#593 - La Penya del Morro del 2/12/2014

Sintonitzes, ràdio d'Espè. La ràdio és en just. Durant l'1, 2, 1. Ràdio d'Espè. Durant l'1, 2, 1. A l'esdeu del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Tècniques, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vespre i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Que passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Que passa si li treus les ajudes al conductor? Que passa si li treus la carrosseria? Que passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa en més mor que penya. Bé tal, bona tarda Sant Justi, gent de l'estranger com esteu, benvinguts al programa número 1522 o 27, no ho sé, la penya del Morro. Avui al programa saludem com sempre l'Andrea Bueno de les notícies de Sant Just, l'Andrea, bona tarda. També tenim la sorpresa de ser un confort de vida. Cristina, bona tarda. Bé, avui al programa també tindrem a l'Oriol Ximénez que ens parlarà de noves tecnologies, per exemple, una aplicació per seguir a Santa Claus i el pare Noel on està exactament. Es diu Santa Tracker 2014, que tu pots seguir per JPEXa on està, saps com els avions? I ja ha sortit? En fi, ens ho explicaré aquí una estona. A més, té dos minijocs nous. En fi, ja en parlarem. També tindrem l'Àngel Córnejo parlant de videojocs. I a la segona hora, a la televisió amb el David Ávila, amb talls dels protagonistes dels ondes de la setmana passada, escoltarem perquè va parlar amb molta gent convidada que hi va ser. A més a més també tindrem el senyor Benito, a les colors importants de la vida i com cada dimarts acabarem amb el món absurd d'internet del Jordi Roca. Per davant de tot això, anem cap al trending topic de la primera hora. I és que, Cristina, avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut batalla, campal, ultres, fora els ultres, Riazor Blues, també Tino Fernández, Frente Atlético o Gilmarín. Perquè, com acabem d'escoltar el bolletí de Catalunya d'informació, una de les primeres mesures de la Club Atlético de Madrid ha sigut fer fora els ultres, el Frente Atlético. Finalment, Club de Institucions del Futbol sembla que comencen a reaccionar davant la mort del seguidor radical del Deport diumenge al matí. Sí, no sé si cal comentar-ho, però ho farem de totes les maneres. El Frente Atlético serà expulsat del Club com a penya oficial de l'entitat. Així ho ha anunciat el Club en un comunicat que ha penjat a la seva página web i ho fa després de rebre l'acte policial on s'identifiquen fins a 15 seguidors de l'Atlètic, 7 en principi que no eren socis de l'entitat i altres 7 socis abonats i un de no abonat, que en aquest cas ja han estat expulsats i no tindran la possibilitat de tornar a ser socis. D'altra banda, però el Deport després d'una reunió d'unes 4 hores aproximades del president del Club Tino Fernandez també ha volgut anunciar, però en aquest cas la clausura provisional i simbòlica de la grada on s'obriquen el reactor blues per als 2 segons partits. I ha afegit que hi haurà una manifestació multitudinària per aquest dissabte quan ajuga el partit dins de l'estadi per un euro per demanar el no a la violència. Per cert, és una clausura provisional i simbòlica durant dos partits només a radicals del Deport. Sí, un serà durant aquesta setmana que juguen i l'altre serà dissabte. Per tant... El primer personal no m'ha acabat de convèncer gent d'aquesta mesura, perquè els fas fora o no. Però això, aquestes mitjestintes, jo crec que no porten enlloc. En fi, ahir ho parlàvem a la pola esportiva del programa. Per cert, què ha passat amb els detinguts, Cristina? Doncs aquestes 21 persones que van ser detenides van estar en passat 48 hores entre reixes i han passat a disposició judicial. A la policia, però, en aquest cas, no creu que en reals es trobi el responsable de l'amor del seguidor Galleg. A més a més, els escriuers delictes de desobediència, resistència i, bueno, atentat contra els agents de seguretat. Què diu la gent a Twitter, sobretot aquesta qüestió? Per exemple, Pla Pablo Salvago diu que Hilmarin anuncia l'expulsió del Frente Atlético. És un pas. El següent és fer-ho. I jo, fins que no ho vegi... Un altre comentari. El pal, Víctor Ramos Cosodiu, moltes llacunes en el comunicat de Tino Fernández, la primera perquè no admiteix preguntes. Els socis i accionistes volem respostes. I, per acabar, la Vanessa Díaz, que diu la batalla campal, va ser vergonyosa, però és que es va usa com excusa per atacar el món del futbol, i el que ens encanta el futbol és encara pitjor. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai més divertit del programa, les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenoci per estar ben informat de tot el que fas de per aquí al lloc. Parlarem del casal de... Oh, que has de menjar en pastís. No, parlarem del casal de... Avui no, parlarem del casal de Joves de Sant Just, que ha programat un nou curs intensiu per veure fin de final de mes. També parlarem dels pastorets de Sant Just, que ja tenen data de representació, però abans de tot això, comencem parlant del cim de Can Ginestar, que és un espai que queda al primer pis, a la planta baixa, entre el bar i l'entrada de la gloteca, per alguna forma, l'entrada principal, el vestíbol de Can Ginestar. Doncs fins al 5 de gener, acoll la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de La Rambla. No podem posar una música més de Rambla, una mica de... Ara, ara, eh, de la passejant, sí. La Rambla, paradó. Ha arribat la xorreria. Ara que el menys una mica més. Ara que el fes un bus. Ja. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de La Rambla de Sant Just. Un dels carrers principals del nostre benvolgut i estimat, admirat i municipi. D'organitza l'Arxiu Municipal de Sant Just amb la col·laboració del Centre d'Estudis. Andrea Bueno, que no té cotxe ni té moto i que sempre va caminant gent de casa seva des de la ràdio passant per la Rambla de Sant Just amb un globus a la mà, té més informació de tot plegat. Doncs l'1 de gener de 1914 va començar a organitzar la Rambla de Sant Just. El seu entorn, iniciativa de diversos propietaris locals. Jordi Amigo, que és l'Arxiva Municipal, ha explicat que aquests propietaris van acordar amb l'Ajuntament Organitzar aquell sector a través d'un document. L'exposició La Rambla fa cent anys compte amb imatges i documents que demostren els canvis que ha experimentat aquest carrer. De fet, hi ha una fotografia que il·lustra molt bé on hi apareixen. A la rambla que es coneixi, tots els ulls la podran veure. És molt bonica. Es veuen clarament unes nenes al dia de la seva primera comunió. Allà a la Rambla l'any Atenció, 1913. Això que es diu, abans tot això eren camps, doncs això. En el cas de la Rambla de Sant Just, era veritat. Era un camí de carros. No hi havia carreteres, no hi havia esfal, no hi havia mansions, ni cases, ni en la Montilla. No hi havia ni en Montilla. No hi havia ni en Montilla. Però hi havia animals. Però hi havia animals o no? Sí, sí. La foto aquella és molt maca. La foto de la comunió és molt maca. Aquesta és la primera fotografia del dia de la possessora del corpus. Aquesta és la primera fotografia de l'exposició de 100 anys a la Rambla de Sant Just? És una de les més destacades. També apareixen fotografies del 1973, on apareixen imatges de solars encara sense organitzar allà a la Rambla de Sant Just. 100 anys després, el municipi ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració. Per exemple, el d'agost de 2014 d'aquest any, el centre d'estudis li va dedicar la passeja de poètica de festa major. Dies va descobrir una placa commemorativa al Parador, feta per l'artista Carme Malaret. De fet, el Parador estarà de celebració també l'any que ve, i és que el 16 de juny de 2015 farà 50 anys. Què dius, ara? El Parador. Tantes nits allà esperant l'autobús, que no arribava mai. I arribant també de Barcelona, amb unes condicions extremes a les 3, 4, 5 de la matinada, la nostra adolescència. Aquí no li ha passat això. No veiem que no ho veus en just. Doncs abans era una biblioteca. El Parador hi havia una biblioteca i un kiosk i un bar. Un cinema abans també. Cinemes parador. No ho sé. Potser ho estic inventant. Jo no ho he sentit avui, però probablement sí. Aquesta exposició, la Rambla fa 100 anys, també està formada pel llibre que recull diversos escritos de Sant Justens. No explicàvem vivències allà a la Rambla, les seves vivències, i es pot visitar fins al dia 5 de gener al centre d'interpretació del municipi, al cim de Can Ginestam. I segurament en aquell llibre es recollen moltes dades, entre elles, la persona que amb més estona vas d'esperar en l'autobús, els últims 10 anys, que van ser 2 hores 35 minuts. No ho sé. El parador és un problema que hauràs d'explicar. Amb els cartells d'aquests informatius que són reals, 100% donen la informació que si et dius 5 minuts, triga 5 minuts. Ni un sol ni un. I quan passes 5 minuts posa que et trigaràs 6 minuts. Però no t'ha mentit. Potser el cartell, d'aquí 5 minuts, caminem el cartell a 6 minuts. Bona nit. Doncs queda dit i felicitat a tots els senyostens. Orgull, orgull de rabla. Orgull de poble, de senyostes. Bé, hem dit això, passem a una altra qüestió. Parlem del Casal de Joves, que programa un nou curs i ens posarem al final de mes. El Casal de Joves. Sí, perquè s'hi impartirà el divendres i dissabtes del 20 de desembre, el 17 de gener. I ja descontes atenció per a joves senyostens. Tendré a bueno que té el carnet de monitor, de lleure, el de manipulació d'aliments i el bloc baster de cara seva. Té més informació de tot plegat. Doncs aquest curs de intenció de monitor de lleure l'organitza el Casal de Joves i l'escola lliure al sol per preparar els alumnes per dinamitzar activitats pensades per a nens i joves. El curs de monitor de lleure, o monitor de lleure, té una dura de total de 310 hores, s'estructura en dues etapes. La teva era pràctica. La teva l'activa són 150 hores de formació a distància i la pràctica són 160 hores en pràctiques formatives en la mida d'educació, a lleure infantil i juvenil. Hi ha diferents preus disponibles, com deies, el preu general són 220 euros, però ja descontes per a joves senyostens i joves aturats. El curs sinpartirà el Casal de Joves i el centre cívic Salvador Priu, els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener i els horaris són divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8 per a més d'informació i per fer les inscripcions us heu d'adreçar al web www.presvidobles.escola.org a través d'allà podreu fer les inscripcions fa el curs. Vinga, aviam si ho veu bé i ara ho mostrem i que es diu Ramon, ni al riu ni a la muntanya. M'agrada que estiguem sortint de la vola. Per això és de l'Huriguerli i les Cotxares. El meu amic. No és nova d'ara, eh? No, és com parlem d'ara. Sí, perquè és una mica... A la muntanya. Si esteu fets una colla de feixistes. La muntanya. Jo faig a la muntanya. Jo faig a la muntanya on tomoig. Bé, totes la cançó. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I ara canviem de qüestió i continuem parlant de coses que passen a Sant Just. Parlem dels pastorets que ja els tenim aquí. Gràcies. Veus de la parròquia? Sembla una mica... El programa de les gris i de Sant Just. Bé, i Sant Just i pastoret, en aquest cas, eh? Perquè parlem dels pastorets de Sant Just, que ja tenen data de silenci. Avui continuem endavant. Ja tenen data de representació. Pujaran a sobre de l'escenari els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre. La sèrie de Sant Just és consolidada en el municipi i un cop més amb el text. De fet, cada vegada menys, perquè van agafant les referències del text original, és teu del Pep el Benell, Andrea Bueno, que no participa tampoc aquest any els pastorets. Però tu sí. Té més informació de tot plegat. Sí, però ara estan parlant d'Andrea Bueno. Jo no participo. La sala del cinquantanari de la Taneu acollirà les representacions dels pastorets de Sant Just. És el més familiar. Tinc jo. L'obra es basa en el text esteu de Pep el Benell. Perdona, m'apunto. Tinc un pis petític. Tinc un pis amb més caliu. Tots abraçats. El caliu. Les patates. L'obra es basa en el text esteu de Pep el Benell. És el tercer cop que representa Sant Just, que té la feina de l'Andrea. És el tercer cop que representa el nou serà. I també es basa en el seu motiu de les novetats. Per donar-li un altre to a l'obra i un altre to a Sant Just també per aportar 150 col·les amb l'actualtat. Per què la gent es fa ganàsia. Que surti amb els grocs, els blaus... I els àngeles siguin d'un color... Volien fer... No sé si ho faran, però volien fer que el color guanyava. La festa major que guanya el groc És el que guanyi els blaus, per exemple, que això no passarà mai. Quina esperit jove, per favor. Això és així, vull dir, que és cú, que sàpiga i sigui conscient d'on està. Jo soc molt conscient, vull dir, les 5 consens o vosaltres, que sou blaus, i us penseu que ho recerem. Llavors, per exemple, si guanyes els blaus un any, que això ja és... Llavors ho faran que els àngels siguin blaus, per exemple. Està bé. Sí, són dades que vaig demanar en aquell programa. Molt bé. Gratis. Doncs gratis, també, i participant totes aquestes persones que... Ah, no cobrem? No, diríem. No, no. Jo pensava que cobrava, malgrat. És participat, jo també. Ah, o... És que no no puc. Doncs aquest any, a prop d'una 8 entena de persones involucrades en l'obra, d'una unidó, 48 actors, a prop d'una 5 antena, i els pastorets de Sant Just, com deies, es podran veure als dies, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantanari, les entrades es podran comprar de forma anticipada a la Secretaria de la Taneu, a la Can Saladeria Fosa, a la del Mercat Municipal, i a la papereria l'escriva a l'Illa Walden. Pastorets de Sant Just. Estrena 19 de desembre, 21, 22 i 23. Disabte, no. Vaja, això és així, això ho heu vist al cartell, no? Sí. T'hi vendres? Per què? T'hi vendres, diumenge, di lluny i di març. La programació nunca ha entès cap escontada. No sé per què, això... El dia 20 hi ha la passejada poètica del centre de l'estudis. Ah, i vol dir que el centre de l'estudis ha fet un lobby, ha fet pressió, allò que fan ells. No, és que no ho podem fer més a dos àquires de Sant Just, que després resulta que és mentida, que després hi ha 50 àquires a l'hora, i aquí no passa mai res. Potser sí, no ho sé, Andrea. No hi pots i meva. A veure, em trobo en Maria Quintana i fa por que n'hi ha donat. Bé, anem a la qüestió, que això, Pastorets de Sant Just, s'estrena, diumenge. En fi, alguna cosa més de les notícies de Sant Just? Doncs ho podíem deixar aquí, si vols. Més o menys m'ha explicat tot el que havíem d'explicar. Deixeu-me recordar que teniu més informació. Avui, mira, m'agafa el veu del... és tradicional. Més informació a ràdio desvern.com i, a partir de la set, els Sant Just notícies edició més pràctiques. I, fins aquí, l'espai en més humor de la penya del Morro. Les notícies de Sant Just. En vendré a buen home. Sí. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit amb Lluís El Quiménez i l'Àngel Cornejo, parlant de videojocs i de noves tecnologies. Pipa, pipa, pipa, pipa, pipa. De dilluns i diventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les notícies, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. Cinemà sense límits. Cinemà sense fronteres. Cinemà sense mesures. En definitiva, cinemà sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Que passa si hi ha més? I treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc el graner de Sant Just i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Morro. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. I entrem en matèria ja. Avui portes la primera notícia que a mi m'ha impactat. Es pot seguir el recorregut del pare Noel amb Temp Real amb una aplicació que es diu Santa Tracers 2014. Això Google no ho havia fet ja? No ho sé. Però l'any passat ho va fer. Aquest és l'any 2014. Aquest any l'han renovat i s'han afegit dos minijocs que l'any passat ja tenia 3. Ara mateix m'està el pare Noel. Està al pol nord treballant. Aquestes dades són els més duros de l'any. A la Pònia. De fet, el pare Noel li passa al revés que nosaltres. De vacances i ho més treballant. Llavors aquesta aplicació... A memòries i rialles dels nens i nenes del món. I els impostos de fixar. Això alimenta molt, com estàs? Invasolina pel rei. Jo pensava que eren elèctrics. No, no, és bo que el... Ho poso per aquí darrere. Oriol, anem a la qüestió. Aquesta aplicació te la pots baixar per Android. O per iPhone. Els iPhones no n'estan gens bons. No en tenen regals. Però això és discriminació, totalment. Com funciona aquesta aplicació? Quan segueixes un paquet aquest bé a casa, segueixes el pare Noel. Que també et porta de paquets. Però mai arriba el paquet. Té un número de seguiment o no? No, perquè només hi ha un paranormal. Hi ha diversos paquets, no? El teu. Com funciona això? Què està passant? Sabem que el paranormal arriba a les 12. A les 12 és el que fa. No arriba fins que no estàs dormint. Té una gent de pretava. S'espera que estiguis dormit. Doncs posem l'1 o l'2. Ja hauries d'estar dormint. Llavors què passa? Doncs segueix el sol. I surt del pol nord. Els primers que els entreguen són d'Austràlia. És com un vampir, no per per el sol. No està a la línia. Està bé, està bé. Va just, quasi a la llum, però sense arribar. Hi ha va ser una feina. Vec a la pol vídeo, i em digues que hi ha una fa***a. aps fer el mal per què va sortir? S'ha de tamborjar amb els tetes i van pros.</ilında. Un driver va zaczynar posant mascareta. Hem unes shove仔ifes per test·lells, no espènews de l'amor independentista. uren ingressos de ll개, que posen expert en menys de legítim. Mira, però ho pots proposar per l'envena. Sí, però això és com una mena d'arma de doble fil, perquè tu imagina que estàs ensenyant als nens. El problema no es vindrà cap a les dues, falta una hora, clar. Jo no em puc dormir, o sigui, a mi diuen que és l'hora exacta, perquè no les gràcies, clar, és que tanta tecnologia potser no és bona, perquè una de les gràcies és no saber quina hora exacta arriba, que tu despatges el dia següent i vas tot el regal de sobre, en canvi, si és l'hora exacta que arriba, al igual jo dormo, si és l'hora exacta. Ara està pensant tot, els nens també tenen tecnologia. Jo, ara, si fos nen, posarien a GoPro allà per... per veure quan arriba, si es menja l'escaleta. Si hi ha un nen que posa una GoPro, jo t'asseguro que veu el Paranoel, perquè segur, perquè els Paranoels són molt llestos, també, i llavors segur que apareix algú allà amb els regals, perquè clar, és així. L'aplicació també diu si no vindrà el Paranoel. Si ha sigut dolent, no, tu tens una opció... No ho sé, si jo començarà de nens, no ho sé. Seria... Home, Google saps que no són bons o no. Google té moltes dades, eh. Sí, té moltes dades nostres. Sobre, per exemple, no sé... Si ha sigut bons o dolents... Seria el que hiciste l'última vegada. Sí, sí. Si has quedat més de la tarjeta del necessari, per exemple, o si algú ho sap on t'has mogut, si t'has mogut en llocs de mala mort, per exemple, les nits, Google ho pot saber perfectament, i pot dir-te que aquest any Santa Clal no t'ha arribat a casa. Però, en fi, aquesta és la primera aplicació que comentem, que és Santa Tracker 2014, disponible per Google Play, per tots els dispositius Android, si ho voleu, ja us la podeu descarrar. Bé, més coses, justament parlant de Google Play. Atenció, perquè sí, i de diners, començarà Google Play a recaudar l'Iva de les aplicacions a partir de l'1 de gener. Fins ara aquest Iva anaven directament als programadors. Bueno, clar, el iva els recaudes, no, en el que obre a la meva programada o a algú que... Doncs després les de pagar, ja. Exacte. Però quina diferència hi ha pels usuaris, que és el que ens importa? Això és un canvi de la seva Europa, que es fa, en Google, fins ara, no era responsable de recaudar l'Iva, sinó que ho feien els programadors, però els programadors potser no ho feien, sobretot si tenien pocs beneficis. No parlem del cant i creix, perquè el cant i creix segur que paga l'Iva, i qualsevol joc d'aquests grans segur que paga l'Iva, a l'Àsfali, tots aquests segur que no paga la ploma, però en aquestes aplicacions més petites, on ho feia un programador, segurament no es pagava Iva, perquè era molt baix, perquè el programador no potser no tenia una empresa, i ara sigui com sigui cada aplicació de l'Iva. Vol dir que és possible que notem... A veure si haurem de pagar més per les aplicacions? És possible, no hauria de ser així, perquè amb teori a tots els programadors, haurien d'estar pagant l'Iva ja, per llei, però jo crec que s'ha onat segur a aquesta situació, hi haurà aplicacions, sobretot les més petites, que segurament pujaran en Iva, perquè si no ho fan, el que passa és que el programador veurà una baixada en els ingressos de 21% d'aquests casos. I una pregunta, en el cas de les aplicacions, potser és absurda, però en el cas de les aplicacions gratuïtes... No passa res. I tot això de l'Iva... El 28% de zero és el... Ja, però dic, em refereixo, ells tenen un cos, no, però ells tenen un cos a l'hora d' elaborar una aplicació, distribuir-la i demés, suposo... No, però la situació és amb fer gratuïta, és gratuïta, no? De cara al suari, però de cara a ells, ells sé que han de pagar un Iva. No, perquè no tenia un benefici. Segurament hauran de pagar l'Iva que obrin dels anuncis, per exemple. Aquí per això és el que anava a dir. Tu pots posar una aplicació gratuïta com el Candy Crash, que és que jo me'l vaig descal·lar. De coses que no els anuncis, l'altra és fer cobrar. No t'ho resabeu. Però és que jo no pregunto per part del suari, pregunto per part dels programadors. En aquest cas, a banda que tenen un cos al fet d'elaborar-la, tal i qual, la posen com a gratuïta, com el que el Candy Crash, té molt d'èxit, tal i qual. Els foten en mitja cada partida o de cada peça de dit, tal i qual, els anuncis tenen un benefici. D'això hauran de pagar-lo. Aquest Iva també el posa a Google, però aquest ja el posava a Google. És diferent. Una altra cosa és que els beneficis, tu, com qualsevol empresa o persona, doncs després de pagar-li ERP. Però això ja s'havia de fer. En realitat no hauria de canviar res, el que vull dir, perquè no ha canviat res. Però com hi ha programadors que segurament no estaven pagant Iva, i ara s'encargarà de Google de recaudar-lo, segurament pujarà al preu d'alguna aplicació. I potser que alguna que sigui gratuïta ara passi de... Així ja... Bé, que a mi no és de qüestió. Parlem ara d'història de la computació. Parlem història dels ordinadors. Una subfecció que no hem fet mai, però que inaugurarem avui, que és... Els ordinadors tenen un passat. Bé, atenció, perquè hi ha estudis i científics que han descobert una cosa molt important respecte als ordinadors. Avui no estem a 28 de desembre, encara. No és, per tant, una notícia dels adolescents. Senzillament és que hi ha noves investigacions que ha dat en l'ordinador més vell de la història. Quina en diríeu, per exemple? Cristina, Àngel? Home, Cristina, no té el que jo. És que m'anava a dir. Àngel, quin diries tu? L'ordinador més antic. Aquesta constància. 1.900... 1.900? Sí, l'ordinador. Pensa que la Segona Guerra Mundial ja havia de zapatòfon. Hòstia, jo què sé, tu. Jo tinc una donòpista, eh. Doncs atenció, perquè m'has d'escoltar. El 205 abans de Crist! Què dius? Per tant, de sucris no val la pena regegar-me. És un dispositiu... Hauria d'explicar-nos-ho, perquè aquí, a la pedra... No em deixin en pilotes, eh? Aquí, la confusió, no? Vull dir, segons la definició que posem a l'ordinador, no? L'equipensem en chips, en transistors, en relers, una mica més antic, tot aquest ordinador molt més modern. L'hi diuen, evidentment, doncs no sé quina data, però començaríem a dir mils o segles ous. Fuebos de guerra, per exemple, de la pel·lícula de Mercè Prodèric. Això seria un ordinador elèctric. Ah, va, va, va. Exacte. Dins de la definició de l'ordinador, ara no existeix cap ordinador, però, bueno, dins de... De fet, podríem fer ordinadors orgànics, en el futur i contriconides. Però, bueno, tornant al passat, hi ha ordinadors mecànics, també. Màquines fetes per calcular... Coses. Per calcular coses o simular coses. Això és el que definiríem com un ordinador. O guardar informació dins d'una màquina. Tot això, també, a l'abacus. Doncs, bueno... Aleshores, ja sabia que els grecs tenien màquines d'aquest tipus, i ara un nou estudi, odat a fins i tot 50, 100 anys més antig, del que es pensava, que és l'any 205 abans de Cris. De fet, és un dispositiu que modelava l'univers conegut del moment? Sí. Exacte. Era un dispositiu que... O sigui, era com una manera de... de plasmar les estrelles del qual les coneixien en una màquina i poder fer operacions... Estronòmiques, en aquest cas, amb aquesta màquina, que d'altra manera no podíem fer. Clar, de fet, confirma això. Teories, carquímades, podria haver fet servir dispositius d'aquest tipus per predir els eclipsis de l'època. Exacte. Sabia que podíem predir els eclipsis, els grecs, però no els equadrava, perquè, en principi, per predir un eclipsi necessitaves trigonometria, que en aquell moment els grecs no tenien. Se suposa, es no equadrava al tot. I una de les teories era que aquestes màquines conegudes s'havien coincidit en data amb els grecs i que havien fet servir màquines d'aquestes per poder fer càlculs aritmètics i no trigonometrics per calcular els eclipsis. Llavors, això acabaria de quadrar en data que seria possible. Tinc una cosa a veure amb els omnis, per exemple. Van arribar els 200 abans de Cris i van deixar, després, per exemple, un... Un iPad. Un iPad que, en aquell moment, doncs clar, era... La bateria va durar 12 hores, però va donar... Sí. Va donar un Reddit que va xacar l'imperi grec i va conèixer. És una història curiosa, aquesta... El primer ordinador... No és primer ordinador, però és una... Tu, per què ho dius? Una màquina que feia coses. És una abac, potser era una abac. Depèn de la definició de l'ordinador. Tu com defineixes ordinador, per exemple. Va ser fona estona, tu. Tota el pot, que... És una màquina... Per fer càlculs i per endreçar, vull dir, sí. La màquina que em permet connectar amb el Facebook. Per mi, eh? És la màquina definició. Àngel, tu que defineixes ordinador. No estava escoltant. Vull estar escoltant gaire, no? Sí, no, perquè abans de mi tampoc m'he escoltat. Estàs esperant que arribi el teu espai i... Estic fent... Estic calentant la càdida. Perfecte. I deixem virus per l'estudi. No són virus, està perfecte, he arribat aquí i m'ha començat a donar una tactel·legia brutal. Perquè falta la planta. Falta una planta aquí, eh? Doncs potser és això, no ho sé. Ja he sigut a entrar. No he sigut a entrar aquí i començar a... A rejar-les, però brutal. T'has situat a la zona on estava la planta i jo em he començat abans del programa. Està fora, l'ha entrat fora. Per què? Perquè no li dona llum. Perquè diu que és una planta que està morint. M'estic morint jo. Ho sento, Àngel. El pas que anem, sí. De totes formes, sí, és curiós. Tu has vingut aquí sense res, però hi ha una planta a l'estudi que dona la companya de la teva, la 30, fora, i ara ens hem quedat aquí amb un espai important. Perquè... Què passa? Ah, és el jardiner. Escolta, alguna qüestió més sobre això d'Oriol? No. Què vas a fer? Què vas a parlar? Explicar-ho de la planta. A veure, tampoc no el que farem al programa. S'ha de parlar al programa, per això. Sí? A veure, espera. Cap de gènere d'en Ràdio es veu. Cló, bona tarda, què tal? Què ha passat amb la planta que hi ha aquí? Mira si és com l'Àngel o no. Això és a la que l'afecció que han engegat allà fora. L'Andrea està bé. Els familiars que l'estiguin escoltant, l'Andrea està bé. Tenia fred. Què passa amb la planta? La planta fa bastants dies que l'encarregada d'aquesta casa que l'estigui tot net, ens va criticar amb dient que l'estem matant. L'Ameri Carmen. Si us apropeu algun dia a la planta i veniu a la Ràdio, veurà que està tot ple de brots nous. Està preciosa, si està molt maca. Però hi ha gent que diu que l'estem matant. I per tal de no sentir la gent que deia que l'estem matant, diria a la posarem amb allò que tingui llum. Però no podien parlar amb algú de jardineria... No, el vam parlar amb els jardiners i l'endipodeu la tota. Que la gent com a mínim pugui sentar-s'hi per aquí i pugui estar... I qui la poda? Qui pot a la planta? Un jardiner professional. Ah, no l'hem defensat? No, nosaltres no. A menys molt l'aria, però... Ho va fer un pro. Us he agafat les fulles que són de color barró i tallar-les. Aquestes que van soles. A més, aquest tipus de planta que estem parlant, que és un ficos, qualsevol dels brots que talleu, podeu tornar-vos a plantar amb una mica de sorra i amb un test, per casa teva, que és nova. Sí, perdona, és que m'agraeixerà el ficos. Que no hi hagi una germenaria. No, cada dimarts, una planta, i així tenim espai. Ah, doncs sí, està bé. Per exemple, aquesta d'aquí de l'entrada, que és com un bamboo, això sempre he preguntat què era això. Aquesta planta... Però hi ha algun aquest de plàstic, no? No, el que passa aquí és espectacular. La gent agafa així com una sinusitis, però com a mínim, les plantes no es fan molt grans aquí. No, aquesta d'aquí que estàs parlant, un dels brots, és de l'any 87, quan vam inaugurar les segones instal·lacions de Ràdio Desbarn. Que curiós. Molt bé. 87. No, vaig néixer jo ja. Ah, mira, doncs aquí de planta... Hauríem plantat al costat. I a l'OEvera, per què no plantem aquí la ràdio? Jo tinc molt de càrrecs. Un bonsai. A veure, tenim demanar coses. Oriol, tu que demanes una planta així? No, no en conec. Doncs plantarem, Maria, per l'Oriol. A l'OEvera, un bonsai, i tu Àngel, tu què vols? Jo més Maria. Tu més Maria. Doncs gràcies, i que vagi bé la germenaria. Ja ho seguim al programa. Gràcies. Jardineria Domèstica, amb Carles Hernández. Bueno, en fi, 20 minuts anirem al punt de les 6 de la tarda. Continuem amb el programa. Per cert, Àngel Cristina, tinc una pregunta per vosaltres. Vosaltres esteu contenta amb la foto del perfil que teniu al Facebook? Sí. Sí? Sí. Tu, Cristina? No recordo quina tinc. Jo t'ho dic jo. És que fa molt de temps que no canvio. És que entre el Facebook t'entens, no? Sí, però no em miro a mi. A la teva fotografia la tens allà, Cristina. Que no, que entro des del mòbil, no surt. És igual. No sé per què pregunto com és, Cristina. Sí, el tema està en què hi ha una nova enquesta que diu que és de l'American Academy of Facial Plastic en recovery surgery, que vindria a ser amb l'acadèmia americana de plàstic facial i de cirurgia que recobra la cara. Molt bé. M'han mort molts diners, eh? No, que és estètica. Estètica, bàsicament. És molt estètica. Doncs atenció, perquè un de cada tres encastats del sector ha notat un increment de pacients preocupats per la seva imatge a les xarxes socials. I això ha fet que superin i incrementin les operacions en diferents apartats, no, Oriol? Exacte. És això, de fet. Però que es veuen malament, a les fotos o a la vida real? A les fotos. A les fotos de perfil de WhatsApp. Potser m'ho parlaré. Stop, stop. Si a una foto no et veus bé, no pots canviar la foto. Si et veus malament a la foto, però quan et veus bé, és cosa de la foto que no està ben feta. No, home, però és com si et mereixis més vegades al mirall. El Facebook és l'ànima de les persones. És la introspecció de la realitat. Bueno, canviant de tema. Si tu et veus lleig, perquè ets lleig i eres feo, ets lleig i eres feo. Posa'm dins d'animats, no? Un missatge, ara la venc, una cosa. Gatitos, gatitos. Sempre agrada els gatitos. També, per exemple, diferents qüestions. El tema és que la gent no li agrada la seva foto de Facebook, i llavors què diu? El lloc de fer... Amopero. Mopero la cara, la foto del mogós. Rinoplàstia, no? Exacte. Ha augmentat un 10% la rinoplàstia. Sí, home. Jo crec que és una cosa molt característica de la cara, i per això suposo que la gent és del que més s'acostuma a fer, no? Un 7%. Perdona, un 10% dels remits que tenim al Facebook s'han canviat al nas. Ha augmentat un 10%? Ha augmentat, va, perdona, heu conforçat. Perdona, perdona. Ja està, mirant a veure qui... S'ha augmentat un 10% al nas. Exacte. Aquest és la conclusió, eh? Deu a mi se n'ha augmentat un 10% al nas. Perfecte. Busca altra al Facebook. És fàcil. Després també veig, per exemple, el transplantament de cabell. Un 7% ha augmentat, també. Però qüestiones que queren calbes o parcialment calbes... Espero que sí, perquè si no... Home, no, perdona, bueno... Hi ha molta gent que es fa transplantament de cabell i no es calba, i té molt de cabell, i l'únic que vol augmentar el volum... No parlo tot de l'hora i no s'entén. No, que li preguntava això de persones calbes o parcialment calbes, perquè no tothom que es fa un transplantament de cabell és necessariament calb. El tros d'altres parts del cos. Ai, per favor. És veritat, Cristina, això passa. T'agafes d'altres parts del cos, a vegades, perquè... I tu posa de cap, no? Sí. Molt bigoti. Tens el cul com un matril, després. Bueno, escolta, per exemple, també... Si hi ha perpelles, ojo, aquesta és important, eh? Sí, un 6% ha augmentat, eh? Un 6% ha augmentat, eh? Jo conec gent que s'ho ha fet, si hi ha perpelles. Arriba una certa edat, que això és bastant... no diria normal, però augmenta bastant, eh? Per dir, els 50 anys, la gent agafa les perpelles, com una mica amb bosses. És una apreciació molt fàcil, eh? Sí, sí, sí, mira, eh? Quin mal parlar, mordadeu. Amb el nas saps com ho fan? T'estalviàs moltes arrugues. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió, Oriol? No, no, no. I de pits? De pits no parlem? No, perquè és la cara, els pits... És algú que no en morma. A Facebook hi ha algunes noies d'aquestes que s'acostumen a fer fotos, així, o de cul, o... Algú més pit que cara. Sí, sí. Anem cap a l'espai... Com aquestes ja agraden, no? Anem cap a l'espai dels videojocs. Sembla Angel Cornejo. Bé, parlarem de Sony, que tornarà fins a 50 dòlars dels primers compradors de la PlayStation Vita als Estats Units. A més, també ha retirat l'anunci de la doctora PlayStation. Ara sabrem per què. Pararem dels Amivo, que, si no sabeu qui són, desenvoluparem qui són aquests, bueno, les noves figures de Nintendo. I també, eh... Amivo... Amivo tope, avui veig. Sí, era Amivo, Amivo a saco. Amivo. Tiene cierto mejor Amivo. Sí. Jo primer vaig pensar, eh, que anava per aquí. Després vaig dir que era el nom de tot el món, i vaig dir no. Atenció, perquè Ubisoft es desculpa davant tots dels compradors d'Assassin's Creed Unity, que ho vam comentar la setmana passada, que havia hagut molts errors i molts bucs, com se sol dir, i promet compensacions als primers jugadors. Els primers jugadors que què? Que van comprar el joc. Ah, només? Un paio de setmanes va sortir la venda a Assassin's Creed Unity, la nova entrega de la saga, la nova generació, on els jugadors es van trobar amb més errors que la gries. No, Angel? Sí. Els primers jugadors, perquè es van menjar els errors. Lògicament, el joc porta ja 3 continguts descarregables per arreglar el joc, o sigui, per dir-hi anir 3 parches, on aquests 3 continguts han arreglat més de 300 errors. Però quins primers? Quina quantitat de primers? Perquè tu pots estar a la cua dels primers... Els primers avui dius que tenies els primers dies. Sí, perquè tu l'haguessis comprat. Sí, exacte, no vol dir que si tu l'haguessis comprat a la signa de tarda i a les 10, totes les gent que es va menjar els errors tindrà compensació. D'una manera o d'altra, no compensació econòmica. Encara que no estàs regent malament. La gent que va comprar el joc normal, va comprar el joc per arribar a casa i va jugar, aquests els compensaran amb un contingut descarregable, una expansió del joc que potser la mem còstia uns 10 euros, d'aixins sueltes i els es regalaran. Hi ha uns altres jugadors que van comprar el joc, i hi ha també un passe de temporada. Passe de temporada és un topagàs de 30 euros per una espècie de 6-on-pas. I amb això et donen accés a tots els continguts descarregables, que, possiblement, si es compressi separats, costarien 50 euros, i a mi tot ho resums 15 o 20 euros, comprant aquest passe de temporada. Tots aquests jugadors ja els hi venia incluït, el contingut que regaran als altres usuaris, a les hores, a Ubisoft, a tota aquesta gent que va comprar tant el joc com el passe de temporada, els hi regalan un joc complet. És a dir, un joc com Far Cry 4, com l'Antica Assassin's Creed, Quads and Dogs, de crios, jocs que han sortit, per exemple, aquesta setmana mateix, o la setmana passada, jocs que valen 70 euros les tendes, els hi regalan completament de forma digital. Trobo que s'enrotllen molt, no? Els d'Ubisoft, vull dir que és molt estrany, veure una companyia de videojocs, que no només respongui d'aquesta manera els errors, i amb aquests tres parcs es poden descarregar per solucionar aquests més de 300 problemes que presentava el joc de Assassin's Creed Unity inicialment, sinó que, a sobre, et regala videojocs. Sí, està bé que faci això, és una bona acció, però també hem de pensar que tu pagues 70 euros per un joc. Com pots pagar 70 euros per una cosa que no funciona? És que... Sí, que té error, vull dir. Ni se n'han de parlar. Ni se n'han de ni Déu, eh? Exacte. A més, estem parlant d'un joc que és una insignia. És la insignia de la companyia. I trobo molt poc els 10 euros del primer grup, eh, que has comentat. Sí, és una mica estrany, no? No hi ha un joc valorat en 70, i aquests primers en 10 euros, mira. Però, bueno, també és la veritat que han menjat la cara i fan alguna cosa. Hi ha altres companyies que, jocs més petits, a vegades ja siguin, perquè l'estudi que l'ha fet el joc, no ha pogut econòmicament, s'han menjat els mocs. Acabem de qüestió? Ah, el pagant de Ubisoft. Oh, bé. No, Raja, no, Raja, no. He vist una cosa molt divertida, el Far Cry 4. Una segona manera de passar-se el joc, no sé si... No, no, Ubisoft, quin joc és aquest? El Far Cry 4. El Far Cry 4. No conec, no conec. El Far Cry, home. És el 4. Si voleu obrir un línies de telèfon, a veure que conec aquest joc. Home, no serà molta gent, no? No, jo, a final de joc. No sé què entre ells, jo. De què va aquest joc? Jo conec, no sé, va, com de guerrilla. És el 3... el 4, no ho sé, perquè no ho heu jugat exactament. El 3 era com un grup de joves que anava a una lla rollo... Comandos, com comandos. No, joves, joves. Perdó, perdó. Amèrica en païs, joves, en edat de juega. Era una lla paradísia que d'aquestes, que està mig deserta i sols, arribava una lla amb un vaixell, i es trobaven que jo estava ple de guerrilles i hòsties, i que començaran a matar-los, i tenien que... Per la Maria. No sé si era per la Maria, per els pits... M'ha recordat la pel·li de l'isla, de l'Ànord i Capreó. Aquí hi havia Maria, no ho sé. A la Bé, sí, per això dic que, com hi havia també guerrilles, i això dic que potser era ambientada a la pel·lícula. És en primera persona, en tercera persona, el joc. Llavors, a partir d'aquí, què? Hi ha una manera de passar? Sí, sí, puc explicar-la, no? O sigui, xafo els 5 primers minuts del joc. No és una espoila. Mentre no s'ha fet els últims 5... Fa quan ha sortit. Doncs jo crec que hem tingut una setmana, els punts, en entrar-se al principi, tu et trauneixes com un senyor de la guerra. I estàs allà, en dinar, no? I hi ha un moment en què estàs parlant. Em sembla que la situació... Jo no ho he jugat, però més o menys és així. Sembla que la situació és que tu estàs una mica incòmode, si no me l'abones, aquest senyor, vull dir, tu no estàs una mica expectativa. Tot el que rep una trucada, el senyor de la guerra, i dius, escolta, queda aquí un moment, que vaig a fer unes coses, i se'n va torturar un altre tio, i tu et quedes a l'habitació. Llavors, en aquell moment, tothom el que fa és marxar de l'habitació. Ah! I llavors comencen les aventures, comença el joc, i trigaràs no sé quantes hores en passar-te el bal. Però si esperes, com perquè t'ha dit que esperis... Tu esperes sense fer res, i després de 7 minuts, el tio torna. I què diu? Feu les paus i el joc s'acaba. Escolta, tu està molt bé. No, però bé. Però això és que alguna persona ha esperat el 7 minuts per veure... Home, però qui espera a 100 minuts? No, jo tinc una cosa. Angel, no esperaria a 100 minuts. Cristina, et dic una cosa, si t'acabes de comprar un joc, o si tu no t'esperes 7 minuts a dir-me que van, quan t'acabes de comprar el joc, perquè vols, és jugar. Això dic. El que fa és que potser se'n va anar a l'ababo, o a l'altra, i va entrar a 7 minuts. Ara també tinc una cosa, començar un joc, perquè has anat a l'ababo, i li va donar pretó a l'home. L'avantable. Però la puta és quan tornes i et diuen... Ja t'ha passat el joc. Un 70 euros ben gastat. M'estava a l'ababo, no? Sí. Tu m'has dit el que et joc, perquè... Perquè hi pots guardar partida, no, quan tornes a l'ababo. És una altra cosa. En fi, cremament de qüestió. Parlem de Sóni, que tornarà fins a 50 dòlars. Els primers compradors de la Playestation Vita, els Estats Units. Però què és això? Regalen els diners. Què passa, home? Aquí per què no ho fan? A mi no em regalen res. Els hi van anant a veure el Black Friday, no? Aquesta notícia era d'abans del Black Friday. Sónia ha decidit acceptar les acusacions de publicitat enganyosa de la Federal Trade Commission, del Estats Units, que venia a ser el cac d'allà. I compensar els compradors inicials de la consola PS Vita. Bé, les acusacions venien per una anuncia de televisió. A l'anuncia de televisió podíem veure... Una de les primeres característiques que van anunciar per la PlayStation Vita era que podíem utilitzar la màquina com comandament de la PlayStation 3. I, a més de comandament, podíem veure el que s'estava emitint a la pantalla, a la pantalla petiteta de la consola. Una mica el que fa a la Wii U, és a dir, el que jo estic veient a la tele gran, ho puc veure a la tele petita, i així una altra persona pot utilitzar la tele per veure les seves coses. Això va ser mentida. Era una de les prestacions de la PlayStation Vita per PlayStation 3, dos o tres jocs que no va funcionar bé, no van aconseguir fer-ho funcionar amb una PlayStation 3 perfectament, i, aleshores, mai va arribar a Bonport. Què va passar? Que a l'anunci de televisió es veia una persona jugant a Killzone 3. La companyia que va fer Killzone 3, que tenia que utilitzar el joc per posar aquesta característica dins de la PlayStation Vita, que era una rotunda merda, mai va fer aquesta autorització, i mai va arribar a Bonport. Va, ja, ja... I funcionava bastant bé, però la PlayStation 3, que era amb el que ells ho venien, no va aconseguir. I en el cas que hagués funcionat amb aquest joc... Possiblement no es digués aquest callat, però ja veu com són els Estats Units amb el tema de les demandes d'això, i, bueno, han caigut. Però no només és això, eh? Hi ha la doctora PlayStation aquí, no? A part, la demanda també ve perquè a l'anunci es veia una persona anant pel carrer jugant online. Mentida, mentida! La PlayStation... Tranquil, que no t'enganyin! La PlayStation Vita té dos versions. La versió en què només té wifi, és a dir, només a poc una té internet, amb un punt d'accés, o la versió 3G. Tu pots ficar en una tercera de telèfon, que tingui internet, i una tarta per on vulguis. Què passava? Que quan tu tenies 3G, només podies utilitzar aquestes funcions online, del Twitter, del Facebook, etcètera. No podies jugar online, però l'any només era per wifi. Pots greu error perquè si fas pel carrer, no sé què vagis robant, el wifi de les cases no pots jugar online. Això és el que també han demanat. Aleshores, el que faran és tornar 25 dòlars en efectiu, si ho reclames, o 50 dòlars en jocs. Bé, mentida, res de mentida, ja ho veieu. De dues maneres, Sony no ha tingut només aquest problema, aquesta setmana. Parlem ara de la doctora Play Station. De la PlayStation, a cosa de la manera de la PlayStation. Sí, perquè encara que els Estats Units desdistancia de la PlayStation Vita i la PlayStation 3, que no va funcionar, la Play 4 sí que funciona en alguns llocs, i a més us va provar bé. Sí, el que ja hem parlat. Jo vaig haver d'anar aquí, oi? Sí, però no t'entràs gaire. La cosa és que per promocionar aquesta opció que no havia funcionat a la PlayStation 3, Sony va treure un vídeo per a YouTube, per promocionar l'opció de l'ús de distància amb la PlayStation Vita, dintre de la PlayStation 4. Què va passar, que aquest anunci sortia una mica de to? Perquè què hi usarà? Sí, imagina't, doctora PlayStation. El primer que treures és una doctora molt dotada. No és una doctora... Amb pits grans. Amb tot gran. Engegant. Sí, ho heu parat al na. No, és a dir, una tia molt bona, que es deia dir la doctora PlayStation, que començava a parlar-te, era com si la tinguessis davant, començava a parlar i començava a dir coses com... Quantes vegades ho fa? ¿Cuántas veces lo hace al día? ¿Lo hace en su habitación? Bajo las sábanas. ¿Tiene miedo de hacerlo demasiado? Demasiado a menudo. ¿Qué pasaba que, lògicamente, volia incitar Agustafen a jugar amb la seva PlayStation 4 des de la seva PlayStation Vita? Clar, però... ¿Cuántas vegades ho fas, tu? Yo sé, todavía. I així no va fent, no? Què va passar, que lògicamente... Jo no he estat a cagar. Doncs, escolta, ja que he comentat, tenim 5 minuts abans d'acabar la secció i aquesta primera hora de programa de penyar el morro, i continuem parlant d'un tema que són els Amiibo. A veure, parlem dels Amiibo. Què són, què coi són? Amiibo són unes figures. Són figures, d'acord? Són les noves figures de Nintendo amb un chip amb el joc i que poden guardar informació, igual que les figures, que ja n'hem parat algunes vegades, que són les Skylanders, que són les pioneres, o les Disney Infinite. Això vol dir que tu et pots anar amb la consola portàtil i veure les figures amb retrat virtual o no? No, això és la raïda augmentada que ho tens a veure. M'han fet una volta, Déu. El mantèi virtual no era el mateix, oi? No. Els Skylanders són una cosa que tenen un portal. Aleshores tu aquesta figura la poses davant del portal, i aquesta figura surta dins del joc i és la que utilitzes. Tot el que et puges de nivell, queda guardada de la figura, i encara que la portis a casa d'un altre amic, pots seguir jugant amb el nivell que tens a la figura. Perquè ho entengui. Si en el joc dels pokémons, jo poso una cosa d'aquesta figura, que té la forma de figura amb la base, i tu ho endollo allà, puc jugar amb aquella figura. Encara que no siguis en el cas de pokémon, sortiré aquí. Nintendo també ha fet la seva, ha tret aquestes figures, que tenen el chip aquest NFC, no sé què vol dir, i el que fan és interactuar amb el joc, guardant el nivell, guardant tota la història, i la veritat és que ja estan aquí, són molt boniques, són a Nintendo i això, ja estan aquí. No entens encara què sé què és, eh? Però sí que ja porto una. Ah, valent. Perquè no tots som flesivilloles pels amivós. A moment tots som bones notícies. Perdona, hi ha amivós defectuosos. Has entrat al final del titular? Que s'ha venut per 2.500 dòlars. Aquesta estarà efectiva. Estem bojos, eh? Un comprador amb molta sort, segons l'Àngel, va veure en una botiga una figura de Samus, que és un dels amivós. Samus el amivó. A veure, que és una mica estrany. El tio et va anar a la tenda i troba una figura que li costa 13 dòlars i la va emparir bé per 2.500 dòlars. Margem de beneficis brutals. El tonto qui és? Qui ha pagat, no? L'Àngel. No, el tonto no. La cosa és... Sabia que... Sabia que estava defectuosa. A veure, us explico. Samus, el personatge, té un... Qui és? Què fa? Samus és un cazas recompensas, que és un rotllo futurista, amb l'armadura i més. El personatge porta una mala porta normal, i l'altra mà és el caño. La figura és a la mà dret, el caño, i a la mà esquerra, la mà normal. I aquest home es va trobar la figura on tenia... El canol tenia les dues mans. Era un error i havíem fabricat la mateixa part d'un cantó que de l'altre. Aquest samus és brutal, però algú altre en el món té uns sabus amb dos mans normals i és una merda. I aquest també el podran veure. Aquest encara no l'han trobat. Però la cosa és que hi ha un tio que el va comprar a la botiga, el va posar i vei, i només a les penyes 24 hores ja portava 1.000 dòlars a la sovasta. I, a final, la sac es tanca a la sovasta per 2.500 dòlars. ¿Los tendes de trencar els amigos a partir d'ara? No. És un tio de col·leccionista, ja està. Un ha perdut 2.500 dòlars i l'altre ha guanyat 2.500 dòlars. Però el pots utilitzar o no? Sí, però no l'utilitzarà mai, va que no l'obrirà amb voltòria original. Si no, per al valor. I si l'obris de col·leccionista, friquis, clar. Bueno, però si algú el compra, que no és col·leccionista i el posa, surt amb els dos braços amb els canons o no? No, perquè això el xifre és igual per tot. En demà, sisplau, la setmana que ve portes un amibo. Sí. Un amibo vostes vides. Un amibo invisible, farem aquí també. Per cert, l'amibo té samus. Serveix de fillet el mètode moscú. Això, no sé si és veritat o no. Hi ha un vídeo, però no podem veure si és veritat. Em va ser l'última, eh? Segons diuen uns nois d'allà moscú, han agafat l'amibo, han posat el personatge a la màquina per passar a la barrera i sobre. No pot ser, home. Hi ha un vídeo que es pot posar. Es pot posar la figura. T'ho m'ha imaginat on em quedaven amb billet que entres, amb aquests billets que... Porta la setmana que ve, el teu amibo. Farem una història. Àngel Cornez, com moltes gràcies. Fins la setmana que ve i Oriol Quiménez, fins l'Ivars. Que vagi molt bé. Nosaltres fem una pausa per escoltar les notícies de les 6. Amb Catalunya Informació i a la segona hora, la televisió amb el David Ávila i el món absurd del Jordi Roca. Fins ara mateix. Ara mateix, amb cuas a la ronda litoral, a l'altura de Barceloneta i Carreit Badajó, s'han sentit llobregat. I a zona Franca, Can Tunis i Rambla de Guipúscoa, han sentit trinitat. A la ronda de dalt, problemes ara, a l'altura de Padral, s'han sentit trinitat. Cuas a la P7 de Barbaray, Santa Barpeto, han sentit suds. I a la B30 Barbaran, s'han sentit suds. I a Sant Cogat, s'han sentit nord. Cuas també a la C58 de Sant Quirs, de Sabadell i Munkat, s'han sentit suds. Tres quilòmetres de l'Antitud i a Durades, a la C17, a Lliça de Vall i Parets, han sentit Barcelona. Segueixen 17 quilòmetres de trànsit molt lent, per inundacions a l'Ají, a Bebaixa, a 62,6. Empera Pescador, en sentit castelló d'Ampuríes, i tallades encara per inundacions a l'Ají, a Bebaixa, a 62,26. Agarri Gas i l'Ajip, a 50,20 i no m'havia lefant. La Generalitat confia aconseguir 2.500 milions de la negociació amb l'Estat i de la venda d'actius per quadrar els pressupostos del 2015. El conseller d'Economia Andreu Masculer ha portat aquest matí els contes al Parlament i ha pelat a la responsabilitat dels grups perquè es puguin aprovar la primera setmana de febrer. Esquerra aposta perquè es prorroguin els pressupostos de l'any passat i es convoquin a les accions al Parlament. Els republicans consideren que els contes que avui ha presentat el govern depenen excessivament del govern espanyol. Optimisme del govern per la baixada del nombre d'aturats de 5.500 persones al novembre a Catalunya. En canvi, els sindicats avisen que aquesta reducció no es correspon amb la creació dels llocs de treball. Ara a Catalunya hi ha 580.000 parats que busquen feina a través dels serveis públics d'ocupació. Crisi de govern a Israel. Ara ben a mi Netanyako anuncia que dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions anticipades. A més, expulsat del govern dos ministres d'iscurs, els de finances i justícia, vol crítics amb el projecte per proclamar a Israel com a estat jueu. L'OTAN disposarà al 2015 d'una força d'intervenció ràpida als països de l'es d'Europa. Es tracta d'un petit contingent que s'articula per fer front a la crisi amb Rússia. Aquesta força d'intervenció ràpida estarà a plaer rendiment el 2016. L'artista barceloní, Nàcia Vellí, guanya el premi Joan Miró, dotat amb 70.000 euros pel seu qüestionament incessant dels límits de la pintura. La Fundació Miró dedicarà a avallir una exposició monogràfica el 2016. Catalunya, informació. Els esports. El lòtic de Madrid expulsa frente al lòtico com a penya del club. Entre els detinguts per la mort d'un seguidor radical del Deportivo s'està posant a l'estat espanyol. El club madrilell prohibirà l'exhibició de pancartes o elements distintius d'aquest grup. El Deport encara l'agrada del Riazor Blues pels dos pròxims partits. I avui, a les 8, l'Espanyol debuté a la Copa al Camp de l'Alabès. També avui Madrid cornellà, partits que podreu seguir en transmissió a Catalunya Ràdio. Demà, amb més partits de Copa en presència catalana, hospitalet al lòtic de Madrid, Sevilla, Sabadell i Òscar Barça. La gran Luís Enriquers reconeix que jugaran els menys habituals. Cell, clar, que està nit i temperatures fredes, amb glaçades febles en punts de l'interior i més intenses al Pirineu i Pre-Pirineu. Ben moderat de Mastral, al sud de les comarques de Tarragona, i Tremontana, forta al nord de l'Alemportà. Demà, a part de Boires i fred matiner, s'espera sol a l'interior i al nord, però vindran núvols i roxats per la costa central. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Es parla Andrea Bueno. La dura es manté a Sant Just al mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. La municipi i les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya, i al conjunt de l'estat espanyol, segons dades del ministeri de Treball. El vas llobregar a la xifra de turats a baixat en novembre, situant en nombre de desocupats, ens deixen entre 63.320, això és, 1.100 persones menys que el mes anterior. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa, i ara hi ha 581.000 parats, i al conjunt de l'estat hi ha 4.512.000. Cal recordar, però, que les dades de torre registrat que publica el ministeri cada mes s'organitzen les persones que no estan inscrites a les listes d'ocupació, o que ja n'has votat al subsidi. Més coses, el cim de Can Ginestà acoll, fins al 5 de gener, la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el Sant Anari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza de l'Arció Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs. El de gener de 1914 es va començar a organitzar la Rambla i el seu entorn iniciativa de diversos propietaris locals. També hi ha fotografies del 1973, on apareixen imatges de solars encara sense organitzar. 100 anys després, el municipi ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració i, per exemple, el de gos de 2014, el Centre d'Estudis li va dedicar la passejada poètica de festa major. L'exposició es pot visitar fins al dia 5 de gener, com deia amb el cim de Can Ginestà. I una punt més, les escoles de Sant Just organitzen campanyes solidàries a recollida d'aliments. En concret, fins al 12 de desembre, les escoles Montseny Canigó, l'escola Bressol i l'Institut recollim productes de primera necessitat per a les famílies amb dificultats econòmiques. En concret, les famílies que vulguin col·laborar poden donar oli d'oliva, llaunes, llets, semidescremada i també productes higiénics, com sabó de bany i pastilles de sabó per rentar la roba. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més ampliada. Tenim les notícies a Dício Vespre, les set. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la radio. dot com molt bona tarda! El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. És una qüestió molt dura, la pujada de l'Iva. Tothom està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de s'enjust. Sempre que et costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe. Cada matí, de veu a una. Tornem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Gràcies. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del motro. D'aquí no pararem amb el David Ávila de televisió. A més també tindrem amb nosaltres el senyor Benito per telèfon. Gràcies. I acabarem amb el món absurd d'internet del Jordi Roca. Abans de tot això, però Cristina, anem cap al trending tòpic de la segona hora. Avui d'un dels temes més comentats, també a Twitter ha sigut Pastora Soler, la cantant anunciat que deixa el món de la música tegut, el pànic escènic que pateix. Sí, tal i com m'ho escoltes. En aquest cas, Pastora Soler ha estat la persona encarregada de fer aquest anunci, ho ha fet a través de la seva pagina de Facebook, penjant un comunicat on la cantant explica que des del passat 8 de març, quan es va desmellar a mig de l'escenari, va començar a partir aquest pànic escènic que diu que ha intentat superar de totes les maneres i fins i tot per arribar a creure que ho havia superat. Però ahir, al seu concert amalagat, va tornar a perdre les fosses i fins i tot li va afectar aquesta vegada a l'agola. Des de tot això, la sabillana ha decidit posar així, punya per als 20 anys de carrera musical, fins de recuperar la confiança en sí mateixa. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la mateixa Pastora Soler diu, us parlo des d'un cor trencat de dolor, d'impotència, i amb aquesta angoixa que he sentit, i sento que trigaré. Per cert, Cristina, deixem-me'n donar una cosa, abans de continuar la gent els rendint, els tweets de la gent sobre aquesta qüestió, hi ha més cargos de famosos que pateixen aquest pani. Sí, no és l'única. Precisament, una d'elles és Barbara Streisand, que, per exemple, va oblidar la lletra... Barbara Streisand. Va oblidar, fa molts anys, la lletra d'una cançó amb mig d'una actuació, i va haver d'esperar fins i tot a 27 anys per tornar a pujar-se en un escenari. També altres casos són Nadel, Robbie Williams, Marc Anthony, i fins i tot Alejandro Sanz, que a més d'una vegada ho ha reconegut. Deu-n'hi-do, no? Que estrany i que curiós, perquè suposa que havien d'estar acostumats a parlar de tanta gent, avui. Acostumen a dir que són persones que són molt perfeccionistes i molt exigents, i per això, doncs, si pot arribar a passar aquest pànic escènic. Què diu, per exemple? Diu, aquí va el meu intent de posar una mica de llum per a la gran pastor Soler, i ets un de bona fotografia en aquest cas, amb un cartell il·luminat, on posa la vida, no passa, perquè la vida, a la vida s'està. Molt bé, i el Manuel Carrasco també, cantant del present triomfo, diu bonica, molta força i molt de carinyo, estem amb tu sense presses i pren-te el temps necessari. T'estimem. En fi, anem cap a la tele amb el David Ávila. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a la penya del Morro. Disem nobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és agraïnsi, agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu! Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Un quart de set a la tarda, ja tenim el David Ávila al telèfon. David, què tal, com estem? Molt bé, escolta, aquestes dies que veieu... Què, bona tarda, què passem? Bona tarda, escolta, que aquestes dies que veieu, Soler, que hi ha pastora solers, no és catalans. No, sabillana. Per això que veieu, tot l'heu catalanitzat pel crumb nom, i veieu, Soler, i és Soler. Ah, Soler, és veritat, he dit pastora soler, com que hi ha... Tots dos, heu dit soler. Soler. Soler, escoler. He tingut una sorpresa per tu. Ah, sí? Sí. I l'he posat abans de tot del guió, però com que sé que no tindran temps, doncs tothom no ara. Escolta, un moment, d'aquí estem parlant, perquè hi ha molts talls, avui, David. Hi ha molts talls, però... Si trobem una mica exigents, aquests talls que portes avui, són de gent que has parlat on has parlat? Demana els premis Zoom de televisió i de cinema, com que els ondes ja han passat i tot plegat, ens hem decidit portar talls que només els tindran nosaltres, perquè, com aprens, només anirem nosaltres, i els dedico a la premsa vocal d'Igualada. Què dius ara, sí? Sí, sí. Clar, és que potser he fet una mica de madre, a la preparació d'Igualada. No, és clar, un dissabte, pluvent com a pluvier. Ah, clar, estiu. Doncs escolta, un aplaudiment pel David Ávila, no? Que va anar a Igualada. Igualada no va ser on va haver-hi tota la llevantada i de més. Bé, un mes aviat a la costa anava, però vaig a Girona, sobretot, però Igualada sembla que no, diria que no. No, no, va ploure molt, no va ser... No va haver-hi cap afectació? O en confonc, ara? No, no, no. Bé, escolta, i què has portat, a veure, David? Tinc un regal per tu. Posem el tall número 14. En el que un company teu, a to, li vam preguntar, i com és el mestre que he fet, com és, com és... Què dius? I ens va dir... Què dius ara? Doncs una abraçada molt forta per tota la penya del morro i totes les huyents, i a veure si m'ho convidia un dia, i vaig empatar-ne a xerrar amb vosaltres, per una birra. Ah, per una birra, eh? No és l'Ellen Hernández, aquest. Aquest, aquest. Bueno, sí, era el tall número 13, per favor. Ah, vale, vale, ja va dir jo. Posem l'Ellen Hernández, que saluda el programa, però li vam preguntar això, com és el nostre que he fet? Com és, com és? Ell ens descriu això. El tall número 16. 13, 13. Vale, vale, vale, d'acord. Escolta, per cert moment deixem-hi una cosa, que l'Ellen Hernández, per qui no el situi... Ara, té mena d'expressió que ho dirà ell. Ah, ell, vale, vale. És un desgraciat. És un tio que m'ha quedat sempre molt bé, hem connectat sempre molt bé. Li vaig fotre una pallissa, a Mar de Fons, la seria aquella, jo feia cicar i li vaig fotre una pallissa, com a anècdota, no?, però ens havíem conegut al col·legi de teatre, vam estudiar junts al col·legi de teatre, a Barcelona, i ens hem portat molt bé, és un tio curiónot, i un pató molt gran per tu, guapo, i a veure quan ens veiem. Oh, ai, quina emoció. No, tu més, tu més. Tu més guapo i tu més collinos. I he de dir... He de dir una cosa, que t'estic mirant per la webcam, i t'has posat vermell i tot. T'has fet com il·lusió, eh? Sí, home, clar, haig de fer il·lusió, David. Que m'espies a webcam, veig que sí, no? Home, i tant, i tant. Bueno, avui tinc molta calor, per cert, eh? Volem posar... No, no, no s'entén que broma. Hi ha com una aire condicionada aquí, no sé què és, que fa com fa un color. Escolta... Escuses d'un malalt que es piche el llit i diu que sua. Què diu, ara? Jo no em piche el llit, però sí que sua. No, escolta, home, l'Alen... l'Alen, que és a mi del programa, l'hem entrevistat alguna vegada, i a mi també el conec personalment, i és un tio molt cachondo i molt maco, eh? I queda pendent que vingui al programa amb una birra a canvi. Bueno, ja seran dos. Ah, David, tu més. Deixa'm contextualitzar, l'Alen Hernández era un dels miemes del jurat dels festivals de televisió. Ah, amigolo. Mirem un d'aquests dies, i si no pots fer ja de cara endavant, tenim un parell de decles en què ens explica el seu projecte. Ah, vale, per cert, tant. Comencem per un dels premiats d'un nord. Va ser el Manal Fuentes. A veure, escolta'm-lo. I ens explica una mica com se sent el rebre aquest premi. Fem mosqueja, ja, com parlant de trajectoria, no. Molt content. La veritat és que, a més a més, ser premiat per un festival que també valora molt l'entretaniment, o en aquest cas, específicament, la ficció, jo crec que està molt bé, feliç, perquè al final, des de cròniques, o la menja de fuentes, o el caig, tu que ara m'hi suena, o ara amb l'Arturó, diguéssim que són formats que estem treballant. Des d'aquest punt de vista, i que també valoren una mica tots aquests formats, jo crec que està molt bé. Bé, Manal Fuentes, que ha treballat molt aquí, se'n just, eh, ja ho diem, i a més va començar a Radio Desberts. En fi, parles més amb el Manal Fuentes, també. Sí, ens volem explicar, ens ho han d'aprimir, si està preparant un projecte amb la gent dels problemes domèstics. En aquest cas, sí que estem treballant amb la gent de problemes domèstics per intentar donar més contingut a través de la sasha. Ells s'estan fent a les xarxes pols domèstics en el programa Itxanita, a Catalunya Ràdio, però sí que tenim interès a buscar un punt ja específic de ficció, i aquest és un format interessant, i aquest és un festival interessant, perquè també, per a mi, amb la seva senjoga, tot aquest tipus de formats que jo crec que estan destinats a ser, una gran cantera, de lo que vindrà. Bé, doncs, els festivals Zoom, que no les he d'explicar, però és un festival de sèries, és un festival de televisió, per exemple també hi va haver-hi un showcase, que es diu, que és una mostra de pilotge de televisió, a més a més, també, amb projections, amb moltes activitats, i que ho porta, entre altres, la gent de Serialitzados, que és el noi aquell de les sèries, que no me'n recordo. Com es diu? Estona Torre, que està amb l'Arús, i també amb el grup Godot. Molt bé, amb qui més vas parlar, David? Passam ja al Manel Fuentes, o escolta, en el que fa una valoració, de la edició de tocar a Mésuena. De tocar a Mésuena? Mini? Mini, sí. Jo crec que ens han humanitzat els concursants, que el millor ens el segura i el més competitiu, jo, per exemple, el costat de l'Ajuntament, s'ha vist el seu cantor més tendre, s'ha vist que les noies continuen marquant nivells fins i tot de peques, que van guanyar les 3 edicions noies, i aquí també, guanyant l'Abril, amb la qual cosa, ja et dic content, perquè és un format que l'hem fet més, i que ens fa feliços a tots, però també veient aquesta variant amb nens, que te'l supo. Per cert, David, anava a dir que... Bueno, Manel Fuentes, aquí parlant de tocar a Mésuena. Mini, però vas parlar també amb una de les actrius de la sèrie del crac, amb la Diana Gomez. Qui és la Diana Gomez? Doncs la Diana Gomez, el jove actriu és molt guapa, és la que fa de Carla. Ah, sí? La que fa com l'actriu és la doctora, que actriu un fata Hollywood... I l'altre dia tenia una escena de llit amb el Joel Joan. Sí, i que sempre la fan despullar. Sempre la fan despullar, però és conscient d'això, o no? Sí, sí, sí. De fet, ell ens va explicar una mica per fer la sèrie i com se sent el participant en aquest projecte. Estic molt contenta d'haver participat en el projecte. Penso que és una sèrie que està molt ben feta. Des d'un primer moment, jo, quan vaig llegir els guions, em feia molta gràcia i pensava que estava tot superpensant. Estic molt contenta, una, perquè m'han donat com l'oportunitat de fer un personatge que, en un principi, és un dels personatges que mai m'han donat, i després perquè vam poder-ho treballar molt, i també perquè els directors, tant el Joel com l'Hector, són supermaticulosos, i, llavors, jo, quan me l'ha gravat, tenia la sensació de estar treballant en el set. I m'ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar moltíssim. Bé, el Crac, que, per cert, els dilluns a la nit, com va l'Ivanai d'Audiència? Ostres, doncs ara no ho sé. Mentre diria... Si en deixes dos, un segon, ara mateix t'ho dic. Mentre estan la Carla i la Carla, la Diana... Sí, no confoguis, no confoguis personatge i actriu, eh? A costum a passar, eh? Sí, costum a passar. Tu ets del jurat, també, aquesta noia, o no? No, no, no, no, t'ho explico. Aquesta noia és una actriu d'igualada. Sí, ah! Precisament és el prepara del tany número 7. T'explico que aquesta actriu d'igualada li van al seu poble, la ciutat, la va humanitzar, i deixa'm dir-te una cosa. Va rebre els premis cita-murs d'igualada. Ostres! Justament un dia abans que morís, no? Dos dies abans. La ciutat, aquest cap de setmana. Fiqui una coincidència. M'hi escoltem, també, que justament parlava de rebre aquest premi, no? Sí, el tall número 7 diu això de com se sent el rebre un premi en el seu poble. Doncs posa el tall número 7, a veure. Estic molt emocionada, em fa molta il·lusió, perquè més el Zoom, clar, és un festival que jo he vingut a presentar més diverses coses, i que sempre que vinc és com que m'acompanyar la família, els amics, és com una cosa molt de casa. És que em valori una casa, és molt bonic, és molt màgic, estic molt contenta. Escolta, no estava l'alloll per allà? No, no, no hi era. No, no, no, no. Ahir el crac va fer una bona oixita, va posar una mica d'oligència, va fer un 12,5% d'oligència. 12,5%, molt bé. Escolta, més cor, el temps ens tira sobre, eh? Diu-vos una altra cosa de la Diana Gómez, li vam preguntar que la sèrie del crac és com bastant estrany, però el principi que la gent li va costar una mica d'acceptar, quina valoració hi ha, quin d'inports li ha fet per arribar a la gent? Podem al tant número 6. Jo crec que al principi va descolocar una mica, que la gent no en tenia molt bé, que era allò, tampoc no estava acostumada, però crec que a poc a poc la gent, els seguidors, els que s'han quedat amb la sèrie, és una sèrie que agrada molt i que aporta moltes coses noves que fins ara no s'havien vist a TV3. I en aquest sentit jo crec que és molt valenta, que és molt valenta i que en el fons és això, que aporta com temes nous, aporta altres visions, una altra genera, que aquí no sabia a més. Bé, doncs, valoracions de l'actriu de la sèrie de Gómez, que ens parlava d'això del crac. Escolta, David, també vas parlar amb l'Emma Vilenaçao. Sí, una de les grans mítiques actrius de la feina catalana. La Vilenaçao, la Vilenaçao. I què tal? Perquè la Vilenaçao va rebre el premi onorífic a la Trajectòria Profesional i també vas parlar amb ella, no? Vam parlar amb ella en exclusiva. No va ser ni una... Al principi és una raó de premsa, però és una raó de premsa. Amb un periodista tampoc no tenia cap sentit. I... ens va envanar tots els premiats i ens va anar a atendre. Doncs escoltem-la, no? Com agraï el premi que li donaven? Jo he de dir que amb els premis tinc una relació una mica estranya, no els entenc gaire, i mai sé per què me'ls acaben de donar. Aquest especialment em fa il·lusió, perquè jo he dedicat moltes hores i fins i tot anys de la meva vida a fer televisió, per tant, catalapremint, quan sempre està considerada com la germana petita de tot, doncs home, està bé, que la valorin tant com per crear-li un festival i et donin un premi, doncs és molt d'agraït. Escolta, per cert, l'any que ve farà 20 anys de la primera missió de Secrets de Família. Doncs no l'any que ve, el poc cinc més. Ah, bueno, el poc cinc més, sí, no? Els dos tenim raó. De totes maneres, no, anava a dir que l'hem d'anar a sortir. És aquell de família? Sí, sí, sí, sí. Ell ja tenia un paper molt petit, que hi ha un paper d'una noia que es deia Laura, que s'enamorava del Narciss. Ah, sí, que ara em sona, em sona, sí, sí. Però dic una cosa, fins i tot ell ja no se'n recordava. O sigui, escolta, tu he vist que vas repareixent dos serials i em va dir no, no m'haig de dir una missaga. Vaig dir no, que també havia sortit a Secrets de Família. Què fa? Mira, imagina't. Jo vaig ser la Laura de Secrets, que després va venir l'Aulàlia de Segre. I jo recordo que acabava de fer-hi. Teníem molt poques ganes de deixar el meu bé, però em va semblar una oportunitat per dir, bueno, torno al món laboral, després d'un embaràs i un parc, doncs torno, no? I el paper de la Laura, que era especialment antipàtic per la gent, a mi em va agradar molt, perquè era una torre collons, vaig pensar. Amb aquests que estan aquí tenen percentals, doncs em va agradar. Escolta, per cert, la Emma Vilareçau estava pensant, no ha sortit mai a una sèrie estatal, no, David? No, però... però no serà per ofertes, perquè li han fet... li han ofert participar en una sèrie d'èxit que va acabar-hi. Escolta'm-ho. Sí, em van cridar per a Isabel, que en teatre sempre passa el mateix. Sí, que em veig amb sèries estatals i amb sèries d'aquí també. Sí, que em veig, em veig a la visió, m'agrada. Però així com... Jo, quan feia niça, que estava fent paraules encadonades al teatre, feia to, ara ja no. Tinc una edat, m'ha de fer les coses ben fetes, totes ben fetes. Bé, de la Emma Vilareçau, que explica, de feina, aquesta senyora no li faltarà, i ja per acabar farà un obra amb la Mercè San Pietro, no? Sí, ella mateixa ens ha explicat una mica, molt comprimit, en 30 segons, com serà l'obra i per què li fa tant il·lusió participar amb la Emma Vilareçau. Home, és la Fedra, de racisme, ni més ni més. És molt potent, i estic molt contenta de treballar amb la Mercè. Perquè ja feia temps que tenia ganes de treballar amb ella, vam treballar niçada, ens vam entendre molt bé, es disfruta molt, però sempre em van quedar les ganes de tenir-la al teatre. El projecte és meravellós, és arriscat, és envers, és racin. La gent diu que la Fedra és un obra sobre el desig de la dona, no? És veritat, no n'hi ha gaires d'obres que parlin del desig de la dona. Jo penso que és un obra sobre la culpa. Doncs, David, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. No pares últimament, estàs cada setmana un seràu, cada setmana. Estàs movent en el món de l'eventisme, que es diu una mica el meu. És una mica cosa. Que, de mà, m'han convidat a la rodalla d'una nova sèrie. El rodalla d'una nova sèrie? Que es diu Habitacions Pancades. Ah, on la faran? A Vilafranca. Ah, i què és una sèrie? On la matran? A TV3 i a Televisió Espanyola. És una mini sèrie. Ah, molt bé, doncs escolta, ja ens explicaràs què tal, sobretot abrigat, quan vagis pels llocs i menja bé, ja et donen de menjar, que s'aniràosi a buscar, a aprofitar. Et va menjar molt bé. També he de dir que la ma de la ressau era molt, molt, molt tímida. Molt tímida. Aixке, no volia parlar amb tu, no? No. Sí, no, no, sí, va fer molt... S'havies fet l'entrevista a comptes d'un minut per parlar amb nosaltres... Molt bé. Tothom és una foto, David, va ser una foto amb ell o no? No m'has atxacat. Xavi, no ho dic doble. i em va donar el número de telèfons i em va dir truques. Oh, de veritat. Veig que ja té comèdia per viure sol, eh? Molt bé, David. Això m'agrada molt. Pec, clar, com que és terratòria d'Esvern, em va dir que era molt fàcil. I em va dir que no era tan tímida. I amb el Maner Fuentes va fer una foto? Amb el Maner Fuentes i amb l'Anna Hernández. I amb l'Anna Hernández... Amb l'Anna Hernández no em vaig fer fotos aquell dia. Però dic una cosa, amb el Maner Fuentes, perquè, clar, com que és terratòria d'Esvern, em va tenir la referència, no? Perquè ells sempre se'n recorda de la radio. Escolta, David, doncs me alegro, la setmana que ve, ja n'explicaràs com ha d'aquest rodatge. Ho hem de deixar aquí, moltes gràcies, i abrigue't que fa fred, eh, Vida Franca, demà? Ah, doncs mira, sí, perquè ens han convocat molt d'hora, eh? A 3,4,1, va. Ah, bueno, tampoc no tant, tampoc no tant. David, que vagi bé, bona tarda. Vinga, bona tarda. 2,4,7, continuem a la penya del món, anem amb una pausa de re, i d'aquí és moment amb el senyor Benito parlant de les coses importants de la vida. Ràdio Tassbèl, durant-te 8.1, Ràdio Tassbèl, durant-te 8.1. Ràdio Tassbèl, durant-te 8.1. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, que tot vagi molt bé i costat. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal, ja falta res. Bé, si li 33 de la tarda, abans de parlar amb el Jordi Roca, que hem de t'esperar, volem parlar de coses que realment importen a la vida. I ho fem cada setmana amb el senyor Benito, que ja el tenim al telèfon, senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda, seguretat. Bona tarda. Bona tarda, Cristina, també. Bona tarda, què tal? Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda per telèfon, que no tenir-lo. Això sí, a mi ja em sap greu, no ser-hi present, però... Per segur que deu estar arredant alguna cosa amb Roman Polanski, o amb algun altre director de fama internacional. Sí, estic aquí una mica amb tots els guions que m'han enviat. Escollint, no? És el seu mètode per escollir un guió, senyor Benito. Mira, jo, el tiro cap a un... Sí, sí. Llavors, els que acaben de cara a un dius, mira, aquests de palma. Vostè, escolti, té el síndrome de l'1-2-3, no? Per escollir el guió. Ara, ara, sí, senyor. Ara sí, sí, sí, sí, m'hi he recordat, m'hi he recordat. Què ho feien, això, lala? Sobrecito per aquí, o moltes cartes tiraven amb un. Potser era l'1-2-3, potser era un altre programa. No, i el Felipe no em sembla que ho feien. Ah, sí, una carta per aquí, vinga. Sí, amb el senyor Carregat i el Josep Maria Vax. Què passa, que Josep Maria Vax, que ja sabem que ens va morir la setmana passada, tenia un bigoti que era fals, senyor Benito, no com el seu. No com el meu, el meu és autèntic. No és autèntic, ja veieu. Crascut durant molt de temps... Doncs tant, tant se'l treu per fer coses. Però el pentine quan el té. Molt de tant en tant, eh? El cuida, el pentine o alguna cosa? Sí, el rego, el rego. El rego, un whisky de marca, vi de criança... Això passa que ara no me'n recordo, que és el que és el seu cas, però hi ha molts homes, que tenen un bigoti, com Bostegros, i que a la part del mig el tenen com de color ross. Saps de veure la cervesa o no? Això és de fumar, eh? Això és de fumar, és la nicotina. Hi ha algú que s'escava i fins i tot els calçotets tenen d'aquestes traces. No sigui faltó, perquè portàvem un ritme molt bo. Molt, molt, molt, molt, molt bonic. És que m'ho posa amb safata, vostè. Jo no l'hi poso bé. Jo no l'hi poso amb safata, jo l'hi poso bé. Va la dira perquè jo arremati de cap i no eixi. No, no, no, escolti. Ronaldo, qualsevol. Avui volem parlar, entrem en matèria de la música, dels companys d'acorda. Els companys d'acorda, vostè? Clar, clar, sí, sí, sí. Jo sempre són coses alegòriques i les metàfores i els simbolismes, parallelisme i tot això, amb aquests grans moments que estem visquen a la nostra societat, vostè té que s'ha agraït de viure aquests moments que estem visquen. Això són històrics. Sí, i llavors fent aquest címil, hi ha qui fa un címil de la navegació, però que ja té un altre cos, uns altres elements. Jo sempre faig un címil com és de cara a la muntanya. Llavors, una muntanya per conquerir un cim, per arribar a l'altre del cim, per anar a la muntanya, per entrar a la muntanya, per anar a la muntanya, per anar a la muntanya, per anar a l'altre del cim,