#67 - La Penya del Morro del 23/5/2012

Ràdio d'Esperm, 98.1 Ràdio d'Esperm, 98.1 En directe, amb atendis de Sant Just d'Esperm, el 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esperm.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda. Comenceu, amics i amiques? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esperm. Us parla i us saluda Jordi Zument. Gràcies. No, gràcies a vosaltres, de veritat. Gràcies. Avui, públic, que ha vingut de Vallirana. Perdó. Tenia mal apuntat. Vallirana. Gràcies. Perse'm vosaltres, avui. Gràcies. Bé, com us comentava, benvinguts a la penya del morro des d'ara i fins a la set del vespre. Avui, al programa, parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Hola, qué tal? Bona tarda. Veig que ja ho tens tot apunt. Estàs preparada? Sí, sí, sí. Està tot apunt, ja, per començar les notícies que farem d'aquí uns moments. Notícies de Sant Just. Serà molt divertit. Molt bé, Carme, que, per cert, recordo als ullents que quan la Carme no està aquí apunt, per dir, hola, bona tarda, Carme, sobre el micròfon, i no hi és a parell d'aquesta imitació lamentable, també, jo dir, per altra banda, de la teva persona. Sí, sí, la veritat és que és una imitació que mai m'ha agradat, però, vaja, si la fas, serà perquè faig tard, no? Bueno, sí, sí. Tu mateixa, tu sabràs, tu sabràs per què faig tard. Ai, Jordi, vaja, em deies aquestes coses. M'estàs curant vermella. Bueno, ara parlem, ara parlem, no pateixis. A més, també, avui, el programa parlarem amb l'aranxa Sánchez i l'Anna Rubira, del calaix de cultura. Avui repassarem ajuntes de concerts, obres de teatre i altres qüestions amb l'aranxa Ilana durant la primera hora. I a partir de les 6 i 10, a la segona hora de la penya del Morro, avui, per una banda, tindrem l'Oriol Jiménez, el telèfon que ha anat a una fira tecnològica a Gran Ullés, i acabarem el programa amb la nova secció, l'última incorporació del programa, que són el Pol i l'Anna, i que fan la secció El Reclam, una secció de publicitat. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. 5 i 7 de la tarda. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. Doncs avui no sé si us heu fixat, però ja fa calor i fa bon temps. Carme, tu què? Què fas? Què em vols provocar, com ahir, no? Perquè traigui la meva ràbia. Carme, un moment, però què estàs fent? Si encara no t'has sentat el teu lloc, és que vaig enfocar la càmera de la webcam. De ràdio desvern.com, perquè la gent vei... El que està fent la Carme, en aquest moment, efectivament, està baixant la persiana, com que no vol la cosa, com si no n'és amb tu. Carme, eh... Però què passa? Escolta, això, si treballéssim a l'Ajuntament, perquè els funcionaris arriben a l'hora sempre... Jo he arribat a l'hora, però molts cops m'han entratint, fent altres coses. Com, per exemple, a baixar la persiana, parlar amb la gent... Són entreteniments. Són feines que de fer el que arriba a la ràbia, no? Molt bé, i llavors, mentrestant, aquí què fem, el programa? Clar, però jo no he d'estar tan bo, menys a tu presentes el somari. Tu vols una companyia, però jo he perdut 3 minuts, de meu temps pressiós... Escolta, tu tens pressiós, tens pressiós... Un cop ja estaves aquí, ja havia acabat el somari, que no passa res. L'he posat perquè no havies arribat, però quins nassos, que té l'àcima! Però és un nassos com la de la Pajeta, eh! Sí, i tant. En fi, he posat la color estufa. Primer, perquè no havies arribat encara, i dos, perquè aquest tema a mi tierra ja fa de... d'estiu, què passa? No t'agrada? M'agrada molt, m'agrada molt! M'haig d'haver posat... M'haig d'haver posat... Perquè l'he redescobert, ara, la glòria estefa. En fi, Carme, estàs ja... Quan tu vulguis... No, no, sí, sí, sí, no, a sobre. Sí, sí, no, quan tu vulguis fem les notícies. Ja? Sí. Doncs ara no ho vull. La tierra te va, en medio del alba, cuando tú me estás. No em dóna la ganada. En fi, va, repassem les notícies de senyors. D'aquí uns moments, també, però de plaudiments, ja. M'has de plaudiments en aquest programa. Per què? Perquè sí. No plaudiana ni ara. Ah, no plaudiava la Carme, tornava a plaudir-la. La gent de Vall d'Iran, que ho he vingut a veure. No, el que jo volia dir... És que primer saludar la gent que no està veient a través de radiodesverb.com, que no veu gaire cosa, perquè està tot fos menjant una llum vermella al mig. I també la gent que ens està escoltant a través del podcast de radiodesverb.com, o a través del cotxe, o a través del mòbil, o a la dutxa. Ara una mica estrany, no? Què passa, Carme? La gent és dutxa quan li dona la gana. A sobre, tampoc ens podem dutxar a la cinquideu. Estàs molt repressora últimament. Vinga, va, passem a les notícies de Sant Just d'Esberga. La feina vol bordo, cada tarda, de 5 a 7, a radiodesverb. Carme, tu diràs per on comencem, avui? Doncs millor parlem d'una concentració que va passar. Un centenar de persones van participar a Sant Just de la Casolada per protestar contra la retallada d'escenyament. Un èxit, perquè a Sant Just intentes... No dic ja 20, o sigui, 10 persones juntar-les, i és impossible, o sigui que un èxit de la Casolada que aquí ho va organitzar... Es va convocar a través de SMS, xarxes socials, una mica, doncs, pares i mares, famílies s'enjustenques, però no hi havia una entitat concreta, sinó que va néixer una idea que es va anar reproduint a través d'aquests mitjans, i finalment es va convocar coincidint ahir amb la jornada de vaga a tots els sectors de l'ensenyament. La Casolada va durar a mi... Perdona, a tots els... Sectors de l'ensenyament. La Casolada va durar mitjora, va ser davant de l'Ajuntament, i van anar, sobretot, pares i mares d'alumnes, acompanyats dels seus fills, que també participaven d'aquesta protesta. Molt bé. Diversos mestres del municipi, així com el regidor d'educació, Lluís Manfort... Lluís Manfort, eh? També van detectar la presència en aquestes demaniments. Molt bé. I, a més, una dutzena de manifestants. Molt bé, molt bé. Lluïen una samarreta groga amb el lema SOS Públic, per protestar contra les retallades proposades per la Generalitat i el Govern espanyol. Lluís Manfort, regidor d'educació. Lluís Manfort! Volem la sintonia de Darale, perquè el Lluís, regidor d'educació d'ajuntament, també de joventut, es va disfressar Darale, el Carnestol Fest d'Anguany. És una sintonia i una música que el perseguirà ja fins sempre. No, que volia comentar que el Facebook és públic, no? I ell va penjar una foto amb l'Artur Mas, li mans a la mà. Molt bé. I després va dir, a vegades, s'han de fer aquestes coses, com volien dir? Sí, sí, una cosa per l'estil. No ho vas veure, o això? És que jo no el tinc al Facebook. No tens el Facebook? No. No te'l tenim, perquè som la penya del Morro, i tenim a tots els senjos tens. I el Joan Vasagany és també un altre regidor de l'ajuntament, que es va posar també una fotografia, volien dir les coses que s'han de fer a vegades. També posava això, o no? Sí, més o menys, sí, més o menys. Però era obligatori, penjar la foto? No, no, no, perquè l'ha acabat en vellera, i que si ho sàpiga no la va penjar al Facebook. Però veja, em fa ràbia ara, perquè no tinc la frase exacta, la podria buscar, o què? La busco després? Sí. Hola. Volien preguntar-me moltes coses. Ui, que et demanes molt permís, estàs com molt suau, vols redimir-te, per ahir? Què deies, que ho interpretes a la realitat? Com li dona la gana, estimats lloguents? Jo no em vull redimir de res. Vinga, va, Carme, continuem amb més notícies. Jo busco això de l'un fons, va. Sí, sí, tu, eh, ja. Mira, parlant d'un acte que es fa de Mali Jous, ja per anar a circuit, vol fer plans d'agenda, perquè la Sant Justènca Evadías presenta el llibre Nutrició, Física, Mental i Emocional, Can Genestar, i també fa de la CUP. Física, mental i emocional, a Can Genestar. Emocional. Evadíez és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre elements i l'estat emocional i mental. És veritat, si menys xocolata, vol dir que no ho farà amor. No va bé, perquè en llibre li diu l'Estudit Cerveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir unes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Doncs mira, em sembla molt bé això. Sí, creu que més a més la majoria de gent no s'alimenta d'acordament, és una qüestió que cal regular-la des de ben petits i llavors explicarà, explicant a aquell llibre, també alguns elements que ajuden a equilibrar emocions i per tant prevenir... Com per exemple, per exemple? L'estrès o l'ansietat. Per exemple, el dit de memòria, perquè la teníem amb el tall. Si no recordo malament, parlava sobretot de la importància de les verdures i les fruites, el peix blau, que el tenim molt oblidat també i que és molt important, cereals o temes com la ròls integral, que també era molt interessant que posin cereals així integrals, molt bé, i que tot plegat contribuï a fer una dieta millor i evitar els dolços, justament. Això de la xocolata, doncs hauria que sí, que en aquest cas ajudava, perquè hi ha diferents qüestions que no ho decidem a memòria i que si us interessen, podeu anar-hi demà, que us ho expliqui. A on és i a quina hora? A les 7 de la tarda, les gulfes de cangina està. Bé, mira, ja he trobat el comentari de Lluís Montfort, que diu així. No, m'aprou, ja. No prou l'ha d'haver. Diu, Lluís Montfort, dius, tots hem de pagar la nostra penitencia, no? Doncs aquí va la meva. Ja veieu, somrient i tot. Amb el hashtag VALGAMDEU i quina vergonya, eh? Saludant el president Ergur Mas. Bona tarda. Bona tarda. I el hashtag VALGAMDEU i quina vergonya, eh? Saludant el president Ergur Mas. Bé. Perquè el senyor Ergur Mas va venir fa un parell de setmanes a Barcelona. A Sant Just Desvern, a l'escola d'Arts Gràfiques, Antonio Algaró, a fer una conferència. I Joan Rossell també, eh? Una conferència, no? No. Per parlar, a veure l'escola. Va anar a 25 aniversari i va anar a parlar, però no era una conferència. Va anar a parlar. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca lo perdonaré. La peña del morro, cada tarda, de 5 a 6, a ràdio de Desvern. Muchachada, Nui! Nui! 5 i 16 de la tarda, atenció, amics i amigues, perquè el cas del roure centenari de Sant Just Desvern no s'ha acabat. Quan ens pensàvem que ja tot havia agafat una tranquil·litat, el cas ha pres un giri inesperat... No, que em va bé, això. No em va bé, això. De 180 graus. No he capgirat el titular. Que no que obgin un roure centenari, que és propietat d'un home que es va quedar amb una finca de Sant Just Desvern i que no el vol de l'es. A partir d'aquí, molta gent va començar a protestar. Disturbis a Sant Just Desvern. La gent que passava per allà amb pancartes, amb cassoles, amb xiulets, amb mails, també. Enviava, els treuen mails a la cara del propietari. Un propietari que, per cert, mai ha volgut donar la veu, en aquest cas, a la ràdio, ni al lloc. A la Vall de Bersi, no? Vull parlar de tot una reunió, de fet. Ah, una reunió secreta? No, secreta no. Interna, no? Ah, interna. Que no hi tenien accés. Jo em pensava que l'home va dir, no vull problemes amb Sant Just, que ja vam parlar amb ell, de forma falsa, imitant-lo per telèfon. Que s'ho està acabant de pensar, això? S'ho està acabant de pensar. Potser no ha tingut prou temps, amb dues setmanes, que ja portem per pensar-s'ho. Amb la llei a la mà, el propietari de la finca té l'última paraula. Té l'última paraula, a l'hora de decidir el futur d'aquests arbres. Llavors, l'Ajuntament, ALNUS, l'antitat ecologista i el gremi de Jatinez, es van reunir billons amb el propietari per mirar d'arribar a una solució que convencit totes les parts. Des de l'antitat ecologista, ALNUS van explicar al propietari la valor patrimonial d'aquest roure, també els avantatges que suposa per la finca, i es van plantejar també algunes alternatives a la tala, perquè es deia també que és un roure que no s'havia esporgat mai, per tant, que si es esporgava també canviaria molt l'especte, l'altra opció, l'última opció, és a dir, a males, com si diguéssim, el que es plantejava des del gremi de Jatinez era transplantar aquest roure, és a dir, no talar-lo, sinó que es posés situés en un altre lloc. Llavors, ara, el propietari ara té 10 dies, l'Ajuntament li dona 10 dies per decidir què passa amb els roures, llavors... Clar, perquè ell no sap si el porten al altre lloc o talar-lo. Ell no el convencia perquè diu que fa molt tombre, i llavors això li taparà la llum. Però el que havien dit ara és que el roure és un arbre de fulla que duca, no de fulla perena, l'estiu no li fa ombra, però a l'hivern li cau la fulla i, per tant, deixa entrar la llum. Però què vol? És que és 10 de 6, que és tome. Anem a trucar-lo, tu. Anem a trucar-lo un home que no podem dir el seu nom públicament, perquè és anònim i té dilemes, té dilemes. Doncs escolta, rai de fer-ho. Segurament. Tant de bo, tant de bo. Bé, ja el tenim al telèfon. Sí. A veure. A veure. No parla jo amb ell, clar. No, sí, sembla que parles de tu. Bé, hola, bona tarda. Sí, hola, bona tarda. Què... què passem? Que... Vegem que quedaran uns 9 dies, fins que acabi de prendre aquesta decisió, però em van els trets de moment. Doncs ara sí que el tallo, eh. Ara tallo, sí, perquè penso que aquest arbre no porta res, i és el que estic en el meu dret, no? Estic en el meu dret de tallar-lo i fer una mica el que em doni la gana amb aquest arbre, que és meu, perquè no vull impedir a ningú. Però ha pensat en el valor patrimonial que té aquest arbre? Sí, he quedat d'hi una cosa, és que ara no el tallo. Ara no ho vull tallar perquè no penso que és veritat que té un valor patrimonial molt important. Té una ombra, també, que això és molt important, que ens atalvíem l'aire condicionat de la casa, i anem a allà. No rigui, nena. Escolti, que jo vaig molt buscat, eh. No m'han entrevistat exclusiva amb mi. I estic aquí partint... No, és veritat. És que va venir l'altre dia un d'aquells... Una nege ecologista, una cosa per l'estil. I em va dir, no, és que l'arbre va molt bé. I dius, perquè així estalvia l'aire condicionat amb l'ombra... Clar, és una bona manera de veure-ho. I ara faré vida sota l'arbre tot el dia, i tot l'estiu. No, però li entra en tallum del sol i llavors en solita. Eh, és que ara el tallo, eh. També es pot trasplantar. No és que m'ho he pensat millor i el tallaré. Estic un desig, em veus. Com et pensa que està en la punt de mira de molta gent, aquests dies? Doncs van al tallo. Ara el tallo. No ho té clar, eh. Ara no el tallo. 10 dies així. Bueno, jo tallo, eh. Vaig a tallar-lo. Tampoc val la pena, potser tallar-lo. No m'amisteria en part del poble. No. No el talleu, un moment. Què? Que potser s'enamisteria en part del poble. No, ningú em coneix. Justament per això. Jo haig d'anar amb una gavardina i amb ulleres de sol, tot que arribo a una vista a vegades, perquè la jornada digui que és aquell que vol tallar l'arbre, aquell roure que hi ha. Bueno, nena, escolta, t'haig de deixar, perquè aquesta haig de decidir. M'he dit molta feina. Decidim, amb una margarita. Tallo o no tallo. Tallo o no tallo. Bueno, deixo que continuo fent això, eh. Ben fet, que vagi bé. Tallo o no tallo. Tallo o no tallo. Ens ha penjat. Està ben feinat, ara. Molt enfeinat. No tenia clar. Són els duts existencials d'un home que té un problema, que no sap si tallar un arbre centenari o no a Sant Just desverns. Té 80 anys, el roure. A pensar ben decidit l'home. Mira, una mica a la llarga. Sí, sí, sí. Ah, vol dir que no centenari. No entenc. És octogenari. Se n'ha més vell, fins i tot, eh. Sí, sí. Vinga, va, repassem alguns tuits. Quines tonteries? Quines tonteries que fem al programa? Repassem alguns tuits del programa que hem retuitejat al Twitter de la penya del Morro. Aquests, la penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. Per què rius? A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Perquè m'ha agradat el teu interès, eh. A veure què passa aquí. Doncs mira, per exemple, hem retuitejat a RAP107FM, que diu al seniorà femení del club de basquet parets, s'enfrontarà a Sant Just per mantenir la categoria a primera catalana. I, a més a més, hi ha un enllas on explica tot plegat. Mira, fa un moment parlàvem de l'escola dels gràfiques. Antoni Algaró diu, ens podeu fer un retuit, oi tant. Tècnica o tècnica, perdó, d'enimpressió en els gràfiques, amb els hashtags, places vacants... i els gràfiques, si voleu, i us interessa aquesta oferta de feina, la teniu penjada al Twitter de la penya del Morro. Per ser happy, Ainoa diu... Sempre nos quites el hipo. Al final, me voy pa Sant Just desvern y que sea lo que Dios quiera. I posa, Sant Just desvern, amb Apostruf. Una cosa, és una batalla perduda, aquesta, eh? Jo crec, perquè ja portem molts mesos. Ja ve gent que ho posa així, que no... normal, no? No et pensis, eh? Però hi ha un 50-50. L'altre dia vam fer una trucada a l'Ajuntament, preguntant com és que algunes de les tapes de claveguera que hi ha al nostre municipi continuen, encara, amb de... Em parla l'altre dia amb el regió d'organització. Apostruf, no vau caure i... M'han parlat d'altra hora. A la casa de la Japi, ahi no, li hem dit... No, llavors l'he posat desvern tot junts, com sempre, i ens diu, esto que es... M'endré, eh? M'endré. A veure, ahi no, allò l'hem posat. Més, encara. L'he posat, que desvern s'escrive junto... Sinde Apostrufada! I què dius? I llavors diu... Ai, ai... Diu, dius, perdón, m'ha sortit sol sense pensar-s-ru. Hi, hi, hi, hi... Tots queden sempre... hi ha un hi-hi, a vegades, que estan malacabats, els riures aquests, que es posaven al Twitter de frigo, hi-hi-hi... I la gent posa, oja-ja-ja, i posa una jota al final, estan malacabats. A tots fa més gràcies, això, no? Aja-ja-ja, posaré jo el proper dia. Doncs, sí, doncs... L'hem posat, ah, okey, i amb el hashtag desvern tot junts. Va. Tina música, només et puc al·líptica, no? Estan a punt de talar un arbre, o no, a Sant Just Desvern, un roure octogenari. Continuem amb més tweets d'aquests dies. Per exemple, els últims dos dies, a Sant Just Desvern, ja te'l vas llobre cap, en general, i jo t'ho he cridat tot Catalunya, jo no ho sé, però hi ha hagut una aposta de sol espectacular. Un aplaudiment, sí, senyor. Un aplaudiment per la aposta de sol d'ahir i de dilluns. Uns colors, uns tronges, que semblava la segona equipació de la nova samarreta del Barça. Així com de color tronja, degradat, i uns vermells... Fantàstic, belleza, en majúscules. I és molta la gent que ha aprofitat i ha penjat fotografies, de les postes de sol, el Twitter, de Sant Just Desvern. I nosaltres, lògicament, ho hem retweetajat. Per exemple, la Montse M.A.A.c.7, que diu... també la gent es posa uns nics molt curiós al Twitter. La Pat, per exemple, la Montse M.A.A.c.7 diu... L'art de Sant Martí a Sant Just Desvern. Si voleu veure la fotografia, la tenim retweetajada al Twitter de la penya del Morro. Per exemple, també Jordi Dom. Ah... Correus. Jordi Dom, també has fet coses. Doncs un aplaudiment per Jordi Dom, no? Que pinta coses no sent just, també. Està bé. Doncs mira, Jordi Dom, que no sé qui deu ser, però ha pensat una foto molt chula. Amb Instagram, una foto que molta gent agradaria tenir. I no ha pogut... No, Jordi Dom, sóc jo. Estava canjint, està. I vaig veure una llum molt bonica, que hi havia Canji, que va començar a ploure, hi havia dos o tres, només a fora, i posava Canji amb llum suau i amb el hashtag Sant Just. I com que jo he escrit sobre Sant Just Desvern, també ho hem retweetejat a la penya del Morro. Què passa? Que no puc escriure jo... Mira, l'Anna Rovira diu autobombo. Que raó. Potser sí. Espere la segona hora, perquè parlarem d'Andogamia, també. Ah, sí? Sí, sí, sí. I el podcast de Radio Desvern. I, per cert, que la Gemma Kavot ha posat, de totes maneres, Sant Just, Desvern, Sabadell, Badalona, tenen problemes semblants a Barcelona. Però no ha especificat quins. Ah. Segurament, molts. Segurament. Sí, sí, sí. I després, la Clara Nervión, també, una gran seguidora de la vida, que diu, i a Sant Just, Desvern, no. Camí, és un dubte que et tinc jo a vegades, perquè estic començant a dirigir el tuit, i encara no sé de què parla. Perquè la gent respon a vegades el començament. De la conversació, no? Sí. Llavors, doncs... no, perquè ha retutejat la CUP Nacional, és un polític, que diu, la CUP es presenta esplugues a Llobregat. I ella diu, ah, ja sent Just Desvern, no. Bueno, en fi, algun dels tuits que els podeu veure al Twitter, de la penya, del... Mo Rú. Carme, moltes gràcies. De res. Què passarà, tu? No faràs notícies. Doncs jo he de fer el calaix de cultura amb l'Anna Rubira i l'aranxa Sánchez. Ja sabeu que si voleu més informació de Radio Desvern, ara mateix a radiodesvern.com. I a partir de la set, el Sant Just Notícies, edició vespre. Un aplaudiment per la Carme, va, encara que ha facit. Carme, que faci... Que faci bé, Carme. La de publicitat i calaixa cultura amb l'Anna i l'aranxa. Ràdio Desvern. Durant de 8.1. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Durant de 8.1. A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20 a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Escriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Avui dimecres 23 de maig del 2012. I, com cada setmana, rebem a l'estuvi número 1 de Ràdio Desvern l'aranxa i l'ana amb el calaix de cultura. Bona tarda, noia. Hola. Què tal, com estàs? Bona tarda, noia. Què dius, Anna? Em sento molt baixa, però no pateixis perquè... Pujar la cadira, puja la cadira. Demanem el tecnic de so que... Que pugi el volum de la meva veu. Exacte, ja l'ha pujat. Avui de què parlareu, l'aranxa? Aquesta tarda veurem de prop dues obres. Vete la mierda, mi amor. I vellitos. Jo no sé quina tonta veu aquestes obres. Després l'ana porta l'exposició sota el nom de Pedro Madueno, retratos periodísticos 1977-2012, i per finalitzar l'agenda de concert. Vinc a començar amb la primera recomanació cultural de la setmana. Els obres diuen, vete la mierda, mi amor. Un títol molt bonic, molt bonic. És un obra que ha estat creada per la jove companyia Retorcia Teatre, no? Formada per 3 persones al 2012. Aquest és el mateix any. Ah, Retorcia, perquè CIA, les sigles... companyia... C-I-A-PUN, es refereixen a companyia. Ellos juguen amb això i fan... Ai, quina gràcia, molt bé. Que ben pensat. Els membres de la companyia són David Marín, Mar Rivera i Patti Cortés, i tot i que tots tenen diferents visions a com fer teatre, es complementen molt bé i ho demostren la seva primera obra. On es pot veure aquesta obra? A la Nau i Benov, a prop de la Mariana de Barcelona, fins al dia 27 de maig, fins a aquest diumenge. I de què va l'obra aquesta? La història tarda sobre una parella homosexual, el Javi i el Joan, que després de la relació de 4 anys es separen. Quan per casualitat es retroven el seu antic pis on vivien junts per anar a recollir els seus objectes personals. Ai, sí, quin mal rotllo, eh? Però el que passa és que ningú, cap dels dos, sap que l'altre, ha anat a buscar les coses. I llavors es treuen allà per casualitat, per sorpresa. És un moment incòmoda, aquest, eh? Una relació que han estat vivint junts, si no hi haguéssim molts d'anantja, que han estat vivint junts i que estàs com tu, sí, que estàs bé, no? Sí. En molt de temps, compartint espai i tal, llavors, al fet d'anar a buscar les coses, no? Ojo, situació tensa, si no s'acaba bé. Hi ha vegades que per allà es acaben en bon rotllo i tal, però... Terapiat, Jordi. Jo diré que amb el títol de l'obra, diré que no acaba bé, eh? Vets la mierda, mi amor? No sé. No ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. El que passa és que, de fet, és una casualitat, no? Això que es troben al pis, buscant les coses... Sí, sí, perquè sap de tot pels aires, perquè quan dos cos trencats, això, vull llegir i dir que això ho he de posar, quan dos cos trencats, amb les faries encara obertes, s'ajunta, només es pot fer, que encara es facin més mal. És veritat, és veritat, eh? La sang allà, la ferida oberta, brulla, la sang. I fa molt de mal. I tal com diuen els propis autors, durant l'obra es remou merda. Per tant, com tots podeu haver intuït, trac per sobre de les amors i les ruptures, com a nit abans, i l'emergat és que és molt real, perquè això li pot passar a qualsevol de nosaltres. Doncs escolta, sí, sobretot tu. Què vols dir, va, això? Uala! Això és un gag que s'utilitza... Pots passar a qualsevol, llavors, siga que sigui... Quan tu! I ja està, sigui molt repersonal. Però, a part d'això, ara ja no riquis, que és veritat, eh? Sí, dissimula. No, és veritat, no. A part d'això, que hi ha d'haver un bon rotllo d'obra de teatre, venen ganes de veure l'obra de teatre i no sé... És un drama, eh? No ho he quedat clar. A part d'aquests moments, còmics, l'espectador... Sí, l'espectador... Quan es tira els plats pel cap, o quan es retreuen coses, o quan es criden d'una a l'altra. Tu patrino com vulguis. És veritat, és veritat. S'ha de tenir sentit de l'úmbol. L'espectador primer es posiciona al cantor d'un, i després al cantor de l'altre, suposo que van canviant les tornes, van tirant retrets i... els espectadors el posicionen, posicionant de la banda d'un o de l'altre, depenent del que hagi viscut, també. I això vol dir que en el joc de l'amor, no hi ha ni un bon ni un dolent. I l'hora d'anar una hora, i les entrades valen un preu de 12 euros. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh? Fins aquest moment, ja, a la sala Nau i Benov, al costat de la Maridiana de Barcelona. Passem a un altre obra de teatre. I és que, a Aranxa, avui parlem del teatre Apolo, eh? Un teatre mític de Barcelona, que està al Paral·lel, i que sempre que parlem del Paral·lel i del teatre Apolo, de Molino també, recordo la... Molino. Recordo la figura de l'Àlvaro Rivero, famosa en el mundo entero por su armario Ropero. No podem parlar d'Àlvaro, que està desaparegut en combat. Era un col·laborador del programa de la penya del Morro. Ja fa un parell d'anys que no ve, i feia una mica, no el que feu vosaltres, però... Millor, no? Feia millor. No, ara no diguis que no. Ho feia diferent. L'Àlvaro era un home de mitjana d'edat, que sempre anava amb unes camises molt estrafolàries, i sempre tenia un somriure molt bonic. Ara es diu Corbacho i treballa, antena 3. Si parleu l'Òrder de l'Ora, aquí no se'n té ningú. Per tant, Aranxa, què dius tu? Ara es diu Corbacho i treballa en antena 3. I tu, què deies? Res igual. Doncs el tema és tan... Ah, Jordi, no sé què! Ai, Jordi! Tenia com a així aquest teix. I estava sempre pel paral·lel, el teatre de Polo, com dèiem, l'artèria paral·lel, el Molino, i sempre estava recordant d'on aquestes coses. En fi, una abraçada a l'Àlvaro, si ens està escoltant, i un... Sí, on sí, que no ho sé, que el truco a vegades no em contesta. Bueno, a veure...Què ha passat? No ho sabem. Ai, el vestes, manifestat. El problema d'avui, com deien, anem al teatre de Polo, a Barcelona, i anem en cartell i un espectacle amb dues cares molt conegudes. Aquesta setmana parlem de l'obra... Mellifes. Sí, no estem parlant d'òpera, concretament, precisament, no? Qui protagonitza Mellifes? Bertino Svorne i Paco Arévalo. En fi, una obra molt... bueno, molt cultural, no? Sí. Doncs aquests dos homes pujant... s'ha donat dels millors dramaturs del segle XX i contemporanis. Sí. T'agraden molt, no, Jordi? Sí, li encanten. Molt, molt, molt. Ha combatut tots els cassets que n'hi ha d'ells. Els teus lineres. Sí, els teus. Doncs aquests dos... Sí, anem a l'òpera. Bé, no. Bertino Svorne i Paco Arévalo pujant junts sobre les taules del teatre Polo per fer un espectacle d'humor amb cançons en directe. El show es divideix en tres parts. Amb una sorprenent aparició en escena de tots dos artistes i barreja monòlegs sobre temes variats amb humor i cançons. Molt bé, molt bonic, no? Sí. I què passa? M'imagino que clar, és humor i comèdia, no? Sí, Mellizos dona allò que equivoca situacions, papers contraposats... I així, Bertino Svorne sorprèn en l'espectador amb extraordinaris històries i anècdotes carregades d'humor, mentre l'Arévalo es punta amb les seves sorprenents qualitats de cantant. Per demostrar als espectadors que comparteixen el mateix ADN, que són bessons. A més, no tot està escrit, també improvisen. Sí, les improvisacions són molt importants en aquesta obra, on l'humor és el protagonista de les situacions que explica els dos actors. N'arren experiències de la seva vida de bessons, fins i tot recorden junts al moment del seu naixament. De fet, a veure, això ho han escrit ells dos, però està inspirat amb la pel·lícula del Força Meagher. Sí, en el film Twins, que la protagonitzava Dani de Vito i Arnold Schwarzenegger. On ha actuat aquest espectacle? El espectacle ja ha estat en ciutats com Valladolid, València, Bilbao i Málaga. I després de Barcelona anirà a Madrid, Salamanca, Mallorca, Saragossa, Pamplona i també visitarà Venezuela. Preu, duració i... fins quan? Doncs l'espectacle té una durada de dos hores. El producte estava entre 22 i 26 euros, i es podrà veure al Teatre Polo fins a 27 anys. ¡Vale a comprar! ¿Sabeu quina òpera per Tanya, aquesta gemena, no? Ara, enxar, anar. La paiga i la bèstia? Qui dius, si no hi ha el que no es cap òpera? Ja, ja ho sé, però és millor. Ara farem una veu com el Ramon Gené d'Opera en Texans. No sé si l'heu vist alguna vegada. Jo m'ha divinat els títols, va. Jo soc malíssima, mira que la veia a la màquina. Doncs això... Però jo vull jugar a aquest joc. Com diria... no, no, no, no, avui no hi jugarem. Com diria Ramon Gené, es tracta d'un obra de Verdi, el troubadó del segle... No sé què, no sé què. En fi, va, parlem ara d'una exposició al calaix de cultura abans de passar a l'agenda de concerts, perquè avui parlem de... Pedro Madueño... Escolta, escolta, igualment... Igual he simulat d'aranja. És que no estic morint. Ja, però... o sigui, si tens una tos... Què vols? Tapes la boca. Si me l'he tapat, però és que no puc. Ara t'ho xerraré. Però tu t'ho saps d'una manera... no real. Sí, l'ésser, escolta. No, això no és tu, sí, això és... és diferent. Vam preveure a escoltir sobre això. A veure, va, parlem d'aquesta exposició. Vaja, el temps ens tira sobre, si no. Pedro Madueño, retratos periodísticos del 1977 al 2012. Anna, aquesta és la exposició de fotografies que on es pot veure? El Caixa Forum, de Barcelona i, com sempre, de manera gratuita, fins al 24 de juny. Es poden veure una cincuata de fotografies que el fotoperidista ha fet per la vanguàrdia i totes elles transmeten molt bé la personalitat de la persona de la tatada. Però si pensem que per cada foto com a molt uns cinc minuts per fer-la, se'ns hauria de posar la pell de gallina, perquè les fotos són impressionant. Ah, sí? Doncs s'haurà de veure. Ja l'he vist. Dos vegades he anat, i tot, eh? Ah, sí? A més, és gratis, ojo. Per aquí donem molt de suport. Ui, com de. El Caixa Forum tot és gratis. Molt de suport a totes les activitats gratis del món. Molt bé. I, de fet, el Pedro Madueño què és el que ha intentat? El seu repte és que en tan poc temps ha de captar la personalitat del model i aconseguir una fotografia de gran impacte periodístic i Pedro Madueño és un geni fent això. Les fotos que hi ha exposades tenen un gran valor, perquè són únicas, i dubto que qualsevol altre fotoperidista fes d'aquestes instantànies per un diari. I la majoria de les que farien vosaltres aquestes fotos serien les típiques fotos de retrat, de DNI i coses així. Doncs no, ells són superdiferents, i fuxo molt d'aquesta idea. I com són aquestes fotografies, totes? La majoria són en blanc i negre, excepte molt poques, que tenen algunes pinxellades en color, que són com a molt cinc fotografies que tenen color. En tot es juga amb contrastos d'allums i ombres i blancs i negres, i a vegades sembla que el cap de la persona, retratada a pareg i flotant amb no res, del negre... El cap de la persona surt il·luminat, però no té coll. I, de fet, algun dels retratats són personatges famosos, no? Del món de la literatura, el periodisme, la política i l'espetacle. Alguns exemples són Antoni Tàpies, El Torero José Tomàs, Quim Monzó, el també escriptor Tarensimo Gimiquel-Martipoll, la director Isabel Coixet, els ex-president Jordi Pujol i Felipe González, el rei Artur Mas, el passar Garzón i 22 Tarranadrià. Cuidado, eh? Doncs ja ho sabeu, el que aixaforon fins quan has dit... El 24 de juny. Fins el 24 de juny, eh? Ja tens a sobre. Tenim un mes i un mes, més o menys, per anar-la a veure. I fins aquí l'exposició anem ara a l'agenda de concerts de les setmanes. Demà, dijous a la nit, 24 de maig, Conchita. Tu, així, no? Aquest artista actua a la sala Vícul. Un casse medio demasiado bien poner las cartas sobre la mesa. També parles així, eh, a la sàvia normal o no? Crec que és com Luz Casal, que després no té la mateixa veu. De veu, una barra de pa. A veure, va, com es diu, realment, Conchita, però... Concepción mendible. Aquesta noia va anar a presentar-hi un foc? No. És una cantadora de pop en castellà nascuda a Helsinki. Fa 32 anys. Al 2007 va veure la llum el primer dels seus 3 treballs. 3 segons va ser el primer single de Conchita, que va començar a tocar el piano a la guitarra als 15 anys. El concert sonarà anar a que perder, tocando madera, la guapa de la fiesta o cuentar l'entra d'altres. Les entrades estan per 8 euros. Tant bé demà a la nit, eh, Joan Diaz Grup, però estarà a l'auditori de Barcelona. El pianista català presenta l'espectacle de jazz. We sing Wayne Shorter. En Judit Nedelman, com a solista i autora de les lletres, Gabriel Amargand, el saxo, Paul Lligadas del Baix, i Ramon Ángel Rey, a la bateria. Les entrades estan per 15 euros. La nit del divendres d'aquí un bell de dies, Maria Toledo toca a la sala Luz de Gas de Barcelona. Maria Rodríguez, escuda Toledo, va començar a la música als 8 anys. El publical primer ha treballat al 2009, que va ser premiat com a millor dissnovell per radio de les eleccions espanyoles. La cantant de Flamenc presenta el seu darrer álbum, Uñas Rojas, i al concert sonaran temes com «Dame una oportunidad», «En blanco y negro», «Te advierto», o «Bromeo», entre d'altres. Les entrades estan per 22 euros. Passem ara a la nit de dissabte, perquè Marqui Ramone, que per qui no sàpiga qui és, sona així. Estarà en directe a la sala Apolo de Barcelona, no? Marc Steven Bell és un bateria de Nova York conegut per a de fumar part de la banda de los Ramones. Ha tingut enrere d'altres bandes com Misfits, Spitkins o The Intruders. Totes les bandes amb un alt ritme de Pop Rock. Les entrades estan per 24 euros. Està cantant una canción. Despeta, aquesta és una versió, un cover que es diu carbot musical i tal del what a wonderful world de los Amstras. Oh, oi... I atenció, perquè aquest dissabte, la nit, a la sala Luz de Gas, però tindrem Lídia Guevara, que ha presentat disc o fa coses. Lídia Guevara va començar...Fa coses, oi? Sí, fa coses, canta i éses coses. Fanta i coses? Va començar amb 5 anys al món de la música. Perdona, ja no puc tallar, però tu arribaràs... Jo tinc una tarjeta que per la Jura em diuen que faig coses. Faig coses. Com tothom. Doncs... Et recomano que et canvis de tarjeta. Per què? Si és la veritat... Però què coses fas? Coses, no t'ho diré. Has d'ho diré, el que faig. Fas el pie, por. Doncs això ja no ho fas. És una cosa. Però faig d'altres coses. Però qui altres coses? Qui altres coses? Va, és igual. Saps ja part del colze? No. Doncs ja no és una altra cosa. Clar que és una altra cosa. No, no. Bueno, per dir-hi. S'ha tirat per terra tot el que tenies muntat. No, no, diré. Canviat de tarjeta ja. Ja ho faràs, eh? Però, Jordi, no ho faig tantes coses. Això m'agrada més. Bé, de fet, aquesta és una gravació, eh, de particular, ajuntament amb la Lídia Guevara, com deiem, que estarà aquest dissabte a la nit a la sala de l'Utegas. A veure qui és la Lídia Guevara. Lídia Guevara comença a penjar els seus temes a internet, fins que Dani Martín va contactar amb ella perquè li fes els coros i actués com a telèfoner als seus concerts. Gràcies als seguidors del projecte a Pedrina, un artista va poder financiar el seu primer álbum, Memories de l'Elefante, on es pot escoltar un tema amb Lucas Maciano. Les entraran a estan per 11 euros. Que no siguis aquesta noia. Jo tampoc. Però jo la majoria... La Seule és molt famosa, eh? Ah, sí? La majoria de grups que porta l'enganxa i jo no volen que porta. Que et toca anar a versar-les en concerts? No, cap. No sóc productora d'espectacles. Un dia es veu portar un rapés. Sí, això sí. Aquests sí que es produeia jo. Es va notar, no? Sí, aquests sí. Vendrà a portar més gent, eh? No, creu que no. Però havia de fer bombo. Bueno, tu, bombo... A l'Elefante la gent de posar aranxes amb jet, productora. Fa bombo. Fa bombo, no? Fa bombo, s'ha quedat gaire bé. Fa bombo, s'ha quedat gaire bé. Fa bombo, s'ha quedat gaire bé. Escolteu, vosaltres, que esteu salades, i això ho sabeu, no? És una cosa que ara ja estima Juyens arriba al concert de la setmana. I és que, para màquines, aquest diumenge al Despre, nits, arriba, al Teatre Juventud d'Hospitalet del Llobregat. L'home. El concert de la setmana... El mita. El nostre preferit, Manolo Escobar. Mi carro me lo robaron. Estando de romellillas. Mi carro me lo robaron. A noche cuando dormía. Ara faré la llibertat, però me l'ha trobat i el carro no l'ha trobat. Què vol dir que no? Pregunta-li el diumenge a 27. Que vindrà al Teatre Juventud, no? No. També aprofito, i la deixo una mica més, perquè com que 98.1 FM és la freqüència modulada on està Radio Desvern al costat de la 97.7, que hi ha ràdio teletaxi. Moltes vegades la gent potser és confonada. Agafem els ullens que estan buscant radio de taxi. M'agrada aquesta idea, d'autobombo. Deixem 10 segons per agafar ullens que estem buscant al diàleg. Potser es pensen que estan a la radio de taxi. M'agrada. Si lo llego a encontrar, vendrás conmigo. En mi carro de amor, por el camino. Afectivament, aquest diumenge arriba... Manolo Escobar està escoltant radio de taxi, perquè no és Radio Desvern, això, eh? Radio Teatre. Que lo sepa, queda't amb nosaltres. Perquè aquest diumenge Manolo Escobar t'actua al Teatre de Juventud de l'Hospitalet de Llobreca. Arranxa. El conegut cantant. Ara te l'explico. Ferran Adrià. Què tal, Ferran? Com va, tu? Què tal, Ferran? Com va, tu? No puc. No puc fer de Ferran Adrià. Només m'has dit aquesta frase. Continua. No, però m'has abandat. Una abraçada i un petó a la gent de Radio de Taxi, que es trima al costat. I a Manolo Escobar. A tothom. Vinga, va, el conegut cantant del Maria. Té més de 30 treballes al mercat on podem trobar bandes sonar de pel·lícules, cançons de Nadal, sevillanes i coples com Viva Espanya, mi carro, la minifalla o por un pompero. Viva Espanya, eh? Atenció, aquesta copla. Viva Espanya. Comença ja prometent, eh? Anem a escoltar-la amb atenció i la seva lletra. Entre flores fandanguíos i alegria... En las que mi España. L'hora de l'amor. Sólo Dios podía haber hecho... Cuidado. ...hacer tanta belleza. Sí, sí, todo. Una pena que les da. És que no hi ha corrent de marxa tonta, aquest saïl. Viva Espanya. S'ha trencat, s'ha trencat. Mira, s'ha parat. Por un pom, por un pom, por un pom, pero... Mira, s'ha trencat. Doncs ara la minifalla, que és molt divertida. No hi ha interès. Quina pena que justament s'ha parat la cançó quan anava a dir-ho de l'Espanya. Bueno, en fi, és igual. Aquesta està molt bé, també. És una cançó moderna i ara l'Institut de la... No me gusta que la toro te ponga la minifalada. L'Institut de Just Dona. Ja està escrivint... La cançó minifalada. És la cançó més masclista. La conegena, no? La cançó més masclista de la història. Atenció a la lletra, va.Sí. No me gusta que a los toros te ponga la minifalada. No me gusta que a los toros vallas con la minifalada. La gente mira para arriba. Porque quieren ver tu cara y quieren ver tu rubicia. Per favor, per favor. No me gusta que pesa o no dejan de contemplarte. Me rebel y me revelo. Y tengo que pelearme ya los dos. Y tengo que pelearme ya los dos. No lo veo. En fi, eh... Jo tinc sort que no vas ni els tores i porto la minifalada. Jo crec que vam tenir sort que no van escut en una època. Sí, que és molt diferent. Com a tu, no pateu tots un home, però nosaltres ho teníem ben fotut. Jo, si em poso la minifalada, no passa res. A veure, va, ja m'ha acabat de menorscomar. No, no. Va començar tocando l'aut i més tard el piano als 5 anys. I als 15 va emigrar a Barcelona, em va fundar la primera banda i va rodar la seva primera pel·lícula. Les entraràs tant per tenir en teuros. Ara també tinc una cosa, eh, Manoes Covar, un K.O.B., eh? És una persona enganyable i a mi en Covar és Manoes Covar, jo també t'ho dic. A veure, parlem de més coses. Dilluns 28, aquest... Treu el Manoes Covar, ja. Dilluns 28, a la nit. Tenim Manuel González al Palau de la Música de Barcelona. Manuel porta 40 anys al món de la música i presenta l'espectacle a maestros, on es podran sentir temes adaptades a la guitarra espanyola i d'altres fets només per a la guitarra. Les entraràs tant per 25 euros. Continua la gent de concerts. Bueno, en fi... Què ha passat? Que no l'has trobat, no? No, és que no hi és. No hi és, no està el Manuel González, per això no he trobat. A veure si tenim més sort ara i podem... Busca ja el següent. No hi haurà Pavel Haas, no? Pavel Haas, quartet, no? Sí que hi és, sí que hi és. Sí, mira. Dimarts, 29 de maig. Pavel Haas, quartet, estaran al Palau de la Música de Barcelona. No n'hi ha que més d'ànim, no? És que la gent s'adormirà. Benvinguts a Catalunya Música. Qui és FM? No, que... Estem escoltant. Serà que estiguis dormint. No has escoltat mai els programes de... les ràdios de música clàssica, com Radio Clàssica o Catalunya Música? Doncs fan això, fan... Ara escoltem String, quartet, número 3, opos, 15, de Pavel Haas... Opos? A quartet, Pavel Haas, quartet, al Palau de la Música. Són un grup format... Són un grup Txec format al 2002. Són un grup Txec format al 2002, que han tocat en escenaris de França, Itàlia, Gran Bretanya, Japó i Suïssa. El concert que faran fan un pas musical per temes de Beethoven i Betrich Smentana. És l'única para l'Espanya i les entrarà per 21 euros. Doncs vinga, va, queda dit, la nit del 30, és a dir, dimecres que ve, la Gemma Abriè actua a la sala Jambore. Jambore! Jambore. Per fer rima. No, la Gemma Abriè, que està a la sala Jambore, que és aquesta que escoltem de fons. No. Doncs són una domaca, cantejes. Aquesta noia... Va formar part durant 10 anys a la banda i عi n'havu no. Ibanof, jazz club. Ibanof, que, de fet, és la sala. No, no, és que és la mateixa, per suctuar abans i si. Ibanof, jazz club. Tot i que és coneguda per fer un estil més clàssic, que li defa que aquesta catalana també és de cant i sovint pel sol estil Stevie Wonder. Al concert es podran escoltar una gran selecció d'èxit de swing. Les entrades estan per 8 euros. Bé, ja acabem amb una sorpresa, perquè jo conec aquesta gent, els de Domiti. Els coneixes tu ara, eh?Són amics de la penya del Moro. No.Són amics de la penya del Moro, sí. Del Moro.Del Moro. Oh, quina... Oh, de veritat, eh? Un esposa equivocat, un esposa equivocat. La mateixa nit, o sigui, dimers que ve a la nit, clar, toquen el músic hall de Barcelona, Domiti. Vamos a bailar un mundo distinto. Volvamos a bailar.Vale, volvamos a bailar. Volvamos a bailar.Volvamos a bailar. Un mundo distinto. Primer, esa ficticia. O Marc Tenizas, que romantes en París, has posat el concert d'aquesta banda formada per 3 nois de Barcelona. M'ho apeteixeu.Sisplau. Que toquen sense bateria el ritme de pop, rock i amb pensatges d'electrònica. El preu de l'entrada és de 7 euros i hi ha un d'esperu per aquests que vagin a la tequila amb el seu disc. Mira si us agrada o no. Aquest és el tema que tenen, un videoclip. Que està bé, eh? A mi m'agrada estar currat. I jo conec un dels nois, que vam estudiar al col·legi i al teatre. Mira, a veure si... No sona res.Sí, sona algú, però... Una bandereta. No, és algú caminant.És una maleta. No, han agivat 3 nois davant de la camera.Ara. I treuen coses de la maleta. Em sona molt el part primera. Tu me ves común de mente porque hago cosas que no hacen la gente cosas diferentes que no son tan corrientes como las que... Molt divertida, la lletra. Molt profunda.M'encanta. M'atotuaré una frase seva al braç. Molt graciós. En fi, si voleu veure el videoclip, busqueu-te un Mici, un Mundo Distinto i ho podreu trobar. Doncs ja està, no? Queda dit, oi? Queda dir només una cosa, que recordem que del 30 de maig, fins al 3 de juny, a Barcelona, en el part del fòrum, celebra el Sant Miguel Primavera Sound, que en cartell tenim els dits com The Cure, Fran Ferdinand, Wilco, Las Vegas, M83, The Camelons, o Good Fresh, entre d'altres. El peu dels abonaments oscila pels 195 euros. Doncs, ananxa moltíssimes gràcies, Anna, que... bueno, moltes gràcies a tu. I fins la setmana que ve, amb més calaix de cultura. Ja es va tardar.Adéu.Adéu. És perquè imagino un mundo distinto con más dimensiones, con más universos en cada realidad. La pell del món. Cada tarda de cinc a cent, a ràdio d'Esvern. Mira què fer a l'hora de la migdiada. Molt bé. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patrició. La borsa espanyola ha tancat la jornada amb vermella, amb una baixada del 3,3%. Li vaig 35 a caigut més de 200 punts des de l'Obertura, per sobre dels 6.400 punts. Fa 9 anys que l'index de referència espanyol no estava a aquests nivells. El risc que Grècia ha sortit de l'euro i també les baixes expectatives sobre la cimera europea han fet que el bo espanyol, la geomantat, distància amb el vol en any, i la prima de risc ha pujat fins als 482 punts. El president del Govern central, Mariano Rajoy, descarta que Espanya recorri el fons europeu per injectar liquiditat a les entitats financeres amb dificultats. Es probable que se necesite alguna cantidad. Yo no creo que sea una cantidad muy importante para la recapitalización de los algunos bancos españoles, pero desde luego, a fecha de hoy, el gobierno no tiene ni interés, ni ninguna intención de acudir a ningún fondo de la Unión Europea. Rajoy ho ha dit després de reunir-se amb el president Francesc François Hollande i hores abans de la cimera de la Unió Europea, on està previst que es debatin mesures d'estímul i de creixement de l'economia. La planta Canissa Antelles i una franca de Barcelona fabricarà la primera froneta elèctrica de la marca a partir de l'any que ve. Suposarà una inversió de 100 milions d'euros i també la creació de 700 llocs de treball entre directes i indirectes. L'automobilística més, per haver-ho adjudicat la planta Barcelona, no us veig les en un futur, si millora la seva competitivitat. De la seva banda, el comitè d'empresa ha celebrat la decisió i han sobretllat que els ajustos laborals que han patit han acabat tenint recompensa. El ple de l'Ajuntament de Manlleu-Auzona ha canviat el model de funcionament de les dues escoles braçol municipals. D'aquesta manera, s'el·limina l'opció d'escolaritzar els infants 3 hores al dia i de gaudir d'un preu reduït, tot plegat a causa de les retallades en subvencions de la Generalitat. Ràdio Manlleu, Arola, Comeres, bona tarda. Bona tarda. Ara, de la mateixa manera que la resta d'Ozona a Manlleu només hi haurà l'opció de portar els nens i nenes a l'escola braçol 5 hores al dia. La Generalitat, com l'escolarització bàsica. Sentim el regidor d'educació de Manlleu, Àlex Garrido. No hi ha cap reducció gràstica de la portació de la Generalitat. Les escoles braçol fa del tot inviable i sostenible aquest model que teníem fins ara. El cos reduït i cara desapareix. Era de 98 euros mensuals. El percentatge de famílies que utilitzaven aquesta modalitat de 3 hores d'escolarització diària era d'un terç de l'alunat total de les escoles braçol de Manlleu. Ràdio Manlleu, ParaComRàdio. La situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona connectem amb el Centre d'Informació Transmet, Marta Espinoza, bona tarda. Bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquest moment situació tranquil·la i sense incidència, segons, ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Circulen amb normalitat, metro, autopusos, tranvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i els trens de rodalies a Catalunya. De moment, res més afegir des del transmet. Bona tarda. La sala de triom de Barcelona estrena avui els desgraciats dins del cicle de Triumflab, un espai dedicat a propostes singulars. Margarida Trós de Gínjul és l'autora d'aquesta obra teatral que tracta sobre la mala fortuna d'una parella de pallassos de circ en hores baixes i que s'ha encarregat de dirigir l'actor i director Iván Morales. Nosaltres, amb aquest text antic, hem trobat unes referències, uns temes, unes preguntes, unes emocions molt contemporànees. Per nosaltres, aquesta obra parla de la supervivencia. Parla de sobreviure. I creiem que aquest és un tema que ara ens toca molt de plop. Els desgraciats estaran cartell des d'avui i fins al dia 3 de juny. Bona tarda. Us parla David Amadorla, Catalana, Marina Garcia, guanyant la medalla de Bronza, el 100 metres Brassa, els campionats d'Europa, i també de Bretzen a Hongria. Notícia d'última hora. El ciclista Joaquim Rodríguez ha consolidat el mallet rosa de Líder, el giro d'Itàlia, després de guanyar l'esprint, la dissatena etapa, el Puritote 30 segons d'avantatge, sobre el Canadén Rider Hezgedal. En futbol, el mig campista, el Barça Andre Ciniesta, creu que guanyar la copa seria la millor manera de tancar una etapa gloriosa amb Pep Guardiola al cap d'avant. Vamos a poner todo para acabar bien. Y podamos cerrar estos cuatro años del míster consiguiendo este título, que no sería sinó con una sonrisa y con ese buen sabor de boca de terminar la temporada ganando. De cara a la final de copa, l'Atleti Club viatja a la set de la tarda, en un volxarter cap a Madrid, per cert, Marcelo Vielza podrà comptar amb Berrera i Torraspe, ja recuperats de la grip que patien. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Realment gaire patiré els interessos de l'atleti, perquè cantes i ja passesUTTA! Si et fan una hoping olur públic a la pedra, que s'agrada molt el nostre gust... 것은 el venues. Benvingudes! i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre elements i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties, com l'estrès, la depressió o l'hiperactivitat. Aquesta presentació serà demà dijous. A la set de la tarda, les golfes de Can Genestar, una activitat que organitza la biblioteca. El Consell Comarcal ha començat la campanya de control. De mosquits el vas llibregat. A la mar ja es va començar en zones naturals per les pruges que van tenir lloc aquell mes. Una campanya que donarà tot l'estiu i s'allargarà fins a principis de tardor. Mosquit Tigre és un dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat. Per això, des del Consell Comarcal tornen a fer una crida a la ciutadania per col·labori i demanen que s'habitin a acumular aigua en recipients, petites cerdes, plats o cendres ubicats de l'exterior i que es col·loquin de cap per ball perquè no es puguin inundar. Així es pot evitar la proliferació dels mosquits Tigre. I acabem amb aquest vullet d'explicar amb vos que Sant Just i Corbàmnecar conmemoren el desaniversari del seu agermanament, el propècat de setmana, en què un grup de la Manx visitarà Sant Just per tuatir-me un seguit d'activitats per celebrar-ho. En guany el municipi alemany de Corbàmnecar obsequia Sant Just amb una escultura d'un remer, una estàtua d'obra de l'artista Michael Tamosus, i diumenge s'instalarà al Parc de Torreblanca, al costat de l'Estan. L'any passat va ser Sant Just qui va regalar Corbàmnecar, una figura obra en aquest cas de Carme Maleret. Aquesta setmana hi haurà un conjunt d'activitats, a més a més, divendres i hora de sopar de benvinguda, oberta el públic que ho comuniqui prèviament, dissabte visitaran Lleida i diumenge serà el dia àlgid amb la instal·lació de l'escultura Floser al Parc de Torreblanca, acompanyada per una actuació de la colla gigantera de Sant Just. I això és tot de moment més informació a partir de la set al Sant Just notícies de Dície Vespre. You say your kissing gets worse, you call colder, colder. It is not like it was before, now all is torn. Well, you thought it would be perfect all by years and years. And I took a pet a little tear so patiently. I was just guessing the meaning of questions, the meaning of games you've never said you'd like to play. And you're getting pretty clever as you grow, grow, grow. It is not like it was before, water stroke. Well, we both are getting perfect all by years and years. It is not like it was before, but I'm not cold. I was just guessing the meaning of questions, the meaning of games you've never said you'd like to play. So take your time and mind and make it all worthwhile. Let me see your smile. I was just guessing the meaning of questions, the meaning of games you've never said you'd like to play. So take your time and mind and make it all worthwhile. Let me see your smile, I was just guessing the meaning of questions. So take your time and mind and make it all worthwhile. Let me see your smile, I was just guessing. I was just guessing the meaning of questions, the meaning of games you've never said you'd like to play. I was just guessing the meaning of games you've never said you'd like to play. I was just guessing the meaning of games you've never said you'd like to play. I was just guessing the meaning of games you've never said you'd like to play. No, no, no, no, no, no, no, no. Però abans de tot això també un aplaudiment per Oriol Jiménez que avui està... Com que a setmana amb Oriol parlem de noves tecnologies, Oriol, avui parlem d'algunes coses diferents com del Galaxy S3. Diferents. Com? Diferents, no? Era... Era veritat, era veritat, era veritat. Parlem de coses diferents, perquè a vegades sí que hem fet temes... no, seccions temàtiques, però avui no, avui parlem de coses diferents, coses que estan molt bé. Per exemple, Google, Galaxy S3, l'aplicació xorra de setmana... La porto jo? Sí, gràcies, t'ho agraeixo. Però comencem parlant de d'una notícia que no sé si s'ha exejat molt el món d'internet i de les empreses tecnològiques, però diu que Google ja és propietària de Motorola. A veure, Oriol, el por ens anant de sedents. Què passa aquí perquè Motorola és una empresa de mòbils? Sí, sí, sí. Bueno, els ha costat un any, de fet, documentàvem també a la secció, a l'estiu passat. Bueno, no arribarà un any, però gairebé van anunciar que volien comprar Motorola Mobility. Motorola es va dividir i fa un parell d'anys, potser, entre Motorola Mòbils i Motorola la resta de coses que ningú sap què fa, no? Sí, no, perquè, bueno, no ho sé, deu tenir alguna altra secció, una mica... Potser té un com les empreses Wayne, que té un departament que ningú sap què fa, i és Batman, no? Doncs, bueno, i llavors va... Google va anunciar que havia enarcat un pacte amb Motorola per comprar Motorola Mobility, però amb aquests pactes tan grans no només és pactar-ho i afluixar la mosca, sinó que els governs han d'anar-te el teu vestit plau. I l'últim que falta va era a China. Ah. China va donar el seu vestit plau fa un parell de setmanes, o sigui. Perdona, aquí la pregunta de tot la tarda, què pinta a China, en tot això? Bueno, es va donar, no ho sé, clar, no dic ni bé, de macroeconomia d'aquesta, suposo, que si vols vendre els teus aparells a China, hi han també deuen agonar i sentir monopòlia a China, i si Google, que és el principal sistema... De fet, Google és el propietari del principal sistema operatiu de mòbil, vol comprar Motorola en el que el dia del seu dia va ser el principal de fabricants de mòbils, suposo que s'ha de demanar permís, suposo. Per allà hi sentim monopòlia i tots els fèbors. China ha dit que està bé, ha posat algunes condicions, cap dolenta, i endavant, i, aleshores, ja Google és, oficialment, des d'allà, el propietari de Motorola Mobility. Molt bé, i què hem de plaudir, o no? Encara no s'acaba. No ho sabem, la gent és que també s'ha anat pel dinmeni. Un moment, pareu, gràcies. És molt difícil, perquè no se sap si serà bo, si serà dolent. Google ho feia per les patents, per protegir els seus fabricants, però sí que és cert que Motorola estan pèrdues, i, aleshores, Google no vol tenir una secció seva amb pèrdues. Què farà per deixar de tenir pèrdues? Donar un tracte favorable a Motorola sobre Samsung, per exemple, quan Samsung és el seu principal client actualment en el tema Android, per posar un exemple. Aquí hi ha molta... Hi ha molts interessos creuats, difícil, hi ha una relació difícil entre els fabricants i Google. Va bé, però sempre saben que hi ha interessos diferents. Però saben que Google no es casa amb ningú ni té l'exclusivitat de ningú, no? Exacte, de moment no s'ha casat amb ningú, l'exclusivitat no la tindrà mai, perquè hi hagi un tracte favorable, no se sap, ells han dit que no, però, bueno, ja ho veurà. Jo, per el que s'espera immediatament, i que ningú dubta, és que Motorola farà uns mòbils amb Android millors, i que no tindran personalitzacions, seran Android poor, no seran personalitzacions del fabricant, i que estaran actualitzats bastant, no es descuiden les actualitzacions. Fins aquí podríem estar parlant d'un fabricant d'Android bo. Clar, i tu creus que superarà quan traiu el primer mòbil Motorola amb la nova empresa, que això no serà demà, i crec, superarà els mòbils que hi ha ara mateix al mercat? No, no crec, però ja no crec així amb termes generals, però, per exemple, igual que Samsung, m'agrada molt els mòbils que fan en hard, sí que és cert que el Galaxy S1 ja no l'han actualitzat aiskim-sangwicks, ja no li han posat l'últim Android. I això saps que Samsung farà això perquè et vol vendre el nou. Saps que Motorola potser no és el millor mòbil, potser sí que la construcció és millor, tirarà més de matar i no tan plàstic, i saps que no te'n donaran, en temes actualitzacions, i si per tu això té un valor més gran, que un 4 núcleis, no sé què, doncs potser dintre de més un Motorola com Samsung, la gràcia d'Android es podria escogir de totes maneres. Estava pensant que Google és molt seu, no? Vull dir, Google és com... no sé, si ho fes així amb una metàfora, amb una relació de parella, és com una... que necessita molt d'espai, no? No, no m'atabalis, no m'atabalis, no? Vull dir, potser ara estem una setmana sense veure i ens hi deixem estar. És molt així, i molt liberal, també, no? A mi li dono la gana. Jo tampoc no sé si en casaria amb Google, realment, però són aquestes tipus de relacions que hi ha ara mateix. Per cert, parlant de Google, imagino que sí, t'has fixat, que avui Google ha posat un sintetitzador anomenat Robert Muck, que va ser la persona que va inventar el sintetitzador justament avui fa 78 anys, i ara estem a la pàgina web de Google.com, i llavors tu arribes a Google, i llavors pots tocar una mica... Mira, veus? Jo estic amb el mouse, aquí, el control, i llavors pots anar fent, per exemple... Bueno, no té més misteri, eh? Bé, ja és això, després també pots gravar-ho, ara pots gravar... Vale, ara paro, i ara li dono el play. Molt bé, molt bé, molt bé, té més. Però m'agrada molt, eh, aquest. Sí, sí, pots gravar-ho, m'agrada molt. Sí, com per exemple el filtre. Ara he canviat el filtre i l'he posat al 4.2. Sí, el que sí. A veure què passa, sí, a veure què passa, ara. Ui, no sento res, eh? No hi ha molta diferència, tampoc, eh? Anem al mixer, posem-lo al 10, a veure què passa. Anem al mixer, posem-lo al 10, ara, a veure què passa. Ah, mira, una mica que ha canviat, eh? Bueno, sí, igual, si voleu, sí. Vale, vale, vale, vale. Ah, prou! Si voleu, a Google.com, avui us podeu entretenir una estona, eh? Amb aquest sintetitzador, que no ens oblidem, és la base de la música electrònica, bon dia, eh? I sembla que sigui una cosa supermoderna, de, ah, jo vaig al sonar, ojo, vas al sonar, però jo fa 78 anys que està fet. Vinga, parlem de més coses. Qui és LipMotion Oriol? Bé, és una empresa que ha fet un sistema tipus Kinect, al de Microsoft, que detecta... Sí, vaig veure el vídeo i diuen... Sí, sí, sí. Simplement diuen, la promesa és que és un sistema sent vegades més precis que el de Microsoft, el Kinect, que et detecta bé, doncs amb la web que hem d'ordinador, podríem dir que et detecta els dits, et detecta tot, la cara, el cos, i llavors pots controlar-ho, pots fer gestos a l'altre, tipo minority report, totalment. Sí senyor, sí senyor. Ens estem apropant. Però molt, perquè a més... Perdona de dir, però hi ha un moment del vídeo que et posen l'exemple, unes mans davant de la pantalla, i a més et posen, mira, això és un centímetre. I amb un centímetre, el que pot arribar a detectar, que pots escriure i ho detecta de forma molt i molt precisa, clar, ara el Kinect, que sembla una... És molt barruer, no? O comparat amb això, perquè és una finura, finesa, espectacular. Cada vegada sembla més clar que això és una tecnologia que estarà aquí per quedar-s'hi, per confondre-s'hi. Jo ho veig cada vegada més clar, per exemple, el control de la televisió, a mirar que vagi millorant, els ordinadors, també, tablets, control d'instància, jo crec que sí. Bé, pels desenvolupadors i programadors ja està disponible, és així, i que d'aquí, no sé si uns mesos o un any, ja es podrà comprar el mercat... Bueno, per desenvolupadors, justament parlem també, ja que estem en aquest tema, Kinect, ja ha tret el seu driver per Windows, de manera que tu pots agafar el Kinect a l'Xbox, o pots comprar-te'l, encara que no venguis a l'Xbox, pots comprar-te'l al Kinect, el Kinect és el teu ordinador, i ja podràs començar... Hòstia, és que ja estem al futur, Oriol. És que ja estem, ja estem. Oriol, ja estem, ja estem al futur. Rollo Minority Report, per la gent que no ha vist la pel·lícula, d'on surt el Tom Cruise just davant d'una pantalla, i es posa a veure uns guants que aquí no calen. No calen, no calen. Allò que és vintage. Minority Report. Quatre junts. Està obsoleta, no? És així, perquè, clar, ha aparegut això, que, com diu Oriol, és l'empresa Leap Motion, i que poses la mà davant de la pantalla, i pots pintar, pots jugar en grivers, pots, doncs també... Les demòs que hi ha al vídeo busqueu, si voleu, perquè us quedeu impactats, jo penso, i que, a més, també pots això crear, pots dibuixar, lògicament, tot el que se us acudeixi, i els coros que falten, perquè això és la primera prova, però segur que algú ho veu i dius, doncs podríem utilitzar això per aquesta història. Com, per exemple, jugar en aquests jocs de primera persona, súters, que es diuen, que són els jocs on un jugador va disparant amb una pistola o el que sigui, i la idea és que té moltíssimes possibilitats. És increïble, és increïble. Per cert, parlem del Samsung Galaxy S3. Un dels millors mòbils que ara mateix hi ha al mercat, no? No sortirà al final, els demés. Ah, al final, els demés surt, eh? O sigui, encara no hem pogut veure... Tu no has pogut veure... Has tingut un Samsung Galaxy S3 a la mà, no? No, no, no. Si surt del dilluns, ja el dilluns a nit el tindràs, ja, no? No, no, no. Perquè el Samsung Galaxy S3, perdoneu, que, doncs, també s'ha deixat a la locura una mica, perquè ja té 9 milions de reserves. És la justícia, perquè el Galaxy S1 va trigar més. Us en vendre 9 milions. El Galaxy S1 també va trigar unes setmanes, i que a vegades el ritme és més gran. O sigui, gent que l'està esperant. Ara, abans de sortir, en qüestió d'un parell de setmanes de reserves, hi ha 9 milions de reserves de gent que l'està esperant. I, bueno, això ho llegíem fa 4 o 5 dies, ara ja seran més. Més la gent que no el reservi que el comprarà, una vulgaria. Molta gent que l'està esperant, això fa veure que la marca Galaxy, no? Com a Galaxy S3, és que la gent el veu més com un mòbil de referència. Un mòbil esperant, ja no és... Vaig a atendre i a veure què tens, doncs torna aquest Galaxy a veure què te l'està, sinó que la gent ja l'espera, és una marca totalment reconeguda. Home, la veritat és que això, un 10, no? Una matrícula d'honor per la gent de Samsung, perquè fins ara, només en aquest estil de smartphones, hi havia l'iPhone com a marca creada, i marca de la casa. Sí, sense dubtes s'està convertint en la comparencia del iPhone. La gent pregunta iPhone o Galaxy S, que ve, jo crec que potser hi ha més gent que sap que és un Galaxy S, que no Android, no? La gent ja ha començat a confondre una mica... Sí, sí, jo crec que Samsung està aconseguint... Bueno, està aconseguint... No sé com dir-ho. El que només fins ara havia aconseguit... Sí, clar, però... Poques marques, no? No només és la referència en Android, o sigui, tu compren un HTC, també tens l'acció del market, sinó que la gent tampoc compara Samsung i HTC. O sigui, és un Galaxy S i ja està. HTC és una altra cosa, no? O sigui, s'ha aconseguit fer una marca molt forta, en qüestió de poc temps, i on Apple ja ho havia aconseguit. Recordem quins són els millors més o menys, mòbils del mercat ara mateix, bueno, ara mateix, quan sortir al Samsung Galaxy S3, contra qui competirà al mateix nivell? Bueno, parlaríem de l'iPhone 4S, no? Sí. L'acte C1X, en l'acte C, i ja... I el Nexus... El Galaxy Nexus és un altre plantejament, no és tan potent, sí que el podríem posar en gamma alta per algunes altres característiques que té, i el podríem posar en competir amb aquests per altres característiques que té, i el recomano bastant, l'acte Nexus, ara mateix, per al preu, està molt a baix de preu, ara mateix, no vols oblidar de tot, funciona, saps que Google no t'abandonarà, que t'actualitzen, i que el software està molt utilitzat, jo és un mall que ara està molt bé. Però així, en característiques de potència, en característiques de potència, de fet només competir-se amb l'acte C1X, perquè l'iPhone 4S està obsobert. Però qui vol un Apple, perquè vol un Apple i perquè vol un iPhone, doncs l'iPhone 4S, i es vendran com xurros. Molt bé. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, ràdio que us ve. Bé, passem ara a una de les opcions que més m'agraden, de com ve l'Oriol, que és l'aplicació xorra de la setmana. Me l'acabo de baixar, mentre parlàvem amb mi. Ja, ja, ja. Perquè jo he llegit ja d'aquí una mica, i que això ho haig de... Ja m'ho he imaginat, em feia por comentar-te abans. No, i ara la provaré aquí. No, no, perquè només m'escoltarà a mi. Jo no l'he provat mai. Però és un duo. Però el que heu de fer és que ho l'has escoltat. El micròfon de la telefons només escoltarà la meva veu. Molt complicat, complicadíssim. Ha estrencat, ha estrencat la màgia de la la. La màgia de la. La gent es pensava que en està abraçat. I en mida estem a un quilòmetre de distància. És més, l'Oriol i jo, ni ens veiem. Només ens escoltem. Oriol estàs allà? Sí. Dit d'això. A veure, l'aplicació a xorra de les setmanes. Diu, son gifai. No? Sonsy, son gifai. No, són gifai. Ah, són gifai, és veritat, són de cançó. És una paròdia de Spotify o no? No. Què és, què fa aquesta cançó? Tu li parles. Jo li parlo. Jo et fa una cançó. I et fa una cançó amb el que li digui? Si li pides una mica el truc, és més fàcil. No tu li pots dir dos frases. Ella t'agafa una frase com a estribillo, l'altre te la va repetint, i si fas dues també ho acompanyes. Per exemple, jo puc dir, la penya del Morro cada tarda a 5 a 7. Sí, però jo diria alguna cosa així com... Sí, sí, sí. No aprova, no aprova. És una prova. Tu li parles. I després pots dir que, per efecte, tu fas un estil, pots dir que tu faci un rap, que tu faci un dent, i hi ha 3 o 4 gratuïts, i després et venen l'altre. És el negoci. Aquí diu, tap tu record, que no has d'apretar per gravar, i què vol dir? La penya del Morro, ho dic amb dues frases diferents, o només una frase. Jo crec que dues frases diferents donen joc, perquè una és l'estribillo... Per llavors, ha deixat una pausa d'un segon, entre frases diferents. I si no ho detecta bé, tens una opció, que et li diuen res, que és el pal, torna la intentada d'altra manera. Estic xulo. Bueno, anem a aprovar-ho. Tenim aquí l'aplicació. Ai, quin nervi. No ho heu fet mai, això. No, que n'hi ha. Si tu tu parles-li, que la gràcia ja ho fa ella. Vale, vale, d'acord. Bueno, anem a aprovar-ho. Ja conec tot això. Espero que t'escolti bé. Diu, tap tu record. Anem a fer... Vale, ho faig. Apret-ho. Molt bé. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. He parat, eh? Està creant, Oriol, està creant. Mare de Déu, quins nervis. A veure que... No sé si ho escoltarem bé, eh? Espero que sí. Però, vaja, això s'està creant. Ella, com una barra... Ah, mira. La penya del Morro. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. La penya del Morro. Que fort, la folla del Morro. Sí. Estic flipant. És boníssim. Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. Mare de meva, però és boníssim. Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. La penya del Morro. Boníssim, això, Oriol. Ja ho sabria que t'agradaria. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. Ah! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'Esvern. La pots enviar, la pots cuitejar. Oh! Oh! Escolta, Oriol. Enhorabona. La millor aplicació a Xorra, no? Jo crec que sí, eh? I d'on l'estrita, aquesta aplicació? Feia temps que s'esperava. Paraiphone estava i ha estat un fenomen en iPhone. Home, no m'estranya. No m'agrada, eh? La guardo, perquè tu dius que es poden canviar les variables o no? Sí, pots fer com ressony-fi, i llavors dius que t'ho faci. Em sembla que els gratuïts en un trap, i un dents, i aquest, no sé què. Perquè aquest... El trap dona joc, també, perquè com tu ja parles de fet, és més fàcil. I... Bueno, sí, sí, sí. I si fas una ressony-fi, i que li diuen a seca, això queda ja a la penya d'Esvern, o no sé què? Sí, d'Esvern. I intenta, doncs, no ho he fet bé, vaig a intentar no apurar tant les paraules potser, o corregues. Bueno, ara ho està guardant, eh? Diu, please wait while song is saving, vol dir que ens hem d'esperar un segon. Ah, mira, ja ho tenim aquí, i a veure, si jo preto aquí... Però jo vull ressony-fi. No, moment. Sí, home, això ha quedat clar. A veure, i com es fa... Ah, ressony-fi, calla, està aquí, aquesta opció. Free, guant-guant, willy-guant. Després hi ha hotlanta, rap-songs, val, hotlanta. Anem aquí, lucky that you get this song for free. Ok, sí, home, provem-ho, no? Ja ho som, amb el tema rap. És una aplicació xorra, però que és molt xula, eh? Jo la recomano moltíssim i et passareu moltes hores. Hosti, que bo, això, eh? Escolta, jo els que m'agraden molt, perquè... És que el que havien de fer... A vegades l'aclava molt, a vegades. A vegades no l'aclava. No dic el song hi fa. Dic que aquesta aplicació era... I aquí tampoc d'on traiem el filòsof, en parlar, no? Però és una mica el que s'espera la humanitat. Dels mòbils, el que han sortit. Exacte. Ja, quan passaria això? Ja, ja, ja. Jo em refereixo que la humanitat i els homes no ens nutrim i intentem investigar, innovar, tenir idees creant, no? Que per això som home, jo som la raça humana. I aquesta aplicació és molt xorra, però és... No, no, no, o sigui, és l'essència de com pot ajudar-nos i facilitar les coses i la vida, la tecnologia. Perquè sembla una reflexió patillera, i no ho és, perquè... Jo penso que és increïble com tu només diuen una frase. Et monto una cançó. Sí, sí, podeu aplaudir, si voleu. Perquè és veritat, Oriol. I això és el somni a tothom. Estar a casa sense fer res i viure la vida sentat. Ja està, la Benzai, t'ho trobo. Com vago. No, vull dir que en general, però allò es fa una aplicació que... Tot va per aquí, no? Com el que hem parlat fa un moment, del... Com es diu? It's the motion? No. The motion. The motion, de moure les cores. Haurem de fer-ho sense necessitat de fer-nos esforçar. Què vol dir? Que els humans som uns mandrosos i uns vagos. És igual, sí, sí. Si voleu, preneu-vos un conya. És així. Bueno, en fi. Està fent la... A veure si ho farem amb rap, eh? A veure si ho fa amb rap. La penya del morro. Cada tarde la singa set a ràdio d'esvern. Diu-me'n. Tinc a ser Tarrà, dius-me'n. Oh! La penya del Morro. És increïble, això. La penya del Morro. Sí, però de tocar-nos ja, perquè... Diu-me'n. Clar, i a més pots fer altres coses, no? Per exemple, es pot gravar una altra o no? Com ho fas per gravar una altra? Si amava, hi pots tenir un estar. Diu-me'n. Càncer, tal... Vaig a veure una altra, vaig a veure una altra. Oriol Jiménez fa la secció de noves tecnologies. Per què fa la que fa? Perquè és perquè ho sabeu de... no ho sé. Ja, però la veu tan la mà pel·lícula. Oriol Jiménez fa la secció de noves tecnologies. Estan lliçant-me. Yes. Oriol Jiménez fa la secció de noves tecnologies. Molt bé, molt bé, Oriol. Va, per aquí, va, per aquí. És un gran event, un petit pas per l'humanitat. Jo crec que, jugant en diverses frases més llargues, combinant amb una altra persona, un altre veu... Molt bé, Oriol. I quan el vegades quadra, és divertit. Oriol, no sé què has fet, ara. Ara farem la cançó de la penya del Morro. Ja ho heu fet, això. Oriol, moltíssimes gràcies. Ja l'ha d'haver vingut avui i fins la setmana que ve. Molt bé, que no s'ho demanen. I descansa una mica. 6 i 32 de la tarda fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb la secció del reclam. La secció del reclam. La secció de publicitat a la penya del Morro. Sí. Everybody pour, just so you could be rich, would you do it? If you could watch everybody work while you just lay on your back, would you do it? If you could take all the love without giving it back, would you do it? And so we cannot know ourselves what we really do With all your power, with all your power, with all your power What would you do? With all your power, with all your power, with all your power What would you do? With all your power, with all your power If you could make your own money and then give it to everybody, would you do it? If you could do all the dances and give it to the masses, would you do it? I no, no, no, no, no, no, no. Are you crazy? It's a very dangerous thing to do exactly what you want because you cannot know yourself what you really do. With all your power. Si dir 36 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. Escolta'm aquest tema de ye, ye, ye, song de The Flaming Leaps. I, com que és dimicràs, aquesta hora ja sabeu que tenim la secció de publicitat del reclam amb l'Anna i el Paul. Bona tarda, Anna, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com esteu? El programa? Molt bé. Tot bé o no? Sí. Molt bé, eh? Bé, com que fem una secció de publicitat, ara hem de posar la publicitat a nosaltres. O sigui, que no es mogueu avui de què parlarem avui, Anna. Avui parlarem del cine i la publicitat. Oh, que xulo! D'aquí els moments a la penya del Morro, després d'aquesta publicitat, i quan dic publicitat, vull dir només una publicitat, perquè és l'anunci, el de Promunsa, que tenim gaire tard, fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunsa ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa a la carretera Rallau número 106 als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdobles.promunse.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la penya del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, que ha hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La penya del Morro, cada tàrrer de la 5.7 a ràdio de Esvern. Muchachada, Nui. Nui. Bé, doncs com ja sabeu, parlem de publicitat, una secció aclamada a totes les festivals de publicitat d'Europa i del Montsenycer, i tenim la sort de tenir-lo aquí a la penya del Morro. Com dèiem, avui parlarem de cinema i publicitat, però alguna cosa més, a sobre d'on somar hi ha, no? Sí, doncs avui espereu donar-ho a la penya del Morro. Com deiem, avui parlarem de cinema i publicitat, però alguna cosa més, a sobre d'on somar hi ha, no? Doncs avui espelarem d'anuncis de pel·lícula. Vull dir que siguin anuncis meravellosos, o que durin com una pel·lícula, però sí anuncis que fan referència a pel·lícules que tots hem vist, o que han estat dirigits per directors també coneguts a la gran pantalla. Ah, d'acord. Escriurem un anunci recent relacionat amb aquest gènere i algunes campanyes d'anuncis relacionats amb pel·lícules, algunes curiositats, i acabarem amb una cançó. A més a més, avui portem una novetat, que hem creat un mail, perquè ens puguem enviar les vostres, doncs, si hi ha algun anunci que us agradaria que comentéssim, si hi ha algun tema, en especial, que sempre comencem parlant amb un tema concret, si hi ha algun tema que us agradaria que... Algun consell positiu que ens vulgueu donar sobre el programa. Molt bona idea, molt bona idea. I el mail, quin és? El reclam, 980, a robajamil.com. 980, perquè és la freqüència de la radio, que ningú es pensi que hi ha... 980, no?, el reclam d'agafats a Gmail. Molt bé. I per on volen començar, doncs? Doncs començarem per una campanya bastant recent. I és una campanya de gas natural, que... Tots hem vist segur, si fa por que estava en pantalla. Porta, potser, uns mesos, però encara has de deixar veure-ho. L'escoltem, i així la gent també té la referència i en parlem després. D'acord, així saben de què parlem. En ocasions... Beotecnicos... Estan por todas partes. Arreglan cosas. Les encanta los electrodomésticos. Saben que les veo. I me hablan. Me dicen cosas increíbles, como que puedes pagar lo mismo cada mes de gas y luz. Quina por. Hi ha dos nens que van pel passadís sols de nit amb les llanternes. Que vienen en menos de tres horas si tienes un problema. Es troben les coses más. Bien, en cuanto hace frío. Aunque no nos veas, siempre estamos ahí. Gas naturales y no sabe. Oh! Doncs bé, hem pogut... bueno, no sabies el que passava, però... Jo ho he explicat una mica.Moltes gràcies. Aquesta era la versió llarga, no? Bàsicament l'escència es pot veure que estan parlant de... que fa referència a la pel·lícula del 6to Sentidos, de Night Shyamalan, de l'any 1999. Aquella que diu, inocaciones, peón muertos. I tot i que sortint diverses coses, el principal claim que fan és... relació amb aquesta pel·lícula que coneixes des de fa molt de temps per... És el 99. Sí, per recordar aquesta nova informació que t'estem dient. No sé si s'ha pogut sentir bé, doncs que ha anat ficant una nova informació sobre... Sí. Li val donar un to humorístic a la pel·lícula que ja... Originalment és de por i de terror. Jo dono aquest to humorístic, perquè així la gent també se'n recordi i li faci gràcia. Que ha de fer, perdona que ho estalli, però és un recurs que ja s'ha viatulitzat, no en publicitat, però sí que en altres... en altres esquechos o gags, no? Hi ha molts paròlides.Moltes paròlides del 6to Sentidos. Aquí han canviat la frase, emiti, que de inocaciones, peón muertos, parla de inocaciones biotècnicos. És una cosa molt ben trobada. Vosaltres què opineu que a la publicitat hi hagi tanta... Tanta inspiració d'altres llocs, per mi, còpia. I tanta actualitat, no?Sí. A veure, jo crec que publicitat és una cosa que es nodreix de totes les altres arts i tot el que es fa avui. No seria res sense... sense altres... No sé, al cinema, a l'art...Sí, de tot. Jo penso que està bé, no? La gent que ha vist la pel·li, llavors li farà gràcia recordar-ho, i també se sugeran els valors de la pel·li, una mica amb els del producte. I l'aventatge també és que la gent ja té el referent, no? No cal que pensi gaire. Això del que us volia dir, que el cine i la publicitat han anat moltes vegades de la mà, i són cosins germans llunyants, perquè tampoc són molt propers, però trobem grans directors de cine, que han fet peces per la petita pantalla. Ah, sí? Com per exemple? Per exemple, Martin Escorcesse va fer l'anunci de Freixanet de l'any 2007. És veritat. Era com un estil Hitchcock d'aventura. És veritat, amb el Xulo que allà anuncia. Sí, era bastant llarg, i... Era com un curte. Sí, com un cur, era molt llarg. I també em va fer un Perxanet al 2010, o per exemple a Woody Allen, que per uns supermercats italiens, que aquí no va arribar, no el vam veure, doncs per una marca italiana, Cop, també va fer un anunci. Ah, mira, si algú vol buscar-ho al YouTube, no? Perquè segur que ell és, com a curiositat, eh? L'anunci que va dirigir Woody Allen C.O.O.P.C. Cop, eh? Els supermercats italiens. I, com vam dir l'altre dia, també, el primer programa que vam parlar, del Decatge 7 i Vigas Luna, també va fer un anunci per un producte una mica llunyat del que ell sol tractar, un producte de neteja. I, Anna, és veritat que el cinema, també no només els directors participen de la publicitat, sinó que també hi ha, per exemple, els actors. Sí, els actors també és un recurs molt utilitzat per les marques, agafar cares famoses, per llavors... que representin el producte i la marca, i llavors els espectadors que relacionin el producte amb aquella cara famosa i pensin que potser arribaran a ser com ells, veient-los allà, és un recurs molt utilitzat per... Això és el que em dic, estar-sistem, que sí que consisteix, bàsicament, en agafar un personatge. És potser anar-lo fàcil, no sé, molt creatiu, però també els hi costa bastants diners. Sobretot s'utilitza molt en productes de cosmètiques, de colònies, de l'oreal, que també hem parlat, perquè jo, la Valgo, sempre són famosos que ho diuen. Agafar un líder d'opinió, que et creguis que ja tinguis... que ja tinguis predisposició a creure-te'l. Home, la Penelope Cruz, per exemple, és habitual, no?, d'aquest tipus d'entres. I els anuncis espanyols, sobretot, l'agafen molt, perquè és més propera, i la veuen com potser un altre país no l'ha orat. La la que ha sortit del país i que ha triomfat fora. I, per cert, alguns anuncis basats en pel·lícules també passen, això? Ens hem centrat també en anuncis que no que siguin de directors ni que surti famosos, sinó que, com el primer que hem vist, el de Cas Natural, que estiguin basats en pel·lícules i n'hi ha de molts gènere's. Podem parlar de diferents gènere's com el de terror, d'amor, d'aventures, pel·lícules, policiaques... La principal cosa és fer referència, i tal com ha passat en el del sexo sentido, fer que et salti el record d'aquesta pel·lícula. I, per exemple, la pel·lícula als pàjaros, les hamburgueses i salsitges calvo van fer un anunci referent a aquesta pel·lícula. A veure, escoltem-lo. Bé, aquí, si la gent no ho pot veure a casa, però hi ha una família fent un pícnic, i de cop i volta arriben tot de gavines... ...con todo lo bueno de la tumba, nuevas salchiches y hamburgueses calvo. És, bàsicament, la repetició de l'escena final de los pàjaros, per qui l'hagi vist. Doncs la torno a fer. En aquest cas no està gaire ben trobat des del meu punt de vista. No sé què pensareu vosaltres, però han anat a buscar molt la referència, però tampoc no té massa sentit, perquè hi ha les gavines... No saps com agafar-ho, no? Ni somenja. Vols dir que potser les gavines els agraden molt la tonyina, no? En el sentit que les gavines el que fan és caçar el peix que hi ha al mar. I llavors, en lloc de caçar-ho directament, fins i tot prefereixen el que ha estat manipulat per l'home. No ho sé, dic jo. Han volgut buscar això, però... Han volgut buscar això, però si en publicitat no s'ha de prendre a l'espectador com que sigui tonto i d'un ment, com que són intel·ligents, però tampoc no has de donar peu a que hi pugui haver la confusió. Mal interpretacions, que portin a pensar una cosa del producte que no és la que desistiria l'empresa. Doncs queda clar, eh, molt bona aquesta... Una mica tot el mar a màcnum entre cinema i publicitat, però ara passem a una subsecció que a mi m'agrada molt, que són les campanyes que tothom recorda. Pol, avui què ens portes, a veure? Avui porto una campanya de Coca-Cola. Ah. Va ser una campanya que us va fer específicament pel mercat espanyol, que ara actualment, per qui no ho sàpiga, es fan globals, o sigui, el que es veu a Anglaterra, es veu també a Espanya. L'economia, com sempre. És veritat. Si es poden estar al dia i només fer un anunci per tot el món, és un per cada país, no? I també per la globalització. Cada cop tothom sembla amb com a les ovelles. Per les mateixes coses. I aquest... Amb l'espot amb el que es va materialitzar aquesta campanya, que es diu, estàs despedida, i diguéssim que avui tenen un que tracta un tema que està bastant a l'ordre del dia. Tot i que l'anunci és del 2003, però ja sembla com si... Potser si no el futur. Potser aquest anunci no sé si el farien ara, no? No, potser tocaria la fibra de molts. Clar, perquè ara la gent... Clar, hi ha gent que està passant molt malament. Per si no ho sabeu, és aquest anunci i l'escoltem i després en parlem. Perfecte. És un treball... Si no ho sé, està usted despedidona. La vida nueva i tu no estàs en ella, veu-m'hi vida senai. Tu no estàs en ella, jo que el sol entri... Ei! Sin rodeos, està usted despedidona. No, per a tu. Despedidona, despedidona. Despedidona, despedida. Les curidats a tiernes sobre mi. Viscaré, viviré, mejoré, que... Està usted despedida. Me has hecho daño, tío, esto no va a quedar así. La has filiado, tronco, complicándome la vida. La nadie puede ayudar, estoy... Ei! I aquí al final, sorto de ben una cola... davant del seu cap que l'havia volgut... L'havia despedit. L'havia acomiadat. Vaig a veure el seu moment, ja fa, potser, 10 anys. Deu-n'hi-do. Què ha dit aquest anunci, a veure? Primer de tot, com hem dit que està fet per el Target Espanyol, i que va guanyar diversos premis. La cançó aquesta, que tot i que ha passat que era de 10 anys, la recorden molta gent, també va ser una de les més descarregades d'una aquella època. Quina aquella que diu, l'escuridat a ser tiernes sobre mi. Exacte. És de la gent d'ella, no? És veritat, és veritat, que bo. A més de pel·lícules, també fa referència a musicals, no? Sí, principalment... Principalment a pel·lícules musicals, però això, que en pel·lícules d'alguns subgènere, com... pot ser la comèdia, principalment, després el melodrama, i, finalment, el thriller. Potser hi ha alguns... Perquè, si ho recordeu, canten tres cançons diferents, i estan assanificant, doncs... tres gèneres diferents. Si el voléssim asociar alguna pel·lícula, en el primer cas no està tan clar, però podria ser la de 1988, una que es diu Hire's Pride, que és musical, la podríem asociar aquesta. Un musical de Gert, no? També, sí, com Hippies, muscològica... No hem buscat tant com a l'espot que hem comentat abans, però és el gas natural. El següent podria ser Los Miserables, així més... malodramàtic... I el tercer sí que és molt clar, perquè és una pel·lícula que s'havia fet l'any anterior, el 2002, que és la de Ocho Millas, de la Eminem, que va ser com... He oblidat un rotllo rap, no? I aquest rap està molt clar, que estan parlant d'allò. I l'intensió de Coca-Cola no és cap altre que donar-hi la volta a una situació desagradable, com és la que et despedeixi, la que t'ho meia a dins. M'imagino que el missatge és, malgrat que estiguis passant un moment, veu una Coca-Cola, se't passaran tots els mals. Amb les 3 cançons, han volgut exemplificar les 3 possibles reaccions, que podria tenir el noi davant el que està despedit. Exacte, ha de ser la seva personalitat. Jo crec que ha canviat una... Bueno, encara no era tant com és ara de buscar la xispa de la felicitat. Encara no s'havien definit tant. Se'n surt una mica dels esquemes habituals de Coca-Cola, que sempre és la felicitat. Sense ser de vivir. La xispa de la vida, i és com més optimista, vol donar més un missatge positiu, que potser serviria actualment aquest anunci, no? Potser amb el mateix missatge, dit d'una altra manera, potser entraria millor. Exacte, no és tant la felicitat, sinó que sigues conseqüent amb el teu estil de vida, mira sempre endavant, i tu pots decidir qui vols ser. Anna, tu també has fet una feina d'investigació. Has trobat alguna altra anuncia, no? A mi? També ha passat amb les pel·lícules i amb el setè Art. Sí, a mi una anuncia que sempre m'ha agradat molt és el de Chanel, el de Chanel número 5 de l'any 2004, que està basat en la pel·lícula de Molins Rouss, que és de l'any 2001. I també m'agrada molt, perquè el director de la pel·lícula també és el mateix que l'anunci. Va molt lligat. Sí, ho va fer les dues coses. Per tant, l'anunci és com un resum de la pel·lícula, escoltem-lo. Devia ser el único en el mundo que no sabía. Porta bonita per En Nicol Kidman. ¿Quién era ella? La desaparición de la mujer más famosa del mundo. Vámonos. Esto es mágico. ¿Quién eres? Me encanta bailar. Me encanta bailar. ¿Qué más daba? No sabía quién era. ¿Para mí? Te quiero. Tienes que estar allí mañana. No me importa el mañana. Es nuestra sueña. Que bonica. Adiós. Ana, és una romàntica. La amiga. Nunca l'oblidaré. Suposo. Supsonrisa. Suposo. Ana, sempre esculls anuncis romàntics. És veritat. L'anunci de Chanel número 5, amb molt de clamor, sempre a Chanel i amb aquesta estètica fosca, però a l'hora que destila, com diem, una mica luxe. Què li ha d'anunciar? No ho sé. No ho sé. No he pogut sentir. Es veu a Nikol Kittman escapant dels paperatsis fins arribar a un taxi i no es troba un jove. S'enamoren, però no poden estar junts. Ella ha de continuar amb la seva carrera professional. És una famosa. És com una mica un resum de la pel·lícula. Com que és del mateix director, també ha buscat fer el mateix. I ensenya el perfum. I dona tot el pes en la pel·lícula molt enrush. I el perfum és com el detall final, que fa que englobat l'anunci amb la marca. Al final de tot hi ha com un pla de tall per entendre'ns. El coll, on ella porta una cadeneta, que porta un penjoll, que és un 5, emple de diamants. I dius, ostres, Chanel número 5. Llavors, amb l'esloven, sí que diu, no olvidaré, en un cas superfument, després sí que ho fa referència. El final, allò que recorda. I podríem dir que és un dels anuncis més cas de la història. Fins aquell moment era un dels més cas de la història. Ha plogut molt. Ha plogut molt des de llavors, però va ser rodat a Sydney, i això també va fer encarir-ne el cos. La Nicole Kidman és australiana. Té alguna cosa a veure amb això? Sí, suposo que també devien buscar. S'hauríem de pagar-li el viatge. Però no pagar-li el viatge i el transport. Que tot l'equip vagi a Sydney o que no pas pagar-li l'allotjament en la Nicole, o requisits de l'electriu. És això, Chanel utilitza moltes vegades famoses. I la Nicole Kidman és una d'elles. Molt bé. Doncs no tenim més temps avui, Anna, Paul, gràcies per haver vingut la subsecció Cursitats del Món de la Publicitat. És la granda macrana, una mica, no? Sí, és quarts de temps, però... Veniu una mica més d'hora, la setmana que ve. Sí, ens quedem en ganes per la setmana que ve. És veritat, doncs, Paul, Anna, moltíssimes gràcies per haver vingut i ens tornem a escoltar i a veure el reclam la setmana que ve. Tens la setmana que ve. Adeu. Per cert, aquest tema, perdoneu, quin és l'últim que escoltem? Doncs és d'una anuncia de Calcedonia, que es diu... amb l'eslogan d'esperar-nos que serà niña, i que es diu, she's always a woman to me, de Billy Joel. Doncs gràcies, que vagi bé. Cala i desperteu. Adeu. Per cert, l'Ovidi diu al xat. Bisc a Austràlia. Sí, és veritat. És veritat, d'Ordre a Austràlia. Embreu en la vida dels humans. Jordi, Jordi. Ja farem alguna connexió. L'Ovidi des de Suecia, que ens escriu a través de la webcam. Gràcies, L'Ovidi. Tornem demà, a partir de les 5, us deixem ara amb les notícies de la set, el Sant Just Notícies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Awwww! Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. són les opcions subgerides, properament s'obrirà un procés de participació ciutadana per que tothom voti quina prefereix. Amb aquesta notícia obrim l'edici d'avui, però tot seguit passem a resumir amb titulars, altres informacions destacades de la jornada. La cassola de contra les retallades en ensenyament va plegar ahir, però d'un centenar de persones, molts d'ells, pares i mares i mestres, la cassola de la dura mitja hora, i va coincidir en una jornada de vaga amb estíbal, centres educatius públics de Sant Just. La demanda per l'escola Bressol Marec supera ampliament l'oferta. Divendres publicaran les llistes baramades la setmana que ve es podran fer reclamacions. D'altra banda, ahir van començar les pre inscripcions per batxillerat i cicles formatius. Els reures del carrer Catalunya continuen en perill de set a l'atge. El propietari és l'únic que pot prendre una decisió d'aquí deu dies, tendrà una determinació i se sabrà si els arbres centenaris seguiran en peu. Bona tarda. Les entitats ja han proposat els noms pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. Les opcions les han plantejat als col·lectius que...