#65 - La Penya del Morro del 21/5/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F&M i a tot el món, a través de ràdio.desvern.com. Com? Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla Jo Saló de Jordi Domènec. De darrere fins a la set del vespre. Això és... La penya del morro! Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. No estiguem tan contents, perquè avui fa un dia de mè. Ja t'ho dic, ja ho dic ara i no estic a favor d'aquests dies. Avui jo no faria programa. Vindria a treballar, ojo, és que aprofites el temps que fa que Francesc Mauri ha dit, bujaria prima veral? Ho he deixat. Ho he deixat. Però que si fa sol, no ve de gust treballar. Si fa sol, no ve de gust treballar. Per tant, és millor així, no? Per treballar. Primer treballar, no ve mai de gust. Això per començar. I segon, segon, no, menys les persones que ens adiquem el que ens agrada. Ara, ara, ara, ara, gràcies. Ho hem salvat pels peus, això, però ho hem salvat... No, el que jo deia és que jo... com m'andre, no? El dia d'avui fa molt bé anar a tot arreu. No sé, la gent està com, també, així, batallant tota l'estona, com la Carme. Carme, tu batalles, no? Només de vegades. Només de vegades. Quan m'avorreixes? Carme, és mentida, això. Perquè quan no t'avorreixo, també batalles. En fi, avui el programa, a part d'avorrir a la Carme, també, parlarem de televisió, del David Ávila en aquesta primera hora, i a partir de les 6 i 10, el Manel Ripoll amb Història de Sant Just. Avui, el programa parlarem de la tercera part de la vida de mossèn Antonio Tenes. Hi hauràs conegut avorriràs amb el senyor mossèn Antonio Tenes, un dels personatges més importants de la història de Sant Just del segle XX. Avui també continuarem descobrint per què. I, a part, també tindrem l'Arnau Consul i l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sapiens, amb el qual no feies cares, Carme, m'he de fer el somari, perquè també parlarem de Carlos Fuentes, que va morir dimarts passat, un dels grans autors llatinoamericans, i, a més, també ens recomanarà el llibre, El talent de Jordi Nobca. I per què ho farà? Perquè demà Jordi Nobca visitarà Sant Just d'Esvern, a la Taneu de Sant Just. Però, però, però, però... Allò privat. Amb una sessió privada del Club de Lectura de l'Escola d'Escriptura de la Taneu de Sant Just d'Esvern, només 8, 9 persones tindran la sort de parlar amb ell, cara a cara i contrastar coses del seu llibre. Has vist quin format que vaig avui? No és molta informació d'aquestes accions. Sí, sembla que l'has gravat, no? En fi, Carme, comencem parlant de les notícies de Sant Just. Tu diràs d'aquí una estona a Twitter. Jo he hagut una cosa que a mi no m'ha agradat. Podríem fer una mica de treball d'investigació. Sí, sí, sí, del Twitter. Relacionat amb Sant Just d'Esvern, eh? Ojo, eh? Bueno, a mi no m'agrada... Bueno, tu ho digui, o no? Sí. Doncs l'altre dia, d'Esvern, eh, que té... És una màqueta de Twitter. No, no, no, no, no. A tothom, a tothom, a tothom, sí. No, no, no, no, no, no. Bueno, si té raix, anem, això, eh? Van penjar una fotografia d'una etapa de les clavegueres de Sant Just, que posa d'Esvern amb apostrof. I el tweet deia, des de 1984 o 86, o fa més de 30 anys, moment-ho, les clavegueres de Sant Just d'Esvern van anar bé amb apostrof. Porta, eh? No pot ser, no pot ser, no pot ser. Però no venen, no deuen fer Sant Just. Tenim una trucada d'investigació, que la farem durant aquesta primera hora, segurament, després de les notícies, trucarem a l'Ajuntament de Sant Just i demanarem que ens passin amb el responsable de clavegueres. El regidor de clavegaram, que em imagino que deu haver algú, o alguna persona... A Magó, sí. Que sàpiga, com és, que ja... Sí, doncs, un urbanisme, no? Urbanisme, truquem urbanisme, doncs, truquem ara, o no? Fem la investigació ara, és que cal aquestes coses... ¿Os fan, ja o no? O després no ho farem. Anem a trucar... Estan trucant a l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern per preguntar què passa, no? Això no pot ser. A veure qui ens atén. Hola, bona tarda, aquest és l'Ajuntament de Sant Jus. Hola?Sí, sí, t'he dit. Perdó, disculpi. Mira, soc el Jordi de la ràdio. Que em podria passar amb algú d'urbanisme, sisplau? L'urbanisme?Sí. Aquestes hores no crec que hi hagi ningú. N'hi ha ningú, no? Saps el que passa? Estàvem fent programa i hem arribat un tuit d'una persona que ha fet una fotografia d'una etapa, d'una claveguera, que posa claveguera de Sant Jus d'Esvern amb D'apòstruf. Amb? Amb D'apòstruf. O sigui, com d'Esvern s'escriu tot junt, no? Sí. D'Apòstruf d'Esvern, a l'etapa de claveguera. O sigui, al carrer, les clavegueres tenen una etapa, no? Si vols dir que hi ha una claveguera en què el nom del fabricant ho ha posat malament. Ara, com a mínim una. No hauries de trucar al matí o enviar un correu a algú d'urbanisme per avisar-los, perquè a la tarda no hi ha ningú. Hi ha algú a l'Ajuntament, ara?Sí. Et passo a... Si vols, et passo a l'Ogi. Ah, sí, doncs sí, que és l'oficina de gestió integrada, no? Sí. Però ells sabran aquest tema, perquè potser tampoc no es vull molestar. No ho sé, s'ha de parlar amb la centraleta. Com et dius, company?Un moment, sisplau. Un moment, sisplau, gràcies. Deveu veure...Sordi. Què passa, que no?S'han fadat amb tu, eh? S'han fadat amb mi, però sí que he sigut molt educat, no? No n'hi ha, però ell també ha sigut molt educat. Ja, però aquí tots som molt educats. Sí, sí.Hola, bona tarda. Mira, soc el Jordi de la ràdio, de la penya del Morro. Hola, digues.Hola, amb qui parlem? Victòria de l'Ajuntament.Victòria, què tal? Escolta, mira, saps què passa? Estàvem repassant alguns tuits que han aparegut de Sant Just d'Esvern aquests últims dies, i hem vist que hi havia una fotografia, han penjat una etapa de claveguera, que posa Sant Just d'Esvern amb apòstruf, d'apòstruf d'Esvern. I volem preguntar una mica com és que l'empresa, responsable de fer les clavegueres, no sap que d'Esvern s'escriu tot junts. I hem demanat per algú d'urbanisme, no hi ha ningú, però... Perquè a la tarda només estem aquí, l'oficina de detenció al ciutadà i registra. No puc derivar-te a ningú de la persona que hagi fet el seguiment d'aquest tema. Ja, ja, només jo tampoc no sabia si tampoc... Parla una mica del teu, perquè el diu no. Passem amb l'Ogi, dicà. Dicà, d'acord, d'acord. Tot bé per això, aquí a l'Ajuntament, ara? Sí, de moment sí. Aquesta és la tarda, una mica tranquils, però... Molt bé. Encara tenim corda. Molt bé, fantàstic. Doncs escolta, gràcies per atendre'ns, i ja veurem aquesta claveguera, que no sabem tampoc on està, perquè és una fotografia que ja et dic que ens ha arribat. No teniu referència a mi re. Bueno, és que és un Twitter. És un Twitter. És un Twitter, que és una persona que es diu... És un home que es diu d'Esvern, a més l'home. I és veritat, no ho estem inventant. Sembla una broma telefònica, però no, és així. No, no, però em refereixo si ja més no ha posat alguna senya, algun carrer, alguna cosa. No ha posat... No ha sigut identificat. En particular, tampoc... Vull dir, quan tu faci la consulta a Urbanisme, també... Suposo que et demanaran per localitzar-la, no? És veritat. Per convovar i... I constatar. Sí, home, mira, ara que estem parlant d'això, oi que passa... És que el Twitter... No passa per enrotllar-me, digues. No, però que passa molt, això, eh? No, no, que la gent es pensa que d'Esvern s'escriu amb el pòstruf. Oi que sí, és que tenim una campanya particular aquí, iniciada al programa, al Twitter, sobretot, amb el hashtag d'Esvern tot junts, i us trobo constància que la gent ho parli, passa això, o no? Bueno, això és una història del nom de Sant Lluç. Hi ha tot un seguiment de com ha anat evolucionant el nom de Sant Lluç. Ah! I la última referència, bueno, hi ha un article a dins del llibre del milenari de Sant Lluç, saps? El llibre aquell, que quan es va trobar aquell... per a mi, amb el nom de Sant Lluç, o cap al 900 o alguna cosa així, i es va fer a l'any del milenari, a Sant Lluç, i ara una companya, precisament, d'urbanisme, ha escrit també a l'última miselània del centre d'estudis Sant Lluç Tengs, hi ha un article que ha escrit una companya d'aquí de l'Ajuntament d'urbanisme que parla de tota la història de l'evolució del nom de Sant Lluç. A l'art de la història dels anys, però quina informació més bona que hem de donar? No m'apassori, aquí hi ha l'ogi per donar informació. Escolta, trocarem que de tarda, sempre que tinguem un dubte... És que no saps el que ens has dit, no saps el que ens has dit. Doncs a la biblioteca i al centre d'estudis Sant Lluç Tengs. Moltíssimes gràcies. Li direm el Manel, que és el nostre historiador particular al programa, que aquest llibre estem repassant per cert la història de mossèn Antonino Tenes. Sí senyor, sí senyora. I ja li direm que investigui sobre el nom, perquè clar, a mi em fa ràbia, tu. Com veig això, la gent que posa Sant Lluç d'Esvern em de apostros, penso a mà, no saps. I a més a més, en aquest últim article que et dic, bueno, és que a més a més es va presentar la Michelània d'aquest article fa uns 15 dies o així, a la Teneu, i aleshores també parlaven d'aquest article de la similitud de les altres poblacions de França i d'altres ponts d'Europa. Clar, home, a Sant Joan d'Espid també segur que els hi passa. No, es pensen que potser va amb apostros, i no. Maria 3, m'has dit?Victòria, victòria. Sí, gent, i gràcies, gràcies. Que vagi bé i merci, gràcies per la feina. Adéu, adéu, Adéu, Adéu, adéu, adéu. Oh, doncs veus, Carme? Sí, molt bé. Per tant, la Victòria, que entrat és molt amablement, des de l'oficina de gestió integrada i servei al ciutadà, que és l'única persona que estava anant a... Hi havia ningú d'urbanisme. També a Centraleta. Perquè no hi havia ningú d'urbanisme per sobre de les tapes de les clavegueres de Sant Just, que es veu que n'hi ha algunes, que porten d'epòstro amb esvern. En fi, doncs fet, això passem a les notícies de Sant Just, amb la Carme Verdois. La feia del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esvern. Doncs vinga, Carme, per on comencem avui? Doncs comencem parlant de la vaga de demà, contra les retallades d'ensenyament, que les escoles de Sant Just faran un seguiment desigual d'aquesta vaga. L'escola Bressol Marrex, per exemple, no farà seguiment de la vaga, mentre el canigol serà minoritari, només 7 mestres, dels quals 4 són tutores i 3 són especialistes, no aniran a treballar i, en canvi, l'escola Montseny i Montserrat s'ho faran serveis mínims. En Montseny només seran dos mestres els que no seguiran la vaga, per tant, doncs, una vaga seguida, precisament, per el 100%. Només dos mestres no seguiran la vaga. Només dos mestres no seguiran la vaga. Perquè a Montseny és el cas on, pràcticament, tots els mestres la seguiran, que passa que hi haurà serveis mínims. El servei és de menjador i activitats extrasculars durant una termà amb normalitat. I també, perquè a Montserrat no s'aprovia encara el nombre de docents que seguiran la vaga, però s'ho faran els serveis mínims. I bé, recordem que és una vaga que es convoca per la retallada desnúncies per ministre Bert i la consellera Rigau, i els indicats de la normalitat perquè consideren pel que consideren l'espoli de l'educació i per defensar llocs de treball d'ocents, la qualitat de l'educació i els serveis públics. Em sembla molt bé, tenen tot el dret de fer-ho. I encara una punt més d'educació. Què passa? És un altre tema, però tu lligues i... Vols fer canvi en la sintonia? Mira, fem una altra notícia. Home, Carme... És radical, eh? És ràpida, però és una altra notícia. Vinga, va, passem a una altra notícia, Carme, tu diràs... És un tema que no t'agrada, que és el tema de les preinscripcions escolars, però s'ha d'explicar. No és que no em va agrair, no és que no em va agrair, però... És un tema que no t'esclava de l'estil, però no té cap carcant. Doncs d'una banda, avui comencen les preinscripcions per batxillerat i cicles formatius i de l'altra... Però s'ha de dir, eh, ojo, potser no m'agrada a mi, però s'ha de dir, és un... M'ha d'assegar a la gana, que a mi m'ha d'afectar molta gent. I de l'altra...La meva opinió no, qui no ho pinta res. Doncs, dient res passat, es va acabar el termini per fer la preinscripció per l'escola de Bassa Municipal Marrex. No sé si us recordes. Doncs ja sabem quant d'agència ha apuntat. I bé, com a costum ha passat, normalment la demanda ha estat superior a l'oferta. En el cas dels nascuts, l'any 2010, l'oferta ha doblat... i la demanda ha doblat l'oferta, de fet, és més del doble, l'oferta és de 8 places i s'hi han presentat 22 sol·licituds. En el cas del 2011, suferien 31 vacants i hi ha 55 sol·licituds. I pel cas del 2012, és el que cada any més ha ajustat, els nens nens nascuts del 2012 suferien 16 places. I s'han presentat 21. Doncs això és el primer pas de tot plegat i anirem concretant calendari, perquè la matriculació es fa el mes de juny. Fantàstic, aquesta radiografia de les preinscripcions escolars seran justes ben. I acabem ja amb una última notícia relacionada amb el nostre municipi. Doncs és una notícia que t'agradaràs, segurament. Ah, sí, aquesta sí. Tu i tu saps per què... Perquè en algunes poses músiques, en algunes en dius, no m'agrada preinscripcions, ho has dit obertament, de fet. Sí. Per tant, doncs és fàcil. Penjo el Twitter. Doncs s'enjusti Horpom Necker, un mamor en el desaniversari del seu germenament. Home, això sí que m'agrada, que s'escavarà d'aquestes notícies. Perquè Horpom Necker és un poble que li tenim molta carinyo aquí al programa. Tant i tant ens visita el seu alcalde, és alemany, i és una de ciutat, juntament amb Camuapa, a germenada amb Sant Jordes Bern. Aquest és l'alcalde de Horpom Necker, cantant un dia que va venir el programa L'Imma de Horpom Necker. Ha vestit així com rotllo tirolès, amb pantalons curts, tirants, camisa blanca, i un barret molt bon, no? La lletra diu, la lletra diu. La lletra diu... Molt contents d'estar a germenats... Miao, miao, miao... Miao, miao, miao... Miao, miao, miao, miao... Ara, ara, ara arribar a lletra. Molt contents d'estar a germenats amb Sant Just, des de sempre que podem venir a Sant Just, ens agraden la lletra. És igual, Carme, deixem-ho aquí. No me la sé, no me la sé, no puc saber-ho tot. Doncs, comamoren el deseniversari del seu germenament, que de fet ja fa 11 anys, que són de germenats, però l'any passat el deseniversari es va celebrar allà, que són d'una manera els elements, i ara se celebra d'aquí. Ah, sí? I farem l'actor per festa, aquí, a Sant Just. Uaaah! La Horpom Necker festa. El primer cap de setmana un grup d'aliments ha fet visitar a Sant Just per fer un seguit d'activitats. Amb el vestit tradicional també, bàbara, o no? No ho crec. Ho dic perquè si aneu pel carrer Bonavista. No ho sé, és que a Horpom Necker on està? És a tocar de... Truquem? Truquem a Horpom Necker. A més, l'estranger, no ho vaig trucar. Truquem a Horpom Necker. És un Skype. I preguntem... És un Skype. Escolta, jo en anglès el parlo molt bé. La manja no tant. Ja ho saps. Doncs, en guanyen el municipi alemany de Horpom Necker, que és una de les màgiques que hi ha a Sant Just, amb una escultura d'un remer, per commemorar l'aniversari. Molt bé, un aplaudiment, gràcies. No, no, està molt bé. Un demè que em imagino que deu ser una de les indústries més potents que hi ha d'haver a Horpom Necker. No recordo el simbolisme. Jo no el tinc aquí al davant, però ho tenia. Demà t'ho explico, això sí que no oblidaré. La estàtua... És l'hora de l'artista Miquel Tamosos, i aquest diumenge que ve s'instalarà al parc de Torra Blanca, al costat de l'Estany. Recordem que l'any passat va ser Sant Just, que va regalar a Horpom Necker una figura, un drac, a obra de Carme Valeret. Molt bé. I que, cap de setmana abans, hi haurà diferents activitats, hi haurà en sopa de benvinguda, oberta el públic que ho comuniqui prèviament, dissabte, visitaran Lleida, i diumenge serà... Home, venen sovint, i ja coneixen Sant Just. També fan sortides a fora de casa. Diu que voleu anar a Tarragona, a Girona, a Lleida. No, a Lleida, a Lleida, volem de Lleida. I diumenge tu has anat a Lleida? Doncs mira, no he anat mai. Jo tampoc. Doncs vinga, anem al diumenge, al dissabte. Perquè diumenge serà el dia àlgid amb l'installació de l'escultura Floser, el pare Torra Blanca, és aquesta escultura de Ramés, que hem dit. Floser. Acompanyava més d'una actuació de la colla gigantera, i va ser un moment, un moment, un moment. M'imagino que estarà a la part de Sant Just, del pare Torra Blanca, perquè segur que el pare Torra Blanca... Tocada d'Estanya, està. I l'Estanya està tocada de Sant Just o no? Perquè segur que el pare Torra Blanca... Sí, pràcticament. Hi ha tres municipis que el congestionen, perquè és un terreny que és inhòspit, vull dir, escolti'm una mena. Està ràdor de ningú. És terra frontarera, entre Sant Just, Joan Joan de Pi, i Sant Felid del Llobregat. Llavors, clar, jo espero que la estatua estigui, que no se'l deixen just. Bueno, no passa res, perquè et diràs tu. Però em farà ràbia. Diu, Horpemneker, mira, he buscat informació. És una ciutat alemanya ubicada al districte del Fodenstag, sembla aquell, al Budensland, del Baden-Wutenberg. Diu, es troba aproximadament, a meitat de camí, entre Stuttgart, al voltant de 40 km al nord, i Rotwell, a uns 45 km al sud. Té una població de, bueno, una mica més de 25.000 persones, i és la ciutat natal de l'escultor Veld Stoss. Que no sigui del Veld Stoss, la figura del Ramadé. No, escena que no, eh? Dic jo, eh? Ramadé, no, eh? Ramé, perdó. Un Ramé. Un Ramé? Que és diferent. Un Ramé, que porta... Ah! Jo pensava que era una persona que controlava el ramat. Clar, perquè ja deu estar ple de canals. Tenen el riu, clar. Ara ho entenc. Ara ho entenc tot. Ara m'agrada més, ara m'agrada més. Molt bé, doncs vindrà un Ramé. Una estàtua que l'ha posat al costat de l'estany molt ben buscat. La veritat és que ara tot ja es quadra molt. Per això es posa a Bèrtero Blanca, i no aquí. Clar, perquè no tenim estants, jo sent Just Desbert. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. A partir de la set, el sent Just Notícies edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu, a ràdiodesbert.com. Gràcies. I ara què hi penso? Aquesta cançó d'on deu ser? I qui la fa? És a la manya segur, eh? A punt a punt d'arribar a dos quarts de sis de la tarda, d'aquí uns moments amb el David Ávila, parlem de televisió, però abans una publicitat. Quan dic una publicitat, vull dir que només em denunci. ... A Sant Just Desbert, apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenas i 1 al carrer Salvador Espriu. La adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web 3bdobles.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desbert. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desbert. Diuen que en Justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just Desbert. A la penya del Morro, mira, mola, si us en viuen una salutació a tots a la Ràdio Desbert, i aquesta penya del Morro que tenim al Morro, és nosaltres pitjors. La penya del Morro, un programa amb el més Morro que penya, o era més penya del Morro. I ja sabeu que els dilluns ens agraden especialment, perquè, entre altres cores, tenim el David Ávila, que ens posa el dia de tota l'actualitat de la televisió, i avui el telèfon des de Toralló David, bona tarda. Bona tarda Jordi, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. I tu? Com estàs? Bé, bé, bé, bé, bé. Aquí prenem el fal, en aquest temps, Àngelo, què tal? Què estàs a Toralló? Com? Què estàs a Toralló? Sí, sí, sí, sí. I què tal per Toralló? Fa calor o no? Perquè aquí tenim un temps molt estranyes, en just, i a Barcelona estem fatal. Un temps rúful, un temps rúful. Rúful, sí, tu sí que estàs rúful. Bueno, a veure, no... Per cert, ara que vius això, estàs qui? És el patró de la televisió. El patró de la televisió? Sí. Són tothomàs? Rufus, es diu. Es diu rufus? Sí. Rufus runway? No, no, no, no, es diu rufus a seques. No seria que se'n rufusi el patró de la televisió? És una bona dada, aquesta, eh? I tant, i tant, i tant. No tenen a dormir sense tenir una cosa més. I avui tenen a dormir sabent unes quantes. I no n'has d'adormir sense saber el número uno, que és el que fas tu sempre, els dilluns. No, però avui ja no, els dilluns ja no... Ara ho explicarem, ara ho explicarem. Tens una sorpresa per tu? Tens una sorpresa per mi? Sorpresa, sí. Avui ha sigut uns cantants russos, o uns cantants russos, alemanys. Alemanys, alemanys. D'Ajorpem Néker, que són el poble germana, te'n sents just. Doncs després tinc una sorpresa per tu. No me'n veig, això, David. Anem a pans, anem a pans, perquè seguim la pauta. Què vols de la pauta? La pauta posa. El dimarts a la nit TV3 ens oferirà de la nit del català de l'any amb l'Amelero i l'altra. M'imagino que són l'Amelero i l'altra. Molt bé, català de l'any demà. L'Amelero i l'altra. Estic molt nerviós, no? Sí, molt, molt, molt. Estic molt nerviós. Doncs mira, és la mà a la nit. Després de l'altre, la notició és veritat que es fa a la gala del català de l'any, que estarà presentada com tu, ben viscut per l'Amelero i l'Adiatna, a l'altra. Des del Teatre Nacional de Catalunya. Des del Teatre Nacional de Catalunya et trobo curta pel que és una gala. Serà com més aviat una galeta. Està bé, està bé, que estàs bé. Gràcies. Aproves el GAC, la Cudit? Sí, sí, sí. A mi m'agrada, aquesta Cudit. Aquesta Cudit és del nivell d'arturovall. Sí senyor, sí senyor, sí senyor. Sí, sí, sí. Deu ser que aquest humor corra per aquí. És veritat, perquè el programa Aura Caigo, que presenta d'arturovall, es fa des de Sant Just Desbert, no? Sí, sí, sí, sí. I va ser el primer de les primeres persones que va explicar que a la penya del Morro en què consistia aquest Consell. Tu, David, ja... Tu lo sabés antes que ver tele. Perquè ells tenen, a l'Eslogan, lo sabemos todo antes. Aquest portal de tele d'Internet, que es diu vertele.com, i el David ell mateix, que no és l'Ogan, que és ell, que és David Ávila, lo sabe antes que ver tele. Però, clar, si vaig a los programes i no em fan firmar res d'explicar coses que passen, doncs jo... Jo ho explico. El que has dit, David, que has escoltat el regis música, i per això els pilots i tot això es faran un firm a coses. Parlem de la gala del català, de l'any, perquè entre altres, qui hi ha nominat? Aquest any, com ha nominat, hi ha la pilota, hi ha l'Aigafan, el locutor d'esports, Joaquim Maria Pujal... El locutor d'esports, per favor. El locutor d'esports, home. El mestre Pujal. El locutor d'esports. Home, que sembla que parles d'un vacari que ha entrat a la redacció d'esports de Catalunya Ràdio. Te'n parlant del gran mestre Joaquim Maria Pujal, que saps que va fer un llibre que es deia Agnal Ombà, o alguna cosa per l'estiu, que el revés és ambulància, i que des de llavors el Pujal es vol que parla al revés sempre. Fa les transmicions al revés, com rotllos poseïts satànics, saps? Té la pilota Messi. Doncs... És que jo d'esports ja saps que no... És més, direm molt per sobre que un acte que hi ha, una retransmissió que hi ha, dimensres de televisió espanyola, però farem molt per sobre, perquè tampoc... El futbol ja no interessa, la gent. No, no, no, no interessa, no. És de la tele, és el que fa més audiència de tot, però no interessa, eh, David? Demà... Un moment, un moment, que ens hem descuidat dos nominats més, el cardiòleg Josep Brogada i el cirurgià Eduard Cretacós. Molt bé, eh? El cos estarà entre aquests dos, entre Josep Brogada i el cirurgià Eduard Cretacós. Això ho dius tu, que estarà? Perquè tots tenen les mateixes possibilitats, no? Ah, sí, però jo crec que la cosa estarà, o entre... L'Aia Sanz no estarà. No, no. I Pujal... Tampoc potser. El català de l'any, amb el periódico, i tot plegat. És a dir, que... Poblant. Ja l'any passat es va donar un element de cardiòleg, crec, potser, o fa dos anys. Sí, sí, sí. És a dir, que la cosa quedi equilibrada amb algú de la ciència... Però això no vota el públic, això? No vota el públic, sí, però... Llavors qui vols que ho equilibri? El públic mateix que ho equilibri? Jo crec que... No ho sé, no ho sé. Però és una cosa molt bona que ve. Em podem parlar, que els tiros aniran per aquí. Doncs jo soc procada, o adólar aquella cosa. Molt bé. A més, ara hi ha els podcasts, que tothom es pot recuperar... Fas una mica de feina, si el podcast. El podcast de la penya del Morro, eh? Ràdiodesbert.com, la penya del Morro a la carta. Fins ara. Per escoltar, quan et vulguis, i quan et donis la gana. Va, passem a altres qüestions. La final de Gran Irmano i la baixada d'Audiència per canviar el dia, que és allò que hem parlat en un moment, del programa musical de Jazz Music, el número 1 d'Antena 3 i en lloc de Dilluns, a quin dia va això, ara? Ara anirà la nit dels dimecres. Com que ja ha acabat la sèrie Con el cul a l'aire. Sí. Ara podrem veure aquest concurs de talents musicals a partir de les nits del dimecres. I qui hauria de convidar-te a aquests dimecres? Aquest dimecres, com ha convidat veure... Paulina Rubio, Mónica Navanjo, Henry Mendez i José de Rico. Vale, doncs molt bé. Nones que tinguis... Tu que tens així com la discografia sencera, qui és Henry Mendez? Henry Mendez, no ho sé, però això tu puc buscar... Henry Mendez, a mi em sona Sam Mendez, però no, no és el Sam Mendez, o Henry... Mentre busques dir que el món de la música estava bo, perquè hem perdut a Grants, veus com la de la dona Samet... No ho sé, com passen per sobre? Mira, per uns plitems, mentre el Jordi busca, doncs escolta... Vale, no, que és veritat, que són Grants veus, i que, ostres, que... A mi dona Samet m'agrada molt, i m'agrada molt com això. Henry Mendez no trobo res, i si els vigis també és veritat. Henry Mendez no trobo res. No, no trobo res. I José de Rico? José del Rico. De Rico tampoc, no. La gent que ha quedat encara. Això que ha de ser, dona Samet ens ha deixat i els vigi. El canfer, el dia que ens enllavem, i deixem d'escoltar que la gent patria aquesta malaltia. Això és José de Rico. Ah, calla! José de Rico i Henry Mendez presentant Raios de Sol. Ai! Són dos DJs. No, no, no, no, no. Són dos DJs, són dos DJs. Ah, clar, clar. Són dos DJs, ja s'ha de dir això. La tornava, la tornava és molt bonica, eh, d'aquesta cançó. Ah, sí, ara? Sentim aquesta cançó, quan ballarem aquest estiu, quan em vol sopar al final de la ràdio. Jo ja ballo això? Ah, ballarem això. No, no, això es fa de posar. Ja cantenen a visitar Sanchús, però estaran per la ràdio, no? Sí, no, i per la tele, per la tele Sanchús també, per les dues coses. Bueno, en fi, doncs... Però la tornava, no l'escoltem. Ah. Era això, eh? Arriba, no? Oye, mami. Ah. Dura 5 minuts, 38 segons, aquest tema, eh? Quan arribi la tornava, l'escoltem, a veure. A veure. Què diem? Què de això? No ho sé, crec que no. Crec que no és el mateix que cançó. Aquesta sí. És que aquesta és l'extènded version. Doncs mira, parlem-nos d'extènded Pimicros. No ho sé. És que aquesta és la extènded version. Doncs mira, parlem-nos d'extènded Pimicros que les rajos de sol arriben a la Franja. Sí, tant de bo. Tant de bo haguessin arribat avui, tu, perquè fa un temps rúful, segons el David. Per cert, a Eurovisión. A veure, que la gent està malalta a Eurovisión. Un altre grup. A punt. Jo t'ho estic dient. Jo et diré un grup de música que m'ho he descuidat de passat. Els diuen... Perdona, són les àvies aquelles russes? Sí. M'agrada molt aquelles àvies russes. Un aplaudiment, de veritat, és que m'agrada molt. Perquè a Eurovisió, cada any s'hauria d'enviar el Chiquichiqui o què. Bueno, a veure... Com es diuen? Boranop, qui... Bueno, escolta, jo t'he vist. No, això. Jo t'ho dic per fil·lators. Boranop, a mi, baixa. Sí. Boranop per WhatsApp o... escolta. Ara t'ho envio per correu. Boranop. Ara t'ho envio per correu. M'ho heu sentat. Digues, digues. A Eurovisió, dissabte la nit, torna al festival d'Aurovisió, aquest any que representa a Espanya, Pastora Soler. Sí, Pastora Soler saps qui és, o no? Sí, home, Pastora Soler. Doncs mira, la de Corafón congelado i tot això. Aquest any hi ha molts rumors que ha estat molt ben posicionada pel proper festival d'Aurovisió. Ah, sí? Aquest any que hi envien menys diners i que hi ha més retallades i tot plegat. Però què ho diu això? Doncs els rumors... Els rumors d'Aurovisió i les pagines de postes i tot plegat apunten com a Espanya, com un dels llocs on... o un dels llocs on la cançó pot triomfar. Bé, tenim... Pastora Soler, quédate conmigo. Estoy súper contenta. Ha sido una noche muy intensa, ¿no? Tenía también a los autores de los otros temas, ¿no? Un poco... lo que sé que supone el que para un auto órgane es su tema, ¿no? Pero yo... es súper feliz. No he querido saltar cuando han dicho quédate conmigo por diplomacia, pero... es súper feliz. Perdón si no supe decir... Jordi, que la cançó és maca. Aquesta és la veu que hem posat. És el programa especial cada metre de televisió espanyola, per triar la cançó de Pastora Soler que aniria a Eurovisió. Aquest any Pastora Soler ha estat escollida a DIT. A on? A DIT. Ah, a DIT, a DIT. A DIT, a DIT, a DIT. I a DIT no s'ha dit cap concurs ni res, no? No, no, no. Han espalviat Frick i el Pallat, han decidit li van dir a la Pastora Soler si volien anar-hi, i no se la passaven dos vegades... Perdona, et agraia que Magí es ha enviat el nom de la cosa per mail. Perquè, de veritat, és que això és impronunciable. I després que sí, però no es pot escriure, no? No sé què ho tinguis just davant. Vinga, Allora, un moment. Aquesta cançó que està a la cara sol o no? Gafen el pal d'escombra i comences... Ai, ai, ai... Ens comenceu a conèixer, Jordi. És veritat. Mira, aquesta és... Party for everybody, que és la meva... O sigui, jo crec que aquesta és la que guanyarà i la que vull que guanyi a Eurovision aquest home. Que són, doncs, 6 o 7 persones d'avançada d'edat. I quan ells d'avançada són molt d'edat, jo crec que, doncs, la sessantena tranquil·lament és una sessantena, eh? Entre totes... entre totes anem a rondar les 250 anys. Segur, tranquil·lament. I presentant aquest tema és Rússia. Rússia són uns caixondos. Clar, ells ja ho han vist ja abans, ja com funciona, i fa anys, això tampoc no m'ho estiguin mentant. Però hi ha països que ja han vist com funciona Eurovision, i hi envien el més friki que tenen al seu país. I això és el que està passant ara ja, perquè aquest dissabte... Aquest tema... Es diu Party for Everybody. Everybody. De veritat, busqueu-lo a YouTube, perquè és que més el vídeo dels assajos, o no sé quin vídeo vaig veure l'altre dia, no tenia desperdici. I ja ho haig de controlar totalment. Clar, a més, el missatge m'agrada. És un missatge que arriba, és fàcil, s'entén. No com Euro-slipping a Celebration, que no s'entén. Aquí és Party for Everybody. Festa per tothom, tu! Festa per tothom! Clar. Ja que també estem així, com avui, la secció musical, posem una miqueta del 5, el que anirà a cantar, la Paulina Rubio Dimecres, el número 1. Quins en què l'est? De quina cançó? La cançó es diu Born... Boys Will Be Boys? No. Doncs sí. Boys Will Be Boys. Sí, alguna cosa sí. Si no ho saps. Sí, sí, si ara t'ho dius. Sí. El missatge està clar de la Paulina. Boys Will Be Boys. Seran nois. Així un fanglè, així pot estudiar un anglès. Sí, molt. Party for Everybody. Boys Will Be Boys. Let's go twist and shout. Seria una mica la trilogia. Aquesta... Aquesta reconeixeràs que la ballaràs, aquest estiu? Sí, no, ja estic ballant ara, no paro. De fet, em sembla que deixaré el programa per anar a la ballada. De com m'agrada la cançó. Boys Will Be Boys. Ara, ara, ara. Escolta, això sembla que estiguem fent un... Sí, no, jo què sé, que esperem a Radio Flashback o a algú. No, estic escoltant la penya del morro. La Radio Taxi i Radio Flashback. Sí, Radio Taxi, per què ho he dit? Parlo de la banca, aquella noia, no? La pastorà col·leri. Bé, explicàvem una miqueta a Eurovisió. Sí, perquè no sabem com funciona Eurovisió, perquè com que no sabem... Perquè és un programa nou. La vella espanyola farà aquest dissabso al festival d'Eurovisió. I aquest any, des del Vaco, a Zertbađan. Capital de Zertbađan. La cantant sevillana, pastorà col·ler, representarà l'espatlla espanyola amb la cançó que té conmigo, que ja hem pogut escoltar. Els eurofans volen veure una semifinal abans, per la 2, demà, a les 9 del vespre. Aquesta gala serà de Ramésa per José María Íñigo, per sobre un inconsecutiu. Molt bé. Ja no hi és com es diu aquell. L'Ori Barri. L'Ori Barri, no sé si és l'Ori Barri. Però vaig aquell noi mític, el Espanyol, 4 punts. Aquest moment no hi serà. Però ja fa un parell d'anys que es van emprenyant el jo espanyol, o no s'ha quedat a passar. No, fa un parell d'anys... L'any passat jo va fer José María Íñigo, i fa dos va fer Beatriz Peque. Escolta. Doncs com que Eurovisió sempre és el mateix, jo crec que tampoc no cal recordar-ho més. Ja hem escoltat el bal i tot, i l'Espanya participarà en el joc final. Aquest moment, jantana 3, acomiada al programa d'Homor, Bones Noches i Bona Fuente, que també es fa des d'aquí, des de Sant Josep Bern i al plató. Cosa que a mi em sap greu, tu. A mi em sap greu, però és així, no? El prime time i la tele, les audiències, no han acompanyat gaire el Bona Fuente i a tot l'equip, i faran els 7 programes que tenien pactats i punt, no? Sí, malauradament l'audiència és així de dura, i ahir mateix va fer un 7% d'audiència. 7% d'audiència, eh? M'ha passat també. Sí, sí. Ha durat set setmanes, i l'Homorista no ha pogut fer fora la forta competència com problemes com Aida, com la pel·lícula... L'Alfonserús va fer una reflexió a l'altre dia del seu programa, que mira, has pensat, doncs potser sí, que quan estàs a prime time lluites contra tot, és a dir, lluites contra programes musicals, contra pel·lícules, contra informatius, contra programes diaris, saps? O sigui, és com una mena una jungla, no? Realment, el prime time? Jo crec que nosaltres dos hi vam nari. El Jordi, jo hi vam nari un dia a veure el programa. I tu i jo, tu i jo vols dir, no? Sí, vam nari tu i jo. I jo crec que no sé si us vam comentar, que vaig dir que aquest tipus de programes han de cobrar foc l'end. I a un late night, cada dia et pots donar marge a prendre, a experimentar i tot el que hi ha. I en un programa de 30 anys, no hi ha temps per experimentar. Vull dir que has d'anar ja per totes. Passa molt, no? El primer dia vam fer màxim d'audiència de les noches bona fuente, en 2,5 milions d'espectadors. I amb un 14 o una crisi, que no està malament. Però, clar, la gent no es va enganxar i ja ho va deixar de veure. Des que el segon programa va ser, i ho dic de debò, per mi molt millor que no passava el primer. Per cert, has portat aquí un tall? Sí, escoltem un tall que, si l'escoltem ara, ja podies fer una mica de pròxim, podien anar a les coses. Ah, sí? El primer programa de tots de bona fuente? Sí. Ah, del primer de tots, eh? Del primer de tots. Bueno, que no cunda el pánico, aunque estén viendo un tío en calzoncillos, esto es Santéna 3, no es gran hermano, ¿vale? Esto se llama Buenas Noches y Buenas Fuentes. Si nos ven desde Canarias, buenas tardes y buena fuente. Si nos ven desde Portugal, pues mira, lo siento. Mira, y aquí estamos, en plain time, los domingos. Coincidimos con la película de la 1, a ida, salvados, empieza el declive para todos esos programas. Han hecho su papel, ¿no? Han hecho su papel. Clar, ara, a toro passat, no? Tot el que es diu, queda gravat, i això ja queda per sempre. És el que té aquest mitjà i la ràdio, i tot el que queda impres. En fi, David, passem a un altre tema, si et sembla. És a dir, vos, que l'Andreu, una fuente, no has de fer incul·la del grup en Tena 3, i que, possiblement, i possiblement, la temporada que ve, el veiem en un nou format a la 6. Ara sí, està bé. No sabem, no sabem. Va posar ell que no sabia ni el que faria el bloc, o sigui que... Un dels romors és aquest. Diuen que l'Andreu està molt tocat, perquè aquest tipus de programes li havia contractat a molta gent, i hi havia tot plegat, i jo, una de les persones que hi conec en aquell programa, van dir que està força tocat. Home, és que és normal, també. Molta gent que a la gata treballa, i clar, ningú li agrada, doncs acaben projectes amb tanta gent, i deixar de la feina, i a més, bueno, imaginem també el risc, la responsabilitat d'ell, com a persona en davant del projecte, i tot plegat. També s'havia posat molta il·lusió i tot plegat. D'on descolta, la gent molt de sort, que li vagi molt bé, i una bona notícia, que deia, continuaré treballant, ja siguin ràdio, televisió, teatre, a mi no em callen ni sota l'aigua. Cosa que és d'agrair, i jo, personalment, està molt bé. Per cert, TV3, que portarà a terme aquest diumenge la Marató per la Pobresa, presentada per Antoni Bassas, no, David? Sí, presentada per Antoni Bassas i per l'Agnès Marquès. El guany serà la primera, i una que vegada que tindrem dues maratons. Aquesta és la Marató, però es farà dedicada a la Pobresa. No es farà dedicada a cap tipus de malaltia. Per cert, aquest diumenge a la tarda, de 5 a 7, deixem que digui que aquí al costat, a Esplugues del Llobregat, es farà un castell a càrrec dels Cargolins d'Esplugues, on també hi ha molts enjustents, o l'atenció, i que estaran allà a la plaça de la... No sé si és la plaça de la Vila... Ai, ja no ho sé. Però col·laborant per la Marató de la Pobresa, jo personalment també hi aniré a col·laborar, presentant l'acte i tal, que m'ho van dir l'altre dia, si volia fer-ho. I tant encantat que problema. O sigui que, des que també aquí donem suport a la Marató per la Pobresa d'aquest diumenge, que es farà a TV3, i amb aquest acte especial, on a les 6 de la tarda, connectaran amb esplugues del Llobregat des de la Marató. Volia apuntar-ho. Doncs que vingueu molt de sort, també. Però dir-vos que aquest espai serà a Catalunya Ràdio, amb el programa El Suplement. Es poden parlar de programes de la competència, a les mesures de la competència, o no? De recu, vols dir, de la competència? De Catalunya Ràdio, sí, de recu, no. Doncs no, a més dir-vos que serà a Catalunya Ràdio amb el programa El Suplement, i continuarà al migdia TV3 amb la presentació d'Antoni Vasses i Agnès Marquès. Hi ha un tràiler, de tot plegat? Escolta'm, el tràiler del programa. Escolta'm, què diuen? El Bassas ve, especialment... En Catalunya, un atac de 5 persones. Un atac de 5 persones. Ui, espera, espera. Et preguntava si hi ha el Washington. El Bassas vindrà des de Washington. Escolta'm, jo crec que ja deu ser. Jo crec, eh? Escolta'm, el tràiler de la Marató per la pobreza. En Catalunya, un atac de 5 persones. Un risc de quedar fort de joc, sense casa, sense feina, sense menjar. El 27 de maig, Marató per la pobreza, que ningú es quedi fort de joc. Si ets amb mi aquí, no perdis l'esperança. Et faré gustar i mai no sentiràs hora de joc. La Marató per l'ajudar als més necessitats de Catalunya. També s'ha de dir que l'equip va sense massa pretencions. És a dir, que no van amb l'aureola d'altre Marató, sinó que van molt precabuts. Escolta'm, encantarem... La cita no és fer un gran marcador, sinó que van consensuar la gent, per intentar recaptar el més possible, però no es tracta de trencar cap tipus de darreres. Vinga, continuem amb més notícies de TV3, David, perquè ja es vençaven alguns dels nous personatges de la nova temporada del convidat, la tercera ja, de l'Albert Tom, no? Sí, ho vam avançar una mica a la setmana passada, però hem pensat explicar-me una mica més bé que l'Albert Tom es mereix. Vam parlar amb ell aquí fa uns mesos i molt amable, ens va tindre molt bé, el fantàstic l'Albert Tom. Duptaves que els dos zones són males persones. Sí, no pas, els dos n'hi ha molta bona gent, eh? Sí, tant, mira. Doncs dir-vos que a veure com tindrem un professor espiritual del budisme a Catalunya. Sí, encara no se sap el nom. Però és un d'aquests que viu allà el monestir del garraf. Ha passat un cap de setmana meditant el garraf, no? Pot ser que encara no l'hagi passat, però hi passarà un cap de setmana al garraf. Li va agradar l'experiència que va tenir amb les monges de Montserrat? Sí, pot ser. Passarà un cap de setmana amb el client jornet i amb la cantant del barri de Sant la Núria Feliu. Núria Feliu? Sí, sí, sí. Núria Feliu, tu. Que fort, no? Núria Feliu, no para, no? Sempre fa com acta, rep, rep... Ella va dir que retirà la música fa com set o vuit anys, però continuament... No, sí, fa moltes coses, Núria Feliu, no? Traiem a guardar Núria Feliu, això. Oh! És com avui és una fecció musical. Sí. Aquest tema es diu El vestit d'en Pasqual. El meu xicot vestit és tan... que no té igual i crida la tensió... Per contemplar-me. Té un to molt baix, eh, el Núria Feliu? Què em fas cuinar? La lluita molt, molt, molt baix. Molt, molt, molt, molt... És molt, molt baix. Per què no va, Eurovisió, Núria Feliu? L'any que ve... L'any que ve... L'any que ve, si hem... si hem pogut enviar el cicli quadre, qui vagi, la Núria Feliu. A mi fa l'equil·la, no en tindrà ningú, ni a la pàstara soler, ni a les iaies d'aserbatge. I a més, en aquest tema, que m'agrada molt, a mi. Doncs mira, jo no l'havia sentit mai. L'hàstics... en cantar els porto el meu enamorat i el darrere de costat, de color bé... de color bé... Molt bé, doncs, Núria Feliu, que serà una de les convidades... Bueno, una de les hostes, en aquest cas, del programa El convidat de l'Alberto. És que ja els veig, per al mercat d'Ostafranx, del barri de Sants, passejant, celebrant a tothom, anant a comprar el pa... En fi, això ja ho veurem la temporada que ve. Algú altre convidat que s'apiguem? No sé, a la mesura que em vagin salent més, jo els els vaig informant. Vull dir-li que la nova temporada del convidat segurament s'estrenarà a principis de la tardor, possiblement a finals de setembre o a principis d'octubre. Una altra cosa de TV3, que us puc avançar, és que torna, o a mitjans d'estiu, o a setembre, la partida de TV3. Ah, molt bé, volés uns aplaudiments aquí? Perquè has fet com una expectació... No, no. No en aplaudiu. Bueno, aquí tinc amics treballant. Ah, val, has cobrit així com molt. La partida de TV3, amb el Javier Estrada, no? Sí. És una mica els demà petit del Ramon Gener, de d'Opera en Txans, no sé t'has fixat, que se sent una mica amb el Tupé i tot plegat. I per cert, ara t'ho has dit que és el demà petit, però aquest noi és un gran hermano. Què dius? Sí. que ha de ser concursant de la tercera edició de Gran Hermano. Què dius, ara? De debò? T'ho juro. Oh, com... El Quico, la Patricia, la Raquel Morilla... No, com... Sí que ha canviat TV3, no? Bueno, en fi, molt bé, molt bé, doncs ens haurem molt... Per cert, que la matinada de demà... Atenció, perquè avui estem parlant poc de sèries, David. A dos quarts de set del matí... O sigui, la matinada de demà, què vol dir, d'aquí 12 hores? D'aquí... Sí, d'aquí 12 hores. D'aquí 12 hores podrem veure el final de la sèrie House amb Hugh Laurie, eh, a 4, m'imagino, no? No, no, no, no, no, no, no. Els que vinguin a la plataforma de pagament, Fox, podran veure el final de House. De totes maneres, qui no vulgui matinar, demà, a partir de les deu del vespre, i en subtitulats podran veure el capítol final. Vols recordar una mica? No te'n recordes? Fa 3 anys que hem acabat. Sí, l'ost. Doncs mira, fa pensar una mica també això. En un final que em van malament, a 4, amb escenes perdudes i tallades... Sí, els subtítols anaven com li donava la gana. Estaven fent les maneres de 4 i encara anaven passant subtítols de l'ost. Per favor, posem ordre aquí. En fi, sí que, House, la sorpresa que m'has dit que em faria és perquè ja estem acabant i no... No, les iaies, les iaies, les iaies... Ah, les iaies de la visió! No m'has dit que era sorpresa, jo... Mira, que ens vagàvem a la sorpresa. Gràcies, David, m'agraden molt. Ja és com acabar-hi per tot. David, és que... No he pogut acabar la pauta. No, ni la pauta ni el pouto. No ja hem acabat, perquè d'aquí un minut hem de connectar. Però com ràdio és una mesura pública i es poden esperar... Sí, sí, sí. A tu t'esperaran a tu com ràdio, a que... Que sí, que es poden esperar. Bueno, Jordi, escolta, dir-vos que aquest final de House pot portar a la mort d'un personatge principal. M'has de dir que morirà a House? Potser sí. Potser sí, perquè si no ho diries, no ho diries, això de fi. Jo ho tinc calat, jo ho tinc calat. Ja sé per on vas, els canxos aquests. No ho sé, no ho sé. És que jo no sóc bé, he de seguir de la House. Doncs mira, seria un bon final, ja t'ho dic ara. Si ho fan, em trauria el barret. T'ho juro, perquè penso que està bé, tu. I s'acaba, la vida d'aquest home s'acaba. Bueno, en fi, David, no perquè vulguis morir a House, eh? Perquè per acabar la sèrie, com de humana. David, que vagi bé el final de setmana que ve. En cinto la setmana que ve. Com ràdio. Bona tarda, són les sis. Us parlem el Versas i Marta Patricio. Els ajuntaments amb deutes aproveïdors, però que no han presentat el pla d'ajustament, o que se'ls ha rebutjat, que exigia l'administració central, no rebran el 50% de l'aportació estatal. Ho ha anunciat el secretari d'estat d'administracions públiques, Antonio Beteta, que ha explicat que hi ha més de 2.000 consistories que no han elaborat el pla i més de 300 que sí que l'han fet, però que han obtingut una valoració negativa. ¿Quién tiene problemas para hacerlo? Aquellas corporaciones locales que no han aprobado sus planes económicos y nacionales. Algunas por culpa de sus gobiernos locales, otras no. Esas corporaciones locales están abocadas a tener una retención del 50% de la participación de ingresos del Estado hasta la amortización de esa operación, que puede ser menos de 5 años o más de 5 años. Aquesta retenció del 50% de la participación als ingresos de l'estat servirà de val perquè els proveïdors puguin líquida el seu deute. Precisament aquesta hora, la vicepresidenta del govern català, Joan Aortega, està reunida amb la Quarentena d'Ajuntaments Catalans, els quals se'ls va rebutjar el pla d'ajustament i que, per tant, no rebran aquest 50% de l'aportació estatal. La Borsa espanyola ha iniciat setmana amb pèrdues de set dècimes, l'estòtica l'IVAX 35 ha aconseguit mantenir els 6.500 punts de la seva banda. La prima de risc espanyola s'ha mantingut pràcticament immòbil als 484 punts bàsics. La Diputació de Barcelona es trena demà un punt d'assessorament jurídic a Mollà al Baigès. Està destinat a usuaris de serveis socials que rebran atenció en temes hipotecaris de lloguers i ruptures familiars. Mollà, Roger Junyent, bona tarda. Bona tarda. A la Diputació de Barcelona, Josep Oliva ha justificat l'estrena d'aquest servei. Creixen les necessitats derivades d'aquesta crisi i de lloc on deriva, que és l'aument de l'atur. Moltes persones, moltes famílies, tenen grans dificultats per accedir a l'habitatge, i no tant els per accedir, sinó també fins i tot per mantenir. El servei que es posa en marxa demà atendrà als usuaris de 6 municipis del Mollanès i es fruit de la col·laboració del Consorci del Mollanès, la col·laboració de Barcelona i el col·legi d'advocats de Mandreja. Com a ràdio, Mollà. L'aeroport del Prat tindrà un camp de golf adreçat fonamentalment als passatgers que facin escala a Barcelona. A aeroport del Prat, Mari Carme Gallego, bona tarda. Bona tarda. El camp de golf tindrà 18 hectàries, i es podrà recórrer en un màxim d'un hora i mig. A la directora comercial de l'aeroport, Maribel Pardo, apuntar el seu públic objectiu. Puede dar servicio a un pasajero que viene en conexión a Barcelona y que va estar más de una hora y que el propio operador tuviera un servicio de lanzadera que lo recogiera en la terminal, lo llevará al golf y lo devolviera para coger su vuelo de conexión para ejecutivos del entorno, que nosotros piensa que también hay un desarrollo previsto para un futuro a nivel de oficina cercano a la T2. És previst que el camp de golf de l'aeroport del Prat puguin transcerveir de qui dos anys seria un valor afegit davant una possible privatització de la infraestructura com a ràdio aeroport del Prat. Sapiguem si hi ha alguna incidència als transports públics a l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Funcionen correctament i sense problemes, a aquesta hora, metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i les línies de tren d'arro de Lies de Catalunya. En marge d'aquesta informació, res més, afegir, des del Transmet. Molt bona tarda. Com ràdio, esports. Bona tarda, us parla David Amadrall. El defensa del Barça era cavidar la rebut l'alta hospitalària 6 setmanes després de ser submet a un resplentament de fetge. El jugador francès haurà de passar per l'hospital clínic per fer controls puntuals i confirmar la seva evolució. D'altra banda, Barça i l'Ètica de Bilbao esperen la final de la Copa del Rey, aquest divendres, l'estadi Vicente Calderón de Madrid, Javo Iroreta, ex tècnic i ex director esportiu dels vascos, ha dit que els blaugranes són els favorits. Llegan los dos equipos relativamente bien. El Madrid ya perdió la final de la Copa UEFA y veremos si le puede afectar o no. Yo creo que el Barcelona en principio tiene que ser favorito. Es el equipo que ha quedado en la Liga Polencima, tiene sus bajas, pero de la misma forma que hace tres años se enfrentaron y creo que hubo una diferencia entre ambos equipos, yo creo que ahora se han acortado desde mi punto de vista. I en Deniz Rafa Nadal ha aconseguit la victoria el màster 1000 de Roman Soparan o Abakdi Okovic en la final per setcinc i sis tres. ...com ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Les escoles de Sant Just faran un seguiment desigual de la vaga de demà contra les retallades en ensenyament. No farà seguiment de la vaga mentre que ningú el seguiment serà minoritari. Només set mestres, quatre tutores i tres especialistes no aniran a treballar. L'escola Montseny i l'escola Montserrat, en canvi, faran serveis mínims. L'escola Montseny, pràcticament tots els mestres fan vaga, només seran dos els que no la seguiran. Tot i això, els serveis de menjador i activitats estrescolars es donen a terme amb normalitat. I el que fa l'escola Montserrat no se sap el nombre de docents que demà es convoquen protesta per les retallades anunciades per ministre Burt i la consellera Rigau. Els sindicats organitzats l'han organitzat pel que consideren l'espoli de l'educació i per defensar els llocs de treball dels docents, la qualitat de l'educació i els serveis públics. Sant Just i Horvam Nekarcom amoren l'aniversari del seu germenament, el proper cap de setmana en grup de l'amanys visitarà Sant Just per dur a terme un seguit d'activitats. La cultura ha tingut un paper clau en els numerosos intercambis durant aquests 10 anys, com ho demostren les diverses exposicions d'artistes elements que s'han exhibit a Sant Just. Tant guanya el municipi alemany de Horvam Nekarcom, s'enjust amb una escultura d'un remer, l'Estatua, és obra de l'artista Michael Tamosos, i el 27 de maig serà instal·lada al Pare Torreblanc, al costat de l'Estat. L'any passat va ser Sant Just, qui va regalar a Horvam Nekarcom, una obra de Carme Malaret. I acabem aquest mullet explicant-vos que, des de divendres, ja l'activament de la Plata de la Pau ja torna a fer un espai de joc, els dimarts i dijous, les activitats són dirigides, la resta de dies és un espai lliure. L'Ajuntament publicarà en superes setmanes un tripti, on s'informarà del servei que s'hi ofereix, el regidor d'educació va assegurar la setmana passada que el tipus d'activitats s'ha decidit conjuntament a les dades afectades per la finalització de l'empresa que gestionava la begoneta. I això és tot de moment, tindreu més informació a partir de les set, i ens have demanat aquests jutjments per manifestar demà. No sé si és molt més kissingi. Little Jean, seaper and sea, so full of life, but in those eyes such troubled dreams, oh little Jean. Would find willing, couldn't rest untill in, giving every bloke a final smoke before the killing. Oh, would find willing. Steve McQueen, junk the first one clean, but the great escape he tried to make was not to be. Maybe next time, Steve, like a flu, it came through to like a near the atmosphere, and like a new, like his life was through. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Aquí estem a Ràdio Desvern, com cada tarda. Des d'ara fins la set del vespre parlarem d'història de Sant Just. Avui acabarem la biografia d'un dels personatges més importants del segle XX del nostre municipi. I, a més, aprofitarem la vinantesa per parlar també de les dures i crues del segle XX a Espanya. És la Guerra Civil, entre el XIII i el XIX. I és el que va passar posteriorment amb aquesta excusa de Sant Just. A més, parlarem de l'autor que va morir la setmana passada de Carlos Fuentes, etern nominat o d'aquests que poden ser novel de la literatura. Finalment no ho va ser i que va morir la setmana passada autor llatinoamericà de grans novel·les. Farem un repàs de tota la seva vida i un amicà sabem qui és. Però, però, però, abans de tot això tenim aquí el Manel que fa la secció d'Història de Sant Just. Manel, bona tarda. Ah, bon dia. Has vist l'una va samarret del Barça Manel? Aquesta que és com a difuminada, ha dit que ha dimitat. Sí, que és una paleta de peinbrush. Sí, sí, doncs aquesta samarreta no està agradant gaire la gent. A mi, com que jo soc així cotre i cotre se sitxero, a mi m'agrada la samarreta aquesta. Això que t'ha agradat a mi és diferent, no sé, m'agrada. Però hi ha molta gent que no, per exemple, això hem tret dels comentaris del diari Ara, que ha publicat la notícia on-line, on el Barça presenta demà, dimarts, la nova samarreta, per la temporada 2012 i 2013. I llavors, per exemple, un diu, no m'agrada l'estètica dels derris-temps, o massa, barres o no cap, estan perdent el nord a pas a gigantat. Un altre diu on són les barres de Catalunya, una manera més de Rossell d'ocultar d'on és el club. A quin país, per tant, quina vergonya de president que tenim i de junta directiva? I un altre, l'Àngela, diu, fora que tard fundesson, amb Bonicef guanyàvem i teníem autostima i honor. Si no guanyàvem, ens quedava l'autostima i l'honor. En fi, alguns comentaris, si voleu fer-nos el vostre comentari, d'això en parlarem també, de la samarreta, demà, a la tertula esportiva, sobretot de l'Apenya del Morro, amb el Sergi Pon, el Pau Alburnà i el Rafacano, a partir de dos quarts de set del vespre, a l'Apenya del Morro. Però si voleu fer-li arribar els vostres comentaris, l'Apenya del Morro a roba gmail.com. Mira, m'ha donat per aquí, per les noves samarreta del Barça. L'Apenya del Morro a roba gmail.com. Que després ningú ho ve cap mail, sempre que fem això. Bueno, jo ja ho dic, em pido més tranquil. A punt d'arribar un quart de set de la tarda, com us he comentat fa un moment, aquí al programa, ara tenim amb nosaltres el Manel Ripoll per fer la secció Història de Sant Just Desvern. Una mica, el nostre... sí, sí, Indiana Jones particular. Manel, va, d'ara, va, d'ara, va. Bé, com comentàvem, avui acabarem amb la figura de repassar, acabarem de repassar la figura de mossèn Antonio Tennis, un personatge il·lustre mítica a Sant Just durant el segle XX. Va estar 34 anys, 35 anys exercint la professió... Bé, exercint de cap allà, de mossèn, a l'església de Sant Just i pastor. Tot i que, res, quatre pins allades, per si no veure els cap... No ho heu escoltat als capítols anteriors. Tot i que es teniu al podcast de radiodesvern.com a ràdio a la carta. Aneu allà a l'Apenya del Morro, els podeu escoltar, que ha de dir lluns. Comandàvem que mossèn Antonio Tennis no va néixer a Sant Just Desvern. Molta gent es pensa que sí, però que, malgrat això, va simpatitzar moltíssim amb el poble, va ajudar els fidels i tota la gent de la millor manera que va poder un anècdota ràpida, és que tenia uns diners a l'estelviatge, i en lloc de marxar a Jerusal·lem, a Terra Santa, a fer un viatge, va decidir contribuir i gastar-se els diners amb els nous bancs a la parròquia de Sant Just i Pastor. Val, dit això, Manel, on ens no queda la setmana passada? El just quan va començar la guerra civil o no? Ho vam començar a comentar, que hi havia hagut el primer incendi el 21 de juliol de 1966, i aquí ens vam quedar. Avui el que comentarem és tota la fugida que va fer mossèn Antonio, perquè d'un bon principi no volia marxar, però van acabar convençent per què marxés. Explicarem l'itinarari que va seguir des de Sant Just i com s'ho va fer per evitar les diferents patrulles i poder acabar marxant, i després parlarem del seu retorn l'any 39, i de com arreglar la parròquia, i fins a la seva mort l'any 53. Bé, doncs com deia, ens trobem en una època convulsa. La guerra civil. La setmana passava un comentari que just han esclatat la guerra. El 21 de juliol del 1936 es va incendiar la parròquia del Sant Just i Pastor, aquí, a Sant Just d'Esvern, i vam comentar la setmana passada, també, que, doncs, a part de, lògicament, doncs... El fet que es crema una església i tot plegat, els documents que hi havia a dins, on mossèn Antonio, doncs, havia recopilat al llarg dels anys, i que parlaven de la història de Sant Just d'Esvern, des dels segles, no sé, 10, 11, fins a les hores, no?, fins al 1936, i era una gran documentació que, d'agut aquesta crema d'església, es va perdre completament i ja no es poder recuperar mai més. Exactament, d'aquesta documentació, ella estava preparant unes memòries històriques sobre el poble, un document molt més ampli que el que ens ha arribat, que són les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parròquia, com has comentat, més de 6.000 paparetes, 150 gravats i els seus clichés, i una pila d'interessants documents, referents a la vida del nostre poble i la parròquia, doncs, en qüestió d'hores, es van perdre, si ve l'altre dia comentant amb l'Arxivet, amb el Josep Maria Romagosa, que és el secretari de la parròquia, em va comentar que, gràcies a Daniel Cardona, que justament d'aquella guesa, aquest incendi, mentre estava crevant la parròquia, va pujar i va agafar tota una sèrie de documents, i els va confiscar a l'Ajuntament, i d'aquesta manera algunes coses es van poder salvar, com comentava, que un dia d'aquests ho he d'anar a veure, que no ho he vist mai, hi havia tots els llibres de baptismes i de defuncions, que es van salvar gairebé tots els exemplars que es conservaven dels baptismes que hi havia a la parròquia, de les defuncions i de les primeres comelions, això es va poder salvar perquè aquest alcaldre, Daniel Cardona, va anar allà, ho va confiscar i s'ho van portar. Però la resta de documentació sí que es va perdre de tot això, en qüestió d'hores. El que va passar és que clar, molta gent li va dir, mossèn, era molt estimat, a Sant Just des Bern, i li van dir, mossèn, abandoni el poble, abandoni l'església, vagi-se'n perquè la seva vida és tan perill. Exactament, ell es comenta en el llibre i ho enquanta la setmana passada, que quan ell va veure que s'incendiava a la parròquia, ràpidament se'n va anar a casa de la seva germana i des d'allà ha vestit de segla per no despertar en sospites, de les patrulles que ja estaven començant a arribar a Sant Just des Bern, insistia en que ell no volia marxar, que si l'havien de capturar i l'havien de matar, perquè ell era el mossèn de la parròquia, que ell estava disposat a patir aquest sacrifici, però, finalment, i sobretot, gràcies a un bon amic seu i alcaldre de Sant Just, Daniel Cardona. I tant un alcaldre molt important, una figura també, en aquell moment molt important i molt estimada, com ja vam recordar aquí, en els capítols que li vam dedicar, doncs li va demanar que, si s'obstinava a quedar-se i el mataven, ens resultarien en greu compromís, com a alcaldre, i també, m'imagino, l'amistat que d'haurien tenir. Sí, sobretot perquè, diguem-ne, que la banda que volia que incendiava les esglésies i anava assassinant a mossents, diguem-ne que era de la banda de Daniel Cardona, no volem dir que ell estigués darrere de tot això, ni molt menys, però sí que els que tenien el seu ideal polític tenien vences que van començar a fer totes aquestes cremes, llavors, clar, si finalment el capturaven i el mataven, molta gent que s'impatitzaven amb mossent Antonino acusarien, evidentment, a l'altre bàndul d'haver provocat aquest assassinat. Per evitar això, finalment, mossent Antonino va accedir a amagar-se durant uns dies a casa de la seva germana i abandonar els terrenys perroquials, però aquest moment en què es va decidir amagar-se durant aquests dies, ells pensava que en un dos dies tot això es calmaria i els ànims ja tornarien a estar normals, però veint lluny d'això, Daniel Cardona va anar al cap de dos dies a avisar a mossent Antonino i als familiars que l'amagaven, que hi havia una milícia anarquista que se n'anava cap a Sant Just Desvern, anomenats al comitè, que s'havien assabentat que si amagava un cap allà, el poble encara estava al poble i estava amagat allà, i que anaven cap allà per executar-lo tant ell com a la gent que l'estava amagant. D'aquesta manera, convençut pels amics pròxims, també com dius tu, l'alcalde, en aquell moment, Daniel Cardona, van decidir sortir del poble amb mossent Antonino, el marit de la seva germana, i també un bon amic que era Just Fossalva, des de darrere de les escoles Núria, tot això, demagat, no? Exacte, demagat, perquè no els agafessin, doncs decideixen muntar aquest dispositiu per poder treure el mossent del poble, i aquí hi ha una anècdota curiosa que ens ficava en el llibre aquesta llegim per trobar la documentació, que, gràcies a l'ajut d'una veïna que des del balcó, del carrer Bonavista, els va advertir, van poder retrocedir a la cantonada i esquivar una de les patrulles de control anarquista que estaven passejant pel poble fent la ruta, d'aquesta manera van poder esquivar i van poder agafar, finalment, la pujada del camí de la Creu del Pedró, en direcció a Vallvidrera, tot veient hi ha el segon incendi que hi havia a l'església. El David Tuys va fer el primer, i al cap d'un parell de dies hi va haver el segon incendi, just quan mossent Antonino marxava, en filant el camí cap a Vallvidrera, veia aquest segon incendi. Això és una història viva de Sant Just, perquè tampoc fa tant. No és allò com altres capítols que hem estat parlant aquí de què passava amb la Júlia Quieta, la primera de Sant Just. Estem parlant d'una cosa que no va passar ni fa 100 anys, i de fet podem reconèixer perfectament tots aquests punts que estàs comentant, perquè la disposició geogràfica de Sant Just era bastant semblant a la que tenim ara. Estem seguint una mica, el que podríem dir, la fugida, aquest dispositiu, que és tu, aquest equip, per treure mossent Antonino de Sant Just d'Esvern dos dies després de començar la Guerra Civil Espanyola. Com va continuar aquesta fugida? Doncs el tumbar l'última cantonada del poble, ja gairebé, ja enfilant aquest camí a cap avall vidrera, es van topar amb una parella d'homes armats de l'Ajuntament que va obligar a identificar-los. I què va passar? Doncs que mossent Antonino, en ves de... com que ell anava a ser desaglada, aquells homes igual no ho haguessin reconegut i que es pogués identificar-se com qualsevol altra persona, però ell que, si hi havia de ser, si hi havia de ser, ja ho havia dit, va identificar com el senyor Rector. I que... Per tant, et talli, però s'ho volia comentar abans, la personalitat de mossent Antonino, que potser una altra, i dir-li, escolta-t'ho, aquí us quedeu, jo me l'espiro, i ell, no, no, no... Sí, sí, en aquest aspecte... I en aquesta frase, de no, no, jo respondré, i si ets a morir, moriré, no? Doncs això es va identificar com a senyor Rector, i llavors els dos vigilants li van comentar la següent frase, li van dir, heu tingut sort de trobar-nos a nosaltres, us deixem passar, però, sobretot, si us agafen més endavant, no digueu que us surti per aquest punt d'aquí, perquè, si no, quedaríem compromisos nosaltres, com que hem deixat passar per aquí el mossent del poble. Aquesta és una anelluda claríssima que el que passa en un poble poc té a veure amb el que passa a les grans ciutats o a altres esferes, no? Perquè, clar, esclata la guerra civil, els franquistes contra els republicans, i aquí a Sant Just, lògicament, es coneixia a tothom, no? Es coneixia a tothom, i llavors... I encara hi ha moltes coses, no?, que continuaven, i, vaja, és tota una història i unes trames, no?, de gent a dins del poble, i aquí a Sant Just d'Esvern. Doncs bé, continuar una mica amb tot això va aconseguir sortir del poble gràcies a l'ajuda d'aquests dos vigilants, de l'Àndol Republicà, que el van deixar passar, i va restar una sèrie de dies amagats a la torre de Sant Bartomeu de la quadra, però veient que els aldarulls no m'enguaven, i que, a tot el contrari, anaven creixent i cada vegada es radicalitzaven més, van decidir portar-lo a casa de les seves dues germanes, Maria Justa. Sí, que perdona, Sant Bartomeu de la quadra... Això està aquí darrere, cap a Molins de Rei? Acaba Molins de Rei, sí. Estava a la part de la muntanya de Vall d'Hidrera, que toca Molins de Rei amb la muntanya, també. Ja hi ha l'Església de Sant Bartomeu de la quadra, i hi ha una torre també al costat. I allà es va quedar uns anys? No, allà es va quedar uns dies. A uns dies. Fins que veient que tot això no m'enguava i no baixava a aquest nivell d'altarcats, van decidir anar-se'n cap a Barcelona, on hi tenia dues germanes, Maria Justa, i va estar-se allà a Barcelona durant tres anys, ja que allà a Barcelona diríem que, com que no era tan conegut, no ens podia passar molt més desapercebut. Doncs aquesta és la història, l'història de com va anar aquesta fugida de mossèn Antonio Tenes de l'Església Sant Just i Pastó. Parlem de la postguerra, ara, un cop acaba la guerra, i ho sabeu, el 1939, mossèn Antonio Quefa, doncs torna, pot tornar, per les circumstàncies polítiques de l'època, van guanyar els franquistes i torna a Sant Just des Bern, i, de fet, va començar, podríem dir, una mica, la feina més dura de la seva etapa com a rector, com a mossèn d'aquí de Sant Just, un cop acabada de la guerra. Doncs sí, perquè el que va haver de fer va ser afrontar la reconstrucció de l'Església i la rectoria amb l'ajuda, sobretot, del poble i de les institucions municipals que van estar darrere, en tot moment, perquè l'Església doncs pogués tornar a obrir el seu culte el més aviat possible. De fet, gràcies a l'Almoina i als ajuts rebuts des de diferents fronts, enònim Sant Just Tens, com també hem comentat, de les institucions municipals, el 3 de març de 1940, mossèn Antonio va poder presidir la cerimònia solemna de la inauguració oficial del culte de l'Església Perroquial i la benedicció de les campanes. Això té una cosa a veure amb l'incendi que se provoca. És a dir, esclar, m'imagino que l'Església va quedar, si no completament, parcialment destruïda, per aquest incendi que comentàvem, que es va declarar quan va començar el mateix dia, la guerra civil. Es va refer l'Església just quan va acabar o quan va anar tot plegat? A partir de l'any 39, quan ell torna, llavors decideix arreglar l'Església, tornar-hi a aficar els bancs, tornar-la a pintar, tornar-la a consagrar el culte i les campanes, que en aquell moment es va agafar les campanes i es va enfondre per tenir munició, es van tornar a fer unes campanes noves pel campana de l'Església. De fet, però va necessitar tot i així, encara 4 anys més per acabar del tot la restauració i el que podríem dir, l'envelliment del temple incendiat, no? Sí, sí, això va durar uns anys més i llavors, el 14 de maig de 1944, va ser consegrat aquest nou temple perroquial pel bisbe doctor Gregorio Modrego Casaus, que, de fet, si es va algun dia a la parròquia i es mira a l'altar, a les quatre bandes de l'altar, està escrit en llatí el dia que es va tornar a consagrar l'altar pel culte parroquial. Podíem dir que la seva era una reinauguració, no? Correcte. De la parròquia, quan un cop es va tornar a cavall a reconstruir, una curiositat aquesta, doncs mira, si algun dia... Especialment, sí. Anem a l'Església, ja m'hi fui, seré, on dius que està això? A l'altar, a les quatre costats de l'altar, allà està inscrit el dia en què es va tornar a consagrar i surt el nom d'aquest bisbe, Gregorio Modrego Casaus, surt allà i està escrit en llatí, que aquell dia, el 14 de maig de l'any 44, es va tornar a consagrar el temple parroquial de Sant Just desverns. I ja per acabar aquesta etapa de la postguerra del mossèn Antonio Nutenes, perquè veiem la personalitat especial, que tenia mossèn Antonio Nutenes i la sensibilitat amb Sant Just i amb Catalunya. Aquesta naïduta, veja, detalla la perfecció, això que estem comentant, no? Doncs sí, perquè més enllà de les tripulques que hi podrien haver entre republicans i franquistes, doncs hi hem comentat abans com Daniel Cardona, a republicà, ajuda a un mossèn, a mossèn Antonio. Doncs aquí ara és mossèn Antonio aquí, tot i que per imperatiu legal les humilies les havia de fer en castellà, com van anar al banda del que havia guanyat les seves lleis, de portes endintre, tant a l'escola Núria, com tant quan es feia catequesis o predicació en grup més reduït, sempre intentàvem pre-te en el Silabari català de Pau Romeva, perquè els nens coneguessin com es feia la pronúncia en català, com intentàvem fer les catequesis en català, sempre que les condicions ho permitien. Bé, ja anem a acabant. Ens en posarem ja l'última etapa de mossèn Antonio Tennis, els últims anys, de fet, al final dels seus dies, l'única compensació que deritjava de tot cor, a canvi de tot el que havia fet per la paròquia, era poder-hi ser enterrat a la paròquia d'aquí, de Sant Just. Doncs sí, perquè només hi poden ser enterrats els fundadors de la paròquia, ell va insistir molt en aquest aspecte que ja que havia contribuït tant i s'havia estat tant d'anys a la paròquia, com que se l'estima tant i se la sentia tan seva, demanava aquest fet que quan morís hi pogués ser enterrat. I això quan va passar? Això va passar al cap de molts anys, perquè ell morirà l'any 53, però no serà fins l'any 83 que finalment les seves despulles podran descansar a dins del temple parroquial en una tomba que ja just abans de pujar a l'alta que sotaia una cripta, doncs serà fins l'any 83 qui podrà accedir. De totes formes, el 24 de novembre de 1944, l'Ajuntament de Sant Just va acordar per unanimitat sol·licitar aquest fet que el mossèn Antonio Fos enterrat a la mateixa església, a les autoritats competents per obtenir els permisos necessaris, per poder ser sepultat a l'església parroquial tòtica, com dius tu, fins a 30 anys després de la seva mort, no va succeir. Exacte. Després d'un altre fet interessant i que també de nota, doncs l'estima que el poble li tenia amb el mossèn Antonio, el 9 de juliol de 1950, se li va atrogar el títol de fill adoptiu de Sant Just desvern per tota la feina i contribució que havia fet amb el poble de Sant Just desvern. Finalment, i després de partir, perdó, un segon atac de feridura el 31 de desembre de 1953, mossèn Antonio Notenes va morir. Com va ser aquest enterrament, Manel? Va ser un dels enterrements més multitudinaris que es recorda, sobretot de l'època, es va produir aquest el 2 de gener de l'any 1954, i, finalment, com heu comentat, no va poder ser enterrat a la cripta de l'església, sinó que va haver de ser enterrat a la cripta de la capella del cementiri. En el cementiri hi ha una capella on s'oficiaven tot quan hi havia enterrements, allà hi havia una cripta, i, doncs, finalment, va haver de ser enterrat en aquell cementiri. Després comentarem que vaig estar investigant amb el Sagristà, com l'arxiver, el motiu pel qual aquells anys no hi va poder ser enterrat, però comentar això que dèiem, que no va ser fins al 4 de novembre de 1983, tot coincidint amb el 50 aniversari de les escoles Núria, que, per cert, havien estat impulsades per a mossèn Antonio Notenes, que, juntament, ja vam recordar això en els capítols anteriors d'aquest personatge de la vida seva, que va amb el cor, no? Exactament, amb el cor perroquial. El cor perroquial, les escoles Núria i l'altra, que sempre me'n recordo mai. Són les notes històriques del poble i la perroquia de Sant Just Desbert. És veritat, és veritat, que és una mica, doncs, un glossari de tot el que havia passat a Sant Just, recuperant fets històrics i tot plegat. Per tant, 30 anys més tard de ser amor, quan justament es complien 50 anys de les escoles Núria, estem parlant del novembre del 1983, doncs es van portar a les despulles de mossèn Antonio Notenes a l'església perroquial, no? Exactament, llavors, després d'haver fet tots aquests tràmits en sanitat per poder fer l'aixecament de les despulles que hi havia al cementiri, doncs van poder ser traslladades, ensolem anar al processó, cap a la perroquia de Sant Just Desbert, i obrir aquella cripta que hi havia a Sant Just i poder-lo enterrar, que és el que ell sempre havia desitjat. Bé, explica'ns això, per què van trigar 30 anys? Doncs... Ha portat a terme aquest enterrament, no? A les despulles de mossèn Antonio Notenes, a l'església Sant Just i Pastor. Doncs jo ho vaig estar comentant, vaig enviar un e-mail al sacristà de la perroquia, com el mateix Jordi Amigó, per comentar-ho, i, tenint com l'altre, no ho tenen del tot molt clar, perquè van estar buscant informació, però no acabaven de tenir-ho tot clar, però els sembla sonar que estava prohibit en aquelles èpoques, en els anys 50, enterrar ningú dins de les esglésies. Si estigués promulgada alguna llei a nivell estatal, que prohibís que aquest fet es pogués dur a terme. Per cert, alguna, bueno, quan es va obrir l'acrita de l'església, no, Manel? Sí, sí. Allà es van trobar els ossos. Es van trobar una sèrie d'ossos, sí, perquè aquella cripta feien molts anys que no s'obria. Quan es va obrir l'any 1983, per portar, com diem, les despulles de mossèn Antonio Notenes, a l'església Sant Just i Pastor. I què es va trobar allà? Allà es van trobar ossos que es van clasificar i es va veure que eren de 12 persones diferents, se suposa, de 12 mossents anteriors de la parròquia, i que actualment es van col·locar tots ells, al fons de tot de la cripta, en 12 urnes separades, per tenir-los allà ben col·locats i no desfilferrats com estaven en el moment de l'apartura de la cripta. Home, ja que estem parlant d'això, m'imagino que l'església Sant Just i Pastor, aquí a Sant Just d'Esvern, deu ser una cripta gran i grossa, no? Doncs el que ens va comentar l'archiver quan la van obrir, des de quan es va pujant les escales de l'altar, abans de pujar-les, hi ha un rectangle que està inscrit, que allà hi ha enterrat mossèn Antonino, doncs es veu que allò té com 2 o 3 metres de fundària i té com uns 8 metres de llargada, sí que és una cripta bastant grossa, i en ella, quan es va, que això em va cridar molt l'atenció, que quan la van obrir a l'any 81 la van començar a obrir per començar-ho a preparar tot per poder fer tota aquesta feina del trasllat, i van trobar allà, a part de tots aquests ossos, i van trobar una ampolla amb un paper a dintre, que molt probablement pel que ens havien comentat, hauria pogut contenir els noms d'aquests 12 mossents que havien estat enterrats en la cripta, però les àncies i la inexperiència de la gent que ho va trobar i de voler obrir ràpidament, ja se sap que quan una cosa porta tancada durant molt de temps, i sobre de cop l'aire nou fa malbé els documents que hi puguin haver allà, i sobretot si es tracta de paper o paper antic, i es va fer totalment malbé, i per tant no es va poder saber què hi ficava exactament en aquest document que es va trobar l'any 81. Doncs aquí acaba la història d'Amos Saint-Antonio Ténes, que hem repassat a l'apèndio del Morro, com cada dilluns, amb el Manel a la secció Història de Sant Just, en tres capítols, el primer capítol ho hem parlat sobretot de qui era Amos Saint-Antonio Ténes, on va néixer, per què va venir... no, perquè no, sinó que no va néixer Sant Just, però que va ser destinat aquí, doncs després van parlar la setmana passada, sobretot, de les obres que havia fet a Sant Just d'Esvern, i per què el poble l'estimove tant, i avui que hem repassat des que va esclatar la Guerra Civil, doncs fins a la seva mort. Per cert, Amos Saint-Antonio Ténes, com deien, no era de Sant Just d'Esvern, però per què va decidir venir a Sant Just, perquè això és un tema que ens ha quedat una mica... Una mica així, sí. Doncs això també li vaig comentar, quan li vaig enviar l'Email a l'Arxivé, li vaig demanar... doncs si a ell li sonava per quin motiu ell havia escollit Sant Just d'Esvern, perquè recorden que havia fet unes oposicions i va quedar amb el número 1, i va poder escollir un gran ventall d'esglésies, i va escollir i venia aquí a Sant Just, segons on es comenta l'Arxivé, perquè era la que estava més a prop de Barcelona, i de la seu del Bisbat. Ell sempre donava clàssic al seminari i col·laborava en diferents revistes episcopals, i per tant, sempre havia volgut una parroquia que no estigués molt lluny de la capital, però que sí que tingués la suficient tranquil·litat per poder fer la seva feina al seu aire. Doncs aquí acaba la biografia d'un dels personatges vaja més importants, del segle XX, a Sant Just d'Esvern, mossèn Antonino Ténes, per la seva estimació que tenia per Sant Just, i també, reciprocament, com els fidels de l'església de Sant Just i Pastor, doncs també li tenien l'estima a ell. Manel, moltíssimes gràcies. Ja saps a què parlarem la setmana que ve? La setmana que ve no hi ha programa. No hi ha programa, no hi ha programa. Tinc més temps per preparar un bon tema, perquè estic buscant informació sobre els primers articles que parlen sobre Sant Just d'Esvern, de l'any 98 i l'any 965, que no sé si ja els tindré preparats, però abans que acabem el curs, els traurem els dos a l'allum. Doncs, Manel, moltíssimes gràcies. Tinc dins una bona setmana, dos bones setmanes, i ens tornarem a retreure d'aquí dos bitlluns. M'ha de tardar. Per cert que, mira, diu, el Marc Marba fa una crida a tothom que es quedi avui, a les 8 del vespre, a escoltar, juguem a casa. El programa d'esports de Sant Just d'Esvern, ens ho acaba de posar al xat, diu, programa molt interessant, amb l'Ignasi Miquel, jugador de l'Arsenal, que parlarà amb nosaltres. Un ràdio d'Esvern, i amb el juguem a casa, amb el Jordi More i el Marc Marba, avui a les 8 del vespre. Per tant, solta, Manel, no ens ho perdrem, eh? No, estarem a temps, la webcast. Estarem a temps, que vagi molt bé. Gràcies, Manel, bona tarda. Tornies mitja agafada al meu braç. Ha sonat un clac, són de cotxe en galletes obert. Un ull mendós i callat. I has tornat el teu somni privat. Ells són els Manel. Pujava el cafè i ens he recordat. Ballant a una platja amb barretts mexicans. La cara que feies al la girant. Crec que era de felicitat. Crec que era de felicitat. De moment no et riurem, és les gràcies per una vegada. Entens el que cal? Passi-ho bé, cremes l'orro del mapa, per pat a l'ombra. Un gran plàquing anal. Sent-ho que et despertes i et vinc a buscar. Nena, tens cafè, vols que torri pel diari? Res, massa estimulant. Ni que em vinc que ja et vas despertant. I fumes mirant els cotxes passant. T'entregues a l'aire, dents del veïnat. Pensu en tu, tu us acabaixem el pat. Jo que mai he estat home de mar. Jo que mai he estat home de mar. El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus. I el segon, els millors professors europeus. M'ensenyaré ara pel... Plàquing canal de Manel, 6 i 40 de la tarda. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Avui és el dia 21 de maig del 2012. I com cada setmana el nostre racó particular ha dedicat els llibres i la literatura amb l'Ernau Consul. Bona tarda. Com estem? Què pasa aquí? Francesa Mauri. Ho ha dit. i dius, clar, llavors segur que en certes, no? Bueno, alguna cosa d'aquestes passarà. Però sí que és veritat que avui estem tots una mica pallà, eh? Deu ser el clima que ha canviat així de cop. La pressió, no ho sé, amb les orelles, aquestes coses estranyes. I, a més, també, estem de dol, eh?, al món de la literatura i al món dels llibres, perquè Carlos Fuentes ens ha deixat aquest escriptor llatinoamericà, que va ser diplomàtic, a més a més, n'ha escoltat Panamà, bastant molt temps a Mèxic, Arnau, què podem dir del Carlos Fuentes? Doncs... Per presentar-lo així ràpid, podríem dir que és un dels autors destacat del núcleidú del boom latinoamericà de l'any 60. Vull un molt amic de l'Adrià García Márquez, i, bueno, de la colla que era una forma de vendre, doncs Vargas Villosa o Onetti... I, en fi, novelista i contista d'aquests que va ser un candidat etern al premi novel, que van guanyar García Márquez, i, anys després, Vargas Villosa, doncs suposo que vam fi, a finalment, ha sigut a temps. Hi ha molta gent que té la tiqueta penjada, per resta de la seva vida, de etern candidat al novel de la literatura, no? Cada any són uns quants noms, no? Alguns els va sentint cada any, i altres apareixen i desapareixen. Bueno, aquest és dels que anava fent. Clar, quan va guanyar Vargas Villosa, ja feia dos anys o tres que ja no sortia el seu nom, perquè va guanyar García Márquez Villosa, no li torna a anar a donar-ho a un latino-americà, no? Tu has dit, un diplomàtic, un home que ja era fill de diplomàtic, i, per tant, va viure una mica d'otarreu. Va néixer a Panamà, però a Panamà gairebé no hi va viure, perquè el seu pare va anar amb baixador a diferents capitals, a Montevideo, a Río de Janeiro, a Washington, a Santiago de Chile, a Quito, a Buenos Aires... El que fa a l'Escència és anar passant per a diferents capitals. Acaba, finalment, d'infel·lància a Mèxic, quan té 16 anys o així, i com que la major part ja ha de passar la juventut, la passi a Mèxic, acaba fent-se la ciutadania, i li ofereixen ser, quan es mor el seu pare amb baixador de Mèxic, a París. Aquesta també és una destinació dels que normalment la gent no diu que no, i bueno, espera aquest motiu, que finalment viu molt temps a París, i trasllada, i de fet, ell ha demanat que s'ha enterrat el famós, famósíssim cementari de Montparnàs. Home, la veritat és que estava pensant d'un nidó, no? Quina vida més complera, des de petit, degut a la història familiar entre Carlos Fuentes, eh? Que, com diem, ha mort gran autor latinoamèrica... bueno, fa poquet, i... I m'has passat. I m'has passat. I estava pensant que avui és que sigui com filosòfic, hi ha molta gent que no sé si està bé o no, o és millor o no, una educació on vas canviant d'escola, en el cas de Carlos Fuentes, no? De petit i també, doncs, això, cada any a un lloc diferent, els canvis d'escola i tot això, però, vaja, ell ho va saber aprofitar i de quina manera, no? Home, ja va tenir una clara, en aquest sentit, una adequació elitista del fill d'un empaixador, suposo que va sempre a les millors escoles, i suposo que van de, doncs, tenir una família i un pare que t'educer amb valors elitistes i de cultural... I una capacitat d'adaptació, també, a tot arreu, molt gran. Exactament. Vull també hagués pogut sortir esquizofrènic, l'entenc. I nerviós d'aquests que no s'ha de laptar enlloc, i quan finalment va ser adult i se'n va anar a casa, se'n va anar a casa, però, entenc, ens ho veig d'empatitzar, que necessiteu fer roda a Mónfag, no es pot estar sis mesos a munt lloc. Clar, perquè hi ha nens que els canvies una vegada a col·le, per exemple, per posar el cas, i ja, bueno, és un drama, hi ha part de la vida. I el Carles Fuentes què ens ha deixat així? Quina és la seva obra que m'imagino que és molt extensa? A més, a més, a la entrada, i abans de la seva obra, un compromís polític o social fort, perquè ella està, això, com a empaixador de París, i quan Mèxic, que és un país d'adopció, quan l'havia fet empaixador de París, va enviar a un... Digues-me, a un diplomàtic a Madrid, just després de l'amor de Franco, ell va renunciar al tocarric d'empaixador, perquè considera que Espanya encara no està de madura, perquè Mèxic, qui n'és, tant de seguida, per entendre'ns, no? I, bueno, era, per exemple, amic de Fira del Castro, però no s'està bé dir-li tot el que feia malament. Aquest sentit va segur que sempre va dir el que pensava, i no es va amagar gens, i no va fer amic d'idiologies estranyes, a entendre'ns, o radicals. Home, jo, clar, no sé quina que tenia i quina figura el Carles Fuentes, ja ho buscaré després, al Google Imàgenes, i de cas, però me l'imagino com dius tu, un diplomàtic, no? Allò que no es mulla mai, però dius les coses... No, no, no, les ganes. I que també se'm navega, no?, entre diferents marts i tal. Sí, només xis endigotets. Clar, últimament, l'hem d'imaginar amb cabell canós, una cançó, ulls petits... Sí, sí. Hi ha una pel·lícula que es diu Gringo Viejo, que es base en una novel·la seva, que es diu Gringo Viejo, i el que fa el pasbé protagonista és el Gregoripec. Ah? Imaginem-nos un Gregoripec més aviat antic, més antic de Videl. Que és una pel·lícula de dansa... Una idea, eh? Sí, una idea, a Gregoripec, per entendre'ns, eh?, una al·l de bona presència. Un acte actor, per entendre'ns. Sí, sí, sí. Perquè, a més, ell també m'ha escomat, davant, que va fer incursió a Hollywood amb guions i ho van fer adaptacions. Sí, el va ser guionista, exactament. Va ser guionista, adaptant-ne de les seves, però també, per exemple... d'una munkercia màrqued, van adaptar o van fer guions junts, d'obres d'altres, puc ser el més famós. El més famós és l'adaptació de Pedro Páramo, la novel·la de Juan Rulfo, sobre un poble de 6.000 santes magòrids. Abans de fer un llibre preòpere, va fer obres de teatre, però, bàsicament, algun ensatge, evidentment, per exemple, sobre el 68, sobre un que es deia contrabux, crec que el títol ho diu tot, i amb aquesta, no? La gran novel·la latinoamericana, per exemple, és un altre esatgeu, però, sobretot, el coneix per la seva obra novel·lística, que ell va, diguéssim, com titular o ajuntar o classificar, m'agradaria que les havia escrit en diferents èpoques, amb un cicle que ell anomenava l'edat del tempo. I dins de l'edat del tempo, una part que diu el mal del tempo, doncs, on hi posava 3, bastant del principi, un altre que era el tempo de fundacions, el tempo romàntico, però això eren els títols del cicle, ell va fer, d'alguna manera, de conservació vital, rellum de tot el que ell ha escrit, i perdona títols d'alguna de les seves novel·les, doncs, home, jo em quedaria en aquest gringo viejo, per exemple, o Terra Nostra, el naranjo, los círculos del tiempo, la muerte de Arquèmia o cruz, per exemple, los vios de mascaragos, cantar de ciegos, en fi. Un llac, no? Curriculum de novel·les del Carlos Fuentes, que va morir dimarts passat, un dels grans autors latino-americans que ha donat aquest segle XX. Doncs, que ens hi empau, va, passem-me la recomanació de la setmana. Ja sabeu que l'Arnau és un dels responsables, també, de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Una nova escola, una nova institució, a Sant Just, que fa... L'Ateneu, que, per cert, les relacions amb la nova presidència, que això tot el dia t'ho volia preguntar. Perfecte, sí, de moment que parlem, no hi ha hagut cap res a fer, no prevec que n'hi hagi de bé. I, en fi, estem allà intentant creixer i que espais com aquest vostre t'han escoltat i t'han animat, els n'aportin, en una qüestió de cada mes més alumnes, més gent interessada en el que us ha escritura. Què ha de fer si algú vol aprendre a escriure? I perquè també teniu com un tallet d'iniciació, no?, a tot plegat? Clar, una banda és venir i fer els cursos. I algun curs prèvi, aquí, el fill de Can Dinestà, entre la biblioteca i el curs sense ell, es fa a la Teneu i Barcelona. D'arrò, a la Teneu i a Sant Just. A la Teneu i a Sant Just, eh?, aquí, allà al costat. Que, per cert, si algú vol més informació, què pot fer, Arnau? Doncs pot trucar a la Teneu o pot escriure un correu electrònic demanant-ne clublecturaarrobagmail.com. Molt bé. I per què parlem, ara, d'això? Doncs, a part perquè ens agrada, i és a Sant Just, i és a l'Arnau. Arnau, eh? Dos, perquè demà, justament, dins el Club de Lectura, en sessió privada, però no sobert del públic, que quedi clar, vindrà el Jordi Knopka, que va escriure una novel·la que també va tenir un relatiu èxit, no?, per Sant Jordi, titulada El Talent, i que, a més a més, és col·laborador de Mundo Sonoro, altres revistes, també, com Time Out, o també del Diari Ara, i demà vindrà aquí a Sant Just, no?, Arnau? Demà ser aquí, per fer d'entetes a tots els oients que no siguin del Club de Lectura, dir-los que no podem venir, però que, en fi, que, si comencen a apuntar-se, que, si estan interessats, sàpiguen que on copa el mes, i en sessió privada costumeu el portal. Fa scriptors que, aleshores, tenen l'oportunitat dels nostres lectors de parlar-hi, allò de tu a tu, no?, però 8, 10 persones, i, clar, la sessió es fa molt rica i molt intensa. I el Jordi, com l'has conegut, com l'has pogut portar, aquí? Bueno, vaig a través de l'editorial, el editorial que publica El Talent és la Breu Edicions, n'hem parlat amb diverses ocasions, de l'Estera Andorra, que ja he sigut col·laboradora d'aquell gran programa, que és de Llova Aldo... Ah, sí? Llova Aldo, i que recordem, aquí, de tant en tant, eh? De tant en tant, recordant. Un programa que feies tu, per cert, no? Precisament, precisament, sí, sí. Hi havia una secció de cinema, portava l'Estera Andorra, i l'Estèr és editora de professió. I bé, fins i tot només feien posir, últimament, s'han llançat a la narrativa i a la novel·la, i de novel·les, doncs aquesta és la tercera que treuen. I bé, és una novel·la... Realment curiosa, eh? Ara hem de canviar tothom en el registre, pensant en aquesta mena de diplomàcia, de elegància, parlant del Carlos Fuentes, i això és la ràbia, no sigui elegància, però crec que és una novel·la molt jove, no només perquè l'autor fa tanta ràbia que va néixer en 1983, fa ràbia. Oh, com jo, com jo, fa ràbia, sí. Fa ràbia. La gent del 83 fem ràbia, la gent del 83, en general. Sí, sí, sí, sí. Doncs és una novel·la que es llegeix molt ràpid, i que un té la sensació d'estar llegint un còmic, no perquè hi hagi dibuixos al mig, sinó perquè l'autor descriu algunes escenes com si ens estiguessis descrivint vinyetes. Per exemple, hi ha un moment que hi ha uns senyors que estan prenent un cafè i han de fugir ràpidament d'una sala, perquè algú els persegueix, i ell diu, i els senyors van fugir tan ràpid, que les tasques van quedar flotant en l'aire, donant voltes als platets. Ah! És el típic d'un còmic, no? Sí, és veritat. Ja els tingui ràpidament i queden desplazats. Doncs detalls d'aquest n'hi ha constantment. Ah, doncs està bé, no? Perquè a més també és molt gràfic i t'ajuda, no?, l'actor imagino, doncs... Escolta, hi ha molt l'accent, i abans d'això. És una manera d'escriure molt diferent, perquè aquest seria un recurs que amb còmic, doncs per a poc que s'ha nagirit, doncs el tenim molt present, el còmic d'Eceano Morística, una mica morta de l'Oxilemon, per entendre'ns, no? Sí, sí, sí. Aquest tipus, no còmic d'aquests altres, que són norelles gràfiques, que expliquen coses serioses, per entendre'ns. Per tant, hem de dir que és un Morística a la novel·la, al talent? Sí, sí, sí, és un Morística del costat satílico cínic, per entendre'ns. El que fa és criticar, o fer un retrat molt mordat del món editorial. L'argument és fàcil. És una parella de joves que volen fundar un editorial. L'editorial es diu Edicions del Cocodril, que ja és una definició de principis, no? I Reven aconsegueixen una mena de prototip estrany que han creat a Alemanya, segons el qual... És un prototip que és capaç de detectar el talent literari de la gent que va pel carrer. S'enfoca, fa una mena de... tolen uns botons, aquest muntè, aquest cí... Aquest, per exemple, ens podria explicar d'una saga de... I, aleshores, constantment, com aquesta parella, es va creuant amb gent i expliquet tots els possibles arguments que... que crearia aquesta persona si es dediqués a escriure. Fins i tot gent que ja ha escrit i que ho porta molt amagat. Per tant, hi ha uns pares de fer fitxarxes, fitxar-lo, perquè, òbviament, ells ja es deuen muntats en el dòlar i s'enregui dissim, amb aquestes ficcions. Home, això seria fantàstic, perdona, Carina Rombi, pels agents literaris i pels directius d'editorials. T'imagines tenir una parella així i ja averiguar qui pot tenir talent o no per escriure un llibre, com dius tu. Aquest, precisament, és el sacisme. Una mica la gran crítica que hi ha darrere és aquest món muntat. Aquest món editorial que cada vegada més depèn dels agents literaris, en què els editors cada vegada llegireixen menys i dependen d'uns informes. En aquest cas, els informes són a màquina. Clar, clar, clar. I a partir d'aquí, doncs, home, Jordi Nopka, més enllà de Ferràvia, va ser de l'any 83, notes que és algú molt llegit, i, per tant, constantment, fan les referències literàries. La meitat de les bromes probablement no les entens, però, bueno, alguns entendran un tipus de broma, altres m'entrenen d'altres, i tot plegat és una manera d'escriure molt fresca que tens la sensació de dir, bueno, aquest ha començat a escriure pàgina 1, i no para fins a la 400 que ets la pàgina. Tot i que és un llibre format petit. Sí. Diguessim que amb una forma no endormàlgica, en els centres, eh, que ningú s'espanti. No, doncs ja s'ho demana... Vam filant, van filant, van filant, absolutament, idees boges, perquè, clar, tot plegat, com que ells tenen aquests aparelles, el prototip, tothom els persegueix. Aleshores, acaben anàlis boos, els persegueixen, així que en barretos, a xumbos, aleshores veuen gent que els dispara i que els persegueixen. Bueno, no diguis res més, no diguis res més. Va, no diguis res més per si hi ha algú com a mi, li han entrat ganes de llegir el talent. Sí, no només hi ha broma literària, sinó que consta en referències a altres comics i a pel·lícules. No, a pel·lícules de cine i d'un determinat gènere. Una nova generació, eh, el Jordi Nopka, d'autors catalans. Sí, sí, però veus que això ens proposa una manera nova d'escriure. En tot cas, per mi, jo no l'havia vist, no? Sí. Molt allò de dir, algú que fa un mail i comença a explicar, i ara es barra una miqueta... És veritat, que això es fa esportar molt, també. Quan te'n vas a l'estranger... És una mica aquest estil, evidentment, però ben escrit i curat, que hi trobis allò ni CUS per fer què, ni PQ per fer per què, vull dir. No, no, a més, amb un llenguatge molt, molt correcte. Però la sensació de dir, bueno, aquest ha començat a desbarrar, i d'intentar-nos explicar una història, que a veure no ens portarà, perquè és una fugida re una altra. Doncs, Arnau, ho hem de deixar aquí, avui, amb aquesta recomanació, el talent de l'autor català Jordi Nopka, que demà estaràs en just encessió privada, però el Club de Lectura de l'Escola d'Escriptura de la Teneu de Sant Jordi, on l'Arnau, com ja sabeu, és un dels responsables. Arnau, que vagi molt bé, moltes gràcies, bona setmana. Vinga, bona setmana, vosaltres. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desvern. A l'escoltes, pràdio desvern. Cinturits, pràdio desvern. La ràdio de Sant Jordi. La ràdio de Sant Jordi.