#639 - La Penya del Morro del 4/2/2015

per cadascun. El Museu de Cultures del Món de Barcelona ja és una realitat. Aquest dissabte obre les portes al Garremoncada, al costat del museu Picasso, amb més de mig miler de peces, procedents de cultures de l'Àsia, d'Amèrica, d'Àfrica i d'Oceania. Josep Lluís Alai, director del museu, destaca la seva pluralitat i nobertura cultural. No és el museu de les cultures, el museu de cultures. És a dir, n'hi ha moltes més de cultures, no és quasi singularitzat i que aquestes siguin estrictament les úniques que podem mostrar al museu. Tenim altres que podem mostrar, però segurament ho farem aquí dos, tres anys, no hi ha algunes de les sales. Comencem la informació esportiva amb una notícia d'última hora que s'ha sabut ara mateix el que va ser entrenador del futbol club Barcelona, primers dels anys 80, l'alemany odalàtec a mort avui a l'edat de 80 anys. Néymar Piqué i els vicepresidents del Barça, Javier Faus i Manel Arroy, ho necessita avui a catar a la presentació de la nova campanya publicitària de l'Aerolínia de la Mirat. Faus ha defensat la inocència del Barça i del president Bartomeu, arran de l'imputació pel cas Néymar. Per la seva part, el director general de la companyia catariana, Akbar Elbacher, ha afegit que no descarten en un futur d'un nom al camp nou. D'altra banda, Gerard Piqué ha comentat que saben que si aquest any aconsegueixen bons resultats, això ajudarà d'una estabilitat a l'equip i al club. El Madrid i el Sevilla juguen aquest vespre al partit pendent de Lliga de Primera, que va ser jornat en el seu moment, perquè el club blanc va disputar el Mundial de Clubs. El partit començarà al Santiago Bernabéu a 3 quarts de nou. I el Barça de Bàsquet no podrà comptar demà ni amb Navarro ni amb Oleson per jugar al partit del top 16 a la pista del Madrid. Tots dos jugadors ja s'entrenen amb normalitat, i ara no estan a punt per jugar. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pal us enplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a 2 quarts a 8 del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música. Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el síntono de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroçeria? Què passa si hi ha més? i treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. La penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, senyors i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desbert. Nos parla i el salut de Jordi Domènec. I es veu fins la set del vespre. Això és la penya del Morro, programa 1.566. En Andrea, què tal? Bona tarda. Tu ets millor? Sí, jo estic bé. La pregunta és per tu. El salut, tu ets millor? Avui el programa parlarem de diferents qüestions. Tenim la Clara Nervión del Time Out. Com que a setmana... Per parlar... Què? Re, re. Per parlar-nos de coses que té ja de la moda de carrera. És una exposició de Pixar al Caixaforums. Ens explicarà què tal. A més, també tindrem la secció gemítica del programa Mama. Estic bé amb el Pau Marcos, que està vivint els Fordes fa uns mesos. També la Montse Farràs de l'Espai Esència. Avui ens visitarà per explicar-nos com afecten les relacions en la nostra evolució personal. I a la segona hora del programa, tindrem la Rosé Ars a l'Espai d'Educació Canina i connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, amb el Sergi Nó, que està a Islàndia, amb l'Aroa Carmona i la Mònica Parra, el trio ladra-lad de Sant Just. Hola, hola, hola! Som el Ferran Monagal, des que l'inviteu a aquella, el Jordi Rios, no? Hola, hola, hola! Però perdem conèixer amb el casal de Joves, a veure qui ens atenta. Això, avui, a l'Apella del Morro. Comencem, però, amb l'Espai Humor del programa. Les notícies, les en Just. Les notícies de Sant Just, on em greu ben o sí, per estar ben informat, per estar al cas, per estar per aquí. Oh, yeah! Compte, et veig bé, eh? Tu mateixa... És que tu t'ha vist malament i diria que em faré jo. Bueno, una self-made woman, no? Self-made section, en aquest cas. Tu mateixa et fas tot. L'Ajuntament... La dius amb l'Andrea, que et podries dir que sóc jo. L'Ajuntament convoca nous plans d'ocupació per 17 aturats de Sant Just. Després tenim un recital de jazz divendres, la teneu amb Carles Margarit i Xavier Alganz, però abans de tot això, hem de parlar de les dades de la tour, com cada començament, ja les tenim aquí, i al mes de gener, la tour ha pujat. 11 persones es van quedar sense feina el mes passat, situant la xifra d'aturats en 962. La tendència a l'alça de la desocupació ha estat generalitzada arreu del territori el primer mes del 2015. No, Andrea? Sí, 11 persones, com deies, es van quedar sense feina, el gener a Sant Just, ara hi ha 692 aturats, la tendència a l'alça de la desocupació ha estat general a tot arreu, el vas llobregat, per exemple, prop de 500 persones s'han quedat sense feina l'últim mes, ara hi ha 62.787 aturats a la comarca, a Catalunya el gener va tancar més de 582.700 aturats, que és 6.000 persones més que el desembre, i pel conjunt de l'estat espanyol, la xifra de parats arriba als 4.525.000, el més anterior no arriba als 4.550.000. Cal recordar, però, que les dades de torre registrat que publica el ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que, de més, no comptabilitzen les persones que no estan inscritades en les listes d'ocupació, o que ja han esgotat el subsididat. Per tant, males notícies, en aquest sentit, amb el tema de la feina i l'ocupació. En fi, que evolucioneu les propers mesos, però no en comença del 2015, de millor manera. Que havíem de qüestió, parlem ara justament, no us plant d'ocupació, que posa en marxa casualitat, que posa en marxa l'Ajuntament de Sant Just, per a 17 aturats al nostre municipi. I és que ja s'ha obert la convocatòria per optar a alguns dels plans que contemplen feines d'auxiliar administratiu. Consargeria, Pau Forestal, entre altres. Estan subvencionades totes per la Diputació de Barcelona. Si les persones que s'hi presentin han d'estar inscrites a la Bolsa de Treball de Sant Just i al Servei d'Ocupació de la Generalitat, el contracte és per un període de 9 mesos, de març de novembre d'aquest any, amb un horari de 30 hores semenals i un sou brut de 875 euros al mes. Les places que has d'apreviscobrir són auxiliar de suport de polítiques de gènere, auxiliar administratiu de l'àrea d'economia, auxiliar informador per a les entitats, consargeria, agenda de bones pràctiques, auxiliar de suport al servei de comerç, agenda energètic, treballador vinculat a l'abrigada municipal, manteniment de senyalització immobiliari i Pau Forestal. Per a més d'informació, us heu de posar en contacte amb el servei de promoció econòmica, el carrer Campa 12, sense número, que és al costat de la ràdio, en horari i de dilluns, a divendres de 9 a 2 del migdia. També podeu trucar al telèfon 93-480-480-00 o consultar al web promocióeconòmica.santjust.net. Un quart de 6 de la tarda, continuem repassant més notícies de Sant Just, i parlem ara d'un recital de jazz, que hi haurà aquest divendres a la teneu del nostre municipi amb Carles Margarit i Xavier Alganz. Carles Margarit és el germà del poeta o... És el fill. És veritat, és veritat. Doncs que no l'he vist la cara, no l'he vist. No l'he vist mai. Però ara hem fet coses junts, no? Serà en el mar del cicle de jazz, que organitzen la teneu i on eren jazz series. Sant Just serà... És veritat, és veritat. Serà a més del lloc on es trenaran el seu nou projecte conjunt. Intimitats. Intimitats. Que té nom com de programa de ràdio de jazz, no? Sí. M'agrada. Intimitats. En vendré a buena. Jo no en tinc gaire de jazz, però ja... Perdona, perdona, perdona. Aquí són honestos. S'havia creat un clima, s'havia creat un algo... Si tens aquesta intro, a mínim aprofita i fes la notícia, em veu de jazz i... Un swing. Clar, per un swing o una altra. Va, torna't a tirar-ho. Intimitats. En vendré a bona. Aquest i vendres de la Teneu de Sant Just, concert íntim amb els músics Carles Margarit i Xavi Alganz. Bueno, sí, sí. Està bé, està bé. Xavi Alganz, el piano. Moltes gràcies. Qui veus? Carles Margarit, el saxo. Ara, ara, com ens agafà una regació. I incloure peces adaptades de Carles Margarit. A peces que, per exemple, havia fet amb el seu pare, Joan Margarit, en el seu últim disc. No era lluny i difícil. El disc era així. No era lluny i difícil. Passa que anaves a fer... Això fa molt de jazz, que s'enrotlla molt. No era lluny i difícil. Era molt a prop. Aquest i vendres de la Teneu, no? Sí, amb peces adaptades de Carles Margarit i Joan Margarit. I de Xavi Alganz, també peces noves. Alganz i Margarit han tocat junts en més d'una ocasió i es coneixen molt bé. I el recital de divendres serà l'estrena d'un nou format de concert. Estrena a nivell mundial. Estrena a nivell mundial. Estrena, estrena a nivell mundial. Carles, perdona. Hola, perdona. Hola, perdona. Engaix, inclòs. A veure, Andrea, què està passant? Tenim tal de veu, o no? Per favor, volem tal de veu que digui que és... Sí, jazz Margarit intimitat. El que passa és que crec que aquesta part l'he tallat. Perquè s'ha enviat la Carme també parlant. Llavors que... Fa molt de temps que toquem junts amb el Xavi Alganz. Però aquí dir-lo del nivell mundial? No, però es treu. Treu, treu. Però llavors, què passa? Perquè és a nivell mundial, l'estrena, el Teneu? Doncs perquè és la primera vegada que toquen aquest concert junts. Aquest concert concret. Han tocat moltes vegades junts, però intimitats... Perdona. I una cosa, ITERRAO. ITERRAO. ITERRAO. És un dinici de... És marketing. Jo és marketing. Hem d'aprendre aquest nou. M'agrada molt. Carles Margarit. Sí senyor. És el fill del poeta. Dita això, alguna cosa més? Només recordar que és la proposta d'aquest mes de febrer d'aquest ciclada jazz. Serà divendres a les 10 de la nit, a la sala del 50, a l'Ateneu, l'entrada amb consum i sinclosa costa 10 euros per als socis i socis de la Teneu. 8 euros i per als menors de 30 anys. 6 euros. Què ha passat? T'assegueu la música? Bé, sempre hi ha jazz. I fins aquí. Intimitats amb Andrea Bueno. No ha nevat avui, al final. Sí. Andrea Bueno canta en directe a ràdio. No, escolta... No, no. Al final no ha nevat avui. Què ha passat? Diu al Carles que sí, però molt d'hora. S'han farinat la penya del Moro, una mica... Carles nevava, oi? Quan t'has despertat tu, ara sí. Però s'ha plogut i... És l'única persona que ja t'espera aquella hora. És possible que torni a nevar una mica aquesta nit. Segurament, o sigui que... Ah, no? Aquí, no. Al cap de dret, a esquerra, per exemple. Si vols, a dret, tampoc. Al final no ha nevat, decepció, llanaritzat... No ha nevat. No ha nevat. No ha nevat. Què passa? El pas tens català, no? Nevat, nebut, nebut. I després hi ha el fill de Joan Magritte, que no és el nebut. Total, que no ha nevat avui, avui ni Neburu. Jo m'estimo... Ara me'l vas a banda. M'estic fent una medicació que no m'ajuda. No m'has d'enganyar de bé. M'estic fent xutes de parafeta molts i d'antiinflamatori que no m'estan ajudant amb el meu servei. Jo tinc la teoria, que és que el meu servei l'estan com... No sé, es penjiforma, saps? S'estàs penjiformant. Neburu més? No pot ser que et sorti espongiformant i no et sorti nevat. Perquè això era la culpa del llibre profe, eh? Ja, ja. En fi, tot el que no... No n'ha hagut? No n'ha hagut. Ni nevarà, ni re, ni... Una merda de tot. En principi ha passat tocant-se en just, però ens esquivats i tota la zona esplugats... Espera, anem a treure el Carles, perquè hi ha un tema que t'interessa. Però és que, realment, ens han ensenyat els mapes al front, però... Sembra a ser que ens ha esquivat de manera nevada. Nebu va per aquí a prop, però... Nebu és el paret de l'Estatwards. Carles Hernández, bona tarda, l'home al temps. Bona tarda, Carles Hernández. Bona tarda, Carles Hernández. Que... Anem. Ha nabut o no? Ha nabut. Ha nabut moltes coses, no? Ha nabut. A veure, que ha nabat a primera hora, però no ho hem vist, i la màgia ha passat... Aviam, el punt és que ha fotut una mica de ràbia, perquè quan tens totes aquestes condicions, les possibilitats de... I a sobre et neva el voltant de Sant Jos, i no et cau aquí fot una mica de ràbia, perquè... No neva cada any. Volíem aquí... Jo he plorat aquest matí. Clar, volíem aquí, volíem aquí. Jo també. La cama és a més la foto del Facebook i tot. Sí, però aquí plovia. La seva foto plou. Ja, però és una foto de quan va anar a bafes 5 anys, perquè la gent vol que nevi, saps? Sí, sí, sí. Bé, doncs has estat una llàstima, un altre any serà, que realment teníem molts ingredients. Això ja ha passat, no? O sigui, ara ja s'han fet l'any que ve, i ja no... No, aviam, pot haver una altra revolució d'aire fred, que coincideixi amb un front, però és una mica loteria. O sigui, ara coincidi moltes coses, perquè hi hagi prou aire fred on per què nevi. O sigui, Sant Jos té dos, tres, quatre, com a molts cinc dies que puguin estar en valors propensos a la neva. 0, 1 o 2 graus, com passava aquest matí, i realment que torni a produir-se aquesta situació. Sí que es produirà els propers dies, les temperatures baixes, però és un ambient sec. Llavors la neu amb un ambient sec és difícil. Perquè jo senti que l'home del temps... Quin? Jo sóc l'home del temps. Sí, és el cap del servei nacional de motos. Sí, ràdio es veia i tal. No, però algú ha dit que de mal matí... O sigui, que aquesta nit torni a passar el mateix que ha passat les últimes hores. És a dir, que la nit faria molt de fred, baixes les temperatures, i que les 4, 6 de matinada a cotes baixes, una varia. Això ho confirmem o no? Podria ser comarca gironines, però ja no. No, no. O sigui, fins i tot aquesta tarda pot nevar alguna platja del baix o l'emportar pot nevar. Però crec que... Que s'ha trucat, Mauri. No, és que m'has trucat molta gent, perquè la teva preocupació pensa que també la tinc amb altres llocs. És un operà. El servei nacional de metrogèdia de Sant Just va a tope. Bueno, per escolta, no et volem estar més. Que vagi bé. Ara et truco ja ja. Adeu. Amb el que bé que havia quedat. Amb el que bé que havia quedat. Bona nit. Volia ser Frozen avui, no? Jo sí. Perquè per Can Gin està, saps? Jo volia anar per Can Gin està. Aquí a les Moreiras i als jardins de Can Gin està, com la Frozen, com la Elsa. Sí, i fer com el castell de Frozen i pujar del terrat de Can Gin està i cantar la cançó. I tirar flocs de neu i que tots sent just quedés nevat. Això és el que jo volia. Però... No, ha pogut ser. Quina llàstima. En fi... No podries haver pujat a l'ampanyada del moro. Sí. No, no, però jo... Jo volia anar aquí, a Can Gin està. Bueno, en fi, tot el que no nevat, ni nevarà, ni està ni s'espera, com diu aquella. Si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just. Podeu fer dues opcions. La primera, RadioDesvern.com i la segona, Sant Just Notícia. L'edició més tard. En vendreia, bueno. Bueno, bueno, bueno. L'Ànico! L'Ànico! En fi... 5 i 24 de tarda... L'Ànico! L'Ànico! 5 i 24 de tarda... Què... T'estàs emocionada, no? M'està agradant aquesta cançó. Escolta, m'agrada més. A veure, Adrià, qualfavor. Perquè és normal, te l'estic fotent cada dia. És la tècnica embut. Rallyu, RAC 105, la radiofórmula, que et posen la mateixa cançó. 50 vegades, al final. En fi... Fins aquí les notícies de Sant Just. El rei d'un mor de programa. Tu sóc l'Andrea. La notícia és de Sant Just. L'Andrea, bueno, sí, per estar ben informat de tot el gà... Passa per aquí, oh, yeah. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí us moment... Però deixa tu mateixa, no? És que si no ho faig jo, qui ho farà? A poblig, a poblig. Desatat. Desatat, desligat. Ja, ja, ja, ja. Com es diria? Desenfrenat. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí us moment, amb la Clara Narrivion, parlem d'algunes qüestions, com per exemple que hi ha una exposició de Pixar, la productora d'animació, que es pot fer a la penya del Marroa. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí us moment, i d'aquí us moment, i d'aquí, que es pot fer a la publicitat. i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Morro. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Svern. Dos quarts de 6 de la tarda contra la directa de Ràdio del Svern, com que a setmana tenim la Clara Nervión directament del Departament de Marketing de la revista Dos i Cultura de Capsalera d'aquest programa, que és la revista Time Out. Clara Nervión, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Molt bé. Clara, com estàs? M'agrada, m'agrada, quan em podeu aplaudir menys. M'agrada, m'agrada, m'agrada. La gent que t'estima, eh? Public, public. Escolta, Clara, no ens vam veure el gaudí al final, però... No, mira que ens vam intentar, ens vam fer un WhatsApp allà en un moment donat. Sí, i a més, eh, bueno, tu anaves tuitejant tota la gala, eh? Sí. I també fent les fotografies del fotocall, allà al Palau Sant Jordi. I tu, què vas fer? No, jo estava per allà. Estava per allà. Escolta, el que passa... Ahà? Això és molt més fred, això. Sí, sí, sí. No, jo... És que em volia preguntar, tu no vas agafar el fred, perquè és que jo... No, no. Ah, i no t'has encostipat ni res, o no estàs bé, tu? Sóc una persona dura i... i... i... i sana, però diguem... Vaig estar una hora i mig al fotocall, que, com tot se veu, estava a l'aire lliure, per tant, vaig passar bastant fred. Això a la gent li va agradar molt, eh? La gent que va anar al gaudí, eh? Que les noies amb aquells tajles, amb aquells escots... Clar, a ells totes és com a periodistes, ens volien anar... Ara molt, molt bé, amb sabatetes, mitjetes, i què passa? Clar. Bueno, en fi, eh... No, no, us vull comentar, perquè m'agafo una mica de fred, eh? M'agafo una mica de fred i que no estic tocat. Per saber si... perquè la gent que va anar al gaudí, estic preguntant una mica així, com estan, en general. Eh, escolta, parlem de coses que hi ha a la revista Time Out aquesta setmana, perquè tenim, per exemple, moda de carrer. També hi ha una exposició de pincel, el que ja fora, un món de sang, en parlarem, i llibraries de segona mà a Barcelona. Comencem, si et sembla, per moda de carrer, què vol dir això, la moda de carrer? Tu no en foqueu aquest article. Doncs, mirem, aprofites una mica, aquesta setmana, com tots sabeu, ja l'ha passat la 080, que hi ha aquest any a celebrar ja el Mosomarítim, i hem sortit de carrer per veure com no va estar escenant els models, sinó com va estar, és la gent de peu. De peu, més o menys, perquè què passa, que hem sortit de carrer, i ens hem trobat, per exemple, la Inaclutet. Home, de casualitat. Veus, de casualitat, pura i dura, pura i dura. Allà, a la Poblasec, de fet, ens l'hem trobat a la plaça Margarilla-Cirgú, i ens ha explicat una mica com va bestiar. O sigui, el maco d'aquest reportatge és per a les fotos, i per exemple, la Inac porta un vestit de Cortana, una salabata que es va comprar a l'Àngel, i ens ha explicat una mica com va bestiar. O sigui, gent que ho ha parat pel carrer, per alguna forma, i diuen que si es posen alguna cosa, especialment... O si està on compren la roba, qui n'és el que tenen, i ja de totes. Hi ha gent totalment anònima, i després també hi ha gent com el Pablo Derqui, que com tothom sabeu és actor. Guapo, eh? Guapo, guapo. Una mica baixet per mi, una mica baixet, que són molats d'allò. D'acord, però de mirar aquells ulls, així. Sí, ens hem trobat també a l'Albert Form, que els coneixeu, però és un escritor que va fer un llibre, que va tenir molt d'èxit. De fet, va guanyar el primer document que es deia l'Albert Serra, que és boníssim, no sé si l'he llegit, però no l'hauria de veure. I, a més a més, aprofitem aquestes eleccions de fotos que tenen una mica com de les grans tendències. Per exemple, parlem de Texans. Els Texans, com sabeu, sempre han sortit de moda, i us recomanem alguns llocs més enllà dels típics diesel, levis, replays, etcètera. I, en aquests casos, per exemple, us en dic dos. Un és el Nodigins, que fan uns Texans superbons, que són com molt clàssics, com aquests levis clàssics, i tenen una botiga al carrer Ramón Icajal. És el carrer Elio Gábal, just amb la cantonada torrent de l'olla, que va això. I de preu, perquè els Texans, bueno, clar, és que, com tot, hi poden anar des que es veu 20, 25, 30, fins a 90, 100 i 150. Els Nodigins són una mica més cars que això, s'hauria d'anar al voltant dels 90, més o menys. Veus tot un món al món del taxi, eh? Sí, i és el que dius, que hi ha Texans que poden arribar a botar 200 euros. Exacte. Amb els temes de Texans també recomanem un lloc que diu Chipmonte, que és bastant més barat, que és de la família, diguem, de l'HIM. Ah, vale. I hi ha una botiga al carrer Vinyó, no? A Vinyó? Ah, vale, molt bé. Chipmonte, doncs mira'm, a punt tu. Sí, aquest és Macau. Sí, soc molt de taxi, jo. Doncs una mica aquesta moda de carrera, el 080. Espera't, tu tens la sensació que això del 080 queda una mica llàverat? Sí, mira, soc sincer. Jo no hi he anat aquest matí, perquè m'havia creguit, i no havia aconseguit anar-hi encara. I és una cosa que hi ha de les dues matí, que hi ha una passarela, diguem, amb el cafè i el cruzant, doncs no és la cosa més normal del món, però sí que aquest any he trobat un pell les angeles. Sí. El forer, toquis, però no hi ha aquella... Llavors hi havia allò, la passarela. A més, quan hi havia la caudí, no? Sí. A través de la moda, ja ha anat com una mica... Ha passat una mica, no? Més que res, que estan com... Aquí estan els mateixos dissenyadors que hem estat sempre, el Josep d'Abril, el Sita Mund... Vull dir que... Hi ha una sensació que no és innova, quan hi ha milions d'estudiants de moda de Barcelona, que més ho fan molt bé, i que acaben traient les seves col·leccions a l'internet, i aquest no sé si els se'ls acaba donant oportunitats. Bueno, caiem de qüestió. Parlem ara d'una exposició. Ja. Una exposició de Pixar, la factoria d'animació, que ara s'ha agafat amb Disney, i que es pot veure al Cajaforum de Barcelona. Avui, aquí hi ha la nostra secció de Ràdio d'Esbert, normalment no per les exposicions, perquè potser és una cosa més minoritaria. La pensarà molt també, que ho facis. Sí, i a més, crec que potser és molt, molt xula. A veure, abans de parlar de Pixar, us recordo que aquest diumenge és l'últim dia per veure l'exposició del Salgado, que hi ha el Cajaforum, justament. Ah, vale. Doncs mira, es pot fer duplet, potser cap de setmana. Potser es pot fer duplet, exactament, perquè és una mica en plan geogràfic, tampoc et canvia la vida, però és una exposició que està bé i té fotos precioses. I això s'acaba diumenge, i divendres sinaurar aquesta de Pixar, que repasses 25 anys de història de la productora. 25 anys ja té Pixar? Sí, 25 anys. Des de Toy Story, no? Quina excepció? Té una pregunta justament. Quines pel·les recordes? Jo recordo Toy Story, la vola de 2003, després... Ui, és molt dolent, Brave, no? Sí, més cap aquí. Seva noia, crec, no ha dit mai. Quina? No era de Disney, Brave. Ah, sí, potser si no sé. Cards, tema Cards. Cards, molt bé, també van tenir apps, la parella de la moda... Ah, sí? Sí, escoltem la banda sonora de app, quan hem començat... És la història aquella de la parella de ballets, el començament, tan entrenyable. Sí, tan entrenyable, exacte. També tenim, per exemple, Wally, que és aquest robot. És la banda sonora que escoltem a la fonda. És veritat, eh? Hi ha moltes coses de Pixar, i, després, sense oblidar-nos dels curmatratges, que també estem acostumats a que ens posin just abans... De cada una de les pel·lícules. De cada pel·lícules. Hi ha moltes coses que hi pensem, perquè, per exemple, la Pixar també és buscant l'emo, que és una pel·lícula que m'absolutament... És veritat. Vítica, no? Sí, senyora, sí, senyora. De fet, expliquen que, bueno, en els 20 molts anys que hi porta Pixar existint, ha guanyat 14 pel·lícules, i ha guanyat una trentena d'Oscars. Imagina't. No, de fet, és que va ser un... Vostè té una història i jo recordo com un boom, eh? A més, et diré que la vaig anar a veure el cinema sempre 14 o 3 vegades. Ah, sí? Sí, i no era petitet, eh? Però bueno, a veure, una cosa, està pensant, TOY ESTORI no fa 25 anys. Perquè TOY ESTORI va ser el 97, no? És que es va fundar. Mira, la història és... A veure? L'any 1986, a l'estip Josh, que va ser la fundadora d'Apel, en aquell moment l'havíem fet fora d'Apel, i va decidir invertir per Lucasfilm, que era la productora d'Elsers Lucas, que se la volia vendre, la va comprar i va fundar Pixar. Ah, sí, sí. I després, uns anys més tard, va ser quan... O sigui, van començar a pensar, i van fer TOY ESTORI, 10 anys més tard, que devia ser el 96. Exacte. I va ser la primera pel·lícula 100% digital de la història. I, a més, aquell any va ser la més vista... Sí, que va ser el 86. Clar, això és el 96. Exacte, sí. Van trigar 10 anys a fer el primer armatratge. Ah, exacte, 100% digital. Imagina't. En fi, doncs aquesta exposició, i què es pot veure a l'exposició del Queixaforum? Pues, mira, trobareu molt 400 peces, que és una barbaritat, i trobareu totes, triboars, anotacions, esborranys, dibuixos, maquetes, vídeos, instal·lacions... Tot el que té a veure amb el món de Pixar. Així que totes les que se'n fan, ja ho creusco tant en TOY ESTORI, o app, o buscant d'anem-ho, ja sapereu. Doncs queda d'idea. El Queixaforum, l'exposició de Pixar... Per cert, acabem ja parlant d'un altre tema, que també tracteu la revista Time Out, que són les llibreries de Segona mà, que hi ha a Barcelona, i que ja fa un any, que estem acostumats a veure'ns, però aquesta vegada li he dedicat un reportatge, no? Doncs sí, perquè és veritat que últimament sempre li faran un munt de petites llibreries noves, en molts casos especialitzades, però aquesta setmana hem dit, va, recordem aquelles llibreries que pots aconseguir ser, per gairebé, que són de Segona mà. Abans hi ha més algunes que han anat bancant, per exemple, la Canuda, ja podies desdonar aquestes llibreries de vells, que podies comprar llibres de pes, i han anat desapareixent poc a poc, però continuen a venir algunes, on es pot comprar... Hi ha algunes que es pot comprar de tot, llibres de primera mà, però també en una secció de llibres de Segona, com per exemple una molt, molt mítica, que segur que tots coneixeu, que és la llibreria Taifa, que és una mica passada al cine. Sí, gràcies. Gràcies, hi ha moltes llibreries, això, ja n'hi ha moltíssimes. Mira, de fet, gràcies. Ara que hi penso trobo Taifa, que és el carrer Verdi, PQOT, que és el carrer Milanes Fontanals, una molt mítica també que és de consumigió obligatòria, que és el carrer Ilobisset, totes aquestes del reportatge, aquesta setmana, només, i Vernon, que és el carrer Montseny 17. Ah, molt bé, molt bé. Tenim quatre llibres d'allà, la mateixa és de la Gràcia, on es poden aconseguir llibres de segona mà, i, òbviament, molt bé de preu. Sí, home, aquesta és la Gràcia, no? Econòmic, i que, normalment, doncs no... A veure, no és que un llibre nou, clar, té aquella olor d'aquell dalt, però quan et posa llegir hi ha unes comptes pàgines, aquella olor s'apareix. Quan agafes un llibre de segona mà, doncs és més econòmic, lògicament, i a mi també és que té com un... No ho sé, té com un valor eficient. El reportatge de la Finlandogumila, que és el director de la revista, hi diu que, per exemple, a passejant-se per la llibreria, que, en principi, llibres d'això, una mica hi ha antics llibels, que han passat per diferents mans, ha trobat un exemple de conversacions en la Catedral del Vargas Llosa, de finales del 60. Imagina't. Però esperat, perquè la cosa millora, perquè hi ha un diari d'un estudiante en París, de García, de 1915. 1915, estem parlant d'un llibre de fa cent anys, o sigui... Exacte, exactament. Per les mans que ha arribat a passar i la història, que deu tenir aquest llibre... Sí, sí, i tot va preu de sal, i a més en aquesta onoreta els preus dels llibres antics. Sí, que hi ha hagut altres visitaries, aquestes llibreries. Molt bé, doncs, Clara Nervión, directament des de la revista Timeout de Barcelona, moltíssimes gràcies, una setmana més, i ens trobem d'Himecresca. Que vagi... Ah, estupendo. Molt bé, bona tarda. I nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí, al moment, amb la Montse Farràs, avui parlarem de les relacions entre les persones i com ens afecten la nostra evolució personal amb l'espai d'ascència. Fins ara mateix. Ara escoltes ràdio d'esper, si tu n'hi t'esplaudis ràdio d'esper, ara ràdio de Sant Just. Durant l'8.1 ràdio d'esper, durant l'8.1 ràdio d'esper, durant l'8.1 Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau, us enplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i de tur, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que ha reto d'una número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. El centre de la llaneria Verns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 3.46 de la tarda, com cada dimecres, tenia nosaltres a la Montse Farràs de l'Espai Esència, Montse i tal, bona tarda. Gràcies, Jaume. Gràcies. És perquè hi ha algun que hi ha aquestes passes. Sí, no pensava dir que hi ha el carrer industrial. Potser trobo a posar el carrer industrial i tinc dificultats perquè vingui a peu, perquè trobo... Flors de neu. Ara comentàvem, és possible que a les properes hores Jell i una mica quan baixin les temperatures i ja se'n vagi definitivament al sol i ha arribat la nit aquí a Sant Just. De dues maneres amb la Montse, en principi, s'ha de parlar del temps. Tot i que... No la dic que si vols parlar, pots fer-ho. Però avui... No en sé de parlar del temps, només l'observo. Volem parlar sobre les relacions i com ens afecten en la nostra evolució personal, perquè si entenem que la vida és un aprenentatge continu, és a dir, que no som els mateixos nosaltres, perquè entenem aprenent com som nosaltres i també... És un procés. És evident que les relacions... són les que ens fan avançar en aquest sentit i les que ens fan aprendre, potser de forma més ràpida i més bèstia. No, Montse? Ràpida o bèstia és la manera que aprenem, segons el ritme de cadascú. Jo avui he begut de les fonts d'una psicòloga que es diu Anne Wilson Schaft, que ella explica que la relació més important que tenim durant la vida és la que tenim amb nosaltres mateixos. I la relació més fonamental és aquesta, amb la nostra intimitat, allà no hi cap ningú més, només nosaltres, i allò que succeix i el diàleg que succeix aquí en aquesta part, en per font de nostre. I si aquesta relació que tenim amb nosaltres mateixos, això està viu i flueix i té sentit, tot el que ens envolta està viu i flueix i té sentit. Bé, clar, de fet, el que deiem, tot això sempre és molt teòric, molt bonic, pensar-ho. Això no és ben bé teòric, això. Ara en parlem, i si parlem sembla teòric, però la realitat és el que vivim cada dia. Tu amb qui més hores passes el dia és amb tu. Clar, de fet, amb la màxima comunicació és amb un mateix, qui té màxima relació. Faig això, no faig això. Hauria de fer-ho, no hauria de fer-ho, vinga, va, fem-ho. I tu amb qui vius, tu, 24 hores? Amb un mateix, no? Llavors, si aquest un mateix està... Si sou ben amics, tu i el que viu a dintre teu, les coses et funcionaran. Si tenim aquestes enemistats internes, tot es complicarà, perquè no ens entendrem ni amb nosaltres, ni ens entendrem amb el que tenim al costat. Mira, ara he vingut a la cap una frase que vaig a escoltar fa un temps, que deia, sigues el teu millor amic. Tu mateix, no? Exacte, no? Exacte. El que ens passa també és que posem... donem tot el poder a la gent que ens envolta, qui diu a la gent diu a les situacions. I tots els demés els fem culpables, o perquè avui el gran jefe m'ha cridat i m'he posat de mal humor. O vull neve i resulta que he relliscat i ara estic molt enfadada a quina culpa hi té el temps que tu t'enfadis. Clar, de fet, és el que... Ja em venim comentant a algunes vegades, de l'espai, que és el fet de mirar-nos a nosaltres mateixos. Sincerament i honestament, sense autonganyar-nos. És a dir, que en lloc d'estar mirant, com potser moltes vegades hem fet allà de la nostra vida, i observar què és el que passa fora, observar-nos a nosaltres, canviar aquest ull cap a l'exterior, cap a l'interior. De fet, el procés de vida el que ens porta és a construir moment en moment, doncs, a construir o a crear o a solidificar aquest vincle inter, que tenim nosaltres de dintre cap a fora i de fora cap a dintre. De fet, tal com tenim enteres les relacions en l'actualitat, sembla que hi hagi un ordre d'importància, que aniria de més a menys, primer en la parella, els fills, les pares... I nosaltres no sortim enlloc. No, nosaltres no estem enlloc. És a dir, què són les persones més importants a la teva vida? I rarament és aquell que diu jo. I és el punt de partida. Jo sempre dic, això és una cosa meva, que no ho diu l'en Guilson, això ho dic jo, perquè jo ho entes així, que el camí de la vida només hi caven dos peus, que són els teus. Durant una temporada tens algú que t'acompanyarà en el seu camí i seguirà el teu camí en paral·lel, ens anirà més de pressa, més a poc a poc, i altres que agafaran altres camins, però de fet, el camí de la vida només hi caven els peus d'un mateix. El protagonista de la vida d'un és un mateix. És un mateix. Però ens solen pensar que la felicitat resideix en que tot estigui armònic que tinguem harmonia amb la parella, que tinguem harmonia amb els amics, anar a la feina... I això és així, i no és així, perquè d'aquesta manera la mirada de fora cap a dintre, quan la perspectiva correcta és de dintre cap a fora. O sigui, el meu benestar no depèn pas de com està l'entorn, de com està la gent, depèn de mi i de com estic jo. De fet, hi ha una paraula, que no sé si utilitza també la psicòloga Wilson Schaft, que és el tema de la espiritualitat. És a dir, ell especialment potser no. Però el tema de la espiritualitat d'interior, d'aquesta calma, d'aquest mar tranquil, sense les grans onades dels oceans... No, el que també ve és que això forma part. El mar és el mar, tant si és de mar en calma, com si és de mar de tràngul, simplement és el mar. Llavors, quan parlem de espiritualitat, parlem d'alimentar això que sentim, això que sabem, però que no podem tocar. Però no estem parlant, atenció, no estem parlant de religiositat. La religiositat és una altra cosa. La religiositat és viure a l'espiritualitat des d'uns dogmes, des d'uns adobtrinaments, des d'unes tradicions. L'espiritualitat va molt més enllà de la religiositat. I per tant, Montse, tu què creus que és la nostra espiritualitat? És a dir, l'equip que ha d'escolt dins seu, aquest mar, que a vegades... No sentim aquests sorolls d'interior, aquests moments de calma, de tranquil·litat, que jo personalment penso que això hauria de ser sempre. És a dir, on hauria d'estar sense aquest soroll a dins seu? Continuament. No, això no ho podràs evitar, perquè això forma part de... Si tu vas amb un vaixell i aquell dia té mar de calma, no passarà res. Però si tu estàs en el mateix vaixell i després ve una tormenta, el vaixell anirà amb un i baixarà. I tu no ho podràs evitar-ho. L'únic que saps és que estàs a dins d'una tormenta posicionar-te o actuar o gestionar diferent, ho hauràs de fer anar a les veles i les cordes d'una altra manera. L'espiritualitat és la capacitat de viure lliurement allò que un és, allò que un sap, allò que un intueix de si mateix. Perquè moltes vegades no sabem el que ens passa, però si intuïm allò que som. Avui que volíem parlar sobre les relacions i com ens afecten en la nostra evolució personal, en el nostre preantatge, en aquest canvi és la vida, tampoc no significa deixar d'estar compromesos amb la parella, o amb la família, o fins i tot a la feina. No significa fer el que et dóna la gana. No, al contrari, perquè quan més responsable ets de tu mateix, de les teves pròpies gestions, més generes empatia i més responsable ets de com tu actues en front dels altres. Alguna cosa més sobre el tema de relacions, perquè clar, hi ha unes basats molt... És enorme, el que podem arribar... A veure, això, com diu la... Això sí que és de l'Ang Wilson, ella planteja que quan se vol tipus de relació, ni més ni menys que una oportunitat de seguir creixent, perquè tampoc som les mateixes persones, nosaltres no actuem igual amb una persona com una altra. Cada relació genera un tipus de personatge, un tipus de disfressa, per dir-ho d'alguna manera, i tu no et comportes igual amb el teu col·lega, amb la teva dona, amb l'altre que tens al costat. Tots són oportunitats. Com nosaltres trenem aquestes oportunitats, és això el que ens enriqueix. És així, vaja, jo... Veig que estàs pensatiu, o estàs esperant que segueixi, m'estàs escoltant. Ara no sé si aquest home està aquí reflexiu, i em vol fer una... Jo ho he dit, que jo fa uns dies que no estic gaire bé, però avui t'estic escoltant. La base està sent per entendre que m'estàs escoltant, però m'agradaria allò dir que m'està fent reflexionar això que estàs dient. La majoria... Les persones tenim totes aquesta mena de buit, i tothom busquem aquella cosa com ens falta, com ens falta, com ens falta. I la majoria de relacions les establim per mirar de cobrir aquest buit. I això és un error. Això és un error perquè poses en els altres la responsabilitat del teu benestar. Depèn dels altres el que tu trobis bé. No és una responsabilitat, ni que ells no els correspon, i que se'ns escapa de nosaltres. Som nosaltres que hem de gestionar. I a partir d'aquí, tothom ho ha d'anir enriquint. Això és molt interessant, aquest buit, que a moltes vegades hem sentit que tenim dins nostre, i que busquem en els altres que ens l'omplin. Clar, i llavors et poso en una necessitat d'espectativa. Sempre esperes que l'altra faci. No m'has portat... No sé quanta vol cosa, avui tenia ganes d'anar al cine, o em trobo malament i no em cuides, aquests retrets. Però què et passa, què et passa? Ja ho has d'entendre el que em passa. Has de saber què passa. Si m'estimessis... Aquí entres en els sentatges emocionals, els retrets, que és el que diem que tampoc no ens porta enlloc. Sí, jo el que he portat avui aquí d'aquesta dona, que té un llibre molt interessant que diu La vida en procés, llavors, unes quantes maneres que ella explica que favoreixen les bones relacions. Ah, doncs escolta, em sou toduides. Eh, sou toduides? Això, unes quantes, eh, que diu... Com més centrats estem en nosaltres, millor són les relacions, però això no vol dir pas en absolució egocèntrics. Correcte. Correcte. Llavors diu... Potser igualment generadors... No, igualment no, has de partir d'aquí, si no ets egocèntric et permet ser empàtic amb el que li passa a l'altre, però partint sempre de tu està centrat. Evidentment, que et miris a tu mateix i que t'estiguis dialogant amb tu mateix, per tu alguna forma, continuament, no vol dir que deixis de pensar amb els altres. Si tu estàs amb tu mateix i estàs a veure com estic avui, em sento així, ara em sento això. Ets conscient, allò que comentàvem. Si egocèntrics, per mi, és sentir-se com una valdufa, i ens pensem que tot és en el propi girar. Nosaltres no som una valdufa. I tot girar... El nostre votant no té per què. Més frases d'aquesta endalla? Més frases, més recomanacions. Llavors diu... Les bones relacions demanen una estedat, tant pel que fa a les nostres necessitats, com pel que estem disposats a entregar o a compartir. Seu honest implica responsabilitzar-nos el nostre comportament i permetre als altres que siguin responsables del seu. Aquí entra el tema de... No ocupar espais que no ens pertoquen. I també el tema de la bidireccionalitat, una mica, el feedback, moltes vegades. Però sobretot no entrar en terrenys que, si tampoc ens agradaria que entreguessin en nosaltres, ser-ho, no? Però permetre que això és bàsic i permetre que l'altre resolgui cadascú, això que diem del camí de la vida, i cadascú s'ha d'enfrontar amb els seus dimonis. Doncs tu no els hi pots resoldre, els d'ells, perquè no li fas cap favor. És com a vegades algú que diu, ui, et vull convidar o et vull fer un regalo i tu ets d'aquells que permanentment dius, no, no, gràcies, no, gràcies. Estàs impedint que aquella persona, a lo millor, té un acte, vol tenir un acte de generositat, dinsero. Tenim algun altre consell? Tenim unes quantes, no? Hi ha un altre que m'agrada molt, que diu, hem de recordar regularment que existim independent dels altres. Aquesta és maca, eh? Aquesta és molt maca. És allò que diem, no? Trobar la felicitat sense depèn de les altres. Trobar-se bé sense haver d'estar pendent de l'exterior i del que passa al nostre voltant, perquè no ens faci canviar res de la nostra felicitat, i que només la nostra felicitat passi per nosaltres i depengui de nosaltres mateixos. I n'hi ha un altre que a mi m'agrada molt, perquè aquesta penso que també fa reflexionar molt, que es diu, no cal treballar la relació. Aquesta és molt bona. No cal treballar la relació, això vol dir controlar-la. Exacte. Que floveixi, no? El que hem de fer és enfocar-nos en el nostre treball personal i la relació trobarà al seu lloc. Que bonica, eh? Escolta, que veu aquesta frase, si et sembla? Moltes gràcies per haver vingut un assenament a les avui al programa, Montser Ferrat, de l'espai Essència, que trobareu la més informació Essènciadivogació.com Sí. Entreu a la web, que tenim programes bonics, i a final de mes ve un xicot basc, fantàstic, fantàstic, amb un taller molt divertit, que diu, i jo, de què vaig? També és una mica coneixes un mateix, no? Molt bé, bona tarda. Fem una pausa per escoltar les notícies de les 6, i tot seguir tornem amb més coses a la penya del món, l'educació canina, casal de joves i, des d'Oxford, el Pau Marcos, fins i tot. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Continuem pendents del temps, tot i que la navada ha anat minvan, i les precipitacions a la tarda queden restringides, ara ens ho confirmaran, sobretot de les comarques del sud de Girona, que és un pèlitoral i prelitoral central. Jofres Genuès, així? Bona tarda, quin i en així és, en aquests moments, fins i tot es torna a veure navar, l'aparalta del tibidà, molt gairebé, el de tot, i en forma, això, de fer plena navada de volves, la cota de neu, de fet, ha pujat un palet, 400, 500... Però bé, persisteixen, encara, aquestes precipitacions, com ve, en aquestes àrees, amb tendència a anar fuixant i a anar marxant. Esperem gaire conseqüències d'aquestes febles navades i una miqueta de cota de les immediats hores, en aquest sector del país, el vent s'imposa, i esperem una propera nit, ja sense precipitacions, i, de ment, força fred amb glaçades que, pels propers dies, guanyaran terrenys, sobretot, a l'interior del territori. L'advocat dels principals condemnats pel cas del 4F, Gonzalo Boi, assegura el tribu de Catalunya Ràdio, que, després de l'emissió del documental Ciutat Morta, veïns del carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, han aportat noves proves que corruirien la versió del llançament d'altes, que va deixar amb el ferit la gent de la Guàrdia Urbana. Ara estan treballant per comprovar si aquests testimonis són verídics. Después del propio documental, hay vecinos del barrio que han contactado con los autores del documental, que han contactado con la familia de Rodrigo, que le han dicho, mira, yo tengo esto, yo tengo lo otro, de hecho, de a poco han ido apareciendo nuevos testimonios, que en su día nunca tuvimos acceso. El president Artur Mas denuncia que el PP català li és bastant indiferent el patiment de la gent, mas a resposta així a la impugnació per part dels populars, dels comptes públics per aquest any, cosa que en retarda la aprobació. El president de la Generalitat ha advertit la popular, Alicia Sanchez Camacho, que les estructures d'estat que elegan per portar els pressupostos al Consell de garanties només representen un 0,2% del total. Tot això ha estat durant la sessió del control del Parlament. El primer ministre grec Alexis Cypres ha assegurat que les propostes que està presentant els seus socis europeus són realistes i poden portar a un acord viable. Cypres avui és a la capital francesa en el mar d'una gira que està fent per les principals capitals europees, París i Joan Carles Peris. Gràcies, Pere de França, que assumeixi el paper de protagonista i de gran d'una nova orientació d'Europa cap al creixement i la cohesió social. La Generalitat ha posat l'accent en la necessitat de garantir l'estabilitat de l'horosona i de respectar els compromísos i normes que són vigents per a tothom. L'usió, el deute grec, que a França està disposada a replantejar però no a eliminar. I que el primer ministre grec ha dit que ha de ser, en tot cas, viable. I que ho serà si s'accepten les mesures que ha qualificat de realistes que està presentant durant la seva gira europea. La Fiscalia Francesa demana 30.000 euros de multa. El plàmic còmic dieu don per apologia del terrorisme. L'actor va escriure la seva pàgina de Facebook amb Centro Charli Colivali. Foc després de l'etàc al setmanari, Charli Abdó a París fent referència al jihadista que després va matar una policia i quatre civils en un supermercat joveu. El Departament de Salut alerta del consum d'un producte per aprimar-se, que es ven per internet i que ha provocat la intoxicació lleu de 5 persones arroses a l'Alemportà. Se n'omena Termatrim i prové de Mexi que s'han aprovit la fabricació. Es tracta d'un complement alimentari de la dieta que s'utilitza com a quema greixos. Un gran mestre amb una poesia punyent i crua. Així han definit el poeta Francesa Garriga mort avui als 82 anys, els seus deixebles i amics. Òscar Callao. Noms com el poeta i proclista Jordi Llavina o el narrador i poeta Manuel Forcano que el llibre que es publicarà aviat swing és un resum de l'estil que ha caracteritzat l'escriptura de Garriga. Garriga deixa 13 llibres, entre els quals demà no és mai hombres i tornar és lluny. Esports. Hola, Serra. Neymar Piquei, els vicepresidents del Barça Javier Faús i Manela Royo han assistit avui a Qatar a la presentació de la nova campanya publicitària de l'aerolínia de la Mirat. Faús ha defensat la inocència del Barça i del president Bertumeu, arren de la imputació pel cas Neymar. El director general de la companyia cataliana Akbar Albaquer ha afegit que no descarten en un futur d'un nom al Camp Nou. D'altra banda, Gerard Piquei ha comentat que saben que si aquest any aconsegueixen bons resultats això ajudarà d'una estabilitat a l'equip i al club. L'exècnic del futbol club Barcelona, Udo Látec, ha mort avui a Alemanya als 80 anys. L'Àtec va ser entrenador a l'Orana del 1981 al 1983 i va guanyar una recopa d'Europa. Al futbol alemany Látec va guanyar una copa d'Europa, 6 ligues i 3 copes amb el Bayard de Monique i dues ligues i una copa de la UEFA amb el Borussia, Montseny Gladbach. I el Madrid i el Sevilla juguen aquest vespre al partit pendent de la Lliga de primera divisió que va ser jornat en el seu moment perquè el club blanc va disputar el Mundial de Clubs. Aquest partit començarà a 3 quarts de nou. Nosaltres començarem una mica abans a l'A7 i a l'A7 a l'A7 a l'A7 a l'A7 a l'A7 a l'A7. A Catalunya el gener va tancar més de 582.000 aturats, 6.000 persones més que el desembre. I pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol, la xifra de parats arriba als 4.525.000. Aquestes són les qüestions de l'Ajuntament convocant nous plans d'ocupació per a 17 persones aturades de Sant Just. Ja s'ha obert la convocatòria per optar a alguns d'aquests plans que contemplen feines d'auxiliar administratiu, consergeria, peor forestal, manteniment de senyalització mobiliari, treballador vinculat a la brigada municipal, auxiliar administratiu de l'àrea d'economia, entre d'altres. Els nous plans d'ocupació estan subvencionats per la Diputació de Barcelona. Per a més d'informació us heu de posar en contacte amb el servei de promoció econòmica, al carrer Campadrujeta 100 Sanomaru. El contracte és per un període de 9 mesos, de març de novembre d'aquesta any, amb un horari de 30 hores setmanals i un soubrot de 875 euros al mes. I una punt més per destacar-te de Matijou sobre el període per apuntar-se al concurs de disfresses de Carnes toltes de Sant Just. La festa és celebrada 17 de 14 de febrer i com cada any incloure la desfilada de disfresses, la ruà i la festa posterior a la plaça Camuapa. En guanyar els premis seran en metàlic. Hi haurà 4 categories. La millor comparsa guanyarà un premi en metàlic de 600 euros, la millor comparsa escolar s'endurà 600 euros, el millor grup 300 euros i la millor disfress individual, un val de compra per valor de 150 euros. Abans canvia qualsevol comerç de la Unió de Votigues i Comercians. Les inscripcions s'hauran de fer entre demà i dijous de la setmana que ve dia 12, a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. I això és tot el moment. La informació local tornarà menys d'una hora més amplia dels Sant Just notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio d'Ajuntament. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Tens un plat baratíssim i fàcil. El just a la fusta vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil. Tens un plat baratíssim i fàcil.