és, això? 2.47. Arribes de temps. M'acabes ara... Ah, s'ha equivocat! S'ha equivocat! Jo que no m'equivoco mai, per favor. S'ha equivocat! Fuera, fuera! Record, record. No hi ha falca, no, de serveis informatius? No. I en la penya del morro, quan ho compareguem a la companya... I posant ara, això, per exemple, a les quartes d'avui... Sí! Jo dono a fer-hi jo, no pregunto. Estaria bé una falca dels informatius. Sí, però no dono a fer-hi jo. Demana-ho al servei d'apartament de Falcas. D'acord. Que porto l'èduat de Can Gina està. Andrea, què passa així? Anem parlant del novembre literari, vinga, va. Sí, el poeta i veïda Sánchez Joan Margarit és l'autor del llibre Joan Vinyoli poemes, però la que hi selecció de Joan Margarit és un racoll de més de 100 poemes de Joan Vinyoli, en l'any del seu Sant Anari, i Joan Margarit avui farà un repàs d'alguns dels poemes més destacats de Joan Vinyoli. Aquest any se celebra el Sant Anari del poeta i la biblioteca Joan Margarit ja ha volgut retromanatjar-te aquesta manera, aquesta acta que se'n marca a la quarta edició del novembre literari, per tant, aquest és un llibre que porta una visió especial de l'obra de Vinyoli a través de l'expressió d'un altre poeta, com és Margarit, per tant, pot ser molt interessant. El crític literari Samabrams acompanyarà Margarit en l'acte i farà una introducció de la trajectòria de Vinyoli i també del propi Margarit. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca que porta el nom de Joan Margarit. Jo hem dit això que una vegada és la seva biblioteca. Normal. I, a més... Es presenta el que vol, em batit, em pentufles, Joan Margarit i la seva biblioteca. Podria fer una festa, també. No és qui em fa, segur. Estàs quatre de matinada, a vegades he passat per aquí, i he tirat tot de llum, xumba, xumba. Amb aquesta música, sí. No? No, una altra. És una altra, és una altra. Ara et posa la música que vaig escoltar, quan et passa... Era el dissabte, les quatre de matinada, passes pel costat de la biblioteca. A la biblioteca, eh? A la biblioteca, Joan Margarit. I dic, què passa? Diu-s'hi, Joan Margarit, que està fent una receta. Ja està. Ja està, sí, ja està, no? És de poema, me la leo jo. En fi, Andrea, alguna qüestió més sobre tot això? Doncs que serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca, i a més Joan Mignoli serà protagonista de nou del següent acte del novembre literari dissabte, amb just teatre, faran un recital poètic de la seva obra, les vuit del vespre a la Taneu. Ja pica, pica, càtering, home. Molt bé, Cristina. Sí, ben apuntat, però n'hi ha una. N'hi ha una, és una pregunta. Home, no ho sé. Parlem amb l'Estreit, potser pot fer alguna cosa, o algun maridatge. Sí, sí, sí. No ho sé, ja es conec. Entra de lliure, per això. Fent-hi les notícies de Sánchez. Tenim més informació ara mateix. He pensat donar-ho un to. Tenim més informació. Ara vols com cantarem la cançó? Ara m'haig de justificar, però, vaja, com que sempre digueu mateix quan acabes tu les notícies, he pensat fer-ho diferent a partir d'avui, i llavors posar un ambient. Una cosa per dir què. Però pregunta, la cançó de després ha de ser adequada al to de veu que tu facis? La cançó de després, com sempre. Fins aquí les notícies de Sánchez. Teniu més informació? Sóc lenta, si voleu. A partir de dos quarts de buet. Perdó. Això sembla un margarit, abans. A partir de les set. I ara mateix, tu de la informació que vulgueu, en ràdio... en ràdio d'Esvern... Desberna. Desberna. Pobit.com. Oh, oh, oh! Bona notícia, els descendros, amb l'Andrea Buenoci. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí els moments que escoltem. Ja et va bé, per trucar a l'esquena de Río? No, no, és que no ho trobareu, perquè escoltarem les accions. Mama, estic bé. Amb el Pau Marcors, des d'Oxford, fins a aquests moments. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix i obregar-te el teu ordinador al dispositiu MOP. Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... Què passa, o des de casa? Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Gràcies a tots els ulls del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, un minut passada, dos quarts de sis de la tarda. Contrarem la penya del Morro i tot seguit connectem amb Oxford, on allà hi tenim el Pau Marcos, que per qüestions diverses va haver de buscar-se la vida en aquesta ciutat del Regne Unit. Ja fa un mes, aproximadament, que la setmana ens envia la seva crònica, perquè la seva mare sàpiga que tot va bé i tot està en ordre. Com el mateix diu, mama, estic bé. Us saludem una setmana més des d'Oxford amb l'Adrià Nortí. Bona tarda, Adri.Bona tarda, Pau. Per explicar-vos l'aventura de marxar de casa que per un país estranger. De què necessitem per marxar i els primers passos a donar per trobar un lloc on viure, i abans de seguir parlant de què més fer, parlarem de què emportar-nos a la nostra aventura. Prepareu-vos paper i boli perquè us explicarem el que és més imprescindible per portar la maleta a l'hora de marxar de casa. Comencem per repassar el que necessitarem de robar. Sí, sabem que tots heu anat a vacances i ho sabeu fer la maleta. Però no és el mateix marxar una setmana amb els amics que han de començar una nova vida a l'estranger. Amb un banyador, unes xancletes i dues camises no fareu res per aquí, així que busqueu una maleta ben gran. Òbviament, el contingut de la maleta canvia molt segons el país de destí. I l'estació de l'any que hagueu de passar allà. No és el mateix anar al carip a l'agost que a Anglaterra al desembre. La nostra opció, per desgràcia, Pau, és aquesta última isla que us parlarem. El més bàsic sí que ens ho estalviarem. Calçotets, calces mitjons i algunes samarretes són imprescindibles, aneu on aneu, encara que només sigui a visitar la iaia. I aquí és on la cosa comença a canviar. El més normal és que allà on aneu, el clima sigui més fred que a Catalunya. Possiblement per això són un país més desenvolupat que el nostre, perquè treballen més i no surten de casa. Què vol dir això? Que us oblideu de les samarretes primes i espantalons curts. Agafem uns quants texans, sudaderes, jerseis i una jaqueta. Si teniu l'opció que la jaqueta sigui impermeable. I si, a més, us en porteu un anorat per si de cas, millor que millor. Una bona opció també és agafar alguna samarreta tèrmica que no copen ni pes en gaire i el de caldona estan força barates. El mateix de caldona us podeu comprar també unes sabates impermeables. Potser fan una mica de xirocaire, però us en podeu buscar un parell de discretes. Possiblement, més d'un dia, ens agraïeu el consell. I parlant de sabates, agafeu una, dos o tres parells com a mínim. Unes d'acòmodes per quan feu de caminar i unes de més formals. A poder ser negres, que les podeu fer servir per sortir i potser us les demanen per treballar. I parlant de feina, un altre consell que us donem és el d'agafar uns quants pantalons, però completament negres. Que normalment són els que porten els cambrers. Si teniu una camisa negra també està bé portar-la per si de cas. I a partir d'aquí, la resta de la roba ja depèn de vosaltres i del vostre armari. Sempre està bé portar algunes camises o roba per anar més arreglat, alguna cosa per estar com a la parcasa, un parell de pijames, o més que l'enquel altre. Si necessiteu alguna cosa, sempre la podeu comprar. Aquí a Anglaterra són els inventors de Primark, que soluciona qualsevol cosa, però si ho portes de casa, tot això. A part de la roba, a la maleta hi haurem de posar força a coses. Aquests consells poden ser gaire útils per tot, per les noies. Els estils són completament diferents i vosaltres noies teniu molt més possibilitats a l'hora de vestir. Seleccioneu el que porteu i si necessiteu remers, sempre ho poden enviar. A part de la roba, a la maleta hi haurem de posar força a coses més. Per començar, necessitarem un necessary. Recordeu que l'equipatge de mà no es poden portar amb polles de més de 100 mililitres de líquid. Així que factureu el que necessiteu. I quan partem del que necessiteu, ens referim de nou, el més bàsic. Pasta de temps, shampoo i segur pels primers dies de sovran, s'interessin. A part de la roba, a la maleta hi haurem de posar força a coses més. Per començar, necessitarem un necessary. Recordeu que l'equipatge de mà no es poden portar amb polles de més de 100 mililitres de líquid. Potser per fer-hi la mà. A part de la roba, es pot fer un segon que s'obren les llocs de sucre. Són de poc, i segur pels primers dies de sovran. Si hi esteu més coses, factoureu-les també. Per molt que no puguis viure sense el suavitzant del cabell, la crema, la pell, l'el·lèccia i el vocal, recordeu que els del aeroport us faran llençar coses que trobin la maleta de mà. Penseu que un cop el destí podeu obrir la maleta gran i agafar el que necessiteu. Aprofitem per dir-vos que una bona opció és portar una maleta gran per facturar i quatre coses d'Higiene, per si hi heu d'estar en un nostal o per si us perds la maleta. A part de tots els productes d'Higiene també hi estereu una o dues tovalloles. De nou podem anar a decaldona a comprar aquestes que sembla un entrap de cuina. No són el millor del món, però són barates, no pesen i poc a poc. I per últim, entre els més, més, més imprescindibles, heu d'incloure tot el material, diguem-ne, tecnològic, que pugueu necessitar. Agafeu el portàtil, la tablet ximteniu, el mòbil, i en el cas del mòbil, recordeu-vos de liberar-lo per poder-lo utilitzar amb la tarja d'una altra companyia, i si en tenim un de recambi, agafeu-lo per si de cas. Ai, no us oblideu de mirar com són els endolls al país on aneu, perquè potser necessiteu adaptadors com ens passen nosaltres a la Terra. I per acabar amb els imprescindibles, no us oblideu del paraigües i altes estrets contra la pluja. Ja us hem dit que una jaqueta i unes sabates impermeables són una bona idea. També podeu buscar un xubesquero, tot i que quedi a menys lliure. Deixem enrere allò més imprescindible i parlem de les coses que també us podeu emportar tot i que podeu viure sense elles. La primera és un sac de dormir. Potser són una mica estrany, però si ho penseu una mica, ho semblarà una bona idea. Depèn de quin sigui el vostre plan, no sabeu on anireu a parar exactament. Potser passeu els primers dies en un alberg en condicions, però després trobeu una casa on només hi tindreu un matalàs com ens va passar nosaltres. Per això és una bona idea portar el sac i també un joc de llençols. En el nostre cas, ha resultat que llit és de tamaïn doble i no el podem fer servir, però depèn de com us estalviaran una desprésa important. Una altra cosa que hauríeu de considerar de portar és material per entreterir-vos. Potser penseu que no, però al final tindreu hores mortes, així que busqueu llibres i potser alguns llocs de cartes amb el que pugueu passar a l'estona. També us hauria de plantejar preparar-vos una farmaciola. Com a mínim hauríeu d'agafar alguna cosa pel mal de cap o mal de coll o per qualsevol altra cosa que creieu que us pugui passar. En un país estranger potser no saben el que és ibo-profeno, així que millor portar una caixa de casa. Finalment no està de més agafar algun boli i alguna llibreta. Potser no sou periodistes, però sempre s'ha de apuntar alguna cosa i si va vostra intenció és estudiar els necessitareu. Un diccionari també estaria bé portar-lo, tot i que ara tot funcioni per internet i també poder-ho fer-vos o comprar-vos un llibre de receptes. A partir d'aquí tot el que porteu ja seran complement. Els millors que vam portar nosaltres cap aquí van ser un parell de flecs. Bé, esperem que el que us hem explicat us serveixi per fer-vos la maleta. T'ho porteu, roba d'abri, quimpermeable, dues maletes per evitar assustos i estalvieu-vos els líquids a la bossa de mà. Aquesta setmana ho deixem aquí, però no, sense abans, informar a casa. Mama, estic bé. Mama, estic bé. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent, Pau i Adri, merci, per haver-nos informat. Encara que vagis dirigit a les vostres mares, jo també em quedo una mica més tranquil. 5 i 39 de la tarda, fem una pausa per la publicitat de re, i d'aquí uns moments, amb la Montse Farràs de l'Espanya d'Escència, parlarem del silenci. Com es pot parlar del silenci? Parlant del silenci, no ho té més. Fins ara mateix. ¿Qué pasa si a un cotxe li treus l'herba? ¿Qué pasa si li treus el cinturó de seguretat? ¿Qué pasa si li treus les ajudes al conductor? ¿Qué pasa si li treus la carroceria? ¿Qué pasa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Vigueu a les escoles. Carrem Montserrat, número 2. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro a la ràdio, i que tot vagi molt bé. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol i Diomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. 5 i 42 de la tarda anem cap a l'Espai Esència. Montserràs, bona tarda amb el programa. Com que a Dimecres, a aquesta hora, nosaltres ens dediquem una mica a parlar de nosaltres mateixos. I, com dic això, no vull dir del programa, o de la ràdio d'Esvern, o de les nostres personalitats individuals, sinó una mica aquesta mirada interior gràcies a l'Espai Esència, que ja sabeu que és aquí a Sant Just, i organitzen molts cursos i tot tipus d'activitats relacionades amb teràpies i amb estar bé a un món mateix. I la pàgina Web, que està pensant, quina és l'atençament? És essènciadivogació.com. Avui parlarem d'una cosa que, venint d'un programa de ràdio, sembla una mica una ironia, no, tu dius? Avui volem parlar del silenci. Sí, és com si vingués jo avui aquí a no dir a fer. Sí, no, no. Mira, de fet, ja podem començar per aquí, perquè no dius res, es diuen moltes coses. Tots esperen amb algú i aquesta persona no et respon, no et contesta, no hi ha un feedback i se't queda mirant, per exemple, potser t'està dient més coses que no passi i dius les paraules. És que està en silenci, o està callat, són coses diferents. La comunicació segueix existint, la gent que no parla es comunica igualment, i a vegades potser més i tot amb la mirada, amb els gestos... Això als actors en saben molt. Sí, amb aquelles mirades dels sectors de Hollywood. Sí, en saben. Escolta, jo una filòsofa espanyola que es diu Consola Martín. I què explica la Consola Martín? La Consola Martín és una senyora que ja és bastant gran, Madrilenya, i és una mica una lleiona, però és una dona molt tendra. Jo he tingut la sort de participar en alguns dels seus seminaris, i és una dona a la que et miro molt. Llavors és una dona que s'ha passat mitja vida estudiant... el ser humà, l'evolució del ser humà, i es va formar molt, i després va anar a estar molt de temps a la Índia estudiant, i és una gran experta en allò que se'n diu la filosofia parenne, no? Que és allò que no canvia mai. A la Índia es parla de l'advaita, d'aquestes coses, de la nodualitat. I aquesta dona, doncs... Què vol dir la filosofia parenne? És el final de tot, quan ja no queda res més que esbrinar. És allò que no es mou. Parlaríem de el que a la Índia es diu l'advaita, que és la part més experiential o més mística, diríem, de l'induís mà, és el que se'n diu la filosofia nodual. És a dir, que tot és un, tot és la mateixa cosa, sinó que s'expresa amb diferents perspectives, no?, amb diferents densitats de matèria, però al final, al final, al final... Tot és un? Tot és tot? Tot és tot. Tot és l'espai buit, que és aquell espai buit que no és buit. I això, què té a veure amb el silenci? Bueno, segons aquestes filosofies, realment el silenci és la base i la construcció de tot. Des del silenci, el silenci profund, que no és el silenci destacat, sinó seria la base de la intel·ligència, no? Un silenci sense pensaments? No, és més enllà. Aquest silenci que parlen d'ells no és un silenci sense pensaments. El silenci sense pensaments seria, en tot cas, la porta d'entrada que ens comunicaria una mica més, no?, en el silenci, en anar aconseguint les profunditats. Aquests silencis que parlen d'ells són un silenci molt profund. Són els silencis d'on tenés la intuïció, d'on tenés la inspiració, d'on tenés la creació en realitat de totes les coses. El silenci és que els podem trobar en la profunditat de nosaltres mateixos? Jo penso que sí, però clar, és com tot, hi ha diferents nivells, no?, tu pots anar a anar al mar, a la piscina, pots estar a 3 metros o a baixar a 30. De fet, això és com quan tu estàs meditant, segurament una persona arribarà, si no ho ha fet mai, i comença a meditar i està als primers minuts, arribarà en un punt que pot ser un altre, que porta més temps meditant, arribarà un altre. Sempre és una qüestió de profunditat. Sempre hi ha mai límits. Sempre hi ha profunditat. Si tu, per exemple, portes 10 minuts meditant, no és el mateix que portar 40 minuts meditant, sense dir res, intentant que els pensaments passin d'un lloc a l'altre, arribar a un punt de no pensar res de res, sempre hi ha profunditat dins nostre. Jo ara parlo no en nom de la doctora Martins, que de la meva pròpia vivència, jo et diria que com més vas meditant, sempre és com un más de lo mismo. Sempre vas anant, anant, anant, anant... I te n'adones que allò és un espai insondable. Insondable. I com més vas en aquestes profunditats, més te n'adones de la imacitat que tens al voltant, i de la teva pròpia insignificància, però, per un altre costat, és com una mena de sensació o de... De pau. Sí, però una pau d'ensa que... Jo sempre ho comparo per mi, sempre ho comparo com nadant les profunditats. A mi és un exemple que em serveix molt, això, no? De totes maneres, avui volem parlar del silenci. Aquesta conversa girarà sobre el plantejament i també la necessitat del silenci. Hi ha un llibre, que és la revolució del silenci. Sí, mira, el porto aquí, la revolució del silenci. Una meravella de la doctora Consuelo Martín. Consuelo Martín, que justament és aquesta filòsofa que ens parlàvem fa un moment. Com deien, el silenci és aquest moment, per exemple, on s'atura tota l'activitat mental. Mira, ella diu, textualment, diverses coses, però una que a mi m'agrada molt diu, el silenci és una música intel·ligent, callada, però no muda. Això és fantàstic. Perquè des del silenci és on és la intel·ligència creadora. Ella parla també que el silenci és la inspiració i el contacte amb allò que ens és desconegut i que només es produeix si la mena està silenciada. De fet, moltes... Ara, jo diria un exemple amb una xorrada, eh? És molt simplista, potser. Però, ostres, per exemple, quan has tingut tot el dia convidats a casa, amb uns de soroll, dinar, després s'han quedat, i quan marxen, no? I et quedes sol amb tu mateix, i ja com aquesta pau, aquest silenci, aquest soroll que ens rodeja a les nostres vides, a la feina, quan anem amb tothom. És una mica trobar-nos amb nosaltres mateixos. D'entrat al silenci físic, diríem, a l'estaca allat, ens porta a descobrir el brugit que tenim a dintre. Aquesta és una, no? Però aquest silenci que parla en aquesta gent, d'aquesta filosofia, diríem, és anar més allà, a silenciar el brugit de la ment, no? Clar. El que dic jo és molt superficial i molt poc profund, no? Comparat amb ells. Alguna qüestió més, perquè sempre anem comentant aquesta dificultat que comporta això, naturalament, és a dir, que no hi hagi pensaments, que estiguem tranquils, de fer parar fins i tot les idees o els pensaments, d'observar el que sentim. Si encara que fos per un instant ho aconseguim, haurem arribat a aquest silenci del tot que parlen els induïstes i el que fa un moment... No, no, no. Ja ho pensàvem. Ourem silenciat una mica o ens n'haurem adonat del soroll innecessari, perquè aquestament que a vegades... Els inputs que tenim de fora i de tot arreu ens donen aquest moviment, i a vegades la ment sembla que li haguéssim donat corda, i allò no, pare, tu, i d'ali, i d'ali, no? No, no, no, això no seria. Però sí que ens portaria, diríem, a la porta d'entrada, d'anar esbrinant i esbrinar la doctora Martín, sempre per fa servir la paraula investigar. Perquè no ens creiem mai només el que ella diu, sinó que fem l'aventura a nosaltres. Aquest silenci, que ens parla ella, sempre ens proposa des d'una actitud, des d'una intenció profunda, també, què és el que vull fer, què és el que vull realment esbrinar, què és el que vull descobrir. És necessari situar-se o una situa en un punt diferent, perquè no és el mateix preguntar-se des d'on investigo, des d'on investigo, o la famosa pregunta, qui és el que investiga, qui investiga, no? No ho respondràs igual si tu preguntes, des d'on investigo per trobar el llibre que s'ha perdut, o qui és el que busca aquest llibre, no és el mateix. Si tu et fas la pregunta i dius, qui investiga el silenci, no? Uf, alguna cosa passa per dintre, si escoltem el cos i us feu la pregunta i entreu en el joc, no és el mateix si dius... Des d'on investigo per trobar aquest llibre que l'he perdut, que veiem que ràpidament és la ment. Hi ha una diferència subtil, però que és molt evident, molt evident. Sí? Ens esperem una mica observar, no? I quina és la pregunta correcta per fer aquesta observació? No. Aquí qui investiga el llibre o... Tu investigues des de dos llocs i busques dues coses diferents. Saps el que busques i saps el per què el busques, perquè un llibre que l'has perdut i el cap et dirà no, és el Jordi o la Montserrat el que busca aquest llibre. Però quan ens situem aquí, que busquem... Què investigo, què vull investigar? Estem investigant una cosa absolutament desconeguda. El que no sabem. Aquí dintre, si us escolteu i feu la pregunta... Ui, no hi ha unes respostes. Veus que està situat en un espai que no és habitual. No hi ha unes respostes perquè tampoc sabem quins tipus de preguntes podem arribar a fer, en aquest cas. Però sí que ens donaríem una resposta i per mi seria agafar una mica més de consciència. Aquesta paraula que t'agrada tant, i a partir del silenci, podríem agafar una mica de consciència. Agafaríem consciència, perquè clar, la consciència, o aquest silenci que busquem, no és un llibre, no és un producte, no és un article que l'agafem i l'analitzem, el mirem per davant, per al darrere. És intangible? És intangible. La cosa, sí, és intangible i ens és desconegut. És que ens és molt desconegut. És a dir, que la investigació, podríem dir que s'ha de fer des de la consciència, que no es fa pensant ni es tracta de fer com si seleccionéssim un objecte i l'analitzéssim. Clar, que el que hauríem de fer és silenciar aquests àvids i els pensaments mecànics que ens creiem que són la cosa normal. Clar, però parlem a vegades sempre de silenciar elements, silenciar els pensaments, però això no vol dir deixar de pensar, perquè la ment la necessitem, és una inàutil, no es tracta de deixar de pensar, es tracta simplement, o simplement, per dir-ho així, entre cometes, d'observar el procés de pensament, que això és una altra cosa. D'on surgeix el pensament? Quin camí porta? No a nivell biològic, o al cervell, com funciona, no, sinó... Ah, on té el punt de partida, no? D'on surt, això? Una pregunta, eh? I observar, perquè moltes vegades no sabem... confonem, no? Estem tant acostumats a fer servir la ment, que ens pensem que observar o reflexionar és pensar. I no és això. Observar és... observar. Estar-se allà quiet i a veure què passa. Sense voler interferir, per exemple, amb els pensaments. I que vagin passant els pensaments... Sí, sense entrar en diàleg, no? Sense entrar als... Que ara penso això, molt bé. Ara penso a una altra cosa, també. Però pots tenir un diàleg intern, en aquest cas? En aquest cas, no? Si investigues, no? És només observar. Perquè si tu tens el diàleg intern, tu, llavors, està jugant amb la teva ment, pregunta respostes... Interfereixerien els pensaments. Estàs fent un diàleg, no? Això, i si vas després aquí, i si després passes, no sé què... Això anirà d'aquesta manera, però, clar, jo ara mateix... Sí, i a més, els pensaments són recorrents. Tu comences a dir, oi, avui per sopar faré truita de patates. I, automàticament, no sé si tinc patates al súper, de passar d'hauré de comprar paper higiénic... Popopopopopo. I tu mateix interpeles els teus propis pensaments. D'alguna forma, és a dir, que tu... Entres en comunicació, parles. Parles i ara no para mai. El que proposes és aquest silenci, que és... Si has de fer el sopar, has de fer el sopar. No, jo proposo el silenci... Sense haver de dir... Jo proposo, o el que es diu és el silenci. La gent del Zen sempre compare amb els núvols que van passant, i que no els hi has de fer cas. Jo, quan no sóc tan Zen i sóc més pràctica, penso que quan nosaltres anem amb tren, o amb un autocar, tu apolles el braç i vas mirant per la finestreta, i els paisatges van passant, però no se't queda cap paisatge. Clar, aquesta és una mica la cosa, no? En fi, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre el silenci. Molt interessant, perquè potser és un exercici... Però molt complicat, eh? Molt de gent no... Complicat, la Cristina, tot és complicat. És laboriós, home, sí, fàcil. No ho dic més que res, perquè no es tensi cap persona ara que per posar-se 3 minuts aquí en silenci, ha d'intentar observar res, que és una cosa, una cosa... Organitzen l'Ajuntament de Barcelona al temple de la Sagrada Família i la productora Mèdia Pro. Catalunya informació. Ara els esports. Joan la Porta confirma que li va oferir un pacte per retirar l'acció de responsabilitat, però l'ha definit com a pacte trampa. En declaracions al matí de Catalunya Radio també s'ha mostrat il·lusió. Una tempesta a l'Hala Empordat de Màfaràs Sida i alguna boira matinal. Té la base dels valors per evitar l'aument de l'IBI. Ara que l'Ajuntament ha solit uns valors que ha estrels més equilibrats i equiparats, els valors de mercat de la comarca es pot retirar d'aquesta mesura. Després d'un intens debat amb les associacions de veïns, partits polítics i ciutadans, l'equip de govern va decidir afegir-se l'any passat amb més diners en el rebut a l'IBI. Més coses, les famílies de les Escoles de Sant Just podran votar la signació principal dels consells és participar en la presa de decisions en relació al funcionament i organització del centre. I estan representats als... El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Que vols fer-hi, no? És el temps. No pot ser res, no ho podem canviar. Just de la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Smooth jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Veus de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta terme a l'església amb tothom que, si acosta demanant ajuda a ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de 8 del vespre i, en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'11 del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que ens vols escoltar. Atenció d'aquestes. Atenció d'aquestes. Atenció d'aquestes. Atenció d'aquestes. Atenció d'aquestes. Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, als dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Atenció d'aquestes. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Griebregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Griebregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Ara es pot despedir el desfer. Si et donis despedir el desfer. La ràpid de Sant Just. Duran de 8.1. Ràdio T'esper. Duran de 8.1. Ràdio T'esper. Duran de 8.1. Què tal, va tardes són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments connectarem amb la revista Time Out, on la Clara Nervión ens explicarà alguns temes de la nostra revista d'oci de cultura preferida a Barcelona. A més, avui el programa pararem amb el Sergi Arrada, des del casal de Joves de Sant Just. I tindrem l'Albert Capapey per parlar d'educació canina. Abans d'això anem cap al Tren d'intòpic de la segona hora, Cristina. Avui també ha sigut el més comentat de Twitter, l'oteria de Nadal, que ha arribat el nou anunci de l'oteria de Nadal, Cristina. Sí, ja el coneixem i no és un. Podríem dir que són diversos en aquest cas, de totes maneres. Són uns cerrat cavallers o no? No, home, no, no, no. Mira, la diferència de l'any passat que... Mira, mira, mira, aquesta és la música que te'n recordes tu, de faig. Oh, que bona. Aquesta és la Nadal, ja. Quasi, quasi, no, podríem dir. Jo he anat per alguns carrers de Barcelona, que ja tenen les llums posades, però no enceses. No, però les tenen posades, ja. Però és que per mi fins que no se'n sengin, no comencen la... Des de la setmana passada, eh? Sí, sí, no, i més, encara. La gent em venia a curta, que això era molt bo, de dos de 20 graus al carrer, no sé si era València o quina era, i les llums posades, bueno, en fi. De fet, aquí ja estan just també a la Rambla, ni en les llums de Nadal. També a Can Cina Estalla estan posats també com dos llums posades especials i tal, per Nadal, i també a l'Ajuntament. No, que hi ha canji de nit, ho paren de color blau. Sí, per això, per Nadal, això. Home, jo diria que sí, que hi ha uns estels, així, com una mica nadalencs. M'ha semblat, eh? No ho sé si és... Sí, per favor, bueno, avui encara, però... Vaja, aquests últims ja feia com mandra, eh, pensant-me'l Nadal i amb la col·loca feia. En fi, com dèiem, és un anunci diferent de l'any passat, no? Sí, bastant diferent. En aquest cas, lluny d'ocasions a Rialhes, el que han intentat o han volgut, en algun casos fins i tot, o han arribat a aconseguir, és emocionar. És el cas, per exemple, de l'anunci principal d'anguany, no? En aquest cas, el major premi és Compartir-ho. Anem a l'anunci principal perquè és que és una campanya que està formada per nous vídeos. En aquest cas, en aquest seria el més destacable i el que ja podem veure. Sí, són fins a nous vídeos que expliquen nous històries diferents. Però aquest és el que es pot veure per televisió i és el més destacat de tots. En aquest cas, doncs, ens parla de Manuel, que és un client d'un bar, al bar de l'Antonio, el que és el lloc on ha tocat, en aquest cas, la Luteria. I llavors ell no va comprar el número. I ell no va comprar el braço i te vols a casa. És que, per una vez que no compro... I ja està. No l'has comprado, pues no l'has comprado. Fin de la història. Però tienes que bajar. Per tant, històries personals, no? Busquen una mica la llagrimeta, potser? Sí, sí, sí, perquè hi ha més amigues on aconseguir-te. Sí, perquè de debò com emocionar-te l'anunci quan l'he vist. Home, es veu aquest home que va caminant sol, està com nevant, però tampoc no és que porti un gran abric. Tot ja va una mica per la pena, no? Sí, sí, sí. Però en aquesta música... Ja està clar que no li ha tocat on no té en aquest cas el número premiat, i ara ha d'anar al bar on acostumen a anar, doncs... Al bar d'Antonio, on arriba i està... Mira quin panorama, quina situació, estan tots celebrant que han comprat, justament, el billet de la Luteria de Nadal, Menjell. Veiem com hi ha diferents gots de cava sobre... de... celebrant-ho. La taula. Si tothom està amb una festa, és increïble, ja amb el cava. Ha parlat amb el cambrer. Una copita? No, no, per mi poma i un cafè. Un cafè, un cafelito. És que feu a la barra... I un cafelito. I què? Després està, cerraràs, no? No m'hi ha fer res. A veure que això es rebala de cap propina. Mira què cara del pelició ha fet. Mira-lo, mira-lo. ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! ¡Caso! Antonio, obre a ti, por favor. Quasi plorant, eh. No pot més. 21 euros per un cafè. No. Un euro del cafè... i 20 euros d'esto. Oi, oi, que li dono un sobre vermell. I aquest sobre vermell no em diguis que hi haurà un dels billets... Oh, oi, oi, que bonic. Sí, sí, sí. Aquest és un dels anuncis, no? Sí, les restes poden veure tots ells. El Bart i Antonio Punto és una pagina web on estan penjats. I deixem, per acabar, destacar una de les novetats, que van de dalt a l'anunci, que també ha estat novetat en guany. A l'esglotaria d'anar dalt, en aquest cas, el premi, es podrà recollir a partir de les 6 de la tarda del mateix dia del sorteig, a diferència d'altres anys que s'havia d'esperar a l'endemà. Diu una cosa que m'ha agradat, eh? M'ha agradat l'anunci. La Gera Twitter, per exemple, diu... Com diu el nou amics Feliz Fernández, això diu Alejandro Iborra. Aquest any han encertat de ple en l'anunci de l'otaria d'anar dalt. Molt bonic, sí senyor. Un altre comentari ens el fa l'Elena del Castillo. Diu que poc m'agrada l'anunci de l'otaria d'anar dalt, aquest any, com el de l'anterior. Aquí está la Navidad, en aquesta. I per a fer-te amor, diu, el tema de l'anunci de l'otaria d'anar dalt, no sucreu ningú. A veure quin bar et cobren només un neuro per un cafè. I té raó, té raó, té raó. Bé, com cada setmana parlem d'educació canina i d'entrada... Demano les culpes a l'Albert, perquè per tu no es torna a esperançar. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Si teniu qualsevol consulta, qualsevol tema que us preocupi, sobre el vostre gos o la vostra gossa, ens podeu fer arribar la vostra consulta al mail del programa, a la penya del Morro, a robagmail.com. I nosaltres ho traslladarem als nostres educadors canins, l'Albert Capapei i la Rússia. És una setmana cadascun. Avui, Albert, ens propora seguir una mica amb la línia de fa 15 dies, on van parlar de la figura del referent, no? D'una mica de la figura que té el referent dintre de la nostra proposta d'educació canina. Sí, recordo que parlàvem del referent com a persona, com a nosaltres mateixos som el referent del nostre gos, el nostre comportament, la nostra actitud, el gos... Diguem que s'enmiralla moltes vegades amb el seu propietari o amb el seu amo, cosa que és normal. Avui, però, vols parlar concretament del vincle, el vincle que s'estableix entre el referent i el gos. Exacte. En realitat, el que vindria a definir la relació que tenim amb el nostre gos, ja no només d'una persona, si convivim diverses persones d'una casa, les persones vencien amb l'animal. Però, en aquest cas, una cosa són els vincles. Després, el propietari, poden ser diferents o és un només? Normalment, cada persona, l'animal crea un vincle diferent amb cada persona, és molt probablement. No, igual que no hi ha dos persones iguals, de caràcter, sobretot, no tenen la mateixa relació, però, igual que nosaltres, ni que tinguem una mateixa colla d'amics, i 5 en 4, 5 que ens portem i que quedem sempre junts, normalment tindrem una afinitat diferent i crearem vincles diferents amb les persones. Per tant, això vol dir que agafarà un único propietari o amo, no? Més aviat que agafarà una referència... O un preferit. Però no només, perquè ens entenem, no agafarà un per sempre, sinó que més aviat és la referència, que el millor referència potser que li estiguin donant en aquell moment, als humans. Que pot anar canviant segons el moment determinat i la situació, no? Pot ser en un moment una persona, en un altre, un altre? Exacte. Això pot explicar, de vegades, quan estem al parc, i estem cridant, potser, el nostre gos, o li estem demanant que faci una determinada cosa, que nosaltres, quan estem a casa, ho fa, i quan estem amb més gent, ho fa. És senzillament, perquè la referència, en aquell moment, segurament, no estem sent nosaltres, per molt més que ens estiguem referint-nos directament, al nostre gos. El nostre gos potser té una altra referència, la que ha agafat-se, i no té per què ho veïn, i en recomete no m'agrada aquesta paraula, però no té per què ho veïn aquella figura. Però el fet que agafin diferents referències, no fa que canviï la relació, no? No. No parlo del link, sinó de la relació, en aquell moment, amb les persones. No, no, no, que va per això, al contrari. D'alguna manera, el que et fa veure, és més aviat la relació real que tenim amb el nostre gos. És a dir, si a mi, quan estic sol, em fa cas, per quan li dic seus, fa cas i seu a terra, i quan estic amb més gent, no ho fa amb la mateixa situació, podria ser ben estar a casa. No estic parlant d'estar fora en un parc on hi ha més gossos, sinó perquè no tenim visita, i li estic demanant que vos faci una cosa i no l'està fent. Llavors, potser hauríem de plantejar-nos a quin nivell estem, perquè potser ha vingut aquella visita que tanta gràcia li fa jugar, li fa unes carícies que li tornen boig, i nosaltres, per molt que li diem alguna cosa, no ens estarà fent cas. Exacte. I en aquest cas, com es pot... Si tu tens una relació, no parlo de vincles, eh? Repeteixo, si tens una relació com en aquesta situació, que justament parlàvem ara, això es pot reforçar d'alguna manera, o es pot canviar... I de la mateixa manera que canvies la relació que tens en determinats moments amb el teu gos, pots fer i crear un vincle més solit o més considerat. Però, a més, el que hagi de fer en aquestes situacions és fer un pas endavant, que per nosaltres mateixos, i fer una miqueta més honestos amb nosaltres mateixos, també. I ja no parlo a nivell d'una situació puntual, eh? Ja no parlam, potser estic... M'enrocaré per alguna cosa més d'enèric. A nivell d'una situació que nosaltres potser... Quan a mi no és que te'n deixi generalitzar, però sí que hi ha una bona part de gent que necessita demostrar alguna cosa davant... amb el seu gos davant la gent. No vull dir que sempre sigui la mateixa situació, però hi ha molts casos de persones que, quan es troben en voltats de gent, li demanen moltes coses al seu gos. Que una mica espectacle, potser o...? Sí, per demostrar alguna cosa a la resta de persones que hi ha allà. I, realment, és una situació que potser hauríem de revisar si hi ha realment una necessitat de fer-la, de portar-la a terme aquella situació, o si podríem plantejar-nos el per què. Perquè segurament, si hem de demostrar alguna cosa amb aquella gent, és perquè tenim un puntet d'inseguretat en aquell grup de gent. Clar, però això ja és de la persona, no del gos. Exacte. Però el gos rebele les conseqüències, no? Perquè, a canvi de la fi, és el que estem parlant del referent. Clar, el gos, el que, en aquell moment, veu és el que ha de ser la seva referència més potent a la seva vida, que és la persona amb la que viu, que en determinar situacions com que fa aigües. La seva referència no és una referència fiable. Clar, estaríem parlant que el gos, si pogués afarrar-se només d'una referència que seria de dalt su propietària o propietària, i seria ideal. Un gos que pogués només viure amb la referència de su propietària és, d'alguna manera, el que ells estan buscant constantment. Però el problema és que les persones t'endim a oferir un tipus de referències molt contradictòries a nivell social, i es veuen que no som una referència fiable, ni estable, ni molt menys, i sobretot quan hi ha més persones o gossos al voltant, no? I t'endeixen a buscar-ne altres. Normalment, si hi ha més gossos, la referència serà la d'un altre gos, no serà la d'una persona. Però a més, la referència és molt complexa. Parlen de la mateixa idioma, i estiguin molt més a nivell, ni que siguin gossos que no es coneixin, estiguin més definitats amb aquell animal que amb una persona. Normalment, el gos acostuma a viure amb les persones. És possible que convistin amb un altre gos, però en el cas de la gent que només tingui un gos com animal de companyia, el referent, evidentment, serà una persona. En aquest cas, suposo que és el que té i s'ha de adequar. Moltes vegades sorgeixen situacions que, de les que agafen, ens toca viure quan anem a un domicili, l'educador caní o canina, que ens proveu una situació en què realment el gos està intentant fer visible un problema de la persona a nivell personal, perquè ve estigui passant un mal moment, ve estigui en un moment de la seva vida molt estressant, i no dona per tot, ve alguna situació puntual, o no puntual també pot ser una situació sostenida en el temps, però habitualment és com un alerta que fa el gos i comença a mirallar-se en aquella persona com parlàvem al principi i a crear una sèrie de comportaments estrany, com per fer crida d'alguna manera no és que faci inconsistiment, no diuen que encara això, perquè així no em farà més cas, sinó que els surt d'alguna altra manera, es veuen obligats a mirallar-se en aquelles referències, i el que reben en aquell moment és tot això, s'estan menjant per dir-ho d'un ràpid, tot el que s'està menjant al seu propietari o propietària de la seva vida. Clar, i això com es podria solvantar? Moltes vegades amb paciència, sobretot amb molta paciència, a veure que justament el que tenim a casa és un aliat, no és un amic que ni intenti fer la vida impossible, sinó que tenim el millor amic de l'home, o la dona per això tenen aquest acústic de sempre, però és que realment així, quan tenim problemes de nivell personal, segurament, si tenim un gos convivint amb nosaltres, sigui la millor referència en aquell moment nostre per tirar cap endavant d'una altra manera, perquè són animals molt vitals, perquè tendeixen a tirar endavant en qualsevol situació, i d'aquí podem aprendre a nosaltres, en situacions de la nostra vida, que estem cap baixos, per sortir a passejar, trobar-te amb altra gent, veure jugar al teu gos, t'alegren una miqueta, i et dona aquest aplús que és necessari per continuar endavant. Em sembla curiós el fet que dius que és el millor amic de l'home, i sempre se li ha posat aquesta gueta, però has comentat que sempre poden ser un bon referent als gossos, i molt sovint acabem de veure un exemple que les persones no ho són a vegades, i els gossos han de buscar referents en diferents persones, en diferents situacions. Com és que un gos és capaç de ser sempre referent, i en canvi les persones no? Perquè els gossos no tenen, jo crec que és, de la gueta, no tenen la possibilitat de mentir, no la conceben, perquè tampoc ho poden. Llavors només s'ha de donar les seves referències. Això no vol dir que sigui una bona referència sempre, però normalment si l'entorn no li crea aquells problemes, el gos t'endirà a buscar un animal tranquil, un animal amistós... Llavors la referència que estan donant en tot moment, igual que nosaltres, la referència bona, quan estem tranquil, quan el nostre equip de futbol li marca un gol, constantment estem donant-li la referència. Ell també ens fa donar referències a 24 hores al dia, de com és, realment, sincerament, com és un gos. Parlo bo i parlo dolent, que hi ha coses que potser no ens agrada, com, per exemple, que burdi molt, que surti, que tiri molt de la porrella, i llavors són coses que sí. Volem anar a Polín i són coses que es poden tractar, però quan tenim un problema a nivell personal, el problema també és el comportament, o inclús físic. També, a vegades, es fan farides, es mengen la cua... Surten esteritípies. Llavors és una mena d'alerta, però cap a dues bandes. O sigui, vosaltres fem veure que hem d'afrenar alguna cosa de la manera. Home, també són com una mena d'indicador, no? Això que ho dius tu, perquè són aquest reflex, són aquest mirall, moltes vegades, d'altres mateixos, el nostre propi comportament. Per cert, ara que parlàvem d'aquesta actitud dels gossos, com és que hi ha gossos que els hi passa això, no els hi passa... Vaig a fer-te la pregunta més friki, que t'han fet mal, eh? Mira, mira, mira! Mira, mira, mira, com es diu el gos? El rubi i la luna, tot. La luna, no? Vale, ja... El rubi, sí. Ara està d'aquí, ets tot l'estona, eh? I ara... Uau, uau, uau, per què? És que saps que ha passat que ara ha vingut la Rosé. Ah, vale, hombre, hombre, Rosé, hombre! I com teníem la por de tancar, la maravilla. Aquest és el panteran i ja està aquí la Rosé. A veure, saludarà un petó, eh, per nostre. Molt bé, un petó del Jordi i de la Cristina, igualment. Escolta, no... Ai, m'haien fet una secció amb tots dos junts. Ai, s'hauria de fer una vegada... Bueno, sí que vam fer una, no? És veritat. Vam fer una vegada... Però fa molt de temps. Sí, tu no hi eres, Cristina. Sí, és molt famós. Quan s'acabava el món, Cristina. Sí, senyora. La pregunta, Xorra, és... Perquè ara nosaltres al programa fem una secció d'estrologia. Els dijous ve la Concha Beringó. I els gossos tenen signes dels odiacs. És a dir, hi ha una astrologia canina? Jo sentiria que qualsevol és serviu entre una astrologia. Clar, va de barri. I no és només perquè siguin gossos, perquè siguin animals, eh? I fins i tot els plantes diria que tenen... Les plantes tenen bé, eh? Clar, a la nivell de calendari tenen un cicle lunar, i tenen tot un astèl·lit. Aquest tema sí que no el controla un absolut. La Rosé ho sap o no, això? Probablement tingui més man, aquest tema. No sé si està tan posada tampoc, perquè és un tema que tenim com a molt... No el descartem algun dia a investigar-hi, perquè segurament tingui molt a veure. El moment en què neixes de l'any, no a nivell d'estrologia. La carta natal dels gossos, seria? Clar, la carta d'estrologia. És que saps què passa que ara el programa estic malalt de tot això? Vinga, a la setmana tenim una astrologa que ens explica un signe. Demà, balança, eh? La gent que sigui balança. En fi, merci, no tenim més temps? No, ja està, ja us he preguntat... Una última, per tancar, per tancar. Que sabem per l'enjustament d'aquesta sinceritat dels gossos, i volia saber si tota aquesta sinceritat i tot això pot arribar a fer que el vincle del gos cap a la persona o al referent sigui més gran que el vincle que pot tenir el referent cap al gos. Probablement sí. Jo arresteria dir que si a nivell de... Seria resumint-ho, seria dir que els gossos ens estimen tal i com som, i nosaltres ens estimem una part del gos. Una part, potser, molt gran o més petita, però no ens estimem tot. Quan comencem a conèixer, potser, parts que no ens agraden tant, com que ens passi mal, coses de casa o que és barall amb altres gossos o coses d'aquestes, sembla que aquí el vincle s'estateria una mica. I ells, quan estem abans dels nostres pitjors moments, són quan més estan amb nosaltres. Conclusió, hem de ser més gossos, jo crec. Sí, potser... Molt bona conclusió, Cristina. Molt bé, doncs a partir d'això hem de ser més gossos. Quan arribi a casa, hem de tenir un tumor al sofà i no fer res del que havia. Albert, moltes gràcies, que vagi molt bé, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Dos quarts i un minut de fet de la tarda. Fem una pausa d'anor re i d'aquí uns moments amb la clara nervió de la revista Time Out, fins ara mateix. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els uvients de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme a l'església amb tothom que, si a costa, demanant ajuda a ràdio d'Esvern, tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les onze en punt del matí. 80 i més dissabtes, a les onze en punt del matí. La penya vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 60 i 33. Encara hem de connectar amb el casal de joves de Sant Jordi, però abans hem de parlar de la revista Tay Mautler, el nostre revista d'oci i de cultura de capçalera, allà a la seva redacció, molt a prop. El Born, de fet, de Barcelona, hi ha la Clara Nervión. Clara, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Hola, totes. Escolta, va, anem per feina, perquè, si no, el Sergi Rada, que tu, normalment, estàs una mica abans dels dimecres, però és enfada perquè tu que mai tens. No, farem ràpid. Parlem de l'Hospitalet? Avui parlem de l'Hospitalet, perquè molts clubs és una ciutat on hi viuen més de 250.000 persones. Sí, la segona ciutat més gran de Catalunya. Exacte, la segona ciutat més gran de Catalunya. Just aquí, el tocar de Barcelona, i molts clubs és la gran oblidada. A partir dels 25 ja no hi va la gent, no? Però és una mica salamandra, o sigui que per això... Sí, exacte, coneixem la salamandra, el depó, però més enllà d'això, i d'algun festivalet que puguem anar tant en tant, és com la gran oblidada. Les hores hem volgut reivindicar l'esperit de l'Hospitalet. Molt bé, i què parleu, si n'és la farga, o què? Doncs no, la veritat és que hem triat totes coses una mica de tot. Comencem, per exemple, per alguns carrers espectaculars que us recomano que fes un cop de Google, perquè, per exemple, hi ha un carrer que es diu Carrer de Santa Bàrbara, allà, al vell de l'Hospitalet, que és una meravella. És com una mica, si estiguessin a hort, així de... amb cases baixetes, pintades de color... A toco, a toco. No, però m'ho imagino, perquè ho expliques... Sí, és molt bonic, així com amb cases de color pedatonal, tot petit, quasi com que les àvies encara surten de carrer a parlar amb les veïnes, i és una autèntica meravella. Si no m'equivoco, estar per al costat de la Rambla Justo-Liberes, i seria una mica el centre antic de l'Hospitalet, que era com era abans l'Hospitalet, que es conserven aquestes cases petitones, que dius, i sí que realment les àvies encara continuen sortint, el carrer. És justament això, estar al costat del polisportiu, que hi ha el costat de la Rambla Justo-Liberes. Més indrets de l'Hospitalet, així d'explicar-ho. Més indrets de l'Hospitalet. Hi ha un que no és desconegut, però que molts cops ens fa mandrenar, i que és el centre cultural Tec la Sala, i hi ha posicions, conferències, petits concerts, i fan un munt de coses. Fa moltes coses, aquesta Rambla Justo-Liberes, també, no? No, el Tec la Sala no està a la Rambla Justo-Liberes. Moc. Moc, malament. Sí, això. I ho trobareu fàcilment, perquè jo com a hospitalet... Està la Torrasa, la part de la Torrasa. Escolta, aquí hi ha la Justo-Liberes pujant a del de tota la dreta. Sona, que hi ha un centre cultural. Jo no t'ha hagut una vegada a veure un munt de teatre. No, hi ha el Centre Barrades. Oh, quina memòria! Sí, senyora, Centre Barrades. I allà també hi fan conferències, i tenen un auditori, però el Tec la Sala és molt més gran. És una antigua fàbrica que l'han renovat de l'època industrial, i és molt xulo. De fet, és biblioteca, també. És biblioteca, també, efectivament. Després, també, com avui anem una mica ràpid, també parlem d'alguns bars, molt mítics, i, com a exemple, cancisco, el Deportivo, la Flama, la Bodagueta... Perdona, el Deportivo, que és al costat de radio i televisió de l'Hospitalet, que el Corbacho, quan feia de seves, a la cosa nostra, parlant de fa com 15 anys, el tio feia bar de portes. I era aquell, eh? Sempre en parlava del bar de portes. Des de com fa que ha quedat el Deportivo, i és d'una passada, eh? De lo bé que et menges amb tot el carinyo, però no he fet el Manolo. Però ara... Diria que és el bar de tapes de la pel·lícula del Corbacho, d'Hospitalet. Diria que és el bar aquest, eh? No m'ho vaig dir, però jo crec que sí. Aquesta és la mà de pèrdu. I ara l'única cosa que haurem de trobar un falta és el TIRSA, que suposo que molts els coneixeran com un dels bars de sintònics més famosos de reputats, no només d'Hospitalet, sinó també de Barcelona, que tancarà les portes a finals del 2014. Sí, tia, tancar el TIRSA. Hòstia, que fort. Perquè no pot fer frenar el canvi de la llei de rendaments. Com molts estabilaments del centre de Barcelona, hàntics que aporten molts anys, i ja és una llei. Em sembla que ja ho havíem comentat a la secció. Les botegues, aquelles mítiques, de la renda de Catalunya i del centre de Barcelona, que ha degut aquesta llei... I botigues, i botigues... És veritat, és veritat. El lloguer que paguen és estar estabilitzant i posant el dia amb el sol. Exacte, la resta de lloguer, per tant, no poden fer fren. Total, que aprofiteu abans del 2014 aneu a fer una bona copa al TIRSA que us ho arairà. Bé, d'on són alguns dels indrets així més desconeguts, o que val la pena conèixer de l'Hospitalet, parlem ara d'alguns concerts, com, per exemple, de la Sharon Jones. Quan ve a Barcelona? Doncs mira, justament comencem pel de la Sharon Jones, de l'Hospitalet VIII, que actuarà el programa de la música, i no sé si que una aixeu a les senyores. Sharon Jones prend una passada... Cura que ha de ser la germana, la Nora. Eh... Pòpedes. Sí, sí, sí, sí. No, no, és que parles que mira, estic buscant... Estic buscant... Bé, doncs, a fer gràcia. Estic buscant Sharon Jones al Spotify, i no em sembla que rega, fa molta ràbia, però bueno, la volíem escoltar per conèixer-la. Sí, sí, sí. Potser sí que s'està patant. Aquest dimarts vindrà, dius, a Palau Sant Jordi. A Palau de la Música. A Palau de la Música. Sí, sí, a Palau de la Música és... Està aconseguit la reina del sol, que és una tia superfortota, que ja té un 60 anys, que va superar un càncer, i ha dit que això amb molta frivolitat, però perquè ella es va fer moltes fotos, moltes de les fotos de promoció que hi ha de la Sharon Jones, és ella amb els cabells rapats, perquè d'alguna forma ella reivindicava que et passava per la malaltia, i de què se n'havia sortit. I un detall molt petit per acabar amb la Sharon Jones, és que veia amb la banda de Dab Kings, que era la banda de la Amy Winehouse. Ah! Molt bé. Sí, ens agradava molt aquesta gana. Per cert, parlant així de... no em sé, una mica mítics, ahir, Paolo Conte, va estar a l'auditori, si no tinc malentès, també un concert espectacular. En fi, alguna altra concert que vull recomanar? Us en recomano un altre concert i un festival. El concert és el de Cat Power, que se celebra demà a l'auditori, justament, entre el festival del Milenium, i estem tots molt contents a veure-la, i estem molt creuant els dits, a veure si aquest cop sí que ha anat a rebel·lització, i la veiem una mica serena. Bé, què he de dir? Escolta, parlem ja per acabar dels cursos per aprendre a fer coses, et sembla? Sí. El timel de la setmana et dediqueu un article especial a cursos per fer cosa. Jo faig un curs de cuina, per exemple. Jo ho sabia, això. I a més, parlem molt bé del teu curs de cuina. Sí, està molt bé, perquè el teu cuina és amorosa i econòmica, i és el que necessito. Llavors, recomaneu alguns cursos així, xules? Sí, recomanem, per exemple, un de... més o menys que va de producte versus consum, que ho organitza una gent que diu nyam nyam.org, i fan dos crestequem. El primer, els fa el 17 d'ià 15, que és un taller d'organització sanmanal, que tu dius, hola, solter, quants cops us passa que et compres? No sé quantes pots jugar a s'apollastre, i les has d'acabar tirant perquè... Ai, sí, perquè són molt bé. Porten ja 30 dies a la nevera. Sí, per exemple, jo no compro aus, perquè mitja dutzena deu se'm caducen abans de fer-lo servir. Clar, però mira que els aus triguen un parell de mesos ben bons, eh? No, un parell de mesos. Com que és un parell de mesos ben bons, a veure... Sí, em vaig comprar l'altre dia uns i posava el que tocaven el 14 de desembre. Tu creguis! A veure si era el que tocaven el 14... Ara me l'has espantat i me'ls hauré de marxar. Mira, tu creies, que els aus són 50. Doncs jo no sé per què... Mirem-ho, mirem-ho. Ja també ve de foto, clar, perquè el 14... Jo diria 14 de desembre, però vaja, si dius que no, ja m'ho miraré. No ho sé, més que em fa una mica de lliujo, aquestes coses, els aus en concret. Ja, bueno, nyam-nyam.org. Ah, exactament. I després, una altra cursa que us recomanem, és un que organitza la gent del projecte Repara, que tenen un taller al carrer Sepulver de 45 i que us ajuden a reparar la vostra bicicleta, si us has espatllat. Ah, que guapo! Està molt bé, sí. Sí, però jo no... jo què sé, des de canviar els canvis, els frems, centrat d'eixos... Bueno, molt bé, és conversar per la YouTube de la bicicleta, però només canvis, si la portes tot desmuntada, o també. És per preguntar-ho, perquè realment fan un munt de coses de tallers per tu mateix arreglar-te. T'ajuden i t'ensenyen a com fer-ho. Clar, veig molt esperta amb el tema bicis, eh, amb els aixos, el to... Sí, és una mica. Ho he llegit. I ja per acabar, una última cursa que vull recomanar, curiós? Una última cursa que ho recomanem, i tant i tant, un segon que ja havia tancat... Ja ho tinc, ja ho tinc, ja ho tinc, ja ho tinc, ja ho tinc. Ja ho tinc. Una gent que t'un nom una mica sinistra, que és www.cagabarexquísit.com, que fan curses de serigrafia artesana. Ah, molt bé, molt bé. I aleshores és una mica una barreja entre el disseny i l'artesania, i els jutges ajuden-hi i podeu estar en parvos les vostres pròpies samarretes... Fantàstic, a més, això és molt laboriós, també, a ocupar de temps, i queda molt mono i molt artesanal. Sí, molt bo, a ocupar-se un regalet ara que ve en Nadal. Sí, ho estava pensant. www.cagabarexquísit.com. Etiqueta, very cute. En fi, Clara, moltes gràcies, i en retrogem la setmana que ve, bona tarda. I tant, adéu.Que vagi bé, adéu. Bona tarda. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, el farmacèutic del carret d'Odona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i que ho sàpiga. Al centre de la llaneria Verdes, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. 6 i 44, què toca? Ah, sí, que és el de Jóves. Un nom, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda.Bona tarda. Molt bé, aquesta hora de la tarda ja, el mal casal. Teniu molta gent, avui, o què? Molt de moviment? Tenim la presentació de l'exposició Amor. Ai, és veritat. Escolta, l'exposició hauria estat amor. Amor? Amor en un organ. Ah, vale, és amor? Ah, vale, el que hem dit. Potser no és amor, el que us passa entre vosaltres. Parla una mica de les racions tòxiques del maltractament, no? De tot això. Sí, és una exposició sobre violència de gènere. Això, que no hem sortit del nom. I avui l'heu inaugurat, i aquesta exposició, de què tracta, com està plantejada? Són plafons, fotografies... Són plafons, vale, per diferents artistes. I, bueno, hi ha un breu text que et fa reflexionar una mica sobre l'imatge que estàs veient. Home, això ho trobo molt interessant, no?, pels joves. A més a més, amb l'època aquesta que corra avui en dia, el mòbil del WhatsApp, que fins i tot pot haver-hi més control entre aquestes parelles adolescents, que a la nostra època... M'ho veu la Txec, blau i la Magena. La Txec i el blau, vull dir, clar. És també... clar, no ho sabem, no?, fins que arribi a un cert punt, potser, a la nostra vida, però, clar, també necessitem la nostra intimitat, el nostre espai, la nostra independència dins de la pròpia parella. Sergi, què has d'explicar en aquests plafons? Doncs això, sí, és vicenya. Són imatges. Són imatges, jocs de paraules, jocs de paraules amb imatges, que et fan reflexió una mica, doncs això, sobre la violència dins de la parella. Pot ser que algun arribi a ferir sensibilitats, o... No arriba fins a aquest punt? No, a ferir sensibilitats, no. Hi ha algunes més gràfiques que d'altres. Però no, des de... Per cap de mal gust, no? No, no de mal gust, no. Per exemple, hi ha alguna que et vingui al cap d'aquestes que t'has impactat més? Bueno, hi ha una, que és com una figura de dona, però la típica, en plan, com un caprodó, no?, i una faldilla i els braços així, com oberts, que el cap, la rodona del cap, és una diana, i té qui era o diana? Clar. Bé, bastant gràfica. Sí, sí, sí. Bastant gràfica. Però què vols dir, que és una diana, també, com a metàfora dels darts, on va anar a parar, no?, de la parella. Clar, clar. Home, almenys no arriben a ser altres més explícites, no?, de situacions, per això he de dir que... Totes disseny. O una posa, mujeres libres, i el eres de l'acabament de mujeres, canviar de color, no?, i, exemple, mujer eres libre o mujeres lisas. Ah, això, que està bé. Estic jugant, no?, sempre, com dius, a partir del disseny. Escolta, molt interessant. Molt original, també, amor, preguntant. És l'exposició que avui s'inaugura que és el de joves. Fins quan estarà? Avui es presenta, porta tota la setmana passada, estarà durant tota aquesta setmana, també, el dia 11 és l'últim dia. Sí, i el dibuix ja ja la desmuntem. Molt bé, doncs aquesta exposició, que està on és, a l'audimunt Lló? Exacte. Molt bé, doncs vinga, ja està bé. A l'altre, l'altre, correcte. Bueno, a veure, estem parlant amb el senyor del Casal, el Sergi Arrada, que cada setmana no us situa gent. Però és cert que els joves li diuen així, el Sergi, no m'ho puc preure. Sergi o Sergi, o E tu... Però ningú t'ha vingut mai dient el senyor del Casal? No. Bueno, aquí la ràdio una vegada havia de comentaris el chat. Sí, però... El senyor del Casal, clar, d'això. Perquè en Pimpón, no? Dono respecte. Clar, en Por és molt, en Pini Pong, en Por és molt. Escolta, Pino, ho vas a aquests dies, a veure, sorprèn-nos. Doncs, bueno, aquest dissabte al matí, i aquí hi ha una que fan un dinar i tal... Mm-hm. Molt actius, no? Els amics del barri sud? Sí, però... A veure, els amics del barri sud, jo perquè m'aclariu una mica, eh? Per exemple, no és la gent del Walden, no? Eh, no, el Walden és la gent del Walden. Eh, però escolta, que no és cap tonteria. El Walden està al barri sud, també. A la part sud de... Entre el cas... Però considera un altre barri. Després, per exemple, la gent de l'aïlla Walden, que tenen el son del de la plaça de la Pau, que tenen un col·lectiu, són aquests, no? També serien, però bueno, si ells ja s'inclouen dintre del Walden... Però bueno, seria barri sud, això. Barri sud, sí. I llavors tothom, qui sigui del barri sud, pot anar. La gent que sigui, per exemple, passar maragall... Pots anar tothom. A ser organitzar els amics del barri sud. Val, val, val. Però pagant aquí tothom, no? Quan val, a veure, anem a parlar de... No ho sé, perquè és un acte que ho fa aquí, és un acte que ho porta tot ells, i s'ha ajudat la sala. Jo no ho publicito, però que sóc així, de maco. Ja, jo bé, és una mica privat, no? Potser no. No n'has obert el públic. Ah, vale. Però jo sé que fan un dinar, que ho faran aquí, i faran un bai després i tal, però és per la tarda, i que acaba quan val a 5 o així, de la tarda. Ah, molt bé, doncs escolta, què de dir? Això serà aquest dissabte. Com va anar la pel·lícula de Herg? Doncs va agradar molt, però no va venir molta gent. No va venir molta gent, o sigui... Que res. Ja, però si no venen amb Herg, no hi... Quantes pel·lícules he faltat?Una. Una, ja serà l'última, serà la gran festa, no? Tranquil·la amb una catalana. Ah, sí? Quina?Deu mil quilòmetres. Ah, quina, aquella... Aquella que no en quedaré a robes. No.No. Quina és? Bueno, de fet, era una de les opcions per anar als Òscars, però ha agafat a...Ah, perdona, la del David, per què? Exacte, eh?Somà, i tant, i tant. No, per ella, que estan mirant de tenir un fill i tot, i de cop a ella li apareixen una veca d'un any als Estats Units, i de cop es troben a 10.000 quilòmetres a distància, d'un de l'altre, i a veure com aguanta la relació durant tot aquest any. Doncs digue-li el David per d'aquest que vagi, que és l'últim cineclopotopia, seria acabar-lo per tot allò alto. Doncs tu el coneixes.Sí. Home, es vol dir mi un whatsapp, perquè no respond mai, eh? Però jo m'està molt ocupat ara, que està amb moltes coses, però... Clar.Quin dia és?Quin dia és? Doncs ara t'ho dic, és un divendres de la Sembra. ¿Quin? Vendres 12 de la Sembra.Divendres 12 de la Sembra? Sí.Bueno, si vols, li puc dir, que faci un cinefort un després, no? Vale, eh?Vale. Però si ve ell, t'ho vindràs, i si és un no?No, jo vindré igualment. Mira, ei, que t'he quedat bé, eh? I jo ho posaré al Facebook. Em sap greu que estigui arrojant aquesta, no vindré mai, eh? Per això m'has de dir, no, no. Home, hem de fer la gran festa del cineclopotopia, que hi haurà cava d'oquier, tot gratis... que tifa vermella, fotocols... Tot gratis, no, eh?Ah, no? No, que se m'ha pagat la pel·li, després. Ja podies enrotllar-te, que és l'últim cineclopotopia de la història? De fet, tant del cineclopo que no tenim diners. Ja, ja, ja. De perdut del riu. Bueno, en fi, d'en del 12 de la Sembra hi ha molt... El deu parlarem, suposo, no?Sí, sí. Per tant, ja ho publicitarem nosaltres a través del resum diari que pengem al Facebook, ara, a penjar al Morro. L'últim, doncs, aconseguim omplir la sala. Tot ja amb el cineclop, tot ja amb el cineclop. Cineclop! Jordi, m'ha deixat sola, ja vull.Sí, sí, t'ha deixat sola, t'ha deixat sola. Tothom arriba de la sala tens la misió, durant tot aquest mes, d'aconseguir que el David Pardagué vingui... Perdona, perdona la cosa. Ui, què és el que ha d'haver crid? La gent, aquí, que s'emociona. Escolta, no, s'emociona pel David Pardagué. La penyal, mama! Escolta, si aconseguim... que el David Pardagué vingui a través de la penyal del Morro... I tu, entre gratis, sí.No, no, no. Em perdonaràs ja per vida i em retreveràs l'opotopia per sort. Ah, sí? Vale, doncs ja ho intentaré, ja ho intentaré. Escolta, Sergi, alguna cosa més d'aquestes propers dies? Perquè veig molt tranquil·let, eh, ui, veig tranquil·let. Sí, sí, sí, és superrexat. Ahir vam fer una sortida amb el grup de teatre, el TNC. Ah, on ve una?Sí, el TNC. Ah, però... És que volia preguntar a veure què i m'ho he dit on ve una. Què volen veure el seu millor digestiu? Bueno, l'estaven esvejant. Després, quan vam marxar nosaltres, vam fer un assaig... però no el general, sinó un assaig complet, però amb el director i tal, per acabar de... de tancar temes. Van parar mitja assaig o no? Bueno, ja havien... Quan vam arribar a nosaltres, vam fer, doncs, tota una volta per tot el TNC, vam ensenyar les tres sales per dintre, per fora, per sota, per allà, per tot arreu. Molt bé. I vam parlar amb l'ajudant de direcció del somni de neguit estiu, i vam fer preguntes i tal. Molt bé. I quan estaven allà, estaven acabant de posar coses a l'escenari, en plan nivell tècnic, i s'estaven pantinant i vestint els actors. Ah, o sigui que no veu veure l'obra? No, no veu que per obre, sinó que és una visita per dins els entrexitges del TNC. Exacte, perquè els assajos amb públic, però que encara són assajos, ho fan la setmana vinent. Bé, de fet, amb Joan Anguera, Mercè Rànega, la Clàudia Comíto, Dani Spasa, l'Enric Major, Luis Marco, Chico Massó també, la Victoria Paget, en fi, L'Oriol Tranvíe, el Pau Vinyal, són alguns dels actors que representen aquest somni de neguit estiu, i que l'estrena, com diem, la setmana que ve amb la direcció del... Joan Uller. Jo crec que és aquest director que està veu de teatre, Joan Uller. En fi, quan deixen aquí, Sergi, no tenim més temps, no tenim moltíssimes gràcies. Abans d'aquell Jordi, deixem dir-te, i que ho sàpiga el Sergi també, que la botifarra popular amb Vaj, que es farà al cas de les joves, posa preu 4 euros. Molt bé, eh, mira, Sergi, a la cara, a la cara, tu està dient. Que no, que ho acabo de mirar, que si no no ho sabria. Ja, ja, sempre Cristina buscant, Nortum. Mira, perquè no em diguis, et diré una cosa, posa 4 euros, però no sé si són 4 euros per sòzis o per no sòzis, per no sòzis serà més o, en canvi, per no sòzis serà, potser, gratuït. Vols dir que s'ha d'ampliar la informació, no? No, estic dient que no ho sé tampoc, home. No ho sé, home, sí. Sí, això és... Ah, vale, vale. Queda bé, queda bé. Fins Sergi, gràcies. Vinga, gràcies. Que va així, bé. Ai, Cristina, hem d'acabar el programa ja, sí. La penya del Morro tingués molta, molta audiència. I seria Trandintòpic a Twitter. Hola. Ah, silenci. Ah, és un cop. És que tràpid. Bueno, no gaire. Sí, silenci, perquè hem començat amb el Trandintòpic, que també Rajoy sortia en aquest cas del silenci, i nosaltres ens hem immers en el silenci. Esperem que no sigui el de Rajoy, però en el nostre propi. Amb la Montse Farrardo, l'espai d'ascència. Bé, doncs ho deixem aquí, moltíssimes gràcies, que hem fet possible la penya del Morro d'avui, a l'Andrea Buena, els serveis informatius, al Pau Marcos, des de fora, a la Montse Farrardo... Avui a l'Espai d'ascència del silenci. Sí, el Maratxaps. A més, també a l'Albert Capapell, a la Clara Nervión, de la revista Time Out, i ara a el Sergi Arrada, que és del corral d'Aijou Baix. I, com sempre, la col·laboració més que especial. El Twitter i el Facebook del programa, de la Cristina Bària. Cristina, gràcies. Hola. Que vagi bé. Què passa? Que m'ho ha fet molta gràcia, que hagi dit dòl·leg. Hola, bona tarda. Què estàs passant? I nosaltres tornem demà a partir de la set. A partir de la cinc, us deixem ara amb l'informatiu vespre, que és a la set amb l'Andrea Buena. Jo vaig a casa a descansar una mica, que avui crec que em convé bastant. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de met. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Xute xori. Pits aïll. Mos pell compressos. Viboon fo créssim. It's an atrocity. Runko, gol. Stiloll 만나 empty. Organitzat abwahì. Iigs en la trossetí, i en Palestina. Tu m'haig d'ocreixir, this world got crazy, it's no fatality. Tomaça, tomaça, i meló. Tomaça, tomaça, i xar. T'hi puc treure, t'hi puc treure. T'hi debitsreïn, t'hi debitsreïn, vint Palutas, t'hi debitsreïn, t'hi debitsreïn, t'hi debitsreïn, t'hi debitsreïn, vint Pacta, t'hi t's no democràcia, d'aigua' s'hi costa, vint la US country, vint Palutxà, t'hi dinda, this world got crazy, it's no fatality. Tomaça, tomaça, i meló. Tomaça, tomaça, i xar. I m'ho recordo, i m'he pisat. Ara escolta's ràdio d'esper, si tu n'hi t'has ràdio d'esper, la ràdio serà just. L'hora t'ha dit molt bé. Ràdio d'esper, durant la 8.1. Ràdio d'esper, durant la 8.1. Són les 7. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'Ajuntament es retirarà de l'increment dels valors cadastrats al primer trimestre de 2015. L'any passat el Consistòria es va afegir a la proposta de l'oficina del cadastrat de pujar els valors cadastrats a Sant Just, que estaven molt per sota dels valors de mercat.