#616 - La Penya del Morro del 2/1/2015

Ara que el Barça no pot fitxar. En la seva arribada a Barcelona el ves ha dit que no el preocupa a aquest tema i que si de cas és un problema del Barça. El ves ha tornat avui de vacances, igual que Messi i Neymar, que ja s'entrenaran aquesta tarda per preparar el partit de diumenge les nou contra la reial societat. A l'Espanya el president Joan Collet assegura que cada moment no ho fitxaran aquest mercat d'hivern i que en tot cas, si ho fessin, haurien de deixar sortir algun jugador abans. Collet també ha explicat que miraran de Blindal, jova central i voria, Éric Bertran, a vellí. Avui comença el top 16 de l'Euroliga de Bàsquet i el Barça ho fa enfrontant-se a l'Alba de Barri, a partir de les 8 del vespre a Alemanya, Oleson i Abrines han viatjat amb l'equip, tot i que no està clar que puguin jugar, i avui també es disputa en el Madrid d'Estrella, Roja, l'única Jalimpiacós i el Fenervatx SSC de Moscou, com a partits destacats. Can ràdio esports respon. Aquest cap de setmana, els reis passaran pel tot gira, però no us portaran carbó. Si cal, només una mica. Exacte. Rebrem a l'estudi nens i nenes esportistes de tot Catalunya perquè ens expliquin què demanen els reis i potser s'enduran més d'una sorpresa. A més, viatjarem a l'Argentina per viure les primeres hores del Dakar amb l'enviat especial de Catalunya ràdio Sergi Andreu. També viurem el derbi Gironí entre el Llegostera i el Girona, de segona divisió. Amb la màgia, estrenarem el 2015 a primera divisió amb un multirregal. Reial Societat Barça, Espanyol Laibert, València, Reial Madrid i a segona divisió, Sabadell Recreativo. 4 regals pel Pèrdu. Tot gira amb David Clopés. El veïmatge de la ràdio catalana. El cap de setmana és nostre. Can ràdio esports, sí! Vull! Aquesta any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Feliç any nou. Cada tarda, a la tribu, passen coses que passen volant. De 4 a 7 de la tarda, la tribu de Catalunya Ràdio, amb Ricardo Estrenu. Anirem a l'Estere. 6 minuts passen de la 5 de la tarda, el nostre convidat porta més de 20 anys observant i comentant la cuina que es fa a Catalunya. Podríem dir que és un fill d'aquesta generació que ha fet de la cuina referent del nostre país. A partir d'ara, què ve? Fins ara hem estat rodejats de noms d'or del món de la cuina. Com és aquesta generació que puja a partir d'ara? Avui ens acompanya el periodista gastronòmic Pau Arenós. Pau, bona tarda. Com estàs? Molt bé. Sí, se't veu bé. S'ha menjat bé? Sí. Vas a menjar fora? Sí. Això era el rol de cap de família i els meus pares. Jo sóc de Villarral, de Castelló, però ara venen els meus pares i em toca a mi un dels apes principals, cuinar-lo per... 16 persones, 18. Allà sabadell? Sí, sabadell. Acaba de publicar un llibre al Pau, que es diu Los Onze, un llibre on es recull la història de 12 xefs que estan obrint aquest camí cap al futur, i precisament són aquests cuiners els seus dubtes, la seva esposa i les seves emocions. Anem a Pams, a veure. En primer lloc, s'ha acabat un parell de la cuina? No. No, perquè gent com el Joan Roca, o gent com Quique de Costa, o gent com Dani Garcia, són joves, gent que està absolutament actiu, el Joan, si no recordo malament, té 50 anys, Joan Roca, després hi ha el Jordi Roca. En les grans cases, seguixen funcionant molt bé. Aquesta crisi que ho has borrat tot, presentament afecta molt poc a l'alta cuina, que és la cuina més cara, que és la bona més complicada de fer, que és la cuina que tenia que haver escombrat, i haver destruït tots aquests llocs. En realitat, se'ls han tancat dos restaurants, un per de funció, Can Faves, i l'altre el vull per voluntat, de la propietat. Però sí que hi ha hagut una mica un canvi de tapa, no? Podríem dir-ho així? No, no un canvi de tapa. Perfeccionament aquesta cuina de venguards, aquesta cuina creativa, aquesta cuina termina emocional, ha hagut aquesta revolució afinar-la. Tot aquella cosa. Per exemple, que no havíem prestat una gran atenció als pares i tiets, al poder de la cosa verda, no la verafília, doncs ara n'hi ha una gran afició, i n'hi ha una gran voluntat molt lligada amb la salut, però tot també molt lligada a la pureza dels aliments, buscar tot el producte vegetal que és molt més fiable, que el producte d'origen animal. Doncs per aquests grans cuiners, que ara li prestem moltíssima atenció, fa deu anys, no era una cosa tan important. Però clar, posem dins d'una mateixa generació Arzak i Joan Roca. Sí, són la mateixa generació. Però es porten 36 anys. I amb el Jordi Roca em sembla que es posen 45, 47. Sí, però han crescut. Arzak té una vida... Arzak és una, igual que Pedro Sovijana, és una rarez en aquest món. Les seus contemporànics, almenys, els rants mestres com Polvoquís, que és més ranqueig és, uns 10 o 15 anys ranqueig, s'han convertit en peces de museu. Tu vas al restaurant de Boquís, al restaurant de Boquís, al Lío, i menys el mateix que fa 40 anys. Tu vas al restaurant d'Arzak, i assumint aquest risc, gràcies a Helena també, a la seva filla, està al dia, està a l'última hora. Era obligatori, no, hagués pogut viure de les seves glories, que són moltes. Però ha decidit arriscar-hi en quin sentit per tenir la mateixa generació. No per edat, sinó per aquesta voluntat d'estar a la avantuada d'estar amb l'experimentació, fent les últimes coses. A l'Osonce, el llibre que avui ens presentes, ens expliques la història d'11 xefs que estan nevanderant aquesta cuina d'ara, i a l'Albert Adrià, el Paco Roncel, el Paco Pérez, el Paco Morales, entre d'altres. Molts pacos, però no hi ha cap... Sí, tres pacos, no n'hi ha quatre. No ha dit tres, no n'hi ha més. No hi ha cap història de cap dona. Com és això, Pau? No, perquè aquest llibre hauria de ser un altre, que fos l'Osonce, i les altres dones estan avui al capdevan de tot. Però és que aquí aquest llibre, no és un llibre que et vulgui cobrir quotes, aquest llibre que hem de posar una dona perquè toqui, qui està treballant, qui està al últim, qui està experimentant, qui està al fina, al principi del projecte. Però sí que ha de donar una mica la sensació que la cuina que tota l'havia sigut una casa de les dones. I ho és? Ara l'alta cuina, que és més dels homes. Per exemple, aquí no hi és Elena Arzag, aquí no hi és la Carme Ruscalleda altres cuiners que estàvem parlant abans, per tant en el grup de Joan Roca, per tant en el grup d'aquí que hi ha de costa, doncs clar que hi ha dones al cap davant de les cuiners, però en aquesta nova generació, jo estic esperant la gent com Macarena de Castro, que és una cuinera que treballa a Mallorca, què farà? Perquè restaria aquí i restarà en aquest grup, cadascú pot fer el que vulgui, però això no és absolutament restrictiu, però sí que és de mana que siguin cuiners inventors. Doncs també n'hi ha de dones, eh? I ja t'he dit que aquestes dones ja estan consolidades, aquestes dones estan consolidades, i les dones més joves veurem els propers anys, quines volen, perquè és que això no és obligatori, a ningú obliga a ser un cuiner o cuinera inventors, a ser cap davantès, a arriscar o tot per un somni, per voler demostrar i obrir camins nous, no és obligatori. O pot ser un cuiner extraordinari, quedar-se reduït, a l'àmbit de vull donar de menjar, molt bé. Això és vull donar de menjar, molt bé, i alguna cosa més. En tot cas, independentment de la selecció que has fet tu, sí que és evident que els grans xefs que apareixen als mitjans de comunicació són més homes que dones. Perquè les cuiners, a dia d'avui, quan tu vas a l'escola justilaria, els demanes el fet quantes dones estudien, i quantes homes n'hi ha més homes que dones, però n'hi ha un altre problema que quedarà més greu. I jo vaig fer un article reivindicant que les dones han de prendre el poder a elles, o han de decidir a ells no d'esperar que vingui un home a dir-los res. Per què? Perquè tots aquests cuiners són propietaris, totes aquests dones o dones futures poden ser també propietaris. Hi ha moltes parelles que es coneixen a l'escola justilaria, o treballant a diversos restaurants, o a mi dona, et junten, tots dos són cuiners, i automàticament ella queda a la sala, fent de cambrera o directora de l'espai, i ella la cuina. Per què? No ho sé, és la pròpia dona que ha de prendre el poder. Aquest poder no el podem donar de fora, sobretot perquè això és un petit de simijanes empreses. Aquí no és ningú que posa el cap davant, és tu que ho fas i no vols fer. El poder, en aquest cas, és de les dones, les dones de la dependència. I una altra cosa, sí que és veritat, és el món de les estrelles Michelin, per exemple, el món dels millors restaurants del món. El millor restaurant del món hi ha una categoria que és la xef femenina. La roscalleta sempre, si jo posa. Diu que ja no vol competir en la categoria de xef femenina. Clar, és clar, perquè és de la categoria de la cuina. Per fer aquest llibre que avui ens presentes, has hagut de fer un seguiment bastant exhaustiu a tots aquests cuiners perquè t'obris, s'obricin les portes de casa teva, de casa seva, gairebé, perquè has visitat cases de cuiners, els has seguit allà. Jo els conec fa molts anys. Aquest és un requisit superimportant. Aquest, els textos sempre expliquen... Aquest text és el resum d'una coneixença de molts, molts, molts anys, perquè no se les és contar i explicar. No és anar un dia menjant. Ja has d'explicar abans, fora de la micròfora, que dius que aquests textos... No és una lectura gaire feixuga. Vull dir que te la posis, saps, Xoregueda? No, no l'heig d'explicar. Vull dir que no s'haig d'explicar, saps? És un text cort, però que està molt ben sintetitzat. Potser aquesta feina de perillista que l'has trobat tant a faltar. Clar, és un llibre fet al llibre de molts anys. Jo els conec abans d'haver anat als seus restaurants. Després de la feina d'en Veïs. Com que són històries humanes, jo conto més enllà, si jo conto la part que no es veu normalment, tu vas menys esplèndid, fantàstic, però jo explico a jo que no es veu habitualment, necessito un contacte, una relació al llibre de molts anys, perseguint, mirant, entendent, no es conversant. I en aquests cuiners els vas demanar que facin, primer, una cronologia dels seus millors plats, és a dir, un plat per any de la seva carrera professional. Aquest llibre té cada capítol d'aquests 11, té 3 parts. Jo em veig però vaig dir, jo necessito que ells es contem. Com es compta, un cuiner? Els plats són autobiòfics, un menú d'acostació, moltes vegades compta moltes coses, i ha sigut una manera indirecta del cuiner. També deies el preu que el Manu Agades ho explica tot, o no explica res. I ho vaig dir, m'heu de triar de cadascú de vosaltres, un plat per any. Encara que aquella any heu fet 10 plats esplèndids i 10 plats premiables per un síntesis. Per què? Perquè hi ha una tècnica, perquè hi ha un producte, perquè hi ha sentiment, perquè hi ha una història personal, quan heu fet aquest exercici de síntesis, i a aquest resum, entrieu 3 receptes. 3 receptes que encara és la síntesi de la síntesi. Això és el que més deu costar, no? Sí, que es costa molt, sí. Avui li van dir a França Hispanià, que em va dir que em va donar les gràcies per haver-lo obligat, perquè es va obligar a fer un repàs i anar a buscar el moí de l'os, no quedar-se en la superfície. Anem a parlar de la vida, si et sembla d'alguns, que expliques el llibre. Comencem per l'Alberta Adrià, el germà del Ferran Adrià, que té un imperi de quants restaurants té aquest home? A veure, si no ens emboliquem, ara té el Pacta, el Tíquet, la Bodega 1900, l'Ojasanta i Nio Viejo, que estan junts, i estan adormits, l'enigma que estan en construcció, i dintre l'enigma, hauria d'anar-hi. I el Pacta, que va tancar un grau, el va tancar, i el va dir que no estava gustant, però tenia un estrella, va dir, Hola, tu, Narices, i el Dural Enigma. Ara, ell està pensant si... Si hi saps, estàs parlant? Està parlant de... en realitat són 5, però com que no, un en T2, dins, la veritat, el projecte és 5, BCN, és el nom de la seva empresa. Haurien de ser 5 amb trampa per exemple, en realitat són 6. I dins d'enigma, que seria el 5K, pot estar-hi el 41 o no? Això estarà per decidir. L'Albert dius que té un problema, que és que porta aquesta etiqueta del bulli, i això per una banda es vol, perquè et precedeix una bona fama, però per l'altra t'obligues a ser molt exigent, i a diferenciar-te molt més. Per què l'Albert està en aquest llibre? L'Albert d'Adrià està en aquest llibre, perquè està sol en aquest projecte. És un projecte, tots aquests 5 restaurants, 5, 6 o 6 i mig, el marge de Ferran, és un projecte que deia amb els germans iglesies, i que ell decideix, ell pensa, que l'Albert no hi seria en aquest llibre, perquè formaria part del que hi ha passat, no el que està passant o el que està per passar. I per mi la pregunta clau és com algú pot sobreviure el seu propi èxit. Aquest ha estat un artífics importantíssim, amb el Ferran, del millor restaurant de la història. El millor restaurant de la història tanca, què fa a la resta dels dos dies? Què fas? Fas un tret, et dediques a fer... Albert s'ha reinventat, s'ha reinventat, creant models de restaurants, superexcitosos i, a més, aquells mexicans, que es diu Paco Méndez, o el pacte que aquest any hi donen amb el Ferran Muñoz, un restaurant peruar, que ha revolucionat les regles del joc dels peruans, dels mexicans, és extraordinari. Parles del Bulli, dius que l'Albert l'any 98 està sentia molt presionat, ho va deixar, i dius que ell diu, s'havia de matar l'Avesti al Bulli. Sí, l'Albert també sembla aquesta cosa, que és superfrang, amb aquestes coses, ell deixa el Bulli l'any 98, perquè com que tot el que sap ho ha pres allí, no sap que hi ha el rest del món, no sap. Ell necessita desintoxicar-se i mantenir distàncies perquè no es feliç a l'ofici. Ell ha de marxar el Bulli l'any 98, i se'n va a buscar musclos, però és molt raro que l'Albert. I se'n va a buscar musclos, que no se les menja, és un molús, que jo no sé per menjar musclos, és un molús, que és diferent. Però se'n toleren el marís. I se'n va a mantenir distàncies perquè vol ser feliç, perquè no entén com que ha estat a l'ofici, i des del primer dia està tornant molt... Ell no sap si estima l'ofici, i l'estima des de la distància. Però jo trobo fàcil en aquesta comparació, de s'ha de matar l'Avesti. Sí, ell ho diu. És tan gran que per seguir sent feliços, per seguir fent coses, s'havia d'acabar-hi. És que va estar molt bé que matessin el Bulli, perquè el van matar quan els va donar la gana, el va donar la crisi, o un fracàs creatiu, o s'ha d'haver perdut les ganes de treballar. No va passar res d'això. Ho van decidir el moment quan ell van voler, a tope, a dalt de tot, el Bulli, hagués pogut tenir una vigència durant 20 anys més. Sense fer res nou, eh, que és el que fan en 99 restaurants, que no fan res nou. Havia tingut 20, 25 anys de superèxit, però no van voler, van dir res. Anem a conèixer altres històries que expliques al llibre. Doncs, per exemple, hi ha la història del Paco Pérez, que és el que té més estrelles Michelin d'aquest llibre. 5 estrelles Michelin. En canvi, és un cuiner. No hauria de tenir 6, perquè el Miramar mereix 3. Però ja és un criteri del professional. Dic, però que és un cuiner, per exemple, que es coneix poca aquí a casa nostra. Sí, és que és curiós. Tu vas molt a aquest tipus de llocs, però la gent... Si els mitjans de comunicació no li donen veu, aquest home. És veritat que Paco Pérez, que és el Miramar, i en saque de 2 a 3, és un currant. És una persona absolutament treballadora que mantenia que restaurant, aquest gran dior restaurant del país, ha de fer 150.000 km l'any, ha de tenir un restaurant a Berlín, ha de tenir restaurant aquí a Barcelona, la noteka, o ara l'ex i el doble. Hem de dir, precisament, com la noteka. És el cuiner que va ajudar a Carme Ruscalleda... Sí, sí, el mateix Paco Pérez. I va ser ell, el Paco Pérez, que va accedir a ajudar-la amb el seu repte. Vaig acompanyar a la Carme, vull dir que sí, sí. Vaig aprendre-ho. I és molt important, això, pensar... Quan es diu que no l'alta cuina és cara, sí, per el propietari del restaurant, perquè ha de mantenir unes despeses altíssimes, perquè jo pugui xutar, no? Quan un restaurant com el Miramar allançar, ara el... el 1 de gener, que és tu, el mes de febrer, allà, i vés-te'n anar fins a allançar i a la tramuntana. Però tampoc no és queixa, que la gent es guanya bé la vida, no? No és que vagin moltíssim, però és que són... La gent pensa que tot això és... El Ferrari la porta i el no sé què, no, no. És que són... Aquest, al més, un obrer de l'alta cuina. Hi ha una altra història que m'ha sorprès molt, que és la del Josep Aliha. Un accident li va canviar la vida i la forma de cuinar. De fet, a la tribu hem pogut parlar amb ell, i ens ha explicat la seva història. Tuve, tuve, tuve una desgràcia, una mala suerte, tuve una ciència terrible con la moto. I la veritat és que fue una circunstancia muy dura, muy dura, porque estuvo a punto de perder la vida. Cuando yo empiezo a comer de manera normal, o intento empezar a comer de manera normal, me doy cuenta de que había perdido el gusto, había perdido el olfato, y fue, pues, una circunstancia muy dura. Afortunadamente, pues lo he recuperado perfectamente amb las cosas, y que sigo teniendo una gran sensibilidad. Es más, gracias a todo el trabajo que tuve que hacer con esto, pues lo he mejorado notablemente. Necesitaba volverme a ver en mi sitio, necesitaba volver a recuperar la ilusión por cocinar, sentirme fuerte, hacer las cosas como entendía, y se daba la circunstancia de que en esa época se retoma un poco el Congreso de lo mejor de la gastronomía, el premio al mejor de chef joven de España, etc. Y un poco como medio extraño, y como me leciente, me presenté a ese concurso. Era importante, también era muy duro, porque me enfrentaba, eran los primeros pasos que daba después del accidente en la cocina, y me costó mucho sacar adelante ese concurso, cuando tenía apenas fuerzas, y cuando descubrí que me habían otorcado el premio, pues la verdad es que fue algo muy emocionante. Me cambió la vida personalmente, por todo lo que había sufrido anteriormente. Aquesta història l'expliques algú en aquest llibre. Clar, és una història que els premis, en aquest cas, com reconforten. Jo crec que és molt l'exemple del Josep, i l'esperit d'aquell llibre. Contaria jo que habitualment la gent no sap, tu pots anar a menjar algú ben gent, menjar estupendament el fantàstic de l'aeroport, però no saps res d'aquesta persona. Jo vi a contar que hi ha radera de gran cuiner. A mi m'agrada que li va donar aquest premi. Vaig ser membre. Jo el conec des de l'any 2000, i el vaig conèixer abans, com a cuiner convalescent, que com a cuiner en plenitud de les forces. Imagina't, jo per poder escriure, ser totes aquestes històries, perquè vaig estar des del moment zero, de la creació d'ahir com a cuiner. Jo recordo perfectament que li vam donar aquest premi, i els debats, la liberació d'aquesta història, d'aquella persona que va tenir un accident de moto, que en aquell moment ho sabia. I que havia vingut gairebé amb crosses a cuinar. Però dic... Aquell llibre surt al 2014, però jo el conec des de l'any 2000. Una altra història que hem conegut al llibre, la del Ricard Camarena, que va començar a ballar trompetista, a un mar de piscina, i ara s'ha convertit en un d'aquests 11 xeps. Jo vaig ser músic durant molts anys, però encara aquest professional personalment, no vaig arribar a guanyar-me la vida com a músic, però sí que... Vaig tenir l'opció de dedicar-me més bé professionalment a la música abans de decidir-lo de la cuina. No vaig començar del polisportiu del Mopobli. Aleshores, d'aquell llibre, el polisportiu de la piscina del Mopobli vaig decidir de rendar-ho. Per muntar-hi un barret, i a partir del barret vaig començar a un restaurantet, vaig començar a anar-hi, devolucionar la cuina, fins que ja ens van trasladar al dia, i vaig decidir el primer restaurant gastronòmic que tenia d'enquestia a Rob. Jo soc de la zona de Ghandia, de la zona de la Saport, que és una comarca de la provincia de la dentsca. I el que vaig fer va estar en Rob durant 3 anys, fins que... Fins que vam entendre que si volíem continuar evolucionant, s'està amb un públic objectiu un poc més ampli. Llavors hem tingut una bona oferta per traslladar el restaurant a Valencià i a la va acceptar i ens van vindre per a Valencià. Però també això és que... També era Pica Pedrer, era Pica Pedrer trompetista a l'hora, la seva mare va dir, però tu ni s'esmanys, fill meu, el pasto, ni s'esmanys. Però, ei, quan era... És que hi diu polésportiu, polésportiu, ni nassos. Jo he estat a niça piscina, jo en l'estada al sou poble, a menjar una paia en som pare, és que és la piscina d'un poblet, no n'hi ha gens res, era una barraca i ja està. Hi va haver un partit polític que va dir que si ells arribaven al poder, el traurien de la piscina. Des del programa... Des del programa electoral. No, des del mítim van dir, en un mítim poden dir que si ells arribaven al poder el traurien, perquè la piscina no estava per a l'ús que estava donant, perquè jo no et xingui tota la piscina per prendre polos frigos i el que estava fent era un restaurant de cuina creativa. Clar, clar, no collava això, eh. Tot això hi ha altres històries, són les que podreu llegir el llibre, que avui ens ha presentat el Sabadellán, d'adaptació, vas al quinto, tu vius i treballes. No, no, no, és que no m'ho sé, marejo, quan diuen els noms, el... La cadireta. No entenc res, no entenc res. Abans d'acabar, per això, vau, ja que tu vas posant un compromís a aquests cuiners, perquè fessin una tria dels seus tres plats principals, nosaltres te la tornarem. Molt bé. Xavi, que fa la bona tarda. Va, dispara. Mira, voler saber com vas de cuina i sobretot de manus de restaurant, Pau. Si superes una prova, he trucat a diferents restaurants que et diran el menú del dia que tenen avui, i tu has d'endevinar el preu. Comencem amb un restaurant que els oients del programa els sonarà d'algun altre dia, un restaurant xino de Barcelona que segons tripa et veig o res a la posició 5.200 i pico de 6.000. Sí, hola. Hola. Sí. Mira una pregunta. ¿Haceis menús? Sí. Por ejemplo. ¿Y qué son varias? Había muchos platos. Muchos platos. Mira, menú hay... Uno de... viene con rojito de bienamiza de primavera, o de jamón y queso, ensabada ganostopa, y luego tof, payelines o fideos. Y luego tener con bambuicetas, con ajetes, con veduras, o pollo almendrado con pimientos, o fernaruz, o champiñones, o pato, o gambas, o tempura. La de vida i pot ser incruida. Això són més de 5 plats, eh? Hi ha molts, hi ha molts. Ho repetiré perquè és molt complicat, sobretot entendre la composició. De primer ha dit rito, que és rollito de primavera, ensalada o sopa. Després hi ha tallarines, fideo, o ternera con bambuicetas, con ajetes, o con verduras, o pollo almendrado, con pimientos, o cerdo agrurce, con champiñones, o pato, o gambas, o tempura. Un preu. Entre 6 i 8. Doncs comprobem-ho. Mira, menú hi ha dos. Sí. Uno de 7, 20, y otro de 8, 75. Bé, està bé, està bé. Una de 3. Bé, bé. Maravilloso, espectacular! M'emocionava el velo. Ve d'un restaurant xinorriam a un McDonald's, concretament un destepona. Atenció a la composició del menú. El menú, el Happy Meal. Pues puedes elegir entre hamburguesa, nuggets o hamburguesa de pollo. Sí. O bolitos de pescado también. Luego la bebida, que puedes elegir refresco o agua, o cualquier sumo de manzano de naranja. Sí. Patatas normales del luxo... zanahoria o tomasitos cherry. Sí. Y luego el postre, que tiene el pimel, danonino, manzana, pera o mínima flurri. És més senzilla, és una cosa més senzilla, o hamburguesa, patatas o tal, o el postre amb macflurri està molt bé. Què diries que val el Happy Meal, que és un luxo per nens? Sí, al voltant de 5 euros. Untant de 5 euros, un problema. I què val el Happy Meal? 3,75. Mira. T'has quedat cur. Entre 3 i 5 dius que té 3. No ho sé, estem tan arrastrats ja. Bé, acabem d'un petit canvi de cuina respecte al que hem vist fins ara. Un lloc tradicionalment s'ha associat amb negocis i contractes a Barcelona, al restaurant Via Veneto. El restaurant Xino que he trucat abans. Ho he preguntat pel menú en tirant degustació. Pren nota, Pau, aviam si t'encertes. El menú degustació nostre. Sí. És un menú de partitius, quatre plats i postres. El primer plat és el Tartar d'Escar Merlant. Sí. El crema és pitana. Gaviard de Falmó. El segon plat és el Tagliolini amb l'ou de calaf. Vaig a temperatura i topona negra. Sí. I el lluc de melangre amb els dos punois i cots de mera de sèpia. Sí. I el timplat és el Colomí amb un mosaic de cereals i cacau. I el postres són els punyols de xocolata amb gelat caï. I la boda no està inclosa. Vale. Una degustació del Via Veneto va a boda no està inclosa. Però 80 i 90. Molt bé. I m'has dit que el pleu era en 85? Sí. Té més controlar que el del Via Veneto. Jo sóc espectacular. Era sense xinesis. Però hi vas a aquest tipus de restaurants? Sí, hi vas. No, no, no, no. És una merda. És una merda. Pempa. M'ha acabat de perdre 5. Quan falten 15 segons... El xinesos, els restaurants, hi ha una recomanació que faig que tinc el blog que hi ha un restaurant xineso, que és un restaurant d'entrepans de botifarres. Que ets, que ets. Si ets bo i barato, un te'n recomana que vagis jo. Tu entres a restaurantes de Pau Arenós i els tens tots. És entre la teva web. Busques tot el que vulguis. Manu per fer cada dia. Sí. El voltant d'aquest barri és molt brillós. Pots moure una mica per Barcelona. No tinc temps, m'ho fas llegir el guió cada dia. Sí, esclar. El voltant d'aquest barri tens el diàleg. Sí, per això. No em sap jubilat, aquest senyor. Pau Arenós, moltíssimes gràcies. Boníssim. A vosaltres. El 17 de gener, el Palau de la Música Catalana, serà l'escenari d'una cita inoblidable. L'Orquestra Sinfònica Simón Bolívar sota la batuta del carismàtic Gustavo Dodamel, interpreta una de les grans composicions de la història, la cinquena de Mahler. Una visió emocionant del destí, guiada per un dels grans directors del moment. Per això hi percor fins al dilluns dia 5. Tens tortells de reis de laboració pròpia. Esponjors, tendre i un preu delicios. Tortell de 450 grans, 8 amb 95 euros. I amb nata de 800 grans, 10 amb 95 euros. Amb aquests preus, vols repetir tortell. Emporta-te'ls fins al dilluns dia 5. El Comtenrera d'hi percor. 21 temes dignes d'un festival de música catalana. Des del millor de Mishiva, els amics de les arts o Manel passant per Joan deus a Cesfreixes, la Pegatina i molts. Emporta-te'n al diari Ara Festival 2015. Un disc que recull la millor música de casa nostra. Ja l'ha vendre el teu kiosk per 9 euros amb 95. Només amb l'Ara. Ho sabem. Catalunya Radio teu i ens que posen el despertador per escoltar un programa. I si no el senten, perquè es queden enclapats, anar a donar-se'n, s'exclamen. Mira, m'he posat el despertador perquè fa ràpid despertar-me quan ja heu passat. Vull, us vull sentir. S'ha posat el despertador a quin hora? A l'aguna. Per escoltar el programa? Clar. La nit dels ignorants 2.0 amb Xavier Solà. Aquest any a Catalunya Radio, així és el teu Nadal. Així és el teu Nadal, així com vulguis tu, sempre que ho veus tan clar, no pot canviar ni tu. Recorda-te'n. Aquest any entra a aquest radio puncat. Aquest és el teu Nadal. A iés. Roger Hodgson de Supertramp. Ramon Zim, versionant Springsteen. Tardà multiplicat per 2. Des del 17 a les 4 de la tarda, aquest radio puncat. I el dia de reis de 8 a 10 del vespre, a Catalunya Radio. Ahir, al migdia, 50 milions de persones de 90 països diferents de països diferents, estaven escoltant això. Aquí sí. Bé, tot bé. Això és una de les peces que va sonar al concert de Cap d'Any de la filarmònica de Viena, completament la polca electromagnètica de Johan Strauss-Dill. Perquè això els Strauss és una família llarga, els coneixes a tots. És una unitat, és un entrell dels Strauss. Un que es va dedicar al mandol dels Texans, també. I el pare... I els Strauss-Fill, els Strauss-Para, no? I els Strauss-Avi. Ens descuidem de les Strauss-Avi, que és... Doncs avui, abans de saber això, que ja sap en Xori Gherà, volem aprendre una mica més com és aquest espectacle tan popular de la música clàssica i per fer-us tenir a l'estúdio de Catalunya Ràdio el director d'orquestra d'acord pianista, membre del jurat d'Ojapidei, és el mestre. Pedro Pardo, bona tarda. Què tal, com està? Hola, senyor Pardo. Gràcies per venir avui a la tribu de Catalunya Ràdio. Gràcies a vosaltres. Normalment, al principi és d'any, descanses, suposo que no, perquè tu que ets un home clàssic... Depèn, depèn, sí. Tant és que és bonic per aquest concert, que a vegades t'enganxo una mica... Depèn de la nit anterior. Exacte. Mís recacós. No em va passar a mi, aquest any que quasi no l'enganxo. Sí, sí, sí. Així el dia 1 comences a Xilanya. A mi llavors hi ha cap esport al concert. A cap és que si comences igual. I tant, que sí. Per algú que no tingui ni idea, com explicaries que és això del concert de Cap d'Any de la Filarmònica de Viena? Doncs el concert de Cap d'any és un nes de veniment, com has dit abans, mundial, no? Sobretot perquè televisivament es retransmet a molts dies als països. 90? 90 països. Vaig dir l'altre dia que un públic potencial de 1.000 milions de persones, de fet, és el concert clàssic més vist de totes les televisions. Però no només és un concert, és un nes de veniment, no? Sí, sobretot a Viena és un nes de veniment social. Com aquí podríem tenir el nostre concert de Sant Esteve, de l'Oscar Català, que el fem justament el 26 de desembre, allà va la Florinata Vienesa i també Mundial, perquè... I pot xapotar, però... Sí, i veiem molta gent del Japó i molta gent americana. Si explica com va això, això de les entrades... Sí, però això va per sortets. Això va per sortets. De fet, a partir d'avui, fins al principi de febrer... A partir d'avui ja pots comprar el debat que ve? Exactament. Quan acaba el concert, ja fan el nou sortets, i fins al principi de febrer està obert. I què costa això? La veritat és que no ho sé, perquè, de fet, no he entrat mai als sortets i no... De volgar el dinaral, això. No ho crec, no ho crec. Entre 30 i 940 euros, volia. 940 euros. Amb el com el que s'està a casa veient, o no? El dia a revent, a més a més. El que sí que pots anar és als assaig generals. Sí, hi ha dos assajos, importants, el dia abans i dos dies abans, que, de fet, el del dia abans és exactament igual. Fins i tot aquest any que hi va haver una explosió de confeti... Sí, de confeti, i tal, el dia abans es va fer igual. Doncs els assajos, mira, entre 130 i 380 euros. Doncs ja els tinc. Tu ho tens, això? Té, puntes a veure si et toca. El concert de Captain Javiana se celebra cada matí del de gener, que és el 939. Sí, clar, això és una cosa... És tradició. I això es fa anomenatja la dinastia d'Estraus? Bueno, de fet, es va començar fent això, un homenatge. Més que la dinastia, a Joaquin Estraus Fill, que va ser el compositor més important de la Nisaga, tot i que és un paret amb veracompositor, i es va dedicar pràcticament en exclusivitat amb aquest compositor. Tot i que hi ha hagut alguns anys, com l'any del bicentenari de Mozart, o l'any del bicentenari de Wagner i d'Estraus, que també es van incorporar obres d'ells. I qui són aquests Estraus? Les Estraus no són aquesta Nisaga que he dit de l'altre Estraus, que és Richard Estraus, que és un compositor de poems sinfònics, d'un altre... Un amic de nit, eh? Exactament, d'un altre època. Aquests Estraus eren, de fet, considerats com compositors de música una mica menor. Bueno, aquesta és una música una mica de... De poble de mans, allò que es veia, això. Sí, era una mica art menor, art menor. I, de fet, no es va, diguéssim, considerar una música així més important, música sinfònica, fins a aquests concerts. I llavors, per tant, estem parlant de l'Estraus'para, del fill... Jo sé que Estraus i l'Eduard Estraus, que serien també els fills...Exactament. Això és una mica com es va. Jo, que en Sebastián va, que va tenir 22 fills, que tenia temps de fugar i fugar, no va fer en fills. Esclar, es fugava, també. Exactament. Hem dit que això va començar el 39, per tant, això és època en què Alemanya nasi total, eh? Sí, sí, de fet, el primer director era amic del... del Goebbels, que era un dels ideòlegs del... Propagandístic, ministre propagandístic del règim. Exactament. I tot i això, ell va continuar dirigint, un cop a la guerra va continuar dirigint, no? Hi havia alguns músics amb ascendència jove, que van ser expulsats i fins i tot de portats. Sí, sí. I encara ho seguim, bueno. És una tradició. És una tradició que últimament és més aviat show business. És una qüestió mediàtica, que tothom... Es no fer el merda. És que és anar a gaudir d'un superconcert de qualitat total, i que tu estàs mirant, que toquen en directe, però sembla un disc. O sigui, té una perfecció interpretativa brutal. El director, de fer-lo burro de aquella manera. Aquest any el director era una minència, una minència. El concert d'aquest any va començar d'aquesta manera. Molt bé. Això, de bon matí, desperta, d'acord? Això és un matí una tarda, una nit aviana. Però veus, això no és d'unes traus. No, perquè jo et dic que de tant en tant es fan homenatges a d'altres compositors i s'inclouen. I a vegades, com ha passat aquest any, es fan homenatges del mateix director. Perquè aquí el director, que va ser jovent meta, ell va estudiar a Viena. I de fet, aquesta primera obra va ser un homenatge a la seva joventut de estudiantil, com a... Això és biocàfic, no? És un concert que fins i tot el director hi posa de la seva part, de la seva vida. Pensa que alguns dels músics fins i tot també van estudiar amb ell. I llavors anaven a la mateixa academia, a la mateixa residència. Creu uns vincles, no? I després, al millor de 50 anys, de no haver-los vist, o haver-los vist poc, tornar i fer aquest concert, ha de ser molt emocional, no? I aquest director era, no era la primera vegada, que feia un concert de cap d'any a Viena? No, crec que era la tercera o quarta vegada. Això es pot repetir, això? Sí. De fet, hi ha hagut directors que han repetit moltes vegades, el mateix Lórin Masel, ha repetit... Doncs mira, va morir fa poc, o sigui... Ja ho coneixerem, val molt la pena, la seva obra. Hi ha hagut alguns que només ho han fet una vegada, com per exemple... eh... El famós Karajan, que sembla que ha hagut dirigit moltes vegades. Bon Karajan. Exacte. Bon Karajan. L'escoltes habitualment? I tant. I quan anem a... Quan anem a on? A la platja. Sí? A la platja. Quan aneu a la platja, amb el teu cosí, ja que escolteu. Allò que hi ha tràfic, que vas allà amb el cotxe... Com es deia el nom, que a mi no se m'ha quedat? Bon Karajan. Anem a sentir la segona que va sonar... Sí. I cap avall, que fa baixada. La segona cançó que va sonar en aquest concert va ser aquesta. Això d'aquí, xoriguera? Vivaldi. Vivaldi, no. És d'Estraus, fill. Aquest sí que és un balc de la dinastia d'Estraus, que abans parlàvem. I amb aquesta cançó, els músics volien reflectir... allò de l'especte del conte... Cada cançó té una història. I tant, que sí. El conte de fades. Els músics veuen que això és molt exitós a la carrera de Sovint Meta. Ell és el típic músic... El seu pare era músic, però va néixer a Bonvall. I unes podria imaginar que podria haver fet una altra professió. I en canvi, és una persona que des de petit li va estimar la música. El seu pare li va donar suport. I després ja se'n va anar cap a Europa i a Estats Units. I ha fet una carrera brutal. Penseu que té? 78 anys. 78 anys, aquell home. 78 anys. Mare meva. Perquè, de fet, el que em va veure per la tele va ser l'últim dels tres... Consegutius, més de dos hores... Es mou molt elegant, si m'agrades això. Aquesta naturalitat. Què s'ha de fer? I l'orquestra, més a més, pràcticament va sola. Ell va indicant algunes entrades... I funciona molt bé justament perquè té molta experiència. Jo ho podria fer, això. Si jo em poso davant de la orquestra de Viena, allà disfressat com el director va disfressat i tot... I molt... Disfressat, bueno... Molt que una mica així és la mà... De fet, ho podries fer perquè segurament no et mirarien. Vull dir, mirarien el concertino. Clar, però vull dir, colorien-ho. Bueno, depèn dels gestos que fes. I això de fer homenatges és molt habitual, que hi hagi sempre un fil conductor, algun homenatge... Sí, i, a més a més, també fan no només homenatges a persones, sinó a esdeveniments. Tant per exemple era, no sé si, un aniversari, a la universitat... Un universitat de Viena, per exemple, a 650 anys. Exacte. A la Politécnica 200. I aprofiten, a més a més, alguns dels balsos per ensenyar també, ensenyar molta publicitat, ensenyar imatges de la ciutat... Això és molt bonic, si estàs allà a casa, i és com si estiguessis a Viena. Quan veig aquestes imatges tan maques i que viuen bé aquesta gent... Sé que tenen un esfloso, sí. Això hauríem de fer a Catalunya, això. El concert o les... Seguies feia fet Catalunya des de l'aire? No, no, concert. Un marco, aquell programa. Mai es va fer Figueres, i ho veig ara amb el meu cosí. Concert de Cap d'any i Figueres. És possible, eh? Pot ser. Hi ha moltíssima qualitat, com l'Orquestra de Vallès, que fan... Sí, sí, amb l'Ajuntament... Molt conegut, el Vallès, no. A la segona part d'aquest concert va sonar, per exemple, aquesta altra cançó. El Manuel de Falla, em sembla que és això. Si m'equivoca, em sembla que no. Falla, em sembla que sí. Moltes gràcies, Ramon. No posis efectes. Es diu, a l'Elba, i és l'últim balç que va dirigir personalment a més, l'Estraus Fill. Aquest és el més famós d'aquest. És que penso que la tradició, a més, els... Tenia el compositor dirigint, és tot un luxe, i justament els estrels van poder dirigir les seves obres, i els músics devien flipar. En un moment que em va agradar molt, que és quan, de cop i volta, va sonar una cançó i van començar a repartir champai. Molt bé. Vinga. Pai per tothom! Vinga. Aquí ho faríem amb cava, no? Aquí ho far... Què? No? Sí, si ho faríem amb cava, jo sóc més de xampall de tota la vida. En sèrio, no? Que el cava no... Però sí, que aquí això van repartir moltes copes. No n'hi ha passant tèneres. Cava, jaume, creixell, sí que em ve, que és a tota la vida. Que veig el jaume que m'està mirant apuntant des de l'altra banda del vidre. Que això és una cosa molt... D'aquest director, no? De començar a repartir copes a xampany als músics. Sí. De fet, és tradicional que facin... que els directors facin una mica... Doncs això, de conya, no? De conya avionesa. No sortíssim una mica del guió. Però sí, va haver un any que un dels directors va agafar una escopeta, també, i va disparar. Que l'escufa una mica la seva. Escolta, i això que deia abans que un concert de música clàssica sigui un esdeveniment de l'any, no? No he seguit per tanta gent, això de música clàssica. No esteu habituats, vosaltres, que... Desgracidament, no, desgracidament, no. I la veritat és que és un luxe poder tenir... Doncs això, aquest concert que sigui... Líder de l'Audiència... No només aquí, sinó a tot arreu. És molt difícil, però és una tradició. És el que diem abans. Les tradicions és com dir... Anem a fer les campanades de la nit abans, i tot el mira les campanades... Doncs això és una tradició que segueix i que està molt bé. Que més està televisada des de fa molts anys, també. Que es va inventar la tele, que veig bé. El concert es va inventar la tele? No, que es va inventar la tele... Des de l'any 59, mira. Jo crec que la tele es va inventar una mica abans, però ja veig això. I el que seria la vella l'Ola o el meu avi d'aquest concert és aquesta. És aquesta. El voler de Babel. Aquest balc és el més conegut per tothom, no? Exacte, el denomiblau. Fixa-vos, no està mai al programa. Sempre el posen com avís. Ah, no el posen? No, sempre el posen com avís. Perquè així la gent sap que, després d'aquest balc, els quedaran molt poc a fer el vermut. És de la trinca, això, no? De la trinca, exacte. El concert s'acaba amb una altra gran peça, en aquest cas de Joan Estraus'para, que és aquesta. Ara, ara sí. A través de Twitter, quin moment aquest del director dirigint el públic? Perquè aplaudís. Fos-ho a Forta Ramon. Vinga. Però ja veig que va fora de ritme. Exacte, i no és fàcil, eh? No és fàcil que la gent s'avança en general. El públic comença a aplaudir ràpid. Doncs que allà a Viena es veu que tothom fan bé. T'agraïm molt que avui hagis vingut a fer-nos aquesta lliçó magistral. Perquè fas moltes coses, tu. Estàs amb això, el musical de la Monyós. Sí, exacte. Doncs això és un musical que m'ha estrenat fa quatre dies, dilluns passat, i que ja estem en temporada estable. Tots els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, el teatre, el Raval, que jo he fet la música, jo soc el compositor i el dirito musical. I parla una mica de la vida d'aquest personatge conegudíssim de les rambles, de l'Antic Barrichino, avui, del Raval, que mira una mica el seu món interior. Vull dir, no us espereu allò, un espectacle de couplers, sinó que, bueno, és una història complicada i que us farà vibrar de... M'han dit que és molt bona, aquesta obra. M'han dit que sí, musicalment, no? La gent em parla. Sí, que em parla, però sí, perquè qui t'ho ha dit, gent d'aquí, gent íntima. Doncs jo no t'he vist, eh. Doncs no hauria d'anar. Però tu estàs allà dirigint... No, jo he fet la direcció musical, i allà hi ha... A més, hi ha música en directe, que això és un luxe. Hi ha una violinista, una violinista, un cotravaixista, un percusionista en directe, més els set actors cantants, i més la protagonista, que té un paper supercomplicat i ho fa molt bé. Perquè a l'hora de cantar, dius. A l'hora de cantar, i d'actuar, perquè penseu que és un drama, és un drama de musical, que ella, per exemple, hi ha algun moment que està plorant desconsoladament, i de sobte de cantar, i ha de tenir aire per cantar, ha de tenir el dia franquament preparat, i la veritat és que molt bé. Mira-la. Aquí la tenim. Això ho has fet tu, eh? Això és el jo, sí. És que maco. I, a més a més, també, estàs a Ho Happy Day. Avui, demà acabes. Demà s'acabes, això, eh. Hi ha un especial amb infantils? Sí, demà és el Ho Happy Nens. Ho Happy Nens. Hem volgut fer una edició, perquè la majoria de nostre públic és un públic infantil, encara que sigui un dissabte a la nit, el programa, és un públic infantil, i ens hem anàvem molt bé, que ells també volien cantar. Llavors hem agafat corals infantils darrere Catalunya, d'aquí Barcelona, però de tot el territori, i, demà és un programa molt especial, amb moltíssimes sorpreses, i la veritat és que hem molt divertit. Ja que tenim aquí, t'hem preparat una sorpresa. Ens han visitat... no et giris, no et giris. No et giris. Ens han visitat una persona al públic, que està... Sí, sí. Que no ho he dit bé, això. No és una persona al públic, directament. Sí, ens ha visitat. Ha vingut de públic una persona. Resulta que canta a Líder Càmera. Si llavors el que farem ara, sense que et giris, és per tant no ho veus, és que ens canti un trosset, un trosset, curtet, i tu després fas la valoració com a membre del jurat, que ets habitualment Ho Happy Day. Sembla bé? Som-hi. Doncs endavant, el power mangol de Líder Càmera interpretant-nos un trosset d'una cançó. Com vulguis, Pau. Com un compromís, ja. Sí, sí. M'acabes de fer un compromís perquè clar, i això no ho sabia naturalment arregat. Evidentment. Per tant... El ditem en compte. No sé per si volen la valoració. Endavant, com vulguis. Vols una mica d'aigua. Dona-li aigua, que s'aclareixi. Una mica d'aigua. Espera't, que es veu que ara els... I jo encara estic mirant, eh? No estàs mirant. No estàs mirant. Que et cantaràs. Em cantaré... cantaré un trosset del cuya-fetxit-mi-manya. A veure un moment magnífica de vac. Molt bé. Moltes gràcies d'aquesta cançó, Mestre Pardo. Magnífica de vac, és una de les grans obres corals de vac, que justament vaig dirigir jo ara fa poc. A més, jo l'arquesta és ser d'anyola i algunes corals, sí. Doncs endavant, directe per Catalunya Ràdio, Líder Cama, un dels de Líder Cama. És molt fort, això. Cuya-fetxit-mi-manya. Quipo o tens quipo, tens est. Quin públic que perdís! Ara el Mestre Pardo s'ha girat una valoració, Mestre. Bravo, bravo, és molt difícil cantar aquest obra. why is hard-to-gee? La música de Bach és difícil, perquè tracta de la veu, com un instrument més, i l'has de stands iceberg, i ho he fet molt bé. Un tempo, un telet, ràpid, però bé. Això són els nervis de la mà. L'he agafat tres, doncs baixa, també. Clar, molt bé. No sé si és que el fa, i per ser més, està molt bé. Ha sigut un atracament per tal on hi van comptar, això. Molt agraït. Per cert que el Pau ens ha explicat abans que havies anat davant, abans, en un càsting del Pedro. Sí, correcte. Aquí està. I que et va agafar, no? No, no em va agafar, no. Home, a temps, justament vaig quedar per fer el mani i fer-hi el debat. Ah, doncs ja no me'n recordava. El mateix a cançó vas cantar, eh? Sí, no, no. Per fer el... Home, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi. I baixar, suposo que... i baixar, se m'ha acudit. De què anava aquest càsting? A veure, Pedro, ens ho expliques. No, perquè el magníficat debat té solistes. És una obra, però el que és tracor i solistes. Es van fer proves per saber quins solistes podien fer, justament a la seva espai. Buscau un solista concret, eh? Exacte. Ha millorat? No ho recordes? No. Em sap greu, però no me'n recordo. Molt bé. Moltes gràcies, Pau, per aquest testet musical. Gràcies, home, a tu. I una de les altres coses que està fent el més trepada, perquè veieu que no para, que tens moltes facetes, és aquesta altra. A ver, que em vull anar. A ver, que em vull anar. A ver, que em vull anar. A ver, que em vull anar. Vols venir i tu rabarà. Vols venir i tu rabarà. Vull esmorzar! Això ja està. Això ho has escrit tu, això ja estava fet, això. Bé, no, però jo l'he actualitzat una mica. No sents que el ritme de sota és una mica com a una conviada? Explica'ns què és això, el meu llei de ta i Pedro Pardo. Si és el que és puncat, que hem fet aquest any, hem fet un projecte de disc i de concess, de girar de concess amb el seu llei de ta, fa molts anys que fem el nostre concert tradicional de Nadal, i ja des de l'any passat, inclús fa dos anys, vam voler actualitzar una mica les nadales de tota la vida. I actualitzar no vol dir fer una mica de harmonitzacions diferents, i posar-hi ritmes una mica més actuals. Aquestes xevecades no, eh? No, xevecanes no, no, hem fet coses amb molt de gust. Ara ja s'acaben les festes de Nadal, però, en tot cas, sempre és a temps. A mi m'agrada molt els que fa en Cris Cunítu. En Cris Cunítu fa Nadales i... Cunítu em té. Ens sembla que seraves que no, tocant. Ah, sí? Cris Joanico. Exacte. Boníssim aquest nano. Un altre cançó del disc, el de Mallorcas. No, no. No, no. Molt bona. Arrenllat, Ramon! Que no, que no. És una mica a Pau Riva, les nadales que fa el Pau Riva, que comencen en aquesta manera. Puc pujar una mica? Puc pujar-la, puja-la. Penso que tinc molt l'èxit, aquestes nadades, en totes les concerts, perquè hem fet-hi la gent, M'estranyo una mica la història de la tradició. Tu no, és gaire de tradició. Jo sóc molt, però m'agrada també actualitzar-la. Fas cagar el tio? I tant. Sobretot els meus fills, sobretot els meus fills, que els ha cacat. Doncs mira, uns quants discos aquests, que estan molt bé, eh? Molt bé. I molta joguina, resulta que les mandarines són màgiques, tu. És una mandarina i ho trobo de tot allò. Mira, casa també, des que hi ha hagut tio, tots han anat més bé. Tots els fills, tu. A més, fa tio, no? Què vols dir? A més, es fa pels fills, el tio. Caga el rei, caga el papa, de caga ningú se n'escapa. No les femis, aquí, eh? No, no les femis, una dita popular. Perdó. Alguna cosa més, entre mans, perquè clar... Bueno, ara la veritat és que... És que no tens temps, és que no tens temps. Hem acabat una mica això i començarem nous projectes, que ja anirem explicant, ara la veritat és que... Què vols dir? Una coseta ens pots explicar. Ara estic centrat en el tema de l'Amonyos, que vagi molt bé, perquè, a més a més, el crismes ja és el que t'ho dius, no? S'acaba una mica el Nadal, l'any que ve... Rependrem una altra vegada tots aquests concerts. Però el tema de l'Amonyos ens interessa perquè és fins al febrer, perquè tenim moltes ganes de que ho vegi molta gent, i que la gent gaudeixi. L'Amonyos castarà al Teatre del Raval fins a l'1 de febrer, d'un moment. De moment. De moment. Tant de bo. Tant de bo. Jo, happy day, tercera temporada? Ah, i això no ho sé. La veritat és que m'agradaria saber... Què vols dir, Nora, que tenim aquí un dels membres del jurat? Pensa que el happy day ha fet que la gent s'apunti molt a cantar, i tant, se sent, o no? Un concert de cant d'any, has de fer. Un concert de cant d'any, aquí, com els que foten a Viena, però aquí. Jo pensava dir com és que al concert de Viena no hi ha corals, no? Potser hi ha alguna corals. Un balet i sempre orquestra, i una bona corals. Això de les corals, realment, amb el happy day, ha revolucionat el panorama. De fet, la coral guanyador d'aquest any és una coral que es va fer expressament per anar al concurs. Sí, i que té molt de mèrit, això. Jo crec que té molt de mèrit, perquè són... I tant, i tant, perquè són gent que... realment tenien una base molt bona de les corals de... de granollers, no? I que des de petit i tant ha estat que tant, i això es nota, eh? Perquè de seguida... Sí, se'n trobat fa molt poc, i han muntat un cor, que són boníssims, no? Jo crec que té molt de mèrit, però també té mèrit, tota la gent que s'està, jo què sé, que està al forn de paga, que s'està fent a les 5 del matí, que estan tot el dia treballant, o en un supermercador, on sigui, és igual, a la caixa, és igual. I llavors, a les set de la tarda, se'n van assajar, i assajen a vegades, fins i tot, a la nit, i estan allà estudiant i tal, i això té moltíssim mèrit. La veritat és que el happy day, jo crec que ha fet una mica... que obríssim una mica... Som un país que cantem el món coral, i tant, i tant. Però és cantaire, eh? Penseu que hi ha més de 2.000 corals federals. 2.000 corals federals, i tant. I tant. I tant. A València, el que es porten són les bandes, les bandes. No hi ha les bandes municipals que hi escolten. Aquí el món coral és molt important, molt important. És un programa que ha fet que s'asseguin moltes famílies juntes, no mirar-los, perquè molts pares, que quan comenten el programa o així, ho veiem amb els nens i les nenes asseuen amb nosaltres. L'altre dia em diuen que és el nou 1, 2, 3, no? Perquè és el programa familiar de TV3, que fa que s'asseguin tot a la família. Tant estaré en pendents. Pedro, part de moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Aquesta any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Entra cap ràdio concat, enviens una foto i ens seràs el protagonista. Et podrem veure al nostre web i també a aquestes festes per TV3. Podràs escoltar i compartir la cançó de Nadal de TV3, la Nadal dels optimistes, les felicitacions dels nostres presentadors... I, a més, consulta la nostra programació especial d'aquestes festes. A Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Recorda-te'n. Aquest any entra a aquest ràdio concat. Així és el teu Nadal. Aquest any és regals per tothom. El feliç 2015 del Corte Inglés, que ens ha preparat una gran selecció de regals i milers de detalls per gaudir aquestes festes. Amb descontes i preus molt especials. Gersells i pantalons, d'ústim, uns 29,95 euros. Dos, 50 euros. Hasqui, freista i per nen, 19,95 euros. Només fins al 5 de gener. Feliç 2015 del Corte Inglés. Fins al 5 de gener, adrim 200 joguines fins al 70% de desconto directe. És increïble. Tenen les línes molts per gaire per només 10 euros. No facis l'Índi. Com pradrim? No t'ho perdis. Més informació a humanbodies.eu, recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. Una sèrie avui d'aculta va mostrar-nos que hi ha darrere del president dels Estats Units. Tot el que ha de dir-me per amor de Dios o no quiero ser un presidente de un solo mandato. Veurem fins a quin punt aquesta sèrie va contribuir a l'alimentació i a la preparació del fenomen Obama. Totes les respostes les té Toni Aira als Espíim d'Obs. Aquest dimarts dia de reis a les 10 de la nit, a Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Bona tarda. Baixa la sinistralitat a les carreteres catalanes per quart any consecutiu s'ha reduït un 17% el 2014 en relació amb l'any anterior. També recula el nombre de motoristes morts un 21%. Per primera vegada, però, la primera causa dels accidents són les distraccions al volant majoritàriament perquè es va servir el mòbil. El conseller d'interior Ramon Espadell diu que seran valigerants i ha fet aquesta comparació. Hem de ser molt conscients del risc que prenem a l'hora de manipular una parella de telefonia mòbil. És un risc comparable a superar fins a 10. Motivligar per 10 la taxa per més del col·lèmig. La mortalitat entre els conductors de 15 a 24 anys s'ha reduït a la meitat mentre creix entre les persones de 55 a 64 anys i els més grans de 74. Per demarcacions on baixen més els accidents és a les demarcacions de Girona un 43% i a Barcelona un 21%. Només se'n repunta un 17% a les comarques de Tarragona. Notícies, Breu Joan Trias. La fliscalia italiana creu que la xifra de desapareguts en l'incendi del ferre i normen atlàntic podria arribar, com a molt, a una quinzena de persones. Segons el Ministeri Pública, la previsió més optimista és d'una decena de desapareguts que s'afegirien els 11 cossos que ja s'han trobat després a la tragèdia. La policia ha informat que no hi ha hagut ferits i, de moment, l'ambaixada nord-americana israel no ha volgut comentar l'incident. El fet ha passat quan la delegació ha anat a inspeccionar un bosc propietat de palestins que havien denunciat actes bandàl·lics per part dels colons. Esperança de desglas a la península de Corea. Segur l'està obert al diàleg proposat pel president nord-coreà, Kim Jong-un, i desitja que comenci abans de mitjançar en febrer quan hi ha previstat la policia. El sud-coreà, Kim Jong-un, i desitja que comenci abans de mitjançar en febrer, quan hi ha previstats unes maniobres conjuntes amb els Estats Units. Els sud-coreans veuen la proposta com un senyal de canvi i no volen que perdin puls. Una rei filegal ha mobilitzat 3.000 persones a prop de la Basèria de Benabaixi a la comarca valenciana dels Serrans. La Guàrdia Civil treballa per identificar els assistents d'aquesta festa que hauria començat per cap d'any i havia d'acabar demà dissabte en una zona pròxima del passament de Benaixeve. L'organitzador de la festa ja està localitzat i s'enfronta a una ascensió administrativa. Un incendi destrueix totalment 5 apartaments d'una edifici estèria i d'àneu. Els mongers han sanejat l'edifici perquè els veïns afectats puguin entrar a recollir els seus objectes personals. El Teatre Fortuny de Reus el vaixcam acull avui al concert d'any 9 de l'Orquestra de l'Associació de Concerts de Reus. És la primera actuació de la nova formació que reuneix una cinquantena de músics procedents de tot Catalunya. Tarragona, Ricardo Uigues. Bona tarda. Mera anemestra dirigirà l'Orquestra que s'estrena avui al Fortuny. Està formada per músics de les comarques de Tarragona, però també na inclòs d'altres munts de Catalunya i estrangers residents. Avui a les 9 oferirà un concert amb repertori únic sense cap peça d'estreus, però amb obres de Rossini, Bizet i Brahms. Més agusarà de serà la proposta del concert de Cap d'any que oferirà, en aquest cas, la banda sinfònica de Reus demà. El director Ramon Reverté diu que han apostat per substituir el repertori clàssic per obres conegudes del pop i el rock. Hem deixat de costat les típiques polques iguals sots dels concerts d'aquesta època, per endinsar-nos en els mites del pop-rock de les arrels d'aquestes. Podrem escoltar Tom Jones, Vigils, Queen, fins i tot els més actuals One Direction. En el concert de Damal Bertrina, la banda sinfònica de Reus ha acompanyada pel cant d'autòbrenc Joan Rovira. Dani, el ves asseure que el Barça no s'ha posat en contacte amb ell per renovar-li el contracte que se li acaba a finals d'aquesta temporada. La seva arribada a Barcelona, després de les vacances, lateral brasil·lè ha dit que no el preocupa a aquesta sumta i que, si de cas, és un problema pel Barça, que té per substituir-lo Montoya i Douglas i, a més, no pot fitxar. Després ha tornat avui de vacances, igual que a Messi i Neymar, que ja s'estan entrenant aquesta tarda per preparar el partit de diumenge a l'esnou contra la reial societat. Avui comença el top 16 de l'eurolliga i el Barça ho fan frontant amb l'Alba de Barlin a partir de les 8 del vespre a Alemanya. Hola, Sonia Brines, han viatjat amb l'equip tot i que no està clar que puguin jugar per les lesions que arrosseguen. Avui també es disputen el Madrid Estrella Roja, l'única Jolín Piacós i el Finervatge 6 a cada Moscou. I Rafa Nadal, en tenis a reaparegut el tornet d'exhibició d'Audavi, per diverses lesions i un appendicitis, ha perdut clarament 6 a 2 i 6 a 0 contra Andi Marri. Tota l'actualitat del dia, a partir de les 7, el Catalunya vespre. Fins aquí, les notícies. Guedo, vai! Es, vai! I no hem vido. Patsi, això diumenge ho tindràs ple de vascos. Vido más. Però jo vull la meva taula, eh? Quere. Manuda sidreria, tortilla de bacalao, xuleta que soy nuece. Ah, i posa com sempre l'audio del Pujal. Hòstia, a tothom. La TDP és el so de la tele. Aquest diumenge, a partir de les 8, la TDP del reial Societat Barça a Catalunya Ràdio. La narració del partit és una exclusiva de la Caixa. La Caixa dona suport a l'esport. Perquè el més valós per a tu és la família. Amb la seguretça de la llar a la Caixa i l'alarma de seguretes directes estaràs totalment protegit. Promoció bàlida fins al 22 de febrer. Consulten les condicions a qualsevol oficina o a la Caixa.res. La Caixa, tu ets l'estrella. Cada tarda de 4 a 7 mengem neules a la trigo de Catalunya Ràdio. Germanes, germans... Què? Ja ha passat tot? No són més feliços. Ens hem fotut un fart de canelons. De galets, aquells galets que ens posa la sogra amb aquells tan grossos que són tan bons. Jo no m'he engreixat gaire, vosaltres tampoc. I, a més, a més, som 3 i molts feliços. Eh, col·legues, els que teniu la meva edat, que ens han apujat el so, verandes! Que ens han posat dos euros més! Ja podem agafar una vegada el metro, que és el que val un viatge de metro, en tesos de papers, i, no han dit, ens pujan dos euros al metro. Ai, perdó, el metro, és l'únic que no han apujat. Ens apujen dos euros al so dels que cobrem el retiro, i resulta que ens baixen el gas, ens pujan a l'aigua. Com podeu pujar l'aigua si jo corre sol i baixa de la muntanya? I, a part de l'altre, es puja l'altre, que faltava més. Ara, a l'aigua, el gas, es els baixen, ah, i la llum. Collons, cada vegada, quan vaig eco, em foten els pinyacs, per no ens senten la llum. Nosaltres que tenim una mica ganes d'anar a fer pipí per la nit, perquè ja tenim edat, i per no gastar amb l'armari que no vegis. Allavors, mireu vosaltres, estem al millor país del món. Què es penseu, vosaltres? Però el que sí no podran és amb nosaltres, nois. Encara que ens fius tot això, nosaltres no ens ha trucat la grossa. Però sabeu per què no ens ha trucat la grossa? Perquè el primer premi no ha sortit. Perquè en aquest país som tant, tenim tanta germanó, que volem que es departeixi, això ho dic de veritat, en tota la gent que ho necessita. Entesos? Molt bé, Mas. Molt bé. Entesos? Ei, que no passa res, que un altre any nou, i veureu el que foterem aquí. Fotarem-hi aquí com l'any passat, o millor. Tots els caps que no valguin caps a fora, entesos de papers? Disca, que no passa res. Salut a tots! Oh! Passen 9 minuts a les 6 de la tarda, ja és a l'estúdio de Catalunya Ràdio Jaume Creixell. Bona tarda. Com estàs? Amb una porça terrible, hem descansat una setmana, i han tingut ganes de tornar aquí, perquè casa amb la dona amb barall, perquè aquí pot parlar, pot dir el que pot, i a casa tindria el bolxo, i ha de agafar l'espiradora quan va bé, perquè sempre està espatllada, tindria a ajudar-la a treure la porça, la taula... Ajudar-la, no, ho has de fer perquè les feines s'han de compartir. És feina de tothom, no de la dona només. Quan portis 50 anys amb la mateixa parella com jo, és que hi ha aquest amor que es fa sense pensar-ho. Canviem amb aquesta, canviem amb aquesta. Vas veure el partit d'Oscar Di Catalunya? Sí, el vaig veure, i es va demostrar el que jo vinc dient sempre, de que els futbolistes han jugat tots els sistemes que hi hagi amb el futbol, com s'ha volgut. Tu amb un equip, vas a l'hora d'avançar a sortir, dius, un, quatre, dos, tres, un. Tothom sap com té que jugar-se un quatre, dos, tres, un. Un, quatre, un, quatre, un. També sap com juguen. Nois, aviam si espavirem el Barça, que diuen que encara no estem... Què és el resultat, això? No, quatre, un, quatre. No és un sistema. Un sistema. Tu per què ets a muntanya? Però amb bons ajugadors penso una cosa molt clara. Movent un jugador, canvies els sistemes totals. D'acord. Les línies dels jugadors. Quatre ventes, un pivot, quatre, quatre al mig del camp, i un de l'endemir. Llavors vinc a dir que el Barça ha volgut aportar en 6 mesos, i encara no ens interrem gaire. Diem que encara estem amb en Brión, que és un entrenador nou, jugadors nous. Jo crec que això no t'hi queixis així. És igual que tot això que ha passat ara, que s'han ananat els jugadors i venen més... Ha volgut, ja veig a Inglaterra que cauen uns copos com pilotes de ping-pong, i estan jugant a futbol, estan jugant partits i tot això, que no sap de quin color és. Saps per què deu ser jo? He estat a Barigüana i he estat pensant. Per què? Perquè aquí no tenim pilotes vermelles. I quan es neva, hem de jugar amb pilotes vermelles. Per això no juguem. Aquí no tenim pilotes vermelles. I quan es neva, no podem jugar. Escolta, i què em penses d'això que els futbolistes facin tantes vacances? Això és bo, no? Però tu els teus jugadors els deixaves tants dies de festa? Jo, a primera catalana, un dia ens va tocar jugar el dia 1. I saps què vaig fotre? I tu promet's i va, el Ser Daniela de Mataró. Què diu? A Franco era cablo. Mira si et passo de dies. Els hi vaig deixar menjar els reims a casa, i a l'1 a menys quart tenien d'estar tots a l'hotel. Ah. Perquè es vaig concentrar. Vins a tu. Ara aquí el Barça no passa res. Per què? El Messi i el Neyver han vingut més tard. No passa res. Tot això està afectat amb els capitans amb la plantilla. Si aquests barandes es posen a l'equip als ombus i ens guanyen els partits, s'haurà d'anar una mica de màniga llarga. No sé si m'entens. Escolteu el que us dic, eh? Anem al camp del Neyver a la Reial Societat, eh? Que encara fèiem... que provien xuscos quan vam guanyar l'últim partit, em sembla. O sigui que espavileu una mica, perquè ara us han donat els dies que us han donat de... Això ho estan dient als jugadors del Barça. Sí, sí, sí. Els hi hem donat unes vacacions que han sigut de veritat. De pa i tu ballo, eh? Llavors, sí que és clara. A qui menja? A qui no eres el partit? A les 9 de la nit. Vull veure'ls. Amb els uns sortits van sortir-ho per al culer. Jo em vaig orgullar. Vam sortir per al culer. Ja estaven al carrer del meu vestuari, allà només parlava. Sí, però els que crides molt, Jaume, no cal. Estem aquí al costat. Fas-hi una manera de parlar. Quan sortiu el diumenge... Jaume, un moment. Quan sortiu el diumenge, perdona per... Jaume, un moment, ara parlarem tots baixets. Ah, sí? Quan sortiu el diumenge, fes una mica d'esforç. Veiem si guanyem el partit, fills, home, que ens és molt important aquest partit. Això és que no anem millor. No, senyor! Estic a agafar el diumenge. I quan sortiu per allà, hem de saber que ens ajuguem una altra vegada a la lliga. Ens porten un punt si els hi va tot bé. Si els hi va tot bé, ens porten un punt. Perquè els altres tres han de venir a casa. Ja els guanyarà, sí, senyor. Obrirem telèfons, 93, 2, 7, 4, 7, 4. Ho escriviu-nos també a través del Facebook, Twitter, correu electrònic, la tribu a roba, catradi.cat. Creieu que els jugadors de futbol fan masses dies de vacança? Això per sordicar-hi el seu rendiment, els primers partits d'aquest any 2015? Truqueu 93, 2, 7, 4, 7, 4, i digueu-hi la vostra. L'Aia Tudel, com estàs? Què tal, bona tarda? Bé, no sé si amb tanta energia com el Jaume, que veig que l'hem sentat bé. Però és que l'energia amb què ha arribat el Jaume és increïble. Això és veritat. Gràcies per això, perquè jo li faig una cara. I el Francesc Carriga des de Catalunya Ràdio Madrid, Francesc, bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé. On vens? Del Brasil. Imagina't. Però ser del Mundial de la Brasil ja va passar, ho saps? Sí, m'ho he agafat sis mesos tard. Vaig aquí a vocal comprar els billets i els he hagut de aprofitar ara. Avui veniu plens de regals per repartir, però abans... Abans jo també tinc regals. Porto regals, porto... Torró de Gemma. No! Torró de Gemma Dolbo, la selectia. Per què t'ha sobrat? Perquè t'ha sobrat. No m'ha sobrat, no m'ha sobrat. És boníssim, aquest torró. I posa-t'ho a regar l'especial per en Creixell. Atenció. A veure. Creixell, cava del bo. A veure! Cani, que ja porto el cava bo per aquesta nit! No, no, no, no. Això és per ara. Això es veu ara, eh? Podem obrir el torró. T'ha de repartir molts nostres billets. T'ho menjaràs molt, l'Olaia. Deixeu-me dir que, entre tots les participacions, sortejarem Jaume Creixell un lot de caves creixell. Creixell, caves creixell. No? Sí. Bravo. Perfecte. Què t'ha passat, d'això? A veure, si en compreu alguna queixeta mà, que tinguin els nens a la nevera i cada vegada cobro, endavant en un bocadillo i els vaig a fotre cap a dins, eh? Va, anem a repartir. M'has fotut un anivet que no talla per obrir el torró. Mentre xerreu, nosaltres ens ho arreglem. Va, primer regal. El primer és un regal que no agrada, eh? Perquè és el carbó. Però el carbó de veritat, no el carbó de sucre, no el carbó de sucre, no. El carbó de veritat, aquell regal que no fa gràcia. Perquè doncs és per la sentència del tasc que confirma l'ascensió de la FIFA que el Barça no podrà fitxar. Atenció, Jaume, no podrà fitxar. Fins l'hivern del 2016 estarà tot un estiu sense fitxar. Això vol dir, per exemple, que passa... No passa res. Que ens caiem a Malves l'haurem de renovar el preu que acosti, perquè si no tens bon to i allà. Però renovar sí que es pot. Renovar sí, per això ara, Alves, s'està fregant les mans, perquè allà acaba contracte l'estiu de 2015 i no s'està fregant. I també el que podem fer és recuperar els jugadors serips. Serips, com deu-lo fer-ho, per exemple. Ja, ja t'entenc. Però això no es veu d'espantar. Home... Això, això... Té que ser una cicat. Té tan gran per als jugadors que es queden d'aquesta injustícia que ens han fet, perquè som tontos, eh? Però amb aquesta injustícia que ens han fet, que llavors, a les hores dels jugadors que es queden, tenen de demostrar que són del Barça. I sapigueu el que és al Barça. I, contra més en renous ens hi posin, més saltarem i més anirem. El que hem de fer jaume és rezar la moreneta, que no és la ciutat ni cap jugador, eh? No, però quins jugadors, escolta'm una cosa. Si ens sobren jugadors, ens sobren. De davanters en tenim els tres millors del món. De davanters sí, però lateral i defensa? Doncs Pedro de lateral o el Vatra de lateral. Què passa? No passa res. Comença l'any molt optimista. Sí, sí, és molt valent. Garriga, el teu primer regal des de Madrid. Un regal optimista. Aquell que fa anys que esperem i ens ha de caure aquest cap de setmana. Hi ha un València a Madrid, diumenge a la 5 de la tarda, el seguirem en directe, el tot gira, allà s'ha d'acabar aquesta ditxosa ratxa del Madrid de 22 partits guanyant consecutivament. És un partit important, és un partit en el Madrid, pot passar-ho malament, i després de dos mesos... Però jugues a casa al Madrid. No, no, camp del València. A Camp del València. Sí, però tenés, et veig molt optimista. Bé, però és el regal que fa temps que demanem. El partit difícil del Madrid, i que si pugui deixar algun punt perquè fa dos mesos que el Madrid t'ho guanya tot. Dos mesos, o tres mesos, de fet, tres. Garriga, saps què em deia la meva mare, quan jo anava a jugar, com de jugador, d'entrador? Em deia, ja encendré l'espè en un macill. Em van cedir un espelma. Això és cert. Ara, jo dic, t'ho juro, que el diumenge... És el diumenge, no?, que jugueu. Els incendré una espelma. Però per veiem-se això els hi torns. Una espelma negra. Però cuidado, que nosaltres anem al camp de la real. Després. Primer el Madrid, i després el Barça. Però jo els incendré un espelma negra. Ens truca l'Aberta. Bona tarda. Hola, bona tarda. Tu diràs... Aquí estem discutint el cotxe, a l'Alçador de Cupón, el meu marit, que diu que... Oh, els populistes, i un dia de festa, que són els funcionaris... Ara, si són jo, estic amb els teus marits. Que no corren, no fan res. Sí senyor. Ell és aeropant, és? Ah, clar. I ara això dels populistes diu... En tot cas, podem confirmar que és la primera crisi de parella de l'any. Bueno, era bueno. Esperem que no. Qualsevol excusa és bona, també. Llavors la reconciliació és millor. Molt bé, Bertha, gràcies per trucar. 93-208-7474. Us estem preguntant si creieu que els jugadors de futbol fa massa dies de vacances per Nadal. Segons regal. Mira, és el regal que t'agrada molt, aquell que l'obre dius que bé m'ho han regalat, però què passa? Que van piles, i les piles no te les han regalat. Oh, i aquell dia és festa i no pots comprar els piles fins l'endemà. I això és per a tots els jugadors que avui ja han tornat. Neymar, ja han tornat tots. Això és bo, han tornat tots de vacances. Avui, ja? Avui. Lluís Enrique, ja els té tot. Avui, dos dies abans, el petit tan important a Noeta. Ja els té tots, però potser hauran arribat sense piles, perquè si mirem les vacances que han fet, Neymar no ha parat de penjar a Instagram, no sé si el seguiu. Totes les festes que ha fet dia a dia, de fet, per cap d'any, m'ha penjat una foto amb tot de noies, que té moltes amigues, Neymar, a casa seva. I els germans i cosines, també. Té moltes cosines, també. Ah, sí, cosines. Tots a blanc, perquè ja el Brasil els deixen de blanc, per veure-ho més en dins. I llavors, també, al ves, per exemple, cantant, ballant, vull dir que són festes, que quan són vacances, ells s'ho passen bé. I, per tant, veurem ara si l'hi enriquem un dia i mig, els pot recuperar ja perquè estiguin a punt per Rimenja. Garriga, el segon regal, des de Madrid? Doncs mira, és un sobre amb 50 euros. Gràcies, aquest molt quedo. Però no és un regal del tot, perquè sí que va bé, però no acaba de ser un regal, però compensa una miqueta, perquè m'anirà bé. És la derrota del Madrid contra el Barça amb bàsquet. Perquè si el futbol les coses no estan acabant d'anar bé, en canvi, el bàsquet, el Barça sí que sembla... Però és que això és un clàssic de tota la vida. Quan no va al futbol... Quan no va al futbol, va al bàsquet. Hi ha pocs anys que hagin coincidit els dos equips anant bé. Doncs aquest any sembla que és el que està passant. El Barça va passar per sobre del Madrid, al Partit de Lligar-sebé d'ara fa una setmana. La trajectòria és molt diferent. Home, no arregla les decepcions del futbol, però sí que ajuda els aficionats del futbol a veure que, com a mínim, una part sí que està funcionant. Garriga, t'ho juro, m'has dit, fos d'en un torró de llema. Ara! Ara m'espera que t'espera un tros. Un moment, parem-ho tot. Si és selecta i tan bo, aviam. Silenci. En blanc, Ramon. Perquè això és un tall per informatius, si s'escou. L'Aiatudel està a punt de provar... És que li fa com fàstic, eh? El sorró de llena. Silenci. Volem sentir el crec-crec, eh? No, això no fa crec-crec. Quan mengis. Però és que fa si soroll. Oh! Ai, dius la llema! Què et sembla? És boníssim. Aviam. Trobo que és un moment molt sexi, això. Sí. I molt radifònic, també, eh? Va, ens truca... Ja la tinc al prou, per exemple. No, massa dolç. Massa dolç. Ens truca la Neus. Neus, bona tarda. Hola, bones. Tu diràs. Has de preguntar d'on te truques. És que no en saps. De Barcelona. Sí, des de Barcelona, i ara som camí de gos. Molt bé. Endavant amb el tot testimoni. Jo crec que té nada al mateix ver que a tothom, i a més a més, doncs, els més, qui menys, plega com aquell que diu amb el calendari escolar, i tornem, doncs, fet i fet igual. A mi, sembla bé. Tampoc no ho trobem a faltar, diria'm. Jo estic amb ella, ara, en aquest cas. Com que tenim tantes altres activitats per fer-ne aquests dies, doncs... Però ho esperem, eh? Ho esperem que avui... Ets futbolera? Sí, ets futbolera. I tant, i tant, i tant, i tant. Molt bé, al Barça. I si home, sí, sí, sí. Clar, clar, clar. Escolta'm una cosa, em permets? Soc el Jaume, eh? Jaume Cresceli. Bona... bona... bona anys. En connexió directa, Jaume Cresceli. Es dic que estic amb d'acord amb tu. Però, cuidado. Cuidado. Aquesta cosa que els n'hi hem donat, divendria i diumenge ens l'han de pagar, eh? Amb el futbol, dones perquè et paguin de vegades. Llavors el diumenge... Poden guanyar amb petau perda, però no podem fer el ridícul. Hem d'anar a morir, eh? No, això segur, però això sempre. No només perquè hagin tornat de vacances. Però encara més, per això dic, encara més. La Laia explicava que han tornat avui a 3 dies al partit. Vull dir que no sé com allà és. Els que han viatjat a Messi, Neymar, altres... Doncs els han tornat avui una setmana i mig, sí. Han entrenat més a la discoteca? Sí, això és bo, sí. I allà en el tuit, tres tits d'aquí? El que és perquè... Gràcies per trucar, Neus. Gràcies, Neus. Bona tarda, Dani. Bona tarda. Bona tarda, Dani. D'on t'ho truques, maco? Jo sóc de dir, de Liana, és un poblet que diu Liana. Molt bé, molt bé. Doncs endavant amb l'Oliana, teva. Abans que res, em sap greu dir que sóc del Madrid, però sóc del Madrid. Bueno, no ho veus perfecte? No, no disfavis això, Ramon. Pròxima trucada. Quan vols anar a sopar amb mi. Vinga, sopar amb mi un dia, home, que et convenceré. Em portaré per volc a mi. No, no, però de veritat, estic d'acord amb el que diu el Jaume. Vull dir, si han fet vacances, després has de sortir al camp i donar-ho a tu, si no, això no val. És d'acord, estic d'acord amb tu. Molt bé, Dani. Doncs gràcies per trucar. Molt bé. Una abraçada. Mira, els Rosalians diuen vacances. El que fan és treballar, creia que jugaven. O la Marta Sala sobre els fitxatges. No ens hauria d'importar l'ascensió per això. Invertim en un planté potent, no? Tenim a dames... Marta Sala a la Torronera? Exacte. Marta Sala a la Torronera, que ens ha fet uns torrons boníssims. De xocolata negra amb cereals. Aquests no els hem tastat. Era com un sucar de xocolata negra. Aquest no ens ha arribat, eh? Aquest m'agrada. Anem pel tercer regal, Laya. Sí, és el bal de bascambi. Saps aquell que us regalen per un mesatge, per fer un tas de vins... És aquell que al final sempre et caduca. Tu degués de tas de vins o de massatge? Jo de massatge. Jo, per rejar les dues coses, no està clar. Home, clar! Primer de massatge o primer... Exacte. O un massatge amb vins. Tot, exacte. Doncs bé, què passa amb aquests... amb aquests bals que et caducen? No saps què passa, que dius, quina il·lusió, ho faré, ho faré. I després, quan obres el cap d'un any, dius, ostres, mal caducat. Doncs això és el que ens ha passat amb el nostre estimat vermellen, que, quan el vam fitxar, ens va fer molta il·lusió i havíem, ai, si encara se'ns caducarà. Esperem que no. Esperem que no. Que no sigui el reforç que tots esperem, de veiem si ha sort. No tenen devirem una. Va, doncs, el regal d'aquella tieta que gairebé no et coneix, que és una mica ortera, fins i tot llets, que has de fer veure que et fa molta il·lusió, però que... Això va per Cristiano Ronaldo i l'estatua que ha inaugurat a Madeira, a prop del museu dedicat a aquest futbolista. No sé si heu vist les imatges. Tot és mentida. És una estàtua. Està trucada. Els atributs que li... Sí, senyor, està trucada. És una estàtua de 3,5 metres d'alçada, 800 quilos de bronza, i diguem-ne que hi ha una protoverància bastant important que destaca per fora la resta. La cara, si sembla, amb relativa proximitat al futbolista, però, diguem-ne, que el mig del seu cos... Si ara l'estem veient a les imatges per aquí, per internet... Ara, primer, no s'assembla gens, aquesta no-ronal, la cara. No. La verbeta, sí, una mica. Potser que una mica la verbeta. Però, clar, aquell bony que hi ha allà al mig... No s'acaba d'explicar, perquè hi ha algú tan gros. Que es parla amb de l'entrecurs.Correcte. Però allà ho tenia que veure, això, i dir-ho, per això una persona... Sí, clar, i això no és meu. Aquesta perlana no val aquí. S'ha de posar un platonet petitet aquí. Un fes, un cinc donets. Garriga, això tampoc ho sabem, no? No ho podem confirmar. Josep Lluís, bona tarda. Josep Lluís. Hola, bona tarda. Bona tarda, Josep Lluís. Tu truques, maco? De la Palma de Cervelló. Molt bé, endavant amb el seu testimoni, del futbol i tot això, de les vacances. Abans de tot felicitar, amb el senyor Creixei... Senyor Amac, em fots vell? Bé, amb el Josep Lluís. Escolta, Josep Lluís, ets una persona de futbol. I la gent que li agrada el futbol, està amb el futbol. O sigui, saben que són uns nanos professionals, però que estimen el futbol. Si no, tenim que adoptar, en cap moment, d'ells. O sigui, el futbol està fet, escoltament, per la gent del futbol. I això ho tenen de saber, tot a la gent. Que no, que no, que no, que sí, que si fan vacances, no fan vacances. Aquests nanos saben el que fan. I quan jugàvem a futbol, tu i jo, que has jugat molts anys, s'haurien de dir què fer. S'anàvem de jugar i el dia següent, cumpriam com a cossacos. Vinga, un bon any... Un bon any, un bon any. Moltes gràcies, moltes gràcies. Quina trucada tan màquina i tan emotiva. Amb això, Jaume, no t'ho fan habitualment, no? Home, no, perquè era el meu cosí. Ah, digue'm. Era un company que devia haver-nos enfrentat. Alguna mica em veia jo. Quan jugaves, tu sorties de festa i ho endavant rendies com un cossac. Això t'aplico, el que feia. Tots aquests són els vanits de la carità. Jo em fotia una simpatina abans d'anar a entrenar, per treure tots els cubates de la nit. Que és una simpatina. Ah, i un seguril d'aquells. Seguril, no? Per treure els cubates, per treure els cubates. És un seguril. Un medicament, no? Un diuràtic. Un diuràtic. Ai, no veig. Diu una centra, mira, per despegar-me en entreno. Perquè encara no havia dormit. Aquella època era diferent, home. No trobar-me, no. Això era per despegar-me una mica. Un medicament. Quan estudiaves, tu que et prengues per estar despert a la nit. No estudiar, estudiar, el que has estudiat. Però no vas fer per correspondència, vaja. Bueno, clar. Per què ha canviat tota la nit? Però el que sí està clar... Jo quan era entrenador i 39 anys som molts, els meus juradors deia, jo us dou què em donareu a canvi. No donau-se, perdona-se. Llavors ells ens donaven el camp de la real. Que serà tan boníssim. Jo crec que com a mínim haurien de fer quatre entrenaments abans del partit. És entrenador, aquest senyor? No m'ha preupinat perquè es diem preguntar als uïns que donin la seu opinió. És molt fàcil dir coses. Però jo també, si s'haguessin anat, no ho saps. Si no ets entrenador, no sé mai el futbol. No, però collau, té raó. Perquè potser et dic una cosa molt clara. Quan se'n van de vacacions 10 dies, se'ls donen un plan d'entrenament pel preparador físic. Clar. Que el que el facin o no el facin és diferent. Si l'opinió aquesta i en Jaume Creixell diu que té raó, si hi ha gent que truca aquí, ve per opinar. No, no, no. Tu has de tenir en compte. Com? Vols dir que la Pilar o sí que ho saps tot? Ho penses? Fa molt merda també, saps? Fa molt merda trucant per ràbis i televisions, que sembla que no la vulguin a casa... No el fiquis amb la Pilar, ara és la caganyera de l'any. Sí, sí, és la caganyera de l'any. És molt pesada. A més, és de tenir en compte que quan hagués de trucar... És de la caganyera de l'any. Sí, però no saps ni la veritat. No saps ni la veritat de la veritat de la veritat de la veritat. Ei! Ens estem embolicats. Jaume, agafa un paper d'aquests que té la Marta Intramans. Ha salido, eh? 24. Nicolau! Això que és com la grossa, que no hi aprengui. No l'he donat tants papers. A l'ú, a l'ú. A l'ú és la Bertha. A l'ú és la Bertha. La dona de l'Iron Man. Exacte. La Bertha s'endurà aquest lot d'acaba jaume creixell. L'Aya, abans del tot gira, aquest cap de setmana, què? Abans del tot gira. Tenim bé el Patge. Tenim tots de nens, petitons esportistes, que els hem convocat aquí una oreta i tindran la sort de fer els seus desitjos i la seva carta al Patge. Tindríem més esportiu. Els desitjos esportius que tinguin els nens, que podran fer-li directament... És un Patge que tindran una retirada esportiva? Com una retirada esportiva? Sí, s'assemblarà. Hi ha reis que s'assemblen a vegades, la gent. Però no ho diguis. El tots els articles dels diaris s'explica. Home, perquè hi ha reis. A posteriori, sí. Deixeu-vos que s'assemblen els reis. Escolteu demà. A tots els diaris s'ho ha publicat sempre un assemblant. Si la gent, els paristes, com que s'ha de dir, comencem a fer aquest assemblant. El rei Neve s'assembla al regidor de cultura. L'altre semblava el no sé qui. Això és normal, que es faci. Perquè et fa gràcia dir que amb qui s'assembla el rei o el Patge. Doncs s'assemblarà algú, segurament. Doncs ja està. Gràcies, Garriga. Garriga, que vagi tot bé, aviam si vagis per aquí i agafes una mica d'aire. Prefereix anar al Brasil. Bon any, els companys de Madrid, que són molt amics meus. Home, hi ha Luís aquí, que diu que sí, que gràcies. El vaig veure al costat de la dona que l'havia tocat la... M'agradaria. Et vaig veure. Fem una pausa. Vinga, ho fem, vosaltres. Vinga, ho fem. Vinga, ho fem, que serà un any guapo. Gràcies, home. Fem una pausa i la tornada amb nosaltres la iaia, fins ara. Fem una pausa i la tornada amb nosaltres la iaia, fins ara. La cooperació catalana té un espai a Catalunya Radis. Els solidaris, en Rita Mardoa. El primer solidari és del 15, i avui ens proposem conèixer l'estat islàmic. Amb la revista i periodista, Jordi Lleona. L'estat islàmic és una organització política i militar, que, gràcies a l'ús de la força, hem posat la seva autoritat sobre una part important de si dir l'Iraq. El que intenten és crear un estat amb una estructura, amb una ajudicatura, amb unes forces armades, que donin legitimitat a aquest objectiu que tenen final, que és islamitzar tot el pròxim orient i en últim terme, convertir-li a l'islam a tot el planeta per la força. Com sempre, arrenquem amb col·laboradors l'altre nom del món possible, amb el Francesc de Valmasa i les resistències de la Marta Molina. Solidaris, en Rita Mardoa. Cada bicepta de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos el Facebook i el Twitter del programa, a l'Ap de Catalunya Ràdio o a catradiopuncat. La tribu de Catalunya Ràdio. Aquest Nadal regala ball d'avui, on els Pirineus toquen el cel, on la neu quasi no té temps de sortir dels núvols, on el romànic arriba a la seva màxima expressió, entre 3 vés d'ogles.ball.vui.com i compra el teu regal o reserva la teva experiència. Recorda't que les 25 primeres reserves tenen premi. L'Ajuntament de la Vall d'avui i l'obra social a la Caixa amb el patrimoni català. Delicades, espirituals, juguereres i d'una bellesa inmortal. Gaudis de les peces del clavecí ben temperat de baix, al Palau de la Música Catalana. El proper 15 de gener, una batllada vencís musical, amb un dels pianistes més inspirats del moment, Pierre Loran Hemar. Regala-t'ho un vespre de somni en una sala única, en Palau 100. Argentina, Chile, Bolivia. Més de 9.000 quilòmetres. Hola, sóc Lluia Sanz. Marcoma, Joan Berrera, Lucas Cruz, Tendila, Xavier Fox. Una vintena de pilots catalans amb cotxes, motos i camions. És l'aventura del Dakar. Hola, sóc Lluia Sanz, i us convido a seguir al Dakar a Catalunya Ràdio. Corre la cursa més dura del món a Catalunya Ràdio. Amb cròniques diàries i connexions de l'enviat especial Sergi Andreu, des del matí de Catalunya Ràdio, al Club de la Vígini. Segueix l'aventura del Dakar 2015 a Catalunya Ràdio. 324.es. El portal informatiu de TV3 i Catalunya Ràdio. 324.cat, el teu portal informatiu de referència per llegir, veure i sentir l'actualitat. On també pots opinar i enviar les teves notícies. Una finestra oberta a la informació de tot el món i també la més propera. Actualitzada minut a minut. També està disponible l'aplicació 324 per a dispositius mòbils, Apple i Android. En qualsevol moment, entre el... 324.cat, la informació com tu la vols. La cultura explica el món. La cultura a Catalunya Ràdio diu... L'únic instrument de la veu humana, i en només una hora... Enric Montefusco. Havia aconseguit que els assistents bascul·lesim entre l'emoció i el rebuig. Vicenç el Tailló. Ben aviat va descobrir Gete i Halderlin. Allunyeu de mi els que volen convertir el sagrat en una forma d'industria. Factoria sensible. Les veus de la cultura cada dia al Catalunya Vespre i a Catalunya Informació. Segueix-nos també a catradi.cat i a l'App de Catalunya Ràdio. No sé si t'agrada, Soryguer, aquesta cançó. Doncs ara imagina-te l'esforç, imagina-te l'enflavióls, tenores, trombons, trompetes, fiscorn... Fiscorn. Fiscorn. I contra baix. I ara imagina-te l'esforç, imagina-te l'enflavióls, tenores, trombons, trompetes, fiscorn... I és que avui a la tribu ens visita la iaia que ha decidit agafar algunes de les cançons que havien fet fins ara i posar-hi una mica de cop la bisbal jove. Ernest Cruzats i Jordi Torrents, bona tarda, benvinguts. Bona tarda. Com esteu? Bé, molt bé. En primer lloc, felicitats. Per què? Perquè ens caracteritzen, però també perquè sou milloris pop rock en català del 2014, a segons l'Andarrock, i segons milloris nacional, segons el periódico. Està bé, això, no? Molt bé, molt bé. Com es porta la fama? La porteu bé o...? Això no és fama, directament, eh? No és fama. Jo crec que no. Això és crítica, sí que... Critica de reconeixement. Sí, reconeixement. La gent, en general, tampoc no va seguint la gent que està en els primers de les llistes. Això què fa guanyar, això, de calets, això? Zero. Una mica més... Andarrock no t'adonarà. No, perquè la gent, al final, tampoc no es mira les llistes per anar als concerts, no? Andarrock són aquells que fan els premis i tot allò? Entendrà-ho, sí. Ui, que ets. Ja te'ls coneixes bé. No puc tenir ni un duro. Avui ens posateu la iaia XXL, un disc en directe, que recull aquesta fusió, que heu fet, amb una copla, que, si primera vista, és una mica xocant, això, amb vosaltres. Vosaltres no hi ha res xocant. Penses, penses. Però, clar, perquè vosaltres, això de la copla, sí, una miqueta. Començant bé, amb sinceritat. No, pels primers 3 minuts, va ser. Ah, d'acord. D'entrada va ser com la proposta, va dir que no va sortir de nosaltres, sinó que va sortir de l'auditori de Barcelona, i ens va proposar que fessin el nostre repertori amb una copla. I d'entrada, quan et diuen copla, és una mica xocant de dir, hòstia, una copla, nosaltres que estem intentant fer música relativament modern o contemporària... Quina concepció teníeu de les coples? La verra i els ascones, allà? Probablement l'ubicàvem en un univers molt, molt clàssic, de places majors, de sardanes, d'avis, inclús, que és d'un imaginari que encara que ens diem la iaia, estem intentant fugir. I, clar, tot el de la copla era una mica contradictori amb el que estàvem fent, perquè no havia mentès que hi havia una manera diferent de treballar plegats. I ara ho entens una altra cosa de la copla? Sí, totalment. De fet, inclús penso que pot ser més contemporària i més moderna el que estem fent amb una copla que no passa sense, perquè és una formació, una cosa molt més especial, que són els prejudicis que d'entrada et diuen que la copla et farà ser més anticuat, no? En realitat és una experiència molt més diferent i molt més novedosa, agafar un grup contemporànic amb les altres i mescar-ho amb una copla, però com a formació és una cosa molt més especial. El director d'aquesta copla, el Xavi Molina, va dir en una entrevista a TV3 que n'estaven molt satisfets, perquè vosaltres ha deixat una mica que fes el que vulgués. Totalment, ell va agafar les cançons i va fer els pensaments que va vulgar. I després, amb dos o tres assajos, ho vam caçar tot i, probablement, va tenir tota la llibertat del món per poder fer la part de la copla amb les cançons. I vosaltres també us he sentit dir alguna vegada que esteu orgullosos perquè heu vist que són músics de veritat. O sigui, aquesta frase m'agrada molt, és que són músics de veritat. Que s'ha de llegir la partitura. Què vol dir, que hi ha músics que no són de veritat? Entenem músics de veritat, perquè són que passen exacte de llegir partitura, són gent amb estudis musicals. M'agrada la pilarrola, per exemple. Vosaltres... I que és veritat veure la pilarrola amb la iaia? No estem parlant d'això? Estàs creuat amb la rola. No vull d'haig d'agafar per això, demà ser una altra. Doncs no, és... no sé, és... És que, diguéssim, fa vida de música, en el sentit de fan molts més concerts que nosaltres. Que ara setmanes eren... no sé, 3, 4, 5 concerts, no? Si m'aporta l'instrument sota el braç, nosaltres tenim una altra vida part, diguéssim. Jo trobo que està molt bé. perquè les coples són l'ànima de Catalunya. A mi la copla que m'agrada més és la contemporània. Ramon, tens algú de la contemporània aquí? Ramon, sempre té algú de la contemporània. Posa-m'ho a la sisplau. Ramon, posa-li una mica de contemporània. Segur que sí. Sí, segurament sí. Deia que vosaltres és una mica estant que heu fet això i després de seguida he rectificat perquè el primer disbostre era allò del pop-folk. El segon disbeu començar a fer electrònica, d'una banda a l'altra, i aquí heu afegit una copla. El quart serà de batucades, com va això? No sé el quart, realment. No sé com serà i no ho sabem. No ho sé, però no penso... crec que no serà simulant ni el primer ni el segon. Crec que ens interessa anar aprovant coses noves. Investigau, no? Investigau, vosaltres. Bé, és que vas sortint música nova, tu vas coneixent en grups i no pots fer veure que no els has conegut. A mi vols apareix un grup que t'hi il·lumina molt i que t'enamora molt, o sigui, d'alguna manera o altra, l'apareix a dins les teves influències. No sé si tenim la personalitat molt poc sòlida i ens deixem emportar molt, però si realment és una virtut i són flexibles en aquest sentit i podem incorporar coses que havíem d'esperar. A veure si t'agrada això de la contemporània. Posa'm la Ramon, sisplau, el disco. En aquell xile. Això és 10h20? Vinguo? Vinguo. Fa versions, la Copla contemporània fa versions. Tu t'agrada per això? Us ha ganado, això? Mmm, bueno... No et sabria que havia. És una altra versió d'aquesta escafa a la Copla Contemporània. Escolta, i vosaltres, deia això del vostre estil, això també potser ens identifica, o ens fa pensar que esteu en creixement, en formació, que no he acabat de trobar el vostre estil, o no? No sé, és que és curiós, no sé si realment és una cosa això del estil que viu dins, com dintre teu, i és com que l'has d'anar descobrint. No sé si això va per aquí, o si realment no l'acabarem, no sé si és anar construint una mica a mica i... Potser no és una finalitat, en si mateix. No arribà un estil concret. Això ho parla amb ella. Ara encara no m'he dit realment. No, però vull dir que ja ho sap. No li vulguis fer dir una cosa que no és. Tu i jo portàvem molts dies separats i estàvem forçats. Estàvem molt bé, sí. Jo també estàvem molt bé. En totes les vostres cançons, tan les electròniques com aquestes que no ho són tant, hi ha una cosa que hem observat, que sempre us identifica, que és parlar del mar. És curiós, això. Com a president Mas. Tinc ganes més curiós. Tinc ganes més curiós. Està molt bé. четы... Sí, tengo esta selected, se me parece en m reasonable. És molt mar, no, però molt bona. Ho ha deixat reflexionant, això, eh? Sí, sí, s'ha quedat parat, ara, eh? A més, avui em faré una acabada del mar total. És curiós, és curiós. Penso que hem d'intentar no parlar tant del mar. O sigui, al igual, quan estàs escrivint cançons, tens les teves imatges, i vas recorrent a elles, i si sempre és la mateixa, voces que faci les imatges. El trobes a faltar, potser, és allà a la plana. En aquesta combinació que feu amb la Copla, hi ha cançons molt intenses, molt èpiques, com aquesta. D'aclaració a principis. Aquesta és la que obria el vostre primer disc, i, en canvi, ara és la que tanca tots els concerts. És boníssima. És la vostra més singular, no? Podria ser el cançó més popular de la iaia, sí. O sigui, eh? Sí, sí, sí. No n'hi ha una altra com la de la iaia, per exemple. No, jo crec que és la més popular aquesta, eh? Sí, sí. En aquest disc que ens presentem... Tu no t'agrada parlar tant, no? No, amb l'altre. Però ha vingut, eh? Però ha vingut que això és molt important. És important, eh? Molt important. I no és fàcil. A mi m'aconseja entrevistes abans de venir a parlar-me. Però aquesta vegada... En aquest disc que ens presenteu hi ha un CD, però també hi ha un DVD. Com és, això? Sí. Si us sembla anar per anar una mica d'aquest DVD, que estan registrat a l'auditori, que el concert hi va anar la teva iaia, Ernest. Sí, és veritat. I perquè en el DVD es veu com les saludes. Sort, eh? Sí. Com és la teva àvia? Ostres, la gaire... Entrem aquí en l'àmbit més familiar, diguéssim-ne. Realment la gaire iaia és una persona molt admirable, perquè... La camina sense bastó i tot això? Sí, sí. És una persona feliç. Molt feliç, i té molta energia. Jo vaig a vegades a venir a casa seva i ho veus. Cuina bé? Molt. Molt, bunyols de bacallà. Tu també vas? Una vegada, ja me n'ha anat un dia. Aquí sí. La gaire de tots, la gaire de tots. Jo ets bunyols de bacallà, boníssim. Sí, no sé. Segur que no està escoltant, ara, eh? Molt bé. Doncs una salutació, com es diu, l'àvia. Roser. Una salutació a la Roser. I també expliques en aquest concert que el director de la Copla tenia una fan, que era un àvia. Recordeu, aquesta mesura? Sí. Que el seguia per tot arreu, es veu que era fanàtica d'ells. Sí. Li regalava coses, estava obsessionada. A mi em passa això, també. Però aquesta àvia va morir. Oh. Correcte, l'àvia va morir i els va fer una espècie de mal de ojo, diguéssim-ho, un malefici, en tots els de la Copla, abans de morir. Perquè estava enamorada d'aquella manera xunga, saps? És l'una excusa que et serveix a tu al concert perquè no parlin. Correcte. És la manera que té. Perquè la seva feina és que no poden parlar. Clar, ella ho deixa clar des d'un bon pronunciament perquè si ja no parla, no parla ni s'ha acabat. Toquen i ja estàs. Són de la Bisbal, tots? No, tots no. N'heu vingut de madrame any i o... No. Barcelona... Barcelona. Va, què ens tocareu, ja que esteu aquí? Totes les promeses. Molt bonica. Totes les promeses. Doncs si et sembla, passa cap a l'escenari acústic de tocar una ràdio? Tocaràs? Tocaràs o no? En Johnny s'ho mirarà. Ja m'ho miraré. Molt bé. Tenim un tocant i pencant. L'últim concert el teniu el 7 de febrer a la Polo. En directe a la tribu de Catalunya Ràdio, quan falten 13 minuts per arribar a la 7, la iaia. Totes les promeses que ens vam fer viuen dins del mar i jo, jo n'he d'anar i vaig provar d'avui del mar i de nadar fins allà baix. Però no pot ser i ara quan plou plouen promeses que ho ensobre meu portar un altre nom. Plou plou plou i jo obro els braços i més igual si el mar s'ho emporta tot un altre cor. Fem una pausa i tornem de seguida. Si us agrada l'òpera i no podeu ser el Metropolitan de Nova York, heu de sentir Catalunya Música. Els dissabtes a la tarda Catalunya Música us ofereix les millors propostes de la temporada de l'òpera metropolitana de Nova York. Aquest dissabte a l'eset connectarem amb el met per sentir Hans Seligretel d'Engelberg Humperding, interpretada per Dwayne Croft, Cristina Reis, Cristina Schaeffer i Robert Grobeikar, amb el cor i l'orquestra del Metropolitan i la direcció d'Andreu Davies. Més informació a catmúsica.cat. La 4-7, la trigo. Fins del 5 de gener, madrim 200 joguines fins al 70% de desconto directe. És increïble! Tenen les línes molts que hi ha per només 10 euros! No facis l'indi! Doncs pradrim! Quina ganga! Un pisat amb molta llum i lloguer que gairebé es paga sol! Seria perfecte si no fos per un petit detall! I estima que sí que té la prop de l'estació, oi? Hi ha oportunitats que no són tan bones com semblen. L'has dit què? Sí. Han dut a les últimes novetats a preus increïbles, només fins al 22 de gener. Ah, i aprofita, cobrim aquest diumenge. Informa-te'n i que apunés Barra Catalunya. Que ens portarà el 2015 en matèria sexual? Quines coses hauríem de millorar? O de deixar de fer en aquest any que comença? Avui divendres ens faim bons propòsits sexuals i resolen dubtes existencials. Paradís, el nou espectacle de la companyia Divines, arriba a Barcelona. Paradís, música, cançons, records i teatre, fins al 25 de gener, amb Divines a la sala muntaner, recomanat per Catalunya Ràdio. Aquests potser són els vostres desitjos, però quins somnis esportius demanen els vostres fills, els Reis Macs? El Club de la Mitja Nuit volem saber què desitgen els més petits de la casa en l'àmbit esportiu. Potser guanyar la lliga escolar, que tots els nens i nenes del món puguin practicar l'esport que més els agradi, uneix els seus fills. Els nens i nenes que vulguin, ja ens poden fer arribar la seva carta esportiva als Reis. El nostre correu club perroba, cadradiopuncat. Entre totes en seleccionarem una, que llegirem la nit de Reis, el programa especial del Club de la Mitja Nuit. No t'ho perdis. No t'ho perdis. Catalina i Ràdio. Cada part de som de la tribu de Catalunya Ràdio. Ja els escoltem. M'ho passo molt bé. I el feu molt bé. De 4 a 7 de la carta, escoltes la tribu de Catalunya Ràdio. Tu també ets d'aquesta tribu. Gràcies. 5 minuts arribarem a la set de la tarda. Xavi Cazor, bona tarda. Comencem. Cada dia veig tres vegades. Sempre es diu bona tarda. Hi ha gent que no ens escolta que no ens ha escoltat a la primera hora. Està bé que li diguis. Pensa que ets un mal educat. Dic bona tarda. Que veig moltes vegades amb algú pel carrer. Li dius alguna cosa. Sí, però ara s'ho diuen bona tarda. Tu estàs assegut al seu costat les 3 hores. Posa les condenses dels altres. Posa les condenses de vacances. Comencem amb la ressaca del cap d'any. que van comptar amb una coral gay de Madrid que dirigia l'expresident Zapatero, i així van a la conversa amb el Guaioming. Tener un coro, al coro de hombres gays de Madrid. Presidente. Aquí estoy, aquí estoy, otra vez. Que sorpresa que sea usted el director, si nunca se le ha dado bien dirigir. Sí, estoy aquí porque... No quiere venir nadie a tu programa. ¿Qué le vamos a hacer? Podríamos decir que este coro es su verdadera herencia. Usted aprobó el matrimonio gay y la pregunta es, ¿para qué lo hizo si nunca se atrevió a pedirme matrimonio? Aún estamos a tiempo. Bonas chinas, también funciona para esto. És real, era la veritat, eh? Sí, sí, sí. Les bones chinas també. Ahoras d'ara tots hem sentit les campanades a Canal Sul, però al matí de Catalunya Ràdio han parlat amb el director d'estratègia de la cadena. Sentit l'inici de la trucada no m'explico que pot haver fallat. Antonio Ramírez, buenos días. Hola, buenos días. ¿Cómo está esta mañana, Antonio Ramírez? Pues con la resaca de ayer... ¿Cómo? Bueno, con resaca laboral, la resaca buena otra, la de fiesta... Ya está ahora, Andalusia, huele alcohol. Yo me comí la uva a las 12 y un minuto cuando salí del shock traumático que me entró en el momento. No sabía que hacer con la uva, yo para mi familia era como el padrino. Perdón, perdón, perdón, perdón, perdón, perdón. Perdón, perdón, perdón, perdón, perdón. Perdón, perdón, perdón. Perdón, perdón, perdón. Perdón, perdón, perdón, perdón. Un whisky ha dormit. I com cada divendres repassem ara els 5 millors talls de la setmana de l'APM. Comencem amb el número 5. El número 5 és el cemental de la tribu. Els 20, una costuma, el no tenir, no saber molt com es fa. No hi ha control. Bueno, els 20, ara, avui en dia, ja saps... Ui, ja està, ja està, ja està. M'amalló, que no estàs res, home. Vull que Catalunya sàpiga l'edat que té el subdirector d'aquest programa. 24. Què m'he dits, és? Per favor. La part del sexe, que és aprenentatge. Ja hi ha una part que és inescri. Però és que n'hi ha més d'un que ja té una llarga experiència. Vull dir que no estàs parlant per tu. No, no, no. És supermàscula, és un machote. En el número 4. Una reportera una mica obsessionada amb la Maria. Hola, Maria, muy buenas tardes. Menudo susto que se han llevado los vecinos de este inmueble del 143 de la Avenida de Portugal. Maria, pongámonos en situación. ¿Qué hacen? Pues llaman a la policía. A los hechos, Maria, pero no les abre la puerta. Por eso deciden llamar a un negociador, Maria. No saben si está armado, si está solo, si ha hirido alguna persona. Por eso, Maria, deciden que mientras tienen que llegar los que ocortan, la calle. Pero nos dicen los vecinos que no lo hacen por la puerta, Maria. Nos dicen también, Maria, que... Queda clar que es diu Maria. La gent cada dia practica uns esports més estrany. És una de les afortunades. Tiene dos papeletas del premio que ha caído, pero es que, además, su sobrino es el campeón de España de Fujitsu. ¿Cómo dius? Todos nos gusta disfrutar el Fujitsu. En el número dos. Que algú li regale a aquesta noia un llibre de matemàtiques. Tiene que trajar suerte, seguro. Mirem-ho. ¿Cuántos años viniendo aquí? Desde el domingo. Ni más ni menos que 24 años. Per patir la jugada per ciar alguna posibilidad de reclamación. ¿Cuántos años viniendo aquí? Ni más ni menos que 24 años. ¡Viva los matemáticos! ¿Y ahora el número uno? Sí, tío Salplasma, Rajoy, Esper. Sí, qué tal, buenas tardes. Tengo tres preguntas muy breves. En primer lugar, quería preguntarle si sigue usted confiando en la inocencia de la infanta como dijo hace un año o estas alturas. Ya le han entrado algunas dudas. Quería saber también y entender por qué aceptó la dimisión de Anamato si está tan convencido de que no tuvo ningún comportamiento de sonesto. Tengo curiosidad por saber si le va a responder o la va a esquivar de si quiere repetir usted como candidato a la Presidencia del Gobierno. ¡Habla! ¡Vuelta por esa boca! Fonder todas. La última sí, la segunda ya la expliqué, y la primera, ser presidente del Gobierno, y creo que no debo entrar en esos temas. Desminueix de manera notable el nombre de morts per accident de trànsit a Catalunya. Bona tarda, són les set.