#602 - La Penya del Morro del 15/12/2014

I el temps vespre amb clarianes i retirada de les pujes. Entrem vens del nord, i al nord ho és, amb cops cos a l'emportar Ebre i Pirineu. Demà hi haurà més núvols al matí i més sol a la tarda, tret del Pirineu, on dominaran. Els núvols amb nevada moderada només a la cara nord, baixant cap als 1.200 metres de cota. Ambient fred. A l'escolta es ràdio d'esper, si tu n'hi has ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Hola, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Escriu? Exacte, fan que vaps molt variats, empollars, trobadella i plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa. Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. També ofereixen amenides i que vaps vegetals. A més, el pis de dalt i un menjador haim per sopar en un entorn al més pur estil oriental. M'has convençut, avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Escriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telefon 692.811.32. I també a Facebook, rincón d'Estanbull. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran veritat de productes i remei naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també ofereix servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 20 67. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estàs buscant. I si et dones dalt al web XavierVillar.cat obtindràs un 10% de descontes en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Buena Vista amb la teva consulta. Ens trobaràs al carrer Buena Vista 87 Vista de Sant Just d'Esvern. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Una!*a la Austranya serà ser al del llig. I vinc el unload i la ductea el del llig literar. Estem en el programa de les tardes del Morro. I ens traturem al programa 들어�. Bona tarda, Jordi. En el programa 1995 de l'apènya del Morro. Tots behins repassarem el programa avui. Abans saludem l'Andrea Bueno del cerves informatius. A més a més, també tindrem la història de Sant Just amb el Manel Ripoll, que ens parlarà concretament de la presentació de dos Sant Just Tengs, el Fanzer Lloyera i l'Olga Esver sobre el Sant Just del 1814, que no sé si hem de fer o faran, o ja hem fet. Però, vaja, ens ho explicarà el Manel. I a la segona hora, avui parlarem amb la presidenta de l'Associació Sant Just Teng, que parla amb Marató de TV3, que ens explicarà com va anar a dir aquest acte, i tu també ens explicaràs, no, Andrea? Sí. I, a més a més, no, és la primera vegada que a Sant Just, després de molts anys, es fa un acte d'aquest estil per recaptar fons per la Marató de TV3, ahir per la recerca de les malalties del cor. En fi, prop de 3.000 euros, em sembla que es van donar a entrar l'activitat del Peniclub Catalunya i el que es va fer ahir a la Teneu. I acabarem, com sempre, als dilluns amb la tercera part. I acabarem, com sempre, als dilluns amb la tertúlia esportiva, amb el grafacano, l'Oriol Pasqual i l'Escol Fivert. Vinga, anem cap al Tren d'Intòpic de la primera hora. Perquè avui, Cristina, un dels temes més comentats de Twitter, ha sigut la ciutat de Sydney, que no és la capital d'Australia per això, eh? Perquè un home armat ha retingut desenes de persones en un cafè al centre de la ciutat australiana. Afortunadament, ja ha acabat, segons hem pogut escoltar, fa pocs minuts i s'ha de resoldre de forma favorable a la ciutadania, no? No hi heu hagut cap ferid. Explica'ns-ho, Cristina. Sí, en aquest cas, podríem dir que fa poc més de 15 minuts que la policia ha pogut accedir al local. En aquest cas, després d'unes 18 hores, més o menys de segrest, la policia ha pogut treure les persones que estaven retengudes, a prop d'una trentena de persones. A d'altres maneres, tot ha succeït a primeres hores del matí, a l'hora local, és a dir, fa unes 18 hores aproximadament, que un home, en aquest cas, de 49 anys, armat i conegut per la policia, el seu refugiat irània condenat per delictes sexuals i en llibertat sota fiança per haver enviat també cartes amenaçadores a les famílies dels soldats australians morts, havia segrestat aquesta cafèteria australiana, en concret, a la ciutat de Sydney, i havien retingut a prop d'una trentena de persones. Amb mesura que vam saber una mica al matí, hem sabut que pot escapar-se uns cinc hostatges, en aquest cas, primer han estat tres homes que han sortit per la porta principal, després han estat dues dones que han sortit per la porta darrere, la policia s'ha posat en marxa totalment amb tota l'urgència, en aquest cas, han intentat contactar amb el segrestador, que ha demanat parlar amb el primer ministre australià i també ha reclamat una bandera de l'estat islàmic a canvi del llibertat un altre hostatge. A més a més, també ha fet que unes altres dues hostatges, en aquest cas, mostrar-se una bandera negra amb un missatge a nàrab, que deia, no hi ha un altre deu que la ima home és el seu missatge. En aquest cas, doncs, finalment, la policia ha pogut accedir al local i han pogut alliberar a tots els segrestats. Alguns d'ells confirmen que podrien haver-hi fins a dos morts i tres perits. Bé, veurem què les informacions apareixen al següent d'hora. Repassem ràpidament què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió, per exemple, la Neus Bonet, de Catalunya Radio. Diu, més de 12 hores de segrest en un cafè de Sydney, motivacions polítiques i proclàmens islamistes de l'autor. Hi ha una negociació en marxa i amb l'etiqueta, aquest migdia, que m'imagino que és el programa que fa Catalunya Radio. Un altre comentari, en aquest cas, ens el fa a principi amb Marsupia. Diu, per aquí, des de les dues de la matinada, amb l'O de Sydney. Quasi em fot un cop de cap contra el teclat. Una doceta i torno. I el Luciano D'Albert diu que preferiu que retinguin segrestats de Sydney o veure un partit clau comentat per Fabri. Diu, no te pures, una toma de reines és jodida. No acabo de prendre gaire aquest tuit del Luciano D'Albert. Qui és Fabri? Ni idea. Ni idea. Per què hem seleccionat aquest tuit? Perquè acostumen a haver-hi comentaris de tot tipus, uns sobre informació, uns altres, sí o no, i uns altres que no tenen res a veure, però que aprofiten diferents hashtags, com és el cas del hashtag de la segona hora, que es allacen. Allas, en aquest cas, actualitat política, actualitat de succesos, no, en futbol. Per cert, deixem-me comentar que tenim un sortet de tres peneres a la penya del Morro, només cal que truqueu el 93372661, 93372661, i ja tenim la primera trucada d'aquesta tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb Maria Teresa Coig. Home, Maria Teresa Coig, de la colla sordenista, no? Sí, sí. Sí, sí. Ai, he dit colla? És colla, és jo, jo. Ai, perdó, perdó. Saps que no m'agrada. Ah, no, oh, perdó. Perdó. Volia dir agrupació. Bé, escolta, per participar, si vols tenir el número 4, que és el que... No, perdona, el 5, ja anem pel 5. Correspondria pel sortet del divendres Maria Teresa. Has de cantar una Nadala. En català? Sí, com... Em deia que vulguis, de fet. Vale, bueno, canto una. Clar. O quina vergonya en sentirà el poble. Sí, aquesta és la gràcia. Una mica de passar vergonya, que et senti el poble. Va, canto. Sí, endavant. No me'n canta sempre congelat, con fosa retirada, a abrir pofros solunats, tot el món adiga. Quan en un jardí d'amor neix una divina flor, d'una ro-ro-ro, d'una santa-santa, d'una ro-rota, d'una santa-santa, d'una rosa vella, facuda i punxella. No, avui ja plou. Aquesta era la cançó. La canta la tenies preparada, ja, o no? La tenia preparada? Sí, pregunto. Sí, clar. Que ho sabies, que sabia de cantar una Nadala? No m'ho imagines. Ah, sí? Sí, li segur que em tocarà cantar una altra vegada, tu. Ah, el programa, la gent que truca, encara que... Bueno, la canta, la canta. En fi, Maria Teresa, molta sort. Ja tinc el número 5, no? Sí, el divendres. Si et toca i ets la gràcia de, et trucarem per dir-t'ho, va? Molt bé, guapos. Molt bé, un petó. En fi, doncs, si voleu participar, a les 3 peneres, al surte de les 3 peneres, 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 8. De moment hi ha 5 participants, i cadascun d'ells té un 60... de 60% de possibilitat de moment, de que li toqui una panera, perquè només n'hi ha 5. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 8. El espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenoci, per saber l'informe de tot el que... vas a partir, oh, yeah. Tenim diferents qüestions, Sant Just, en què? Ja ho sento, però... Un llit amb molles... Que fa molt de Nadal. Clar, perquè aquell llit que és grinyol, és un clàssic, el 1926... Per l'emissió de les 17.14. Bé, anem a la qüestió, perquè parlarem de l'alcalde de Sant Just, que ha fet una valoració no gaire bona del primer any de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, parlarem de la ballada de poemes que hi haurà aquest dissabte, una ballada literària, organitzada per el design consecutiu pel centre d'estudis, tot això, hem de parlar de la Marató de TV3. Perquè Sant Just va arreglar-hi 2.907 euros en benefici de les malalties coronàries. Durant tot el matí d'ahir van tenir lloc un munt d'activitats tan a la Teneu de Sant Just, on hi havia, podem dir, la crida principal, com el Pony Club Catalunya, que van contribuir amb la causa de la Marató de TV3. És una de les altres, de fet, a la segona hora del programa, perquè ara no pot entrevistar-hi a la Roser Pérez, que és la presidenta d'aquesta nova associació de Sant Just, que s'ha creat fa poques setmanes per recaptar fons de cara a la Marató de TV3. És la presidenta, la Roser Pérez? Què? És la presidenta? La presidenta, sí, sí. En fi, Andrea, perquè avui heu parlat amb l'Àngels, no? Sí. És una d'altres membres d'aquesta entitat. Doncs que totes les activitats que es van fer a la sala municipal de la Teneu van anar molt bé, hi havia un munt d'activitats, com ballen una xocolata de recitals de música i can, i entrevistes amb estreslistes com l'atiatista Pila Sant Pau i també el doctor de l'ara básica de salut, Florenci Valle. Aquestes activitats comptaven amb una entrada de solidària de 3 euros, i van aconseguir recaptar un total de 1.622 euros. I, a més, durant tot el matí, els alumnes dels tallers d'arts plàstiques municipals van fer diferents obres vinculades amb la Marató, que es venien al final de la jornada. Això la Teneu, però d'altra banda, el Pony Club Catalunya, es van recaptar 1.285 euros en unes activitats solidàries que organitjaven Pony Club, i les Ípiques, també, Sol Solet i la Gran Jaquant Mèlic, amb la col·laboració de Can Pedro. A més, hi havia una botifarra de solidària que va ajudar a incrementar les donacions per a la Marató per la investigació de les malalties del cor. Tant des de l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, com des de les Ípiques de Sant Just, han vist de la gran implicació dels Sant Justencs que aquestes activitats tenen pla que l'any que ve rebatiran. I un últim apunt, aquí, Sant Just, està contribuït a un 2.907 euros a la Marató, però cal destacar que a tot Catalunya ahir es van recaptar 8.864.016 euros. Bé, d'aquí una estona em parlarem una mica més profundament de tot això. Parlem ara de política local, perquè l'alcalde ha fet una valoració molt negativa, bastant negativa, del primer any de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, que les seves segles són... ...Persal. Correcte. Segur que ha comportat una feina innecessària, el Consistori, i que la va aprovar al Congrés dels Diputats del desembre, doncs ara just farà un any, i és aquella on, entre altres coses, es deia que perdíem competències, no? Els municipis de menys de 20.000 habitants, en diferents apartats, com educació, habitatge, serveis socials... En fi, ocupació... L'alcalde, en diem que no està content, no?, de l'entrada amb vigor fa un any d'aquesta llei? Doncs no gaire. De fet, he comentat que la feina que ha comportat l'Ajuntament ha estat innecessària, que ha comportat l'aplicació d'aquesta norma. Fa poc que l'Ajuntament de Sant Just ha rebut uns criteris econòmics, a través dels quals s'han d'ajustificar les despeses que el Consistori fa per mantenir els serveis públics. D'altra banda, l'alcalde també ha criticat el paper de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona per no haver fet pressió per evitar el desplegament de l'Arsalt. En fi, per tant, no està content tot i que allò que semblava, que havia de ser el gran drama per l'Ajuntament, jo ho tinc l'enració. No sé si l'Ajuntament de Sant Just és una llei similar, que em validaria les competències o que em validaria la norma estatal, però la cosa no ha avançat gaire. També considera que aquesta llei és una mesura més de pressió des de Brussel·les, per reduir el déficit de les administracions públiques de l'estat espanyol, tot i així l'alcalde ha recordat que el déficit de les administracions locals és únicament del 4,5% del global. Jo ho tinc l'enració, no estic bé informat, però que tampoc no ho ha acabat sent tant. No, perquè les coses i les informacions que arriben des de Madrid van arribant aquí amb compte gotes i tampoc no deixen avançar gaire a l'administració, però el que deien... S'ha aplicat, per exemple, la llei realment com ha de ser, perquè jo havia escoltat entre altres coses, per exemple, coses que ens afecten aquí a la ràdio, que segurament es perdien les competències de comunicació local i que passarien la Diputació. I també en altres àmbits, com diem, amb habitatge, amb serveis socials, i que, per tant, ho portarien la Diputació de Barcelona, en aquest cas. Això ha sigut així, durant aquest any, a Sant Just, hi ha hagut competències que han anat d'arribades a la Diputació de Barcelona. De moment, no, de moment també recordem que quan es va començar a aplicar i quan es va aprovar aquesta llei l'any passat, ja des de l'equip de govern d'estar acabant, que des d'ajuntament seguirien treballant igual, com si aquesta llei no estigués amb vigor, i de moment van fent així. Per tant, és una llei que ha entrat amb vigor, però que no s'està complint per part de l'administració Sant Justenca. Com a mínim, sí, el que passa és que suposo que han de seguir indicacions del govern espanyol i si el govern espanyol no fa cap tipus d'indicació que segueixi l'administració local, doncs... A veure, perdona, perquè és que jo aquí... O sigui, és una llei que ve des del govern central... Que tot valent. Tampoc no diuen com s'ha d'aplicar encara, un any més tard, ha d'entrar amb vigor, és això. No ho han dit. Ara, al govern central. Sempre. Hem fet arribar, per exemple, aquests criteris econòmics, i de moment diuen que si l'Ajuntament d'Ajuntament pot complir i pot marcar aquests criteris econòmics, pot donar les prestacions de serveis socials, ocupació... No cal que... I tot això, seguint aquests criteris econòmics, en principi la competència segueix sent de l'Ajuntament. I si no, doncs, s'han de senyora la llei estatal. Bé, que aviam de qüestió i ara parlem d'alguna ballada literària. Givern, que hi haurà aquest dissabte al nostre municipi. Déu-s'en Justenca i Sant Justenca seran els lectors d'aquests poemes. L'organitja per deser any consecutiu al centre d'Estudis Sant Justencs i Anguany repassarà els poemes que es van llegir les primeres ballades. Andrea, bueno, que fa poc van a llegir contes. També, Sant Just, les escoles tenen més informació de tot plegat. Aquest ton no m'han trucat. No, a mi tampoc. Però ja no vas a incorporacions. Doncs Anguany repassaran els poemes que es van llegir les primeres ballades del 2004 al 2008, quan eren passejades poètiques. Abans passejaven i recitaven poemes. Ara, des de fa uns anys, des del 2009 en concret, fan aquestes lectures des de la Taneu. Ja no passegem perquè fa fred, no? Exacte, coberta, vaixu ploc. Està normal. Exacte, doncs. Que ara són més grans, també. També es llegiran textos d'autors i autores, com Catrina Brilles i Consola Murós, entre d'altres, a Carrac d'altres Sant Justencs, com són Pere Olive. Maria Quintana. Maria Quintana, sempre. Clàssic, no volia faltar. Pep Quintana. Bertha Quintana. Bertha Quintana, també. La família Quintana. La família Quintana, complete. Moltes gràcies. La família Quintana, que té molt bona veu, tot això. Sempre. Pere Font, president de la Center d'estudis. El Pere Olive, no sé si l'he dit. Sí, l'has dit, que també és prova de puta... Doncs Maria Quintana, també. Joan Algarra. Joan Algarra, gran veu, és una algarra. I entre molts altres, també, la nova incorporació, és el regidor d'ocupació Joan Passaganya. Joan Passaganya, el regidor de l'amor. El regidor de l'amor. Oh! En fi, alguna cosa m'agradaria, perquè això serà aquest dissabte a quina hora i a quin lloc? A les 6 de la tarda, a la sala del cinquantanari de la Taneu, i quan acabin les lectures, s'oferirà cava i rastolines per a tothom, que fa de mal. Això fa molt la veritat. Se costa, el de mal. Se costa la família. Se costa el carinyo. Correm, no? Jo marxaré. I tu? Te punta, te puntes, no? No, no m'ha dit que... Si voleu ser més corres, els que passen, és que ara... Jo podria fer un anunci. A veure, jo, en aquest punt de la programa, amb aquesta música... És una mica macacens al mar, no? Sí, és Moonlighting. Jo podria fer un anunci de... La ballada poètica. Torrons, saps? Torrons, ball vidrena, saps? Disponible, el carrer bonavista. No ho fem aquí, la radio. Això és cobrar bastant. Jo m'ho pareixo. Els informatius ara ho posen molt, eh? Ah, sí? Hi ha molts informatius que corporen... Jo puc interrompre els informatius i fer-ho, no? Sí, no, però a veure... Ja era un consell. No t'ho barallarem ara, però l'hauria sigut a la penya del Morro. Doncs jo em quedo al ritm. Sembla bé. Ei, hola! Si voleu més informació, és que anem molt d'ara, avui, eh? Que passen els enjus ara a Radioesbert.com, tot el que vulgueu, a Radioesbert.com. I, a partir de l'altre, els enjus, notícies, edició... Véspera. Secció patrocinada per... Torrons, ball vidrena. Uns torrons... Que no existeixen. Fins aquí l'espai de les notícies dels enjus. Vinga. Fem una porra per la publicitat de re, de re, i d'aquí un moment tenim l'Oriol Puig, que ens pararà de teatre, i de Bells Temps, una obra de Harold Pinter, que es pot veure a la sala Beckett. Escolta'm la publicitat, hola, i tornem ara mateix. Radioesbert, 98.1. Radioesbert, 99.1. Hola, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla, si provem el rincón d'Estan Bull? El restaurant tour del carrer Salvador Sbriu? Exacte, fan que vaps molt variats, empullar, es troba d'ella, i també plats combinats que barregen la cuina oriental en productes de casa. I si em ve de gust algun plat vegetal? El rincón d'Estan Bull també ofereixen amenides i kebaps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima per sopar en un entorn al més pur estil oriental. M'has convençut, avui sopem el rincón d'Estan Bull. El carrer Salvador Sbriu número 5B de Sant Justes Bern. Telefon 692-811-32 i també a Facebook. Rincón d'Estan Bull. Celebre el Nadal al restaurant de la Teneu. El café de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a l'abrasa al millor preu. Us oferim una amplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb deliciosa salsa de foir, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país com els nostres cargols a la jauna. A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93-473-41-28 o visiteu el nostre web, Café de la Teneu, punès. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justes Bern, restaurant Café de la Teneu. Ràdio Castell. 98.1. Ràdio Castell. Ràdio Castell. 5.26 de la tarda. Parlem de teatre i ho fem com cada setmana amb l'Oriol Puig. Oriol, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Que seriós estàs, avui, no? No, no, no, estic molt radiofònic. Intento no posar veu naixal, intento ser... Sí, intento fer una veu, suau i agradable, com de ballut. Ah, va, va, va. Que t'han dit que tens veu naixal o alguna cosa? Bueno, bueno, algú m'ho ha dit, algú m'ho ha dit. I llavors intento fer una veu més viril i més veronil. Com que t'assembles a l'Oriol Grau. Exacte, exacte. Escolta, anem a la qüestió, perquè, com deien, vas anar a veure Bells Temps, de Harold Pinter a Salab, dirigida pel Sergi Balbel, amb el Carles Martínez, que veia amb Alemany i la Sílvia Bel. Fins l'11... Exactament. Ara és l'hora. Exactament. De fet, aquesta obra del Pinter ja s'havia representat a la Beckett, durant el grec d'aquest any, durant el Juliol, que els va anar molt bé, i ara s'ha restrenat, ara es va restrenant el dia 10 de desembre, i estarà fins l'11 de gener, tot el mes o tot a les festes. I d'aquest tracte l'obra? L'obra és un obra que tracta sobre un matrimoni... interpretat per Carles Martínez i Miriam Alemany, que rep la visita d'una amiga d'ella, una amiga de l'esposa, que fa 20 anys, que no es veien, i que els ve a visitar una llal a la seva casa a la costa anglèsa, i llavors, molt típic de Pinter, a través del llenguatge, a través del que diuen i el que expliquen els personatges i a través del record, sobretot, no sabem si el que explica l'amiga és veritat, si el que explica el marit és veritat, i perquè els dos comencen a fer una espècie de lluita, com una mica vampiresca, per posseir el record i per posseir una mica la dona, l'esposa, que és el paper, que queda més en un segon terme, i l'espectador també no sap ben bé si el que diu la veritat és un o l'altre. Que fort! Això és un tema delicat, no t'he pogut trobar tampoc en aquesta situació. No t'he pogut trobar gens. Clar, i a més... Exacte, a més, és aquest estil molt tipic de Harold Pinter. Hi ha molts silencis i moltes pauses, o què? Moltes pauses, sí, d'una idea, que són aquests textos que van tenir molt èxit aquí també als anys 80, 90, que ha de ser la sala de bé, que és l'obredor de la bé, que hi ha molts autors d'aquí catalans, van fer una mica l'estel, el Pinter, però és molt difícil interpretar un Pinter en condicions, perquè aquells silencis dramàtics, que es miren... Un pausa. Pausa llarga. Pausa llarga. I dius, bueno, a veure qui té, quin director té n'has de muntar, una pausa llarga, perquè potser tres minuts... No, tan llarga no són. Però pot durar una pausa llarga. Una pausa normal pot ser dos o tres segons, una pausa llarga... Sí, sí. Però si es fes un Pinter en pauses de dos minuts... Exacte, això seria... Jo crec que ningú té el valor de fer-ho, però ho serà també. Bé, no ho sabem. Seria interessant, això. Els actors han d'omplir de contingut el 8. Però dos minuts a veure què aguanta allà... El podem provar-ho. Ara, fer una pausa només de tres segons, ja veuràs que amb ràdio, això queda molt bé. Què hem passat, no? La Cristina no ha pogut aguantar. Hem creat una tensió dramàtica, però he de dir, a favor del muntatge i de la direcció del Balbel, que està molt ben resol, i de fet, el mateix espai escènic, que és molt interessant, perquè és una espècie de... escenari cinemascope, una franja horizontal com molt ampla, que la Beckett, que és una sala petitona, han fet una disposició molt interessant, perquè és un escenari molt llarg, com una terima, i hi ha poques files, però també molt llarges, i llavors, clar, és una espècie de sala d'estar, la menjador, molt minimalista, aquí hi ha un silló, a quatre metres hi ha l'altre silló, a dos metres hi ha una tauleta, i llavors això fa aquesta mena de espai estrany, que també, a l'hora d'aquestes pauses, aquests moments com de transició, perquè aquests personatges de pínters poden estar parlant d'una cosa, i llavors hi ha un canvi, i comencen a parlar d'una cosa totalment diferent. Doncs l'espai, aquest escènic, ajuda molt bé, a integrar, diguéssim, els moviments, amb l'espai, amb el text, i, a més, estèticament és molt bonic, molt cinematogràfic, que molt també podríem fer referents pictòrics, com l'Edward Hopper, aquesta mena de... de paisatges... com es diu ara, hiperrealistes, medicàtics i uníriques, però molt bé. De fet, la cenografia és de Max Gleinzel, eh? Exacte, Max Gleinzel. Un clàssic, correcte. I llavors tots els tres actors estan molt bé, el cap als martines, de fet, és un actor que ja ha fet... forces, pínters, de fet, al teatre lliure el vam poder veure fa poc amb l'encarregat, i tant ell, com la Miriam Alemán, com el Silvio Bel, estan molt bé, els tres, i jo crec que més es nota que m'explicaven que ells... Això va ser una proposta que van fer ells en el Fergi Balbel, que tenien ganes de fer aquest text. I això, a mi, crec que es nota molt quan hi ha una obra que els actors fan perquè volen i estan a gust. Perquè jo crec que un espectador així, un ull crític, pot veure de vegades que hi ha algun actor que no es troba còmoda amb el que està fent, i això de vegades es transmet que no hauria de ser així, però en aquest cas és tot el contrari. Per tant, una de les recomanacions de cara a les properes setmanes, són els temps de Harold Pinter dirigida pel Balbel, que això ja es garantia, a la Beckett. Sí, i una cosa que també té molt bona, perdona que t'interrompeixi, és que aquest muntatge hi ha puntets d'humor, o puntets de coses una mica... molt british, perquè el Pinter, bueno, és un autor que sempre s'ha fet una forma molt seriosa, una mena així... Però té punts d'humor. I el Carles Martínez, com que és un tipus d'actor que ja té una manera de parlar, una manera d'energia agraciosa, la Míria Malament també les té com uns punts, hi ha uns moments, uns petits moments, i s'agraeix molt, no? Que també és un espectacle lleuge, vull dir que no és allà un toxo, no? Perquè ja mai sóc avariable. La pregunta tonta... La Sílvia Bel, a algun moment fa... Ara és l'hora, o alguna cosa allò que fa la Montsi... No, no, no, no. D'altre centenari no diu res, eh? No diu res, ja la tenim tot el dia per tot arreu, per les ràdios, per les cel·lis... Sí, ens agraden molt la Sílvia Bel. Escolta, anem cap a la recomanació de cara a aquest Nadal, per anar al teatre. Vinga, ens va, sòmins, perquè tenim algunes... algunes coses, eh? Moltes coses, moltes coses. Per exemple, terra baixa d'Àngel... A través del text d'Àngel Guimarà, el borras, no? Entre Guimarà, dramaturgia del Pau Miró, Juan Menchagú, que dirien els americans, els anglesos, el Lluís Omar, tant tot el seu esplendor... Tothom, aquí sí que és el cop. Ja està bé, tu, ja s'ho pot permetre. Però li ha criticat que potser... Què li ha criticat, el Lluís Omar? No, li ha criticat que en aquest muntatge, per no voler fer-te iatro, per no voler passar-se de l'Omar fent l'Omar, que ho fa tot tan subtil, i tan petit, i tan natural, que hi ha gent que diu que això és quasi com una lectura, no? Però, bé, segur que sí, és interessant. Ah, està bé. També, només en sis dies, no, cinc dies, ara, al Teatre Lliure... Prus barcenes, no? Exacte, molt bé. Aquesta transcripció, que ha fet els Jordi Casanovas, entre un dels judicis, doncs, dels barcenes, amb els jutges ruts, no? I, llavors, de les hores i hores i hores de gravacions i de transcripcions, ell va triar una hora, i això és una producció del Teatre del Barrio, de Madrid, que és un teatre molt interessant, que porta Alberto San Juan, i allà va a Pies, i, de fet, està dirigit per Alberto San Juan, i ho estàvem a l'Espany Lliure, de Montjuïc, dels 16 del 21, i, de fet, demà, que vaig demà, molt interessant, ja t'hi heu explicat la setmana que ve, perquè després de l'obra hi ha un col·loc i una xerrada, una part del director i el dramaturg, hi haurà l'Ada Colau, hi haurà la Vita Hernández, de l'Actup i l'Enric Juliana, i per un debat sobre la corrupció a Espanya, vull dir que això promet molt. Molt interessant, doncs, el Rus Barcenes, que està fins a aquest diumenge, per tant, a l'Espany Lliure del Teatre Lliure. Per exemple, més coses, per exemple. No aixem el lliure perquè tu hagi apuntat que a la sala feia potser bé no fan res durant les festes. A la sala feia potser bé no, exacte. A la sala gran no fan res al teatre lliure, aquestes festes? No, me'n acabo ara mateix mirant... Sí, però per què? Què està passant? És que no ho sé. Per què no fan res al teatre lliure? No ho sé, la de la crisi. Està el Lluís Pescual allà. És que heu de mirar dos i tres cops. Ara no vull estar equivocant, però no tinc aquí la web oberta. No, i llavors fan el lliure de Gràcia, que això és també per tota la família, un espectacle de clowns, de Pallassos, que és el Rum. Sí. De fet, no deixa de ser una mica un homenatge al Joan Montañez, el Monti, el Pallassos, que es va morir a l'Efe. Un mesús. Sí, un any, potser més i tot, i llavors és un espectacle on també hi ha gent que treballava molt amb ell, com el Jordi Martínez, que també és un actor molt conegut. Sí. Bàsicament per la tele o potser el gran públic, però és un actor que ha fet clown i ha fet coses molt interessants. Doncs ha fet un espectacle que és la continuació o l'espectacle que estava fent el Monti a Montañez quan es va morir. És una bona opció per la família, perquè venefistes nedalenques, teatre familiar... També el Rum, que és el teatre llorada de Gràcia, i recomanes el príncep Feliz, d'Oscar Wild, a la sala petita del TNC. Exacte. Una companyia que és la Valdufa, que fa un tipus de treball de teatre visual, amb pitelles, molt interessant. No és el Jorge Pico o el Sergi López? Jorge Pico, bueno, Jorge Pico ha dirigit aquest espectacle. Jorge Pico, si esquima o ama el Sergi López, ha fet diversos espectacles. Ah, vale, vale. I això és una adaptació d'un conte de l'Oscar Wild. Això té molt bona tinta, i també no l'hem vist encara, però anirem a veure el petit príncep. Home, això ho promet també, no? A l'Alcala Bart, sobre la novel·la d'Alfant exoperir... Amb el Llàcer Guís, eh? El Llàcer Guís, eh? La música, l'Àngel Llàcer, direcció i fada diador, també... Bueno, una proposta familiar que pot estar bé. I, a més, la dramatosa l'ha fet el Marc Cartigau, eh? El Marc Cartigau, exactament. Deixem el teatre familiar. Més recomanacions de cara a aquestes festes, per exemple. Tenim algunes perles per descobrir, si voleu ser detallistes, i també regalar a teatre potser no tan comercial o convencional, o tan conegut. Alguna sala és una mica més petita, no? Exacte, perquè de vegades l'ho faci l'estirar de musicals, o de coses més comercials, per mariseu... Sí, serac, l'estany de pareja, Polònia, per exemple. Aquests ja tenen el seu públic, però crec que hem d'apostar per altres petites o muntatges diferents. Per exemple, el Círculo Maldà s'acaba estrenant el nit de raïs, que és per l'acompanyar als pirates. És veritat, és veritat. Llavors, a la Flyhar a Sants... Perdona, perdona que et talli el Círculo Maldà, i ara el Pactosart també o no? Ah, no ho sé, el públic, vols dir? Sí, com l'heu de preguntar, si estaves a casa i no vas a la Flyhar. No crec, no crec. Bé, seria una sorpresa, també. Tu pregunto que tu saps tot el món del teatre. Ai, no, no, no. T'ho he de preguntar per si... Escolta, deixa'm que... Turtugues, que hem parlat... Turtugues, a la Flyhar. Un regal ideal. Aquí el guió s'ha apuntat per cosins o germans joves? Sí, perquè... És això que dic que la Flyhar és una sala que connecta molt amb gent jove, o gent que potser pensa, oi, el teatre, quina mandra, que és un tipus de dobres molt... M'han dit ara molt fresques, o és un tipus de llenguatge que pot ser ideal per enganxar gent jove al teatre, o gent que potser no són teatreros, però que els agrada. Però són hores, els produccions de la Flyhar sempre estan molt bé. Després, per exemple, tenim merda d'artista del Ferran González, el Bartz. El Bartz, Ferran González, que és el que va fer Pegados, música d'aquell, aquella parella que s'ha enganxat. Sí, fer l'acte sexual. Ara fa en aquest muntatge de merda d'artista, que també és una recuperació del grec, que, de fet, és un musical sobre un famós artista italial, Piero Mazzoni, que va ser en 50, 60, entre altres de les seves obres, de tipus de conceptual, l'obra més famosa que va fer era unes launes, com si fossin les launes de Pater o de Tonina, que el titular era merda d'artista, ha escrit a la launa, en press, que, de fet, era la seva pròpia merda, i aquest era una mica també el seu... Ah, un creït italíà, dius? Italíà, Piero Mazzoni. Italian, no sé què li passa amb el tema aquest, o l'Eubasi també està una mica emocional. Exacte, ara nosaltres, de Unida, els catalans, i el que renec, el tio... Sí, és veritat, és veritat. De les llaunes de merda d'artista, clar, es van acabar venent per milers i milers d'euros, en aquella època, clar, una mica la crítica al sistema dels museus, perquè evidentment era una obra que podia tenir molt valor, una lluna, la merda es faria malbé, i a part que faria pudor tota la casa, i també per dir el seu valor. És una lluna que potser encara no se sap si estàvem plenes de merda, o estàvem plenes de re, o de pedres, o de lo que fos. Llavors, aquests han fet un musical sobre aquest tema, que trobo molt interessant. Després, per exemple, ràpidament, teniu Déu Furby, et logia de Mozart, a la Seca. A la Seca, Killborn. 3 muntatges o 3 obres, 3 òperes del Mozart, els nostres befígaros, Don Giovanni i Coszi Fantutze. Vinga. 3 de l'hora, aquest és una muntatge amb així petit format, pocs actors que estan en directe. Que està aquí l'Albertodia? És aquest o no? Ah, i no ho sé, l'Albertodia? Sí, ara potser m'equivoco, però em sembla que sí. Ah, potser sí. Que va anar a Itàlia, oi? Sí, sí, sí. Exactament. Com que és a mi del programa, jo ho dic. Ah, tens molts amics tu també, eh? M'agradaria recomanar, abans que em tallis, s'ha entenit, s'ha entenit la Cristina Genevat, producció de la Brutal, dirigida pel Manrique, que és una mena de pastorets, no? Pots modern. Ara que és a l'època de pastorets, i que em sembla que tu també ets molt aficionat als pastorets. Molt, molt, molt, molt. Jo també, és a dir que jo vindico als pastorets a qualsevol poble o ciutat de Catalunya, i que un actor català no és actor, si no pot als pastorets. Ara ho has dit, ara ho has dit. És un programa del Roger de Gràcia, que buscava... Ui, sí. Som uns pastorets que van fer el TNC, no van fer uns pastorets, també, especials, i... El TNC, bon dia. I el Romeo també van fer aquells dels pastorets. Alguna cosa amb el TNC i crec que cada any haurien de fer. Mira, que et dic, l'ensem la idea. El TNC haurien de fer cada any uns pastorets. Un any dirigits pel Bertí, un any dirigits pel Lle... Pel Pascuala... Però, bé, un repertori català, i crec que haurien de fer bé. T'ha traslladat a Catalunya de veure els pastorets, no? Ah, va gran, exacte. En Perarquí i Lluer, fent de... De Satanàs, per exemple, alguna cosa. El Romeo van fer fa uns anys... Però l'assegura fent de l'Arge Maria... Evidentment. Aquest monòleg, amb l'Àngel, sí. Què més tenim, el Pep Croissant de re i Marc, per exemple. Bé, escolta, no oblidis, que volia dir que el Romeo fa anys, hi havia allò als pastorets galàctics, em sembla, que feia el Pau Riba i... Ah, el Xizás de Nacerit i tot allò, sí, tio. I sortia el Darth Vader, no? Sí, sí, sí. Escolta, s'ha entenit, de Cristina Genava, uns pastorets posmoderns que tenen molt bona pinta, i que es poden veure el Club Capitò al Saladors. I, per cert, que estem fent un repàs dels pastorets que s'han fet a l'escenari de la catalana, l'any passat, dirigits pel Paco Mir, el Poliorama, també van fer un bonament de pastorets més o menys divertits. Que tanyes de torna a ser, que és la gent d'altre cicl, amb la gent d'hiòlia... Amb actors i actrius, així, jo veig que s'acaben de formar aquestes escoles de teatre a Barcelona. Jo diré que tu també fas pastorets per fer això. Què? Jo faig pastorets, sí. I de què fas? És que no sé si es pot dir. És que és un personatge que passa que aquí són molt moderns. És nou. Les anjos són molt moderns i no són uns pastorets convencionals. No són uns pastorets... Com de sala bé, aquest, saps? Ah, molt bé. Tot és metafòric i tot simbolitza coses. Només et dic que la Virge Maria... No és ni Virgen ni Xumeria. És una dona imigrant de negre, que busca un lloc on tenia el criu, i després no pot estar en lloc, perquè hi ha un els cròtel, que són els propietaris de les terres, que no deixa... Bueno, una mica són el dimoni de l'obra. Ah, molt bé, molt bé. I jo faig un personatge amb tot això curiós, al final de l'obra. Però fa molta il·lusió. Mira, ja que estarem al tema, ho estrenem aquest divendres, hi haurà quatre funcions d'aquí a Sant Just, el diumenge també, el dilluns i el dimarts. Molt bé. Gràcies. M'has preguntat, Oriol, jo... Com el convides, no? Què? Que vingueu. Ah, vindrem, vindrem. Tenia trampa, perquè clar, el que jo li he posat jo. Oriol, ho hem de deixar aquí, que hem d'anar a la secció d'Història de Sant Just. Moltíssimes gràcies. I retrobem dilluns que ve. Bona tarda. Adéu, adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Avui vols parlar-nos d'una presentació que no sé si han fet. Ja la vam fer el 23 d'octubre. Dos Sant Just Tengs, la França Riera i la Olga Esver, sobre el Sant Just del 1814. I a més a més també ens va bé, que la part que ens portàvem ja fa uns dies parlant sobre el que passava al nostre municipi justament fa 300 anys amb els fets i l'ocupació... Com es diu això? A Barcelona, no? Sí, la guerra de s'acoste. Escolta, per tant, avui controrem parlant d'això. Sí, però el que farem, o sigui, ja abandonem el que seria en temes bèl·ligs o com el que hem d'estractar i el que hem de fer amb els fets i les conseqüències del 1714 Sant Just. El que farem més és veure d'una forma molt més detallada un comentari de passada, quan vam presentar com era aquest Sant Just del 1714, però quan vaig assistir a aquesta presentació d'aquest document de treball de l'Olga Esver i la França Riera, vaig pensar interessant de comentar el que ells havien dit i també els invitarem per veure si la dilluns que ve o el següent abans de cada l'any o si em passava aquí el programa i acabava d'explicar el que jo comentaré una mica així per sobre dels apunts que vaig aprendre, doncs explicar-ho ells com va aquest document, com el porten, etcètera. Perfecte, doncs intentarem que vinguin i ja ens expliquin. França Riera, per cert, que va presentar una visió del Sant Just al voltant del 1714, no? Exacte, concretament, ell es va centrar entre el període de 1689 i 1614, durant aquests 9 anys que va durar la guerra de successió. Tot sempre vencem a 1614, però va començar molt abans. La feia d'hives que se rossagava, això. Exacte, i el que intentarem és fer una imatge que tots els uents que ens escolten es puguin fer una imatge visual dins del seu cap de com era aquest Sant Just de l'entorn del 1714. De fet, les primeres dades que disposem, ja vam comentar d'aquí, del segle XVIII, es parla que hi havia Sant Just 176 habitants, una trantena de cases, no? Correcte. I, de fet, això era començament del segle XVIII. El 100 del 1808, que no era un 100, no? Això eren dades que es tenien sense ser uns 100 oficials. Es parla de 31 focs sensats, que cada foc representava un nuclei familiar. Podríem dir-ho d'aquesta manera. I per comentar això, la darrera dada d'aquest període, és facilitar el 100 realitzat per patinyo. Exacte. És el que arriba un cop el dubte per avui que conquista Barcelona, és el que implementarà el tema del cadastre, i farà de com si fos d'embaixador de Felip V a Catalunya. Doncs el 1314 hi havia 236 persones, ha entrat dues cases, per tant, no varia gens. Aquesta trantena de cases ha estat sempre allà de tot aquest segle. Com a mínim, no va passar com a esplugues. Allà esplugues, sí que la població va baixant picat, ha hagut la massacra que vam fer, les tropes burbòniques, quan van entrar durant el setjar de Barcelona. Hem de tenir en compte alguna cosa. Per fer-nos una idea, d'acord, amb dades més general, si ampliem el prisma, per exemple, a Barcelona, la ciutat com tal, era l'entorn d'uns 35.000 habitants. I en el conjunt de tot Catalunya, de principis de segle, era l'entorn de 500.000 persones. Després, al 1787 es fa el primer seny oficial a Terres Catalanes, i es trobaran 900.000 persones. Perdona, volia remarcar el fet que a Barcelona hi havia 35.000 persones, que és no gaire més el doble que actualment ja ara mateix s'enjust, i després que les tropes burbòniques eren 20.000. Clar, imagina't. 20.000 i contra 35.000. I encara van resistir durant un any i mig, i més i mesos, l'atac de les tropes burbòniques, darrere de les muralles dins de la ciutat de Barcelona. Una mica per fer-nos una idea de com va ser tot allò fa 300 anys. Per cert, altres promocions veïnes, per exemple, esplugues quantes cases hi havia? Esplugues una mica més petit que s'enjust. Tenia 19 cases i 87 habitants. Ara és al revés, no? Sí. Per exemple, Sant Feló de Llobregats. Sant Feló de Llobregats ja era més gran que Sant Just a l'època. Tenia 64 cases i 256 habitants. I també per fer una mica d'analogia amb poblacions veïnes, tindríem el tema de Serrià. D'acord? Serrià tindria aquestes 64 cases i 674 habitants. Era molt més gran, molt més a prop de Barcelona, molt més grans. Cal fer constat que aquestes dades obtingudes per patir el 1719, 15 anys després del 16, per realitzar el cobrament del cadastre. Difícilment, també podem dir que poden ser dades reals, no? Sí, costa bastant tenir en compte, no tan potser pel tema de població que també, perquè si eren menys població s'havia de pagar menys impostos, sinó sobretot quan més endavant parlem del tema de l'extensió de terrenys i els metres quadrats que tenia cada parcel·la de terrenys, perquè com menys metres quadrats tenia la parcel·la i com menys habitants hi havia, menys impostes es pagaven. Hem dit que al 1114 hi havia unes 236 persones senyors, però aquí, per exemple, hi consten els habitants a la parròquia? No hi constarà ni el rector, ni si hi havia més mocents a la parròquia, ni consta la comunitat de franciscans que hi havia a la parròquia. Per què això és? Perquè el cadastre gravava una sèrie de persones i tots els religiosos no havien de pagar aquest cadastre. Per tant, no feia falta tenir-los registrats perquè no se'ls hi cobraria aquest impost. Bé, anem cap al cas de Sant Just, concretament, perquè dèiem que hi havia 206 habitants, una trentena de cares, concretament aquestes dades, que tot i no sabies si són certes del tot, ens diuen que hi havia 32, concretament. No és una idea bastant. Hi havia dos núcles diferenciats de Sant Just en aquella època. Correcte. Un serial de la zona de la parròquia, que també podríem anomenar la zona de la Sagrera, la zona sagrada al voltant de la parròquia, en aquesta zona hi havia una sèrie de famílies i masies, com, per exemple, algunes d'elles encara. Perdona, la zona de la parròquia actualment on seria? La zona de la parròquia seria la zona de l'Ajuntament, on arriben els reis... O ja les glècies. Si està pel mateix lloc emplaçada les glècies. Ja hi havia Can Cardona, que això encara hi és, avui dia. Exacte. Hi havia Can Tudor, que aquesta avui en dia no hi és. No hi és Can Tudor, ja. Sí que hi és. Can Pedrozeta, que ja no existeix. Ja no existeix. Can Can Precios, que sí que hi és. I Can Bertran, que tampoc hi és. Serien més o menys aquestes les masies que hi havien. Can Tudor no hi és, però és el que posteriorment s'anomenarà Can Mèlic. O sigui, l'hi ha canviat el nom, físicament sí que la tenim, però amb aquest nom no ens ha arribat avui en dia. I això està agrupat al mateix nucli, eh? Sí, sí, sí. Can Mèlic... Tot aquesta zona d'aquí és la zona de la parròquia. Can Tudor, que d'una mica lluny també, eh? Sí, bueno. Més amagats, no? Més simpàtics. I després hi ha la zona de l'hostal vell. Correcte. Aquesta zona és un nucli més incipient. Quan es fa aquest senz del 1719 no es registra i no hi ha constància que existeixi. I això probablement és perquè aquest nucli començarà a tenir presència a partir del segle XVIII. I, per tant, quan es fa el senz del 1719 unes cases són molt petites, ja veurem quina tipologia de cases hi havia i, per tant, no... Si no em vull convocar, perdona de tallir, és el carrer de la Creu, em sembla, no? El carrer de la Creu del Pedró. Actualment. L'hostal vell està al carrer Creu, però fent cantonar del carrer Creu del Pedró... Allà és la zona... Perdó, el carrer Raval de la Creu. Perdona, tota aquella zona que a mà esquerra hi ha casetes petitonetes, aquelles casetes es van començar a construir al segle XVIII. Per tant, tenim aquestes dues diferències. La zona de l'Ajuntament d'Ada. Exacte, que seran les línies. I després la zona on hi ha el carrer de la Creu. Exacte, que també es conserva l'hostal i totes aquestes casetes que s'han conservat des del segle XVIII. De fet, tenim diferents documents que ens parlen de diversos senyors que vivien a l'hostal vell. Com qui passa un temps a una casa llogada. Hi ha les dues visions. Qui dirà que aquestes persones que tenien localitzades com que vivien a l'hostal vell? És això que comentes tu? Que vivien a un hotel o un hostal perquè estaven de pas? O tenien llogada a l'habitació? O podien ser aquestes primeres casetes que es van començar a construir al costat de l'hostal? Com qui diu, per exemple, la gent que viu als pisos? Quan hi va haver molta gent que va anar a viure als pisos? Aquesta persona viu als pisos? O quan dius aquesta persona viu al Walden? Ah, sí. Viu a l'hostal vell? Viu a l'hostal vell, però no vivia a l'hostal vell. Exacte. O viu a la parròquia. No vivia dins la parròquia. Les cares de campressiós i Can Cardona estaven al costat. En fi, per cert, més de les demogràfiques del 1714... Si no, no tindrem temps d'explicar-ho tot. Entre el 1889 i el 1814, a Sanyús, quants baptismes hi va haver? Quants naixaments hi va haver? Hi va haver 311 baptismes, dels quals 138 van ser nens i 173 van ser nenes. Una dada curiosa és que en aquest període van néixer 6 bessonades. És una cosa poc corrent en l'època, que el 2% dels naixaments fossin bessons, no és una cosa que estigui registrada en altres poblacions veïnes. Bé, després podem dir que s'afartaries de l'època, no? Sí. Perquè hi va haver 4 fills de secret. Si es deixin recometes, fills de secret. Són pocs els que hi van haver per l'època, perquè el normal és que en època de guerra hi haguessin molts més fills de secrets per incursions de les tropes aramigues, que s'acagessin i violessin a diferents dones de la població que s'acajeven. Com que ja recordem que el mossèn del poble va arribar a un acord, que no s'ataqués a Sanyús, per això hi van haver tants pocs fills de secret. De fet, podria ser més... Perdona, cosa, què vol dir de secret? Que no se sabia qui era el pare. Però no vol dir que tinguessin el fill i l'amagessin? No, no, no, és que el secret era saber qui era el pare. A vegades també podria ser que fos per elles no casades i per tant no ha registrés qui era el pare, o algunes vegades pot passar el que deies tu, que paregués aquella imatge que em vés amb pel·lícules, que es deixa davant de la parròquia un braçol amb el nen, davant d'una casa ben estant. Això també podria ser, no està exactament registrat, qui eren o com eren aquests fills de secret. M'anarà al repassem més de les curioses d'aquesta època, el 1114, a Sanyús, per exemple, quins noms posaven els sanyustangs de l'època als seus fills i filles? Per exemple, en el cas de les noies, el més com ho era ficar-li Maria. Això continua. Aquesta tradició... Hi havia moltes margarides. I hi havia el que era, avui en dia, Diamaulàlia, a l'època es deia Aulària, amb una R al mig. Ah, això fa més medieval. Sí, i Teresa també hi havia. Ah, també Teresa. Justament ara a Fornestona ens ha trucat la Maria Teresa, que és un nom compost que es posava per participar justament en aquests slots de Nadal. Correcte. En fi, i de nois... De nois el que es ficava més era Josep, llavors, si veiem el nom de noia Maria Josep, és la típica parelleta, no? Ficar-li Maria Josep. Sí, sí. També hi havia molts francès. Això és curiós, perquè no moltes poblacions tenen aquest nom de francès, però hi havia una població de franciscans molt potent a la perròquia, i, per tant, quan no se sabia quin nom ficar-li al nen, o quan dubtaven o no ho tenien clar, com que aquí batejava era un francès que deia, i li ficarem francès. Hi havia bastants paus, jaumes, joans, i, evidentment, bastants justos i pastors, que ho comparem amb la resta de poblacions veïnes. Sí, sí, molta gent ficava nom. Avui en dia, de just, coneixem el Just Fosalba. Sí, sí, de fer d'aquesta família, anava alternant Just, Pastor, Just, Pastor. Sí, sí, sí. Per tant, el Just Fosalba, si té un altre fill... Pastor. Ell, però, crec que no és la gran de la família. Té un germà més gran, que per primera vegada va trencar la tradició, que no li vam ficar el primer primogeni. Llavors, de l'enreu que es va crear el següent, li va tocar. Tranquils, eh? Ja ho arreglarem amb el següent, no? En fi, el pare és el Just Fosalba, eh, de les carnes Fosalba de Marca. Més coses, per exemple. No, que anava a dir... mortalitat, així, oi? Exacte, sí. Hem parlat de naixement, ara parlem de l'invern. Entre el 1689 i el 1714, quants morts hi va anar bé? I va anar bé 238 morts. I em dic que, bé, 333 bapismes. Sí, sí. I va anar bé una mica més de naixements que de morts. D'aquests 238 morts, 146 són adults, i la resta, que és molt alabat, eren albats. Que albats serien nadons o... Nens sent escuts, eh? Sí. La mortalitat infaltil era molt alabada, sí. No hi havia el hospital. Correcte, correcte. Naixien a casa i naixien en condicions. No eren les que tenim avui en dia, lògicament, fa 200 anys. Després, també, per exemple, la majoria de morts van ser per malaltia. Sí, aquest és un cas curiós. No va fer coses molt bones, compactar amb el... No en vergui, amb el que hi va... Amb el duc de Pòpoli. Sí. Però, a l'hora de notar el motiu de les morts, no s'hi explaseia gaire. Si hi havia morts de malaltia, malaltia comú. No et deies que era barisela, si era una grip de malaltia. Després, per exemple, m'agrada molt això... Bueno, m'agrada molt. 18 morts catalogades com a morts violentes. Sí, era un tema de morts violentes, de malaltia pròpia. Potser de treballar al camp... No, que els havíem ferit amb un arma de foc, o els que havien anat a la guerra... Clar, perió de guerra. I després hi ha tres que estan catalogats com a directament morts. No se sap de què morts es van trobar a morts a mig del carrer. Morts interrogant, no? Morts a mig del carrer. De fet, el rector de la perrolla, com diem, no es plaia massa. En canvi, per altres coses, es van comentar que ens van explicar això, sí que s'explicava explicant amb disputes que teníem amb altres mossents i tot. Meneu més aquí, fins la setmana que ve. Vinga, gràcies. ... Bona tarda, són les 6. I aquesta hora sàpiguem primer l'estat del trànsit. Encara hi ha cuas a la ronda litoral, sentit llobregat des de Morrot, bé bé fins a Sant Adrià. També hi ha de zona franca a cantoni, i a l'altura de Rambl'Aquipusco, sentit trinitat. A la ronda de Al, l'entitud, i aturades a Pedralba, sentit trinitat. Hi ha 6 km de cuas. A l'AP7, a Barbarà i Sant Barpeto, han sentit sud amb un carrit tallat per una varia a l'altura de Barbarà. També a trànsit molt dents, amb algunes aturades a l'AP7 del Papiol, han sentit sud. A l'AP2, el Papiol, per allà, sembla l'AP7 sentit nord. Un quilòmetre de cuas per sentit, a la C55, el monestral de Montserrat, torna al carrer Ciudad de la Paz Alternatiu, l'entitud a la C58 a Montcada, en sentit sud, i ara també hi ha la B23, esplugues per accedir a Barcelona. La policia australiana ha donat per acabar el segrest de més donat de gènere de persones en una cafaderia de Sydney. Mitjans locals informen de dos morts, un d'ells al segrestador, tres hostatges més, estarien greu menferits. La policia australiana permet la tramitació dels pressupostos, però confia que abans d'aprovar-los s'arribarà a un acord per avançar eleccions. Convergència valora positivament el gest dels republicans per afavorir el clima negociador, entre mas i junqueras, per a unió sent distància, i veu una maniobra electoral d'esquerra. La Infanta Cristina ja ha pagat els 600.000 euros a la fiscalia anticorrupció per responsabilitat civil, en el cas NOS. Els pròxims dies, el jutge de Palma José Castro decidirà si la Infanta va judici. Processades 18 persones pel finançament i legal del Partit Popular, a través de la trama Gurtel del País Valencià, entre els processats per delicte electoral i falsedat a les eleccions generals del 2008 i a l'ex secretari general i diputat Ricardo Costa i l'ex vicepresident de la Generalitat Vicent Rambla. Fora un comú del govern del Parlament i botigués catalans contra la suspensió de la llei catalana d'horaris comercials, el 95% de les organitzacions comercials han lliurat el Parlament un manifest en defensa del model català. El president Rajoy ha firmat el seu primer pacte amb els agents socials és l'acord de l'ajuda de 426 euros als aturats d'Arral Arga Dorada amb càrregues familiars i que faci més de mig any que no cobren cap prestació. Només serà compatible amb uns ingressos de menys a 400 euros de l'iprem. I una retrospectiva d'Orson Welles i un simposi internacional sobre l'obra d'aquest director i actor nord-americà s'entrarà en la programació de la filmoteca de Catalunya per l'any que ve. El Barça i el Manchester City repetiran l'aliminatòria de l'any passat als buitens de final de la Lliga de Campions. La nada serà el 24 de febrer de Manchester i la tornada el 18 de març a Barcelona. El Madrid es tornarà a enfrontar al Xalke 04 mentre que l'elèctric de Madrid es creuarà amb el Bayer Leverkusen. També destaca l'aliminatòria entre el PSG i el Chelsea. I Eric Avida l'anunciarà a aquest divendres que retira del futbol l'exjulador del Barça i l'anunciarà en una roda de brimça a Tènes. Pel que falten es vespre, amb més clarianes i retirada de les pluiges, entren vents de nord i nord-toest, amb cops forts a l'emportar Ebre i Pirineu. Demai haurà més núvols el matí, i més sol a la tarda tret del Pirineu on dominaran, els núvols amb navada moderada només a la cara nor baixant cap als 1.200 metres de cota. Enviem fred. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts, es parla Andreia Bueno. Sant Just ha recaptat 2.907 euros en benefici de les malalties del cor. 2.907 euros que es van recaptar durant el matí d'ahir al municipi, en el marc dels actes de solidaritat de la Marató de TV3. La sala municipal de la Teneu va acollir ahir un munt d'activitats ben diverses, com ara balls i una xocolatada, recitals de música i can, entre d'altres. Aquestes activitats comptaven amb una entrada solidària de 3 euros, i van aconseguir recaptar un total de 1.622 euros. D'altra banda, el Pony Club Catalunya, es va recaptar 1.285 euros en unes activitats solidàries que organitjaven Pony Club, les Ipica Sol Solet i la Granja Can Mèlica, amb la col·laboració de Can Pedrosa. Més coses, l'Ajuntament de Satjú subvencionarà empreses que s'instal·lin al polígon del Pony Reixat. És una de les mesures que l'equip de govern prepara per 2015, per dinamitzar i potenciar el teixit econòmic i productiu del municipi. Durant un període màxim de 6 mesos, l'Ajuntament assumirà el 30% del cost de lloguer, de les empreses que vulguin instal·lar-se, alguna de les nous industrials del Pony Reixat. D'aquesta manera es facilitaria l'establiment de més empreses del terme municipal de Sant Just. D'altra banda, rependran les subvencions a empreses que contractin aturats al poble. I acabem recordant que aquest cap de setmana torna el mercat de Nadal, a la plaça Camuapa. Fa tres setmanes es va haver de suspendre per culpa del mal temps, i finalment tindrà lloc aquest cap de setmana. 17 diumenges, 150 parades de comerços, artesans i serveis locals, s'instal·laran la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadaners. A banda de poder conèixer aquests productes, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara Tallers, un cagatió per als nens i nenes, i un trenet que farà voltes pels carrers del poble. També hi haurà una gran escola d'animals, i repetirà l'espai dedicat a la salut. I això és tot el moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Vespre a les set. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio. Bona tarda. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell. Que fins ara mutis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella crida notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'arquivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics... Radio Desveros ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Els pastorets de Sant Just tornen a la Teneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre tens una cita amb els pastorets de Sant Just a la sala del cinquantenari. Nous personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albanell. Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Teneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any. Els pastorets de Sant Just. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona a la tertúlia esportiva. De fet, ja estan preparats, Cristina, a la redacció, al Rafa Cano, al Madri Poy... L'Oriol Pasqual està... Fiquen a la porta, ja, quasi. Anem un moment, anem un moment. I veig que l'Oriol Pasqual està fora parlant per telèfon o està parlant amb Lluís Enric. A veure si et valgo. Abans de tot això, teníem una xerrada pendent amb la presidenta de l'Associació de la Marató de TV3 de Sant Just. Què tal, Rosé Pérez? Bona tarda. Bona tarda. Abans de res, enhorabona i felicitats, perquè aquí a Sant Just, en total, es van recaptar 2.907 euros. Que van pujar i que va inflar el marcador final de la Marató de TV3. I concretament, d'aquests 2.907 euros, 1.285 de les activitats que es feien al Pony Club Catalunya, i 1.622 del que es va fer a la Taneu de Sant Just. Com va anar tot plegat? Com és, Rosé? Jo vull dir que el que es va fer a la Taneu de Sant Just, és per a tots i per a totes les entitats que van col·laborar, per a Ràdio de Sant Just també, per a Ràdio de Sant Just, i per a tu, que ho has presentat de manera fenomenal. Sí, bueno, ja estàvem allà. Això volia preguntar jo, perquè el Jordi no diu res. Com ho va fer? El Jordi va fer excepcionalment dur. Ah, mira. A veure, una cosa... Està ja té un nivell i un recorregut. Molt bé, molt de caliu. Tot l'ambient va ser molt de caliu, molt difícil. I com va donar el millor decimatiu. Home, Rosé, hi havia moltes entitats en Justanques que hi participaven, en un espectacle de més de dues hores. Va haver dos hores i mitja de durada, on hi havia vals de Saló de la Taneu, també hi havia participants de l'Estudio de Dança, Renata Ramos, del Juscor Góspel, que al final van fer una cantada. Després, els curs municipals d'Artsplàstiques, que van fer els corts, el tall de plàstica que arreu blau, que van fer les pedres, que tot això de les pedres venia a partir de 3 euros, també... En fi, molt de... La popular tarda, la popular... No, no vull ser ningú, els monòlegs de Justeatre, Tutuguri, Valls de Saló, de Taneu, la Taneu, que va deixar també la sala municipal. En fi, moltíssimes... A més, la sala estava plena, no? I havia molt de... La sala estava plena de gom a gom, i de més... La sala a l'estona va avançar-hi sortint gent, que havíem d'estar a la porta, també, vigilant per... que no m'ho deixés la llum, però, vaja... Va ser tot un matí d'anar i tornar per fer-ne. Et va sorprendre que hi hagués tanta gent, ahir, que estigués plena la sala de la Taneu. Ho dic perquè, més que res, Rosé, això és la primera vegada que s'ha fet aquí a Sant Just, no? Sí, sí, la primera vegada, i a més a més, nosaltres ens vam presentar com a associació el dia de Sant Just al carrer. Per tant, fa molt poc que la coyuntura ha sigut positiva, ens hem trobat, ens hem anat trobant, tothom ha volgut col·laborar, ens hem trobat ahir, i espero que l'any que ve, la cosa serà a part de continuar, serà molt més massiva, i moltes més entitats poden participar, perquè en algun moment algun entitat ens va comentar, oi, jo no ho he sabut, clar, és que tot ha estat com... preparat... en poc temps. A Corregüita, sí. El dia a dia així ha sortit molt bé, ha estat molt intens al resultat. Clar, de fet, sota la bandera aquesta de la Marató de TV3, la gent... els catalans, la població, jo crec que al països ens sentim cada vegada més, o molt nostre, no? És un programa mític que es fa cada any, i la gent s'ho sent molt seu. Ha sigut fàcil convèncer a les entitats, perquè s'assumina aquest acte d'allí per la Marató de TV3? No, no, és que no ha sigut ni fàcil ni difícil, és que elles mateixes... Tot ha confluït de manera que... que sense haver de convèncer a ningú. Al revés, més aviat viuen, s'han posat d'acord, sense buscar-ho, sense agair a feina, i ho ha estat tot molt fàcil, sincerament i molt agradable. I suposo que, com ja has dit, l'envinent repetireu? Suposo que la majoria d'entitats, no sé si us han comentat alguna cosa que tenen intenció de repetir, també amb vosaltres, o...? Esperem que sí. Esperem que just aí, i esperem que repeteixin aquestes entitats i moltes fases que en aquesta ocasió no han pogut col·laborar. Una cosa està clara, i és que vosaltres segur que repetiu. En aquest cas, podeu fer algun tipus de lectura, és a dir, una mica d'autocrític en aquest cas, i... Doncs mira, hauríem de millorar de cara a l'envinent doncs aquestes aspectes, no sé si d'organització, o què és el que canviaríeu de cara a l'envinent? La cara a l'envinent encara ho hem de trobar tranquil·lament, sempre amb la respecte d'ahir, com si diguéssim, que tot va anar molt bé, perquè no sabíem exactament encara com és que vindria, i encara no hem fet el moment, en falta fer la reflexió, trobar-nos, parlar-ho, i home, segur que m'agradaria, és avlucinar totes les entitats, i dir que fos només un sol s'enjust, el que participés i tot junts. Perquè entenc que les activitats del Peniclub Catalunya no depenien de vosaltres llavors, no? En un primer moment es va parredonir-nos, però després ens van considerar més aviat, que suposo que va anar molt bé, per fer-ho pel seu compte. Segur que tal com està, que ha estat molt bé, perquè la recaptació també ha estat molt bona. Sí, sí, ja va, acabi de la fi, l'objectiu i el fi... És comú per tots. Jo volia preguntar-te, i ara, a partir d'ara, com s'ha fet? Aquí és el procés, es van recaptar aquests diners, avui s'han ingressat ja la caixa, s'han d'ingressar... Com ho feu? Com funciona una associació per l'embarador de TV3? Sí, bueno, nosaltres hem anat recaptant, vam deixar unes guardioles en alguna botiga, després, el dia que ens vam presentar, al carrer vam venir uns braçalets, que vam fer de manera simbòlica, i el que hem anat recaptant, tenim una de nostres jurés, que és el que s'encarrega dels diners, i ell és el que s'ha d'ingressar. És a trucar i espero, suposo, que avui l'has fet, que com sempre anomenen d'ell, és el que s'ha d'ingressar directament. Molt bé, doncs... Roser, no sé si vols fer alguna cosa més, nosaltres volíem parlar amb tu uns minuts, veureu-me'n, per saber com va anar tot això, i res. Felicitat, enhorabona, i... És la felicitat, també. És la felicitat, enhorabona, del poble de Sant Jordi. Sí, perquè, a més de... La ràdio va empolaborar, doncs, tècnicament, amb el Carles... A tothom, i tècnicament, amb això que n'estàs estupendo, la veritat va... El que passa és que potser era una mica ambició, i fer com una mena de... era una minimarató, quasi, perquè hi havia entrevistes als científics. Hi havia també... amb entitats, a nivell local, lògicament, també, amb actuacions, no? Era una... és com... un mini programa de TV3. Sí, sí, va ser com una minimarató a nivell local, que ho has dit. Sí, sí. I va... va tenir entrevistes amb el doctor, va tenir actuacions, i la ràdio va participar amb junts, que tot va funcionar a la perfecció. Em sembla que va anar molt bé, i amb visiós no era. Al revés... Va ser... com et diria? Estàguessin alienats... alienats dels astros, i hauria funcionat tot bé. Home, sí. Home, normalment, això ho deiem abans, eh, perquè, clar, la tarda abans vam fer amb l'assaig, no sabíem com aniria, estàvem allà una mica nerviós, però... Algú va dir fer algun comentari de... Normalment, quan aquestes coses són per la causa que són, hi ha la solidaritat, la bona fe de les persones, que la gent anava allà perquè li donava la gana, perquè no hi havia res a canvi, no? Sí, perquè aquests voluntaris... Clar, llavors quan passen aquestes coses, bueno, és el que dius tu, que salen els planetes, o passa alguna cosa, que... I encara que hagués passat alguna cosa, que no facis el cas, algun error tècnic o qualsevol cosa, bueno, va anar com havia d'anar. En fi, Rosé, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i a... Espero que l'enxefi sigui encara millor. Molt bé, moltes també. Que vagi bé, Rosé. Bona tarda, gràcies. Adéu. Bona tarda. Bé, 6 i 20 de la tarda, nosaltres fem una pausa de re. Què passa, Cristina? Que rius. No, no. Estava recordant coses. Que recordes, que recordes? Res, comentaris, aspectes. En concret, que arriba a la tertúlia. Sí. A veure què diuen els nois de la tertúlia. Ah, no ho sé, però com sempre s'inventen una de nova. Però què vol dir la nova, que s'inventen coses? Els de la tertúlia esportiva, eh? Clar, són innovadors, fan paraules d'aquestes noves i creen tret dintòpics, molt sovint. Ah, bueno, bona no, estaré al cas, estaré al cas. Ràdio d'Espel 98.1 Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla, si provem el rincón d'Estembul? El restaurant tur del carrer Salvador Escriu? Exacte, fan que vaps molt variats, em pollastreu a d'ella i els combinats que barregen la cuina oriental en productes de casa. Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estembul també ofereixen amenides i kebaps vegetals. A més, el pis de dalt hi ha un menjador haima per sopar en un entorn al més pur estil oriental. M'has convençut, avui sopem el rincón d'Estembul. El carrer Salvador Escriu número 5B de Sant Just Desvern. Telefon 692-811-32 i també a Facebook. Rincón d'Estembul. Rincón d'Estembul. Rincón d'Estembul. Rincón d'Estembul. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 6 i 21 de la tarda continuem directe a la penya del Morro i ja tenim aquí els nostres col·laboradors habituals dels dilluns a la segona hora per parlar de futbol i altres esports a la tertulla esportiva. Oriol Pascual, bona tarda. També tenim Rafa Bonatarda, l'entorn acompanyant... I el Manel Rifoll. Manel, que el teu micròfon per barrià estic. Ja no acaba d'anar, Manel... Semblant. Fem juny d'haver-te un plet amb el micròfon tarat. Tenim un tèndint tòpic pendent, Cristina, que té molt a veure amb el que parlarem a continuació a la tertulla esportiva. O sigui que, si ho sembla, anem cap al tèndint tòpic i ho comentem directament. Perquè avui, lògicament, un dels temes més comandats a Twitter ha sigut el surteix de les Champions. Han sigut tèndint tòpic, Leverkusen, Schalke, Pellegrini, també. En fi, el Barça ja sabeu que es tornaran a enfrontar al Manchester City, que a Barça va tungada. Però ara en parlarem. Sempre fa tres o quatre anys el mateix equip. Doncs en general, el Chelsea ara és el cític. Per avaliar. El Real Madrid s'enfrontarà al Schalke 04, no, Cristina? Sí, tal com va passar la temporada passada, el Barça es tornarà a veure les cares avui temps a final amb el vigent campió de la Lliga Anglèsa. La Nadal es disputarà el 24 de febrer i la tornada que jugarà al Camp Nou serà el proper 18 de març. Què diu la... Perdona, per la resta d'equips, Cristina? Gràcies, m'ho pregunto, Jordi. Doncs l'Atlètic de Madrid l'ha tocat al Bayern Leverkusen, mentre que el Real Madrid es veurà les cares amb el Schalke 04. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, el Marc Esparcia. Diu, quan sigui un sorteig de veritat, l'anomenaré Sorteig de Champions, de moment el seguiré anomenant Frau i Robo. Un altre comentari és el Rubén Parra. Diu, el rival més fàcil pels espanyols. Pregunta, diu, el City, sense dubte. La seguible, el Leverkusen. Fàcil, el Schalke. En això crec que tots estem d'acord. I el Cristi Atlètico diu que era com una mica obvi que el Madrid l'anava a tocar al Schalke. En fi, obrim ja micròfons de la tertúlia, un Madrid no sé si... De fet, està on obert, eh? Ah, sí? Faja! I no diguem res, tu. Les metàfores veig que avui no acaben de... Entendràs. Pots treure aquesta música. Avui no és un sorteig, no? Puc, xerafa. Puc, xerafa. No serà el resultat i ja no és un sorteig. Sí que tot el Schalke, sí, no? Pregunto. Jo vaig amb el City. És el que he hagut tot ara. Amb el sorteig, amaguem-lo del Getafe. Vaixís, sort del sorteig de dilluns. Després ja podem parlar del Getafe, no passa res. Però si el tema ara és el sorteig és el sorteig. La primera part de l'Espanyol. Gran partit. Què us sembla que hagi educat el City? Jo prefereixo que m'hagi educat el City. Per exemple, que no pas un vacilè. Perquè, si més no, t'assegures una molt bona entrada del Camp Nou a la Tornada, que, si no, el partit s'ha d'escafeïnat. No. Que saps que el City no és un equip que es tirarà enrere. I, a dia... quin dia és, avui? 15 de desembre. Jo ara mateix vaig 60-40 pel City. Veurem què passarà mitjans de febrer... Dos mesos al City. Sí, jo veig un 60-40 a favor del City. A veure què passa d'aquí dos mesos, d'acord? Ara mateix el City porta una sèrie de partits de la primer, que està creixent 2-3 punts del Chelsea. A veure, sí que és veritat que la tornades al Camp Nou, i que hi haurà molt a dir, però ara mateix al Barça haurà de fer 3 partits bons, 2 de dolents. 3 de bons, 2 de dolents, i sense estabilitat. Però, bueno... Ritero, és a mitjans de febrer. El sorteig en sí. Per què dius que he sigut una pamama? Per què diueu que no és un sorteig legal? A veure... No, perquè... No, no, no, no. No dic que sigui legal. El comentari que jo estic rebent i percebent de la gent, hauria, al moment, perdona, és que això no és un sorteig, que aquí hi atongue, que aquí... No, les calentes ja van... Ai, tor, ai, tor, tu com ho veus? Jo, el del Madrid, d'un altre cop vam deixar el que... És que a mi no em sembla normal, que al Madrid cada any li toquen els rivals més fàcils. És que em sembla lamentable. I fa dos anys va ser a l'Apoel, no? Sí, sí, cada any. El Madrid, la Champions de l'any passat, el Forc elimina i va fer una eliminatòria al collo, no? Va ser el veier de Monique. Però arriba els gas. No té les gas. No té les gas. Perquè a l'Apoel arriba... Vale que s'hagi d'acord? Que s'ha d'aguanyar tots els rivals. El Barça, si vol guanyar la Champions, ha de guanyar el City. Però no és el mateix agafar i jugar contra el City 8 anys, el Chelsea 4 i el PSG Movimento, a Semis, que no pas agafar a l'Apoel 8 anys, a Liverpool, a Quarts, a Barcelona, a Semis. Clar, ja portem una sèrie d'anys que el Barça... ha arribat a 7 de les últimes 10 Semis de la Champions. I d'aquestes 7 vegades que ha arribat a mínim a les Semis de la Champions, ha jugat, no sé quantes vegades, amb l'Arsenal. No sé quantes vegades, amb el mateix Bayern, va jugar amb el City, amb el PSG. O sigui, el Barça... El currículum és més dur. És més dur. I el Madrid té la Santa Potra, per dir-ho d'alguna manera, que sempre, sempre, sempre... Cada any és un queixó. Sempre li toca al rival més fàcil. Això fa pensar. Que dius un any d'acord, dos anys d'acord. El Barça ha arribat a... Jo dic 7 vegades a les Semis de la Champions i els rivals que s'han frontat, i tu veus el Madrid, els rivals que s'han frontat... És que això és que... M'agrada que faci olor a alguna cosa. Això, no fotem. És que és cada any. Aquesta història és conspiranoica. Vola calenta, vola freda. Claríssim. Com veus el sorteig i el City? O sigui, un tongo és el que vam fer amb el Mundial, que es van veure les imatges, que... El baixaven a baix i no l'ensenyaven, i els dels grups l'ensenyaven. Això va passar? Això va passar, es van ensenyar les imatges que van córrer per internet. El Blatter, el que era de la FIFA, quan treia el nom de la selecció, l'amagava baix, l'obria baix... Això és la UEFA. La UEFA és més sofisticat, frio caliente. En canvi, la noia, que quan treia els grups, ensenyava grup. Ai, ho ensenyava així. I l'altre, mirant-ho, vagi llegint el nom que li interessava llegir. El sorteig de la Champions és el que hi ha. L'Oriol s'ha de ser capaç de guanyar qualsevol equip. I si el Barça ha arribat sempre a les finales de la Champions, és perquè s'ho mereixen. A Madrid, molts anys li podia haver tocat una equip fàcil, però que hi ha eliminat. No hi ha arribat petit un cop, un equip capaç de plantar-se de final de la Champions. Es digui Xalke. És un equip potent. D'acord que el City i el PSG seran més potents. Tu creus que el Xalke té alguna cosa a fer amb el Madrid? El Xalke té poca cosa. No, res. Però si el Barça és capaç de guanyar el que t'ha fet, també serien capaç de guanyar el Xalke. Però no et dic que no, amb això estem d'acord. El City també podria ser... Òbviament, aquest... Per Barça, perquè l'equip que té és algun equip de Batarans. El City. Home, però no va bé, eh? Té bastant lli d'equip. Batarà qui té de Batarà. No, però ha fet dos incorporacions aquest any, només. Sí. Agüero no es Batarà. Silva no es Batarà. Silva no es Batarà? No. Jo crec que és més jove. Sí, tant. Sí, sí. Silvan deu tenir 26. Ja té un equip de jugadors que han passat per moltes lligues, que tenen un altre actor. Jo crec que, acceptant el PSG, que no ens podia tocar, era l'equip més fort, segurament. Teníem l'enor que la Juve... La Juve també era un altre coco. Et diria que inclús és millor la Juve que el City. No ho sé, però... Per la manera de jugar el Barça, és millor que ens ha jugat el City, que la Juve. Això sí, això sí. No, però inclús és millor el City que el Xáctar. Si toca el Xáctar, dius collons, tot està enradera i no hi ha parlar. El país, aquell que està en el mateix, no va saber. Si jo tot el que dieu, jo estic d'acord i correcte, que s'ha de guanyar tots els rivals per arribar a la Champions, però és el que diu l'eitor. No és el mateix arribar a unes semifinals de la Champions, a ben eliminat. Un Arsenal, un Leverkusen, un Chelsea, quantes vegades el Barça va haver de jugar amb l'Arsenal, que era molt pesat. Agraeixo que no ens hagi tocat l'Arsenal. Només de pensar una altra vegada, els dos, el toc o el morbo que hagués plenat. O el xáctar, el romanès, aquell home. També és molt pesat. Mira quins rivals han arribat al Barça, que això ja et dic... A mi m'agrada haver eliminat els rivals d'aquests, que no pas un Madrid, que els tres anys del Morín jo va quedar eliminat, pel Barça en un any, pel Dortmund l'altre, per quin altre va eliminar-lo el tercer any. Vull dir que al Madrid els rivals que li han tocat, inclús estic parlant en aquella època, que el Leon l'aliminava cada any. És que era el dion, estem parlant del dion, ojo, no estàvem parlant d'una gran potència, estàvem parlant del dion, que era un caixón Déu. Vull dir que no sé què passa, que el Barça sempre... O sigui, ho plantegem al revés. Jo no recordo mai un Barça, a uns 8 anys de final, un rival fàcil, que segur que l'ha tingut, però igual és 9 de cada 10 rivals del Barça, els 8 anys són fàcils, ahir són difícils, i 9 de cada 10 del Madrid són fàcils. I aquí traieu papers i es pot demostrar. I després s'ha de jugar al partit i passar el que passarà, i jo enfocalitzarem el Barça i el Madrid que li donin pel sac. És que tal com el Madrid està clar que passarà, i el Barça amb l'últim partit... I el desgast, i el desgast... Jo l'he afavorit, però és això, és el desgast, el desgast que influesta en la Lliga. Perquè, a més a més, crec que ha tornat a caure entre clàssics, l'alimentatoria, ho he decidit avui, que que hi ha entre els clàssics. Crec que l'últim partit de l'alimentatoria és 3 dies abans del clàssic. Sí, perquè és el febrer, a mitjans de febrer el primer, llavors el cap de 3 setmanes és la tornada. Bé, doncs veurem què passa, això és el mes de febrer, i tornada falta una estona encara, però... La Lídia de Meditat no té bé, eh? Sí, no és complicat, és complicat. El partit de Jordi d'avui tens PSG Chelsea. PSG Chelsea. El Juve d'Hormon... Una repetició de la final aquests dos. Sí, sí. Aquests sí que són senyors 8 anys de final. Sí, i justament el que ha tret la pilota, la boleta del sortet, era un que havia jugat aquella final amb la boleta. I després el que ha tret el Madrixal, que és a l'Oporto Vasilea, que això ja és l'altre... Sortirà el Caramelet, per el pròxim sortet. Ens ho apuntem i ja veurem què passarà. En fi, per cert, tema Barça. Ara el Manel ho apuntava. Tot això que estem parlant ara, de portada de la tertúlia, que és per tapar l'empat que l'hauria de fer, en principi no, en principi ho hem fet, perquè l'actualitat va anava, tot i que ara entrem ja amb el partit d'Aquest 0-0, entre el que t'ha fet el Barça. En fi, un partit que el Manel... És un... El Barça ja ha fet el pàlico. És un d'aquells partits... És un d'aquells partits, contra un bromaquip, no? Els bromes d'aquí ens veiem patent. El bromaquip... Què t'ha fet? Perdó, perdó. El bromaquip número 1... És una vergonya. Tenim mil aficionats cada setmana allà, que no es mereix aquesta primera, però és un camp complicat. La Mercè va perdre la golda corner, però no hauria de ser un camp complicat. La Mercè va guanyar dos a quatre, fa dos anys va guanyar dos a cinc, l'ha impassat amb hatrit de Pedro, fa dos anys va guanyar una a quatre. El Barça jo crec que l'única derrota que hi ha hagut a Getafe va ser la copa al 4-0, que ens van endusar després de allò. No és mai fàcil i fa molta mandra, anar a jugar al camps com a camp. Fa mandra. Però què mandra, són tres punts per acostar-te al Madrid. Jo estic a punt de trobar que digueu alguna cosa, perquè jo tinc la serra elèctrica preparada per treure-ho. Creus que potser una falta de motivació a aquests partits? No ho sé. Jo crec que es falta de respecte al rival. El que li passa diu, ara vinc de jugar amb el PSG, ara jugo amb aquests, amb aquests. Li pico. Allò que deien els guanyarers sense baixar de l'autocar, després passen aquestes coses. La primera part de l'espanyol també és això. Les lligues es perden a llocs com aquests. Les lligues per tajetafes, les lligues poden perdre com es podia haver perdut quan es van al Mèria i que gairebé no es guanya. El Barça aquest any, si us hi fixeu, fa tres partits bons, dos de dolents. Tres de bons, dos de dolents. El Barça, a Mestalla, que no funciona, hi ha moltes coses. Aquí ens hauríem de començar. Anàvem millor amb el Tata. De fet amb el Tata i ara mateix el Barça tenia quatre punts. Per això ho dic? Perdona. Jo sóc un defensor de Luis Enrique. Luis Enrique, amor. No sóc una qüestió. Jo, per el que veig, no sóc una qüestió de mala sort, principalment, d'una qüestió també, que el Madrid està per davant, està jugant molt bé i es considera el millor equip de tot el món ara mateix. El primer és que el Madrid no punxa, no punxa, no punxa, i és molt difícil mantenir la vida. I l'arbitratge també, però jo crec que no és ni Madrid ni l'arbitratge, tot i que l'arbitratge... Mala sort, tio. Mala sort. El Tafi sigui com sigui l'arbitratge, no es deu guanyar. Això és el que vinc a dir. Que et torni a escamatar una altra vegada. No teniu la sensació que s'han invertit els papers. És a dir, que fa 5 anys era el Barça o fa 6 anys. Era el Barça que estava guanyant tots els partits i estava sempre al capdavant. Andàvem les eliminatòries tranquil·lament a la Champions. I ara és el revés. És el Madrid que guanya tot, que ara se'n va al Mundialet de Clubs. O un o l'altre. Sí, Jordi, però igualment fa 6 anys el Barça jugava a les eliminatòries de Champions contra l'Arsen i el Madrid la seguia jugant contra el Patata Futbol Club. Això no es posa una altra. El que és important veure aquí, que és una feina que potser no s'ha vist molt, ara el Barça és una equip de construcció, com era aquell Madrid, quan el Barça era el millor Barça d'història, era un equip que estava construint-se, i la feina que va fer Móbrinho aquells 3 anys va fer una sèrie de construcció, que ara avui en dia està donant els fruits i en Xiloti hagi gestionat molt bé aquest vestidor. I el Madrid no és un equip en construcció. El Barça és un equip que ha d'anar de més a menys, ha d'anar creixent. El Madrid, com que ja està creuscut, no li fa falta creixer més. Clar que s'han invertit els pols, però perquè ara un equip s'està construint i és com el Madrid, quan els seus jugadors són bons, se li facin grans. I l'hagi de tornar a construir estarà un temps en aquest any. Aquest any el Barça tenim molta sort d'estar només a 4 punts del Madrid, perquè més tard ja vam guanyar el 92, al Camp de l'Almeria vam guanyar el 80, no sé quantos, al Mila Real també vam guanyar el 89. Aquest any el Barça hi ha molts partits que no es pot negar, que no lluiti fins al final i tot això, però jo crec que estem tenint molta sort. Per tant, en aquest aspecte estem enganxats a la Liga gràcies als gols a última hora. És veritat que a nivell de pals, per exemple, el Camp del Gait ha fet un altre pal. No sé quants pals hi aporta el Barça aquest any, són uns quants. Però tu vas sumant mala sort, després hi ha també el Penal Amèssim, les mans. Si el gol que anava el pal hagués entrat... Sí, però això rafa un servei d'Estoza. No, no, però s'estaria parlant d'una altra cosa. Sí, i si l'àrbitre, que hagués pitat el Penal Amèssim, també un altre galló hauria cantat. A mi no em serveix això. I a gent que diu que el Madrid hi ha pitatons a finals a favor i el Barça només un, que l'arbitatge està forent al Madrid. A mi m'agradaria dir-me la Bufa. Tu no pots ser que vagi el Camp del Gait a fer amb tal com vas anar. No, va haver un penal claríssim de l'àrea del Gait a fer, que després va ser un penal de... Sí, primer penal a favor del Barça, i la jugada després penal a favor del Gait. Escolta, d'això d'anar a protestar els penals... És el que dic. És el que dic. És el que dic. És el que dic. És el que dic. És un equip petit. És una part. M'hi agafaré, per què? No soc un equip de... I el Barça, Ara Jordi, començarà a haver-hi molts problemes, perquè Montoya, primer cas, ha sortit i marxa. I Lluís Henrik va sortir fent el patatot. Allà a la rola de premsa, dient, jo confio en Montoya, no sé què. I no sé si va passar 10 minuts que li vagi a ensaun Twitter al el jefe del Montoya, o sigui, i li va dir que moltes gràcies, però que prou que li prenguessin el pèl, que Montoya té ofertes de Liverpool i les Juventus, i que se'n va aquest hivern. Tens a dubles que no confies, al ves que no es renovarai i se'n va. Això és el compte de Mariana, perquè cada setmana és el mateix, o sigui, ara no tenim la teva ordre. Ja ho sabem. Però el de dubles, és molt bo el de dubles, perquè jo l'altre dia escoltava el mafió del president dient que era una cosa parlant que bé. Correcte, que és un tio que ha vingut a climatar-se això. Què vol dir que ha vingut a climatar això? Em sembla tan lamentable. Com que la barra d'enixots... Hem fitxat avui aquest any... És parlant que bé. Que sí. M'agrada bé. Quines coses són més dolentes? Quines coses són més dolentes? Quines coses són més dolentes? Si se deixo-lo, si vols. No el tingui a xupar amb el guió. Va fer el ridícul contra una i la barra bona de bé. Dugles. Dugles? Vam demanar una jugada contra el Vesca. No, però és que el del Barça aquest any se'n va... No van fer la neteja que havia de tocar, no han fitxat aquí, li havia de tocar, i el Barça et diu que s'està aguantant pel resultat que marquen l'últim moment, i que sí que el Luis Enrique té raó amb que els jugadors ho donen tot i lluiten i tal i qual. Però per ser el Barça no n'hi ha prou amb això. Necessites més. I jo ara mateix crec que ens han salvat aquests 3 o 4 partits que hem guanyat al final i esperat el mes de gener, perquè el mes de gener ens ve l'elèctric de Madrid. Ens vindrà l'aliminatòria del Madrid, l'elèctric de Madrid, de la Copa del Rei. Ens venen dos partits seguits a fora. Vull dir que els genents ve un calendari que... A l'Òscar, a l'Òscar. Cuida-ho, cuida-ho. Si recordem la història del Barça, ja he comentat més d'una vegada aquí, el normal és que el Madrid vagi dalt, i el Barça vagi dalt per seguint-lo. Començarà el segle XXI, però la història del Barça, el 100 i pico anys de la història del club, és a veure-les venir. O sigui que algunes vegades el Barça de les 5 Copas, si l'Àntim ha tingut un equip potent, que ha pogut demostrar que l'any que hi va haver crud, i això és normal, és a veure-les venir. Clar, però ara ja s'ha acabat el segle gloriós, el segle aquest que va començar el Reijar, i que després Guardiola el va portar a Soblim, i que si m'apureu, Tito, el va acabar d'expandir amb els 100 punts, en la lliga els 100 punts. Això ja s'ha acabat. No sé que estarà en blanc. Però serà el segon any consecutiu en blanc, ojo. I això ja no agrada. I sense poder fitxar. El problema del Barça és això. És un comul de propòsits, correcte. Aquí ve un problema. Aquest estiu, la gent no m'entendre qui s'havia de vendre, i qui s'havia de fitxar. I tu, quan acabes un cicle, s'ha d'acceptar l'any passat, vas fent en blanc aquest any, jo ho vaig dir aquí, que no s'havia d'haver vengut a Cesc, es va vendre a Cesc, l'Alexis, tampoc hi agafes. I per treure diners, i deixes a Pedro, que ja saben com està, i deixes a Piqué, que tothom sap com va ser, i deixes una sèrie de jugadors, que potser haguessis pogut treure a caix, i fas un bon equip, que és el que diu el Manel. El Barça ha d'estar en construcció, però és que jo no el veig ni en construcció. Jo crec que el cicle del Barça es va acabar el moment en què el veier demoni que ens va fotre la pallissa que ens va fer aquell moment. I allà no es va decidir fer neteja. Però el problema ja ve anterior de no voler fer neteja. Però es va voler donar un any. L'any passat es va voler donar l'any, i va sortir amb l'any. I va agafar el Tobi, i et fitxa el Douglas, per 5 milions, el Bermail, per 20, et venen l'Alexis, et venen el Cesc, i Rois, que t'estava dient en candeletes, vull venir el Barça, per 25 quilos el tenies, agafes, i el deixes allà al Borussia Dortmund, doncs amb aquesta colla allà dalt, és que hi va haver una pressió del soci, de fer-lo fora, no sé per què, quina mania tenien en què no era per filvar-se, no era per filvar-se, no era per filvar-se, era una pucentada. Tenim unes certes manies aquí, és com ara, per exemple, si se'n va, quan se'n vagi Montoya, perquè després no hi havien confiat, però se'n vagi Montoya, es faci un gran jugador tan a jubi com a Liverpool, a tots els llocs. Després haurem de pagar una mortarada com ben pagat per... la rosa, perquè el dia del passeig de la rosa vam sortir... a fòrics? Sí, vam fer un molt bon partit, i era el PSG, i també és veritat que a Teres Teguipa va salvar, i a Teres Teguipart va salvar els dos, però va ser un pitjor. El futbol que sabem que això ho té, que un dia estarà en un món i l'altre estarà avall, però vam sortir d'allà, que a tots els produsos hi ha que Lluís Enrique s'ha doctorat amb l'acte que ha fet, usant a Pedro a la dreta, amb els campistes... i ara... Què t'ha fet, a la foto? Això què és, què és això? Això és una broma. Això és campixa, tu. Anem cap a... Serios, serios. Un equip que guanya. Contra Déu. Un equip català de primera divisió que guanya. Contra Déu. Moltes gràcies, avui. Bé, el que l'espanyol va guanyar contra la vida real, no? Granada. Granada, perdó. És que els colers no tenia ni un veí. Vinga, va. De què passa, camperia? Hi havia menjant el ministeri veient el partit de la Marató, que no passava a Espanya. Exacte, exacte. Vinc jo de la totça per això, perquè la Marató no ens... No es veia afectat, no? Exacte, ens veia afectat el partit, però bueno, igualment. Mira, després de dos setmanes de junta d'accionistes... Com va anar, com va anar? Va ser... Per el que jo he llegit i tal, va ser molt seriosa i collet va estar molt bé. Molt bé. O sigui que no van sortir tonteries de... parlamentaris aquests que fan molta gràcia i tal. I tampoc violents i res d'aquestes coses. Va ser una junta bastant seriosa. Per tant, ole per la junta aquesta. Però a part d'això, després va venir el Derby, que per ser una primera part impressionant amb un gulàs de Sergio García, que va posar el ui ui ui al Camp Nou i als colers. I... Va la sort que el minut 42 va ser 44. Va marcar el petit i Messi, abans de... El número 22. I Messi, la primera part, l'Espanyol va tenir dos ocasions que ja sí, m'has proposat 0-2. Sí, sí, no, no, sí, sí, no, no. Però cal dir que el Barça va tenir un Messi, un altre pal i que el Castilla va treure una mà brutal. Vull dir que la primera part, en ocasió, ens va estar igualat. Això ho feu el debat de la setmana passada. No, no, no, és que jo volia treure-ho. És que era el Derby. Jo volia treure-ho. Va ser una de ballada impressionant de l'Espanyol, que va baixar els braços totalment, que és d'això em queixo, que l'Espanyol va baixar els braços enenguanyant, bueno, empaten perquè va acabar la primera part empaten per una generalitat de Messi, perquè el gol del minut 44 va ser al·lucinant. Bueno, és que... Perquè si tira aquella casilla i arriba... No és que no arribava. Aquella bola estava fora i van a dins. Exacte. Va fer una paràbola a ras de terra. De fet, hi ha una foto que es veu la bola en el moment que està al màxim fora, que està com un metre fora de la portària i acaba entrant. És imperable, per un porter imperable. O sigui, que no sé, que reconec aquest gol, però després a la segona part, una baixada de braços total. Bueno, més igual. El que sí que em queixo una miqueta, el que passa més, també dono una miqueta igual, és el tema dels periodistes catalans, de tot del periódico i de l'esport, amb els seus titulars, la violència pierde por goleada, i l'altra, que és aquest del periódico, i l'altra, de l'esport, ni un perico en el Camp Nou. Això, després de el que va passar al Manzanares, bueno, no sé, tindrien que donar una mica d'exemple, als periodistes, segons quins periodistes. Jo no dic que siguin tots, però segons quins. Després del que va passar al dia del PSG, també fora, i tal, també una altra. Que nosaltres, al Partit del Granada, no vam dir res contra el Barça, ni insults. És veritat, és el primer cop que... No sé si hi va haver instrucció de part de la directiva, però no es va ficar amb l'equivalent. Va haver instruccions de part de la directiva. No sé quants partits aguantarà això, eh? Sí. Era un primer part. I sobretot, parlar del tema del Partit del Granada, que no es va perdre, o empatar, millor dit, per una generalitat d'estuany i de Lucas Vázquez, que és molt bo, i que té la possibilitat de comprar a l'Espanyol, perquè està cedit per 2 milions. 2 milions d'euros. A veure si no... si va ser una mica de les expectatives, perquè si no, al final, el Barça agafarà, i ho pujarà a la clàfida. Per cert, jo us vull preguntar, pel primer gol, el que tu tanque criticaves a Caicedo va marcar, eh? Sí, no, no, la veritat, però... És un gol d'aquesta de la pensée, si l'estava o no l'estava. Per marcar aquests gols. Si et dones compte, el gol que va marcar va ser molt semblant a l'últim gol que va fer. Sí, sí, és igual, igual. És un pam de terreny. El punt de penal. Perquè, clar, perquè jo li dic jubilat, perquè els jubilats es mouen un pam de terreny, llavors, clar, bastons... Contra qui jugarà Rafal, l'espanyol, els vuit anys de la Copa, ara quan elimini l'Aleves? Eh? Perquè ara eliminarà aquest dimicres, i eliminarà l'Aleves. No és que no recol·loci el Sevilla o el València. Està aquest quadre. Perquè a vosaltres el Genet també aneu... Jo contra el Madrid, ara, però he partit a casa, és contra el Madrid. No ho tinc controlat, de veritat. Sí, doncs sembla que d'aquí poc, tenim l'aliminatòria de Copa, vull dir, que el vostre més de Genet també és... Doncs la Copa no la tinc controlat, no ho sé, no ho sé. Igualment, nosaltres ara anem tranquils, perquè... Però no aneu a parlar Copa, és a la vostra campionat, eh? A veure, no és a la campionat, tio. Potent tres o quatre Copas del rei, tampoc... No, però l'espanyol sempre dona la cara a la Copa del rei. Perquè des de fa, doncs... Recentment se n'ha enguanyat un parell, però... Ha fet tres. I, a més, són aquelles que s'agafaven quan es podia eliminar el rival directament i el Barça en Madrid, que ja han eliminat contra... Jo això no ho recuperaria. Això era una Copa com domana. I les semifinals ja sí, a doble partit, com es fan a la terra. Sí. Això és l'aliminatòria. 128 anys de final i et toca, et pot tocar contra el de segona B. No, res. I estuani, tu el fiqueries titular o així, i rebulsiu ja està bé? Jo crec que la rebulsió és la seva roba. És pitxitxit, però els dies que jugues de titular, jo veig que... És el nivell, oi? Rafa, anem a que van a Madrid, perquè si no, no t'hi entén. S'han fet la debat de l'Espanyol, aquests dos, oi? Sí. Parlar que d'aquí res tenim que jugar amb el Rayo, que és un rival... O sigui, té exactament... gairebé igual que nosaltres, que estem a la part, i suposo que guanyarem. És la vostra liga, no? L'Espanyol, com va fora, però baixa molt el nivell. Des del Buité, que té 20 punts, que és el Celta, fins al Getafe, més o menys, hi ha un... quan s'equipsa, hi ha 6 punts de diferència, que és la liga... Perquè ara ja... Per on, o com funciona això, ara? No, aquest cap de setmana... Aquest cap de setmana hi ha liga... Què juga? El dissabte a l'Esquadra Camp Nou contra el Córdoba. dissabte a l'Esquadra Camp Nou. Contra el Córdoba. I després, el següent partit ja és... de l'Higa, el cap de setmana 3-4, de Genè, que el Barça juga el diumenge... 4, a les 9 de la nit, el cap de la Rial, que tampoc serà fàcil. Serà un altre rival. I l'Espanyol... Nosaltres juguem el dissabte a 20, amb el Rayo, a Castell del Rayo, i el dia 4 diumenge a les 19 hores amb el Eiber. Molt bé, anem cap a l'esport s'enjustenc, perquè l'editor acompanyant, és el que segueix com van... Estigat amb l'envol, eh? I els equips... Bueno, també tenim posat un ull a l'envol, perquè l'editor és membre de l'equip i jugador. Quina position juga l'editor? Jo jugo d'extrem. Dret o esquerra? Doncs en moc pels dos, eh? No tinc cap problema. Jo tampoc no he tingut idea de tant vol. O sigui que he preguntat per preguntar. Anem a la qüestió. Comencem pel futbol? Comencem pel futbol. Victòries dels dos equips de futbol, s'enjust, club de futbol va guanyar 0-3 al Camp de la Almeda, i s'acosta a les posicions de... cap de banteres de la taula. Aquesta setmana era bé pel esport s'enjustenc, eh? Sí, ha anat força bé. Ara acabarem de comentar el futbol. Què sota el vaig obregar? L'Atlètic va guanyar 5-0 al Castell Vilsbal i segueix líder. Molt bé, molt bé, molt bé. I va anar bé el Campi de Grup, el Campi de Grup. Estan anant superbé. Sempre que guanyar l'Atlètic farà el més comentari. No, no. Un clàssic, un clàssic. Com veu, m'apunto també per fer-lo... M'agradaria anar entant. M'agradaria anar a la col·letlla. Fútbol serà també Victòria, 5-2 contra el Gelida Industrial. Bé, bé, bé. Apel·liament també. Aquí poc en imatge estem, eh? Està guanyant els enjust, eh? Tota un moment 3-3. 3-3, val, què més? En vol, també Victòria. Sí, ara, ara, ara. Ara que la col·lipida... Acabem de fer aquell llancrecot a la tauleu... Correcte, correcte. Doncs aquest dissabte tenim el... El tracot. No tenim el sopar de Nadal. No, no, anem a Barcelona. Espero que no sigui un capicú, eh? Abans tenim un dels partits més complicats... Ara. És l'últim partit de la primera volta contra el Sant Feliu. O el Sant Feliu. Perdoneu, jo ho vaig amb el Sant Feliu. Uf! El Perico. Que jo soc de Sant Feliu. O sigui, ets perico, ets perico, i ara, a una altra tolera... Bueno, vaig amb el Cordi... On jugueu a casa? A fora, a fora, jugueu amb aquesta ceba. Aquest cap de setmana, 28-25 contra el Sant Miquel. Bon resultat. Sant Miquel, col·leig i Sant Miquel. De l'example. I ja per acabar, de rota del bàsquet de Sant Just, una altra cosa... Aquest no ho sé cantar. Potser l'úrida que havia de categoriar. Sí, potser. M'acaben pobres. 62 contra el ciutat Vella B. El ciutat femení no tenim res. El femení avui no. La setmana que ve us el porto. El ciutat Vella B, que el ciutat Vella B... No ho coneixia. A mi m'agrada el col·leig i el femení. També us en portaré. Va, per la següent setmana, el bàsquet i el col·leig i el femení. Ai, tor. Tarjeta croca. Per aquest comentari. A la segona, què passa? A la segona va croca. I expulsió. Definitiva. Escolta, hem d'acabar el programa allà. Cristina, si l'apenya del morro tingués molta... A vosaltres, a vosaltres. Com aconsegueix... La gent s'ho pregunta a casa. Com aconsegueix aquestes dades, tu? Per les webs. No vas trucar. Si anem poca parles, anem a tot per internet. Cristina, si l'apenya del morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Topic? Avui me'ls heu xafat tots. Mira, havia pensat la tertúlia. Ja t'he dit abans de començar abans que entressin, que normalment sempre eren novedors, t'herien paraules com broma copa, i coses d'aquestes. Avui només ha estat el Manel, el primer que l'ha dit, sí que després l'ha seguit l'Oriol. Potser el Rafa ha dit alguna cosa també així, però és que el Manel ha fet una secció molt bona també. I dius, mira, el Manel avui s'ha guanyat, perquè s'enjust, 1714, molt bé, noms, amics... Cristina, perdona, para un moment el programa. Home, però no. Acabo de tenir un flaix, ara. Això ho fa en el vester. El matí, hi ha una persona, que és l'Ull de Poy, que és el programa Mas, que comenta com ha anat la tertúlia. Exacte. A tu et semblaria bé, ja sé que tu estic així. Ho acabo de fer? No, això era la meva explicació de l'evolució que he fet en pensament del Trending Topic. Però ho has fet bastant bé. Una valoració de cadascun de tertúlies portives. Avui no, l'has acabat bé. Prenent notes... Total, per retallar la tertúlia, el que sigui. De totes maneres, continuo. El Manel s'ho havia guanyat, però amb el comentari del boli femení, aviatment, terfetra i droga, no li podem donar el Trending Topic, aviatment, i per tant, no tinc més remei que Nadal, jo crec, perquè... Després d'aquestes recomanacions teatral, la Maratua TV3 molt cúbida de Nadal... La secció de teatra s'emporta el Trending Topic, amb l'Oriol Puig, que ens ha anat molt per cert, i que a més a més no m'ho hem dit, però col·labora a la revista... És que no sé com dir-ho, però a la revista digital ho diu el Núbul, que és el Núbul, i que hem fet un retuit des de Núbul. Clou. Clou. Clou. Clou. Clou. És que Rafa es diu Núbul, o sigui, la publicació virtual on treballa. Ah, sí? No, no, Núbul. Perquè clau, en anglès, correcte. Escolta, no m'ha quedat el programa. Això és una vergonya! Una vergonya! La setmana vinent... Jordi, això és una altra groga, eh? Vermella, la setmana vinent no ve i un mes que la loro, eh? Això ja és vermella, eh? Que està sopint de l'armari. És perill controlat. I a la segona... S'ha enfadat perquè no és una altra sintòpica. Clar, per això, però això és una vergonya. Un dia que se l'emporta... Quasi. És que ja vostè el tenint tòpic va molt buscant, Cristina. Clar, no, hi ha més, però és que s'ho busca ell. Ha d'estar perfecte fins a l'últim moment, sinó que no vingui a la tertúlia, s'ha d'haver embordat. A tu t'anarà a tenir cap poder, eh? Sí, molt. El Rafa, que no rafa gràcies a la tertúlia esportiva. Bon Nadal. La setmana que ve, basquet i vole i femení. Vale. Com sempre, aquí truños. I el Twitter i el Facebook, la Cristina de Vargas. Gràcies. A partir de 5 de la tarda. Gràcies, que vagi bé. Tant i tant. Gràcies. Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estan Bull? El restaurant Tour del Carrer Salvador Scriu. Exacte. Fan que vaps molt variats, empullar estrovedella i també plats combinats que la regen de cuina oriental en productes de casa. Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estan Bull també ofereixen amanides i que vaps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem el rincón d'Estan Bull. El carrer Salvador Scriu número 5B de Sant Just Desvern. Telefon 692-811-32. I també a Facebook. Rincón d'Estan Bull. El Just de la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, tinc olimpotiva. Busco sempre aquella triga notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està humplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificada per Rida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts Just, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desveros ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que fan la música de coble o també les danses tradicionals el podrem escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.