#627 - La Penya del Morro del 19/1/2015

Ha quedat a jornada la segona edició del Barcelona Metal Fest, que s'havia de fer el 13 de juny al poble espanyol. I és que la productora Doctor Music, Josep Martín, confia en recuperar la cita de cara l'any que ve. Sí, efectivament. La proliferació de festivals de Javi arreu d'Europa, l'aument dels queixets a les bandes i el manteniment de l'iva cultural del 21%, són les causes d'aquesta suspensió que ens informa la promotora en un comunicat. Doctor Music anuncia però la seva voluntat de continuar treballant en aquest projecte de cara el 2016. La primera edició del Barcelona Metal Fest es va fer el 6 de juliol de l'any passat al poble espanyol de Barcelona, i van aclarar que van desarrobdur com With Intentation per d'Aislostos Sober. Esports, Carlos Baraiber. El partit Barça València obrirà la Copa del rei de Bàsquet que es juga del 18 al 22 de febrer a Gran Canària. Serà el 18 al 7 de la tarda. La penya jugarà al divendres 19 a dos quarts de 10 contra els enfitrions del Gran Canària. Els altres quarts són Unicaja Bilboa Vázquez, Diraíal Madrid, Caís Saragossa. El Barça de Futbol d'Ogles estarà entre 3 i 4 setmanes de baixa per culpa d'un trencament muscular al recte anterior de la cama esquerra. Xavi Hernández, per la seva banda, s'ha entrenat sense l'alta i al vesí i matí han fet treball específic. El espanyol també ha començat a preparar avui el partit de Copa de Dijous amb el Sevilla, Sergio y Estuani han fet treball diferenciat per petites molèsties mentre Carroben Duarte s'ha entrenat amb el primer equip. Hi ha motor a aquesta tarda d'arriba a Barcelona, a Marcoma, després de la victòria al Dakar, en Motus, el seu cinquè títol, el segon consecutiu. També torna a Nani Roma, que no ha pogut revalidar el títol en cotxes i s'ha aplicat uns dies abans que s'acabés la prova. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 al vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Fins i tot el que passa al teu voltant. Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 0a Ràdio T'esper Durant de 8.1 perquè té bronquitis, està malaltona. Allò que deia a la setmana passada és el final. Doncs ha passat, eh? Per tant, Cristina, recupera't i cuida't molt. Des de la penya del Morro, un petó. Per tant, s'ha acabat ja la mítica secció que vaig començar, que va dir que és doctor Domènech, la consulta del doctor Domènech. Jo no ho conec jo. Com estàves tu? Sí, que llavors jo agafava i us preguntava què us passava i tal. Sí, sí, sí, sí. Només tenia una consulta i una presient, que era la Cristina. I la Cristina ara ja està... Lui ja no vindrà. Truca-la. Què? Truca-la. No, de descansades. Avui al programa teme tindrem a Teatre amb l'Oriol Pucsi-Tauré, que ens pararà de l'estrena de la setmana. El rei Lliar, o Lliar, m'ho hem dit al Teatre lliure, dirigida pel Lluís Pescual. El Manel Ripoll, amb la història de Sant Just, avui acabarem com era Sant Just l'any 1714. Parlarem de l'Hostal, la moneda, el cos de vida, en aquella època fa 300 anys. I a la segona hora, com que ha dit llunys, la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, l'Oriol Pescual i l'Eitor Compenyón. Però d'això, avui a la... Teniu el merror. Vinga. Adéu-nos. Adéu-nos. Tu pots, ànims, hòl-hòl. Que és l'Homanda i l'Oriol. Què? És l'Homanda i avui. Que diuen que és el dia més trist de l'any. És veritat, no me'n recordava. Sí, t'ho he dit tres vegades. Però crec que no, has parat gaire atenció. Que passava alguna cosa. Avui és el tercer dilluns de l'any. I com ja sabeu, estimats i estimades, des del món anglòsaxó van decidir que aquest era el dia més trist de l'any. Va ser per què plaudiu? Perquè algú dirà... Està plodent casualitat? No. Si no, ja no seria Blumandej. Seria... Tu has deia. Per exemple. És per això que si avui us faig el discurs que faig cada any al Blumandej, si us trobeu tristos, si us trobeu amb poques ganes de fer res, o senzillament... No els trobeu? No els trobeu, obretes mateixos, que s'afigueu, que és normal, d'acord? Avui teniu llicència, no no per matar, però sí per fer pena. Està tristos. Avui sí, avui podem estar tristos amb la forma legal. Però demà? Demà no. Va un altre dia, hem d'estar a la llibertat, però avui sí, no llodat. Vinc una vestima. Ai, que estic sol en el món. Ai, que ningú vol saber de mi. Avui sí, avui podem estar. Ara, aquest victimisme que només duria avui. A partir de demà, una altra vegada, en Fire i a Topes. Amb hipocresia, si cal, no em porta. El que ens trobarem ara és igual, somriu. Perquè si ho tristos és igual. Perquè el que porta és aparentar la imatge i el que pensi la gent. Sempre, sempre, sempre. Un gran missatge, eh?Sí, molt. M'estic confunzant. El Blumandej. Només el que em miris, la redacció de la ràdio. Per exemple, avui no hi ha ningú a la redacció de la ràdio. Ara mateix he estat un trist. Aquest gil fa pena, aquest gil està. A Sant Just fa una mica de paneta. Però perquè no hi ha ningú pel carrer, fa fred, també són temperatures... En fi, no cal donar-li més voltes. És Blumandej i ja està. Que estigueu tristos, hòstia! Bé, parlarem de la plaça Antoni Malaret, una nova plaça a Sant Just, que es podia inaugurar per les festes de tardor d'aquest any. És a dir, de cara, aquí, 10 mesos. Every day...Què? Sí, 10 mesos. És el documental del mes que se m'atrà avui, es posarà a... Divendres. Avui divendres a la paraula de Sant Just. Però abans de tot això, hem de parlar d'una quarentena de famílies que van rebre ajudes l'any passat per fer front a les seves factures mensuals. Des que el 2014 a l'Ajuntament vas a una suport econòmica a famílies que no podien pagar el rebuig de l'aigua llum i el gas. Això va suposar una despesa de 3.200 euros per l'Ajuntament de Sant Just. No, Andrea? Sí, en concret, l'Ajuntament va donar suport econòmic a 8 famílies que no podien pagar el rebuig de l'aigua, 19 famílies que no podien afrontar el rebuig de l'alegracitat i ha estat famílies que no podien pagar el rebuig del gas. Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de Sant Just de paliar la situació de pobresa energètica d'algunes famílies del poble, el ple municipal a finals de l'any passat i unes dades que estan disponibles a l'apartat servei socials del web municipal Sant Just.cat. En aquest sentit, la companyia aigües de Barcelona també està oferint ajuts a les persones que no poden pagar el rebuig de l'aigua en funció d'uns criteris concrets i dels informes de serveis socials de l'Ajuntament. Tot plegat a rel del Fons de Solidaritat de l'Empresa han llegat el 2012, que torga ajudes a famílies en poc recursos i facilita l'accés del consum bàsic d'aigua al seu habitatge. I, per cert, que també per cobat combatre en aquest sentit la pobresa energètica, l'àrea metropolitana de Barcelona ha anunciat recentment la provació de 5 milions d'euros per ajudar els ciutadans que no poden arribar. De fet, la pregunta és si alguna família en poc recursos vol accedir a aquestes ajudes per aquest 2015, que és el que ha de fer. Directament, adreçar-se a serveis socials de l'Ajuntament allà s'analitja directament la situació econòmica de cada família i, en funció d'això, a extremitar els ajuts correspondents. Bé, que veiem de qüestió... Obrim la secció... Noves places de sentit just! Tranquilament, avui parlem de la futura nova plaça Antoni Malaret. A veure, sabeu, Antoni Malaret va ser un exalcalde de la nostra població. Podria inaugurar-se aquesta plaça per festa de tardor. Ja s'ha assignat al contracte l'inici d'obres d'aquest espai que es construirà al barri centre. Aquest 2015 també recuperarà el programa de subvencions de rehabilitacions d'habitatges. Però n'he cap a la plaça, que és el que m'interessa, bàsicament, perquè, Andrea, hem dit que estarà al barri centre. Només amb aquesta cara. On estarà concretament? On estarà concretament, al barri centre. Doncs al carrer Creu, entre el carrer Creu, a Taneu, Montserrat, en aquella illa, just al costat de la Taneu de Sant Jos. I abans hi havia, per entendre'ns, la pista de futbol de l'escola Montserrat. Exacte, i l'escola, l'antiga escola Montserrat. Va, va, va. Doncs, bé, la pista de l'antiga escola Montserrat, volia dir, doncs, es preveu que, d'aquí poc, comencin les obres, perquè ara s'ha assignat al contracte d'inici d'obres d'aquest espai, d'adjudicació a l'empresa que el començarà a construir, i s'espera, segons avançat, l'alcalde de Sant Jos que es pugui inaugurar per festes de tardor. Aquesta seria la intenció. Aquest és un dels projectes més destacats d'aquest 2015 a Sant Jos. Pel que fa a altres obres al municipi, els treballs del parc Julia Quieta, el més llui, són a punt de acabar de què rius? No, de Julia, que dius a Millatina. És que és a Millatina. Jo ho sé, jo ho sé. I, a més, la pronunció, perquè sempre estàs com alerta. No Julia ni Julia. Julia Quieta. Doncs aquests treballs són a punt de acabar, i, a més, està fent un mirador amb una vista panoràmica de Sant Jos diferent, a les que estem acostumats. A més, s'adjudicaran també les obres de remodelació de la plaça de la Pau. Josep Perpinyà ha dit que es preveu que comencin el mes de febrer. Aquest 2015, a més, l'Ajuntament de Sant Jos recupera el programa de subvencions, rehabilitacions, habitatges i d'accessibilitat. És un pla que es va haver de suspendre l'any 2010 en motiu de la crisi econòmica, i es reprenarà amb efectes retroactius. I un altre a punt de cara a aquest any també es pretén seguir implantant més polítiques d'estalvi energètic. Molt bé. És un pla que fa a les obres o, com a mínim, els projectes i planificacions urbanístiques d'aquest 2015 per l'Ajuntament de Sant Jos. Jo tinc moltes ganes, ja, de veure la plaça... Toni, com es diu? Sí, tinc moltes ganes. Si tu va bé, quedarà amaca. Fem un recorregut per com quedarà la plaça. A la vostra dreta podeu veure aquest banc amb dos ballets que juguen a Esquerra. A la vostra Esquerra podeu veure un pipicant i, a dins, un coset i una gosseta. Ell està a sobre. Plaça Antoni Malaret. Aquí tenim la zona de Jocs, un tobogant, amb uns columpis on hi ha un nen que està plorant de la hòstia que s'ha fotut. Sí, pobre. Plaça Antoni Malaret, al centre de Sant Jos properament. Molt bé. Fades benigades de l'Ària, eh? Ja hi ha ganes que us trobeixin, per favor. Perquè això és un vídeo que ens ha... Aquest àudio que hem escoltat, això és un vídeo que ens ha passat promocional de l'Ajuntament de Sant Jos de com quedarà la plaça. Ja hem fet aquí la seva història. En fi, canviem de qüestió, parlem d'Everyday Rebellion, perquè aquest és el nom del proper documental del mes. És a dir, cada dia una revolució. No, revolució. Perquè això no seria a Revolution. Atenció, perquè reuneix moviment d'arreu del món, amb reivindicacions diferents, però amb el punt comú de la nova violència. Com, per exemple, Occupy Wall Street, que és ocupar Wall Street als indignats, o també la gent de la primavera àrab. Andrea, estones perdudes. També et fa Rebellions a la radio. Té més informació de tot plegat. Doncs sí. També podrem observar moviments com el moviment iraní a parlar d'emocràcia, la revolta de Síria, i les activistes ucranianes del moviment femen, tot plegat des del punt de vista dels activistes, que els encapçalen. El punt comú, perdona, no violència, és tenir Twitter, no? Per què? De tots aquests moviments. Són molt actius a Twitter. Clar, que no hi ha moviments més que d'altres, però... Sí, però la majoria, la revolució del Twitter de la primavera, per allò de comentar. No vull tallar el rotllo. És un documental que reneix aquests moviments d'arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb aquest mateix format de protestes, de la no-violència, i el de Twitter, si vols afegir-hi. Every Day Rebellion mostra moviments socials a protesta pacífica, però des de perspectives que segurament no han tingut el mateix resum mediàtic que les protestes violentes, un exemple són les reivindicacions del col·lectiu femen a Ucraïna. El documental del mes de gener, Every Day Rebellion, és un germà atratge fet a Ústria i Suïssa l'any 2013, i és dels germans iranians Araix i Arman Riachi. I segons Maritina Rogers, que és de la productora Paral·lel 40, tots dos són bons coneixadors del que és viure en un país oprimit, i per això aquest documental és un projecte molt personal per ells. Every Day Rebellion és també una mostra a més del poder que poden arribar a tenir els documentals i s'afegeix per tant altres títols que s'han creat per denunciar diferents situacions. A Catalunya, la que sempre va més recent, és Ciutat Morta, que és aquest cap de setmana, al canal 33. El documental del mes de gener... Sí, que, per cert, ja ho han comentat, però va fer un 20% d'audiència, que per al 33 és una cosa increïble, superant fins i tot l'audiència del TN BESPR, i, en fi, tothom atén el que ha passat. De fet, és un documental. A veure, hi ha gent que ja l'havia vist fa temps, perquè s'ha anat passant per reteneus populars entre civils de Barcelona, o espais una mica més alternatius, per dir-ho d'alguna forma, i la veritat és que... A molta gent ja ho sabia, no? Però és un documental que no té gent diferent amb els fets que van passar amb tot el cas de la Patricia Eres, no? En fi, Andrea. Doncs aquest documental del mes de gener i de rebel·li no ha passat també per diferents festivals arreu del món, com el Docs Barcelona, l'IDFA A dels Països Baixos, la Bienale d'Alemanya i el Doc Point de Finlandia... Perdona, el... Doc Point de Finlandia... i el Docs Barcelona i el l'IDFA... La Bienale d'Alemanya, per què? No, no, no, d'altra cosa. En fi, això serà aquest divendres de rebel·li. A quina hora? A les 8 del vespre, a la sala del 50, en versió original en anglès, francès, rus, arab, castellà i persa. Què dius? Què m'estàs contant? Home, és que són rebel·lions de tot el món, Jordi. Però estàs subtitulada en català, oi? Clar, clar, sí. Aquests són els idiomes que apareixen al documental. Sí, exacte. A la sala original, en anglès, trot, tot... Ha de pagar. L'entrada costarà 5 euros per al públic en general i 3 euros per als socis i socis de la Taneu. Com sempre, els documentals del mes, que gestiona la productora per el 40, que és mitja en Justenca, perquè és seu director i fundador, i president de tot, que és el Joan González, aquestes dones perdudes també. Ha col·laborat el programa, ho porta, i els documentals que ell selecciona són garantia de qualitat i que valen la pena. Aquest divendres de la Taneu de Sant Just, aquest Everyday Rebellion. Si voleu saber més coses de Sant Just, ara mateix a Radioesbert.com i a partir de les 7, els Sant Just Notices edició Véspera. A partir d'aquí, sent aquí l'espai d'Umors, el programa. La notícia de Sant Just, l'Andrea Verossim, que està ben informat de tot el cas, que està per aquí, oh, yeah! Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí no res amb l'Oriol Puigtauler, el nostre crític teatral, que va anar a veure l'estrena del rei Liària, i en d'explicarà què li va semblar. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Amigues, amics... Radioesbert us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del Véspera, o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a la penya del Morro. Deseny nobles, per la penya del Morro o del Morro, de Radioesbert per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radioesbert. 5 minuts ja hem arribat al punt de dos quarts de 6 de la tarda. Quan sona aquesta música i s'hi torna el programa, només vol dir una cosa, és que parlem de teatre amb L'Oriol Puig-Tabler. L'Oriol, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, L'Oriol. Escolta, avui et notes més trist de l'habitual? Notes que avui... Tens com una sensació d'avui do més gran que altres dies? No, bé, no, no especialment. T'ho he dit perquè sí, és així, que tranquil, que és normal. Ara ho dèiem, avui és a Blue Monday, saps això? Ah, sí, ja ho sé, ja ho sé. Avui és el millor més trist de l'any, segons... No sé, gent que ja entén. Però gent important, eh? Matemàtics i d'això informàtics, gent que som molt alegre ja, normalment. Sí, exacte, gent així, encara ja, d'anar a fer un cafè. Escolta, tot el que va parlant de teatre, va anar a l'estrena del rei Líer, al teatre lliure, es podrà veure fins aquí un mes, el 22 de febrer, les entrades estan volant, això s'ha de tenir en compte. Exactament, exactament. Està dirigida pel Lluís Pascual. Ja hem comentat la setmana passada, amb un repartiment de Luxa, Núria Esper, Tresor Lozano, Jordi Bosch, el Madaula, la Conejero, el Julio Manrique, els selves... En fi, un repartiment de fins a 24 actors, i que la setmana passada es va estrenar a la sala gran del teatre lliure, feia potser bé, amb un juic. Tu vas anar a veure què tal Oriol? Jo vaig anar a no l'estrena, sinó a la prèvia. Jo vaig dir que venia de radio d'Esvern i em van dir... Vinc a la prèvia, si es pot. Si es diu alguna cosa, li pares notes al Lluís. Exacte, llavors jo li vaig dir quatre cosetes. No, aviam... He de dir primer de tot que el senyor Lluís Pascual, el típolo... Els muntatges que fa són el meu tipus de teatre que més m'agrada, però tot i així, doncs, home, és un muntatge que està força bé o està molt bé, tothom considerarà que està molt bé. De fet, és un muntatge que s'ha de veure, va. Oriol, no et veig gaire motivat. Jo no et conec... Jo no et conec com dir-ho així per fer-ho. No et conec molt, però ja... Si no t'ha convençut, no t'ha convençut, no passa res. Bueno, ja... Sí, no m'ha convençut del tot, però tot i així... És un muntatge que està bé, els actors estan molt bé. Llama, l'espera està molt bé, vull dir, sí. Com que jo... Això de les opinions que ha escuté la seva i tampoc no cala els gustos, però com ha estat pura la setnografia, no sé... El tema de la platea l'han canviat, també. Està d'un espai, o com funciona? És escenari central, a dues bandes del públic, que estan amb dues grans grades. Això està molt bé, aquesta disposició cènica, vis de lloc de gravestigues, on estiguis, els veus bastant a prop. I la setnografia, que sembla que no hi hagi res, perquè primer hi entres, dius, ui, no hi ha res, res de res. Perquè és el mateix terra de fusta del teatre, aquesta part del mig, que, quan comença l'obra, es va... es van elevant, màgicament, diguéssim, unes plataformes, que ara són una taula, ara són com una mena de rampa, ara pugen, ara baixen, i llavors això també permet com que l'obra... El rei Lier, que és la de la Núria Espert, va una mica movent, seguir viatjant, doncs això permet, fins i tot, jugar una mica, fer com si puja una mica o baixa, que fa patir una mica, la senyora Núria Espert, que ho fa molt bé, però, clar, té 79 anys, i al moment de pujar, i baixar, dius, ai, ai, judeu-la, que no ens caigui. Però què tal, la Núria Esperta? No, la Núria Esperta em va agradar força molt. La veritat és que és una de les grans, no cal dir-ho, i em va agradar perquè, bueno, fa el paper des d'un to molt, molt natural, molt naturalista, i sense grans afectacions, i clar, realment, per a Lier, és un paper que ha de ser un actor gran, un actor vell, perquè potser recordem un muntatge que va fer el Clicks de Vieita fa uns 10 anys, una mica més que el Josep Maria Pau, feia molt bé, però el Pau potser era massa jove en aquella època. La Núria Esperta ara està a l'edat, realment, perquè és un rei que és vell, i que, a mesura que va ser a l'obra, es va demanar una mica boig. I llavors, aquí, el Lluís Pascual ho porta cap a un terreny, que pots veure, i més, una persona gran, un àvia amb els aimers. Llavors, això és fort, no? Perquè, per gent que hem tingut això, parells amb els aimers, realment veus aquesta crapitud, i també dius Ole, Ole la senyora Esperta, perquè realment es mostra com el que és, que és una senyora gran, la veus allà com un ocellet pobret, petita, primeta, però està allà tirant la funció. Ella, i sobretot la Teresa Lozano, que és la que fa el bufó, Teresa Lozano també és una triu amb una gran trajectòria, que també és de la mateixa quinta, que realment fa molta gràcia, són com les dues gaietes, una mica les xiques d'euro, però les que tiren, també, de la funció. Però clar, evidentment, tens un repartiment de luxe, Jordi Bosch, Miriamiscle, Conegero, etcètera, i tots estan molt bé. Escolti que el rei li ha originariament sigui un home, és qual hagi posat un actriu, i sigui una mica la reina, no? La reina li ha... No, no, la reina, eh, reia, reia. No, no, no.Cambia alguna cosa o no? No, no, i no brinyola gens, i no, perquè de fet el que parla aquest obra és del poder, el que parla aquest obra també és una mica de la família, no? Com això, al consenament, el rei li ha dit les filles, que li demostren, no?, el que l'estimen, per donar-los, diguéssim, la lència, no?, els regnes, i, llavors, bé, parla, com sempre fa Shakespeare, de coses més... més profundes o més avalades, parla de la vida, de la mateixa, de les mateixes sagrants. Per tant, no... està molt bé que sigui una dona, i tampoc no afecta per res el propi text, no? El rei li ha de... de què anava, ens ho pots recordar? Això que dic, el rei li ha de començar dient que van a ell, com si el retirés, no? Que parteixi la lència, no? Exacte, que parteixi la lència, però de la filla petita, la Cordèlia diu que ella no vol re, m'ho dic, no, es queda sense lot, no?, sense lot en aquella època, no tenies hot, clar. Era una vergonya pública. Una dona sense lot. No la casaríem ni a tiros, perquè era la dona que portava la lot. Llavors, la representant que és la filla petita, el que fa emprenyar més el rei li era el final, es demostrarà que és la... la que més l'estima, no? I llavors, el rei li fa com un viatge... anant a veure les seves filles, la Regan, la Boneril... I aquí també hi ha una altra trama d'un fill d'estat, que és el David Selves, que té un germà, que és el Manrique, i que també hi ha una altra trama, bé, que es va embolicat. De fet, aquestes trames amb el Shakespeare, que són entre cul ebroneres, entre sang i fetge, hi ha morts, hi ha violència, hi ha sang... Vull dir que això està molt bé, hi ha lluites d'espases, una mica i tot, hi ha torxes, hi ha 10 actors estupendos aguantant la llança, vull que... Ah, sí? Home, perdona, l'Alberto Díaz, amic del programa... L'Alberto Díaz. Conego perdó, ja està per allà, però diuen text o no? Tots aquests, sí. Sí, l'Alberto, tots aquests, que no sé ara... no et sé dir si tots, però si tots diuen alguna frase, fa un paper de mitge, de tal... No, no, està bé. Llavors també hi ha el tema de la música, de la música en directe, que hi ha un organista, i llavors també hi ha la comica de percusió, i sobretot les parts del bufó, que són uns poemes, uns acudits, unes bromes que fa el bufó, doncs que ho fan com musical, i té bastanta gràcia. Aviam, és una obra que s'ha d'anar per veure la Núria Esper, sobretot, i per veure... bé, doncs això, un muntatge molt ben fet, potser és un muntatge que no... pel meu gust, no risca, o tampoc no porta gaire cosa, però bé, s'ha de veure i s'està esgotant i tindrà molt bones crítiques... Doncs escolta, doncs ja està. Ja està, ja està, ja està, vinga, vinga. Vinga, cap a l'altra cosa, periposa. Té una altra cosa totalment diferent. Sí, parlem ara del cicle de teatre i jove a la sala Beckett, que ha començat fa 3 dies, que cap a la setmana, fins a aquest moment jovi. Saps que també he organitzat per la Beckett i els mal nascuts, que són un laboratori de creació jove. És un cicle de teatre i jove a la sala Beckett, no? Això, clar, diríem que és totalment l'oposat, totalment l'oposat del Rèlia, perquè és enlloc de dir que fem una obra escrita fa 100 anys i fem-la, és a dir, donem 10 i donem espai a actors, gent jove, gent de 18, 30 anys, és a dir, gent amb la seva majoria en els seus 20 anys, 20 i pocs, i això que ha fet la Beckett, de fet, els mal nascuts, que és aquest grup, que aquest grup dels mal nascuts no és pròpament una companyia, sinó que és un grup de gent que va fer convocatòries cada any per gent jove que tinc ganes de fer teatre, d'interpretar, de dirigir, de fer sonografia, reuneixen i per muntar una espectacle. I així, com l'hem passat, això es va quedar amb una espectacle, ja està, aquest any ha fet un cicle, i llavors hem fet ja el primer espectacle, però la vaig anar a veure ahir diumenge, Collectivus, es deia, no? Què tal? Em va agradar molt, primer de tot, perquè és clar, és una espectacle jove, amb uns 6 actors joves, i no vol dir que perquè sigui jove hagi de ser bo, però molt bo, i molt bons tots, no?, i molt, molt. Clar, aquesta cosa penyera i que cosa... Molt bé, molt bé. I potser el text en sí, la dramaturgia era el més fuixet, però bé, com que són tots molt bons, i realment un parell, clar, també fa molta il·lusió descobrir, no?, i veure un parell d'actors, hi ha un parell que dius, que aquests són molt bons. Collectivus, que és l'obra que ha dit tu, va tractar del Bruno, un noi que busca 5 desgraciats per el seu pla secret. Una mica va per aquí la cosa. Va per aquí la cosa, i llavors ell va reunint, va conèixer una sèrie de nois i noies, doncs dues que estan en un centre de menors, no saps ben bé per què, una així, un penjadet, així, una mica, aquí, allò, tal, bueno, i llavors és una mica l'excusa, però al final potser no estan important perquè els reuneix, però està molt bé el muntatge, perquè és un muntatge jove de veritat, que posa les piles també molt, i crec que a la sala d'Equed calinava bé una mica de sang nova. Sí, aquí el que jo heu esposat, la d'Equed necessitava alguna cosa així. Sí, sí, sí, perquè jo vaig anar-hi a plena, mitja n'ha anat del platé, 20 anys, 22, 23, 24, tothom entrocièsmat, està molt bé, però els espectacles fan el sistema de tequila inversa, que és pagar al final, per en sortir... El que bonament la gent pugui, vulguis. El que tothom bonament pugui, vulgui... Per cert que a partir de demà, i fins a aquest dijous de divendres, es pot veure l'efecte perfecte dins d'aquest cicle, també. L'efecte perfecte. De teatre jove a la sala d'Equed, de la Carla Torres, que és de l'acompanyar a la Peleona, no? Exacte. L'efecte perfecte, que és una obra que surt a la Carla Torres, a l'escola Iolia, que va ser sobre el mètode d'Alte, de l'Alfavir d'Alte. Dalté! Veus? Dalté. Dalté, de fet, s'ha pronunciat dalté, que és aquest dramaturgre gentí que fa uns anyets. Que fa bufetades, que fa que la gent es doni bufetades. Exacte, i ara l'he entenit molt per aquí fa uns anyets, ara potser ja fa uns anys que no, però és aquest teatre gentí que t'han ensagradat, el teatre gentí, com el bon cinema gentí, els actors tenen una veritat i tenen una cosa, que sembla que no siguin actors. I, llavors, aquest muntatge de l'efecte perfecte perteix d'una premissa també bastant interessant, ara aniré demà a veure-la, que diu que passaria si un bon matí ens adonessin que els adults han desapregut. I són 5 joves que estan investigant una mena de coses també que sense ficció. Què ha passat amb tota la gent gran, la planeta i els adults? Vull dir que això també té molt bona pinta, i m'han dit gent que ja ho ha vist, que està molt i molt bé. Molt bé, doncs això serà demà i demà passat ens anul·la també, i ara ja acabarà el 24 i 25 setè diumenge amb la Rolot, de la companyia P14 de Berlín. De Berlín, això és molt important, perquè la companyia P14 de Berlín és del teatre, ni més ni menys, un dels teatres més importants de Berlín, i, per tant, d'Europa, que és el Folksbühne de Berlín. Exacte, saps què vol dir això? Tu vols fer-ho en una època, Berlín, no? Exactament. Folks vol dir poble, com Folkswagen, cotxe del poble, Folksbühne. Bühne vol dir escena, el senari, per tant, és l'escenari del poble o el teatre del poble. Folksbühne és un dels teatres més importants de Berlín, teatre públic, això, Bühne, Folksbühne, el dotxist teatre, i tots aquests teatres alemanys, que, de fet, això els mateixos mal nascuts, i el Toni Casaris de l'Adec, que t'ho van explicar a la premsa, ells s'han inspirat, ho han portat aquesta idea, tots aquests teatres tenen una companyia jove, no? I una companyia jove que està fent coses amb gent que potser estudia teatre o no, o són aficionats o no, i és una manera, també, de fer producció en joves que, a més, porten molta gent jove al teatre, no? Ah, molt bé. I llavors d'aquests vindran això, a fer aquest espectacle. Bühnwagen, això et venia, sí. Bühnwagen, la Rolot. Bühne vol dir viure, wagon, cotxe, exactament. Viure el cotxe rot. Exacte. Exacte. I vindran, i clar, si la gent de... Bueno, si els actors de Berlín, ja, normalment, són actors molt canyeros i molt bons, si els actors de la FoxBone encara són normalment... més canyeros i més bons, clar, si són els joves de la FoxBone, la cosa promet, no? Clar, o sigui que també es veurà un bon espectacle, no? Serà amb alemany, llavors? Amb alemany, clar, amb alemany i amb sobretítols en català, per tant. Molt bé, molt bé. Hem de ser interessant també veure el teatre en versió original. Aquest cap de setmana, a l'Avequete. I ja per acabar tot aquest tema del cicle jove de l'Avequete, comentar que hi haurà una taula rodona... Una taula rodona, perdó, aquest divendres, 23, a les 11 del matí, a l'Institut Goet, que també és l'Institut Alemany, no?, de Barcelona? Sí, és l'Institut Alemany, que són molts actes culturals i organitzen moltes coses, i també això promet... Bueno, serà molt interessant, perquè hi haurà directors i gent d'aquí que treballen amb joves, com l'Ivan Morales, que va fer... Jo mai, amb la companyia Pissamata, no?, o l'Aleix Fauró, de la Grigaria, el Pau Carrillo, que ha estat amb la companyia del lliure, el Xavier Alberti, i també vindrà la... diguéssim, la que porta, o la que coordina aquest grup de Berlín, la Fox Buna, la Vanessa, un fellow, Troia, que realment pot ser un debat molt interessant, ja hi ha una idea i ja us ho explicaré. Oriol, no, com que tenim més temps, ja per acabar... Una altra recomanació, que ens vols comentar que avui, a les 9 del vespre, hi ha un obra que no ens podem perdre, que és el círculo maldat titulat d'expressions d'una Alemanya. Exacte.Avui trobo que estem molt... Molt alemànics, oi?Molt alemànics, oi? Molt, eh?, sí.Molt què? M'ho he inventat, és que no sé per Alemany, d'algú en destaca, saps? D'algú en destaca, sí. Doncs això és un cabaret, diguéssim, és un cabaret musical, un espectacle musical, que es va poder veure el dilluns passat, i que es pot tornar a veure avui aquest dilluns a les 9, perquè el círculo maldat van acabar una nit de reis, veient una programació de concerts, i despertar coses així de música, i és de la gran actriu Laura López, Laura López. Però Laura López no és d'Arcàdia, que va estar nominada, com ha tingut revelacions, vols? Jo només l'havia vist a la Pols, a la sala Flyahar, que em va agradar moltíssim, ella amb l'Arcàdia ha fet 3 o 4 obres, i de fet jo no coneixer aquesta faceta seva de cantant. Ah, canta bé? I canta molt bé, canta molt bé, que té un reportari de cançons dintre guerres, de Ganch 20, de Ganch 30, de Berlín, cançons d'Alberta Albreg, de música El Corbail, i és aquest estil caberatero, és ella i un pianista, i llavors ella té una formació tan lírica, però també com que és un actriu, i llavors aquest tipus de cançons també tenen un punt molt teatral, que més que cantades, són parlades, doncs ho fa molt bé. Ho fa molt bé, realment, i és un espectacle bon bonet. Aquí, a les 9 expressions d'una alemanya, el Círculo Maldà. La Fran Mers Díaz o la Fanga de Lluns. Em sembla al principi... no, ara han sigut aquests dos dilluns, perquè el Maldà van fent ara diferents concerts i... i coses així de música. Això va ser l'altre dilluns i aquest. Molt bé, doncs què he de dir. Oriol, moltes gràcies. Oriol, puig tovler. Que vagi bé, i ens trobem la setmana que ve. Molt bé. Adéu. 5,42. Marès Ripoll, bona tarda. Apunt ja per la història de Sant Just, com que a dilluns per acabar aquesta primera hora del programa. Avui acabarem amb el tema de Sant Just i el 1714, no? Sí, correcte. Avui acabarem amb la part que va fer Francesc Riera. Intentarem la setmana que ve, que el que és verd ens vingui a explicar la seva part. Molt bé, doncs fem una paura i en parlem de tot seguit. Ràdio Taser Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herbeg? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. El cotxe respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Quan torna a jugar de prons? Diria que cap a l'abril, però encara falta. Tu les agraeixes? Sí. A més, l'última temporada que faran, s'ha gravat alguns trossos a Espanya i veurem trossos de l'antical Andalus. Sí, és veritat. En fi, anem a entrar en bateria ja, perquè ja fa molts dies, de fet, posibilitó, aquest trimestre. L'últim trimestre de l'any. Hem estat parlant de com era Sant Just Desvern l'any 1814, ha fet 300 anys aprofitant tota aquesta famèlida i com amoració del tricentenari a Catalunya. I és per això que hem de repassar una mica alguns actes, alguns episodis de la història, amb les tropes burbòniques, el feliç cinquè, com quins oficis hi havia, quanta gent hi havia Sant Just. En fi, també la curiositat que el rector del poble, en aquell moment, va pactar amb les tropes burbòniques, perquè aquí no hi haguessin ni assassinats ni molts. Exacte, com hi van haver esplugues, exacte. A la població veïna esplugues. En fi, hem anat de repassant tot això. I avui, en principi, ja... Exacte, final, sí. Parlem d'aquest tema, amb l'últim capítol, parlant de diferents qüestions. Per exemple, que és el que hi havia a Sant Just Desvern, en aquella època, l'any 1914. Parlem de l'hostal, que era molt conegut en aquell moment, i per no dir un dels centres neurals i justament amb la parròquia, de Sant Just. I després també parlarem de la moneda i qüestions econòmiques del cost i la vida. Però, si et sembla, podem començar repassant com era Sant Just amb el tema de l'Universitat del Comú. Exacte. Era una manera de denominar l'Ajuntament. Se li deia la Universitat del Comú. Exacte, sí, era uns noms que, a vegades, quan llegeixes llibres antics de la història, fiques Sant Just Desvern, la Universitat, i dius, coi. Sí que era important, no, Sant Just, que tenia una universitat on la gent venia a estudiar, però es et fan la punt, no? Clar. No vol dir... Sant Just, no? A tot arreu, sí. A les poblacions, l'Ajuntament se'ls anomenava la Universitat. Vam comentar com anava una mica, no? Que, de fet, tots els habitants del poble, si no recordo malament, estaven posats com una... Bé, s'ha de per sortet. Sí, la manera d'escollir l'alcalde com els regidors, que aquella època eren anomenats jurats, d'acord, i el Batlla eren eficats en una bossa, amb les voles amb tots els cognoms dels caps de família, que podien sortir elegits i es ficava a la malla dintre, i per sortets s'entreia un. Això provocava que la gran majoria de Batlles duressin com a molt un any, d'acord? I el cap d'un any es tornés a fer els sortets, perquè no era que algú vulgués fer per devoció, sinó que, com que li tocava una mica, es passava l'any com podia, no? Allò que vam comentar en el seu moment, com si fos president de l'escala de comunitat. Estàs un any ràpid, quan ja s'acaba, ja convocues perquè li toqui un altre. A partir del decret de Nova Planta, recordem, el 1716 implantat per patinyo de les tropes borbòniques, un cop ja Barcelona havia sigut derrotada i havia caigut, qui escoll el Batlla no és per sortets, sinó que és la Pia del Moina, és a dir, l'estitució aclasiàtica, que va anir directament de Barcelona, amb el vist i plau de la corona borbònica. Buscava una persona més o menys afeina, que estigués més o menys d'acord amb el mossèn del poble, i no portés massas problemes i massas contradiccions, i s'escollia d'aquesta manera. Una manera d'escollir-ho, abans que entrés el decret de Nova Planta, es podia escollir una alcalde per aclamació. Sí, és veritat, heu un comentari. A la moment de votació hi havia molta gent que... Que deia el nom d'algú, cridava l'hora, no? No sabem si, perquè realment algú li no per putejar-lo, no? Que es feia en torna i li va dir... Que si es fes avui en dia, s'ho anirien molts noms per putejar. Exacte, no? Els veïns de Sant Just, no? Aquest, aquest, aquest, aquest. No perquè m'ho hagués de tenir malament, no només per tocar l'amorari. Jo crec que això s'ha de recuperar, eh? Sí, és la manera de llegir la gent. És molt curiós. En fi, anem a la qüestió que ens ocupem, i que volem que ens ocupi avui, que és l'Ustal. Exacte. Anomenat Ustal del Garrofer o de la Creu, perquè justament estava al carrer de la Creu, a Sant Just. L'època era nou i tampoc clar. Avui en dia, potser, l'anomenàvem l'Ustal Vell. Sí, avui en dia, sí. Quan es va fer, es va fer un Ustal més endavant a la carretera reial. Llavors, clar, l'antic es va dir Ustal Vell, però quan es va fer, a l'època del 1714, al 1716... De fet, va ser construït al segle XIII, que va ser construït al segle XIII, que va ser construït al segle XIII, que va ser construït al segle XIII, que va ser construït al segle XVII, a peu del camí reial de Barcelona, que a Espanya, podríem dir. Sí, sí, exacte. Perquè era el camí principal, el que vindríem a anomenar l'avió Augusta. L'avió Augusta passava per aquí al costat, pel carrer Creu. Era el tros de camí de Barcelona, de l'avió Augusta romana, i per allà que eren arribaries a Tarragona, sí, seguint. Bé, el que es coneix com a les nostres 340. Exacte, sí. En fi, l'Ustal, què podem dir de l'Ustal? On estava ubicat en aquell moment? Doncs era un dels... diríem que estava ubicat en els terrenys de Can Cardona, d'acord? Can Cardona tenia diferents terrenys a diferents zones, perquè està lluny d'on està Can Cardona, d'acord? Però tenia un... Sí, exacte, era un dels terratinàins del poble. I en aquesta zona, on se li diria, com has comentat tu, Ustal de la Creu, no perquè es digués de la Creu, sinó de la Creu certificarà el nom, a posterioritat, sinó perquè hi havia aquesta creu de terme que avui en dia s'ha recuperat. En aquestes zones decideix instal·lar-hi aquest Ustal, amb el que es fa és que a Can Cardona lloga a un tercer la possibilitat de fer servir aquest Ustal. D'acord? Per tant, hi havia llits, un pou fins i tot, ovelles, menjadors de cavals, vins i licors, pa... Tot el que es necessités per poder viure, per la gent que venia i feia pas allà, i continuava que ens pogués tenir totes les facilitats per deixar el cavall. Avui en dia diríem que hauria d'haver aparcament, no? Doncs aquella època hi havia un lloc per deixar els cavalls, i que poguéssim menjar... Totes les poblacions a l'època tenien un Ustal, a la carretera que cometava, per exemple, les grans ciutats, com Barcelona i Tarragona. Normalment no totes les pobles en tenien, però sí que era que el com habitual, que en algun punt o altre, si bé no era un Ustal, hi hagués alguna masia que pogués donar cobertura a la gent que anava de camí bé que va a Barcelona, o bé se n'anava... És a dir, per exemple, els ploques tenien algun Ustal? Tenien, tenien el seu. A Sanfaliú també n'hi havia algun. Sí, sí, sí. També tenien el seu. Era una cosa més o menys habitual que es pogués tenir per poder-se moure. Per cert, què vol dir? Tenir dret a neu. Això ja no és tan habitual. Tenien aquesta mansió o aquesta opció de poder tenir dret a neu. Dret a neu vol dir que tu pots demanar que et baixin... A l'època podries demanar que et baixessin neu del Montseny. Què dius, Ana? Però per què? Per mantenir menys en fresno hi havia neveres. Oh, que bo! Llavors vols dir que el Ustal... No, el frigorífic, el rebost estava refredat amb neu del Montseny. Que això era com un signe de qualitat. No tots els Ustals, ni molt menys tota la població, podria tenir aquest reu o fer aquesta petició a Barcelona perquè anessin al Montseny, et baixessin neu i te la portessin. Perquè clar, que fos neu del Montseny, té més categoria que no fos neu de petició. És la que queda més a prop. Era el punt més alt de la ciutat de Barcelona i de Sant Just, d'on et podien baixar neu. Amb l'època anaven amb carros a buscar-la i posaven tot un dia per portar-la, no? Sí, sí, però a l'època, com que es podia conservar bé, s'havia de fer-la baixar sense molts problemes. El que hi és més complicat, era que el com que, per exemple, quan l'Ajuntament decidia llogar el local, aquest hem dit que l'Ustal estava en terreny de Can Cardona, però no era Can Cardona que el gestionava, sinó que un tercer decidia, bueno, jo seré l'Ustal·le del poble i portaré aquest Ustal. Llavors es ficava d'acord amb l'Ajuntament, perquè tenia l'Ustal sedit de l'Ajuntament i deia, et pagaré tants diners a canvi de deixar-me'l fer servir. I Can Cardona també hauria de rebre alguna retribució. Sí, però la gran majoria se'n portava l'Ajuntament. Can Cardona, com que estava en els seus trens, també cobrava alguna part, però la gran majoria se'n portava l'Ajuntament. Llavors, sempre la sessió aquesta s'acordava amb l'Ajuntament, sempre i quan aquest dret aneu, el dia 6 de Gost, tingués neu per tot el poble, l'Ustal·le. 6 de Gost, sí. Complicat, tenir el 6 de Gost neu per tot el poble. No és fàcil. Per la festa major era obligatori, que hi hagués suficient neu a l'Ustal, perquè tots els veïns del poble poguessin anar-la a comprar, i em poguessin disposar, perquè, clar, tu has de pensar que, per la festa major, normalment feies festa grossa, com si fos Nadal, o era la festa del poble, feies festa grossa, i podia ser que matessis una laovella que tenies, o matessis pollastres, o clar, aquesta cança havia de conservar durant uns dies. I el que s'obre, clar, s'havia de posar avui un dia. És una mica abans, i ho havies de conservar fins al dia 6 de Gost. A l'època ja congelaven el menjar que sobrava, per cuinar-lo dies més tard. Sí, el conservaven en unes... En unes càmeres. ...la zona més habituada, perquè pogués estar guardat aquest menjar. I l'important era això, l'Ustal podria demanar a neu, més o menys, que tenen tant per tenir-ne, per anar fent. Però que el 6 de Gost, tothom... Era un dia, es diu, un desplex. Quan hi ha una empresa externa, que gestiona un... Ja sé que és de mal comparat, perquè mai és la història com... En el moment, les circumstàncies. Però avui en dia, si hi ha una de les condicions... Exacte. ...entre l'Ajuntament i una de les empreses que gestiona alguns dels equipaments municipals, per exemple, sigui la ràdio, o el que és el de joves, o... Fos ser-hi demanava que un dels requirits de complir el 6 de Gost, teniu, però no només per Rostal, sinó per tot el poble. Bé, en fi, per cert, Manel, ja per acabar l'Ustal, i abans de parlar sobre el com era econòmicament, s'enjust al 1714, deixem preguntar-te com era aquest Ustal. Perquè aquest Ustal, de fet, tenia en què era passegem per la zona de Raval de la Creu Carre Creu. Aquesta cantonada encara està en peu, perquè la gent el reconegui i és un edifici que té una campana dibuixada a l'exterior. I, a l'època, el que tenia era una planta baixa, en el que hi havia el rabador i la botiga, o un menjador i una cuina, i una zona on es guardava el pa, el rebost, amb el celler, també, perquè hi hagués vi, i a la part superior era la primera planta, d'acord? Hi havia un màxim de 8 habitacions. Que, per l'època, hi havia 200 habitants. Vuit persones es poguessin allotjar a l'Ustal i estava prou bé. Bé, doncs així era l'Ustal. S'enjust, que avui hem repassat, aprofitant aquestes voltes que estem fent pel nostre municipi durant el 1714. Tanquem la carpeta de l'Ustal. Ara obrim la subcarpeta de la moneda al cos de la vida, com era econòmicament s'enjust. És el que menjaven. Una mica en què ja estàven els diners. Exacte, els senyostans guanyaven. Per exemple, comencem, si sembla, sabent què és el que menjaven, en què es gastaven els diners amb menjar els senyostans al 1714. El que direm ara, que ens semblaria menjar corrent de cada dia, era per festa grossa o dies... Festa major, sí. Això no es menjava cada dia i no es veia cada dia, d'acord? Sí, i coses com el bacallà, les arangades, els ous, les gallines, pollastre... La carne, arroz, oli, amb metlles, figues, pances... Vi grec que venia de Grècia o el vi blanc que es produia aquí... Això eren privilegis. Sí, això eren coses molt cares que es podien comprar de tant en tant, però que no era el que el 90% de la població de senyors podia menjar el dia a dia. Perquè m'imagino que a l'època feien caldos o... Sí, exacte. Sopa, amb verdures... El que s'ha anat tot a la vida de fer bullir l'olla, aquesta expressió que ens ha arribat d'avui en dia, era una mica de tot el que teníem, ficar-ho a l'olla, que bullís, que hi ha aigua amb aquell gustet, amb allò que anaves fent. I potser algun pollastre de tant en tant... De tant en tant, algun pollastre... Serials, també, sí que podien fer servir per tenir pa i aquestes coses, però tot això que hem comentat que ens semblaria normal del món, de tenir el rebost, era de tant en tant i molt comptadament. De fet, hi ha més dades. Per exemple, a Sant Just, el 1814, els 30 del poble estaven destinats a la gran majoria, la Vinya, on hi havia 125 hectàrees a aquesta activitat. Després n'hi havia 90 hectàrees de cereals, 129 eren del Bosch, per tant, no hi havia allà res per si pogués ser. No, però era important el tema del Bosch, perquè... Hi havia fusta? Sí, hi havia fusta, i era una zona on tothom podia anar a veure què trobava, saps? Vull dir, clar, tu anaves al Bosch, avui en dia a buscar bolets o a veure si cases alguna perdiu, o cases qualsevol cosa, doncs el Bosch era de tots, no era de ningú i era de tots. Hi havia tanta Vinya, que era la gran activitat econòmica de Sant Just, que era el 1514 com hectàries de Bosch. Sí, la veritat és que sí, el tema del Bosch era molt important, el tema de la Vinya també, de fet, hem de pensar que amb aquestes 125 hectàrees produïen anualment uns 113 mililitres, per tant, no era poca broma la quantitat de vi que es podia produir a Sant Just, i això a mi em va sobtar que fos més espai destinat a la Vinya, que no pas als cereals, perquè diries que el més important són els cereals, però en canvi, dedicava molt l'espai a la Vinya perquè donava més rendiments. El tema de l'estia, el 1832 era un grans més tard del 1414, però és l'únic lloc on consta alguna cosa de l'època. Hi havia un inventari on hi havia mules, machos, tossinos, ausnodisses, bous i vaques. Això és una mica el vestiment que hi havia al poble, no? Exacte, sí, seria més o menys el tipus d'animals que ronàvem pel poble. Suprem alguna cosa sobre això? Bueno, que no s'esmenti el tema de cabrits petits, a vegades és com guardava, com s'amagaven, perquè era potser el més bo, el més... potser el més bo, el més gustós i carnós, i, per tant, no està detallat en aquest inventari, si tot l'altre, que eren coses més fàcils de comprar i de mesos cotidià. Bé, doncs amb això podríem dir que avaríem aquesta descripció, excedor de la França Erriera, que va fer el passat 23 d'octubre, i encara ens quedaria profundir una mica amb el que el Gasbert va fer. On pugui venir? A continuació, que no sé si vindrà. Jo he estat per en Vella, havia intentat venir a finals d'any, poder venir a veure si ara, a principis d'aquest, pot venir, perquè ella ha fet com un mapa del 1614 a Sant Just, i la ACO ha transposat el mapa d'avui en dia. Llavors es pot veure on estaven situades les cases, quins carrers existien a l'Epoi, quins no, quins carrers que li puc existir, ara no, és interessant, sobretot que us ho pugui explicar ella, perquè ella ha fet aquest treball i ens ho podrà comentar molt. Ens queda pendent, per tant, saber com era l'última cosa del Sant Just del 1714. La cartografia, sí. I l'entrevista de l'Òlga Asbert, que ha passat pel programa. Moltíssimes gràcies. Ja volem veure amb què ens sorprèn del següent gran tema de la història de Sant Just, que segurament no, serà el de l'Església. El de l'Església, sí. També hem parlat amb una noia, perquè ens vinguin comparar com era l'Església del Sant Just i Pesto a Barcelona, comparar-la amb la de Sant Just d'Esverg. Molt bé, moltes gràcies. Què has anat a Tartull Esportiva? Avui no. Avui no, molt bé. Hem de parlar per la costa del vulletí i tornem ara. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La Fiscalia adverteix que no pot reobrir el cas de Sant Pere més baix només amb el documental Ciutat Morta a més 17 pel canal 33 Paola Rivera. En un comunicat remarca que el documental no és una prova jurídica que permeti rebucar una sentència ferma. Només en el cas que aparegués un nou testimoni solvent, la Fiscalia del Suprem valoraria la interposició d'un recurs de revisió, d'altre banda el considerat automaterial de la padrada que va de setat apègic. A un agent de la Guàrdia Urbana al febrer del 2006, ha denunciat el programa de la tribu de Cataluña Ràdio que tot el procés va ser un muntatge. Rodrigo Lanza, que ha complert més de cinc anys de pesó, ha acusat la justícia de no acceptar proves i la policia de falsificar informes perquè necessitaven un culpable. La justícia de la policia es más fuerte que la nuestra, que las pruebas forences, que la declaración de los médicos que decían que vio mecánicamente, era imposible que la declaración de la policía hubiera ocurrido así, y que los testigos presenciales, o sea, todo, todo en el juicio, apuntara que no éramos nosotros, todo. Y solo los policías dician, no, no, es que el médico puede decir que es imposible que una piedra haya hecho eso, imposible. Pero el policía dice que es así y eres culpable. Notícies breus, Montse Quadreny. El grup islamista palestí Hamas ha criticat la decisió de la Unió Europea de tornar a posar la llista de grups terroristes a aquest partit polític. Segons un destacat membre de Hamas, aquesta maniobra dona llum verd dels israelians per cometre més crimes contra el poble palestí. Dinamarca baixa els tipus d'interès com va fer Suïssa fa uns dies. El bank nacional de Dinamarca ha decidit penalitzar els dipòsits amb una taxa negativa del 0,2%. Aquests nous tipus seran efectius a partir de demà. El tribunal de comptes espanyol denuncia la falta de mitjans del Fons de garantia social fogassa i com això pot suposar el pagament de prestacions traudolentes. El tribunal alerta que Barcelona, la unitat de fogassa, més col·lapsada cap, cal més d'un any per resoldre els expedients. A Lleida Huatarragona diu la falta d'atletrats fa que només vagin a un 2% de judicis i això, sense l'oposició d'aquests atletrats, afegeix. Estic en sentències erronies a favor dels treballadors. L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar avui 17 membres d'acusat d'intentar matar dos joves d'una banda rival als Trinitarios. Els fets van passar a la plaça de les Rajoles, a prop de l'estació del metro de Guinardó, a Barcelona, el 2000 Mou. El fiscal demana una pena de 33 anys de presó per cadascun per dos intents d'assassinat, associació i lícita i robatori. La majoria dels acusats han negat els fets. L'Issidut català de la Salut ha destituït el gerent de l'Hospital de la Vall d'Abron de Barcelona, José Gerónimo Naves i a la gerent de l'àmbit de tensió primària de Barcelona, Pilar Solans. Segons un comunicat d'elix, els substituts es nominaran la Comissió Executiva del Consell d'Administració d'Aquest Dijous. La Conselleria de Justícia posa en marxa un pla per impulsar la mediació com a alternativa la via judicial, ja que la majoria dels afectats que s'acullen a aquest procediment l'abandonen abans que el conflicte estigui resolt. Dels 5.000 expedients gestionats l'any passat, pel centre de mediació de justícia, només un miler van arribar fins al final i es van resoltre la meitat, la meitat dels quals, amb acord. El Conseller de Justícia, Germà Gordó, planteja el repte de superar que d'aquí, a finals del 2016, realment, com a mínim, tinguem 2.000 expedients que finalitzin, amb independència del nombre total que arriben o que deixen d'arribar. Si les xifres són més bones, millor. El grup, els amics de les arts, convoquen la segona edició ja del seu concurs de versions. I et deixo aquí, sobre un blau de llit, perquè ara no, però després, fot res que... I s'entén que els solistes o grups que vulguin fer-ho podran triar qualsevol cançó. Exacte, podran triar qualsevol versió i fer-la arribar abans del dia 20 d'abril, això sí, a través del correu electrònic Amics de les Arts, a roba gmail.com. El dia de Sant Jordi el grup anunciarà les versions guanyadores. El premi consisteix en una actuació com a toloner, en algun concert del grup, en un teatre català. L'any passat els guanyadors d'aquest concurs van ser els All Green i el músic Julien G, del grup In crescendo. Esports, Carles Berraiber. Fa pocs minuts ha arribat a Barcelona el campió del Dakar en motos, Marc Coma i el pilòdic ex-campió en cotxes, Nani Roma o del Serra Aeroport del Prat. Bona tarda. Marc Coma, el flamant campió de motos del Dakar 2015, acaba de tarrar fa uns minuts a l'aeroport del Prat. El pilot d'aviat ha estat rebut per un grup deficionats de la seva localitat natal al Vergara. Ha explicat que ha estat molt content per aquesta cinquena victòria en el rite més dur del món. I ha explicat també que ara mateix es vol obrir uns processos de reflexió als pròxims dies a banda de descansar per decidir si la temporada que ve torna a participar en motos o ve decideix fer el sal i canviar, per exemple, la categoria per participar en cotxes. També ha arribat aquesta mateixa a l'aeroport del Prat, el guanyador. L'any passat de l'edició de cotxes, Nani Roma, que recordem que aquest any els problemes tècnics li han jugat una mala passada acompanyat de la seva esposa Rosa Romero, que ha completat el Dakar com a pilot de motos. Pau del Serra, Catalunya Ràdio, Aeroport del Prat. Doncs aquesta serà una de les qüestions que tractarem en aquest Catalunya vespre que començarem a l'Asset i que està d'estrena avui, a partir d'avui 3 hores. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Una quarentena de famílies de Sant Just ho han rebrejudes l'any passat per fer front a les seves factures. L'Ajuntament va donar suport econòmic en concret a 8 famílies que no podien pagar el rebut de l'aigua, a 19 famílies que no podien afrontar el rebut de l'electricitat i a 7 famílies que no podien pagar el rebut del gas. En total, això suposa una despesa de 3.200 euros. Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de paliar la situació de pobres d'energetica d'algunes famílies del poble, un compromís que va adquirir el ple municipal a finals de l'any passat. Aquestes dades estan disponibles a l'apartat servei socials de Sant Just.Cat. Promonça, posa en venda o lloguer amb opció de compra, 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament català. Les bases de Sant Pere, el preu de venda són 12.000 euros més iva, i el lloguer és de 30 euros mensuals amb viuenclós i un contracte de 3 anys. El preu de lloguer inclou també les despeses de comunitat i l'impos de vents imòbles, i en cas que un cop transcorreguts els 3 anys es vulgui adquirir l'aparcament, el preu de lloguer. Per a més informació, podeu consultar el web de promonça.com. Ja acabem destacant que Everyday Rebellion és el nou documental del mes a Sant Just. És un document que reuneix moviments d'arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protestar, el de la nova violència. Everyday Rebellion mostrarà, per tant, el punt en comú de manifestacions tan diverses com Occupy Wall Street, els indignats d'Espanya, la primavera ara, pel moviment iraní a parlar democràcia, la revolta de Síria i les aníanes del moviment femen. Aquest documental es podrà veure divendres del vespre a les 8 a la sala del cinquantenari de la Teneu, en versió original en anglès francès, rosa, arab, castellà i persa. L'entrada costarà 5 euros per al públic en general i 3 euros per als socis i socis de la Teneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'onora més ampliada, als senjors notícies d'edició vespre, per tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radiodesvern.com. Bona tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en mutis. 4,5 euros per l'alcalde. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. que fins ara mutis 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, tinc olimpotiva. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb molt de oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que la classificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim sent just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem? Saps qui és un oudu o la música d'un tasch? No, no es tracta d'un nou aspirador ni de música reggaetón. Rebovineu, sisplau. És el programa de Radio Desverus de la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? Perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Geron Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu? Per algarar els dilluns, rebovineu, sisplau. De 9 a 10 del vespre a Radio Desverus, al 98.1 de la F.M. Rebovineu, una mirada sense nostàlgia al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Si diuen ja de la tarda, el segon d'hora de la penya del Morro. Bé, hi ha de ple en la tertúlia esportiva d'uns estupers minuts del programa, com cada dilluns, a aquesta segona hora, amb l'Oriol Pasqual. Molt bé, bona tarda. Bona tarda. També tenim el Rafa Cano. No li va al micròfon, a veure què passa aquí. Mare Ricoi, què tal, bona tarda? Al final m'he quedat. M'ha dit que me n'anava, però... M'han donat un extra i... A l'ajuda que s'hi corpora un fitxatge d'última hora de la tertúlia esportiva del matí. Just a la fusta. Carles Hernández, una bona tarda. Carles Hernández, bona tarda. A l'ajuda de la tertúlia esportiva, en fi, l'has copiat tu, l'Oriol? Sí. Per un motiu especial o...? No, que som poquets, avui fem pinya, home. També m'interessa saber la seva opinió crítica de certes coses. Tenim moltes temes, una taula. Tema barça, tema espanyol, lògicament, eh? Que farem un apartat especial, avui, Rafa, de l'Espanyol. Així, el Manu estarà content. Sí, sí. I també... Fa temps que no vaig al pobrit, però... I també té una altra, que s'està passant. S'està convertint, també, a tu. Ui, ui, ui, ui, ui. Dues maneres, comencem parlant del Barça. Messi, Neymar, que van liderar el Barça. I la Victòria davant del Deport. És important la Victòria del Jogostera. Per 0-4. No, però això va al final de tot. És polisportiu, això. Home, l'equip d'Aurana ha finalitzat, perquè era l'últim partit de la primera volta, amb 44 de 57 possibles. Quants punts la Madrid ha fet amb un partitament al Barça? Que tenen a jugar al Marsevilla. Han guanyat el campionat d'hivern sense jugar un partit. No li feien ni falda. A veure si juguen abans a Marsevilla, que a l'Espanyol, i els cansan una miqueta... No, és el... No pot ser, és el febrer. No és algú que va veure el partit d'ahir? Que us ho semblava, a veure amb Messi com a... Messi ha fet des de la discusió que ell, o l'altercador que va tenir amb el Luis Enrique, sembla que ha despertat. Molt bé, el Barça porta dos partits, de Madrid com el Deport, també és veritat que el Deport són una colla, vull dir. 0-4 que ha d'encur, perquè el seu portem va salvar un parell o tres, també el Barça hauria pogut marcar més, i ells que jo recordi no van tenir cap... Una de Cuenca, l'ex del Barça, és a Cuenca, que va xutar els núvols. Que el Luis Enrique hauria de dir per dins. Ho veieu? Recordem que el Luis Enrique el va fotre a fora al Barça gairebé quan pujava de Jopanili i després també... I res, això, i el Barça que sembla que va agafar en el to. Jo em remeto el que vaig dient, que vagin guanyant ara, l'única cosa positiva que té és que no et desenganxa del Madrid, que segueixes enganxat a la Lliga, però jo crec que la que torni a haver-hi un parell o tres amb els partits, aquí torna a saltar tot, perquè jo, per exemple, tot i fer un gran partit mèssim, un hat-trick, un altre, ja me n'ésim jugant un tros de partit, Neybert també em va agradar molt com va jugar. Jo podria seguir rajant de bosquets, per exemple, que trobo que fa una temporada molt fluixa al Barça, i ahir va jugar molt, molt mal partit, d'Albes, que, a més, de lo mismo. El Barça té la sort que és així. L'equip menys golejat al Barça, no ho vols només encaixar de la primera volta, i a dalt ho està fent molt bé, és qüestió de donar-li temps. Jo no ho veig tan malament, jo tinc la part positiva al Barça, fa molts anys que el veig, i aquesta lliga no és el Barça del Guardiola, però el Barça del Guardiola és una cosa puntual, que li ha passat al Barça, no li ha passat a ningú, gran equip més, i el joc del Barça està sent molt bé, és pressió de bé al camp, té molt bons jugadors, potser sí que espera... Només els dos últims partits, eh, Carles? No, s'està jugant bé. Fins arribar al punt de racó, allò de dir, no saben a quina s'ho juguen. Jo, amb tots els respectes, s'està pressionant bé. L'únic que hi ha hagut és que la setmana passada criticava la tertúlia del matí, i en aquests periodistes, com a mínim, ja se l'han menjat. I ja en tenen uns quants, eh, bosquets en roda de premsa, Maixerano, allà davant de la premsa, quan sortia del partit de futbol, el senyor Messi, el canal del Barça de televisió, el Vicenric en roda de premsa, tots han sortit, han dit quatre mocs, i ara van a parells, no, sobretot el busquets, la premsa va a saco perquè hi racó, no li deixava passar ningú, a cada cop busquets també, se li va al paró a vegades, però és la genialitat d'aquest tio, es pot criticar el busquets, que està fent una mala temporada, i podríem estar d'acord, que és la pitjor que porta des que està al Barça. Però el busquets sempre ha sigut així, és un tio que li venen tres tios a sobre i entre una pilota de teconet, té aquella nada d'olla que el fa genial, i llavors aquestes coses a vegades et surten i a vegades no et surten, i quan fas tres o quatre passes que no et surten bé, s'està... Sí, però és diferent, el problema de... Sí, sí, això estic d'acord amb tu, però ho he criticat tant per el que va dir o per el que deixa de dir. Jo, per exemple, a busquets, tu veus que hi ha tres passades fàcils que no les pot fer, això que dius tu quan el pressionen, no se n'en surt, busquets, recordem que està lesionat, i juga per estatus, no té els narsurs de posar masqueres en el lloc de busquets que està fent una trossa temporada, i posar-te, és el que va fer la segona mitjora de la segona part, al final. Deixa busquets que reposi, que escuri, que després, com realment, tingui una lesió greu, després... Sí, hauria de dir que hi ha aquesta segona opció, si no li fas jugar partits... S'enfada, ah, s'enfada, no, sí que s'enfada. Dic que necessiten rodatges, si no es digués, no estaria jugant. Però està jugant per necessitar un rodatge, o és un tio que li està costant, va estar un parell o tres de partits sense jugar, després, quan ha tornat, no està amb el mateix ritme, i si no juga minuts, es dirà reconant, perquè ja té una certa edat al busquets. Probablement el busquets contra el Manchester no jugarà. I tant, que et jugarà. Depèn del que s'imposi aquest entrenador, però és que ho veig bastant bé. Quan el Barça està enganxat a la Lliga, que és un més important, estem a un punt del Madrid, a un partit pendent al Madrid. El Barça va ser com una mena de clic, des de fa un parell o tres de partits. Els primers mesos no sabien mai ben bé, però en sorprèdios enrique, a les alineacions, quins serien els titulars, quins no, el tema de rotacions... Tot, de cop i volta, s'ha començat a posar al seu lloc. Els han picat. S'han picat. El fet que... Jo ho deia d'Himicres Passat, que li cantessin una mica la canya de la premsa, que són uns cracs del futbol. Tu sents per els tios de la premsa, i sembla que s'ha picat de pilota, però d'una manera espectacular. Els mistos, que si no sé què, que si on te l'ha fotut a la segona agradaria, però que la pilota vota i que depèn de com et voti la pilota, si no ho has fet jugant a futbol, tu no pots ser-te el Xulín inedient. On te fotut la bola, el Suárez de la segona agradaria quan ho tenia tot de cara. No estava xotant a porteria. Va fotre un misto, després, quan li intenta passar una altra jugada, que el Suárez, per cert, no sé si us heu fixat, però té un problema d'equilibri. Cada cop que arregla pilota, està completament mal situat amb el cos, i no arriba. Si us hi fixeu, moltes jugades d'ahir, l'últim passi li queda cur, no arriba i no té prou força. És que va boig, no agafades màquines encara i li passa tot superràpid, i ho agafa tot. Quan les dues primeres pilotes et passen això, m'ha mentat molt més. Fins que no la claves, que jo comentava, no sé qui era de la premsa, no sé si era Raku o era de gol televisió, em diuen que estaven posant en qüestió el fet de per què han de treure el Neymar i deixen el Suárez. Potser és una qüestió psicològica, no li està sortint al seu partit, no està fotent cap passada bona, i m'interessa més que aquest tio igual, d'aquí al final de la partit, hi puc jugar de bona, i puguem sortir tot relaxant, que era el que hi havia, perquè hi havia un pal. I a vegades aquesta situació et porta un que ja ho ha fet bé, que realment ha portat el pes del partit, com el Neymar, que va sortir-se bastant bé i va fotre alguns contra uns molt bons. Neymar està acabant molt bé, aquesta primera. Està fent una temporada molt bona. L'any passat va començar a semblar molt bé, va fer obrir un bajón i tot. Aquest any està molt entonat, porta dos partits. El Clí, aquest que ha fet el Barça, jo crec que, per exemple, l'últim mes, Neymar, jo crec que ha despertat aquest nano. Ja no es regatejant, sinó la velocitat, aquesta arrancada que té de pilota. Suárez, dóna'm-li temps. Jo soc suarista a mort, jo crec que aquest tio d'espuntarà. És qüestió donar-li temps que hi hagi dos o tres partits que n'enxufi dos o tres a dins, o senzillament que un partit gran, com pot ser el de Madrid, aquest dimecres de broma copa, agafa el tio i te l'enxufi dintre, dóna'm-li temps a Suárez i ja està. A dalt, jo crec que el Barça té de l'ongliuret del món. Jo crec que l'excel·lència amb el Guardiola ja... Això ja ha passat a la història. Sí, però ja la ressaca, aquesta. Quan sents per als periodistes amb un partit, estàs veient-nos de dir que això no són mistos, que acaben de fotre tres passes segits, que portàvem un quart d'hora de partit, i el Deportivova no és un gran equip, però un equip de primera edició són professionals, guanyen una pasta, estàvem un 26% de posació, i el Madrid va guanyar dos a vuit al camp del Deporto, recordem-ho. Sí, però el Madrid és un equipàs, també. Això és normal, quan rascar l'excel·lència, quan tot surt bé, quan jugues amb un... Bueno, que tot surt bé, quan vas amb les temporades de 100 punts, i sent quant, sent més, no? El Barça sent, el màxim que ha fet. Sí, però sent, sent. Jo crec que ens hem de costum... Els col·legis hem de saber que el tema Guardiola no passarà mai més. És a dir, el que plegues. I sobretot la manera de jugar, vull dir, perquè si sempre comparem amb allò i... No, però clar, però malament res. Les comparacions... Una frustració contagi. És que és normal, perquè quan fa d'això, fa dos temporades. I tres. I hem de pensar en els altres equips. No són coxos. Et poses un vídeo davant, mires com jugar al Barça i saps com jugar-li. La gent diu, hòstia, puc flipar la primera temporada. No pot ser, espera, que m'hi torno a fotre, rollo cap a rosa, saps? Que en juga 10 vegades i per als 10 partits. I el diu, no pot ser, espera, que m'hi torno a fotre. O sigui, els altres equips s'ho animiran, analitzen i diuen... No, és el Barça al Madrid. El Barça no és el Madrid. El Madrid deixa jugar l'equip contrari i el rebenta el contratat. El Barça no deixa jugar l'altre equip. Jo no tindré la bola, monto l'autocar, monto l'autocar arredera i ja sortirà. Hem vist partits bestials. Ahir estaven també dient, hòstia, el Granada, que bé que ajuda. El Granada va fotre un partidàs al Granada. I el resultat és que el Barça està malament. No, tios, el Granada va fotre un equiparro al mig d'allà, tots morenos, al mig del camp, que fins que vam feia les forces, m'han aguantat el partit. El problema és que quan van patar... Quan hi ha aquests equips, que hem comentat alguna vegada que la tertulia, que per l'autocar darrere, que són dos línies de 4 jugadors de defensa, i que allò és impenatrable, no, no, que és lícid, eh? Clar, el Barça sembla que li acaba de costar entrar. És que hi havia el Barça i a tots els equips del món. Hi havia dos maneres de fer-ho, això. El Barça de Guardiola, i és el que volíem, que la gent volia que l'Himligenric repliqués, com va intentar replicar a Tito i el Tata, era per superar aquestes dues línies de 4, i només ho podies fer segons la manera de jugar a Guardiola, d'una manera, sincronació molt ràpida de pilota. I estan tots el 100% prejunant. Això, avui en dia ja no ho podem fer, perquè ja no tenen els 20 molts anys, que ara seran 20 molts. L'única manera que ho pots fer, que és el que l'Himligenric ens hi ha intentat, i per això ha fet venir ràquid, ha fet venir ràfinia, o fer unes transicions molt ràpides, que amb el dia de Madrid, no hi ha control de la pilota, és que va tot molt ràpid, o ho fas anar molt ràpid, o se't col·loca en la llar darrera. Perquè el dia de Madrid, ells avançaven i pressionaven... No es tancaven darrere, els deixaven tot el camp. Aquest xís jugava a la Lliga. No serà com la Copa, si el partit de dimecres, la Lliga de Madrid és el que tu dius, vindrà amb l'autobus, o tocaré Simeone. El que has de fer tu quan tens la pilota és sortir molt ràpid amb un dos tocs i plantar-te la seva àrea. Si intentes anar allò, ara comencem a tocar a poc a poc, i estrenar-hi instal·lats i no podràs entrar. I això és el que ha passat al Barça amb molts partits d'aquesta temporada. El Deport també va intentar ficar-se llar darrere, però van tornar a intentar aquestes transicions ràpides, d'en dos o tres tocs, col·locar-te davant... El Barça pot fer-ho, o sigui, al Barça... Està amb el Xip sempre, amb l'altre manera. Del contra-attack, amb Neymar Messi i Suárez. Ens han demostrat que amb dos tocs és al mig del camp, a l'àrea, a l'àrea. El Barça pot jugar com el Madrid. La filosofia Barça és no anar-hi a tocar a poc a poc, i ens acostarem a tocar-hi com si fos amb vol. No fa falta per fer gols. No hi ha més d'anar del mig del camp al Barça. Ningú. No té nassos. El Barça comença a tocar la pilota i ja està anar de l'àrea d'ells. Això és molt complicat. I aquí el Deport té dos cagades de seguiment a un jugador, que es diu Messi. No el segueixen de segona línia i van dos gols. I que també, últimament, qui també fa dos o tres partits, que tornes a ser inspirat, és Racketych. Racketych va començar molt bé la lliga, a tenir una baixada... Es coincidereu en descans, eh? Per això et dic... Sí, però... Bueno, que facin clic-clic... Ara m'està bé que facin clic-clic-clic. Un bon moment de la temporada, fa molts anys, jo recordo els neros negros, el que es deia, que al Barça hi havia molts... Sí, hi havia molts mesos d'aquests que el Barça perdia. El Barça ha fet una primera volta, tu posa a mirar. Tot just ha repetit el Luis Enric, i ha repetit només una alineació que són els últims partits. Ha fet una primera volta d'anar a provar diferents alineacions. Hi ha hagut partits que li ha mancat interacció amb el jugador, d'una alzicanya, perquè contra el Geta, contra la Reial, contra el Villarreal mateix... Equips que es tancaven al darrere i et jugaven a la contra, i que al Barça sempre ens queixem de que, osti, mira que piques pedre i costa molt, i els altres, amb un contracte, a vegades ja et foten el gol i tot. Per mi era en perill, però... Sí, sí, quan jo... No, clar, que estaven pilotes. No, clar, correcte, però vull dir que al Barça, durant la primera volta han anat una miqueta experimentant, provant coses i tal, i sembla que ara el partit de Madrid ha anat molt bé, perquè realment és el primer equip gran que ha guanyat al Barça, perquè amb el PSG també va guanyar jugant amb 3 darreres, sí, és veritat. I vull dir que sembla que al Barça ara ja ha canviat el xim, veurem què passa amb l'Eli de Madrid demà passat, ara, el cap de setmana, tenim la sort que et juguem al Camp de Llenx, tenim un partit també fora de casa relaxat i tot, veurem què passa, però jo crec que al Barça acaba molt bé la primera volta, sí. El primer partit que tenim ja és aquest Dimecres, contra l'Eli de Madrid, Copa, molt d'aquí ja és una final anticipada de la pròpia competició. Agobració de molta gent, com una final anticipada de ser. Jo crec que ara... El camp s'ha atopat, sí. El teu de la nit? Sí, Manel, el partit no s'han obert. Jo crec que aquest partit sí que hi haurà molta gent. Crec que Lluís Enriquez repatirà aquests moments que hem estat veient. És a dir, ara tenim l'11 que ja comptarà per Lluís Enriquez per tot... No, perquè juga Teres Tegen. Correcte. Teres Tegen... No, no. A partir d'aquí? No, no, Teres Tegen i que... Tu es convides, tu? Teres Tegen i jo, per exemple, jo crec que posarà de titulars Bartra i Piqué, masquena no jugarà de bosquets al mig del camp, el que et deia abans. I jo crec que, entre Valliga i Copa, jo crec que 3 o 4 canvis hi seran. O sigui, el bloc sembla que l'ha trobat. L'alineació fixa, l'alineació tipus, sembla que l'ha trobat dos partits seguits. Ara, jo crec que... Serà una alineació... Jo crec que és més important per Lluís Enriquez el partit de tot i que, en el fons, és més important el partit d'ells, del Lliga, perquè no et despengis, però l'Hetidometri tens la tornada. Però, bueno, espereus el Madrid, eh? El Madrid ha començat enxufadíssim, físicament estava, que se sortia. Aquests sí que tindran un Genefosco, un Fabrefosco. No es pot mantenir el ritme que porta el Madrid. És de principi de trocada. El Madrid, el que té la sort... El Madrid no pot aguantar el ritme que porta el Madrid. És que no era petit del Juné perquè portava una xetxa, però això era una costa individual de guanyar la pilota. I el tio s'ha fotut una canya bestial, tio. El Madrid espera, perquè ara deia, no, el Madrid deia, és que ara, clar, com que hem quedat eliminats de la copa, el millor que ens ha pogut passar és que descansarem. A veure, tu mires contra qui jugar el Madrid, contra la Real Societat, contra el Córdoba, contra el Getafe... El Madrid hagués jugat partits de com vendre a setmana, i els partits, aquests de cap de setmana, no són partits d'exigència. L'únic que crec que és exigència és el que jugaran al Calderón. D'aquí tres setmanes, un mes jugant al Calderón. Jo crec que és unic partit d'exigència del més de gènic que li ve el Madrid a partir d'ara. Vull dir que sí, que pot descansar més que el Barça, l'Eddie de Madrid. Sí, però jo crec que si el Madrid jugues a la copa, jo crec que els partits de cap de setmana aquests, els treu fàcil. I el Barça no jugarà contra grans rivals, el Barça ara. Per cert, la Champions quan torna. A mitjans de febrer. Xavi, xavi, està a la junta? Sí, està a la junta. Va ser una normalitat divendres. Suposo que podria entrar dimec. Podria entrar dimec. Un altre canvi. Jo crec que aquí això no jugarà. Per cert, que no hem comentat, però ja per anar a acabar el tema Barça, va estar passada l'Espanyol. Dugles, baixant. Va fer una gran assistència al partit de Copa. I està mortitzat amb aquesta assistència. I està mortitzat. Jo segur que vas internant perquè juga no juga. Tens ganes de posar-me. Tens ganes de ticar-me, això. Va fer una bona assistència, es veu. Oriol, quina és la part de Dugles que va jugar? Contra a ells, especialment. Assistència de vol. Ja l'hi podem apuntar. I és el que podem vendre. Què passa amb Dugles, Oriol? No poden vendre-ho. Dugles ja són jugadors. Estàs trist? No estic trist, pobre xaval. Aquest tio arriba a Can Barça sense saber què és. El millor va ser que convertiu-me. No jugarà contra l'edic de Madrid. Això, si més no, em deixa una mica tranquil. El millor va ser que convertiu-me. Aquest primer any s'està climatant. Esclar, espera. Climatant que s'ha climat en un altre lloc. O el vei que s'ha climat i el ve, però... Perquè tenim el Sandro ja avorrit. Sí, sí. Per exemple, el contra l'edic de Madrid. Jo crec que un Sandro et pot jugar a titular. Més si jugaràs segur. Neymar o Suárez, jo crec que un dels dos et jugarà. Però un tercer avante jo crec que ja no serà. O Suárez o Neymar jo crec que descansaran. Home, el Neymar ho va treure abans d'avui. Sí, doncs mira, ves, no descansis Suárez. Jo crec que a dalt posarà polvor. I també tens un problema amb el Pedro? Que està sortint molt puntuari. No, no, no. Un problema retu, perfecte. Lluís Enrique té el problema. Un llacet, ara, a Mercat d'hivern. En Satem, avui, 19 de gener del 2015, la subfecció dins de la tertúlia esportiva, eleccions a Camp Barça... Què comença el tema, perdona? Això, Juliol... El Juliol, el Juliol. Perdona, això s'ha de deixar refredar i fins el juny no n'hem de parlar. Carpeta tancada. Què demana, el president del Barça, el que demana? Clar, per això. Demana que no es parli o que al mínim que els candidats no facin volir l'olla, perquè el vint i a la recuperació fan el que els dona la gana. Per tu, per tu, et faltaria més. Sí que es presenta, perquè ahir, per exemple, i Toni Freixa també. Ahir van anar amb l'equip... I el que ja està fent campanya electoral, ara. Per tu, meu. El candidats no parlin que ja parlo jo. Exacte. Aquesta és una mica d'idea, perquè ahir va sortir... El que fan el dinar de directiva i tal amb la gent del Deport, i va comentar un parell de tres o quatre coses, per exemple, que aquest equip s'havia fet després de la victòria, el voltant de Leo Messi, que Messi per això se... No va dir que se l'havia de cuidar, però vaja, que amb el seu discurs de sempre... És el camara, no? Però la porta, sabem alguna cosa o no? Uficialment. Uficialment, no ho sé, però ha posat data per deixar la política... Ostres! ...per poder-se presentar. Està l'Ajuntament de l'Ajuntament... Està l'Ajuntament amb l'Ajuntament... Amb l'Ajuntament... Però ser president del Barça no és política, no? Oriol, què vol dir? M'has de dir que no pot ser... No pot ser que hi hagi un escó, el Parlament, o un lloc de regidor i ser president del Barça? Home, per l'Usconi ho feia i ho feia bé, vull dir. Però el que faig és molt... Em sembla que ho fan tots, eh? No ho sé, però públicament hi ha dit que ell vol deixar... Vol deixar aparcar la política per dedicar-se al Barça. Per tornar a agafar forces com president del Barça i tornar a ser president d'Ajuntament... No, no, està fent feina i està lligant a Monchi, del Sevilla... No està fent feina, la porta... Està buscant avall... Jo crec que no... Per la porta gran... Jo crec que no té rival. Recordem que segon d'Espanya és un caput de les xarxes, eh? O sigui, cuidar-ho, o cuidar-ho d'un segon espai... Però mira't als altres que es presenten. El Florentino, segona part, no estan gaire malament. Com a mínim... Una Champions... Una Champions guanyada a l'últim minut, així... Però és una Champions... El Barça és una pasta, no? 40 milions d'euros. El Freix i tots aquests els han presentat al Barça. Aquesta màfia els treuant de sota de les pedres. El problema és que l'última vegada la porta anava molt ben acompanyat. A Míngla, Soriano, etc. A veure qui l'acompanya aquest cop. Per això va fer feina, va fer feina. Sala i Martín, ja s'ha pronunciat i va dir que ells... Sala i Martín, el senyor de la Jaqueta. Podrien ser la mateixa persona. Va, gran economista, gran economista. En fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? No, donem-li temps. Falten dies, falten dies... Jo crec que hauríem de ser... Però sí que properament començarà. No hi haurà sorpreses. No cap sorpresa. Tant de bo a nivelles portiu l'equip no falli, perquè com a nivelles portiu l'equip comenci a perdre a pistonada, i a la que perdis dos partits seguits, tornes a tenir primera plana de portada a eleccions. Ara ve. Tant de bo seríem enganxats. Una cosa que guanyeu. Això sí, però és millor tenir-ho al final, que no passara. Sí, sí, sí. Podria ser la única cosa que ha fet bé Bartomeu des d'aquest president de la Barça, no? Una cosa bona. Una de les coses que no la sabia jo. És exclusiva. Una de les coses que ha fet Bartomeu des d'aquest president de la Barça, a part de fotre fora a tovi, va ser el fet d'atrevir-se a convocar a aquestes eleccions amb tant de temps un altre, que s'han de passar el temps i anar avullint l'olla de... Hi haurà no eleccions, hi haurà no eleccions. Hi haurà no eleccions. I hi haurà no eleccions. Quan l'equip no jugui res, quan són aquestes eleccions? Si ens juguem algú, no diem... Té el teu bòdia. A tovi manera ha trigat 4 anys a fotre al fora. Per tant, no és una cosa bona que hagi fet. Ha costat molt, bàsicament. I jo crec que, en el fons, fer això ara ho ha fet bé, perquè hauria fet el final. O sigui, ara té alguna possibilitat de poder pressionar, jo crec que quedarà mínim tercer quart, que, d'altra manera, si hagués dit eleccions al cap de dos mesos, jo crec que la porta guanya amb el 90% de les votacions. Ja no tens... I l'altre dia heu comentat un contertuli del matí aquí a la ràdio, que potser ha rebut molts calés, amb el que tomeu, del nou, de l'esport i del mundo deportivo. No pot fitxar... I no es pot especular durant tot el mes de juliol que collons fitxarà el Barça. Hi ha 20 pàgines menys als diaris. No hi ha Mundial, 30 pàgines menys. No hi ha Eurocopa, 40, de què parlem? Comencem a posar totes les noves del jugador amb vikini, totes les fulles. No tenen unes eleccions, i així tenim per omplir dos mesos. O per veure l'Espanyol. Són eleccions patrocinades. Això ja és... Això és ficció, però si no hagués hagut eleccions realment de juny, sí que hauria d'anar a les eleccions. No, no, és un drama. És un estiu... Què fas? De què parles? Del carnet bé que ha anat al torneig de Bilbao. De l'hòstia. Tot i mig perico, no? Carles, també? Jo sóc mig perico. Són més pericos, avui, a la taula. 4 contra 1. Jo sóc simpetit, eh? No, és... Parli dels partits intensos. M'heu deixat aquí. M'ha fet pena. Per un dia que... Teniu aquesta alegria als pericos. Explica-vos com vas anar, Jordi. Vaig anar a la bombonera de Barcelona. La bombonera de Barcelona és el camp de la muntanyesa. Passa que no te l'amina. Anem al tema perquè... Dimecres passat... no, dimarts. Va ser la tornada contra... València. La copa del lloc que fa el rei. Del senyor rei. Va ser una bona experiència. Em van acollir molt bé els pericos. Jo no vaig portar cap bandera col·ler per no explicar-ho. Home... Els pericos el van anar a buscar a la redacció. Sí, sí, el van portar. Què ets tu, Rafa? Rafa, em va venir a buscar aquí, quan va acabar el meu partit particular de gana tarda. Vaig convidar una cervesa... Així qualsevol. A popa la gallega amb cervesa. Em va portar on van els pericos abans, a fer un món reservat... Rafa, que solora un Barça espanyol a la final de copa. Ai, ai, estàvem quatre partits, eh? Ara para, tu, Rafa, perquè realment... Ara estàvem en un núvol, no? I a més, feia 24 hores que el dia abans tovam la tertulia esportiva. Estava rajant. Què li passa als jugadors de color tan que rajava? No, no, perquè tampoc. Ha sigut un canvi d'aquí, que s'explici. Deixeu-vos que el CEDOR no era... Vols deixar-ho parlar? El partit de l'altre dia amb el València va ser guanyador espanyol, però per què? La tàctica del València va ser ultradefensiva. Els 10 minuts ja jugaren en un menys, eh? No, perquè es va trossar. Des del minut 1, el València va estar al seu camp. I l'última línia defensiva de l'espanyol va estar a tocar la línia al camp. Va ser un assajament, no diré, constant. Però el València va ser una falta de respecte. Tancar en radere sortíem a contra d'aquí. Exacte, com no marcaran. Va sortir molt car, realment. Van treure el Negredo i te'n recordes? L'espanyol sabia que jugava i jo que t'estic escoltant. No vaig veure l'espanyol que tu has pintat. Va ser un partit. És culpa, Jordi. També hi ha una intensitat diferent. Quan va sortir el Negredo, l'espanyol ho va fer, recular una miqueta per sortir Negredo. I tu què vas comentar? Com vas dir allò de... No, no, no, no. Comentarim. Lo del gladiador, lo del gladiador. ¿Lo del gladiador? Aquest que va... No me'n recordo. Va ser graciós. Ja ho sé. Una d'elles. Va sortir allà per totes. Com si... Se'n portés tota valència a l'esquena. Per fotre el golet. I si que va fer ui, ui, ui... Jo què sé què vaig dir? Jo em recordo. Va marcar dos. Era una broma més. Va marcar dos. Va sortir i va marcar dos. Va donar un salsa al Jordi. Ara has de donar unes estalístiques. Rafa, tu vas dir que l'espanyol li falta un símbol. Algú que representa... Ja el Sergio. Ja el Sergio García. Sí, però no és del... La broma és de l'Espanyol. No és un tamo. No és un lardín. Sí, exacte. Algú del plantell de l'Espanyol. No. I un grup que sigui... Mira, inclús, jo què sé, l'Aurincen a la seva època també va ser un símbol a l'Espanyol. I era estranger. No era de la casa. Danès, no era? Danès. I Cameni, també. Ha sigut un símbol per l'Espanyol. I Winston Bogard, de pel Barça. Quico Gasilla no acaba de fer. Passa que està fluixet des que... Hi havia els rumors que és del Madrid i de... Recordem que Cameni va estar a les últimes quatre tempores. Ha sentat en fotre el camp. Sí, sí. El top es en cono, era més. D'altres maneres, l'Espanyol... Ha tornat a guanyar l'últim minut. Amb la Caicedo per una sala de banda contra el Salta. Una zero correcta. I l'equip ja s'allunya de l'exposició. Sí, ara estan bé, amb 23 punts. Un set que no va fer res, per cert. És un món aquí. Va venir, va venir. L'arriba i va tenir dos calvos. Va treure. No va fer res, però va guanyar el Barça. No va ser cooperació. Imagina-lo bé que vam jugar aquell dia. El Héctor Moreno, per exemple, ara ja ha tornat una altra vegada a jugar. Ha agafat el ritme. Des que va guanyar el Camp Nou, no ha guanyat cap més partit. Ha empatat una casa a la setmana passada amb el València. Per això dic que tot això és un miratge. Ara veurem el dijous amb el Sevilla. Per jove que hi passi difícil. Sí, partit molt difícil. Hi ha part, a part, l'estament del club. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Heu d'un plit, tio. Havia convocat una carta molt xula, de Roy Uto i de Story. RCD vs. SFC, Story, els saros de Glasgow. Sí, sí, sí. El que passa a la final de Glasgow, no? L'únic que t'hauria dit és que la tornada la jugava a Sevilla. Amb preus molt interessants. Per anar a veure aquest partit que estarà xulant. Ara també. El que passa, sí. I el problema és que ho fan a tres mèdies. Però és un partit que us hi jugau l'accés a la semis, tio. Heu d'un plit, tio. L'altre dia també ho jugava. Era 13.000 o 14.000 al dia del València. Sí, una de les problemàtiques de l'Espanyol és que des d'acabar a obrir l'estàdia del 2007, fins ara hem perdut 10.000 espectadors sense comptar els partits del Barça Madrid. Això es queda molt gran, aquestes. A part de la crisi... Tinc molts directes, que la pasta els ha pogut. Però a part de la crisi és anar a l'estàdia a veure què. Mira, escolta... Amb un partit així sí que pots unir. La gent que es queda a casa i que no... No passa una nota. Em passa una nota, un paper, que ha trucat l'Ignasi i que... Diu que em pregunta a mi sobre què opino de l'afició de l'Espanyol. Sí. I l'afició del que estava allà. No m'he dit que volia que molt bé. No sé, no sé. No sé per on va l'Ignasi. No, no sé per on va l'Ignasi. L'Ocasí que va comentar el Jordi en l'estat... Jordi? Jo li dic a l'Ignasi que l'Ocasí va comentar a l'estàdia que era el tema del so. Ah, sí? S'ho ha agradat molt. És que... No, no, no, per un tema de estructura... L'acústica, d'aplaudir-hi. Fa que, que siguin 10 persones cridant, sembla que siguin 30.000. En canvi, el Bàsarón, que és una olla i està tot obert... És que el futbol està en pensats així ara. Exacte, exacte. Això és el que va comentar. El que passa és que el camp d'Espanyol va cridar una cosa, que el camp de Barça no es cridaria mai. Ara ho han canviat o han canviat? Bueno, a veure... Vam cridar a Porrellós. Ah, a Porrellós. Jo passava que d'ell és el tema dels insults, que ara diuen fruta falsa. Espera't, espera't. És del puta Barça, jo. Ignasi, per mi. Ignasi, bona tarda. Bona tarda a tots. Bona tarda. Seguida número 1. Jordi, jo no he dit per res dolent. Jo, o sigui, precisament perquè jo i era el camp, el dia del València... Tu i ets sempre, Ígnasi. Amb els revolcamats. Per això se'n justem. Sí, estem un, l'altre. Jo teia més que res, Jordi. El dia del València precisament va ser un dels partits que tant la curva com la jovenil i la resta del públic no es va parar d'animar. En tot el partit. Jo només comentava... A veure, aquest dia ha semblat això, que el Barça fa molt temps que va arredera d'una cosa d'aquestes, i no hi ha manera de que se'n surti. Ignasi, és molt complicat. Mira, l'any passat va anar a Can Barça, vaig anar amb el fill i la dona. I la dona és molt de posar-se amb totes les festes i tots els cantis possibles. I cada cop que es cridava alguna cosa, la meva dona la cridava també. I tenia gent al voltant que es giraven i deien, vols fer el favor d'aquella i no cridar. En el camp de Barça, sí. És un cop que vinc, aquí estic i mai no em deixen. Ignasi, deixa'm dir-te que el públic del Barça, sí que en aquest sentit... Com era el que jo era a l'altre dia? Ara, clar, era un partit especial. No sé si estan així, continuament, tots els partits de l'any, els pericos que hi van. El públic que hi ha al cap nou... Això ho hem comentat alguna vegada, ja. És un públic reactiu, que es diu. És que fins que l'equip no comença a marcar goals, el públic no es reacciona. El Barça no s'agrada l'animació i ha animat tot el... No és un públic actiu, o sigui, el Barça... El Barça només animen els almogàvars allà baix de tot. Jo no estic jo a tercer graderia, el suport és colló. El tema és que com que ha estat tot obert, és el que diu Atalas, el que està obert no s'ha sentit. També us dic una cosa, és molt més difícil engrescar 100.000 persones o 80.000, és igual, eh? Que no pas 15.000. Amb això, jo crec que coincidim. Jo només era comentar això, no era per res pas dolent. No, una bona afició. No vols que facis amb segones. Sí, sí, la veig que... I després, com a tot arreu, però això passa tot arreu, hi ha els típics... No, no. Que quan marcava l'Espanyol es giraven a la gent del València, el que sembla molt i farra, però vaja... Això passa tot arreu. L'hi veia a la veu. Amb el València, almenys jo particularment, ja fa bastantes lligues que els hi tinc bastantes ganes, eh? Ja. A vegades han robat una de partits tremendos. Ah, sí, Ignasi. Un suc de tronja, una arxata i un petard d'alcohol. I un fartó, un fartó. I més quan hi havia l'Ona i l'Emeri, que estava entrenant tots amb ells. Escolta, Ignasi, gràcies per trucar. I reia, saps què, quan vulguis, perquè sempre truques i deixes les notes a redacció de la ràdio, pot entrar i comentar el que vulguis. Perquè tingueu present que us escolto. Molt bé, gràcies. Adéu. Jo no vull acabar amb curiositats. No sé si ho veu parlar la setmana passada. Que rafa de donar estadístiques. Un segon. En l'enfrontament entre el rellà el Madrid i l'elèctric de Madrid, el partit de tornada... Però això és l'espanyol, ja. Ara parlàveu d'eficions. No, no, no, no. Al final del partit, l'elèctric de Madrid està educant la pilota el primer toc, que està fent emprenyar el Madrid. El Madrid ja ha pendut el matí, veia de marcar dos gols. El crac del futbol espanyol. El senyor Iscoli fot una patada amb un interior de l'elèctric de Madrid. I el públic del Madrid aplaudit. Més aplaudir i acurejar el nom d'Isco. Els del canal Plus, que se'n surten de totes, perquè són els dos del Madrid, no sabien com collons obriu. El van criticar i va haver de rectificar perquè s'estava avorrant gent del Plus per haver criticat el Isco. Això va ser molt bo l'endemà, com ho vaig sentir. S'estava avorrant gent del Plus. Sí, els del Plus, quan va fer això, li van dir que era un ninyato, i li van dir que era un ninyato. I em pensava que era un calificatiu així. Llavors va començar a córrer un hashtag, dient de T de Baja del Plus, que no són del Madrid. No sé què. I va començar de gent donant-se de baixa. I un dels dos va haver de sortir endemà per Twitter. Demanar-me perdó. Demanar-me perdó, que no es va expressar. Sí, una vergonya. Si un tio del Madrid li fot una patada per darrere, al salat, al jone i per la jornada... Per cert, sense expulsió ni la seva, ni la d'Arbeloa. El Conu tampoc el van expulsar. Hi ha altres reflexions que vas... Que no en fem socis del... No, que sembla que a Madrid sigui el centre de tot. Però això, des del 1714, gràcies. El 1415, des que van començar a portar. En fi... Només voldria donar un parell de dades el tema dels gols, que dels 22, 12, s'han mercat des del 80... És important, és important. Efecte estuvani, que he cedat, és gairebé. Exacte, exacte. I el tema dels promits, estem en la mitja, en tota puntuació, inclús gols en contra, puntuació de la primera volta, i tot el rotllo, que 15 temporades d'enrere. O sigui, comptant totes les 15 temporades d'enrere, estem en el promitxo. El promitxo són 21,3 gols a favor amb la primera volta. I portem 22 en 15 anys. És el 21,3. Conclusió, Rafa, en vols separar? No, que estem igual, que fa 15 anys. I llavors el tema és... No, però vull dir... Això és important, perquè l'espanyol, quan fa una primera volta bona, s'ha d'encompar la segona. Aquesta quina és? La volta bona o la volta dolenta? Aquesta quina és? La volta bona o la volta dolenta? No, aquesta és la mitja. Això és sorpresa, però això no s'ha de fer d'abonaments. Aquesta temporada serà 4 a 4, no? El primer quart malament, el segon i el tercer quart. Riren bé i el últim quart malament. 4 partits a final de copa. Té un bas espanyol. Hauríem de parlar de l'aeropel·lí. Sí, sí. Va, parlant de basquets. El Barça, que ha guanyat el Mora Bang en torre, la Bruixa d'Ormandres acaba perdre davant el Madrid, i la Penya, que va aconseguir una nova victòria. De sèrie. És històric fer, amb molts anys, que el joventut no queda per davant del Barça a mitja taula de la Lliga C.B. Han fet un tros de primera volta, només han perdut 4 partits. I a més, que ha sigut molt congenia joves. Sí, sí, a més, correcte. És un equip que, per noms, és el que dius tu. Té molts veterans, molts joves, perquè té una fabrica de plantera molt bona, però no té cap jugador allò que et destaqui, que sempre te'l pugui un Rudi o un Ricky, que te'ls va enganxar. No, és un equip. I tenen un molt bon entrenador. Tenen un molt bon entrenador. Aleshores, què passa? Que ho han fet molt bé, han agafat una arreixa positiva, han acabat segons a la Lliga. La temporada de Ricky Rubio que anaven junts els dos, es veu que han fet més una temporada que aquella. I sense saber, això ningú que destaqui. Hem d'esperar a veure com acaba la cosa. Però sí que he citat que, de moment, han acabat molt bé la primera volta. Upsions de titular la copa? Ni una. No, bàsicament, perquè és que ara comentarem-lo de la copa. Ara comentarem-lo de la copa. Això és una copa, també. Això és una copa. No, però, espera, dir això, el Barça, en canvi, portava un mes sense guanyar fora de casa, va aconseguir guanyar el camp de l'Andorra. Una bona tova els Ivacaures, sí, van guanyar. L'Andorra acaba la primera volta amb 5 victòries, el Manresa acaben 4 victòries en zona de descents. Oriol, el tema copa. És el tribut de l'Andorra del Manresa que viu a Sant Just, al costat. Ah, sí? Qui? Roger Grimau. Que bala teniu, també, amb la mà a la barra? No, amb la filla de l'Atlètic. El copol, eh? Anem a la copa, perquè de la copa de bàsquet, les convencions, els agravaments, volia dir, han sigut la penya i l'Erbalife. Què l'Erbalife, d'on és, aquest? Gran Canari, és l'enfitrió. I el Barça València. Tu què vols comentar, això? Jo, primer, com... Vas a rajar per una música de rajar? No, bueno, sí, directament. Ja vaig parlar que hi havia... No pot eliminar, tranquil·lament, el Madrid. No va guanyar, va perdre el Madrid, sí. Oriol, t'has tret l'últim programa? Sí, sí, no, escolta'm. És un moment de voles negres, voles negres i voles calentes directament a la Champions. També hi ha hagut voles calentes al sorteig del copa, i el rei és imperdonable. O sigui, que en una banda del quadre, el Barça, o sigui, diguéssim, dels quatre no caps de sèrie, el difícil era el València, que va ser l'actual semifinalista de la Lliga CB, que va fer un tros temporal a l'any passat. Amb quin grup havia d'estar al València? Un grup no. Era un dels no caps de sèrie que li podia tocar, o el Juventud, o el Madrid, o l'Unicaja, l'Unicaja, l'Unicaja, l'Unicaja. El Barça.Correcte. I a part d'això, Jordi, espera't. Espera, espera, espera. A part d'això, just després del Barça València, el guanyador d'aquesta eliminatòria s'enfrontarà contra un altre que és Unicaja de Málaga Bilbao. O sigui, primer contra Cinquè. O sigui, en una banda del grup, estan quatre equips que són... O sigui, seran dos molt bons partits. Correcte, quatre dels cinc primers. I l'altre costat, en canvi, tens Juventud Gran Canària, que juga el Juventud, i el Madrid contra el Caï de Zaragoza. Com s'ha col·lat el Caï Zaragoza aquí? És convidat.No, no. No, el convidat no l'herba laif. Però és casualitat. Sí, en les zones del Madrid, quan elimina el Zaragoza, s'enfrontarà o el Juventud o el Gran Canària. També diuen que tot està encaminat a una final Barça-Madrid, perquè l'any passat el Barça-Madrid no va ser la final, crec que va ser els quarts, a un tros de partida... Ja hem suposat que el Zaragoza elimina el Madrid. És un pa molt fort, però un equip. Sí, s'ha de pensar, però és molt improvat. El Caï el deixarà la pell. Penseu que la Copa del Rei és una competició... Sí, però escoltar una cosa, la Copa del Rei és una competició... A mi m'encanta el format que té, dijous, dos partits, divendres, dos partits, dissabte semis i diumenge final. És el sorteig o l'esigualat?No, és el Fabré. Què passa?No és el mateix arribar a la final, haver jugat contra... Sí, però no és el mateix haver arribat a la final jugant contra el València i contra el Málaga, que són primer i un dels candidats a guanyar el Lliga, que no pas amb tot el respecte del món... I amb més desgast.Als Zaragoza... I el... clar, saps?Vull dir que... En fi, escolteu, tenim... Copa, que serà del 19, 22 de febrer Gran Canària. Per fer des Acabem ja molt ràpidament comentant que en motor tenim el Dakar, perquè s'ha guanyat el Coma, l'Aya Sanz, que ha finalitzat novena, entre un primer, la millor dona de la història de participant al Dakar, eh? Sí, sí, sí, sí. Una zero. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.