#612 - La Penya del Morro del 29/12/2014

Eh, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Escriu? Exacte, fan que baps molt variats, empullar estrova d'ella i també plats combinats que la regen de cuina oriental amb productes de casa. Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema, el rincón d'Estanbull també ofereixen amanides i que baps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador haim per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut, avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Escriu número 5B de Sant Just Desvern. Telefon 692-811-32 i també a Facebook, rincón d'Estanbull. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones dalt al web xaviavillar.cat obtindràs un 10% de desconta en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, a 87 vies, de Sant Just Desvern. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la salut, fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també oferem servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just Desvern i el telèfon 93-371-2067. Celebre el Nadal al restaurant de la Teneu. El cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats en car a l'abrasa al millor preu. Us oferim una amplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses sauces de foir, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país com els nostres cargols a la jauna. A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93-473-41-28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu, punès. Estem al carrer de la Teneu, 3 i 5 de Sant Just Desvern, restaurant Café de la Teneu. El resum de l'any a ràdio desvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar l'ACAS. La unitat d'intervenció ràpida té en cos de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys Mac Donalds va presentar un projecte per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel núcle, que pertén seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just. L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Iulia Quietal. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la ramla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger com esteu. Benvinguts a la penya del Morro. Parla i ho saluda Jordi Domenech. T'està bé fins la set del vespre. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui dilluns 29 de desembre del 2014. Tenim un programa una mica especial, perquè estem en plans de ressaca del 25 i del 26. Com anar el cap de setmana i les festes? Molt bé, ens anàvem tranquil·latats. En principi, a tothom, l'he anat prou bé. A tu també, no? Sí, sí, sí. Avui al programa rebrem unes convidades il·lustres. Unes artistes que estan ara mateix en la cresta de la Ola, que són les glòries d'aquests moments. Sí, amb l'Oriol Puigtauler, a l'especció de Teatre, pararem amb elles. De l'espectacle que vam fer ahir dels seus 5 anys, dels dels escenaris, al Tantarantana. A més a més, també tindrem la segona hora història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Entrevistarem gent dels pastorells de Sant Just, que ens explicaran com ha anat aquesta tercera edició, i amb els canvis que hi ha hagut aquest any de sala, perquè ja no es va fer com les altres dues edicions a la sala gran de la Taneu, sinó a la sala de dalt, i en lloc de 3, 4 dies a Sant Just, ho van petar molt, o sigui, que en parlarem, i acabarem parlant també de més teatre amb l'Oriol Puigtauler. Tot això, ahir el Sergi Pau ens visitarà, també, a algun moment del programa. L'Oriol Puigtauler es podria, no? No, avui no. Fem vacances, sí. No hi ha hagut lligues, no hi ha hagut re, doncs hem fet vacances. Vull dir que és un programa una mica especial, però hi ha un cap d'any i pre de tot. Anem cap a les notícies de Sant Just. Andrea, com ja sabeu, és l'espai amb més humor del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Benocin, per estar ben informat de tot el cap, passa per aquí, oi, ja. Tenim algunes coses sobre taula. Per exemple, en marxa el concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. A més a més, parlarem de l'artista Jordi Rucosa, que passejarà demà les seves cultures mòbils pels carrers de Sant Just. D'aquí un moment explicarem on i quan, si els voleu anar a veure. Però abans de tot això, parlem de documentals, perquè l'últim documental del mes del 2014 s'ha met avui a la Teneu de Sant Just i mostrarà el món de la banca, des del punt de vista d'un ex-alcà recfinancer. Has tractat el documental Master of the Universe, de les confessions d'un banquer, la història de Rainer Bosch, una història de poder i ambició. Andrea Bueno, que també té la mateixa ambició i quasi el mateix poder que Rainer Bosch, té més informació de tot això. Doncs Rainer Bosch és una ex-alcà recfinancer alemanya, experta en banca d'inversions, i explica què significa treballar la primera línia de la banca financera. És un documental que recull les seves emocions, motivations i prediccions, de l'univers paral·lel de pressions i ingressos d'esorbitats. Confessions d'un banquer més enllà del funcionament del món de les finances i de la banca, també és una història de poder i ambició, com deies. I està dirigit per Alemany Marc Bauder, i ha estat reconegut en diversos festivals internacionals. El més recent ha estat justament aquest mes de desembre, ja que ha guanyat l'Europèan Film Academy, el millor documental. A quina hora és això, a dir-s'ho avui? Doncs a les 8 del vespre, a la sala del cinquantanari de la Teneu, es podrà veure un versió original en alemany i anglès, subtitulada en català, i, com sempre, l'entrada costa 5 euros per al publicant general i 3 euros per als socis i socis de la Teneu. Bé, com dius, la història explica la vida de Rainer Bosch, un ex-alcàrrec financer, i m'imagino que posa una mica els peus de punta, de les cores i dels testimonis que pot arribar a explicar aquest home. Exacte, sí, de fet, la Martina Roig és de paral·lel 40, la productora que ens ha costat cada mes. El documental del mes ha explicat que ens fem una idea. Rainer Bosch, en el primer dia, ha començat a treballar a la banca contenida de 18 anys, i en el primer dia ha començat a treballar allà, com a trader, com a àgem borsàtil, va guanyar els mateixos diners, va guanyar més diners, fins i tot, que tots els estalvis que va aconseguir recaptar el seu pare llarg de la seva vida. En el primer dia de feina, amb 18 anys. Perquè ens som una idea, més o menys, per on val el temps. Clar, és per flipar. En fi, doncs, què és el que s'amaga dins d'aquestes accions borsàries, la borsa, un alcàrrec financer per damunt dels bancs, en fi, el poder del diner, no? Mou al món, i, lògicament, també, totes les cores brutes que hi ha darrere, que són moltes, malauradament. Sembla que sí, sí. Doncs es pot veure en aquesta història amb Màstro de l'Univers, confessions d'un banquer avui, a les 8 del vespre, a la Taneu de Sant Jos. L'últim documental de l'any, per cert. L'últim documental del mes i de l'any, també, no? Sí. Bé, parlem, ara, de qüestió, del Concurs de Fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. Un concurs molt on. Sí, és el segon concurs que organitza l'entitat, i, aquest any, el tema és Sant Jos d'Esber, molt per viure, molt per descobrir. Ah, ja. Sí, oh, ja fa crida. Dimecres s'acaba el termini per participar-hi, el que queda de tarda, demà, i ja tot el 31... Ah, no, al matí, potser, no? Perquè no explicarà d'Andrea que se'n ve d'això. Quin és el termini màxim? El dia 31, estan d'avió per córrer electrònic, per tant. Ah, va, t'han quedat tota nit tots enviar-ho, no? Sí, però a partir de l'any m'imagino que ja tothom estarà sopant. Fins que són la primera campanada, es poden enviar aquestes fotografies en aquest concurs organitzat per l'Associació de Veïns de Mas Lluís. Què hem de ser fotografies de Mas Lluís, només? No, fotografies, el tema és s'han just desvern molt per viure, molt per descobrir, a partir d'aquí, idees m'a tope. És un concurs obert a tothom, no només a Veïns de Mas Lluís, cada participant pot presentar totes les fotos que vulgui, color, blanc i negre, comat que vulguis... No hi ha ningú que m'agrada, no hi ha l'únic de restriccions. No és com el desconcurs de fotografia que ja t'avorreixes només llegint ja les bases, que s'hi ha de ser d'un tamaño especial, que s'hi ha de ser un poló... Si has de ser tu com a fotògraf d'un pavanyar especial. La fotografia, la fotografia... No, no, clar. Potser sí, potser diuen... No, no, és que vaixets no poden participar... M'heu un curs, també, de merda, no? De totes maneres, que s'ha enviat, ja està. I els premis, quins són? Doncs hi ha, de fet, dues categories diferents, una és la categoria general i l'altra és la categoria d'associats, per tant, els socis que paguen per formar part de l'associació de Veïns de Mas Lluís, per la general es formarà un jurat de 5 persones conformat per membres de l'associació de Veïns de Mas Lluís i de l'abrupació fotogràfica s'han just, també es distribueixen en funció de la categoria. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar diferents establiments i botigues escrits a la Unió de Votigues i Comerciants de Sant Just. Ah, molt bé. A la categoria general hi haurà tres premis diferents, que és un diploma i un obsequi, on d'aquests vals, i a la d'associats un primer i unic premi, un diploma i un altre obsequi. Dimecres és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu-concurs a robamasluisantjust.org. Sí, doncs ara repetiu que és tan fàcil que no sé tu què has de dir. Concurs a roba, que és aquella arrogoneta a Barcelona. Ah, no sabia. Mas Lluís Sant Just. Mas Lluís Sant Just, aquí ho entenem sempre, amb Mas Lluís, amb macos sense haig. Sense haig, sense haig. I sense accent. Mas Lluís Sant Just. Sant Just.org. I trobareu les bases completes a terminis i aquestes coses al web. Mas Lluís Sant Just.org Mas Lluís Sant Just. Mas Lluís Sant Just. Perdona, els premis són bàsicament vals d'escompte. I un diploma. Vals d'escompte, 20, 30 o 50 euros per canviar qualsevol comerç que ha escrit a la vida. Està molt bé, està molt bé. Jo prefereixo val val d'escompte que el diploma. Però ja et reconeix com a fotògraf que ha guanyat. És la primera edició? La segona edició. Doncs són un jurat de 5 persones que formen part de... Són membres de l'associació de veïns amb Mas Lluís Sant Just i també membres de l'Agrupació de Fotogràfica Sant Just. Tant experts. Esperes en la matèria, val. Hi ha alguna pista que hagin donat, per exemple, si una fotografia que s'agrada més... Però depèn del jurat, no? Potser és una mica pal. Jo trobo que és un tema molt ampli, però si recordes, Sant Just d'Esvern molt per viure molt per descobrir, és una campanya que vam agafar uns mesos l'Ajuntament de Sant Just. Diria que abans de l'estiu per potenciar tots els equipaments, entitats que hi ha al barri, posar en valor tots els atractius i totes les oportunitats que hi ha a Sant Just. A partir d'aquí, que després lliure de fer la fotografia... És il·limitat, però totes les fotografies... Potser pots sortir fer una fotonobra. Totes les fotografies que tinc pàngades a Instagram durant aquests mesos, les agafaré i les enviaré. Estiguin fets de Sant Just. No, no, les fotografies estan fets de Sant Just. Hi ha unes postes de sol des de Can Gina, estan aquí. Després també n'hi ha algunes de la difícil de Can Gina. Estàs donant idees, molt bé? Sí, per exemple. Tu et pots tenir la idea, però després ha d'anaritzar la cosa. En fi, va, anem cap a l'última qüestió de les notícies de Sant Just. Parlem d'art... concretament de l'artista Jordi Rucosa, que passejarà demà demà dimarts les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just d'Esvern. Això serà molt bonic perquè anirem passejant pel carrer i veurem totes les escultures mòbils, que, com el seu paper, no m'indiquen. Som mòbils i passejaran pel carrer. Pels carrers? Exacte. Gràcies. Una bona explicació, ara ens ha quedat a tothom. Nota que estic despert i que no m'ha passat de factura la ressaca d'aquestes festes. Es tracta d'una acció performàtica... De performance. El torno a dir, performàtica, que l'artista prepara amb l'espai de lliurecriació Carme Malaret per acabar aquest 2014. Andrea, explica'ns on, com i quan estaran aquestes escultures. Doncs la cita de demà és a l'esset a l'espai de lliurecriació de Carme Malaret, a l'esset de la tarda, al carrer Bonavista 105, que és allà on està l'espai. Allà es presentarà aquest acte, que porta partítol accèntrics plàstics, més difícil de pronunciar això, com performàtica, i consisteix en passejar les escultures mòbils de rocosa pels carrers de Sant Just per interactuïn amb la gent i amb l'entorn. M'imagino que serà passejar amb aquestes escultures i veure com reacciona la gent, com les rep, m'imagino, i parlant amb l'artista. Les escultures sortiran des d'allà, des de l'espai de lliurecriació, a l'esset de la tarda, després i tornaran, quan s'acabi aquest passeig, i els assistents podran veure com l'artista interactua amb aquestes obres i com jugar amb elles. Són molt grans, perquè jo m'imagino obres grosses. Jo he vist el Flyer, allà, el díptic, de la mostra, diria que he vist una escultura que és tan carretilla, doncs un tipus així. M'imagino que poden ser una cosa així. No sé si seran molt grans, vaja, perquè si les va portar a totes ell... No sé, eh? Tot això d'ama... Tot això d'ama s'ha enjust a quina hora? A l'esset de la tarda d'espai de lliurecriació, al carrer Bonavista 105... Comença allà i fa com una rua. M'imagino que serà això. Demà, de tota manera, parlarem amb el Jordi Rucosa, perquè ens expliqui més cosetes. I si voleu conèixer l'artista o si voleu conèixer més detalls d'aquesta acta de dama, podeu visitar el web www.jordirrucosa.com i també hi ha el web www.karmamanaret.com A mi tampoc m'ha passat res a casa. No, la gira... Vinga, oi, sí, és que avui és el com dilluns raro, no? El com dilluns, la gent que està de festa i la gent que no... Jo ho he proposat, podríem marxar. Doncs estem aquí corrent, eh? Estem aquí i al calió. Com l'Oriol Puig, que d'aquí un moment... Sí, ens vindrà a explicar, però és que hem lligat a la secció de teatre. Avui, amb unes convidats molt especials, que a més ens les temem molt, que són les glòries, que ara estan triomfant, de forma espectacular, a tot arreu, a la cena teatral catalana, ens ho expliquen, i a més ens la il·lusió, perquè nosaltres les vam veure neixent, les glòries, les vam entrevistar fa anys. En fi, ja sabeu que si voleu més informació... Alguna cosa més, Andreia, sobretot això? Doncs no, que seguirem informant. Ah, sí? El collat en horaris... Ja saps què faràs per cap d'any? Una pregunta també tòpica i típica, aquests dies. Jo marxo al poble. Ah, sí? Sí, marxo al poble. Sí, marxo al poble, però, vaja, tindrem el resum de l'any, aquí, Sant Just, per exemple. Ah, sí, és ver, matí a la tarda. Sí, té a l'escota, que he escoltat un anunci... Sí, amb primícia més, perquè no sabia més encara. Ah, no, no, mira, el resum de l'any. El resum de l'any. A Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar de Sant Just al Nou Enat. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa la creació de llocs de feina Sant Just. L'any 1934 es va fer un de l'Asia. La unitat d'intervenció... El resum de l'any del 34, llavors, no? Fa dos anys que m'han presentat un projecte a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys, això és l'any del 2000. A veure, a veure, una cosa... He fet un petit, perquè el resum del 2014... És que no podem posar el resum d'aquest dimecres, perquè seran directe, rigorós i directe. Va, o sigui, això és d'altres anys. La vida romana de l'any... Estava aquí al 64 fent el resum de l'any, clar. Té una, té una. Perdona, per haver dutat. Si voleu haver d'informació, a Ràdio d'Esvern.com, ara, mateix, tot el que vulgueu sobre Sant Just, i a partir de les 7, el Sant Just no hi t'hi xoves. A veure, amb l'Andrea, bueno, fins aquí, l'espai d'un món del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea, bueno, sí. Què ets, tu? Està ben informat de tot el cap. Passa per aquí, oh, yeah. La fem una passada per la publicitat, i d'aquí, als moments, tinc unes ganes boges entrevistar a les Glòries Cabateres, sense demateixi, a la penya del Morro. Oh, que meraveus. Oh, que meraveus. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Hola, ja soc a casa. Què? I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla, si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Priu? Exacte, fan que baps molt variats, ampullar estrovedella, i també plats combinats que la regen de cuina oriental en productes de casa. Però... i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estanbull també ofereixen amanides i que baps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem el rincón d'Estanbull. El restaurant tur del carrer Salvador Priu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telefon 692-811-32 i també ha fet 1132 i també ha fet... Aquest Nadal el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones dalt al web XavierVillar.cat optingràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar els trobaràs al carrer Bonavista a 87vis de Sant Just d'Esvern. El teu centre de diatètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també oferim servei de diatista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Celebre el Nadal al restaurant de la Teneu. El cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats en car a l'abrasa al millor preu. Us oferim una amplia varietat de vacíos entre cotxos i filets de bou acompanyats amb delicioses sauces de foir, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país com els nostres cargols a la jauna. A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web que fer de la Teneu punès. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Just Desbert, restaurant que fer de la Teneu. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbert. Cami cap a dos quarts de 6 de la tarda, ja tenim l'Oriol Puigtaulé. Estic molt ben acompanyat. Avui el programa entrevistem a dues grans artistes que podrien dir que estan en el millor moment de la seva carrera. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbert. La feia vol morro cada tarda de 5 a Ràdio Desbert. Estic molt content que hi hagi un espectacle especial i creat per l'ocasió en un teatre de Barcelona. Jo també estic molt content. A la penya del morro les han de veure neixer una mica. Ara que són famosos ja estan a la cresta de la Ola. És un honor i un plaer rebre avui a la penya del morro. Buenas noches, porque venimos un poquito de empalme de ayer. No hemos dormido aún. El català l'enteneu? Sí, también el Palem, lo que pasa que millón castellano. Com estigueu més còmodes. Jo hablaré en castellano, perquè les glòries són moltes glòries i s'expressen millor en la llengua de Cervantes i de Lina Morgan. Sí, a nosaltres no adaptamos. Som molt adaptables. Ayer vivimos una noche mágica, una noche mítica, diría yo, en uno de los mejores teatros de Barcelona, el Tantarantana. ¿Vosotras empezáis del metro? Sí, correcto. ¿Pasáis por los sótanos más lúgreves de Barcelona? Luego a los bares, a las casas particulares. También. ¿En centros de yoga habéis actuado? Sí, en uno. En un mítico teatro con unas aspas que giran, que hablaremos de ello más tarde. Justa ayer actuáis en el Tantarantana. ¿No sentís un poco de vértigo al repasar vuestra meteórica carrera? Bueno, a ver, vértigo, vértigo, digamos que hemos hecho un poquito lo que hemos podido, pero ya se sabe que esto es como un tobogán, tú bajas y te dejas llevar ahí y te caes donde puedas. Y en esta trayectoria maravillosa, hasta carrera descendente, que hemos tenido, pues hemos estado en sótanos bares, como tú muy bien has dicho, y luego hemos llegado al Molino, que es un poca broma. Potser preguntes també d'aquestes, tipo... ¿Quién es el secret de l'èxit? Bueno, no decaer, no decaer, y no desprimirte, porque, claro, una semana antes, cuando estabas actuando en un centro de yoga, con un foco de fotógrafos que se apaga, cada vez que el fotógrafo lanza una foto, que no tienes equipo de música, tienes que traerlo de tu casa, pues ahí te puedes hundir, pero como ya estamos muy hechas a todo. Aquí se demuestra donde es una estrella, una artista. Porque una vez que estás cambiado en la cocina de un bar, te puedes asegurar que tú puedes ir a cualquier sitio actual. A cualquier sitio. Yo de ayer en un camerino fue un regalo de la vida. Sí, verdaderamente. Camerino con sus lucecitas en el espejo y todo. Todo, todo, todo, maravilloso. Particular, y teníamos duchas, ducha y todo. ¿Tú sabes lo que es ducharte después de duchar? Eso no lo habíamos experimentado nunca. És la primera vegada que tenia un camerino conactuado, perquè hi ha molts rumors, que m'agradaria que ja comencéssim una mica a anar de cada barraca, per la gent que no es conegui el tema de glòries. Com vau començar les glòries? Com us vau conèixer? Perquè hi ha diferents històries, hi ha una història que és... Bueno, no ho sé, jo he escoltat, que vau estar amb les vedets... Bueno, ho sé, em sembla, del màgic Andreu. Després també... De l'Àngel Casachó. Hi ha altres històries. Com va començar tot això, aquesta història de les... I quina és la certa, no? La certa és la que contamos ayer. Bueno, sí, sí que sí, bueno, la mía, más bien, porque en realidad empezamos en el show, en l'Àngel Casachó. Aquesta que d'això ho va començar, eh? Bueno, el màgic Andreu, també, eh? És que hi vamos cambiando de un programa a otro. En TV3. Estamos siendo veres de TV3. Veres de TV3? Ella es vau conèixer, no? Sí, ahí nos coincidimos. Coincidimos, va, bueno... Una estaba aquí, arriba y otra. Había mucho desnivel, pero eso es lo que vinisteis ayer al show. Ya lo visteis. Ya lo pudisteis comprobar, los dos niveles que hay... Una está arriba y otra está abajo. Sí, pero bueno, aún así, hay que ayudarse. Y también, bueno... En els vostres pactacles, que ja, si hi ha algú que us vingui a veure, ¿qué trobará? Pues no sabemos qué decirte. Cada show cambia. Los shows son muy libres, ¿eh? Nosotros lo preparamos, lo ensayamos, aunque la gente no se lo crea, lo que pasa es que luego tiene vida propia. Entonces, lo que ayer salió... Es que no se sabe por qué salió. O sea, tampoco lo sabemos muy bien y nosotras mismas, ¿sabes? Es una cosa que tú creas el show y luego el show va desbocado y se va donde quiera ir, ¿eh? Porque es libre, es libre. Sí, si em permeteu la meva visió de crítica i teòric i acadèmica al teatre. Aquesta és el núvol, tu, no? Sí, escric el núvol i soc investigador, teatral. Això sí, sí, és veritat. Trobo que les glòries fan molt bé una mena de meta-languatge, de meta-teatre, perquè elles estan al mateix temps interpretant, però a fora, a dins i a fora, és com aquest joc molt brahtiar del teatre èpic de l'Antistan Islaveski. Això ja vindria del mateix Molino, l'ha d'haver dit que baixa les escales, que parla amb el públic, que integra el que passa, i les mateixes també tenen un punt d'autoparòdia, d'autorrepresentació, aquests flashbacks, flash forwards. És una mena, una espècie de meta-languatge, com ho veuríem. Bueno, no m'ho sentia anar de la casa. Sí, no, lo de tema breccià, breccià, no, no. Algú l'ha d'anar a veure. El que és fer fandoms, efecte, l'afecte d'alienació, de distanciació, jo crec que això ho domineu molt bé. ¿Han comparat alguna persona crítica així? No, no. Nos habían comparado contra Vesti, con Mamarracha, pero converto el brec en la primera vez. Sí, la verdad que sí. No ha desconcertado un poquito, pero me gusta. Me gusta que tenga esta visión de nosotros mismos. El artista hace el arte, y luego el teórico... ¿De dónde ha sacado el muchacho? No, porque es muy malo que no. El puto tablero, si el coneix... No es coneixia personalment. Ja m'ho penso, és crític teatral, escriu a una publicació digital, que és el núvol... ¿Tienes Facebook? També tinc Facebook. És que la capitana se mueve mucho por el Facebook. Sí, sí. Soy comunidad manager. A ver si no de qué. Es comunidad y de su propio Facebook. ¿Quién es la línea editorial de Facebook que seguiu? Pues básicamente... insultar a los fans, a los cuatro que tenemos... ¿No es muy agresivo? No, pero le va a la caña. Sí, sí, sí. Los que vinieron allí tenían una gana de que rajara a Modelló. No, gràcies. He de dir una cosa que hi ha el Tantarentana, un dels teatres més emblemàtics de Barcelona. Hi havia el bo i millor de la dramaturgia, la direcció i l'escena catalana. Va ser com una festa del teatre. Va ser una gran festa del teatre, una gran nit del teatre. És molt millor que els premis Butaca, que el catalanixi. Em vas aparar. Només per dir uns quants reguïts ells de noms, no? Jordi Pratikoll, Marc Artigau, Marc Rosíc, Isaias Fallo, Oriol Guinarth, Helena Tornero, Vanessa Segura, Mireia Govianes, Malsio Casals... Hi havia el bo i millor de la escena catalana, tothom em va delit davant l'art de les glòries. No és que les glòries tenen aquest talent de saber parlar a l'Obré, a la senyora de fer feines i també a l'intel·lectual o a l'artista. Com ho feu, això? Com ho aconsegueu? Bueno, es que eso... Hablándole un poquito como seres humanos que son, porque no hay que menos preciar si una persona es carpintero o si es panadero. Tu puedes enseñar a limpiar esa intelectuala. Eso no tiene a que ver. Ayer noche vino mi madre de cuenca y estuvo cantada. Me entiendo lo que te quiero decir. Esto va cómo va. Porque la filosofía de vida... ¿No las glòries? Sí. ¿Quién sería? Pues, mira, es lo que nos sale un poco... Sí, no vamos a decir nada porque estamos en una era infantil, pero es aquello que dice, mira, estoy deprimida, pues me monto un volón. Tengo problemas en casa, pues me monto un volón. Así funciona como una marcatarapia, potser. Sí, totalmente. Nosotros cuando hacíamos volos en el metro, tal cual era, nena, ¿qué hacemos este fin de año que nadie nos invita a su fiesta? Ay, pobres. Nos cogemos la escalera de BD, la ponemos ahí en el pasillo del metro, sube y baja, sube y baja, maravilloso. Bueno, esto muestra un poco la necesidad del artista para crear, ¿no? Para hacer arte. ¿Vosotras no podéis parar de crear? No podemos creer. Es que creamos en sueños, ¿eh?, que no le ponen sueños. Si nos levantamos por la mañana y lo primero que hacemos en Viano Guasa, mira, se me ha ocurrido esto, está muy bien. Luego tenemos una cosa muy buena que es que no tenemos filtro. Entonces, todo lo damos por bueno, todo, todo, todo. Y así se hacen de largo en los shows, se nos hacen muy largo. No hay descartes, Mai. No, pocas veces. Todo va para el show, ¿no? El día que hagamos el show de los descartes, bueno, es que hay números que estaban descartados. Los rectales. Yo veía un documental del Paco de Lucía salvando las distancias. Paco de Lucía. Y él decía que había veces que se ponía a crear y decía, madre mía, ¿qué he creado? ¿Qué cosa más bonita? Daba la mañana siguiente y decía, pero minuda mierda, es lo que hice anoche. Digo, pues la gloria nos pasa eso, pero no lo descartamos, ¿sabes? Fue igualmente, ¿no? Porque, claro, un amigo nos preguntó un día, pero vosotros no hacéis antes una que venga gente a veros... Ui, no. No, porque si nos dicen que está mal, qué hacemos. Perdona, això ho fa en el tricicle. El tricicle es bo que agafa... En el seu moment agafaven diferents públics, inviraven el timing, per exemple, tot de... Això ho m'ho he explicat. Totes les mestreses de casa, per exemple, a veure quan riuen. I llavors, miràvem, el minut 10, el minut... Després, per exemple, tot de... Poca feina. Això és com a Hollywood, els passis aquests que fan, abans de l'esperit. Abans ja ha de buscar el riure, perquè cada minut... Jo, si algú com a mínim, que riui. No, després de veure això, ja podem definir-nos com a hògènia. Hògènia. I punquis, ahir va sortir molt... Sí, molt punquis. El trio programadora, que us va convidar, literalment, al Tancarantana, ella us defineix com a punquis. Pobreta, però no és culpa suya, perquè és que, com s'ha vist tot, fos molt vetada en un teatre molt emblemàtic, també, d'aquesta ciutat, por un humor punqui. Llavors, ella se quedó con eso. Dic, claro, y dice, a ver, de punquis, el show punqui punqui no es. No, quizá un poquito nuestra actitud, pero es que ni eso, ¿no? Es que ni eso es más bien... me dice barrué, vulgar. Sí, eso sí, pero punqui... Bueno, definamos punqui. Antisistema, potser. Transcresor, iconoclasta. No, es que yo me definiría... A ver, yo me identifico más. Si nos dicen travesti, que es un espectáculo de travestis, me quedan un espectáculo punqui. Heut atut un tema ara que ja sé que hi ha molt bon rotllo, aquí, i tal, i qualsevol... D'entrar una mica també del blog Pula M i Coriol. No podem estar... A veure, que sí que no us gostais mucho de la glòria, que som molt fans aquí, però... Fa un moment has comentat, Glòria Capitana, perdona, que s'han vetat en algun teatre. Bueno, vetau, vetau. Ai, gai, gai. Clar, blog pitadas. Sabes què passa? Blog pitadas. Blog polèmics, no? Quin teatre, no sé, que podeu explicar que us han dit... Teniu representants vosaltres? No, no, no el representem a nosaltres. Ah, si no, va. Un teatre i quin teatre, no? Realitzar una mica... Com a la història, sí, tampoc la sabem. És que no coneixem el que va venir, siendo la verdad auténtica. Nosotros tenemos sospechas, pero no lo sabemos. Entonces, claro... Decirlo así, de esta manera... Un teatre de Barcelona. Con Aspas que giras. Sí, con Aspas rojas. En un momento dejaron de girar, pero volvieron a girar. Sí, está paralel. Viene un dinero desde Rusia con amor. Bueno, con mucho amor. No nos metamos en ese jardín, qué peligroso. No, fem una cosa. No diem el nom del teatre? No. No nos metamos en ese molino. No cal, no cal dir-ho. I... Jo no he preguntat què passava. Perquè si les glories... Jo us veia molt aquest teatre. Nosotras también, pero se ve que ha cambiado la dinàmica. Yo sé que el humor... Nuestro ya no pega. Porque ahora hacen más bailes sensuales y cosas de esas. Nosotras lo que va a venir siendo es enseñar cachas y así. Ya no tenemos una edad como... Ya tuvimos nuestro momento. Ya enseñamos en algunos shows, privados, muy privados, pero... A ver, muy privados. Pero, claro, ahí no sé, se rumorea... Bueno, parece ser que ciertas vedetes, igual, tampoco estaban... Yo creo que estuvimos estupendas. Y esto no gusto. Pero no podemos decir más porque no sabemos más. Hi ha molta enveja entre les vedetes. Bueno, no hacemos muchas tampoco. Bueno, en persona tampoco. ¿Cuántas vedetes ahí en Barcelona? Ahora pocas, hoy en día hay pocas. Yo creo que vuestro lenguaje asusta. Asusta por transversor... Y verdad claras. Sobre todo. Porque vas un poco más allá, siempre un poco más allá, ¿no? Siempre un poco más allá. Un paso más. Bueno, hay que arriesgar, ¿no? Rompéis. Y quiere carnaza a la gente. El espectáculo de la gloria, ¿sabes qué vas a recibir? O sea... I també, com a historiador del teatro i de les artes escénicas, tengo que decir que van a lo largo de vuestra dilatada, ya dilatada, dilatadísima carrera, se os ha comparado con las más grandes. A ver. Desde Tortola Valencia y La Belladorita del Paralelo, Amparo Moreno, Lita Claver la Maña, o la misma Norma Duval y Lina Morgan. Hoy no, no la me estoy perdiendo. ¿Cuáles son vuestros referentes, vuestros ídolos? ¿Qué imágenes tenéis en vuestro altar particular? Bueno, pues mira, basándonos en el altar que montamos cada show, montamos un altarcito en escena. Ah, sí, mira, com a toleta, en totes fotografías. Sí, pues ahí se te fijan, está Núria Feliu. Nuestras tres ídolas, Núria Feliu, Paloma San Basilio y Margarita Cirgo, que nos acompaña en Ectoplasma, todos los shows. Porque ayer estaba Margarita. Yo hablé con Margarita, antes de ir al... Ah, sí? ¿Y qué te dijo? Margarita, digo, te vas a venir, la encontré por ahí que estaba en otra. Digo, ¿vas a venir o qué? Me dice, pues voy a ir. Digo, ¿que te vas a reír, tonto Rona? Me dice, es que sé que me voy a reír por eso, y vino. Y vino, es muy mal... No, yo, la Margarita. Se sale del Romea para venir, no es a ver. Pero si se la va a dir, si ya también la teoría, que es un fantasma, que está el Romea... Pero ella, de vez en cuando, pasea. No només va al Romea a ver a obra. A ver, yo te lo cuento de verdad. Sí, sí, sí. Que viene, que ella viene. Y que ayer me lo comentó que iba a venir, pero ella estaba muy divertida, con mucha ganas. Y siempre nos dice si la cosa va mal, yo me aparezco ahí y me marco un Lorca y os salgo a show. Siempre está ahí como Comodín. En Bernadal va una... Sí, jo em pensava que només estava al Romea. Va a altres teatres també. Jordi, perdó, és que has de pensar que els Romea estan fent una cosa amb la Rera i l'Alterio, que sembla que la Margarita durés corega, els dos amb una virtud d'onça. I jo crec que la Margarita, pobra de sortir de tant en tant a futbol. ¿Quieres ser un glorió? Sí, tú también das con un palo. Es que ese cárcel de Lola Herrera con esos dientes y el alterio padre también con esos dientes, es como, bueno, que estáis anunciando, parece la anuncia de Lotería del año pasado, hemos hablado al caballer Rafael y... Te vamos a contratar palimprorrajas, de verdad. He estado preparando un show que se llama Improrraja. Ah, sí? Nos sentamos en una silla y de nombre... ¿Al teatroneo? No, no, que no. No, no, pregunto, perquè el teatroneo esportan moltes coses d'aquesta. Monólogos de la vagina, monólogos de l'hitoris, monólogos de l'Anna... No, no somos monólogistas. No, no estamos... No, vamos por libre. Y entonces lo de Improrraja lo inventamos nosotros. Llavors, dieu un nom, per exemple. La gente lo diga, y de nosotros rajamos. És que la gent va molt, això, també. Això va molt bé, perquè jo m'havia preparat. Ara és el tema. Sí, això és molt radiofònic. Es fa que no és un test, aquí no fem testos més moderns. Si no, jo us diré una sèrie de noms, de les figures, del teatre, de l'art, de l'art. Hablaré en castellano, perquè ja que hablamos todos castellanos. Ja sé que vosaltres habláis varias lenguas, pero... Sí, muchas. Podemos hacer en inglés, alemán, en italiano, en portugués... En portuguès. Podemos hablar en portuguès. No, malament, l'haurem en castellano. Y yo os digo el nombre de una persona y vosotros... Una palabra. Vosotros, vosotros. Som molt xica, eh. Tiene que ser picadito. A ver, empezamos. Ui, intensa. Es maravillosa. Maria Rosa Sarda. Rosa Maria. Rosa Maria Sarda, eh. Rosa Maria Sarda. Boníssima. Fumadora. Marujita 10. Ui, un mito. Ojitos. Liza Minelli. Maravillosa. Mi otro yo. Nina. Mira, voz ensamblada, es que me puedo decir otra cosa. Esos risos peligrosos. Marbra Streisand. Es una diosa. Merxemar. Maja. Maja, però... Correcte. Amparo Rivelles. El clavo. Una pel·lícula meravellosa. Paloma San Basilio. Maja, no, lo siguiente. Amable, simpática, estupenda, ídola. Sí, operada, però bé. Àngels Guñalons. Ui, Àngels Guñalons. I Pionera. Míriamisclà. Ui, com Xisclà. Xisclà. Sílvia Bell. Ui, la fe... estupenda. Verdades, como puños. Ayer dijo una cosa, por cierto. La capitana, la señora capitana quícito, a la gran, enorme Sílvia Bell. Sí. El público es el enemigo. Y tiene toda razón. ¿Estás de acuerdo con eso? Voy bien. ¿Aquí termina, los nombres? El tercer, de aquí, ja. Sí. No hi ha cores de política ni cores, no? No tocamos. Ya hicimos el chiste político. ¿Cuál era el chiste político? Lo de los recortes de los bomberos. Sí, abans eren bomberes, ja no. Sí, porque nos han recortado. Que nos han echado, básicamente. Del cost de bombers. Sí, porque han habido recortes. No hay así, pues nos han recortado. Como VDT estamos subiendo. Hemos tenido que elegir un poquito. Es que también, esta vida, tienes que elegir. Te apagar incendios y provocarlo. Ahí estamos. No me mires así, capitana. Ay, perdón. Está muy guapo, Jordi. Sí, gracias. ¿Cuánto te acostas, ese jersey? No sé qué sé, el de ahí, tres euros. Tres euros. De Wallapop. Molt jo sap. No, ja per anar acabant. A mi m'agradaria... Home, que voleu estar aquí tota la tarda. Ara estamos en calor. Sí que de ahí no quedamos. El tema Facebook. Abans hem passat una mica així, com de refilar. I allà el tema Facebook. Per exemple, heu penjat uns vídeos. Sí, unos cuantos. Que feu càstings a diferents... Estrellas. Sí, dramatús. Directors. Andrises. Heu escolit de algun o no? Això la gent s'ho pregunta. Està molt complicat. Clar, a Segura no se insistía mucho. A Segura s'ha enjuxtat en què? És de Sant Jus. La amam directament. Però l'hem dit per tu bien, no? La gaire segura que us volia dirigir? No, que volia ser una glòria. Tu amb vosaltres. No volia que no podia ser. Viene muy preparada. La que no nos venía muy bien preparada. Clar, a Segura que venía estupendamente preparada. La que no tenía vicios con edición. Institut, teatra. La que no, mucho funcionariado. Ahí la has dado. Mucho funcionariado de TV3, mucha riera. La Emma o la Emma, no? La Emma. Una interpretación muy natural, ¿no? Bueno, a ver. A ver, no. En la vida la gente habla así, pues, oye, adelante. Pero en realidad que no... Posa'm un café. Baila, encantan y los envíen. Y no tu caldos. Total, sí que actriu, de moment, no hi ha una tercera glòria. No, y además, la tercera glòria siempre será. Aunque ayer rajamos de ella lo más grande. Pero siempre será. En nuestra patiño. Luego, cuando se fue, venían muchas argentinas. ¿Qué pasó con la patiño? Argentina. Hicimos un favor y a ver, la denunciamos para que la deportaran y así pues le pagaron el billete de avión. Pero está muy bien ahora, sí. Está muy bien ella, ¿eh? Sí. Está muy bien. Asi o tía. Felicidad de patiño. Es solterona también. A jugar por la lista que ya tiene. Vale, vale. Llavors, tema actriu, ja veiem que no hi haurà una tercera, o fer càsting no ho heu trobat. Tema directo o dramatur, perquè ho escribo una vegada. Ha sido complicado. Quins són els perfils que us han vingut, una mica, d'un arbús? Un arbús. A proposar arbús, coses. Nos vino a la ribola, que estuvo... Nos encantó su método, porque era en plan... Nosotros hacemos y si no llegamos pedimos perdón por Facebook. Oye, eso nos encantó. De hecho, lo vamos a aplicar esta noche. Es un gran sistema, es un gran sistema. Está muy bien, yo también. Sí, al veres pinosa también. Al veres pinosa, qué digo, al veres pinosa. Bueno, que quería hacer lo mismo de siempre. Que no. Quería que nos la paramos. La quinta planta, la quinta planta. Y tampoco nos veíamos ahí. La perruca, no? Sí, sí. Era algo que pedía él. Y dijimos que no. Hemos rechazado. Y nos venieron unos profesores argentinos. Argentina es muy importante. Potser ha anat una mica baixada, però fa uns anys estava molt en auge. Sí, pero nos pedían mucho dinero y muy pocas horas. És que no nos cundía. No. Por muy poquitas horas dice que nos ha asesoramiento, que es el billete... Era un curs, també. Era un cursito para reciclar. Pero vamos a seguir igual. No us fan mai cap curs, perquè són molts actors ho fan. Si us fan cursos, pues no sé, a la... a la vequeta... ¿Ve a veure? Vendran los pichós. No, no, no, no. No impartirlo vosaltres. ¿Cómo que no? Podríamos hacerlo perfectamente. Que también podría oferir. A tomarlo. No sé qué estás insinuando. Pregunto. Bueno, es que ya es total si podemos dar clases a nosotras. Tenemos ya nuestra universidad en la vida. Eso lo decimos siempre. Un teatro con eso. ¿Para qué vamos a reciclar? ¡Tant, tant, tant! Es que vosaltres... Es que se me llena la boca. ¿O veíeu això? O sigui, veieu, realment, no sé, arribar a soler aquest xim, les guàries, quan veu començar a cantar el metro, fa 5 anys o no? Fadeu, fadeu. Bueno, es que, claro, hace 10 años, quiero decir, 10 años conseguir esto... O sea, ha sido tiempo. Ha sido tiempo para hacer... 10 anys per fer una funció d'antana. Sí. Bueno, de momento no tenemos más oferta. Igual en lo que viene estamos en el WASC. Ah. ¿Heu parlat amb algú del WASC? No, pero bueno... Estamos ahí con Marta Carbonell, a ver. Ah, bueno, d'acord. Si no llegeixo... ¿Qué hace, Uriol? Em passen notes, però no llegeixo. No entiendo papelitos. Volia demanar una cosa. No m'ho he de cantar. No, ja sé que aquestes ales del matí, vosaltres us he quedat allà. De nada que me levanta hoy. Deixem explicar el que ha passat, perquè si no la gent no ho entendrà. L'Oriol em passa una nota interna, amb un full cap al darrere. Un polió reciclado. Ara ja ho veig, Uriol, demana el que vulguis. Som molt glòria. Està ràdio, també. Us han entrevistat algun altre ràdio, vosaltres? No. La primera i l'única. No haurem de preocupar, una mica. A mi m'agradaria, però fitant que esteu aquí, cantant us demanarem que canteu, perquè sabem que... Reciteu? Ho heu de preparar a la veu, heu de fer. Però hi ha dos moments més aclamats de l'espectacle, el xou de la Glòria. Aquells dos flashbacks, aquells dos moments que expliqueu les vostres versions de com us veu conèixer, en l'Àngels Casas, xou, o una vella de l'Andemàix i Andreu. Potser podríeu fer una mica de ràdio-teatre. Un breu fragment d'un dels dos. Perquè crec que és un to. És una registra molt radiofònic, també com molt de pel·lícula, de melodrama, d'un vestit, de una modó. No, recopilem la cena. Un breve. ¿Cuál quieres hacer? Ponte la primera cena, desde que entras. Espera, que me preparo. Voleu música? Voleu alguna cosa de música? Sí, algo finito, algo suave. Finito, suave. Vale. Sí, tipo cine. Tipo cine, per exemple. Menó, menó. No, no. Esto es demasiado Disney. Más violines y trompetas. Es igual, déjalo. Más melodrama, más suavecito. Más cine de Hollywood 40. Sí, sí. Sí, sí. Me gusta esta, sí, esta me gusta. Hazme caso. Quédate siempre en la tercera fila. No, pero yo he nacido para esto. Para cantar, bailar y actuar. No, no te dejes cegar por los aplausos, por los focos, por los oropeles. Pero, capitana, si usted las regala en joyas, y pieles y mantecaos. ¿Y para qué quiero yo eso? Si cuando llego a casa se me cae encima. Porque estoy sola, sola, sin el amor de un hombre. ¿De un hombre? Y lo dejamos aquí hoy. Bravo, bravo, bravo. Es una historia de teatre de la radio. Ha quedado bonico, bonico. Está estúpido. Cuando impostamos la voz, qué bien no queda. Han dicho que tenemos una voz preciosa. De doblaje, de doblaje. Esto es arte. Me ver mucho a Casaya. Bueno, Resoli, yo soy más de Resoli. Sí, por cierto, ¿cómo estás de lo tuyo? De lo mío. Agüita, para los peces. No, porque también ya... Yo tampoco no voy a ser aquí, a la boga del diablo, pero bueno... ¿Cómo eres? Esto se desvela a todo. No, pero es la función, una mica, de preguntar lo que la gente vol. Escolta, però què vol dir de capulló? A ver qué va a decir. Te mirando el tiempo, digo a ver. No sé si ja està. Escolta, que hem de marxar amb el rotllo, ara. Sempre que venim aquí, sempre que venim aquí. No sé, us convidem. Som l'únic mitjà que aposta per vosaltres. No sé ver res. I ara jo em marxo amb la sensació de que esteu... Les glories són imprevisibles. No te preocupes. Sí, és que tenim la... Som molt ciclótimiques i també... Ciclótimiques. El invierno no se afecta. Estamos muy afectados, pero oye, nosotros si te tenemos que regalar un jersey de tres euros del gualapú... Nosotros te lo regalas. Y a ti hurió el otro. Una caja de mantecaos. Aquí hem portat coses avui, eh? Sí, pero dice que no comamos, porque como hay micro. He portat ferreros rocher, perquè ja que són... Una delote. Dos grans dames del teatre català. Escolta, doncs ja està. No, ara farem fotografies. Escolteu, doncs, noies, moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Moltíssima gràcies, de veritat. I res, ara... Ara què? Pues ahora... Que claro, lo que tenemos ha llegado a nuestro punto de vista. Pues ahora, a vivir de esto, en el Facebook... Un año. Oye, cuando les he entrevistado en el periódico, dos años años, y todavía vivimos de eso, eh? Lo comentáis, sí, sí. No somos unic mitjana que heu vingut. Bueno, pero... No sé si era una entrevista muy baja en el Benzina. Benzina, gran revista que va desaparèixer. Sí, salió de la glòria, sí. Sí, gran revista. No la conec, aquesta, que era una benzina... Fa uns set o vuit anys, eh? Benzineres, era... Era una revista cultural. Sí, sí. La avantanga. No ho sabíem, no ho sabíem. I, escolta, i no pensat, per exemple, no sé, aquesta... la revista virus... o una cosa... No, que te vamos a engañar. No, no, pensad, pensad, poco. I time out, per exemple... Ui, ui, i com a patates braves? Què? Igual, no ponen el ranking. Ja, ja, ja. Jo podria acabar aprofitant la vostra experiència, la vostra... Gràcia, no?, la vostra màgia. És... Que us adrecesi a les més joves, les cara comencen, gent que surt de l'Institut del Teatre, de la Nàstia Toñón, del Col·legi del Teatre, fins i tot del Timbal. Mira, què els recomanaríeu? Què els diríeu? Quins consells podeu portar a la gent que ara vol ser una estrella? A veure, pues yo lo que les diría, sobre todo, que no se dejen cegar por el sueño, por lo que es... O sea, la imagen de lo que es ser un artista y una vedete. O sea, que no se dejen llevar solamente por eso, que se lo piensen muy bien, porque esta vida es dura, es trabajo, trabajo, trabajo, estar pendiente del teléfono siempre, y eso es duro, eso es duro, y hay que estar preparado. Les recomendaria que estudiaran una carrera, també. Una alternativa, també. Molt bé, molt bé. Noies, moltes hòsties per haver vingut. A vosaltres. Estamos en Google, ¿eh? Sí. Al Facebook, ¿no?, Facebook. Ah, sí, tenemos un Facebook maravilloso. La Gloria Cabaretteras. Es que pasa que en aquesta entrevista pasan a veure com a les pataclas, no saben com acabar. Pero eso es maravilloso, es eso que decís que esto está vivo. Claro. Tu no te fies de la gente que sabe acabar las cosas. Ah, mejor no acabar. Un bon final. Si no te fies de la gente, que sabe acabar las cosas. Me agrada. Bueno, les veiem estar, eh. Bueno, gràcies, guapa. I després col·lectem amb les notícies de la sessió. Ara mateix l'apenya del Morro. La Pella vol Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio Desmer. Hola, ja soc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Sbriu. Exacte. Fan que baps molt variats, empullar es troba d'ella i també plats combinats. Que bàsic. Que bàsic. Que bàsic. Que bàsic. Que bàsic. Que bàsic. Que bàsic. A продукths de casa. però si em bump驍 algun plat vegetal. Cap problema. El rincón d'Estanbull també ofereixan manides i kebaps vegetals. A més, el pis de dal i al menjador Jaime per sopar en un entorn al més pur Estil Oriental. M'has convençut. Avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Sbriu n' самes. de Sant Just d'Esvern, telèfon 692-811-32 i també a Facebook, Rincón de Estambul. Catalunya Informació Bona tarda, són les 6. I aquesta hora sàpiga en primer l'estat del trànsit. Em cuosa tota la ronda litoral des del bon pastó n'ha estat allà de la sortida, fins a cantoni, sentit trinitat. També a cuosa la ronda de dalt, a balódrom, sentit trinitat, a la P7 i a la B30, barbarant, sentit sud, i a la C58 de Badia i Moncada, sentit Barcelona. I a cuosa la dosa Sant Joan d'Espi, i Sant Palí del Llobregat, sentit Barcelona i encara entrant de densitat amb alguna retenció a la C32 en Mataró, sentit nord. Al Fons Monetari Internacional sospèn les ajudes a Grècia, fins a la formació d'un nou govern. Avui el primer ministre grec ha anunciat l'avançament dels comissis per d'aquí a un mes. La Comissió Europea i InstaGressia amb el full de ruta econòmic mercat per Brussel·les. Se le va a set el nombre de morts per l'incèndia i del ferri normen-atlàntic que feia la ruta entre Grècia i Itàlia. Ja s'ha acabat el rescat dels prop de 500 passatgers i el govern italià ha obert una investigació criminal per aclarir les causes del sinistre. Amb la caiguda de la nit se suspès la recerca de la biòder àsia que va desaparèixer i, quan volava entre Java i Singapur, l'ampli dispositiu desplegat al mar de Java no ha trobat fins ara cap resta de l'aparell, la hipòtesi més probable és que la bió va a caure al mar. La fiscalia anticorrupció demana penes de presó i multes milionàries per als principals acusats del cas paratòria de corrupció urbanística a Catalunya, concretament per l'exconsell d'economia massila a Vedre i per l'exsecretari de presidència Lluís Prenafeta demana gairebé set anys de presó i multes que sumen 24 milions euros i penes de 6 anys de presó per l'exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz. Nova reunió entre el president Artur Mas, de l'esquerra Oriol Junqueras i responsables de l'ANC òmnium i l'AMI per avançar en un acord sobre les plebicitàries, va ser dissabte al Palau de la Generalitat en la més estricte discreció, ho ha confirmat el conseller Portaveu Francesc Homs que s'ha mostrat esparençat d'arribar un acord. La venda del llibre electrònic s'estan que ho indiquen les xifres dels últims mesos que revelen que la facturació total del mercat de llibre electrònic no arriba al 5%. I el govern espanyol intervent la investigació de l'embarèixer de l'aviació italiana sobre Barcelona durant la guerra civil davant l'obstrucció de les autoritats italanes. Segons han avançat font judicials a Catalunya Informació, ara se'ls ha requerit a través del Ministre de Justícia. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça sabrà de mala resolució del tasc. L'equip tornarà als entrenaments també de mal, l'espanyol entrenament aquesta tarda. Éric Bertran entre definitivament a la llista de la Costa d'Ibori per la Copa d'Africa. En basquet triple empat, a la segona posició de la Lliga, en des entre la Peña, el Barça i el Madrid, l'única que demà l'haga lideri la clasificació solitari. Demà juguen obrador Iro Barça, Sevilla, la Bruixa d'Or, Manresa i València Fiat, joventut. I aquesta tarda, en Marcoma i Laila Sanz viatgen cap a l'Argentina, on el 4 de gener comencen l'any 2015 i tot a punt per la Barcelona World Race. Dimecres 16 regatistes començaran una prova que els tindrà 3 mesos a Altamar. Les pròximes hores el cel continuarà, seré i el vent de moderat a fort al nord del país. Demà tornarà a ser un dia solallat i ventós al nord i les temperatures seran similars a l'estabull. Bona tarda, són les 6 i gairebé 4 minuts us parla Andrea. El documental del mes de desembre mostrarà el món de la banca des del punt de vista d'un exalcar rec financer. Es tracta de Master of the Universe, confessions d'un banquer. El documental acosta a l'expectador la història de Rainer Bosch, un exalcar rec financer a l'amanya expert en manca d'inversions i explica què significa treballar la primera línia de la banca financiera. És un documental que recull les seves emocions, motivacions i prediccions, mentre s'ha d'anar a un univers per arrel de pressions i d'ingressos d'esorbitats. Aquest documental va més allà del funcionament del món de les finances i la borsa, també és una història de poder i ambició. El documental del mes de desembre està dirigit per alemany Marc Bauder i es podrà veure avui a les 8, a la sala del cinquantenèrit de La Taneu. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis de La Taneu. Més coses, Di Mecres s'acaba el termini per participar del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. És el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Justes Bern molt per viure, molt per descobrir. És un concurs obert a tothom i que de participant pot presentar totes les fotos que vulgui. Hi ha dues categories diferents, la General i la d'Associats. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar diferents establiments escrets a l'Àubic. Di Mecres és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu, concurs, roba, masluisanjós.org. Trobareu més informació al web masluisanjós.org. I acabem recordant-vos que l'artista Jordi Rucosa passejarà demà les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Justes. Es tracta d'una acció performàtica que l'artista prepara conjuntament amb l'espai de lliurecriació Carme Manaret per acabar aquest 2014. Demà a les 7 es presentarà aquest acte que porta partítol excèntrics plàstics i consisteix a empassejar les escultures mòbils de Rucosa pels carrers de Sant Justes per que interactuin amb la gent i amb l'entorn. Les escultures sortiran de l'espai de lliurecriació demà a les 7 de la tarda. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Justes notícies Edició Vespra a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la radioradiodesdern.com Gràcies milligareu la filtered on parlaven de capaços, Jo també soc molt urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Seri? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim seny just en directe, cada matí de 10 a una. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, fila 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al Nouena. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar l'ACS. La unitat d'intervenció ràpida té un cos de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys, Mac Donalds va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel núcle, que per tens a dir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just. L'Arxiu Municipal va rebre el Julió per la donació d'una làpida romana dedicada a Iulia Quietal. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a ràdio d'Esvern. Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla, si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Escriu? Exacte, fan que baps molt variats, empullar estrovedella i també plats combinats que la regen de cuina oriental amb productes de casa. Però... i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estanbull també ofereixen amanides i que baps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima per sopar en un entorn al més pur estil oriental. M'has convençut, avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Escriu número 5B de Sant Justesvern. Telefon 692-811-32 i també a Facebook, rincón d'Estanbull. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I, si et dones dalt al web XavierVillar.cat, optimiràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista 87vis de Sant Justesvern. El teu centre de dietètica i nutrició és l'herbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de bac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'herbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Justesvern i el telèfon 93 371 20 67. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Hem vingut a la segona hora de la penya del Morro. Ja hem marxat les glòries, eh! Recuperem una mica la normalitat del programa. D'aquí una estona ens visitarà el Sergi Pons, que avui a la secció esportiva farà un resum d'una cosa que no s'ha fet mai, tampoc, per aquestes dades de com ha anat l'any esportivament parlant. A més a més, encara l'Oriol Puigtauler de Teatre ens ha de passar a parlar d'algunes qüestions, com, per exemple, el Hamlet de la sala Atrium, que es pot veure també durant aquests dies, o de la nova revista virus que ha aparegut. Però abans de tot això ja tenim el Manel Ripoll a punt ja a l'estuvi número 1 de la ràdio per parlar-nos una setmana més de la història de Sant Just. Què tal, Manel? Bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, pensava que parlàvem de futbol, i aquestes coses no s'agraden. Avui no, avui no, avui no. Avui ja veuràs que els tertulians han dit no hi ha lliga, però jo apiro. I llavors no tenim tertulia esportiva, perquè crec que hagi-se dit una estona de la primera hora, de la teva secció, que normalment va els dilluns, una estona abans a les glòries. Però, vaja, escolta, ja estem en matèria fa uns dies. Ja comencem a parlar del Sant Just durant el 1714, aprofitant, com ja sabeu, el 30è d'aquesta edat a Catalunya, i la celebració d'aquesta derrota de la ciutat de Barcelona a l'11 de setembre, que fa 300 anys. Com era Sant Just en aquella època? Qui eren una mica els habitants, quants n'hi havia, a qui es dedicaven, com es deien, són algunes de les qüestions que hem de tractar durant aquests dies al programa. I, Manel, avui parlarem dels oficis de l'època. Exacte. Amb què treballaven els diferents Sant Just Tengs que vivien aquí, no? Exacte, sí, aquesta seria una mica la idea de per on comença avui. D'acord, una setmana passada ens vam quedar parlant del tema de la natalitat i la mortalitat, vam estar-ne parlant. I ara hauríem de començar una mica per veure de qui eren sobretot les terres. Aquí, el que ja ho havíem comentat en temporades anteriors, que les terres eren propietat del que era conegut com la Pia del Moine, que era la pare administrativa, podríem dir, de la Catedral de Barcelona, dels canons de la Catedral de Barcelona, i aquestes terres estaven arrendades a diferents pagesos que hi havia a la zona de Sant Just Desvern. Tot i així hi havia algunes famílies sant Just Tengs que tenien terrenys de la seva propietat. La gran majoria eren terrenys de la Pia del Moine, que eren els propietaris, i que ho arrendaven a diferents persones que començaven a continuació. Tot i així, com he dit, hi ha una sèrie de nobles que tenien les seves propies terres, que tenien, per exemple, la família Claras Valls, i hi havia els germans Lluís i Geroni, que tenien totes les terres que estaven al voltant de Can Claras Valls. Teníem els amos de la Torre Blanca, que teníem en Josep Duasi. Teníem també tota la gent de Can Marlès, encapçalada per Josep Marlès i Massades, que també era noble i propietari de terres, i també els amos de Can Segreira i Can Baró, que també configuraven aquesta tripa social de nobles dels Sant Just dels Entorns del 1714. Aquestes són algunes de les famílies, que hi havia en aquella època. Però on continuem? Clar, hi ha molts prismes. Clar, clar, clar, clar. Llavors, a veure, hauríem de tenir en compte que jo us he comentat el tema dels nobles, d'acord? Ara bé, com he dit, la gran majoria de terrenys eren de la Pia del Moine, i aquesta Pia del Moine el que feia era allogar-los o arrendar-los a diferents persones, d'acord? Que en la seva gran majoria eren pagesos, mesobès o jornalers, d'acord? Hi havia aquestes tres distincions, d'acord? I que la majoria d'aquests noms, molts d'ells ens sonaran, noms d'avui en dia de Sant Justencs, que encara conceben aquests cognoms, però que a l'època del que estem parlant, en torno al segle XVIII, eren novinguts, eren gent que havia vingut de fora i s'havia vingut a Sant Just de guanyar-se la vida, com a pages, com a mesobès o com a jornalers. Per exemple, com a pagesos, teníem els viosques, els camprecios, els carbonells, els corters, els fatjó, els gelaberts, els cuscolls, els módulells, olivera, pedrosa, tots cognoms, que ens sonarien, diríem, Sant Justencs de tota l'època. Sí, però novinguts a l'època. Per exemple, també hi havia un altre ofici, en aquesta època, era el Cal Sabater, no? Exacte, sí. El Sabater, per exemple, eren tota una sèrie d'oficis que hi havia a l'època, o sigui, contrastant-ho amb els que treballaven la terra, hi havia tota una sèrie de gent que ja no treballava la terra i que es dedicava a altres oficis. Teníem el Sabater, teníem un Espardañer, que es dedicava només al tema d'Espardañes, teníem uns urtalants que, en ves de tenir una gran extensió de terreny, com podien fer els pagersos, doncs treballaven el que seria com avui en dia els Orts Urbans, llavors treballava tot el tema d'ortalisses, teníem també un Moler, però amb bo, de fer moles per fer el graf. Normalment hi havia una persona que es dedicava per ofici. Per ofici, que curiós. Hi havia un negociant, que era de Ripoll, que l'època hi havia. Hi havia un poller que es dedicava a criar pollastres. En el cas del Sabater, tu has comentat que hi havia un Sabater Bill, que ja revia aquest nom, perquè era, i se li deia així, perquè havia estat aquí a mantenir-hi el Sabater que has comentat tu, i aquest, el curiós és que era d'origen italià. I així com totes les coses que hem comentat, hi havia una persona, o en el cas del Sabater, dues, en el tema de sastres, n'hi havia fins a tres, i és que la gent acostumava a reutilitzar molt la roba que tenia, perquè normalment podien tenir un traje per tota la vida, o un vestit de mudar per tota la vida, i per tant, de tant en tant, anaven els sastres, que els hi deixen presos, que els hi arreglés per l'ocasió que es queia. Després també hi havia, no us ho has comentat, un poller. Exacte, sí, que es dedicava a fer pollastres, exacte. Un Sabater Bill, que era d'Italià, d'Esquadra, i els sastres, exacte. Per ser que també era molt extens, s'enjust el tema de les criades i minyones. Exacte. I ara en el 1714? Sí, sí, sí, sí. I no és que fos una cosa elitista, o una cosa que només podien tenir de... Clar, perquè potser era més en just, ja fa 300 anys, que ja portava el tema, no? Portava maneres, no? No, no, o sigui... Jo us he comentat abans del començar del programa que hi havia una sèrie de nobles, d'acord, que tenien els seus terrenys i tenien les seves possessions, però qui tenia aquestes criades o aquestes minyones eren els pagers, els mesobes o els jornalers que evitaven aquestes masies, d'acord? I s'enjust no les tenim detallades, d'acord? Però sí que la població veïna esplugues d'allobregat quan el mossèn de l'època feia el recompte de la gent que hi havia, sempre comptava els habitants, i les minyones de torn les deixava anotades com a col·litilla final, i, per tant, tenim aquesta idea d'aquest personatge, que no era una cosa elitista, serà una cosa del dia a dia, i que era ben habitual en totes les masies de les contrades. Dicen que presenti el jacun avui per a tot Sergi Pón. Sergi, que tal, bona tarda. Espera, que no tens un micròfon obert, ara, Sergi Pón. I no sap pronunciar el meu nom. Tu mateix, tu mateix. Escolta, avui has vingut una mica la secció de la història, perquè la tenim comentades que t'hauria d'aprendre una mica més. Que saps la mica fluixet. Sí, és l'assignatura potser que acusés. Doncs mira, avui, bueno, ja fons i ara, estem parlant de com era Sergi Pón fa 300 anys, i ara estàvem repassant una mica els oficis. Per cert, Manel, hi havia també la rectoria, un punt important, fa 300 anys, de Sant Just. Abans d'entrar en el tema de la rectoria, com a diferents tipologies de personatges de Sant Just, d'acord, hem parlat d'esnobles, de pagesmes, oberts i diferents oficis. I hi havia un apartat que estaven d'escrits pobres, passabolants o captaires, d'acord? I el curiós és que... Això era com una professió, els captaires. Era la calificació que tenien, cap d'ells era de Sant Just, d'acord, n'hi havia un que era originari d'Aquizona, un altre que era de Girona, i un altre que era de Gran Munt, que tenia la pell roja, no? Quan es feia referència, el captaire val passabolant pell roig. No era com curiós. Tot això s'ha trobat en les pictures, no? Sí, en documents de l'època que descrivien les diferents persones que vivien a Sant Just. Molts documents d'aquests passaven per la rectoria, no? Correcte. Per no dir quasi bé tots. La gran majoria. El cap allà, en aquella època, era l'encarregat de posar pares crits, tot el que passaven. I justament, ja sí en Bernada. Exacte, què passava? Podem parlar d'un Sant Just en Kilustre. Sí, sí, sí. Jo el ficaria a l'altura de mossèn Antonin, no la gent no l'ha conegut, però estaria a l'altura d'aquest personatge i història. Era el representant de la Pia del Moïna, que és la institució reglada per l'església, i també era l'autoritat religiosa del poble. Per l'època no era poca, això. El més important que el batlla era, com hem comentat, el representant de la Pia del Moïna. La Pia del Moïna tenia el 90% dels terrenys de Sant Just. Per tant, s'encarregava d'administrar tots aquests terrenys. I era la beu amb els canonges de la catedral. Feia també de notar-hi. Correcte. Estamentar-hi, escrivar. Feia tot, era una mica home de tot. El tenir la potestat de saber escriure i saber llegir, podria desenvolupar totes aquestes tasques que acabes de comentar. Bé, tot i que alguna vegada tu ja t'has queixat que a l'hora de descriure, per exemple, alguns documents, el motiu era una mica escuet. Les descripcions no li anaven bé. No era el seu fort. Ja ho vam comentar setmanes anteriors, que quan descrivia el motiu pel qual havia mort a algun Sant Just, si era molt per malaltia, hi ficava molt per malaltia i no indagava més enllà. És Jessim Bernadà, aquest Sant Just, que jo, sincerament, és la primera vegada que l'escolto. Sergi, tu l'havia escoltat alguna vegada, Jessim Bernadà. Doncs era el rector del 1714. No l'havia escoltat mai, però hi vaig estar la penya del Moro, que hi ha unes restes idèriques. Bé, doncs res, eh? Com a dada, no? Com a dada, sí. No feia fred, ahir, allà dalt. Una miqueta, vaig a dir, més a més, quan ja se'n va al sol, però molt bonic, eh? La veritat, hi havia estat moltes vegades, però aquesta vegada també m'agrada. Molt bé. Bé, doncs escolta, alguna qüestió més, Manel, perquè clar, jo no sé si, per exemple, al Jessim Bernadà sabem alguna cosa de la seva història. El més curiós d'ell, o la dada per la qual es pot considerar una persona rellevant o important, és la quantitat de temps que va estar-se la parròquia, ni més ni menys que 44 anys va estar al front de la parròquia del Sant Just i Pastor, i, per tant, quan un mossèn ja havia aconseguit aquest estat, hi havia estat tant de temps a la parròquia, de la mateixa manera que es va fer amb mossèn Antonino, va solicitar-ho, va demanar permís per poder ser anterrat a la tomba que hi ha just a l'inici de l'altar de la parròquia del Sant Just i Pastor, va solicitar la possibilitat de ser anterrat allà i se li va aconseguir aquest tema. Bé, de fet, hi va estar 44 anys. La parròquia és a dir que... Per això va aconseguir tenir aquest dret, que és interessant o una cosa lluable que va fer construir durant els 44 anys que va estar aquí, entre 1705 i 1710 va fer elaborar un retable, el retable de Santa Maria, que era el que presidia l'altar major de la parròquia del Sant Just i Pastor. Bé, repassant aquesta història de Sant Just fa 300 anys com era, per cert, hi ha altres qüestions, per exemple, el comú o la universitat. Aquests noms no en tendríem a saber què és? No, d'aquestes en parlant. Sergi, avui saps una mica com de conillet d'indies, com a Sant Just tenc il·lustre aquests també tu. Gràcies. Si tu diem el 1114 a Sant Just hi havia el comú o la universitat. Tu què t'imagines o què creus d'aquestes en parlant? Doncs que Sant Just a aquesta època va ser una localitat molt important de la zona i va tenir una universitat, suposo. Doncs em sap greu, però... No! No! És una altra manera. És el clàssic. És una altra manera de nominar l'Ajuntament. Exacte. En aquella època... En aquella època es deia el comú, el consistòria, el comú o la universitat. No, Manel? Em vaig graduar, ja, de fet. Doncs en revia aquest nom, perquè la formaven o tenien la possibilitat de formar-la tot el diferent univers, tot l'univers de diferents Sant Just Tengs que vivien al poble, era un estament o era una organització totalment democràtica, d'acord, i es feia per sortet. No és com havien dit que hi ha eleccions, sinó que s'agafava una bossa un cop l'any, d'acord? O quan el batlla que hi havia... decidia que hi havia a complir la seva tasca, es ficaven unes boles amb tots els cognoms de tots els barons de cada una de les famílies Sant Just Tengs, es ficava dins una bossa, es ficava a la mà a dintre, rebenava i estreia el nom d'un Sant Just Teng. Per tant, tothom podia ser batlla o jurat, que el jurat seria el que eren els regidors avui en dia. Però, llavors, això quines garanties? Hi havia obles calentes i... Hi havia obles calentes i obles fredes, no ho sé. Era botegueño el que estava... A aquella època no hi havia regidors. En reunien tots els Sant Just Tengs, en reunien tots a l'Ajuntament i feien aquest sortet. Però això és molt injust, no? Perquè, realment, si surt una persona, entre una que no vol, per exemple, no li ve de gust, tothom tenia... Si surt algú, per exemple, que és un mal d'estra, o la gent no el vol, directament, també, no? Sí, per això la gran majoria dels batlles i jurats que hi van haver durant aquest període de temps, la majoria de temps duraven com a molt un any. Un any ja ho deixaven estar i deixaven entre una altra persona. Menys en algun cas que s'hi va estar dos, tres anys. Hi havia una altra opció, d'acord, perquè poguessin proclamar batlla, que era que ho fessin per aclamació. O sigui, si tota la gent començava a dir el nom d'una persona, d'acord? I la gent el anava repetint, el anava repetint, el anava repetint. Si tu et penses, Jordi, Domènec... I es començava a dir i començava a dir... Jordi! Jordi! Jordi! Això podia donar-se. I llavors que... Aquesta persona era proclamada batlla sense que acabessin de fer el tema de les boles. Ah, molt bé. O sigui, que el tema de les boles és quan ningú volia. Exacte. Si no es feia per aclamació, llavors es podia fer el sistema que era només habitual. Bé, de fet, durant aquest període, perquè recordeu que estem repassant com era sent just durant el 1114 a 1716, aquests primers anys de la derrota de Barcelona, després de l'11 de setembre, que hi havia un batlla gairebé cada any, no? Sí, hi ha un alcalde nou. És el que hem estat comentant. I a partir del decret de Nova Planta... Es va canviar el sistema. A partir del 1716... El tema de les boles desapareix. I llavors el que es fa és que la Pial Moina... Llavors parla amb el mossèn de la parròquia i diu... Escolta, qui podria fer-ho bé això de fer de batlla? I proposaven tal persona. La Pial Moina donava el visti blau, es presentava la corona, el representant de la corona que en aquella època era patinyo. Li sembla bé aquest nom, diuen. Sí, endavant. La Pial Moina pogués ser el batlla patinyo? Sí, és així. De fet, patinyo era un... Un dels mandemàs, no?, de l'exèrcit borbònic. Un cop guanya a Felip V, que era la guerra de successió... A la tercera, probablement. No ho sabem. El tercer dels pastorets, no? Bé, en fi, Manel, ho hem deixat aquí. Avui no tenim més temps, però la setmana que ve no hi ha programa, perquè és cinc. I farem el programa especial de Reis a la Ràdio, durant les 5 i 7 de la tarda, i encara ens queda parlar de l'hostal. Exacte. Perquè també hi havia dia d'hostal vell. És un altre lloc, un simbòlic, de Sant Jus, al 1814, o també quan valien el cost de la vida... Exacte. Que és el que més menjaven. Economic. En gran falta veure tot això, però això serà en edicions properes. Són les 6 i 27. Manel, moltes gràcies. A vosaltres que vagi molt bé. Manel, si vols, marxa, marxa. Però ara tenim el Sergi... Si vols quedar, queda. Sí, no, ho dic perquè tenim el Sergi Pons. Sergi, tu demanes de fer que el Manel es quedi, una mica. Sí, sí. Perquè tot seguir farem una mini tertulia esportiva, avui, de Guàrdia. Una tertulia esportiva de Guàrdia. Repassant el bo i el not en bo d'aquest 2014 esportivament parlant. Doncs sí. Ara hi ha una pausa, hi ha una pausa. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Moro. Ni sent nobles. Per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé. Sí, el tenim al microfono. Fantàstic. Parlem del millor i el pitjor d'aquest any. Vols començar? Els protagonistes positius o negatius? Comencem pels... Què dona més suc? Els negatius, no? Comencem pels positius. Aquest any, per exemple, hem marcat tendència a la manya. Per què? La manya, sí. Ah, la manya. Sí o no? Doncs crec que perquè me veu en mundial, no? Sí senyor, sí senyor. La manya jo crec que va arrasar. Va fer un rapàs a la resta de seleccions, sí, sí. Sobretot va partir contra Brasil. Va ser increïble, sí, sí. Després, per exemple, també... Un moment, un moment, de la manya. Volia comentar molts dels destacats. A la final va marcar Mario Gotze. Però un dels seus jugadors és candidat a la pilota d'Or, que, com veia el Manel. Com el Manu? No, és que no va fer el joc del Manu Ripollek, el Manu Neuer. Ah! És bona, eh? Escolta, veig que t'has sentit bé, no? La paura. No, no, la paura també. Però, en general, el Nadal, el San Esteve, Sergi... Sí. Feia dies que no venia, només em crideu quan no hi ha ningú. No, només crideu. Quan tu vols venir, Sergi. Jo t'ho miraria a dir cada tarda. Ens continuem amb altres protagonistes de l'any, a part d'allò. Com deia Manu el Neuer, que és candidat a la pilota d'Or, si la guanya seria el segon porter que guanya la pilota d'Or. I bé, potser no és el jugador més mediàtic, que està en Cristiano i més entre els candidats, també. Però no sé, jo crec que és el que més somarixaria. El problema amb la pilota d'Or és que, des que hi entra a votar el seleccionador i el capital de cada selecció, es difomina molt més perquè la gent vota el mediàtic que coneixen i no potser el que ha fet més mèrits esportius. Si només fos com abans que es feia en franç futbol, com ho va guanyar Canabar o aquesta gent, segurament, qui s'ho emportaria seria el que ha col·laborat a guanyar el Mundial. Però avui en diés. Capaç que jo crec que també a Neuer podrà rossagar d'alguna manera els vots dels que creuen que ha de ser una alemanya o que ha de guanyar la pilota d'Or. Si, per exemple, els candidats fos en Cristiano Ronaldo, de Neuer i Espanyol, per exemple, llavors estaria començant a guanyar Cristiano Ronaldo. Bé, més protagonistes, per exemple, amb el Xolo Simeone i l'Electri de Madrid, per què? Home, el Xolo Simeone, jo crec que ha marcat tendència a la lliga i ha portat l'Electri de Madrid a guanyar el títol després de molts i molts anys trencant, a més a més, la jamunia del Barça i del Madrid. Des de l'any, crec que era 96... Des de que n'hi era jugador, que no era jugador, sí. I, a més a més, ho ha fet amb un estil propi... diríem que no molt atrevit esportivament, però sí amb molta... molt sacrifici, amb un equip molt organitzat, que va molt bé en el Xoca Éric. I també amb una empatia del públic. Ha sigut crear una marca, un sergell, també, per l'Electri de Madrid. Sí, sí, igual que va ser Pep Guardiola, líder del Gran Barça, jo crec que Simeone és el gran líder indiscutible d'aquestes Lleti de Madrid, que té gran jugador. Sí, exacte. I l'any passat va gaudir de la presència de Diego Costa. En fi, eh... Escolta, anem avançant una mica per si no t'ho intentem. Perquè, d'aquí us comentava l'Oriol Puigtaulé a parlar-nos d'un parell d'obres de teatre. I, en principi, també intentarem parlar... que això no és així, si haurà si vindran o no. Unes noies que han de treballar en el McDonald's de Sant Just. No? Sí, però... A veure quant temps tenim per aquesta reacció. Què és això, 10 minuts? Home, no, tu t'ho has canviat, aquí. Si t'ho hagués dit... Ah, t'ho he dit abans. Però 10 minuts, t'he atacat comensat o partidaris. Què? 10 minuts, t'he atacat comensat o partidaris. No, també no ets aquest comensat. A fi, eh... Sergi, pensava que... A veure, així... No sé si és un error, però del Real Madrid, que m'ha portat un esto positiu d'aquest any. Home, potser diu que són madridistes, sí, no? Clar, és veritat. Tenim els anys que ho perseguien, això. Han guanyat la dècima, per exemple. Però en Tino, jo crec que ja pot morir tranquil amb la seva dècima. I, a veure, s'ha de dir que el Real Madrid, ara mateix, doncs, que voldria ser una superioritat... Sí, d'un estatus que... Tota la lligua espanyola que... És difícil de guanyar el Mundialet de Clubs, no? No es faltarà així, nada más, ¿no? Sí, però el Mundialet aquest, això és una pachanga. Ja, ja, ja, ja. Bé, per exemple, també aquí vaig a la llista de protagonistes positius, esportivament parlant d'aquest 2014, a Cristiano Ronaldo. Home, Cristiano Ronaldo, Cristiano Ronaldo... Doncs la veritat és que, per una vegada, des que és el Real Madrid, ha pogut robar-li protagonisme de Leo Messi, jo crec, i l'ha deixat una mica a l'ombra. I això també és el que volia el crac portugès, per tant. Però en Tino Pérez i Cristiano Ronaldo, les forces del mal, han aconseguit imposar-se aquesta emporada al Barcelona, per molt que ens faci malament. Ha estat així. I sóc ara, encara, que l'Atleti de Madrid ha guanyat la lligua, que si l'arriba a guanyar el Real Madrid, hi hauria sigut... Triplet. Per exemple, no pot faltar llista del millor i bo del 2014. Messi, per exemple, no? Per què Messi, aquest any? Mira, encara que el Barça no hagin anat de la millor manera possible, Messi ha batut records, com a de Maxim Golesador de la Estòria de Lliga, o Maxim Golesador a la Champions, també. I crec que això és un punt a favor per dir que Messi és el millor jugador de l'any. Almenys podem dir que ha estat un any bo per Messi, encara que en el col·lectiu sortiu bé. Ha superat molts records. Entre ells, per exemple, gols a la Lliga i a la Champions. Maxim Golesador, en aquestes les competicions de moment. Per exemple, més protagonistes del Barça aquest any, que ens quedem amb coses bones. Lluís Enrique. Sí, Lluís Enrique, ara mateix, hi haurà qui el discuteix, però està clar que el nivell personal per ell és un bon any, perquè t'ofereixin la banqueta del Barça per un home que ha estat col·le... No m'ha dit de tota la vida, però no. Lluís Enrique, però és un col·le col·le que li ofereixin la banqueta del Barça i pot aportar el primer equip, és un honor. Bé, per exemple, més coses. Ja per acabar, Rosberg també. Sí, no m'agrada gaire la forma 1, no ho comento gaire, però en Caledo Rodríguez li agrada molt. Perdona, tu fas com el Mar Romero, el no col·laborador que fa la música als dimarts, que és l'esforç de la secció, això, no? Sabeu què? S'està fent l'esforç de la secció. Portar aquí el Rosberg, com a... una altra cosa, que no sigui un futbol. Ja, ja, ja. Avui hem demanat el món diant de la forma 1, i ha deixat fora Betel i a Ferrari, que està molt malament, després veurem els protagonistes negatius, però bé. Està clar que si ho vèiem des del món diant de la forma 1, ha de ser un bon any. Sergi, després és ja, perquè anem cap als protagonistes negatius, fins aquí, els polítius, anem als negatius... d'aquest 2014. Comencem parlant de Falcao. Doncs sí, Falcao, protagonista negatiu, no per culpa seva, pobre, sinó perquè es va lesionar quan era la gran estrella de la secció de Colòmbia, que tot i així ha fet un bon mundial, ha arribat a quarts de final, molt bon resultat històric per a Colòmbia, però està clar que van trobar a faltar... El que havia de ser la seva estrella, ara mateix, ja no sé en quin punt es troba Falcao, però en aquells moments havia de ser la estrella de Colòmbia. En fi, per tant, queda allà, eh? Mala sort. Mala pata. Bé, després, per exemple, a Fernando Alonso, un altre dels protagonistes negatius. Fernando Alonso. No costumo parlar gaire de fórmula 1, no és una cosa que m'agradaria. No sabia, eh, no? Això és nou, oi? No m'ha dit aquesta Falca, no l'ha fet servir. Sergi, em recordes el Mar Romero? El mar Romero, el nombre del timar de música, sí, que fa l'esforç de la secció. Ah, doncs mira. Acabo de tenir com un déjà vu, no? Ah, sí? Sí, sí, home, neus. Doncs el meu esforç de la secció per Fernando Alonso, abans parlàvem de la cara de la moneda, Rosberg, ara de la creu, Alonso, que no ha acabat de donar el rendiment espanyol, a donar el rendiment espanyol, no sé si és culpa seva o culpa de Ferrari, perquè això ja ve de fa molts anys, i ell s'ha anat caçant de Ferrari, habitual, en Fernando Alonso, a donar les culpes a un altre. Ja no és el que era. Li costa una mica, eh? Lluny dels millors, eh? Res a fer, a la puna, a red. A veure, a veure, això ja ho hem vist. Bé, en fi, veureu ara què és el que fa a partir d'ara, perquè ara estarà amb... M'estanis on? Amb un altre equip. Amb McLaren Onda, o una cosa així, diria que he anat a parar. Amb un altre equip, amb un altre equip. Amb un altre equip, amb un altre equip. Més potencial, sí. Més coses, per exemple, la selecció espanyola... No, la NVA, qui tinc abans, perdó. No hi ha hagut positiu a la NVA. La NVA, home, Lebron James, que és la gran estrella d'aquesta lliga, i que va guanyar la temporada 2013. Doncs s'ha quedat sense en ella, aquesta vegada, i ho han guanyat als esports, que també s'ho mereixien. Han guanyat aquesta NVA impulsant Samayami a la final. Jordi, estigues atent que ja ha acabat amb això. També tenim, per exemple, la selecció espanyola de futbol. Home, va ser un drama, va passar de la primera fase. Un drama, fracàs estrepitós de la selecció espanyola. Recordant els seus millors comets. Doncs perquè no va passant ni la primera fase. Un equip que havia guanyat al Mundial, véns a defensar el Mundial i te'n vas a la primera, fracàs estrepitós. La selecció brasilena de futbol, també, en el costat negatiu, perquè va perdre 7 a 1. El fracàs per excel·lència, Jordi. Jo diria que era un fracàs anunciat d'alguna manera, perquè ja veia amb avaní que aquesta selecció brasil no xotava. Ni volent. No se'n t'hi ha figurat, era la paraula. I que no... que no... I que no tiraria endavant. Home, va re a fins als semifinals, cosa que no està malament. Sí, sí, perquè... Van atirant i semblava que anava com creixent, no anava guanyant força, però amb Alemanya es va demostrar. Jo crec que més d'un brasil·ler hauria preferit, que a Brasil quedés a quarts de final, per un esero contra Colòmbia, que arribar a ser a finals i haver de patir aquest segon maracanazo, humiliació, a mans d'Alemanya. Més coses negatives esportivament parlant d'aquest 2014, per exemple, la selecció espanyola de Bàsquet. Sí, la selecció espanyola de Bàsquet. És la segona selecció espanyola que apareix a la secció dels negatius. Què ha fet tu, eh? Sí. D'arribar a quarts de final del Mundial de Bàsquet, però era una de les segurites, a més, és un Mundial que jugaven a casa, per Madrid. Però no m'estats units a què ho havíem preparat, perquè arribessin a la final. Davant de França, eh, davant de França. També una mica per, jo diria, la soberbia dels espanyols, que veien ja finalistes, i mira. En cap a quants d'hores. Dos protagonistes més negatius, i ja haurem acabat aquest repàs d'aquest 2014. Qui serà, qui serà? A veure si serà jo. No, no, no. El primer és Tata Martí, no. Tata Martí, no. Per què l'has posat en aquesta llista? Tata Martí, no, perquè no va triomfar el Barça. Està claríssim, va tenir la seva oportunitat. Va estar a punt de guanyar moltes coses, i al final no va guanyar res, per arribar a la final de la copa. Era un senyor, era un senyor. Però el senyor és com pot dir ròpso. Sí, però molta gent li ha criticat, també, que no ha sabut negociar amb l'entorn, diríem. És a dir, no ha sabut sortir-se'n en un entorn com el de Barça, que és molt complicat per un entrenador. Bé, i ja per acabar tenim l'últim personatge negatiu d'aquest 2014, que ha entrat al món de l'esport, que és Pistorius. Sí, home, Pistorius... No per temes extrasportius, no? Negatiu per temes extrasportius, però està clar que havia d'entrar en aquesta llista. Bé, crec que per la gent que ha siguit el seu cas, doncs que va assassinar la seva nòvia. Per real, és una companya sentimental, res a dir, no? Doncs crec que ja no fa falta res més. I ha estat jutjar, per això, també. Manel, què et sembla aquesta valoració esportiva l'any amb la llista de personatges? No, no, molt complet, jo crec que ha quedat perfecte. Si hi hagués el perico d'aquí, és que potser no fa mai ni remà, ni remalament. Bueno, escolta, doncs Sergi, moltes gràcies. No marxis? No, no, i un quedo. No marxis, perquè encara hem de fer un parell de coses més. En aquesta recta final del programa... Fem un parell especial de l'apallador del Morro, d'Antonio Esportiva. D'aquests moments vindran l'Oriol Puig, Taulé, a fer-nos una pinzallada ràpidament d'un parell d'obres, però abans... Mireu, no sé si us en recordeu, perquè no sé si vols culpar el programa... Té la mandavinada, que parlarem. Aquell dia. De les palles dels cars. No, no. Perquè ha vingut algú de l'esplai. No, no, no, no, no. Mira, no sé si recordeu, però fa ja unes setmanes es va obrir el nou McDonald's. I penso que anàvem a parar del Burger King, perquè hi ha el Pont d'Esplugues. No, no, no. A Sant Josep Verri hi ha un nou... De fet, hi ha un nou McDonald's. No sé si no fan ni un mes i mig, no? Dos mesos que han obert. I és per això que nosaltres vam entrevistar en el seu moment una noia que estava treballant allà, que era la Daniela Jaumot, per saber com l'hi havia anat aquell primer dia. Ens en curiosia molt, que hi hagués justament un restaurant d'aquesta cadena de menjar ràpid. El nostre municipi, Daniela Jaumot, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. A mesura del programa, em fa molta lusió que siguis d'aquí. Escolta, tu, el McDonald's, ara ja no hi treballes, ja, no? No, no, no. Ja no hi treballes. Per tant, podem dir que has treballat un mes al McDonald's? Un mes i mig. Un mes i mig, eh? I és una cosa que tenim en comú tu i jo, perquè jo també vaig estar treballant un mes al McDonald's. Què tal, el McDonald's d'aquí de Sant Josep Verri? Quina valoració, no sé, quina experiència fas, després d'haver passat durant aquestes setmanes allà? No sé, m'ho he passat bé. La veritat és que sí, he estat a gust. Ja no hi treballes, això? Podem saber per què? No passa res, no hi treballo. Ah, va, però per què no hi treballes? Perquè hem seleccionat uns quants i ens la fem fora, però perquè eren molts, vull dir. Erem molts, eren molts. Això diuen. Com és el McDonald's per dins, eh? Tenim aquí com a curiositat. En aquest cas, la cuina està dalt, i a la part de les begudes i dels gelats i dels cafès, després hi ha les patates i després hi ha, doncs, la caixa. T'ho imaginaves així? Perquè tu no... Sí, m'ho imaginaves així, sí, més o menys sí. Menys això de la cuina que estigues a dalt, lo altre sí. És molt net, aquest McDonald's. De fet, el tema és tan que hi ha molts restaurants, no?, d'aquests tipus així, com de cadena ràpida, i tal que, com que tenen aquesta mala fama, per alguna forma, jo crec que tenen encara més inspectors de sanitat, estan més a sobre... Estava estant a sobre el tema, eh? Sí, bé, ho he sentit, sí. El Ronald, què tal? L'has conegut? Va estar un dia. Ronald McDonald's, què dius? Jo no estava. El payaso. Va ser un payaso, sí, sí. Jo no estava, jo no estava. I no sabem què va passar. Vaig veure alguna foto al WhatsApp, però... No tinc el plaer, no... No ho sabem, eh? No ho sé. Però sí que estava, bastant dia. Escolta, Daniela, només volíem fer aquesta pincellada, eh? No sé si algú va preguntar alguna cosa més, perquè m'he fet curiositat. Jo vull saber si ve molta gent, si venia més al principi per la curiositat, o si sabés venir gent... Jo crec que era al principi més... A principi hi havia molta gent al McDonald's. Ara, ha sigut com un bus. Els McDonald's d'aquí és això, les hores puntes... Els cap de setmana, sobretot, és molta gent, però entre setmana, a les hores puntes... Pfff... Jo què és tot els dijous? Quines són les hores que hi havia més gent? Eh... dels divendres, a la nit. Sí, a la nit dels divendres. I a les 12, a les 2. I al menys igual, a les 2, o així. Però la gent de setmana no hi ha gaire gent, diguem-ho, no? No hi ha tanta gent com el comarçador. No, però ara he sentit que el Nadal sí que hi ha gent, sí, s'ha anat bastant. I quina és la hamburguesa que més gent de mare? La Big Mac, per el que diuen, sí. I per el que veus, així. Con doble de queso... Sí. Estan molt bones les irresistibles, que són noves. Estan molt bones. No has aprovat, no has aprovat. Has menjat moltes hamburgueses? Clar, els van hamburgueses per penjar, no? Sí, sí, depèn de les hores que feies, tenies... I... I productes per menjar. Les hores i clients del McDonald's que hi ha a Sant Just, són de Sant Just. Ah, és la pregunta que anava a fer. T'has reconegut? Hem ensaludat molt. També he hagut de veure molts amics. Sí, potser massa i tot. Però no creus, eh? No... No has significat molta gent de Sant Just. Si no hi ha gent d'altres zones, se'n fa l'hi vol, que la gent tampoc no pot saber-ho. És que heu sentit de molta gent, també. O sigui, això, jo la gent que he vist que hi coneixia és poca, realment, no... Amics... Algun dia hi ha una família a Sant Just, però no com a client tothom, a Sant Just, no. Jo he sentit de molta gent que deia... Home, han obert un McDonald's, hem d'anar per veure com és el McDonald's a Sant Just, i jo penso a... Com tot, no? És molt modern, és molt modern. Com tot, no? Daniela? No, està bé, està bé. Hi ha uns iPads, o m'ho sembla a mi? A les taules. I no com a taules tàctils, que poden jugar als nens. A altres McDonald's. A altres McDonald's, això també. No és el segon, crec. I on informen totes les hamburgueses i tot això, en ves de ser el típic dibuix que hi ha, o la típica fotografia també, és una pantalla tàctil. La Coca-Cola, per exemple. Es va veient que un cau... És interactiu, i poden anar canviant els diferents hamburgues que ja em van apareixent i desapareixent. Sí, sí, és molt xulo. Potser sí que ho hauré d'anar algun dia, però jo sempre havia vist el McDonald's i que per quan... Al final és un menjar ràpid. Sí, sí, clar. Jo l'he vist molt per quan tens un quart d'hora i has de menjar alguna cosa. Passes per un McDonald's i menys alguna cosa. Com sortir... I dius que avui anirem a dinar al McDonald's, no? I el que estava molt bé, sobretot, que a mi també em va agradar molt el dia que hi vaig anar, era el fet que suposo que el millor ara que hi ha menjent ja no ho poden fer, però que tu arribaves i et deien, sí, la cua l'ha de fer per aquí, esperis aquí amb aquest número calavisarant, i hi havia tot un servei... Sí, hi havia tot un servei que normalment no... Sí, són els sessis. És part que vegi més fluït. Exacte, això estava molt ben pensat i la gent que t'ajudava... Sí, però no tothom li agrada, eh? No tothom li agrada. I a gent que li agrada demanar. Demanar que li porti. A gent que no... No sé si que hi ha més servei, jo crec, al McDonald's, dels enjustos, els clients. Sí, sí, aquest tracte que hi havia que et anaven guiant i t'ajudava. I després, aquí, amb el número oquet, ara li diran... Sí, li havien sentit comentaris de... Potser massa. Potser massa, però bueno, hi ha de tot, però... Potser massa, també, des del punt de vista del treballador, amb pantalles, màquines, suposo. Sí. Sí, en apuntant número... Sí, i en unes menys, que en per la sala, també porten unes pantalletes i demanes allà el cafè i te'l porten. Te'l porten, ella. Sí, és el servei, sí, que està més. Tu has sortit un moment i ens ho ha dit, no ho parlant. Perquè ara te'n parlà amb l'Oriol Puigdeule, que ja el tenim aquí, Oriol, que tal va a tarda, de nou. T'ho presento, l'Ada, l'Ajumot, l'Oriol... El Maratri Puig, la història, el Sergi Pons, l'Oriol Puigdeule de l'esportiva... I l'Oriol Puigdeule, que és el nou... Què? Això sembla el camarote dels hermanos Marx, que comença d'aquí al Manel Sol. I ara ja som en tots. Va, hem passat-ho, va, hem passat-ho. I l'Oriol Puigdeule, que és el col·laborador que fa la secció de teatre del programa. O sigui que ara ja estem aquí tots presentats. Avui el programa és un poc habitual dels dilluns, però a mi ens fa molta il·lusió, juntar-hi gent així que no es coneixin entre ells. A veure què passa. Sí, sí, sí, sí, sóc molt fan d'això. Tota, hem d'acabar el programa, però Oriol, aviam promès a la nostra audiència, que avui de secció de teatre... A veure, n'hem fet un poquet, eh? N'hem parlat poquet. Bueno, vull dir que... Amb els glòries hem estat mitjors, eh? Sí, però vull dir que no hem parlat amb poc d'acordes que passen a la setmana tè... Bueno, sí, sí, perquè sí. En el tema d'una nova revista que no és... i, Daniel, la no sé conèixer-ho, que és una nova revista que es diu... Virus. Virus, o virus. L'acaba de pareixa, acaba de néixer. De fet, és el número zero, per tant, no, no. És una revista teatral? És una revista de teatre, però que, de fet, la fan les mateixes companyies. Moltes companyies, agravem, sembla que són un dels 50, companyies ara de teatre... Emergents, què es deia? Emergents, o joves, o no tant joves, o caris, o leucós, per tot el que pot. És una revista que el número zero va sortir gratis amb la directa, i, en principi, vindrà amb la directa, i llavors hi ha la versió web, el virus.cat, molt fàcil, el virus.cat, el virus.cat. I s'ha de pagar, o...? No, bueno, el virus.cat no es paga a l'interès, i el paper, clar, si pagues la directa, ja et ve gratis. Què és la directa? Sí, és un Sant Manari, no? No vull llogar, però David Fernández, l'actual candidat... Bueno, no candidat, no. No, no, el cup, Fernández de la cup. Va estar allà treballant, però ell és periodista, i va estar treballant, i de fet... crec que va ser un també del... bueno, va estar tenent la seva ceu a Sants, a l'arriba de Santa Barcelona, i va empatir uns aldarulls. També fa uns mesos la nit dels contendidors de canvies, per dir-ho d'una forma. A l'interès, sóc el virus, però jo faig teatre. Ho sabies? Tu faig teatre? Sí, els pastorets. Ah, molt bé. El Jordi, jo també. L'Oriol l'escriu a una publicació, una revista digital, que es diu Núvol, que no sé si la coneixeu. I allà, l'altre dia, en un article, explicaves que els pastorets hi havien de sortir una mica a la armària a Catalunya, no? Que això ho deien els de la coordinadora de pastorets de Catalunya, que abans cap actor català deia que havia fet pastorets per a cara mica a mica ho diuen, perquè, de fet, és una escola... Abans, com quedava una mica com... Que he fet pastorets, és jove... Mater, molt rànsim, molt casual, però, de fet, és una escola... a cada poble i cada ciutat de Catalunya, no hi ha... Aquí se'n just també, eh? Sí, sí, ho sé, ho sé. Llavors, el tema de la revista, aquesta, de virus, tu l'has follegat, tu l'has follegat amb paper, l'hi visc per internet, i el tema, una mica, de la revista, hi ha el nom, el virus, i el lema o l'eslògan és pandèmia i circ. En lloc de pan i circ, el que deia abans dels romans, pan i circ, ho espandèmia i circ. I totes les seccions que tenen estan una mica relacionades amb aquesta cosa del virus, una secció que es diu ADN. És molt reivindicativa de la professió o de la dignificació de la professió? És, això va sortir a través... o a partir d'unes reunions que feien aquestes companyies des de l'abril. Doncs una mica per unir-se, companyies com els Arcàdia, l'Aignifo, la Calòrica, la Pedrina, Ruta 40, la Mínimal, Six Topat, el Sr. Serrano, Prisamata... Una mica en lloc de competir entre ells, per unir-se, per poder aconseguir millors condicions a les sales, per poder posar-se d'acord, per anar més com a l'una. Aquesta revista és una plataforma, per donar conèixer produccions que s'estan fent, però també per obrir debat. I, de fet, hi ha moment en dir, el número 0, és com el seu nom i el número 0, que estan al seu lloc, però no els anirà cap aquí. A mesura que vagi anant a aparèixer més números, Oriol també en podem anar parlant al programa. Escolta, Sergi, això que deies fa un moment, ara, dels pastorets, tu que hi haurà estat en aquesta edició, tu hi haurà estat en altres edicions d'aquí, Sánchez? A la primera, a la primera. No, perdona, a la segona. A la primera es va fer a ràdio, a la segona, a la primera, diríem amb... És veritat, visual. Això, això, no sé si molt poques companyes de pastorets a Catalunya han començat fent els pastorets el primer any a la ràdio del poble. No ho crec, no ho sé, no ho sé pas. Una mica frítid. A l'altra es feia molt, en 40 o 50, és un gènere, sí, molt, molt, molt potent. M'ha d'entrada, em sembla que ho vam fer, doncs, perquè no van tenir temps suficient com es podria tirar endavant una versió normal, definitiva, dels pastorets, però allò va ser una mica el que va fer creixer, el que avui són els pastorets. El germà. El virus. Sí, va ser una mica exacte, el virus dels pastorets, que a mi que em va creixent, jo crec que cada any es van enfortint, a Sant Just, que de vegades van més actors. Si em permeteu, llegir una cosa que surt a la revista, a l'editorial, tant en paper com a la versió digital, és una petita història molt breu, i no m'hi ha d'explicar per què d'aquest nom. Diuen que dintre d'un gulac s'hi varia, allat al mig de les muntanyes nevades, una estranya malaltia va començar a atacar els presoners. Excepció dels artistes de la faràndula, detinguts per imurar inmorals. Aquests van descobrir que eren portadors dels anticossos necessaris per sobreviure, doncs que ja venien infectats des de casa. Van decidir fer un petit espectacle cada nit, i és així com van curar la resta de presoners, ja que amb cada funció es campaven el virus que els donava la vida. Oh! I expliquen que aquesta legenda els va explicar un dia el gran autor i director Wajy Mouawat, un dels grans noms de l'article, els cells, els encendis. I és una història molt maca, i explica molt bé això del virus. Aquestes companyies, ja que estem infectats amb el virus del teatre, intentem infectar la resta, és un virus positiu. Escolta, que bonic, i més que el teatre, una mica després d'aquesta senyosa infectada, amb els pastorells de fa 3 anys. Tu, Daniela, de tema pastorells, no el toques, no? De moment, no. No has anat a veure cap les edicions? No, no. Fas com mandra. Deia la vida, tenia la fa madre, anar a veure els pastorells? No. No te'n pensen molt, eh? Ara, el diari ara, això és graciós, els seus obvies han fet com una enquesta, un concurs, digues que són els millors pastorells de Catalunya. Sí, home, clar. Tothom diu els del seu poble, el seu ciutat, evidentment. Tu què diu Sabadell, no? La Sabadell, evidentment, però faig que ningú qui és de dir que anar a veure pastorells per Catalunya. De moment, els de calaf, deixa'm dir, estan conyant els de calaf, i els segons els de Sabadell. És clar, és que la gent veu... Un vot i més la gent, no? Aquí hi ha molta gent que va a desplugues, per exemple. Desplugues aquí no venen tant per això, eh? Perquè ja es veia alguns en Justanis que participen allà. Però són molt diferents els pastorells que hi ha ara, realment, acompanyat en fa 20 anys, que tots eren de cagarre o del roballó... Cagarre, no, cagarre, no, foc i torres. Ah, i cagarre, no? Vitarre, de espitarre o foc i torres. Ah, i pató. Doncs us fem els de Pep Albanell. Ah, Pep Albanell. Guionista. No, se'm sona. Va guanyar un premi. Va guanyar aquest premi, el text aquest, que es diu, és teu, dels pastorells de Sant Just, va guanyar el premi de l'Esgàia, en sembla, el 2006. Pep Albanell. Sí, sí, sí. Però, per exemple, aquí a Sant Just, és així com a alternatiu, perquè ja ho hem d'explicar, eh? Que la Vaja Maria és una dona negra i migrana, és una crítica, una mica, al racisme. Sí, potser sí. No té res a veure amb els pastorells. No, però està bé, està bé. Després, esplugues, per exemple, bueno, aquest any sortia l'Arc-Àngel-San-Miquel, era un cowboy de l'Oest. Esclar, perquè van fer l'espluga-city. Els 50 anys de l'espluga-city. I l'any passat, per exemple, va sortir King África. Ah, adéu, adéu. Són una mica uns pastorells, una mica més comercials. Les seves d'elles són més clàssics. I si hem volgut uns pastorells així, més tradicionats, teníem els de Sant Feliu, capital de Comarca. A Monins de Rei també fan la pitària. La pitària, ja, amb el robelló, el lluquet, i tot això. En fi, nois, hem d'acabar el programa, ja. Mira que són ràpid, avui. Molt bé, molt bé. Ràpid, hem d'acabar el programa. Agrair a tota la gent que ha fet possible l'ampanya del morro d'avui. L'Andrea, bueno, els serveis informatius. L'Oriol Puig-Caulers, avui, hores d'extres, ja, eh? Sí, sí, sí. També a les Ames Glòries, que han passat pel programa. El Manel Ripolla, l'associació d'Història de Sant Jus. Manel, moltes gràcies. Nosaltres. Aquí, un païs de setmana, el Sergi Pont, també que el col·laborador del guàrdia del programa... Sí. Havia vingut per 10 minuts i s'ha quedat tota l'hora. Bona tarda, i que segueixis campant el virus de ràdio. Molt bé. I també, a la Daniela Jaumot, teníem entrevistat pel Supers pel Macdon o a la Sant Jus. Daniela, moltes gràcies. A tu. Que vagi bé. De les 5 de la tarda. Adéu-siau, bona. La penya vol morro cada tarda. Així, ja sé, per ràdio d'esper. Ara escoltes pel rió d'esper. Si tu n'hi has escoltes pel rió d'esper. M'agraden les Sant Jus. M'agraden les Sant Jus. M'agraden les Sant Jus. Hola, ja soc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla, si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Escriu? Exacte. Fem que va molt variats, empullar estrobadella, pujant de cuina oriental amb productes de casa. Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estanbull també ofereixen amanides i kebaps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima, per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Escriu número 5B de Sant Jus d'Esvern. Telefon 692-8182-1232 i també a Facebook. Rincón d'Estanbull. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complement, i els millors articles per regalar, aquells que més estimes, aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones dalt al web XavierVillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87, visc de Sant Jus d'Esvern. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar de Sant Jus del 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa la creació de llocs de feina a Sant Jus. L'any 1934 es va fundar l'ACIAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cos de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament de Sant Jus. Durant dos anys, Mac Donalds va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Jus per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel núcle, que pertén seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Jus. L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una lápida romana dedicada a Iulia Quietal. Fins a principis de janès, pot visitar...