La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#66 - La Penya del Morro del 22/5/2012
El 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, mig amigues, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluc de Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del morro. Gràcies. A vosaltres. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Carme, no tu diferent, eh? T'has fet alguna cosa? Sí, és que porto un nou pentinat. M'he posat el cabell de color fúxia. Ah, de color fúxia, eh? Moltes gràcies, Jordi, d'aquí uns moments fem les notícies. D'acord, fins ara mateix. A mi també durant aquesta primera hora ens visitarà el Pau i el Martí a l'espai dels grups de música. Avui, de fet, ja fa una setmana, vam començar a repassar la vida del rei del rock. El Bispesley. Avui farem el segon capítol de la vida, un dels grans a la història de la música que hi ha de Bispesley. A la segona hora connectarem amb el casal de Jogas de Sant Just i avui tindrem la penúltima tertúlia esportiva de la temporada. Amb el Pau, el Borna, el Rafacano i el Sergi Pons. Sergi Pons, amb una cançó, que ja veureu que és molt xula. En fi, bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Jordi. Per cert, saludar a la gent que no està mirant a través de ràdio d'esvern.com. Bona tarda, internautes. I també la gent que ens està escoltant a les 4 de la matinada perquè no pot dormir al podcast de la penya del Morro de ràdio d'esvern. Perquè ja sabeu que tots els programes els podeu escoltar quan us doni la gana. Sense aquí ningú us obligui ni lligats d'horaris, ni re. Independència, llibertat, és el que vol la gent. I és el que nosaltres donem a radiodesvern.com. Hi ha ràdio a la carta, ja veureu. I allà hi ha tots els programes de ràdio d'esvern, el cap, el boomerang, l'expresso de medianoche, la ventana. Tots els programes de ràdio d'esvern estan allà. I el que podeu fer és explicar sobre el programa que us doni la gana, la penya del Morro, també, i posar-vos les coses. I escoltar el que vulgueu. Carme, perdó i bona tarda.Bona tarda. Té una cosa?Sí? M'agradarà o no? Home, no ho sé, no ho sé, fas pinta així. No, no treieu aquesta música, que no va d'això. Per això, no va d'això. Prou un altre així, com de gent divertida. Aquesta és la dada, moltes gràcies. Molt bé, un aplaudiment pel tècnic d'això. A veure, Carme. Jo no t'he posat la nota d'avui, que ho sàpigues. Jo ho vaig fer la setmana passada. No t'he posat la nota d'avui?No. No t'he posat la nota d'avui?No. No t'he posat la nota d'avui?No. T'ho juro, que no. Que hi ha gent que continua les bromes, perquè les coses que són bones es copien. I últimament, m'estan copiant moltes coses, Carme. Quina nota, no? I la veritat és que no ens ha quedat amb un pam de mas. Com l'Artur. El matí el Sergi Pons fa les notícies de Sánchez. M'ho he de explicar un ratlló. El Sergi Pons fa les notícies i la Carme les fa la tarda. Fins aquí. Fins aquí ja ho sabíem. La Carme és aquesta noia. I el Sergi Pons fa les notícies. La Carme. I el Sergi no està aquí. No hi és. La Corsa està en què sempre es deixen com notes. Al Sergi li diuen que l'Artur Mas ha vingut o no t'hi hagi de relacionar amb informatius de ràdio d'Esber, perquè no es parlen al matí, per això es deixen notes a la tarda. I la setmana passada un graciós de mena va posar el final de la nota... T'estimo. La Carme s'ho va... Va intentar falsificar la lletra. I s'ho va creure en la Carme, el començament, va dir... Ui, ui, ui, aquí hi ha el que pot haver d'aquí, perquè el matí comença en la Carme i el Sergi, que el Sergi entretenen 9, fa menys d'un mes, està passant alguna cosa. No fa menys d'un mes, no, eh? Què? Ja fa més d'un mes. No, fa menys d'un mes. M'enquindies avui. Avui, doncs a 22 de maig. Fa més d'un mes. Però que allò va començar sol? Sí, sí. Sol va començar el 16 d'abril. Molt bé. Bé, total, conclusió. O on vols arribar, Jordi? Doncs que aquestes notes amoroses que es passen la Carme i el Sergi, ja ho comencem a saber tots, i ja és públic. Per tant, quan escolteu el matí, el just a la fusta... No, em vols arribar que avui he hagut una altra nota. No, jo no vull arribar, això. Ah, vull arribar. Vull arribar que hi ha una relació, oi? Vull arribar que hi ha una relació molt bonica. Per tant, demà, quan escolteu el just a la fusta, l'espai a les 11 de les notícies de Sant Just, fixeu-vos què es diuen. Fixeu-vos quines indirectes es llancen, perquè potser és una gran sempre, segur, segur, segur que una gran, però allà ja veureu estimats companys i uents i uents i companyes i alguna cosa, demà al matí, tot escoltar les notícies de les 10 i 14. Això és el que tens amb ella, Jordi. Tinc ambeixat, que hi havia el rumor entre tu i jo. A mi m'agradaria que hi hagués el Sergi aquí. És veritat, tinc ambeixat. A mi m'agradaria estar pretès pel Sergi, Carme. Si el tens, avui el tens. Avui el tinc, però no em preté, com a tu. En fi, tot això, demà, a quarts d'uns al matí, jo ho escoltaré i a tarda posarem les frases que s'han dit al matí, perquè veieu que aquí hi ha gat amagat. La feia del borró, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. Carme, per on comencem, avui, les notícies de Sant Just, tu diràs... Quan se'n parla de la vaga d'ensenyament, si et sembla... Doncs no, però comencem igual, perquè he pensat, i si no em sembla que... No ens podem fer una altra cosa. Mira si és bona persona. Va, Carme, comencem amb la vaga d'ensenyament, perquè avui, el titular de TV3, per varia, no s'hauria d'utilitzat mai, una vaga amb desigual seguiment. Molt bé. Aquest és el viural que teníem, també, a Sant Just. També el teniu a Sant Just, però ara canviat no m'hi fa. No, ho dic perquè... Són frases d'aquestes, no? Recursos típics del món del periodisme, com, per exemple, han estat cridats a les urnes, i la segona és una vaga amb desigual seguiment. Valt de xifres. Valt de xifres. Ai, m'agrada molt. Valt de frixes, que m'imagino gent... Fischerers. Valt de Fischerers, que és com una nova espècie que en trobava l'entarta, l'entàrtida. Jo el visualitzo, realment, en el llei de xifres. M'imagino números ballant. Jo també, a la Teneu de Sant Just. No, és veritat, que estan allà ballant, allò com tranquil·lament... Mira, et donaré xifres en justenques. Que ballen, no? Ballen o no? No, les que ballen és quan són dades així generals. I tu, doncs, valores quins els seguiments que s'ha fet a Sant Just. Jo no penso valorar res, ja t'ho dic ara, perquè jo no em paga per valorar. Molt bé. A l'escola, abraça el municipal Marrex, dels professors, o sigui, hi ha hagut serveis mínims, per tant, els serveis mínims de l'escola Bressol són força més altres que els altres centres, per donar-se de vei als nens i nenes, i un terç de la plantilla són els que han hagut de treballar. Perdona, estem fent un repàs de com ha anat la vaga de professors a Sant Just. Home, doncs fem-ho bé. Vaga d'ensenyament, perquè vull deixar-ho recordat també, que s'hi han sumat les associacions de mares i pares. És una de les novetats d'aquesta vaga d'ensenyament d'avui dimarts. És el suport que de vegades no es prestava per part de famílies. Aquesta vegada s'han decidit solidaritzar-se amb la protesta i s'han afegit les entitats, i després qui volia, t'hi heu tingut, això ja és diferent. Però vull dir que en principi una de les novetats és aquesta. Doncs vinc a va, repassem la vaga d'ensenyament a Sant Just d'Adverts, de recent de connexions per saber com han estat els diferents centres públics i com han ocupat o no el lloc de treball, els seus treballadors. Comencem per l'escola Bressol, Carme, Dada, Xifras, Carme Estalla, Carme, endavant. Doncs hi ha hagut els serveis mínims per tant hi ha hagut. Més energia, que estem en un programa de Carro Orsen. Hi ha hagut un terf de la plantilla que ha hagut d'anar a treballar, i poc més 50% dels infants no han anat a l'escola. Escola Montserrat. Doncs l'escola Montserrat. El tens més endavant, no? La meitat del claustre ha anat a treballar, i només 40 alumnes de 300 han anat a l'escola. A més a més, també s'han sostès algunes activitats extrescolars. Escola Montsenya. Només 3 mesos. I ha hagut un seguiment massiu. Només 3 mestres no han segondat la vaga, per tant, totalitat, i, a més a més, pel que fa també, els alumnes... Ritme, ritme, ritme! Jordi, és que no et puc explicar bé. No et puc explicar en fatal. Faig el meu paper. Ja, però no s'entén res del que he dit. Sí que ho entès. Només ha anat 3 aquesta vegada. En aquest cas, sí, però no entenc res de tot el que estic dient. Sí, que ho entés tot. Que sí que ho entés, Carme. No l'he acabat. No s'ha acabat, perquè estem a mitja ronda, però ja farem la ronda. Escola Canigó. No, així tampoc. Tampoc, normal. Un punt intermig. Un punt intermig. A veure, busquem... Com el cafè de la República. Això també és el cafè de la República. M'està agafat i ho parlen molt més tot. La ràdio, tranquil·la. Doncs Carme, tranquil·la, i parlem ara de les escoles, de l'ensenyament. És igual, la Canigó hi ha hagut menys seguiment. Són 7 mèstres, només els que han estat absents a les aules. Per tant, doncs és l'escola on, potser, ens han menjat menys aquesta vaga. També a l'Institut, 7 dels 50 mestres, han fet vaga i, en canvi, l'absència de l'umne s'ha estat força majoritària. I, a més, aquesta tarda... Hi ha una situació perquè hi haurà una... Hi ha convocada una casulada, per mitjà de SMS i xarxes socials, amb protesta per les retallades a l'ensenyament, serà a les 7 davant de l'Ajuntament. Millor, sí, Carme? Sí. Un aplaudiment per la Carme, un aplaudiment. Avui, sí. Amb altres informacions crec que és dali, però avui... Perdó, aquí no discutarem ara, però jo penso que sí, que justament és un rapàs de com ha anat a darrere. Però no pateixis tu. Tenia com més coses a dir i no les he pogut dir, em sapó greu. No justifiquis. No em justifico, m'hi he dit. Perquè no ha quedat bé. La gent ja ha vist que no ho poden ser, i ja ho ha valorat. I ara continuem amb més notícies de Sant Just. Carme, tu diràs... 268 fotografies han presentat el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just. Diuen que es va acabar el termini per participar en aquest cert amant d'una fotografia fotogràfica Sant Just. El nombre d'inscripcions ha baixat en més de 200, comparat amb l'any passat, un descens que s'hi atribueix a la introducció d'una quota de 8 euros en guany per presentar les imatges. Els organitzadors recordem que van de ser d'incorporar aquesta tarifa per aconseguir que algun concurs sigui autosuficient. Sí senyora. El tema del cert amant d'aquest any ha estat les botigues i els mercats de món, i ara un jurat especialitzat per a una selecció de les millors fotos participants. Aquest dia s'exposarà a les balconades del carrer Bonavista. Molt bé. Entre el 16 de juny i el 16 de juliol. I llavors, d'aquesta cinquantena de fotos, es trien les tres millors i apremis, i, a més, també hi ha aquest concurs popular, que és que la gent ha d'endavinar, intentar endavinar, quina és la fotografia que el jurat triarà. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Aquesta cançó comença molt tranquil·la. Es diu Nanes Sora, de Brats. Si volin t'interessa buscar-la en algun lloc. A mi personalment m'agrada molt. És un grup de miagitana de França, em sembla, que són. I tenen cançons molt xules. Però mira, amb quin ritme acaba i que guai. Hola, soy José Enreyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes. Dio la peña del morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La peña vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Doncs aquesta és una de les promes que m'agrada més. Les he agafat molt de carinyo, la promo de Joaquin Reyes. Home, fa molta gràcia, no? La peña del morro! I ahora continuamos con la última noticia de la karma! Hola, soy Carme Verdoi. Doncs podríem ser un muchacha de nuite un día, Carme. Sí, per què no? Hola, hoy... Carme Verdoi, Verdoi. Verdoi, Verdoi. Hago las noticias. Podem fer-ho, això, no, un dia. Em poso una perruca, jo, Morena, i grabem un vídeo a la redacció de la ràdio, i faig... Perdó, i... Com els celebrities... Celebrities de Sant Just! Hòstia, seria molt cajón d'això, eh. Sí, sí, però no ho farem. Però m'agrada molt aquest espai. Perdona, és que estic d'una volta de... M'agradaria que et llegeu el nou col·laborador. Celebrities de Sant Just. Tenies un noi... I llavors, per exemple, fem... Oi, l'Edo! I llavors fem a Canji, fem l'Edo! Ja t'ho he dit. Escolta, investiguem-ho, investiguem-ho, això. Ja no tens estudiants en pràctiques. Hola, sóc Josep Parpinyol. I vas a allà, al despatx del Calda, i fas un vídeo de tota la gent de Sant Just. És una primera temporada de 7 capítols. 3 minuts que descun. Carme, tu saps la primera. Vinga, va, eh... Ja no tens estudiants en pràctiques. Ja tinc estudiants en pràctiques, no? En marxat. En marxat tot. No vas a acomiadar. Que va venir, el programa connecta... La gent no coneixia. Sí, sí, sí, molt. La gent parava per què dius que passava el Juan. Dic que veu moment, tranquils, avui explica el programa. I ho faré després d'aquesta notícia, Carme. El consell comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al vesllbregat. Perdona, un moment. M'estàs gent que amb el fred que fa hi ha mosquits? Bueno, s'ha de començar, les coses estan previstes, en funcions d'unes dates, i d'aquí demà va ser a Txaracaló, per tant. El mosquit tigre torna a Sant Just, Carme? Segurament. I més amars es recomanca ja en zones naturals per les flujes que van tenir lloc aquell mes. Ara la campanya durarà tot l'estiu, se llargarà fins a principis de tardor, i recordem que el mosquit tigre, com deies, és un dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat. Soca el mosquit tigre! Què té, m'he donat? Què passa? La gent no ho veu, però... Perdona, un moment. La gent no ho veu, però el mosquit tigre és molt agressiu. És una persona que... No és una persona. Perdona, és un bitxo molt agressiu i que fa allò que fa molta gent quan està agressiva, que es posa al puny, aïns la boca i fa mosseia com... Ah! Volguem dir que m'estic aguantant. Doncs una mica, això, eh? Aquest va bé, agressiu. A mi. L'interpretes bé? Sí, perquè jo soc una persona molt agressiva. Carme, vols fer el favor de continuar les notícies, sisplau? A mi no em fa gràcia. No em fa ni... O sigui, no em fa gràcia, d'acord? No, pot estar fent les notícies, Carme, sisplau. De què rius? De què rius? Doncs ho sento molt. Si no te'n vas, te'n vas fora. O sigui, aquí a la ràdio, a fora de la porta, hi ha 400 persones que poden fer el que fas tu, Carme. O sigui, que si no t'agrada, porta i te'n vas. No, no, t'ho dic sincerament. No em fa gràcia, amic. Fas molt bé. No, no, no. És que vols continuar, sisplau? M'has de parlar bé. Què? Sí, no, no. Que t'haig de parlar bé? Però què és això? He vingut a sortir d'aquesta tia. Però què passa? M'ha agradat molt aquest últim cop, eh? M'he fet mal a la mà. No, Carme, no, no em fa gràcia. Són les 5 i 23 de la tarda. Tenim molts continguts al programa. No podem estar equiparats. Va! Va! Jordi, trucarà gent, eh? Què? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Mira, el xat, mira el xat, mira el xat. Mira, estàs provocant comenteja al xat. Elxat de radioelsbren.com, comentaris, per exemple. Diu, Jordi, deixa aquest to immediatament. Mira, vanejat, vanejat, aquest fora. Borreu-me aquest al xat. Fora, no, no vull, no vull més aquest. Diu, et posarem una denúncia. Posa-me la denúncia. Posa-me la denúncia. Posa-me la denúncia. Posa-me la denúncia. M'haig de dir que el gusta movent el diàl... Que no mòbil, potser és una persona antiga. Si mou el diàlsa per una persona antiga. Perquè avui en dia tot vaja amb electrònica. Tot va en internet. Per això tenim un podcast, Carme, per això tenim un podcast. M'estic posant molt nerviós. Jo veig, jo veig. Puc continuar? A veure com recondueixen, això, ara. Diu, no tot s'hi val per la ràdio espectacle. Doncs sí que s'hi val. Hi ha gent molesta, esperit sensibilitats. Fas sensibilitats? A veure, ara es fan molt... Ara... Espera't, ja ho veuràs. Tinc el final de l'esquetx. Espera't un moment, ja ho veuràs. Posa'm, m'ho he quedat de part. Lo siento mucho... M'he equivocat. No vol ver a currir. Carme... Has pogut abraçar-me. És que em sento malament. Ja, no m'has trencat. Devia ser molt ficat. Perdona. No sé si vull continuar parlant de la mosquit pigra. Carme, et puc abraçar? No. Deixa'm abraçar-te, va. Va, Carme. Farirà, Jordi. Jo també. Ara rebotjaré el contacte físic. Carme, no sé què així, en realitat, és que... de petit vaig tenir un problema. És igual, no ho explicaré ara, però... Em sembla molt de greu. A vegades et diuen que sóc inestable, emocionalment. No sé per què, però... Carme, abraça'm, per favor, que si no... Si no... Carme, no sé què sóc capaç de fer. Per favor, abraça'm. Tinc un vidre al meu davant. És igual, Carme, és igual. Va, i la braça. Ai, Carme, ai, ai! Ai, Carme, ai, ai! Ai, ai, ai, ai, ai! Ai, ai, ai, ai! Ai, ai, ai, ai! Ai, ai, ai, ai! Carme, gràcies. Em sento millor persona. Sí?Sí. En el paper de periodista resignada, Carme Verdois. En el paper de jefe malparit, Jordi Domènek. Això passa, eh? Com va passar? Com va passar? Com va passar? Això és impossible que... No, Carme, no, això és impossible. Hem d'anar a pensar que aquestes coses passen, això. És impossible, totalment. I fins aquí l'esquetx del director Cabrón. Ara intervingut per ordre de pressió. No hi hauria dit això, no? És que, clar, només som tu i jo. És el Sergi, Sergi, posa'l, Sergi. Amb el Nick, plataforma en defensa de la Carme, després, plataforma en defensa del rei. Que diu, ja està bé d'imitar el rei, sempre que us vulgueu mufar de tot d'algú. És broma, tot, eh? És broma. Deixem-t'hi que és broma. Acabem molt amb el mosquit tica, no? Acabem amb ell, acabem! El consell comarcal que torna a fer naquil·li de la ciutadania per col·labori i per tant demana que s'habitin... s'habitin acumular aigua, allò que diem sempre, eh? Potser hi ha agents, petites cisternes, plats o cendres ubicats a l'exterior. Sí, és veritat, el mosquit tigre és molt perillós, per quan hi ha basals i tot això, eh? No, quan hi ha basals, no, vull dir que quan no hi ha basals, però a vosaltres ganes les plantes i té el platet aquell, avui digue aquesta aigua i que no es pugui s'habitin, perquè així s'habita la proliferació del mosquit tigre. Mira què diu el Javier Béjar. Diu, avui el Jordi... Això el Twitter, eh? A la ciutadania del Morro. La medicació a casa. Doncs no, el pitjor de tot és que me l'he pres i mira què m'ha passat. Bueno, en fi, està bé això, eh? Doncs ho farem més sovint, si la gent reacciona, la gent reacciona, no? Doncs ja farem més teatre. Si ho voleu, teatres en tindreu. Carme, moltes gràcies. De res. Tu estàs bé, no? Sí, però... Sabies que tot era mentida, de fet. Igual, si no, m'ho he pres així fredament, no? Molt bé, Carme, és molt bé. No, és veritat, però sí. Escolta, perquè ja no tenim el lliustamí, no amb altres, però... Si ens passa això a la feina, què podem fer? Com de reaccionar? La Carme, creieu que ha fet bé? No, t'ho dic de veritat. Tu, Carme, si teniu... clar, això passa, no? Pot passar, algunes feines, casos no, de bullying a la feina i tot això. Pot passar o no pot passar? I el que ha fet la Carme, està bé o no? No, tu anaves rient, Carme. Clar, és difícil, no? És difícil riure quan algú t'està fent bronca. En veritat, no hauries d'haver rigut, potser. Si tu t'has rigut a la cara d'una persona que t'està fent bronca, no has fet bé el teu paper, que no has fet bé el teu paper. En fi. Sí, en fi. Doncs res, Carme, moltes gràcies. Dos quarts de sis de la tarda. I... Sí, sí, sí. Home, clar, amb tot... Fer bronca no dura un segon, ja ho hem vist. A més, tampoc no era cap bronca. Era agressivitat. Gratis, sense justificar. En fi, Carme, gràcies. Ja sabeu que teniu més notícies a partir de la set, els enjuus, notícies, edició vespre. I ara mateix tota la info a radiodesbern.com. Fem una petita posa per la publicitat. Ja ho en calmo una mica, em faig un menjó en les pastilles. I tornem ara, fins ara. ¡Radiodesbern, 98.1! A Sant Justesbern apostem per l'habitatge públic. Promunse obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. En aquestes habitatges es farà de forma directa, seguim l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació, al web 3bdobles.promunse.com. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesbern. A Sant Justesbern apostem per l'habitatge de Sant Justesbern. Primer tonis, després expectants, que cada segon que passa té més números d'haver-la palmat. I quan la porta, finalment sobre, la gent crida i comença a plaudir. Tots dos saluden, es besa, ni ell li diu... Nena, ara ja som més camics. Són un orquestre i el plafón negre, i surten les lletres final. Recull la carpeta i els auriculars, s'abrassa amb el tècnic, i marxa cansat, i és que l'home, que d'oflen bros willis, que viu aventurats només en la veu. L'home, que d'oflen bros willis, que no està manjat en aquesta cara de veu. I avui, nit d'estrena, de coniar, un àtobos al pur i fial. El nostre mà té una idea, no s'hi va la dura. Té una idea, no s'hi van l'adoptar. Potser és l'última oportunitat. Tothom a gira i una limousina. S'atur entre flesjos i tulits. Sobrepas entre els fotògrafs. Estreu al barretre, molants, el posa contra el fititiu. Hello, dear Mr Willis, it's such a great pleasure to meet you. Hello, dear Mr Willis, it's such a great pleasure to meet you. No és pas un crac en idiomes, però el menjar aquest trossol porta preparat. Tots dos es miren i el món s'atura. Ai, l'assetting és un minut. Per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que em recorrego junts. No deixa cap marge per l'ambiguitat. I és que l'home n'hagués tingut prou amb un gestos, un riure de complicitat, que no arribarà mai perquè hi ha guàrdes penyes. Que el paguen per això que li fot un empenta i que cau en rodó, que quedes test a terra, que es pensen que es voti o maigo, o maigo, o maigo. L'home que doble en Bruce Willis, de fora al cinema sent la seva veu. Uns vianants intenten renimar-lo, entre dos l'agafen i el posen de peus. L'home els diu que en Bruce Willis és un amic seu. L'home que doble en Bruce Willis, de fora al cinema sent la seva veu. L'home que doble en Bruce Willis, de fora al cinema sent la seva veu. Però ningú no sap què... 5.35 de la tarda continuem més tranquils. Tenia a vosaltres el Pau Marcos. Què tal, Pau, com estàs? És que vaig una mica com m'ha estressat. No sé què ha passat amb el Martí. Jo li he dit a dos quarts a la ràdio i m'ha dit sí, sí. Què hem de patir? No, no, no ho crec, no ho crec. A Martí, com que em pensa que és peixos, jo és una persona... És peixos? Ah, sí? Tu portes això dels horòscos? Jo porto molt, sí, porto molt. A quin diari ho mires? A quin diari et creus? A poc. Ah, efectivament. Que ja no existeix. I em vaig quedar amb l'últim horòscop, ja de per vida. I qui era? Deia, vas a triomfar, t'hi acabo, no? Llavors, llavors, que veus nosaltres, no? Avui, però això, no, he vist que no ven sol, no? No, perquè amb l'Aleix, l'Aleix Graell, que anem aquesta nit a aquest vespre al Café de la República de Catalunya Ràdio. Home, Aleix Graell, què tal? Bona tarda, bona tarda. No m'han parlat una vegada amb tu? Sí, sí, vam xerrar un dia, tornant de huesca. És correcte, és correcte. I, a més, segon programa, no? Sí, fan un programa per internet, que es diu, presenta'l tu, no? Bé, estem al Pou.com, és aquest programa de ràdio Magasín, que fem amb 5 companys de la Universitat d'Atonom a Barcelona. Estem al Pou.com. Sí, ja som WordPress, al Pou.com. Ah, molt bé, ho heu pensat, no? Sí, ens hem millorat, hem millorat. Molt bé, molt bé, nen, molt bé. I cada setmana sortim als diumenges, si algú té ganes, escoltar-ho. Sí, home, estem al Pou.com, que sou uns estudiants de periodisme. Jo estic de falques. Hem de dir que el Pau ens fa les veus. Ah, fa les veus, Pau, fa les veus. Sí, jo faig falques i tal, el que em demanen. Jo faig el que pugui i el que em demanen. Escolta, jo vull un comentari, però, quan l'Andreu Buena Fuent va anar a fer una xerrada a la universitat, ara fa poc, veu allà, a l'autònom, vosaltres, quan va acabar, ni cortos ni paretjosos, veu sortir allà i li veu demanar si podia venir... Sí, en directe. ...d'entrevistat al programa. Això va ser cap al febrer. Sí. Ha vingut, ja, o no? No, encara no. No hem de dir res. Però estem al cabri, ja. Està pur, està pur. Andreu, que segur que ens estàs escoltant, recorda trucar-lo. Però ell va dir que vindria o no? Sí, va dir que vindria i està gravat. Ja vindrà, home, ja vindrà. Ara potser no és un bon moment. Ara, ara, no... Té feina, ara. Home, Martí, re mires. Bon dia, bon dia, sí. Bon dia, Martí. Has vingut corrents? No hi ha manera de aparcar, no sé com us ho feu aquí a Sant Just. Perquè m'escotxes un sobre l'altre. Aparca't de rapana, sí. Saps el tipus de pel·lícula. No corris, eh? No. Si et van malament d'aquest horari, busquem un altre. Si no precisament avui no me n'ha anat a la unia. Avui no n'ha anat a la unia. Jo pensava que venia allà. En fi, doncs, a l'Eix, benvingut. Gràcies. El club queda aquí. I res... De què parlàvem? Tieneu no me'n recordo? Bueno, seguirem parlant del que vam començar la setmana passada, que vam començar parlant d'un del rei del rock. El rei del rock. Qui era, Jordi? L'Eix Pesley. Ei. I és que ja sabeu que el poble del Martica a setmana venen, en expliquen l'història d'un grup de la... d'una agenda, no?, de la història de la música. Aquests dies estem repassant que dimarts Elvis Pesley... Oh, fantàstic, eh? És que m'agrada molt. En fi, la setmana passada vam començar a repassar la vida i la trajectòria musical d'aquest home. Avui seguirem parlant d'aquesta bèstia musical, i com que hi ha molt per dir la setmana que ve, farem l'última sessió de l'Elvis i ja acabarem, no?, perquè són tres capítols d'Elvis Pesley. Esperem acabar-lo. Jo i així ho fem amb més calma, no? Exacte. Molt bé. A veure, perquè si no recordo malament, dimarts passat, vam acabar d'explicar que els senzills que l'Elvis va llançar el 1957, va arribar el número de les listes, com per exemple, tu, Mag, o el Socap, let me be your teddy bear. Si no recordo malament. Sí, sí. No és que ho estigui llegint, eh? No, no, no. És que si no recordo malament... Està molt desarrollada. Molt. En aquests moments que has dit en el 1957, és quan ja comença a ser una estrella internacional, i comença a tenir admiradores per tot el món. També en el 1957 va publicar el seu tercer álbum, titulat Loving You. Que també és una cançó, que forma part de l'album. Sí, sí. Aquest senzill Loving You també va aparèixer com a banda sonora de la seva segona pel·lícula, que va protagonitzar... Va fer triplet, eh, aquesta cançó? Sí. Dis, senzill, llibant de sonora. Exactament. Li va donar part molt. Li va donar... va tirar amb el Loving You. A l'Eixa, tu t'agradava, després li, jo t'agrada? No gaire, la veritat. No ha escoltat molt. Ho vaig marxar. Ja puc marxar, eh? Vinga. Doncs mira, avui és l'oportunitat d'escoltar-lo una mica, no? Perquè per avui, en Martí, també anirem posant una mica els cançons de l'època que estàvem parlant i tot això, no? Sí, així anirem conèixer-ho una mica més, perquè és de la nostra... de la nostra quinta, sí. De la quinta i de la teva, que tampoc el vas pillar gaire. Jo el vaig explicar la setmana passada, que d'aquí hi havia una frauona. Hi havia coses que l'escoltessis. Tenies un casset, d'on pla, perquè ens recordem. És veritat, és veritat. I tu diries que era un cd i era mentida. I no oblidem-lo de la frauona, tampoc. És veritat, és veritat. No traiem els bruts, no? Era la frauona. Ara, ara, ara. En fi, tot el que... Oh, què passa, en Lluís Petlell? Estem a l'any 1957, ella estava ja muntat el dòlars, no? Exactament, ja començava. Amb 20 i pocs anys ja tenia una mansió, tenia una fortuna espectacular. Apostoflant, exactament. Llavors... Seria la paraula, eh? Exacte. Aquest any, aquests anys, finals dels anys 50, va iniciar 3 gires amb les quals va continuar generant una resposta bastant aclaparadora, en el públic i, sobretot, en el públic femení. I es va començar, com he dit abans, a consolidar la seva fama. Llavors, aquesta esborrejada de respostar el públic cap al cantant... Perdona, perdona. Esborrejada. Esborrejada, esborrejada. Esborrejada, esborrejada, esborrejada. El dia està malament. Martí, t'acabes de llevar, no? Confessa, o confessa? Jo crec que va sortir ahir, el Martí. Ah, va sortir, va sortir, ahir, no? Va sortir, Martí. Això diuen tots, després... Bueno, bueno, després mira com entra. Escolta, Martí, que tu volguis, tu, esborrejada. Esborrejada, sí. Cap problema. Doncs esborrejada, vale? Respostar al públic cap al cantant i més concretament, com he dit el servei femení, Frank Sinatra és també reconeix... No havíem, havíem. Bona sortida, Frank Sinatra. Martí, fem una cosa, prendre un descans. No passa res, home. I ja està, si acabes la frase, diu... Frank Sinatra també reconegut per inspirar l'esbaïment o el desmai de les adolescents. Sí, i el Vis, o sigui, Frank Sinatra i el Vis, feien que les adolescents es desmayessin. Exactament, va començar a Frank Sinatra i el Vis va... I el Vis va seguir, no? Sí. Molt bé. Més o menys en aquesta idea. Va, Martí, va, una plaia per a Martí, l'espasso seva, va. Va, que de fer reconeixer, molt bé. Era l'any 1957, el Vis va gravar el seu quart treball, titulat Elvis Christmas Album, on hi va destacar la cançó que escoltem de fons, Santa Claus is back in town. Santa Claus is back in town, una cançó que sona cada Nadal a totes les cadenes, aquelles pel·lícules tan bones que fan. Ah, sí? Sí, les mirem tots, ho sabem. És veritat, és veritat. Té titul de Trilogia de Batman, també una mica. Santa Claus is back in town. Va, més o menys. La Santa Claus no, trobar-la i posar-la. Santa Claus is back in town, sí. Ara, ara. Aquest llançament a l'Enc va anar molt bé, no? Doncs sí, va anar molt bé, com ho has dit, perquè vas tendre encara més la llista d'àlbums que van arribar al número 1, al cantant de... O sigui, ja t'havia tingut 3 números 1, aquest va ser el quart. Correcte. Quan va patant. En 22 anys només, perquè recordem que és el 35. Com tots, com tots. Nosaltres és que perquè en tenim 20, que sí. Esclar, amb tots esteu això, també. Back to town, també. Back to town. Tornaria, a més, aquest album, aquest Elvis Christmas Album, es tornaria amb el temps l'album Nadaleng més venut de la història. Vicent, que no sé si ara... El triomfó. El triomfó entre l'album Nadaleng. Sí, sí, sí. Tu eres mi estrella, et segueixo bé, una cosa així. Tenies el... el tenies. Dentro de ti hi ha una estrella. El tenia, el tenia. Si lo deseas brillará. Doncs sembla que sí, que va guanyar operació en triomfó. Sí. I, a més, amb tot el Ramon Borri que ja havia creat, durant el period del 58 al 60, va decidir allistar-se l'exèrcit americà. Aleshores la gent va dir, escolta, i la teva música què? Va dir, aquí hi ha un peron. És veritat, i tranquils, no? No, però... M'entraïm a tu... Vincons? No, encara no, no l'he coca. No, però va demanar que se'l tractés com un soldat més, eh, que no hi ha d'es tractes especials. Tu tenies al costat d'altres com un soldat més, segur. Sí, segur. Li fas les mateixes bromes i aquestes coses que es fan allà, les pel·lis... Li van fer un... com es diu, un bàsit amb ida, no?, o no? Així, com unes lentejueles... Sí, perquè no destaqués, perquè no li poguéssim disparar. I tractar-la com un més. Com passaràs ben despercebut. Sí, sí, sí. Doncs durant la seva essència de dos anys, els productors i les companyies musicals... Ja, bueno, es van preparar per aquesta essència, i va sortir i van treure-me a la llum material inèdit, en el qual destaquen 40 cançons, que es van col·locar en el top ten de les llistes de música més populars. Osti, és que és fort. Fins i tot sense fer res? Dos anys sense fer res. I va patar amb cançons com... Sí, home. Aquesta és l'escoltant de fons. També Hard Headed Woman o One Night, no, Pau? Doncs sí, algunes aquestes cançons, aquestes 40 cançons que van arribar al top ten, quan ell estava fent el servei militar. Bé, va acabar l'exèrcit, va acabar el servei militar. L'any 1960, Elvis Presley va publicar un altre treball titulat Elvis Is Back. Exactament, que seria el seu cinquè... o el seu cinquè álbum, la seva trajectòria musical. Sempre estava tornada, no? Bueno, però aquí... Santaclausis Back tothom. Però Elvis Is Back. Com que aquí tornava ell de veritat... Elvis vestido de Santaclausis Back, no? Aquest és més endavant. Vale, vale, vale. Bueno, doncs aquest Elvis Is Back, incorporava un senzill amb el nom d'Stack on You, que es va convertir en un èxit instantani, com les darreres cançons que havia anat traient. I, més tard, va gravar dos dels seus senzils més exitosos, que es titulaven It's Now or Never. Home, perdona, fem un altre en el camí, no aquí, eh? Perquè aquesta és una famósíssima cançó, que no sé si la coneixeu. A veure, posa-la. No, és que estic buscant, eh? Tranquil. Tranquil. Doncs ha quedat demostrant que no la coneixeu. Com que no la coneixeu? Per favor. Si us heu de declarar una noia, algun dia, us utilitzeu Elvis Presley It's Now or Never. La coneixeu. No la coneixeu? Sí, sí, sí. Aquestes són les que fiquen les graduacions. Ah, la festa del baile, no? El baile de primavera. El tipic d'acosta a la data, tienes pareja. Es verdad, te lo encantan. Oye, Tommy, ¿me acompañaría al baile? ¿Quieres venir conmigo al baile del encantamiento bajo el mar? No lo sé, Susi, estoy muy ocupado. Ah, sí? Y trabajo de cuártir mac no me lo permite. It's Now or Never, es decir, ¿es ara o mai? En fi, vinga, va, Martí, que no pas el ritme. Ah, tranquil, no passa res, home. Que el ritme no pari, no pari, no pari. Elvis i sona a aquestes coses de fons, eh, que està mal. Bueno, doncs, aquesta cançó, It's Now or Never, o Are You Lonesome Tonight? O va, aquesta també és clar. Doncs fem un altre al camí i no es posarà. És dient, jo la vaig buscar perquè, si no, això és informable. Però, clar, són cançons aquestes... Que se m'ha posat. Bueno, doncs, aquestes dues cançons també es van incorporar en aquest cinquè album titulat Elvis Back. En el mateix any va sortir publicat a l'album titulat J.I. Blues. J.I. Blues. Que no sé què vol dir, les inicials, però... Però, bueno, ho diem, ho diem. Sí, sí, sí, sí, sí. Mira. Are you lonesome tonight? M'he equivocat, eh, per saber que era més famosa. Are you lonesome tonight? Sí, sí, sí. Si en la primera, què ens ho et falla per declarar el turisme? La votem-ho. Sí, Are you lonesome tonight? I si falla aquesta, a canvi de noia. És que no està interessada. Afectivament. Afectivament. A canvi de fregona, no? El millor, el noi aquest. En fi, aquest és el tema Are you lonesome tonight, però tu comentaves que el mateix any va sortir publicat a l'album titulat J.I. Blues, i l'any 601 podia presumir a Elvis Presley de ser una artista que havia venut més de 75 milions de còpies a nivell mundial. És una bestialitat. I en aquest 601 va fer un altre álbum titulat Something for Everybody. I els crítics musicals deien que aquest nou material exemplificava molt bé el son Nashville, que definia la música country d'aquests anys 60. I amb el temps es va convertir en el 6è L.P. i va fer anar a solir les primeres posicions de les llistes musicals com gira una tradició en el Elvis Presley. Silenci, per favor, que estem fent un programa de ràdio. Des de l'any 1961 fins al 1968 van ser 7 anys, eh? Això és una data? Està ahir, com dirà el Caranca. Mira, m'agrada molt aquesta cançó. De l'Ariol Lonesome Tonight, que a cop i volta al mig de cançó, es fa com un espitx. No ho sento, no ho sento. Bé, nenes, nenes, estàs sola. Però ja no ho estaràs més. Vinc cap a tu. Jordi Domènec trobes ser simultània, eh? Sí, sí, sí, bé, és simultaníssima. En fi, entre el 68 i el 68, què va passar, Pau? Doncs, a part de què van passar 7 anys, com ho has dit? Sí, és que prou millor. Presley va llunyar-se als escenaris un altre cop i es va centrar en la seva faceta com actor. Ja vam dir l'altre dia que ell sempre havia volgut ser actor, tenia un contracte afirmat amb una productora per anar fent pel·lícules, i durant aquests anys d'activitat cinematogràfica va participar en unes 27 pel·lícules, o sigui que no està malament. 27 pel·lícules, en 7 anys. 27 pel·lícules? No, sí. Està mal, no? Però són quantes? No ho sé, moltes. Quatre pel·lícules a l'any, més o menys. A més, durant aquest període, els seus èxits musicals provenien, com és lògic, de les cançons que ell composava per formar part de la banda sonora d'aquestes pel·lícules, en què apareixia, o sigui, ja ho aprofiteu, feia tot, és el cas dels senzills, de senzills com Can't help falling in love, o... Vinga, totes a casa. Aquesta és la tercera opció. Aquesta és la tercera. Aquí ja t'estaràs fent pesant, Jordi, potser. Si et declares tres cops i els tres et tuques. Si ell et diu que no, un moment, un altre. I vas canviant el caset. Aquesta ja ha estat al terra agafada als seus peus. O un altre, també, que també és molt famosa. Return to Sender. Return to Sender, que no Return to Santander. Ei, esperi un moment, Pau. Vinga, i a part d'això, el tema... RETURN TO SENDER. Aquesta és per dir-li a la noia. Ah, no, que et peti, no? Ara, ara, ara, ara. Paguer voler a tu, the postman. Estem parlant, eh, per tant, de la dècada del 60. Com que tot el que comença a acabar, el que puja a baixar... i el que és bo també és afiamat... Això em sona molt, eh, aquesta expressió. No és algú com d'algú. Sí, exacte. Perquè no utilitza mai ningú aquesta expressió. La llet comercial d'Elvis va començar a deteriorar-se amb el pas del temps. Perquè comencem a l'època, una mica, ja, fosca, perquè ja era hora. Aquí hi ha la primera caiguda d'Elvis. Això és tan fantàstic. Exactament. De fet, van ser 4 anys, entre l'any 64 i 68. Martí, tu què t'has informat? Què va passar? Doncs que durant aquests 4 anys, Presley únicament va aconseguir que un dels seus senzils assolís el top 10 de les listes, i únicament va ser amb Crane in the Chapel. Ja recordem que abans havia col·locat molts dels seus senzils. Tots els seus LPs havien arribat amb els seus senzils. Això és com el Barça de Guardiola. Ara que només ha guanyat 3 títols, és un fracàs. M'ha col·locat un, saps? Això ho parlarem la setmana que ve. Perquè si no, guanyem la Copa del Rei. Què? Tranquil. Jo seré su confiant, però a veure què passarà. Potser anirem a la Copa del Rei, no? Perquè es la fan per... Per molt bé. No, no, no. Per molt bé, i no la veiem. Si ho fan, aporta tancada, com diu... L'esperança. No pitéssim el rei, eh? No pitéssim, des d'aquí fem una crida a no pitar el rei. Em fan teul i l'elefante. Què anava a dir? No, després de la segona hora parlarem de tot això de tertulia esportiva. El Pau Albornaz, Sergi Pònia, el Rafacano. Però estàvem dient això, no? Que Cajang and the Chappals era l'exit que estem escoltant de fons, per cert, i que era l'únic que havia aconseguit col·locar en el número 1. Què ha passat després? Bon, aquests moments, més ben dit. Doncs en aquelles dades, l'album de Gospel, How Great to Art, va fer que Elvis em portés el seu primer Grammy en la categoria de millor interpret sacra. No sé si... Sacra és alguna cosa religiosa. Música sacra, música religiosa, no? I, a més, he vist Presley com que el que feia ell era molt curiós, perquè va ser el primer blanc, diuen, diuen, no em vull equivocar, però que va cantar la música que cantaven els negres. Això és el que vam explicar l'altre dia, que buscaven alguna cosa... Era una plaça. Buscaven algú que barragés els estils, l'estil de la música negra, amb el contri, o que tingués un blanc, que tingués música de negre, diuen, i van trobar Elvis. I això també li va fer que no el vulguéssim ni a les ràdios de contri, no a la ràdio d'Arenvi. Però, bueno, després, mira. Atenció, a l'eix, hi ha un missatge per a tu, al chat de radiodesvern.com. Moltes gràcies. Mai ens escolten a nosaltres, però bé, ells. I hi ha missatges, eh? És que estem a la penya del Morro. Epa! A veure, a l'eix diu... A l'eix, jefe. Qui pot ser? Qui pot ser, qui pot ser. Tens molts assalariats, o assalariades? No, cap ni un. Llavors és una persona desfiltrada. No, no, jefe, qui pot ser. Diu, dona canya al Pau i al Martillòmar. Oh! No sé, farem una investigació i farem alguna cosa, però ja ho diran. Però segur que sabrem, sortirà la llum. És l'Esther. Ha sigut la investigació curta. Sí, sí. Exacte, ha fet vida ment. En fi, doncs si vols fotre canya, tu mateix, eh? És el que vulguis. No, no, jo els escolto. Estic apuntant les cançons per conquistar l'Esther. Ah, per conquistar l'Esther? Bueno. O el que surja, no? O algú altre, si les cançons no funcionen, ja sap. Ja sabem per què et diu, jefe. Esther, tu sí que saps, nenam. Bueno, en fi, hi ha últims minuts a la... Tornant a la música, s'ha cregut. Ens n'havíem quedat. Tornem a la música, s'ha cregut. Sí? Escolta, és que avui, ni de conya, farem tota la guia. Bueno, però ja hem aprofitat i hem acabat la carrera. Si no, el acabem avui... Jo veig dues sessions més, eh? Sí, o deu, eh? No poden bastar tota la vida. Tampoc es faci passar. Elvis, prou. Vull dir, no sabem, fora. Va. Música interpretada, com a millor interpretada. Sí, molt bé. Malgrat obtenia aquesta distinció, els treballs de presle, i en aquest període, la majoria en forma de bandes sonores de les pel·lícules, vam començar a caure en relació a vendes, i els a la discogràfica començaven a estar una mica preocupats a aquesta situació una mica negativa. Ai, que estan molt preocupats, que ja no guanyem els milions de dòlars que guanyem abans. Ai, no sabíem guardar res. Va, va, va. Això ho deia amb un puro, no? La reunió de la discogràfica. Quan has guanyat aquest any? Aquest any no hem fet els 75 milions. L'any 1968 va venir acompanyat de la paternitat per l'Elvis. Una frase molt bonica, que guarda un regrafons més bonic encara, però això no va contribuir a pujar-li l'ànim. El que no, Pau. Doncs no, perquè dels de res, 8 senzills que havien llançat, només dos havien aconseguit el top 40 de les llistes. Els senzills no van ser complicats. Perdó, perdó, perdó. Perdó, perdó. T'has trobat a groga per mi. Tronja, eh? Alguna vegades ha vist una hàrvita traient-se una tercera a groga. No, però n'hi ha alguns que haurien de fer. Però, bueno, no en trobem a valorar, eh? No, no, perdó. No hablàvem-nos de la sàrvita. Tenien els senzills complicats, no? Els senzills eren complicats, però per tal de rellançar la seva carrera, que saliva Carrolla, Carrolla. Per tal de que no es convertís en Carrolla, Elvis, de nou fos, hi ha un artista passat. Se li van programar diverses aparicions a la televisió, sobretot un especial a l'Alenc. Molt bé. Elvis, back to town. Back to Christmas. One more time. Exacte. One more time. Doncs aquest especial, a més, el desembre del 1968 va retornar a Elvis a la primera plana del panorama musical, amb un 42% de l'audiència a la NBC, als Estats Units. Un 42%?No està mal. No sé quants milions d'habitats tenia. Perdona, aquí jo poso 42 euros. Sí, però com que m'ho he dit jo... Ah, vale, vale, vale. Bueno, era un 42%, no es pot fer res malament en aquest programa. No, no, no. Doncs Elvis va tornar a semblar-lo del principi. Home, és que si no t'agafaran mai per... estem al pou, que allà... Sí, allà. Aquest parlim dels guions d'estem al pou, em sembla. Clar, per això. Però un teulí de l'horís soler. Doncs la cançó, If I Can Dream, i la banda sonora del programa, van arribar el top ten de les llistes, i van tornar la il·lusió a Elvis. Molt bé. No sé si hagués dormit aquesta nit. Si el tenia a Elvis, la seva il·lusió, la tornava a final del 60. Doncs aquest tema, If I Can Dream, si puc somiar amb aquest tema, acabem aquesta primera hora de la penya del morro. Aleix, moltes gràcies per haver vingut. A vosaltres per parlar. Per uns moments hem estat al pou una mica, però ara ja ens en sortim. Aleix, gràcies, de veritat, que vagi molt del programa. Estem al pou.com. Exactament. I també el Martí i el Galpau, que ens tornem a trobar la setmana que ve, acabant a l'Elvis. Bé, entrarem amb el període de les drogues i tot allò, no? Sí, però tampoc ho consumirem molt. Perquè no, la gent vol marro. No, la acabarem així. Bé, doncs amb drogues. Vinga, ara, que vagi bé, si la setmana que ve. Tornem a la segona hora. Fins ara. Bona tarda, són les 6 h. per veure'm al Versas i Marta a Patrició. Aquesta hora de començar, Girona, la manifestació de mestres, alumnes, pares i mares en el marc de la vaga del sector educatiu contra les retallades que es fan. La marxa de Girona comença a la plaça de la independència i acabarà a la seu de la Generalitat. Girona, Sònia Tober, bona tarda. Bona tarda, doncs la plaça de la independència s'està omplint poc a poc de professors, molts cartells que defensen l'ensenyament públic i la seva qualitat i que diuen no a les retallades que s'han de fer a tots els sindicats. Segons dades que facilitat fa pocs minuts el sindicat usted, que és majoritària en l'ensenyament, poc més de la meitat dels docents de les comarques Gironina s'han sumat a la vaga d'avui. Tot i que calculen que la jornada ha tingut incidència aproximadament entre el 80 i el 85% dels centres. En la majoria d'ells, en lloc com t'has de fer vaga, els professors el que han fet han sigut activitats de protesta. La manifestació arrancarà d'aquí a pocs minuts i portarà des d'aquí, des d'aquesta plaça independència, fins a la cel de la Generalitat, on hi ha el servei territorial d'educació com ràdio Girona. També ara ha de començar una altra manifestació a Lleida i d'aquí mitjora a Tarragona i a Tortosa. Aquest matí s'ha fet a Barcelona amb milers de participants. Pel que fa a les dades de seguiment de la vaga, el govern català ha xifrat en el 26% mentre que a Comissions Obreres, un dels sindicats convocants, l'ha lavat fins al 55%. Al conjunt d'Espanya, el govern parla d'un 20% de seguiment i els sindicats d'un 80%. Els sindicats de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han desconvocat la nova jornada de vaga que havia de començar demà mateix. El Comitè d'Empresa i la Direcció de l'Empresa han arribat a un principi d'acord que ha permès desconvocar l'aturada prevista per demà. També dijous i divendres. Coneguem ara si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el Centra d'Informació Transmet. Marta Espinoza, bona tardada. La bona tardada des del Centra d'Informació Transmet. En aquest moment, situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Circulen amb normalitat, hores d'ara, metro, autobusos, trambies, les línies de Ferrocarrils de la Generalitat i també els trens de Rodalies de Catalunya. De moment, res més a afegir des del transmet. Molt bona tardada. Dia de guany, a la borsa espanyola que ha tancat sessió amb una pujada del 2,1% i recuperant els 6.600 punts. Gairebé tots els valors han operat en positiu, excepte a Banquia, que ha tornat a caure prop d'un 2,5%. De la seva banda, la prima de risc espanyola s'ha relaxat i ha caigut avui fins als 460 punts bàsics. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha demanat que se suspengui la final de copa del rei de divendres i que jugui més endavant a portes tancades per evitar aixiulades a la príncia via l'himne espanyol. Des de l'àmbit polític, els partits han criticat les paraules d'Aguirre i li han reclamat que no barregi futbol i política. Hi ha un nou servei d'orientació jurídica que ha posat en marxa la Diputació de Barcelona en col·laboració amb el col·legi d'advocats de Sabadell. Munkada Ràdio, Pilar Avian, bona tarda. Bona tarda. El servei l'han presentat aquest migdia a la Casa de la Vila, l'alcaldessa de Munkada i Reixac, Marielena Pérez, la regidora de serveis socials, Maricar Magà González, i el diputat d'igualtat ciutadania i benestar social de l'àrea d'atenció a les persones de la Diputació de Barcelona, Josep Oliva. Aquest nou recurs d'orientació proporciona un primer consell gratuït sobre aspectes jurídics relacionats amb el lloguer i compra d'habitatges afectats pel context de crisi. Oliva ha explicat que el principal objectiu del servei és evitar que les situacions complicades es devinguin dramàtiques. El tema de treballar en la prevenció, penso que és vital. I és vital per tal d'habitar l'agrogeiment de situacions que poden portar riscos de vulnerabilitat i d'exclusió social. El servei d'orientació jurídica de la Diputació de Barcelona s'instal·larà a la Casa de la Vila els dimarts de 5 a 8 de la tarda i per fer-ne ús caldrà concertar-s'hi de prèvia a través del Departament de Serveis Socials del municipi on resideix cada interessat. Munkada ràdio per a Comradiu. Bona tarda, ho has parlat, David Amador. S'ha disputat la setzena etapa del Giro d'Itàlia de 173 quilòmetres en victòria, però Johnny Zaguerre de l'Euskaltel a Euskadi. No hi ha canvis destacats a la General, el català Joaquim Purito, o Rodríguez, manté un dia més la malla rosa de Líder demà a 17 na etapa de la prova itàlia. Anar amb quatre ports de muntanya em destaca el Cortina d'Ampezzo de primera categoria. En futbol el Chelsea ha confirmat al seu web oficial la marxa del davantet d'Idiet Drogba, li voria de 34 anys s'acabarà a proclamar campió d'Europa amb l'equip blu, després d'8 anys a l'entitat de Londres. I en natació continuen els campionats d'Europa, Débret Sena, Hungria, Rafa Munyot s'ha proclamat campió al 50 metres Papallona. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les CitySync. Bona tarda. Les escoles de Sant Just han fet un seguiment massiu de la vaga d'avui contra les retallades en ensenyament. A l'escola Bressola Municipal Màrrecs, un terç de la plantilla, ha segon de la protesta i poc més d'un 50% dels infants, no ha anat a l'escola. La Franja, de 0,3 anys, és una de les més afectades per les retallades. Les famílies també s'han soliditzat amb la protesta. A l'escola Monsenya s'ha fet un seguiment menor de la vaga, amb 7 mestres absents a les aules, i Montserrat i Montseny, en canvi, han ofert serveis mínims a l'escola Montserrat. La metge del claustrat no ha anat a treballar, i només 40 alumnes a 300 han anat a l'escola. A més a més, s'han suspès algunes de les activitats extrascolars a l'escola Montseny, només 3 mestres, són els que no han segondat aquesta vaga. Una de les conseqüències directes de les retallades és l'augment de la ràdio a les aules, un dels motius pels quals avui protesta el professorat, els mestres de les escoles públiques de Sant Just han engegat una iniciativa consistent amb posar-se cada dimecres una samarreta amb el DEMA SOS Públiq, una mostra de la Unió de les Escoles Públiques Sant Just Tengas. Finalment, perquè fa a l'Institut, 7 dels 50 mestres han fet vaga, mentre que l'absència d'alumnes per contraestat majoritària. Aquesta tarda recordem que d'aquí una hora, hi ha una cassolada convocada per mitjada, SMS i xarxes socials, en protesta per les retallades en ensenyaments, ara a la set d'avant de l'Ajuntament. 268 fotografies s'han presentat al concurs, el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just, diumenge es va acabar el termini per participar-hi, aquest certamen organitzat per la Grupació Fotogràfica Sant Just. El nombre d'inscripció ens ha baixat amb més de 200 imatges comparat amb l'any passat, un de sense que s'itribueix a la introducció d'una quota de 8 euros a les imatges. Els organitzadors van decidir incorporar aquesta tarifa per aconseguir que el concurs sigui autosoficient. El tema del certamen d'aquesta any ha estat les botigues i els mercats del món. Ara un jurat especialitzat farà una selecció de les millors fotos participants i la tria s'exposarà a les balconades del carrer Benavista entre el 16 de juny i el 16 de juliol. I el Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al bas llibrecat. El mes de marge es va començar en zones naturals per les pruges, que van tenir lloc aquell mes, una campanya que durarà tot l'estiu i se llargrà fins a principis de tard o el mosquit tigre són dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat. Per això, des del Consell Comarcal tornen a fer una crida a la ciutadania perquè col·labori i es demana que s'habitzi acumular aigua en recipients, petites cisternes, plats o cendres, ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap per ball perquè no es puguin inundar d'aquesta manera es pot evitar la proliferació del mosquit tigre. I això és tot de moment més informació a l'ESET, els senjors notícies edició vespre i també trobareu-te l'informació actualitzada de radiodesvern3bdobles.radiosen.com i tornem a l'ESET fins ara. I when you look up at the sky all you see are zeros and all you see are zeros and ones You took my hand and left me down to watch you keep a dull brain I would let the kids lick our hair and dang our choking enemy It's not that I just didn't care I must admit I was afraid and I won't regret my fingers resting gently on the master fade Master fade I could have played along Master fade all I could have played more and felt but it just takes it all and I just can't remember which way the east went but it doesn't matter if we're all matter what's the matter does it matter if we're matter when we're done when the sky was full of zeros and ones I saw you standing all alone in the electrostatic rain I thought at last I found a situation you can't explain with GPS you know it's all just a matter of time but I just can't remember which way the east went and I just can't remember which way the east went and I just can't remember which way the east went and I just can't remember which way the east went I thought at last I found a situation you know it's all just a matter of degrees your happiness won't find you underneath that canopy of trees and if the green glass is six and the SOAR beams are seven the zumiful tests of error. and if the green glass is six and saubons seven jambons and xams cost 8 the winds and pistols are a eleven the ones that hold the place zeros maxi sàpid de la cara when they, come floating down from the heaven I took my hand and let me down to watch a papi on parade And I let the kittens lick our hair and drink our joculemonie I squeezed my hand and told myself that I shouldn't be afraid Cause all the wild things resting. Until you're all Master Fay. Què tal? Bona tarda com esteu? Benvingut a la segona hora de la penya del Morrón. No, no, no, no, no, no. No plaudiu, no, que estem en un ambient de tranquil·litat i de relax. Escolta'n, Andrew Burt, amb el tema Masterfade. Ara sí, si voleu, podeu aplaudir. Ràdio T'Esvern, 98.1. Ràdio T'Esvern, 98.1. Ràdio T'Esvern, 98.1. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20 a Mas Lluís, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. La adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la adjudicació, al web www.promunse.ca Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. Hola amigos, soy Mandanito. Un mensaje con mucho morro para la peña del morro. El programa SD Sant Justesvern. Bueno, oye, un saludo y nos vemos por ahí. Soc el Xavi García de Calamento i una abraçada molt forta que he tingut d'una entrada d'any de puta mare per tota la peña del morro de Ràdio T'Esvern. Fins aviat ens veiem. Hola, som els Marolos i volem enviar una salutació molt calorosa i efusiva a la gent de la peña del morro de Ràdio T'Esvern. Una abraçada molt forta per la peña del morro. Som Rumba Tarumba. Un quart de set de la tarda continuem en directe a la peña del morro. Per cert, aquí una estona tindrem la nostra de tertulia esportiva particular amb el Rafacano, el Sergi Pón, el Pau Alburnà. Però, abans de tot això, el ritme de Rumba dels Manolos i tots els grups també de Rumberos que ens han saludat escolta moltes gràcies i una aplaudiment per ell. Gràcies de debò per fer una salutació a la peña del morro. Connectem amb el casal de joves de Sant Justesvern. Gràcies. Allà hi tenim com cada setmana... Bé, a gent, no? No vull dir com cada setmana quan veiem el casal de joves, però no cada setmana parlem amb la persona que tenim al telèfon avui. Hola, bona tarda. Aquí parlem. Amb el Sergi. No, que no és el Sergi. És el Sergi, oi? Hola, Montse. Bona tarda, joves. Bona tarda. Posem-nos en peu, perquè sempre que ja sabeu, que rebem a un director o directora de coses, són la música guai de protocolari al programa. Això no ho hem dit nosaltres. Això ve des del Consell Audiovisual de Catalunya. Bueno, en fi, Montse, a veure, explica'ns una mica, perquè més que hem enganxat que estàs sola el casal, no? No, han enganxat sola, però jo us explico. Que ja aquesta setmana d'interès nacional. Aquesta setmana d'interès, demà comencem amb una exposició que es diu Ubicografic, que és una exposició que la gent pot anar penjant fotos que faci a la zona de l'acció i es projectaran aquí al casal. No tinc més detalls, perquè això ho porta el meu estimat company Alejandro, i ell sí que em sap explicar exactament quin seran, perquè hi ha requisits, però això començarà demà. A partir de demà la gent pot començar a enviar coses. Sí, el que passa és que hi ha requisits que no tot es projectarà. Ell s'envia a un lloc i es seleccionen les fotos que sí que formaran part d'aquesta exposició virtual. I s'està sap... Exposició virtual vol dir que és una exposició internet? Sí, està internet. Amb Alejandro hi ha parlarem si hi ha cas demà o algun altre moment. Però sí, estic esperant-lo, perquè si arribés a l'hora podria... Bueno, no pateixis, no. El podés lliurar, no d'això. A veure, jo heu explicat una cosa. La Montse, que és la directora del casal de Joves de Senjús, sempre té molta vergonya parlar per la ràdio. I en casos només excepcionals, com els d'avui, que no estan i el Sergi Arrada, ni l'Alejandro del casal, doncs clar, no té més altra remei ho ha de fer. Però, vaja, jo t'agraeixo molt que tinguis el telèfon, per una part, i després que... Si no saps el detall d'on d'això, no pateixis, perquè ja parlarem amb Alejandro demà o un altre moment, i ens ho explicarà. Perfecte. Sí, alguna altra activitat així, de cara als propers dies, el casal de Joves o què? Doncs mira, ara, al caràcter dels altres dies, el que estem preparant tot el trobo és el casal d'estiu. Ah, sí? Ja han començat les inscripcions, ja es poden fer. Ja pots venir aquí i pots inscriure-les a les diferents activitats. Per tant, ja han començat les inscripcions pel casal d'estiu, que és aquells casals intensius de dos setmanes? Sí, comencem el 25 de juny i acabem el 13 de juliol. El 25 de juny i fins al 13 de juliol, i quins són els cursos o tallers que es podran fer durant cada matí al casal de Joves? És que l'oferta és molt xula, perquè hi ha mogollons de coses, de cinema, de cuina, de música hip-hop, de dansa... Per exemple, de cinema, què és el que es podria fer? Doncs el dans i el pau, el dans costa i el power devil, articonoguts per a tothom. I tant, m'he aconseguit, sobrestrelles ens enjust. Ja vam portar terme aquí, un de curmatratxa. Faran un taller de cinema per a tothom qui vulgui també iniciar-se? La idea seria fer, com a producte final, també el curmatratxa, però aquesta vegada m'he enfocat en tot el procés, perquè realment n'aprenguin des d'on comença, des del guió, fins al final, fins a la filmació i la producció, o el que sigui. Aquest xulo, doncs molt bé, té molt bona pinta. Perquè hi ha un màxima capacitat pels grups que es vulguin apuntar-se? De cinema, hem previst uns 15 persones, com a molt, unes 20 persones, perdona. De cinema hi ha com a molt 20 persones, de cuina, com a molt, hem previst 10, això clar, després, si hi ha més demandes, 11, suposo que poden venir, o 21. A mi m'interessa bastant el de cuina, ja t'ho dic. Cuina pot estar guai, sí. I de què va? Doncs de cuina. Clar, no, clar, no. No. Demagramer, en Irán. No, mira, es tracta de fer recetes que siguin ràpides, per gent que està estudiant, que s'està treballant, que té poc temps. Ràpides, però calora, t'asseguris que estàs menjant més o menys sa. Perquè aquests corsets valen diners? Sí. A la cuina, o sigui, hi ha tallers d'una setmana i tallers de dues setmanes. A la cuina és d'una setmana i val 25 euros. A les cinemes de dues setmanes i val 50. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. Clar, depèn, no? Després també has dit que hi havia un altre de hip-hop, no? Hi ha un de hip-hop, de producció de música hip-hop. De fer sobrabasses i fer rimes. Ah, molt bé. I què el fa, la hip-hop? A la hip-hop, segurament un noi que ja va fer un aquest dissabte passat, que vam tenir activitat, segurament ho farà el mateix, el que passa que estem per confirmar-ho encara. Una persona que entén. Clar, aquí, perdona, és que està llegint el chat de ràdio.svern.com on la gent pot descriure el que li dona la gana, cosa que, a veure, això canviaré potser algun dia, diu, no, és broma, no saps fer ni una truita, diu, perdona, és veritat, perquè jo sé fer truites, no ens hem de fatal, no saps què diu. Bueno, mentre s'hauria de fer un nou dur, per què ja pots començar? Sí, mira, jo un nou dur, em vaig comprar una cosa que ara faré publicitat, que no sé com es diu, fa una publicitat mal feta, a més, d'un invent, com es diu, ukelele? Ukelele és una guitarra diminuta. Tu també toca el Sergi, no, l'Ukelele no... Tu també toques l'Ukelele? Què dius? Tu també toques l'Ukelele? Per què no menjo un dia el programa i toques? Jo i el Alejandro, el Sergi. Sí, i quina és que ens ens has tocat, l'Ukelele? Ostres, no sé dir-te, perquè jo segueixo al Alejandro o al Francesc, al Cardona, que també és el meu mestre. Doncs escolta, doncs, mestres, eh? Sí, sí, sí, i tant, i tant. I ara el segueixo quan ells canten, quan ells toquen jo m'enpunto. Bueno, ara ja sabem que s'enjust, hi ha dos persones que toquen l'Ukelele, com a mínim. Hi ha més, eh? Sí. Perquè va ben acció durant un temps, les estan considerables. Clar, des de Manel, no? Ah, i és que de veritat, molt sé. Apujes el carro de les modes, eh? Ara que l'Ukelele no serveix per res. No, però és molt pràctic, és molt petit, el pots endur a tot arreu. Sí, és veritat, és veritat. Sí. Molt pràcticíssim, per si us surt a festa. Bueno, en fi, escolta, no, és que jo... No sé què estava... Des d'an parla, nena, no me'n recordo. De l'Audu, que tens una parell. Ah, sí, és veritat, tinc una parell. Tinc una parell d'Audu, eh? No, mira, que tu és com una mena de... L'Ukele o Uekle, no sé, es diu una cosa així, l'Ekwé, l'Ekwé em sembla, l'Ekwé, i que doncs el que fan és que doncs és com un recipient de plàstic, i llavors, però que és un plàstic tou, vull dir que és així, flexible i tal, llavors tu això el poses l'ou allà, o sigui, l'out al qual el poses a dins del micro, i està menys d'un minut, i en menys d'un minut es fa l'Audu. I està molt bé, i és molt xulo, i a més a més també tenen moltes coses per cuinar tipus, jo què sé, poses la verdura sense bollini, res, i se't fa així com feta, saps què vull dir? Sí, i està molt bé, és molt xulo, també el peix, també, sí, molt pràctic, en un moment, el micro. Per gent que té poc temps i que n'has de cantar més o menys sener. Exacte, exacte, l'Ekwé. Sí, sí, sí, és així. Alguna cosa més a part dels tallers que la gent qui vulgui ja pot començar les inscripcions? Sí, sí, això és el més important. Aquesta setmana no continuem amb els tallers que tenim, i anem fent vi a això, ja que pel cas del distiu, o sigui que aquesta setmana en principi és tot el que hi ha al casal. Molt bé, molt bé, Montse. Sí, escolta, t'agraeixo molt que ens hagi setès, eh, de debò. Merci. Jo no m'ha fet temps que deixi arribar a l'Alejandro per salvar-te, però vaig que no, eh? No, no, no hi ha res. Molt bé, bueno, Montse, gràcies, un pató, que vagi bé, adéu, adéu. Que mi cap a dos quarts de set a la tarda ja estan arribant, mira, el Sergi Pón, eh, el Drafa... No, Drafa, que no, no, que a mi que el fem al telèfon, el Pau, el Gurnet, ja estan arribant. Mira, aquí, ja estan arribant, sí. D'aquí uns moments, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. D'aquí uns moments de la penya del Morro, fins ara mateix a la tertúlia esportiva. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel, i saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ei, sóc Michelangelo Andete, de Sergi Jocó, brutal de València, i una salutació molt de rock'n'roll, per a la penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon mestre, i bona nit, sóc en Joan Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro de Radio Desvern. Hola, sóc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro de Radio Desvern. Ei, penya, un saludo per a Joan Colomo, per a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. Hola, sóc el Manuel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de Radio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Hola, sóc el Jean Malfiguera, salut a la penya del Morro, i vaig una petició, que no t'uitegeu tant, perquè arribo un moment en què no puc donar l'abast dels tweets que faceu. Hola, jo sóc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de tweet com el Fierres, perquè directament ni Facebook, ni tweet, ni d'AF un mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutallar tant com vulgueu, cap problema. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook, a Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de menys. Ja sabeu que tot el que comença acaba, tot el que puja, baixa, i tot el que més avall, encara més avall, per això avui acabem la tertúlia esportiva. No, però encara no. La setmana que ve l'acabarem. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.