#63 - La Penya del Morro del 17/5/2012

El 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del mòrro. Hola, ja estem aquí. Què tal? Bona tarda, ciutadans de Sant Justes Bern. I del món també, perquè a través de ràdio d'Esvern.com arribem a tot arreu sempre a Josi Queixi Internet. Us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins la set del vespre. Això és el programa de les tardes a la ràdio. La penya del mòrro. Hola, gràcies per aquest apobiment d'un públic avui. Que ve tot de Martorell. Gràcies, ens hem fet pagar peatge, per mi. Avui al programa començarem amb les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més també tindrem amb nosaltres el Martí Figueres, els païs de festivals d'aquesta setmana. Carme, a tu t'interessarà, perquè com que ets una noia tan curta, de guai i de femení. Avui amb el Martí Figueres parlarem de la setmana de la poesia. Molt bé. A Barcelona. Ho vull escoltar. Què? Ho vull escoltar. A més, m'ha dit que va parlar amb el teu amic, eh, Martí. On és el meu amic? Doncs la persona, és clar. T'has entrat en revista. I tu vas entrar, i tu vas entrar, i tu... És un director, no? Sí, sí, sí. En Martí... Com es diu? Sales. Martí Sales. Sí. Sí, sí. Va. A més, també es va trobar alguns poetes l'altre dia, com la Casaces o el Manel Forcano. Doncs tot això em parlarem avui en aquesta primera hora. Per tant, per un dia a la penya del Morro serà com Icati Faima. A més, a més, també avui al programa tindrem l'Albert Capapey, que a la seva secció de benestar animal d'educació canina, avui ens parlarà de què passa quan deixem a un gos sol. Molt de gent, com que no tinc gos, penso més igual, però no, atenció, perquè molta gent sí l'interessa. Què passa quan el gos els deixa sol a casa? Quines són les millors, millors condicions, etcètera, etcètera. Avui us haurem amb l'Albert Capapey. A la segona hora ens visitarà el locutor més jove de Catalunya. A l'altre moment, ningú és del contrari, que és Éric Pomar, amb la seva gent de família. Tindrem el David Padrós, amb els esports extrems, i llegiré un article que m'ha agradat molt de Lucas Font a la Vall d'Avers. Si t'hi has volat, tardes entre els sudocos i va sobre Can Gynasta. Només m'ha fallat una cosa del article. Un article en fi. Que l'he d'una part de català. Hi ha una fotografia gaire il·lustra, la notícia, i que voldria ser un moment en què estigués més ple. Imagino que l'hora en què es va fer no coincidia. És que no es pot tenir tot. No, però està bé l'article. A mi m'ha agradat molt, i després llegirem amb una música així com de Can Gynasta. En fi, bona tarda i benvinguts. Vigues-lo, Carlos, no? Aquí. En Lucas. En Lucas? Clar, per dir-li. És que no tinc el telèfon? Jo sí. Abans ho he preguntat per aquí fora. Digueu-te el telèfon del Lucas, i tu ets l'única persona que tens el telèfon del Lucas. Carme. Com és això? L'equip del Lucas. El teu tenia tots a fer el prèvi o la correu. No és veritat. Jo no sé per què el tinc, llavors se me'l devia donar algú. Se t'hi anava dir jo, i també el vas demanar. El Lucas, per què no sàpiga, és company de la ràdio. Ha fet moltes coses, però ara està fent de tècnic de son el Just Blues, els dilluns... Just Blues! Els dilluns, sí. Bueno, no soc la big mama, soc el big papa. Jordi. Què? Portes uns quants dilluns a avui. Sí, pèders que vindran. Què passa? No re, no va, què ha passat? Per què ho dius, això? Carme, què vols dir? Que vols dir alguna cosa? No, no, tu seràs tu. Ah, va bé, va bé. Aquesta música t'ha dedicada a tu, ara. A mi? No, parlaré del món. Ai, si t'expliqués. Comencem a l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Són originals de metes. Carme, avui comencem parlant de les notícies de Sant Jordi en aquest espai inicial de l'Apenya del Morro. Mira, comencem parlant de l'esculptor a Pincat de Sant Jordi. Jaume Plensa. Ha rebut en guany la creu de Sant Jordi. Un aplaudiment que, a més a més, ha rebut la creu de Sant Jordi. Escolta, estan molt bé, això, eh? No sabia que jaume Plensa havia sent just. Jo, que fa 22 anys, qui viu. Oh! I com pot ser que se'ns hagi escapat aquesta informació a l'Apenya del Morro? Doncs Plensa és un esculptor reconegut a nivell mundial, que actualment exhibeix les seves obres en galeries i també en espais públics darrere del món. Però, potser no havia rebut tant reconeixements del menys de la magnitud tan important com la creu de Sant Jordi a casa nostra, no? Sí, de fet, ja passa això, eh? Que ara es reconeixen més la feina fora que a casa, és curiós. I per això, quan li he preguntat per aquest tema, ho han negat, no hi he dit que simplement és que ell ha treballat molt també a l'estranger, ha viscut temps allà, i llavors tu t'agafa un altre caire, també. Però, a veure, si porta 22 anys a Pincat de Sant Just, quan, en quin és el moment que va tenir temps de viure fora? Home, però si de marxa no té 12 anys, aquest senyor. Quants anys tens? 15 anys. Però no m'ho estigui inventant. M'ho estigui inventant, eh? Molt bé, Carme. Està molt bé, està molt bé. No ho haurà més o menys, crec. Ja ho hauràs buscat, ho buscau, segur que surt. Com siguis, els anys 50? Què anava a dir? Perquè ser aquelles coses que tu... No busquarem l'altre, ja m'ha pensat, Carme, perquè jo busques... Que busquis escuc, ara avi, a casa semà. Exacte. I tu, és que la Carme ho farà, no, clar, abans de parlar amb ell. No vaig buscar la lloc, és que informació ja m'ha sentit a l'edat. Però doncs haurà aquesta necessitat vital de saber les edats de les persones... Per tenir-ho tot ordenat. Les quals t'envolten. Tot ordenat, cada cosa que hi ha. És una dana meticulosa i tot ben ordenadet, eh? I... Exacte. Plens a considerar que el va fer de l'art contemporani de recaure en la inspiració, i en aquest sentit sempre s'ha sentit molt còmode amb les escultures situades a l'àvia pública. I també ha parlat aquest matí, doncs, amb l'ensa de la retallades en cultura, que ha explicat, doncs, que la cultura en uns temps tan delicats econòmicament parla, doncs, una de la prioritat en els governs, és la seva opinió. És una artista com d'aviam reconegut, especialment, el món anglosexor, sobretot dels Estats Units, i ho atribueixen també a l'obertura de mires, la cultura americana, que ha rebut amb bons ulls, la seva mirada particular de la cultura mediterrània. Doncs, enhorabona, el Sant Justenc Joma Plensa, que no sabíem que està per aquí. Ja és una escultura, no? El que ens hi n'està, per exemple, és una escultura tapant el Moli, fets? Bé, en fi, és un propós d'experiència. S'han fet un ia. Deixem-ho a Plensa. A la plaça de la Vila? Doncs robem-la. Anem un dia a la nit, la robem entre uns quants Sant Justencs, i la portem cap aquí. Sí. Què passa? No seria la primera vegada que es fa una cosa així. Digue-me altres exemples. No t'ho puc dir, perquè això és públic. Potser també era un whatsapp. Ai, Carme... Continuem amb més notícies de Sant Just... Carme, però em continuem. M'ha fet mal, eh, ara? Doncs... Escolta, és molt freda. Digue-m'ho com estic, si em fa mal aquí a l'esquena, que som mesonats... Doncs... T'ho diré, Jordi. Per què no? Per què m'ho has fet? Vinga, parlem d'inscripció. No, i no m'ho dius. És més freda, Carme, no et comuniques a vegades. És les coses per tu. La setmana que ve comença el procés de preinscripció per vatxillerat i cicles formatius. Ah. I després de demà a divendres, i a partir de dilluns i fins l'1 de juny, es poden fer preinscripcions. També, el que fa... Recordar, doncs, que demà és últim dia, perquè fa la preinscripció per l'escola Brassol Municipal Marrex. La setmana passada deia que... l'ensenyament havia instal·lat als municipis ha retratat la preinscripció, però l'Ajuntament de Sant Just ha decidit mantenir el calendari actual. Perquè, diguem que tot plegat, el paper de la Generalitat no ha de condicionar aquestes dades definitives a Sant Just. Això va al que fa per inscripció. Tampoc no cal... Ja n'hem anat parlant moltes vegades. Les inscripcions... No és que sigui un tema que m'apassioni, Carme. Sí, ho sé. Però s'ha de dir, s'ha de dir, s'ha de dir, s'ha de dir, s'ha de dir. Ja està, fora, fora, fora, fora. Una altra cosa. Parlem del celler de Can Mata, que dissabte el matí sortirà al carrer, i us farirà degustacions de diversos vins. Això ja m'agrada molt... Ja ho sabia.Molt, molt més. El celler de Can Mata farà una roba de vins i coses alcohòlices per Sant Just esvernes. Una roba.Una mica com el... De banda, el celler mateix. Ja el primer brindis va per companys... Aquest és el propietari... del celler de Can Mata. Fa patat amb la propietària, eh? És que és el propietari quan era fa 4 anys, Carme, eh? Per tant, no serà un cor de bars, atenció. No confonguem a la població.No, és molt diferent. Vull dir, degustacions de diversos vins. Seran vins catalans de la Terra alta i del Monsant, i també vins italians. A més, el propietari de les vinyes de la Figuera, de nominació d'origen del Monsant, Jaume Roque, també participarà de la degustació d'Issabte al Matí. Com anirà, desplegat? El gusta que hi posen vi o s'ha sentit vi? Entre les 10 de matí fins a les dues es faran sessions de tasc de vins, també, cada mitja hora, per aprendre correctament com fer-ho. També hi haurà ofertes...Sí, perdona, que hi ha molta gent... que no sap com s'agafa la copa.No sap com s'agafa la copa. Que la copa no s'ha d'agafar, així. És l'únic que sabem, si és el primer que expliquen, suposo que no. Aquest és una ciberita, ho has d'explicar jo. La copa no es pot agafar, perquè escalfes el vi. L'has agafat per baix, pel Manek inferior. Tècnicament és com es diu. Manek inferior. Anem bé, anem bé. També hi haurà ofertes en els vins que s'ofereixin. I des del celler és una manera interessant d'apropar-se la ciutadania Sant Justenca. És la millor. Intentat fer-ne més sovint, potser de cara al juny s'enferia una de caves en lloc de vins. I, a més, atenció... Què passa? Perquè també se sortejarà una inscripció gratuïta al curs de prestigi Setlondol Nivell-U de la Foundation in Wine Award. Oh! Explica't-te, perdona. És aquest sortet. Sí, bueno, ja més o menys ens imaginem que per on va, no? No, vull dir-ne algun detall. Ara no ho expliques, Carme, però... Explica-ho ara. No, que és un curs d'introducció, ningú pateix i pensi que no pot aconseguir-hi, sinó que és realment d'introducció... No, és veritat. Un curs d'iniciació que té molt prestigi. I que, bé, en realitat, el preu oficial és de 265, llavors el que es fa és tothom qui compri fa una compra. Ah, mira. Deixem-ho explicar-ho. Compre de 60 euros, ha de ser. Com a mínim, llavors entra el sorteig per una inscripció gratuïta. Aquest curs es fa Barcelona. Dissabte. Un dia, només, i costa 260 euros. Jo faig un curs dos dies per 30 euros. De coses bebes. Segur que vol apuntar que enviï un mail a la ràdio. No, el que volia comentar és que aquest dissabte... hi ha com moltes coses, així, alcohòlices, no? Sí, l'altre, aquest tema paral·lel de mà a la tasca del rifenyo. Sí, la tasca del rifenyo, però aconsegueix enamora, també, o no? No, un és a matí, l'altre és a la tarda. Clar, a la tasca del rifenyo hi ha una festa... Una festa de la cervesa. De quina? Que calen? Sí, potser sí, no? Està aquí el cartell, ara. No, ho tinc aquí, ho tinc aquí. A veure. Bueno, en fi, doncs això, la tasca del rifenyo, que està allà, eh, la cartera reial, si home, amb el carrer bonavista. Doncs allà, la cartera reial... Primera festa de la cervesa artesana. Toma, ia! Oh! Aquest dissabte a la tarda. Gràcies a 12. Jo, a les 5 i 55, estic allà, com un clau. Per me, gràcies, que vagi bé i tingués una bona tarda. Igualment. Què faràs després de la nit, avui? No ho sé, Jordi, tu. Vols sugerir-me algun plan? Clar. Ah, sí? Podem aprendre alguna cosa, després, a Canji. Vols aprendre alguna cosa? Sí, per què no? Si alguno ja em vol venir, també pot venir. 5 i 20 de la tarda fem una petita pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb el Martí Figueres i la setmana de la poesia de Barcelona. Ara mateix. A Sant Just desvern apostem per l'habitatge públic. Promoixa obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Masyui, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promoixa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web www.promoixa.com Promoixa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just desvern. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Soc Michelangel Andete, de Senyora Cobbl, de València, i una salutació molt de rock'n'roll, però a la penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon mestre i bona nit. Som en Joan Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro de Radio Desvern. Hola, soc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro de Radio Desvern. Ei, penya, què tal? Un saludo per d'en Joan Colomo, per la penya del Morro. Yeaaah! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. És màgic, és meravellós, que ens manté així i així. És màgic, és meravellós, que ens manté així i així. Com que de setmana, quan sona aquesta música a la penya del Morro, ens visita un home, qui no, qui no. La vida és...La vida és un home, un home i un festival. Tota l'hora, Martí Figueres, bona tarda. Home del festival. L'home del festival de Catalunya, jo et coneixeré així per tot arreu. I de fora d'allà. I de Múrcia. Exacte, la setmana passada. L'home de fora de Catalunya, de Múrcia. En fi, com que a setmana parlem de festivals, aquesta setmana on has passat les teves hores lúdiques, de feina, no? Que es coincideixen. Eh, sé, és coincideix. El Palau, el Palau de la Múrcia. La música, home, que fort, no? Allà, molt bonic. Algun concert programat per un festival, el Festival del Mileni, potser... Doncs no t'hi evoces, no? No veig gens escoltar música, sinó escoltar un raci del poètic. Poesia, eh? Sí, eh? El Palau de la Múrcia. I tant. Ja sé que potser, de bona sa primera, sembla la ria estrany, però preguntet, i per què no? Per què no? Perquè no es pot fer poesia. Per què no? Qui ho empaeix? Escolta, és que el poesia... És que sóc poeta, ja. Impaeix, i tant. Qui ho empaeix? De que no ho puguis païs. Exacte, és veritat. Però jo em pregunto, és que la poesia no pot ser un art, que ve es mereix també mostrar-se en un lloc tan emblemàtic, com el Palau de la Múrcia. Sí, senyor, ben dit, home, clar que pot ser. De bona sa primera, a mi m'ha sortit una mica, però clar, jo pregunto, estem parlant d'un festival de poesia, no? Exacte, estem parlant del Festival de Poesia, Barcelona, 2012. Ah... L'acte inaugural del qual va ocorre com ja fa anys, al Palau de la Múrcia, on una colla de poetes d'aquí darrere, van recitar uns quants poemes. Doncs pinta bé, Martí, eh? Sí, ha estat molt bé, la veritat. Ja estima'm per això que, bueno, que avui s'acabi. I ho fa molt bé, amb un acte realment molt xulm, un gran concert, però deixem aquí la mel als llavis, perquè ara toca parlar d'altres festivals, no? Home, Martí, com et dius, és amb la mel als llavis. Ah, no, això són tàctiques. Ah, és com... Han Gobert, no? Es diuen els guionistes... Sí, un cliffhanger. Un cliffhanger, no? Han Gobert és una altra cosa. Han Gobert les vegues, tu vols dir. Exacte, exacte. Si tu deixes allà com a salva-me o a Punto Pelota, en breves moments, el festival de poesia, però... És el padrerole dels festivals, ja. Sí, igual, igual, igual. Però abans, com diu el Martí, parlem dels festivals que han de venir. I és que avui, a mig amigues, toca parlar del Sónar, el festival internacional de música avançada i new media art, art que fa... faig el seu moment, rebutí, art de Barcelona. Això és el Martí. I tant, aquest festival, en guany, arriba a la 19ª edició, i la veritat és que és una cita ineludible per molta gent de la ciutat, i fins i tot una referència de festivals de l'atrònica nivell europeu. Si tu vas a la web del Sónar, t'explica que... Sónar.com? M'ha matat. M'ha matat. Bé, busqueu algú que el festival sona. És el festival de música avançada i art multimèdic a celebrar durant la tercera setmana de juny. És a dir, 14, 15 i 16 de juny. Ha apuntat que hi ha molt maco, 14, 15, 16 de juny, potrum, potrum, o no, potrum, potrum, no tot és potrum, potrum, i ni molt més. No, que va, que va. També hi ha un Martí, l'electrònic... Hi ha violins, també. I tant, violins electrònics. I trompetes, fa uns anys hi va actuar matnis. Ah, sí? Doncs escolta, 14, 15, 16 de juny, que, per cert, com deies tu, aquest festival combina allò l'údica molt artistic, no? I tant, la venguàrdia amb l'expanimentació creada per artistes i que marquen tendències de la música electrònica. Que, per cert, hi ha dos tipus de programacions, com cada any, on és el Sónar de dia, no? Que inclou, per exemple, el Sónar Kits, que, en guany, a fet diferencial, s'haurà d'agafar carretera i manta, perquè es fa al port de la Selva. Superraro, però mira... Com és això? Mira. És estranya, eh? Sí. Bueno, ella me l'emporta. Sí, sí, sí, sí. Són Arquits a l'emportant. Vols dir que potser volíem fer-lo a Porta Ventura i són confós? No ho sé. Mira. Els Sónar Kits... Amb la nova tràxia aquesta i tal... També té una programació adulta, que es poca odia la plaça Joan Coromínez al costat del CCCB, de Barcelona. Això és el Sónar de dia. I tant, el gran gruix d'actu d'ocsions s'ha situat, sobretot, a la nit. Ah... Aleshores, podran veure la gent molt important i molt bones gent com aquesta. És massa. Però això ja no és el Sónar de dia, clar. Això és el Sónar de nit. Ah, Putrum, Putrum de nit. Estàs molt de rediflexo, que vull, eh, Martí? Putrum, putrum. Queda això, que estan picant claus. Què dius? Ah, no, que és una cançó. Digui. Això és una cançó, Martí? Això és una cançó. Jo no soc molt amant de la música electrònica. No? No. No, perquè em fa mal el timpen. Au, va. Tu juro. Au, va. Que sí? Espera, que aquesta cançó no l'hauràs vellat. Aquesta cançó? Blue Monday, The New Order. Va. Sí, s'allarga una mica. Sí, s'allarga bastant, eh. Home, és que dura 7 minuts 27. És el que té, en aquesta festa. El moment de l'Àlgido potser arriba al minut 6. I encara estem aquí parlant. Exacte. A part de The New Order, qui hi haurà més tocan? Podrem gaudir de la presència de Hot Chip, de Friendly Fires, de James Blade, John Talibot, Fatboy Slim, Dead Mouth 5 o Día en Bord, entre molts altres. Per tant, ja anem al calendari. Ties 14, 15 i 16 de juny. Venen marcats allà on roto la donegra. A ballar, com bojos, el ritme de la música i els artistes del sonar. I ara... Què, què passa? Sí, sí, sí. Ara tornem, no? Tornem a la poesia. Tornem a la poesia. Sí, perquè al martí, com sabeu, aquesta setmana ha marxat fins a Barcelona, molt lluny de sentgers. Sí, amb aquesta excusa va haver de saber-ho. L'hem hagut de pagar 4 nits a l'Hotel Ritz, de Barcelona. Sent. Gràcies. Sí, perquè és una mica la setmana de poesia i tot plegat. I tu vas anar concretament a la nit de la poesia d'aquesta setmana, que és a Barcelona, al Palau de la Música, i on vas veure el poeta de Palma de Mallorca, Carla Rabassa, no? Exacte, exacte. Entre molts altres, Carla Rabassa, poeta major qui va començar l'acte. I m'he permès a portar el llibre que ens van repartir i recitar-li per això que està a música. Ah, fas una recitació ara? Sí. Molt bé. Mira, que tal, se'm dona, no? Doncs vinga, va, anem al martí, quan vulguis. Si penses que ets petit i cal somriure encara no és per a tu, que et cal saber com en vestir el futur que tu vols ser, afanyat, a l'anar, sumar, fer viure. Si creus que cal llaurar, que cal escriure mil somnis cada dia per poder trobar el desitge exacte, el sàmbol, practica'ls per morir, galatir, reviure. Cal avançar, fer, dir, esplomissar les pors que et fan cridar i et fan sofrir, si cal pispar, a qui es vol lucrar. Arrar, contravenir, burxar, o malferir, lluitar, buixar, i no d'ldres ni a catar, i és de venir i sí, desobeir. Quanta cultura i quanta poesia aflora per la penya del morro aquesta tarda. Oh, oh, oh. Què bonic, què bonic, és el festival de poesia de Barcelona 2012, els comissaris de la qual, perdó, són Duàres Coffet i Martí Sales. Exacte, Martí Sales, un personatge que tots ens sona una mica, i amb qui vaig parlar, cal recordar que fa un parell d'anys el vam entrevistar, perquè és el cantant del Surfincirla. Ah, és que em sonava. Sí, sí, també ens quedàvem enteniquit amb la Carme, per anar-hi una mica a la setmana sense escritor. És veritat, és veritat. Va ser una entrevista molt, molt xula. Entregable, molt. I és que Sales és un tipus que no pares, escolta, m'escriu, canta, composa i, a més a més, s'encarrega des de fa dos anys d'amuntar aquest festival, que ha passat de ser la setmana de la poesia, ha ser el festival Barcelona Poesia. Amb quin objectiu? El Duàres Coffet Sales, l'objectiu sempre ha estat perseguir l'excel·lència. I nosaltres el que volem fer és fer com una especialitat. És que tenim ganes de fer-la grossa i de convertir-se en un festival de referència. I el que intentem és que la vinculació amb les trànfies sigui molt potent i que les produccions d'aquí també siguin més treballades, que hi hagi menys i millor, i intentar que la poesia realment... el caràcter que es faci sobre la poesia en el festival vingir, o estirir molt cara lluny i un metge els més escreguts, com a intertecció, una especialitat pujada de mi veïn. Mira, amb aquesta música de la pel·lícula... Indemut for Love, de Sendo Amar, el tema... El Caruai. Jumeigis Dem, correcte, que és així com molt poeta i tot plegat, que bonic, que bonic. En fi, eh, doncs aquesta és un festival que, com diem, es va entregar el passat dimarts, 8 de maig, el Palau de la Música, amb una recita del poètic, a càrrec d'artistes d'aquí, com el Carles Rabassa, el Manuel Forca, o la Mònica Valenciano, no? I també gent estrangera, com el magnífic canaden Marc Estrand, o l'original Ilaran Portorriquenya, fincat a Nova York, Ure i Joan Noel, de un i del nom, eh? Sí. Cal dir que jo, un servidor que no està acostumat a la poesia, no vaig estar al 100% receptiu amb tots els artistes, i hi ha coses que, escolta'm, no vaig pillar-les, perquè la poesia també és molt ampli, el sentit de la poesia. Però, bueno, jo no considero que... tenir l'experiència d'escoltar poesia en directe, el Palau de la Música és algo que jo recomano a tothom, i que duri per anys i anys i anys, tot això, eh? També és una manera de conèixer altres cultures, altres estètiques, a partir de la paraula, no? I el Martí Salés em va explicar el per què d'aquest acte tan emblemàtic hi ha en un lloc com el Palau de la Música. Normalment, la poesia acostuma a ser un gènere que una com una germaneta pobra, no? Perquè es llegeix un força a poc i a poc diners, i es troben agressals que es fan a bars o a locals d'aquí d'uns, i la idea és, per una nit, a l'any, posar-lo en un lloc així... tot el retirut, no?, però el fas tu, que de vegades no es poden conèixer la poesia i, evidentment, per fer cutre, en darrere, no pot ser l'obsosa com el sol de les arts. Que bonic, eh? Molt bé, això, molt bé. Estic ben acabat, eh?Sí, molt ben acabat, eh? En fi, ens acompanya la música, ara, del Carles Casas, de la banda sonora, el parquet de tot plegat, eh?, que també és una mica així... Pue, aquella també, qui un zoo, sempre és un... Acompanya'm molt bé. De fet, et anava a preguntar, aquest festival de poesia de Barcelona... Mireu, un saxó, un saxó... Es va posar, i a Barcelona es va posar la veu. Martí... Aquest festival té alguna cosa a veure amb la setmana de la poesia de Barcelona. De fet, aquest festival estimat Jordi Domènec és ereu directe de la setmana de la poesia. O quina ràbia que fem, no, Martí, no, Martí. Sí, parlem normalment.A l'entim el ritme, així. Recuperem el nostre...Vinga, va, tràpid, tràpid. Recuperem el nostre to, perquè deia això, no?, que és ereu, com deies, tu, de la setmana de la poesia. I és un aconteixement cultural que, sobretot, va surgir a final dels 80, gràcies a la constància de l'Àlex Susana, un poeta i promotocultural, que va iniciar aquestes trobades poètiques. Durant 10 dies, un ampli bantai... Ah, actualment, abans era en set, era una setmana, ara això ja dura una mica de més, i durant aquests 10 dies, un ampli bantai de propostes es van realitzant en bars centres i llocs habituals, on s'acostuma a recitar poesia, excepte, en el cas de la inauguració a Palau de la Museu, s'ha de donar un embolcait més maco. Això ho hem parlat alguna vegada amb l'Ernau Consul, del taller d'escriptura, d'aquí d'Ateneu, que va col·laborar el programa a Cadilluns, amb l'espai de llibres de la penya del Morro, i que la poesia... Ostres, té un públic que no és molt gran, però que és fideal, també, no? Sí, sí, sí. I que llocs on es faci poesia, i que reciti bé bona poesia, no n'hi ha tants a Barcelona, eh? No, no, no, no. Em podia dir un, per exemple, que és el bar original, el comit anar a la Plaza de l'Àngel. El comit anar a la Plaza de l'Àngel. Allà és un bon lloc. Precisament, parlant de poesia amb el Martí Salés, jo l'hi vaig preguntar. Quins tipus, quins tipus de poesia? Perquè va de poesia, hi ha molts tipus. Quins tipus veurem? Ho hem vist aquesta setmana? Doncs, a mi t'atacem com a un mostrari. Un mostraria de tot. Des de la poesia, a poesia amb elèctronica, a poesia més clàxica, com, per exemple, a la sarda de Díenz Agarra, a eslamers com el Sol Williams, a poesia vinculada a les arbres visuals com l'anèctron T, a poesia més sonora, com els que tracten la veu, la Jona, la Llanya, el Cronk, totes les vantages de la poesia. Poesia. Paraules sobre paraules. En fi, tu ets de menys inquieta, eh, Martí? Jo sóc de menys inquieta, i a mi la poesia és sempre... M'ha semblat un general literari difícil d'entendre i d'accedir. Perdona, sembla un text del Miquimoto, això, eh, de la festa exterior. Jo sempre he sigut de menys inquieta. I la poesia, saps? Està bé, està bé. És veritat, però la poesia no és fàcil, eh? La dada, la comadada, després hi ha poesia, que és més fàcil de digerir, cada altra, i suposo que en aquest festival de poesia tot, no? Jo, clar, com que tinc una certa rencança o un distanciament amb la poesia, clar, jo volia preguntar als professionals, als poetes, una mica què és la poesia, no? Quina és l'objectiu de la poesia? Així, a continuació, una sèrie de poetes que em vaig trobar la batllada al palau de la música, que intenten precisament aquesta pregunta universal. Quin és l'objectiu de la poesia? Carles Rabassa. Per patuar moments bons o intentar eliminar coses que no són tan bones i crear realitats noves amb la paraula. Enric Casaces. La... la belleza, la veritat i allò altre que no se sap ben bé què és. Urallóan Noel. Uau, no sé si hi ha uno. La tanta com hi ha poeta, creo. Manuel Forcan. Emocionar. Emocionar, és l'emoció, és una transmissió d'emoció i de... I l'altre gran objectiu, crec, és la seva universalitat. Jo escric sobre mi, però el que jo escric sobre mi pot ser de tots els altres. Molt bé, no? Poetes parlant sobre la poesia. Exacte.Són molt interessants. És un objectiu de la poesia. I m'ha agradat molt totes les respostes, però a mi la resposta més sincera, la menys rebuscada, de la que vaig pensar, mira, tens raó, que collons, és la que em va donar el Martí Sales, dels dos directors del festival. A veure què diu el Martí Sales. Això és el dia abans de morir-me. Em penso que ets d'amor, però una miqueta m'agrada. Una miqueta, un maig. A veure, a falta de sabiesa per respondre de la... Que bonic, no? Tot el que et vull explicar abans de morir-me. Això és la poesia.Sí. Que bonic, Martí. Podem fer nous musicals? Perquè els agents i jo, personalment, reflexionis sobre aquesta frase? No. Tot el que vull dir abans de morir, això és la poesia. Poesia, eres tu. No, no, això és una altra cosa. Molt bé. No, no, és curiós, eh? Està molt bé, Martí. Més clar, l'aigua, no?Sí. Sí, sí, sí. Acabem ja aquí a apuntar el que havia anunciat a mitjans al principi de la secció. Però abans, deixem-me, vull fer una pregunta. Jordi, la setmana passada, en els festivals que recomanàvem, vaig parlar del festival de la plaça de l'OiCea, vaig augmentar el concert d'Antoni Font, passamari. Doncs sí, senyor.Què tal? Sabies que hi havia anat o no?No. T'estaràs a la piscina. Doncs mira, em va... A veure, que veia Antoni Font. I en directe... Bé, bé, bé, bé... Però pensava que hi havia més que enyeros. O sigui, tenen un punt en directe que... És com si no n'és amb ells, no? Perquè, bueno, a mi em passa, eh? Que jo, a vegades, o m'arriba o no m'arriba, no? Sí, sí. I nosaltres passen l'escenari, els músics i els concerts en directe, o no traspassen. Ja és on es demostra els bons músics. I, bueno, hi havia moments que sí, però pensava que seria més que enyeros. Ara també et dic una cosa, em va agradar molt. I jo tampoc no és que sigui un gran fan d'Antoni Font. És a dir, és la primera vegada que jo els anava a veure en directe. I de les 12 o 13 cançons que m'ha encantat, vaig conèixer 3 només. Alegria, Calgar i 88, i m'asseuran paraules. Però, vaja, ho dic d'això... Bé, bé, bé, bé... Et dic això perquè apuntis... Tens alguna cita a aquest dijous? Perquè jo et veig a programar els dijous a les nits, ja ha partit ara dels programos. Ah, d'on està? Gràcies, Martí, per portar-me a l'agenda. Perquè aquest vespre, que és conclou al festival de Poesies, conclou, jo crec que amb dos conservatsos molt, molt xulos, a la plaça del rei, a partir de dos quarts de nou, Roger Mas i la Cobra de Sant Jordi, i després Albert Pla amb Diego Cortés. Oh... Perdona, Roger Mas i la Cobra de Sant Jordi, que l'altre dia em van recomanar un tema, però ara no et sabria dir-te quin és... Jo crec que qualsevol que pugui dir... Qualsevol està bé, no? I així acabarà aquest festival de Poesia, a Barcelona, aquest dijous. Bé, avui, avui mateix, avui mateix. Que bo que t'hi hagués de trobar. Que boques, eh, el Roger Mas i la copla i aquest CD, molt curiós, però molt ben masclat, eh? Que, a més, si no m'equivoquen, tenim salutació de Roger Mas. Sí, sí senyor, sí senyor. No la podem escoltar ara, però... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Per cert, perdón les salutacions, amb les salutacions, no? Sí, sí, en tenim unes quantes, eh? Algú dels poetes en què hi van xerrar, doncs ens han fet una salutació que, bueno, suigeneris alguns, i no, molt bé, molt bé. I si et sembla, ja teniu un ciutat a la setmana que farem. On l'aniràs, Martí? Doncs parlarem del primer ver de saun, però sols d'un petit apartat del primer ver, dels concerts programats a la sala Fantàstica Club per l'agenda a Viva-Veu, una gent molt interessant que feu un bloc molt interessant de música i que fan coses molt interessants. Sabeu com ho has de dir? Gràcies, fins la setmana que ve, acabem la secció dels festivals amb el Martí Figueres, escoltant aquestes salutacions dels poetes, que ja m'agrada molt i faré muntar el segur d'això, que s'ha trobat el Martí en aquest festival de Puigdemar. Fins la setmana que ve, Martí, bona tarda. Un abraçada a tothom. Doncs soc el Martí Sales i moltes gràcies a l'Apenya del Morro per al final aquestes entrevistes amb l'Apenya del Morro. Molt bé, ja em dic Carles Rabassa i saluda a tothom de l'Apenya del Morro. I, a més a més, el Morrofort és una cosa que és molt necessària avui dia, per tant, esperen que la mantinguin durant molt de temps. Ei, soc Enric Casases, senjús d'Esvern, allà al costat de l'estació, al Jujol i després l'Apenya del Morro. Salut! Así que le mando un saludo desde el Morro al Morro y la Apenya es del que se desempeña, como poeta o como parte de la escena. Así que gracias por escuchar. Soc Manuel Forcano i estimo que tenc un programa que es digue la Apenya del Morro, que parlo de poesía y que se digue la poesía i per tant, una salutació ben fort, una abraçada i que llegeixi un poema. La Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 3 quarts de 6 de la tarda en directe a l'Apenya del Morro. Roger Mas i la copla Sant Jordi i la ciutat de Barcelona amb el dolor de la bellesa. D'obert aquella porta, d'oigua tancada, qui sap els dies? Diamant robins, maractes, orifils, d'argent, convulsions i tensió muscular, de sota l'arc, frantera del desert, no distingeixo d'afòret del dedins. Els nous passen a 7 vegades al seu temps, dones llengot o més gripaus sobre un gran rot. La nena està corrent pel camp, la porta oberta patabà. I ja ho sabies d'altres cops, que quan l'obres et junts. I ja ho sabies d'altres cops, que qui torna ja no ets tu. En temps dels tritis, quan els hippies eren hippies, algú va veure uns cel·les petarrant, com un ramat d'ovelles que en mort el pastor un paradís, borratxo de dolor, ben catabàtic, mirall del fotre, les fronteres són cul de mal seient. He deixat sol la meva nina, i ara no el seu nen és la meva nina. La meva nina, el nen, s'ha deixat sol la meva nina, i ara no el seu nen és la meva nina. La meva nina, el nen, s'ha deixat sol aquella panca i l'allò ens serà picat, ja te'n mou la xarxa i em deia allò. La nena està corrent pel camp, la porta oberta patabà. I ja ho sabies d'altres cops, que quan l'obres et junts. I ja ho sabies d'altres cops, que aquí d'or nega no ets tu. Rujemes i la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, amb el tema el dolor de la belleza. Fantàstic disc del Rujem Mas. 13 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda, parlem de gossos i gosses, i educació que nina amb el nostre expert del programa, Albert Capapell. Gràcies, Albert. Ja sabeu que cada setmana, cada dijous a aquesta hora, entre la Rosa i l'Albert, parlem una mica de gossos. Si teniu gossos us interessarà, i si no també, perquè us podeu fer els xulos amb els amics. Tenim amb nosaltres l'Albert avui el telèfon, Albert. Bona tarda. Què tal, com estàs, Albert?Molt bé. Avui podem parlar de què podem fer quan el gos es queda sol a casa, no? Perquè a vegades, clar, no sé que tinguem càmeres, no sabem què fa el gos quan es queda sol. Avui abordem una mica aquesta qüestió, no? Sí. És molt freqüent, perquè també trobo un gent... Ja no clients, eh, sinó que parlo de parles, de passejar, o alguna cosa... Comenten això de que quan marxo a treballar, o quan marxo a comprar i deixo la casa i tal, trobo i m'ha de ser dels mobles o m'ha de ser d'ajocar. I llavors és la manera de dir, veure, els senzills, bastant senzills o bastant de sentit comú, però no és més que donar-li, entre el primer de tot, donar-li una... Donar-li, perdona, que vull que us escoltem una mica, així, entre tallat, donar-li... A mi jo, ara?Sí. Donar-li un entreteniment.Ah, donar-li un entreteniment, eh? Clar, clar.Aquí hem de pensar que, a veure, a les hores que estem nosaltres treballant fora, al voltant pot passar una bona estona a descansar, però també necessita ser-te activitat, sobretot mental, en aquesta estona. Si no li fascinis en res, ho que farà ell pel seu propi compte és buscar-se un entreteniment. A mi us agafa un... Sí, sí.Uns agafa la sofà o qualsevol cosa. Sí, agafar els mobles, com dius tu, o el sofà, pujar-se... Clar, que això és veritat, i com que no hi ha ningú, que en aquell moment, lògicament, el controli, perquè el gos està sol i fa el que li dona la gana... Com que no hi ha ningú, nosaltres hem d'anar a treballar sempre. Clar, com podem fer, o què podem fer per evitar aquestes coses, no? També depèn molt de la dada del gos, quan parlem de gos i jo, les jovenets, el que podien tenir en compte, per exemple, és facilitar-li un espai que tingui ell una habitació o, simplement, tancar-li les habitacions, que no volen que entri, i el gos... I els espais, en estigues gos, procurant-los de ser retrencables, ni re de valor, per si li dones alguna cosa que no sigui. Però jo aprofito molt per les joves que fabriquem a casa, amb coses que vinguin per casa, tipo, els rotllos de paper a batell, quan es queda al cartró, caixes de sabates amb paper, coses no senzilles, i li podem fabricar, com que dius, una playstation per gos on està sol. Ja, i deixar-li allà, en algun lloc, i que vegi que pot allò pot destrossar-ho, o pot jugar, o pot fer el que li doni la gana. Exacte, es pot destrossar, pot trencar-ho, si vol, o pot... Jo dic, mira, hi ha dues o tres joguines que més existen en així entre vosaltres, i són molt barates i molt fàcils de fer. I són això, si no és, per exemple, amb una caixa, això, una caixa de sabates, paper de diari arrugat, posar-li dintre el diari i, entre el tres, posar-li pròxids de frankfur, galeta, pinso, o el que sigui. O sigui, una caixa de sabates, masclat, tots els uns de frankfur, com dius-t'ho, o de menjar, galeta i tal, amb tots els uns de paper arrugats. Sí, exacte, perquè quedi així mig demagat, que no sigui tampoc una cosa molt amalallet, però que els dos així de ficar al cap i començar a menjar paper, i treure paper, això ho s'ho passen superbé. Doncs està, és curiós, això, no? I segur que quan tornem de la feina, o del lloc on haguem anat, l'estona que hem marxat, hem deixat el gos sol a casa, trobem que el menjar es ha pregut i ja no hi és, no? Sí, i molt probablement els dos estigui dormint. Perquè amb això ho hem d'aconseguir amb el fill al cap, que és el que ens agrada, és una bona convivència. Però amb això el que fem també és cansar els dos, mentalment i físicament. Potser, amb mi lloret, aquest fill els vull intentar buscar el menjar i tal, i el tenim rendit un parell d'hores, que es passarà fent una migdiada. Molt bé, doncs, escolta, jo m'apunto això. La primera és aquesta caixa de sorpreses, que em dic pel gos, amb dos de frankfur, dos de galetes, amb una mica de paper per allà, i amb el gos aquí, també, s'estigui entrant, t'he tingut una estona. El gos aquí també va molt bé. Sí, una altra cosa molt senzill, és que hem d'aconseguir amb el pot que hi ha una marca de patates d'aquestes, que quan les obres jo no hi és tot, que és un tunt cilindri. Sí, home, escoltem-ho, com t'ho has fet anar, això? Aquesta... En aquest recicl, per dir-ho així, se li fa una ferida furat, i, situament, se li fica el menjar dintre. I mirem que els furats siguin menjant perquè surti a menjar. I, el mateix, li deixem el gos, i el gos buscarà la manera que l'escútinga a la seva. Hi ha aquests que han rodat, hi ha aquests que posen el tamú, i comencen a caure el menjar, hi ha mil maneres. I no t'ho has fet després tot una mica brut, allò? No, però per això et deia, procurar que tinguin espai al gos per quan estiguin per al Convergent de Casa. Hi ha una habitació concreta, una part de la casa que no ens preocupin, que estigui... No deixin ni una bola per menjar, eh? Mm-hm. Quan es plantegen aquest tipus de reis, els gossos ja diuen que són els perdes, no deixen ni les migues. Home, no, no, és curiós, eh? Tot això, perquè, clar, moltes vegades no sabem per desconeixent-se, per ignorància, que és el que podem fer, doncs, això, perquè algú l'estigui millor, i aquestes coses que estan dient, jo crec que si la gent es prova a casa, les persones que ens estan escoltant ara, veuran un món de possibilitats nous, no? Perquè, mm... Aquí és imaginació al poder. Sí, clar, clar, i a més, entens que corren, jo crec que és la millor opció, no?, en lloc d'anar... i comprar, i gastar, i gastar, i gastar, i gastar... No fa... Ui, ui, ui, te'n estem perdent molt ara, eh? Te'n estem perdent molt. Què, què deies, Albert? Eh, no, el que dic, si ens podem fabricar nosaltres, millor que jo, tot això que ens està bé. Ah, clar, clar. Ah, clar, és greu per a les marques de les urines, no? Sí, bueno, escolta, accenta, és el que hi ha. Però tant, ja tenim dos, eh? I una altra, el tercer, una altra juguina tercera, perquè, doncs, deixar-li el gos perquè s'han de tingui sols? El tercer, jo proposaria més aviat un joc. Més que més juguina en sí, un joc que és, simplement, amagar-li diferents galetes, o francos, o el que sigui, per diferents postos o l'habitació on el deixarem. Per exemple, que deixem amb una habitació que hi ha en un parell d'anacadira o alguna planta, amagar-li una miqueta, que ells vagi trotant per la casa o per l'habitació de turno, em passo pel costat, busqui, i que tingui tot això, un entrepreniment, no deixa de ser un pas de temps. O sigui, amagar-li coses, no? Amagar-li menjar, allà al dintre de les urines, per exemple, que hi ha urines que sí que poden omplir, que també les venen, són asequibles, però també les venen a tendes, és, jo et dic, molta imaginació al poder. Amb el rotllo de papelalates també va molt bé, perquè hi ha una cosa que també se la poden menjar sense cap problema, no? Vista de cap mal, i la poden trencar, i s'ho passen molt bé. Jo vaig fer la prova amb la gossa, i li vaig posar la meitat de la ració a una caixa de sabates, com t'he explicat, amb el papel i tal, i la caixa al costat del volt de pinso, amb l'altra meitat de la ració. Quan vaig tornar, estava la caixa buida, el sapés per a ell, i el volt de pinso, encara estava ple. Oh! La farei, que no és tan bé. Escolta, com es diu la teva gossa? Luna. Molt bé, molt bé, molt bé. És una còpia espànil. Quants gossos tens, tu, o gosses? Una, en propietat meva, una. Jo tinc un gosset apadrinat, o com a casa, només puc tenir un, doncs agafaré aquesta. Clar, clar, clar. Perquè això de l'apadrinament també és interessant, no? Com funciona? Això és realment interessant, Jordi. Jo, si vols, l'apropèdia que parlem, i també és això només. Doncs vinga, va. En veritat, és un gran món, com a les protectores que intenten ajudar els gossets. Sí, sí, sí. Fem-ho, fem-ho, d'aquí un paio de setmanes, quan tornem a parlar, Albert, parlem del tema de l'apadrinament, que, com dius tu, jo també ho penso, és molt, molt interessant. No sé si t'ha agafat alguna cosa al tinter, sobre alguna cosa amb un consell més, quan marxem i deixem el gos sol a casa? Aquí està parlant amb el periodista Rosette, també, i farem també d'aquesta manera. I comencem aquí a cada setmana, per això les arrollarem. Ja sigui via blog, o ja sigui via... Home, està molt bé, això, i tant. I què ho direm? Si algú que ens està sentint, està més interessat, en dir, hòstia, per aquest tema que vull, a mi m'agrada i m'interessa fer-ho més, puc buscar el meu blog, com el de l'Evavillandog, i trobarà una sèrie d'informació... I tant, i tant. No ho diem mai, i mira, em fa ràbia, perquè ho vull dir, cada setmana, i no me'n recordo. Però si algú... Ja sabeu que la Rosé i l'Albert són educadors canins, és a dir, que us poden ajudar, si tenim algun problema amb el vostre gos, amb les relacions, tenc un comportament estrany, el que sigui, ells us ajudaran. Si voleu que us posem en contacte, només cal que ens envieu un mail a la penya del Morro, a robagmail.com, i us posem en contacte amb ells. La penya del Morro a robagmail.com. És veritat, molt important. Fins aquí un païll de setmanes, i parlem, que tinguis un bon cap de setmana, i tot plegat, que vagi bé. Igualment, Jordi. Vinga, igualment, bona tarda. Adéu, adéu. Que a mi cap a les 6 de la tarda ens acompanyen els Antònia Font, i fem a Calgar i 88. Fem una curva aberta, agafa energia, em deixo, i vaig contestar, d'avui m'ho estesam, si guanyem la medalla d'home. Antsincrònia, i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire, amb una força increïble, i a punt de veure, te'n agaf, te'n faig la morta, i jo vaig alerta. Fem una curva aberta, agafa energia, i no més amb una mà. Fas una gràcia de ballarina, a la punta dels patins, són enredobla de bateria, i faim com si discutir, ha n'adjurat, s'acreuen mirades, cret de les agradat, faim una xeure d'estat, a final, mirant-te'n sota el rient i l'anar. Ballar mateixa melodia moderna, a una pista de gel de calgar, i vull tanta buit. Ja sona la tensó per m'agafònia. Atlantis, escòlins, souers per l'of. És locutor, se repassa entre Rússia, va treure un nou i mig. Els favorits eren suets, i tenien just un 9,75. Aixecen les taules, i tots molts pòls venen un 10. Vens cap a jo amb abraços i flores, i m'atrofitges un peu. Li demanam a un jutge de pista, si molts voltes a ell, es en directe i eu de la dissen. A tots ets incontinent, damunt es podiu... Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Parlem al Versas i Marta Patricio. Aquesta hora comença una nova reunió entre l'interior, l'alcalde d'Arrasquera i els comandaments de bombers i agents rurals per avaluar la situació de l'incendi d'Arrasquera. També es decidirà si la trantena de veïns desallotjats del poble poden tornar a casa seva. Recordem que l'incendi continua actiu, i ja ha cremat 3.000 hectàrees. Rascera, Julià Giribets, bona tarda. Mentre estan durant aquesta reunió, els bombers combaten les flames per tenir-les sota control. El cos que podria passar a llarg d'aquesta tarda segons les previsions que s'han fet. Si el cop arribi a aquest punt, el poble haurà de recuperar la normalitat. Segurament uns ho faran més a poc a poc que d'altres, ja que molts pagesos han tingut afectacions a les seves explodacions de madera, i ara necessitaran ajudar, tal com ha explicat l'alcalde d'Arrasquera, Bernat Pellisa. Han perdut tota l'espastura. Segurament que, però detrás, ve gent que es peny fort, i segur que tornarem a començar. De fet, ja ho hem fet. Ja els hem plantejat diferents llocs per anar a pasturar, i espero que, de cara al cap de setmana, a fer el fraciat d'animals, qualsevol cosa t'enderem de col·laborar d'ell de l'Ajuntament. En una estona es previst que el Consell d'Interior Feliputge actualitzi les dades de l'incendi, on a part dels mitjans de la Generalitat també s'han desplaçat segons l'avançat Comradiu, dos helicòpters de la Unitat Militar de Saragossa. Comradi Arrasquera. Un dia més, la banca ha rossegat la Bolsa Espanyola a un nou mínim anual. L'Ivax 35 ha caigut poc més d'1%, i ha perdut els 6.600 punts. Banca ha encapçalat les pèrdues, d'un 14%. També el banc popular i banquí inter s'han desplomat i han caigut més de 4 punts. De la seva banda, la prima de risc segueix disparada als 490 punts bàsics. Continua a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Financiera en les Comunitats Autònomes presentant els plans d'ajust per reduir el déficit en representació de Catalunya i és el Consell d'Economia Andreu Masculell que ha acudit a la cita amb el convenciment que ratificaran els plans d'ajustament del govern català. L'alcalde de Vilafranca del Penedès assegura que té el compromís de la Consellera de Justícia, que el capital del Penedès no perdrà cap jutjat. Des de Vilafranca mantenen la reclamació de tenir fiscalia pròpia per no haver d'anar a Vilafranca, la nova i la geltrú, el garraf, per aquestes qüestions. Ràdio Vilafranca, Sergi Ensón, bona tarda. Bona tarda. Pere Ragull assegurat que té el compromís de la Consellera de Justícia, de la Generalitat, en el sentit que Vilafranca no perdrà cap jutjat i que l'estudi que ha presentat el Consell General del Poder Judicial no té cap validesa jurídica. Vaig estar parlant amb ella i hem va tranquil·litzant el sentit que era quasi un globus sonda del Consell General del Poder Judicial, que pot ser que hi hagi discrepàncies amb el Ministeri de Justícia de Madrid, que entre algun i altra volen imposar-se, però que em va tranquil·litza del tot. Vilafranca no té que perdre cap jutjat. Pel que fa a l'actual situació de la Justícia a Vilafranca, Ragull ha insistit en que cal continuar reclamant la necessitat que la capital de l'Alpenedès n'hi esposi d'una fiscalia. Radiví la franca per com red. Coneguem ara com circulen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona, Centra d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. Hola, bona tarda, des del Centra d'Informació Transmet. En aquest moment situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de metro, autobusos, trambies, també els de ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies de Catalunya. L'altra banda, una informació per als qui vulgueu assistir, és que el que s'ha de fer és fer un cert conferirà a Brussel·li Springstink, a Buiti Jous i també a Madri Vendres, a l'Estadi Olímpic, i els companys, té'm a veure per facilitar l'accés dels usuaris posarà en funcionament un servei d'autobusos llançadora de pujada i baixada entre la plaça d'Espanya i l'Estadi Olímpic. Aquest autobús circularà als dos dies, a Buiti Jous i a Madri Vendres, des de les 6 de la tarda, fins a l'una de la nit. Ho recordem, a més, que el metro funciona a Buiti Jous, com tots els dies feinés fins a la mitja nit. És tot de moment, des del transmet, molt bona tarda. Bona tarda, us parla David Amador, el ciclista català, Joaquim Purito, Rodríguez Manté, el mallet rosa de Líder, el Giro d'Itàlia, després que s'ha disputat la XII etapa, entre Serra Betza i Sestri Levante, de 155 quilòmetres. La victòria ha estat per al Danès, l'Art Ittingback. El capital d'Albert Sàmduque i Patins, Beto Borregan, ha anunciat avui que penja als Patins a final de temporada. Després de 19 anys, el club, l'entitat blaurana, li retirarà la samarreta. En futbol, Toni Bruins, eslòtex ajudant de Johan Cruyff, ara col·laborador de Fran de Bur a l'Àiax d'Amsterdam, ha al·lugiat el defensa del conjunt holandès Bertogen Bruins. També ha destacat la feina de Guàrdia L'Àia, assegurat que cumin i Fran de Bur poden entrenar al Barça. I el pilota australià d'Onda i actual campió del món de MotoGP, que, i si és tòner, ha anunciat el circuit francès d'Alemans, on es disputa aquest cap de setmana el gran premi de França, que es retira a final de temporada. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Demà, a TV3, comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure, una iniciativa vinculada a la xarxa 06, un programa en què participen diverses entitats a municipi en col·laboració amb l'Ajuntament. La ubicació serà itinerant, que de divendres fins al 6 de juliol s'anirà passant per diverses zones de joc del municipi. El cicle comptarà amb diversos tallers i activitats, com les llavors de la vida, bàsquet als parts gaudeix dibuixant, festa de l'escomà o danses d'arreu del món. La plaça de la pau serà el primer dels escenaris, aquests divendres coincidint amb la jornada de portes obertes de la sala de joc de l'antiga begoneta. I demà, a divendres, és l'últim dia per fer la prenscripció a l'escola Bressol Municipal Marex, el centre dels pernets i nenes entre 0 i 3 anys, i actualment compten amb 107 infants, pel corvinent l'oferta és d'avui, places per nadons nascuts el 2012, 31 pels del 2011 i 16 pels infants nascuts l'any 2010. Recordem que la setmana passada la consellera d'ensenyament va instar als municipis a retratar la prenscripció, però l'Ajuntament de Sant Just Manté el calendari actual, perquè s'ha decidit no allargar el període de prenscripció, perquè la intenció del govern municipal és incrementar a les 4 al mínim, sigui que no sigui finalment la subvenció del govern català. Ja acabem aquest vullet explicant-vos que el tram de la Riera de Sant Just, afectat per la construcció del tunnel fonsan de Trinidad, ha estat reconstruït. La restauració ha consistit en la substitució de l'antic mur de contensió per a una rocalla i talús de terra, donant una major naturalitat a l'espai. També s'han construït 3 petits ponts que faciliten la pass a els vianants i les bicicletes, i a més s'han plantat més de 200 milions d'euros. I també s'han construït 3 petits ponts, que faciliten la pass als vianants i les bicicletes, i a més s'han plantat més de 200 arbres i mil arbustos. Tots els varietats autòctones de Colserola, el tram reformat, és el que va des del pont de Can Mèlic, fins al carrer Ponce de León, davant de la ITV, i també s'ha arrastrat l'espai a l'entorn del poxo a Manella, prop de Can Biosca. I això és tot de moment més informació a partir de la seta setges notícies d'Alicia Vespre. I you should come back home, back on your own now. The world is alive now, in and outside our home. You run through the forest and a beautiful the soul. Darling, I can tell you remember you beat inside the air. You should come back home, back on your own now. You should come back home, back on your own now. You should come back home, back on your own now. You should come back home, back on your own now. Even in life, when the woman of the woods came by, you should come back home, back on your own now. I amb aquest grup tan energètic, comencem aquesta segona hora de la penya del Morro. Bona tarda, Eric, bona tarda. Avui ens parlarà del Museu Blau, que està al fòrum de Barcelona d'aquí una estona, a la gent familiar del cap de setmana. A més a més també tindrem el David Pedrós amb el seu espai dels Esports Extrems. I en aquesta segona hora llegirem l'article del Lucas Font que es parla de Can Ginestar, les tardes dels dies de Sudoku. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Avui t'he vist enganxar el telèfon molt d'estona. Avui volem parlar del Museu Blau. El Museu de la Ciències Naturals de Barcelona i al Museu es va traslladar al fòrum. Però abans diria que estava al costat del zoo. Sí, és veritat, tens tota la raó del món. És aquell museu on hi havia un escalet de valena. Em sembla que m'ho invento. Com de 50.000 metres de llargada. 50.000 metres de llargada. Estic inventant, Eric. I el que no estàs dient tu ara, el fòrum, se'ls va trencar. Això que tu dius és cert. Però amb un escalet de valena. Un catxelot? No, era valena. Un dinosaure. Un mamut. Sí, el transportar-lo i el muntar-lo es va trencar i va en titra fer un identi. Va sortir per la tele. És una valena. És una valena, un mamut. Hi ha alguna exposició al museu blau? Sí, hi ha l'exposició planeta vida. És un viatge per la història de la vida i la seva evolució amb el planeta i un retrat del seu present. Les especies han anat adaptant-se als canvis físics de la Terra i tot està relacionat amb aquest tema. La biologia en general, les ciències naturals, és una bona opció per anar aquest cap de setmana. No sé si ho sabies, però aquest dissabte a la nit hi ha la nit dels museus. Hi ha molts museus de Barcelona que obren a la nit. I de forma gratuita. És un bon dia per anar a xafardejar alguns museus. I l'opció que us donem des del programa és aquest museu de Ciències Naturals de Barcelona. A veure, aquesta exposició de què va? El centre de l'exposició es diu La Terra Vull, que ofereix al públic visitant una visió interrogadora, molt intensa, diguem saps? Integradora, no? No. És una visió de la natura i mostra més de 4.500 peces del fons patrimoni del museu. Estan acumulades més de 130 anys d'història del museu de les ciències naturals, de les revisades restaurades. Dèiem el que es va trencar, ho van restaurar-ho tot. Podem dir que és la primera gran exposició, que durant aquests anys porten recollint i tot plegat. Déu-n'hi-do. Alguna cosa més sobre l'exposició? Doncs que els àmbits més amplis, corresponant a les roques i mineral, fòssils, planetes i sobretot animals. De moment, els planetes encara no... no s'ha descobert que hi hagi alguna planta. A mar diuen que hi ha aigua congelada. Amb els planetes diuen que hi ha vestigis de vida. Actualment, que se sàpiga. I què és la biografia de la Terra? Forma part de l'exposició que podem veure en el museu blau i el recorregut és una línia cronològica que s'inicia en l'origen de la Terra i arriba fins avui, mostrant totes les etapes que s'han anat passant. I el niu de ciència què és? Hi ha moltes coses en aquest museu. El que ve dius que és un espai que s'anomena el niu de ciència per als més petits des del 0 fins als 6 anys, fins amb activitats de descoberta de la natura. Per tant, és un museu també interactiu. Hi ha una part on pot experimentar una mica més en directe i no pas veure vídeos o reportatges o l'exposició a través de la vitrina. Tu com t'imagines aquest museu? M'imagino el Cosmo Caixa. M'imagino un mussot i busso. Però el Cosmo Caixa hi ha moltes altres coses. Jo m'imagino el Cosmo Caixa, però només de la natura i de l'evolució de la Terra. A més, no ser gran, no? El Forum en si ja és gran, és on deu anar a estar. Deu ser encara més gran. I també hi hem posat botiga. La botiga del museu blau trobareu llibres, objectes i records exclusius i amb els continguts temàtics de l'exposició de referència, que es diu Planeta Vida. Ja ho sabeu bé, aquest museu blau que ens recomana l'Èric Pomar i alguna pàgina web on la gent pugui veure i mirar coses? Exactament, www.museusciències.bcn.cat. www.museusciències.bcn.cat Doncs Èric, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver vingut. Esperem la setmana que ve que vindràs amb el teu amic Dani. Molt bé, ja sabeu què parlareu i què fareu? Demanen superrer. Adéu, adéu, bona tarda. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Bon dia. Jo ni Caig, amb el tema God's gonna, vindré a fer la traducció una mica, facis el que facis, deu t'acabarà clavat. El final de tot, sí, és així. Que ensAnna. Mix i Fone occur en ciutadans. Diu que el meu cas és Respecte. El seu poble invisible. Un amic de Sergi Pón, ojo, ojo, ojo. En fi, mireu, us vull dir... Sergi, està bé que t'ho hagis connectat ara, perquè tinc una revista a les meves mans, la gent que estigui mirant-nos a través de RadioDesvern.com, que es la pot veure, que és la revista mítica i famosa per altra banda, la Vall d'Avers de Sant Josep Verne. I follajant, perquè és sempre la follajua, la Vall d'Avers. Aquí, a la ràdio, sempre miro els temes per robar temes, i fer-los, després, aquí, a la penya del Morro, he vist un que m'ha agradat especialment. I és un tema, és un article més ben dit, del Lucas Font a la secció Un dia qualsevol i titulat Tardes entre Sudocos. Molts enjustangs coincideixen que s'enjust té un no sé què especial. Únic. Potser el fet de créixer en un poble com el nostre t'omple de vincles que t'hi fan sentir lligat i que, com a conseqüència, creen aquesta sensació única. A Sant Just, hi ha molts llocs on aquests vincles es fan patents. Un d'ells, possiblement el més important, sigui Can Ginestar. A Can Ginestar, si troben diversos organismes municipals, com la biblioteca Joan Margarit, l'Arxiu Municipal, associacions de lectura i ensenyament, a més detallers d'art com el Carrau Blau i sales d'exposicions. I, evidentment, el bar, centre d'oci, per excel·lència, el nostre poble. L'Edu, el propietari i juntament amb la Mercè, no té gaire feina avui. Tenir així, que es dedica a passar les hores fent els Sudocos dels diaris que, hores abans, han estat llegits pels funcionaris de l'Ajuntament, que costumen a fer el cafè abans d'entrar a la feina, o per tota una varietat de persones que, per alguna raó o altra, passen pel bar al llarg del matí. Fa quatre anys que l'Edu i la Mercè porten al bar de Can Ginestar el mateix temps que fa que és obert des de la seva remodelació. Can Ginestar és un dels llocs públics més espectaculars. Les postes de sol aquí són increïbles. Hi ha pocs llocs com aquest a Barcelona. Diu l'Edu, sabent que té temps de sobres per parlar. La gent pensa que aquí en fem d'or, diu l'Edu, mentre mira la terrassa de raull a través de la finestra. Però a l'hivern, pràcticament, no hi ha ningú. I a finals de mes es nota la baixada de clients. Això fa que l'estiu haguem de recuperar tot el que no hem guanyat la resta de l'any perquè la terrassa és fonamental. A llarg de quatre anys, l'Edu i la Mercè han vist passar molta gent pel bar, tot i que els fa la sensació que sempre els queda alguna cosa per descobrir. Aquell grup d'allà, m'indica l'Edu discretament, venen molt per aquí, però encara no sé com es diuen. Però tot i que l'Edu no se'n recordi dels noms, reconeix que, sovint, sempre veu la mateixa gent i que, possiblement, si s'ajuntessin totes les taules de la terrassa, no passaria res, perquè, per alguna raó o altra, tothom es coneix. Encara, avui, em sorprèn quan em diuen que aquest és germà de l'altra. Potser feia temps que els coneixia els dos, però mai havia sabut de la seva relació. I segur que encara em queden algunes coses per descobrir. Ens confessa l'Edu entre Riales. I és que, si alguna cosa té que àngine està, és l'ambient familiar que l'envolta, l'ambient sanjustent, que, possiblement, sigui la raó per la qual sanjust, tingui aquell, no sé què, tan especial i unic. Doncs aquest és l'article del Lucas Fon, que, com diu el Sergi, efectivament s'ha estrenat... Estrenat a la revista de la Valle de Bers, el Lucas, company de la ràdio, no penseu que robem res aquí, a l'Apenya del Morro, li he dit, l'he preguntat al Lucas, que faré això i m'he dit, molt bé. Moltes gràcies, tot i que no, l'honor és nostre, de tenir una revista com aquesta, a Sanjus, l'única revista mensual de Sanjus, d'Esvern, la Valle de Bers, i després que la faci com a Lucas, i tota la gent que fa la Valle de Bers. 64 de la tarda, sí, gràcies, no, és veritat, és veritat. Mira, aquí el xat posa, em diu, l'Apenya del Morro també fa especial Sanjus, sí. Que no sigui l'Apenya del Morro, eh, que s'obri una R aquí. En fi, què passa, de Simpsons, ara? Ah, no, és una cortineta en musicals. 26 de la tarda, d'aquí uns moments, amb el David Pedros, a la secció dels Esports Extrems, a La Paz. La Pena del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Something inside me was crone. I'm feeling free. You hurt me so much, baby. I was upset behind you. My heart is broken. And I am alone. I feel it in my life. I want to run along the streets. Feeling the things I never felt. Yeah, I'm gonna leave my own place. Thank you for living my life. I want to follow just my heart. Living a normal night and day. Yeah, I want to hear the news. Going through my veins. Yeah, yeah, yeah. Now I have to think. I don't belong to you. But I don't. And I need to walk so fast to this appeal. You hurt my love like you left me. All I could do was cry. My heart is broken. And I am alone in my life. I'm gonna run away from you. And through the wind blow through my head. Yeah, I'm gonna leave my own place. Thank you for living my life. I want to be completely free. De mica, per dos quarts de set de la tarda, diu el Sergi. Diu que no tens col·laboradors. Com és que esponges, bonic verb, espongar. Diu que esponges estan al pas d'una secció a l'altra. Sergi, mira'm a la web que, en un moment... El programa té els col·laboradors que han de tenir, que això està molt bé, més d'una vintena. I després, i segon, i segon, Sergi, que volia llegir el Lucas, i ja està, no té més misteri. Mira, més si hi ha col·laboradors. David Pedro és bona tarda. Hola, bona tarda. Què passa? No, la gent està... Està al tarada. Un home. Un home. Un rinxhols. Una perilla. Un amigós. Un moreno. Guapo, guapo. Gràcies, Diego. Un tors, un tors, un tors. Un tors de França. Un tors ben esculpit. Sembla una escultura de... Viva de Jaume Plensa. De l'Òscar Espartano. David Pedro. Bona tarda. Mira, parlant de jo dels 300, ja començo a estar dispers. Bona tarda. Jo un dia faré. Bona tarda. I te'n vas. David, bona tarda. Adéu. O deixeu una foto teva, per almenys dirigir-me algú, perquè si no parlo sol... Deixa una ampolla d'aigua, aquí. A cosa més rara, si parlar. Vale. Això de... Escolta, que és interessant, això que anava a dir. No tot, ja sé que no tot tu és. Són efectes de ràdio. Aquests dels 300, el Leónides, aquest de la pel·lícula, i tot això, el Leónides que... Som els Espartanos. Aquests que no tenien gaire gent per combatir, però que van lluitar contra els perses, i, bueno, la van palmar tots. Però, bueno, que diuen en la pel·lícula sura el pa Lloguet, que amb els abdominals, allà, marquen el tors, com tu dius, a Polínia, el Griego, i tot això. Doncs realment va viure en un període de temps que a la... En el període... Quan van ocorre les guerres, les mèdiques, aquestes, el pa Lloguet tindria 65 anys. En un jove jove no estaria. Bueno, sabia vendre la pel·lícula com que era un tio així fort, 25, 30 anys. Però, bueno, a la data que es van fer les guerres aquestes, el Xaval aquest ja no era tan Xaval, eh? Ja. En fi, ja n'has fet el que passa pel filtre de Hollywood. Té una altra història. No vendria un tio a 65 anys fent les guerres. A tu, en canvi, surti natural, a les pel·lícules, David. Sí. Com deia... Que la facis ràpida, la pel·lícula, perquè ja vaig de cap a càrregue. Em vas enviar el guió? Jo t'ho envio tot, sempre. Està molt parlant-sint, el Sergi, avui, eh? Ah, sí? La càmera es desenfoca molt. Ja va bé. Diu, mireu què passa. D'acord. Jo crec que no hi ha gaire llum avui. Està com molt fosca. La pel·lícula, a través de radiosert.com, se n'adonarà. Llavors, li costa més. Està com tot i més pixelat. Encara sóc més difícil de veure, no? Sí. Fas com por, eh? O sigui, la gent que miri... O sigui, ara més, encara. Puseu ràpidersvern.com? Si voleu, és bé de gust. O sigui, que la pel·lícula no seria 300. Seria més aviat d'error. Sí. Un ante el sol o el teu pel·ligre. És més al·lat, dius. Sembla el plus. David... Ja sé per on va. Sergi, vols dir alguna cosa al David? Corazón salvaje, aquesta pel·lícula. La banda sonó. No, no, sí. Què estàs cadires? Tenen una mica de joc. No són cadires. És la molla del Matalaz. Ah! Som dos tios per... parlant d'aquestes coses. Per favor, per favor. Això no és radiositges, eh? Oh! Oh! Perdó. Ho retiro, el que he dit. És un piano? No. Sí, és un piano. Això és una tuba. No, molt perdona. Deixa'm autotreure una targeta de droga. És la cançó. De la banda sonora. No, el que passa és que deixem... autotreurem una targeta de droga pel comandari i tan llets que hi estiguis. Vinga, perdoneu, gràcies. Ara no et pots passar gaire, perquè la segona ja te'n vas al carrer. Bueno, no, com que sóc el director del programa... Tinc fins a 20. Mira, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... I encara me'n queden 12 a xatu. Vinga, va. Vinga, va, David. Em vas enviar un guió l'altre dia, però... Per cert, t'haig de dir una cosa, eh? Què ens passa? Què passa? Per mi, venir cada setmana aquí és com l'hora del pati a l'escola de la vida. És una mitja d'esbarça. Ja has notat que quan te'n parles és brut i pla de farta. Exacte, sí. He sortit una estona amb l'Issi, a Montembec, pels nostres turons del Moro. Del Moro, del Moro. L'Espanya del Moro, es diu. Per cert, ja me'n recordava, jo soc més de carretera i començat a pujar per aquí. Fins al final hi ha arribat, allò, la Sargantana, saps? Allà dalt. No és honesto? No, perquè no surts d'aquí del bar, d'aquí de la cantonada. Amb el nost pati en Fischer's Price arribo a un arribo. De veritat que hi ha unes rampes, rampes de desnivell, que són al·lucinants. Jo me'n recordava, d'això. Jo era jo, va, i llavors venia per aquí, però, bueno, ara soc més. Bé, va, en fi, que m'ha costat l'Oceo, eh? L'hi va fins a la carretera de Molins. Perdona, però l'imatge de David Padrós anava sol, m'ho imagino, amb la seva bicicleta pels turons del voltant de Cullcerola, a la penya del Moro de Sant Moro. Clava la bandera, al final del truó. Una mica com l'imatge del senyor de Los Anillos, que van corrent tot per la Terra, per la Terra, mèdia. David ha fet una mica... Jo em vaig perdre, vaig llegir el llibre, i tenia que anar amb el mapa a tota l'estona, mirant, perquè no sabia ni on estava, si estava el Mordor o l'altre. O el Marder. Anem a parlar de coses, perquè vull que en parlis avui d'una cosa, que és la ciclomarató de Barcelona-Perpinyol. Eh, que no vol dir anar des de Barcelona fins a la casa de l'alcalde de Sant Just. Després, que es diu Josep Perpinyol. No. Eh, eh, eh, eh. No, no, és... Vinga, va, te'l deixo passar. Gràcies. Si no és la Barcelona-Perpinyol i que tu ho vas fer fa poc, no? Sí, fa dos anys. No plaudiu, no plaudiu, que una prova que es fa cada dos anys. Ho podria tornar a fer, ah, vale, vale. Sí que no, no, clar. La perísbra es fa cada 4, i aquesta és una prova de 600 quilòmetres, i 7.500 metres de desnivell positiu. Jo, un moment, jo ja m'he cansat, jo. Amb aquesta dada, jo ja tinc prova. Doncs mira, que... que es ve... Es van obrir les inscripcions, i per ordre arribada, et van donar el dorsal, saps quin dorsal sou, jo? A veure, un moment, un moment, que preparo una música especial. El dorsal, per ordre d'arribada, de l'any de fa dos anys. No, no, no, per ordre d'inscripció. El primer que va entrar a internet ja es va inscriure. I llavors, el número 1, el que va entrar primer i es va inscriure... Quin número diries que sóc? El 4 o el 5? De l'1 al 10, va, t'ho dic, que ho deixo fàcil. El 7, el 8? Del 2 al 5. El 6? El 2, el 1? Sí, el 2! El 2, de 8, periós! El 2! Oh, oh, oh! Avui estàs a l'agut, eh? Avui estic molt fin. Quantes tardes et queden, encara? 5? No, no, no, em queden 11. Vaig a anar en 12. En fi, David, ets el número 2. Quin honor, no? Sí, sí, no, no, quina... Responsabilitat, això. Perquè és la paraula. O sigui, hi ha una idea que no sé si ja està molt excessa o no, però que tu has de fer, com a mínim, el número del teu dorsal. Doncs ho tenim clar, eh? Si algú li toca el 60, però ho té més fàcil. Sí, però és fàcil que el dos. Escolta, t'has insfiorat. Quan van obrir les inscripcions, tu ja... Sí, sí, el dia no sé quina era, però a les 9 del matí jo vaig obrir. I a l'altre, que el número 1 era un col·lec a mi, o de més. Sí, sí, sí. Però, bueno, a veure, per mi, la veritat... Hosti, tu, és un aciclomarator catalana internacional, eh? Que ho sàpigues. De... anava a dir a tot arreu del món, a veure. Em sembla que ve hi algun anglès, també, i francesos i italians, evidentment, els catalans som els que més. Però també ve gent estranyera, com madrilenys, sevillans... Eh! És a Catalunya, lliure! No, però... un moment. D'altra regió, d'altre del món. D'altre del món. Tu, re junts al món, el Sergi diu... El Sergi és un crac, eh? Diu, es podia fer una cosa... Ah, no, era... Per reportatge, sí. El eterno Segundon et diu. Saps què era aquest? Com el Cete Gibernau, el Genúl Ric, diu. O molts altres mites a l'esport. Es podia fer una secció de Segundons, eh? Sí. Per què no la fas, David? Sí. Escolta, Sergi, fer-la tu. A veure, jo sempre me'n recordo del Segundon, que era el Polidor. El Polidor no és de jo que es passa a l'estal. Que per cert, a veure si passeu per aquí una mica. Em sap tu. Amb el sou que em doneu... Amb el sou que em doneu... Pots comprar-te el material. Sí, sí. Ja està, veus? Ja no sé el que anava a dir. Sí, el Segundon. Ah, sí, del tur sempre guanyava l'enquetil. I el segon era aquest, el Polidor. Jo me'n recordo d'aquest. O bé del que ha dit aquest noi, el Sergi, el Genúl Ric. Però el Genúl Ric crec que va guanyar un tur. No ho sé, ara. No et preocupis, perquè això ja m'ho buscareu, no? Dimarts, sí, ja t'ho buscarem i t'ho portarem a casa amb una safata de pata. Dimarts, que bé, em perdonem això, a la tertul·la esportiva. Perquè el Sergi diu que... El pròxim dia ho farem a la tertul·la esportiva del programa. El Segundon és? Sí. Em convidareu, almenys. Vol venir? El Dimarts. Què diria, era? És que és gravada. El dinyón de les 7 vits. Sí, sí, sí. David, no m'haig de pujar. No puc. Però vinga, fora. Si no, vine, eh. S'has convidatíssim. No, no, no. No puc. No puc. Què diria? El Dimarts, que la fem. El Dimarts de les 6 i mitja. El Dimarts de les 6 i mitja tertul·la esportiva. En fi, bueno, el que et deia de la ciclomarató. Realment, l'estitú és important. Sempre s'està parlant d'aquí, de futbol, i tal. I això és una cosa que es fa aquí, que és de casa nostra. És veritat. A Catalunya sur, nord, perdó. Sí, sí, sí. No, no, és veritat, i no se'n fa gaire ressort. Per què no? No ho sé. Però en Xaviol Nastre no ho fa, això, el temps d'aventura. El temps d'aventura. Tu saps que vaig enviar un Twitter al temps d'aventura. Què dius, ara? Sí, que hi havia això. Que hi havia la ciclomarató, era si feien alguna cosa. Ah, pensava que hi havia la secció d'Espós Extrems, a la penya del Morro, amb tu mateix. No, no, no, no, no. A la feia la ciclomarató catalana, que era si feien un reportatge. I què? Tant respost? No. Vols que truquem a TV3 o no? Si vol. Bueno, anem a trucar a TV3. No, no, s'ha acabat la història, tu. Per aquí no ens fan cas mai. Anem a trucar. No, no, no, no, anem a trucar. A veure si em queden coses per aquí. No, no, no. David, anem a trucar a TV3. Anem a trucar, eh? En tens aventura. En tens aventura, que ens passin, en tens aventura. Un moment, estem trucant, això és veritat. Si no, ja parlo jo malalt. Vols parlar tu a... A veure. Pots parlar, sí. Hola, bona tarda. Amb esports d'aventura, sisplau? Esports d'aventura. Sí, que és TV3, això. Sí. Amb Temps d'aventura, perdó, Temps d'aventura. El programa de... Sí, sí, un segon. Gràcies. De part? Del Jordi, del David. De ràdio d'Esvern. Un segon. Un segon, però dir-ho tu, però jo no sé què dir. Sí, no, ara, ara. Però potser la tarda no treballa, eh? No ho sé, era per saber-hi. Estic trucant. Hola, diguem. Sí, hola, bona tarda. Truquem aquí de ràdio d'Esvern, d'un programa que fem sobre esports extrems. I a veure, ens agradaria comentar... Com veiem els reportatges que fan, aquí, el seu programa, per dir-li que el 26 i 27... És que s'ha aconseguit la producció d'esports, i ara volies parlar amb algú de Temps d'aventura, no per què m'estàs explicant. Doncs a veure si trobaré algú ara del programa un moment, eh? Gràcies. Molt bé, David, molt agradable. Digues que estem en directe, si de cas, no? Perquè potser... Sí, clar, és que... No, no, jo vaig controlant, que això hi ha algunes vegades... Si veus que hi ha alguna cosa que fico molt bé. Amb educació, sempre, eh? I llavors, mira, és que teníem aquest problema, aquest dubte, amb respecte, vull dir, no veig el cotxillo, perquè no, no, però està bé, eh? M'han educat bé, no com tu. A veure si ens poden atendre... Estem trucant a TV3, que no sé si... Parlo en un moment, eh? Sí. Molt bé. Va, va, d'acord. Jo vull parlar amb l'Arcadi, bé, és tu, ja que hi som. Però l'Arcadi no estarà ara. No estarà? No. Després jo m'hi poso jo. Però l'Arcadi no és el que fa el programa, és el Xavier, no? El Xavier... Ens parlem d'algú més, mentre esperem. Espera, Brighi, és que potser... És que TV3 és molt gran. Si l'han anat a buscar el plató del Divendres, potser... Hola? Sí. Perdona, és que ara no trobo a ningú de temps d'aventura. Pots fer-ho cada mal matí, seria millor? Bueno, sí. Una pregunta, l'Arcadi està per aquí? A veure, espera un momentet, sí. Ah. A mirar. Sí, per venir al programa. De venir al programa. El Toni Real és el presentador d'Esports Aventura, eh? Que ens ho diu el Xavier, per aquí. Comencem. Hola, aquesta és l'Arcadi, per aquí. Si un segon, Arcadi. A veure. Hola, aquest és l'Arcadi Divendres. Arcadi, bona tarda. Truquem de la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Hola, què tal? Què tal? Estàvem parlant aquí amb el David Padrós, que fem de secció d'Esports Extrems. L'Arcadi l'ha impassat al programa. Doncs res, només et trucavem per felicitar-te el que vau fer l'altre dia, que ens va agradar molt. Sí, amb el Xavier Bonastre i tot plegat. I res, que no era bona, tu. Molt bé, molt bé, moltes gràcies. Molt bé. Tot bé, Arcadi? Tot va bé? Sí, sí, tot bé. Ara mateix hem feinat. Molt bé, doncs que ho tenim moltes temps més. Gràcies i que vagi bé. Merci. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. Oh! Oh! Oh! No li has trucat? No, has dit que estàvem feinats, David. És que he dit que estàvem feinats, home, és que... Normalment, no vols. Estic nerviós. Mira, mira, tinc la pell de gallina. Aquesta de trucada ha derivat que paga un lloc que em diu... És igual, ja el tronc era jo. Un aplaudiment per l'Arcadi l'hi ve, que estàvem feinats i ha entratàs igualment. Tot això per dir que l'esiclomarator... Que no sabem si un... No, no sabem si un... Bueno, bueno, suposo que no és el responsable. Hem fet un treball d'investigació, curtet, perquè l'Arcadi no estava molt per la labor, em sembla. Estava treballant, estava treballant. Bueno, almenys has aconseguit parlar amb ell. Sí, un moment. M'ha afectat perquè... No sabia cap on anar, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No sabia cap on anar, no sabia cap on posarien. Jo em pensaria que anirien. Home, podies... Passa, jo pensava que aniria. Si fa algun reportatge. És veritat. Que jo ja s'ho explicaré. Sort que l'Arcadi, estic d'acord amb el Sergi, és de bona pasta. Perquè un altre ens hagués aningegat a pasta fang. Un altre no ens hagués passat ni amb l'Arcadi. Ni amb l'Arcadi, l'hi ves. En fi, que en total serem 145, 145, els que estem inscrits, que intentarem realitzar aquesta aventura. De què parles, de què parles? De la ciclòmerat, on he començat parlant d'això. Estàs pensant amb l'Arcadi, ja ho sé. Jo he parlat amb l'Arcadi. He parlat amb l'Arcadi, eh! He parlat amb l'Arcadi, eh! Ara te'ls ha dit una cosa. Ara te'ls ha dit una cosa. Jo amb l'Arcadi el vaig veure per la carretera de les aigües, corrent, i em vaig fotre a córrer amb ell. Oh, que xulo, que ets. Deixi'ns-hi una mica. També he parlat amb l'Arcadi. Doncs jo he anat a córrer amb ell. A tu no t'ha dit que estic enfainat, i a mi sí. Per treure't de sobre. Bueno, en fi. Estem parlant de... Molt, molt. Tot molt bé, tot molt bé. Estem parlant d'aquesta ciclòmeratò Barcelona per pinjar Barcelona. Correcte. I res, només era això. És una ciclòmeratò organitzada per la Federació Catalana a Ciclisme. Sí. A cada 80 quilòmetres, 90, hi ha com un habituallament, lloc de descans, que és normalment en pavellons o escoles, que prepara el club ciclista d'aquella localitat. Llavors, anem allà, podem descansar, el que vulguis, no gaire, perquè també ens deixen unes hores per fer els 600 quilòmetres. I, bueno, ja us explicaré com ha anat. La setmana que ve encara no. No us ho explicaré com ha anat, perquè no l'hauré fet. David, i ja està. Era zúrico. I que t'hi molta ganes de fer-la, ja. Havia de fer una prova clasificatòria que era 300 quilòmetres abans. Es van fer i vinga. I ara volia parlar d'una altra cosa. On truquem, ara? A casa meva, que no hi ha ningú que no l'agafa. Això comença a trucar i no pares. Jo he trucat tot el dia als llocs. David, què passa? Tenim un tema interessant. És polèmic? Sí. Sí, bueno, polèmic. No sé si sabeu que... Jo perquè el segueixo així, en el Twitter i tot això, aquest noi que es diu Josep Ahram, és un atleta d'ultrafons, un esportista... No, d'Elit, com tu, no? Una mica? Home, ja m'agradaria poder fer les coses que fa o intenta fer. Està una mica... no, no, no, no, no, perquè... Ja està per sota. Evidentment. Com a pare, sí. Toma, hòstia, ara m'hi passat. Com a què? Com a pare. Perquè no es cuida molt de la seva filla. Però què dius? Sabit? No, per això dic... Toma, aquí falta el lliàtiga. Però què fas? Però què fas, dient? No, que té una filla, no sé la que passa. Un moment, un moment. I et digue més a l'esport. Jo intento agafar més a la meva filla i a l'esport. T'agrada, David. La vida íntima. Heu hagut el Twitter? Ha, heu... Heu explica en mi vida... Ara vull haver-hi la meva filla. Que no la veu molt jo. Però si ell ho explica, llavors no passarà res. És igual, però això és un altre tema molt personal. Però amb el que és el Josef esportista... No es cal admirar, però, hòstia... Li tinc enveja. Per cert, ens apunta el Sergi, que també és corredor de borsa. Sí, sí, sí. Corre en tots els camps. Vés per on? Molt bo. Molt bé, Sergi, no cal que vingui els fillons. Sí, és corredor de borsa, o és broker d'aquests... Deitraider d'aquests, que ho fa aquell dia. I aquell dia ja està, és el que tenia que fer amb 10 minuts, o una hora, com a molt. No hi entenc jo, amb borsa. I llavors la seva passió és a l'esport. I què fa? Has devingut gràcies a les xarxes socials i tot això, que a Twitter, Facebook, has devingut molt mediàtic, fins al punt de que tots aquests reptes ha trobat un patrocinador, que és... Es pot dir, no? Red Bull? No, no, no, ja ho sabia. Romà, home... Red Bull, Red Bull, te te ha ales? Sí, sí, el que passa que... En aquest cas, el fet... Jo crec que de trobar aquest patrocinador ho han inflat molt, Bon Voy Platí i jo, tot això. I l'últim repte que anava a fer ell era Set Iron Man, seguides. Ah, sí? Cada dia, un Iron Man. A partir del dilluns passat. Va començar el dilluns passat i el dimarts ja va plegar. Hi ha el dimarts a la secció de bicicleta, ell tenia que fer Set Iron Man amb una aïlla diferent de les canàries. Quina llàstima, no? Què volia fer, t'explico? El dilluns fer un Iron Man, no sé quina aïlla era, la segona, a la gomera, que és allà on va caure fulminat per un cop de calor, i va tenir que ser ingressat a l'hospital de la gomera, i volia fer coincidir l'Iron Man de Lanzarote, que és aquest diumenge, com a Última Iron Man. Bueno, la seva, el seu repte s'ha acabat el segon dia. Jo em vaig interessar bastant per aquest tema, ja estàs mirant amb diverses publicacions a nivell d'internet, i saps allò que, per exemple, el marca, també ho puc dir, no? Sí, sí. Marka. Marka. Per exemple, sí, però en aquest, el típic que posen els comentaris de la gent, no? Sí. Algunes que no cal ni comentar, amb falta de respecte insultant, que aquestes són crítiques destructives, que no cal ni esmentar més. No cal ni esmentar més. Però hi ha una, que realment, si em permets, la llegiré. M'agrada aquesta cançó. Survivor, no? Vinga, doncs, va haver-hi un que va... Da, pit padros, a port extrem. Ja no saps què passa?A la penya del borró. Ja el tinc bé, encara, eh? Da, pit padros. Diu que el tornarà a fer l'encaver, però amb una altra època de l'any que no faci tanta calor, perquè era un animal a la prova. De totes meves, et dic una cosa. Si algú no ho ha fet mai, s'haurà de donar-ho. I tot el que fa, bueno, jo que sé, pancartes, que sigui un helicòptero anunciant-ho, i 7 Iron Man, això ja ho ha fet un, inclús més. Ah, sí?Sí. Que no sé com es diu ara, perquè no el coneixem, ni li ha donat tant de bombo i platillo, ni tota la història. Però el tio va completar una DKA Iron Man, que es diu, que són 10 seguides. DKA Iron Man, algo así. Recorda ràpidament que és un Iron Man, per la gent que n'estiu escoltant. Sí, un Iron Man són el mateix dia, sí, perquè aquesta és l'altra, el mateix dia és de fer gairebé 4 quilòmetres nadant, en seguida agafar la bici, fer 180, i després fer una marató, corrent. Que són 42 quilòmetres. Això ho fem nosaltres, o no? Bueno, jo recordo a Frankfurt que uns em van preguntar, i en quants dies ho penses fer, això? Dic, com a nou, en un dia, un Iron Man. Tu has fet un Iron Man, David?Tres. Bueno, però no seguides, no seguides. David! Sí, sí. Rinchos don! El que passa a Canadà, no em veuries els rinchos. Portes gorró?Sí. Jo què sé, un mònyo, un mònyo. Molt mònyo, també ho veu aquí, perquè porto lligat. És obligatori portar gorró?Sí. Cascet davant?Molt bo. Cascet davant, sí. Ah, va, va, va, va. Per situar-nos una mica als ullens també, resumim. Resumim que Alfred en volia fer set Iron Man seguit. Cet Iron Man seguit. Una a cada illa de les Canàries, tu coincidi l'última, amb l'aigualment de la Rotem. Rotem, Rotem. I llavors, tot això, hi ha hagut un seguit de... Evidentment, molta gent li ha donat molts ànims, que tot i va a fer-me fuerte, tot això. Bum, que no sé si... Però el que més em va agradar, el comentari que més em va agradar d'aquests d'internautes, va ser Leo. Leo, sí, pudo. Jo sóc vicis.Jo sóc Leo, sí. Tu ets Leo?Sí. Vinga, vaja, més comentaris de gent sobre... Només un és el que crec que m'hi sento més identificat. I aquest noi deia, Leo, los comentarios, y la verdad es que sociològicamente serían para hacer un estudio. Uno, por un lado están los envidiosos declarados que tildan a este hombre de fantasma, ¿vale? Dos, por otro lado, están los que se rinden ante él, llamándole incluso Dios. Y digo, lo siento, pero tampoco lo compro. Y tres, que es la Callum Santiria més identificat. A ver, verá. Y los que reconocemos, un gran mérito a este deportista y profesional, pero que creemos que realmente tiene mucho marketing detrás y está bastante hinchado. Y además este tipo de ejercicio es totalmente aberrante para solucionar. Oh... Realment?Sí que sí. Ha estat mirar, ha estat mirar. I, hosti, ja m'agradaria a mi poder tenir el temps, el temps per poder fer aquestes coses i la possibilitat que realment Ole hi va a dir. Perdona, m'estàs dient que Josep... Ah, Ram... Ah, Ram... ...està sobrevalorat. No, no, verá. No, i sí. No, no, sobrevalorat, no, sobre... Dimensionet. Sobresplotat. Sobresplotat, com t'ho diria? Que li hem posat massa... Vull platillo, però no és que hi... Molt de promoció, no? De massa promoció i, a lo millor, per exemple, en aquest li van posar un jet privat per tota l'equip de Red Bull per filmar i tot això. D'una i ja l'altra, i a cada ella, tingui que fer la seva aeromant. Bueno, mira, almenys van estar albiats amb compostible. És el segon dia que ja hem plegat, no? Home, és que no és fàcil, eh? No, però és que no és fàcil. I més amb la caló que fa, o sigui, s'ha de tenir. Aquí l'agora està en què... si ell no ho digui res. I ho hagués fet, que ho hagués fet. Senyora, tinc un vídeo al YouTube mirant-lo, això, i tal. És diferent, que no pasc la... Vens no la moto, perquè jo ho vull intentar, no? Però vaja, David Meca també li ha passat moltes vegades, això. Vull fer això, i no ho ha fet. Però, per exemple... I altres sí, eh? Vull dir que ojo. Sí, no, no, i, a més, el que et deia, que hi ha un senyor que no sé ni el nom, però que, per mi, té més mèrit que ha fet, per exemple, 10 aeromants, i ningú li ha fotut ni cas, perquè el tio no ho ha fotut amb un buit platillo. Saps el que et vull dir? I, a més, va aprofitar això a través d'una NG, no sé què, no, el Josef, aquest que et deia. Però, per això, com no tinc informació, ho buscaré, eh? Ho buscaré, perquè per mi això sí que és d'admirar. També el Josef, també és d'admirar. Però és molt més fàcil amb tot aquest recolzament a nivell d'esponsors, no? Paraula de padrós. Això ho deia el meu avi o vas avi? En el cielo dios y en la tierra padrós. Ets l'Eo, no?Sí. Era l'Eo, també.No ho sé. Segur, segur. Tots els l'Eos ho sóc. Bueno, en fi, David, alguna cosa més, no? Sí.Ah, sí? Això no.Ah, va, quina? Ja m'ho volies dir, perquè així jo la puc buscar abans. Perdona, perdona.Digues, digues, digues. Paneu la producció del programa. Digues. A mi aquesta la trobo així... Dispara. Emiliana Torrini. Emiliana Torrini? Quina és llana, a veure. Emiliana Torrini?Sí. No és que, per exemple, hi ha Jungle... Ja està.Per si no és la que n'ha de dir. Me compro.Per si no és la que n'ha de dir. En fi, doncs amb aquest tema acabem el programa... Un moment, para, para, para, para, para, para. Per favor, per favor.Per favor. David, què passa? Que la cançó dura 2 minuts, 13 segons. I encara falten 3 minuts, 15, per arribar. Ja sabia alguna cosa. Ja tenim un decal·laix d'un minut. Em deixes acomiadar del programa i després poso la cançó, o no? En tinc un altre 3 minuts.No, no, no. Ja està, ja està.Vés a fer-ho, o no? I fins aquí la penya del morro d'avui. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, agraït tot la gent que ha fet possible el programa, la Carme Verdoia, les notícies, el Martí Figuer, els festivals, que avui ha anat al festival de Barcelona, de Poesia, l'Albert Capapè i el nostre educador caniparticular, l'Èric Pomar, el locutor més jove de Catalunya, en Lucas Font, que avui hem ajudat amb el seu article a la Vall d'Avers i el David Pedrós, és a dir, tu, David, amb el teu espai d'Espots Extrons. I qui us ha parlat com que a tarda m'ha anat al Fuentes? Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Adéu, adéu. Horeixem ara amb un tema que portem tot a la tarda preparant, que us agradarà molt, que es diu Jungle Drum, de Emilia Natorrini, que no sabem d'on és aquesta noia, però el cognom ja aixeca moltes sospites. Ei, tronjos! Ei, tronjos! Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, que us agradarà moltes sospites. I, a partir de les 5 de la tarda, que us agradarà moltes sospites. Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Ei, tronjos! Rrruun, tung, torruun, kung, kung, kung. Ma halspil, jungle jungle. Ma halspil, jungle jungle. Ma halspil, jungle jungle. Ma halspil, jungle jungle.