#594 - La Penya del Morro del 3/12/2014

dels 16 anys de final de la Copa del Rei. El president de l'hospitalet Antonio Castellano assegura a Catalunya Ràdio que no creu que cap seguidor radical del Frente Athletico assisteixi al partit contra l'Atlètic de Madrid, tot i que l'han declarat del risc. El partit és a l'Esbui, també de la Copa, i també a aquesta hora a Sevilla-Sabarill. I el conseller de l'interior Ramon Espadell aplaudeix la política de tolerància zero del club amb els violents. Del club del Barça, en referia, però no creu que hi ha marge de millora a la seguretat al Camp Nou. I al temps, el Roixets guanyaran terreny al final de la tarda i al vespre amb punts de l'Itoral i el prel·l·Itoral sud. El cel seré de les comarques de lleida, donarà pas a més núvols. Demà pot ploure més punts i nevar débilment al Pirineu. L'ambient fred s'imposarà. ... Smooth Jazz, on i tot? De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Souls La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de belluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. La música electrònica més suau. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia que et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives innovadores del Bisbe de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí que s'havia d'aconseguir. El programa de la teoria amiga de Ràdio d'Esvern els donant 8.1 de l'FIM. Gràcies a la vida! 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música de sinneres. Música ducs de nudiber comfortably. La Pella del Morro, un programa amb més moro que pèl. Què tal? Bona tarda, Tengus. I gent de l'Estrenger com esteu. Benvinguts al programa 1.528 de la Pella del Morro. Us parla i us saluda Jordi Domènec, des d'ara i fins a la seta al vespre. Bona tarda, i benvinguts al programa de les tardes d'Arrabli de dret. Bé, avui al programa tenim la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Què tal, Cristina? Bona tarda, què tal? Bona tarda, Cristina. Perdona que t'hi una cosa, però a ell li vas dir a l'Andrea, a mi no em vas dir res, eh? Bé, ho sé, però ho has fet pesament. Perquè com que avui no hi és l'Andrea, tu dic a tu i a ella no. Hi ha personellers, és el mateix. No, no és el mateix, Jordi. Cristina, ja estàs demanant. Ai, ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, que no m'estima. Ai, ai, ai, ai, ai. No pateixis, Cristina, ja t'ho diré també tu. Oh, és que sou insaciables, eh? Home. En fi, avui al programa, pararem de diferents qüestions, perquè vindrem a la clara nervión de la revista Time Out per parlar-nos d'algun d'articles, com per exemple de Vars de Barcelona. També vindrem el Pau Marcos des d'Oxford, amb el seu espai de Mama Estic B i a la Montse Ferraz d'Espai Esència, amb ella d'aquí a una estona parlarem del Mamifit, que és una empresa que es va fundar fa 5 anys i que es dedica al benestar de la dona en partint als seus serveis de gimnàstiques fit més de pre i pos part. I a la segona hora del programa, Educació que Anima Amb la Roseas, que avui la roda està molt empipada per un tema molt cometa d'abans, vol parlar sobre... el territori lliure de cils d'animals, que és Catalunya, però que no Espanya. I també conecarem amb el casal de Joves, on hi serà el Sergi Arrada o l'Aroa, no ho sabem, en fi. I d'aquí a una estona descobrem a la feina del Morronempro cap al Trending Topic. Perquè avui, Cristina, un dels temes més comentatge de Twitter, ha sigut la nova... Com diu això? La nova incorporació, per exemple, de Alfonso Alonso, com a nou ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Fins ara era el portaveu del Partit Popular. El Congrés, sí. Doncs un cop feta la presa de possessió, Alfonso Alonso s'ha desplaçat fins a la seu del Ministeri de Sanitat per recollir el traspàs de la seva cartera davant de la seva entassessora, en aquest cas, en Amato. Durant el seu primer discurs posteriós a aquest reculliment, com a ministre, Alonso s'ha fixat com a objectiu traduir les reformes que ha fet el govern en una agenda social, a més a més, de garantir-se compromís de treball, respecte i disposició al diàleg, en el tercer sector com als professionals de l'àmbit sanitari. No s'ha volgut prou oblidar de la lluita contra la violència de gènere i també del sector de la discapacitat que avui, precisament, commemora el seu dia internacional. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el pròpia Alfonso Alonso, a la seva conta de Twitter, diu acomiadant-me del Congrés com a portaveu del PP amb l'etiqueta Portes Obertes. Per què diu Portes Obertes? No entenc. Perquè avui al Congrés hi havia jornada de Portes Obert, no era jornada de Portes Obertes, però sí que hi havia Portes Obertes, per tant, era del lliure excess, el que s'ha comentat avui. Ah, va, va, va. Un altre comentari. En el fet, l'Azurini Ojeda diu, Alfonso Alonso, que vol donar-li un impuls social al ministeri. SOS, això en llaguatge a paperos, significa just al contrari. I Pablo Tileus, que diu Alfonso Alonso, ja col·l·litzat el seu perfil a Twitter, ara només falta el de iDarling. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai amb mi comor del programa, que són les notícies de Sant Just avui sense Andreia Bueno. Les notícies de Sant Just amb l'Andre... No, a veure. Home, però s'està arribant. Home, a veure, amb Andreia Bueno o sense Andreia Bueno? Esclar. O sigui, hem dit que l'Andreia no hi era avui. Hola. El pobre. Que bé corrents. Sóc una presentable. Bona tarda. Bona tarda, què tarda. Aquí tenim un drama al programa. M'he dit que feies tard, que estaves al metge. Per cert, com ha anat, al metge? Bé. T'han desactat alguna cosa que hem de saber? Has d'informar alguna cosa? No m'han derivat a coses. T'estic molt congestionada, últimament. M'ho porto mesos congestionada. Sí, sí, sí. I què, què, què? I bé, l'Otorri Nullar-Ingola, que em dirà... Què t'ha fet? Què t'ha fet? Doncs res, m'ha preguntat què em passa, li he dit què em passa, li he explicat... T'has fet i 33? No. Ah, jo no es porto això. No es porta, eh? És una altra qüestió. Ja, l'Otorri no dirà. Què t'ha posat? Com es diu? Hello, catils? No, m'han donat coses per descongestionar-me, intentar descongestionar-me, i a partir del Janer, al Janer, doncs ja et tindré a visitar amb l'Otorri, no? Molt bé. Molt bé, Andrea, sí, d'aquí... O sigui, posar-nos les fetes maques, no? Molt. Molt bé. A veure, estem amb tu, eh? Per anar aneu, per les notícies, no? Per la cançó. Justament ara anava a fer... Estava cantant, eh? La cançó, ja, però ara n'has fet la cançó, però, vaja, haurem de canviar l'escaleta i tot, Andrea, n'has esprogramat una mica el programa, però no. No m'assabuleu. No, no, no, ara no, sí, home. No, home. La notícia és de t'endús, amb l'endèia, bueno, sí, per estar bé, no m'han de tot el cap, per estar per aquí, oi, ja. Bueno, eh... Què et passa, Jordi? És un efecte d'això de molts teus. Moltes gràcies. Gràcies. Bueno, en fi, parant de diferents qüestions dels enjus, per exemple, que... Oh, sorpresa de política local, eh, del PSC. Josep Perpinyes, l'únic candidat a les primàries de la selecció... de la secció, perdó. Sí, estic fullat, també, local del PSC. Oh, pare i les rotatives, eh, que no ens esperàvem. I després, també, tenim, per exemple, el fotòreus enjustament Francesc Fàbregas, que, demà inaugura una exposició solet que a Angina està sota el títol Païsatges sense Pàtria. Però abans de tot això, estem a començament de més, i, com sempre, rebem les dades de la TUR. A Sant Just es manté el mes de novembre, el mes passat. Va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Aquí es mantenen, per tant, les dades de desocupació, però, en general, si hem de parlar de la comarca, per exemple, han baixat a Catalunya i, en el conjunt de l'Estat, segons el Ministeri de Treball. Andrea, posa't situant-nos una mica, perquè cada ves... No sé què és el mateix, però també situàvem les dades de la TUR. Com estem? Doncs estem igual que el mes de... El novembre va tancar, igual amb la mateixa xifra de torats, que el mes d'octubre, aquest 678 desocupats, aquí a Sant Just, el vas llobregat a Catalunya i, arreu de l'Estat, les xifres han baixat, el vas llobregat, per exemple, la xifra de torats ha baixat al novembre, situant el nombre de desocupats en 63.320. Això és 1.100 menys que el mes anterior. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats, prop de 5.500 menys que l'octubre. I al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats, prop de 14.700 menys que el mes anterior. Cal recordar, però, que les dades de torre registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que, de més, no comptabilitzem les persones que no estan inscrites a les dices d'ocupació o que ja han esgotat el subsidiador. Doncs aquestes són les dades sobre l'atur el mes de novembre. Canviem de qüestió, parlem de política local. Parlem del PSC. Parlem, no? Estava pensant, no tenim la música. La sintonia del PSC, quina és? No la tenia aquí. Atenció, perquè Josep Perpinyà, com dèiem, salta la notícia, ningú es parava. És l'únic candidat a les primàries de la secció local d'aquest partit. L'actual alcalde ha recollit els avals necessaris per presentar la seva candidatura a les primàries que es faran d'aquí uns dies el procés per recollir i presentar avals. De fet, acaba el proper Dilluns. Tendré a veure on encara té temps per presentar-se com a candidata del PSC a les primàries de Sant Just, però potser la seva neutralitat d'informativa l'impedeix. De totes maneres, estem més informació. Això sí que ho té de tot plegat. De tota manera, el període per presentar els avals s'ha acabat Dilluns i jo no els he recollit. No m'he posat les piles. Es va acabar Dilluns, pensava que va dir... No, es va acabar Dilluns. Havies de tenir els avals, la feina feta, digue-m'ho així. Tens raó, doncs res, ja està. O sigui que només ja tenim candidat del PSC, no? Ah, sí? Ah, tenim candidat del PSC! Bé, ho ha d'artificar a l'Assemblea. Ojo, ojo! Sí, ojo, que ho ha d'artificar a l'Assemblea i és possible que, finalment, es digui que no. Ja està, home, ja està! Ja canviem del PSC! Bé, o sigui, per tant, si ha lluitat per pinya... No m'ha comentat res més, no? És l'únic candidat, de moment, que s'ha presentat a aquest procés de primàries. El PSC ha engegat per primer cop per triar el Caldable. Clar, perquè fins ara era una mica dit, no? Sí. Tu, per pinya, seràs el següent alcalde, no? Et sembla bé? Sí, d'acord. I després, lluitat per pinya, sempre ha dit... No, tu i jo, ja està. I ara, em sembla que és la primera vegada que fan primàries, no? Sí, i ara, a partir d'ara, els dies 12 i 13 de desembre, estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures, però, a test, que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, tot a punt que l'Assemblea la validarà el proper 18 de desembre. O no, o no, o pot haver sorpres l'última hora. Què pot passar, a partir d'aquí? No ho sabem. Dia 18, se sabrà. No ho sé. Doncs és el primer cop... Que jo em va ser gany, després hi va ser un cop de cap... El principi que s'ha ganyat no tenia intenció de presentar-s'hi. Ja ho sé, però ho dic com a sorpresa. M'ho estic mentant, o algun altre regidor del PSC. Que ell li gués, potser deia que no volia presentar-s'hi, però... Està molt ocupat sent regidor de l'amor. En fi, Andrea, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Només recordar que és el primer cop que el Partit Socialista s'han justengueu a fa primàries per triar el seu alcaldable, en aquest cas, per a les eleccions municipals de maig de 2015. Bé, canviem de qüestió, parlem ara de Cultura a Cangi Nastar. Perquè el futur es s'enjustenc francesfàbregas inaugura demà l'exposició paisatge sense pàtria al celler de Cangi. Fins al 18 de gener, la sala acollirà aquesta mostra formada per una cinquantena de fotografies fetes arreu del món als últims set anys, no, Andrea? Sí, són més d'una cinquantena de fotos, 52, 53, encara està decidint. L'objectiu de fabregas és no es muntar la típica exposició de fotos de paisatges, sinó que vol anar més enllà. La idea és mostrar paisatges, des d'un punt de vista intimista, personal, i barrejar-los. A més, sense identificar el lloc on estan preses les fotografies. La gràcia també serà una mica de quina part del món d'aquesta fotografia, perquè no ho posarà a baix a la dreta o ni als quadres, i les fotografies on pertanyen. Això també pot ser que potser les ha fet totes aquí. El va llobrecat. El principi no. Com a mínim, ens ha explicat que una l'ha fet de forma entera. Ah, bé. Diu que porta 30 anys anar a la forma entera, i que només hi ha una fotografia de forma entera a la mostra. Molt bé. Faig de fabregas que fotògraf se'n justenc, i jo venia moltes vegades un il·lustre del nostre municipi, perquè fa, per exemple, a la comunicació i a la... Mèdia. Música. No passa que anar de la música. Música, home, és fotògraf de músics. Però ell no és músic, no? No, és fotògraf de músics. És el principi de la fotografia. Això sí que potser podria dir-ho. Però jo volia dir que va ser un dels impulsors i fundadors de programes de nou formatge TV3, com per exemple, El Mític Esputnik o Silenci. Per tant, Francesc Pàbregas, referent del món audiovisual, que no em sortiria, això, que és el que volia dir. Francesc Pàbregas. Francesc Pàbregas. Francesc Pàbregas. No el tenim, eh? Tema el dia. Tema el cantar, el nom de Pàbregas Pàbregas. Pàbregas. Com? Pàbregas, Pàbregas. Francesc! Francesc! Francesc! Hola. Què hem d'anar? ¿A què passa? Més coses, alguna cosa tan més de l'exposició. Voleu saber o no? No tio, com a mínim, quan s'inagura i que hi ha previstir després. Però una copa d'acaba i demà, no? Sí, tot demà. Demà, a dos quarts d'avui, tal vespre, al celler de Can Ginastrà. Can Ginastrà. Can Ginastrà. Doncs sinagura aquesta mostra. Demà, fins al 18 de gener, es podrà veure al celler. I després de Sant Justa d'Ansió, perquè s'estrenarà a l'antiga fàbrica estrella d'Am. Oh, bravo! Francesc! Francesc! Francesc! La imaginadora de la mostra. Estrella d'Am. Estrella! Cristina, no estàs... És que no m'acaba de començar. Francesc! Clar, és que pot ser qualsevol. Fàbregas! Fàbregas! Ai, no, al Barça, no. Doncs llavors que... Sex, fares. Sí, és el que... Cristina, sí. Sí, és el que... No m'agraden més l'aposta de l'Am. A veure, Cristina, què és el que proposes, si no? Si no és Francesc, Francesc... Fàbregas! No, clar, és que no... A més, es diu igual que el... Sí, per això. No, el jurador de futbol es diu igual que el futbol. És més jova, com a mi. De totes maneres, ja s'ha de ser. Cristina, què proposes? És molt destructiva, però què proposes a canvi? Home, no, que t'inventis una nova cançó amb el nom sencer i vinc a Sant Justa. A veure, aquí tinc la Ciclà, l'invent de te la tu. Perdona, aquí les passi a l'agost de les cançons. És tu, Jordi. Passi al creador de l'Andrea Bonossí, etcètera, etcètera. No, no, mentida, no. Recordo que en més d'alguna secció has fet una altra cançó. Jo depèn de l'inspiració. La gent del cap de setmana, no? Sí, també era una de aquestes. Ah, sí, és veritat. La gent del cap de setmana, recordo. Ah, sí? La gent del cap de setmana, recordo. No estem al cap de setmana, ara. Teus somadimicres, encara. No ho lieu, no estem al cap de setmana. Anem al que hem d'anar, si voleu més informació. Ara mateix, a ràdio de dret. No és a punt. Molt bé, molt bé. És que la mostra seguirà. ocupant tot l'espai del programa de penyal del Morro. De benvingut tard, Jordi. No és culpa del Pau Marcos, que està esperant. Puc fer les seves accions des del sol. Perdona, Pau. No m'ho han d'explicar. Que la Montse Farras, però no va. Digues-t'ho, parem el programa. Després de Sant Just, aquesta mostra anirà a la Fàbrica de l'Estrella d'Am. I probablement... probablement també formarà part d'una... formarà part d'una gran retrospectiva que li farà la Francesc Fàbregas al Lleida. Fina-ho. Va, ja està bé. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdio de dret.com. I a partir de les 7, el Sant Just notícia Audició Véspera. I ara sí, fins aquí, l'Espai amb més humor del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bonossi per estar ben informat a tot el cas. Passa per aquí, oh, yeah. Fem una fosa de re, i d'aquí uns moments, amb el Pau Marcos, parlarem... M'he d'aviat, ell parlarà de com està amb l'Adrià vivint a Oxford. Ja fa unes setmanes que va marxar. Per això que la setmana fa el seu espai. Estic bé, eh? Com volem dir? Que no pateixi la mare, eh? Sí. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, sóc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Moro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Salutacions una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortí. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. Som la nostra experiència després de marxar de casa per buscar-nos la vida. Aquestes primeres setmanes us hem dit quins són els primers passos que hem portar-vos i com començar a buscar pis. I avui us parlarem de com buscar altres coses, com, per exemple, feina, perquè suposem que no marxeu de les canses. Per començar, us parlarem de com començar a buscar feina. Possiblement aquest sigui un dels motius per als quals decidiu marxar de casa, a més del fet de voler créixer com a persona i totes aquestes històries. Com us he dit diverses vegades, una aventura com aquesta més barata i trobar feina al país de destí és la millor manera de costejar-la. El primer que haureu de fer, si voleu buscar feina, és saber com es mou el mercat del país o la ciutat de destí. Òbviament nosaltres us parlem del Regne Unit perquè és el que coneixem, però internet us donarà totes les respostes si decidiu anar a Alemanya, Finlàndia o Sudàfrica. En el nostre cas, el primer que s'ha de fer per poder treballar és tenir un número de la Seguretat Social. Aquí es diu National Insurance Number o NIN, i s'aconsegueix amb una trucada i només amb una trucada. No cal que intenteu anar a l'oficina perquè us diran que truqueu per telèfon. Ja us avisem que és un número de tarifació especial, com els 800 espanyols. Així que si teniu una tarifa bàsica de mòbil, comenceu a buscar una cabina. I prepareu-vos per escoltar Mozart perquè mentre espereu, com a tot arreu, aquestes coses no són gaire ràpides. Per quan us contestin no us preocupeu, us faran unes quantes preguntes bàsiques, tipo, nom, d'on veniu, quina és la vostra adreça, el número de telèfon i el passaport, res difícil, però tinguieu a mà perquè, si no, haureu de tornar a trucar. Si ho heu fet tot bé, al mateix moment, tindréu un número temporal que haureu de apuntar. També us nomarà en cita per dues setmanes més endavant, més o menys, per acabar de registrar-vos. A l'entrevista us preguntaran quatre coses i ja només haureu d'esperar el NIN definitiu. El millor és que podeu treballar des del moment que feu la trucada i que ens doni la feina. Amb el número de la Seguretat Social ja podreu treballar, però el més normal és que us demanin un compte bancari que vulgueu treballar gratis, clar. Aquí tornem a explicar la nostra experiència al Regne Unit, perquè és la que hem viscut, però suposem que no serà gaire diferent a la d'altres països. Si heu llegit algun bloc sobre exiliars a Anglaterra, la nostra experiència diu el contrari. Per nosaltres va ser gairebé una odissea. A més, ben dit, un peix que es mossegava a la cua. Nosaltres vam intentar obrir un compte bancari des del primer moment que vam arribar. Primer, des de les diferents oficines, des dels diferents bancs, ens demanaven un comprovant d'adreça que no teníem perquè no teníem casa. Quan vam trobar les habitacions i una casa d'on estarnos, ens van dir que el comprovant que ens havia fet la agència immobiliària no els hi servia. I fins que, finalment, l'Adri no va trobar una feina com un compte bancari, els bancs no van decidir obrir-nos-al. Això sí, el vam obrir un dissabte, sense cap despesa, amb una tarja gratuïta i sense haver de posar cap dipòsit inicial. Tot un luxe, per alguna cosa, són la capital financera europea. I a sobre es pot treure efectiu des de qualsevol queixer sense que ens cobrin comissió, encara que no siguin, que això és del nostre propi banc. El compte bancari seguretat social són els requisits bàsics per buscar feina, però també us explicarem com buscar la feina. Com que canviem de país, les coses van una mica diferents i es comença pel currículum. El millor que podeu fer és portar-lo més o menys arreglat de casa. És a dir, traduït i adaptat al model del país. Potser no canvia gaire, però busqueu a Google com se suposa que ha de ser i feu-ho tranquil·lament a casa. El que no podreu fer, òbviament, és portar-lo imprés, perquè us faltaran dades, l'adreça i el vostre número de telèfon. Perquè entengueu una mica millor el tema d'adaptar al currículum, us explicarem el nostre, el model britànic. Després de posar les dades bàsiques, el nom, l'adreça, el telèfon, fan una petita descripció d'ells mateixos, del seu caràcter i de com treballen. I, a més, en la història laboral, solen posar les diferents tasques realitzades en feines anteriors. Per internet, podeu llegir que és bo fer diferents tipus de currículums per cada sector en el que podeu provar de trobar feina. Nosaltres no ho hem fet així, hem repartit el mateix a tothom. El que sí que us pot passar és que us demanin completar un formulari, el que aquí es coneix com un application form. Bàsicament és omplir unes dades similars a les que teniu el currículum. Tampoc us cregueu el que es diu per internet que es necessita una carta de presentació per cada lloc on vols donar el currículum. Per feines normaletes, tipus a botigues o de cambrer, no ho demanen. Això sí, si voleu buscar-vos un lloc com a enginyers industrials, doncs és una altra cosa. A l'hora de repartir el currículum, el sistema és el mateix que podreu seguir a Catalunya, entrar al local i donar-lo. Si hi ha una persona que ha d'embarcar o el mànager, doncs millor que millor. Perquè així no us quedareu amb la sensació que potser el vostre currículum va a les deixalles. I per suposat, aquí també funciona el tema de buscar feina per internet. Hi ha moltes pàgines, però potser la més coneguda, i com podeu començar és que em truquen. Deixem enrere el tema de la feina. Pot ser que cangueu de país per aprendre l'idioma o buscar una escola per estudiar una mica. La nostra recomanació és que a no ser que tingueu referències d'alguna de les escoles que hi ha a la ciutat, no us apunteu des de Catalunya. En realitat, un cop al vostre destí no us costa res passar-vos un dia visitant escoles i comparant preus. Sempre és millor intentar veure-les per intentar i fer-se una idea de com és el nivell i l'ambient. A més, podeu buscar si hi ha crítiques o opinions a internet per saber què en diuen els estudiants. Jo el que vaig fer és preparar un mapa al Google Maps en totes les escoles i després vam anar a visitar-les. Al final vaig valorar el que havia dit, vaig comparar preus i vaig triar el que potser millor s'adaptava al que volia fer. Això sí, prepareu-vos perquè solen ser cares. La part positiva és que ens ha proporcionat un grup de gent amb qui quedar per sortir a aprendre alguna cosa i així practiquem l'anglès també. Fer amics potser serà fàcil o difícil, això ja depèn de cada persona, però sempre és més fàcil. Finalment, l'última cosa a la que possiblement li donareu prioritat és el tema del transport. Això es va explicar fa unes setmanes que a nosaltres ens movem en bus amb un llavall, bàsicament perquè no ens enfiem d'anar amb bicicleta. Possiblement el transport públic i la bicicleta seran les dues únicas opcions que tindreu, a més d'anar caminant, òbviament. El millor que podeu fer és buscar on es venen els abonaments de transport per conèixer els preus des del primer moment i poder decidir què fer. Això sí, fins que no tingueu un lloc on viure, no us compreu ni un avici ni un bon august. Un cop a Stabler ja podeu triar quina és la millor opció. No us sorprengueu amb el preu del transport públic. Si ja us sembla nals a Barcelona, allà on aneu, possiblement es disparin, però al parquet el podreu trobar consultant quina és el salari minut. En fi, avui ho deixem aquí. Esperem que el que us hem explicat us ens serveixi per trobar feina, curs d'idiomes i aprendre una mica com moure. Us recordeu-vos de tenir paciència per aconseguir el número de la seguretat social i el compte bancari. I d'adaptar el currículum. Marxem fins a la setmana que ve, no sense abans dir... Mama, estic bé. Mama, estic bé. I nosaltres, que ens en agraiem, que estigueu bé, pa, ullar, diguéssim per enviar-nos aquestes peces. Jo quedo una mica més tranquil, també. Des d'Oxford, el Paul Marcos, que ens envia aquesta espècie. 5.33 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí els moments parlem amb la clara nervió de diferents qüestions de la revista Time Out, com, per exemple, alguns bars de Barcelona. I una mica de Madrid, em sembla que parlem avui, també. Sí, sí, sí, fos ara. Aveus de la parròquia els reptes del Papa Francesc. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del bisbe de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts d'avui de la tarda, i dissabtes a dos quarts d'onze del matí, per ressent una amiga de Ràdio d'Esvern, els donant 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. La Pella vol morre, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5.35 de la tarda, i ja saludem aquesta hora la Clara Narvión de la revista Time Out, que tenim el telèfon clar aquestes. Hola, bona tarda. Bona tarda. A tope, a tope, a tope, avui, eh? Ai, mira, he escrit una deliu. Ja tens moltes coses, però no pateixis perquè anirem al gra. Perdem d'un paet de qüestions, perdem de bar de fans, però abans marxem cap a la capital de l'Estat, que és Madrid. Perquè parleu de secret de Madrid, aquesta setmana, el Time Out? Doncs sí, efectivament. És un d'aquests números especials que fem molt les delentant, que, per reportatge principal, ens trasllerem a una altra ciutat. Ah, perquè a Madrid no tenen Time Out, no? Sí, sí, sí, sí, que tenim un Time Out Madrid. Perdó. No t'ha passat res. Però penseu que el Time Out de Madrid que tenim no és en paper, només és en format web, però també tenim Facebook i Twitter, vull dir que si algú no s'aneu de vacances o passa el pont ara que arriba, doncs sempre que podeu fer-li un ull al Facebook i entrar a arrosar. Ah, de les arreses. No ho va tant. La cosa està molt bien, fijo a té tu. Bueno, llavors, secret de Madrid, avui quin secret ens vols explicar? Doncs mira, primer de tot us explicaré quatre tòpics, que ja sabeu com, per exemple, que ara mateix torna el bocata de Calamari, que ens envia mobilitat tots, però no, no, torna. Per què? Perquè a Madrid també s'han instal·lat rutes a tapes, com les que tenim aquí a Barcelona, al Tapa Antoni, per exemple, que és molt poblat. Doncs allà, no hem format un que es diu Tapa Pies, que és com un nom, és una mica... Ja, perquè és just. Perquè la Tapa no queda bé, tampoc. No queda bé, la Tapa és com tot, la Tapa és al barri de la Pies, i podeu testar... Tapa Pies. Poder testar el bocata de Calamari. Ara ja ha dit, per mi, que ha perdut ja l'ascència. Si dius que és de la Pies, encara té un passe, no? Però Tapa Pies, tal com... Però moltes persones... Penseu que moltes coses aquestes també són pasturistes. Tapa Pies, què significa? Tot al costat de la Plaza Mayor, que allà són els bocates de Calamari. Diuen que els bonds estan allà, al costat de la Plaza Mayor. Per això, per això. Més coses, per exemple, de Madrid, per si algú ha d'anar als propers dies. Què se lleveix a la capità de la obra? Doncs mira, us vaig a proposar un lloc, que et dic que Madrid no té platja, us presentem un xiringuito, que us podeu refugiar i té com un estil xilau, amb un estil hibiseng, amb totes les baixetes, cuixins... Què estan en la porna de Madrid-Rio? Pues está, es un sitio que se llama Ojalá. Ya está, en la calle San Andrés, número 1. Tant de bo. Ojalá el tinguessin, no?Sí, sí, sí. Doncs això, bé, no sé... M'imaginava que em fes la zona aquesta, que ara ja ho parlàvem. Sí, també. On ara van tirar l'aigua, l'altre dia, al maig d'aquell. Però és que és fora. Tot aquella zona és nova a Madrid, jo he fet com un passeig i tal. Dic que no fos allà. Això me'n puc recomandar dos llocs més, que se'n van tan curiosos. El primer és el Café Quino, que està al carrer Olívar, número 17, que és un bar normal, però que ha de tenir projecte en pel·lícules. És un lloc petit, no hi cap ben bé més de 20 persones, però és un lloc xulo i diferent per veure cine. Molt bé. I després es presenta també un lloc que es diu Joe Suciankove, que és com un local privat, situat en un búnquer japones, en un búnquer de la guerra, on podreu testar Sashimi, Tataki, Nigiri, i totes les... Molt bé. I això ho trobareu al carrer Alcalá, 122. Alcalá? Has dit Alcalá? Alcalá. Bé, doncs escolta, la porta és una classe. Jo sempre no sé per què reacciono a aquesta cançó tan en Madrid. Mira que n'hi ha d'altres. Vaja, aquí no hi playa, o després també un bon xotis, però a mi Madrid sempre la porta al carrer. És la cançó de la Navellín, que em recorda més en Madrid. En fi, que hem de qüestió i parlem ara... Tornem a Barcelona, eh? Tornem a Barcelona. Sí, tornem a casa. I parlem de Vars de Fans, que és un article especial i un report que feu aquesta setmana del time-out de Barcelona. Què vol dir això, Vars de Fans? Doncs mira, això és un reportatge que ha fet el Ricard Martín, que ja el coneixeu perquè sempre se'n va de restaurants i de bars. El que menja bé, eh? Exacte, és el que menja bé. Té molta feina, també. Sí, sí, sí. I ha triat bar per fanàtics, per exemple. Suposo que molts coneixereu el bar Barma, que és a l'Àpera Quart, el 22 de Roba, que és un bar per fans de l'OST. Si recordeu aquell avió que es va treballar Oceanic 815, eh? Me'n recordo. Mira, mira, oh, sí! Les lletres del començament, que van venir a Putris. Que varia, ni tal. M'hi he dit que seria l'OST, una aplaudiment per l'OST. T'he pensat tots molt de temps. Sí, tant, no vam estar molt viciats. I llavors, no és tan mal per això en aquest bar, eh, però... Jo vaig estar fa molt de temps, de fet, quan la febra de l'OST, em vaig donar un diàfon als birres, i és molt curiós, com una espècie de mig d'avió treballat, que si voleu posar-vos nostàlgics... Que guapo! És com es diguessis en el búnquer del Desmond, eh? Sí, sí. Està molt bé. Bé, doncs, per tant, Barma, un clàssic de bar de fans al poble nou. Més bars, així, de fans? Més bars, per exemple, a Paramans dels 600, es donen recordes dels 700, que nosaltres ja era ben el van viure, però els nostres para sí. És un bar al carrer més franicular, número 11, que és iutaita, i que està dedicat al cotxe dels 600, a l'època de la Transició, a les reunions que fan les famílies, tots picats amb uns 600, i, bueno, hi podrem fer un cóctel o menjar alguna coseta. Per tant, és un bar molt vintage, oi, de fet. Aquest és molt vintage. És molt vintage de la transició, de fans, al final de l'època franquista. Segurament una bona sorpresa per portar els nostres pares, per exemple. Per exemple. Si ho fa 30 anys a casa... Recordes que... En fi, Núria Faliu té una versió molt maca d'aquesta cançó en català. Molt baixa, també. Recordes que... Però, escolta... Estàs cantarint, eh, avui? Sí, avui estic molt cantarint. Mira, va, com va. Si vols cantar alguna cosa, sempre pots, eh, Clara, no et sentis... És que canto molt malament, tot i que l'altre dia vaig guanyar un croquet. Un croquet! Un croquet! Un croquet! Felicitats! Bueno, aquí, jo només feia els coros, jo només ballava. Ah, molt bé, molt bé. Sí, que vam participar en un concurs de Carauque que feia l'Alfa. És que no se'l vaig poder explicar, perquè com estava malament, no se'l vaig poder explicar. Com van anar l'Alfa? Connexió. Doncs és molt divertit, és una cosa que es diu Singordai, que espero que era la primera edició, esperem que em facin més. Una tarea de Carauque, un contra un, el públic vota, i el que guanya passa a la següent fase. A tu et va molt tot això, eh, Clara, perquè recordo que... Ai, com m'agrada! El foror que es fa aquí a Canji, el dia de la festa amb ajutes en just. Ui, mare, com ho conegueu! Va una mica per aquí, això, veig. Però tanadones, quin dia el foror hi era preguntadora? Vull dir que mai canto. El tema està en que jo tampoc sé canta, i mira, faig... No tinc vergonya, que és diferent. I acabem ja amb un bar, no?, que també ens vols recomanar o què? Sí, doncs recomano l'últim, que es diu El Ciclista, que és el carrer Mozart número 18, i com el seu nom indica, és especial per a mans de les dues rodes. I aleshores trobareu bicicletes, de fet us podeu sillins, vull dir, tot està dedicat a les bicicletes, i, realment, la decoració és molt curiosa i molt xula, i ara, d'això, amb aquella faci una prometa, podreu agafar un bon pedal. Oh! M'agrada molt, m'agrada molt. I aneu en compte a l'hora de canviar la marxa? Però... Molt dolent, molt dolent, el meu, sí, ho assumeixo. En fi, Clara... Sí, va, t'has grogat l'humor, però... Clara, moltes gràcies una setmana més, que vagi molt bé, i disfruta de tot, eh, un petó. Adéu, adéu, adéu. 3.46 de la tarda. Ja tenim aquí amb vosaltres la Montser Farras de l'Espanya d'Esència. Montser, avui veig que véns amb una convidada, no? Avui vén una convidada d'una generació més pròxima a la vostra que les altres, ja ho veus, no? Ah, sí? I tot divino tesoro. Escolta, fem una pausa de re, en situem una mica, que traiem els papers i parlem, avui, d'en Mamifit. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just, i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és a Graïls i a Graïls i aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 3, 4, 6, de la tarda, recte final, d'aquesta primera hora de la penya del Morro, i deixem saludar la Montse amb l'aplaudiment que es mereix. Montse. Gràcies. Avui, deiem que parlem del Mamifit, de feta, Ascència. Voleu que sempre dieu que voleu acompanyar-nos, que no hi haguem res, que no hi haguem res. Voleu acompanyar-nos? Voleu acompanyar-nos? Voleu acompanyar les persones, seguint, una mica, a veure, el fil de la vida. Des del començament fins al final de tot. I evidentment, el començament de tot és l'embaràs. Per això avui volem parlar d'activitats físiques per fer en aquests més estates especials. Per a vosaltres, les dones, no? Home, i pels homes, també, perdona. Però això és per manteniment. 보여 no per... Avui no Between Domain Respectible Fem una activitat que és Family Fit, que és el mateix que fem amb maracinadons, per exemple, en aquest cas, i fan amb els papis. Anaferrer, bona tarda. Bona tarda. Que ets una mica, també, la impulsora de Mamifit, no? Explica'ns el que és, o món, si aquí vulgueu, que és això de Mamifit, a veure. No, Mamifit, ell ho explicarà millor que jo, jo només puc dir... que sents que això que volem acompanyar i que fem cosetes, activitats més dinàmiques, activitats més tranquil·les, com el yoga, també, que ja en parlarem un altre dia. Però vull bé l'Ana, avui parlarem de Mamifit per la gent que és més dinàmica. Clar, perquè aquests són alguns cursos que feu allà, senya, no? Sí, això són activitats que s'han regularment, això no són cursos esporàdics, això es fa setmana al men. Per tant, són cursos regulars, diguem, d'alguna forma. Sí, un cop per setmana. No són puntuals, sinó que tenen una rutina. Sí, un cop per setmana, un cop per setmana. En fi, doncs, Anna, explicant-nos una mica... anem allà al gra, que és això del Mamifit. Mira, Mamifit és una empresa que va fumar l'any 2009, la Emma Soteras, que ella va portar... Bueno, va estar a Estats Units, va importar des d'allà, i va estar fent allà amb la seva primera filla, va estar fent aquesta activitat. Llavors va venir cap a Espanya, es va instal·lar aquí, i va dir, ostres, aquí no hi ha res semblant, no? Doncs quina gran idea, poder fer exercici i n'haver-te separat el teu nadó. I en el cas d'embrassades, m'entendrà tant forma des del principi de l'embràs. I, bueno, va fumar l'empresa, que és Mamifit, i jo tinc la franquícia, porto la franquícia en aquest cas, en Josep Verne, hospitalet i esplugues. Això ve d'Estats Units? Sí, sí, sí, sí, exacte. Avui ja ho he portat des d'allà, i altres llocs d'Europa, bueno... Alemanya també es fa molt, és fàcil, no? Sí, es porta molt el que és exercici en aire lliure, en centres col·laboradors, pel tema del fred, sobretot pel clima. Aquí no sé si estaven molt acostumats, però com s'està rebent. Aquí, superbé. Oh, s'enjusta, vam fer un dia de s'enjust al carrer. Jo vam fer-ne inaugures, aquí, llavors. Aquí molt bé, ha fet... bueno, ha tingut molt bona acceptació. Perquè, bàsicament, podríem dir que és com una mena de gimnàstica fitness... Exacte. Pre i pospart. Exacte. Amb preparat. Amb quants mesos hauríem de començar ja les dones d'embrassades a anar a fer Mamifit. Embrassades poden començar des del moment que els donen la superbona notícia d'aquestes d'embrassades. Des del tot el meu zero, ja. Ara sé que el metge, per algun motiu X, digui-lo contrari, des del moment zero. El d'exercici es van canviar, no? Imagino, en el prepar, durant els mesos de... Sí, depèn dels mesos, exacte. Depèn del trimestre en el que estiguin, però, bueno, normalment, sempre... Jo els dic sempre que cada una pot llegir el seu cos, també, llavors, a la millor, hi ha una noia que tenim de menys setmanes i un altre a més, i depèn de cada una, a la millor, a aquesta de menys, doncs, ostres, igual, no està acostumada tampoc a fer tant d'exercici, igual pot fer menys repeticions que l'altre. Llavors, sempre, sí que juguem, sí que veient, anem veient els mesos de cada una, però tenim en compte, també, el cada una, el que pot donar. Perquè quin és l'objectiu, diguem... Si una persona o si està plantejant, per exemple, a fer Mamifit, una dona est'embrassada amb la seva parella, perquè també heu comentat, no? Sí, bueno, més que res, n'has de pospart, sobretot. A pospart, sobretot, amb la parella, no? Bueno, poden venir amb parella, però normalment venen les mares, se m'han de dir, eh? De les mares, sí. Quin és l'objectiu de tot plegat? Doncs l'objectiu, que és la filosofia de Mamifit, és poder, en cas de l'embràs, poder mantenir una mica en forma, mentre estàs enversada, i el tema del pes també és important, però no agafen tant de pes, estan millor muscularment, amb tonificació de més, i en cas del pospart, que el fet de no haver d'aixernador amb algú altre, per poder fer una mica d'exercici, recuperar-te bé en aquest cas de lo que és el pàrquen, sí. El sol pelvi, clarament. No, clar, no va dir que clar, que les dones us canvia molt. Lògicament, el cos, l'anatomia, la forma humana, no? Durant l'embràs. I clar, això també vas... Estic parlant de coses, perquè no ho he viscut, ni ho heu vist mai. Home, home... Però pots acompanyar-me. Jo parlo de la dona, amb aquests canvis hormonals, amb aquests canvis físics... Clar, que a vegades fer aquest ajustament pot ser una mica... Dificil, no? Dic-ho-m'ho així. El s'hi va molt bé, a nivell, per exemple, muscular, en el pospart, sobretot des de l'embràs també treballem, amb exercici per reforçar el sol pelvi, que queda molt afectat després, en el pospart també, amb el mètode opressiu, i sobretot el s'hi va molt bé, també, a nivell emocional. Les clares de pospart ajuden a paravindre l'aprecio pospart, també pospart, que fan una mica de teràpia entre elles, de grup de... Ostres, jo, les que són el primer venedor, a mi em passa això, i a mi l'altre, i s'hi va molt bé també, a nivell emocional, ja no el només fici. Es van fent allà, es van fent unes corrues, i van fent un ambientillo, llavors, essència, venen també, a part d'això, avui no parlem de consciència, però realment són espais conscients, no? I venen, i tenen la xerradeta amb la doula, bueno... Quines són les por's més freqüents, a l'hora d'afrontar, per exemple, l'embaràs de les dones que us venen? Bé, sobretot el moment de... Hi ha un top-five, saps? De coses que diré. Això és el que... Bé, nosaltres treballem més a nivell d'exercici físic, no? I llavors sí que hi ha... Sents que comenten, el moment del pare, i ara millor... Duptes que els hi van surgint, però sobretot cap al final. De fet, ahir van tenir una xerra d'essència i... Amb la Carola, entre la venida i les penyes. De fòcius, sí. Alguna és de la doula, és psicòloga, i què volen? Cicòloga maternal, em diuen, elles. Algunes de les embrassades van venir i venien com... Bueno, amb molts dubtes que els hi havien surgit en el moment, no? Després d'estar amb la Carola, endavant. Ostres, doncs estem plantegent ara això i l'altre. Sí, de fet, mamifit, totes les clares estrenin partides per... Bueno, persones amb dissent... amb tan nef. Dissens de tu, reinef, sí. En el meu cas, jo soc fisioterepeuta, que també... fins ara també... Entrem dins de la franquícia, també, llavors, bueno... I estem formades també amb el metodo de mamifit, amb la fundadora, ja mateixa ens dona el que és la formació, i a part d'això, amb el metodo hipoprecio, que són un metodo que fem servir en les que és de pospart, per reforçar musculatura sol pel vea, que està com... També... bueno, va molt bé i està molt de moda. Ara està començant a posar molt de moda. En què consisteix, això? El metodo hipoprecio, són postures, és a nivell postural, ja es treballen amb nees, a nivell respiratori, llavors, bueno, el que fas és activar i enfrutir tot el que és la feixa abdominal. Va molt bé, de part, ja no només en pospart, fem també grups amb... amb... noies que dones que ja han sigut mares fons anys, com enfrutés tot el que és el tema sol pel vea, ajuda a previndre incontinència ordinària, va molt bé per previndre-me els esquena, o millorar-los... té molts beneficis, llavors, ja no només fem mares sinadons, sinó que tenim grups de mares que ja no venen amb nadons, i fem classes amb elles, la millor només hipoprecios. Després del part, aquests exercicis que feu a mamifit, totes les dones poden començar, a la màxima manera, o si és via vaginal o via cesària al part, és diferent. Sí, és important, això, poden començar... Des que han tingut el nadó, si ha estat per vaginal, poden començar a partir de la sisena a setmana, i en cas d'haver sigut cesària, a partir de la vuitena. Tot i així sempre recomanem que tinguin lo que hi ha al metge, conformar-ho està tot bé i poden començar a fer exercicis físics. Per tant, hi ha un marge de més i mig, dos mesos, m'has de poder-se incorporar a fer exercicis físics. És com si fos la quarantena normal. Sí, sí, sí. En fi, no, si voleu preguntar alguna cosa... No, això no ho sé. Jo sóc una mercaderia. Ja m'ha passat, estic a l'època de ser àvia, jo ja. Fem agufit, també, agufit, que també és un altre d'araça. Què és això? Agufit? Bueno, agufit també és una altra... Exacte, sí. En algunes zones fem... Jo, de moment, no ho estic fent aquí a Sant Jordi, però també... És gimnàstica pactivada, també. Sí, les lliures... Les llialles que guanten que fan els cangurillos, no? També, no? També, no me'ls piquis. De totes maneres, a quins tipus d'activitats veuen dones en aquest cas que estiguin embarassades? Són aquestes típiques que es veuen als pel·lícules, que agafen una pilota, o respiracions, o... Bueno, fem de tot. Mira les clares d'embrassades. Comencem fent una mica d'escalfament, fem tonificació de braços, de cames, fem una part de càrdia, i després fem una mica de si d'estiraments, exercicis de sol pèlvic... I riuen, i riuen. Molt, sí. Això passa molt bé. I una mica de relaxació, temes de respiratori, també el tractem. Però és diferent que les clares de prepar de la llavedora. Sempre separem, no? La feina de la llavedora és la llavedora, són les clares de prepar, que... I la nostra és una mica més exercici. I en les clares de pospar, igual, fem la primera part metodipopressiu, i després ja fem tonificació de cintes, de braços, de cames, de càrdia, igual, i exercicis amb els nadons. Aquest acompanyament social, diguem-ho així, perquè estan rodejades d'altres dones que també estan embarassades, i que d'aquí pocs mesos tindran els seus fills. Esclar, m'imagino que també... Ara s'acompanya, no?, perquè... No és el mateix, també, tot el respecte, no? També està amb la llavedora, o la professora, que fa mamifit, que no pas, també, rodejades, que en aquell moment de la tapa de la vida estan també com elles, no?, i que també poden compartir experiències i el que estan sentint. Però això és molt enriquidor, eh? Sí, sí, sí. Això és molt enriquidor. I després, diries, creen uns enviants entre elles, que després es troben els parcs, i comparteixen, i comparteixen les inquietuds, els neguits... I això és fantàstic. De fet, els grups que normalment tenim d'embrassades, normalment venen, després, totes juntes, a les clares de postpart, o les mateixes que s'han trobat a les clares de prepar de l'ambulatori, venen les classes, ostres, al boca a boca, i van venir, després, i venen totes juntes, a les clares de postpart, de mansions... I també amb els nadons, no? Sí, sí. I amb nadons, què feu? Perquè els nadons també els feu fer exercici. Bueno, interactuen les mares amb ells. Vull dir, per exemple, fem flexions d'abraços o flexions en terra, doncs les flexions es fan fent un vestitó al nadó, cada cop que fa una flexió. Què vol dir? És molt tendre. És molt bonic. Tinc una llista... I així motiva més, no? Sí, sí, sí. Tinc una llista de beneficis, després podem fer casa, també, no? Sí, la idea també és que puguin fer casa. Beneficis que la mare obtindrà per fer exercici, després del part, per exemple, ajuden la prevenció, com has comentat, de la depressió. Sí, de pressió. Amb pensaments no existeixen moments de culpabilitat, per exemple, per haver de deixar el nadó amb algú altre, per posar-se en forma. Perquè, bueno, quan neix un... Serà millor que jo, vosaltres, però quan neix... La mare, aquesta que no vol deixar cap moment, el seu fill, el seu nadó, i que n'hi ha que els costa moltíssim, i que, fins i tot, el primer dia de feina, perquè no han deixat mai aquells tres mesos o quatre que han tingut la baixa, és un moment dur. És un moment molt duríssim. També, per exemple, la recuperació del cos que la dona tenia abans, de quedar-se embarassada, tonificació de la musculatura, correcció postural i reducció del mal d'esquena, millora de la circulació sanguínia, combatre el cansant si, carregar-se també d'energia pels nous dies... En fi, el que hem comentat una mica també, aprendre experiències d'altres mares i formar un vincle amb el teu nadó durant les classes que, de fet, ja serà un vincle per tota la vida inolvidable, no? De fet, sí, exacte. Bueno, és que, paral·lelament, això... Vull dir, en les classes de yoga, que també hi ha gent que, a vegades, fa les dues, en llavors, molt més el vincle efectiu amb el bebí, tothom. Sí, a Essència, per exemple, hi ha embarassades que fan les classes de yoga per una banda, amb la Xeyla, i després venen a Màbifit, vull dir. És la part més, en el millor, més... Bueno, perquè són... Sí, és diferent. Són complementàries totalment diferents, i, bueno, ho deixen en les dues. Quan ens fa que ho feu, això de Màfita, aquí a... A Espanya, a Essència. A Essència han començat aquest any. Sí, ara temporada fa un mes, no? Quantes dones teniu el grup de prepart? Doncs en el de prepar, serem quatre, que començarà ara una noia, també, i embarassades, i maracinadons, comencem aquest dijous, el nou grup de marací, exacte, demà. Demà comencen les classes de maracinadons a les 5 i 4, les classes durant una hora, i, de fet, demà són ja 5, em sembla, o sigui que sí. Pots anar amb les mares amb el nadó? No pusem un límit. Tenim mares que venen amb l'altre fill, i jo venen amb el nadó i amb l'altre fill, que és més gran. No el puc deixar amb ningú, el porto a mi. Sempre estem pendents d'ajudar-les, que puguin gaudir el màxim de la classe. No hi ha res. No, el que fem són més grans essències, és tancar la porta, perquè no se'ns escaping. Jo, a més, en 5 anys, més o menys. Ana, ho hem de deixar aquí. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies per haver vingut una setmana més. Vam comentar que algú vol més informació, i a la pàgina web... Això per m'amifí, però després, per grups d'embreçades a llogues, em sembla que són 12 o 13, no sé, són moltes. O sigui que hi ha un bon ambient. Com sempre, ens quedem amb ganes de més. Vinga, gràcies. El 22, al Prat de Lloragat, sentit Barcelona, està tallat d'acces a la vivint, es manté la lentitud en els dos sentits, a la Givaix, a 62, 16, Sant Pere Pescador, i al mig quilòmetre de Cua, en dos punts diferents de la Nacional 230, via Llamigarana, sentit lleida. S'ha acabat les corcolles, les seus de les empreses agrofluït i ebrefruïta, tortosa, amb quatre detencions. L'operació continua oberta i no es descarten més detencions. S'investiga en un forat comptable de 50 milions d'euros. Suspeça la llei catalana d'horaris comercials al Tribunal Constitucional a més a tràmit al recurs del govern espanyol contra la normativa. La Generalitat té el suport del gruix del sector comercial per aplicar-la voluntàriament. Suècia tornarà a fer eleccions generals al 22 de març, seran les primeres anticipades des de fa més de 50 anys. El govern social-demòcrata s'ha vist obligat a convocar-les pel que el Parlament li ha tombat els pressupostos. El president d'Esquerra Oriol Junqueras ha demanat una reunió amb el president Artur Mas per abordar la possibilitat d'un acord després que tots dos ja han exposat el seu full de ruta independentista. De fet, Mas té previst iniciar una rada de contactes en partits i societat civil abans de decidir si avança o no les eleccions. Alfonso Alonso ha jurat el càrrec de ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, substitueix en amató que va a dimitir pel cas Gürtel. Alonso ha reconegut avui que el seu nomenament l'havia sorprès i ha assegurat que vol donar un impuls social a l'acció del govern espanyol. Els jutges demanen que s'amplien les terminis de prescripció per als delictes de corrupció. També demanen l'aument de penes i que s'assoprimeixi l'aforament dels càrrecs públics. Els jutges de Gans de tot l'Estat reclamen més mitjans materials i personals per lluitar contra la corrupció. Detinguts als administradors dels web series Pepito i pel·lícules Pepito, les pàgines que facilitaven l'aeroport i l'aeroport de les càrrecs públics, les pàgines que facilitaven els seus usuaris en llassos per descargar i veure pel·lícules i sèries, han estat clausurades amb una ordre judicial per un possible delicte contra la propietat intel·lectual. El Barça pèl·le contra la Tarjeta Groc que va veure l'Emessia València després que el comitè de competició hagi decidit mantenir-li. L'agentí no ha anat a Óscar on l'equip ple de suplents juguer a les 10 del vespre i no ha fet res per l'aeroport. El president del hospitalet Antonio Castellano assegura a Catalunya Ràdio que no creu que cap seguidor radical del frente al lético asisteixi al Partit Contralètic de Madrid, tot i que l'han declarat del risc. El partit és a les 8 i també a aquesta hora, Sevilla Sabadell. I la nedadora catalana Mireia Belmonte ha batut el record del món dels 200 metres papallona i senandult de Medallador. Els mundials empicin a curta de català al matí, Belmonte s'ha clasificat també per la final dels 400 estils. Els roxats guanyaran terreny al final de la tarda i el vespre amb punts del litoral i el pre litoral sud. El cel serà de les comarques de lleida donarà pas de més núvols. Demà pot ploure amb més punts i nevar débilment al Pirineu. L'ambient fred s'imposarà. Tots seguint les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i gairebé 5 minuts us parla Andrea. Bueno, la Tura es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. El municipi i les dades de desocupacions es mantenen però han baixat a la comarca, a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol, segons de desalministèria de treball. El vas llobregat, la xifra de turats ha baixat al novembre, situant el nombre de desocupats en 63.320. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats i al conjunt de l'estat hi ha 4.512.000 turats. Cal recordar, però, que les dades de tur registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que, a més, no comptabilitzant les persones que no estan inscrites a les listes d'ocupació que hagin esgotat el subsidi. Més coses, Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcaldes recullit i entregat els avals necessaris per presentar la seva candidatura. El termini per recollir i presentar el suport s'ha acabat dilluns. Perpinyà, doncs, és l'únic candidat en aquest procés de primàries, que el PSC ha engecat per primer cop per triar el caldaplan. Aquest cas, per les eleccions municipals de maig de 2015. Els dies 12 i 13 de desembre estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures. Però, a test, que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, tot a punta que l'Assemblea la validarà al propiet 18 de desembre. I acabem recordant, buscant el Casal de Joves, programar un nou curs intensiu de monitor de lliure a finals de mes. L'organitza, l'equipament i l'escola lliure al sol. El curs té una durada total de 310 hores i s'estructura en dues etapes, la l'activa i la pràctica. L'etapa l'activa són 150 hores i la pràctica 160 hores. Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per joves, sánjos, tanks i aturats. El curs hi impartirà el Casal de Joves i el Centre Cívic Salvador Priu, els lliurets i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Les inscripcions s'han de fer a través del web www.3bdobles.com escola al sol.org. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Josep Notícies Edició Vespra a les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi, el web de la ràdio ràdio desvern.com. Molt bona tarda. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta. No se'n just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De billons de divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com on chillout, vaja, així és. Smooth jazz Club. Habeus de la Perròquia? Els reptes del papa francàsic? un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del Visbo de Roma, de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts d'avui de la tarda i dissabtes a dos quarts d'omsa del matí per recentonir amiga de Ràdio d'Esvern, el 28.1 de l'FM. Gràcies a la vida! El Magasín fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. I, per tant, la música de la música de la música moderna és una de les que ens enganyem a les 8 de setembre. La música de la música és una de les que ens enganyem a les 8 de setembre. Informatiucomarcaral.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recordeu, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Fins ara amb el carrer Montserrat, número 2. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morró. D'aquí una estona connectarem amb el casal de Joves de Sant Just i el Sergi Arrada, que em d'explicarà quines són les activitats que hi ha pels propers dies en aquest equipament jovenil del nostre municipi. I a més també parlarem d'educació canina amb la Rosé Arx. Avui, sobre un tema sobre la taula, que és el tema del territori lliure de circs d'animals. En d'explicarà la situació a Catalunya, també a Espanya, en fi, no sé si haurà polèmica o no, però de totes maneres, em parlem de quins moments amb la Rosé. A part d'això, anem cap al trending topic de la segona hora. Avui, en un dels temes més comentatge a Twitter, ha sigut Antonio López, perquè després de 20 anys, el pintor ha acabat el quadre reial que, per cert, s'exposa al Palau Reial de Madrid. Cristina? Sí, amb dimensió reals, 3 metres per 3 metres, 39 centímetres, la fa... Gràcies, em fa gràcia, em faré el quadre. Vull dir que una fotografia ja era hora que tome la caber, després de 20 anys. Vull dir que... Estan ja... Bé, Cristina. La família de Juan Carlos I és la pintura més gran realitzada per l'artista i que, a més a més, mostra a Tamal Natural a Juan Carlos, juntament amb la seva família. A l'esquerra, Sofia, i l'actual rei, Félixizé, però això sí uns anys més jove. A l'altra banda, les infantes Helena, la qual, per cert, ha agafat de l'Espatlla, i Cristina, en aquest cas, amb una flor a les seves mans. El quadre es exposa dins la mostra, el retrato en les col·leccions reales de Juan Flández Antonio López. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Virgínia Vargas, que és la teva família. No. Diu, quina meravella adoro aquest geni de la pintura, Antonio López. Una altra comentari. Ens el fa la Marta Ima de la Cuesta. Diu, doncs sí, m'agrada el quadre d'Antonio López. Per qui diu una altra cosa? Molt bé. I després he fet que diu, mira que compara Antonio López, amb Goya i Velázquez, quin insult. En fi, però no diu per qui, eh? Per Goya, per Velázquez o per López. De totes maneres, el quadre, home, 20 anys són molts anys, eh? Té un ídol. En acabar-lo, perquè potser esperava que creixessin una mica els fills, no? Dic jo, perquè surt del príncep, les dues infantes, i en fi, bueno, el príncep actual rei. Sí. Va, anem cap a l'educació carina. Segueix la penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de met. Bé, ja tenim a la Rosé el telèfon. Rosé, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Tito. Hola, bona tarda. Aquesta és una mica encocipada. Una mica encocipada, al final d'enganxat. Mira que m'han intentat escapar, però... Sí, escolta, bueno, hi ha una pass, eh? I és definitiu, està confirmat, ja, sí, perquè... Venia, per exemple, l'Andrea, dels serveis informatius que fa la secció de les notícies de sent just al començament del programa, també ha vingut una mica i ens ha explicat, eh, que ve del metge. També, el Carles d'aquí de la ràdio, si hi ha qualsevol llevantada o qualsevol virus, també diu que, en un moment, es refreda, en fi. Això està... Bé, veia venir, eh? Veia venir tanta calor, tants dies. I a l'altra, que arriba el fred i els més dèbils, no aguanteu. Home, espera... Ja l'hi direm quan no enganxi, Cristina, ja l'hi direm. Per ser rosa, crec que tinc una informació que t'interessa molt. Digues-me. No sé si la puc comentar, Jordi, va sobre tu. Sobre qui? Ah, les teves intencions de fotos. No, clar que no, clar que no. Pots comentar-ho. Home... Un ratit de tan bo, això. No puc comentar... No ho comentem, Jordi, què prefereixes? Què? Tu que ets més de gats o de gossos. De gossos de tota la vida. Jo, de gossos de tota la vida. Un gos... Si m'ensenya't una cosa... A millor amic de l'home. Sí, m'ensenya't una cosa, aquesta reacció, és que el gos és la millor amiga o millor amic de l'home. Ara, que porta molta feina, també m'ho he ensenyat, eh? Aquesta reacció també m'ho he ensenyat. No tanta, és un nafer. És un nafer, és un company d'acorda, no? Que l'altre dia no explicava el senyor Benítez. Ah, molt bé. Entrem en matèria, perquè justament avui volem debatre una mica aprofitant que som territori lliure de cils d'animals. Sí, sí, sí, sí. Qui som? No sé si crec que entrarà el desembre. Em digueu tot això, junts amb les ordenances que van entre l'octubre. Perdona, això a Catalunya, no? Només a Catalunya. Però tinc dades molt interessants, eh? Sí, a veure... Avui vinc en plan documentació a tope, eh? Ja us ho dic. Sí. Actualment hi ha 99 municipis catalans, on aquestes pràctiques, a dir, els cils d'animals, ja estan prohibides. I la llei del Parlament, que això és un article del diari ara, de fa uns mesos, però de quan es va començar a parlar tot, que va ser a finals de setembre, principis d'octubre, però la llei... us dic que crec que ha entrat ja amb vigor, eh? Perfecte. A Catalunya és un territori lliure de cils d'animals. Correcte, mira, un aplaudiment, no?, per a vosaltres. Ara, què vol dir això? No, no es que vulgui res, és molt bé. Hola, però també criticaven alguns partits polítics, de dir, com Esquerra Republicana o la CUP, l'initiativa. Criticaven que és una mica incoherent aquesta llei, que, evidentment, no se'n passen davant, en què encara hi hagi, per exemple, els correbous, que són molt tipus a les terres de l'Ebre, i que estan molt arredats a la cultura i costa. Comentaven també els diferents polítics que han parlat del tema, que el fet d'haver tirat aquesta llei endavant, i que això estigui els carrers, doncs que també ajuden a crear consciència per en un futur, no?, tot això avanci més i realment abolint tot el tema de cultura relacionada amb el tractament animal. Ho troc una mica il·lògic, eh, Rosè? Si em permedeu que ho digui, a tota aquesta nova ordenança, i aquesta llei de prohibir els circs, i, a més, quan encara hi ha gosseres, que els gossos, doncs, finalment, ens acaben sacrificant. Ho trobo una mica incoherent, si no, que em facin aquestes coses. Però aquí a Catalunya hi ha molt pocs centres, també, hi ha molts municipis que han prohibit l'autonàsia. Però encara continuen amb molts altres. Sí, sí, és una feinada que ens queda perfecte. Cristina, de tots plegats, jo crec, eh? Però, bueno, és un pas endavant i s'ha d'aplaudir per allò de... de, bueno, ja que castiguem l'Omalo, no? Doncs aplaudim-lo, bueno, també. No sé, mira, a mi em va quedar una frase de la Marta Tafaya, que és una lectura d'enfilosofia de l'autònoma, i que està molt ficada en temes animals, de les seves línies d'investigació en cap aquí, que ella va dir, iguals circs, no poden ser un símbol de llibertat, i anar pel món a rosa gangàvies, no? I trobo que... que arrodonés molt bé tot aquest tema. Però sí que és cert que queden molta feina per fer, dius. Jo em poso negre i m'he barallat amb molta gent de dins de les gosseres. Clar, per això he documentat, és que trobo molt pitjor això de les gosseres, on se sacrificen els animals a banda de castanagàvies que en un circ, no? De fet, és que jo soc una de les persones... És el mateix, eh, Cristina, perquè mira, encara diré que un gos amb una gossera, encara que sigui molt, molt, molt petit el percentatge, sempre té un tant percent de sortir, perquè van a gent a veure'ls, aviam si se'ls endur, en un circ, no, moren allà. Neixen allà moltes vegades i moren allà. Clar, però si són animals en cautivitat, que no estan acostumats a conèixer el que és la llibertat, pot sonar malament, i sí que potser els animals haurien d'estar a llibertat, i tot el que vulguem, però si ja estan acostumats a això, no sé, jo crec que el fet de després posar-los a la llibertat, jo crec que seria fins i tot per judicial, per alguns d'ells, no per tots. És que, clar, jo aquí em trobo una mica... Ja, si t'entén, tot té molt bé, eh? Clar, soc una persona que m'agraden molt els animals, i jo he anat al circ de petita, i me'n recordo perfectament de tenir una foto amb un tigre petitó, em va encantar i era moníssim i tal. No, però... No, que em fa molta llàstima, per una part, perquè és això que tu dius. A veure si és cert, els tenen allà en gàbies, a saber com els cuiden i demés... Però, clar, per una altra banda, i un... Aguistament, en aquest assentit, miro per les persones que ens agrada i... Jo preguntaria, a quin cost, eh?, que tu tinguis la fotografia amb aquest animal tan bonic? Hi ha el darrere, no? I li produeix l'animal, no? Jo potser... Sí, en aquest assentit, sí, Jordi, no dic que no, però... Sí, tenir una fotografia amb un tigre petit o monximpenzer, o anar a veure'ls directament allà, eh? No cal tenir una fotografia. Per mi, exactament igual, en un zoo, eh? Jo no estic gens a favor dels dos. Si vols anar a la panza, em vas anar a una reserva africana. És que s'han vivit al seu medi. Clar, la diferència entre una reserva africana i potser un circ o un zoo, on un zoològic no acostuma a passar tant, però sí que s'han donat casos, no?, és que en una reserva africana és molt més complicat que tu puguis anar i tocar un d'aquests animals i... Per això dic... Jo vaig estar, per exemple, aquí al sud de França, al costat de Perpinyà, hi ha la reserva africana de Sigean, per exemple, i allà... Amb diners es pots fer tot, eh, Jordi? Sí, però en principi no pots baixar de la reserva africana. Sí, en principi no, però si hi ha un petit to al ten, amb tal i qual, l'agafen, tu pagues, aquí es pots fer tot, eh?, en aquesta vida i en aquest món, per desgràcia. Sí, en això estem d'acord, però... Però, bueno, igualment, em sembla que malament una cosa com l'altra, eh? Vull dir, no... Crec que això... O sigui, és maritós d'aplaudir-ho, perquè és un primer pas, molt petitó. Hi ha molts polítics que estan indignats, eh? Creuen que és molt pop el que s'hauria de fer dels que són... Estan més a l'avant d'animalista, però... Però, bueno, és un pas, que hem fet endavant, no?, i que... I llavors, perdona, Rosetta, tu que estàs amb el tema. Això què significa, concretament? Que a Catalunya, per exemple, ja no es poden ni exposar animals, ni cirs, ni regles... No es poden exposar animals per guanyar diners, acceptant el zoo, que també em sembla absurd. Acceptant, perdona, el zoo. Aquest és un tema a part, eh?, tema zoo, perquè... Mira, et dic una cosa, cada vegada... Però el zoo va estar mort, el de Barcelona? L'última vegada que vaig anar... Un dia, si voleu... Ara, és terrorífica, ens hem de vestir de zombies, perquè tinc una amiga que ja ha treballat i m'ha explicat que de cosa del zoo terreny és el zoo, i no s'hi ho ha discutit en viu, no li ha dit ningú. No tinc un familiar que ha treballat 30 anys al zoo i... Jo et dic una cosa, a mi no conec ningú que hagi treballat, crec, però a mi em fa una pena, quan he anat aquests últims anys, i veure els elefants, que ja... o sigui, no són grisos, però... de les... De l'aure que porten el voltant, no? Sí, de l'aure que porten el voltant, aquell caminar lentament, que uns ni es mouen, que no cal ser un esper per veure que realment tenen una pressió espectacular, de pobres animals que estan allà fent voltes, tot d'estona, fent els mateixos, com es diu això, comportaments... Sí, sí, sí. Hem parlat molts cops de gossos tancats, tot el que hem parlat d'estrès, d'estereotípies, de comportaments aquests o conductes estranyes o repetitives, tot això és tot aplicar, jo crec, que gairebé qualsevol animal. M'atreviria a dir qualsevol animal. Si anava a dir manífers, però és que hi ha moltes haus, inclús reptils que acaben desenvolupant comportaments que no són gens tropics i és per la mateixa situació que tenen, no d'estar tancats, que no tenim vida. En fi, clar, és el que passa. Però a vegades també... perdona, cosa. Jo crec que a vegades també és necessari que no que el tinguis tancat, però sí que hi hagi una intervenció humana, no, en aquest cas, perquè l'espècie de determinats animals continuï, perquè hi ha molts casos de... no sé si era un tigre... Però per què acaben aquestes espècies? Per la casa. Sí, també intervenció humana, està clar. És ideal que hi hagi... Hi ha molta gent activista, hi ha molts lluitadors, i no hem parlat del tema perquè no té res a veure amb gossos ni amb animals, però en realitat sí, amb satàcids. Tot el tema de les patrolíferes de Canàries. També, Tela. Tela. Per cert, que avui estem parlant justament del Parlament de Catalunya aprovat d'aquesta llei, que no sé si ha entrat o deu estar a punt d'entrar en vigor del 2014 relacionada... Jo diré que aquí a Catalunya, com a grups cinc cences catalans, només hi ha dos, de tots els que n'hi han, que n'hi ha en un munt, que portin encara animals, eh? La gent ja fa cinc cences animals, és que no calen animals... No, no, ja... a més, tenim referències, també, eh? Vull dir, com Tipus, Tortell, Pultrona, lluny, etcètera, eh, que amb el cric, per exemple, eh, sincretament lluny, per exemple. Però escolta, jo volia que... Ja que estem parlant d'avui, que Catalunya és un territori lliure d'animals que ha aprovat el Parlament, ara fa res, Maria, que parlesis del que va passar a la pel·li Blancanieves. Eh?Sí. De Pablo Berger, perquè allà hi ha una història, també. Ja feia un pla, no sé si s'ha recordat, o Blancanieves, que està protegida per la Maribel Verdú, és amb blanqui negre, noia text, és una pel·lícula que ens hem acabat guanyar a Goya, a la millor pel·lícula. Va guanyar 11 o 13 a Goya, a Goya. Sí, va guanyar molts Goyes en les edicions... No, ens fa un paell d'edicions, em sembla. Fas tres edicions. Total, que en aquella pel·lícula hi havia una sequència amb un toro, si no tinc malentès, no? Dins un... Com es diu això? Dins un ruedó, no?, dins un ruedó. Sí, tu vols parlar d'aquesta sequència? Jo vull parlar més enllà d'aquesta sequència. Què va... O sigui, no les conseqüències. Com es va fer aquesta sequència i... Què va passar, Rosé? A veure, explica'ns. Bueno, d'entrada que es van fer servir... Es van fer servir i matar... fins a nou... Avui m'he comentat com es diuen els novillos en català. Es diuen Jònex. Els Jònex, que són els toros... Són novilles de Lídia, són joves. Són toros joves de Lídia, d'acord? Doncs fins a nou toros es van matar. Quan aquesta gent tenia permís, perquè havia demanat cert permís al col·legi veterinari i a la comunitat de Madrid, per fer dues corregudes, el port del caga i el punto. Tot això per gravar la pel·lícula, per gravar la sequència. Correcte. Llavors, arrel d'això, gent que estava dins i que va poder gravar imatges i va poder veure el que s'estava fent, doncs l'interposant d'anunci el 2011, quan va sortir la pel·lícula. Perdona, deixa'm adonar-te aquí en un punt d'aquesta història. Jo també trobo molt fort, que per fer una pel·lícula... És molt bèstia. S'hagin de matar 9 animals. A més, sortia allà un aturatge i el matí n'hi va bé. Jo no entro amb això. Jo no entro amb això amb el tema d'oros. Només dic que a mi, amb el cas concret que s'explica en la Roser, a mi em sembla fort, que per a una pel·lícula, s'ha d'intentar matar 9 animals. I, a més, quan ara mateix està molt avançat les noves tecnologies, i per a internet ho podrien haver simulat perfectament, o amb qualsevol cosa. Sí, aquí ja no hi ha, però perquè que es pot fer ja amb la filma en 3D, amb efectes... Jo era necessari, no calia. Però, en concret, la denúncia es va basant en la filmació d'imatges que van suposar la tortura i mort de 9 vows sense la corresponent autorització per realitzar un espectacle públic de festets taurí, comptant únicament en permisos per a dues bregues, que són dues rondes, a Porta Tancada, com va constatar el col·legi. Va constatar això quan van posar la denúncia, el col·legi de veterinari de Madrid, que és el que s'encarregava de Fejallaro. Ells, els 2011, van posar una denúncia. Aquestes denúncies, la Comunitat de Madrid, a nivell municipal, la va activar. I he tret el tema avui, perquè el 2013, va just ara farà un any, van aconseguir que des del govern, el director general de Mèdia Ambient, tornés a recuperar aquest arxiu i estan pendents d'expedientar-lo, ara els responsables de la pel·lícula. Atenció, ja us aniré dient. No m'estranya, si us plau, continuen explicant com avança el cas, perquè en t'interessa, i, a més a més, ja que en parlem, tenim un altre cas, que no fa gaire, que és el gos Excalibur, què passa, Cristina? No, no, i que, a més a més, després, quan acabem de parlar d'aquest, hi ha hagut un nou programa de televisió, no sé si l'heu vist, però que incorpora animals i també hi ha bastant de problemes. Sí, també ho he sentit, no l'he vist mai. Qui l'he sentit? Escolta, se'ns acumulen els casos que hem d'anar seguint. Abans d'acabar-nos de deixar que us doni una petita cosa, que és molt bona i treurà tot el mal gust també de la Garda. Però jo vull parlar de l'Escalibur, que m'expliquis... Sí, sí, parlem, no parlem. Però digues, digues, abans de... No en sé gaire, intentaré cementar-me del que passarà demà. Ah, vale, vale. I a la següent secció que em toca i fer-vos el fit, però... Deixa'm recordar que l'Escalibur és el gos que van sacrificar, justament amb l'excusa de la prevenció per la bola, des del Ministeri de Sanitat de Madrid. De Madrid. I que el gos d'aquella infermera, que al final va resultar que es va curar, no tenia la bola, i em sembla que... Van demanar, no? Van fer una denúncia al Ministeri de Sanitat i, entre altres coses, com a reclamacions. També hi havia les compensacions, lògicament, pel tema aquest de la mateixa... Aquesta gent s'està movent molt amb consta. O sigui, a part de les denúncies particulars que estan posant, estan movent denúncies comunitàries, i s'estan demanant signatures, perquè no torni a passar alguna cosa així, per normalitzar aquest tipus de situacions, i tenir lleis o normativa, no?, el respecte. Sí, de fet, resqueteu una mica aquesta història, perquè justament demà hi ha una conferència, el Col·legi d'Avucats de Barcelona, de com segueix el cas d'Escalibur, no? Sí, i a més, fixeu-vos el cartell. Presenta la conferència la diputada de l'Ajuntament de Govern espanyol, i responsable de la Comissió de la Protecció del Dret d'Animal. Carmen Valenzuela, diu aquesta dona. I l'advocada Mac d'Oranric, que és el Col·legi d'Avucats de Barcelona, és la presidenta d'aquesta comissió, i parlarà un altre advocat i dissapresident del govern, i parlarà també la marca Marín, que és de l'Unitat de Patologia Infecciosa del Departament de Sanitat d'Animal de la Facultat Veterinària de la UB. Clar, veig que és molt interessant... Hi ha un cartell i un cartell maco, eh? M'imagino que aquí hi ha opinions confrontades, no?, perquè tenim per una part, d'on els representants de l'estat, que no sé si m'estan d'acord o no, perquè van decidir, des del Ministeri de Sanitat, matar l'Escalibur, i després també hi ha representants, no m'imagino, de defensa del món d'animal, i la causa d'Escalibur. En fi, doncs, això serà demà. Què hi aniràs, tu, Rosé? No sé si podré, perquè tinc una altra cosa i em sembla que sóc solàpia. N'intentaré anar-hi, però si voleu anar-hi, només es pot confirmar si estem, se'n sembla que s'ha gratuït. Mira, us dic el mail de Ganat, d-e-g-a-n-a-t, a roba, i-c-a-b-alte, i-cap, puncat. I-c-a... B-alte? Bé, perdut, eh, perdut, torna, gràcies. Gràcies. Torna a dir-us plau, Rosé, perquè... B-Ganat, a roba. I-i-c-a-b-alte, puncat. Ah, perquè és col·legi advocat de Barcelona. Ah, va, va, puncat. No anava a dir que sí, va, ja t'ho preguntava, perquè expliquis d'aquí una setmana... Sí, sí, no hi puc anar jo, el que sí que faré és intentar buscar-me algun corresponsal, eh, que no expliqui per fer-vos el sít. Bueno, escolta, i acabem, Rosé... Bueno, i Quiler Carào, què ve? Ah, bueno, bueno, espera, Quiler Carào... Aquesta és una altra. Quiler Carào, jo volia anar-hi a cap a la bona notícia, però l'actualitat, escolta, no t'ho deixes. Quiler Carào, que la veritat no l'he vist mai, perquè no costumo veure la televisió i si la veig jo a freqüent. Òbviament, si vols. És un programa presentat per Frontino Fernández, correcte, que el que fan és posar proves a cantants que estan fent un caràoca en aquell moment. Imagina que posen la porta d'alcalar, tenen la lletra, i els fan proves amb animals... No totes. La majoria de proves, que, per exemple, d'on han d'entrar a un box, a una caixa, que està ple dels corpins. Han d'entrar després a una altra. La següent està ple, no sé, d'escarbats. Però tornem al mateix. La següent està ple de cucs, per exemple, i si li posen per tot arreu, a la cara, i tal. Llavors, clar, aquí... Què passa? Aquí veus el patiment del concursant, que intenta cantar tranquil·lament la cançó, però no pot perquè té panes... El tema és no paris de cantar. Precisament. Llavors, el que fan és posar en el cas animals. Per exemple, una. Ficaven una noia dins d'una caixa transparent, plena d'aigua i plena de serps. Pujant per damunt de la dona, sortir, perquè també suposo que està patint l'estrès i l'angoixa que suposa patir la dona. Unes altres, per exemple, una pastarella amb diferents capses que la noia havia de donar passant per damunt. Hi havia una que estava plena de cucs, i suposo que si la noia amb el pes d'una persona trapitza la capsa plena de cucs, algú moria segur. Aquí està la qüestió, és que... Si tu, Rosé, com ho veus davant d'aquest panorama... De fet, té denúncies. Jo veig que aquí, per guanyar calés, vale tot, i a mi això a mi no em val. Bueno, sí, sé que s'estan també demanant signatures. Jo he siglat per això. S'estan demanant signatures, i s'està movent una denúncia col·lectiva, també, perquè treguin aquest programa de la perdilla, o, com a mínim, no facin servir animals. I avorem com evoluciona. Però em sembla fatal. Perdona, si estic obrint aquí una notícia, de fa res, sis dies, perquè és un programa que fan els dimecres aquesta hora de la tarda. A més tard, en Tena Treda, em sembla que és. I, de fet, el David Ávila, que fa la secció de tele, ja ens va dir que és un programa que l'havien renovat, i que continuaria. Doncs mira, Duca Pacma ha denunciat a Kylir Karaoke pel seu tractament amb els animals. Duca Mèdia 7, que és la cadena, que hi ha un equip d'especialistes que garantitja el cuidar-lo i la seguretat dels propis animals. Ens expliqui com van quedar els cucs que van aparar a sort el peu d'aquesta dona. Sí, sí. Tots els cucs, els carbats... Han denunciat aquest programa de 4, perdona, de 3, de 4. I tot s'ha ficat a marxa? Sí, davant de la fiscalia de medi ambient, per irregularitat en el tracte d'animals. I al partit, Pacma segura que, tras mostrar els veterinaris fragments del Kylir Karaoke, els especialistes van poder constatar que es poden diferents irregularitats, alguns de les quals poden ser concedades de l'icte de maltractament animal, segons l'article 337 del codi penal. És que, mira, tot el tema del Pacma, o de totes les lideres, tots aquests tipus d'organitzacions, que sempre hi ha una part de la societat que les veu com toca punyetes, no? Sí, sí. I que no s'ha d'encert una cosa que crida, i realment aquesta gent mou en moltes coses i aconsegueixen molts carnis de lleis, o aconsegueixen revocar lleis. I sense ells, jo crec que no hi hauria ningú més. Per tant, sí, sí. Continuo llegint la data, perquè més explica... Això va comentant amb la Cristina i jo per sobre. Exactament quines són les coses que poden ser denunciades. Per exemple, la introducció de diferents tipus de serps, com l'empròpeltis, boas, érics, morelias o pitons, en tants d'aigua, quan cap d'elles és una espècie aquàtica. Això, per exemple. També denuncien que es posen granotes i ranes, al costat de boas constrictors. La boa és una espècie que és un depredador natural de les granotes. Sí, sí. I que diuen que poden arribar a patir estrès i angoixa, les ranes i els animals que siguin allà al costat de les boas constrictors... Ara m'aventuraré, eh? M'aventuraré, però... Potser algú s'ha atregat les paraules en algun moment, però et diré que, molt probablement, aquesta boa no es mengi la granota que té el canton. Perquè va drogada, molt probablement, no ho sé, eh? Però molt probablement no m'estranyaria. Potser, potser. És una opció, perquè jo crec que també, com tu, Rosè, que si en el cas del Tancam aigua, jo crec que l'animal, únicament per estrès i per això, també, no hagués anat a la persona només i s'hagués anat a pujar. Jo crec que la reacció, segons l'animal, podria haver estat un altre diferent. I molt pitjor cap a la persona, també, per tant. Exacte. I tant de seguretat, perquè no passarà res per alguna cosa serà. Clar, clar, ja està la qüestió. Si no, no crec que s'adrisquessin, no, a posar una persona amb aquest tipus de serps tan perillosos que... El final s'acaba sabent, eh? Perquè si aquesta denúncia prospera i tot això es tira endavant, i al final acaben aconseguint el que busquen Pacma, probablement tota aquesta informació sortirà. I després de tot això, Rosè, quina és l'objectiu final? És a dir, que és aconseguir ni circs, ni gossos a les gosseres, ni sacrificats, ni a pel·lícules... El partit de l'animal, vull dir. El Pacma el que vol, com la majoria de... Bueno, el Pacma és un partit. Si no és una organització, una ONG, o que n'hi ha altres... Partit animalista, és un partit polític. Partit animalista. I a bova per la liberació animal i pel benestar animal, llavors... Bueno, suposo que és abolir totes les lleis que fomenten el maltractament animal i crear-ne d'altres de noves que els protegeixin, no?, en general. Escolteu, no tenim més temps, perquè... Anem a la bona notícia, perquè si no s'estirà el temps de sobre. A veure, quina és la bona notícia. Aquest diumenge, dia 7, acosteu-vos tots de Sants a la plaça de Sants. Què dius, ara? Per què? La vinguda John Guelli i Rodalies... Aquest sí que intentaré ser-hi, Rodalies. Junta amb l'associació dels que n'hem parlat algun cop, i el portal de Sants faran la primera festa dels gossos i gats del portal de Sants. Hi haurà fotocals, hi haurà assessorament per reducció, hi haurà tallets per gossos i per nens... Hi haurà una festa, un sexigau. Hi haurà gossos per adoptar, també? No, hi haurà gossos per adoptar, però sí assessorament per adoptar-los. Molt bé, tant de tot això serà aquest diumenge, durant tot el dia, m'imagino, allà, a la plaça de Sants, els voltants. Sí, els voltants. Molt bé, Roser... Ah, i un mercat de Nadal, com es diu això? Sí, en allà també, tots seran articles artesans, i una part de la venta i de destinar de protectores. O sigui, aquest cap de setmana, tothom que es passi pel barri de Sants... Cap allà, el diumenge. A l'audi del mercat de Nadal i també d'aquests gossos, que hi haurà i tot això. En fi, Roser, moltes gràcies. Cristina, tu volies alguna cosa? No, bueno, ens quedem amb l'altre sí, està. Clar que sí. Roser, gràcies. La setmana que ve... No, d'aquí dos setmanes. D'aquí dos setmanes. Merci i cuida't, eh. Adéu, adéu, adéu, adéu. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb algú, no sé quin, encara, del casal de joves de Sant Jordi. Aveus de la paròquia els reptes del papa francès. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la paròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del Visbo de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí, però sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 28.1 de l'FM. Gràcies a la vida. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segon audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kits, enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Un home, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda. Bona tarda, Sergi, què tal? Com estem? Molt bé. Quant de temps sense saber de tot? Com estàs? Com has estat? Jo he estat a Madrid. Ah, en Madrid, on has estat? Sí, que he quedat setmana. Què feies? Doncs un aniversari d'una amiga. Ah, d'acord, molt bé. Jo vull tenir també amics així, parlant-me'n fora. Jo em vaig pagar el billet i tot. Què vas anar amb la ve? Amb la ve, sí. Molt bé, vaig a comprar el setembre. Sí. Escolta, vas en el vagó que hi ha... Per Tirenci, no? Tu té el vagó de la festa, que ens en coneguessim. Tu vas entre allà i dius, no, que hi ha la part i vagó. Bé, escolta, part i vagó, anem a... Anem... Veu-me ja la nevelena, aquesta, que ja l'hem escoltada abans de la porta de cala. I parlant del casal de joves, perquè hi ha alguns temes sobre la taula que ens interessa molt. Sergi, per on comencem? Doncs comencem per la setmana, Vinen. Comencem, pont. Ah, molt bé, molt bonic. Molt bonic. Bueno... Home, un dia que tens temps per parlar del casal de joves... No podem parlar, però no de la que queda setmana. Parlem de setmana que ve. Però el que el feu, que vol dir, que tant que ho digui lluny, ja està, no? Sí, dissabte. Dissabte, també. És un pont, xulo... Per què ens ho desobrim, els dissabtes? Nosaltres... no. Fants que a la ràdio no, però els dissabtes. I amb el tema de retallades i tal, van dir, no? I a la ràdio no s'ho hauria de dissabte. I al dilluns hem festa, també, nosaltres. Per això, com que és un pont, el dientres a la nit no hem programat res. No hi ha res, o sigui que a les 6 de la tarda cap a casa tot, ja. No, ara, nosaltres l'estarem fins als 10. Ah, bueno. Però no hem programat res per la nit perquè la gent no vindrà. Escolta, anem a la qüestió. Què es pot fer al casal de joves, ja? De cara a la tornada del pont. A la tornada, exacte. El dientres, dia 10. Tenim una xerrada activa, eh? De Mobilitat Internacional, que es diu... Com un superar en èxit una entrevista laboral en anglès i o francès. Home. Que us heu d'inscriure a Montalacío. Perquè ja es treballarà directament amb la gent que s'hagi inscrit, amb els perfils ja determinats. S'ha d'enviar un curric, una sala, venir un curric, i t'has d'inscriure... En quina idioma? Doncs en anglès, en francès o en català. Ah, bueno. Tenim col·legues que han fet entrevistes de feina per Skype, amb gent a fora i tal. Està molt ara, eh? Sí, i llavors, per exemple, li ve una persona... Diu, tu us has parlat aquest idioma? Diu, sí. I llavors, per exemple, l'apareix una persona que parla anglès. Per l'escape, eh? Llavors, el tio parla anglès d'una estona. Depèn de l'apareix una altra que parla francès. I també parla una mica francès. Depèn de l'apareix una altra que parla alemany. Llavors, que el tio m'explicava que flipava una mica en aquesta entrevista concreta de feina que ell va tenir. Que li anaven apareixent persones per l'escape, a l'empresa on estava dedicant-se a fer aquesta oferta de feina. I, bueno, que va acabar-ho sonant una mica. I després, també em va dir que això no és un dels secrets que explicareu a la Serrada, a la setmana que ve, que ell se sabia unes frases amb alemany. Vejam-la, perquè ell tampoc no és que parli molt fluït, no?, l'alemany, sap algunes motions. I que ell sabia algunes frases concretes amb alemany, per exemple. Doncs sí, jo vaig aprendre alemany quan tenia 10 anys i vaig anar a no sé on. I això és bo que s'ho va estudiar, expressament. Això són coses també, a tenir en compte, Sergi, de cara a demanar feina o entrevistes amb altres idiomes, que és a dir, saber trossets amb l'altra idioma. No sé si m'explico. I també el llenguatge corporal canvia en un altre idioma. Ah, sí? Clar, perquè cada país té la seva manera d'expressar-se... És veritat, perquè, clar, no és el mateix. I ara, d'aquesta manera, que paguen els francistes, per exemple. Tenen un com una altra cosa. Llavors és veritat, no? En canvi, després te'n vas cap a Itàlia, per exemple, no? I llavors és una altra... una altra història. Hi ha gent que diu que no m'ho ve en el cap, bien que sí. Ah, com a la Índia. I el jo què sé, t'ho entenc com a aquesta. Bueno, Ítàlia també. Això no és per l'Itàlia. No, que és a fa, perquè això s'ha dit. No, que s'ha dit. A les hores, tornant, tornant. Tornem, tornem, tornem. Tornem, tornem, tornem. Qui estigui interessat, interessada en nazispia i a la xerrada, va enviar un mail a Mobilitat Internacional arroba sanjus.cat. Ah, vale. I així, com que he dit, es treballaran sobre casos concrets de la gent que s'hagi inscrit. Per tant, això és a la setmana que ve. Quin dia, per cert? El dimecres, dia 10, a partir de la 6 de la tarda. Ah, dimecres, dia 10, a partir de la 6 de la tarda. Com fem la connexió? Estan aquí a la xerrada de la Fensa. El nou espai a la penya del Morro de viatge voluntari amb la Roa Carmona, que té alguna cosa a veure amb tot això. Demà, pel programa, no ho sé si ens explicarà o no. La xerrada aquesta la fa a la begonya, eh? Sí, jo ho sé, jo ho sé. Però ella, com que també fa... I viatja molt. Va estar també a Madrid aquesta setmana. Ah, sí, eh? Que xondeo, tu. Que t'ho expliquen, eh? Jo aquí, jo aquí. En fi, doncs ja l'hi preguntaré. Escolta, més coses de cara als propers dies a la Jove? Més coses. Sí, què teniu? La setmana alinent tanquem paradeta. Si n'és l'opotopia tanca les seves portes. No me la puedo creer. No m'ho puc, no m'ho puc. Sí, sí. Amb una pel·lícula catalana de 1.000 quilòmetres... Ah, és veritat, amb el deiu per d'aquí. Exacte. I un actriu de Juez-Tronos, eh? Sí, correcte. Doncs tanquem paradeta amb aquesta pel·lícula. Ah... Serà una pena, espero que vingui molta gent. No li dic res, encara el deiu per d'aquí. No? No, perquè el deiu per d'aquí... M'alegro, eh, que t'ho estiguis aquí complint el teu repte. Escolta, però que t'ho estic dient, que no li dic res, però... Tinc un motiu, perquè el deiu per d'aquí se l'ha de avisar una mica. Se l'havies molts dies abans, potser no... se l'ha de avisar un dia abans. Si demà et va bé i no tens... És que millor està a Londres. Potser ho pot venir. Jo el missatge li enviaré, cert. On va sempre hi ha Skype? Sí. A part, la pel·lícula. Si vegi que ve, és de Skype, no?, la pel·li. De totes maneres, és una pena... No n'estem centrant amb el punt important, que és que el siniclopotòpia desapareix. Mira, jo... A veure, això serà el divendres 12 de desembre, que des de la penya del Morro, el que fem és una crida, a que tothom vagi amb una vela, una vela, rotllo... Bueno, d'aquestes que es deixen anar... Com l'impossible, tu t'agradaràs això. Sergi, d'aquestes que es deixen anar a l'aire, és quan acabi la pel·lícula, des d'aquí, el que proposem és sortir tots a fora, a l'explanada del casal, i deixar anar centenars o milers. Milers, milers. Les persones que aniran la setmana que vas a l'ocupotòpia, i que il·luminin el cel de sent just, i... vaja, sigui, doncs, una festa de comiat com d'humana. I que la Gispa amb espelmes, també, s'espasi el número del cineclopotòpia que és, i amb el que s'acaba. Oh... Que bonic, això serà divendres que bé. Jo penso anar, eh? Jo tinc apuntat. Uau! Això és tota una fita, eh? No sé qui ha estat matxacó, perquè jo he anat a moltes vegades... Moltes. De la semi i poques que hem fet, que has vingut a... sí? És idiota. Escolta, no, vinc un mes de 5, segur. 6, segur. Sí, sí, segur. Això és el 12... Vale, ja està. M'ho estic apuntant la meva agenda, ara, eh? O sigui, que no... no falleu, eh? Ara no digueu no, que al final no ho fem. No, no, sí. Hola. A quina hora era, això? A les 10 i mitja, ja, com sempre. Vale, 10.000 quilòmetres. Per això he originat el seu titular, eh? Molt bé, una pel·li, molt xula. Estan parlant en anglès? Sí. Que va bé, pot practicar, no? Tant bé, escoltar la gent en anglès. Passis de temps d'entrevista, en aquest idioma. La mira s'ha tot enllaçat. La setmana que veu alguna cosa. La mobilitat ha d'anar al Cinecloputopia per practicar per les entrevistes. Molt bé, a dos quarts d'onze. Escolta, Sergi, jo tot ja he de preguntar això, eh? Potser la setmana que ve podem parlar una mica més a Flons, però per què tanca el Cinecloputopia? Per diners. Per què? És que t'estic dit demà una mica d'explicació, perquè... No, perquè... O sigui, nosaltres som superlegals i hem pagat els drets de civició de cada pel·lícula. O sigui, un programa o una pel·lícula aquí del Cineclop ens costa 200 i pico... Sí, gairebé 300 euros. Depèn de la pel·lícula. Per sessió. Contant que costa 3 euros i que venen al voltant de 20 persones, doncs fes càlculs. Saps números tu mateix, no? Clar, sí. Sempre hem tingut el recolçament de l'Ajuntament, que ens ha... Sempre hem demanat subvenció de l'Ajuntament i tal, però, clar, igualment no ho arribem. I fèiem la barra de feses de major, i fèiem el carnes tofes, però, bueno... Però aquest any ja no heu de fer barra, ja, no? No, la fesa major ja no. Perquè ja... perquè ja tenim una edat. Bé, escolta... Ja costava el final. Espera, no. Escolta, Sergi, em sap greu, una pena, quina llàstima... Que vull dir que això no significarà el final del cinema del casal de joves. Ah, ojo! S'acaba el cine a club i continuarà venint cinema amb una diferent periodicitat, o sigui, no serà cada mes. Què dius, ara? Però hi haurà de tant en tant alguna pel·lícula cada dos mesos, una cosa així, gratuïta, perquè el casal som així. Oh! Casal, casal, casal, casal! Tinc una mica més d'anime, que som dos. A part d'onar? Som dos i aquí fa... Farem com sis pel·lícules l'any entre la que fem el Nadal... Bravo! Casal, casal, casal, casal! Sí senyor, sí senyor. Hòstia, que bé, una bona notícia per acabar el programa. I també, general mateix, programador, que el cine copotopia. Bueno, també estarà ficat per aquí, sí. Ah, vale, vale, o sigui que seran pel·lícules de garantia, eh? Sí, bueno, ja vols que t'avancin el temps? Ah, sí? La pel·lícula de Sabre, sí. Quina? Oh! No sé quina és, eh? La pel·lícula quina és? Aquesta que s'ha fet durant dos anys... Sí, és la del noi que s'ha gravat durant el llarg de la vida, una mica, tot això. Sí, que ha anat tot el... les quimieles, els premis, l'any i tot. Ah, que guapo, que guapo, molt bé, molt bé. Doncs escolta, mira, rei puestó, rei muerto, no? Bueno, ja al Nadal ficarem una per la tarda. Ah, sí? Quina? Guarrianes de la galàxia. Hombre, home! Casal, casal, casal! Sergi, Sergi, Sergi! Escolta, ens anava molt, eh? Ens anava molt guarest de galàxia, gran pel·lí. I el Jodor, d'allà, però bueno... Com es diu el Jodor? Tu sabràs millor que jo? Eh... Qui? El Jodor, recordes de la galàxia. Ah, bueno, l'abra, aquest, no? Sí, hi ha un que només fa Jodor, però de... Sí, jo sóc... Xut, gut, l'Augusti. Sí, així és. Grut, grut, grut, grut! Jordi! M'he quedat sols. En fi, eh... Ah, gràcies. Ah, totes, va. En fi, Sergi, doncs mira, és una molt bona notícia, això, eh? I, a més a més, serà gratuït. Quin dia serà? Eh... El Nadal és el 17 de 27 de desembre. Vale, vale, vale. Molt bé, a quina hora? A les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, perfecte. Aquesta serà en versió doblada. I l'August serà el febrer, eh? Ja parlarem, per la nit, sotitulada. Molt bé, que guapo. Doncs escolta, fantàstic. Sergi, moltes gràcies, una setmana més, per haver-nos avançat aquestes informacions. Molt bé, i que tinguis un bon pont, que te'n vas a Lisboa, a la notícia, no? No, ja ha marxat el cap de setmana passada. Ja, per això. Oh, que a cada setmana estàs... Creu que és un festival aquí a Barcelona. Ah, festival de Barcelona? Ah, bueno, va bé, ja. Ja que em riu, és un pèlguin, és un pèlguin, és un pèlguin. Sergi, que vagi molt bé. Bona nit. Bona nit. Doncs mira, Cristina, amb la tonteria ja m'ha acabat el programa. I ja són les 6 i 55 de la tarda. I com sempre, aquesta hora et pregunto, Cristina, si l'Apanya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? Abans diré una cosa i és que falta espai, eh, Jordi? N'emcitem més temps, no pot ser. Sempre hi ha preguntes, no? Si no es fa falta. Clar, home, programa, no pot ser, és que hi ha preguntes dubtes i coses a preguntar i, a més, a parlar. De totes maneres, anem pel Trending Topic, lliure de sergs, avui. Per aquest debat que hem començat a establir, i que jo encara he de dir que tinc una mica el cor trencat i dividit per la meitat, eh? Ja, però és de fer el cor fort i pensar realment amb els animals. Sí, això sí. En fi, agraïm-vos la gent que fa possible l'Apanya del Morro d'avui, l'Ambrea Bueno, del Cerdet Informatiu, que ja ha arribat, eh? També la Cara Nervió, del Time Out, el Pau Marcos i del Esforç, la Montserrat Ferras, amb l'Anna Ferrer, que ha vingut avui a parlar de l'Amifit, de l'Espaiascència. I a la segona hora, a l'Educació Canina, amb la Rosé Ars, i a Ferris i Arrada, des del casal de Joves Cristina, moltes gràcies per una tema col·laboració. Més que es fa a ser l'editori del Facebook, us ha parlat Jordi Domena i tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Moltíssimes gràcies a tots. Que vagi bé, va. Més que es fa a l'Educació Canina, amb l'Anna Ferrer, que ha vingut avui a parlar de l'Espaiascència. Que lleu nobles consellers, guardeu-vos la raó, que us quedi en pas viu i decidits. Marxeu on sigui, que us esperin. Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines. Poseu els nens a llit, si dormen, mireu com respiren, perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Voleu amables pretendents, fins altres braços que us valorin i pel camí no n'ho pregunteu. Marxeu que el nostre amor esfongui i guardarem com un tresor. Les vostres panxes, les carícies i el jurem per un moment. T'anis, t'anissàvem, no confiem, però si truca algú no contesteu. Canseu, ja és prou ple de moment. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Olga, té por de tornar rosa? Això et conec mordarines. Escolta, està pensant. Aquesta vegada és més bona. Va, calla i quina bona mamà. Meneu-vos forces, bona gent. Potser ens veurem un altre dia. Sabem que volia ofer més. La creïtarem així és la vida. T'equivoques forir formaïdis, pares de primers estimes. T'equivoques de remei i vaig sincer que l'has garida. I avui n'estona el que us penseu també ens agrada estar contents. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.