#584 - La Penya del Morro del 19/11/2014

Traviu-te'l, espert! Bona nit! 60 i més. El magasí fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc. I les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a 2.48 del vespre, en aquesta mesura, 98.1 de la freqüència modulada. Un programa per a arquíòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger com esteu, benvinguts al programa número 1.518 de la penya del Morro, desgràcia de l'Estec del Betfraus, parla i ho saluda Jordi Domenach, acompanyat d'algunes de les persones que fan possible el programa, com l'Andrea Bueno, del servei informatius, que d'aquí un moment ens petarà les notícies de Sant Just. Bona tarda.Hola, bona tarda. Bona nit, i benvinguts a l'Andrea. Gràcies. Avui el programa també... Ja l'escoltem, veurà la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Bona tarda, què tal?Avui també tindrem... Per mi no hi ha aplaudiments, si és un grati.Sí, mira. I també tindrem avui el programa... No va plaudible, com va... Ja... Per mi no, per mi no, mama, per mi no, mi... Bé, sí, sí. Avui el programa dèiem que tindrem a la Clara Nervión, de revista Time Out. Perdem en ella diferents qüestions de la nostra revista. A les qüestions de la nostra revista dosi i de Cultura de Capsalera, també tindrem el Pau Marcos des d'Oxford. Amb la seva secció habitual ja de mama, estic bé. I també rebrem a la Montse Ferràs de l'Espai Essència, perquè ens ajudi a prendre una mica més de consciència de nosaltres mateixos. A la segona hora, la Rosé Arx d'Educació Canina. Avui ens parlarà sobre l'aprenentatge des de l'estimulació mental dels gossos, i també tindrem l'Èric Pòmar amb les seves aplicacions mòbils i acabarem connectant amb el casal de Jovers de Sant Just. Tot això avui a l'Apena del Mòrro. Bona tarda i bon vingut. Després d'aquesta reunió que ha acabat, fa poc més d'una hora, i d'escoltar els seus companys, tot resulta presentar a finalment tot i el bot dissident de Bartolomé, que obliga molt l'없이 de President de Europa. Tornar öyle i dir-ne ara que passes melodies, la carr strasssla... Nosaltres, זrt els capítols que el jutge han de fer una recol·ledió... per aquest Lisle Juli de limitar aquesta incondicässa i festivar- module... Abans de시간 era possible que va sortir la appropriate abans que varien tot allà. cada vegada que obren la boca. En fi, gràcies, Cristina. Repassarem més tèndins tòpics a la segona hora, i ara anem cap a les notícies de Sant Just desvern. Les notícies de Sant Just. Ah, l'Andrea, bueno, sí. Per estar ben informat de tot el cas. Passa per aquí. Té, gràcies. M'agraden molt, això, avui, eh? Que et m'ho fem venir, no dic jo no cantaré, perquè l'altre em van dir, Jordi, no cantis, que espatlla és la mica de cançó, i tenia raó. En fi, avui parlarem de l'augment del nombre de paradetes que participaran al mercat de Nadal de Sant Just. A més, també, ja parlarem del mercat de Nadal, que serà el punt de la constitució. Ja estem al Nadal, Jordi. Ja, no ho sabia. Estan menjant les llums. Però, com és aquest mercat de Nadal? Ha quedat setmana venent, no? Aquí el diumenge, per cert que es farà un taller express de literatura a Can Ginesta. Però abans de tot això, parlant d'una altra qüestió, i és que fer pedagogia és necessari entre els més joves per trencar estereotips en clau de gènere. Espera, que estic buscant la sintonia per parlar d'aquest tema. De gènere. Aquesta és una de les conclusions més destacades del Quart Congrés de les Dones del Baix Llobregat, celebrat aquest cap de setmana passat a Gabà. Sant Just n'era subceu. Això que no ho oblidi ningú. Andrea, bueno, que ella també subceu. Idona, alhora, té més informació de tot plegat. Doncs la cita va posar els fonaments de les futures polítiques d'igualtat a la comarca. El Congrés girava al voltant de la premissa les dones, com a agents de canvi econòmic i social, i entorn d'aquesta qüestió es articulaven debats i altres activitats que implicaven homes i dones. A partir d'aquesta qüestió es participa unes 500 persones d'aquest Congrés. El Quart Congrés de les Dones ha servit per posar de manifest que és necessari un canvi profund de valors. La regidora de polítiques de gènere de Sant Just i Napol assegurar que molts els assistents destacaven que els darrers anys s'ha avançat molt per reduir les desigualtats entre sexes, però que encara queda molta feina per fer. Per això una de les conclusions del Congrés era que cal fer més pedagogia, sobretot entrar a la població més jove, i també implica activament el professorat i els homes, òbviament. A la potenciació dels estereotips de gènere, que són moltes vegades els mitjans de comunicació, s'hi han d'afegir els efectes de la crisi econòmica. Segons la regidora, la crisi ha fet que s'incrementin encara més les desigualtats i no només en clau de gènere. Aquest Congrés de les Dones del Vas Llobregats se celebra cada quatre anys, i aquesta quarta edició, com deia, ha tingut Sant Just com a subseu i trobareu més informació sobre les conclusions del Congrés, el web del Consell Comarcal del Vas Llobregats, el vasllobregat.cat. Mira, silenci. Ja és a costa, el Nadal. Ja és aquí. A la gent entanguem la mercat de curta, però ja és aquí el Nadal. Efectivament, parlem del mercat de Nadal de Sant Just, que serà aquest cap de setmana no el proper. Per tant, abans que comença el mes de desembre, no? Sí. Aumenta el nombre de paradetes que participaran aquest mercat de Nadal. Jingle bells, jingle bells, all the way. 150 parades s'instal·laran a la plaça Cap Moapa l'últim cap de setmana de novembre. Oh! Nevarà aquell dia, segurament, sí. I molt. Serà el tret de sortida de les activitats de Nadal al nostre municipi, abans de l'encesa de llums, que ja han començat a col·locar per Sant Just. Per Sant... S'encendran al cap de setmana de la Samarca B. O sigui, al mercat de Nadal. On hi ha llums a Sant Just? A tot arreu, no? A la Rambla. Bona vista. Bona vista. Bona vista a Rambla. Industrial, no? Industrial, també. Crec que sí. No he passat per industrial. No he passat, però diria que sí, perquè sempre hi són, aquestes llums. I si no ara, d'aquí poc serà. Canjina estava tan bé, també. Aquelles llums blaves que hi ha canjí a partir de les 8 del vespre? No, però si us parlo del carrau... Blau? No? Perquè el change és raó. Són dos estels, no? Com? Però van d'això, l'altre dia pel matí vaig veure uns senyors que estaven onplint. Onplint. Onplint. De Canjina està, el carrer aquest que va cap a l'Ajuntament, doncs... Estaven posant llums allà i tal. Per tant, jo suposo que sí que en té, no? A banda que siguin aquestes de la pastana estels que puguin ser de braula. M'he fixat, m'he passat de dia i no m'he fixat. En fi, d'entretensió, perquè... Fins que no s'iluminin, no les veurem, ara. No ho sabrem, exacte. No, anava a dir que... El mercat de Nadal, no? Com anirà? La gent ja està frisos per saber què passa amb el Nadal. Doncs sí, aquestes demanament arriba a la seva quarta edició i l'organitja a la Unió de Bótiques i Comercians amb el suport de l'Ajuntament. I, com deies, augmenta l'ombra de paradetes que hi participaran. Són 150 parades les que ens estaran a la plaça Camuapa l'últim cap de setmana de novembre i són 25 mes que l'any passat. Allà, el mercat de Nadal es donaran cita totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals amb l'objectiu d'amostrar i oferir els seus productes del públic. El mercat de Nadal donarà el tret de sortida a les activitats de Nadal a Sant Just, a banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans. També hi haurà moltes activitats familiars, com ara Tallers, un cagatió per als nens i nenes, i un trenet que voltarà pels carrers del poble. A més, repetirà l'espai dedicat a la salut. I d'altra banda, en el mercat de Nadal, en aquest marc del mercat, s'aprofitarà per fer l'encesa de l'any llumenat Nadalenc. I, a més, es farà també una actuació feta per nens i nenes i organitzada per l'associació Amics del Barri Sud. Seria de fer una retrasmissió de l'encesa de llums, no? Des de Radio Esver. Sí, sí. Quin dia era això? El 29-30. Tenim una voluntària de Cristina Vargas, homes. Ara faran on? Sí. Radifòricament com seria. Bona tarda. Cristina, anem fent una prova, Cristina. Endavant, endavant, silenci. Ja he bringat. Per perdonar un moment, anem-t'ho d'inputs. M'agrada, m'agrada. Un moment, si tu, un païment d'inputs. On estaries, tu? Home, a la Plàsa Camuapa. I aquí no ara seria? En una carpa, que em posaria a la ràdio. I aquí no ara seria... Cap a les 9 del vespre, una cosa així, que ell és la nit. Ah, bueno. Però és molt tard, no? Silenci, que comença el programa. En directe, des de la Plàsa Camuapa, quan ja són les 9 del vespre, des de la Carpa de ràdio de Esvern, Cristina Vargas, per l'encesa de llums. Endavant. No, para, para, para. És que no tinc clar, Jordi. Estem fent una mica el simulàquer de com seria aquest programa especial, d'encesa de llums, i què és el que diries? Ah, vale, però jo estic en el moment en què suposem que es prema el botó, veient-ho i retransmitent-ho, i tu estàs a la Carpa o em va a la cosa? No, jo no estic a la Carpa. Ah, jo què sóc, al llavors? Tu ets l'únic... Però si m'acabes de presentar, no puc presentar allà? Bueno, però jo tot llavors he dit, bona tarda... Senyostents i senyostentes. A veure, va, tornem a fer-ho, va, tornem a fer-ho. A veure, nines o nines. Program especial de l'encesa de llums amb Cristina Vargas. Bona nit, senyostents i senyostenques. Ens trobem a la plaça Camuapa i són l'esnod del vespre. Pujant la música, home, que no me la puja. En aquest moment, l'alcaldat de Senjús, el senyor Josep Parpinyà, es disposa a caminar cap a l'any llumenat. Estem preparats esperant aquest moment especial. Bona nit, me'n vaig cap a dominar... Sí, l'escoltem de fons, el senyor Parpinyà. Està disposat a prem el botó per fer l'encesa d'Ana Dal, que tots els senyostents i senyostenques esperem des de fa mesos. No vaig al botó... Ah, gràcies, Lluís, molt fort, gràcies. Mira, justament amb l'ajuda del regidor Lluís Montfort, ara el senyor Parpinyà premarà el botó de l'any llumenat. I... oh, que bonic! Home, però Jordi, no està on per aquí! Bravo, bravo! Seria una mica el programa... Jo ho veig, eh, Cristina? Ai, m'ho he fet penigada, mira, estava allà. M'he transportat a la plaça Gamoa. Tal coplo, Cristina, i endavant, ja amb les altres. Però vas tu, no? Què? No, no, jo no puc. Ah, no puc. Home, et perdràs, Jordi? L'encesa de llunys? No pot ser, Jordi. És que és el programa. No pot ser, sí. El diferit. No, en directe. En directe de la podcast. No preocupis, que ja ho tinc tot previst. En fi, desproperament, l'encesa de llunys amb Cristina Vargas... Fem una falca. Sí, fem-la ja. Fem-la ja, fem-la ja. Va, canviem de qüestió, parlem ara de literatura. D'un moment ja esperar un taller express al canginestar. El canginestar, eh, que és bé com el... el ràdio dels veus. L'escola d'escriptura, ens veiem seriosos per un moment, de la Teneu de Sant Just, organitza aquest taller, que consistirà en assolir unes pautes bàsiques i pautes per aprendre a escriure. S'enmarca en la quarta edició del novembre literari. Andrea, bueno, que últimament està molt literària, i segurament existirà aquest curs. Té més informació de tot plegat. Doncs es fan el marc de la quarta edició del novembre literari, l'organitza a l'escola d'escriptura de la Teneu, que, com deies, consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure i a desenvolupar les idees que tinguin els assistents. Tindrà lloc diumenge a dos quarts d'una del migdia, la sa legidor console, i durarà una remitja aproximadament. Ja han avisat des de l'escola d'escriptura que els assistents no sortiran amb una novel·la escrita allà, però sí que sortiran amb les idees o les eines per poder començar a desenvolupar un text de qualitat. A quina hora era això? Una, dos, quarts d'una del migdia. Ah, i fins a quina hora? És una remitja de curs, aproximadament. Potser m'apunto, jo. Sí? Doncs abans seria una bona inició. M'he apuntat. Doncs està bé, m'ho apunto. Cristina, tu també. Si et prepares el discurs. Si anem tots, podem retransmetre també el curs. Anem tots! Vale, va, anem tots! Però retransmets tu, eh, Jordi? No, jo estic aprenent. I els ullens no m'ho poden anar i amb nosaltres? Sí, home, que vinguin els ullens i voles. No, però a través de la ràdio. Poden fer i seguir. Donarem les pautes i com facin. Sí, sí, és gratuït per això, no? És un tallé gratuït, però és molt important. Ha fet inscripció previa per assistir-hi demà. De fet, és l'últim dia per fer-les. S'han de fer, és fàcil, el correu electrònic club ateneu a robajimell.com només proporciona nom i correu electrònic o bé posem-us en contacte amb la biblioteca Joan Margarit al 93-475-6300 o el correu-biblioteca-roba-sanjos.cat. Molt bé, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sanjos. Andrea, Andrea. Ara mateix, a Ràdioesbert.com i a partir de les 7, els Sanjos Notícies, Edició Vestran. 5 i 21, i fins aquí l'espai. I, de més, un mort del programa. Les notícies de Sanjos. Amb l'Andrea Bonossi, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah! Fem una pausa per la publicitat i d'aquests moments amb la Clara Nervión de la revista Time Out. Parlem d'un parell de qüestions, com per exemple, les tinc per aquí apuntades... Potser has de sortir fora, buscat-les. No, no, no, no, no, no. Diu que... de Barcelona? Que fes i concert a la setmana, d'aquests moments a la penya del Molo. Fins ara mateix. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio T'esper, durant 3,8.1. 5 i 23 de la tarda ja tenim el telèfon a la Clara Narbion, com cal i me creix per parlar-nos d'alguns temes de la revista Time Out. Clara, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, què estàs a Tokyo? No, estic aquí, Barcelona. Ah, d'acord, d'acord. L'amplitat és més correcta, perquè bona tarda és un castellanisme totalment. Mira, mira, que sempre fan de mal una cosa. Perdona, jo fa no sé quanta anys que el programa diuen bona tarda sent just. No, no, no, seria bona vesprada. Bona vesprada? Sí, sí, sí. Però no estem al país valencià? No, no. No es pot dir bona tarda? No, no, no. M'ho van dir quan ho vaig escoltar, em vaig quedar al·lucinada, però es veu que bona tarda no és correcte. Seria bon dia o bona vesprada o... Escolta, Clara, bon dia, què tal? Com estàs? Parlem de diferents qüestions que tenim sobre la taula. Aquesta setmana ha revista taimalt, per exemple, parleu de cafès. Sí, hem triat algunes cafeteries, d'aquestes mítiques on podem veure que fer el bo i no d'aquest que després et fan a corrents al lavabo. I n'hem triat alguna, per exemple, al mes del cafè, al carrer llibertaria número 16, que és un bar molt mític que va obrir l'any 1909, amb unes dimensions molt reduïdes, així com Petitonet, un toc modernista, i amb maires bianesos. Ah, on dius que està? El carrer llibertaria 16. I això on és el carrer llibertaria? Carrer llibertaria 16, gòtic. El gòtic, eh? És veritat, és veritat, que guapo, no? I, a més, amb una... Amb bianquillo, coses maques, un cafè tranquil·lament... Que vostè ha un bon cafè en un lloc solo, eh? També és molt millor, no? He entrat en el millor. Sí, que trobes com un punt de tranquil·litat per llegir un llibre, o per estar amb algú així, parlant de les coses, que entro per la vida. Nosaltres mateixos, fes... Després no fas un cafè, fas una birra o qualsevol cosa. Però, a part, anar a un lloc d'aquest i fer un bon cafè, allò que quedes ja amb la persona bé. El carrer llibertaria 16. Després tenim altres, no? Sí, perquè després, a més a més, hem triat on fan els mateixos tipus de cafè. El millor cigalo de Barcelona, que és molt difícil de carajillo, no sé si a vosaltres t'estan més passats, però diem cigalo com un demana... Cigalos són por no, però, bueno... Sí. Exacte, exacte. Res per res, res per res. On es pot fer un bon cigalo? Doncs mira, es pot fer un bon cigalo al barbo de Gascala, que està al carrer Racto Triado 27. Això és gràcia, no? No, no és el carrer Racto Tri... No... I per què és el millor cigalo? Doncs mira, diu que perquè fan la versió més refinada, i a les altres li fan cafè calent, amb una rodança de limona, un granet de cafè, sucre i conyat escalfat. Oh, quina aroma, no? Ara m'ha vingut com una aroma de... Sí, limoneta, cafè, licuret... No, un cigalo, clar que sí. I tens un altre, clar. Doncs sí. Hi ha també el millor caputxino, que el trobareu al pastís mandarroso, que està al carrer Álvarez de Castro V, que diu que fan un cafè intens i concentrat, i després la llet amb aquella espumeta que ens agrada, de tot que quasi que et taquen el bigoti. Mm-hm. Molt bé. Més coses. Sí, no, no, està pensant la imatge que la espumeta és el cafè. M'estan veient unes grans de fer un cafè, ara mateix. Però fan també aquests dibuixos que fan amb l'escoma o el sucre, perdó molt. Ah, que guai. Sí, sí, sí. I després també hi ha un tallat, que jo, per exemple, sempre ets de reconeixer, que soc molt detallat, perquè un cafè amb llets em fa massa, massa, massa, massa. Després no tinc gana durant hores. I el millor tallat el trobareu al de la crema, que està al carrer Engrid Cranados 15. És a dir, allà baix de tot. I diuen que el fan com amb la mesura perfecta de llet i cafè, perquè no sé si us passa que molts cops, o el fan massa curt, o el fan massa llarg. Sí, mai ho fan, com realment... I si dius llet natural, te la posen... Sí. Templada, o més calent a la normal? Ara no vull que no les topis, però no és fàcil fer un cafè, eh? No. Sí, a mi de ser clar que em molesta molt, no sé si us passes, que demanes un tallat i et fan un cafè amb llet petit. No és aquesta la combinatòria que buscava. Escolta, ara, per favor, voneu un lloc de queixi i prendre un bon cafè, que, a més, aquí tenim la màquina de cafè de la ràdio, que, amb tot el respecte, fa el cafè, que fa el cafè, que fa el cafè, i, doncs, clar, aquí... Que fa el que pot, podreta? Sí, no, per això. Si no ho dic, no, si no ho dic, que no. Compte amb això, jo vull també un psicòleg ben fet. Doncs aquest és un dels temes que es tracten a la revista Time Out aquesta setmana, però n'hi ha d'altres, com, per exemple, alguns concerts que ens esperen els propers dies. Exacte. Per exemple, quin concert? El concert més destacat de la setmana que ve és el de Sant Vincent a la Poli, i que, per exemple, diu Sant Vincent. Per l'aquí a la ràdio, que l'any passat, van poder veure el... a l'abril, o així, si no recordo malament, van poder veure Sant Vincent, acompanyada a David Barnes, d'Altal Technic 7, i, en aquesta ocasió, bé sola, a presentar el seu nou disc. I aquest sí que valdrà molt, molt, molt la pena. Molt bé. Doncs, Sant Vincent, la setmana que ve, eh? Més concert, que no us podeu deixar perdre. A veure. També tenim el Roger Mas, que el dijous dia 20 actua a la Polo. Que bé sola, amb la copla contemporània. Aquest cop bé sola, a presentar... dits, qui ha explicat-nos una mica les últimes cançons que ha fet, que tenen un punt una mica més electritzat que els darrers discos que teníem. Sí, una mica, el Roger Mas no em va dir que era el... com era el Tombweights català, però, no ho sé... Home, t'has tirat molt a la piscina, eh? Sí, a la piscina. No volia dir Tombweights, volia dir Johnny Cage. El Johnny Cage català. No he equivocat. Johnny Cage català. Aquesta història, si cal un tric a té, està beu així, profunda i tal. Però, bueno, tomeu penya, potser seria més el Johnny Cage català. Ojo, eh, que qui casa som el fans, el tomeu penya. Sí, home, i el Johnny Cage també, eh, nosaltres? També, també, també. Jo veig, entre... tomeu penya i el Roger Mas, eh? El Johnny Cage. Bé, més concerts de cara a propers dies, Clara? Doncs mira, us en recomano un que més aquest sí que es convoca a casa, perquè el muntem a Taimaut, que és aquest mateix diumenge, al Palau de la Música, al restaurant, de fet, del Palau de la Música, acollirà un concert vermut de la Maria Radés. Ah, sí, és veritat que ho vaig veure. I és gratis, i atenció, et convidem a un got de vermut i a unes patates leis i tot gratis. Però cal inscriure'ns en algun lloc, els primers que arribin tenen lloc. Els primers que arribin, això, és Quinoa Corra Bola. Hi caven unes 100 persones, per tant, realment, sospito que són un Quinoa Corra Bola. I és a la mitjana. A la mitjana, al Palau de la Música. El restaurant del migdader del Palau, en concreta. Tu segurament hi seràs, no? Clar, clar. Jo ja estaré. Però és d'aquests dies que et toquen a la feina i no t'importa gaire. Que guai, molt bé. I res, ens trobem d'Hime Crescabé, molt bona tarda. O veniu vos diumenge al Conçador de la Maria Rodés, que serà molt maco. Tenim dues coses, perquè aquest diumenge, com que també hi ha un curt d'escriptura ràpid, que fas literatura Can Ginestar, i ara fa un moment, a les notícies que estàvem comentant, de Sant Just, deien que potser anàvem allà. Cristina, ens anem de dividir, eh? Potser... Equipó i equipó. Jo vaig al... No ho sé, veieu. És que us sembla una mica... Tu vas tenir una california d'estima. Cristina, Jordi, us heu de dividir. Ja, perquè no arribem a tots. En fi, Clara, que vagi molt bé, molt bona tarda, i ens trobem d'Hime Crescabé, un petó. Gràcies. ... Ai. Cyla... 5 i 31 de tarda. Hi ha gent del públic que està dormint. Te'n clau que eres tu, eh, Jordi. No, no, jo no m'adormo mai. Com és que m'adormi, Cristina? No em vegi fixament que no m'estic dormint. Sí, sí, 5 i 32 de... Silenci, sisplau, silenci. És algun dels col·laboradors de Justo en la Fusta, que ha sacat aquest matí. A un racó aquí a l'estudi has tirat mig dormint, però no patiu, no el desperteu. Silenci. Silenci, silenci. No ho sé, no ho sé, perquè porta un barret. No sé qui és sota, no vull descobrir-lo. En fi, continuem el programa i tot seguit des d'Oxford, directament al Pau Marcos, amb la seva secció Mama Estic B. Ja sabeu que el Pau va marxar fa una setmana en aquesta bonica població d'Anglaterra, i avui, com cada dimecres, ens envia la seva crònica sermanal. Salutacions, una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortí, bona tarda, Adrià. Bona tarda, Pau. Des de nosaltres expliquem la nostra experiència després de marxar de casa per buscar-nos la vida. Hem dit quins són els primers passos que hem portar-vos i com començar a buscar pis, i avui us parlarem de com buscar altres coses, com, per exemple, la feina, perquè suposem que no marxeu de vacances. Gràcies, Pau. Per començar, us parlarem de com començar a buscar feina. Possiblement aquest sigui un dels motius per als quals decidiu marxar de casa, a més del fet de voler créixer com a persona, i totes aquestes històries. i trobar feina al país de destí és la millor manera d'acostejar-la. El primer que haureu de fer, si voleu buscar feina, és saber com es mou el mercat al país o la ciutat de destí. Òbviament nosaltres us parlem del Regne Unit, perquè és el que coneixem, però internet us donarà totes les respostes si decideu anar a Alemanya, Finlàndia o Sudàfrica. En el nostre cas, el primer que s'ha de fer per poder treballar és tenir un número de la Seguretat Social. Aquí es diu National Insurance Number o NIN i s'aconsegueix amb una trucada i només amb una trucada. No cal que intenteu anar a l'oficina perquè us diran que truqueu per telèfon. Ja us avisem que és un número de tarifació especial, com els 800 espanyols, així que si teniu una tarifa bàsica de mòbil, comenceu a buscar una cabina. I prepareu-vos per escoltar a Mosser perquè mentre espereu, com a tot arreu, aquestes coses no són gaire ràpid. Per quan us contestin no us preocupeu, us faran unes quantes preguntes bàsiques, tipo nom, d'on veniu, quina és la vostra adreça, el número de telèfon i el passaport, res difícil, però tinguieu a mà perquè, si no, haureu de tornar a trucar. Si ho heu fet tot bé, al mateix moment, tindréu un número temporal que haureu d'apuntar. També us donaran cita per dues setmanes més endavant, més o menys, per acabar de registrar-vos. A l'entrevista us preguntaran 4 coses i ja només haureu d'esperar el nit definitiu. El millor és que podeu treballar des del moment que feu la trucada i teniu el número provisional. Amb el número de la Seguretat Social ja podreu treballar, però el més normal és que us demanin un compte bancari a no sé què volgueu treballar gratis. Aquí tornem a explicar la nostra experiència al Regne Unit, perquè és la que hem viscut, però suposem que no serà gaire diferent a la d'altres països. Si heu llegit algun bloc sobre exiliar-se a Anglaterra, haureu vist que tothom diu que és facilíssim obrir-se un compte. La nostra experiència diu el contrari. Per nosaltres va ser gairebé una odissea. A més, ben dit, un peix que es mossegava l'actua. Nosaltres vam intentar obrir un compte bancari des del primer moment que vam arribar, des de les diferents oficines, des dels diferents bancs, ens demanàvem un comprovant d'adreça que no teníem, perquè no teníem casa. Quan vam trobar les habitacions i una casa d'on estarnos, ens van dir que el comprovant que ens havia fet l'agència immobiliària no els hi servia. I fins que, finalment, l'Adri no va trobar una feina i li van exigir un compte bancari, els bancs no van decidir obrir-nos-ho. Això sí, el vam obrir un dissabte sense cap despesa, amb una tarja gratuïta i sense haver de posar cap dipòsit inicial. Tot un luxe. I, a sobre, es pot treure efectiu des de qualsevol queixer sense que ens fa una incomissió, encara que no siguin el nostre propi banc. El compte bancari de Seguretat Social són els requisits bàsics per buscar feina, però també us explicarem com buscar la feina. Com que canviem de país, les coses van una mica diferents i es comença pel currículum. El millor que podeu fer és portar-lo més o menys arreglat de casa. És a dir, traduït i adaptat al model del país. Però potser no canvia gaire, però busqueu a Google com se suposa que ha de ser i feu-ho tranquil·lament a casa. El que no podeu fer, òbviament, és portar-lo imprés, perquè us faltaran dades, bàsicament l'adreça i el vostre número de telèfon. Perquè entengueu una mica millor el tema d'adaptar al currículum, us explicarem el nostre, el model britànic. Després de posar les dades bàsiques, el nom, l'adreça, el telèfon, faran una petita descripció d'ells mateixos del seu caràcter i de com treballen. I, a més, en la història laboral, solen posar les diferents tasques realitzades en feines anteriors. Per internet, podeu llegir que és bo fer diferents tipus de currículums per cada sector en el que podeu trobar de feina. Nosaltres no ho hem fet així, hem repartit el mateix a tothom. El que sí que us pot passar és que us demanin completar un formulari, el que aquí es coneix com una application form. Bàsicament és omplir unes dades similars a les que ja teniu el currículum. Tampoc us cregueu el que es diu per internet que es necessita una carta de presentació per cada lloc on vols donar el currículum. Per feines normaletes, tipus a botigues o de cambrer, no ho demanen. Això, si voleu buscar-vos un lloc com a enginyers industrials, doncs és una altra cosa. A l'hora de repartir el currículum, el sistema és el mateix que podreu seguir a Catalunya, entre el local i donar-lo. Si podeu donar-li l'encargat o el mànager, doncs millor que millor. Aquí no us quedareu amb la sensació que potser el vostre currículum va a les deixalles. I, per suposat, aquí també funciona el tema de buscar feina per internet. Hi ha moltes pàgines, però potser la més coneguda, però com podeu començar és gamtrí. Deixant enrere el tema de la feina pot ser que cangueu de país per aprendre l'idioma i quegueu de buscar una escola per estudiar una mica. La nostra recomanació és que, no sé que tingueu referències d'alguna de les escoles que hi ha a la ciutat, no us apunteu des de Catalunya. En realitat, un cop al vostre destí no us costa res passar-vos un dia visitant escoles i comparant preus. Sempre és millor intentar veure-les per intentar-hi, fer-se una idea de com és el nivell i l'ambient. A més, podeu buscar, si hi ha crítiques, opinions a internet, per saber què en diuen els estudiants. Jo el que vaig fer és preparar un mapa, el Google Maps, en totes les escoles i després vam anar a visitar-les. Al final vaig valorar el que havia vist, vaig comparar preus i vaig triar el que millor s'adaptava el que volia fer. Això sí, prepareu-vos perquè solen ser cares. La part positiva és que ens ha proporcionat un grup de gent amb qui quedar per sortir a aprendre alguna cosa i així practiquem l'anglès també. Fer amics potser serà fàcil o difícil, això ja depèn de cada persona, però si vas a classe sempre és més fàcil. Finalment, l'última cosa a la que possiblement li donareu prioritat és el tema del transport. El que pot ser és que hi ha unes setmanes que a nosaltres ens movem amb bus amb un llavall perquè no ens en fiem d'anar amb bicicleta. Possiblement el transport públic i la bicicleta seran les dues únicas opcions que tindreu, a més d'anar caminant, òbviament. El millor que podeu fer és buscar on es venen els abonaments de transport per conèixer els preus des del primer moment i poder decidir què fer. Això sí, fins que no tingueu un lloc on viure, no us compreu ni un avici ni un bon bus. Un cop a Stabler ja podeu triar quina és la millor opció. No us sorprengueu amb el preu del transport públic. Si us assemblen els a Barcelona, allà on aneu, possiblement, es disparin. Però el perquè el podreu trobar consultant quina és el salari. En fi, avui ho deixem aquí. El que us hem explicat us el serveixi per trobar feina, que us dic diomes i aprendreu una mica de comú. Us recordeu-vos de tenir paciència per aconseguir el número de la seguretat social i el compte bancari. I d'adaptar el currículum. Marxem fins a la setmana que ve, no sense abans dir, mama, estic bé. Mama, estic bé. Gràcies, Pau i Adri des d'Oxford. En aquesta secció setmanal, mama, estic bé. I també podeu afegir Jordi, estic bé, perquè jo també em preocupo. 141 de la tarda. Jo tenim aquí a la Montse Farràs, l'ocotòria número 1, que avui he arrestat una mica... He hagut una mica atrafagada, però no pateixis Montse aquestes tardes, perquè fem una pausa per la publicitat i entrem ja amb matèria. Atrafagada no, que venia tot passejant amb la calmeta, i llavors de cop i volta dius que se m'acaba el temps. Sí, no pateixis, ara ens proveu amb matèria. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us enplaçem a acompanyar-nos els comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i de turc, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Tualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Entrem a l'espai de la nostra consciència, amb l'Essència i la Montse Farràs, que tal, Montse, com estem? Bona tarda. Cada dimecres, a aquesta hora, com diem, comentem diferents qüestions. Potser el més important, o com a mínim, el que incideix més la Montse en dit de començament, és que la Montse s'ha de ser conscients. No, no t'equivoques, això anirà... No, ser conscients al final ho acabarem escrivint amb majúscules. Hem de ser conscients de per què fem les coses, de quan les fem i per què les fem, i per què acabi a la fi i estem fent el que estem fent. Mentre siguem conscients, estrem connectats amb nosaltres mateixos. Estarem. El ser humà és l'única espècie de la Terra, que té la capacitat d'atendre, de posar atenció en allò que fa, no? I l'atenció d'arribar la consciència. Fa dia, sí, perquè hi ha molta gent que no m'ho conservo, perquè em seguim fent el vídeo, però hi ha gent que fa coses que no sap per què les fa. O que està molt dispers, o té el cap a un altre lloc. Potser és perquè no és molt conscient del que està fent, o no està fent allò que realment vol fer. A vegades alguna vegada ho hem comentat la consciència, però la consciència li podríem donar diferents significats. Un és el ser conscient de allò que estic fent, el per què ho estic fent amb la intenció que és cap aquí on tenim, i l'altre és la consciència que té que veure amb la moralitat, que no és el que parlem aquí. No, estem parlant de saber per què fem les coses. Fa dies que parlem també dels diferents tipus de personalitat, de les emocions, de la seva gestió saludable, de l'estat intern, de l'anel, de les persones per sentir-se en pau. De fet, l'altre dia a Montse, si no recordo malament, va fer una petita introducció a la proposta del silenci. Amb la consola Martins. Sí, però encara fins avui no hem parlat explicitament de la meditació. Per tant, avui parlarem de la meditació, una mica en profunditat, una eina que ens permet entrar en contacte amb el nostre espai intern, i que pot ser també una de les eines que podem arribar a tenir per ser conscient de les coses que fem, no? Perquè no tenim aquesta brutícia, per dir-ho d'alguna forma mental, o que ens velles de fora. Què podríem dir? De fet, en diem eina perquè s'han establert una sèrie de tècniques que ens ajuden a la pràctica. Però la meditació no és una tècnica, la meditació és un estat d'estar, és un estat de consciència, que ens permet connectar amb més o menys graus, de profunditat, sempre segons allà on està cadascú, que no és ni més bon, ni més dolent, ni més elevat, ni menys elevat, sinó allà on cadascú està. I això ens ajuda a entrar en el nostre espai intern, a escoltar-nos, accedir al coneixement de si mateix. És que sempre, en aquest programa, sempre defendem donar en voltes a la mateixa cosa, no? Que es coneixen a nosaltres mateixos, en lloc de mirar cap a fora, al que passa al nostre voltant, mirar-nos cap a dins, per saber com som, realment, i donar-nos compte, sense ajudar-nos, sense dir-nos que nosaltres ho fem bé o no, és que és així, i punt, i a partir d'aquí és un avantatge, també. I som el que som. I la pressió del món actual ens porta sempre a un estat d'inquietud, i això és un estat mental. És una cosa diferent. Aquest malestar, aquest cansament comença el dia 8 i lluny, 8 i març. Això és perquè anem a un ritme que no ens corresponen. Tu m'ha dit que de dia, Montserrat? Jo m'ha dit que cada dia era una bona meditadora. Sí, jo he meditat molt, molt, molt, molt. Però ara m'ha dit poc, perquè d'alguna manera... Poc abans, diguem-ho així, poc. Poc. És el necessari, no? No, no, no, el contrari. Perquè vas canviant, vas movent en un altre ritme, llavors la vida, o el viure, el cada dia es va convertint en un estat meditatiu. Per tant, no necessites la meditació. Entro i surto d'allà, entro i surto d'allà. Llavors tu vas relentitzant entre cometes, no? I vas vivint d'una altra manera o d'una altra espai, i la vida es converteix en un estat meditatiu. De fet, la meditació ens relaxa, ens recondueix el nostre ritme natural, també ens connecta amb la creativitat, ens equilibra, en definitiva, fa que la vida quotidiana millori i ens ajudi a viure més serenament, no? Així, a grans trets, podríem dir que això és la meditació. Sí, i totes les cultures coneixen, o totes les cultures, més que les cultures, les tradicions de les que tenim més coneixement, totes saben que aquest estat existeix, i han adaptat maneres per entrar-hi, que això que en diem aquests rituals diferents, i de miqueta en miqueta han arribat occident. Però això no vol dir que la tradició cristiana no existís, això també, perquè això se'ns ha avallogat a nosaltres, ho hem vist sempre més en un espai com religiós, no? Sí, això no em va dir, per exemple, quan els catòlegs, els cristians, resen, per exemple. Això és una mica de meditació, no? És una meditació. Sí, el que passa és que nosaltres, la paraula meditar, l'hem relacionat molt més, la nostra cultura amb el fet on la paraula o el verb reflexionaves, i medita sobre això. És reflexiona, i això no és així. Aquí, a la tradició cristiana, per dir-ho d'alguna manera, més que catòlica, potser, la paraula més adient seria la paraula contemplació. Els contemplatius, això sona més. Els místics, les nostres escoles místiques, parlaven de l'estat contemplatiu, que els aproximava a Déu. De fet, es podia dir autocontemplatiu, més aviat, no? Perquè, en el fons, com diem, sempre es mira cap endins. Bueno, però, l'ago, el fet de contemplar... arriba un moment que no contemples res més que allò que existeix, o allò que hi ha que és a fora, és igual que dintre jo a vegades tinc la sensació que sóc com un colador, no? I l'aigua passa a través del colador, tu obres l'aixeta, i no és diferent l'aigua que hi ha dintre del colador, que l'aigua que passa per... passa entre mig nostre. Doncs això. També, dintre de les mateixes cultures, hi ha diversos corrents, la meditació trascendental, la meditació budista, la meditació zen, la meditació vipassana, eh? Sí, són totes paraules que... La Cristina diu, mare meva. És que no m'imaginava mai a la vida que n'hi haguessin tants tipus, jo pensava que m'ha dit que potser t'aturaves, creuaves les cames, t'hacies a terra, respiraves, no? Intentaves, no sé, concentrar-te o... Concentrar-te no és una bona paraula. No concentrar-te, però estan silenci, és això que diem, respirar i mirar cap endins, no? Sí, però és una mica això que diem, de fet, no n'hi ha moltes de meditacions. La meditació és un estat. El que sí que hi ha és camins d'aproximació rituals i tècniques que t'ajuden a entrar en aquest determinat espai. I aquests serien tots els diferents tipus de camins que hem anat per... Sí, i també hi ha moltes coses que també... que són comuns en les tradicions. Vull dir aquí, a la India tenen el recitat de mantres. Els sofis o els musulmans parlen del dicre. Nosaltres tenim el rosari, que són unes lletenies, una salmòdia... que van comptant amb un comptador de goles. Inacalable, sí. Però això l'únic que fa és una monotonia, una monotonia que et prepara per entrar en aquest determinat espai que sembla més de passivitat, però que és molt més receptiu que la set normal. La meditació vipassana, quina tipus de meditació és? Vull dir, les que hem dit, aquesta és la que... Sí, la vipassana et sona molt. La que menys em sona. No, treballa molt d'entrada. Tots tindrien el punt de partida principal i la vipassana molt, que és la respiració. Per on respira, per on entra l'aire, per on surt, els camins que passa... El punt de partida és una bona respiració, que parlàvem dies enradera amb el Velasco, no d'una tècnica, no? La tècnica i tot això és saludable i va bé, però és ser conscient, ser present, observar l'acte de respirar. Allò a vegades tan senzill com... respiro, no tocar l'aire entre fresquet, pels nareus, i surt una mica més calentet. Una cosa tan senzilla com això. Però, enradera, ja... Això és un primer grau. I, a part que, darrere, també hi ha tot això de la consciència. I que sigui per uns segons, ets conscient del que estàs fent. Si això ja es pogués aplicar a cada segon de la teva vida, seria un objectiu molt ideal, no? El fet que, en cada segon de la teva vida, ets conscient de les cores que estàs fent. I ser conscient... Significa, bàsicament, d'entrada la necessitat de modificar els teus ritmes. Jo, quan vaig començar amb aquesta aventura de descobrir-me, la primera reflexió que em vaig fer el cap de poc temps, vaig dir una cosa que no sabia si era positiva, vaig dir, ui, Montserrat, et tornes lenta. De debò, vaig pensar... Ui, Montserrat, et tornes lenta. Però la diferència, això, de la resta de gent i del món... No, jo ho estava només comparant amb mi mateixa, no? Com abans anaves, i anaves amb el món... Amb el món, allò... Clar, com quan venies ara aquí... Com venia, no? Quan venia a tota pastilla, perquè arribem tard, no? I necessitem guanyatems, o anar a la ràdio amb la calma, per exemple, i tot passa a gent, no? El ritme. Però és que és veritat, és que al món, en sí, tot l'univers té el seu propi ritme. I té les seves pròpies lleis, i té els seus propis còdics, i el més saludable és adaptar-nos al nostre ritme. I jo tindré el meu, la Cristina és dintre el seu, tu tindràs el teu, no? Tot va succeint a la vegada. Simplement és qüestió de saber quin és el seu, quin és el d'un, i adaptar-te. I com s'aconsegueix un cop saps, suposo, a través de la meditació, quin és el teu ritme, separar-te del ritme del món? És que a vegades tot se lleix, és que no pots evitar-ho, no? No, no, no. És que tot es va remodificant, tot es va com reordenant. No? Realment, el que vas fent, conforme a base de... caminant, diríem, en aquest sentit, te n'adones que no has de fer res per deixar les coses enraderes i per canviar res, sinó que els canvis, les modificacions, les reordenacions... Van fluint. Van fluint, molt bé. Tot això s'aconsegueixi a través de l'estat de meditació. O es pot arribar a aconseguir. Sí, sí, sí, absolutament, absolutament. Però com es medita? Bé. Com es pot meditar bé? Perquè jo, hòstia, ara m'hauria de posar medita, no sé tu, Jordi, però jo em massauria a terra, amb les cames creuades... No, cal fer tantes coses. Els braços relaxats i potser respiraria profundament, i amb silenci... Respirar, sí, bona cosa. En silenci és estar callat d'entrada, observar sempre que el que succeix. Jo us porto perquè el final, que després és un exercici, que es diu l'exercici de l'estop, que us l'explicaré al final, que és una cosa de tant temps... Quant temps necessites per fer l'estop? No gaire, el fem ara, si vols. Prefereixo fer l'estop si anem justos de temps, que ho diria. I així, de passada, serveix... No és per fer-lo, jo l'explico, no, no. No és per fer-lo ara, aquí, eh? Jo us l'explico de què va, no? Perquè aquí no es pot fer, no? És un exercici que en diríem, l'exercici de l'estop, i és una pràctica que podríem dir que és la meditació més curta per començar a reu, que et serveix per tot. Que duraria cada moment que ho fas, és mig minut, i la proposta és fer-ho 6 cops al dia, amb tothom. Cristina, 3 minuts al dia. Això sí, és una mica, ho has de fer-ho... Seguida a menys pot, o...? Sí, ho pots fer-ho. Els 3 minuts de cop, i ja... No, no. Doncs així, 6 cops al dia, mig minut. Clar, tu vas caminant pel carrer, normalment no estàs fent qualsevol activitat. Imaginem que camines pel carrer. I de cop i volta, sense organitzar-te, de cop i volta... I et ve diuen, i et pares. Allà on estiguis... A veure si el vos preguntarà. Veus? Ja està. Estem parlant de mig minut, et pares, ho has de fer de manera repentina. Em paro i m'estic absolutament quiet. Només estant atent a el que està succeint. Absolutament inmòbil. Quiet allà on estiguis. I al cap de mig minut segueix que se caminant. Perquè l'ament és una mica idiota, una mica estúpida. La caixa d'on? Sí. Llavors, tu l'has d'agafar d'improvist. Ai, i durant aquest mig minut, que la trenques de la seva inèrcia, ella no sap què ha de fer. I aquest mig minut, a tu et permet indagar sobre aquell espai buit. És com moltes vegades, quan parlem, on està? La màgia està entre el silenci que hi ha entre les dues paraules. Entre dues paraules, quan se vol. O la màgia està, en el moment de respirar, en les dues apnees. Això, no sé si n'heu sentit a parlar, però això és... Ah, respirem. Estem amb una apnea, traiem l'aire. Estem amb una altra apnea. En aquest espai, mínim, aquí hi ha tothom del món, tota la informació del món. Entre infinit i infinit, no? Per cert, hem d'anar acabant. Però abans, Maria, és que m'ha vingut el cap, ara, amb aquest exercici de l'estop, molt indesant. M'ha vingut el cap, això d'anar fent durant tot el dia, algunes coses, el joponopono. Ara s'està posant com la moda. Hi ha molta gent que ja l'està fent de fa molt de temps. Oig, sí. N'hem de parlar un dia, d'això. Un dia parlarem del ponopono. Però dongueu alguna pinzallada, perquè no tinc ni idea de què és. El ponopono ve de Hawaii, és unes meditacions, però, de fet, no són meditacions, són... És una ment de mantra, que es va repetint. Sí, et porten a la lletania. La lletania famosa, aquesta, de bom, bom, bom. De te perdono, te amo. Ara no recordo exactament quin és el tema. Te amo, te perdono. Sí, t'estimo. Són quatre paraules que s'han d'anar dintre. Sí, perdono, t'estimo. Sí, ho sento amb discurs. No me recordo, n'hi ha. T'estimo i gràcies. Aquell dia faràs el programa a tu, Jordi. No, no, no, no. I què s'ha de fer, repetir-les al llarg del dia? Segurament a mantra. I quan perles amb alguna persona, quan vas a un... Però no et diré un problema, eh? Mentalment. Perquè totes aquestes coses com les lletanies d'abans, el que et posen és en una actitud. I a partir d'aquesta actitud, les coses es configuren. De vegades, ja per anar acabant, comentar que en escassos moments, un cent, quan està meditant, com si s'unifiqués amb l'univers, observant el mar, la seva força, enmig d'un país adjenevat i silenciós, o escoltant una bona música, davant d'una peça d'art catatràpic. Són alguns dels moments, també, que es fa suggerir a l'element, no?, perquè estigui en aquest estat de consciència i de meditació. En fi, Montse, no si vols afegir alguna cosa més. No, perquè ja ho hem de deixar en altres. No, que aquests estats extraordinaris que acabes d'explicar que es poden incorporar a la vida cotidiana. I a mi el que m'agradaria és això, si la gent comença a fer aquesta pràctica del mig minut, a veure si sou capaços de que la gent comença a interactuar amb nosaltres. Clar, jo m'he trobat el programa... A vegades sembla que faci mig minut, però no el faig, però no. Però no el puc fer jo. Des de treballant potser és difícil, no?, a vegades. Pots anar d'aquí al lavabo, el moment que vas al lavabo, pots pedrar aquí al mig de la sala, mig minut, i els altres pensaran que aquest està una mica sumat, però durant mig hora, que no serà mig hora, que serà mig minut, dirà, ah, mira, se li han aturat les piles per un segon. Sí, llavors jo ho observaré al meu voltant, a veure què és el que passa. I a dins meu també. En fi, Montse, moltes gràcies, de l'espai d'Escència. Ens trobem d'Immegres, que ve, que vagi bé. Escolta'm l'esmetissa de la Sis, i tornem tot sentit. Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6. I aquesta hora sàpiguem primer l'estat del trànsit. Amb cuas a la Ronda Electoral és una franca que en Toni Smorroth i Gipusco han sentit trinitat. A la Ronda de dalt, ara només d'Ancitat, no hi veiem cuas, han sentit trinitat. Cuas a la Ronda Electoral és una franca que en Toni Smorroth i Gipusco han sentit trinitat. A la Ronda de dalt, ara només d'Ancitat, no hi veiem cuas, han sentit trinitat. Cuas a la P7 de Barbaray, han sentit Barbaray, han sentit XUT, a la V30 de Barbaran, han sentit XUT i també a l'AP2 del Papiol, han sentit enallàs amb la P7. També hi ha un trànsit de retencions a la C58 de Moncà, d'ERC, han sentit XUT. Molt carregada aquesta hora, la C17 apareix i llissa davall, en els dos sentits de la marxa, i encara es manté el pas alternatiu a la C50 o al Vinyana. La Fiscalia General de l'Estat escarellerà contra el president Mas, la vicepresident Ortega, i la consellera Rigao pel 9N, després d'haver rebut el suport gairebé un ànima de la cúpula del Ministeri Fiscal. El Fiscal General, Eduardo Torres-Dulce, planteja inputar-los 4 presumptes delictes de desobediència prevaricació amb el Barcessó i usurpació de funcions. Acabem de sentir la intervenció directa des del Parlament del president del Grup de Convergència, Jordi Turull, que ha qualificat aquesta decisió del Fiscal General de l'Estat d'un error i que ha instat el fiscal a ser valent i actuar contra els diputats del Parlament, que són, segons ha dit Turull, qui va instar el Govern a promoure el 9N. No hi haurà reunió entre el president Mas i Mariano Rajoy aprofitant la visita que farà el president espanyol a Catalunya de qui a 10 dies aixea respost la Montcloa per boca de l'Àlicia Sánchez que macho la invitació del govern català. L'exministre franquista José Utrera Molina, amenaça a les víctimes de la dictadura, han d'anunciar-les, diu que se sent atacat i calomiat després que han reclamat la seva extradició a l'Argentina, imputat per tortures i crims contra la humanitat. Al banc d'Espanya dilueix l'entusiasme del govern de Rajoy i adverteix de riscos a la baixa del PIB i demana les comunitats que ingressin més per complir amb el dèficit. L'executiu espanyol insisteix que es compliran les previsions de PIB i de dèficit. 80 famílies més demanen al Ministeri d'Educació que els pagui 6.000 euros per curs per dur els seus fills a escoles privades en classes en castellà i català, a convivència cívica a l'entitat que ha promogut les denúncies contra la immersió lliurat avui a Madrid, les 80 peticions. I el claustre de Palamós és fals, segons conclou l'informe final encargat pel Departament de Cultura, l'estudi de l'historiador Eduard Carbonell no hi troba cap element original d'estil romànic, es tracta, diu, d'una reconstrucció de començament del segle XX. Catalunya informació. El Barça debuté avui a l'Esnau a la ronda lid de la UEFA Futsal Cup contra el campióngar és Bére Dujvalu. Aquesta tarda, Núria Picas, guanyadora de l'Ultratrail World Tour, rep a París el premi que l'acredita com a campiona del món. L'expresident del Barça Joan Gasparta ha defensat la gestió de Núñez en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Aquesta nit coincidint amb els 30 anys del museu del Barça, i a la nit en perescovar es farà des d'allà. I el pilot francès de fórmula 1 Jules Bianchi va ser repatriat a Anissa i a la nit i ha sortit del com artificial en el que se'l va mantenint duit des de l'accident que va patir el circuit de Susuca. El pilot respira ara mateix sense ajuda d'un monitor, i el seu estat desestable d'isla gravetat. Tarda molt tranquil·la, em seré bona part del territori, i els núvols al voltant del cap de creus al vespre es formaran núvols baixos en altres punts de la costa. De nit farà fred a l'interior del país. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.14 minuts per l'Andrea. Fe pedagogia entre la població més jove és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta va ser una de les conclusions més destacades del Quart Congrés de les Dones del Bas Llobragat, celebrat el cap de setmana passat a Gava. La cita va posar els fonaments de les futures polítiques d'igualtat a la comarca. El Congrés girava al voltant de la premissa les dones com a agents de canvi econòmic i social, i en torno a aquesta qüestió s'articulaven debats i altres activitats que implicaven homes i dones. 500 persones van participar de la 4ª edició del Congrés. Més coses. La secció Sant Justenca de la INC convoca damunt i jo us una assemblea extraordinària per pensar el full de rota del procés fins a les eleccions. L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que han anat sorgint a rel de Novena. Per exemple, es plantejarà què s'anapress la Novena, si s'ha de recolzar la candidatura unitària o candidatures en punt programàtic, quina ha de ser el grau d'implicació de les eleccions i quina ha de ser el treball prioritarí de l'Assemblea Sant Justenca. Aquesta sèrie extraordinària serà demà a dos quarts de 8 del vespre, al centre cívic Salvador Espriu. I una punt més per recordar-vos que augmenta el nombre de paradetes que participaran del mercat de Nadal de Sant Just. 150 parades instalaran a la plaça Camuapal l'últim cap de setmana de novembre, 25 mes que l'any passat. El mercat de Nadal de la plaça Camuapal es donarà en cita totes aquestes parades de comerços, artesans i treballes locals amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic, a més a més, i hi haurà moltes activitats familiars, com ara Tallers, un cagatió per als nens i nenes, i un trenet que voltarà pels carrers del poble. I això és tot el moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Just Notícies Edició Vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radio Desvern, com molt bona tarda. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, sí, què vols fer, i no? És el temps. No sí pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. De dia de matí, de 10 a 1. Mare meva... Smulf Jazz Club. I esperem. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us emplacem acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i de turc i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, haurà d'anar en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... Divolgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. 69 de la tarda, que tal com esteu, ha tingut a la segona hora de la penya del Morro. Aquí una estona connectarem amb el casal de Jobert de Sant Just amb el Sergi Arrada, que ens explicarà quina activitat tenen preparades pels propers dies. A més a més, també tindrem l'Èric Pomar per parlar-nos de les aplicacions mòbils que estan a On Fire, aquesta setmana. De fet, el tenim aquí. Intentaré no dir-te ningú a la tarda, el programa. Tinc una bona tarda, tres o quatre vegades. I també tindrem la Rosé Arts per parlar d'educació canina. Avui, concretament, sobre l'aprenentatge des de l'estimulació mental, per cert, que si teniu un gos o una gossa i ens voleu enviar, qualsevol dubte que tingueu, només cal que ho feu, a l'adreça de mail, la penya del Morro a roba gmail.com. Anem cap al trending topic de la segona hora, Cristina. Avui, un dels temes més comentats a Twitter, també ha sigut d'oqueza d'alba, perquè per decisió dels seus familiars, que hi ha tant d'alba, ha estat traslladada al Palau de Duenyes, on continuarà el seu tractament de la malaltia que pateix. No, Cristina? Sí, bueno, malaltia exactament no és aquesta senyora de 88 anys. Doncs ara té una infecció pulmonar que hi ve d'arribada d'una no-monia que s'havia ajuntat amb una gastroenteritis. Doncs tot això... No, malaltia no, són les quatre malalties, efectivament. Doncs tot això fa que el seu estat de salut no millori en aquest cas, i des de fer-hi dos dies, en aquest cas estava ingressada a l'hospital Quirón, segreu corazón de Sabilla, on, a la tarda, els seus familiars van decidir, finalment, que es traslladés al Palau de Duenyes a la seva residència, per continuar allà el tractament, on des d'aquest matí estava acompanyada dels seus fills i familiars, que era un sacerdot confessor i amic d'ell, que van a visitar-la. Home, això vol dir que... Un sacerdot confessor... O sigui, si tu vas a un lloc... Hi ha bé un sacerdot confessor... Bé, no, la cosa és que... Sí, sí, sí, sí. La majoria de comentaris d'aquest cas a Twitter, per aquesta línia, molts jocosos, això sí que no sé com... A veure què diuen, perquè Manolito diu... Algú que ha viscut la seva vida a tope, sense pensar en el que diran, mereix el màxim respecte. L'eduquesa d'Alba, per exemple. Sí, en aquest cas piró d'estranya, destaquem una altra gran quantitat de comentaris que hi ha hagut d'aquest estil, és de la Carla, i diu la immortalitat que se l'hi trobiueix a l'eduquesa d'Alba, és d'aguda que és quasi impossible que passi amb millor vida. Patons. Ha viscut bé, l'eduquesa d'Alba. Aquesta dona que està lliuda, no? No, que l'estan matant abans d'hora. I, per exemple, Sergento de Hierro diu, si l'eduquesa d'Alba és mort, el mateix dia que Isabel Pantoja entra a la presó, Twitter i Tele5 exploten. Sí. En fi, així de la tarda, anem al telèfon a la nostra educadora canina particular, que és la Rosé Arx. Bona tarda.Molt bona tarda. Bona tarda. Què, què tal? Com estàs? Com a tot? Doncs molt bé, aquí fent un cossató, viure nova tranquil·lament. Ah, és que no t'ho molt tranquil·la, eh? Ah, sí? Sí? Si vols un esmero, eh? No, no, no, no, no, no. Mira, tornar a posar la música de l'espai essència... Ah. Amb molts eferres, tranquil·litat, perquè avui no volem destorbar aquest cafetó que estàs fent. Aquesta hora de la tarda, tot i que volem parlar dels gossos, com cada setmana, de l'aprenentatge des de l'estimulació mental, concretament, no? Sí, vam parlar, ja. Bueno, veu parlant amb l'Albert, de fet, que us va explicar que teníem una habitació de l'Occvilbitx, on algú es investigava i es solia reptes, també, no? Jo m'haig d'imaginar com una mena del gran prins dels gossos. Amb cartrons per allà, no? I coses per tu, per picar-se, o per pa... Per fer xifranes, eh? Està molt bé, això és una mica una habitació que hauríem detenit a totes les cares que tinguessin gossos. Sí, sí, un luxe, també. De fet, una miqueta volia enfocar per aquí, no? És evident que no tothom es pot permetre el luxe de tenir una habitació per a gossos, o fins i tot... Hi haurà pot haver algú que pensi que no cal, que de fet no hauria de caldre, no? Però avui enfocarem en això, no? En solucions més petitones i més alabes de tothom. Bé, doncs, avui anem per aquí. Com prendrà a estimular mentalment el nostre gos? Podem fer... Bé, tens propostes basades en la lliure d'interacció amb els objectes i l'entorn, no? Sí, mira, de fet, us he de dir que he començat un bloc... Sí, el voleu caigui. Està l'educació Canina, per ara. No s'hi volem seguir, és que el posarem al Facebook del programa, perquè si la gent no ho pugui veure, el Facebook depèn del morro. Com es diu el bloc? Roserarxeducacionina.blogspot.com. Roserarxeducació Canina. Maravillós. Llavors, el tema és que vaig publicar la meva primera entrada i parlar una mica de l'estimulació mental, però em vaig a donar... Ho vaig introduir en una història que vaig explicar sobre com havia vist jugar la meva gossa amb totes les joguines que tenia, no? En quina ordre ho havia fet, de quina manera? I això em va portar el moment de la descoberta, no?, que l'important, quan més enllà de deixar-li el cop amb les joguines, com fem a vegades, perquè es queda sol, i això arriba un moment que no funciona, perquè sempre és el mateix. Llavors deixa de ser interessant. El gos ja sap com funciona, i probablement, si és un gos que té problemes de per quedar-se sol, doncs el cap de les altres vegades que li han deixat el cop, no serà funcional de veritat, no... no... No quedarà tranquil el gos. I llavors, com ho podem fer, si per millorar aquesta situació? Doncs mira, si en la mateixa situació, o juguint a menjar, podem amagar diferents joguines petitones, amb poquet menjar, per diferents llocs, i que les puguin atrovant. No arribarà un moment que també hi buscarà, i hi haurà llocs que ja els tindrà vistos, no?, però per aquest cas... Amaga, per la casa... Per les ones que diuen el gos, que no sempre es queden per tota la casa, sí, inclús, doncs, deixar un pot i que s'ho teniagin... Però, per exemple, si el gos acostuma a estar al menjador, podem posar un sota del sofà, una cosa així, que hagi de... No te'n complica, no és una vista. O sigui que el gos pugui resoldre el repte que li poses. Si el pots sota el sofà, probablement l'acabis frustrat, perquè es quedarà allà i no podrà arribar. Per exemple, en comptes del sofà, doncs sota un coixí, que el pugui aixecar fàcilment. Per exemple, sí, o pots, o taps, inclús, si deixem un parell d'altres taps d'aigua d'alguna ampolla, també serveix, qualsevol cosa. En realitat, el que us venia explicat també avui és que la creativitat del poder, en aquest sentit, que pensem que la clau és que sigui una mica nou pel gos, no necessàriament nou del tot, pot ser una pila de jovines on tenia gent de noves i de molt belles, que no fes temps que no veies, i que tingui llibertat per tocar-ho, per mossegar-ho, per olorar-ho, per llapar-ho, el que sigui. Llavors, jo fer un mando de la tele que es queda allà sobre, si no té res més, pot ser això, però a nosaltres no ens ve de gust, que esrosegui i el mossegui. Llavors, si li posem fàcil, perdona, si li posem fàcil, anirà a buscar, és qüestió de muntar-li coses estratègiques. I, en aquest cas, un cop has fet, per exemple, un dia aquest exercici, després l'endemà, si li vols tornar a fer, és recomanable posar les jovines amb el premi... A llocs diferents, a llocs diferents, sí. No repetir, per tal d'estimular també el factor i... O pujar alguna cosa del carrer, un tronc, una fulla... Això, sobretot, també... És un estil de teràpia que ho faig servir molt, per gossos que tenen por, que tenen molt d'estrès, encara, i sobretot amb menjar, perquè el busquin. No sé que tinguin molta ansietat amb el menjar, que llavors no recomano treballar amb menjar, també us ho dic. Per què, que tots aquests jocs, el que poden arribar a fer, és, per exemple, que en lloc de rosagar les potes de la cadira, o, no sé, bordar els veïns, estigui pendent d'altres qüestions, no? Sí, el que passa quan... Quan han de... és com de fer un pudle per ells, no? Perquè tu és molt fàcil, perquè has guardat el pinsollà, o el trosset de fànfor, o el trosset de format, ja vol que sigui, però a alguns segons quin pudle li posa, quin repte li posa, doncs li costa una estona de desxifrar-lo. I aquesta estona, que està pensant que potser són 5, 10 minuts, molt probablement el tindrà després un parell d'horetes relaxat. Realment, els nivells d'hormonals del cos hi ha un relax real, orgànic, i descansen. El que passa moltes vegades amb gossos que passen moltes hores a casa sols, és que s'acaben avorrint i acaben desenvolupant, doncs, això. Un segon d'horetes a les coses, o... o ells mateixos, inclús a rasca, no es llepen i es fan alguna ferida... Però això, a banda de fer-li aquesta mena de joc i d'estimulació quan nosaltres potser marxem de casa, també se la podríem fer estar nosaltres, allà, per veure'l. Molt, molt, molt, molt, molt ben vist, això, perquè, de fet, és important que ho fem així, que no sigui només quan es queden sols. Si no arriba un moment que associen, que quan els hi montes alguna història i acaben perdent l'interès, i els gossos que han perdut l'interès, inclús en el menjar en els premis que poses, ja saben que marxes i no volen res. I, en aquest cas, a banda de, bueno, variar fent-ho a nosaltres presents, quan no som, i anar variant això, és recomanable variar els premis? O si li agrada una cosa només o una... Jo què sé, algun tipus de gominola determinada de gos que li agradi, és recomanable posar-li sempre aquella? L'hi agrada o... Mira, això, això, no t'ho puc dir, és que si a tu tampoc no t'agrada menjar cada dia el mateix. Home, no, clar. Jo penso que amb ell, realment, variar, són coses que li agraden estar-hi. I també recomano que si no fa falta, si realment tenim un gos que ho passi molt malament i que necessiti menjar, que intentem buscar estratègies que no siguin de menjar. Si el gos ho cega potes, és que té cert en ser tota la boca, doncs posem-li fàcil, posem-li materials que pugui rosar-la, i no m'ho ha de la juguina, els deixem per la casa. O sigui, no deixem-ho de la juguina, els deixem per allà, i que se'ls provi. Això és una bona teràpia feta durant uns dies, si el gos baixi aquesta ansietat i deixi de rosar-la d'entorn sofà, o sigui el que sigui la sabatilla, cadascú, d'acord? I, Rosè, en aquest cas, si volem, en aquest exemple, per exemple, que el gos està rosagant, o la pota, o de la taula, o el que sigui, no? Si li posem un trosset de fusta, és millor la fusta per rosar-la que potser sigui tot? Jo crec que s'ha de posar variat. El que passa és que si el gos és jove, o no té criteri encara, perquè té algun trauma, o ve amb una ansietat molt forta, i és un gos d'aquests que es piren, que es piren coses pel carrer. Aquest gos no li pots posar qualsevol cosa, perquè no té encara un criteri per veure que es pot menjar. No investiga, no descobreja allò, no? És una altra cosa que prima. La importància de l'estimulació mental, o del puder, del repte, jo crec que és aquesta, que tingui la descoberta, que és la protactora que no té el munt d'or. Mira, comptes-les a l'Isabel. Mira, i 20 minuts, no? Ai, perdona, sí. 20 minuts que ha estat el gos, en aquella teva cosa, jugant i, vaja, entretenint-se amb històries. Jo convido a llegir-ho, perquè són reflexions, tampoc no són breitats absolutes, però són reflexions que faig, de xarrades amb l'Albert, de coses que veig, i l'altre dia, justament, és que et van ser 3 joguines. Està tot cert. Un munt d'activitats, que estan molt d'energia, quan això pot fer, tranquil·lament, en un espai d'un menjador de casa, per exemple. No, aviam, està bé sortir, però això, per exemple, no. Bravo, braço. 6 i 25 de la tarda, fem una pausa de no-re, i d'aquí uns moments les aplicacions mòbils amb l'Èric Pomar, fins ara. Soc Agustín Arriba i em viva bé. Adéu, gosset. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes, ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador o disposiciu, mòbils. Informatiucomercal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herbàc? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Un minut d'errema a punt de dos quarts de set de la tarda. I, per cert, Eric, una cosa que m'acaben d'enviar un missatge ara mateix. L'Eric Pomar acaba de sortir el 3.24. Què dius? Però tu saps, Eric, o no ho sé. Per què? Sergi Po, m'ho ha enviat. Per si ho vols dir, ho he dit. Ha sortit de fons, en una aula de l'institut. De què? A una aula de l'institut de Sant Just. Però sí, jo no he vist mai que... Us hem vingut a gravar, avui, a l'institut de Sant Just. Jo sàpiga, no? Fa uns dies us vam venir a gravar. A poc anys? A poc anys, sí. Ah, potser és de... Imatges d'en Xio. Doncs el famós de Sant Just d'avui. Per cert que esteu també amb la setmana de la ciència a l'institut. Ja que parles d'això... És que tot quadra. La setmana de la ciència. És una setmana que es fan tot de projectes relacionats a l'institut, amb la ciència. Per exemple, es fan el sistema solar, maquetes del sistema solar, ecosistema, escolar així... Matemàtica, escolar relacionades amb físics... Tot això. A tots els cursos? Sí. Tu fas quadreçó. Faig quadreçó. I què esteu fent a la vostra classe, sobre aquest tema? Nosaltres, com a classe, no estem fent, si no estem fent amb la optativa de física, que estem fent un decimetre cúbic, saps? Apecionant, no? Molt. Un metre cúbic, perdó. Ah, vale, vale. Llavors sí, llavors sí. I què? Però això. I tu esteu fent un metre... Bueno, sí, estem fent per demostrar... Si feu un metre per un metre per un metre, que s'han de fer tot això amb cups de 10 per 10, per demostrar que això... Fem veure que aquests cups de 10 per 10 es un centímetre cúbic, i llavors per demostrar que 1.000 centímetres cúbics és un metre cúbic. Eduard Ponser, us visitarà algun moment? És possible. En fi, dit això, un aplaudiment per la setmana de la ciència de la dificultat d'en Just, anem cap a les aplicacions mòbils, una mica és com també ciència, no? Hi ha moltes aplicacions del mòbil que tenen a veure amb aquesta disciplina, perquè, per exemple, no és el cas de Sleep Better, que és l'aplicació estrella que ens porta d'aquesta setmana. Sí, és un alarme intel·ligent, molt interessant. Ah, sí? Per què? Perquè, primer de tot, és el creador del Runtastic, de les aplicacions aquestes per córrer i de bici i tot això. Que fan els mapes per on vas a córrer... Exacte. Diuen això, les calories que has gastat... I per si tot això no has dormit bé, treuen aquests... Exacte. Un despertador, no? Una de les coses interaccions, aquesta aplicació, és que abans d'anar a dormir... Espera't, espera't. Espera't! I dius que t'has de despertar, per exemple, entre la set i la set i mitja, i posa el telèfon a sota del cuixí bocaball. O sigui, bocaball a sota del cuixí. D'acord? I, bueno, carregant-se i l'has de posar en moda avió, diguem. Per què? Ningú el molesti. Sí, però això no és molt nociu per la salut, posa el mòbil a sota del cap. Jo això ja no hi entro ni surto. Això ja és problema seu. A més, surten estudis i en què el mòbil... Bueno, sí. Ens hem de posar ja el mòbil a sota del cuixí. Sí, i l'aplicació... El mòbil, a través del giroscòpi i de l'excel·ledòmetre, et fa un anàlisi de quan tu dorms. I així, ella calcula tota l'estona. A través del giroscòpi, això detecta els moviments que tu has anat fent al llarg de quan estàs dormint. I, per exemple, si tu li dius que t'has de despertar entre la set i la set i mitja, mirarà quin és el moment més òptim per despertar-te. I no t'espertarà, per exemple... Et poso l'exemple. A la set i cinc, per exemple, et has mogut. Has donat la volta o has tingut un malson o qualsevol cosa, d'acord? I tu tornes a posar a dormir. I ara estàs deu i un quart d'hora sense moure-ho. Llavors et despertarà allà. No t'esperaràs justament quan t'acabis de moure-ho. Clar, perquè si et desperta, quan t'estàs movent, potser et lleves malament. Sí, sí, fatal. Llavors buscar el millor moment on estàs més relaxat, no? Perquè quan et desperta, també, et tocaus nassos i despertar-te. Et desperta gradualment, eh? Va fent petites vibracions, després hi ha una vibració més forta i amb el sol. Ah, molt bé. I ja t'enteres bé de... Sí, sí, sí. Jo l'he probada i m'he enterat. Bé, clar, no estarà pensant que... Trobo a faltar una cosa d'aquesta aplicació. Perdona, Cristina, però estarà pensant que, de vegades, quan tens un malson, per exemple... Si et fas... I et despertes com de cop, a mig de nit, clar, això és fatal, això és fatal. Per tant, aquest rellotge que fa que és despertar-te, quan t'has de despertar tranquil·lament, sense moure, de forma relaxada. Ara, a ningú ens agrada que ens espertin. I aquest rellotge també té les opcions que fem tot. Armar 5 minuts del matí. Ah, sí, sí, que ho té. Això és el que trobava a faltar, perquè jo me n'aposo... Sí, sí, que ho té. A tres, quatre, set del matí i vaig retardar. Retardar, retardar, retardar. Fins que sona... Fins que sona la primera alarma, fins que es lleven, ha passat com dues hores, eh? Ja van a Montes de l'Ajuntament. S'han de llevar la set, s'ha de posar a les cinc. Perquè així ja van fent aquells cinc minuts més. Són els millors. Llavors què fa? Aprofites, i des de la setmana a la matinada, fins a les set, estàs... Però és una mica bèstia, jo faig mitja hora, no. Molt malalta, que agafa... Però és millor fer-ho dues hores abans, per anar fent-hi dormir millor, i t'escançar millor durant aquestes dues hores? No ho he aprovat. Que em veus cara, doctor Estibull? No, però potser saps com els hi va la vida. Aquestes persones ja costumen anar bé, tranquil, relaxats... Són persones una mica atagades, eh? Són del món de la ràdio, m'ho diria imagines. Ah, mira, potser per descansar... En fi, aquesta aplicació és gratuïta per iOS i per Android. Exacte. I alguna cosa més que vulguis afegir? Bueno, sí, us aprofito ja per dir... Ja que hem parlat de l'aplicació, la setmana de la ciència, dic que hem tret l'aplicació a la setmana de la ciència, des de... Què dius, ara? Sí, des de la iOS d'informàtica. Això no m'ho has comentat, fa un moment de la setmana de la ciència. Ah, bueno, ja ho tenia apuntat per després. Vale, vale, vale. Si no, se'n trenquen els esquemats. Llavors a veure, explica'm, perquè això torna la setmana de la ciència a l'institut, i heu dret una aplicació especial mòbil. Sí. D'aquí va ser idea. Bé, era una de les tasques que es deien que havien de fer a l'optativa d'informàtica que estem fent aplicacions de l'institut, i bé, hi era un concurs que es feien, que es presentaven... presentaven accions. Ha sigut el Guillem Gràcia i jo. Què dius, ara? Moltes felicitats. Dir-vos que l'aplicació... L'institut ha autoritzat els alumnes a portar mòbil durant tota aquesta setmana, i a fer-lo servir en els passadissos i tot això. Llavors l'aplicació... Segur que la gent només utilitza l'aplicació, no? No utilitza altres com WhatsApp o Facebook. Segur que no. L'aplicació es podrà consultar tota la gent de d'activitats que es facin durant tota la setmana. És més, tu pots entrar amb el teu correu, i llavors cada dia t'enviarà una notificació dient totes les activitats que es facin en el dia. Després tenim un hashtag en el Twitter, que és Semana Ciència i Ins en Just 2014. Semana Ciència i Ins en Just. Ins, Ins en Just. Ah, Ins, perdó, Semana Ciència, Ins. Ins en Just 2014. Tot Jun o S.T. Just? Tot Jun. 2014? Una mica llargueta el hashtag. Sí, però si ens asseguràvem que no hi haguessin confusions. Llavors, des de l'aplicació pots veure el hashtag, i pots pujar imatges, pots... De totes les projectes que s'estiguin fent, després tens un joc, tipo Qwiz, per quatre preguntes, o sigui, set preguntes que et fan. I les dissenyes tot això. M'encanten aquests jocs. A veure, podem fer el joc o no? Sí, sí, sí, sí. Fem el joc, fem el joc. És un joc molt, molt senzill. Pregunta, pregunta, va. Primer de tot, què és la ciència? O sigui, et dona diverses opcions, podra opcions. A veure quina són. Conjunt de coneixements, conjunt de persones, conjunt d'aliments... Ninguna de les respostes anteriors. Clar, no. Que no sigui el basulí, també. Podria ser el basulí, ni... Correcte. Correcte, noi. Per exemple, eh, per exemple. En fi, d'on és l'aplicació de la setmana de la ciència? Que està allà al Google Play. A segur Google Play. Com es diu? 2.014. S-D-C-2.014. 2.014, aquesta setmana de ciència. 2.014. Molt bé, escolta. Enhorabona i felicitats. En fi, ràpidament, repassem el rànquing de les aplicacions més descarregades per Apple. En cinquena posició trobem Sniper 3D. Sí, és una aplicació que s'ha de disparar des de l'altor d'un edifici amb una metralleta als dolents que estan al carrer. En quarta posició, ¿quandicrais? Oh, continuis jugant, eh? Sí? Estàs malalta, que anic raja. És que em fa molta ràbia, he d'acabar-ho. I no s'acaba mai, ho van ampliar, ho van ampliar. Com pica, Cristina? En tercera posició, Stick Hero. Sí, és un joc d'ana, que has d'anar a saltar i has d'anar a passar obstacles amb una mena de monstre. En segona posició, Monster Dash. Sí, és l'aplicació de la setmana d'Apel. És a dir, aquesta aplicació en teoria és d'apagament, però a Apple la posa gratuïta. A aquesta setmana, sí, jo os reconeu que és la versió, encara que la borreu després. Has d'anar passant per un circuit carregant-te monstres i homes. I en primera posició, Candy Crash Soda Saga, que és l'última que han tret, no? Sí. Una cosa, excepte els Candy Crash, l'artista em fa la sensació que han variat bastant, aquesta setmana. Sí, sí, sí. Però molt de monstres, no? No sé què ha passat. Hi ha alguna cosa... Aquesta setmana, després de Halloween, la gent s'ha quedat una mica lliorfa de maldat, i, llavors, el que fan és agafar monstres... No sé què inventar-me, Cristina. No, té tot el sentit del món, Jordi. Molt, molt, molt. Bé, passem ara a les mides carregades per Android. En cinquena posició, Candy Crash. És a dir, quarta posició, Casi Caigo? Sí, és el programa... bueno, el joc del programa de Laura Caigo. Sí, de l'Arturo Valls, què és a fer el joc? Re, preguntes, i tu has de posar els peus... Ah, ja els veus. Els dits. Ah, que guai. La pantalla, diguem, que surta a les plataformes on, normalment, tens els peus, si vas a Laura Caigo, i ja està, i després, sí, t'equivoques... Perdona, perdona, sí. És com si es sobra allò, però no hi ha una descarrega elèctrica... No, no, no. En tercera posició, mando a distància? Sí, només a vegades, per si el teu mòbil té els inflarrojos, que són molt poc. I a la tele, també, no? Per cert, escolta, ara que estem parlant d'aplicacions, de comandament a distància i tal, estic supercontent perquè vaig descobrir la teva aplicació, que tu pots controlar el maus de la pantalla del teu ordinador, a través del wifi, i tu estàs espatxorrat. Bueno, ja no dic res. Si tens la pantalla... o sigui, si tens la pantalla ja connectada a la tele, tu, directament al sofà, al sofà, sense haver-te de llevar, podem veure tot el que tu fas a l'ordinador, tranquil·lament, vídeos de YouTube, les teves pages preferides, al Facebook, a través de la pantalla del mòbil. I vas movent el cursor i el maus espatxorrat al sofà, sense haver-te d'estar sentat davant de la cadiera de l'ordinador, per exemple. El problema d'aquestes coses és que les aplicacions no ho acostumen a ocupar molt, o som de pagament, s'hauria de fer un especial d'aplicacions útils. Aquesta és gratuïta. Sí, sí. Però quan ocupa? Perquè, clar, és que, home, no sé, és important, el que ocupa ho sap l'Èric molt bé. Sí, però no ocupa-ho a 300 megas. També està parlant d'iPhone. Gratuita, també. En primera posició tenim de les més descarregades aquesta setmana, de aplicacions mòbils amb el tema Android. Una cursa de bicicletes. Sí, és una bici de trial que ha d'anar a saltar en obstacles. Molt bé, i en primera posició, Can D'Icraeix, so de saga. Can D'Icraeix a tope, eh? Sí, Can D'Icraeix a tope. Anem cap a l'aplicació Friky, de la setmana. Avui ens portes Darth Vader, canviador de veu? Sí. La us ensenyo, eh? Sí, sí, sí, a veure. A veure. Tracta de que tu has de gravar-te bien una cosa, i al Darth Vader, entre acumulades... Ah, i tu? Tu tothom. Jo sóc tu padre. Ah, vale, vale. Espera, espera. No et calen, tu intercambiador de veu. Què és això? És l'aplicació? Sí. Però quan parles? Que ara agravo jo, eh? Va. Hola, Jordi. A veure. Hola, Jordi. Oh! A veure, no. M'ha parlat. Però digues, jo sóc tu padre. A veure si vull igual que la pel·li. Jo sóc tu padre. Jo sóc tu padre. Ja, que no té res a veure. Raspira una mica. Té, té, fes-ho tu, Cristina. Jo estic agusticat. Cristina, digues. Queda-hi. Raspira, fortament, i després digues, això és la penya del Morro. A l'aplicació. Va, va. Això és la penya del Morro. Molt bé, Cristina. T'he vist molt fineta. Això és la penya del Morro. Toma ja! Acabes vingut! Dismen el rotllo. No sé què dir-te, eh? Home, s'ha de posar una mica, no, perquè ho va fer encara més. En fi, doncs aquesta és l'aplicació, que només està per Andreu, i si la voleu aconseguir. Eric, guàndoleix aquí. Moltíssimes gràcies. La setmana més, i ens trobem dimeques que ve. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa darrere. De fet, no és una pausa, és un separador de gent que ens vol saludar dels comerços de Sant Just i tornem d'aquests moments amb el casal de Joves i el Sergi Arrada, que avui jo ara que tindré temps, el Sergi, fins ara. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adeu. La penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adeu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Un home. Una calva. Un nom, Alejandro. Un cognom, Fernández. Alejandro Fernández, bona tarda. Hola, molt bona tarda.Bona tarda. Què tal?Bona tarda. Què és la teva vida? Com estàs, nen? Molt bé, molt bé. Encantat de ser pare i... Com va la família, nen?Com va? Com va, sí o no?Com va? Com pesa, quan pesa. Doncs prop dels 12 quilos, ja. Us desperta a les nits o no?No. Això, o sigui, menja molt bé i dorm molt bé. Oh, que bé. Home, així repatireu, no? Quina sort.Sí, sí, sí, ja estic amb això. Molt bé, no? Estàs fent millor. No cal fer-ho tan explícit, ja s'entens. Alejandro, parlem del canal de joves, perquè aquests propers dies teniu alguna coseta, no? Per aquí o què? Per on vols, que comenci? Com que no tinc cap info, sí. Tu mateix, perquè no sé què ens depara al futur, saps? Mira...Visca el límit, Alejandro. Tu ho casaves sense guió... En fi... Vaig així. Aquest cap de setmana, farem una nova sessió de la Vox Session, que és un concert empàtic format, aquí a la Saló Autopia, i començarà a partir de les 7. Sempre hi ha, com a mínim, un grup d'aquí dels Vox. Per això ve el nom, no? I tindrem... El grup són Brit, que són una formació molt, molt nova, o si tenen molt poc repartori, però, bueno, és un espai perquè facin pràctica del directe. I després tenim un grup convidat, que es diu com dos cojones. Per aquí l'ha convidat, aquest grup? Aquests són amics de... Perquè, clar, tots els que toquen aquí els Vox de Satch les coneixen o toquen amb un o dos, o dos grups, i llavors el bateria d'un grup, té un altre grup i tal... Ah, va, va, va, va, va. I fan aquí... Són molt vides, nenes, són molt vides. Ja ho saps, ja ho saps. Bé, i això serà aquest dissabte, dius. A quina hora? A partir de les 7. Entre gratuïta i, bueno, suposem que durarà una hora, una hora i poc. Hi ha algun tipus de servei de bar o càtering? No, tenim una màquina del vènding. Hòstia, la mítica màquina de vènding de coses molt sanes del que és el de joves, no? Escolta, saps que no hem parlat mai d'aquesta màquina? I mira què portem... I del forn, sí. Amb el del forn, que és minúscul, hem tingut aquí anys... I la màquina, que és el doble o el triple imaginat? Escolta, perdem de la màquina, fem una següent especial. Clar, què hi ha a la màquina, aquesta? Nen per botón? Sí, a 1, a 1. A 1 on vella. Fom vella, un clàssit. A 2? Fom vella. Ah, molt bé. I fins a 5 ja fom vella, no? No, tenim dos de cola. Ah. Light? No, no. Normal. Aquí... cola por la vena. Teniu preservatius, teniu, o tot és alimentari? Com? Teniu preservatius, per exemple? O tot és alimentari? Nosaltres, des del punt d'informació, fem lliurement de preservatius. Ah, però no està en màquina, no? No, no. I no hi ha una para. Jo heu dit perquè hi havia una època de la vida de tots els joves de Sant Just, que si volien preservatius gratis, anaven al casal, saps? Vull dir-te, era per això. B2, toca, lluntador. Doncs això, tenim dos col·les, tenim trina, aquàrius i sueps. Ah, molt bé, no? Sí, una miqueta de... Les begudes energètiques es porten molt. És el que hi ha. Abans teníem suc, però no es veu que els nanos no... Ja no es diu el tema, eh? Però no hi ha un titat o alguna cosa així... Bueno, tenim una altra de... Ah... Que volíem picar una d'aquestes de fruites i tal. Ah, molt bé. Perquè molt natural, les pomes. No faran un duro. Clar, no faran un duro, si tu comences a posar una poma, una pera, que fes coses que posen una barrita energètica, que no faran negoci al casal. Això és d'anar a la bona aigua. Tira més el Kit Kat, el Kinder Bueno i coses així, no? Unes macarrenes... Aquest joven que no... D'on et tenen les màquines del metro? De la parada del que ha passat a Catalunya? Jo crec que ja estaven aquí, com vam fer el casal, que estaven ja aquí. Però el de dins ho aneu renovant, no? Sí, el de... El de Matutà, no. El de Coibas, no? Un d'aquests. Bueno, no... Aquí a la ràdio ve el de l'aigua de Sanilari i poca cosa més. Para de comptar. No tenim una... No hi ha una màquina. On la posem, si no ens hi cap? Si hi ha una màquina d'aquestes hauríem de sortir nosaltres. Mira, però aquí hi ha una planta que jo no sé què fa. No, perdona. I jo donar una mica d'oxigen, donar alegria, perquè això està tancat, si no, encara us ho faríeu més. Però és de veritat o és d'aquestes de plàstic? Doncs el xinos, no, és de veritat, és una planta... Doncs serà aquests. Apenya que no fot d'aquestes de plàstica. Sí, no. La veig una mica malament, aquesta planta. Què li està passant? Està morint, o alguna cosa. És que la vau canviar d'apostos. Estava fora de l'estudi, ara la vau entrar. Jo la vau, no? Jo no vaig fer res. Bueno, no sé qui. La ràdio. La van canviar d'apostos i no... Vols donar alguna cosa? Alejandro, ja he comencat a fer els... Els llums de Nadal, vosaltres teniu llums de Nadal del Casal o no? No, a vegades ens porten un arbre... Qui? Algú noi. L'ajuntament, com que d'acord, una miqueta. Però res. Un arbre així... Una arbre hi ha mig moribón, una mica, no? Bueno, qui diu una arbre és... Una fúria. Ah, molt bé, eh, està bé, minimalista. Ens quedaríem bé, un pí fora. Perquè una vet, una vet de 30 metres al salari. Clar, l'exterior, davant, l'esplanada, tallar amb un tupler de llums. Seria preciós. Però que fer l'air center, el carrer de joves, una cosa així. Total. Molt, molt. Que sí? No, que sí. Sí, i una pista de gel. Tu no m'ha dit. I patinem aquí. A què? Eh, parla amb el Lluís Montforta, jo duc de joventut, eh? L'educació. Ràpid, eh? Jo crec que no, jo et dic una cosa, no és conya. Si fas una votació entre tots els nois del casal de joves, per saber si volen això, et diran que sí. Home, tu què creus? La gent no és tota, la gent sap el que vol. És una pista de patinatge, o màquines amb fruita, i ja et diuen... Home! No hi ha color. Perfectament. Bueno, i si tires una màquina d'aquestes a la pista de gel... Bueno, ja... La canya. Un combo explosiu, eh? És jugar ja amb la salut de les persones. En fi, Alejandro, alguna cosa més que tinguis als propers dies al casal de joves? Els diré un pel·li de coses ràpidíssim. Saber que tenim l'hàstia del cell de Can Mata... col·laborar amb nosaltres fent els... Estastus. Estastus, que aquest trimestre ha sigut una viticultura, que és una miqueta d'iniciació en tot el món del vi i tal. Doncs aquest diu menja, crec, que se'n van al celler Losarell, crec, de Virovi del Penedès, i faran una visita a unes dues hores i tal. Ah! I tot és mitjançant aquest curs. I t'estaran també algun viatge? Sí, i allà els hi faran... Una cosa no, però si vas amb l'Àstrit... T'estan, t'estan, t'estan... Sí, però ella a la seva vida diària també. O sigui, no para de testar. O sigui, diria d'estar al trambaix, testant coses. Però llavors, quan ha estat... Què? Pregunto, que si sempre estàs testant... No, perquè no... Per això sempre estàs contenta de l'Àstrit. L'estic quan et veu un brec i tal. Perquè t'he de testar algun segur. Bueno, en fi, eh... No em vindrà menys l'Àstrit del programa. Una altra cosa molt ràpida. Tornar, que suposo que el Sergi ja us ho va dir, que farem un curs intensiu de monitors en el Lleure... Sí senyora. Datas, a partir del 20 de desembre, fins al 17 de gener, crec. Molt bé, aprofitant una mica la parada estudiantil, de les vacances de Nadal, qui volia apuntar-se per ser monitor del Lleure, tot i que em sembla que no es fa el casal pròpiament, no? No, senyora d'Espiri. El centre cívics de l'Espriu i el casal, depenent de l'horari. Tot aquí a Sant Just, no? Sí, hi ha preus diferents. Hi ha un preu general, que són 220 al curs, preus de joves de Sant Just i o aturats inscrits al soc, de fora de Sant Just, 200, i preus de joves aturats inscrits al soc i de Sant Just, 180. És un preu molt guai. Aquesta info la tenen a algun lloc penjada? Ja tenim 3 d'op les casals de joves. Molt bé, sí senyors. Allà, els de la Guàrdia de Capsalera, els dimecres, a aquesta hora de la tarda, casaldajobes.com. Poca broma, que és un... jo ho he comentat alguna vegada, un adreça mundial, casaldajobes.com. I és el de Sant Just. Mira si hi ha casals de joves a Catalunya. Tu poses casals de joves i ara ja no sortim als primers, perquè mira, ja hi ha molt pirat aquí. Però sí, sí. Vaig a posar casals de joves al Google, el primer que surt. Més que re per... Mira, no és el primer, però, ojo, que és el segon. Sí, sí. I el primer, perdona, el primer és la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Doncs abans era el segon. Ahà, ahà. I com és que s'ha canviat? Perquè han pagat, ho paga la gent, eh. Tenen pasta, eh. I el tercer, ojo, que el tercer és Casals de Joves de l'Ajuntament de Sant Justes Bern. I el 4 és Casals de Joves de Sant Justes Bern. O sigui, dels 4 primers... 3 són d'altres. Si tu poses casals de joves al Google, 3, com diu la Cristina, són nostres! I faríeu les visites carravent d'arreu del món, eh. Clar, era poc a Roma, eh. Normal, la gent d'aquella l'umpul, com a loca, posant casals de joves. Que tan bé tot arreu, t'ho juro, eh. Un dia el Sergio ja us explica. Això pels intercanvis, de què fan? Doncs perdona, i el 5 posa Casals de Joves al Boulevard. Amiga, el tema, que aquests són d'espis joves, que és el costat, per tant... El vaig llobregar a Tom Fagger, a internet. Hola, d'altèrcin, a 3, no? No, no, del top 5. Sí, del top 5, a 3. Correcte, a 3. No hem apregut la senyorita. En fi, senyorita, moltes gràcies, que vagi molt bé. I res, així ens tornem a trobar... Aviat, Alejandro, una abraçada, que vagi bé. Que vagi bé, bé. Bé, recte final del programa. Cristina, si l'ha penjat molt rut, tingués molta audiència. Avui què seria? Tren dintòpic a Twitter? No ho tinc molt clar, eh. Hi ha hagut moltes coses. Podria ser les màquines d'aquestes espenadores d'alimentació... Ah, sí, una màquina espenadora? Pista de gel. Sí, aclamació popular i Darth Vader. No ens quedem amb pista de gel, eh. No ho pots, que agarrega la faci amb la Riu. Sí, jo també. O ens ha d'afirmar. Bé, gràcies a tothom que faig possible la penya del morro d'avui. L'Andrea Buena, del servei informatiu i les notícies. La Clara Nardion, de la revista Time Out, el Pau Marcos, és de Oxford, el mama Estic bé. I a la Montse Farràs, avui parlant de la meditació d'Espai Ascència, a la primera l'altre programa. I a la segona, la Rosé Ars d'Educació, que n'hi ha l'Èric Pomar, amb les seves aplicacions mòbils. I a l'Institut de Sant Just, que li ha mal descarregat, perdó, S.D.C. 2014, i a l'Alejandro Fernández, ara fa un moment, al casal de joves. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, fins demà. Que vagi molt bé, en retrolem demà partit de l'acció. Ara veuràs l'Andrea Buena i les notícies del Sant Just. La peña del Morro, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio d'Espai. I a l'Andrea Buena, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio d'Espai. I a l'Andrea Buena, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio d'Espai. I a l'Andrea Buena, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio d'Espai. Miedo, tengo miedo, miedo de quererte. Miedo, te tengo miedo, miedo de perderte. Suena noche, que si me quede, tengo aire de miedo. Miedo, mucho miedo. Tiemlo de verme contigo, y tiemblo si no te veo. Este querer es un castigo, castigo que yo deseo. Yo en tus palabras no creo, ni en las mías no tampoco. Por tu avenate de loco, ya me duele el pensamiento. Desde puñar, que presento, que llenará la bonía. Mi alegría y tu alegría, gitano, gitano. Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fes pedagogia entre els més joves és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta és una de les conclusions més destacades del Quart Congrés de les Dones del Valls Llobregat. Celebrat el cap de setmana passada, que va, Sant Just n'era subceu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just notícies Edició Véspera de Vodimecres 19 de novembre. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.