La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#583 - La Penya del Morro del 18/11/2014
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
17 milions de dòlars fora de la Termini. Leo Messi, en una entrevista al diari Argentiolet, respon que ara, per ara, no pot assegurar que retiri el Barça. L'Argentí jugarà avui a 3 quarts de nou amb l'Argentina, contra el Portugal de Cristiano Ronaldo. Mentrestant, el Barça ha presentat davant del jutge la renúncia dels avals de Joan Laporta i 7 exdirectius. I a l'Espanyol visita aquest divendres a Sant Mamés. El tècnic Sergio Contález podrà comptar amb tothom. Avui, el portequico Castella podria debutar amb Espanya en l'amistòs que la selecció espanyola disputarà contra Alemanya a 3 quarts de nou. I el temps tard d'estable i amb menys vent, la nit tornarà a ser freda. Demà hi haurà més bancs de boira a l'interior, però, en general, continuarà fent sol, amb unes temperatures diurnes més altes. Bona tarda. Aquest dimarts, a les 10 d'Odespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix, es veu que es veu que es veu que es veu que es veu que es veu que es veu que es veu que es veu que és una gran caixa. Per seguir l'actualitat del Baix llobregat, informativcomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOV. informativcomercal.com Què passa si a un cotxe l'hi treus l'herbat... I si l'hi treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. El consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem Montserrat, número 2. La penya del Morro, un programa amb més mort que penya. Bona tarda, Sant Justi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sant Justi. Bona tarda, Sant Justi. Bona tarda, Sant Justi. Gràcies per la llibertat, Jordi Domena. I ara, fins a la set del vespre, amb un munt de coses. Ens saludem a la gent que m'ha posat pel programa. Avui, que està ja el locutari número de la ràdio, Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Bona tarda.Bona tarda. Avui, al programa, també parlarem de noves tecnologies, amb l'Oriol Quiménez. Tindrem l'Àngel Córnejo a l'espai de videojocs. A la segona hora, parlarem amb el David Ávila de televisió. També amb la gent de Mimut Nialagàvia, perquè, justament avui, hem sabut que el jutge ha absolut tots els activistes encausats per protestar contra el pla Caufec. I també tindrem el Jordi Roca amb les seves històries. I d'aquí, al moment, també, les notícies de sent just amb l'Andrea Bueno. Andrea, bona tarda. Però, abans de tot això, com sempre, comencem repassant el 32.8 quines han estat les notícies més comentades del dia a Twitter. Per exemple, avui Torres Dulfex. Ha sigut un dels noms més utilitzats en aquesta xarxa social. Per què? Perquè la Fiscalia de Catalunya es nega a cadellar-se contra Artur Mas i la Generalitat pel Nouena i Torres Dulfe, justament és el Fiscal General de l'Estat, no, Cristina? Sí, justament qui apostava, en aquest cas, per aquesta carella que es tiraria endavant. En tot cas, no ho dius després del Nouena, els fiscals catalans doncs per unanimitat han considerat que no hi ha delictes ni tan sols de desobediència i ho han assegurat vient que la sentència del Tribunal Constitucional no hi ha concreció sobre qui hauria de dirigir-se aquesta carella. Després d'aquesta decisió, el Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres Dulfe, intentarà resoldre-ho demà en una reunió en què ha convocat els 25 de la Cúpula Fiscal per opinar sobre si s'ha de presentar, en aquest cas, o no una carella sobre el Nouena, però de totes maneres cal apuntar que serà el Fiscal General que prengui la decisió final. Per tant, fiscals de l'Estat per allà, gent entre ells, no? Sí, sí, sí. Una mica no opinen els mateixos, el del Fiscal General, que els d'aquí a Catalunya. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, a Rock de Revolta, Torres Dulfe passarà la història com el Fiscal en cap que va unificar l'agislatiu amb judicial. Un altre comentari, és la Lleia Toneta. Diu, quan sents a parlar d'algú anomenat Torres Dulfe, t'imagines que viu una casa feta d'alleminadures com la de la Bolsia de Can Celigreta. Ah, sí, i té raó, és veritat, a mi em va passar un dia. I l'etsubvencionador diu, i té raó Torres Dulfe, perquè treure les urnes per votar és il·legal i a Justícia, sense proves amb el Garrote Vil, era legal. Amb el hashtag visca la llei. En fi, gràcies, Cristina. De res. A la segona hora tindrem més Trendin tòpics. Anem ara cap a l'espai de més humor del programa. Les notícies, un geniu. Mira, mira, mira com viu la gent ja. La notícia és de Sant Just, amb el re, a Buenos Aires, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Se'ns hauria de fer un vídeo, eh, perdoneu-me, eh. Se'ns hauria de fer un vídeo, a vosaltres dos. És per gravar-vos, eh, quan canteu la cançó. Perquè el Jordi comença, veig l'Andrea pel cristall que s'anima, el continua, l'Andrea fa un nou moviment, el Jordi la segueixi... En canvi, tu Cristina... Cristina, ni es mou, ni fa res, i me n'he de dir, farem una coreografia tots junts. Home, però si no me l'ensenyeu... Però si és inventada, però sí. O improvisarem o podem quedar algun dia i... Cristina, és viure el moment, és viure el moment... Jo necessito Jordi una preparació. Ja ho sabem, ja ho sabem. Tinc les espatlles i l'esquena i necessito, no ens mira. No passa res, ja et passaré un memorandum. Una nota interna d'aquestes, una setmana abans, Cristina, perquè ho tinguis clar, perquè ho tinguis clar. Bueno, eh... No, no, no, no, Carles. Per mi no, eh? La notícia és tan lluny, que l'Andrea, bueno, sí, va a estar ben impunada tot el cap. Molt bé. Passa per qui ho volia. Molt bé, Cristina, és això. És que em perdo, no ho puc seguir, però no... No hi ha cap perografia. No, perquè et miro tu i fas una cosa. A mi l'Andrea que em viu i faig 80 mil gestos en un moment. Ah, la teva, a la teva. Que no agapo. Perquè si no... El que et diguin, en aquell moment, és inspiració divina. Com quan estàs en una discoteca ballant, no? Una mitja quan ets el friki, vull dir. Parlem d'altres qüestions, perquè deiem que diumenge... Estem a les notícies de Són Just. Diumenge se celebra la segona marxa de l'est llobregat contra la violència masclista. A més, també parlarem del musical Mamma Mia, perquè arriba aquest diumenge al nostre municipi amb la companyia de teatre a Mater de la Vents. I abans de tot això, però parlem d'un acte que hi haurà abans, concretament aquest dijous, perquè ens visitaran els escriptors Jordi Mata i també Patrícia Gavanchó. Una taula de rodona sobre ficció i assajos al voltant del 1714. És una activitat que se'n marca. Hòstia, què ha passat? S'enmarqueco, cosa que és la música, jo sempre penso. Vamos a morir, no, perquè és del 1714. Aquesta és la música que posem sempre al programa, però si algú no l'havia pillat, eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. És dels sacadors, o una cosa així. Mamà, eh... Bueno... No, els sacadors és més política, nouena i... Sí, bueno, ja aquesta, eh? La música... És la música que posem a vegades per parlar del procés. I de la consulta del nouena i tal. Però del 1714, ets com, hòstia. Molt gladiator, això estan, no? Un mica èpic. És tan èpic, vull dir. Sí, per això. Que m'avoca gladiator, no? Estaria molt bé, perquè és una bona versió. Si vols posar el gladiator, també, eh? Això és màxima, això que... Això és per fer una crida, no? Per fer una crida és una altra, per fer una crida és una altra. Sí. A vegades estem repassant totes les coses. Una repartòria, eh? Sí, Andrea. Les inferiores de la penya del Morro, eh? Properament amb un CD amb el diari Ara. No, deia... A veure amb música del 1714, perquè si no, no menzarem. Ara, va. Com deiem, hi haurà escriptors Jordi Mata i Patricia Gavancho, que condiron aquests dijous una taula de rodona sobre ficció i assajos, al voltant del que va passar a Catalunya fa 300 anys. Parlaran del 1714 a partir però de les seves darreres novel·les que estan situades en aquella època, Andrea. Bueno, que s'ha llegit tot, però tot, eh? El que ha tingut a veure amb el 1714 i el 300 Nari, no té vida pròpia, té més informació de tot plegat. Doncs Jordi Mata és autor de la novel·la en 1714, entre dos focs, i Gavancho és de l'obra de les dones de 1714. Segons Mata, en general, l'11 de setembre d'aquell any, es coneix d'una manera superficial, assegura que va ser l'últim acte del que es podia considerar una guerra mundial pel seu temps i, a més, diu que la guerra de successió va ser més que una disputa dinàstica. Això va ser un dels detonants del conflicte, aquesta disputa dinàstica, i Jordi Mata està d'anar més enrere per entendre tot plegat. Per això la novel·la en 1714, entre dos focs, és la segona part d'una altra novel·la publicada l'any 2008, que porta a partir d'un cadàver exquisit i que reculla els anys des del 1698 al 1703. L'11 de setembre va passar la història com la derrota dels catalans a la guerra de successió, però el cert és que fins aquella data, els catalans havien estat triomfadors amb més d'una batalla, i és això el que més bastant poc conegut. A l'època del tema ficció és a just el 1714. Serà dijous a les 8 del vespre, a la sala editor-cònsul de Càngine Està i se marca a la quarta edició del novembre literari, però una punt més és que aquest vespre... Jo no el tracto a la rodona, també molt interessant. Ah, sí? Que fort! Què està passant, a Sant Just? Doncs que hi ha moltes taules rodones, aquesta setmana. Doncs avui hi haurà una tala rodona, que tindrà com a fil conductor, l'obra de l'escriptora Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 2013. Perdona, això ja no és en 1714, no? No. Sí, sí. Sí, sí. Sabarem, sabarem. Hem fet un flashback. Des de dir, jo us passarem a les activitats avui. Ah, està bé. No es diu així. Sí, però no ha arribat encara. Un flashback és recordar coses del passat. Però això no ha passat encara. Això és un... Això és un... un flash... No, no. Això és un flash forward. Clar, que és a dir, què passarà? Està pensant en el mando, ara, de la tele. El de Winnie, el de... Ah, va bé, va bé. Sí, sí, sí. És això. Sí, sí, sí, Andrea, sí, és això. Podem explicar què passarà avui? Doncs sí, m'interessa. Doncs avui l'editora d'Alice Munro i la... La vull. Sí, perfecte, això. I la seva traductora en català, Maria Vullgas i la Dolors de Din, respectivament, condirant aquesta toala rodona sobre Munro. Munro. I la seva trajectòria serà avui, ara, a les 8 del vespre, a l'estat legislcònsum de Cànxin. Molt bé, doncs queda dit. Vinga actualitat, eh? Vinga coses de literatura. De literatura, s'enjust. Canviem de qüestió. Canvi de música, molt bé. Canvi de qüestió, canvi de música. Canvi de qüestió, canvi de música. Canvi de música, això. Això és de primera ràdio. Diumenge se celebra la segona marxa del baix llobregat contra la violència masclista. El proper 25 de novembre és a dir... Ah, no, és aquest diumenge, per això, el 25 de novembre? No, no, és dir, març. És el dia internacional contra la violència envers les dones. És just, aquest mes és un mes de conscienciació. Bé, bueno, que hauria estat conscienciada ja fa molt de temps. Té més informació de tot placat. Per això aquest mes s'organitza en diferents activitats, i aquesta marxa és una de les més destacades. 11 municipis de la Comarca participaran diumenge de la segona marxa del baix llobregat contra la violència masclista. La trobada s'enjust serà 12, 12 del matí a la plaça del Walden, i des d'allà es caminarà per la cartera reial amb el grup de dones que vindran des dels plogues de llobregat, fins arriba a l'acte central de la jornada, el part Torreblancà. Allà, a les 12, la guanyadora del Premi Idealitat de Narrativa Escrita per a dones, Sonia Martín, llegirà el manifest contra la violència masclista, també alumnat de l'Institut de Sant Just, llegirà els noms de les dones que han mort en guanya mans de les seves parelles o exparelles, i per últim, la Clara Granados, que és veïna i alumna de l'Institut, interpretarà 4 cançons pròpies contra la violència envers les dones, acompanyada de la seva guitarra. Molt bé, molt bé. Té, Cristina. Efectivament, això és membriada Abba, perquè aquest musical arriba diumenge a Sant Just d'Esvern, la companyia de teatre mater de la Vens, desplogues, portarà a sobre de l'escenari de la celebrant de la Taneu. Aquest musical, basat en les cançons del grup suec, Abba, les entrades ja són a la venda. En deia Bueno, que sempre quan va a la discoteca, demana al DJ que posi mamamia, té més informació de tot plegat. Jo més vaig a tots els concerts d'Abba, tots els que puc. A vegades es fa la sueca. Ah, ah, ah. Molt bé. Doncs, a través d'un fil argumental, d'una història... Ah, sí? Que fort! Tens por d'algú mental, mamamia. Bon dia. Que no només és gent ballant i cantant cançons d'Abba. Hi ha una història d'arriba, no? Clar, de fet, és la història de la pel·li. És la mateixa història de la pel·li. Sí, que molt bé, Andrea. T'ho imaginàvem. És la mateixa història i són les mateixes cançons. Què dius? Sí, que fort, que fort. A veure... Sí, sé que sona. I altres d'Abba també. Recordem que és un musical, perquè no ho sàpiga. T'imagines que són les d'altres cançons. No, clar. Està passant. Sí, n'hi ha altres. Avui és com si fos un divendres. És com si fos que estem de divendres avui. Per uns altres, tots els dies són divendres. Com les partac parant. Com les partac parant i el cibre coral. Que tots els dies són divendres. Ah, ah, ah. Mira, aquesta també sona. Ah, ah, ah. Vamos! Ai, sí. Els dimarts de doncs no us dijous, com va dir aquell home. Atentció, Andrea, anem a la qüestió. Perquè aquest diumenge vindrà la gent desplugues. Però no tots són desplugues, no? també alguns actors i algunes actrius que són d'aquí a Sant Just. Sí, exacte, i tots estan dirigits per l'Agustín González. Hem de dir que és una obra que ja ha passat per la Vents d'Esplugues en molt d'èxit. Allà es van representar quatre sessions. Jo vaig anar per cert, una de les quatre, i recomano que hi aneu. Aquest moment ja sí, home, sí, m'està molt bé. M'has d'hi pintar, la veritat és que m'has d'hi pintar molt bé. D'aquelles quatre sessions, les tres últimes van haver de penjar el cartell de forament complet i tenen la teoria que la primera sessió no es va omplir, però la gent després amb el boca orella doncs van fer que s'omplessin les tres sessions últimes. Per tant, unes 800 persones ja l'han vist a la Vents d'Esplugues i ara s'han just esperat repetir exit a assistència. Les entrades per veure'm amb la mia diumenge a les 6 de la tarda. Es poden comprar de forma anticipada la secretaria de la Taneu per un peu. Quan valen, quan valen. 10 euros públic en general, 8 euros per als socis socials de l'entitat i 6 euros per als menors de 12 anys. La febrer de Mamma Mia. Bé, 5 i 20 de la tarda. Ja sabeu que si voleu... Jo avui no faria programa. Avui estaria sota d'estona escoltant cançons de Mamma Mia o música. En general. No n'hi ha més de Mamma Mia, posem un altre. Clar, és daba. Som per nerviós, eh? Ara sóc aquí en aquest canvi. M'agrada molt, voleu-ho. Vale. La cantaràs, Andrea? Si vaig diumenge sí, la cantaré. M'està demanant. M'està demanant, voleu-ho, però no des que la trobarem. Arribant a molts aguts i això no. A veure, voleu-ho, posa-li voleu-ho per l'Andrea. Estem perdent els respectadors de la web que em va... a Mart i el Forçades, no és broma. Teníem 3 viewers, ja estic amb viewers, fa un moment, i ara només tenim un. Per tant, Andrea, em sap greu, però... No ho triomfem, voleu-ho. Estem perdent l'Audiència per voleu-ho. Torn a posar... Torn a posar una altra. Atenció, perquè... no, no. Era a Europa. Si voleu més informació de les coses que passen, més tranquil, més relaxant, tothom, i tu, ah, del programa. A veure, sí, ja portem 14. Ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a totes les coses que passen a Sant Just, a ràdio d'Esberc.com, i a partir de les 7, els Sant Just Notícies, edició vespre. Ja... anava a dir, fins aquí... No, m'he encallat. M'he encallat jo mateix. Exacte. Jo mateix he fet el... Fins aquí, l'espai més divertit del programa, les notícies de Sant Just. La Cristina, eh? La Cristina Arimat. La notícia de Sant Just amb l'Andrea Buenos i... Per estar ben informat de tot el cap, vas a partir, oh, yeah. Home, precisament, el micro no se s'escolta, m'heu deixat sola. Bueno, s'ha parat tot, també. Ja, ja, el faré, el faré. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí, al moment, tornem amb l'Oriol Quiménez i l'Àngel Córnejo, a l'espai de noves tecnologies i videojocs del programa. Fins ara. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Cinema sense mesures. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la Penya del Morro. És endobles, per la Penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 minuts hi arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Oriol Jiménez i Àngel Cornejo, què tal? Bona tarda, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure, ara anem al Tajo, perquè avui hi ha alguna cosa? És que no els veig entusiasmats, no els veig preparats per fer la secció. Què està passant? No sé, potser l'Àngel li falta un polvorón, no sé què hi ha, però... Oriol, què et passa? Estàs bé? Em falta un polvorón. Ja, ja, ja, ja. Àngel, tot tot correcte. Voleu que fem una mica de teràpia? Sí, jo crec que l'Àngel la necessiten. A veure, ja. Sabies que no dormiu, com heu de dormir. Jo no dormo bé, últimament. Ah, veus? És veritat, sí. Doncs serà perquè em treus manta, Àngel. Sí. No, no, me la treus tot a mi. Saps això que t'aixeques i tens prèties? Tinc la solució. Us he de comprar la nova manta de 4 metres, la Morro Blanque. És una manta que ja disponible a la sexta llariga ballar del carrer Boravista. Bé, bueno, en fi... Cristina, jo els veig com sempre, eh? Sí, és a dir, que sempre estan així, no? Sí, és així, és l'estat. A patig. No, a patig, no. En quin estat és? És l'Espatiativa. És un estat directiu. Dime algo que yo te contesto, pero yo no te voy a decir nada, ¿sabes? Estem allà esperant, clar, clar, clar. Com si no es conegués, Cristina? Entrem en materia, com deien, o surt el mercat, no?, que és la taula de Nokia amb Android. Què podem dir, d'aquesta maravella tecnològica? És estrany. Per una banda, sabem que Microsoft havia eliminat la marca Nokia. I, aleshores, això surt de la mà de Nokia, no de Microsoft. Aquestes coses també es preparen quan es parla que una empresa compra una altra empresa, normalment no compra el 100% de l'empresa, i compra només una secció o el que sigui, no? Aleshores, en aquest cas, Microsoft i Nokia venia tota la seva part mòbila a Microsoft i no podien fer servir la marca Nokia, en principi. Nokia la podien fer servir Microsoft. Però ara que a Microsoft no fes servir la marca Nokia, sembla que els hi han deixat, no, de manera totalment oberta, però sí que en aquest cas, sí que els han deixat treure un producte per mantenir la marca una mica viva durant aquest any, que, en principi, la marca Nokia no es podia fer servir fins al 2016. La Nokia està una mica morta, no? Bé, clar, ara sí. Aleshores, per això, entré d'aquest tablet per mantenir una mica la marca viva. És un tablet superinteressant, molt curiós. Sí, però d'un moment només surt per Xina. És molt barat, però surt d'aquí uns mesos, i, llavors, és aquestes coses que, bueno, quan surti ja veurem si encara val la pena, si no, si hi ha competència. Però bé, la novetat és, bueno, una mica de... No, aquí ja intentem... A partir del 2016, segurament, veurem un ressorgiment. Porta aquell joc de la CERP incorporat, sí, no? Sí. Ah, no? Ah... Jo crec que guanyarien molts usuaris, eh? No es juguis amb els nostres sentiments, Oriol. Hi ha un joc en el Play Store, que, de fet, s'ha trobat tot un Nokia a pantalla completa. No és l'esnei que pensa completa, és un Nokia. És un Nokia. Exacte, i tu cliques els botons del Nokia. De fet, com els mòbils ja poden tenir un Nokia dins, perquè... Pots trucar? Pots trucar, també, o no? Pots fer-ho, sí. És una emuladora de Nokia 33D. Exacte, i no s'estan que sigui demanin real, perquè... Ah, sí, sí. Si acaben dos Nokia, s'han de prendre un mòbil. En fi, doncs, aquest Nokia, el tablet, que només està a la Xina... De moment. Mira en altres mercats, també. Pots que segurament arribarà d'aquí mitjany, aquí, com a molt d'hora, i potser ja no és tan interessant. Què vol dir que té un USB reversible? Sí, això és el primer dispositiu, que es veu amb el nou standard USB, que ja podràs col·locar d'una manera o d'una altra, ja no... Ah, vale, sí, perquè és un rotllo, això. Per dalt, a veure com m'expliquem per entendre'n. O sigui, més... Que el posis, entra. Si l'altre dia vaig posar un a la primera, eh? Però això com es fa? No, però tu a l'hora de posar-ho, perdona pastanya. Perdona un moment, perdona un moment. Cristina, perdona un moment. Perdona aquest tall, eh? Perquè jo ve que no som conscients del mòbil que acabem de viure. I una persona, que els tenim aquí a la taula, el locutor i número de ràdio, a aquesta hora, a 2.47 de tarda, que va posar l'USB del seu mòbil, i va encertar a la primera. Es diu Angel Cornéjo. Angel, bona tarda. Bona tarda. Com va anar aquesta experiència, aquesta desfent? Doncs era pel matí, era d'hora, no? Portava una tasa amb el cafè, i vaig connectar, i clar, hi anava tot adormit, i va entrar. No sé com, però va entrar. Va agafar el cable USB, per què l'has d'acuantar? L'ordinador o carregar-lo? No, em sembla que no era el mòbil. Però només recordo que va entrar. No, no m'ho crec. I què vas sentir? Com a persona humana... Primer estava adormit, i no me'n vaig adonar, però a poc a poc vaig reaccionar i vaig dir, no pot ser. Què ha passat? Ha sigut la primera... Sí, em recorda el cafè i tot, és una cosa... Ens va cargar la parella, que estava conecant. Gràcies per compartir-nos. Angel, hem fet història. Estem fent història. És catalana, està aquí. Ja estima que no torni a passar. Ara no, ja, amb aquests. Ara sembla fàcil. No ho he posat al guió, però hi ha un altre tema. Què dius, ara? Hem tret l'actualització d'iPhone de Rajoy Oswey. Bona nit! L'actualització... L'arribació que ho està patant tot Catalunya. No ho he posat. Ho hem de posar, també. El Facebook, la penya del Morro i tot arreu de Sant Jordi. Hem de penjar cartells per tot el poble. Que la gent que té iPhone ja es pot descarregar la nova aplicació de ràdio d'Esvern per escoltar la penya del Morro o altres programes de menys. Interès d'aquesta missora? Doncs vaja, pel mòbil, a l'hora que vulgueu i quan vulgueu. Oriol, la pregunta és per a tothom. Per què et s'ha trigat més amb Apple? És a dir, per l'Apple Store? Què ha passat? Per l'Apple Store? Sí, ja que. Vull en directe. Com és que s'ha trigat tant? Perquè a Android ja fa dos setmanes. Sí, ja has de comptar que Apple te l'ha d'aprovar. És una mica més lent. És molt xula, eh? La nova aplicació de ràdio d'Esvern. Ja ens tocava col·litzar-la una mica. I la idòdia és que està molt i molt bé. En fi, dit això, anem a altres qüestions. Parlem de Samsung, si et sembla Oriol, perquè a segon sembla traurà menys telèfons el 2015. La companyia que fabrica els galàxics, per exemple, doncs sembla ser que ja en té prou. Sí, no, de fet, Samsung en aquests dos de res s'ha caracteritzat per treure, no sé, una verbalitat. Potser 50 models dels telèfons a l'any. En contrast, a Apple ha tret un a l'any i a vegades dos. Ara ja fa dos anys que treu dos. I 5C, 5C, 5C, i ara el iPhone 6 i 6 Plus. Però bé, no t'ho resagrada. Això és una mica el Pro 25 PC, quants tipus de telèfons Samsung poden haver, no? Perquè n'hi ha un munt. Per exemple, a l'Ace, no? Bé, sí. En el mateix S5, perquè el mateix Ace, o sigui, cada mòbil té 3 o 4 versions segons la part de la bona estigua. Té moltíssims, no? Sí que és cert que Samsung ha fet una cosa bé, ha fet les marques Galaxy Note, Galaxy S, ha posat, com a mínim, dos marques bastant altes. Però jo crec que les dilueixen, amb tots aquests, S-mini, no sé què... Aleshores, jo crec que ara ja hem vist, mentre els hi ha funcionat, tampoc han hagut de tocar-la, no? Suposo que millor, si funciona o no ho toquis. Però aquest últim any han guanyat bastant menys diners dels que s'esperaven. Hi ha hagut una de les coses també que ha anat arreu d'això, és que el president de la Samsung s'ha realit el sou un 50%, i una de les coses mesures que estan fent, és que ja diuen que el 2015 t'hauran menys de bé. Doncs que a mi em sembla perfecte, perquè en realitat no li veig el sentit de treure 50 o 60 mòbils diferents. Sí, potser estan passant una mica, no? A més, si els consumidors ja no ens partim una mica, no me'n falta cap xarfoll en 50 per perdre-nos més. Sí, de fet, també em van explicar que tal com funciona Samsung, el que passa és que és una megaempresa, és gegant. Aleshores, quan han de fer un mòbil, van a no arriscar-se. Per exemple, hem de fer l'SS6. Doncs, aleshores, fan 3 equips de desenvolupament que faran 3 SS6 possibles, del qual el veurà la seva manera. Aleshores, la Cúpula de Samsung decideixen, té 3 mòbils possibles, 3 candidats, és com un càsting de mòbils, doncs tu seràs l'SS6 al final. I els altres dos, per no tirar la feina, els fan amb aquestes versions estranyes. Mira si són bones persones, no? Normalment, a vegades, quan hi ha empreses grans que demanen un projecte i, per exemple, a dos o tres, després agafen, els altres dos es mengen una mica els mocs i ja mai m'he de cobrar en aquella feina feta invertida, en aquesta setmana de càsting. Són bona gent, no? No és que sí, bona gent, és que s'ha portat a java pels teus mòbils. Perdona, però jo crec que la gent de Samsung és bona gent, perquè, per exemple, ara fa un moment d'ella és que s'ha baixat el sou al president. És una cosa inaudita. Sí, però... No, però aquestes coses, a mi, bueno... Però això és una mentalitat molt orientada. Sí, exacte. A l'Araquiri. Perdona. Nintendo va passar fa poc, el president també es va baixar el sou. Em sembla molt bé, estic de marcoïnits. Aquí no passa això. No passa. No, no passa, no, aquí... Si haguessis duplicat o triplicat... No, que m'ha fet a passar-te amb els bancs. Això ho comento, que em sembla molt bé. Vull dir, una mica de vergonya, tu estàs al cap... No és que valia... No, has fet el que has pogut valer, però la teva feina ja ha anat malament. Hauries d'adimitir, plegar. En canvi, que tome potser ho fa molt bé i s'ha dividit el sou entre dos. Un aplaudiment per aquest home japonès, o els llatucs. Vaixet. Amb els ureals. En fi, alguna qüestió més sobre Samsung o passem a Uber? No, passem a Uber, sí. A veure, Uber, comencem per aquí. Què és Uber? Uber és aquesta empresa que va... No és la sèrie que era una de les terrestres en Gardejous. Va. Això és dolent. Jo mateix m'ensenyo una tarjeta groca. Uber, què són, Uber? Uber és aquesta empresa que fa com un alternatiu als taxis, i que, de fet, tots els taxistes d'Europa es van... Manifesta sessions il·legals? Aquí a Barcelona, ja, no està prohibit? No, no. És que és un problema, perquè per una banda és com aquestes coses. El govern diu, sí, no ho podeu fer, però tu llegixes la llei, perquè al final el govern et pot dir que pots fer-hi un jutge. No, el govern no ha interpretat la llei. Són aquestes coses, que aquí a Espanya es barreja molt. No, no és il·legal, però té uns problemes. Òbviament té molts problemes. Però, de moment, no és il·legal. Ja ho veurem. Igual que també s'apliquen sancions, a vegades això també passa, la policia aplica sancions en cos que no són il·legals, però el govern diu que s'aplica sancions. Això ho recordes, i el jutge diu tot, no era il·legal, però el govern està aplicant sancions, aquí, a diferents poders. Doncs Uber, que aquí a Europa les està passant una mica canutes, amb tota aquesta resistència al canvi, a Estats Units li estan anant molt, molt bé. De fet, a Estats Units estan sortint altres empreses que tenen competència, i estan renovant tot una mica... Ja no hi ha taxis, no? A Estats Units? Continuen a vent, perquè a Uber no estan totes les ciutats d'estats Units, però en les ciutats en les que hi ha, Uber està guanyant molt. I, de fet, les millores són clares. És una renovació, una reinterpretació, i el concepte m'agrada molt. El concepte de Uber què és? Sí, a l'Uber, m'ho expliquem, és veritat, millor. Compartir cotxes, bla, bla, clar, és diferent. No, però mover també compartir. És que no, és que no. És que són molt mentides que no coneguis, és que no. I a Cata. Uber és, jo vull anar ara a Barcelona. Doncs aleshores em descargo l'aplicació d'Uber en el telèfon, i dic, jo vull anar a Barcelona. I llavors, una de les coses bones que té és que em diu, vale, hi ha un cotxe a Uber a 5 minuts de tu, i et costarà el viatge a 10 euros. Tu pagues ja el viatge des del mòbil directament, jo deixo espegat, el cotxe et ve a recollir... I va sol. Sí, sí, sí. No, que va anar sol. Va anar sol, eh? A veure, Cristina, com va anar sol el cotxe? No, home. Hi ha un conductor. Passa, passa. Home, fins que no arribi el cotxe aquest, que estaven fent noixis els egûls, que anava sol, doncs encara no anirà sol. Que soni la música del cotxe fantàstico, la gent d'Uber sigui... Michael, Michael. Ostres, bé, eh? Llavors, no t'ho puc dir cap... Segur que l'Àngel pagaria més per agafar-ho. És una cosa fantàstica. Home, jo també, eh? Jo, jo. No, jo el que pregunto és que si només va al passatge aquest, o si hi ha una altra persona... No, no, no. Venen a recollir com si fos un taxi. Sí. I ja està, hi vas tu sol, com si fos un taxi normal. Sí, sí, sí. La qüestió és, et ve a recollir una persona, a la posició que tu has enviat des del mòbil, no has de parar el taxi ni buscar el taxi ni trucar a un taxi. Una persona que no és un taxi. És un doctor d'Uber amb el seu cotxe d'Uber. I et porta un telexat i ja està. I tu has pagat abans d'aquest vinguer a recollir fins i tot. Però la Cristina deia que no... O sigui, aprofitant la rebaixa, acabava a Barcelona, potser hi ha un altre d'Uber esplugues i diuen que pots pujar i també t'acompanyo. No, això no passa. Però hi ha taxis que passen al món. Per exemple, a Grècia, això passa a tenes. Tu agafes un tambes que va per tenes. Sí, comparti taxis. I tu et dius, espera un moment, que aparem aquí i agafa més gent. Això depèn de quina ciutat et passa. I les persones que conduixen aquests cotxes d'Uber, és a dir, jo tinc cotxes amb poca punta d'Uber i sóc un doctor d'Uber. No, tu ets conductora, t'has de fer autònoma, has d'anar a fer una entrevista amb Uber, que mirant si tens historial delictiu, no sé què, et donen un telèfon modificat amb el que et gestiona. Aquest telèfon és el que col·locues en la cotxa i rebs la... Hi ha un, accepto. A d'una no sé on, llavors també tens el GPS. I llavors tens aquella tècnica. Per tant, la persona que acaba sent, que és una persona particular, que en aquest cas necessita ser autònoma, el que fa és posar la seva disposició al cotxe per recollir a gent que li pot venir de camí, perquè si no, no crec que se'n vagi de camí. No, de camí no, tot dediques a això. Però no crec que se'n vagi a fer un viatge per recollir-ho. Clar, perquè tothom t'ho dius. Són taxistes, s'estan fent taxistes. Perdona, és com la mesura del taxi. 24, 24, faig massa hòstia. Però amb el mòbil. Tu t'endús un 80% dels beneficis i ho versandú un 20%. 67. Vols fer-ho, Cristina? No. No, vull ser obera, home. Ja, ja, ja. En fi, doncs, atenció, perquè ja m'he explicat que és obert després de 10 minuts. Ja has quedat la portada. Bueno, és com el justit. El que és el menjar, doncs, obert, és el que és els taxis. El justit? Espera, ja ho espera. Justit, s'ha de pronunciar. I no té res a veure, home. No, és el mateix. Sí, en lloc de trucar i haver de pagar en mà i no sé què, no, tu porten i ja està, és aquest concepte. A més, ja no has de mirar el taxímetre. Tu saps que quan em puja un taxi és terminar el taxímetre. Tota l'estona. I li dius abans d'aixim aquí, no? Abans de dir que no hi vam superar 6 euros. Per tant, perquè tu no has pujat a un taxi de capulco a Mèxic, perquè jo vaig i quan vaig estar allà, vam agafar un taxi i el taxímetre estava a dins de la guantera. O sigui, estava... Que no el veies, clar. Llavors d'allò. Sí, ara André no sé què, el feia, el posava tal, tancava la guantera i quan tu arribaves, obria la guantera i clar, veuràs a saber, claro. Per mi això ja és un gran què. O sigui, saber el que et costarà el viatge. I a més a Estats Units, que hi ha competència entre diferents apps, tu pots tenir dos o tres apps, i mirar el viatge i decidir quina et ve a recollir. És obrir el mercat a competència. Lo que jo no entenc és perquè els taxistes no s'adapten, això. És que xantant. No, els taxistes no s'adapten perquè les licenses són caríssimes i ells no volen que ningú es col·loqui en aquest mercat. No volen que els hi treguin calés. Clar, és clar. Jo també els entenc, és competència desllà allà, perquè realment si tu vols ser un taxi a Barcelona, o sigui, el servei que fa el taxista, que al cap i a la fi és el mateix, és el mateix servei. És a dir, portar gent d'un lloc a un altre, amb un conductor privat o un xòfer, a disposició de l'usuari per on l'estona que vulguis i et porta un vulguis. Clar, això està regulat per l'Ajuntament. Exacte, però... Això està regulat perquè ja hem de pagar unes licències, hem de pagar uns impostos... Però tampoc els costaria molt el sector del taxi fer en conjunt una aplicació o el que fos, perquè la gent pogués pagar-ho des del mòbil i anar a recollir-los seria el mateix, per tant és el mateix cobert, però amb els taxis. No només és això, sinó els preus. El taxista sempre serà més car. És diferent, evidentment, clar, home, però... És que ells també han d'amortificar, en aquest cas, doncs, la licència... El problema és que el mercat no està llibert. Sí, sí, i a més han de pagar uns impostos que el meu govern no paga, per exemple, per tenir, doncs, això del seu tònum... Dels taxis...Só la que hem de tenir, també, que han de conduir de servei públic...Un especial, en canvi, aquests no. I els Déu obert poden no portar el cinturó, per curiositat, com ho fan els taxis... Home, perdona, els conductors de taxi, abans, abans no necessitaven, eh? No, abans i ara, i els transportis, també. Estan absents, a dins de la ciutat, sí. Ah, sí?Ara també? Transportistes i taxistes, a dins de la ciutat... Sí, poden anar sense el cinturó. No cal que aportin?No. Tantes hores que es va considerar que no eren necessàriques... Home, és que això, després, que malaltia, és potser... Taxista o l'ombre?No ho sé. Una de les raons per els transportistes, perquè cada dos pares hi ha aquesta pujani baixant del vehicle. I taxista, ja et dic jo, que tampoc, eh? Ara crec que potser sí, però abans, seguríssim que no. Si algun taxista entra als nostres ullens, per favor, que ens truqui, perquè hem de fer unes quantes preguntes. 9-3-7-2-3-6-6-1. Bé, he dit això... Ja anem a la notícia, va. 15 minuts parlant d'Uber. Finalment arribem a la conclusió, que hem sabut aquesta setmana, que Uber s'associa amb Spotify. Ara no han estat 10 minuts explicant que era Spotify. Perquè l'ombre sap que és un servidor de cançons, com el YouTube de vídeos, però amb cançons. Com un YouTube, no? Era part de la Jordi, és igual, és igual. De fet, YouTube ha anat un servei de música, també. Ah, sí?Ah, sí? Sí, per demà s'ho diem. Uber s'associa amb Spotify, que vol dir que la gent escollirà la playlist... Exacte, tu dius... Mentre no, abans, tu dius on vols anar, dius, jo vull escoltar el Blues Springsteen. Quan obres la porta del cotxe, ja està sonat. Sí, el més el taxista no va a fer real. I d'aquí dins de la porta, amb el gestit, et posaran el sushi. Quan obres la porta del taxi, estarà el Blues Springsteen, el sushi i el viatge gratis. M'ho despresteixis. I ja està taxista, ja. Yeah, welcome to my taxi. Amb un bocador vermell aquí. Com es pot compartir, com una guitarra? Jo no agafo un taxi normal. Clar, evidentment, evidentment. Però el pobre taxista, si li posen cada dia cançons que no li agrada, quina tortura de feina. Però la pregunta és, si jo agafo aquest taxi, només puc escollir la primera cançó o totes les altres llocs? Clar, clar. Però el taxista es vesteix com el cantant? No, això ja no. Sí, sí, canta, eh. Com llegi algú que et posi música aquesta xuma, xuma. Que demani la sabrina, aquella, boi, boi, boi. En fi, ja anem cap a l'última qüestió tecnològica. Parlarem de Sony, ara, que presenta un nou sensor de 21 mp. 21 mp són metres per... Megapixels. Megapenis. Sí, un megapenis. Si Sony presenta un nou sensor de 21 mp. Sí, però a Omnivision també està preparant un de 24 mp. La discussió, com li deia l'Àngel, és que per sobre de 15 mp s'exposen dubtes, si és necessària o no. És megapixels, no? No ens enganyem, perquè ens està escoltant que està fent d'entretes, ja. Pensaos que el meu mòbil només té 13. Un megapenis. Què vol dir? Sí, és una audícia una mica, però a mi m'agradaria comentar, perquè a vegades sí que és cert que s'ha parat dels megapixels. Per mi per molt de gent és una de les coses principals d'un telèfon, és una de les característiques que es fan servir. I que, de fet, és una de les coses que encara té marge a la millor. A molts casos, a vegades ja hem comentat que els molts ja van prou fluïts, que ja més o menys no hi ha una actualització tan gran, però sí que les càmeres, o la tanca a mitja i baixa, poden anar millorant. I molts cops s'ha parlat de la guerra dels megapixels. Hi ha 20 megapixels ara. Si no vols fer un cartell, no et cal tants megapixels. També vull posar les coses en context una mica. I crec que en mòbil sí que és important els megapixels. De fet, no ja té un de 40 megapixels. M'explico. Més que dir si és bo o dolent, entenem. I llavors els megapixels són com els punts, que té la imatge. La imatge punt per punt, aquest punt d'aquest color. 21.000 punts. 21.000 punts no és enlloc. 21.000.000 són 21 megapixels de la imatge de la cama. Hi ha més punts, més megapixels. Exacte. Per què serveix, per què 8 megapixels? Per la resolució. Per fer-nos una idea, una pantalla ordinadora amb molta resolució, doncs tindria ara, però seria a molta, de 13 megapixels, una pantalla de 4K. Si jo vull obrir una foto a 8 megapixels en una pantalla ordinadora d'aquestes noves, ja estarà escalada i es veurà pitjor. O, si tinc una tele 4K, necessito que les foto siguin com a mínim d'això. 12 megapixels, aproximadament. Si és de menys... El tamaix important. Sí senyora. Exacte. No, però vull dir, que a vegades es parla, no? Doncs abans deies, no, és que amb una foto a 13 megapixels em faig un poster de 4 o 5 metres. És cert. Però no només és això, les pantalla són de 4K, les dues generides 13 megapixels com a mínim o 12 megapixels. I no només això, si és el més important. M'has dit malament jo, eh? No, no, no. I el tema més important, en el que... en el que els megapixels mai tindràs prou, no? Diguem. Si jo tinc una imatge a 20 megapixels, amb aquesta imatge a 20, puc fer un retall del centre de 8 megapixels, per exemple, o de 5. Què significa? Que puc fer zoom. Això, o sigui... Clar, quan tens una càmera normal, reflex o compacte o alguna cosa, tu tens una òptica, uns vidres, que et fan el zoom òptic, que es diu. Llavors tu pots ampliar amb els... Pots repetir el sa? No. Sisplau, sisplau, sisplau. Ja, sisplau, sisplau. Ja ho recordo, sí. No, no. Tenim molta mà a la Maria. Bé, aleshores sí que en la... De fet, en les càmeres normals, en les càmeres normals diuen que no has de fer el zoom digital, has de fer el zoom òptic, perquè no per qualitat. Però en mòbils tens un espai reduït, i cada vegada més, perquè a vegades són més petits. Aleshores, el tenir més megapixels pots fer més zoom digital, sense que la qualitat baixi molt. Bueno, però vull dir que és important perquè a vegades... Sembla que no et segueixi, perquè aquesta nit em destaquen les porques i m'ho escoltaràs moltes vegades, aquest comentari. No, però, per exemple, el mòbil més exageradament té 40 megapixels, i, de fet, un anunci de tele, en el que estan els pares, mirant l'obra de teatre, de la seva filla, i estan a l'última fila, i diuen, bueno, no cal que ens apropem més, perquè tenim 40 megapixels, sinó que la imatge té tants punts que pots ampliar-la sense que perdi qualitat. Clar, abans, en canvi, les cames que havíem fet, zoom, arribar al zoom digital, hi ha tot de punts, no? Fèiem moltes films amb la de Super Mario, de la primera Nintendo. Ha dit Super Mario? Sí. Bé, passant de... No, no, no, ja ha acabat Oriol. Estic a l'úder, aquest, m'ha atret el temps. Clar, és que Oriol... Remata-ho, remata-ho, això, que estaves fent dels megapixels. Bueno, la notícia es presenta un sensor, i això és el que passaràs, que estarà en els S6, o el Note 5, o els Següents, ara ja no ho sé. Que sonis treballant, per tenir, acaba de més qualitat, amb les càmeres i tot això. Bueno, això serà espectacular quan arribi, eh? Bueno, no, ja ho és, però volia comentar també els megapixels, perquè és una tendència que serà encara gaire més, i sí que sense instaurar la idea que més megapixels no calen, perquè amb les càmeres digitals no era tan important, i això és el tema del som, que no pots posar de cap altra manera. Sí, o després ho passes, el ordinador, depèn de com és el que deia. Aquest és un altre tema, el tema dels formats, dels diferents pantalles, perquè avui en dia tens el mòbil, la tablet, un portàtil, una pantalla i ordinador, tens la tele, i després, clar... El rellotge, els ulleres, el cotxe, el lavabo... Tot, tot, tot. Bueno, en fi, una persona que... M'agapenis els altres de... Sí, sí, va, va, va, Oriol, ja està, fins aquí l'espai. Àngel Córnejo, bona tarda! Ai, tu ets aquell que, un dia, vas posar-ho només a veure, no? Bueno, escolta, parlem de videojocs, parlarem de diferents qüestions, d'entrada, una de cada cinc còpies de Destiny es va comprar en distribució digital, és a dir, que la gent se la va baixar per internet, Ubisoft ja s'ha inscrit Unity, són la nova cagada de la saga, segons els usuaris, i també parlarem de Super Smash Bros, que l'han portat a una calculadora científica. I ha estat a punt de portar aquesta notícia. Ah, sí? Pensava que ell no la diria, però ha dit... Doncs que no la digui. Bueno, parlem d'una... Estem fent un serviment especial, el programa, sobre el que està passant amb el tema dels cartuchos de Atari, de E.T., ja sabeu que es van enterrar, segons diu la llegenda, i, finalment, ha quedat demostrat que, en principi, és tritat, milers de cartuchos d'aquest videojoc en el desert de Nou Mèxic, perquè va ser, segons els usuaris, el pitjor joc de la història, dels videojocs. I avui hem sabut que hi ha hagut una sovasta de 100 jocs d'E.T. que ha recaudat ni més ni menys que 37.000 dòlars. Bé, vam parlar la setmana passada que s'havia produït aquesta sovasta, i no sabíem molt bé d'on sortir aquesta sovasta. Bé, ens ha pogut que estic cosa dels productors, que de les còpies que es van desenterrar del desert, posaran 800 a sovastes. Han començat amb aquesta cent per i bé i ha sigut tot un èxit, perquè dels 50.000 dòlars que va costar fer el documental, ja han recaudat 37.000. Però és que encara no se sap si són realment les pel·lícules que estaven enterrades i les han posat del documental. Són jocs, són pel·lícules. Ai, perdó, els videojocs, sí. Però és que no se sap. És que jo no sé com la gent pot comprar coses que no s'han dit en bé i ni si l'han posat allà. La gent té fer i molts calés. Encara que no ho sàpiga, la gent té molts calés. No s'hi jugaran. Però perquè et veig una idea, la còpia que més ha pagat ha sigut per 1.537 dòlars. Només un joc per 1.500 dòlars. I estem parlant del pitjor joc de la història. La cosa no és que sigui pitjor, sinó que és més d'alguna cosa. Sí, que de dalt o de baix és el més pitjor, però és el més pitjor. No, no, perdona, ja. Ningú recorda el segon pitjor joc. No, no. No se recorda mai el segon pitjor. A més, amb el que s'ha generat el seu voltant d'aquesta llegenda i de tot això, dius, estic, jo vull un, no? I, a més, és un joc que té superpocs megapèxels. Sí, sí, sí, sí. Me'n vaig dir-ho, que no s'entenia. Era un joc que vam estar repassant aquí en el seu moment com era, i té dreta esquerra, dalt i a baix. A més que la ET no se sap si és ET o és una caca. Correcte. Gràficament era lamentable, per molt que estigués el 87. I perquè no acabo d'entendre que mou aquestes persones o que crec tu que mou aquestes persones a comprar, és que no... A veure, col·leccionisme. Mira, hi ha molta gent que... Però col·leccionisme, de què? És que no se sap si és realment els jocs que aporten a canterrats allà o... Això és feble humanitat. És un hobby. Sí, sàpiga després que va ser el documental que el van fotre allà per valorar-se la gràcia. A la platja allà, a veure... Principi, això, jo, i arribar a punt, jo m'ho crec. Jo també, jo m'ho crec. Jo era un punt que ja m'estic creu. Jo m'ho estic allent, també, clar. El bombo que se li està donant. Sí, i perquè, bueno, tot aquestes còpies, a més, si em sentes còpies es repartiran a vosaltres del món. Comen el documental i hi hagi sorpresa amb Riquet. Que potser t'esvellen el final que les han posat ells. No, no ho faria. Seria liat les cases. Seria liat les cases. La Cristina, m'he recordat. M'he recordat de cargulada, Cristina. Escolta, això va fer l'Evo, l'he fa poc, eh, en l'operació en pales aquelles. Però no em sí per vendre anys. No, home, però guero, mira, però és que en veritat és culpa de la gent, perquè ells, en cap moment, en encara no compren. Exacte, que no compren. Si són tontos, ho compren. Mira, què vols que et digui. També compren. Escolta, hi ha gent que... Tu jugues al Candy Crash i ningú et diu res. Cadascú fa el que vol. Però que a mi no em venen coses que no s'han explicat, ni compro coses, és que no... No, però... Hi ha gent que compra vida al Candy Crash i no té res. Clar. Què compra? Res, res. Què té físicament? Res, res. Jo no les compro perquè jo sé el truc per agafar-la sense haver de pagar-la. Forçar tots els teus amics del Facebook. La gent és lliure de fer el que vulgui. La gent és cap enrere i amb aparició en cinc. Cristina, potser se n'ha equivocat, però com a mínim, hauran pres la decisió ells i no l'hauran pres per ells. Sí, que no ho dic que no, però després, si se sap, també que no ho diguin res, home. Bé, no. Ah! Sí, sí, clar. Està clar. Bueno, va, que veiem de qüestió. Parlem ara de com deien de Destiny, perquè una de cada cinc còpies d'aquest joc que va sortir fa uns dies es va comprar en distribució digital. És a dir, que es va descarregar per internet. La notícia no és que Destiny s'hagi vingut un 20% de les seves ventes en distribució digital. Si no, la notícia és que cada cop més s'està venent molta més distribució digital que l'antiga forma. I això a mi em preocupa. Com a bon friqui, em preocupa. Què passarà el dia demà? No potser tindré els meus jocs a casa. No, no, serà de col·lacionista. Tot hauràs de baixar per internet i tindràs un executable a l'últim d'edat. I pagaràs a Libè i 15.000 euros per un videojoc de fa 10 anys. No, perquè ja el tindré. A mi m'agrada, eh, la distribució digital. No, jo ho entenc. És un pressa, jo. A més, les companyies, com a molts cops, ara els jocs ocupen 40 gigs i coses així, dos o tres dies abans que el joc surti, te'l deixen descarregar, però no executar-lo fins al dia de sortida. Llavors, tu el descarregues dos o tres dies abans, i al dia de sortida ja el pots jugar. El primer segon ja pot jugar. Estarà allà... Hola. Doncs en fi, a mi em preocupa. És una notícia de preocupació, no? Però això, mira, fent un pedal així ràpid i xungo, és el tema dels e-books, també, no? Ja no és que el llibre desapareixerà. Jo crec que, en principi, no ha desaparegut encara. No, i no crec que ha desapareguit. I si desapareixi, potser serà molt... I amb els jocs igual. Això passarà el mateix. Però també és veritat que, bueno, és una bona opció, i que jo entenc, encara que a mi m'agrada dins del joc físic, també entenc que molts cops és molt bona opció, jocs descatalogats que no trobes, es pots descarregar, o, inclús, a vegades, fan ofertes. Un joc que està a les botigues per 60 euros i es fan una oferta i el tens per 20 descarregant. Però és que el cost de distribució... Sí, però aquí també t'encantarà que, a vegades, les tendres, tants jocs molt més verats, queda a l'escarga digital. Bueno, canviem de qüestió. Parlem ara d'un altre videojoc, un clàssic, que és l'Assassin's Creed, en aquest cas, l'últim de la saga, Unity, es veu que no ha acabat de convèncer els seus jugadors. Però no acaba de convèncer que el joc no funcioni bé. Quan dic que no funciona bé, és que tu imagina que estàs jugant, estàs en una cinemàtica, estàs la gent, i de cop i volta el protagonista no té cara. Però què no en té? És a dir, tu veus el que serien els ulls, la boca, en Joe. En Joe no té cara? Era Ezio. Ezio, correcte. I això era del 2. Aquest era el 5. Em vaig quedar l'any 84, també. Aleshores, és com... aquest és un dels errors més comuns que passen al joc, és que de cop i volta se li envala geometria a la cara, la pell, i ja no es veu. Potser és una... com et veu això, una habilitat del... És que m'ha passat el joc, no m'ha entès. No, és que potser no és ninguna habilitat. Passant de que, a més, el joc té errors de... et fot a la partida, baixades de frames, és a dir, de cop i volta és com que el joc es relentitza, perquè té una baixada de frame rate molt alta. Perdona, no es relentitja, és que fan com màtrics, que... No hi ha volet-time. Ja, ja, ja. Jo estic intentant justificar, però vaig que no, no. No justificis res. És una cagada i una cagada. Soc sós i de... No m'ha dit però que llavors estic... Si és una cagada bastant important, lògicament se l'està intentant arreglar en parches i històries, però és una mica càutic, la gent s'està queixant, diuen que era el joc més ambiciós d'assassins crits, recordem que el joc és tan enviant a la revolució francesa... Perquè potser és el teu ordinador, que no va bé, que tens ordinador poca potència. Van a consoles. Consoles? Van a consoles. Deixa, deixa. No té ni idea, eh? Defensa el Rayman, que és l'última cosa que van fer la teva empresa. A més, el defensa, el defensa, perquè vaig jugar un dia, fa anys, a un assassins crits, i diu, clar, l'etsio, l'etsio, fa anys que no s'ho hauria agradat. M'agrada molt el salto de l'àvila, des d'altres dels campanars. Bueno, en fi, doncs queda dit... Estàs escrit d'un viatge al temps, o m'equivoco? No, és un tio que el posa en una màquina, on poden treure els records dels 60 abans passats. Aleshores, ell i el que va jugar, és el que feia abans passats seus, segons d'una època. Ah, doncs és un mateix tio, i els escrit són diferents... Cada època que està a diferents punts del món, és un jugador que això científicament es podria fer, perquè tu has de fer el codi genètic d'una persona que va viure al segle XIII, i a través d'una sèrie de codis de la DNA, te l'enxofen a tu i tu estàs revivint el que va passar al segle XIII. Això és real? Sí, passa que és el mateix. I acabem parlant de Super Smash Bros, que s'ha convertit en una calculadora científica. No! Que està una calculadora científica? Imagina't un joc. Porta Super Smash Bros a una calculadora científica. Imagina't, un joc, un joc de lluita, d'acord? Que tu el pots jugar a la teva calculadora científica. Ah! Quina pantalla té la calculadora? La teva calculadora. Però són calculadores més científiques que les que pensem. 64 cinc línies, no? I la gent aquesta que amb les smartwatch aquests fan coses, què? De fet, em porten el dume. Sí, meus? Però s'ha sigut un tio que s'avorria molt. Llavors, aconseguir fer el còdic del joc tindrà la calculadora. El joc és superlimitat, només n'hi ha dos personatges, de més de 40 que n'hi ha, etcètera. El que té és que és de còdic obert. És a dir, qualsevol que tingui una mica d'idea pot entrar i seguir ajudant aquest home a fer més... Si funciona millor Super Smash Bros a la calculadora, que l'has inscrits unitament. Segurament. Angel, moltes gràcies. També, a tu per la visita, ens trobem la setmana que ve amb més coses. Adéu. Bona tarda, són les 6. I a aquesta hora sàpiga en primer l'estat del trànsit. En Cuas, a la Ronda Litoral, la senyor Franca, el meu fill. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. La senyora és la senyora. A la Ronda Litoral, la senyora és la senyora. La senyora és la senyora. En Cuas, a la Ronda Litoral, la senyora és la senyora. A la ronda de dalt, hi ha cues a Maridiana, ha sentit llobregat, un pèl de l'entitud allà mateix han sentit trinitat, i també l'altura de biogúster aquest n'ha sentit trinitat. Es manté el quilòmetre i mig de cues a la pota norta, centacoloma de gravenet, sentit nostre de trinitat. La P7 i la B30, barbarant, sentit sud, força plenes. També la B30, sardanyol, en sentit nord. Comença a carregar-se la P2 al papió, la llasa amb la P7, i veiem alguns trams de l'entitud a la C58, a mucada, sentit sud, i també a la C17, a mullet, sentit sud. El Govern ofereix una entrevista entre Artur Mas i Mariano Rajoy, aprofitant que el president espanyol visitarà Catalunya el 29 de novembre. La Generalitat lamenta que la carta de Rajoy de resposta a Mas no contingui cap proposta política i denuncia ingerència política del govern cap a la Fiscalia. Els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van decidir per unanimitat nou a zero per no presentar la carella contra el president de la Generalitat Artur Mas pel nou ENA, malgrat l'ordre directe del fiscal general de l'Estat, mentre tant les associacions de fiscals creuen que la ingerència política no avançó la Fiscalia. El cap de l'exèrcit de terra matisa les seves polèmiques declaracions sobre el procés català, diu que quan afirmava que un govern débil aliment al secessionisme referia a la Guerra del Francesc el 1808, quan el govern espanyol estava fablit per la invasió de les tropes napoleòniques i que això va ajudar la independència dels països llat i americans. Funerals multitudinaris de Jerusalem pels quatre revins assassinats aquest matí en una sinagoga, els assassins d'os palestins han estat abatuts per les forces de l'ordre al mateix lloc dels fets. La guerrilla de l'Esfarc confirma que... té parazoner un militar de l'exèrcit colombià. Poc després de dir que no en sabien res, l'Esfarc han reconegut el segrest del general Rubén Alpate, que ha adut el govern a suspendre les converses de Pau. I als 800.000 llibres que té l'editoral Moll es vendran a meitat de freu als propietaris volen aixugar part del milió d'euros de deute i que els ha obligat a tancar-la. Catalunya, informació. Ara els esports. Barcelona es quede sense el Mundial de Lletisme del 2019, la Federació Internacional Triedoja, a Qatar, per 15 vots de 12 per davant d'Eugina als Estats Units, mentre que Barcelona ha estat eliminada la primera volta amb 6 vots. El president de la Federació Española d'Alletisme, José María Odriozola, denuncie que la candidatura catariana m'han entregat 37 milions de dòlars fora de Termini. La FIFA presenta una querella criminal a Suïssa per possibles conductes irregulars en la adjudicació de Rússia 2008 i Qatar 2022. 24 hores després de tancar les investigacions, la FIFA considere que el informe del sau investigador principal, Michael García, sí que dona prou indicis per dirigir-se a la justícia ordinària. I Leo Messi, en una entrevista al diari Argentí o l'ER, respond que ara per ara no pot assegurar que retiri el Barça. L'Argenti jugarà avui a 3 quarts de nou amb la seva selecció contra el Portugal de Cristiano Ronaldo. Mentre estan el Barça presentat davant del jutge la renúncia dels avals de Joan Laporta i set exdirectius. El que faltem és la nit tornarà a ser freda. Fins i tot pot glaçar molt feblement en algunes fondalades d'interior. Demà hi haurà més bancs de boira en planes i valls, però en general continuarà fent sol amb unes temperatures diurnes més altes. El vent serà fluix. Tornes més altes, el vent serà fluix. Tornes més altes, el vent serà fluix. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. El concert s' phililehandria i l' speech de les u Cottessa Nationals. Serà aquest vespre i tindrà com a fil conductor l'obra de l'escriptora Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 2013. Avui, la seva editora i la seva traductora en català, Maria Vullgas i Dolors Odina, respectivament, conduiran una taula rodona sobre Munro i la seva trajectòria. Serà a les 8, a la sala es d'Or Consul de Can Ginestar. Més coses, la biblioteca Joan Margarit se sumarà demà a la commemoració del 25 aniversari de la convenció dels drets dels infants. El 20 de novembre de 1989, l'Organització de les Nacions Unides aprova aquesta convenció per protegir els drets dels més petits. Per celebrar aquesta efemèrida, un dia abans, dimecres 19, la biblioteca Joan Margarit organitza una hora del conte especial. Serà en món más i el conte passegem pel món. Una activitat dirigida a infants a partir de 3 anys i l'aforament és l'imitat. Començarà dos quarts de sis de la tardada a l'escalador consult de Can Ginestar. I una punt més per destacar que el part de Torreblanc acollirà diumenge al matí la 13ena trobada sardanista. Serà una doble avallada amb les coples Citat de Cornellà i Mediterrània, i l'organitzen les agrupacions sardanistes de Sant Joan d'Espís en feli de Llobregat. La trobada començarà dos quarts del matí, la primera copla que actuarà serà la copla Citat de Cornellà amb sardanes com ara a Llimarà, Estemàs, El Camí o Boralniu. Hi ha un quart d'unes al torn de la copla Mediterrània, que entra d'altres, ballarà a les sardanes Lloris Blaus, Bell, Sant Just, i les nenes maques de Santa Susana, les sardanes es faran en la modalitat de 7 tirades. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia de les 7. Els Sant Just notícies edició vespre. Mentre estàs, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radiodesvern.com. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta és una cara molt dura, la pujada de Llimarà, però m'està menjant pel costat de feina, que veus que són gent més o més preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant, si pels uns els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja ho esperan, si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Molt malalt. Smutges Club. T'hi esperem. Gràcies. Què tal? Bona tarda. Cristina, estaves cantant, oi? Sí. Estaves cantant la sintonia de Ràdio Esvern. Està canxa, també. Molt benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies. Gràcies. Aquí uns moments parlarem amb la gent de mimuts ni a l'Agàvia, perquè ja ho sabeu que avui hem sabut que el jutge ha absolut tots els activistes en causats per protestar contra el pla que ho heu fet. Un tema que hem anat seguint aquí al programa durant les últimes setmanes. I a més a més també tindrem el Jordi Roca, el seu espai de les coses del Roca, i parlarem amb el David Ávila, que va anar a l'estrena de Polònia, al musical, a l'espai de televisió, i va parlar amb molta gent de l'Estar System català. Però abans d'això, Cristina, anem cap al Trending Topic de la segona hora, perquè avui ha sigut el més comentat a Twitter Monago i controlando viajeros, perquè després de la polèmica sobre els viatges de Monago, la cambra baixa publicarà cada tres mesos el seu web, un informe global sobre els viatges dels diputats. El Congrés del Diputat, no, Cristina? Sí, així ho ha acordat aquest matí, tant al Partit Popular com al PSOE. En general, el Congrés seguirà finançant prèviament amb autorització els viatges que s'organitzen per als diputats. En aquest cas, però, serà necessari diferenciar entre tres tipus de viatges. El primer serien els desplaçaments habituals entre la capital i el lloc de residència de cada diputat. Els viatges oficials del partit serien els segons, i, finalment, els viatges de les delegacions oficials. En qualsevol cas, serà necessari que justifiquin aquests tres tipus, o, pel contrari, consideraran que són viatges privats. A totes maneres, la transparència d'aquests viatges, dependerà de cada grup parlamentari. Bé, aquest és la Gina Twitter sobre aquesta qüestió. Antonio Andreó, per cert, bonic cognom. Diu, jo estic d'acord amb la mesura presa avui pel Congrés. Em sembla un gest de transparència. Un altre comentari, és el Domonte. Diu que, a partir popular i soe pactin, ocultades pèses de viatges els perjudiquen actualment que es coneguin aquestes dades més. I Pedro Lanillo es diu, Monago, Rajoy, que és pitjor, que Monago i els seus col·legues viatgin pel Morro, o que el president del govern no vulgui saber res. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a les notícies... Què passa? No, com ha fet gràcia, que no vulgui saber res i dic de res. Clar, anem cap a la tele, va. Avui, de prisa i de prixa. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, què tal?Molt bé, David. Últimament, estàs pagant una vidorra pel Mundo Eventismo català important, no? Embré, embré, embré. Jo només me n'alimento dels carapets del RACTA. Ja, ja, però no pares. Va ser allà als 90 anys de ràdio Barcelona. L'altre dia va anar a l'estrena de Polònia, al musical. Abans d'escoltar amb tota la gent que vas parlar, perquè va estar amb el Toni Soler, amb l'Àngel Llàssap, amb la Mercè San Pietro, el Marc Parrot... No, no, però espera, espera, Marc Parrot... Aquests van ser d'un altre RACTA.Ah, van ser d'un altre RACTA? Sí, sí, i el Jordi Cruz també va ser d'un altre RACTA, que també... Sí, és veritat, perquè vas anar a l'aprenentació de la Marató, no? Bé, David, no... Ara en parlarem, ara en parlarem de tots els legals. Què tal, Polònia, al musical? A mi em va agradar molt, va ser... està molt bé, vaig viure molt, fins i tot em va agradar més que l'altre, la família real, i he de dir, però, que em feia llarg. Això sí, em feia llarg, però crec que està bé, i que... Quan durava? Un hora i 50 minuts i sense entreacte. I el vas trobar llarguet? Home... Sí, sí, va ser molt llarg, però... Què ha passat, en algun moment o no? Sí, més cap al final, però jo us ho recomano. A mi em va ser passar una bona estona. Està plena de personalitats del món del teatre, de la cultura, el dia de l'estrena. Entre ells nosaltres vam poder parlar amb el director de l'obra, el Toni Soler, que ens va explicar una mica què hi provarem. Sí, bueno, David... No, està dient que... ara quedaré fatal, jo, eh? Però encara no tenim els talls. Ah, no? Sí, ara ja quedo estic quedant, estic quedant fatal. Demà no... Demà no disculpes? No, no passa res, perquè també t'he d'explicar... que mentre tu els vas buscant... anem a l'obra de teatre, el dia de l'estrena, hi havia, per exemple, el Carlos Cuyol, el Xavi Hernández. Ah, sí? La Ruth Cimena és del programa de 4, que està feia els programes migdia de 8 hores. Hi havia la Mònica Terribas, que va veure com el seu alter ego estava sobre de l'acte. Ah, clar, és veritat, que incòmoda, no? Sí, sí, sí. Com a personalitat de la política, només hi havia el conseller Mascarell i el regidor de Cultura de la Diputació de Barcelona. No em facis dir el nom, que no em facis dir el nom. Però això es va fer perquè no es volia convidar a polítics. Ah! Ells, si volien anar a veure l'obra de teatre, que ja t'hi dirien temps per anar-hi, i que havien d'estar enfeïnats amb tot el que fa. Bé, escolta, podem escoltar el Toni Soler, eh? Va. A veure, escoltem-lo. No. No. I trobarem el que és el nostre especialitat, que és paròdia de l'actualitat política, però han format més de dramàtic, amb el sentit de teatral. Per això, a més dos iunistes del Polònia, en el que haigia col·laborat en Jordi del Serran, que és un autor de referència a Catalunya, amb el qual hem treballat molt bé, i creiem que en el moment actual que viu el país, una obra com aquesta, que li triga una mica de fer-ho, la situació, crec que és molt necessària i molt terepeútica, fins i tot. Hi havia molta, molta gent, no? David. Ho dius per aquest Sibarri? Sí. Abans entrar o després? Abans entrar. Després ja no vols que ets ningú, perquè tothom ja ha marxat. Clar. Però sí, sí, fins i tot, hi havia nois companys de la segona hora, també. Hi havia moltíssimes. Home, de fet, clar, els de les segones hores compareixen productora, no? Perquè és minoria absoluta. Els companys del matí de Catalunya Ràdio. Els hi ha nois minoristes, que també formen part de l'equip de la minoria absoluta. I també hi ha el Penisolem, en l'Estrena, que és el director de l'obra, i l'Ajuntament amb el Joan Rufa, que és el presentador de l'Ocrefòbia. Ens explica una mica que l'obra de teatre no és com el programa, que és una col·lecció de gags, sinó que ens explica una mica què hi trobarem. No ens ho explicarà. No ens ho explicarà. Jo crec que l'obra parter és d'una premissa, que és tots els col·letres reunits per decidir el futur de Catalunya. És una premissa que s'assoster en tots els casos, excepte que per formar el Joan Grés, deixessin la política. Per exemple, que llavors haurien de fer realment un redontejament. Però al principi jo crec que la qualsevol actualitat que es podria fer es pot incorporar fàcilment a la trama. Bé, alguna cosa més et va explicar el Toni Soleu, què? Bé, crec que ens va explicar una mica... Bé, no, passem avançar al Llàcer. Ah, va, va, va, va, passem al Llàcer, perquè el Llàcer també no és per ni una, però ell no ha ajudat, no? El Polònia i el Musical? No, no, però l'Àngel Llàcer és un habitual, del teatre, ni encanta el teatre, i molt aviat, molt aviat, el podem veure a l'obra de teatre, al petit Príncep, que s'afrena el primer mes de desembre, a la base de la setmana. Príncep, doncs mira, trobem el llibre que tothom agrada tant. Ens trobarem la història, sense perdre aquesta insimilitat, però a l'hora t'hauria atralitzada, i això vol dir que el ritme està molt cuidat, i que passa d'una manera molt fàcil, saps? Com que hi ha casos consons, hi ha projeccions, i el tecnològicament és molt avançat, però explica una història molt tendra i molt petita, llavors aquesta conjunció crec que és molt chula. El petit príncep, també un dels musicals més espatjats de temporada, no? Sí, sí, i hi haurà el Marc Pocillo, l'Elena Gadel, també hi haurà l'Àngel Llàcer, també hi haurà les músiques del Pnoguis, que serà un espectacle a xulo de veure. I segurament pot ser que mirarem a veure, ho hem estat parlant, a veure com podríem fer perquè pogués venir, o tenis bloc per telèfon. Sí, home, una vegada l'hem entrevistat aquí, el programa, molt maco, Llàcer. Vas parlar de tocar més suena a mi i amb ell, també? Sí, perquè el programa es grava aquí s'enjust, ja s'ha agradat la final, i és una final que guanyarà una nena, no dono cap escoïles, perquè les quatre finalistes són nenes. Per exemple, s'ha de respectar que hi ha amics nostres al programa i no s'hi volen xafar la guitarra. Si voleu, dic que el guanyador de Top Chef, que ja ha sortit publicat a Tripadiso, li van haver de retirar... Ah, sí? Sí, sí, ho direm molt aviat. A l'edició de tocar més suena, l'Àngel Llàcer, ens valora com ha anat. Mira, el que m'ha agradat més d'aquesta edició infantil de tocar més suena ha estat que els adults han seguit el seu protagonisme pels nens. I, aleshores, aquesta cosa que hem d'esqüer als adults és un altre punt de vista, m'ha agradat molt. I després veure nens que tenen un talent empresonari que et canten, que et morts, però no tan bé com el petit Prius. El Llàcer, que també estava per allà, hi ha alguna cosa més? Bé, no, passem a la Mercè San Pietro, que també hi era. La Mercè San Pietro... La gran Mercè San Pietro, una de les grans dames del teatre català. Sí, sí, i a més que estan de Narabona, perquè aquesta setmana la Riera celebra els mil capítols, i li vam preguntar sobre si ell es devia participar en el polar. A veure què va contestar la Mercè San Pietro. M'encantaria. El que passa és que em sembla que em conec bastant, i jo no tinc aquestes capacitats que té aquesta gent per fer un programa com el Polònia, molt ben fet, que és la gran segreta, esclar, naturalment, no? Però m'agradaria molt. A veure, jo la Mercè San Pietro no la veig fent una, no sé, invitant a la... no sé, a la Soraya San San Tamario, per exemple. Jo no, costa una mica, eh? Doncs ella mateixa, en el següent tall... Sí? No, és la mentida, us amateixo, perquè ho vaig... Ho l'he repallat, aquest tall. Ella mateixa et diu que li agradaria participar-hi, però que no s'hi veuen, i tant. És un registre en el que no es veu. Després li vam preguntar sobre l'èxit de l'Òrlie. Home, l'Òrlie era, sí, un èxit, un èxit. Què diu? I ens explica una mica com... que li vam preguntar si s'esperava que durés pan com el cor de la ciutat, aquesta sèrie, que al principi havia de ser per un parell de temporales, que no es va dir això. Ningú ens ho esperàvem, no sabíem. Vam començar sense saber què passaria, una aposta molt porta, però com que té aquesta audiència brutal, la gent segueix, no vaixat l'audiència, ni amb res, i va molt bé. És com un regal, una sort. Jo crec que ningú s'ho esperava, seguida està molt bé. Escolta, no només no ha baixat, sinó que la Riera... Ha pujat i continua en Fire, no? Sí, sí, sí. Avui va ser ahir, crec que va ser un 22% de servei. Sí, amb respecte a cadars. Molt bé, doncs fins aquí la teva experiència... Un moment, un moment. Volíem si ens dona temps a explicar la Mercè San Pietro, com se sent, si què hi ha de Mercè San Pietro en la Mercè Riera, i què hi ha de Mercè Riera en la Mercè San Pietro. Una pregunta... Les coses que tots els papers tenen d'un actor, és que poses partiva, evidentment, el passes per tu mateix, no? Però vaja, no hi ha coses que n'hi sembla, eh? Jo crec que hi ha coses que han rempeït d'aquells que no es van. I no, m'agrada molt. Fundamentalment no ens ho passem molt bé. I... A la Mercè San Pietro, un aplaudiment. Bé, en Mercè San Pietro, un aplaudiment. Bona nit. Bé, en fi, Bavari Catering, per cert, o no? Hi havia cerveses estrellevant, però, en fi, jo no puc prendre alcohol. Jo no puc... no puc acabar de compensar la cosa, no? Sí. Doncs, escolti, tot això és el que va passar a l'estrena de Polònia, el musical. De totes maneres, com diem, David no Pares, perquè també vas anar la setmana passada a la presentació del disc de la Marató de TV3. L'Anna Maga, gairebé encara no tenia ni editat dels talls, que ja tenia un altre acte important, que és el disc de la Marató de TV3. Allà vas parlar amb el deusar, amb el rifer. Aquí, quin regal tens? Tinc un regal, totes les persones, que vulguin anar per veure la gala de la Marató, que hi haurà plena d'artistes, que segurament hi participarà l'Antonio Rozco, l'Aura Pausini, la Rosana, la Rosario, qui més hi haurà en els obeses. Sí. I nosaltres vam poder parlar, entre d'altres grups, amb el Marc Parrot, que és el producte musical dels 10 anys del disc de la Marató. Sí. Vam poder parlar amb el deusar i el deusar. David, una cosa, aquests estan confirmats, perquè és que no sé si va ser l'Antonio Rozco, que l'any passat també estava confirmat per la Marató, i finalment no va anar... No, l'any passat... L'any passat havia de participar el Pablo... Pablo Duran, això, sí. Però l'Antonio Rozco hi ha d'anar, perquè és el camp de cartell del disc de la Marató, és una de les persones que s'obre el disc, i va ser l'hora de premsa i tot plegat, però no va aconseguir entrevistes a cap mica, eh? A menys. Doncs el Marc Parrot ens va explicar una mica quins criteris utilitzen per triar els cantants. És ja una bona feina per a les editorials, els implicades, els productors, a vegades, també a través de les relacions que tenim amb determinats artistes, també col·laborarem en engrascar aquesta gent que he col·laborat, i des de TV3 es fa una sèrie de recerca amb les grans companyies, convidant artistes que hi puguin estar sensibilitzats. Pensa que molts la Laura Polzini, doncs, en aquest cas, pel que sé, ha tingut algú molt proper, o ella mateixa ha patit una malaltia d'aquest tipus, no? Escolta, per cert, deixa'm preguntar-te, totes les actuacions són en directe a la marató, o en algunes que són gravades? Seran totes en directe. Totes en directe. No sé què ha canviat la cosa i tot plegat. L'any passat, per exemple, sí que hi havia el Lluís Llach, que ell d'actuades, ell l'actuació estava gravada, i l'estrella Morence sí que estava al plató. L'altra cosa és que l'aveu ser directe o no, d'aquí hi ha... Si ha plegat, no, això és una altra qüestió. Més coses de Marc Parrot, per exemple? Què et va comentar sobre els cantants? Sobre els cantants, sobre els cantants... Estrangers. Els hi costa o no aprendre a cantar en català? De sorprèn gent que per fonètica la seva llengua... Mira, aquest any, per exemple, l'Alexander Estan, que és romana, i la primera sorpresa és Caram, que en català és més correcta i més bona. Per exemple, li van fer reiro per les seves arrels galegues, doncs va tenir també facilitat sorprenent amb el català, però és una qüestió de fonètica, no? Perquè no hi tenen aquests sons incorporats a la seva llengua, doncs els resulta més fàcil. Quan no els tenen, a vegades gent que només parla castellals i costa una miqueta més. David, et demano que avancem una mica... Passem amb l'Andreu Riefen? Sí, i com dius tu, d'Alexit de Pulsees Vermelles, no? Sí, va ser conegut pel doctor Josep. Els explico com és l'experiència de participar en el dís de la Marató. A veure si, aquí, no han d'explicar, si m'han. Inmillorable, a tots els nivells, en el sentit... com a professional de la música, però sobretot en el sentit personal, no? La vivència de formar part d'aquesta sinèrgia tan positiva... és inolvidable, realment, no? Bé, escoltem així d'una manera ràpida, si el podrem veure o no a la Marató d'aquest any. És molt ràpid, molt ràpid, molt ràpidament. Ara mateix estic presentant aquest dissabte, i diu menys a 22 i 23 de novembre, presento un nou dissamorall a la sala jamborí de Barcelona. No, perdona, aquí t'explicant... No, no, tira, tira, tira, tira. Ara mateix, en mercat discogràfic, i ara el presentaré a Barcelona, València i a Madrid. Aquestes són els propers projectes, no? Sí, sí, sí, bueno, i el mateix ja ens ho ha explicat. I passem a parlar amb en Joan del Zà. Sí, hi ha un dia d'aquesta setmana que volem parlar del Jordi Cruz. Sí. Parlem una mica més calma del problema que ens va explicar com va anar, tot plegat, però parlem una mica amb... donem uns minuts per parlar d'en Joan del Zà, que participa al dissabte de la Marató canten una cançó que ell mateix ens ho diu aquí. Hem treballat la cançó d'aquell que m'ha dit, de la Carla Bruni. Ens l'hem portat cap al nostre terreny, l'hem mastagat una mica com l'hauríem fet a nosaltres, si fos cançó pròpia i contents d'haver comptat amb una cançó tan bona, com a original, que és aquesta de la Carla Bruni. Tinc ganes d'escoltar el dissabte de la Marató d'aquest any. Veieu que hi ha bones cançons i també bones intèrprets. Ens el van donar a tots els projectes que ha demanat com a relax. I no podem escoltar cap cançó? Jo no sé com es lipeja un disc. I la setmana que ve us el portaré, ens van donar el llibre i el dissabte de la Marató. Però no estàs a casa, no, David? No estàs a casa, no? Posa play. Posa play, ja, el John Deusa de la Carla Bruni. Pots posar? Pots posar el volum. Sí, posar el volum. Anem a fer-ho això, que això és molt bé. Tinc ganes d'escoltar aquestes cançons, de la Carla Bruni, amb el John Deusa, com a mínim aquesta, que em dic la cançó de la Carla Bruni original en el seu moment. Recordo que va tenir molt de resoc, quan encara no havia de ser la primera dama francesa. Sí. Ho tens? Segons les factes que anem, vaig buscar desbacarragant el dissabte, aquí mateix. El John Deusa em reexplica el seu projecte audiovisual. Sí, d'alguna manera. Més que res, perquè la intenció hi és. Sé que també hi estan en procés de rodar-se el Barcelona i de Reis, formarem part també de la banda sonora, i potser algun petit que m'heu parlat darrere amb el Cap, tot que sí, content de compaginar música i a tot, també. Per tant, és el meu objectiu i intentaré que sigui així. John Deusa, que és de Sant Felid de Llobregat, per cert, és d'aquí al costat, i moltes vegades... Moltes vegades ben senjors, eh? I primer, el que ens ha donat, que participarà en... i que hi haurà segona part de Barcelona en mitj. I aquest cop serà en mitj de Reis. En mitj de Reis, correcte. Per culpa, això. A veure... Tros el telèfon... Però pot més. Pots apropar més o no? Bé, a veure, potser no ha sigut... La idea era bona, saps? Que estigna, si la idea era bona. Ara l'agrocoser això passa moltes vegades, eh? No, és que ha apropat el telèfon per la música no està prou alta. No, no, la idea era bona. Ara l'execució queda lluny. David! Escolta, ha sigut un bon intent, però ha quedat una mica lluny la música, eh? Bueno, fem una cosa, fem una cosa. Mirem un dia d'aquesta setmana de si tenim temps per escoltar el Jordi Cruz, i farem un etiquet d'estet del Dís de la Marató. Escolta, David, em segureu, però avui no tenim més temps, perquè hem de parlar amb la gent de l'immunzinelegàvia del pla que ho fec, que ens estan esperant, o sigui que ho hem de deixar aquí. Ens trobem dimarts que ve, d'acord? Dimarts que ve, val. D'acord, doncs. Que vagi molt bé. D'acord, una versió de benforta ens veiem, segurament amb persona. Ah, home, això sí que és una bona alegria. Per què? Perquè vaig de cobrir els ondes i us portaré els premiats. Què és, dimarts que ve, els ondes, ja? Dimarts, ja, ja, ja. Dimarts i els ondes? Sí, sí, sí, sí, dimarts, us portaré els premiats. Toni Clapés, ara ho... Toni Clapés, Toni Clapés. Jo m'ha participat el documental de Radio Esvern, m'està... un trampoli, un trampoli. Tot el quadre. En fi, de fi, gràcies, que vagi bé. Una versió de benforta. Adéu, bona tarda. Dos, quatre, set, i tot seguit, parlem amb la gent de l'immunzinelegàvia. Fins ara mateix. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. Deseny mòbles, per la penya del Morro o del Morro. Radio Esvern pot potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, va bé? Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Esvern. A les 10 del vespre, la música coral, més de 1.000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Esvern. Un minut passa de dos quarts de set de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Radio Esvern. Ja fa unes setmanes que estem pendents de com anava el judici contra els activistes encausats per protestar contra el pla que ho fec fa uns anys. I ja sabeu que aquí vam entrevistar el Joan, un dels imputats, que demanava un total de 27 anys per aquests 6 encausats, entre alguns i altres pluges. El Joan, per exemple, és d'aquí de Sant Just, però el magistrat ha resolt que la seva participació en els fets jutjats no ha quedat acreditada. Tenim el Joan per al telèfon. Joan, bona tarda. Bona tarda, la Zarriga. Bona tarda, molt bé. Abans de res, enhorabona i moltes felicitats. Gràcies. Ara estem aquí als pluges celebrant-ho i aviam si puc mantenir l'alegria. Com ha rebut la notícia? Com ha anat, això? Explica'ns-ho. Bé, per un cantor, òbviament, contents, feliços de que s'hagi resolt tot, com s'havia resoltat. Això és innegable. I per altra banda, jo penso que ha quedat demostradíssim que el nostre és un judici polític, el jutge. Saps que ho ha vist clarament, que la denunció no anava enlloc. Però, per altra banda, també és el punt una mica de ràbia i de indicació de dir, hòstia, els anys que hem hagut de viure les 6 persones imputades, clar, això ja ens hem menjat, que això ja no ens ho treu ningú. Però, bueno, avui és un dia de felicitats i això era celebració. Us imaginàveu que acabés així? Jo soc molt positiu i aquest escenari no, no, no, no, no, perquè realment, clar, o sigui, tot i que les acusacions no siguin certes, la paraula d'un mussol d'esquadra és una prova davant d'un judici. Però, per sort nostre, els Mossos li van testificar tan malament, es van contradiure tant, que el propi jutge, això, que no ha tingut un altre capsoldre. I això tenen en compte que, si no recordo malament, quan vau venir aquí a parlar-nos de tot això, crec que el jutge que us havia tocat va ser molt content per dir-ho alguna manera amb aquest jutge. Correcte. Estava una mica complicada, no, la cosa? Les dues que ens havien arribat, vull dir, per el que havien pogut saber i així, però realment un cop en el judici, molt bé. Jo, com a mínim, molt bé perquè ha sigut com un jutge com molt legalista, per dir-ho de manera. Vull que ens ha deixat expressar, vull dir, en jutges, que potser la que comences a parlar de coses que no m'interessen, directament a talla, no deixa parlar, però a l'últim any, amb aquestes testimonis que aportàvem, hi ha sigut com un jutge molt legalista. Ha donat com totes les condicions perquè siguin un judici tot per dir-ho d'una manera. De fet, la raó principal és que, segons la seva valoració de prova, no ha acabat acreditat que cap de vosaltres participés en cap de les agressions a agents o actes bandàlics o accions de desobediència que us importaven. A més, les fotografies aportades com a prova, de la posició de l'acusació, ell no pot identificar que sigueu vosaltres. Per tant, ha qüestionat clarament també que els policies us poguessin reconèixer com a tal. En fi, avui és un gran dia, realment, també per a tota la gent, que us ha donat suport a través de la campanya, ni a la gàbia, si no tinc malentès d'aquí 25 minuts a la set de la tarda, hi ha una concentració davant de l'Ajuntament d'Esplugues, una mica per celebrar aquest gran dia d'avui. Com esteu vosaltres? Què és el que heu fet? Què fareu de les pròximes hores? Celebrar-ho, bueno, també continuar a celebrar-ho. La notícia l'hem rebut a les 11 del matí, i portem des de les 11 del matí. Pots imaginar-vos aquí reunits, que la gent va passant, que estem aquí a la teneda del poble, la gent va passant i comentant la jugada una mica, i fent brindis de tant en tant. Què es diu, la gent? Què creu, quan s'apocima vosaltres? Clar, realment, molt contents tothom, perquè és que, clar, les policies no són familiars, amistats, ningú ha hagut de... És que la repressió no afecta només a la persona que la pateix, sinó que afecta tota la gent que t'envolta. I que vols que no eren uns dies que tothom està molt pendent, i jo penso que tothom s'ha tret un pes de sobre. Però, bueno, recordar que això que encara tenim un altre judici, però, bueno, avui ens centrem en aquesta notícia, que això... Sí, el que passa és que m'agraingueu un altre judici. Segurament no entrareu a la presó, no? Perquè tu comentaves, quan vas venir al programa, que el fet de tenir dos judicis podria ser que ara... El sumar, si els convéven a les dues, el sumar a l'ús podria arribar al dos any i es faria que entrin a la presó. Exacte, el que passa és que hi ha persones que els hi demanen fins a tres anys de presó, en aquest segon judici. En aquest segon només, per tant, també entrarien, no? En el meu cas, per exemple, no, em demanen un any i sis mesos, és a dir, que jo, per dir-ho de manera no entro de cap manera, hi troncamien persones que els hi demanen tres anys, és a dir, que si els hi demanessin dos anys i tres mesos, els mateixos tres anys entrarien. Per tant, vull que no ens podem relaxar gaire. Avui ho celebrarem tant com podem, però bé, vull que estem pendents. Quan serà el propè judici, hi ha data, o no? No, no, no, és el que us explicava, que jo penso que, com que, class, és una qüestió més local, clar, i veig que les estan reservant cap a si les eleccions locales, perquè no és quits i no min impossible a les eleccions que hi ha... Els fets d'aquest primer judici era aquesta manifestació que hi havia en contra del Pla Caufec, i el segon judici té a veure amb els fets d'entrar en un plaer de l'Ajuntament d'Esplugues, mentre estava debatent tota la qüestió urbanística del Pla Caufec. Per tant, són dues accions, dos dies diferents, m'agraden fos la mateixa època i fa sis anys. En fi, no et volem molestar més, només volem compartir amb tu uns moments, digues, Cristina. És que abans de que n'està trendint tòpic a nivell espanyol, m'agradaria també preguntar-los, perquè posaven una piulada, que deien, busquem, a part d'acaba, patxaran, etcètera, una etxaran o algú que ha menits i musicalment la jornada de festa avui. L'heu trobat. Correcte, algo, algo hi haurà. No podem tampoc desballar molt perquè no està confirmat el 100%, però algo sembla que hi haurà. En fi, avui és un dia de festa, lògicament, després de tants anys, la gent que no vivim això no ens podria imaginar que deu ser, però segurament el fet d'haver-vos tret aquest allaujament, que d'haureu sentir avui deu ser molt gratificant, i nosaltres volem parlar amb tu, a veure com estàveu, i felicitar-vos enhorabona, i esperem que aquest segon judici que ha d'arribar també vagi tan bé com aquest. En fi, Joan, moltes gràcies i un abraçada també a tota la gent, de Neymuts Nyalagàvia i als altres... Agafir-ho, ara.Sí, sí, a l'aixutament. Gràcies a vosaltres per ser-hi i per estar atents, i informar la gent de Sant Justo del que s'ha passat. Això ens ha tocat bastant de prop, i nosaltres estem també per anar seguint aquestes coses. En fi, Joan, que vagi molt bé i bona tarda. Gràcies, Joan, que vagi molt bé. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Sigueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Convertim, som originals de men. Un moment. 19 minuts darrere, al punt de la set de la tarda, i acabem els dimarts, com sempre, amb un somriure. Una explotació molt... I antiga, però que tant, tant s'utilitza. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, m'agrada molt l'estatió. És la millor presentació que m'han fet mai. Una expressió que no s'ha utilitzat mai. Home, mai m'havies utilitzat amb mi, per tant, jo ja estic content. Sí, perquè... Jordi... Jordi, avui... avui és un dia especial. Avui és un dia especial? Sí, no? No sé, jo volia fer maco, però vaig que no sé res de parlar al labor. Home, sí, té 1.517 programes. Sí senyora, tens raó, la penya del Morro, avui. Programa 1.517, bravo! Què ha passat, Jordi? Què passa? L'altre dia vam posar la simpancé a aquest que tenim aquí, que fa de secretari i de tot Jordi a comptar-los, i sí que són 1.517. Jo crec que aquí no ho sé. Estan comptant programes d'altres amizores... No, no, no, no, no, no. O sigui, perdona... Et diré més, no és el 1.517. És més encara, eh? Què passa, que mira, simbòlicament, des que vam fer el programa 1.500, l'altre dia ja anem comptant de forma més o menys oficial el programa, el número del programa. I avui, efectivament, és el programa 1.517 de la penya del Morro. Has de posar un comptador, Jordi, com un marcador. Com el de l'ANC a la Pesa Sant Jaume. Exacte, eh? Sí, fins d'arribar al 1.714, no? Jo ho faig una mica més cutre, eh? Clar, ho fem amb apuntant al costat del emboli i al costat del dia. Una creueta, no?Sí, tu, creueta. Comencem parlant d'un descobriment clarificador. Sí, perquè jo, gràcies a aquest descobriment, crec, Jordi, que et començo a entendre millor. Ah, sí? Sí. Què has descobert? A veure, jo he descobert res, eh? Que la gent no és perfecta? No, això no, això jo ho sabíem. La Cristina és bastant perfecta. La Cristina és l'única del programa, que s'acosta més de perfecció. Mira, tu, Jordi, ho dius perquè ho ha dit el Jordi Roca, però el Jordi Roca és que, mira, me l'estimo tant. Ai, no puc dir una altra cosa, eh? Què està passant, aquí? De moure entre col·laboradors... Bueno, co-presentadora i col·laborador. És una direcció motua. Co-directora, i...Codirectora, ja. Per això, per això. Escolta, podeu començar, avui, la secció d'una vegada, o...? Mira, a veure, escolta'm bé, que això és molt interessant. Resulta que uns investigadors de la Universitat, John Hopkins, que com que sabem que no sabràs on és, la Cristina, si cal, ho sabria, però tu no. És de la Universitat de Nebraska. Emra, Nebraska, al costat de l'Àsca. Sí. Resulta que han descobert, recentment, un virus que converteix a les persones en estúpides. Què dius, ara? Sí. De fet, ja l'han bautitzat amb el nom del virus de l'estupidez, i s'ha detectat que s'instal·la, diguéssim, al coll. Ah. Cap a la gola, sí, sí. És un virus que, de fet... Però, perdona, això... Això és real. Què passa? Sí, sí, sí. És un virus que torna a la gent més idiota i més estúpida. Sí, de fet, diu que a uns... que és a dir, 60% dels pacients en els que es va inserir aquest virus, injecta, doncs, van disminuir el seu rendiment a un 10% més o menys. Però, a veure, que és un virus que t'atonta una mica, llavors. Sí, disminueix el teu coficient intractual i la teva capacitat d'atenció i de concentració. I com es contrau, mirant en gran hermano, per exemple? No, podria ser, però... No se sap com es contrau. Se sap que, per exemple, el tenen les algues, aquest virus. Les algues, eh? Sí. És molt per contacte, per estar a la gola, per menjar algues. En principi, algunes persones el tenen de forma natural, i altres no. I no té cura per això? A partir d'uns medicaments que estan investigant, el poden treure. Llavors recuperes i ja no tens aquesta estupidesa, que tens amb el virus, o...? Home, ja on la recuperes, de fet, ho havien provat primer... On vas? Vols tornar? Jordi, on vas? Jo vol dir com vaig. Home, que et veu clarament que et partes amb el telèfon de la boca. Sí, no, estic aquí. De la gola, de la part de la gola. Que no tinguis el virus, tu, eh? Què deies? Per tant, digues... S'ha aprovat amb ratolins, i ja han demostrat encara més raó que sí que és veritat, i que, a més a més, vull dir que no has de patir cap tipus amb l'altia, que el poden inserir, que es poden detectar amb persona sana. Ah! Vale, vale, d'acord, d'acord. Home, la veritat és que vas tenir que, de tot vi això, alguns científics diuen que... On vas? On vas? Si t'estem... Si et pillem cada vegada. Ja ve, Jordi. Ser un racotxineu. Vols posar-te el telèfon a la boca? Però si t'aparra... i t'aparra... Però si t'aparra amb algú... Escolta, si s'ha dit que t'aparra amb algú... Amb qui parla? Passa'm aquesta persona, Jordi. No s'ha acabat, s'ha acabat. Passa'm aquesta persona ara mateix. Perdona, comença a veure un petit trastorn de bipolar. No, no, no, no. Cristina. Cristina, sisplau, tu ets... Cristina, et descorpi. No pots ni mentides, o sigui... Està més potent que... No, no, no, no, no. No et dones el camís de tema ara. Passa'm a la persona i digue-li que volen perdó en tu. Un moment, ja està, un moment. Estàs jugant en foc i et cremaràs. Hola. Tu que no. No, no, Jordi, què és això? Hola, bona tarda. Ets tu mateix, Jordi. És que no veïn el captor. A veure, Jordi, és molt trist. És molt trist i fa com paneta, fins i tot. Que no puguis passar-nos a la persona amb qui estàs parlant fa un moment. Cristina, està parlant amb ningú. Jordi, no et menteixis. Si ho hem escoltat fa un moment... Cristina, perdona, Cristina. Hem escoltat ara... Tu ets escorpi i no pots mentir. Exacte. Cristina, hem escoltat algú o no? Que està parlant amb el Jordi Roca? No. Jordi, cal que no estigui parlant amb tu. Perquè això, o sigui, el Jordi Basteno li passa. El Toni... El Toni... No, el que no puc assegurar és que hagi escoltat una altra persona. I he escoltat com una veu molt llunyana, que feia... Ja està. Però qui és, no? D'acord, d'acord. Sufficient. També. Sufficient, no és prou racionalitat. Jordi, no m'estigui sol al món. Tens persones al nou voltant. Jo estic parlant amb algú. Si estem fent una secció de ràdio... d'estar per el que hem d'estar. Toni, que la pes no li passa, això. Jo estava al que estava, a pesar de ser del virus de la estopida, que era superinteressant. Bueno, en fi, una cosa, si torna a passar... Jo vull parlar amb la persona. Fes-t'ho com vulguis i més igual. Però jo vull parlar amb aquesta persona. I si no és una persona que fem? És una cabra, no?, que t'ho comparteu a la crotina. És una cabra, passa-me-la, també, que si tindrem més audiència. Vale, perfecte. Total, tema virus, ja està dit. Passem a una altra qüestió. Per exemple, els moderns no sempre són benvinguts. Parlem dels gafapastes? Podria ser. És una part, una de les característiques dels moderns, que és això de deixar-se bar-la. De fet, sí. Tu te n'estàs deixant, Jordi? Jo ja fa molts anys que porto bar-la, però no és perquè sigui modern. No, no, està de moda, era tothom acostumant a bar-bar-salona amb la bar-be i contra més llarga, millor. Totes les porten bar-be, és veritat. El que passa és que la gent que porten bar-be fa temps perquè ara tothom s'ha sumat a la moda. I dius, jo ja portava senyor, senyora, fa més temps bar-be que vostè. Però, vaja, què passa amb el tema bar-be? Home, i a més, ho has de tenir en compte, Jordi, perquè la majoria de dones diuen que troben més atractius els nois amb bar-be. Ah, mira, de l'escoltar. Però hi ha una diferència. Què passa, què passa? No és el mateix una bar-be d'aquestes, llarga, amb el cuidar, que una bar-be potser una mica dos, tres, quatre dies, però que així... Aquesta diu bar-be descuidada, del dia a dia. La bar-be, el que han dit és que visc una mica... L'hem fet, no? La bar-be és una mica així, d'aquesta manera. Bar-be, Miguel Bosé, també una mica de fa anys, aquella bar-be de primera. Home, jo me la cuido. No te, Jordi, no te. Los secretos de belleza de Jordi Domenec. Sí, efectivament, en cuido la bar-be. Et poses crema, o no? No, no. Per què? Per què? Per què? Sovint ja, què pensa que sóc una pesa de roba? Perdona. Sovint ja, del cabell. Sovint ja, del cabell? Sí, com una mascareta. No, no, perdona, senyora Domenec i senyora Cristina. Senyora Domenec. Si existeixen les cremes masculines, que seran precisament perquè la bar-be no punxi. Ah, sí? Home, i tant. Com es diu això? Home, és que no vull dir les marques. Hola, ambigues. Avui descobrirem les bar-bes que no punxem. Clar, Jordi, perquè el que tu no saps és que l'altra meitat de les dones diuen que no els hi ha les bar-bes no per l'aparença, sinó perquè els hi pica quan es fan patonets. Ah, clar. Clar, i on tens la solució? Porta bar-be, però amb aquestes cremes no punxes. Ah, jo pensava que era perquè els homes no els hi punxés a l'hora de sortir. Ah, no, no, això és l'estèrxer, però això és un altre tema. Però punxa igual, no? A vosaltres punxa igual. Punxa igual. Bé, doncs... Fins aquí l'espai, una mica... Ah, ja fes... Ah, cuida't la bar-be, oi. No n'ha donat les claus, perquè no punxi. Sí, perdona. No vol dir-ho. Perquè l'aerotícia és un altre. Doncs que ell no vol dir-ho, també. Si hi ha aquestes cremes, ja us diré si voleu al pròxim dia quins elements porten, però no us diré la marca, perquè no en paguen. Això és que han de composar-ho al Google i buscar cremes que fan que la bar-be no punge. No punge. Però tu és que no punge. Sí, que no punge la bar-be. Però què són cremes que fan, que el cabell t'hi posen? A la llit ja n'és com el sovitzant del cabell, però especial per bar-be, perquè després tampoc et faci mà en la cara, perquè el cas no és molt delicada i s'ha de cuidar molt bé. Però per molt que la llit, sí. En teoria s'hauria de sovitzar o fer més flexible. Mira, hi ha una paginadora que es diu cuidatubarba.com. I que shampoo, sovitzant, tònic, alocionacite i cepillos per a la bar-be. Cepillos i tot. Sí, hola, cuquis, aceras, jabones i champús, per a cuidar la bar-be. ¿Cómo hidratar la bar-be? Mira, per hidratar la bar-be no es vale solo con agua y el lavado. Tampoco no es vale una crema hidratante convencional. Pues estas cremes están, ya os equipara, perquè és una de les primeres cerces del Google, que paren dos frases de la... Ah, que no s'ha entrat. No entran, encara. Però, vaja, tot això, si voleu, és per internet. Perquè tu jo l'he dit on vols explicar. Diu, si no has leído todavía el primero, te recomiendo que lo hagas, como os digo, ahora para aprender cómo lavar tu bar-be, ¿sí? Aprende a hidratar la bar-be. Para acumular estas lavar ya y cosas. Sí, bueno, si es de un barrusi, aprender a hidratar la bar-be es uno de los pasos más importantes que debemos de seguir para conseguir un aspecto saludable y brillante en ella. Diu, no solo estamos hidratando y fortaleciendo el propio pelo, sino también la piel de debajo. Nuestra piel de la cara juega un papel importantísimo en el desarrollo del pelo, una cosa que tu no sabies. Sones una mica anglès, eh? Potser una piel molt seca o descamada. Realment, seria el que sí miento. Bueno, aquí jo... Perdona, és un article que no llegirem ara, que és molt llarg de com hidratar la bar-be. Diu, què classe de productes existen? Diu, los mejores productos para hidratar la bar-be són los aceites y los bálsamos. Sí, però tampoc diu... No, però és una mica... Una mica guarrada, si vaig a començar a fotre tota oli a la bar-be... Bueno, en fi... Jordi, alguna cosa? Al final no em di res sobre el tema de... perquè són... Clar, no, és que no he passat a acabar la pròpia. No, perquè els moderns no sempre són benvinguts. Ens hem enfrescat amb el tema de la bar-be. Clar, no, perquè el problema és que si ens traslladem a Turquia, el que potser tu coneixes, del club de futbol Glenservirlingui, i encara s'obsquireu, Jero. Glenservirlingui? No. No ho podem sonar. El fet és que el president del club hauria aprovitat tots els seus jugadors, que aportin bar-be, fins a tal punt... O sigui, allà es porta molt la bar-be a Turquia, precisament. Doncs el dia prohibit. Presquem-hi sota multa de 9.000 euros. Què dius, home? Jo trobo una mica fora, això, no? I no, i presquem-hi... I li paguen els 9.000 euros a l'entrenador. Quin morro! No, no és l'entrenador, és el president del club. No és la primera vegada que algun club, o hi ha com una norma interna, que no es poden portar pentinatges trans, com va venir el Neymar, o quan va venir... En fi, això passa. El que passa és que els prohibeixin portar justament la bar-be, que se suposa que la bar-be... Tampoc jo no ho veig tan greu, no? Home, pres que... Diu que és una influència tan dolenta, que fins i tot li ha demanat a la UEFA que ho prohibeixi a tot arreu. Home, jo et dic una cosa. Si tens una mica llarga la bar-be, et pots arribar a fer una trena, i coses d'aquestes que potser pots arribar a ser perillós, perquè tu imagina et jugant a futbol, t'agafen de la trena, i ja estàs perdut, eh? Ja. En fi, total, conclusió. Perdó, 1.000 euros. Sí, Jordi, conclusió, en tema bar-be. Jordi, si portes bar-be, et sanciono amb 500 euros. Clar, cada dia que passi, que et fa la party, doncs això. I després ens ho repartim, Jordi. Home, i tant. Perdona, si ho entenc, m'estè curant una multa, a mi. Home, evidentment. Sí, m'estic curant una multa. Sí, de la secció de les coses del Roca. Tu, coses del Roca. Digue'm. Digue'm. Jo sempre que m'he afectat una mica, la gent em diu que em queda fatal. Que em queda molt malament, i clar, perquè també perso una mica. És com els ensons, és com l'interna del cabell. Perso una mica la força, viril, clar. Bueno, tampoc et passis, eh? Que la porto bé i les adrimo en altra lloc. Escolta, Jordi Roca, moltes gràcies, ho deixem aquí. Moltes gràcies, perfecte. Nosaltres hem d'acabar el programa, Cristina. És una persona de preferida. Sí. Si la penya del Morro tingués molta audiència, avui què estaria trenant tot, Cristina? Avui, molts moments. Tot i que podem dir que algun ha destacat durant una estona més que altres, però Uber, la Marató, animut sinnelegàvia i barba. Molt bé, doncs ho deixem aquí. Agraït tot la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, l'Andrea Bueno, del Carles Informatius, a les notícies de Sant Just, L'Oriol Quimene, de les noves tecnologies, l'Àngel Córnejo, dels videojocs, la Colònia Musical i el Dís de la Marató, i també el Joan Turú, que és un dels imputats que avui he estat absolu pel pla que ho fec. I també el Jordi Roca. Jordi, gràcies, eh? Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. També el Tute i el Facebook, la Cristina Bàlia. Fins demà. Fosa per la Jordi Domena. Tornem demà amb més penya del Morro a partir de la setmana de tard. Fins demà amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoi. Perdó, m'he equivocat. Oh! Que fort! El Carme s'està posant cara. Perdó, perdó, perdó. Andréa, vine un moment, no, perdona. Passa un moment a l'estudi. Jordi! Estan aquí encara, no? Jo encara estic aquí. M'he equivocat. Vaig a parlar amb l'Andrea... Parla amb l'Andrea, perquè és un error. Perdona, m'he equivocat. Té confós amb Carme Verdoi. M'han dit coses més greus que això. Això ho porto molt bé. Què t'han dit? Altres noms més greus de l'Andrea. Crec que no fa gaire amb en Demílio. En Demílio? Diria que sí, diria que sí, o un altre nom de domen. Qui et va dir en Demílio? Una persona que venia a copons, no? La mica? Bé, però és normal. Vols saludar el Jordi Roca? Adéu, Jordi. Jordi, ha penjat el Jordi Roca? Ja no he penjat. Què estàs empadat amb mi? Amb qui? Jo, amb l'Andrea. Jo he de dir que la meva preferia és la Carme, amb l'Andrea. Ja, ja ho sé. Ho farem. Escolta, no es pot tenir tota aquesta vida. Però és això. Andrea, vull no sé... Si vols, em quedo fent un missatge. No pots agradar tothom, tampoc. Però l'error és imperdonable, l'alumena, què? Clar, clar, clar. Tornem al final, tornem al final. Acomanem el programa. Horeixem d'aquí un moment amb l'informatiu més prà... A veure com hi ha veus, Jordi Roca, amb l'Andrea o no? Andrea. Que vagi bé, sincera. Jordi, cuida't i ens trobem de la partida de 5. Bona tarda a tothom, adeu-siau. La vella del morso, cal a tarot les 5.30 per ràdio 2.4. Ràdio 2.4. Durant 8.1. Ràdio 2.4. Durant 8.1. Durant 8.1. Ràdio 2.4. Durant 8.1. Ràdio 2.4. Ràdio 2.4. I a la nit vam uneixar 3 dones altes i elegants. I amb un em vaig posar d'acord. Vam conversar, vam riure i hem fet l'amor. I m'ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí amb un castell a força estrany sorprenentment fluït. Quin nas més gros que tens, m'ha dit la dona al terès del llit i a la paret ha senyalat un quadre verd que de nen havia pintat i que bonic, que bonic, que bonic m'he dit quina nena més dolça devia ser quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps. Si t'hagues els dos ulls m'ha dit si et quedes quieta dins del llit t'ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir. Ara escoltes ràdio d'esper si en tonits ràdio d'esper l'aràbiu de Sant Just llorant el llit tot. Ràdio d'esper l'aràbiu de Sant Just llorant el llit tot. Ràdio d'esper l'aràbiu de Sant Just llorant el llit tot. Ràdio d'esper