La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#586 - La Penya del Morro del 21/11/2014
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Ràdio un tasc per durant-te 8.1 Ràdio un tasc per durant-te 8.1 Ràdio un tasc per durant-te 8.1 Ràdio un tasc per durant-te 8.1 Vits, molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara divendres dissabte si diumenges a 10 a 11 de la nit. Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Des del nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Gràcies. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Feta el molt bona tarda Sant Just. Gent de l'estranger com esteu, benvinguts al programa número 1520 de la penya del Morro. Fins la seta del vespre us parla i un salut de Jordi Domena. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Avui al programa vindrem la política del Pau Rama, els gúnics de Sant Just, que avui es trenen una subfecció que són les guonitícies. Fem un curs accelerat per aprendre a escriure una novel·la en una hora i mitja. Aquest és l'Àngine Està, que ens explicarà com ha d'anar tot això. També tindrem l'elicap de Vila, l'antigeni del programa, i acabarem amb el cinema de la Laia Vidal. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. Avui he sigut un dels temes més comentats de Twitter, la Pantoja, Isabel Pantoja, el calar de Guadaira, i vull confessar... Avui he sigut Trenin Dòpic, perquè la cantana es collit ingressa avui a la presó de dones del calar de Guadaira per complir la seva condemna. Sí, ho ha fet a primera hora del matí. Quan ingressava aquesta presó del calar de Guadaira, Isabel Pantoja precisament condemnada per blanquets a capital durant la seva relació amb l'exalcalde de Marbella, coliant munyós. Pantoja complirà una pena de dos anys, tot i que, en aquest cas, ha escollit avui, però podia haver esperat per ingressar a la presó tres dies des de la notificació oficial del seu ingrés, és a dir, fins al diumenge, ja que l'ha rebut aquest matí. La cantant, finalment, ha decidit no esperar, i després de que es rebutgeix el recurs de sòplica, i en aquest cas, a rebre avui, al matí, la notificació que és oficial, ha decidit fer-la efectiva. S'ha sumat a una llarga llista de condemnats per corrupció. La Pantoja! Això és la vida real, no és una placa torrente. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, en Neus Bonet, de Catalunya Radio, diu, Isabel Pantoja, augmenta la llista de personatges públics que entren a la presó, condemna de dos anys per blanquets de capital. Ja venen uns quants personatges republics que estan entre reixes, complint les seves condemnes. No precisament. Vull confessar que és tot i en Xirona, capital del norte de Catalunya. Doncs en relació amb la cançó, la Laura Ferrandes diu, avui vull confessar que estic molt farta de que ens robin, que ens estafin, i que s'enreguin de nosaltres. És la pressió sense retornar els diners que va robar? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Sí, això sí, això sí. Estàveu cansada, estàveu cansada. Com és la premsa del cor? No ho sé, he posat algun canal... Del cor? Sí, sí, volíem... És política, això, home. Volem munyós, és el cal de la Marbella, home. Una trama aquí de corrupció. Quan ja ho hem anat a la presó, no hem pogut saber qui ha esmorzat o què dinarà, que això és el que estan buscant als periodistes qui ha esmorzat abans de entrar a la presó. De totes maneres, se saben molts detalls. Sí que és cert, això, més que d'altres, de quan a la presó que ha pogut escollir que tindrà una sala només per ella, en dutxa incorporada dins, cosa que la resta de preses en aquest cas no tenen, no ho sé. Que potser no ha estat tan malament. No ho sé. De totes maneres, per exemple, l'altre dia, Jordi Pujol, quan va entrediu menjar la nit també... No m'he equivocat. Perdó, perdó, perdó, perdó. Què ha dit? Jordi Pujol? Perdó, perdó. M'he equivocat. Jordi Pujol... Encara no, encara no. Encara no. Encara no. Encara arriba, perdó. És el mius Núñez, volia dir, que va transcendir, bonica paraula, que havíem passat fred els dies menys a la nit. Això també. Bueno, aquí hi ha algú que vol saber com estan, aquestes persones públiques entre ríges. En fi, més tuits, per exemple, el Juan Llo de Paulis diu la Pantoja a la presó, la Duquesa al Forat, la Bola a Espanya, i han amat el ministeri. Diu, tot està al seu lloc, bon dia. I, per cert, altres notícies destacades del dia són la carella presentada. Podem treure la Pantoja, per favor, que m'explotaran els timpans. Altres notícies destacades del dia són la carella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra Artur Mas pel Nouena, que se l'acusa de desobediència greu, prevaricació amb albergació i usurpació de funcions. També es dirigeix contra l'avis de presidenta Ortega i la consellera Rigau pels quatre mateixos delictes. Avui també ha sigut rendit tòpics, això, no? No, la destaquem, perquè és una notícia d'aquí, però hem estat mirant tant els rendits tòpics d'Espanya com de Barcelona, i en aquest cas, no ha sortit tot. Sí que jo he vist alguna notícia que feia referència a Nouena desobediència i coses d'aquestes a referència a donar suport a Artur Mas. No preocupis, Cristina, perquè d'aquí al moment tindrem el Pau Rama a l'Espanya de Política, que ens explicarà coses d'aquestes. Imagino, anem cap a l'Espanya. A més, un mord del programa. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just. En Andreia Bonossi, per estar ben informat a tot el cap, que està per aquí. Parlarem d'Espanya democràtica, parlarem avui. Ha passat avui el seu líder de Sant Just. També del món, una mica. És Pablo Barranco, que ha anunciat que el partit concorrerà a les municipals del maig. També parlarem d'una tertúlia que tractarà avui l'auge i popularitat del món castellers. Sota el títol, els castellers patrimoni material de la humanitat, una institució en auge. Però abans de tot això, parlem de política local, perquè la secció local del PSC obre el procés de primàries. En moment, Josep Perpinyà, és l'única persona que busca suports. Per tant, adipòbolicament, que vol presentar-se l'actual alcalde de Sant Just. Per primera vegada, el PSC Sant Just, fa primàries per escollir l'alcaldable. Sí, Dilluns va arrancar el procés de primàries en el cia del partit per decidir l'alcaldable socialista per les eleccions al maig. La secció és una decisió en assemblea extraordinària, de la mateixa manera que s'han d'establir el procés i el calendari. El 17 de novembre es va obrir el període per presentar candidatures i avalls, i es tancarà el dia 1 de desembre. A partir d'aquí el 12 i 13 de desembre seran dies de votacions de candidatures. El dia 12 es podrà votar de 4 de la tarda en Neu del vespre, i el 13 a 12 del matí a una. Per últim, el dia 18 tindrà lloc una assemblea extraordinària per anunciar les votacions, i per tant, ja la candidatura guanyadora. Oi, quins nervis, nervis, molt. No sabem, no sabem, està tota l'aire. No es pot predir, no podem assegurar qui serà, no? No, per cascusa, blusseu. He de perpenjar. Bueno, ho decidirà l'assemblea, ho decidirà l'assemblea, exacte. Si no ho vas presentar una persona... De moment, s'ha sapat que ell està buscant suports i avalls per poder presentar la seva candidatura. He de perpenjar. He de fer un escrit al Facebook l'altre dia, que buscava suports, que confiessin en ell, i tal. Però si és l'únic, no cal que em busqui, no? Ja comença la campanya, ja. Si ja estem en precampanya, en precampanya electoral. En fi, alguna cosa més? Una punt més és que qualsevol persona es pot presentar a les primàries sempre quan disposi dels avalls necessaris per perdar la militància i, com dèiem, doncs l'única persona cada moment que es pot presentar en aquestes eleccions. Molt bé, parlarem ara de... Que m'hi haguessin de qüestió, continuem parlant de política local, parlant d'avia democràtica. Que ha anunciat que el partit concorrarà les municipals del maig. Recordem que té un regidor. L'Ajuntament, que és Pablo Barranco. Després del Nadal, els filiats del partit reuniran per confeccionar la llista que es presentarà als comissis del mes de maig. No, Andrea? Si el partit liderat per Pablo Barranco ha de ser el que ha de fer a les eleccions. De moment, però no s'ha decidit qui serà el cap de llista. Recordem que havia de democràtica. Va surgir fa uns 4 anys, estan just, abans de les derreres municipals, al maig de 2011. Ara el seu portaveu, Pablo Barranco, ha anunciat que el partit concorrarà de nou als comissis. Després del Nadal, l'assemblia del partit, formada per una cinquantena de filiats, confeccionarà la llista que es presentarà i Pablo Barranco no ha desballat si repetirà com a número. Ha dit que el que vulgui la majoria de l'assemblia. Per cercar-ne les properes eleccions, Barranco ha deixat entreveure que el partit dels socialistes i el partit popular podrien estar negociant una coalició per evitar que sigui una possible irrupció fins i tot de Podem. Estan just arribant a l'alcaldia. Podem dir que Pablo Barranco ho veu tot negre. Doncs un dels motius que fan pensar això, el portaveu de via democràtica és la bona sintonia entre els regidors populars i els de l'equip de govern i també el fet que el PP donés suport a l'aprovació inicial de les ordinances municipals al ple del mes passat. Com deies, actualment via democràtica només té un regidor a l'Ajuntament, els grups de l'oposició, que és Pablo Barranco. El suportaveu. Molt bé, doncs queda dir que anem de qüestió. Parlem del món castellà. Per si no hi hagués clar. Oh! Fa mal, això, eh? La gralla... Fa estrells, una tertulia. Avui l'Auja i Popularitat del món castellà Pep Ribes, comunicador castellà, conduirà aquesta tertulia sota el títol Els Castellers Patrimoni Material de la Humanitat, una institució en auge. Andrea Bueno, que no s'ha posat mai, ni de tertos, ni de dosos, ni tampoc, a la pinya d'una colla, té més informació de tot plegat. Mentida! Mentida, per què? Perquè ho vaig fer una nit a la Rambla Nova de Tarragona. Una nit? Sí, un dia és igual. Una nit, eh? Què et van aixecar per sota? L'heu anat mai a la Rambla Nova de Tarragona. No hi hagués estat. Allà hi ha un monument dels castellers. Ah, és veritat. No, no, ja em vaig posar la pinya. Allà fent pinya amb el monument. No, perquè castells de nit, en principi, no s'ha vist. Imagina, s'estaria bé? Sí, estaria molt bé. Amb llums, no? No és així, amb una por així, amb estalmes. Amb marmilles fletants. Sí, també, també... Faiges fletants. Sí, sí. Viurem que els castellers han fet coses. Ha anat a Nova York, ha fet... Són moltes coses que han fet i això... Falta. Andrea, digues. T'escoltem atentament. Gràcies, l'informador Casteller Pep Rivas, que més presenta el programa de ràdio Bata Castells, segons ell, la crisi econòmica i la uja del nacionalisme i el turisme de Catalunya són dos dels motius de l'aument de la popularitat dels castells, sobretot els darrers cinc anys. I és que segons rives, aquesta és una pràctica barata integradora, a més a més els castells tenen altres atractius, com ara que s'han internacionalitzat, allò que deies, que per exemple ha estrenat a Nova York, i el surgiment de noves colles castelleres universitàries també fa que els castells siguin populars, sobretot entre la gent jove. D'altra banda, compten amb l'ajut de les xarxes socials per promocionar la seva activitat i les seves campanyes. I aquesta tertúlia, si esteu interessats, serà avui a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Taneu, en Pep Rives, i recordem que porta per títol... títol bastant bé? Ojo... És una opinió personal, i tot d'aquí per explicar-nos les notícies de forma objectiva. És una opinió personal. I a més no sé parlar, eh? És divendri avui, no? Ja ho sé. Sí, no, és un títol que es diu als castellers... Està bé, no? Està bé, tant el títol o què? Com a tertúlia? Molt, moltíssim. Els castellers patrimoni i material de la humanitat, una institució aneuja. Està bé el títol, eh? Sí. Està bé el títol. És molt cur. Està bé, sí que està bé. Opino, opino. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Justat en el mateix ràdio d'Esber.com, i a partir de la set, els anjos, notícies, edició, vespre, i fins aquí, l'espai d'humor del programa. La notícia és de Sant Just. La notícia és de Sant Just, amb l'Andrea Buenoci, que està ben informada tot el que passa per aquí. Som una pausa per la publicitat, i d'aquí els moments amb el Pau Rama parlem de política. Fins ara mateix. Cada dia, de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vits. Molt més que nits d'electrònica. Vits. Ara divendres 17 sidiumenges de 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del Bajilobregat, informatiucomarcal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, El bas i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatifomarcal.com Connecta-te al català. Dina el consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora-l. Des del nivell inicial fins al nivell d'e. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges. Tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Soc Agustín Arribas. Soc del graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just. I també a la penya del Morro. Disemoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local. I agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro. Soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 minuts arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda. En directe a la penya del Morro. Tenim el Pau Rama per parlar-nos de política. Hola, bona tarda. Comencem parlant de política catalana. Aquesta setmana ha estat marcada per la decisió dels fiscals. Per si es carallaven o no. He ajut un amic al col·laborot dels fiscals. Finalment, els fiscals es van decidir i s'han carallat contra mas Ortega i Arrigau. La Fiscalia General de l'Estat ha presentat avui la carella que inclou els elictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9N. Però només a ell. A l'Arrigau, a l'Ortega i al Mar. Irene Arrigau, Joan Ortega i Artur Mas. Que són president, vicepresidenta i consellera d'educació. Encara l'ampliaran. Ja ho veurem. Cada cop són més, les veus dintre de la justícia que demanen que el govern de l'Estat no utilitza els tribunals i una d'aquestes persones és la magistra del Tribunal Suprem, Margarita Robles, que demana que els temes polítics es solucionen de manera política i no es judicialitzen. Anem a un repàs dels fets, a veure com ha anat això des del començament, perquè això ha sigut una mica el col·laborat dels fiscals. En un principi de la Fiscalia de l'Estat es va passar la decisió als fiscals catalans, no? Sí. I en aquell moment no creien que havia de tirar endavant la carella perquè no hi havia una base amb la qual poder acusar amas de desobediència. És a dir, els fiscals de l'Estat que estan a Madrid, lògicament, van dir, escolta, feu això a vosaltres, a Catalunya. I els fiscals de Catalunya van dir, és que no cal. No hi ha una base sobre la que poder-lo acusar. Què vol dir? És a dir, que no hi havia delicte. És que aquí anem. Quan el Tribunal Constitucional va admitre a tràmit la impugnació del 9N, va dir que no hi havia cap advirtiment de les possibles conseqüències penals de mantenir els propartius. No li va donar instruccions. Tot i que el fiscal general Torres Duque va insistir per escrit dient que sí que s'havia d'imposar la carella. I per primer cop, en 10 anys, el fiscal general va reunir a la junta de fiscals per tirar endavant la carella. Molt bé. Per anar a aquesta carella a tirar endavant, a això quines conseqüències portarà? No ho sé. Pots ser que reviu una ordre que no pot ser president de la Generalitat als propers mesos. Pots ser que reviu una ordre de Madrid dient-li que no pot ser president de la Generalitat. Ha de convocar eleccions o ha de ser una altra. Ja ho veurem, però de moment... Què pot passar a partir d'ara? No ho sé. No soc turista i no ho sé. No ho sé. El que sé que et puc dir és les opinions que han fet la resta de partits. Reaccions polítiques. Podríem resumir, és un error, perquè tots els partits del front pro-consulta, incluso el PSC i el PSOE, s'hi oposen. Durant la llei de diu, la fiscalia ja ha decidit equivocar-se. Error monumental. El PSOE va fer un error. El PSOE va fer un error, i el PSOE va fer una cosa. També que arreu contra el govern de Rajoy per utilitzar la fiscalia per resoldre problemes polítics. Des d'Esquerra publicant, què han dit? Creu que això no aturarà el procés. El PSC? També ho veu com un error. Pedro Sánchez creu que és un error polític que han fet esc adaptat. Veus que és un error polític de compr助 a la fiscalia? Sí. Stellaấp explicitament, Han personalitzat la causa catalana amb màscar. I que la fiscalia és un argès polític. El president gaudiu, són decisions cobrades en contra. No és d'una cosa que els portaveus dels partits polítics però consulta al Parlament s'han autoinculpat. Ah, molt bé. En fi. I ara en relació a això és el que comentàvem anàvem avanç, Jordi, que no ha estat tren d'intòpig, però ho destacàvem com a notícia, perquè sí que és cert que hi ha hagut en algun moment el hashtag de no buena desobediència, jo també, amb molt d'inculp, puig, coses d'aquestes, en suport una mica, no, a Artur Mas per aquesta carilla de la Fiscalia, en aquest cas. Molt bé. Doncs volem veure què és el que passa, els propers dies, perquè això és molt interessant, no? Perquè no ho sabem com serà efectiva aquesta carilla i aquesta possible inhabilitació d'aquests membres del govern de la Generalitat. En fi, canviem de qüestió, anem cap a la quadratura testicular, cada setmana repassem segons el Pau Rama quins són els actors polítics que han parlat una mica més del compte. Comencem, lògicament, amb el número 1, els Fiscals Catalans. Carlos Floriano del PP considera que els Fiscals Catalans no ho han presentat la carilla contra Mas perquè estaven contaminats. És curiós que aquesta persona parli de fiscals contaminats quan des del seu partit han fet tot el que han pogut per fer que els fiscals actuessin en favor seu. Val. Després, de nou, un militar surt de la Quartet General per opinar de política, una cosa que no és nova, tampoc. No, el cap d'estat major de l'exèrcit, Jaime Domínguez Buch, considera que quan la metrópolis es fa feble, es produeix la caiguda. Això ho va dir també en relació a les colòries que es van perdre, l'any 1898. Perquè ràpidament han sortit les forces polítiques, han sortit, a dir que no, i també s'ha dit que això no és la primera vegada que un militar del rang fa unes declaracions d'aquest tipus en temps recents. Per exemple, el president de Melilla va parlar sobre els crítics de la tanca de Melilla. Va qualificar idiotes els que comparen la tanca de Melilla amb el mur de Berlín. Són dues coses diferents i que l'última era vergonyosa. Ha proposat demarcar una cifra d'immigrants que puguin entrar cada any i que un cop a Melilla se'ls enviï allà on defensen les portes obertes. Els idiotes d'on són? D'Alemanya? Nosaltres no tenim cap problema cap inconvenient en què vagin tots cap allà. I atenció, perquè els dos quadrats de la setmana són part... El PP i Ciutadans part. Què me has pensat? Molt bé, bravo. Una polèmica. La primera setmana de la quadratura testicular. Té a veure amb l'esquetx de Polònia i de l'Ondimiento. Exacte. En aquest esquetx es perudava una escena de la pel·lícula de l'esquetx de Polònia i de l'Ondimiento. És una banalització del nazisme segons el PP i Ciutadans. I això ho han fet saber el cac. Aquests mateixos partits no han considerat mai una banalització del nazisme quan, des d'alguns mitjans de comunicació, des d'altres partits o des del seu propi partit, han fet autèntiques comparacions amb el nazisme. I exemples mai han faltat. I aquí hem destacat uns quants. Per exemple, a Tele Madrid, m'ha utilitzat un informatiu i cap dels dos partits el va dir res. Però és diferent quan passa aquí. Ah, clar. Canvia molt la cosa. L'altre dia va dir que van entrar el Toni Soler, director de Polònia, i li van preguntar sobre els fets. I ell va dir que també responia una mica a la crispació, que ara està vivint a Catalunya i que vol saber alguna cosa. Sembla que sigui, en fi, la gran història. Però, vaja, depèn del prisme, no? Si ho fas tu, està malament, si ho faig és fantàstic. En fi, doncs que he de dir, anem cap a l'humorista per sorpresa. Avui, de protagonistes, tenim uns quants. González Pons i Monago, per una banda. I, bueno, els dos, bàsicament, no, Pau? Exacte. Estevem amb González Pons, heurà diputat del Partit Popular, que va portar una informació importantíssima, valorsíssima des de Brussel·les. I, com que no es posa en lloc de les escoles, a fer-me una persona afable, culta i intel·ligent. I que Brussel·les la anomenen el net de Ceutgesco. Ja que consideren que representa una esquerra que va acabar el caure al mord de Berlín. Doncs Espanya a Rajoy la anomenen Estakirot inútil. Concretament, ho fa Pedrojota Ramírez, exdirector del mundo. I això, González Pons, on es no ho repeteix. Se ha de dir que, per a qui no ho sap, Pedrojota no es porta gairebé amb Rajoy, entre l'estadarrera del final de Pedrojota, com a director del diari. Però, torna a González Pons, va recordar que, quan va caure el mord de Berlín, es van acabar la divisió d'Europa i el comunisme, dues coses de les quals avui s'està tornant a parlar a Espanya. Deixar-ne un mur i del fet que l'alternativa pot estar en l'esquerra extrema. Caldria recordar-li que a Europa també ha vingut les polítiques arretallades i que d'Europa també ve la idea de solucionar els problemes territorials en referèndums vinculants. I l'altre humorista per sorpresa de setmana és el president d'Extrema Dura, José Antonio Monago, que segueix omplint les pàgines dels diaris que va de cobrar la boca. Ha dit algunes coses que no... Sí, se'n va a la veu. Home, no m'estranya. Es parla de Monago. Amb tants viatges de canàries, que, si ara aporto les factures, que si els he pagat jo, que retornes diners, que si ho aprovo no el retorn, en què quedem, home? Perquè jo aporto el cap, he fet un lío, eh, amb això? Sí, sí, sí. A més, com que t'ho he desburpit, no? És el blanc conegre, o te'ls han pagat o els has pagat tu. Però no té la mitja estinta, home. Ara, ha dit coses que no van eficient, o no són del tot certes o directament són mentida. A part de canviar de versió, com tu deies, que ha de dos per tres, ell va dir que era el president autonòmic que menys cobrava, i després va resultar que dels 17 és el cinquè president que més cobra. Monago també va dir la seva frase. Atenció, fiquen-se ustedes que control tenia jo, perquè me vayan conociendo los extremeños, pudiendo cobrar los trienos en el Senado, no los cobre, y lo reclame posiblemente, me dijeron. Ah, que maco. Señor Monago ha perdido set el importe que le dije, casi 1.500 euros, porque han prescrito. Clar, o sigui, aquest home és la bomba. Perquè, clar, ella, el que està dient... Mireu si soc bona persona, que jo no he cobrat d'aquest diner. No, però vas anar a reclamar-ho. No l'ha cobrat, no perquè no el vulguis cobrar, perquè ja havia prescrit i havia caducat el temps que es dona això per no haver demanat en el seu moment. Jo no sé si es poden rafiar d'una persona que s'oblida de cobrar part del seu sou, i després el reclama, i no tenint suficient, ho posa com a excusa de mostrar austeritat. Monago també va parlar de forma poètica, de com eren els del seu partit. L'escoltem. Así somos nosotros, noble como el granito, duro como la piedra. Ah, vera. I amb pedres que es trencan, per això? És un poet, aquest home, eh? Sí, totalment. Jo puc assegurar que com vaig sentir això, serà perquè porto bastant de temps fent d'anàl·lista polític, però el primer que vaig pensar va ser Simonago que ha rematat aquesta frase amb una rima marrana hauria sigut un puntasso. Per exemple, atenció. Noble como el granito, duro como la piedra. I si no te gusta lo que digo, agarra'm el que cuelga. Ah, molt bé, això. Tenim això, molt bé. Pau, podríem canviar la secció. I a partir d'ara podríem fer... Hi ha altres frases de polítics. El que hauríem de dir, no? Sí, donaré un concert com a assessor polític que crec que aquestes pràctiques s'haurien de fer. Els polítics haurien de perdre la vergonya, i en comptes de caure... Això no entenen molt, ja. Imagina't si la perden. Haurien d'obridar-se de la demagogia. I atacs gratuïts que no porten enlloc. I quan veient que estan fent un discurs i haguessin de posar els ànims, perquè deixessin anar a una rima d'aquestes que sempre estan bé. Podria, per exemple, Artur Mas, en el proper meeting que faci, diu... Si la fiscalia m'inputa, què parla amb el meu advocat? I el públic dient un ànimament. Quin advocat, i m'has cridant, el que tinc aquí pensat. Ja, ja, ja. Jo crec que això ho petaria. Els militants embogirien i repeteixen la demagogia. I el missatge seria més eficaç, no? Probablement és que, si eliminem la demagogia i els retrets per la rima, jo crec que la política seria més entrada, tinguda, i com a mínim, segur que no ho empitjoneríem. Doncs mira, segurament entenem-ho. Com si els polítics fossin els obrets de la construcció de la societat. En fi, Pau, moltes gràcies. Que vagi bé, ens retrobem i vendràs que bé. No, depèn dues setmanes. Què està passant? Què està passant? Què ens deixa la setmana que ve, eh? No te n'aniràs de ràdies flugues, o alguna cosa així, com està? Que te'n vas de ràdies enfeleu. Què està passant? Els foets te l'acliques de tu, perquè jo t'ho vaig dir. Sí, i jo no el vaig dir recorda-m'ho d'aquí a dies. I te'l recordo ara. Ah, molt bé, dissenya-ho. Una aplaudiment per Pau Branda. Home, transparència, amb l'anàlista polític, hi ha d'haver-hi transparència, i ho estàs fent en directe, home. Ja no puc dir ara. Si ens veurem la setmana que ve, i després quedar com jo un mentider... A mi m'agrada molt la persona que no ho vinguis. Digue-m'ho per escrit, o sigui que no mentiré en directe. Perdona, t'ho vaig enviar pel mòbil i em vas dir, recorda-m'ho. Recorda-m'ho. Recorda-m'ho. El 24 o el 25. Quins dies som? 21. Aquí ho tens. Vale, perfecte. Transparència, que programa... Total. Transparència total. En fi, gràcies, Pau, que vagi bé. Disfruta el teu viatge a les bames. És un examen. Un examen de pilot. Un examen de publicitat, i d'aquí és moment amb els gúnis de Sant Just, amb la nova secció Les Gurnitícies, que hi ha dret molt lung. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Un dolç mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres 17 sidiumenges de 10 a 11 de la nit. A més, li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com. El servei local de català ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. 98.1. Ràdio d'esper. 98.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Hauríem pensat en el comandament. Avui toca posar-nos seriuts. Avui he vingut i he dit vinga, hem de fer alguna cosa sèrie. És veritat que a mi m'agrada molt fer tertúlies. A vegades s'ha de canviar una mica, de reformar i de dir, vinga, fem una cosa diferent. Regenerar-se, no? Llavors avui volem fer una cosa sèrie perquè hem comentat que faríeu les guanotícies o... Guanotícies, guanotícies. Mira, eh? Com ho fem, això? No, perquè ara guanotícies, hi ha guanotícies per a ell. Són els guanotícies que fan guanotícies, llavors guanotícies o guanotícies. Sí, això... Guanotícies, a mi m'agrada més guanotícies. Vols que ho votem? Va, anem a votar-ho. Vols a favor amb guanotícies? Ja. Guanotícies... Jo. Va, Joan, a veure, perdona. Tres molt, tres molt. Estan a casa i han estat a la majoria. No. I què? Perquè ho ha pensat, ha pensat, ha dit. Jo volia fer dos contredors, saps, Joan? Perquè no hi ha problemes. Bé, per tant... Ja està, guanotícies. Jo he d'explicar el meu vot. No cal. Home, com que no. Clar que sí. Jo he dit que guanotícies és millor i queda més bé i m'agrada més, però hi ha un problema, que ja hem publicat el tuit dient que és guanotícies, perquè el que no és aquest em porten a mi. No, drama! Quin drama! Va, clar, i ara què faig? Com el Pau Rama. He d'agafar la seva política i aplicar la meva defensa a Jordi. I ara ja no em puc dir una altra cosa. He de votar guanotícies. Perquè burrar el tuit i tornar-lo a escriure? No. Home, a mi m'agrada més guanotícies. També t'haig de dir que guanotícies és més complicat de pronunciar. Li dones burrar o no? No, no. Relate-tuit. Perdona, aquest és qui? Guanotícies o guanotícies? Guanotícies. Està bé, guanotícies. Ho han posat ells. És que a mi m'agrada guanotícies. Vinga, guanotícies. Anem cap a les guanotícies. Va. Les guanotícies de Sant Just. Amb el Dani Martínez i Lluent Giriballet. Bé, aquest cap de setmana, el 17 dia 22, a les 7 de la tarda, a la salutopia del Casal de Joves, podrem trobar-hi una buccessió, una activitat per a totes els públics que organitzen trimestralment aquest òrgan com és el Casal de Joves. L'organitza, evidentment, el Casal de Joves. Diumenge se celebra la segona marxa del vas llobregat contra la violència de masclista. El propè dimarts 25 de novembre és el dia internacional contra la violència. Envers les dones i a Sant Just, aquest mes és un mes de conscienciació sobre la causa. Per això s'organitzen diferents activitats. I aquesta marxa és una de les més destacades. Gràcies, Joan. Doncs bé, 11 municipis de la Curs Mar que participaran dimenge a la segona marxa del vas llobregat contra la violència masclista. La trobada a Sant Just serà a les 11 i mitja a la plaça del Walden. Des d'allà es caminarà per la carretera reial amb el grup de dones que vindran des dels flugues del llobregat fins arribar a l'acte central de la jornada, al parc de Torra Blanca. Allà a les 12 la guanyadora del premi del 2014 de narrativa escrita per les dones, Sònia Martín, llegirà el manifest contra la violència masclista. També l'alumnat de l'institut Sant Just llegirà els noms de les dones que han mort en guany a mans de les seves parelles o exparelles. Per últim Clara Granados, veïna i alumna de l'institut, interpretarà quatre cançons pròpies contra la violència de gènere envers les dones. Acompanyada també de la seva guitarra, parlarà, n'ha parlat la regidora de polítiques de gènere Ginnapol al Just a la Fusta, de també informar que aquest dia 23, dia 23 diu menjar... Sí, diu menjar. Aquest dia 23 diu menjar a les 8 del dematí, des del Parc del Parador, rebrem la Romeria Amuncerrat, organitzat per la paròquia del Sant Just i Pastor. És una romeria que celebra cada any, els vols d'octubre i novembre, que tracta de pujar Amuncerrat i fer diferents tipus d'activitats en voltant del monestir. Les gunotícies amb els gunis de Sant Just. Diu menjar a partir de les 2.30 del matí, al parc de Torra Blanca... Les gunotícies amb els gunis de Sant Just. Separador número 5. Trenzenes trobades sardanistes. Continuem amb les gunotícies. Aquesta trobada sardanista amb les agrupacions de Sant Just d'Esvern, Sant Joan d'Espi i Sant Feliu del Llobregat, i amb les coples següents, les coples de Ciutat del Conallà i Mediterrània, organitza l'agrupació sardanista de Sant Just, d'Esquadra i Mediterrània. Les gunotícies amb una noia de l'estudi que s'està pixant de riure. També recordar que aquest dissabte... Aquest dissabte, aquest diumenge, rebrem moltes activitats al voltant del poble. Una d'elles, aquest diumenge a les 12.00. Perdona, perdona. L'agenda de les gunotícies. Diumenge a les 12.30 del migdia del matí, a la sala Isidor Cónsol i Givert de Can Ginestar. November Literari, talla express d'escriptura. Organitza... Esgola de la scriptura de la Teneu. Directament, des d'acordes sobre l'institut, les gunotícies. Bé, ara, Jordi, et demanaria que posessis una cançó d'Ava, la que vulguis tu, per fer la següent activitat. Que ens cantaràs una mica. No cantaré, sinó que faré una petita falca. Parles així, perquè és com... Correcte, perquè és el to de notícies de Daniel Martínez. A les 6.30, a les 6 de la tarda. No cridis, no cridis, Dani. A les 6 de la tarda. Tornem a repetir. Diumenge a dia 23, a les 6 de la tarda, a la sala gran de la Teneu, mamma Mia, el musical Assenjús d'Esvern. Preu 10 euros, 8 euros als socis i 6 als menors de 12 anys. Venda d'entrades anticipades a la Secretaria de la Teneu de l'12 de novembre, organitzat a la Teneu d'Essenjús d'Esvern i a vens de la Centra Cultural d'Esplodes. I fins aquí, les bonotícies d'Essenjús. Gràcies, Jordi, per l'equip tècnic. Moments musicals, per paia el que ha passat en aquest estudi, en els últims minuts. És que no es pot quedar parats una mica, com digui, em poso jo. Això no és que sona, no, a la Teneu? Moments musicals, en silenci de nit. Ja hem recapacitat una mica de tot això. Anem a fer una valoració del que ha passat en aquest estudi. Ha sigut curiós, però ha estat bé. Ara parlarem de Cristina. Cristina, per què riu? Si has sigut totalment divertit i espladurós, ha sigut genial. Anem a parlar de la Cristina. Què tal, bona tarda? Vosaltres marxem, eh? No, no, no, què deus aquí? Escolteu, ara és com el jurat eupines. A mi el cas serà la Cristina, el jurat. La Cristina ha estudiat la seva carrera, i ara valorarà... Això és com una mica... Tu periodista me suena, eh? Tu periodista me suena, sí, sí. Valora una mica... Mini. Mini, molt mini. A veure, Cristina, com valores? No sé, una mica el que creiem de veure ara amb les gonotícies de Sant Just. En dues paraules? Sí. Impressionante. Les gonotícies de Sant Just, en Daniel i Joan, sí. Volen cançó, ho han fet per això. Les gonotícies de Sant Just, amb el Dani i el Joan, sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, ja! Perdona, perdona, para, para, para, para, para. Tot això... És enveja pura, eh? El pamem que hem muntat aquí, eh? A més, són minuts de la ràdio de Sant Just. Era per poder cantar la sintonia amb Dani Martí. Això és Dani, eh? No, no, no. Volia aprovar-ho, volia aprovar-ho, fer unes notícies amb els gonis, i crec que ha sortit bastant bé si no hagués regut Cristina. Oh! Molt bé, molt bé, no, no. La Cristina també s'ha ajudat molt, perquè això serveix... Dani, un moment. Cristina, tot és culpa teva. Ja, ja ho veig. Bueno, estic tranquil·la, però com ja sé que amb el Dani sempre la culpa és dels demés, no hi ha problema tant. De totes maneres, ara sí que vull fer una valoració. Digue-la, sí. Per començar, la intenció era bona. És a dir, tenia un actitud de comunicar, de transmetre i de, bueno, de voler fer arribar al missatge a la gent que estigui escoltant-nos. Correcte. En aquest cas, de totes maneres, sí que és cert que, almenys al Dani, tenia una mica de cantarella. És a dir, tenies un massa ritme, anaves massa accelerat. I per contra, el Joan, en aquest cas, li falta una mica més d'entonació, una mica més com de remarcar alguna paraula i coses així. Bé, tornem a començar? No, no. No cal, no cal. Tot i això he de dir una cosa. Espero que no sigui una secció única, com d'altres a vegades passen, d'aquestes que succeixen una vegada la vida i només perquè... Jo ho deixaria aquí, eh? Perquè t'ho has passat molt bé, no? No, jo sincerament... T'ha agradat. Tinc de fer vots. Què preferiu? Les gonotícies o tertúlia? Bonotícies. Aixeco la mà, gonotícies. Tertúlia. Jo prefereixo tertúlia. Aixeco la mà per tertúlia. Guanya gonotícies. A partir d'ara tindrem gonotícies de Sant Joan. Segur? Sí. Bueno, sí. Sí, sí, jo estic seguríssim. Bonotícies amb tertúlies, pots fer, no? Sí, perquè no comenteu una mica les notícies que heu tractat, per exemple. Sí, perdó, deixa'm comentar-me una cosa, perquè és que m'ha fet moltíssima gràcia de que el Dani, en un moment de l'informatiu, per dir-ho així, ha dit gràcies, Joan, i ha continuat, no? Com si fos un enviat especial o... Sí, està molt bé. Gràcies, Joan. Ho ha fet millor de més tard, i després de la falca, que hi havia. Sí, sí. Però, bueno, t'espero una cosa molt gràcia, perquè hi havia aquí una notícia de la trobada serranista amb números romans, i el Joan... He tingut el lapsus. Potser haurien de sejar abans, potser. Pregunto, eh? Sí, abans de sejar és quan redactes notícies, tu has de posar fàcil, és adiàtiu, a tu el text no te'l veu ningú. Per tant, si t'has de posar un ui, un tres, en comptes d'una X i tres palets, et posa el ui, el tres. Correcte. I ja està, és facilitzar. I si hi ha un nombre en anglès, te'l poses tal i com el pronuncies, no com s'escriu. Per cert, l'Andrea Bueno, del servei informatiu, us saluda, eh? Us envia una salutació. És la nostra padrina, és la padrina d'aquesta secció. Us ha padrinat? Sí, és la nostra padrina. Home, doncs el voldria haure d'entrar, no? No, ja la truquem ara, ja ho veuràs. Ja agafes el telèfon, que et trucarem. Més que res, perquè hi ha calds de padrina també. Sí, perquè està molt lluny d'aquí. Digueu una cosa, l'Andrea, us ha donat algun consell abans de fer aquesta secció? No. Us heu inspirat en ella? Jo m'he inspirat en ella. Espereu un moment perquè tenim l'Andrea al telèfon. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, guapa. El servei informatiu de radio. Home, és que la nostra padrina, Jordi, és que l'hem de mirar. És inspiració i un mita per ells, eh? Ets conscient del que representes tu per als gunis, i per a tot per a les gunotícies. No sé si m'espanta o m'afalaga. No sé, això ja depèn de tu, però com ho has vist, per exemple? Estem una mica sontejant, hem escoltat la Cristina, la teva opinió... T'entrada? Sí, un trosset. Quan he vist que la Cristina ha deixat de parlar i he patit per ella, eh? Ara veig que està bé, per tant... Va, hi ha un moment que jo també he patit, perquè he vist la Cristina per terra, rient... Però molta professionalitat del Dani i el Joan que han continuat, com si no passés res. És que aquestes són les coses. El proper dia farem com el Vestès. Hi ha una classe que els dic que demanaré els papers i han d'improvisar, a veure si m'ho fa. Molt bé, m'agrada molt. Ei, cremem un estudi. Sí. Andrea, és clar, il·luminant, sí. Bé, doncs, es notava que estava... Era una secció molt preparada, que portaven una preparació de fons bastant potent. I assajada de casa, no? Jo també estic de debat amb tu, és veritat. Per cert, la sintonia, què t'ha semblat? T'ha agradat? M'ha agradat molt. Sí, sí. Bàsicament perquè ens tonava. Dic que aquesta sintonia l'he sentit en algun lloc, clar. És la del Resum de l'any de ràdio d'Esvern. És la del Resum de l'any de ràdio d'Esvern. Ah, molt bé. La de l'entrada i la de la sortida. Sí, està bé, que a l'hora, per cert, com a cosa friqui, és de la banda sonora d'Espírit, una pel·lícula de dibuixos a què protagonista és un cavall. No és original del Resum de l'any? No, no. I què t'ha semblat la careta final del programa? Ai, no l'he sentit. Ah, les notícies de Sant Joan, tant el Dani i el Joan, sí. Les bonotícies. Innovadora. Hem innovat. Jo crec que... Bonotícies, perdó. Les bonotícies, sí. Gràcies. Jo crec que per acabar, hauríem de cantar tu, Andrea, que és el telèfon. Sí. I el Dani i el Joan, una mica les bonotícies de Sant Joan. Sí, però que es posin d'acord abans amb el nom, a veure si seguim casculats. Les bonotícies. Bueno, abans de tancar aquest programa, jo veig que queda bastant clar que a partir d'ara farem les bonotícies de Sant Joan. Sí, però jo només... Només us vull dir, nois. No precipitis, Dani. Si us plau, relaxeu-vos, que a veure si em prendreu aquí al lloc de feina. Home, és que és el que volem... Releveu-vos una mica, eh? Tens una mica per el teu lloc, no, Andrea? Sí. Bueno, mira si tens substitut. Pel rigor, bàsicament. No, no, pel rigor i per l'entonació, també. També. L'entonació molt bé. Gràcies, Jordi. Sí, home, jo amb vosaltres sempre, com ho dic ell, ahora siempre en el corazón. Les bonotícies. Les bonotícies de Sant Joan amb el Dani i el Joan 5. Va bé, va bé. I ell prendà a cantar tots, no? Andrea, que també cantaves tu. Jo sí, cantant. Tu estàs cantant? Vinga, ja l'escolto. M'he llunyat una mica del telèfon. No te'n llunys, vén a provar. Vén a provar, Andrea, vén a provar. No. Vén a provar. Les bonotícies de Sant Joan amb el Dani i el Joan 5. Va bé. Està ben informat de tot el que passa per aquí. Guni. Estic ballant, també. Tota l'hora, no? En comptes d'oye, Guni. Andrea, gràcies. A vosaltres. Gràcies, Andreita. Adéu. Andreita, com és el pollo? La confiança, la confiança. Ai, senyor. Bueno, és cert que estem bastant divertits avui. Dani, Joan, m'ho t'ho has esperat. Ja acabarem de parlar. Si això ho faràs, ho faràs. Jo tinc una cosa. Les coses únicas es valoren amb el temps. Si ho fas cada setmana es pot despallar. Jo dic una cosa, només, però em va xucar de dir el pot que està al programa, però és que aquesta data me la marcaré, i ben remarcada, per quan tinguis algun moment d'aquells que necessites riure. El 21 de novembre del 2014. Ara, que no passi també que la gent que estiguem aquí, que la gent que ens escolta, que això també és un error que podem caure nosaltres mateixos. Sí, podria passar, però normalment tu quan escoltes la ràdio i escoltes alguna persona que s'està rient, se t'enganxa el riure. És com si fa... Tu volies o no, si vas conduint o qualsevol cosa, et dona per fer-ho, és com un contejós. En canvi, si fa... Hola. Hola. Però si fas... la meva risa és més contagiosa, Jordi. Posa la Carme Verdoi, que jo crec que és de les més contagioses de la bo. Ah, sí? No has escoltat? No, home. Tens algun riure del Carme Verdoi per aquí? No he escoltat la Carme Verdoi riure. No, no, no. Home, Jordi, petició popular, eh. Sí, Carme Verdoi, rient. Vinga, va. Hem de repassar tota la gent que riu, ara, o... Vinga, ara el Carles. No, Carles, no el tenim, però tenim el Toni Fuentes. Per fi, nois, ho deixem aquí, ja està. Joan, bé, estàs vingut. T'estàs passant molt bé, eh. Vaig a fer un dibuix aquí. Avui s'ho està passant bé per fi, s'ho està passant bé. Però vosaltres... No, realment, m'agradaria saber, que us agrada més fer sexi normal com feu normalment o fent notícies? Cristina, sembla que els coneguis. Avui, notícies. Notícies. No, sí, notícies. No, no, Jordi, sembla que no els coneguis. Jordi, jo crec que ara, les notícies, jo crec que les bomotícies estan anant cap a dalt, eh. Ja fa monet. Jo crec que les tempo bastant a agafar-li un paller. Dani, Joan, gràcies per la setmana que ve. Que való. Put by. Farem una pausa per escoltar les notícies de Catalunya Informació, les de la veritat. I després, amb la Rau Conso, parlant de la talla de scriptura, i d'aquest curs que hi ha al diumenge, l'el·licap de Vilam, l'antia agenda i la Laia Vidal amb el cinema. Fins ara mateix, a l'apèndio del món. Bona tarda. Bona tarda. El primer titular és el de trànsit. A l'apèndio hi ha tres quilòmetres de retencions, on ha sentit Jaron en la Llas amb la Autobà. També la CBACC, amb la Tour de Balears... WHATEVER más gadgets amb intensitat a Badia del Vallès, a la Llesa amb la P7 i la B30 en direcció a Barcelona, també a la Ronda de Barcelona, aquesta hora amb força trànsit, venint del Núss de la Trinitat a la Ronda de dalt, en direcció a la vinguda de l'Estatut, també en un tram en sentit contrari de Sant Gervàs i cap a la vinguda de l'Estatut, i a la Diagonal en direcció a Maria Cristina i també de sortida de Barcelona de la plaça Maria Cristina cap a la Ronda de dalt. La Fiscalia ha presentat Carella contra el president Mas, l'envisa presidenta Ortega i la consellera Rigao per haver organitzat, planificat i sufrecat una consulta suspesa pel Tribunal Constitucional. El govern avisa que aquesta Carella no aturarà el dret a decidir i advarteix que Catalunya no se sent identificada amb un estat que no respecta la llibertat d'expressió. El govern espanyol respectarà l'autonomia de la Fiscalia arran d'aquesta Carella, ara bé el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, a títol personal, ha assegurat que està completament d'acord amb la decisió. Recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana d'horaris comercials ho ha aprovat avui el Consell de Ministres. Si el Tribunal Constitucional l'admet a tràmit, la normativa aprovada pel Parlament quedarà cautelar menys suspesa. La Comissió d'investigació del Parlament sobre el frau i la corrupció aprovat per unanimitat la compareixença de l'expresident Jordi Pujol arran de la seva confessió d'haver tingut diners no declarats a l'estranger. David Fernández, de la CUP, ha amenaçat de deixar la presidència per qui entén que s'han vetat altres compareixences clau. La cúpula de l'església espanyola ha demanat per do pel abusos sexuals denunciats per un jove granada. El portaveu de la Conferència Piscope a l'Espanyola, Josep Maria Hilda Mayó, reclama a tots els visbes una actitud exemplar. Títolars ara d'esports. A 3,4 de 9 sobre la 12ena jornada de la Lliga Primera División amb l'Atlètic Club Espanyol. La transmissió a Catalunya Ràdio serà a partir de les 8. Avui es juguen les finals de la Supercopa Europea de Waterpolo a la piscina Sant Jordi de Barcelona. A 2,4 de 7 la femenina en Sabadell o Límpiacós i a 3,4 de 9 la masculina, l'Atlètic Barceloneta, es partacte de Volbograt. I en joc, la final de la CUP a Davies entre França i Suïssa, o a Brincadona, el primer punt als Suïssos, després de guanyats, són gang 4-6. Pendents ara del partit entre el francès Monfils i el suïss Roger Federer. Al Barça, Lluís Enrique segure que l'equip encara té marge de millora i afegeix que el més important de Messi és que es vol quedar al club, es blaugren, arrebendemà el Sevilla i miesta, és l'únic dubte. I a la fórmula, el pilot de Mercedes i líder del Mundial, Lluís Hamilton, és el més ràpid en la primera jornada d'entrenaments per el gran premi de Budàbil. I qualque fa el temps serà estable en general, tot i els núvols presents en algunes comarques. Durant el cap de setmana, els núvols augmentaran i seran més abundants, diu Menja. Les temperatures es mantindran, estables i suaus de dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.14 minuts. La secció local del PSC comença les primàries. Dilluns, va arrancar el procés de primàries en el sigl del partit per decidir l'alcalde de la socialista per a les eleccions municipals al mes de maig. El passat 20 d'octubre es va aprovar aquesta decisió en assemblea extraordinària de la mateixa manera que se'n va establir el procés i el calendari. El 17 de novembre es va obrir el procés per presentar candidatures i avals i es tancarà el dia 1 de desembre. A partir d'aquí el 12 i el 13 són en dies de votacions de candidatures i el dia 18 tindrà lloc un assemblea extraordinària per anunciar les votacions i la candidatura guanyadora. Qualsevol persona es pot presentar a les primàries sempre i quan disposi dels avals necessaris per part de la militància. De moment Josep Arpinyà és l'única persona que està recollint els avals necessaris. Seguim en clau política, via democràtica concorrerà les properes eleccions. El partit liderat per Pablo Barranco optarà per segon cop als comissis municipals. De moment, però, no s'ha decidit qui serà el cap de llista. Via democràtica va sorgir a Sant Jos fa uns 4 anys abans de les darreres municipals, que es van celebrar 2011. Ara, al seu portaveu, Pablo Barranco ha anunciat que el partit concorrerà de nou als comissis. Després del Nadal, l'assemblea del partit, formada per unes 50 nadafiliats, confaccionarà la llista que es presentarà. Pablo Barranco, però, no ha desballat si repetirà com a número 1. I una punt més per recordar-vos que Sant Jos s'afegeix a la celebració de la setmana europea de la prevenció de regidors. S'escomamora del 22 del 30 de novembre i el municipi acollirà diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció de regidors. De fet, l'Ajuntament ha posat en marxa un projecte per evitar el malbaratament alimentari amb menjadors escolars. L'impulsa al servei de medi ambient i es planteja com una prova pilota a dues escoles del municipi, l'escola Montseny i l'escola Bersol Municipal Marrex. El projecte consisteix en recollir els menús excedents a la cuina de l'escola i repartir-los entre les famílies amb menys recursos que estan apuntades al programa d'aliments. El projecte es presentarà dilluns a dos quarts de sis de la tarda al centre cívic Salvador Escriu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'onora més ampliada el Sant Jordi Notícies edició BESPR a les set. Ens recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi al web de la radioradiodesvern.com. Bona tarda. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cop i de l'altre era impressionant. Que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Cada matí, de veu a una. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. Les altres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herbaco? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 9. Benvinguts a la segona hora de la penya del morró. Per aquesta segona hora parlarem de cinema i les estrenes d'avui amb la Laia Vidal. També tindrem els actes que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'eli cap de Vila. I parlarem també amb l'Arnau Consul del Talleg Express de Literatura, que hi ha aquest diumenge a Can Ginestar. Avui un dels temes més comentats de Twitter també ha sigut Sergio Ramos, perquè el defensa del Real Madrid es va treure el passat més de febrer el graduat escolar, la ESO, i avui s'ha fet públic i s'ha sabut. Podríem dir què és així. En 27 anys, Sergio Ramos ha aprovat la derrera assignatura que li quedava per superar l'educació secundària obligatòria. Almenys així ho ha assegurat el portal. Té interès a punès que afegés en aquest cas que va deixar els estudis quan feies segon de l'ESO per dedicar-se al món del futbol. Aquest mes de febrer, la derrera assignatura, que era la de biologia i ecologia, que és l'equivalent al coneixement del medi. El portal també assegura que va demanar al club conèixer la nota que va treure l'examen, del que asseguren que va sortir força content. Però en aquest cas el club va denagar la petició assegurant que només donaria a la informació si el jugador donava el vist i plau. Per exemple, el Sant Justen, i el programa Arnau Macià enllaça la notícia dient que no és del món de todell, és real i ho publica al món de Deportivo. Un altre comentari ens fa a los que el Fernando diu que amb Sergio Ramos la realitat supera la ficció, ni a Cracovia. I el Blugins diu que Sergio Ramos es tregui l'ESO als 27 anys. Em sembla perfecte, xapó per ell. No entenc que algú se'n pugui riure de tot això. En fi, gràcies Cristina. Parlem ara del novembre literari perquè en el marc de la quarta edició diumenge es fa un taller express de literatura a Can Ginestar, aquí a Sant Just. I per parlar-nos d'això tenim l'Arnau Qualsola, el telèfon. Bona tarda. Bona tarda. Hola, com estàs? Mira, anem fent. Jo sempre escopino que el Sergio Ramos ve. Si se l'ha tret dius por el meu. I ja sabem tot el que ens ha de fer riure. Quan a mi n'hi demostra la voluntat de dir no el necessito, jo tinc una milionada a la... Però, bueno... Mai és tard, no? Doncs escolta, mal trec. Sí, aquest home també podia haver dit, no, doncs mira, jo passo i jo... No em calgui, perquè sabe l'ESO si després puc fer d'entrenador o em converteixen àrbit. No, ara veig que el Sergio Ramos és millor que no. No, no, no... Però, bueno, amb el trec tinc el títol i ja està. Mai està, home, és un exemple, en el fons, sense que ho sàpiga. Per cert, com va anar ahir amb el Jordi Mata i la Patícia Gavancho, aquí a Can Ginestar, amb la tertúlia del 1714 que vau organitzar? Doncs... depèn. El que em dius ara? Ui? Sí, sí, sí, sí, depèn, perquè sí, el que em devaluar és l'acte en sí. Crec que va ser boníssim, dels millors que hi van haver, perquè realment es van dir moltes coses, tant el Jordi Mata com, evidentment, la Patícia Gavancho, que és més coneguda per tots els oients, suposo, van explicar-se molt bé, van explicar anècdotes del 1714, que probablement no coneixia ningú, va ser molt a més, bueno, i hi van molts moments de riure i altres d'això, i van explicar d'una manera molt... bueno, sí, a mena, seria la paraula molt àgil. Sí, que per ser el Jordi Mata el tindrem al programa d'aquí una setmana en l'espai d'Història de Sant Just. Doncs a tot cas, bueno, ja li preguntaré, o no, el que sigui, no? Perquè la cosa és aquesta. Què ha passat? Que hi havia poca gent. Sí, sí, sí. Amb una pena i una llàstima, realment. L'acte va ser molt interessant, no només es va parlar del 1714, sinó de com es crea, com s'escriu, allò que he fet parlàvem ahir, també, quan vaig venir a la secció, dir, bueno, literatura i història, quines relacions tenen, el que veia la Cristina, dir, bueno, clar, fins a quin punt la història que sabem no és un invent d'algú. Quantes persones hi havia, l'acte? Doncs jo diria que una vintena tirant llarg. Una vintena, ah, bueno. I, però, per exemple, no sé, perquè l'acte del dimarç, que va anar molt bé també, va ser molt interessant, bueno, el fet de reunir dos clubs d'electora, doncs, que ja tenien, entre cometes, l'obligació de ser-hi, s'envarà, jo crec, quan ve a la cinquantena, altres actes no ha baixat mai de la quarantena, i, clar, tens la sensació que aquest, que potser hi ha la persona més estrella, Juno en la Maria Bardal, eh, que és la Patricia Gavancho, i que, bueno, veus que els que hi són s'ho passen molt bé, dius, llàstima. I quan els dius amb ells, ells és igual, si ens ho hem passat molt bé, mira, com si hi ha menys persones, al cas, és fer-ho tal. I no està gravat això en vídeo, per recuperar internet o alguna cosa? En vídeo no ho crec, en tot cas, el Carles Nandes, que està per allà, potser va gravar-ho, i podem posar talls a... a la ràdio, no ho sé, no sé si ho va gravar o no ell, posa bé el so, va fer que no piquessin mai l'espès. Està concentrat, ara sí, però pregunta-li a Cristina, ara, Cristina sortirà a preguntar-li. I en tot cas, en fi, potser hem d'aprendre, un, que les vull tard, i, clar, molta gent dels que van vindre, a més a més, a les 9, fem cara a dios, estem demarxat, ens ho hem passat bé, i dos, doncs, clar, potser dos actes a la mateixa setmana. Escolta, no ho va gravar, eh? No, no ho va gravar. No, no ho va gravar. T'ho ha estat albut en el temps. Home, però segur que albut els estents... Com les llàgrimes al mig de la pluja. Perdona, què dius, Arnau? Les llàgrimes al mig de la pluja. Tu ets poeta, una mica, clar que... No, això, sí que bàsicament l'última frase de l'Etrena. Ah, és quan on és literat, eh? Tot de... sempre... tens la frase a dient. En fi, ningú va gravar mòbil, ni res, per exemple, no... Haurem de fer una investigació. Bueno, en fi, anem al tema que ens ocupava, inicialment, que és aquest allet express de literatura, que hi haurà aquest diumenge, a Can Ginestar, perquè a l'escola d'escriptura de la Teneu, del qual forma, per l'Arnau, però com li dic que no? Organitzar aquest allet que consistirà en assoleir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. Serà aquest diumenge a dos quarts d'una dalt, migdia, a la sala Isidore Consul, i durarà una hora i mig, aproximadament. Més o menys. La idea, què és, ja sortia amb... La idea és doble. D'una banda, no ho negaré, enganxar possibles alumnes que, home, apuntar-se d'un curs tampoc no sé el que no s'hi ha atrevit mai, i, per tant, de dir, mira, si n'hi ha un curs més llarg, de dos d'un trimestre, a la Teneu, doncs aquí teniu una miqueta d'un gancho, no? Podeu arribar a prendre això. I, de l'altre, evidentment, doncs, bueno, la gent que, malgrat tot, no s'apuntarà mai, però té molt interès, donar això que deies, unes petites pautes, no només descriure que, evidentment, doncs, bueno, serà una hora i mitja, potser s'acabaran allargant a dues. Els farem escriure alguna cosa. Això, la Silvana Bogd, que serà qui domina qui és, a tota la teoria perfectament, i qui farà les explicacions pertinents, i moltes vegades aquestes pautes s'agafen, no tant amb una explicació teòrica, sobretot sent que és una sola classe, sinó analitzant textos, analitzant històries molt concretes, molt curtes, i adonar-nos que, bé, que es poden mirar des diferents punts de vista, i si en comptes de narrar el conte d'una família amb un nen que se'n valzó, en comptes de narrar el pare, o explica el nen, la història és diferent. O sigui, és un exemple que m'inventava així a l'exar. Si ho explica la mare, també pot ser diferent. Clar, clar. I més si la mare s'embarassada. Efectivament. Són diferents com una mica d'exercicis, no? Pràctica a l'hora d'escriure-ho. Sí, i aleshores, a partir d'aquí, s'ha de tenir en compte una sèrie d'això, de recursos tècnics, perquè no s'hi val, només explica un, explica un altre. No, no, moment. S'ha de tenir en compte una sèrie d'això, recursos, i ja no és només el punt de vista, n'hi ha d'altres. Però això, els que vinguin d'un moment, hi ha 12 persones apuntades, perquè hem demanat moltíssim que la gent s'apunti. Perquè si no pot passar, doncs això, que ha passat, no passa sempre en qualsevol acte, perquè la gent té la llibertat d'enari, si s'ha d'anar a aixecar-se i si hi ha anar-se, i si hi ha arribetat, doncs arribo tard. Això és un taller, les places són limitades, i no es tracta de que ara entro, ara me'n vaig, perquè no és una conferència, sinó purament això. Un taller. On la gent ha d'estar allà tot a l'estona, si ho voleu... Si el gust s'ha d'anar, perquè sota el truc, en què la mena ha tingut un accident, la mena obre ho tindrem allà. Però no sigui allà d'ara entre surts, sinó... Hi ha una adreça electrònica, que és a Clubataneuarrobajimeil.com, que és el meu enviar. I no trucar a la biblioteca al Convergarit i apuntar-ho. Arnau, tu has fet bastant tallers, de la llarga experiència. De les pautes que t'han donat a tu, en què t'has quedat més? Si tu ara, per exemple, hagués d'escriure una novel·la, o d'escriure, a tu què és el que et funciona més a l'hora d'escriure? Home, primer de tot tenim el clar... Doncs el que deia una mica, no? Qui explica la història? La història pot explicar un narrador omnicient, que sap tot el que passa, i, per tant, decideix amb quina ordre ho fa. És molt important saber... Primer, ho faig cronològicament, o ho faig allò de dir, començo pel mig, després tiro endarrere, d'una manera que... Per què? Abans ho explica un personatge, i, per tant, el personatge no pot saber el que pensen els altres. Llavors, tu has de dir que, a l'hora d'escriure, abans de saber què vas escriure, és millor saber qui ho diu, o és millor tenir la història. No, primer que he tingut la història. Jo voldria explicar la història d'una família que se'n va al zoo, amb la d'un conte, en aquest cas, una novel·la. Molt bé, però la nena, la història d'una família que se'n va al zoo, això va ser que ara diu menys de quina gràcia té. No, és que el nen acabarà caient i se'l menjarà el lleu. Va bé. Trobar els punts interessants, també. Jo tinc la història definida, i crec que no és una cosa que em passa pel cap, sinó que pot tenir ganchos, un nen que se'n va al zoo i se'l menja el lleu. Doncs això, com ho expliquem? Es pot estudiar d'una manera molt macabra, es pot explicar d'una manera que sembla molt romàntic i que la gent acabi plorant. Bueno, i com ho fem, això? Sí, en principi, un nen se'l menja el lleu fa plorar. Però, a més, si carregues molt la història, perquè el nen aquell te l'estimis moltíssim, et sabrà més greu. Clar, o sigui, el nen se'l sumarà així, per exemple. Clar, però si el nen és un gamberre, que li està tirant pedres al lleu, doncs no se'l posarà fots. És veritat, no? És molt interessant, tot aquest exercici. Vaja, a més, és un curs gratuït, que es fa aquest diumenge, i també un dirigit aquí, a la gent que deies... A tothom qui vulgui. A tothom qui vulgui, eh? No s'ha plantejat mai escriu de res, però, bueno, no ho sé, però curiositat, vaig i, quizà, va de llegir. I amb aquest curs, Arnaula, la gent que vagi, serà capaç de quan sorti d'escriure-ne, ni que sigui alguna cosa petita? Home, la idea és que, com a mínim, tingui els mínims recursos per dir-me que ara ja no estic tan... Tant perdut. Tant perdut. Sé que he de tenir en compte quan agafi un ordinador o un full en blanc, no? I aquell terror de dir, bueno, com a mínim, ja sé composar-m'hi. No sé què ha d'escriure. Per tant, algunes eines per afrontar el pànic de la pàgina en blanc? Exacte. I el pànic de la pàgina en blanc, què és? Sí, jo vull explicar una història, però com començo? Busco la primera paraula, i quina és la primera paraula? No, no et vull la primera paraula, ja et vindrà. Pensa que està explicant la història, pensa si li vol fer això, tràgic, còmic, ni una cosa ni l'altra, o vol ser una cosa molt sorprenent, perquè dèiem abans que l'expliqui en lleó. Que pot ser, no? Ah, també, eh? Clar, doncs vinga. L'expliqui en lleó. T'has d'imaginar que ets un lleó, que expliques la història del nen, que et tiren pedres. Una dimensió... És un altre punt de vista. Doncs és un dels actes que hi ha molts, aquest novembre literari, que jo no sé si els novembres literaris han més actes. Aquest dels dijous no va acabar de rotllar molt bé, però va treure poca gent. Aquest de diumenge crec que és diferent, perquè han de demanar inscripció. Encara que sí, la mateixa setmana el fet de ser diumenge trenqui absolutament les rutines. Per cert, aquí a la ràdio no estem preparant. La setmana que ve, perquè no sé si ho sabíeu, però una de les últimes activitats d'aquest novembre literari serà la presentació del segon volum d'escrits de l'alumnat, justament, que ja són veterans. Els que ja porten un temps fent cursos. Per tant, ja han pogut escriure uns quants contes el suficientment potent per haver publicat el segon volum, com tu dius. I la peculiaritat és que es legirem gent de la ràdio. Jo crec que és una col·laboració bonica entre l'escola escritura i la ràdio d'Esvern. Sempre hem tingut molt bon rotllo. Ara ens fa molta il·lusió. Ens anem a l'Andrea Bueno, la Carme Verdoi, un servidor, i la Maria Quintana. I la Maria Quintana. Vull deixar la Maria Quintana. I què, Jordi? Ja esteu practicant o què? Jo encara hauria d'arribar abans al conte. Però pots practicar amb altres? Sí, però estic... Em poso mel i llimona... Ah, per cuidar la veu. Jordi Domènech és un excel·lent lector. Jo l'he vist actuar, més a més. I no crec que hagi de patir per enfrentar-se el pànic. Perdona, això ho dius tu. Sempre hi ha coses nervis. A veure què passarà. A veure com anirà això. També, quan estàs llegint contes amb veu alta, penses que s'ha d'interessar, no s'ha d'interessar, serà avorrit per qui ho estigui escoltant. En tot cas, crec que pots ser un espectacle que atregui a l'agenda. Vuf, ara n'has escoltat els contes que han escrit uns, que fa dos anys, que fan cursos. Més enllà que jo crec que hi ha contes molt interessants i que sorprendran molt, és que és això. Crec que el que muntarem és una petita performance que pot ser interessant. Més això, amb gent amb molt bona veu, perquè s'ha acostumat a parlar cada dia per ràdio. Sí, molt bona veu, però és molt diferent parlar per ràdio, que explica contes. Jo crec, per això, dir que no sé si ens podries donar algun consell, almenys jo, que... Mira, no sé, em posaré avui a casa a llegir amb veu alta contes, perquè crec que no en sabria fer-ho. No sé si tens alguna tècnica o alguna cosa. Perquè el jorro justament ha fet elector i de poemes. Però vaja... Em passa que... quan llegis amb veu alta... Si saps el que estàs dient, ja t'has guanyat. Això és veritat. Estava entendre el que llegis. Si tu ets conscient del que estàs dient estàs amb... Però tu prepares abans o no? Sí, pots preparar-te abans, també et pots marcar fins i tot les inflexions amb una ratlleta, per exemple, on dius, mira, aquí puc fer una... Aquí cap amunt, aquí cap avall, aquí una pausa dramàtica... Aquí puc fer alguna cosa, no? Sí, sí, és tota una història. Però, vaja, això serà dissabte que bé, que ja en parlarem els mateixos dies, si de cas. Tindrem que parlar amb la gent de la ràdio, que per cert ens fa molta il·lusió quan parlo per mi com a mínim, em va proposar això, dius, home, aquí i tant, allà hi serem. En fi, Arnau, de totes formes, si algú vol apuntar-se a aquest taller express de literatura que hi ha a Can Ginestar, aquest diumenge al matí, pot... Que procuri fer-ho abans, diguéssim. Sí, aclupa-te NeuarrobaGmail.com o trucant a la broteca, que és el 9375-6300. Fins a quantes persones es poden inscriure? Perquè fins ara n'hi ha 12, hi ha màxim? De places o...? Seria bo no superar la vintena, però no deixarem ningú fora. Ho dic perquè, si no, acostumeix en caos. I aquests cursos, normalment, jo crec que una de les coses bones que tenen els cursos de la Teneu, és que s'han anat fent diferents grups per evitar un grup d'això, de 30 persones, de 20 fins i tot és molt, però sent que és un sol curs i un curs introductori, que se suposa que la gent que s'ha apuntat i té un interès, doncs... bueno, i farem cabre aquí, aquí sigui, que pugui ser. Després, els cursos més llargs, i la gràcia és ser pocs, perquè la gràcia és que la gent fa deures a casa, i els llegeix, això que veiem davant dels seus alumnes, i tothom els comenta, si ets 20 persones i desesperar els cuantaris de 19, no calés mai, no? Per això, cursos reduïts. Bermut, després, invita a la casa o no? Alguna cosa per, és l'hora del Bermut. És l'hora del Bermut, per això, tot allà. Dos quarts d'una, del migdia, comença... Amèstia, han d'escriure una miqueta, tu, li fas una miqueta, no? Sí, clar. Però què menys, per escriure per maja? No, no, però... Els lliptors expliquen, no?, que a vegades... Per inspirar-se... Per inspirar-se, té gent amb un whisky o altres substàncies. Sí, crec que sent les 12 hores i el whisky no serà, eh? No, no ho sé. Bueno, alguna cosa potser caus. En fi, Arnau, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé, i res, aquest diumenge, si voleu, encara sou a temps d'inscriure-us. Molt bé, doncs. Bona tarda, Arnau. Fem una pausa de re, de no re, d'aquí uns moments tenim la Llecap de Vila per parlar-nos del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres 17 si diumenges de 10 a 11 de la nit. El que passa si a més li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del que ha reto d'una número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i que ho sàpiga. A el centre de la llaneria Verts, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Cada vegada té bé sentit aquesta farca, eh? Sí, era hora. Sí, a la tarda, Llecap de Vila, com estem? Molt bé, vosaltres. A la tarda té tal. Molt bé, a la tarda. Molt bé, a la tarda. Molt bé, a la tarda. Comencem parlant del Dia Internacional de la Música. Sí, que és aquest 22, és de mà mateix, i segurament no tot res organitza moltíssimes activitats. Barcelona és un dels llocs més que n'organitzen, i de totes no és una triatuna, que és un concert que fa a la platja. A la platja de Sant Sebastià, a Barcelona, no? Sí, sí. L'Orquestra Municipal fa un concert allà. No hi ha ni de ningú, te'l us ho haig de dir, que de totes les activitats que hi ha, segurament aquest menú gent aplagarà. Ja, vols dir que entra de lliure, i si demà fa bon temps, encara més, no? Encara més, encara més. De fet, l'últim trobada que vam fer així va ser per les festes de la Mercè, no fa passant, i estava aquella, a petar, a petar. Estava a tope, estava a tope. El concert serà gratuït, com diem. Ens sembla que és a dos quarts de nou del vespre. Sí, sí, sí, sí, que ja... Us heu posat etiqueta, ja? Home, perdona, doncs, sí. Home, perdona. És una mica en lloc d'anar a l'auditori, doncs, te'n vas a la platja, de vestits, de etiqueta, que també... La sorra, els mucassins, i tot això. Dirigida pel Jordi Bernerser, que és de l'OBC, que interpretarà, entre altres, l'obertura de la música dels focs artificials de Handel, fragments de Carmen de Bizet, el Valls i el final del llac dels signes de Txecoski. Per tant, peces molt conegudes per a Txecoski. Molt conegudes. Perquè, de fet, el que té l'Orquestra de Barcelona, a l'OBC, és l'Orquestra Ciutat de Barcelona, em penso, aquesta Barcelona Ciutat. És que fa peces sempre, un repertori molt, molt, molt, molt popular. De fet, l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Toma, ja! O sigui, poca broma, poca broma. Això serà, demà, com diem, a la Barcelonaeta per celebrar aquest dia internacional de la música. Hi ha més actes per això a Barcelona? Hi ha diverses activitats. Hi ha moltes activitats, sobretot per criatures. De fet, hi ha molts espais de Barcelona que obren, i especialment, tots aquests espais que normalment fan activitats, les centren amb el tema de la música. Sí, que podeu anar... Jo crec que els vostres leus de referència habitual, si neu al centre cívic, no sé què, o a fer el típic, jo crec que allà segurament trobareu. Hi ha una web a l'Ajuntament de Barcelona i en totes les activitats. Em faig suqüència de la música, una cosa així. Molt bé, doncs demà, dient a resoldre la música amb aquests actes que celebren a Barcelona, a més estacat, el que ha d'estar aquest mes, és aquest, el del concert que hi haurà a la platja, que no sé si hi posaran butaques, o la gent es resoldrà a la sobra. És rella toalla, no? A transportes, a la nevera, fins i tot alguns em portaran segur. Clar, clar. Potser ja, doncs no ho sé, perquè encara fa molt temps. No trobeu? Sí, per això. Depèn del dia, sí, canvia una mica, però bueno... Si no hi ha vent, oi? Si no hi ha aquest bandet... I si hi ha bandet al paraçó, no? Que guanti una mica. I el típic és que no ho sé, jugar a pales, per exemple. Imagina't. Exacte, el bolet escoltant a viset de fons, no? En fi, molt... molt... Molt eclectic, aquest... de demà. Mira, i d'unes orquestres sinfòniques, passem a una altra, que aquesta és la Orquestra Sinfònica de Nintendo, que interpreta Super Mario Bros. Sí. Molt, molt. Escola matí, és pràxi, sempre dic el mateix. Atenció, perquè la fira del videojoc clàssic de Barcelona arriba a aquest cap de setmana amb un esdeveniment dedicat a la retroinformàtica, el videojoc clàssic, retroinformàtica. És un concepte... És tremendo, és tremendo, ja, sí, sí. Però és que la gent que ja té una edat, com és el meu cas, hi ha tots aquests jocs dels quals, doncs, allà es vendran, són jocs que jo jugava molt. Fa 20 anys, no? No fa pas tant. Don Quicon. Home, Déu n'hi do, 20 anys, no? Tetris, Super Mario... En fi, hi haurà un món de... De fet, que em penso que el cartell surt a la badia del crimen, que va ser el primer joc per PC, que va existir, que era una mica rotllo el nombre de la Rosa. Ah, sí? No recordo. Però amb 12 vits, vull dir, que era una cosa molt poca. Estic parlant de quan encara no hi havia nicolors. Jo també recordo un que tenia... Eran verdes, saps? Jo recordo un que tenia el meu cosí quan anava a casa seva, jo de petit, jo flipava, perquè tenia un que havia de buscar per sota terra, però eren totes els grafis, com diem, eren grafis... Tremendós. Jo havia jugat amb la Commodore 64, que era caset, caset. Home, jo també ho tenia, allò. Caset, no era ni sedet ni rotllo, sinó un caset de música, allà anava el joc gravat. O en un bisquet. No, no, un caset. Abans del bisquet. Un caset, un caset. I després també hi havia vinils, no? Jo recordo que alguns vinils anaven amb coses per l'ordinador. Em sembla. Aquests no ho sé, que jo no recordo tant. Jo ja em vaig reenganxar més, en el món del PC no era tan ericta, em vaig reenganxar més amb la Super Nintendo, la XVI de vits, i després amb la 64, evidentment. I de fet, aquí en el reto, l'encelor retroqués, hi ha un campionat de mai o cada 64, i jo me'n vaig a apuntar perquè soc una gran campiona, que té un passat. Hi haurà molta gent que s'ha de jugar molt. I s'haurà a apuntar tots els bicis. Jo, bueno... Deixa la cor a l'Eli. Bueno, jo soc molt campiona, jugant al Mario Kart 64. Així que demà dissabte les doig del migdia, per exemple. Després també a les dues hi ha un torneig de Windhammers, que no sé ben bé era aquest joc. Després hi ha una altra trivia, el musical, el diumenge a les 11 del matí. Té a veure amb escoltar sintonies famoses de videojocs, o escoltar-les, com una mena d'això de tribu. Després també, World Soccer 96. 96! El filo passat, ja. Un torneig, perdona, el Tecmo World Soccer 93. Tot això es pot trobar aquest cap de setmana... Street Fighter, perdona. Sí, tothom hi haurà per calillo. Sí, sí. La gent pot anar amb els seus jocs al retro. Hi ha tot un món amb això, eh? Sí, sí. I compre i vendre. I aquell joc que et faltava, de quan te'n recordes quan jugàvem, el Fanta 65 per Supernés, potser el trobaràs, allà, saps? I quan bufaves el cartucho, per què no te'n anava bé? Sí, però s'arreglava el moment. Això era boníssim, de fet. Però funcionava. Però l'altre dia, l'Àngel Cornejo, que va a la secció de videojocs, explicava que va sortir un directiu de Nintendo als cartuchos de la Game Boy, que quan no anaven tothom feia el mateix, això de bufar, que això era una cosa que no és gent científica, i que no... que no tenia cap base, no? Que no tenia per què, si tu bufaves... Doncs ja dic una cosa, tu bufaves una estona, posaves el joc a la Game Boy i després sempre funcionava. Sempre funcionava, eh? És un misteri, un misteri. Jo de Game Boy em penso que només havia jugat al Zelda, van comprar una Game Boy d'aquelles, quan eren en blanco i negre, encara, i tremendo, tenia moltíssim, això. Era molt toxa, per això, molt toxa. Era portàtil, però molt toxa. Sí, home, la Game Boy. Era normal, era normal. Tant gran, amb dues mans, l'agafaves bé. Amb dos mans, eh? Avui en diem el mòbil, pot jugar. Ah, pensant que avui en diem el mòbil, saps? De fet, també, jo era més de Game Gear, eh?, que tenia la Game Gear amb color. De la Game Gear? Sí, sí, sí. Cònic, tu eres de Cònic, entenc. A mi també m'agradava. Cònic de Hedgehog, eh?, que no vaig entendre mai que volia dir de Hedgehog, però em va dir que no hi havia cap. En fi, això serà retrobar-se una... Molt bici, molt bici. Dispreste? Dispreste, no hi haurà discreta de Sony, o de Mario. No, perquè són trollos friquis, però... He vist algunes imatges dels conferencians, perquè hi haurà ponències, a més a més... Però clar, són de catelecs de 40 anys, caldo que pugui dir que és a dins de la meva edat. Per fins de friqui, amb tot el carinyo del món, eh?, però... La cuartosa més, que podries comprar, vender, que tienes tus consolas ahí, En la caja original, no? Això serà aquestes setmanes retrobarcelona.org. És la pàgina web on podeu trobar tot això que estem comentant. I, de fet, on serà concretament? El Design Hub. Allà de la passada és Glòria. A la passada és Glòria. 3 euros l'entrada. Doncs escolta, potser val la pena, per la gent d'una certa generació, ja com som nosaltres. En fi, acabem amb un últim acte d'aquesta antiagenda d'avui, parlant del Museu Gastronòmic, que és un espai de 30 metres quadrats, que es divideix de manera mònica. Veus? 14 microambients temàtics per cada categoria de producte. Una sala ja oliva, l'altre ja el vi el cava, l'altre ja vermuts, formatges... En fi, tot això, en algun motiu especial, eh? No, jo penso que el fet de que s'obri un museu ja és bastant antiagenda, no? Ah, perdona, que s'obre un museu, no sé. Sí, ells van de museu gastronòmic o d'espai gastronòmic, rotllo un poc espàquio museístic, no? Caldrà veure-ho, caldrà veure-ho, perquè, a mi em penso que és una cosa que... És d'aquelles que ho van aquesta setmana, que han obert, o d'aquí dues setmanes, la cosa no sé com estarà. Va molt lligat a les marques, ha fet tot el que hi ha allà, ho pots comprar després, i sí que hi ha una miqueta... molt malament el producte, i sí que hi ha una miqueta d'explicació i tal, dels uns productors, però, vamos, em penso que ells ho venen com un espai molt astro i molt de museu, però no ho sé, m'impatino una mica, eh? Ara ja us dic, és d'aquelles coses que has d'anar a veure, ara que obren, que encara estarà xulo, després no us puc assegurar, no us puc garantir que tingui més això, més recorregut que després de reis, eh? Clar, de fet, hi ha espais dedicats, com diem, amb molts productors astronomics, una altra sala dedicada als enxobes, un altre als golecs, a la xocolata, a la pastisseria, als torrons... En fi, aquests 14 amb microambients temàtics, per cada categoria de producte, com diuen ells, no, el que volia preguntar-te és que en un museu convencional, tu vas allà i mires les obres, aquí pots menjar-te-les. Hi ha una part de degustació, sí. Ah, molt bé. No sé si va banda, eh? Això em sona una mica en fires d'aquestes, on hi ha tota de productes d'astronomis, ja típic, és que aquí hi ha l'antiga gent de... repassem cada llibertat a tot Catalunya, però poseu-les com en una meta de museu, i al final tu pots comprar potser el que et vingui més de gust, no? Home, però suposo que aquí trobaràs coses més extravagants, no? Diferents o curioses o a banda de les típiques que hi ha, bueno... Sí, potser sí, però la botiga del museu al final de tot... Sí, a més, no pensis que trobaràs alguna cosa potser més extravagant, però no pensis que, de fet, estan lligats molt. Si és a producte del que van al producte de temporada. És a la vac categoria de museu, la Fira, és l'antiga gent de... Museu, no? És que a mi estic veient que hi haurà una sèrie de panells visuals a través de textos escrets en diferents idiomes, mapes i fotografies, una mostra de forma atractiva del procés de elaboració, dels ingredients, en fi... Ja us dic que la que s'acabi el rebós s'ha acabat el museu, eh? Ja us dic que podeu anar corrent, ja, eh? Una altra particularitat, estic llegint, és la integració dels expositors de la botiga dins del recorregut, és a dir, que els visitants... Doncs anem al carrito de la compra mentre els veiem al museu. Sí, queda satisfet perquè en el mateix instant, que estan aprenent les principals trets dels productes, també poden comprar-los. Ahà, millor. És un megamuseu supermercat. És un mercador, és un mercador. Un mercador, sí que jo. Amb una guia auditiva, no? Que et donen i vas... En aquests moments que està passant pels productes làctics. Els productes d'anys l'onmení, no? Fem una mica la història, sí, sí, sí. Deixa't que, finalment, els supermercats acabaran posant audioguies d'aquestes, eh? Puc anar als productes làctics. Em sona una mica a Futurama o cac d'aquell del Polònia, que és aquell que està per museus, també, amb totes que hi ha. De totes maneres, seran molt curiós, eh? A veure-ho i donar-te una volta per allà, no sé... Sí, sí, sí. Com està el museu gastronòmic? Això està a tocar de la Sagrada Família. Us he posat aquí la pàgina Tep, no sé exactament l'adreça, però sé que... Museuastronòmic.com. Molt a tocar de la Sagrada Família i així, també, tot el publicoguiri pot anar allà a comprar olis i altres, eh? Que és com els... El souvenir gastronòmic també és una cosa que està molt de moda. Eli i Capdevila, ara entenc que hi ha moltes coses. Està al costat de la Sagrada Família. Amb això ja no té faltes d'invertir-ho. Menos, no, ja us n'heu orientat. No, no, però a la web ho dius. Donde estamos, Pam, ya está. No, no, però no dic per tu, eh, que no sabries el lloc exacte. Dic que ja s'hi han posat el museu al costat de la Sagrada Família. És el que he dit allà, allà. Ja ho entenc tot, ja, o sigui, està posat perquè van a fer caixa i a fer una visita viada, que per cert els autocards ara no poden aparcar i just davant de la Sagrada Família. No, no, de fet, ho fan allà, a la... Just unia de creuament entre el carrer de Gó i Diagonals. Sí, que s'han de fer un recorregut. Clar, i el museu costornament potser està entre aquest recorregut. Un recorregut que puja amb un d'aquests carrers que baixa. Normalment tots els gris hi ha un carrer de poc a dalt, que és el carrer Pujadas, el carrer Marina. Puc, puc, puc, passant tots cap amunt. Sí, caminant, sí, sí. I totes aquelles botigues, jo és una mina, també, pel comerç, si han de baixar tots els turistes des de l'Atubús, fins a la Sagrada Família... Primer, eren botigues que abans tenien més o menys gent, i ara hi ha... Allà han posat un futbol club Barcelona megastor d'aquestes, necessita alguna altra botiga d'aquestes així, més o menys importants, que poden vendre aquelles turistes. Turistes, llavors, estan compartint en un micro... Lladro. Lladro. Lladro, no riguis, que hi ha un lladro. Ah, bueno, bueno, també, també. Fleda russu s'està sempre. Però sí, mira, doncs molta vista. En fi, Elim, moltes gràcies, que vagi molt bé. I en retrovem. Bones tardes. La veritat abans de la setmana. Adéu, adéu. 6.43 de la tarda, fem una pausa de norre, i d'aquí uns moments parlem de cinema amb la Laya Vidal, que és ara. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Salóncoy, farmacèutic del carrer Tudano Número III de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga o tont de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. El centre de la llaneria Verns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Càmica, 3.47 de la tarda. Ja tenim amb la Laya Vidal a l'estuvi número 1 de la ràdio per parlar-nos de les estrenes d'avui i algunes notícies del món. Sí, clar, Jaqueta, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé. Tenim algunes estrenes d'avui, moltes parades. Què passa, Cristina? Res, que estic esperant. La fos de l'Ambres. Sí, sí, home. La fos de l'Ambres, ja ha arribat aquí, ja tenim la fos de l'Ambres. Ja tenim la tercera part de les fos de l'Ambres. La tercera part de les fos de l'Ambres. Doncs escolteu, si us sembla bé, però hem escoltat l'altre. I així em sembla una idea per on aniran els trets. Jo no quería nada de esto. Nunca quise participar en los juegos. Solo quería salvar a mi hermana y tener a Pita con vida. Señorita Everdeen, son las cosas que más queremos, las que nos destruyen. Que todos los que me estén viendo depongan sus armas ahora. ¿Estás vivo? Pita es el arma del capítolio, al igual que tú eres la nuestra. O rescatáis a Pita en cuanto haya una oportunidad, o tendréis que buscaros otros insajos. És molt èpic. Sí, senyora, a veure... Trenintopic hi ha, avui. Ah, sí? Ha estat a Espanya, sí, sin sajo, està Trenintopic. Perquè justament es diu això, no? Los juegos de l'Ambres sin sajo. Per tant, vol dir que hi haurà una quarta. Bueno, sí, quarta pel·lícula, per dos. Per dos, eh? En fi, en aquesta vegada... Espero que no faci la cinquena, també. No, no. Harry Potter van fer 7 o 8. Sí, però perquè hi havia 7 llibres? Sí, però si començaran a dividir, a repartir, en parlo per dos i al final... No, però això és com va passar amb crepusculó. Saps que són 4 llibres, però l'últim llibre el van dividir en dos. Doncs això és el mateix. Ah, i és el darrer, no? Sí, només hi haurà 4 pel·lícules. En aquest cas tenim la protagonista, que és la Jennifer Lawrence, una coneguda per tothom, que és la Katniss Everdeen. I què li passa aquesta vegada? Doncs aquesta vegada resulta que... No sé si has vist la enllama, la segona pel·li? No, no, jo vaig veure la primera i ja em vaig quedar allà. Aquest diumenge... Sí, la fan aquest diumenge. Sí, aquest diumenge va fer la primera, la del fosc i nombre, la Perú, i aquest diumenge fa la segona. On la fan? En tenen 3, a les 10 de la nit. Molt bé. Però amb un dintre de publicitat, i dura... Perquè la pel·lícula crec que entén 3 hores i pico, aquesta no sé per com va. Aquesta dura dues hores, dues hores i cinc. S'han relaxat una mica més. En aquest cas què li passa a la Katniss Everdeen? És que no vull fer spoiler perquè no hagi vist la segona part. Ah, vaja, però no... Es descobreix... Hi ha 12 distrits, a Panem, que és el... Hi ha 12 distrits. Es descobreix que hi ha un 13. 13 distrits. Llavors, se'n van al grup de la Katniss, el bando de la Katniss. Qui és el 12? Era el 12, se'n va al 13, que és soterrani i el capítol no sap que existeix. Perquè es pensa que el van destruir però no ha subsistit sota terra. Sí, que per ser parlant de spoilers, vaig llegir l'altre dia un tweet que em va fer molta gràcia, perquè en Terra 3, justament, hi havia... van passar la primera. La primera recordem que hi ha uns quants representants a cada districte que han de lluitar entre ells per tocar la selva o en un lloc que no sabem bé on és i només es poden defensar i només pot sobreviure un. Sí, i mentre estaven explicant la pel·lícula, un d'aquests tals publicitaris, van posar una promo de la setmana que hi havia en els jugues de l'Ambre 2 i sortia la gent i fes l'Orens, clar, com a protagonista, la gent que no l'havia vista. Ja sabem que ara aquesta noia és de la que guanyarà i la que salvarà. En fi, mala distribució, mala marketing, d'entena de 3 en aquestes. De totes maneres, dèiem que hi ha un subterrani aquí? Sí, està sota terra, no és un subterrani, sí, està sota terra. Llavors resulta que la Katniss és que no vull fer spoilers, però és que necessito spoilers per explicar-ho. No, perquè per això és polir de la 2, no de la 3. De la 2. I què? La 2 la donen ara. Hi haurà molta gent com jo que no l'havia vist. Bueno, fem una cosa. Amb el trailer més o menys ja s'imagina, no? Es pot preveure que hi hagi alguna guerra o alguna cosa així? Sí, hi haurà una guerra, però de veritat. No seran jugues de l'Ambre. Tu segurament és aquesta setmana, però aquesta, no? No, l'aniré a veure aquesta. Aquest cap de setmana no l'equivé, perquè tinc una amiga que està fent sumatives i tal i també la vull veure. Com que es veig molt il·lusionades en aquest tema, si voleu, ho deixem per quan l'hagis vista aquesta tercera. I ja en pararem una mica més. I aquest diumenge tot ja em mirarà, no, Cristina? Sí, sí, clar, clar. És que m'he llegit els llibres i os. Ah, ja ho sap, home. Com? És que és la il·lusió de veure com. Ara, no? Allò que ha estat el teu moment de llegir, és com l'has mena de pantalla. Com l'han valorat per això? L'hem posat 3 estrelles. Sí, escoltem, perquè una cosa és el fenomen fan, com el de l'Aia i el teu, però l'altra és la cosa crítica. Però què fan, però no. Sí, però bueno... Anem a la pel·lícula que també l'estrena avui, es diu Nunca es dimensió de tarde, està protagonitzada per Lady Marsen, Joan Froga, també directament del Regne Unit, i dura una hora i mitja. Aquest és el trailer. En esta oficina buscamos a los familiares de los que han fallecido en el municipio. El ayuntamiento está reduciendo. A estos vamos a despedirle. ¿Y el caso de esta mañana? Será el último. Intento encontrar a los amigos de alguien que vivió aquí 20 años. No encontrará a amigos suyos por aquí. Le traigo una noticia triste, me temo. Así que la hija de Bailey le hablo de mí. Debe ser una chica preciosa, dulce. Sí. A veure, una mica de drama, això? Home, jo he vist que els crítics la cataloguen com a comèdia dramàtica, però jo no li trobo molt del comèdia pel trailer. De moment sembla que no. Dos maneres de què va aquesta pel·lícula? Va d'en John May, que és un solitari treballador, de l'Ajuntament, i ell s'encarrega de trobar els familiars més propers de les persones que acaben de morir. Llavors resulta que... Una feina d'orilla, eh? Sí, és d'orillo, perquè... Home, clar, no dir-li a la família que s'acaba de morir, un dels seules desestimats, aquí tenim drama. Però també tenim una història, no? Sí, bueno, resulta que no sé per què el van acomiadar. Llavors li donen l'últim cas que ha de... Ah, i es prendrà aquest cas segurament com una cosa personal, no? Perquè és l'últim, llavors. S'esforçarà el màxim. Jo crec que per la música i tot, i a més per les crítiques que he trobat en una crítica de la república, que deia magnífica, no sé. Molt bé, doncs veurem a veure. I també el trailer diu una frase ja que està... Saps les phrases que surten entrecortades? Doncs posa, si tienes algo bueno que decir a alguien, no dejes de hacerlo. Aquesta pel·li serà com una mica filosòfica, no? I, a més, per la gent que estic...Imbocador, eh? Ja ho veig, ja ho veig. Com de pressiva, no sé, jo crec que podria ser motivadora. L'origen del títol és Still Life, no? Encara amb vida, podria dir. Encara sí, encara amb vida. Aquí l'han traduït com... No em crec que és massa tard. Com sempre, traduïn, com els he demanat, com els he demanat. Passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. Molts actors catalans, com el Sergi López i el Sant Justenc, Adrià Collado. Que bonic, aquí a la ràdio, sí. És Sant Juste. Ja fa un temps que veu que hi ha Sant Just i la pel·li es titula dos a la carta. Escoltem el trailer. Però és que estic perdent-ho tot, mis clientes y yo. La meva mujer es que me asfixia. Mi padre se está mueriendo. Mi padre se muera todos los años. Tiene un céntimo. Pero nos queda canpítulo, vendemos y podemos empezar de nuevo. Y que se ha terminado la hipote y he tenido que ordenar la cabra. ¿Qué hora que lo pienso era el macho? Que será yoli. Te gustó la yoli. ¡Que te como toda la cara! Tiene una casa en la Toscana o en la Provencia teniendo la Empordana. I, entonces, ¿por qué te la vende? I té raó, de l'Empordana. És un dels paratges més bonics de cases nostres. En fi, d'aquí a la pel·lícula. És una comèdia espanyola d'una hora i mitja, també. Va de l'Òscar, que és un calculador bróquer urbà. No sé què és bróquer, jo crec que serà com... Treballa en finances, treballa en el món de la bossa. Correcte. I en Dani, que és un habitant de poble sense ofici ni benefici, com diu el trailer. I descobreixen que són germans. Llavors es veuen obligats a compartir un restaurant que està perdut en un ídic paratger rural. I ja veiem també les diferents visions de la vida. Un que ve directament de la ciutat i l'altre que viu al camp. Afecte. Molt bé, i des d'aquí em ve una salutació també a l'Adrià Callado. Què passa, Cristina? Què rius? No, res, que m'ha fet gràcia la pel·lícula. Ah, la pel·lícula. La pel·lícula és a la carta, eh? John muere al final, és la següent pel·lícula. És una mica el... ironic, no? El títol, perquè jo em muere al final. Ah, sí? Perquè ja és un spoiler... Un spoiler al final. Però després ho explico. Algún dia de su futuro me dan lo inimaginable. Es físicamente imposible me darlo. Esa cosa negra, la salsa de soja. És coses que no deberías ver. Si le enseño lo que tengo ahí, jamás volverá a sentirse como el resto de la humanidad. Mi única posibilidad de salvar a John estaba dentro de ese botell. ¿Qué es esa cosa, John? La salsa estaba bien. Esa cosa. Recuerdo cosas que aún no han pasado. Diría que estamos en alguna clase de universo alternativo. Pero hagáis lo que hagáis. Desveléis el final. No desveléis el final. John muere al final. No sé com serà aquesta pel·lícula, però... De fet, són la de Sitges. És una de les pel·lícules que el Sergi Radan va comentar. De què va, Laya? És una comèdia fantàstica de terror. Jo diria també una mica surrealista. M'ha recordat a Màtrix quan he vist el trailer. I tracta sobre la salsa de soja, que a la pel·lícula és una substància estranya, que transporta els que l'aprenen a través del temps. No obstant, si l'aprens, deixes de ser persona. No com a exterior, físicament, sinó interiorment. Deixes d'actuar com una persona. És el que es pot entregar pel trailer. Resulta que tenim el John i el David, que són un parell d'universitaris, i resulta que ells han de salvar la humanitat de tota la gent que aprenen la salsa de soja i deixen de ser humana, o sigui, que està com una invasió, no? Sí, és com una invasió. És un vi però rara d'aquesta. Llavors, d'anar a salvar el planeta. Doncs aquesta pel·lícula, que també s'estrena justament avui, John morirà al final. No sabem si morirà al final, o no? Els crítics posen dos estrelles. Anem cap a les notícies de cinema per acabar la secció. Puntuen molt baix. Sí, últimament no estan puntuant molt baix. 3 seria com un 5, no sé. Bé, surto a un new poster de 50 Hombres de Grey. Ah, sí, sí. No l'haia? Sí, un nou poster de 50 Hombres de Grey. La productora Focus va preparar l'estrena per una de l'adaptació de les novel·les més polèmiques dels últims anys, a 50 Hombres de Grey. I han penjat un nou poster. Molt bé, sí. No deixa veure molt. Per aquí no sàpiga que va a 50 Hombres de Grey, és el romance entre una universitària i un multimilionari, Christian Grey i el sexe. Molt, molta importància. Llavors, no sé, m'ha semblat estrany, perquè aquest nou poster no ens deixa en treure res. Bé, ens veuen uns llavis, no? Sensual, jo diria. Molt sensuals, amb la frase... Mr Grey will see you soon... Ah, no, now, que és... Bé, el senyor Grey, no? Ens veurem ara. En fi, més coses. Parlem del planeta de los Simios 3. Sí, diuen que... Tenen previst per el 29 de juliol del 2016, que ha sortit la tercera pel·lícula... Bueno, la tercera entrega d'aquesta nova saga del planeta de los Simios és així, més nova, no? Mm-hm. No moment no sabem com es dirà el títol, llavors li diem planeta de los Simios 3. Quant té previst a estrenar-se? El 29 de juliol del 2016. Encara queda una mica, no? Però han començat a rodar-la o encara no? No, l'han anunciat. Però encara no. Només se sap la data, prevista, no sabem si canviarà, i després aquí farà el César, que és el... El Góllum, no? L'Andycerquis és el que va fer de Góllum, el senyor dels Anells. Ah, sí, sí, sí. Ell és el que farà de César. Per cert que hem d'acabar ja, però abans, ràpidament, avui ens vols recomanar un curmatratge? Sí, he trobat un curmatratge que em va fer gràcia, que és del jove talent que es diu Carlos Prieto, i està produït per Bajo La Cama Films, i es titula 7 Minuts, encara que durarà 10 minuts, es titula 7 Minuts. El vaig veure i em va fer gràcia, perquè... Es pot trobar a YouTube?Sí, a YouTube, i també a les pages d'aquestes de cinema. Malapunto, eh? 7 Minutos. I tracta de... Saps les cites de gent que acaba un lloc per fer cites ràpides? Sí, sí. Llavors per això es diu 7 Minuts.Ah, d'acord. I va de com una parella que estava vivint es va conèixer allà, en aquestes cites, que en realitat no volia... O sigui, no volien tenir romans, saps? No pasis una espòlia, ara.No, no, no, no. Estic explicant exacte què va.Sí. El que passa és que... Bueno, si et sembla, ja ho veurem. Sí, ja el veureu. Està molt bé. Ho deixem aquí perquè no tenim més temps. Cristina, si l'apenya del moro tingués molta, molta audiència, què seria el trending topic a Twitter avui? En primera hora, totalment notícies, per les notícies de la sintonia d'Andrea Bueno. Un notícies, també. I en aquesta segona hora, no puc evitar-ho, Jordi, i les coses de l'Ambres sense Hopart. Eres trenes parada i també trending topic. I avui, a Twitter. Bé, ho deixem aquí, moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro, a l'Andrea Bueno del servei d'informatius, que ja s'ha trucat a la porta per entrar i fer el... Sí, ja va, Andrea, ja va, per fer el seu informatiu. A més a més, també agraï el Pau Rama, política, com si veia amb els bunis a l'Arnau Consul, parlant de la llet d'escriptura exprés d'aquest diumenge al matí, l'Eli Capdaví i l'Alentia Agenda. La Laia Vidal, gràcies, Laia, fins la setmana que ve. Bon cap de setmana. Amb més cinema i també la Cristina Vargas, al Twitter i al Facebook, Cristina. Quinti llums, que vagi bé. Us ha parlat Jordi Domena, Cristina, amb l'Andrea. Bé, el servei d'informatius, que és aquí amb la taxa de cafè. No saps què és? Una pastilla, per tant, eh? Aquest és el millor, el millor. Fins la mà, que vagi bé. Fins la mà, que vagi bé. Fins la mà, que vagi bé. Som les set, bona tardada. A tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La secció local del PSC obre el procés de primàries. De moment, Josep Perpinyes és l'única persona que busca suports. Per primera vegada, el PSC Sant Justany fa primàries per escollir el calapla. A més, el portaveu de via democràtica ha anunciat que el partit concorrerà a les municipals del maig. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre, d'avui divendres 21 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.