#582 - La Penya del Morro del 17/11/2014

El Barça s'entrenarà que és de tard amb Luis Suárez, 17, jugant contra el Sevilla a la Lliga, en un mes tenen 9 partits, inclòsos, dos de Champions i dos a la Copa a l'Espanyol. Aquest divendres, visita en Sant Mamès. I entenis que la Copa Màster Roger Federer no juga a la final. Per lesió i el títol Salendú, no va jocovitjar a ve d'aquí a 5 dies. Està previst que Federer jugui la final de la Copa Davis contra França, un títol que el Suís encara no ha guanyat mai. I el Temps, el vent de Ponent, continuarà bufant, moderat. Fins demà al matí ja ho mantarà la sensació de fred. Aquesta tarda el Temps serà solellat, excepte del nord del país, on hi haurà més núvols i algun roxat. Amigues, amics, Radio Desveros ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem? Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. El programa en més molt cap ella. Què tal? Bona tarda sense justi. Gent de l'estranger com esteu. Hem vingut al programa de les tardes de Radio Desvernos. Parla i el salut de Jordi Domènec, que és d'ara i fins al vespre. Això és la penya del Morro. Programa 1.500. La senyora del Morro. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. Esperem-nos amb calma. Andrea, bona tarda amb la tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No hi continuarem sabent què va passar l'any 1714 durant l'atac de la ciutat com tal per part de les torpes borbòniques a Sant Justesbert. I a la segona hora, tertulia esportiva amb el refacant l'Edu Rodríguez, l'Oriol Pascual, i també amb una especial atenció a la cursa de cas de cuixinet que hi ha hagut aquest cap de setmana, on l'eitor companyón, que és un dels nostres col·laboradors de la tertulia esportiva, va ser un dels speakers, juntament amb el Sergi Pond, de la tantebuitena edició de la cursa de cas de cuixinet. I, a més a més, avui al programa pararem amb l'Alberto Díaz, l'actor i també director de l'obra al llarg dinar de Nadal, que fa uns dies que s'ha estrenat el Círculo Maldà. Això d'això, avui, la penya del Borrón. Avui la tertulia esportiva és més curta, perquè, clar, com que hi ha hagut aquesta para de la lliga, aprofitarem i perdem una mica de teatre. En fi, anem cap a el Tandim Tòpics. Continuant el més comentat de Twitter, objectiu Podemos o Pablo Iglesias, perquè el nou secretari general de Podem s'ha reunit per primera vegada amb el Consell de Coordinació per definir el full de ruta per als comissis vinents. Sí, després d'aquest cap de setmana, ha sortit com a secretari general del partit amb el 88% del suport, Pablo Iglesias ha convocat avui la primera reunió de l'executiva, que, juntament amb ell, hauran de dirigir el dia a dia del partit, i també, com has dit, definir el full de ruta per a les properes eleccions. Quins era el seu programa, per cert? Tot i que encara està per definir Iglesias, ja afirmat en diferents mitjans que, si fos president del govern, intentaria treure a Espanya el de la OTAN, això sí, amb un possible referèndum espanyol, i també intentaria trencar el Convent i la Defensa amb els Estats Units per dalt que no hi haguessin altres militars que no fossin espanyols aquí. A més a més, el líder de Podem també ha proposat acabar amb els transnonaments d'arugar a la reforma laboral i també incloure una reforma fiscals, en aquest cas, per a les grans fortunes. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la família antigistema diu que a la sexta acusen a poder-hi d'inconcret i exigir un programa a 24 hores després d'anomenar-lo secretari general. Un altre comentari. El pàstig d'Elent Ripley diu treure a Espanya de la OTAN super la despesa militar per curar i estudiar. Elent Ripley diu que estrany que els que no volen un referèndum a Catalunya ara l'exigeixen una Pablo Iglesias per treure a Espanya de la OTAN. En fi, gràcies, Cristina, més d'en dintòpics a la segona hora. Anem ara cap a les notícies del nostre municipi. Altra menc conegudes com... La notícia de Sant Just amb l'Andrea Buenoci per saber l'informe de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Bé, tenim diverses qüestions sobre la taula. Ara, segura, hi ha el poeta Joan Margarit. Han estat els 12 senyostens guardonats dels Premis de Reconeixement Cultural del Vaslibragat, que es van lliure divendres a l'Àtrium de Viladecans, en parlarem. I, a més a més, també de la cursa de Carta Coixinets, repassarem alguns dels guanyadors d'aquesta 38e edició. Però abans de tot això, comentar que, precisament, la trioclera segura, la senyostenca clara segura i el grup Sidoní i Estopa col·laboren amb la xarxa de la memòria de les ciutats. Expliquem-ho bé, això, eh, perquè és un projecte que acordina a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Aquests artistes, de fet, s'han implicat en el desenvolupament de la xarxa que ara passa a una altra fase. Són la cara visible, no?, mediàtica d'aquest projecte que l'Ajuntament de Sant Just els ha demanat. Andrea Bueno, que és un mofandès topa, té més informació de tot plegat. Doncs Barcelona ha acollit els darrers dies, com comentava la setmana passada, el Txec Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on Sant Just ha tingut una presència destacada i el projecte de la memòria de la ciutat recordem que el lider a nivell estatal l'Ajuntament, on les ciutats espanyoles ja estan implicades i reflexionen sobre el paper que tenen les ciutats en les polítiques de memòria i gestió del patrimoni cultural i històric. El mes de juny és la primera trobada de Sant Just, amb les ciutats participants, algunes de les quals són Sara Gossa, el que la dego d'aire a Sevilla i Rivas de Madrid, hi poden sorgir una sèrie de preguntes que ara es traslladen a les ciutats participants d'una manera més dinàmica que les d'altres xarxes, a través de vídeos amb persones conegudes, els grups Sidon i Estopa, que estan molt vinculats amb el bas llobregat, seran els protagonistes de vídeos sobre monuments, per exemple, i plantejaran que són i quina memòria col·lectiva es representen, per què un monument en algun espai físic d'un poble o d'una ciutat, per exemple, ha representat alguna cosa, no es posa un monument, no es instal·la un monument... Perquè sí. Exacte. En el capítol pilot, gravat amb l'actriu San Justin que clara segura, aquesta experiència, com deia, m'es va explicar la setmana passada, al Tretzé Congrés de Ciutats Educadores, que es va fer a Barcelona, sota el Lema, una ciutat educadora, una ciutat que inclou, i es pot seguir l'activitat d'aquest projecte al blog Recèmemòria de lesciudades.wordpress.com. Perdona, perdona, a veure, Estopa, què farà? No, no, no, anem per part. Plantejar preguntes. Una cançó. No, Cristina, no. Plantejar preguntes en un vídeo. Sí, exacte. Sobre què representen els monuments? Monuments a les ciutats. Per tant, l'Ajuntament ha tingut la idea de fer diferents vídeos, que es penjaran a la xarxa, perquè la gent vegi coses sobre la memòria de les ciutats. Exacte. Perquè cada ciutat reflexioni que contestin les preguntes que es plantegen en els vídeos, amb aquestes cares conegudes, i també, a través de vídeos, les ciutats hauran d'explicar un format audiovisual, hauran de respondre les preguntes que es plantegen, i ho han de fer d'una manera dinàmica, divertida... D'acord. La clara segura, per exemple. El seu vídeo, què explica? Doncs la veritat és que no... Ah, sí, a la penya del Moro, per exemple, perquè es diu la penya del Moro... Que sí. Perquè es diu la penya del Moro, si és un jacimen Ívar. Clar. Perquè no es diu la penya del Ívar, per exemple, no? Exacte. Això serà el Manel Ripoll. No, ja l'he gravat. He gravat amb ella. Ah, ja està. Podem gravar el Manel? Podem gravar el Manel. Sí, amb una perruca que representi clara segura. I després, per exemple, a Sidoni, un grup també mític amb alguna presència s'enjustenca entre els membres, de què s'encarregarà? Doncs no han donat tots els detalls als regidors que s'encarreguen d'aquest projecte, que són els que siguin ells molt fort, han dit que a Estopa i Sidoni estaran vinculats amb aquest projecte. Perdona, aquests són Sidoni, eh? I també, atenció. Atenció, què? Una cosa del Congrés aquest, ara us explico. ...hoy será un día de mierda... Què t'ha ensenyat? El Ducan, el Ducan. Què t'ha ensenyat, eh? Avui hem deixat... hem deixat anar els regidors, que es veu que el Congrés, la gent de Malaga, que a Malaga també és una ciutat implicada, també s'havien animat, s'havien aventurat potser massa, en dic que l'Antonio Banderas també hi participaria, en aquest projecte. Diuen que creien que s'havia aventurat massa. Ja, potser... La gent de Malaga, la gent de Malaga. La gent de Malaga, ja saps, eh? Sí, sí. Tot això forma part de la memòria de la ciutat. Aquests projectes, a vegades, que sembla que no impliquin a la ciutadania, o que tenen una mica lluny, per això té que preguntar convertiment què és el que és feia, perquè, en general, en tenim de forma una mica més tangible. En fi, que en un moment de... T'hi rius? No, no, el que m'ha fet gràcia, que no és tan lluny. Home, clar, perquè la memòria de ciutat... En general, no? No, l'Ajuntament coordina, sí, però què? O sigui, són coses que van entre ajuntaments, i que la ciutadania no se ho fa ser. És una cosa que sembla molt polític, no?, entre les administracions d'alguna ciutat, de l'estat i tal. En fi, vull preguntar... Molt bé, és fàcil, Jordi. No té res a veure, que la Roa Carmona, que ha de venir avui, ha quedat arribat, eh? No té res a veure, sí. Mèdia ja... Bueno, si no, no està en tensió, precisament. És la Clara Segura, i el poeta Joan Margarit, que han estat els dos senjors tanks, guardonats, ja vam comentar l'altre dia, en els premis del reconeixement cultural del Baix Llobregat. Es van lliure divendres a l'Atrium d'Amb i l'Adecans. Andrea, no hi va poder anar, perquè tenia un altre compromís familiar, però fem més informació de tot això. Doncs Clara Segura es va imposar el comunicador coronal llenç Jordi Evole, en el guardó personalitat baix Llobregat. Què dius, què dius, què dius! Oh! Clara Segura! Clara Segura! Oh! Mira, mira, llagrimeta, eh? Quina emoció, que guai. Per tant, la nostra crida de votar de l'esperadament, amb clics, les votacions, van sorgir a efecte, i, per tant, Clara Segura és la personalitat baix Llobregatina de l'any. Sí. Que fort! Esforç, esforç. A més, era un premi que s'atorgava pel primer cop i que estriava per votació popular. No és allò on jurats que digués, doncs Clara Segura serà la personalitat. Quina orgull de la poble! Sí, eh? I de comarca, en general. La gent ha tot de comarca m'ha caigut. De comarca també, de comarca també, va, sí. Doncs la Clara Segura d'una banda... La gent de Sant Feléu, que es creu que són el capital. Ai, no ho són. Què? No ho són? Sí, sí, sí. Sí, no volia dir que a vegades sembla que mirin per sobre els ombres. Ja, entenc. Però no tenen els ombres sobre els ombres? Claritiuament. Doncs, ara, a la seva banda, el poeta veïdast en Joan Margarit va guanyar el premi en la canalíes de literatura, que també està molt bé, i altres senjustents que estaven nominats, però que finalment no van guanyar les seves categories, i la Clara Segura que optava el premi i Rosa Moragas d'Arses Cèniques, l'artista Carme Malaret a l'Antoni Serradars Visuals, Soledad Sants, que era candidat al premi Joan Arraspall de Pedagogia, i Jordi Figueres, de Títol Pòstum, que optava el premi i Joan García Nieto de Compromís Cívic. A altres guardonats, els Vuitens Premis de Reconeixement Cultural, van ser ETB Televisió i Llobregat, que va guanyar el Premi de Comunicació, i el Consorci del Parc Agrari del Vals Llobregat, guanyador del Premi Ramon Ferreres i Ulleta, preservació dels Païs Naturals, Mas, Trin 되게, enfrere por la lluita per installed, juguer de casa rural, una aplòtiment que fem a Hetensipa, Joan Bargarit, són els acústics premiats. Ja us Have minats també, eh? Sense rècodes, igual, no es guanyis res... Depèn dels Premis de Reconeixement Cultural... Les które han binat, eh. Del vals Llobregat, clar, que és a dir també. És clar, a costing però qui ha guanyat, esclar, és la Segura i et fan margo, eh. Ok, ja ho hem comentat això. que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Sant Josep Veri. Quina emoció, quina alegria, estar a tope, molta gent... Quines bales, sí. L'entrega de premi i dels guanyadors serà el propiet 29 de novembre. Des de l'organització, ja fan una crida a tothom per col·laborar amb el vídeo oficial de la cursa, enviant vídeos que he gravat amb el mòbil o amb la vostra GoPro, o amb qualsevol mitjà, un mail que... Tu ets un vídeo? Sí, justament davant. En el moment que fia el vídeo, va haver-hi un accident davant meu. Ah, per bagallós, doncs això ho has d'enviar. Sí, però és una gaire bona qualitat. Em vaig espantar, perquè el cotxe es va... Què dius, ara? Va jugar contra un estàvejador, i... Bueno, res, que típic, un cotxe, un car, s'espant... Sí, un cotxe a estrella contra l'altre palla que estava en just davant meu. Era el primer revol? Ah, sí. Clar, el primer revol és mortal, eh? El primer revol, el carregal diable. Ponegarà. En fi, el primer revol és... Bueno, en fi... Però, per sort, estàs bé, no la passaré amb els pilots, no? No estava bé. Va saltar una roda. Va saltar una roda d'un cap. Salta la notícia. I la roda. Bueno, en fi... Per tant, què vols que repassem, per exemple, Andrea? Doncs, si et sembla, podem repassar els guanyadors en totes les categories i les primeres posicions. Si et semblen, repassarem tot el pòdic. Em sembla. Doncs, un any més, com deia, amb les demaniments d'estat un èxit, i els guanyadors en categoria a la vins van ser Mateo González Cuevas i Adrià Rodríguez, Carlos Borrajo i Manel Borrajo, en cadets, Vielton d'Aigiltudo, en Femines Catalina Planellas i Lua López, i en categoria amic està Ania Català i Jaume Fabregas. En Materans han obtengut la primera posició per tercera inconseguitiva Alejandro Viesca i l'Àlex Portas, que parlaves amb ell fa uns dies al penyà del Morro. Sí, senyora. En Juniors van guanyar Sergi Humet i Gerard Busquets, i, per últim, en categoria a Senyor, va guanyar el car conduït per Marc Petitpier i Paul Albanell, i en Màsters l'hagué format per Adrià Sandoval i Jean Busquets. No, els homes, no. A veure, què fem, ara?I les pèmins? A veure, si ja les han repassat... Sí, la Catalina i l'Àlex Portas. Si s'hauria de repetir el nom dos o tres vegades... Doncs en Femines Catalina Planellas i Lua López han categoria amic està. Molt sexistes, això que se'ls diuen, eh, Cristina? No, perdona.Moltíssim. Sí, sí. Clar, hi ha més homes, perquè si t'ho agafarà d'exquisicions cristines, s'hi apunten més homes, què vols fer? Promoure'n entre les dones. L'Adrià i jo l'Aymine ens apuntem. Ara, a veure si és veritat, eh? Sí, però tu ens fas el car, eh?Jo no ens fa el car. Home, Jordi, vam quedar amb això. Jo no es puc fer el car, perquè jo... Ja ens entrenes, també.Jo l'any que ve... No sé on estaré, jo l'any que ve. Potser tampoc no es puc fer el car. Si sóc a Austràlia, per exemple, què? El pas i l'enviar és per passejar-hi a aquestes... Perseure't, perseure't. Però la causa és ual. Que pot ser que tots participeu, no? Jo, per si de cas, us aniré a buscar un altre constructor de car, i sobretot per vosaltres. A veure, experiència. Per la seguretat d'Austràlia. Si jo hauret de construir el car, a nou arreglades. Ja us lo dic ara. Pinyo segur, només podeu fer una baixada. Mira, potser també surt una roda d'aquestes, no? Durant, sí. No és una roda, és un coixinet. Us heu rebut de... us veig una mica... Perdes. Per presentar-vos el car. Hi ha gent amb molta experiència. Aquest és el problema. Podrien a fer un equip de principiants o alguna cosa, no? Per gent adulta. Ai, no estaria mal. Per exemple, que surtin 10 metres per davant dels altres. Mira, alguna cosa així, home, clar, per motivar, quasi, no? Que no és un peixet. No s'hi val que ens toquin, a d'altres cas. Jo tinc la categoria peixet. Que sou vosaltres dues. Oh! I ja està. Per a vosaltres, en femines, però 10 metres o 15 per davant de la resta de participants. I sortint 4 segons abans. Només 4. 10. 6, 7, 8. Ho sembla bé, això, no? Per mi em sembla perfecte. La categoria peixet és la nova categoria. És la subcategoria dins de les fèmines, no? Correcte. Només esteu coneguts i guanyaríeu l'altre, sempre. Ah, perfecte. Home! Home! A Madrid, bueno, i Cristina, per mi. Anem ja acabant aquesta secció. La més divertida del programa, ja ho sabeu. Només cal que, si voleu estar informat, aneu a la pàgina Web de RadioDesverb.com, ara mateix, o a partir de les 7, els enjurs, notícies, edició, vespre. I dit això, Andrea, gràcies, eh? Vosaltres. Les notícies dels enjurs amb l'Andrea Buenossi. Per a estar ben informat de tot el camp. Pas de patir, oh, yeah! Fem una posa per la publicitat i, aquí, en un moment, estrenem secció al programa. Cada dia ens tindrem a l'aró a Carmona, amb la secció de viatge voluntari. Fins ara mateix. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% músiques relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Muts Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o, també, les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com. Un moment, un canvi. Ràdio d'Esber. 98.1. I la llengua de Ràdio d'Esber. 98.1. I l'agraïment de Ràdio d'Esber. 98.1. I l'agraïment de Ràdio d'Esber. 99.1. La penha vol mor o cada tarda, las dagger set per Ràdio d'Esber. 5 minuts anem a punt dealfors. Avui, com deia, es tenem una secció fizit temporada del programa. És cosa innovadora, de la Redis paper Trauria que parlem de la setmana lluita abans de començar, hi pels més que poden tenir els joves avui en dia viatjant, col·laborant en projectes de servei i tal. Per això li hem titulat a la secció Viatge voluntari. Ara, de què ens parlaràs durant aquests dilluns que ens vinguis a visitar l'Apenya del Morrún? Doncs, la meva intenció, com diu el títol, viatge voluntari és parlar de totes les maneres que tenen els joves i poder no tan joves de viatjar fent voluntariat. Això vol dir viatge gratis? 95% dels cops, sí. I si no és gratis, el 100% o és el 70%? Ja, o sigui, que és molt econòmic, no? Per tant, aquí tenim dos idees que s'ajunten, que és el tema de viatge, tenir experiències a fora pels joves que ens estiguin escoltant, o vaja, no tan joves, perquè potser ens escolten també persones que els interessen pels seus nebots o els seus fills, o alguna persona pròxima de la família amb aquesta edat. I després també hi ha el tema aquest de fer camps de treball i aprendre un mateix i ajudar també els altres. No hi ha de límit, no?, és a dir... Depèn del projecte, perquè... Però els més joves quina de tenen, els que poden començar a fer aquest tipus de viatge voluntari? Pots arribar a tenir 17... Jo crec que els més joves són 17. Sí. Ah, no, no, no, no, espera, espera, espera. És que tinc molta informació de programes diferents al cap. Perquè n'hi ha molts, no?, de programes... Hi ha molts, hi ha mogollons, sí, sí. No, ostres, els més joves són 12, de fet, que són com els de Sant Just, que ens volem endur. Ah, sí? O nosaltres ens volem endur? A Islàndia. A Islàndia? On volem portar un grup de joves de 12 anys? Colo per 12. Sí, 4 o 5 vegades. Vale. Llavors me'n vaig. Doncs ja no anem parlant, perquè anem d'anar tan poc a poc una mica tot això, perquè, per exemple, la gent que va fer l'intercanvi del teatre en Bèlgica, té alguna cosa a veure amb tot això? Exacte, sí, sí, sí, per suposat. Està dintre d'un dels programes de l'Unió Europea, que es diu Erasmus Plus, que, bueno, jo t'he pensat en aquests dilluns, poder parlar-hi una mica, perquè hi ha molts diferents i de... És més, no, només per joves, per això abans he dit... no tan joves. I aquests nois estaven dintre d'aquest projecte, no? Creieu que hi ha acció, ara no existeix com a tal, però sí que es fan intercambis d'un grup entre 12 i 18 anys, i aquí entra el cas. Avui volem explicar així una mica per sobre un training course que hi ha aquesta setmana, no? Que està creat i coordinat per Mundus Un Mundo A Tus Pies. Qui són aquestes gent? Aquesta gent és una organització que està... Diguéssim, l'oficina, la teva Mataró, però també estan coordinant l'àrea de Santa Coloma, una mica al Vasós, Santa Coloma, Sant Andreu... Badalona, potser. Badalona, de fet. I que, a més a més, s'encarreguen a fer tot aquest tipus intercambis i d'enviar molta gent, és molt interessant, perquè és un bon recurs per si tens idea de marxar ells, et poden ajudar moltíssim, aquest aspecte. Aleshores, jo col·lauro amb ells, perquè conec el seu president des de fa molts anys, ell és el que em va enviar a la majoria de les que heu fet a Europa, i ara que torno a viure a Sant Just, doncs col·lauro amb ells. Perquè tu, ara, sí, ara veiem, com que és el primer dia, una mica de conèixers aquí, tots plegats, tu has estat per Europa viatjant, o has estat viatjant per alguns llocs del continent, fent aquests voluntariats, no? Podríem dir, també, drasmus, quina és el teu currículum, per saber què has fet tu per aquí, per allà, per Europa. Jo vaig començar a marxar a l'Etonia, aquest va ser el meu primer, diguéssim, viatge dintre dels projectes d'Europa. Sí. Què vas anar a fer, l'Etonia, perdona? Un trèningurs, també. De què era? D'educació i més mèdia. D'educació i més mèdia. I què vas aprendre allà, amb un titular? En realitat, vull dir... Uf! Mare meva. No pot, Jordi, que no es pot resudir. Com ho entens? Vaig aprendre que havia de continuar a fer aquestes coses. Potser algú, des de fora, una visió simplista, d'aquesta situació seria jove. Mira, viatges per la cara i no fas ni prot. Això és així? Això no hauria de ser així. Una altra cosa és que no hi hagi gent que s'ho prengui així, i a vegades els surti bé la jugada. Però tu has vist també que hi ha gent que té una mica de patilla i aprofita aquests llocs, i en lloc de fer el que havia de fer és treballar, fer el curs, i fer el treball i la feina que està encomanada, no ho fa? M'estàs dient això? Sí, hi ha casos. Amb diners de la Unió Europea? Sí, sí, sí, en casos. Ha fet un uf que ha sonat a la majoria. Vol dir que sí. No, no, no, no. Vull dir, perquè a mi em fa mal, que encara existeixi aquesta gent. Però sí que hi ha... El que passa que també t'haig de dir que la gent que li surt bé la jugada no és gaire, perquè els que organitza d'aquests trainings, i des de la Unió Europea, hi ha una història que, si tu no existeixes, el 80% dels... De les classes. Si és que no m'agrada dir classes. Activitats. De les activitats, no et pagarà el llet. No m'agrada dir classes, direm activitats. Zero classes. Les activitats dius que si no existeixen el 80% no els incombalida. Perdona, és que jo vaig una mica de penge amb tot això. Erasmus també entra en tot això? Sí. Quan hi ha moltes alumnes que se'n van a altres països, a acabar la seva carrera o a tenir crèdits, per la carrera que estan estudiant, també és tot això, no? Sí, també és tot això. Però això ja es coordina des de la universitat, i és més difícil que ONGs, organitzacions independents, ho facin. Perquè tu vols parlar de ONGs, organitzacions independents, no? Clar, jo tem a la universitat, em quedo fora. Ja fa temps. Després de la Latònia, on vas anar? Què has de fer? Estar perfecte. Però és molt diferent, és molt maco. Després vaig anar a Aguda Pest, i hi ha un poblet molt petit, que no me'n recordo com es diu, però que el treining es feia allà, perquè normalment fent una ciutat gran és difícil, també. Per què? Per tema de llutjament. És que és molt difícil tenir ONGs participants fent tot un treining, a un hotel, purament, hotel. És el que ens ha passat una mica a Santa Coloma, no? Clar, era a Barcelona, no? Tu quan passes un títol d'un projecte que es fa a Barcelona, a Madrid, a Londres, uuuh! Et venen en massa. Però trobar un lloc on tu puguis fer activitats, està a 24 hores, a 25 persones, a una ciutat és molt més car i és molt més difícil. Per tant, normalment, t'apartes a rodaries. Per això Sant Just té una posició privilegiada respecte a ciutats més grans, per exemple? Sant Just, és perfecte. El que passa és que el que li falta a Sant Just és una espècie de masia o algun lloc així per llugar, que a més es pugues tenir espai, també, perfectivitats. Clar, per exemple, perquè jo recordo que la gent de teatre, que va venir de Vèlgica amb aquest intercanvi, ara fa uns mesos van estar al casal de Joves, instal·lat durant molta estona, però després, clar, van anar a dormir en diferents famílies, no? No, no, no. No, encara millor. Van anar a dormir... a dormir al gimnàs de l'escola Montseny. És veritat, és veritat, és veritat. Mira, no sé per què pensava que havia anat a un equipament del casal amb famílies, és veritat. Per tant, tu dius que Sant Just li falta una masia de colònies, i mira que n'hi ha aquí a la... Sí, i a mi em sorprèn. Hi ha moltes masies, aquí, que estan... Però cap es lloga, Jordi, perquè... No n'hi ha cap que es llogi, totes tenen propietat i propietaris que les volen pel seu gust, no?, els familiars... Bueno, jo, si m'ho permets, m'agradaria fer una crida, que si algú... Ara mateix, a l'eluminal de Bombeta, i diu... Eh! Jo, casa meva, la puc deixar per aquestes coses, o mira, és un nou model de... no ho sé... Vols fer una crida? Sí. Va, no, la crida. Bueno, jo li volia dir a aquesta gent que té masies, els senjos d'Esverns, que les s'adeixi per un preu molt raonable, sisplau, estem parlant amb un cost... No gaire elevat a projectes que es donin a terme el nostre... Potser puc afegir la crida que l'hauríem de provar nosaltres primer. La masia, no? La masia, clar. No el treinin, aquest? El treinin també i tot. Per provar la masia per si és apta, no?, Aroa i Cristina per si m'adapta perfecte. Si us estic d'acord. Home, cada setmana, per veure les instal·lacions, a veure si els nois podran estar còmodes, no podran al descans, sinó que després les activitats no es rendeixen. Ens oferim, mira, jo ens fem un equip, ja, amb l'Aroa, Cristina i un servidor. Ens oferim per anar a passar un cap de setmana amb la masia. Per valorar si realment és un lloc que valgui la pena per fer aquests intercanvis, tot això és per la gent jove de senjos, pel futur que ha de venir. Dit això, dit això, tu avui volies parlar una mica d'aquest training course d'Un Mundo a Tus Pies, que hi ha aquesta setmana, que també es porten a l'organització de la mobilitat europea de Barcelona. Què és això, a veure, explica'ns-ho una mica. Bueno, aviam, això és com el general. No és que aportin tota l'assessoria de mobilitat de Barcelona. De fet, hi ha moltes organitzacions que treballen a Barcelona, a ciutat. Ells porten el que he dit abans a més coses al Vasos, i sí que és veritat que fa moltes col·laboracions amb altres organitzacions també del que és el centre de la ciutat. Aleshores, què vol dir que aportin l'assessoria de mobilitat? Vol dir que s'encarreguen d'informar tot el jovent i d'escriure els projectes i de fer tot el tema de papers de tots aquests projectes que estan dintre del programa de l'ERASMUS+. I, a més, d'altres beques europees, obviamente. Però, bàsicament, el que més enfocen és gestionar tot el tema de l'ERASMUS+. Té mala qualitat, més que res, papers perquè puguin anar-se. Escruir els projectes, perquè tot això... A tu et donen diners quan tu presentes un projecte i has aprovat qui escriu aquest projecte, aquestes organitzacions. Qui crea les activitats, aquestes organitzacions. I, a més a més, aquesta organització, a part de treballar com a creadora i sènding organització, que es diu, treballar com a col·laboradora, com a partner, d'altres organitzacions que estan arreu d'Europa i que van necessitant d'altres projectes, només a Barcelona. Perquè, a més, hi ha intercanvi entre projectes de diferents països i tal, perquè ha de dir que treballant relacionadament, entenc que potser una persona d'aquí se li ocorreix un tipus de projecte determinat i ho pot agafar un altre país per fer-ho allà. Tot i que no sigui intercanvi entre persones d'aquí o d'allà, pot haver aquest intercanvi de projectes o... L'intercanvi de projecte és essencial. El que passa és que d'aquelles persones o d'aquelles organitzacions que el crea, sí que han de ser implicades alguna manera, m'explico. Sí, per exemple, el que hem fet, perquè és aquesta setmana, avui acabava, eh? Està la setmana passada. Avui acabava. Sí, sí. Com a informatiu. De fet, he intentat localitzar la Marina, que és una voluntària d'aquest tren i no l'hem trobada. Dos formes, comentar que va ser la setmana passada, podreu una setmana, 21 participants, aquestes lliures, tres voluntàries, gent de 5 països diferents. Volíem parlar amb ella, perquè em expliqués una mica com havia anat durant tot això, i parlar directament amb una persona que havia tingut aquesta experiència, malauradament no ha pogut ser, però vaja, tu que t'ho ha d'estar, no? Sí, jo estais a d'altres dins. Aquest és el que s'ha fet allà, una mica, tot això. Aquest, aquest training, anava amb costa molt aquesta paraulatació. A veure, espera't. La dic. Sí. Ara, ara. Vale, vas posar-te encara més nerviosa, eh, que ets a dir? Va. Emprenedoria. Oh, molt bé, ara, va, tampoc és difícil. Emprenedoria, eh? Emprenedoria. Em pensava que anava ara a Huffington. Sí, també, però per una suportació. Volia qualsevol que havíem anglès, però he dit no, no. Emprenedoria. Emprenedoria, sí, que fa com ràbia, aquest concepte, o no? O dir perquè arriba un punt, ja, que, hosti, sempre en adó. Diu, bueno, tu també és emprendador, o no, tu no en fa coses, o no? Clar, però el guai és això, no? Com tothom fa coses, tothom pot participar en aquest. Vull dir, esprendre-s'ho per la part positiva. Que voleu que parlem d'això molt bé? Parlem, parla a mi, saps el que vull dir? Sí, sí. Com una excusa per fer alguna cosa? Però no necessites tenir algun projecte una mica sòlid per dir-te emprenedor i poder participar? És a dir, tothom que faci qualsevol cosa tot i que no tingui encara un projecte sòlid pot tenir una idea i ja se'l considera emprenedor. Exacte. Sí, d'aquest training no era per persones que també hi havia, però no era per persones exclusivament que ja tinguéssim un projecte i el volguéssim desenvolupar més, però per aquelles persones que tenien la idea o la intenció i poguéssim veure com es comença. Per tant, es treballaven una mica els aspectes que necessitaven o, en aquest cas, com podien començar a tirar endavant la idea que tenien plantejada, no? Era això, era això. Moltes gràcies per haver vingut avui de primera associació de viatge voluntari. El programa cada dilluns ens ha explicat una mica de presentació. Hauríem testat una mica diferents coses, però la setmana que ve ja ens anirem en diferent profunditat, amb diferents temes que ens vagis portant al programa. També anirem informant si van sortint convocatòries per joves, que estiguin interessats en fer aquest tipus de viatges voluntariats amb camps de treball o els training courses arreu del continent, i també arreu del món, perquè això també és una xarxa important. En fi, ara ho ve. Moltes gràcies. Ens trobem dilluns que ve. Bona tarda. Bona tarda, merci. Fem una pausa de no re, i aquí en formés tenim amb nosaltres el Manel Ripoll a l'espai d'Història de Senyors, recordant què va fer el nostre municipi durant els fets del 1714. Fins ara mateix. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. En sort si per a la normalització lingüística hi aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomercal.com A Sant Just Servei Fundación Mart. Gràcies. Bones tardes i ripoll. Bones tardes. Veig justament 10 aigües. Bona tarda. Porta tant i una mica... Porta temps fent ràdio. També conservador del microfons. Bones tardes. Com és la meva aigua? Ja sabeu que a la setmana ens explica diferents qüestions sobre el nostre municipi. Sobretot pel que fa referència a la seva història. el que va passar a Sant Just l'any 1714 i també una mica els anys abans i després. Durant aquest assajament de la ciutat com tal per part de les tropes borbòniques. Vam repassar algunes de les anècdotes, que hi va haver, per exemple, l'acció de les cabres, les demanar passades. Vox castrats. Vox castrats per ser més exactes. Perquè es veu que quan estan castrats només es dediquen a menjar. Si no estan castrats poden fer més coses. Menjar o menjar. Si estan castrats ja només mengen i només serveixen pel que hem de servir. De fet, la majoria dels animals quan els castres fan això no s'engreixen molt i agafen més pes. I més menjar per les persones. Recordem ràpidament la història. Bàsicament hi havia les tropes de Felip V, les tropes borbòniques, que estaven situades, el que ara és el Camp Nou, el barri de les Cors, i tenien a la seva rira guarda, aquí, a la Vall de Sant Just, un grup de cabres que estaven pasturant tranquil·lament. I des de Sant Just, un comandament que ja hem repassat, que estaven dirigits per Francesc Padrosa, de la Masia de Camp Padrosa d'aquí de Sant Just, el que vam fer és robar aquestes cabres com a atac directe a les tropes borbòniques. Va ser el seu granet de sorra, no? Sí. Diguem que no van anar directament. Clar, hi ha 20.000 soldats, i aquí, a Sant Just, eren quatre gats. Sí, eren 200 persones, i aquí li fan una mica de mal, és aquest comandament de caballeria de Rússio Llueve, són 360 caballers, per tant, clar, ni que hagués anat tot el poble contra 360 caballers, però, com a mínim, estem en molta diferència, ja veiem que això ja serà molt difícil de guanyar, fins i tot a planta cara, però si no podem menjar durant una estona, mira, això és el que ens en portem. A més a més, ho fan el 27 de desembre, una mica com una innocentada que els gasten, no? Sí, sí, correcte. En fi, com va acabar aquesta història? Perquè al final, no sé si vam arribar... No, no vam arribar al final. Fem una mica la presentació que tenia organitzat aquest escamot, com has comentat, hi havia francès, padrosa, entre mitjans, hi havia els de... Per acollars, la gent de carbonell, no? Sí, exacte, hi havia tota una sèrie de gent que es van organitzar, d'acord? I llavors el que ens quedava, vull veure una mica, era el que les represàries que hi van haver, i una mica també la documentació que ens va quedar de l'època, perquè clar, això és una anècdota, diríem, graciosa, no? Però, si es va anotant el seu moment en diferents documents que ara veurem avui en dia, i ens ha aconseguit arribar 300 anys després a nosaltres, és que sí, va ser una dolenteria, una trapelleria d'aquesta gent, però si va quedar redactat, és que la seva importància va tenir en el seu moment, i avui veurem una mica això, aquestes 992 vesties capturades, i entregades a les faldes de la zona de Sarrià, doncs una mica els documents que hi havia de Barcelona que em van parlar, i després les represàries que l'escamot borbònic de Rossellot Nuevo va dur a terme per netejar una mica el seu honor, perquè, més enllà, capaçessin gana unes setmanes. Perquè per exemple la Riota, també, de la resta d'acompanyats borbònices, no? Ho han robat les cabres, a vosaltres. Quatre pagesos els han robat les cabres. S'ho podrien haver pres com una isocentada, i mira. Bé, la veritat és que, i tot això està recollit a la ciutat del Consell de Cent Barcelona, de la següent Afamèrica, la pàgina 183, parlava d'aquestes 992 cabres, i d'aquest fet, no? Ens deia una cosa així, no? Ens ficava el dijous 27 a la nit, vam fer aquesta notació i ficava, en aquest dia entraran en la present ciutat 900 o 1.000 crestats, que uns partisans anaven a prendre en Santa Creu de l'Orda, la nitantes, i pujaran per Montjuïc, les quals la ciutat compta per l'abast d'ella. És a dir, és els... Aquestes cabres que van entrar... Són testimonis, no? De gent que hauria d'estar en aquella zona... Es va notar en el llibre que et quedés tu, el Consell de Cent Barcelona reunia de tant en tant, i anotava, doncs, les afamèrides, el que havia anat passant, i això es feia una reunió a la zona de Barcelona, avui en dia hi ha el Consell de Cent, per això es diu així, el Consell de Cent, reunien allà, i anotaven, doncs, la feien com passaven nacte o passaven llista, de les coses que havien anat passant, i en aquest dia, en concret, es va notar el tema aquest dels boxs aquests que van entrar a la zona de Serriàvenin, de Santa Creu de l'Orda. Bé, llavors, a partir d'aquí, clar, ja les totes borboniques es van percatar, no? No, imagino, hi ha hores després d'anar a buscar el següent grup de cabres per matar i tenir menjar i cuinar per aquest regiment, per aquest comandament, van veure que ja no hi havia les cabres. Exacte. Què va passar en aquest moment? Doncs, s'adonen d'aquest fet, no? L'esquadroquet de Rosselló Nuevo veu que no hi ha el que hi hauria de ve, i, per tant, decideix enviar 3 cossos d'aquesta cavalleria, vam dir l'altre dia que cada cosa estava format d'unes 12 i d'uns 30 genets, d'acord? O sigui, envien bastanta gent, envien uns 90 genets. Amb gana, no? A buscar on deuen haver anat a parar aquests boxs que no estan a la seva zona, d'acord? Sí. I més important que el fet en si del nombre de box robats, d'acord? Que després, quan s'haurà d'imposar ascensió, hem diríem les poblacions que hi van partir, perquè, al final, s'acabarà de descobrir un tot plegat. Aquí hi ha una altra notació interessant de l'època que parlava que entraron en la plaza 959 cabezas de Ganado, procedentes de la zona de Santa Cruz del Orde, i, per elles, s'ha satisfat la ciutat per 6.137 llibres catalanes. És a dir, les vam donar, però canvis, ens vam donar 6.137 llibres catalanes, que és el preu que vam cobrar per aquests gairebé 1.000 box castrats. Per tant, s'enjustreva aquests diners, a canvi de donar aquests box a la ciutat de Barcelona. No és que ho dongui gratis, ni que faci una donació. Perdona, si ho entenc bé, aquests... Els venen, no? Aquestos ho han d'enjustar. És una gratificació. No són seves? El què? No són seves. Les cabres no són... Ells eren seves en el moment que les van robar. Estaven ja el seu poder. Eren de recenyó en meu, les captures s'enjust. Per això t'ho dic. O sigui, ven una cosa que han robat. Exacte, sí, sí. Això era així. Exacte, correcte. Llavors, venen aquestes 1.000 cabres que les han robat. Per unes 6.000 llibres catalanes. 6.000 llibres catalanes. Exacte. I quan van anar a buscar-les, per tant, ja no les tenien. No, no, clar, clar. Les cabres ja estaven venudes. I segurament cuinades i menjades, perquè duraran un temps, però per alimentar tota la ciutat de Barcelona, això no té ni per començar. Per tant, van fer festa grossa aquell dia, a Barcelona i sobretot a la zona de Serriac. Clar, per tant, va ser com una mena de jugada doble, en certa manera. Primer, toca els nassos en aquest comandament de les tropes burbòniques. I després, fer calarons. Fer calarons. I tercera, donar menjar a una ciutat que estava sent assenyada. Exacte. Molta de les provisions que havien d'arribar, no hi arribaven, les provisions arribaven per mar. I aquestes són les poques provisions que tindran des de la guardia. Per tant, van fer una mica de Robin Hood. Sí, té més o menys. Les cabres de l'enemi, per donar-lo a la gent del poble. Que la gent no necessitava, que en aquell moment ho estava passant malament. Clar, vius des d'un punt de vista de la gent que ho va fer, no? Llavors, la reacció de les tropes burbòniques, quina va ser? La primera és això que hem comentat, envien aquests escamots a buscar o a localitzar aquests box, i la gent que havia fet això, evidentment quan arriben sobre el terreny, allà ja no hi queda res, i el que fan és arreçar amb el que troben en aquella zona on normalment estava pasturant aquests box, i les cròniques de l'època ens parlen que aquests tres escamots van fer 22 víctimes i van enrobar uns quants ases i 18 cabres. Això és el que recuperen? Això va ser una mica la contrajugada. La contraofensiva, sí. Un rotari d'algunes ases i 18 cabres, comparat amb aquests prop de mil box. El que passa és que tu parles de 22 víctimes? Sí, perquè per on van passar, hi havia uns pagesos per allà, van anar sense miraments, els van assassinar, per tenir com un cap de turc. Ja hem ajusticiat aquesta zona, que s'ha portat malament, no sabem si hem estat ells o no, però sí que van ser víctimes de la Vall de Sant Just, on estava justament el seu grup de cabres. Va ser víctimes que podrien ser tant de Sant Just, com de Vall Vidrera, com de Santa Creu Dolorda, perquè els bons aquests estaven movents a la zona de Collserola. La zona que acaba Sant Just i la zona de Collserola segurament també va passar aquest escamot, i alguna d'aquestes víctimes podia ser Sant Justenca. Tenim més documents històrics, justament d'aquest llibre del Consell de Cent Barcelona, del 1714. Què més, per exemple? A veure, per exemple... Tenim per exemple la pàgina 186, la versió dels Bourbonics. Sí, una mica fins ara hem explicat el que va redactar el Consell de Cent i el que va dir que van fer amb aquestes bèsties, i per contra els Bourbonics redactaven el següent. Dèiem, el senyor Duc de Pòpoli va tenir el 28 de desembre un avantatge sobre els assatjats, que havien fet sortir de la vila els seus cavalls i el seu bestiar amb una escorta per a fer-los pasturar la plana. Aquest general, sobre l'avís que va tenir, va fer 3 destacaments de cavalleria amb ordre d'anar endavant, fins al camí cobert, i d'envoltar-los. L'escorta, amb prenguer la fugida, i no obstant això, va tenir 70 homes morts. Aquí les xifres són més elevades que els 22 que hem comentat que hi ha Consell de Cent. I la major part dels cavalls i del bestiar els hi fou arrebatada. Després ens comenten també mateixes fonts de Vallvidrera, ens comentarà aquest petit text que ens permetrà explicar el que a mi explica a continuació. Per tant va ser una represàlia bastant important. Si estem content que se'n justi vivien 230 persones i segons les fonts se'n maten 22, però 22 és el 2% de la població d'on d'aquests pobles. I aquí en compten 70, és una repressió important. De fet, aquí també en redactats de la gent propera al Duc de Pòpoli, comentaven i aunque se hallan algunos individus indiciados de haber sido cómplices, pero rehacen sujetos de muy pocas conveniencias, és a dir, que els està costant acabar de veure qui va per patrar aquests actes, cuyos caudales no pueden llegar a tener mucho el justo valor del dicho ganado i que, a més a més, està costant veure qui li imposen l'ascensió per recuperar els diners, perquè aquí ja per allà no té una quantitat o no té un esterre suficientment important per recuperar la inversió que avalien aquests box. Continuant dient, cuya satisfacció parece que no puede asegurarse de de otra forma que cargando la ley sobre el común de los mismos tres lugares y términos en cuyos confines apestezaban el ganado y sucedió el robo. És a dir, com que no acaben de tenir clar qui ho va fer, o sigui, aquesta gent que nosaltres sí que tenim avi en dia i sabem qui van ser, a l'època no s'acaba de descobrir qui és. Com que fan aquest escamot, maten aquestes persones, però veuen que les possessions que tenen i els animals que tenen no serveixen per recuperar aquestes 992 vestis, aquests 6.100 lliures catalanes, el que decidiran aquí, que es diu que es fa una llei o es dicta un ordre, que la firmarà el mateix dubte de Pòpuli, perquè les poblacions col·lindants d'on estaven pasturant aquests box castrats, que eren, recordem, Vallvidrera, la zona de Santa Creu d'Olorda i Sant Just desvern, es va veure els tres ajuntaments, els tres comuns, i es van mirar. Hem perdut aquests mil box, estaven pasturant a la seva zona, això val X, fiquem aquí, es parla, deia que ho havíem venut per 6.100 lliures catalanes, altres diuen que estava valorat en 4.400 peces d'avui, que era una altra manera de comptar l'època, sigui quin sigui l'import, se'ns deu aquest import, facin-s'ho com vulguin vostès tres, que és el límit per pagant-se aquest import i donar-lo al dubte de Pòpuli, que quiren si a veure els box i les cabres. Bé, doncs això és una mica el que va passar, tot i així l'escremosa burbònica no va aconseguir recuperar aquests mil box castrats, motius pels quals el mateix dubte de Pòpuli va influir un càstig monetari als termes de Sant Just desvern, que era el que comentava ara, Vallvidrera i també Santa Creu d'Olorda, ja que el remat, clar, havia estat capturat justament en aquestes mediacions, no? Exacte. Per anar a acabar amb aquesta història de les que tenim del 1714, recordar que els representants dels tres comuns afectats van anar a reunir-se amb un catalàtic de dret civil de l'OB, no? Sí, van intentar fer com una al·legació, com quan avui hem dit el Tribunal Constitucional de Suspencoses, doncs fas una al·legació, no servirà-la molt, però tu ho proves, no? Perquè els vam posar com una mena, aquestes multes, no? Sí, els vam comentar d'unes 3.400 peces d'avui, llavors van allagar, no? Van allagar, els diuen que ni al·legacions ni tonteries. Clar, home, és que, clar, si estàs amb un exercit, no pots allagar molt, és de l'altre bàndul, la veig. Ells ho proven, no, fan l'al·legació, però els diuen... Home, si sona i cola, cola, doncs. Ells el millor fan l'al·legació per veure si els irredueixen la quantitat. A veure, et dic una cosa, jo no sé en aquell moment que hi havia les cases, no?, que hi havia... Ja havíem comentat el comú, que era l'alcalde, i alguns jurats... 230 persones, algun jurat i el rector, no? El rector qui no s'hi fica més, perquè ell havia firmat allò en el seu moment, i amb això està en contra del rector. No s'hi pot dir cap al mig perquè ell havia pactat una cosa. Llavors, clar, aquesta mena de com ho has dit això, de procurador, has dit? Bueno, el comú del poble i el jurat, sí. El comú i el jurat, clar, van dir, home, dius que, clar, que hem sigut nosaltres... Estàvem pasturant per aquí, però, clar... No vol dir que hagin sigut senjors, tens, tot i que després ha comprovat que sí, que ho van ser. Però, clar, en aquell moment vam dir, no ho podem, però tot i això, l'alcalde, el jurat burbònic va dir, no, aquí s'ha de pagar, i ja està. Només digue'n, a la Carta Senjors d'Esben, la multa, clar, que d'aquests 4.000 no els pagarà només senjors. El que li caurà sobre les arques del comú de Senjors d'Esben seran, en concret, 1.757 peces de 8, 16 sou i 10 diners. Per tant, aquesta serà la quantitat que, d'una manera o altra... Que representava la tercera part, no? Sí, més o menys. Bé, el Vallvidrera haurà de pagar menys, perquè no arribarà a pagar 1.000 peces, i, tant senjors com Santa Creu, tenen aquest 1.700, o sigui, seran dos... Sí, serà una mica més senjors, i Vallvidrera, i Santa Creu, que no pas, Vallvidrera, que pagarà una miqueta, una miqueta de menys, suposo que devia anar per població, i Vallvidrera era més petitet que senjors i Santa Creu. I, finalment, es va acabant, no?, pagant, que tant, també, tota aquesta ordre. En fi, ho hem deixat aquí avui, Manel. La setmana que ve, segurament, tractarem l'últim cas, i tindrem resumir-lo, en un capítol, el de Patinyo o la prepotena arrogancia dels Bancadors. Està d'un cop, però acolcarida de Barcelona. De Barcelona, amb les tropes borbòniques al capdavant, no?, i amb Felip V, el davant de tots. En fi, Manel, gràcies. Nosaltres la samarquem bé. Buata tarda. Bona tarda. Catalunya informació. Bona tarda, són les 6. I aquesta hora fem primer un cop d'ull a l'estat del trànsit. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I Roger Federer no juga a la final de la Copa de Màster per lesió, i el títol se l'endú Nova Djokovic. Suís està molt pendent de Federer, ja que d'aquí 5 dies han de jugar a la final de la Copa d'Ivies contra França, un títol que el Suís encara no ha guanyat mai. Al vent de Ponent seguirà bufant de forma moderada i augmentarà la sensació de fred. Durant les pròximes hores el temps serà estable i poc anúvolat, excepte al nord del país on hi haurà més núvols i algun ruixel local. La Cota de Neu estarà als 1.400 metres. La nit serà més freda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'actrius Sant Just tenc a clara segura i els grups Sidoní i Estopa col·laboren amb la xarxa a la memòria de les ciutats, a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Aquests artistes s'han implicat en el desenvolupament de la xarxa, que ara passa una altra fase. Barcelona ha acollit als arriesdies el 13 Congrés Internacional de Ciutats Educadores on Sant Just ha tingut una presència destacada. El projecte a la memòria de les ciutats, el lideren a nivell estatal l'Ajuntament, 11 ciutats espanyoles i estan implicades i reflexionen sobre el paper que tenen les ciutats en les polítiques de memòria i gestió del patrimoni cultural i històric. Més coses, l'Ajuntament de Sant Just ha començat una campanya per repintar senyals vials. Des del consistori destinem 70.000 euros del pressupost municipal per aquest concepte. En concret s'ha començat a actuar sectors de prioritat que ha proposat la policia local per tallar l'asseguretat viària. Amb aquesta actuació, es renova la pintura de passos de vianants, línies continuades i discontinuades, entre d'altres. Alguns dels carrers on s'està previst actuar són a les interseccions del carrer Majó amb Rambla de Sant Just, amb Montserrat, amb Bataneu i amb bona vista, a la vinguda d'Indústria amb Miquel Reverter, Ara té Ivena Vente i el carrer Raval de la Creu, amb Creu i amb Mercat, entre d'altres. I una punt més per recordar-vos que avui clou l'exposició Amors contra la violència masclista al Casal de Joves. Aquesta mostra oberta a Sant Just les activitats del 25 de novembre, dia mundial contra la violència envers les dones. Es tracta d'una exposició que ofereix un punt de vista crític sobre la violència masclista. En el marc d'aquest més de conscienciació, al proper diumenge, 23 de novembre, la segona marxa del Barça Llobregat contra la violència masclista i participarà en uns municipis de la comarca i la trobada a Sant Just serà dos quarts, 12 del matí a la plaça del Walden. Ens caminarà per la carretera reial amb el grup de dones que vindran des dels plogues de Llobregat, fins arribar a l'acte central de la jornada, que tindrà lloc al Parc Torreblanca. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada als Sant Just notícies Edició Vespre, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radiodesvern.com Bona tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en votis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equipoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots que la crucifica t'ha perdida. Vols solucionar? Vols temps, tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns la 8 a 9 del vespre o als 17 a 9 del matí. Us esperem. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com ens ajudem. Gràcies per anar-nos aCrowd ребен. Valasting. Benvinguts a la segona hora de la penya del moraleiro. Gràcies per asqual datez el director i també es director, i ve coordinat el programa北 ONE. Adéu a la Fonsa de l' Bonnie De A por! que ha dirigit un obra amb la seva companyia, la Ruta 40, que representa el círculo maldar aquests dies, i que es diu el llarg sopar... No, però el llarg dinar, el llarg dinar de Nadal. També tindrem la tertúlia esportiva amb el Rafacano, l'Edu Rodrigues, el Pascal, l'Edri Poig, segurament tenen estel·leones per aquí, però abans de tot això anem cap al trending topic de la segona hora. Perquè avui, Cristina, el més comentat a Twitter, també ha sigut Josep Maria Bax, perquè ha mort el presentador català de ràdio i televisió als 70 anys a causa del càncer, no, Cristina? Sí, ja ha estat aquí a Barcelona, on també va néixer l'any 1944, i on va començar precisament a treballar a primera ràdio sobentut, i després a televisió espanyola s'ha engogat. Més que no ha hagut prou per presentar programes de TV3, com Fili Prim o Silencerto, l'Andivino, també serà recordat per a molts altres per conduir al programa 1, 2, 3, respondre, otra vez. En aquest cas, la cerimònia de comiat se celebrarà demà dos cos de 12 alternatòries de les Corts. Bé, moltes mostres de suport a la família, i també de carinyo, eh, a la figura mítica de Josep Maria Bax. Com per exemple Esteban Caballé, que diu Josep Maria Bax tanca la parada de veritat. Un altre comentari és el Xavier Rius, diu Mor, un gran comunicador. I l'Alexandra Hurtado, que diu doncs jo, a Josep Maria Bax el recordaré per Silencerto, l'Andivino. Espero no ser l'únic que recordi aquell gran concurs. En fi, una abraçada molt forta a la família. Sí, sí, 12 de la tarda, continuem el programa. Parlant de teatre, parlem d'un obra que es va estrenar fa uns dies al Círculo Maldà, al costat de l'església de Santa Maria del Pi, al centre de Barcelona, estituï la Allardina de Nadal. Una proposta de la companyia La Ruta 40. Una peça teatral molt original, molt peculiar, perquè veiem com transcorre la vida d'una mateixa família durant 90 anys, però a través dels seus 90 diners de Nadal. Per tant, tot el que passa durant aquestes 4 generacions amb aquesta obra de la companyia La Ruta 40, per parlar una mica de tot això tenim el telèfon, el seu director, un velconeu del programa... Home, com diria el Ferran Monegal. Alberto Díaz, bona tarda. Hola, Jordi, com estàs? Què tal, què tal, què tal? Què tal, escolta'm.Ara feu, ara feu. Deu ser preparada per la ràdio. Home, és veritat, eh?Què fa? És que és de la teva vida. Doncs mira, estem aquí al Círculo Maldà, molt content amb aquesta obra, i molt content de que hagis vingut Jordi, que vas venir l'altre dia, i per comentar una mica la jugada. Sí, em va agradar molt, em veu atendre molt bé. Vaig tenir seguits VIP, cosa que em va agradar molt. Va ser a part, l'espai és més meravellós del Círculo Maldà, perquè hi ha un espareig en uns quadres, que no sé de quin segle són. Home, és un espai que, per qui no el conegui, és només per veure aquell espai de la pena, perquè és un espai que ja no el tenen servir com a sonografia, sinó que la pròpia sala és de sonografia. Això és el Palau Maldà, que era el barat de Maldà, que tenia allà, el seu dormitori, era el dormitori. Allà, el dormitori? Era el dormitori del Baró, i ara és una sala com uns quadres, i funciona com a teatre, a la concert, si és allà on... Un dormitori molt gran, eh? Home, m'haig de recordar la família, això. Encara hi ha la família Maldà, que després van... Ara és el edifici per tenir la família Vilallonga. Ah, vale, vale, totes les famílies modestes de Barcelona, no? Sí, sí, sí. Parlem de l'obra, aquesta allà de Nadal, com m'ha explicat, és una pesta teatral on es veu que he de passar durant 4 generacions d'una mateixa família, que són els Bayard, a través de 90 dinars de Nadal. Vosaltres heu contat que hi hagi 90 dinars, o no? Els heu n'asseparant? Vam fer una mica una separació per començar a l'obra, i tenir un present on canvia, on passen el temps, i quina escena, quins salt de temps hi ha. Clar, perquè no hi ha cap mena de pausa, no hi ha entreacta, per entendre'ns alguna forma, i tot és seguit. És un dinar des del començament, que serveixen els plats fins al final, i passen moltes coses, naixements, de les famílies, morts... En fi, una mica... una idea molt, molt bona. Quins problemes no sé si us plantejava a l'hora de posar-la en escena, aquesta hora. La gran virtut i la gran dificultat, a la vegada, és això. És que passen 90 anys, però, en realitat, els actors no marxen mai d'escena. Si marxen, es puen ja molt en els personatges, però, en principi, tot està allà sense cap tall, no? Sí que hi ha obres on passen molts anys, o sigui que hi ha el temps fregat d'una altra manera. En cap d'aquí, l'autor ja proposa aquest tema, no? Que el temps passa... Res de desco... són 90 anys, però és com si fos un únic dinar, sostenida, sostengut en el temps, per entendre'ns, no? Sí, persona és llar, no? Llar dinar... Exacte. Que són 90 anys a dinar, no? I van naixent personatges, van morint, però ja la taula sempre es manté allà, i és una mica la història d'una casa, no?, de la casa aquesta, on, per la primera escena, celebra els de família, celebra el primer dinar en aquella casa, fins que passen 90 anys, i és l'últim dinar en aquella casa, no? No, no habrà molt ben ilbenada, eh? Sí, sí, t'anava amb aquesta paraula, tu, Jordi. No, no, és la primera vegada que l'utilitzo. Ha vist una part de la societat americana en el canvi del segle XIX al XX, no?, perquè, clar, tot això passa... Sí, no hi ha una família de reus, per exemple. No, és una família americana, però la història és molt universal. L'original és la família americana, i la història comença a posar per casa el 1860, per entendre'ns, i acabaria el 1930, en aquest de franja, passa una mica la història. Però al final parla del pas del temps, de com passen el temps, de com van canviant aquest dinar de Nadal, com van canviant d'un any a l'altre, amb la pèrdua de la persona gent que estava abans en aquella taula, i ara no hi és, ara no està, amb les incorporacions de gent nova... Perdona, també, de les tensions que hi ha moltes vegades en dinar de Nadal, perquè hi ha moltes vegades que les famílies només retroven aquest dia a l'any, no? No s'adacta com al model de família actual, sinó que allà... Sí que hi ha aquest concepte de família que tots vivien a la mateixa casa, la mare, el fill, la dona, i després la tieta, que també és allà... És un altre model de família, que ara no reconeixem tant. Però, si més no, aquest punt de les pèrdues, de les frustracions del pas del temps, de lo que volíem haver estat a la vida i no hem estat... Bueno, aquestes coses ens hi podem reconèixer, d'alguna manera. És una de les virtuts de l'obra. Estem de petada per 7 actors, eh? La Bruna Cosí, l'Ignasi Guàs, l'Aina Oguet, el Josep Pérez, la Magda Puig, la Maria Rodríguez, el Joan Soler... Tu ets el director de l'obra, que no sé si ho has explicat. Sí, sí, sí. Com vas escogir els actors? Va ser algun tipus de càsting o...? Escolta, l'adult de 40 som una companyia d'actors, l'Alpereprat, l'Alcés i la Tarricilla, jo mateix. Són 3 actors. En aquest cas, per altres compromísos professionales, no podíem estar en escena defensant la funció. És la primera obra que feu com a companyia, que no sortiu cap dels actors. De fet, sí, sí. En principi, bien de sí, però per altres compromísos no hem pogut ser, però, igualment, és un projecte molt nostre. Jo m'he encargat de la direcció amb la col·laboració de l'Alpereprat. El Josep i la Tarricilla, que s'ha ocupat de la il·luminació. I els actors eren gent... Alguns havien treballat amb altres espectacles de la companyia, havien treballat amb altres. I amb altres, és la primera vegada, però teníem moltes ganes de treballar amb ells realment. Són gent propera, que coneixíem d'una manera o altra, que teníem una mica de la situació de la crisi que hi ha al teatre ara mateix. Per sort, perquè si de la crisi teníem aquests actors fantàstics en aquesta obra. Si no, aquests actors no els podrien tenir, perquè estarien treballant a tot arreu, i no pararies, era impossible. I, en canvi, tenim l'ocasió fantàstica de treballar en un espai tan petit com aquest, i en un obra que realment es podrà veure durant 15 dies més, que és el que... tins a funcions més que ens queden, i és un realment un luxe a tenir-los allà, i amb un espai tan proper que la gent les té a tocar, i el treball que fan és molt fi, és molt bo. Sí, jo també estic d'acord. Molt recomanable, aneu-la a veure, si ho podeu, també amb aquestes interpretacions molt ajustades, i amb aquesta història molt original i esplèndida. Per cert, Alberto, tu, quan acaba la funció, fas com una mera de col·loqui amb el públic, no? Bueno, ens agrada una mica... S'està movent tot un moviment de companyies joves, que estem una mica associant-nos i creant dinàmiques i noves maneres de relacionar-nos amb el públic, i ens agrada molt això, no? Tenir una mica de conversa a la gent de Meligrada, ho detectem, parlar una mica amb els creadors de l'espectacle, amb els actors que defensen allò, amb el director, vull dir, poder comentar una mica, una mica allargar-se l'experiència, a més enllà de veure l'obra de teatre, compartir una estona amb la companyia... És important, també. Està molt bé, perquè trenca també una mica la barrera, no? Estem acostumats, també, en el teatre, durant tota la vida, a veure els actors que les afuncien, aplaudeixis i te'n vas. En canvi, això, com dius tu, trenca una mica aquesta barrera d'entre l'espectador i els actors i l'escenari? Al final, Jordi, estem fent un teatre de proximitat, perquè és un teatre de proximitat, acaben 50 persones en aquesta sala, tenen la gent a tocar, llavors, perquè no allargar aquest moment, no?, de relacionar-se directament, no?, quan vas a veure segons quines obres, el teatre nacional o els grans espais, no tens aquesta oportunitat. En canvi, nosaltres tenim la gent allà a tocar i la tenim, també. 5 minuts després d'acabar la funció, encara els tenim allà, i em consta que ell també els hi agrada. Tocam, tocam, tocam, no?, una mica... Exacte, tocam, tocam, estic a la vora. Ara, que és el tema. I què us diu la gent quan acaba la funció? Doncs és molt curiós, perquè a més a més, a mi m'agrada molt... Aquests dies estic amb una col·locació de veure la funció cada dia, i m'agrada molt veure també... El primer dia mirava la funció, però els altres dies em miro el públic. I és molt interessant veure com... La gent s'emociona amb aquesta obra, eh? Sí, sí, sí. I hi ha una cosa que m'ha sorprès, d'alguna manera, no?, que la gent realment s'emociona molt, i al dia hi havia dos senyores, una senyora i una noia jove, que van estar... L'obra dura 50 minuts, una mica més, van estar mitja obra plorant. I és fort. Veure que una cosa que has fet tu, produeix allò, és fort. I la gent hi conec i hi connecta, per això que deia, que és una història molt universal, és tractat d'una manera molt subtil i la gent hi connecta. Ara que dius que dura 50 hores... Ah, 50 hores, sí. 50 minuts la funció... A mi se'n va fer molt curta, se'n va fer curtíssima. És una obra... Ella és així, és una obra... El Thorton Wilder, aquest autor, tenia una sèrie d'obres en un acte. Un sol acte, un sol espai, i són històries que estan fetes expressament així, perquè si aquesta obra dura d'hora i mitja d'hores, perdria l'efecte. Això, que passen 90 anys en 50 minuts. La concentració aquesta és el que fa que el públic entén de seguida un codi de com passa el temps. I quan ja ho entén, ja els tenim agafats, i per aquí d'allà és molt fàcil portar-los. Bé, des que d'aquí la recomanem moltíssim, a més a més em sembla que ja teniu vols programats, eh? Fa pocs dies que esteu al mal d'ahir, ja ho surten vols, vol dir que això, això promet, no? A començar a sortir, bueno, tenim alguna opció amb ambresa, ja contractada, a Girona també estarem, comencem a surgir, la cosa està agradant, i la veritat que... Tens la sensació d'això, que pot anar més, això, i que pot fer, no sé, gires o megastons en algun altre teatre? Amb aquest negoci no s'ha anat mai. És difícil fer una previsió, a vegades hi ha fenòmens que no saps com comencen i com acaben, però, bueno, d'entrada és una història creada amb molt d'amor, fer molt de temps que volien portar-la a terme, amb la reacció del públic són fantàstiques, i a partir d'aquí, a veure què passa, en un moment tenim algunes opcacions en marxa, i llarga vida al jardinà, vull dir, que vera. És que espero que pugui durar. Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Puc fer un judiciariment? Podíeu repartir torrons, per exemple? Mira, però... Era una opció, era una opció. Pensa que al final hem anat cap a una altra banda, però... I aneu-les i acaba, també. Sí, tu volies fer el cagatiu, també. Jo, sí, jo també. Tu portes cap a la tradició catalana, tu? Sí, un passebre, un cagane, per exemple, que l'havies vesteixi de cagane en algun moment o alguna cosa. Exacte, exacte. Però, bueno, entenc que clar, el teix és... He treballat amb uns referents, diguéssim. Ja, el teix és cagat, no? El teix es pot tocar. Per què no l'he fet jo, si no, jo veig per això. Albert, moltes gràcies per haver-nos atès. Gràcies per ser-hi sempre fent suport. Ja, jo les companyies joves, que... Jo no sóc tan joves, eh? O sigui, això ja... Sí, una cosa, m'ho preguntava... L'altre dia, amb una altra entrevista, que m'han fet, m'han dit que els companyies joves... Fins aquí, quan deixem de ser companyies joves? Mira, nosaltres encara portem tres anys, i som d'una generació dels 30. Però hi ha companyies que, com nosaltres, que tenen el mateix moment que nosaltres, reporten 10 anys. Hi ha una companyia jove que ha estat de Treborras, ara, que fa un terra baixa, que està... Sí, sí, sí. Mira, aquí no te'ls connecteu amb el casal de joves, que també coneixes bé, tu, al vi a Sant Jusca. A més, tu has vingut a donar classes de teatre aquí, Sant Jusca. Sí, les tioves estan fent un... Tot quadre. Doncs aquí el casal de jove, el Sergi Arrada, ens explica... Molt veritat, molt veritat. Sí, sí, sí. Gràcies, gràcies. Escola Matías Prats. Molt bé. El que volia dir és que el casal de joves, el Sergi Arrada, diu que fins als 35 anys, la Generalitat, que és tema jove de la Conselleria Juventud... Et considera jove. Encara em queden 5 anys. A partir dels 35 anys, les companyies... O sigui, vaig anar al Joclàs, i jo no acompanyava ella. Ah, vale, vale, vale. Quan tingui 36 anys de la Ruta 40... Perfecte. Ja no seré una companyia jove. Hòstia, que bé, que bé, que bé. Jo crec que sí. Albertó, gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Jus, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Jus, i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 25 de la tarda, recte final del programa d'avui dilluns, 17 de novembre del 2014, amb la tertúlia esportiva. Bona tarda, nois, què tal, com esteu? Hola, bona tarda. Rafa Cano, bona tarda. Bona tarda. I també a la llibert-compania, bona tarda. Bona tarda. Parlarem d'algunes coses tipus extraesportives, perquè hi ha tot el tema de Núñez, que va entrar a la presó, també Bartomeu i la Porta, que són molt amics de Benedito. Els tres van a sopar, no sé, a la Camarga, per exemple, els últims dies. Sí, parlem de tot això, hem de parlar d'un dels fets esportius del nostre municipi, per excel·lència, i que ha sigut aquest cap de setmana. Estem parlant de la 38è edició de la Cursa de Cards de Coixinets. I nosaltres tenim la sort de comptar amb un dels dos speakers, que aquest cap de setmana, si m'hi vei mateix, es fa un petó amb bo, que ha estat a la Cursa de Cards, que és l'aïtor-companyant, que, juntament amb el Sergi Pons, van fer comunament a los Manolos, dels cars. Un petó millor, amb versió millorada. Amb versió catalana, és millor. Aïtor, què tal? Com va anar l'experiència? Perquè és la primera vegada que fèieu de speakers, els dos. Correcte, debutàvem els dos fent de speakers als Cards de Coixinets, i vam intentar fer com una mena de retransmissió esportiva, com... Normalment sempre hi havia hagut només una speaker. Nosaltres vam voler ser-ne dos, i estava el Sergi a la taula, i estava fent entrevistes per al circuit. La veritat és que ens va quedar força bé, ens ho han dit, i estem molt contents. A mi no té resultat, no? Sí, intentàvem fer entrevistes a la gent només baixa del car, i les finals, doncs... I aquí veuen entrevistar, per exemple. Tu eres el reporterot... Sí, sí, el reporterot... Dixeratxero, no? De Carrefreixes. I en què vas parlar? Doncs vam poder parlar des de... la categoria de la Vins, cadets, vam poder parlar amb la germana del Sergi Pons, amb Albert Mas, el segon corredor més baterà d'aquesta edició dels Cards, 53 anys i estira. I què anaves, amb un telèfon mòbil? Amb un micro inelàmbric, sí. Molt bé. Abans, a la primera hora, hem repassat amb l'Andrea, quin han segut els guanyadors d'aquesta edició, però vaja, els podem repassar també ràpidament, si vols, per estar, també, allà, en un lloc privilegiat, no? Correcte. Veient com anaven els diferents corredors a les finals, però en vols començar? Doncs començarem per la categoria de la Vins, on... El tercer classificat va ser el Cards 610, de Héctor Quadra i Bru Moreno. El segon classificat va ser el Cards 604, d'Aitor Irigoyen i Gorka Esparrex. Home, Irigoyen, un cognom. És un clàssic, de los Cards. El primer va ser el Cards 606, de Mateo González-Cuevas i Adrià Rodríguez. Mateu Laot, si que recordes d'aquesta... Recordes alguna cosa de les curses, o no? De l'Evil? De l'Evins sí, de l'Evins sí. Com a final. Recordo que el Cards 606, de Mateo González-Cuevas i Adrià Rodríguez, aquí vaig poder entrevistar, van dominar des de la primera crona de dissabte, fins a la cursa de les imatges. Van fer la millor crona de la categoria de la Vins, i a més a més també van ser primers en totes les baixades. A totes les baixades, sí, sí. I molt simpàtics, eh? Sí, home, clar. Podrien estar, i contents. Sí, sí, molt contents. En fi, següent categoria? Doncs la categoria d'infantils, on també va haver-hi un domini aglaparador del Cards 513 de la Carlos Borrajo i Manel Borrajo, guanyadors l'any passat ja de la categoria d'infantils. German Borrajo, no? Un clàssic, també. Més categories? Doncs seguirem per la categoria de cadets, on es va imposar el card de Viel Tonda i Giltudor, el card 401. Aquesta potser va ser la més descafeïnada, perquè només hi havia 6 cards, i fins a la final es van clasificant tots. Clar, perquè recordem que això va per graelles, no? Per eliminatories, i clar, si en una categoria hi ha 20 cards, es van eliminant a 4 semis, fins a arribar a 6 cards, amb una graella de 6 cards a la final. Aquí, si eren 6 cards, la final ja... Estava assegurada, per això. Sí, per tots, per tots els cards, no? Més categories? Doncs la de Femines, on... va saltar la sorpresa, avui hem dit. Les germanes Valdric, que van dominar totes les cronos i les primeres baixades del diumenge, doncs suposo que van tenir com un accident, un contratemps, i les que semblaven clares favorites no van quedant ni entre les 3 primeres. Les Valdric, des d'aquí, jo els deixo un carinyo especial. De totes maneres, durant molts anys, elles van guanyar aquesta categoria, em sembla que durant 3 o 4 anys seguits, feia un parell d'anys que no quedaven en primera posició, i aquesta vegada, que semblava que podien haver sigut les primeres, perquè van arrasar amb la crona, i van ser primeres en totes les baixades que van fer, de 8 anys, 4, 7 i tal, justament a la final, van tenir un contratemps i, efectivament, ja no van agafar el primer revol correctament a l'esquerra, i ja van perdre la posició i també a la categoria. En fi, més resultats d'aquests cars, que els anem comentant així...Ràpidament, no? Sí, com van anar. Passem de les fèmines, on vam poder parlar amb Mirena López, que també ens comentava això de les germanes Valdric. Ah, sí, digues, digues. Ens deia que l'objectiu era que havíem quedat segona, darrere les Valdric. O sigui, clarament va ser tota una sorpresa que no quedessin primeres. Passem a la categoria mixta, una categoria divertida, podríem dir, i que va ser dominada també aclaparadorament pel car 705 d'Ània en català i Jaume a Fabregas. També dissabte, des de la primera, fins a l'última baixa de la diumenge, primers a cada sèrie. Aquella majoria de nois... Perquè en principi, d'ònicament, tenen més força, que les noies... Tots els nois corrien. En el car, en aquesta categoria mixta, una categoria nova, també de fa un parell d'edicions, si no recordo malament, i amb quants cars hi participaven, en aquesta categoria? No cars, no cars hi participaven. Més que justament, per exemple, els... La Cadeig, no?Va estar competida aquesta, tot i... Mentre la primera posició, jo recordo que, a la final, la lluita per completar el podi va ser molt, molt dura, perquè anaven 3 o 4 cars molt junts. Bé, queden un parell d'altres categories, i continuem per... Senyors, ara, o... Paterans, categoria Paterans, dominada, també, amb Madaferro, per car 201 de Alejandro Viescas i a l'Exportes, també, des de la primera baixa de dissabte, fins a l'última de diumenge, primers a cada sèrie, i amb unes distàncies de 3, 4 cars, entre els primers i els segons. Quan l'havíem entrevistat, aquí, fa un parell de setmanes, en aquestes especials precars, que hem fet amb el Just Fosalva i el Jonas Besó, anava una mica de... De bon rotllo, però anava com a gaire sobrat, eh? Una vegada més, perquè van guanyar ja aquesta categoria, l'any passat, la de Paterans, que, vaja, no tenen... No tenen rival en aquesta categoria, i en mitjançari i mitjambroma deia, a veure si els que pugen, no? I els que entren 9 en aquesta categoria ens fan una mica d'ombra, però ni així. Fan temps de Senyor i fins i tot de màster, eh? Quins temps van fer? Doncs a les crones van fer un temps de 52.9. Home, sí, sí, molt... És un temps molt bo, eh? Una bala, una bala. Doncs fan temps de 56, 57, i es fan a Paterans menys de 53 segons. Bé, queden dues categories, si no, aquí ho acabo. Sí, queda la de Senyor i queda la de màsters... Ah, també la de Juniors, eh? Repassem molt ràpidament la de Juniors. 12 cars de Juniors van guanyar el car 110 de Sergi Humet i Gerard Busquets, també la dinastia dels Busquets, que... Sí, jo també, un càssic, eh? Per ella em sona també el Sergi Humet d'altres edicions. La de la categoria Juniors va ser on van saltar més espurnes per aerogí, eh? Sí, van agafar accidentes. Sí, sí, rivalitat entre cars, eh? Algú amb accident important, algun incident així... Sí, de unidor, aviam. Hi ha hagut fractures, fisures, de unidor. En general, tot era un accident així important. No ho sé... Sí, vaig veure un del car de la Montserribes, el car... no sé si era 314, doncs partit per la meitat. Va haver de fer una reparació express... Allà mateix. Trata de arrancar-lo, una mica, no? Sí, sí, perquè van portar-lo a arreglar entre la tarda de dissabte i el matí i du menja, i finalment es van poder tirar, però el car estava bastant dañat. Bé, entenem els senyors? Senyors i màsters, sí. Doncs va guanyar en senyors el car número 12 de Marc Petitpier i Paul Albanyell. Home, també uns clàssics, eh? Sí, aquests anaven a màsters, en principi, però van quedar així... D'acordem que hi ha la categoria... És per entrar en el programa. Espera, que tenim una trucada, justament quan estem parlant d'aquesta categoria dels senyors, que és una categoria, com diem, que al començament estan tots junts, i les primeres baixes del du menja serveixen per decidir qui va a màster i qui es queda de senyors. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Home, hem arribat. Un clàssic. Si la ràdio no va tu, vés-te'n a la ràdio, que és una mica... Digues, Manel, t'escoltem. No, que estava escoltant ara, que avui no m'he pogut quedar, perquè t'havia de fer altres manasters, no vull. Perdona, els altres manasters queden a trucar al programa. Li ha afectat l'un de la setmana passada, a l'Espanyol. Sí, sí. Tinc ficada a la ràdio, aquí la cuina me'n estava pregant els plats avui, perquè tenia pit plena, no lo següent. A les dos cuartes, eh? A part de que arribi la parella, és clar, és veritat, és veritat, és veritat. I ni eren d'anar als plats. Això ja t'on re, com a persona? La teva consulta, quina seria? Sí, sí. No és una consulta. Parlava del tema dels càrregues per fer-hi feticitals, dos espikers... Si home. Que l'altre dia van fer que van retransmetre els càrregues de cuinets, perquè la veritat és que van deixar el nivell molat, i van fer una cosa que jo he escoltat durant molts anys, amb altra gent, i... No s'havia fet mai? En tenir dues persones a l'hora, i poder tenir el micròfon autònom aquest, que podien anar fent les entrevistes, o fins i tot el primer dels dos dies que anaven a les clasificacions, que m'agrada fer una mica de burrit. Vaixada i baixada anàvem fent entrevistes, que havien anat a entrevistar nens del primer cop que participarien, o gent que ja feien més anys que participava, i que les havien registrat, i això es donava molt de lloc, inclús a transmetre en dos punts diferents a com anava la cursa. Però jo vaig... Home, la veritat és que ha sigut... Sí, sí, una idea original, també revolucionària, pel tema de la megafonia d'Espiker dels Cards, cosa que des d'aquí nosaltres també aplaudim i felicitem, i també fem una sensació a aquesta felicitació, el Sergi Font, que avui no està aquí, però vaja, ja li farem arribar. Que vas cuidar pel podcast, això, és ell, o sigui que... Què? Que vas cuidar pel podcast, segurament. Ah, sí, sí. Perquè ell també s'escolta el programa mentre frega els plats. És una cosa interessant a fer. Molt bé, Manel, moltes gràcies. I bé, que vagi molt bé, molt bona tarda. Vale. Adéu. Ei, tor, tens fans, eh? Sí, sí, no. Has notat que el digues més o no? Bueno, suposo que ho diré les pròximes setmanes, això, ja. Ah, vale, vale, però algun telèfon de la categoria femines... Això no es pot dir, home, que veien un contractarant. Bé, tema Senyors, que estàvem aquí... Sí, acabem molt ràpid, Senyors. El car de Marc Petipieri, por el vanel, que, en teoria, l'objectiu era anar a màsters, van fer una birolla i van acabant en els Senyors i guanyant la categoria. I en categoria de màster, va guanyar el car que l'any passat va quedar segon, el car d'Adrià Sandoval i Jean Busquets. Molt bé, doncs aquest ha sigut una mica la visió des del punt de vista esportiu i de classificació de resultats d'aquesta 38è edició de la cursa de cartes de cuixinets. Després, eitor, tindrem uns moments per dedicar-nos, també, a l'esport local, com en aquest cap de setmana, amb l'envol al futbol sala i al bàsquet, els diferents equips present just, però, si ho sembla, podem emportar una mica l'actualitat general esportiva, perquè, Senyors, ens tirarà el temps sobre, i no podrem parlar gaire d'algunes qüestions que teníem preparats a taula. Per exemple, aquest cap de setmana no hi ha hagut lliga, hi ha hagut parada per competició de seleccions. En fi, sembla que alguna cosa està movent amb les directives del Barça. Ho dic perquè, amb l'entorn de les eleccions, ja comença a palpar-se. Entre altres qüestions, per tot això, per l'enquesta, que, justament, Agustí Benedito va encarregar la setmana passada, on preguntava els socis que van anar a veure el Barça a Celta, aquí votarien com a futur president. I, entre altres opcions, hi havia Joan Laporta, el propi Benedito, i Joan Maria Bartomeu, si no tinc mal entès. Va sortir Joan Laporta amb clara diferència, en 73%, 23% per Benedito, i 17% per Bartomeu. Si Laporta es torna a representar. En fi, hem fet els tres, no sé com a mínim Benedito, i Laporta, una mica de passejada mediàtica, també aquests últims dies, en diferents ràdios i teles, per comentar la jugada. Votes com ho heu vist i com ho esteu vivint. Tantes entrevistes com si ja començéssim la carrera electoral. Correcte. I sobre l'enquesta, jo crec que ara mateix, si fan eleccions, Laporta guanya les eleccions clarament, a la mateixa dia d'avui, jo crec que les guanya bé. Sí que és veritat que la setmana passada van haver-hi moltes entrevistes a Laporta Benedito, a Bartomeu crec que va fer una a l'esport 3, hi ha hagut diverses entrevistes en les últimes setmanes, i sembla que sí que ja està començant, tot i que queda en dos anys, a priori. En teoria d'aquí dos anys és quan hi hauran eleccions, però si aquest any, i això ja... Estic seguríssim. No el sent per sempre, sinó amb 9%, que si per alguna estranya raó el Barça acaba aquest any sense guanyar cap títol, es convoquen eleccions al final d'aquest any. Jo no crec que esperin un altre any més, i més quan... Estranya raó, jo no ho veig descaballat, que el Barça es quedi sense guanyar títols, eh? No, no, doncs... A veure, ja ho veurem. D'excel·l, d'excel·l optimista de torre, com sempre. Però no... A veure, jo crec que això ho he dit sempre, no és d'ara, o sigui, no tinc gaire devoció en aquesta simpatia, de fet, jo vaig votar Benedito, les últimes eleccions, i sí que és veritat això que ara mateix en la porta tornaria a rezar, literalment, amb la d'allò, que al veure si es presenta alguna altra alternativa, perquè hi ha molta gent que va dient que ja comença a estar cansada tant del Benedito, que sempre s'hi posa, però mai fa re... Perdona, no ha fet re, però perquè no ha sortit... No, mai fa re. Un gran secundari a luxe, no? De fet, és que aquestes eleccions, si no hi ha més candidats ara mateix, té molt poca emoció a aquestes eleccions, perquè Bartomeu no el vota... Bartomeu és impossible que guanyi, pràcticament, o realment la visió del Barça està molt malament, o Bartomeu no guanyarà. Benedito m'estranyaria moltíssim, i la porta... Fins i tot ara, i fins i tot aquí dos anys, jo crec que és que ha candidat a guanyar-les. I ara s'emporta Xavi Comandrao, diu que vol a Xavi Comandrao. Sí, és un rumor que corra, però tots són rumors... També han parlat de clop, ha parlat de morinyo... La polèmica més grossa, Oriol, ha vingut arrel de Catar. A més, la directiva d'aquest any, el Bartomeu, ja saben que s'han fotut en un merder amb tot el tema de Catar. Ha sortit unes eleccions molt dures, primer de Benedito i després de Joan de la Porta, carregant no contra Bartomeu pel fet de dirigir un club sense que ningú l'hagi votat, cosa que això ho respatllo el 100%. Per molt que canviessin els estatuts, i diguéssim que si un 100% de la junta troba que un dels de la junta pot substituir el president es pot votar, mira, tu votes a un president i la junta al darrere. A part de carregar contra això, va carregar contra Catar, que s'hi subvenciona a tothom... No cal que entrem en detalls, perquè em posa de molt mala llet i perdona l'expressió. La resposta de Bartomeu és que, potser, quan acabin el contracte amb Catar, potser el que faran és no renovar Catar. Les defensen, com que saben que han de guanyar vots d'alguna manera, de cares eleccions, saben que no pot vendre... Amb Catar no guanyen eleccions al Barça, aquesta gent, i han de buscar l'alternativa, i ara diuen que d'aquí dos anys quan s'acaba el contracte amb Catar, igual agafen i surten alguna altra inversió. Ja ho veurem. El contracte amb Catar acaba el mateix any que en teoria s'han de convocar a eleccions. Crec que acaba l'any següent, però acaba el 2016. I si no acaba el 2016, acaba el 2017, perquè la nova junta... Ho trobarà automàticament. Per això és tot una mica una intriga a veure què passa. I com a aquesta junta és l'única que és clar que hauria de no guanyar. És impossible que guanyi aquesta junta. I ara canvia el 2017 de diverses coses. Tu podràs estar més o menys d'acord amb la porta, perquè els últims dos anys es va passar de la ratlla, sobretot l'última nivell de diners. Va ser un desmadre, un despil farro, com una casa de pagès. Però s'ha de tenir en compte que la porta agafa un Barça, que es para el porta gairebé tercera divisió, perquè estava arruïnat i amb números per baixar de categories, salovierdo, que el van baixar tres o quatre divisions, i va baixar tercera per deutes econòmiques i tot això. El va agafar on el va agafar, i, de fet, Rossell l'agafa, està en el Barça en el millor moment. La porta va optar per Riker. Rossell, quan estava dintre la directiva, ja Rossell li va dir, escolta, Riker no ho fa bé, portem el Walter. La porta va dir, no, no, jo confio en Riker a Muerte. Van seguir amb Riker i va fer un canvi amb el Barça collonant, aconseguint dos ligues i una xàmpia, on després ja el Guardiola va ser el que va portar a tothom, el Soblim. Jo també entenc la part aquesta de totes les crítiques, o sigui, s'ha de donar un vot a la porta per tot el que va arribar a fer. L'últim any va ser delictiu a nivell de quartos, el que es va gastar aquest paio, i a nivell de contractació, de personal ser, amb tot el de l'Olivey. Amb això va ser una piixa fora de test, però ningú pot negar que la porta va agafar el Barça i va convertir-la en el millor que hi ha de la història. I també la porta sí que és veritat que va tindre moments dolents, esportivament, com el 2006, des que es guanyava la segona xàmpia, on se'l va passar la tindre dues temporades, que a part final de la 2007-2008 va ser desastròs, el Camp Nou, va ser com l'any passat. Sí, però després va rebifar. Però després va rebifar, i el que passa és que la Junta de Rossell i Bartomeu és que no ha rebifat en cap moment, és que no ha pujat en cap moment, la Junta de Bartomeu ha baixat. La Junta de Bartomeu ha baixat aquestes de festa, sortint... Home, estem a jutjats ja tot el dia, i no sé què és pitjor, si un tio que està de la meta, un tio que va a jutjar. Exacte, ja no s'ha jutjat. Jo prefereixo que els jutjats siguin que de festa. I et dic una cosa, Cris. Encara no hi ha res. No hi ha res, però no ens avancem. Perdona, que el Barça està cada mes a jutjat, des que va arribar aquest home. Sí, jo t'hi tinc una cosa, que és que amb la porta, ho farem ho diré al revés. Amb Rossell, Messi, l'han acusat, l'han fotut amb tot de judicis, també parisenda i tot. Què ha fet la directiva? Res. No ha defensat per res el seu jugador. I amb la porta sí que pensava. Amb la porta era el primer que sortia allà, i l'afansava i anaven tots a mort. I totes aquestes coses, de tribunals i de més, no ve d'ara, eh? Això ve de lluny, eh? Per tant, tampoc hem d'acusar només aquí a una junta, perquè és possible que això... al marc de Vinguit, d'ajuntes al periós també. I va ser aquesta junta que ja ha volgut demandar-la de la porta. Tot ha començat amb això, eh? A partir d'aquí s'han anat inflant diferents bulos, han anat sortint diferents coses, i mira, no n'hi he, per exemple. Però que certes investigacions dels certs jugadors no venien d'ara, venien de molt més de lluny, per tant. Però per exemple, això hem dit aquí també, hi ha Guardiola, per exemple, no va voler seguir, perquè jugadors com Cesco Piqué es quedaven al Barça. I són jugadors que... que Guardiola no els volia al Barça pel... Jugadors conflictius. Correcte. Igualment, igualment. Igualment quin problema, ja, si la porta vol sortir de festa. Home, la imatge... No, és la imatge. Jo vaig votar a la porta. No, però la imatge és un president. Un president que aixeca al Barça, i el convertir és de un equip que era on desestà, el millor de la història, que defensa el seu equip sempre que vol. Si vol sortir de festa, que se'n vagi de festa. I que defensa el país a mort, també, eh? Cada úter a la seva vida personal. Sí, però la vida personal no es mostra tothom. I com a president d'un club... Sí, però s'està defensant a tothom. I ja fa el seu treball. Tu ets qui era el Berlusconi? Berlusconi, clar. A la porta és el Berlusconi català. No, home, no. Això sí. A la porta és el Berlusconi català. Sí, un tio que... Bueno, doncs que... M'has sacat... La política té les seves festes, ara l'ampollaca... Berlusconi mai ha fet amb el Milen el que la porta ha fet amb el Barça. D'acord. Estem parlant de la imatge, ara. La porta, després, quan baixa la presència del Barça... Jo crec que és més mediàtica. La porta que ha caigut Berlusconi, eh? Basta més. A veure com ha diputat el Parlament... En fi, després van sortir amb un vaixell, em sembla, no? Són amb les imatges, també, amb l'ampollaca. Sí, però Berlusconi va estar molts anys. Sí, la porta molt pocs. A veure, és per agafar aquestes referències. Sí, sí, sí. No sé quin que ha escatat, això sí, això sí. Hi ha una referència, aquí. A mi, el que em tira enrere, jo com a soci, a l'hora de votar, és això. Perquè jo sé que la porta, sí, és veritat donar la cara. La porta tindrà un requisit d'esportius... O no, això no ho sabem. Però, com a mínim, vaja... És possible que doni una mica de risca. En aquest cas, la porta partint de... No de zero, partint de menys 10, mi no em va de salvar-se. Si tu et diuen, has de votar... I això ja tindrà tensa de batre-ho. Has de votar a la porta, a Benedito, i als mafiosos d'ara. La porta. Tu, per resultats, t'agradi més o t'agradi menys. Saps que el més efectiu estar en la porta, Benedito, és una incògnita, no saps què portarà. El Rossell i la directe. Pots sortir bé o malament. Però en la porta, amb dos o tres entrenadors, el tio ha fet el que meravellament ha pogut. El tema imatge, realment, creieu que la porta va deixar el Barça amb pitjor imatge que l'està oferint a la mateixa. El Barça és molt pitjor, a la mateixa. I el Barça no és diferent. No, no és diferent, és molt pitjor a la mateixa. Una cosa de la imatge que el dona el president, que pot repartir el clú. Em sap molt de greu, em sap molt de greu. Escolta, jo et vull dir una cosa. Jo crec que donar-ho al tema de la porta, perquè també vull comentar-ho. Com a espanyol? No, com a externo. Jo crec que la porta és un tio que s'emporta tota la força mediàtica, no? Hi ha bones deixes, tranquils, tranquil·la d'equip. I això és molt bo, eh? I això és molt bo. Perquè no estan totes les diaris medis... Aquí van les portades, van a la porta. Exacte. I els jugadors juguen. Bé, hem de passar a parlar de l'espanyol, perquè en breuament no tindrem temps o intentarem que sí, eh? No, és ràpid. Avui tot va comprimit, també. Bona setmana. Sí, polèmica declaracions de futre. Una setmana i ja l'hi explicarà. Anem al tema. Ha sigut una bona setmana, primer, venguanyar l'Olympic de Marsella, primer de la campana de l'Àgica Francesa, d'Albielsa, exacte, va tornar a una treballada que va a Barcelona, va marcar Caicedo, més o mal, va tornar a un altre gol. Encara té problemes amb el fastidri plantar que arrossega des de fa temps, ja dic que és un jubilat més, que ha arribat a l'espanyol... I què farem? Però, bueno, mira, va marcar el pobra. És una alegria que s'emporta a casa. Futre, futre. Casillas, substitut nacional de Casillas o què? Sí, bueno, això he escoltat jo avui a la Ràdio de Capsalera. Ja la trobava a faltar, jo, aquesta. A Ràdio marca, aquest matí, dient que possiblement... Feia la broma aquesta de Casillas, Casilla, no? Sí. Ja està molt vista. Sí. No hi he begut. Clar, clar, clar. I, bueno, i comentaven també que, bueno, que un porter pot arribar als 40 anys, que no fa falta... O sí, claro, claro. Bueno, però d'aigua. Suposadament, demà, demà dimarts, que jugaran contra Alemanya, jugarà a Casillas a la porteria. Casillas marxarà d'Espanyol? Sí, segur. A final de temporada, i anirà al Madrid. Anirà al Madrid, Rafa. Amb el Madrid. Sergi Ogarcía, millor jugador català de l'any. Exacte, sí, espectacular. Bueno, ja vol fer una temporada, a part de fer... de descendre a dos equips de primera edició, el Solabossa i l'altre, que era... El Betis. Molt bé, molt bé. Però, mira, dos ex-heus, per cert. Va guanyar aquest títol, que suposo que el va guanyar, perquè no hi havia ningú més. Demà, perdona, que vols dir que no hi havia ningú més. No hi ha estat l'Espanyol fer la pena. Un títol que us va guanyar. T'ho he dit fàcil. No, no, no. Disfruta del títol que us ha guanyat. Podria saber dir, podria saber... Ha guanyat abans de Xavi, ja sé que no va fer una bona temporada. Com diu que queda bé, queda bé. Davant de busquets, davant de piquets... Queda bé, home, ja sé que no va fer una bona temporada, però... I què va fer una merda de temporada? Ja ho sabem, però digueu. Però estàs a l'Espanyola, no? Queda bé, queda bé. Sergi García està a l'Espanyola, i va estar una bona jove. Va guanyar la primera jove. Tots aquests jugadors que estem dient estan a l'Espanyola. Que ja li han donat el valoreu. Valoreu, valoreu. Hem de venir als colers a valorar-ho, això. Ja ha donat el premi a la millor carrera. És com un acte de teatre. També estàs humiliat. Un altre jubilador. Vaig a davant de l'Esteu formant. I després lo del futre, lo del futre. Sí, aquí, aquí. És quan el río suena a Guayeva, no? A veure, repassem... Futre va dir en una mitja portuguesa aquests dies que, contra l'Espanyol, l'1991, es van deixar guanyar. Es van deixar guanyar, perquè no es jugaven res, i l'Espanyol per dia baixaven. Mira, escolta, primer... Les dades que tinc. A mi m'agradaria que siguin carallables. O sigui que hi ha alguna cosa. Perquè, si no es careia, és perquè hi ha alguna cosa. Rafa, tu creus? Jo m'ho crec, el futre. Perquè, a què ve ara, després de 23 anys, dir això. I, a part, quan no es poden defensar segons quines persones, perquè s'han mort. El Gil, perdona, Jesús Gil. I el Gil que també està... No està disponible. Bueno, escolta. Sí, però... I què? El Gil diu que ells no tenen que parlar res d'això, perquè no són els que van perdre, sinó que van guanyar, que parlin els que van perdre, en aquest cas. Que són els de l'Àlexo de Madrid. També les preguntes que per l'Espanyol no tindrien per què ser-hi. Perquè ells no es van deixar perdre. O sigui que també tot això... Resumente. L'Espanyol hauria d'haver baixat a segona divisió. Exacte. 21 anys després, l'Espanyol hauria d'haver caigut. En defensa del Rafa, quants partits hi ha hagut d'equips que no s'hi juguen reis? L'altre és que s'hi juguen els descents. Que... Una cosa de Palofrote. Jo crec que Palofrote ha pixat fora de la test, però molt. És que no tocava això, ara. I no és un tio valent. No sé si anàvem un parell de copes més... Qui va fer descendre aquest resultat? Amb la porta. El Rafa. Saps qui va fer descendre aquest resultat de l'Espanyol? Quin equip va baixant lloc de l'Espanyol? Ostres, això, aquesta dada... Perquè són els que igual estan molt molestos. Sí, jo crec que sí, però ja ho miraré. Però abans miren les imatges, Rafa. Tampoc no... Abans miren les imatges, l'Atleti de Madrid quan marca el gol. Dos segons perdent. Agafa la pilota ràpidament. Sí, ràpidament. Un equip que s'està jugant... Que vol perdre, no agafa la pilota ràpidament. Però un equip que vol perdre aquest partit. El celebra allà, allò, com, 2 a 1. Ja no tenim més temps. Dos colars d'estat. La penya del Morro tingués... Un segon. Juguem aquest divendres amb l'equip de l'Aitor. Correcte. Que l'envol, sí, l'envol ràpidament. L'envol ràpidament. No em van trobar a faltar per dir-ho així. 23 a 7 contra l'escó. Molt ràpidament. Penya Pajaril, 0, Atletic Sant Just, 2. Sant Just, 0, Hospitalense, 0. Sant Just Football Club, 0. Hospitalense, 0, s'entén. Fútbol de l'Aulesa, 5. Fútbol de la Sant Just, 2. Bàsquet Femení de Sant Just, 63. Rosé B, 68. I centre catòlic de l'Hospitalet, 77. Bàsquet Sant Just, Masculi, 54. Ui, quin cap de setmana. Millor veure-ho ràpid, això. No hem guanyat gaire bé. Bàsquet Sevilla, dissabte a les 6 de la tarda. Escolteu, no intenteu allò que feu ara colar totes les coses? No, però això és important. O com el Cenilla, eh? Ja ho vaig dir jo, però no en feu. Silenci, silenci, sisplau. Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta audiencia. Avui què seria atendint tot? Viatge voluntari i en especial. Masia, per aquesta comissió d'activitat especial que hem creat, Jordi. Per anar a visitar aquesta Masia i a qualificar-la de que sigui... Bueno, adequada pels nois. Molt bé, doncs queda dit. En fi, hem de deixar-ho aquí. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. L'Andrea Buena, dels darrers informes i de les notícies de Sant Just. L'Aroa Carmon, amb aquesta nova secció de viatge voluntari que hi haurà els veïns del programa. També el Manel Ripoll, a l'espai d'Història de Sant Just. I a la segona hora, l'actor Alberto Díaz, de la Ruta 40, amb la seva obra a llàrdia de Nadal, que es fa al círculo malde. I a la gent de la tertúlia esportiva, Edu Rodríguez. Ja se n'ha acabat. Què t'ha fet, qui et broma? Adeu. Eh, Rafa Cano. El verí, aquí, broma, pierdi. Ai, torc, acompanyant. Adeu, adeu. I també la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook. A veure, una cosa, podeu esperar que acabem de dir a tothom. És que qui tira els auriculars... No té res a explicar. No t'has d'espectar per res, aquestes gens. I com sempre, la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de Cristina Barda. Cristina, gràcies. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà, a partir de la setmana a la tarda. A veure si ara amb l'informatiu està. I l'Andrea, bueno, que vagi molt bé. Adéu-siau. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl. Durant de 8.1. Ràdio d'Espèl. Durant de 3.3. Durant de 2.5. Durant de 4.5. Durant de 3.5. Durant de 3.5 Durant de 3.5. Durant de 4.5 Durant de 3.5. y te mandé un mensaje ebrio con las primeras lúperes del domingo. Santo Dios, como me arrepiento, me responderás educada y será peor. La pizza está quemándose en el horno, me quedo en el sofá mirando el rastro, que se me deja en el televisor. Me pongo a ver el apartamento para escapar de mi maldito tiempo para olvidar que has vuelto robadé. No está mal, esta melodía me recuerda algo del 72. Ojalá que no sea un plagio, pero que más tan solo quiero silbar. No está mal, esta melodía me recuerda algo del 72. La pizza está quemándose en el horno, me quedo en el sofá mirando el rastro, que se me deja en el televisor. Són les 7. Bona tarda.