#68 - La Penya del Morro del 24/5/2012

El 98.1. El 98.1. El 98.1. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del món. Gràcies, gràcies, gràcies. Moltes gràcies. Què tal, bona tarda? Com esteu, amics amigues? Vam vingut al programa de les tardes de ràdio desert. Nos parla i el salut de Jordi Domènec. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del món. Molt bé, molt bé, molt bé. Avui, en públic, en vida des de la bonica població de Tarragona, van d'allòs. Gràcies per venir, amics amigues. Com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi, que tinc aquí davant meu. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com està? Molt bé. Estona, marca tendència, eh, amb aquests tacons que portes avui, Carme. Bé, a més a més, avui, el programa durant aquesta primera hora ens visitarà el Martí Figueres, a la secció de festival. Aquesta setmana no parlar d'un festival, sinó que ens parlarà d'un blog que es diu Aviva, veu. No sé si et sona, Carme. Diuen que la cançona és el meu blog preferit de música guai, moderna i enrotllada. Ha parlat amb ell?Sí, senyor. Què passa? Algú problema?No, no, no. No sé si... Ui, ui, ui...No, perquè es coneix. M'ha fet gràcia.Els coneixes? De què es coneixes?De la vida. De la vida?Quina teva o la seva? De vida en comú, no? És la que coneixes a la gent. Diu que teniu un programa de ràdio i després vam fer aquest blog. Això ja és així. Doncs aquí una estona sabrem més d'un dels blogs més importants de la música i que aquest siga marca tendència, no com els teus tacons, de la música moderna catalaneta. També parlarem amb la Rosé Arts, la nostra educadora canina particular que ens visita cada dos dijous, cada dos dijous, perdó. I avui parlarem de... Carme, un tema que t'interessa molt a tu. No, no, no, no ho riguis, perquè és veritat. El tema del menjar als animals. Què rius? Però què rius, Carme? És un tema molt interessant. No, però sembla com ho expliques. És com si no t'interessés. I llavors, les coses, perquè sembla que t'interessa. I es veu artificial. Li vaig demanar jo expressament que tries aquest tema, perquè em preocupava molt i fa setmanes que no dormo. A més a més, també a la segona hora, ens visitarà el locutor més jove de Catalunya, que no més petit. Perquè més petit és el Galindo, quan estava allà a la caverna ser la ventana. No, es parlem d'Èric Pomar, que també estarà nosaltres a la segona hora del programa. Ja us aviso tot. Vindrà l'Èric Pomar avui, va bé? La gent em diu, com ve l'Èric Pomar, avui? I acabarem amb els esports extrems del David Pedrós. Bona tarda i benvinguts a la penya del... Mó... Mó... Móro! La penya del Móro. Un programa amb més Móro que penya. O i la més penya comú. Carme, abans de passar les notícies de Sant Just, saps que tenim un nou... Hi ha una nova aplicació que es diu... Com es diu? Ah, sí. M'agrada, això. La veritat. Va escoltar la secció? No. I com la coneixes? Perquè després m'ho vas explicar. Ah, t'ho vaig ensenyar després? Sí. Una cosa nova l'ensenyo a tothom. Doncs mira, anem a fer la teva entrada. Ah, sí? Clar, fem-la. Per la gent que no ho sàpiga... Has de dir un nom o un algú, una frase, eh? I llavors farà la cançó, ja veureu, eh? No sé què dir, per això. No, no, si ho dic jo. Perquè tu no pots parlar. Ai, no parlo. Perquè el mòbil el tinc jo i tu estàs molt lluny. I què les pots fer des del so que sona a la teveu? No, no, no es pot, no es pot. O sigui que ho faig jo i ja està. En Carles diu quasi que es pot. Sí, costant els auriculars aquí i... Clar. I si això no és la 13 Rúdel Percebe. Mira, anem a fer-ho. Les notícies amb la Carme Verdoi... No, un moment, tu pots tornar-ho, no, no, torno, torno. No m'ha agradat, no m'ha agradat com ho he fet. Tira, atrás, endarrere, back, go back. Estàs com una veu que mai pas, no? Sí. Espera, espera, espera. Se l'has menunt, sí. Torrem. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Molt bé, ara està fet, això. No sé si escoltarem alguna cosa o no, però aquesta és l'Ansladeta, vinga. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Ai, fa com una mena de màquina. És un rap. Molt bé. Bé, doncs ja estem a l'espai de les notícies. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Va, ja queda clar. Gràcies, gràcies. M'agrada molt. Bueno, cada dia ho faré, això. Bé, prou, prou, prou, prou, prou, silenci. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Bé, escolta, Carme, això ho farem. M'agrada molt. Amb tots els col·laboradors que vagin passant. Sí, Martí Piguera. En fi, va, passem a... Coses. Passem a... Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Gràcies. Gràcies. Carme, comencem avui. Comencem parlant de la xarrada que es fa aquest vespre, qui és Sant Just, de la tarda més aviat. A la set ja et diries vespre o tarda. Jo diria que és vespre. Sí, sí, sí, sí. De fet, jo diria vespre o tarda, depèn. Tarda vespre. Doncs... Però o tarda... depèn. Però o tarda... depèn. Prou, prou, prou. Però, prou, tarda, napèn. Podem això així? Prou. Prou. Prou tarda, napèn. Prou o tarda? Prou tarda, napèn. Prou, prou, prou. Jo estaria tot el programa així. Jo estaria tot el programa, doncs, utilitzant aquesta parella. Com el metge? Sí, però no... No podem estar dos hores de programa, perquè jo estaria tot el programa fent això, però no pot ser. No, no pot ser, no pot ser, Carme, no pot ser. I quan no pot ser, doncs no pot ser. En fi, eh... Jo estaria tot el programa fent això, però no pot ser. Clar, no pot ser. Jo estaria tot el programa fent això, però no pot ser. No pot ser. Prou. Jo estaria tot el programa fent això, però no pot ser. Estava bé. No pot ser. Però no pot ser. És una mica com d'haver vist. No pot ser. O... Vendí Lucas, vull dir. Sí, una mica així, com més... S'ha molt bé, això, eh? Dona joc. Molt... Dona joc, dona... Cada frase que avancem és que no... No té ritme. No té ritme. No té ritme, perquè, clar, estem encallats. No he dit res. Va, Carme, va, repassem les notícies. Va, per on comencem, ostres. Que avui... Bona, ja. Un moment. Vaig a fer un... un benefici... Com va dir això? Una obra social. Una obra social, exacte, com la Marató de la Pobresa, que fa en aquest augment, jo faig la Marató de la penya del Morro. Ah, ja està. Ja no hi ha mòbil. S'ha acabat l'explicació. Sí, home, no pot ser. Vinga, va, Carme, què passa a la set del vespre o tarda? Doncs que la Sant Justent, que va dir, presenta llibre, nutrició, físicament i emocional, és psicòloga i naturòpota i ha explicat aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els elements i l'estat emocional i mental. Un estudi que s'ha d'esperdenar, com hem explicat aquests dies, recursos naturals que ajudin a prevenir unes malalties, com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat, serà avui a les set a les golfes de Can Genestar. Passem a la següent notícia de Sant Just. Unes malalties, un estret. Passem a la següent notícia de Sant Just. Gràcies. L'he gravat mentre tu estaves fent la notícia. Està bé, això, eh? Passem a la següent notícia de Sant Just. Carme, a veure, per en continuem. L'Escola Montseny celebra la festa de la primavera d'Ama de Vendres a partir de la 5 de la tarda. Ah, molt bé, molt bé. A més, l'atenció barquil d'assistents podran gaudir d'una actuació musical del grup Mínimal 21. Mínimal 21? Ah, molt bé. Així com d'una mostra de dansa. També hi haurà tallers d'instruments, manualitats de flors d'EVP i exposicions a manualitats fetes pels infants. I els infants de sisè rebran, vendran, perdó, repostaria i begudes, per recollir diners pel viatge de final de curs. I justament, també amb aquest mateix objectiu, avui aquest vespre als alumnes de sisè presenten l'obra de teatre Bruixes, un acte dirigit a tots els públics. Els menors de 3 anys tenen la entrada gratuïta, i els nens hauran de pagar 3 euros, els adults 5, una obra que es representarà a partir de les 8, a la Teneu. Aquests diners, com dèiem, també serviran per finançar el viatge de final de curs de sisè. Moltes gràcies. Gràcies. I l'última notícia del dia d'avui és... Carme, l'última notícia. No sé quina vols que faci, perquè tinc dues cores noves. Carme, que t'ho vulguis. Farem una i demà farem l'altra. Sofega, aquest noi. Sofega, perquè està com... Doncs parlem del nom nou del centre formatiu ubicat a l'Antiga Escola Montserrat, perquè les entitats ja han proposat noms, eh? Ah, sí? A veure. Per exemple, noms com l'esplai, l'esplai 2, el cao 2... No. El drac de Sant Just 2. Les candidatures havien de ser en femení, ja fossin noms propis o comuns. Un criteri que respon el Pla Municipal de Gènere, que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Les opcions les han plantejat els col·lectius que desenvoluparan activitats en aquest espai, a més del Consell Municipal de les Dones i també l'Arxiu Històric Municipal. Jo proposo. No pots proposar. Ah, no? Per què? Perquè estan proposats i han de votar els proposats. Ah, s'han de votar els proposats, va. Jo proposava una professora que em va marcar molt a mi, a l'Institut de Sant Just, que és la Fita. I llavors, que es digués, Escola Fita. És un espai perquè Fita va tenir un doble sentit, no? Exacte, com a objectiu a la vida. Gràcies, Carme, per salvar això en salable. A veure quina són els noms que hem de votar ara. Tres apàmies hibertrant, escriptora. Ah, sí, que va venir a Sant Just. Carme Pérez Iberdú, mestre i veïna. De Sant Just. Marga Miró Icolea, filòloga i veïna. Veïna a Sant Just actualment. És molt fort, no? Tu amb vida presentis una escola que porta el teu nom. Estem acostumats a que jugadors de bàsquet de Sant Feliu ho tinguin. Però, clar, una escola és molt fort, això, eh? La campana, símbol de l'escut del municipi. Ha pensat anar a dir a l'altra escola. Dic, hòstia, no, digues-t'hi, digues-t'hi. Dic que arribes allà i excepció del V1, no? Quan arribes. I les escoles, que és l'ús històric de l'edifici. En les pobres setmanes, la ciutadania hi podrà arribar. A les escoles, així, en general. Tothom té l'opció d'escollir quin nom refereix a través d'internet i de les bolletes que s'obicaran en diferents equipaments municipals. I a través de radiosverb.com i les xarxes 2.0 o no? Mmm... A través d'internet ja mateixarem de quina manera. Oh! Què passa? Què passa, Carme? Fins que no estigui tot clar, jo no vull avançar a esdeveniments. L'altre, ja veus, era una circular, que circulava, que és el que fan les circulars, i que deia això, que a través de... A potser sí, potser sí. No ho està confirmant, no? Ho diu una circular, però no està confirmat. Moltes gràcies, ja sabeu que, a partir de les set del vespre, s'han tingut notícies i ara mateix tota la info que vulgueu a radiodesverb.com. Paura per la publicitat, tornem d'aquests moments amb el Martí Figuera. Carme, gràcies. Adéu, bona tarda. A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Masyui, 4 al Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Casa de Sant Jord פج drives. A la Càrrec, la Càrrec. A la Càrrec, la Càrrec. A la Molta i a la Bellem grapes. A la Càrrec, la Càrrec. que s'enjust es veu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. Continua la penya del Morro en aquesta tarda de dijous. Avui 24 de maig, no sé si ho hem dit al començament, però tenim un compte. Ai, què és la vida? La vida és un vestiment. Afectivament, s'ho va dir per Martí Figueres, que ja sabeu que a la setmana els dos joves han visit aquí el programa per explicar-nos com li va la seva vida i, sobretot, més a com li va la seva vida, que això... Martí, bona tarda. Bona tarda. Et va bé la teva vida, estàs bé? És important saber-ho. Em va bé, em va bé. Sí, sí, m'encelegrem molt, m'encelegrem molt, eh? Gràcies, Jordi. Vull esperar una mica de teràpia entre vises i ja... Tu ja saps que està aquí per mi sempre és una teràpia. Una teràpia, no? Sí, molta gent m'ho diu, això. A veure si acabarà sent com una mena de consulta de tardes, a Sant Just, la gent ve aquí, estàs foga, s'han va a casa més tranquil·la. I la gent que ens escolta també, eh? A més, la penya del moro, la penya del lòcoo. La penya del lòcoo, sí senyor, sí senyor. Avui, Martí, has anat... Bueno, ens parlarem d'un festival. Ha anat bé, era aquesta setmana, però... Ha sigut una setmana tranquil·leta. Home, també està bé prendre les coses amb calma, però on has anat? A un festival balneari, a un festival de yoga, amb un estip budista del garraf? Escolta'm, no... no. Però tampoc, escolta'm, si existeix un festival així, en un balneari o allà amb els budistes... Sí, demana'm acreditació per mi. Anem als dos. Anem als dos, en la tovalloleta, molt monos. I tant, boníssim. Aquesta setmana m'he decidit descansar una mica, perquè no he anat enlloc. Quina petxorra! Vens aquí a la feina i dius... Vens aquí a la ràdio i al programa i dius... No he anat enlloc i tens la missió que és anar a festivals. I amb la cara ben alta. I amb la cara ben alta, no? Molt bé, Martí. Ja em diràs tu què és el que fem avui. Tu tranquil, que jo no deixaré penjar a la secció. Ens el contrari. Però abans, si et sembla bé, fem una mica de repàs de gent de festivals, no? Oh, sí, tant, quin misteri que ens porta el Martí avui. Bé, avui ens volem fixar en un festival que ja està en dança. I m'ho hem millor dit i que dura fins a aquest diumenge. És un festival que sona així. Què és tan picant de mans, Martí? Perquè els uïns no veuen el vídeo. No, estan picant de peus. Ah, és clar que sí. És clar que sí. És clar que sí. Aquest que hi sentim és un senyor que es diu Lane Alexander, que participarà al nou festival de claquer de Barcelona. Lane Alexander és un virtuós del claquer de Chicago, que, per exemple, en guany, juntament amb la Piem Nises de Alemanya, són els convidats i mestres més il·lustres d'aquesta novena edició. Sí, sí. Qui no es coneix, no? Bueno, nosaltres no, però per aquells entesos del claquer, que sou guanyants, doncs, seran un referèndum, si més no. Sí. Parlem de que un festival que va començar a dir i uns i que dura fins a dir un menja i que, entre d'altres coses, fan classes de claquer per tots els demis, és d'iniciants fins a professionals... Jo sempre he volgut fer claquer. Doncs mira, és una bona oportunitat. I tant. I tant. Però les sabates, que t'has de portar com un ferro, no? Perquè fa així... Bueno... Aquest... Sí, això feia amb el tacó, amb el tacó. M'he mantingut d'una altra idea. És que no té una idea de com funciona el claquer. No passa res. Jo, si vols, el que puc convidar és assistir a el que és la programació més oberta al públic, que menja especialitzat, que és una oportunitat, també, així d'endinsar-se dins del món del claquer, on es poden veure cinefòrums, o, per exemple, a demà, divendres a la nit, a la sala, a Ivanoff, s'hi farà una tapjam. És a dir, una sessió de claquer improvisat amb músics en directe. Quan, demà, divendres a la nit? Exacte. Doncs que jo tinc la copa del rei i no puc anar jo. Avui, sí, estic convocat amb l'Espància Giren, amb els dos. Ah, mira. Avui no hi ha res, dijous, que avui tinc lliure, claquer, no hi ha res, no? Que jo sàpiga, no. Les classes hi són durant tota la setmana. Les classes són tota la setmana, no? Doncs jo n'he fet classes aquesta tarda, a nit, quan he acabat d'aquí. I, si no, també tens l'opció d'anar-hi dissabte a la tarda, on es farà una mostra coreogràfica, on es descobriran companyies i grups emergents. Tot això és gratis, sempre o no? Alguns actes sí i altres no. Però, per exemple, gratis podria ser... Ara, ara. La gent també vol coses gratis. Diu menys al migdia. Diu menys al migdia. Diu menys al migdia. Diu menys al migdia. Davant del Molino, la placeta que hi ha que hi ha davant del Molino... A partir, no sé si les 11 del matí, es farà una... bueno, una mena de... de mostra de claquer, on passaran també artistes i grups... Estrà a l'Amanya? Estrà a l'Amanya? Serà a l'Amanya. A l'Amanya estarà... No! No ho fas per aquests moments. Em tiraria un tret al cap. Gràcies. Però, vaja, això serà diumenge al migdia davant del Molino. Sí, sí, sí. Doncs que, a més, es rematarà la jugada, eh? Què? Amb una posterior paella, eh? Què diré? Gratuita també per tots els públics, o no? Amb això ja no sé què diré. No sé si hauràs de pagar un tiquet. Fem claquer, eh? Què faran? Ballaran sobre la paella, no? Ah, clar. No, no, no, no. És una bona feina, amb la sabata. Escolta, i què dic que veig aquí? Que la clauenda del festival serà una gran gala al mercat de les flors presentada per la mítica. Mítica, sí. Que tothom sap que també és una gran ballarina, de clau, no, però... Ballarina, al cas de la filla. És veritat, i llavors ens colen tots. Que ens espera un cap de setmana per acabar amb els peus calents. Va, Marti, ara sí. Toca parlar del festival d'avui. Tot i que més que parlar d'un festival, es dic que no és netecafestival, per tant, no sé de què parlarem. Ja t'ho dic clar. Doncs parlem d'una web que, diguéssim que aquesta web, té una gent que parla de treballar per la web. També, en el seu moment, van muntar un cicle de concerts, programant molts artistes diversos, per exemple, un artista com aquest, que sona ara mateix. Escolta, aquest no és el Fernando Alfaro. I tant! Llavors avui és molt misteriós, a veure si ho encerto. És un festival de Fernando Alfaro? No, no, no, no. Si permets, presentem Fernando Alfaro, i el recomanem, però jo no vull parlar de Fernando Alfaro, perquè va ser un dels artistes convidats en el cicle del que parlaré, però deixem primer de tots menjar... Quina expectativa, Marti, estàs creant avui, eh? Sí, és una mica com cancino, no? No, no, no. Desvetllarem ràpid de l'encol·líter. Avui parlem de periodisme. Ah, periodisme? Exacte. Des de fa uns anys a tot el món s'ha instal·lat una nova forma de periodisme, un periodisme més accessible a tothom i més barat, on sols necessites, principalment, una connexió a internet. Estic parlant dels blogs. Home, Martí, tu tens un blog, no? Tu mateix fas periodisme al blog. I tu? I tu també. Bueno, jo no. Jo no tinc blog a blog. Jo no tinc a blog. On tenim uns blogs, on tenim un panxar amb els nostres... Ah, bueno, sí, sí, sí, sí. Aquest periodisme és veritat, és veritat, és veritat. Que no ens donen un premi de millor blog de Catalunya, Martí. Segur, segur. Si voleu veure el blog del Martí Figueres, que el recomanem molt, podeu anar a ràdiodesbern.com i a baix a l'esquerra, veureu el Martí llototrejat, en un collal i tal. Doncs si està molt guapo, cliqueu sobre d'ell, metafòricament parlant, eh? Quan no trobo pel carrer, no li feu coses. I anireu directament al seu blog on comentes una mica tot el que parlem aquí i més coses, no?, el que et dona la gana, Martí. Sí, però, principalment, el que parlem aquí. Sí, bé, és que farem que no entri, com que no actualitzes. Sascarà. Ara que no actualitzes. És broma, Martí. En fi, no parlem del meu. No he venido aquí a parlar de mi llibre. No, de tu blog tampoc. He venido a parlar d'un altre blog, d'un cert nivell de qualitat. Avui vull parlar d'un blog que actualment ja és referència per molta gent que vol descobrir nous grups, que vol llegir entrevistes als cantants al moment, o, per exemple, vol llegir cròniques dels últims festivals fets a casa nostra, com, per exemple, el Festival DA, el Festival Internacional d'Autor de Barcelona, que en vam parlar fa una setmana. Martí, no puc aguantar més, ja portem 10 minuts a secció. Quin blog és, per favor, Martí? Estic parlant del blog AvivaVeu. Ah, AvivaVeu! Molt bé, AvivaVeu, eh! És un blog amb Sona, eh! Escolta, no és el blog de l'Eduard Gras? Sí, entre molta altra gent i treballa l'Eduard Gras. Gras, no gros. No sabem si és gros, és que no l'he vist. Jo tampoc. He parlat, també. I té la meva prima o grossa? Aquí m'has matat. Ara escoltarem, de fet, però, clar, on internet és anon, i a mi la gent escriu i no saps com és la persona darrere, no totes són roses i de 19 anys. No. També n'hi ha roses i de 18. En fi, l'Eduard Gras... Ai, gros, veus, mira'm, l'Eduard Gras escriu... I, de fet, s'ocurra, no?, i fa un programa... A veure, què és això? El blog AvivaVeu per la gent que no ho sàpiga. Mira, que ens ho digui ell mateix com va començar, no? Tot, tot, comença com nosaltres, com aquí. Mira, ja veu, Neix, de un antiprojecte que era un programa de ràdio, que havíem començat amb... com faig de la facultat, que jo s'estigui aprenent a la ràdio, va començar un programa de música i tendència de la facultat, va encarar més gent, i el cap del temps. El programa s'ha acabat... Però, mentrestant, just acabàvem de començar aquest ciclo de concerts. Després del programa s'acabava, perquè era una part de les coses de la vida, i... i una part dels que fem aquest programa, hem decidit, doncs, seguir endavant amb el ciclo de concerts, de Viureu, el Fantàstico, i, a més a més, obrir un avuet de la cultura, com el mateix programa de ràdio que fèiem, però amb petits canvis i un projecte diferent, amb una perspectiva diferent, i, bueno, i així vam continuar, i fins avui això ja fa 3 anys. Déu n'hi do, eh, un bloc que ja porta 3 anys, va encargar la web a Viureu, aquesta gent, i arrel d'un programa de ràdio. En una ràdio local, l'imagino. Quina ràdio era, tu saps? Per curiositat, eh? No t'ho va dir.Sí, sí, m'ho va dir, però no sabria... Que era un camp local, que no sabria... Renega de la ràdio local, espero que no. No, no, no, com ho va dir, perquè no... No vaig saber entendre la massa, i tampoc... Déu ser molt local a la barri, suposo. No ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. La qüestió... Van començar a programar ràdio, ja el mateix temps, també, o a cap d'uns anys van tenir la idea d'engegar aquest cicle de concerts en un local petitó, que és igual, Fantàstica o Club, que és el passatger dels escuideris número 3, al centre de Barcelona. Això, ma, i tant. Està baixant la rambla a l'esquerra, no? Exacte, sí, sí, sí. Per tant, Jordi, ja tenim aquí, directament, la vinculació amb els festivals per aquesta secció, parlant de festivals. Ostres, m'ha agafat, eh? M'ha agafat ben agafat. Ha apostat, ha apostat, però ja hem arribat. Sí, sí, sí. De fet, el bloc VivaVeu, o aquest conjunt, aquest projecte, digue-li com vulguis, també té una estreta vinculació amb el festival del... Sí, tenen, bueno, porten 3 anys col·laborant-te'n. Això va al final de la VivaVeu i al cicle de VivaVeu. Anés a partir de la gran etnot que teníem de... de programar els grups que ens agradaven, els grups d'aquí, amb el repte de fer-ho en un lloc on no es podien plaficar, de les anàvies de setmanes d'acostics, tot el que. I llavors ja vam anar a l'exteriors de fer-ho sense micròfon, i per donar-me una mica més de... que fos diferent, la gent. I això ja fa 3 anys. I ho va ser el primer, ja ho va venir el primer any, que va moltes vegades, el que són més que venen grups, que tothom els coneix o que s'han coneguts, i han per tocar endullat i fent sorolls, distorsions i tot, llavors una mica venen a... venen el fantàstic, amb el repte de tocar sense amplificació. Has notat que aquest noi pedala radio, eh? No? S'ha de parlar. Vull dir, s'ha de parlar i parla molt, vull que no digui que sigui dolent. No digui que se'n rolla. Has tingut problemes per editar-ho, no tot plegat, o no? No tanco amb com pot semblar el que sí que ets a dir, ara que el que ho treus és que, normalment, amb les persones que entrevisto o xerrem per telèfon durant quart d'hora, 20 minuts, amb aquest tema tot el regol vaig estar mitja hora xerrant. Mitja hora xerrant, eh? Que ho has pagat tot, la trucada? I sempre pago jo. No em pateixi. Després passa la factura, aquí a l'Ajuntament, que molt amablement t'ho pagaran. A veure, 5 persones estan darrere del projecte de Viu a Veu, no? Més sempre, uns quants col·laboradors externs que també escriuen el seu, no? I tu, Martí, per què no estàs a Viu a Veu? Podries anar? No te n'ho fes. No te n'ho fes. No te n'ho fes, no te n'ho fes, no te n'ho fes. Ja estaria bé, eh? En fi, vinga, explica'ns una mica què és el que fan a Viu a Veu, aquest bloc i tot plegat, que m'imagino, perdona, que et torni tot allà, però el bloc és a Viu a Veu, punt. Punt com? I punt, ja està. Sí, sí. En fi, va, va, va, va, va, va, va. A Viu a Veu, punt com? Va, va, va, va. Què és el que fan? A veure, explica'ns una mica. A veure, aquesta gent, a cadascú, s'ha encaragat, diguéssim, de la seva parcel·la, però, si tu entes, pots veure cròniques de concerts, cròniques de festivals, i el cicle, aquest de poesia, on també s'hi penjen continguts. Ja hi ha, potser, que condueix, no? Cadascú, el mètode de treball, té la seva parcel·la, unes, potser, més a la producció dels concerts, un altre, escriure el bloc, el disseny, el que s'encarrega del cicle de poesia... Però, bueno, tampoc, que quedi clar, ara, per ara, no és un mitjà per qual es pugui guanyar la vida, que, d'acord, ho has de dir, que és el seu. I, malgratot, ara, han passat de bloc a web, i sembla que potser comencen a generar una mica d'ingressos. Ah, sí? Sí, sí, sí. I així, poc a poc, ja està, en el que seria, de l'ematarisme, i potser fem passos sense... sense tampoc per tendrà un massa, però com professionalitzant-se, no? De fet, avui ho veus, un referent, i ho he, sobretot, per la qualitat dels seus continguts, perquè és un exemple de bon periodisme. Per internet, tot el que eren blocs o revistes digitals, em semblava que... que allà hi havia, que tot era una mica... com el fenomen Twitter, una mica vomitar-ho, i vinc a cap a una altra cosa, no?, notícies greus, i prioritem la quantitat de la qualitat en posicionada entrada. Potser tirarem menys continguts, però els continguts que tirem, que siguin ben tractats, que siguin temes del que sabem del que parlem, que es vegués i que es notés, que s'havien d'haver parlat la mica, i que el nostre judici o la nostra opinió, la nostra mirada, fos una mirada pàlida, com la que més. Per cert, fa un moment, Martí, comentaves, que viu a veure aquest blog del qual avui n'estem parlant, va començar en un programa de ràdio. Què hi feien, en aquest programa de ràdio? Bueno, era un programa de ràdio de continguts culturals, i sobretot entrevistaven a grups, i, com nosaltres també hem fet, fins ara, o l'any passat, convidaven a anar als grups a portar els seus instruments i a tocar algun tema, no? Ah, sí, eh? I llavors, en paral·lel, van obrir el Fantàstico Club i aquests que... El Fantàstico Club, que és aquest bar musical, que hem dit abans que és el que resco d'allà, és de Barcelona. O sigui que ells són els propietaris d'aquest bar, també. No, no, no, no, no, no, no. No va regema. Val, val, val, val. Els Fantàstico Club, quan van obrir el local, tenien una idea d'anar-li una certa vida... Programar concerts, concerts i activitats i tot, no? I aquests que ja escoltaven el programa, van pensar... Escolta, si vosaltres els havíeu de portar grups a tocar la ràdio, porteu-los aquí, que estaran molt millor, tindran un acústic amb millor i tot. I així va començar el Cicla de Vivaveu. I, en paral·lel, el cap de molt poc, el cap de tres mesos, va néixer també la vinculació amb el Primavera Sound. Nosaltres portàvem 6 mesos que en el Cicla de Vivaveu i 4 mesos tenien la revista, en un blog, i els vam proposar que anaven a ser bé que fèien coses al metro, que fèien coses als parcs, que fèien coses aquí i allà, dels dies de marge i després del final era, que els havíem proposat escoltar. Nosaltres tenim el Cicla aquest, que portem grups, que ho sembla així, i el Primavera és d'aquests primars dirimeques, portem un grup allà, cada dia, i ho incluem. Fem-ho dins de la programació, diguem-ne, que s'acompanyen les primàveres al clan, i per sorpresa, per sorpresa nostra, ens contesta i ens diuen, eh, que haig de fer molta gràcia la idea, que perquè no. I tant, i jo sí, de debò, sí, sí. Que teniu concerts aquesta setmana, doncs... Aquesta setmana teniu concerts, i aquesta setmana vinc del fantàstic, i mirem, i... Sí, perquè no. Doncs poca broma, no? Perquè ja porten 3 anys, i en guany, amb aquesta tercera edició, la gent de la Viu de Veu s'han volgut posar més seriosos, oi, Martí? Sí, a més a més, també, gràcies a l'esponsor d'Estreia Dom, en creat un bon cartell de grups independents de la Sena Catalana. Així, si fem un repàs, comença tot, aquest dia junts, que ve, a la set, amb el grup de Síctor Valdanya, amb de Check This Out, projecte punk rock del músic i cantant Víctor Saldanya, i de la setmana, amb el grup de Síctor Valdanya, amb de Check This Out, projecte punk rock del músic i cantant Víctor Saldanya, i de la setmana, amb el grup de Síctor Valdanya, i després, a les vuit de la tarda, li toca el torn, els Aliment, un grup de Girona que sona molt bé i que sonen així. A veure com sonen, el... Aliment. Canten en anglès on ho sembla amb mi? No, ho sembla tu. Per cert que et dimarts toca una altra banda, no? Dita nomenada Universe. Exacte. També amb components del mateix grup que estem sentint, els Aliment i coses curioses, se'ls tenen penjada a internet una cançó. Però pel que es veu, em sols una cançó i han aconseguit captar l'atenció dels Avivadeu. Aquest fet, a mi em fa molta gràcia, perquè és d'alguna forma o altra, exemplifica molt bé la manera de treballar d'avivadeu i la confiança que tenen. I aquesta manera de treballar, de donar conèixer a nous talents, amb una sola cançó, va, us donem el fantàstic per a vosaltres. Per cert que també la setmana que ve el fantàstico... El mateix dimarts. El mateix dimarts. Home, toca un amic de la penya amb el Morro, no? I tant, el senyor Colomó. Joan Colomó toca, eh, molt bé. Mira'l, que el tenim. Creuen voreres plousant el tren, sense el que esperes quan, parlar la gent és màgic, que és meravellós, que ens manté així. Hola, sóc Joan Colomó, una abraçada a la penya del Morro. Molt bé. Hola, molt content, això. Per tant, aquest és una mica el castell de la primavera a Viubeu, no? Exacte. Però la vida musical no s'acabava amb la primavera, eh, que en Viubeu, perquè després segueix el cicle. Per exemple, el concert d'un grup que està sonant molt, que es diu en Eurípides, en Històrogidis... Ai, m'agrada el nom. No sé com sonen, però m'agrada el nom. Bueno, el cabecilla, no, l'iniciador d'aquest projecte musical és Grec. És Grec Català, o alguna cosa així. Ah, està bé. Però també ha vingut aquí, no, ara? Però també pel cicle de Viubeu, han passat de grups desconeguts, que també després han fet un nom, però també grups i cantants que ens sonen més, com els enímic, la Brigada, o el Fernando Alfaro, que en parlàvem abans. I aquest estiu també segueixen, també fent coses, i renoven també la seva col·laboració amb el Faraday. És a dir, tenim el primavera a Vibe Club, i també tenim el Faraday a Vibeveu. Que s'ha avalat la nova, el Faraday, no? Que és així com el festival modern de Vilanova. Ah, ja, ja. I el Faraday a Vibeveu es farà en un bar de Vilanova, que es diu Sonsito. Sonsito? Ai, Sonsito! Ai, Sonsito! I els atèmremes també prometen una festa en algun lloc on hi cap prèvies més persones, ja que l'aforament del Fantàstica Club és límita. És límita, sí. Doncs, Martí, moltes gràcies per haver vingut avui. Ja sabeu que avui hem parlat dels a Vibeveu, tenen un blog, a Vibeveu.com, i que, si voleu anar al primavera-sound, tot comença aquest dilluns al Fantàstica Club. Com deia el Martí, amb Sistors Valdanya, amb The Check This Out, i Aliment, i Dimarts Univers i Juan Colomo. Tu dius que ets màgic i meravellós. Que vagi bé i disfruta de la vida, que ja sé que ho fas, perquè ets un festival amb tu mateix, i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bones tardes, Martí. Adéu. És màgic, és meravellós, que ens manteixin així. No vull pas la veritat. No vull pas la veritat. No vull pas la veritat. Vull ser feliç. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. He agafat l'avió cap a Palma i no a Maó. Urupor de Girona, o Barcelona Nord. Porta-ho, Gate 05. Vuevo. Flight B6237. Équits, équits, équits. Seient 24C. I serà per forces del destí o aquesta fe que tinc amb mi. O per la sort del pedagri. Un regal dels mallorquins. Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? La fabulosa de mi és fosa. La tot de tots, la mallorquina és fosa. Que hi ha l'Antònia Font. L'Antònia Font. I un metge follant l'Antònia Font. L'Antònia Font. I vam deixar-nos de punyetes i vingues somies femenetes. Però en ce 3000 segons t'acarices i festetes i petons. i diria al seu ex, en Joan Miquel. Això més que un avió, és un matís campoló amb dos marxanets a volt. I ballenes i sirenes i estrelletes i planetes, jo m'hi esplenc, et vaig a dir si és amb barretes i amb barretes. Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? La favorosa, la més famosa. De tot de tots, la majorquina més formosa que el mull. L'Antonio Font, l'Antonio Font. L'Antonio Font, l'Antonio Font. I la resta del pesatge, s'ho mireu amb recep, jo tinc un por de ment i no els veig tancant en un pes. I és que no venc dels manel, ni el quintembre, ni el putet, ni tan sols el diré molt i no menys va ser rendiment. Jo vaig ser l'hirem triomfeu del festival Mallorca-Coc. Curiosa, eh? Curiosa aquesta cançó titulada Antonio Font i d'Albert Pla i Pascal Comelade. Que com m'ho heu escoltat, la lletra, m'imagino l'Albert Pla a l'aeroport de Girona, anant a agafar un avió, i de cap i volta s'asseu al costat d'Antonio Font, no del grup, sinó de la noia que dona origen el nom del grup Mallorquí, que tot molt bizarro, plegat, molt Albert Pla. En fi, fem una petita pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments. No sé amb què, perquè estic trucant a la Rosa Arx, la nostra educadora canina, que cada setmana em explica quores sobre gossos i tal. I ha de parlar sobre els aliments, però no... No la trobem. Sembla just a la fusta això, saps? Que truquen a la gent i tampoc la troben. Bé, nos fem una pausa per la publicitat i alguna cosa ens inventem. Avui és un bon dia, ja us he dit cara, perquè truqueu una mica. Sí, ja em sou companyia, ja que l'ha fallat la Rosa Arx, perquè no truqueu i parleu amb mi les vostres coses. Per exemple, on veureu la final de la Copa del Rei de Demà d'Ivendres? 93372366. Les primeres trucades tenen un regal de la ràdio. Sí, mira així, així. 93372366. El telèfon de la ràdio, que acaba amb nom de jugador de futbol, 6u... Aquesta és una broma que us la regalo, com el Rubianes, però, vaja, 93372366. Va, truqueu-me, truqueu-me i expliqueu-me on veureu el partit de la Copa del Rei de Demà la final al Vicente Calderón. Si aneu a Madrid també expliqueu-nos-ho, el que vulgueu vosaltres. Vinga, va, d'aquí uns moments a la penya del Morro. I el Morro fent d'ara. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Justa de la Fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això ens altres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar l'avall. Ha dit així, m'ha sonat malament. Ara, a dos quarts d'onja, per rebel·la. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Justa de la Fusta. Vivim Sant Just en directe. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm, rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Camala, diuen que justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga. Ai, port fa lloy que se m'ha fet la cursa les mitges. Amics amigues, espero i ho desitjo que la penya de l'Esgalta, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tindríem la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. M'ho desitjo que la penya de l'Esgalta, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tindríem la vida més... Ai, port fa quina meravella. Soc l'Àngel Llàcer, i la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui. Si us avisa una salutació a tots a la ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro, és un altre pitjor. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, que m'ho fos. 6.52 de la tarda, hem obert trucades per si línies telefòniques més ben dit, hem obert línies telefòniques per si algú volia trucar i comentar-nos on veure la final de la copa del rei i del Barça de Davà, però, oh, sorpresa, no truca ningú. No plou, no plou, diu. No plou, diu, que si no truca ningú, és que vol dir que no tenim ullens a la penya del Morro, o què passa aquí, no tenim ullens, o no tenim ullens, la gent no truca. Potser és que jo he pensat, Jordi, que no sigui que hi hagi un error, doncs de comunicació amb centralet o alguna cosa, vaig a trucar a la Carme, que és la persona en aquest cas i rep les trucades de ràdio d'Esvern. Carme, o l'espero un moment, que et passi un directe, així tothom et podrà escoltar. Carme, bona tarda. Què tal, Carme Verdo, com estàs? Conaguda ja per tots, un moment molt famosa. Mira, que està fent el programa fa un moment, i he dit, escolta, perquè no truqueu, saps, les persones que no esteu escoltant, per saber què fareu demà a la final de la copa del rei, i no truque ningú. I llavors dic que no sigui que tenim un problema amb la centraleta i que no arriben les trucades, alguna cosa. Avui sí que arriben, eh? El telèfon funciona bé, no? Sí, sí. Això fa re, fa dos minuts, abans de la publicitat, perquè això sembla que el Justa de la Fusta m'ha fallat una trucada. Què? M'ha fallat una trucada, i no sé, no sabia què fer, però em dic que la gent truqui i em digui, per exemple, no sé, a mi és igual, cosa vol cosa, jo vull parlar... No pots parlar de menjar d'algú. Això és un altre drama, no puc parlar de menjar dels gossos. I llavors, jo el que et deia és això, que no sé, que mira, que era... Preguntava si... Has trocat algú? Potser és per tu. Has trocat algú? L'ha agafat un directe o no? Però això no s'ha fet mai, eh? Si vols agafar un directe. Sí, a veure. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Francisco. Francisco, què tal? Bona tarda. Tota, un moment. Truques per parlar amb nosaltres sobre on veuràs la copa del rei? Sí. Doncs Francisco, no et penjis un moment. Carme. Digue'm Jordi. Tenim un oient. Tenim un oient que truca, eh? Gràcies, que vagi bé. Ara parlo amb ell, gràcies. Francisco. Hola, escolta. On veuràs tu aquests truques de Sant Just, m'imagino, no? Sí, et truco de Sant Just. Des de quina part de Sant Just ets trucant? Doncs mira, t'explico. Estic trucant des de davant de ràdio d'Esvern. Des de davant de ràdio d'Esvern? Però sí que veig que... Sí, t'estic veient. Però escolta... Tu no et dius Francisco, que et dius Dani, que ets amic de l'Èric Pomar, i que véns aquí una estona a fer la secció amb l'Èric de la gent de juvenil, però què era això? Que quedi clar que ha sigut una broma d'Èric. No, escolta. Éric i Dani, Dani i Éric, que sapigueu que heu jugat amb els meus sentiments. O sigui... Per un moment pensava que teníem algú que ens trucava, saps? I he pensat... Avui sí, avui és el dia que truquen els huyens, però clar, com que no ens escolta mai ningú. Dani, jo... No estic enfadat, eh? Ni res. Només que t'agraeixo i m'emociona aquest detall que heu tingut amb l'Èric d'ajudar-me a que la gent truqui. Sí, però jo ara t'he dit una cosa. Si heu guanyat aquell premi fa... L'any passat, si veu guanyar aquell premi, anirem a guanyar una mansió de... Que teniu mossollent. Gràcies, Dani, gràcies. Gràcies. Vam guanyar una mansió de qualitat als Premis Radios Socials de Catalunya, que ja ha passat més d'un any. I ningú se'n recorda, Dani, gràcies per recordar-te. Si de fet... De res, home. Si l'hem guanyat és també gràcies a gent com tu. Ara m'ho emociono i jo. Quina emoció. Escolta, no ens ho perdrem, però és que és molt més fàcil. Sí, però és molt més fàcil. Som uns gamberros, tu i l'Èric. Sí, i l'Èric també. Van niu a la segona part, el programa, avui o no? Sí, avui vindrem. Amb unes quantes notícies, explicar una mica... Amb molta conya, que avui anem molt feliços per la vida. Tu, feliços per la vida. Dani, tu quants anys tens? Jo, 12 anys. I l'Èric també. Doncs us esperem aquí a la segona hora del programa. Gràcies, fins ara, fins ara. Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. Adéu. Bé, doncs a la segona hora parlarem amb ells. Ens explicaran la gent de jovenil de la setmana i tot plegat. I altres, res, escoltem un tema musical i tot seguit connectem en com ràdio. Si el dia que truqui un oient, de veritat, això serà ja... Jo tinc una ampolla a cava aquí preparada, que la vaig a obrir ara. Pensava obrir quan truqués un oient, però ja la obro ara, perquè veig que això no passarà mai. I ara mateix a l'apenya del Mo Roof. A l'apenya del Mo Roof, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. I ara mateix a l'apenya del Mo Roof. I ara mateix a l'apenya del Mo Roof. Bona tarda, són les sisos. El ministre de la Interior, Jorge Fernández Díaz, ha revelat que el Govern cobrarà pels desplegaments policials i institucions, associacions, persones físiques, persones jurídiques i que exigen, per la seva natura, un gasto en seguretat considerable que financia el conjunt de los ciudadanos, pues que quienes se beneficien de esa protección, de esa seguretat, participen en la cofinanciación, se corresponsalicien en la financiación del gasto que conlleva esos eventos. D'aquesta manera, Fernández Díaz ha parlat de copagament a la seguretat. Diu que s'inclourà la nova llei de protecció i seguretat ciutadana perquè pugui entrar en vigor a principis de l'any vinent. Així, doncs, el dispositiu policial de la final de copa de demà en quedaria al marge. El ministre d'Educació reuneix en aquests moments amb els consellers del RAM de les diverses comunitats autònomes. A l'entrada de la trobada, la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha reclamat que la signatura d'educació per a la ciutadania inclògi coneixements de l'Estatut de Catalunya. Madrid, Albert López, bona tarda. Bona tarda, sí, la consellera més. La signatura de la suprimència dels governs no són capaços d'excloure la ideologia del contingut. Irene Rigau troba més problemes d'educació per a la ciutadania perquè assegura el ministre i deixa una empenta molt personal. S'associa nacionalisme a l'espressió excluent. Nacionalisme excluent al costat del terrorisme i del fundamentalisme religiós i dels estats fallits. Entenem que és intolerable. És demanat que això se suprimeixi tot el meu. La majoria d'alumnes que superen aquesta nota estudien batxillerat. El ministre i tots els consellers de l'àrea continuen reunit d'aquesta hora. La borsa espanyola tancat s'ha assiut en vert amb una pujada de pràcticament l'1,5% i ha recuperat el 6.500 punts. Una jornada positiva per la majoria de valors de l'Ivax 35 menys per bànquia. Tancat amb una caiguda de més del 6%. La prima de risc s'ha mantingut estable i s'ha situat als 477 punts bàsics. Els bombers han localitzat el cadàver d'un dels tres desapareguts en l'explosió d'una fàbrica d'oli a Moraleja, Cáceres. El cos ha estat trobat a l'interior de la fàbrica sinistrada i de moment no s'ha identificat. L'explosió ha causat també dos ferits tot i que de poca consideració. La situació ara dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona connectem com sempre amb el centre d'informació transmet. Marta Espinoza, bona tarda. Bona tarda des del centre d'informació transmet. En aquest moment situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Nos registran problemes a metro, tampoc als autobusos, tramvies, línies de tren, de rodalies de Catalunya i de la Generalitat. De moment res més afegim. Des del transmet, bona tarda. Com ràdio, es pots. Bona tarda, us parla Cristina. El Barret del Barça farà d'aquí una hora l'últim entrenament abans de la final de copa de demà contra l'Atlètic de Bilbao. El farà el camp nou, després Pep Guardiola farà la roda de premsa prèvia al partit. Fins demà mateix el Barça no marxarà cap a Madrid. Ja hi és l'Atlètic de Bilbao, que aquest vespre s'ha d'anar a l'esquadra. Bona tarda, l'equip va s'entrenar a partir de l'esquadra. La gesta de l'Estat i Vicente caldrà una gesta. Perfectament, després de ser en partres, cantada a les últimes hores d'abans de l'entrenament, a un quart d'avui. A l'Espanyol, el mig campista Romarí, que ha assegurat que no descarta continuar el club, tot i que ja s'hagi acomiadat. Romarí que té un any més de contracte amb el Sevilla, vol parlar amb el director esportiu del Club Andalús i el director de l'Estat i Vicente. La natadora catalana de sincronitzar d'Andrea Fuentes té a la base la medalla de plata als europeus de Debrecen, a Hongria. Fuentes ha estat segona a la rutina lliure en la modalitat de solo, només superada per la russa Natàlia Ischenko, a la final dels 800 metres lliures. La catalana Érica Villadecija ha estat quarta, mentre que la mallorquina Mela Nicosta ha estat cinquena. El giro d'Itàlia, avui victòria a l'esprint, que es manté liderat a la General amb bàsquet al Barça Repel València, 3 quarts de 10 de la nit en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol de la Lliga CB. I avui comença la localitat italiana de l'Odi, la final avui de la fase final de la Lliga Europea d'Ukei Patins, a les 8 del Barça s'enfrontarà a l'Oliva Irense, i a les 10 els reus a l'amatori l'Odi. Com ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora la Sant Justany que evadi, et presenta el llibre, Nutrició, Física, Mental i Emocional, que en gent està evadi de psicòloga i naturopa, i ha escrit aquest llibre en l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i la salut de la gent. I el llibre, que es veu a l'Odi, serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties, com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. I el va dir, et creu, que la majoria de la gent no s'alimenta adequadament, que cal regular-ho des de ben petits, i per això avui recomanarà alguns aliments que ajuden a equilibrar emocions i prevenir l'estrès a l'ansietat, és el que s'explica en aquest Nutrició, i els alumnes de Gisè presenten aquest vespre a l'Obre de Teatre Bruix, és un acte dirigit a tots els públics. Els menors de 3 anys tenen l'entrada gratuïta, i els nens i nenes hauran de pagar 3 euros, i els adults hauran de pagar-ne 5. L'obra representarà a partir de les 8 a la Teneu, i els nens que recaptin serviran per finançar el viatge de final de curs. I demà també els alumnes de l'Escola Onsen celebraran la festa de la primavera. Serà a partir de la 5 de la tarda, i qui assisteix ho podrà caudir d'una actuació musical de grup mínim al 21, d'una mostra de dansa. També hi haurà tallers d'instruments, manualitats de flors de vapor, i exposicions de manualitats fetes pels infants. Els nens i nenes de Gisè vendran reposteria i begudes per recollir diners per aquest viatge de final de curs. I acabem aquest voliòdic explicant-vos que el Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llobregat. El mes de marge es va començar en zones naturals per les pluges d'aquell mes, i ara toca també en zones robanes. El mosquit tigre no és més agressiu que el mosquit tradicional. No estan això a la principal amenaça raó en el seu origen, que és justament a prop de casa des del Consell Comarcal fan una crida a la ciutadania perquè col·labori i eviti que s'acumulïa a aigua en recipients, petites cisternes, plats, o cendres ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap per ball perquè no puguin inundar-se, tot i que les administracions miren d'evitar aquesta proliferació en espais públics des del Consell Comarcal alertant, que s'ha de donar a la campanya anti-mosquits durant tot l'estiu i s'allargarà fins a principis de tardor. I això és tot de moment més informació a partir de la set, els senjors notícies, Alicia Vespre. I a partir de la set, el Consell Comarcal s'ha de donar a la campanya a la ciutadania i que es col·loquin de cap per ball perquè no puguin inundar-se, tot i que les administracions miren d'evitar aquesta proliferació en espais públics des del Consell Comarcal fan una crida a la ciutadania i que es col·loquin de cap per ball per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball, per ball. Si s'hi deu a la tarda, com esteu? Benvinguts a la segona part de la penya del Morroo. Bé, d'entrada a saludar a les grups de la penya del Morroo, que avui no estan aquí amb nosaltres, perquè estan al xat, grups de la penya del Morroo i estan allà parlant i diu, home, avui l'Èric Pomar ha portat un col·lega. Sí, ha portat un col·lega. Voleu veure tot això a través de la webcam de radiodesvern.com l'Èric Pomar, el locutor més jove de Catalunya. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tendràs l'òric Indonesia, una tarda inf cerebrale perfecte. Ara tinc un dubte aquí. Avui he vingut el Dani, el teu amic, Downi, bona tarda. MUAM! 殃a'm. Vam parlar... Bona tarda. Descompte. Tu eres el locutor més jove de Catalunya sabes sobre els l'Äeric. Quina... quin dia vas marxar, Éric? A l'agost.A l'agost. I tu, Dani?El setembre. Oh, Éric, però m'haurà guanyat! Per un mes... Per un mes, no, Éric, o no?Sí. Molt bé, doncs molt bé, Éric. Ja està. No guanyes res, la xorrada, eh?No, ja, ja. Normal, normal. Què vols dir, que no guanyes res? No hi ha competitivitat, aquí. Eh... no, no. Tu, Éric, ets una veu competitiu, que sí, em sembla. Potser o no?Sí, sí. Ara sí.Ah, sí. Ara, ara.Ara m'ho estic deixant. Ah, que van malament els auriculars.No, no, que no. Ah, va, Éric, no, no. Que no m'has sabent i jo, que els auriculars són malament, eh? No, no, van perfectíssimament.Sí. Per aquí pregunten si l'Èric et dona instruccions a tu, Dani, del que has de fer a la ràdio. Pregunten a les grups de la penya del Morro al chat de ràdio.esvern.com i si la baterèonia és un grau, no, Éric? El què?A veure. Que no m'escoltes bé?No gaire. No gaire. Gafes els altres auriculars.Exacte. Ara, ara, ara. Ara, Éric, que està agafant els altres auriculars. Però veus en compte, eh? Em sents millor, ara? Eh? Bueno, tenim un problema. Dani, tu què tal? Com estàs, tu?Jo molt bé, mira. A tu, per veure els auriculars?Sí, a mi em van bé. M'ha caixat bé.Só la meva medida. Va, a la teva mesura. La teva talla, la teva talla. Éric, que aquí pregunten al chat que si la baterenia és un grau i tu, clar, l'hi estaràs ensenyant, perquè ja portes un any al programa, i amb tot l'esperança que tens tu, radiofònica, al darrere, el Dani, com funciona tot plegat, no? Què l'ensenyaries, el Dani, què l'hi diries, per exemple? El primer de tot, el primer de tot, però què l'hi diries? Pots que... no sé. Ensenyar-li, no?Sí, però què? Un consell, un consell. Dani, demà hi ha un consell a l'Èric, no? Sí, a veure, un consell a l'Èric.Ara m'has pillat, no? No.És modesta, l'Èric és molt modesta. És molt modesta, l'Èric. D'entrada que s'ha... Està 4 cindits al micròfon, no, l'Èric? Exacte.Sí, per exemple. No fa falta que te les mesoris així. Ara, ara, ara. A distància...Vale, ja. Parla clar i català, també, no? Exacte. El proper dia portaré una regla d'aquelles. Un cartavor... Ara, per mesurar-ho bé, doncs mira, molts col·legues, molts locutors... El dineria ve, el dineria ve. Si escoltes algú, el portaran així. Està venint al micròfon. I, clar, hauria de ser una mica millor. A veure... En fi, mira, les rupis, el radio es veu un punt com. Diuen, quin merder tu i tant, i tant... I la sort, i la sort que...I el que és l'Iora. Ui, què passa aquí?No, no, no. Què passa, què passa aquí, Ari?No, ningú, ningú, no. Què té bé, eh? En català, en català. Et veig, et veig. Es van corregint i tenen el seu micro-univers, no? Sí. O sigui, el que no està suprellat, ho dic jo. Vale. El que està amb groco i estupor. Vale. Vale, va, queda bé. Vinga, va. Les últimes instruccions, abans de començar la secció de l'agenda jovenil de la setmana. L'Eric, donant-li el Dani, últims consells, allò que té jota, el té jota, el tal, tal... Vale, doncs, vinga, va, comencem. Tots estem a punt o no? Jo també estic a punt. Tenen la música, esteu a punt, Dani?Sí. Eric, estàs a punt?Sí. La secció de l'agenda jovenil de la setmana. Què porteu avui, Eric i Dani? Doncs avui portem teatre. Agat amb botes, el petit l'hi seu, i, com de costum, una altra vegada, els que tenen càrner Super3, més de 8 anys, tenen descontes. Molt bé. Oi que sí, Dani?Sí. Super3 va divir per aquestes activitats tan xules de cap de setmana amb la família.Molt bé, eh? És veritat. Doncs aquest teatre també s'ha de dir que és mitja opera. I del seu creador, Xavier Montsalvatge, està basada en la història de la pel·lícula, Algata amb botes. Tu has vist el que sapeli, no? Dani?Sí. I de què va? Doncs va així, tipo... D'un gat que porta botes.Sí. Això... Ah, també gràcies. Dani, és veritat. Coses que passen.És veritat. Però és veritat, el gat amb botes va donar un gat que porta botes. Que porta botes, lògicament. No es van matar gaire, no?, els creatius de la pel·lícula, a l'hora de posar el títol. Però vegem. Com gris, la pel·lícula de Gris? Que va d'aquest color.No, la pel·lícula no és grisa. Ah, no? És diferent, llavors, no? Home, no és en color.És veritat, és veritat. Depèn de com autoritzen per una cosa o una altra. En fi, què és això que deia el gat amb botes? Doncs que es faran el petit liceu, no, Dani? Sí, oi tant, es faran el petit liceu. I on està?Doncs està... No ho sàpiga.Doncs està la rambla a 51-59 de Barcelona. I on serà? Doncs serà aquest dissabte, 26 de maig, a les 11 del matí. Exacte. I aquí ve l'avantatge als súpers, el que tenen el carnet, els súpers... Vosaltres els súpers o no?Oi tant, tant que sí. Ojo que jo també el sóc, perquè sí, el Club Super3 és el club amb més socis d'Europa, i no sé si és del món, però sabeu per què?Per què? Perquè no jubilan a la gent. És a dir, jo no estic jubilat del Club Super3, i encara podria, suposo que no, apropar-me els descontes, però vaja, com que no jubilan, tothom qui s'ha fet del súper és per tota la vida. Molt bé. Doncs Dani, ja veiem, digue'ns els preus de les entrades. Esclar. Els preus de les entrades són els supers gratis, i els no-súpers, hi ha durs, ribuiteuros, i, com sempre, tenim una web. Sí, oi tant. El www.liseuversalona.cat. I ara què porteu? Perquè això ha quedat clar, eh? Si us ve de gust, el liseuversalona.cat podeu trobar el gat amb botes pel petit liseu, però ara canviem una mica de registre, no? Enlloc de donar el liseu anem a una altra història. I també portem circa, avui. Bé, la grupi de la penya del Morro no para de cascar el pare Xarrà, vull dir, eh? El chat de radioelsvern.com i diu... Som originals de mena, és veritat. Això ho diu el senyor Benito, tens tota la raó. Tampoc ens vam matar amb el nom del Twitter i el Facebook, és veritat. Va repassant aquí el que diu el senyor Benito. Vosaltres coneixeu el senyor Benito o no? No, no, no. El senyor Benito és la veu a nous, que es diu, del programa que porta Bigoti, dels divendres a fer la secció de les cores més importants de la vida, i entre altres cores, per exemple, diu això. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Després fa l'anunci aquell de Heel of the Leap. Moltes cores, sí, sí, sí. No parlem del senyor Benito, parlem de circa. De circa, avui. Avui porteu circa, també. Doncs sí, és del circric, representat principalment per Turtei Pultrona. Tu el coneixes, Jordi? El Turtei Pultrona i tant, personalment no tinc aquesta sort, però és un dels grans pallassos de Catalunya, col·labora amb pallassos sense frontera, també. És un dels responsables, i la veritat és que el malcircric... va ser increïble, increïble. I tu, Dani? Jo sí, jo el conec. Jo he sentit a parlar d'ell i tal, però jo de cara a cara, com es diu, no n'he vist mai. Bueno, doncs... L'espectacle es diu, els racons de la memòria. I es farà durant els dies. Duren els dies 27 de maig, 3, 10 i 17 de juny. I on serà? El camp canal de Sant Esteve d'Ep per a l'autordera. I ara ve l'avantatge als superes, com abans. Perdona, que està patuginada pel Club Super3, avui, la secció? Sí, sí, sí. Ah, o sigui que vosaltres la veu un d'uns ingressos extra. No, estic veient aquí, del Club Super3. No, no, no, està bé, està bé, està bé. M'ha premès ja bé, no? Sí, tant. Ara que tali com va la cosa. Sí, sí, sí. Per cert, quin número de SuperSoul, vosaltres? Ui, ui, jo, si no, millor el carnet. Vaig a casa i... No, no, no, no, no. No et veig enlloc de niquet, aquí. No, perquè trigues més. Bueno, hi ha la tira de números i trigues més. Si hi ha els números que no anar a casa, saps? És veritat, clar. No ho dic perquè hi hagi sis lents, que no és el cas, sinó perquè hi ha la tira de números. Home, per ser al Club, que hi ha més... O sigui, que hi ha més persones inscrites. Més persones inscrites. A tota Espanya i a tota... I quasi tota Europa, doncs... Hi ha d'haver uns números, no? Tardaria el meu temps, sí, sí. Bueno, doncs va, ara, l'avantatge dels supes, quan voles les entrades? Zero, zero euros, és a dir, gratis. Els supes és gratis i els preus no supes és 12 euros. El preu de no... que no sopes, dius? No, no sopen. Aquests no sopen. No sopen, eh? Els del círcric no fan sopa. Ah, va, va, va, va. És que són supes, els hi entren supes. Ah, supes, supes. Perdó, perdó, a grup sopes, sopes 3. Sí, sí. El preu de no sopes és 12 euros i el preu adults és 18 euros. I, com sempre, tenim una web, normalment. Sí, o tant. Doble, doble, doble. Ves aquí com un rintintin, eh? Normalment. Espero que estigui feta, Dani. Espero que l'hagis buscada. Sí, professor. Ara, ara, que escolto. Ara, ara. Escolta, no estem passant bé, avui, eh? Sí, sí. A propè dia portem unes pastes o una noctilla. Vinga, va. Unes napolitanes de galles. Les sopes. El berenar de la penya del Morrocà a setmana amb vosaltres dos. Està convidat. Ara, el menjar el porteu vosaltres. D'acord, ara. Sí, jo porto la música. Mira, el Dani diu que sí. Sí, sí, jo. Vale. Ué, que som déu, sopa, bomes, berenar! Per cert, què us donen de berenar? Us donen de berenar a l'institut?Sí, home. De berenar? No?I què més? Us donen de berenar, sí, home. Agafeu el berenar de l'institut i porteu aquí el compartiu. Ah, sí, també. Bona idea. Si no us regalen ni llapisos, com ens regalaran a berenar? És veritat. La grupa de la penya del Morroc al chat de radiosberg.com diu... El Jordi és un garret patiu. Sempre berenen gratis. Això té la cara, ara. Escolta, que no... Estaven confabulant en contra meva! Home, no.Ah, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord. De què parlem? De què estan parlant? De la web del Cirque. Ah, és veritat, la web del Cirque, allà. La web del Cirque, a veure. La Circric, eh, torna de música. Vinga, a veure. Doncs la web és... www.circric.com Molt bé. Bé, el senyor Beníto també ha volgut fer acta de presència aquí. Encara és la beua a nous, però el també el tenim, eh? No, no, no, és que jo sóc calvo. Ah, molt bé, d'acord. De res, doncs si és calvo, ja està, eh? Ara, també... Però, bueno, no passa res. Per ser cal, tampoc no passa res, senyor Beníto. Jo sóc la veu. Una mica de respecte. D'acord. Ja li donarem respecte. Tot i que està gravat, eh? Jo estic gravat. Sí, senyor, està gravat, està gravat. Senyor Beníto, està gravat, està gravat. A veure. Per tant, no clar, tampoc no pots interactuar gaire amb ell, eh? Bé, senyor Beníto, què li sembla l'espai d'avui del brana de la penya del Morro amb l'Èric i el Dani? És el pitjor que he sentit mai. Home, què diueu, què diueu? Com has passat? Va, va, va. Senyor Beníto... Sí, sí, sí. Però, però, però, però, però, però, però, però, però... Sí, no el feu en fada que ja veieu que... Vaja, té mal humor, el senyor Beníto. Sí. La paga. Vale, vale, vale. Bé, perdoneu, on ens hem quedat ara? Ah, bueno, estàvem llegint, com n'he vist, la web. I ara anava a dir una cosa molt important. A mà, ens li cal anar a tal que hi has dins. Perquè la gent que vulgui anar haurà de fer reserva prèvia al 93. Un moment, perdona, un moment, és que clar, com que jo he purat el senyor Beníto entre mig, ens hem dispersat, pensava que havíeu acabat el tema del circ. No, no, això és del circ, encara. Perdó, perdó, perdó. Demà ho disculpes. No, no passarem. Doncs s'ha de fer reserva prèvia, al 93, 848, 05, 52. Uuuuh. Me'n vaig a fregar plaig. No, no se'n vagi, que ara ve el millor. No, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Perquè, Eric, encara fa tant dir un parell de coses, no? Abans d'agafar. A veure, què? Aiam, Dani. Doncs mira, recordeu que el divendres és a dir, demà, aixugarà la final de la Copa del Rei del Barça. Oipa, que sóc del Barça. Oita, no, ja sóc de l'Adriq. No, no. Eric, és el Madrid? No m'ho crec. Jo el Maurín i el meu Corfin. Eric, surt del... Sur del plató, sisplau. Sur, sur, sur, ja, tot a fora. No, jo sóc Barça Uní, Barça Uní. Ah! Ah, vale, vale, Eric, d'acord, d'acord. Quina en surt me l'he agafat? Digue'm el carinyo que t'havia agafat, ja, saps? El camp. El punt clamp. Som la gent plaurana. Tant se val d'oferir. Eric, tu què no cantes? Home, és que a mi... Li dono a corte, no me les dono a corte. Perdona, m'estàs dient que no et saps el límne del teu equip que portes al cor, el futbol... Ah, que sí, és límne. Això és l... Ai, pensava que era una cançó d'aquestes caposes de curat. Sí, aquesta la pulsarrat. Aquesta és la pulsarrat que balla, eh, Eric? No és bonic? Eric, m'estàs dient... No, no, para el programa. Dona la cara, Eric, dona la cara. M'estàs dient que no sabies que aquest era el límne del futbol club Barcelona. Ni dient. No ho sabies? No. A veure, això és molt més greu del que pensaves. És for. Prefereixo que siguis del Madrid. No, és broma, la gent del Madrid, que n'hi ha un que em cau bé. No, però, Eric, et dic una cosa. Això hem de posar-hi remei i has de saber la lletra, Eric. Per la setmana que ve, deures. Ara em posen deures a l'institut i ara tu també em poses deures. Eh, que tu també em poses deures, no? Toma allà. La tigazo, l'Índia de llums. Aquí tu te'n posa deures. Quins d'on tens, tu, Dani? Doncs mira, aprendre'm això que ja és... I ara et deures, no? Clar, aquí hi ha una jerarquia, no, Eric? Si et poso deures a tu, tu li poses deures al Dani. No, no, escolti, escolti, que faci el que vulgui. Primer de tot. I segon, que l'Índia del Barça fa així. Tot el camp és un clam. D'acord, Eric? Aquesta és la primera vers. Vinga, va, va. Tot el camp. Molt bé, ara. Va, va, va. És un clam, d'acord? I després som la gent blaugrana. D'acord? És un clam, som la gent blaugrana. Més fort, més fort, home. Tant se val dol d'on veniu. Si de sud o de no. Ara estem d'acord, estem d'acord. Una bandera ens aixermana. Blaugrana al vent. Més fort, que ens senti tothom. Un grit valent. Tenim un nou passat tothom. Barça. Madrid. Madrid. No fet un to. Eric, he sentit que des Madrid al final de tot. No, Barça, Barça. A mi Madrid, Dani. L'haurem de ficar deures. Dani, Dani, Dani. Aquells deures els poso jo, eh? D'acord. Dani, que estic... S'estan valent donant el Dani, eh? La setmana que ve que escrigui. Jo sóc del Barça, al plató Maïdi Madrid. A l'estudi, a l'estudi. Una mica plató, sí que és, perquè la gent es pot veure al revés de radires del punt d'op. I és un filòsof que sempre em va agradant. Plató. No sabeu què és plató, no? És un filòsof grec, plató. Ah, vale, vale. Que ens arrenyem del tema. Sí. Ui, que ens arrenyem del tema, és veritat. És veritat que són dos quarts de setmana a terra, i d'aquests moments ve el David Padrós... Diu-se't escapa de les mans, Jordi. Completament d'acord, completament d'acord. Ve el David Padrós amb els esports extrems. Digues, Eric. Doncs com deia el Dani, que aquest divendres demà juga la copa del rei del Barça. Sí senyor. L'últim partit de Guardiola, a les 10, en directe per TV3. Però no és l'últim partit de Guardiola, Dani. Com que no, Eric, per favor. Doncs l'últim partit de Guardiola serà el dia 27 de maig per la Marató de TV3, que ningú es quedi fora de joc. I el Barça de Guardiola i el Barça de Tito Vilanova faran un partit i tots els diners recaudats per les entrades s'afegiran al marcador de TV3. Ben apuntat, Eric, ben apuntat. És veritat, aquest moment deia la Marató per la pobresa de TV3. Moltes gràcies. I que molt a prop de Sant Just, les pluges de Llobregat també hi ha un acte. Hi ha la pinya solidària dels castellers desplugues. Diu menys a la tarda entre les 5 i les 7, on a les 6 de la tarda en directe connectaran la Marató de TV3 per veure aquesta pinya solidària, on hi haurà molts castellers de Barcelona i Rodalies, ajudant a la Marató de la Pobresa. Dani, tu ets molt llançat, també. Llançat, jo. Tu cantes tot i l'Eric és una mica el polo posat que li fa vergonya. Eric, no canti res si no et dono la gana. Escolti, el que vulgui. Nois, que vagi bé. Igualment. Us heu passat bé o no? Jo també ho heu passat molt bé. Ho repeteixem l'altre dia o què? Sí, ho he agagat dos vegades al mes. Vindrà Dani i nosaltres. Vindrà aquí a cascar-la una mica. Doncs vinga, gràcies. I ara no et donaran. Quan els sentis perduts i sol, deixa'm ajudar-te. A qüestat sempre hi ha un amic que torna a il·lusió. Diuen que demà ha plograt. A qui no perdis l'esperança? Fins a prou. Fins a prou. Fins a prou. Fins a prou. Fins a prou. Quan sentis la lupura, jo vindré a buscar-te. Al final sempre hi ha una llum que torna il·lusió i un altre ja ho veuràs. Demà no perdis l'esperança, el farem buscats i mai no en sentiràs fora d'això. Aquesta és la cançó de la Marató per la Pobresa, titulada Fora de Joc, de Manu Guix, amb l'Elena Gadel i la Lídia Gavara. El 27 de maig hi haurà aquesta Marató per la Pobresa i la gloga n'és que ningú es quedi fora de joc. Sí, sí, 32 de la tarda, ja tenim a l'estudio de ràdio d'Esvern, el nostre company, amic, persona, home, digue-li com vulguis, el senyor David Padrós, sintonia, sisplau. La gent que està a ràdio d'Esvern.com diu que l'Èric Pomar ja no és el locutor més jove. Diu que ara tenim la locutora més jove de Catalunya. Per cert, ara que... és que és la Marta, no? No, no vull dir res, deixeu-me en pau. No, no vull dir res, no vull dir res. Vull dir una cosa, la setmana passada vam trucar a TV3 en aquesta secció. Volem investigar una cosa sobre temps d'aventura, ens vam veure una mica que no teníem... No trobàvem la gent que volíem del temps d'aventura, vam parlar amb l'Arcadi Alibés, només un moment, i li va dir que li havia sentat malament perquè va ser com un altre camí en directe. I després, que sabeu que ens hem enviat mails, que no ens va poder atendre molt, perquè entrava a una roda informativa d'aquestes del 3.24, i que no ens podia dir que el temps que volíem, va ser com un altre camí en directe. Volem trucar sempre que vulguem. En fi, dit això, escolteu això altre. Un home. Unes idees. Una mica boja. Un rínxols, una perilla, uns naturals. I uns ulls de col·lomèl. Això és una ràdio, si ets. Perdó. Perdó, lo siento. Avui parlem del llibre de l'Arcadi Alibés. Sí, de totes maneres, abans... Mira, ha fet la Xirena. Marta, hola. No dius res. En fi, abans del llibre, volia parlar de... Escolta una cosa. La Marta és monor d'edat, però no pot sortir a la webcam? Què fem? No ho sé com funciona. No, no, no. No ho sé, com vulguis. Això com va, consentiment, patern... Que vinga el seu pare. Que vinga el seu pare. Ja tampoc ho sé. Ja és com va. No ha quedat això. Per què vols que comenci? Jo volia fer referència a dos competicions o dos aconteciments esportius importants per mi. Que hi ha en aquest cap de setmana. Un és el dissabte i l'altre és el diumenge. Comença pel dissabte i diumenge. Correcte. Això és... A tu no t'he fet, a tu, això? Ahir vaig descobrir una aplicació... Que és molt xula. A veure, però no en sortirà. Tu dius una frase i et fa una cançó amb la frase. Per exemple, si ja ho veuràs. Els esports extrems amb el David Pedros. Aquí dius normal. Quina aplicació és això? Els esports extrems amb el David Pedros. Fa molt bé. Ja em diràs quina és. Els esports extrems amb el David Pedros. Estem a l'associació que ja té sintonia pròpia. L'hem creat en un moment. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. En l'aplicació. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. Pots dir el que et doni la gana. En fi. Parlem dels aconteixements. Disapte, diumenge... Tu vaig dir la setmana passada que hi ha la ciclomarata a Barcelona. Estàs nerviós o què? Sí, sí, clar. És d'aquí dos dies, no? A les 6 del matí des del volodrum d'Orta. Fa una volta el volodrum i ja... És a l'arribada quan fem el volodrum. Ens deixen 40 hores per fer-ho i calculem a veure fer-ho amb 30 hores. Un moment, hem de fer un ritual o alguna cosa, per enviar-te tota l'energia positiva. Jo, de veritat, estic una mica nerviós. Però també penso que estic nerviós amb qualsevol cosa. En una cursa popular també. M'agrada aquest nerviosisme, aquella cosa que tens a la panxa. Estarem un ritual que jo soc molt fan i molt seguidor d'aquests programes que fan aquí a Canal Català. Els donen molts canals a les 4 de matinada, que surt Sandro Rey. No sé si vendiciones. Tu veus aquests programes? Sí, jo soc molt fan. Tens insomni, doncs. Tinc mal sons. Però jo ho veig molt, això. I farem l'estil Philip René Belmont, que és un francès que surt. Però no et musiquen aquesta, va. ¿Tienes la feina? No, pero en la carrera ves a alguien a mi lado. Veos gente, sobretodo, delante tú y yo. Bueno, sí, eso sí. Oiga usted, no hay que ser muy adivino para saber esto. Pero bueno, siga, siga. No te metas conmigo, te mando unas velas negas. Me cobras el doble. Si lo digo yo, es así, y punto y tú te caes la poquita. Bien, de acuerdo. Buenas noches y que te den. Que faltona, que faltona. És la bona energia que m'has de donar. El senyor Esti. Què passa? No re, no re. Veig senya, veig senya. Estàs nerviós, però per què? És un nervisisme que m'agrada. És un nervisisme que fa dos anys. I sempre dic el mateix, quan acabo una bestiesa aquestes, no tornaré mai més. Com tothom saps, els ciclistes o els cicloturistes són la gent més mentirosa del món. I tornem. Tornem a caure i ens tornem a liar. I en definitiva, sí, perdona. Què és el que t'empèny a fer-ho? No sé, la veritat és que suposo que és el que diem. Que ja naixem amb aquesta ància de fer... De fet, el fet d'afectivitat física és addictiu. Se sap que ha d'eliminar una sèrie de substàncies addictives que fan que vulguis repetir aquest exercici. Això és una cosa, l'exercici moderat, però després fer animalades, per exemple, un Iron Man o una cursa aquesta, per exemple, de 600 quilòmetres amb dos dies d'això, suposo que això ja és... Ser d'una altra manera, no?, buscar una mena de límit o a veure fins on pots arribar. Això em refereixo que, per exemple, en el llibre de l'Amstron, que hi ha a mi vuelta a la vida, que un periodista li preguntava, a la bici, ¿qué placer sientes cuando estás subiendo un puerto o cuando llevas tant dos kilómetros y el Amstron li deía placer?, no?, siento dolor. Dolor, exacte. Así que a lo millor busquem una mena de dolor, sí, como una mica más suquismo. Va al sal, una mica, no? No, però no d'aquest tipus. No sé, és allò que quan estàs allà dius, no faig aquí, no?, i quan podia estar a casa tranquil·lament, però, bueno, quan acabes una prova d'aquestes, et sents bé, i al cap d'una setmana o inclús d'una hora et tornes a plantejar una altra prova d'aquestes i tornes a mirar el calendari, a veure quina és la següent que faig. Tot això també s'ha de fer amb un bon entrenament, una bona constància, perquè, evidentment, pots estar molt motivat, però si no tens un mínim d'entrenament, és gairebé impossible. A part de fets dominals? Precisament, no em faig gaire. En què consisteu el teu entrenament per la Barcelona? Doncs aquest entrenament, a part d'estar moltes hores a sobre de la bici, m'agraeix agrada tastar més hores, el que passa cada entre la feina i les obligacions familiars estan al costat de la locutora més jove de Catalunya. Doncs no m'ho permet, però sempre que puc, surto amb la bici. En definitiva, no... a vegades que et posen les revistes, seria de tal, el 30, el 40, el 70%, en el meu cas, jo no puc fer una planificació tan estricta, i la meva planificació és sobre amb bici, que amb això ja fas bastant. Fer quilòmetres, fer quilòmetres, i sobretot hores a sobre de bici. I acostumar-te, acostumar-te a estar moltes hores a sobre de bici. I, bueno, en el cas de la Barcelona per Pinyà, t'exigeixen una prova que és la de 300, una prova de 300 quilòmetres que has de homologar i has de demostrar que l'has fet per poder fer aquesta prova de 600. És a dir, que no tothom es pot apuntar. Som 150, entre cometes, bojos, i que intentarem fer aquesta... Us coneixeu entre vosaltres? Com a alguns sí, ja ens coneixem d'aquestes proves, o de marxes cicloturistes, o per què tal... És individual, neus sols, no? No és per a equips? No, a veure, es pot donar el cas que hi hagi un que vagi amb gent del seu equip que també s'ha ingrescat a fer-ho. En el meu cas, fa dos anys, vaig anar sol, i aquest any he aconseguit enganyar tres mesos, no perdó, quatre mesos. Cada fa dos anys de zero a quatre no està mal. Sí, sí, sí. És un líder de masses. No, el que passa és que no saben on s'han ficat, però ens ho passarem bé. Si voleu venir la setmana que ve, no ho expliqueu. No crec que t'estiguin sentint. Si ve de gust, si ve de gust. I per portar algú i n'expliqueu com ha anat el vostre cap de setmana. El lloc de setmana normal. És un lloc que si no t'ha de portar, que no t'ha de portar el lloc de setmana. Si no t'ha de portar el lloc de setmana i la altra, tindrà una curiositat connectuda. Que el tenim aquí, i també a través de Radio2 oncom a la web que tenim, que aquest any farà Barcelona per pinyar, en menys de 30 hores. No, no, no. No et vull per la pressió. Sí, ja hi ha... que ha organitzat per la Federació Catalana de Ciclisme o de Cicloturisme. I hi ha controls que de 90, 80, 90 quilòmetres, i en aquell control es deça, ja, un carnet de ruta, o sigui, que no és... Té, vas, ja tornaràs. I el circuit no és anar i tornar pel mateix lloc, sinó donar una volta, per això són 600, perquè realment d'aquí a Parpinyà no n'hi ha tant. I llavors, bueno, la primera part, teòricament, és més o menys plana, però la tornada és bastant heavy, no? Són 7.500 metres de desnivell positiu que hi ha, que és una bestialitat, una mica. Vinga, va, David, d'ànimus, va, David, va, t'ho poso! Pensarem vosaltres. Em donareu força des de sobre la bici. No, no, no, no, no, no, no. Si penses en ell et donarà força per... Perquè has posat el riures. Ara el truco. No, no, no, no, no, no, no, no. Truca'l i ja poso jo i... És que no sap jo com lligar el tema amb el llibre d'Arcadi. No, però és que jo et volia parlar de l'altra prova. És veritat, és veritat, l'altra prova no me recordava l'últim moment. Aquesta és la que participo i per això m'he enrotllat tant, però l'altra també és bastant important. Mira, la prova de... La segona prova, que no la faré, eh, aquesta, perquè... No la faràs? No, perquè no puc gastar dos llocs a la vegada, no sé si m'entens. Perquè no et dóna la gana, perquè tu coneixent-te... Super, Pedro. Bueno, va, doncs escolta, anem a fer... La segona prova, i ara què? No, vull dir per què? Perquè ja estàs aquí amb la hipoteca. La segona prova... La segona prova... La que no em deseràs temps. Quina hora és? És el diumenge. És el diumenge. Clar, jo el diumenge. A l'hora que comenci, la segona prova. La segona prova... Jo estaré encara pedalant. I llavors... Aquesta prova és una mitja aeromant que es fa a la població bonica, a la població costanera. Costanera o costera? De la costa. De la costa. De Calella. Ah, Calella. De la costa. De la costa. A Calella sempre fan... Sí, és que aquesta és la mitja aeromant. Ah, Calia. És la mitja aeromant. Perquè la... Bueno, a veure, estic dient a aeromant. Perdó, perquè si ens centrem en el que són marques, ho diria mitja challenge. Ah. Perquè són marques registres, com si digués ara Pepsi i Coca-Cola. Estic parlant de Coca-Cola quan és Pepsi. Però, bueno, és el mateix. És el mateix, perquè la... la distància és la mateixa. Es canta que no has de tindre... No, no la tinc que tindre. Has de tindre. No, després no li faré patata fresca per sopar. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh... És el tentatge que tinc. No ho vam fer, no. És el que el doctor Stibil diu. Aquest diu una altra cosa, que plori. Que plori, no? Exacte. Jo soc negociant, lo que passa és que normalment em guanyo ella. La gent que no pensa que ens hem tornat bojos... Bojos, perdó, és que la Marta, que és la filla del David, no? És aquí i... Bueno, sempre. I aleshores, bueno, aquesta és una mitja aeromant, que es diu una mitja challenge, entre un Nadal, 90 en bicicleta, i una mitja marat o corrent. I, llavors, això es fa que l'eia. Sento coses. Sí, a veure, què vols dir? No vols dir res? No? Marta, vols dir alguna cosa? Si vols dir, diu ara això. Si no, calles, eh? Vols dir algú? No? No volies dir que ahir va ser el teu aniversari? No? Vale. Marta, un moment, Marta, ahir va ser el teu aniversari? Va ser el teu aniversari ahir? I quan d'anys vas fer? Sí. Vas fer 5 anys? Ho pots dir, eh, si vols? A veure, digues, vaig fer 5 anys. I vas fer una festa aniversari i tot o no? Mm-hm. Doncs escolta, Marta! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Ja ets tota una dona! Moltes felicitats! Què es diu, Marta, què es diu? No res. No res. És el que vulguis. Exacte. Aleshores, bueno, que és una triadló. Una mitja... una mitja... Una triadló de llarga distància, mitja d'aeròmen, en aquest cas, mitja d'aleig. Llavors, bueno, la particularitat d'aquesta prova, i és una... que t'ajaran, ja ho dic ara, la Nacional de Mataró a Caleies. Poc m'hi veuran allà, al teu menjament. Però amb contraposició obren els peatges. I és l'únic moment que els peatges són gratuïtsos. No, m'ho crec, aquesta veritat. No ho vull pagar, no. És que no cal pagar. Però ara ho pago. Ara ho vull pagar, no? Ara ho vull pagar. No, és que jo, per portar de contrari, aquest diumenge aniré, doncs jo vull pagar, què passa? No sé si és de les 7 del matí, fins a les 4 a la tarda, o no sé com va, eh, o fins a les dues del migdia. Doncs aquest tram... Has fet un tuit? Jo faré un tuit d'això, eh? Sí, faré un tuit. Segura tant, però és el més probable, perquè quan vaig fer l'altre, l'altre, l'alt challenge, la carretera, eh, és tot un luxe, eh? Que et tallin la nacional, per no més anar amb bici. O sigui, només per això, ja val la pena fer-ho. Encara que no... Exacte, que els conductors deuen estar fins aquí, fins al gorro de nosaltres. A més, diumenge, un dia, on la menja... I la sola menja que si fa bon temps... És estar a tope de la hòstia, no? Però jo ho apoio, això. Ho recordo. Saps per què? Perquè és una prova que la gent no ho sap, però és com si diguéssim la Champions, o la mitja Champions, perquè és un home, d'altriatlón. Ja ho sé, que tu ets igual. Jo vull anar a la platja i passar-ho bé. Sí, però després al Barça. O un equip de futbol que guanya, talla tots els carrers i tothom ha d'estar content. Això és una prova que només és unes hores, i que realment és per mi, eh? I la gent que hi entén en aquest tema és un luxe i un privilegi tenir una prova com aquesta, que és com una Champions del triatlón. Sí, senyor. Llavors, què passa? Això sí que ho volia dir. Jo recordo que fa dos anys, quan vaig fer aquesta prova, era l'altra, la Challenge, i llavors van tallar, també, des de Calella, fins al Mas Nou. Llavors, a l'endemà, a l'endemà, o al cap de dos dies, dic, ostres, vaig a mirar els diaris, a veure si posa algú de la prova, doncs és el que posava el diari, de la prova nacional, cortada per prova deportiva, cosa que fastidio a los conductos... O sigui, la notícia era que havien tallat la nacional. No que havia una prova deportiva de magnitud internacional, sinó que havien tallat això, per una persona que li agrada l'esport, et toca una mica el que no sona, ¿saps? Va, acabem una secció parlant del llibre d'Arcallí. Em quedaran coses perquè hi he subrayat moltes coses... Bueno, no, jo no subrayo llibres. No, no passa res, llibres. Ah, no, bueno, sí. No, et dic una cosa. I jo comprava els llibres subrayats, perquè si ja ho tenies tot subrayat. Jo havia subrayat coses que no era interessant. Subrayava la portada, no? Exacte. Ara era una cosa més interessant. És que la gent pot fer una mica el que vulgui, no, amb les coses que té. Segur, el llibre. Per què no l'ha de subrayar? Jo sempre he dit, eh, això és una opinió meva. Que diu, no, els llibres s'han de cuidar. Si és meu el llibre, a mi m'encanta destrossar el llibre. És com un nen, un nen si li agrada un juguet al destrossa. M'ha dit bé, m'encanta destrossar nens. No, però és com un nen que ama un juguet que li agrada. Oi que quan trenca el juguet és que li ha encantat. M'agrada masagar els llibres i tocar-los o volorar-los. El David és com un nen. Ojalà pugui ser com un nen petit, almenys de mentalitat. Durant tota la vida físicament, ojalà, però això ja no... Hòstia, m'estic liant. No, la manera, i no t'he pensat tu. No, has pensat tu, eh. De l'arquedio libés. I llavors, aquest es diu les petjades dels herois. I així, per introduir una mica, perquè no tenim temps, va sobre, saps què? Hi ha fet, no sé, un porrón de maratons. Sí, senyor. I no sé si importa més de 100. Sí, més de 100 segur, perquè a mi em va firmar un llibre. I quan firma els llibres, els firma amb 42, que és la marca. El quilometratge de... Arcadi libés 42. El Twitter es diu així. Molt bé, mira el que acabes de descobrir. Molt bé. No ho he entès fins ara, això. Gràcies. Algun dia em faràs un per mi, no? Sí. I a mi em va firmar el llibre de 40 anys a firma Arcadi 42, multiplicat per el nombre de maratons. I a mi em va firmar Arcadi 42 per 110 o 102, no sé, o sigui que... Això, t'estic parlant de fa dos anys, eh. Però sí que ara em porta ja un fotiment. En fi, que aquest llibre... Quina home, l'Arcadi. Però és el que diem, no és famós, no és un futbolista que es conegui. Però, hòstia, tu, té un parell d'això. Sí, sí. No ho veurem aquí a la ràdio. És maco, és maco, és maco. Vinga, aleshores, de lo que va aquest llibre, i és interessant, perquè relació amb una mica les maratons olímpiques, i el que va decidir fer un dia, se li va il·luminar, va ser a partir d'ara, de no sé quan va ser, de la marató Nova York, que va fer, o no ho sé, vull fer una marató a cada ciutat on hi ha hagut maratous olímpiques. Sí, sí. I començaré per la primera. I començaré per la primera, ojo, olimpiades modernes, que van començar a Atenas i al 1896. El 1896. Olimpiades, sí, exacte, ho tenies ahir. Sí, tenia poder llengües. Olimpiades de l'aire moderna. I va començar a fer la primera marató d'aquest sèrie de maratons a Atenas. Des de marató, a Atenas, m'explico, no? Perquè marató era la ciutat aquella des d'on va sortir el Filipe. Sí, correcte. Que tu és la història, no? I tant, no van ser 42 quilòmetres. No, que van ser menys. La reina d'Anglaterra, els Jocs Olímpics de Londres... Això ho volia explicar després, home, els Jocs de Londres. És que t'adolentes. És que no tenim temps, avui. No, però això ho explicaré. Això vindrà a la segona part. Vale, vale, vale. Deixem aquí, va. Escolta, perquè no, hem vingut a acabar abans. Vull acabar abans, perquè he preparat una cançó. Fa setmanes que porto preparant la cançó. Així que no te la demano jo. No, per dir-te sort. Perquè el David ja sabeu que se'n va per pinjar i torna amb bici dissabte, en menys de 30 hores, surt des del baló d'Holta. A d'Holta. A d'Holta. El dissabte del matí amb 150 persones més. Aquest és conegut com la... La cicloher marató, la Barcelona per pinjar a Barcelona. Aquesta cançó fa setmanes que l'estic preparant, per tu, i avui és el moment de veure'l. Fiquem amb un títol que me l'avuc passar. És molt avictiu. Ens la bar recomanar l'Oriol Jiménez, ahir, a la subsecció. L'aplicació xorra de la setmana. La petxaca deies que te la vas recomanar que fessis això per mi. No, no, no, no. Si ho hagués sabut, també t'ho hauria recomanat. I coneixent-lo, perquè és molt bona persona. Molt! No ho veig tu. Bueno, en fi... David, moltes hores aquest cap de setmana, de Barcelona per pinjar. Que la molta nena l'ai pot i... No, que puc pinjar. Que vagi molt bé. Disfruta, moltes gràcies a tu. Cuida't molt, i res, que ja no es pegaràs, eh? No se me'n acabaré. Epa! Un abraçada. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Abraixem ara amb les notícies de Sant Jus, la Carme Verde i el Cardabans, i els Manel. Gràcies, Manel, per venir amb Seràniques Busman. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Però ara voldria dir-te que ho ets tot per mi. Això puc ser tot teu. Vull sentir-te explicar la teva vida. Els teus homis i els teus grans secrets. I tornes i em dediques al més gran dels teus somriures. I em voliques el paquet i les teves mans expertes. La donen amb un llacet i congelo el moment quan les nostres mans es creuen. El interacambia el bitllet, però els teus ulls estan nerviosos de tendre altres clients. Però si dubtes podries atrevir-te a sortir amb mi per fer un cigarret per si penses que podria servir-te. Jo m'esperaré per qui hi ha encara algun temps. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies de 8 dijous, 24 de maig. de l'edició dels senjors notícies d'avui i dijous 24 de maig. Tot seguit, les notícies de senjors. Senjors notícies, edició vespre. Can Ginasta Culla, que és l'hora de presentar-se del llibre en nutrició física, mental i emocional de la senjors tenca, Evadiat, la psicòloga i natuòpata escrita a aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental serà, és ara mateix, començar a les set a les golfes de Can Ginasta. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però repassem tot seguit més informacions destacades de la jornada. El mosquit digui que arribarà a Sant Justa amb l'estiu. Des del consell comarcal han començat una campanya de control en què demanen que els ciutadans prenguin precaucions. I és que la manassa del mosquit digui que raó en el seu origen urbà. Els alumnes de 6è de l'Escola Montseny presenten aquest vespre a l'hora de tiotre Bruixes, l'acte, se'n marca en la festa de l'abriàvera de l'escola, que tindrà el seu diàleg i de mala tarda amb actuacions musicals, tallers i exposicions a les instal·lacions del centre. El 23 de juny si serà una senyera a la penya del moro. Aquesta és una iniciativa de l'Assexi Local de l'Assemblea Nacional Catalana, que pertén a ser una mostra de catalanitat i orgull nacional del municipi. Bona tarda a la Sant Justa, en què Eva Díaz presenta el seu llibre de nutrició físicament alimocional a Can Genestar. Eva Díaz és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties, com l'estrès, la depressió o l'hiperactivitat. Eva Díaz ha argumentat la funció del llibre que ha escrit. El sistema nerviós és un norga més i obtea els seus nutrients a través de l'alimentació. A vegades, l'alimentació és una clau per prevenir. Eva Díaz, la majoria de la gent no s'alimenta adequadament i que el regular ho des de ben petits. Per això ha recomanat alguns aliments que ajuden a equilibrar emocions i a prevenir l'estrès a l'ansietat. Els aliments que més ajuden a superar estrès, que ens poden ajudar molt i amb la salut en general, serien tot el que són els cereals i els dirits acarbònics que siguin integrals, que no siguin refinats. També menjar fruites i verdures cada dia, menjar peix blau, el peix blau té l'omega 3, que és necessari per a la funció del sistema nervió.