#614 - La Penya del Morro del 31/12/2014

Esports, Carles Braiber. D'aquí a mitjana comença Barcelona la cursa dels nassos, la tradicional cursa de l'últim dia de l'any que recorrerà 10 quilòmetres des del fòrum i fins al part de la ciutadella. A Catalunya es disputen fins a 27 curses, de les anomenades de Sant Silvestre, la més destacada de Sant Cugat, que comença també a dos quarts de 6, atenció a les afectacions de trànsit que poden provocar aquestes curses que se fan arreu del territori. El Barça de Futbol ha repressat els entrenaments amb l'absència inesperada de Dani Alves. Se l'esperava avui, però té el permís de l'entrenador això sí, per incorporar-se divendres, igual que altres jugadors com Messi i Neymar. L'Espanyol també s'ha entrenat avui, en aquest cas, prepara el partit de Lliga contra la Iba, recorre allà al preu d'aquest diumenge, demà entrenament de portes obertes a la CET, a la ciutat esportiva de Niharque. I avui ha començat la Barcelona World Race de Vela, una competició en què 8 vaixells recorreran 23.000 milles nàutiques durant... El resum de l'any a ràdio d'Esvern. Avui s'acaba 2014, un any carregat d'esdeveniments i activitats molt destacats a Sant Just, que us hem anat explicant des de ràdio d'Esvern. El Sant Just Teng, sí, Sant Just Teng, que ens va manifestar en defensa dels Ajuntaments Democràtics i el dret a decidir, van poder votar el procés participatiu del nou ENA i ens hem implicat en un munt d'activitats populars i culturals. Durant les properes hores farem un repàs de les notícies més destacades que m'ha explicat aquest 2014. La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel Govern central el desembre de 2013 ha estat un factor en clau política que ha afectat el dia a dia de l'equip de govern, Sant Just Teng, aquest 2014. Els arrels 12 mesos s'han dut a terme a diferents accions a nivell civil i polític per rebutjar la norma. El ple del mes de gener va rebutjar l'Arçal a través d'una emoció que avança condals partits de l'equip de govern i Convergència i Unió. És una llei que afecta, sobretot, els municipis de menys de 20.000 habitants. L'emoció denunciava que la norma posa en qüestió la proximitat, l'equitat i la democràcia als municipis, ja que limita les competències dels Ajuntaments. La calda de Sant Just, Josep Perpinyà, va assegurar el ple que és una llei aprovada pel Ministeri d'Isenda, no pel d'administracions públiques i va donar entendre, per tant, que l'objectiu real de la llei no té res a veure amb l'estructura de les administracions. A més, Perpinyà va dir que la norma frega l'absurt. Que als Ajuntaments, que poc tenim a veure amb aquest déficit públic, perquè és un percentatge realment molt baix, estem penalitzats amb unes limitacions de competències que arriben a l'absurt. No és una llei que pretenia racionalitzar i simplificar les administracions. És un atac frontal a les competències que tenim i precisament sense pensar que aquests serveis s'estan fent en coherència, en racionalitat. L'emoció defensava més l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels Ajuntaments als darrers 30 anys de democràcia. I reivindica que Europa també han forti les competències dels municipis i les institucions amb legitimitat democràtica directa. En aquest sentit, a més al ple del mes de febrer, va donar llum verda a un recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. D'aquesta manera, s'enjust s'asomava als municipis de l'estat espanyol que volien presentar aquest recurs davant del Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei del Govern central. I a banda del rebutx política s'enjust també s'han fet diferents actes encapçalats per la societat civil contra l'Arsal. El genés va fer una taula rodona organitzada per la Vall d'Avers i de la qual van participar sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament. I al maig es van conmemorar els 35 anys d'ajuntaments democràtics en un acte en què reivindica el municipalisme en front de la reforma del Govern central. 6.260 persones van participar s'enjust al nou ENA, el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Va ser una jornada participativa, cívica i sense cap incident en cas de formar una llarga cua a les portes de l'institut, l'únic centre en què es van posar les urnes. El 7% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi van exercir el seu dret a vot el passat 9 de novembre segons el web participat 2014 a Puncat. El CC va guanyar per àmplia majoria amb el vot de 5.996 persones, és a dir el 81,41% dels votants, sinó va ser la segona opció més votada s'enjust amb 753 votes, el 12,03% de les persones que es van mobilitzar. El segueix l'opció del NO, amb 281 votes, el que representa el 0,65% dels votants. Altres opcions van obtenir 59 votes, l'opció Si blanc, 41, i el vot en blanc va aconseguir 30 votes. El punt de votació es va centralitzar a l'Institut de Sant Justona, es van instal·lar 14 meses. Una 60ena de persones voluntàries es va implicar activament en el bon funcionament d'aquest dia que es va desenvolupar sense incidents i amb total normalitat. Això sí, des de primera hora del matí, abans cobrits al col·legi, fins i tot ja hi havia una lliga a cua de persones que volien votar. Em parlava Montse Morinero, membre de l'ANCI, presidenta de Mesa, el nou ENA, a l'Institut de Sant Just. I vam veure davant de la porta de l'institut que podien viure 70 o 80 persones. A quarts d'avui del matí les portes resovien fins a les 9, i llavors ens anaven passant informació i va haver-hi moments que la cua arribava fins a la bona aigua. Però fins a la bona aigua, no a la bona aigua, a la primera porta. No, anàvem cap a baix, cap al Moliferin, i era el moment que trobia. El matí ja havien votat més de 4.000 persones. Segons el secretari de l'Institut, Toni Serrallonga, l'encarregat d'obrir el centre, el col·legi es va col·lapsar una mica, però no es va produir cap incident. Que sigui veritat, molta gent, en tot el matí el col·lapse va ser bastant considerable. Tots els taules aquí, i les taules que no van estar repartides per 5 o 6 centres, està en tot el nostre centre, i això volia dir que el matí van passar a votar més de 4.000 persones. El Baix Llobregat es va mobilitzar en total de 187.165 persones, d'aquestes més de 135.000 van votar, sí, sí, prop de 18.700, si no, i 14.300 van dir que no. La incertesa davant del procés participatiu va ser protagonista els dies, setmanes i fins i tot mesos, previsa la jornada. Des del govern central asseguraven, per exemple, que els col·legis no obririen o que se'n prendrien accions contra les persones voluntàries, que aprenguessin part del Nouena. Des de Sant Just, però, el planari va donar suport a la convocatòria del 9 de novembre, a través d'una moció, el mes de setembre, amb el vot a favor de 13 regidors i regidores del PSC, CIU, iniciativa i junts per Sant Just. El text del mateix que es va aprovar a prop d'un miler de municipis catalans en defensa de la convocatòria i de la consulta, i a favor del dret a decidir dels catalans i catalanes. En calda, Josep Arpinyà, llegia el text al ple de setembre. Com qualsevol altre poble del món, els catalans i les catalanes tenim el dret a decidir. El nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s'admirà a una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d'història, que s'entronquen fa ja 300 anys. Amb la guerra de la succesió i amb els decrets de Nova Planta, que voleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies. Els acords del text eren donar suport a la convocatòria del 9 de novembre, que signaria dos dies després el president de la Generalitat, Artur Mas, per decidir lliurament el futur de Catalunya, facilitant els recursos i les eines que calguessin partir endavant, i donar suport als presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i als partits favorables a la consulta, entre d'altres acords. Des de junts per Sant Just, el seu portaveu Sergi Seguiva, qualificar l'emoció d'impecable i va assegurar que votar. No volia dir trencar res. Crec que el text de l'emoció, a més a més de consensuar a altres esferes i en quatre, cinc partits, institucions, etcètera, el text és impecable. El text parlarà de drets, de llibertat, de decidir, i a més a més ho fa d'una manera que és a favor de i no un contra de res. L'emoció deia ampliar l'estat del benestar, el combat contra l'atur, la pobresa, les desigualtats, la lluita sense excuses, ni treuen excepcions contra la corrupció. Això és el que volem als catalans i les catalanes. Un dels vots contraris de l'emoció va venir de la mà del partit popular. El seu portaveu, Enric Salvador, és fer una comparació amb el procés obiranista Escòcia. Segurava que al Regne Unit tothom havia tingut molta informació sobre els pros i els contres de la independència, al contrari del que va passar aquí. La nostra posició, com he dit, és la que és, però si tinguéssim dubtes, jo trobaria a faltar del procés que ha tingut Escòcia, que és que ja han tingut tota la informació al ciutadà, ha tingut tota la informació que crec que és el que ha de tindre, abans depèn de la decisió tan important. Informació, des del punt de vista de com seria aquesta futura nació per a l'Oscòcia, d'aquesta futura nació independent, a nivells de seguretat, d'educació, de sanitat, d'energia, de defensa, de justícia... Des d'iniciativa, Lluís Montfort qualificava el procés d'històric i revolucionari. Un moment de gran complexitat, però que creiem que hi ha una cosa que està marienament clara, que és que el poble de Catalunya es considera sobirà, i això significa, en altres coses, que és capaç de decidir de manera conjunta i autònoma el seu futur polític, en aquest cas el seu encaix amb Espanya. Aquesta consideració, aquesta premisa, això ens posa a prova a tots i a totes. Ens posa a prova que hem d'esteulir mecanismes democràtics per poder-ho fer. Miquel Obrador, de seu, també parlava de la transcendència històrica d'aquest moment i contestava en Rexavadores del Partit Popular. Si no hi ha més informació de què hi ha, és perquè tristament Catalunya, a diferència d'escòcia que us l'haureu posat en boca, doncs encara avui, a dos mesos escassos de la consulta, hem de debatre si podem o no podem votar, quan el que hauríem de debatre és si votem si, si votem si no, si votem si sí o si votem el que volem votar. Aquesta seria la qüestió. El portaveu del PSC Joan Vassa Ganyes va tornar a denunciar la precipitació amb la que s'estava doing a terme el procés de la consulta, sempre que tingués un empare legal. Aquest ajuntament facilitarem tots els mitjans, perquè es pugui doterna la consulta, sempre que tinguem un empare legal. Anar-te seguirem aquell camí que ens marquin, però no voldríem que ara es diluïsim responsabilitats. Entenem que qui ha de portar el timó d'aquest procés és la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Nosaltres donarem suport, hi anirem un pas endarrere, però en cap cas substituirem ni la Generalitat de Catalunya, ni el Parlament de Catalunya, com diem sempre, les responsabilitats que cadascú les assumeixi. El portaveu de via democràtica Pablo Barranco no es va voler pronunciar el respecte. I un altre dels esdeveniments polítics més destacats a l'any ha estat les eleccions al Parlament Europeu, que es van celebrar el 25 de maig. A Sant Just, Convergència i Unió va guanyar els comissis en 1793 vots. De les eleccions europees va destacar també la de ballada de PSC, PSOE i del PP. En relació als comissis de 2009, la participació va augmentar prou d'un 10%. El 2009 la participació va ser del 46,15%, i aquest any del 55,49%. 6.847 Sant Justencs i Sant Justenques van votar el 25 de maig als 11 col·legis electorals de la municipi. El partit més votat va ser ciut en 1.793 vots, pujant en més de 300 vots en relació als comissis del 2009. El president Convergent Michel Obrador assegurava que des del seu partit estaven satisfets amb els resultats pel triomf mateix, però sobretot per l'aposta de la major part de la lectura de favor del dret a decidir. Bé, estem contents d'aquest resultat, però del que realment estem contents i posant-te una mica per ordre és d'exemple que va donar a la població de Sant Just. En votar positivament, doncs, per no solament prioritzar la nostra acció de govern, sinó també per veure quina és la situació que s'ha de contemplar de cara a una consulta al conjunt de Catalunya. Esquerra va ser quarta força amb 574 vots al 2009. El partit triplicava, per tant, el suport en 5 anys. Pel seu portaveu municipal, Sergi Seguí, eren unes molt bones dades, considerava que alguna cosa estava canviant, no només de Sant Just, sinó també a Catalunya. Mésseguí destacava els bons resultats de CIU i d'iniciativa. Aquest augment d'aquestes tres forces en concret, que són les tres forces que estem a favor de la consulta, a favor del dret de CiU, és també significatiu. Aquesta pujada no ha sigut només a Sant Just, donant la possibilitat que a Sant Just, hem quedat primer segon i tercer, com aquell que diu. Però la pujada és a tot el país. Esquerra ha guanyat, ha fet una pujada impressionant, Convergència també ha guanyat vots. I la pujada d'iniciativa ha sigut brutal, tot i que Catalunya ha agicat com a quarta força per darrere del PSC. Precisament, l'inici de la Catalunya Bers, Esquerra Unidaia Alternativa, va ser la tercera força amb 775 vots, quan el 2009 en va aconseguir 400. A la banda nacional està clar que el bloc que demana exigeix que hi hagi una consulta en aquest país, hem anat molt bé. Per a la banda de les noves receptes, noves polítiques que creiem, creiem que la gent que va votar el seu partit ho va fer per apostar per la regeneració que necessita Europa i per aturar el neoliberalisme, per tant, aconseguir el seu objectiu de transformar les institucions. Montfort també destacava la força que havien agafat partits que defensen el dret de decidir i noves polítiques. A la banda nacional està clar que el bloc que demana exigeix que hi hagi una consulta en aquest país, que és el que ha de fer. I per a les noves polítiques que creiem que s'han d'aplicar des de l'Esquerra, cada cop tenim més gent que s'apropa i que comparteix el que s'ha de fer. I per a la banda europea, doncs hem aguantat molt bé. Un dels partits més perjudicats per aquestes eleccions va ser el PSC-SOE, a Sant Just va perdre més de la meitat dels electors del 2009, passant de 1.417 a 707. El PSC-SOE va fer una reflexió que s'ha de fer a la direcció del partit de formes i de continguts i de plantejament de què vol ser el partit. És un partit que havia aglutinat el progressisme català i ara mateix el que s'observa és que s'aguanta una mica l'àrea metropolitana de Barcelona, però fora de l'àrea metropolitana de Barcelona s'està convertint en un partit anecdòtic. El partit popular es va posicionar Sant Just en cincena força, més votada. Això sí, baixant amb 244 vots. El 2009 ho han obtenit 971 vots i ara 697. El president popular al municipi, Oscar Gil, assegurava que no estaran contents amb els resultats i que segurament també haurien influït els anys retallades del PP espanyol. No és un bon resultat, no estem contents. És coherent amb la resta de Catalunya i amb la resta d'espanya, però això no es justifica ni ens dona una satisfacció. i crec que això és coherent amb el procés que explicàvem del suport, del cos polític de gestionar tota aquesta època tan dura. Ciutadans es va situar com a sisena força amb 396 vots. El seu portaveu, Charles Ablett, es mostrava satisfet amb els resultats del partit, tant a nivell nacional com a autonòmic i s'enjustem. No, això estarà molt bé, perquè fa 5 anys vam trobar només 27, per tant n'hem multiplicat per 15 els vots aquí. Són tants com les eleccions autonòmiques del 2012, però això és el tòpic arreu del Baix i Obrigat, arreu de provincia de Barcelona. En el Baix i Obrigat els resultats han estat fenomenals. Han estat entre 8 i 11.12% en molts dels municipis que la nostra comarca. Podem una de les més recents opcions polítiques va aconseguir-se en just 241 vots. Una de les cites polítiques de 2015 seran les eleccions municipals que es faran el 24 de maig. Les últimes setmanes s'han acabat de confirmar els alcaldables dels partits. El primer confirmar-ho va ser Esquerra Republicana, on repetirà com a número 1 Sergi Seguí. Conversència i Unió presentarà com a candidat amb Montserrat Nebrera i iniciativa per Catalunya Vers, Lluís Montfort. L'actual portaveu del partit. Pel que fa al PSC, Josep Perpinyà repetirà per tercera vegada com a alcaldable. Després d'haver obtingut el suport dels militants socialistes els últims dies. I en clau política, una de les notícies rellevants de l'any, ha estat el nomenament de l'alcalde de Sant Jos, Josep Perpinyà, com a president del Consell Comarcal del Vas-Llobregat el passat mes de novembre. Perpinyà serà president de l'Enc Comarcal fins al juliol, aproximadament després de les eleccions municipals. En la presa de pujació del càrrec, l'alcalde de Sant Jos va destacar que cal seguir reforçant el dinamisme econòmic i social de la comarca i impulsant el potencial que té el territori. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina Sant Jos. Com a mínim, 95 persones n'han trobat al municipi. Hi ha hagut mesos de pujades de la tour, però destacen sobretot les de ballades de les xifres de desocupats en altres períodes de l'any. Sant Jos va tancar el desembre de 2013 amb 773 persones aturades i el mes de novembre d'aquest any ho ha fet amb 678 dades per tant positives, si a més les comparem amb altres anys. Per exemple, l'any 2012, ara fa dos anys, es va tancar amb 808 parats. Els arrels 12 mesos, la tendència generalitzada ha estat a la baixa pel que fa el nombre de persones desocupades. La pujada d'aturats més considerable va tenir lloc el mes de gener, i ja que 34 persones van perdre la feina situant la xifra amb 807 parats. L'estiu també va ser un període negatiu amb 17 desocupats més a Sant Jos, els mesos de juliol i agost. Per contra, les de ballades més notables de la tour al poble van ser el mar, que a 39 Sant Justencs van trobar feina, al maig amb 46 persones més ocupades, i al setembre i a l'octubre, quan van trobar feina, 64 persones. El vas llobrecat d'aquest any, més de 7.000 persones han trobat feina. El novembre va tancar amb 63.320 aturats apuntats a les llistes de desocupació. L'últim ple de l'any el passat 22 de desembre va aprovar de forma inicial el pressupost pel 2015. En total, el pressupost consolidat és de 24.824.000 euros, dels quals 23.423.000 corresponen a l'Ajuntament, i la resta, 2.319.000, a Pro Munsa. Parlem que bé l'Ajuntament de Sant Jos destinarà una partida d'1.412.000 euros a serveis socials, on s'inclou el programa Cap llar sense ingrés, que comptarà amb 80.000 euros. Ho detallava el ple de regidorat d'Higenda a Natorrella. El programa cap llar sense ingrés és un pla que té com a objectiu que el que hem fet és fer unes polítiques clares per orientar gran part dels seus recursos i esforços a polítiques socials, com són l'atenció a les emergències socials, el vivent de socials, l'atenció a les persones en situació de la dependència, serveis socials bàsics i ajuts a menjar l'escolar. Tins a totes aquestes ajudes, com a anul·lat pel 2015, crea el projecte de Cap llar sense ingrés. Per aquest pressupost, el programa de serveis socials ascendeix en total de 1.412.000 euros. El programa cap llar sense ingrés és un pla que té com a objectiu garantir un ingrés periódic i puntual a persones soles, famílies que no perceben cap ingrés o famílies que estan a l'espera d'altres ajudes. Aquests ajuts s'aturgaran a partir del gener, en funció dels membres del núcle familiar, i os cilaran entre els 426 euros al mes i els 681. Pel que fa polítiques d'ocupació, el 2015 es cinaran 340.000 euros i prop de 2 milions s'inclouen en el capítol d'inversions, la major part, finançades per aportacions subpràmunicipals. El sentim de nou a Natorrella. La regeneració urbana i la venda que fa un model de municipi, cada cop més sostenible, accessible, net, intel·ligent, al servei dels soterans, es devia, a l'hora, un altre eix estratègic destacat de les prioritats fixades, perquè en motius s'aposten unes inversions impregnades d'aquest principi. Disposem en el pressupost, per tant, per l'exercici del 2015, d'unes inversions de quasi 2 milions d'euros, estan finançades un 67% per aportacions supramunicipals a l'àrea metropolitana de la Diputació. En Natorrella també pronosticava que, a finals de 2015, el retiden deutament municipal se situarà en el 33,38%, quan la llei marca un màxim del 110%. Els comptes per 2015 van tirant davant amb el vot a favor de l'equip de govern, amb l'Estanció de Convergència i Unió, i amb el vot contrari del Partit Popular i de Via Democràtica. Les ordenances impostos i preus públics també s'han aprovat el ple del desembre en aquest cas de forma definitiva. De mitjana com a màxim pujaran un 1%, ja que en molts casos es congelen. I, per tant, el contribuent pagarà el mateix, que pagarà aquesta any amb algunes excepcions. Ho detallava el ple d'octubre a la regidora Dizendal. Ens posicionem amb el nostre compromís, segons l'emoció que vam aprovar el ple de l'abril del 2014, referent als increments dels valors cadastrals. El tipus resultat del IVI el reduim de forma que la quota final que pagarà el contribuent que pagarà l'any 2015 serà a zero. És a dir, ha de pagar el mateix, diferents excepcions, que poden haver-li diferents persones que hagin tingut bonificacions que s'anulen o revisions que li hagin incrementat. A més, s'introdueixen bonificacions a la quota de l'impost en els habitatges que instal·len sistemes d'aprofitament térmico-elèctric de l'energia solar. També es mantindrà les subvencions per ajudar a pagar l'impost que es convoquen des de fa dos anys, adressades, entre altres, a famílies numeroses o monoparentals. Pel que falten altres taxes, l'IAE pujarà 1% com a màxim en algunes categories. Es congelen l'ICIO i l'impost de vehicles de l'impost màxim de 2%. Els impostos, ordenances i preus públics per 2015 van tirar endavant amb el vot a favor dels grups de govern i del Partit Popular i als vots contraris de CIU i via democràtica. El mes de juliol, els alcaldes de Sant Just, Sant Joan d'Espi i Sant Feliu, van signar un conveni per reforçar el suport de l'emperadoria i l'activitat empresarial dels tres municipis. Es tractava d'un acord per millorar i fortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores. El conveni està adotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per empreses i emprenedors. De moment, les accions es centren en 3 eixos, formació, emprenedoria i suport a empreses que es volen internacionalitzar. Segons el regidor d'ocupació de Sant Just, Joan Vassa Ganyes, aquest conveni va sorgir arrel de comprovar que els tres municipis podien prestar millor aquests serveis d'una forma conjunta. Aquí, Sant Just, tenim una gran dificultat per fer cursos de formació ocupacional, perquè no tenim prou gent amb un perfil determinat agrupant-nos als altres dos municipis, tenim suficient massa crítica. Tampoc té molt sentit que a Sant Just tinguem un servei d'emprendedoria quan tenem un promitx de 6-7 emprenedors a l'any. El que fem és derivar-los de Sant Joan d'Espi, que té un servei d'emprendedoria reconegut per la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, a aquest últim trimestre de l'any, a seguir la iniciativa, Sant Just es forma un programa de formació continua per empreses i comerços del poble. Consisteix en oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònomes per ampliar la seva capacitació i competències. S'estructura en diferents generaris formatius, atenció al client, habilitats comunicatives, habilitats directives i gestió d'equips, habilitats comercials, directives intrapersonals, iniciació a les finances. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. El parc Antoni Malaret i Amigo es va presentar a l'abril a la ciutadania. L'Ajuntament de Sant Joan es va encarregar l'àrea metropolitana al projecte executiu d'aquest espai obert i va donar 3 premisses, que fos un espai amable, que tingués accés directe al claustre de les escoles, i que s'obrís també el pati del reure de la Teneu. A més, també serà un espai obert al Gerdí de la Casa de la Família Costa, ho explicava l'alcalde Josep Perpinyol. Un dels aspectes que el govern li va dir a l'àrea metropolitana és que l'espai del costa, de la família Costa, que ha estat tancat, conceptualment, històricament, el municipi tenia a cobrir-se el municipi, i que la ciutadania, principalment al barri, ocupés aquestes coses. Per tant, veureu un concepte ja, que és el espai obert, el que és el Gerdí, del que era la família Costa, que sabeu que ja era de l'Ajuntament fa bastants anys. Per Pinyol també va assegurar que, finalment, aquest espai obert no comptarà amb un aparcament soterrat, va assegurar els primers planos del projecte. Això sí, la idea del consistori és poder ampliar les places de aparcament als veïns del barri en un altre punt. El gerent de l'Ajuntament i cap de l'àrea política territorial medi ambient i habitatge, Josep Maria Lucchetti, també va intervenir en la presentació del projecte per detallar altres idees que es pretenen tirar endavant al parc. Va dir, per exemple, que aquest espai tindrà diferents accessos. La plaça té diversos accessos, un des del carrer de Neu, que es produeix a través d'aquest pla de forma, unes escales, unes grades. Aquí hi ha una doble plataforma per fer-hi activitats més lligades a la de la Neu o a títades festives. Per tant, aquí se'ns organitza aquest access, també un altre peu pla a la cantonada entre Creu i Ateneu, i després altres diversos accessos. La construcció d'aquest espai està pressupostada en uns 400.000 euros. Encara no hi ha calendari d'obres aprovat, però la intenció era començar-les abans d'acabar aquest any, per fer-ho possible. El novembre va finalitzar el procés d'expropiació d'uns terrenys privats al Pòrn Rachat. L'Ajuntament de Sant Jos va tancar l'expropiació d'uns terrenys de 4.000 metres quadrats que eren de propietat privada. La superfície se situa en la confluència entre la vinguda del Basllobregat, la carretera reial i la vinguda de Sant Sebastià. Aquests 4.000 metres s'afegeixen a 4.500 d'apropietat municipal que ja existen el poligón. El terreny total és de 9.514 metres quadrats i pertenia a dos proveïderis privats diferents, una empresa privada i una família. Després d'un llarg procés administratiu i judicial, el desembre del 2013 es va poder signar l'adquisició dels terrenys de l'empresa en total 4.500 metres quadrats. I el novembre es va tancar l'expropiació dels 4.000 metres quadrats correspondents a l'altre propietari. El regidor d'urbanisme Pere Joan de Niel explicava que aquests 4.000 metres quadrats de la família estaven dividits en 3 parcelles, en una de les quals encara hi viu una part dels seus integrants. Tot això hi ha un acord amb aquesta família que els permet viure allà fins al juny de l'any 2015. Aquesta operació costa un total de 4 milions d'euros. Aquest any l'Ajuntament ha pagat 2 milions per la parcella on viu la família i fins al 2017 podran pagar els 2 milions restants per les altres dues parcelles. Ara hem pagat 2 milions d'euros per aquesta peça i fa 2 milions més per les altres dues peces que li queden amb aquesta família. També hem acordat és de pagar-ho amb 4 anys. Pagarem una part el juliol de l'any que ve, una altra part el juny del 2016, i una altra part la final, que són tots els interessos, el juny del 2017. Aquest planejament al Pòlig, un del Ponrachat, compta 9.514 metres quadrats de terrenys municipals, una superfície qualificada com a terrenys d'equipaments. El regidor prena l'escarta altres opcions de cara al futur. El juliol van començar els treballs urbanització de dues zones d'aparcament públics a Sant Just. D'una banda, l'espai que hi ha entre els carrers, el Badós Priu i Majó, i el del costat del Parc de Camp Roig. El primer espai es va haver de derrucar la casa que acollia els antics tallers de música de l'espai de Camp Roig. El juliol va començar l'organització de l'aparcament provisional que hi ha al costat del Parc de Camp Roig per tal de pavimentar l'esplanada. Com a resultat es van crear 10 places de cotxe, dues d'adaptades i 9 per motos. D'altra banda, també han començat els treballs urbanització del Parc Iuliaquiet al Mas Lluís, i es preveu que s'acabi per Sant Jordi. Les obres han aconseguit l'organització de l'espai de la Plàsa del Montfalcón. Els països d'aigua friàtiques i de reg. I al passadés d'octubre van començar les obres de millora de l'entorn de la Plàsa Montfalcón. Un obre amb un cost aproximat de 152.000 euros i molt reivindicada des de feia anys pel veïnat de la Plana Bellsoleig. Els treball s'han acabat aquest mes de desembre. L'objectiu també era garantir l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda i canviar la llomanat per on de baix consum. I al mes de març es va posar en marxa la unitat d'intervenció ràpida de Sant Jordi. És un servei complementari i la brigada municipal per arreglar desperfectes o mantenir elements com ara vials o senyals de trànsit. A principis de setembre ja havia fet més de 200 actuacions per fer aquestes empreses actuar ràpidament en un lloc determinat. Perquè un veí diu una cosa o perquè nosaltres sabem que hi ha un problema. Principalment, fixa't que l'existència de tot aquest arbrat que tenim a Sant Jordi, que hi ha molts arbres, és clar, efectivament creixen. I les arrels et chequen moltes voreres. I una de les missions, doncs, també és això. També és en temes d'equipaments, també és en altres aspectes, però les voreres tenen prioritat. La unitat d'intervenció ràpida ten cost de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament de Sant Just i el contracte és de 4 anys. La intenció inicial era fer més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. Aquest any s'ha renovat la flota dels autobusos Justrem i Just Metro. La renovació va començar al maig i va acabar el setembre i es va fer conjuntament entre l'Area Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just a través del contracte amb l'empresa Soler i Seuret. Són 4 autobusos més grans per donar acabo del volum d'usuaris en hores punta. L'any passat, per exemple, el Just Metro va transportar 680.000 viatgers amb una mitjana diària de 2.500 persones i el JustTram 86.000 durant el 2013 i una mitjana diària de 300. La renovació també col·laborarà amb el medi ambient i és que 3 dels vehicles nous són diesel i l'altre és híbrid. És a dir, consumeixen menys combustible, emeten menys contaminants a l'aire i són menys orgullosos. Des d'aquest any, però Montse gestiona les zones blaves i verdes d'aparcament de Sant Just i d'aparcament del milenari. Ho va provar el ple municipal del mes de febrer. Abans, la gestionava una empresa privada. A més, al setembre, l'empresa municipal va començar els treballs per implantar la zona verda al sector Sant Just Diagonal. La zona verda va entrar en funcionament a l'octubre per permetre la rotació de vehicles en aquest centre de negocis, fomentar-los del transport públic i facilitar l'aparcament de vehicles als treballadors de la zona que us requereixin. Explicaven els objectius d'aquesta zona verda, l'alcalde, Josep Perpinyà, el Just de la Fusta. Durant en marxa això, aquest servei, doncs també obligarem una mica a agafar el transport públic i que alguns cotxes puguin aparcar en altres llocs, com pot ser amb aparcaments soterrats, o bien altres intents del municipi, i regular tota aquella zona. El fet d'aquest servei també estimula que tu pensis i diries que ara, si puc anar a la feina amb l'autobús o amb l'altre envia, perquè és que tenim dades que la gent agafa el cotxe per moure'ls 200 metres. Després d'onar reunions mantingudes amb el sector empresarial de Sant Just Diagonal, el ple de Juliol va provar una tarifa única per a les persones que acreditin treballant en aquesta zona. I aquest any també ha començat la implantació de les zones de velocitat limitada a 30 km per hora Sant Just. Va ser a l'octubre, i fins llavors només Mas Lluís era l'única zona 30 del municipi. Algunes de les zones 30 de Sant Just ara són als barris sud, centre i nord, la Miranda, les bases de Sant Pere i Módulell, la zona de Cervantes Sagrera i el barri de la Plana Vell Solets. Aquesta actuació s'inclou en les directrius del Pla Municipal de Mobilitat Urbana, que proposa la limitarció de velocitat a 30 km per hora a les zones residencials de Sant Just. L'objectiu d'implantar aquesta mesura és una millor pacificació dels carrers de les zones residencials i a favorir altres formes de mobilitat, com ara caminar o anar amb bicicleta per Sant Just. I una altra notícia en clau de transport i mobilitat, que hem sabut aquest any i ha estat fa 3 setmanes, tractava la intenció dels Ajuntaments de Sant Just, Sant Joan d'Espi, Esplugues i Barcelona, de prolongar la Diagonal fins a la ciutat esportiva del Barça, Sant Joan d'Espi. La idea és habilitar els dos laterals de la P23, perquè circulin bicicletes i vianants. Després d'un any de treball i de valor al projecte, ara els quatre ajuntaments han de seguir a afegir idees i propostes per desenvolupar un document nou, presentaran a la Generalitat i al Ministeri, ho detallava l'alcalde Josep Perpinyol. Cada ajuntament ara tenim un document molt important, fet per la Metropolitana. Ara els ajuntaments el que hem de fer, doncs és veure quines modificacions i propostes afegim, i per tant creiem un document nou. L'hem d'explicar a la Generalitat, al conseller, l'hem d'explicar a la Ministra, i per tant després el que hauria d'acabar és amb la provació d'un pla director que vagi de punta a punta, i a mi de que tinguis recursos econòmics, s'ho llegin oportunitats al territori que n'hi ha, desenvolupar-ho amb aquest pla director ja aprovat. A llarg del 2015 s'ha d'anar confeccionant un acord amb les parts implicades per tal d'aprovar el pla director. El projecte de prolongació de la Diagonal fins a la Ciutat Esportiva del Barça pretén d'ons arranjar els laterals de la P23 i adequar-los als vianants, ciclistes i transfer públic i privat. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. La línia de molt alta tensió de Collserola va ser protagonista al mes de juliol a la Sant Jordi. El ple municipal va rebutjar la coneguda com a mat a través d'una emoció que presentava en PSC, CIU, iniciativa i Junts per Sant Just. També s'hi va afegir via democràtica i el PP es va obstanir. La mat consisteix en construir diferents connexions entre centrals elèctriques a partir de la ciutat de Barcelona amb línies de corrent de molt alta tensió a 400.000 vols. Tot plegat amb l'objectiu d'obitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur, com els que va patir Barcelona l'any 2007. Ret elèctric espanyoles, la propietària de la xarxa de distribució i promotora del projecte, qüestionat per diversos experts i per administracions municipals. Una de les actuacions previstes afecta directament Sant Just i Collserola, el terme municipal de Sant Just i contempla una nova subestació anomenada Desvern, que s'ho aniria amb la línia elèctrica de Vega-Rubí a l'alçada de Sant Feliu. I també la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions d'Esvern i Gramanet a Santa Coloma, creuant el Parc Natural de Collserola. El porteu de Junts per Sant Just, s'hergi seguir explicava el ple que algun histori es va oposar al projecte de ret elèctrica. Ret elèctrica va fer les consultes ambients als correspondents, a partir de les quals l'àrea metropolitana i els ajuntaments, tant de Barcelona com de Sant Just i altres municipis i el consorci a part de Collserola, van formular legacions en contra. No només es va legar contra el pas de línia de 400 quilobats, sinó que l'Ajuntament de Sant Just també va solicitar la racionalització dels elements operatius sobre el territori i la unificació de plantes, oposant-se a la creació d'una nova subestació en el terme municipal pel seu impacte i per l'existència d'una altra subestació de feccent d'Esa a la mateixa vall de Sant Just. Grups ecologistes com la plataforma cívica en defensa de Collserola també rebutja enlamat i l'àrea metropolitana de Barcelona va aprovar al Juliol una emoció perquè revisés el projecte. Alguns dels acords que proposava l'emoció de l'AMB eren els mateixos que els que aproveva el ple. Carret elèctric espanyola demostres que s'havien estudiat totes les alternatives per assegurar l'estabilitat del subministrament elèctric de l'àrea abans d'optar per aquesta solució. Exigiu el ministeri corresponent que és un mateix avaluació ambiental al projecte global d'implantació i exigir que cap núcle de població quedés exposat en la distància en què les radicions electromagnètiques que s'endarivessin afectessin la seva salut. L'alcalde Josep Arpinyà va explicar que el 2011 l'Ajuntament va rebutjar l'estudi ambiental de ret elèctrica i demanava la racionalització de les subestacions, ja que ara ja hi ha una subestació s'enjust a la plaça Mireia. Nosaltres ens vam oposar a l'estudi ambiental en el 2011, quan ret elèctrica presenta a l'Ajuntament i als altres administracions això. Ens vam oposar, la planta anava a la plaça Mireia. Ens ho posem per què, per aquest concepte que en Pere ja diu, però a més a més perquè ja tenim una planta que és feccendessa i exigíem que hi hagués una racionalització de plantes, encara que sigui dos operadors, feccendessa i ret elèctrica. Josep Arpinyà va explicar que existeix l'alternativa de fer passar l'AMAC des de la plaça Mireia fins a Santacoloma en el dia de les rondes. Per tant, de forma soterrada seria una opció que comportaria que les línies fossin aèries únicament des de la plaça Mireia fins a l'entrada de la galeria en la zona del Placaofec i des de Torre Veró fins a Santacoloma. Aquesta idea, però, ha estat desestimada per retèctrica. El primer semestre de 2014 els equipaments públics de Sant Jocs van reduir un 9% al seu consum energètic. Durant els primers 6 mesos de l'any, l'Ajuntament ha implantat diferents accions estalvi energètic a 18 equipaments, en concret, de l'electricitat i gas natural i s'ha aconseguit un estalvi d'un 9% d'energia respecte al mateix període de l'any anterior. Això equival a un estalvi econòmic de més de 17.000 euros. Una de les mesures més destacades és la renovació de tot l'any humanat de Sant Just, un projecte que preveu gastar un milió d'euros en 5 anys. El regidor de medi ambient Perauríols en parlava el mes de febrer. El mateix estem fent unes obres i estarem intentant un milió d'euros que esperem que signifiqui una reducció del 30% al mes del consum de l'any humanat. Aquesta setmana s'acaba el termini de presentar els reufertes aquest mes de febrer, però unes exquisicacions d'això encabarà les obres i, per tant, s'espera que, com a molt, d'aquí un parell de minuts, les obres estaven en marxa. L'objectiu final de la renovació de l'any humanat serà reduir un 40% al consum d'energia a Sant Just. En aquest sentit, el Juliol Promunse va començar a substituir els llums de tots els semàfores a Sant Just per llums LED, de baix consum. Una actuació correcta de l'empresa CCSA que suposarà un estalvi econòmic important i una millor eficiència energètica. Pel que fa a la producció d'energia a Sant Just al passat mes de febrer, vam saber que el 2013, les instal·lacions solars fotovoltaiques del municipi havien incrementat la seva producció. En concret, les 8 instal·lacions van generar més de 300.000 kilovatts d'energia solar, el que representa un augment d'un 7% en relació al 2012. Aquests més de 300.000 kilovatts d'energia solar representen també un 5% del consum que generen el conjunt d'instalacions municipals. Ho explicava Pere Oriols, regidor de medi ambient. Que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'instalacions municipals, incluït l'any humanat i incluït el gas, que, a més, aporta uns ingressos en què casa promunsa, que és l'empresa que gestiona de prop de 80.000 euros, que, bàsicament, es destinen en gran mesura a amortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions i encara hi ha un benefici. Aquesta xifra representa un augment de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60% respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. I la deixelleria mòbil ha ampliat el seu recorregut aquest any des del gener, fa parada al barri de la Plana Patrosa. A cada últim 17 de mes, la deixelleria passa per diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés de la ciutadania a reciclar materials i productes contaminants. Podeu consultar els seus horaris al web municipal Sanjus.cat. La llei orgànica per la millora de la qualitat educativa coneguda també com la llei vert o la lomce ha estat motiu de diferents vagues entre la comunitat educativa de Sanjus, principalment a l'institut. A la primera protesta de l'any va ser el 27 de febrer i el 80% dels alumnes de segon cicla de so i de batxillerat van secundar la vaga convocada per sindicats d'estudiants dels països catalans. Un mes després es va repetir la protesta, aquell cop en dues jornades amb vagues que van ser seguides per la major part dels estudiants de segon cicla de so i de batxillerat per reivindicar beques, la gratuïtat d'eres matrícules, dels llibres i el transport pels estudiants de famílies treballadores i per denunciar la degradació de la formació professional entre d'altres. I a l'octubre, entre la jornada de vaga, va ser seguida per 260 alumnes, la major part dels que ho podien fer, un total de 330. Des del passat 29 d'octubre, el restaurant Mcdonalds té una de les seves franquícies a Sanjus, aquell va ser el dia en què el restaurant va obrir les seves portes, la carretera reial, al costat de l'edifici Walden. És un establiment diur i no ofereix servei 24 hores, una de les principals reivindicacions del veïnat i de l'Ajuntament de Sanjus. Al consistori, creu que no hi ha or a problemes, però hi haurà una altra part de la majoritat, i el transit a la carretera reial, però les molesties dels veïns i el soroll eren dues de les seves principals preocupacions. En parlava el regidor d'ocupació de Sanjus, Joan Vassarañas. L'Ajuntament el que més li preocupava era el tema dels sorolls. La idea inicial del Mcdonalds era obrir les 24 hores del dia, i des de l'Ajuntament els hi havíem limitat que obrissin en l'ari diur, no sé, que les nits estigués tancat. En aquella zona hi havia gent, també amb actes municipis, com Cornyallà, i tots ens van recomanar que intentéssim ser dus per evitar problemes que es causen el votant dels Mcdonalds de l'horari nocturn. La posada en marxa del Mcdonalds a Sanjus ha estat ràpida, ja que en només 5 mesos es va trucar la llicència a l'empresa per començar a construir el restaurant. Es converteixen en l'Ajuntament, però venien de més enllà. Fa dos anys Mcdonalds va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sanjus per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Els tràmits pros van aturar per desacords de les propietaris de la fàbrica que l'empresa volia llogar. L'alcalde de Sanjus, Josep Perpinyà, ho explicava a la penya del Morro. Ja fa dos anys que el va entrar, va pagar les seves licències oportunes, no es va donar mai la licència aquella perquè va trencar les relacions amb la propietat. Això és una propietat privada, que és una nau industrial de London, i per tant, aquella licència no es va otorgar, però es va solicitar. Es va quedar damunt de la taula. Després, aquesta propietat, estic parlant de la fábrica exfàbrica que s'ajuna. La implantació del Macdonalds va comportar un cert debat a les xarxes socials amb opinions de favor i en contra de la implantació d'un Macdonalds a Sanjus, que tenien a veure amb la mobilitat i als sorolls derivats d'un restaurant d'aquest tipus enhorari nocturn. Tot i que no ofereix servei nocturn, el Macdonalds a Sanjus sí que disposa de macaut o que ha possibilitat l'opció de comprar menjar per emportar, sense sortir del cotxe. La policia local va idear aquests premis per posar en valor el paper altruista de molts veïns i veïnes a l'hora d'ajudar-los a més o col·laborar activament en la vida local. Aquesta ha estat la segona edició que segons el cap de la policia, Joan Ramon Fabra s'ha obert més a la ciutadania. I la diferència amb aquest any va ser reconegut amb els premis Cumbiu 2014, a l'escola dels gràfics Antonio Garó. Va acollir l'enterga dels guardons que volen reconèixer els enjustents que hagin destacat pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat. I la diferència amb aquest any, amb l'edat del 2014, és que s'ha obert més a la ciutadania. I per tant, quasi 3 quarts de les persones que estaven promogudes al premi venien o de sol·licituds directes de veïns que proposaven a una persona en base dels valors que es mantaves abans o d'entitats o d'altres departaments, per exemple, de l'Ajuntament que podien proposar també gent. L'objectiu dels premis Cumbiu és, per tant, destacar els valors de generositat que potser sense ser-ne el tot conscients aquesta vintena de Sant Justencs han demostrat. Els guanyadors d'aquesta any han estat Ricardo Quezada i Àngel Concillo per la seva col·laboració amb el rebós d'aliments, Núria Jiménez i Montserrat Giró per la tasca voluntària amb diferents entitats socials, Jaume Rui per la seva vinculació amb el món associatiu i per la seva tasca al capdavant de l'associació de veïns de Sant Just. I Resomaria Garcia per la seva dedicació com a presidenta del Club de Patinats Artístics Sant Just entitat que no presideix des d'aquesta temporada. També van rebre un premi Cumbiu Just for Salva i Aytor López per liderar el procés de creació del núcle i d'animitzar les festes populars de Sant Just. Dolors Monclús per la seva tasca social ajudant a persones discapacitades. Miguel Ángel Castillo per la seva implicació en activitats esportives. Víctor Mazana per la seva col·laboració amb la policia local. Lluís Ramban i joves dels habitatges socials de persones discapacitades desproceït. Com a exemple de bona convivència i civisme. Més humanitzats van ser José Real concierge dels habitatges del milenari per la constant dedicació a la gent gran. Ramon Aguader de la Comissió de la Cavalcada de Reis per contribuir a preservar la tradició popular. Pere i Eduard Padrosa per compartir el seu llacat a través del museu de Can Padrosa. Montsesastre artista local que comparteix la seva obra. Pau Ardèbul per tota una vida de dedicació al món associatiu i cultural local. I Gavina Descalzo per la seva col·laboració en la protecció d'una espècie de velles. Aquest any a Sant Just hem tingut algunes notícies destacades en clau de succesos. La més recent, fa només uns dies, el passat dia 18 de desembre es va saber que un veí de Sant Just de 74 anys va matar presumptament un altre home a l'orgell. La víctima va morir després com a conseqüència d'un tret d'escopeta presumptament disparat pel Sant Just. Els fets van tenir lloc en un terreny rural privat propietat de la víctima, assentamariada amb un megastrell núclea agregat a tàrrega a l'orgell. Tot i la immediatesa dels serveis mèdics no van poder salvar la vida de la víctima. Pocs dies després, l'acusat va ingressar presó provisional, comunicada i sense fiança. Un altre fet destacat en la crònica de succesos es va produir el mes de juny, quan es va detenir un jove per trencar paradors de botigues de Sant Just i endur-se en alguns objectes. La policia local el va detenir dematinada al carrer Bonavista després d'haver trencat en puntades de peu portes de vitre de comerços i botigues de Sant Just i desplogues. L'home va arribar a Sant Just després de trencar les portes de tres comerços al municipi Vahí. El nostre municipi, els establiments afectats, eren del barri centre. L'home trencava els aparadors o les portes dels comerços en puntades de peu, s'enduia el que trobava el carrer Bon Serrat. L'estiu també va comptar amb diversos episodis incivics. Durant l'agost diversos contenidors van ser cremats intencionalment. Van ser tres actes que es van produir a diferents llocs del municipi. Un d'aquests incendis, el carrer Bon Serrat, va cremar fins i tot un cotxe i va afectar la façana d'una edifici. Els altres dos incendis de contenidors es van produir el carrer Cervantes i el doctor Rivalta. I el de Bon Serrat va ser l'últim. Els Mossos d'Esquadra treballaven amb la hipòtesi que aquests episodis haurien estat comesos que es van produir. I a l'Institut, després del final de curs, també es van produir una sèrie d'actes vandàl·lics. A més d'una ocasió, el centre es va despertar amb desperfectes en les seves instal·lacions de got entre les nocturnes que una o diverses persones feien a través de la terrassa. Ho va denunciar el Jost de la Fusta al seu director, Jesús Margarit. Entrades nocturnes al centre de Sant Joan per cap ara. Quatre nits seguides i van intentar ballar perquè allà l'arma dispara i salten. Rubant no, perquè quan salteva l'alarma marxaven corrents. Ells van entrar a la zona de cuines que tampoc t'he d'haver sentit que puguessin robar en polles d'aigua i sucs, perquè no s'han portat res, però la tranquil·litat queden. Un dels incidents més perillosos va tenir lloc quan van cremar les xarxes de les porteries de futbol. La persona o persones assaltants no van robar res del centre. I per últim, pel que fa els sucessos, aquest any també s'han fet atacs a dues de les senyeres del poble, la de la penya del Moro i la del par de poques als. I el pal de la senyera de la penya del Moro, després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. I a l'octubre va desaparèixer la del par de poques als, on hi ha l'estatua commemorativa de l'11 de setembre, juntament amb el pal que la sostenia i que estava clavat a terra. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'octubre es van celebrar les festes de Tardó. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. I a l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern. A l'any a ràdio d'Esvern.