La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#647 - La Penya del Morro del 16/2/2015
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
denuncia que el PP ha adulterat la iniciativa legislativa que abgiran la voluntat dels quasi 90.000 ciutadans que van signar-la. En un comunicat, advertix que les esmenes del PP no només imposibiliten la recuperació dels mitjans públics, sinó que obrin la porta a la privatització i a la castellanització dels continguts, entre les condicions imposades pel PP, els nous mitjans no poden suposar més deute públic ni més impostos, però més caldrà que estiguin resolts els recursos judicials tan laborals com de legalitat del mateix tancament on d'ells el constitucional. Per això la Comissió Promotora demana a l'escorps que no continui el tràmit parlamentari per respecte als ciutadans, Ignasi Muñoz, Catalunya Radio València. Esports, Maria Guixà. A la Junta Directiva del Barça decidirà avui l'operador que ha d'explotar els drets televisius del club la temporada que ve. A la reunió també es parlarà sobre el patrocini d'escoles o correntes a la samarreta de diverses seccions del club blaurana. Pel que fa a l'Espanyol, l'equip torna avui als entrenaments d'aquí una hora pendents del davanter Sergio García, que passarà avui proves mèdiques després del cop al genoll que es va fer el dissabte al camp del Málaga. El president del club blanqui blau, Joan Collet, ha comentat que l'equip viu el millor moment des de la final de Glasgow, i a més a més ha reconegut que no li agradaria que una hipotètica final de copa amb el Barça jugués al Camp Nou. També a futbol la primera divisió avui està enquejar la jornada de lligues del cap de setmana amb el partit que jugarà en aquest vespre l'Eibert i l'Ell. El partit de tres quarts de nou. En basca, el fiat joventut i el Barça, després enfrontar-se, i en partit de Lliga en Victòria blaurana, 61-99, preparen ja la copa d'aquesta setmana. Els dijous serà el partit entre el Barça i el València, i el divendres la penya s'enfrontarà amb el Gran Canària. I acabem amb el latisme perquè Florence Quiblegat vol superar el record mundial de Marató en un termini de tres anys, com a molt, així ho ha declarat a Catalunya Ràdio, Gerardo Prieto, l'home que va aconseguir que la canyana participés a ell a la mitja de Barcelona, i va aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir el record mundial que tenia ella mateixa des de l'any passat. Fins aquí, les notícies. A les voltes, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. L'horari de l'Eibert Colbu. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Amigues, amics, ràdio d'esper us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Saps qui és un òldu o la música d'un tais? No, no es tracta d'un nou aspirador, i de música reggaeton. Rebovineu, sisplau. És el programa de ràdio d'esper dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així desenzi? Perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu. A la cara als dilluns, rebovineu, sisplau. De nou a 10 del vespre, ràdio d'esper. Ràdio d'esper. 98.1. Ràdio d'esper. 98.1. Ràdio d'esper. 98.1. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. Moltes gràcies a tots. Moltes gràcies. Gràcies, Pau. I com esteu? Ho hem vingut el programa de les tardes de ràdio d'esper. Parla i ho saludo a Jordi Domena, que avui programa 1.574. De l'Espanya del Morro. Resaludem la gent i l'equip que no és possible a l'Espanya del Morro. Avui, amb l'Andrea Buena del Serveis Informatius amb les notícies de Sant Just, d'aquí una estona, i l'Andrea, que tal, bona tarda. El Twitter i el Facebook amb la Cristina Barga, Cristina, que tal, bona tarda. Avui, al programa, entrevistarem la Mar Sánchez, que és una de les responsables de la Comparsa Escolar Guanyadora, un oirament de l'escola Montseny, que va guanyar el comport de Carles Tolte, de Sant Just, amb la participació de més de 200 nens i nenes i pares i mares, i, bueno, de tot, de tot. Una Comparsa molt xula sobre la guerra dels galàxies, però també hi havia d'estar 3 exploderors del més enllà. En fi, l'espai, astronautes, un coet increïble. Em parem d'aquí una estona amb ella, a més a més també rebem com caigui junts, el Manel Ripoll, de l'espai i història de Sant Just, amb el qual continuarem parlant dels origens de l'església, del nostre municipi, i quina relació té amb l'església de Sant Just, i pastor que ens hem propiat o no de Barcelona. I, a més a més, a la segona hora, com que hi ha dilluns, tindrem la tertúria esportiva amb el Rafacano, l'Edu Rodríguez, l'Oriol Pascual, i tota la gent que vulgui participar amb els telèfons oberts, del programa 93-3-7-2-3-6-1, 93-3-7-2-3-6-6-1, digueu la vostra sobre el Barça, l'Espanyol, o el que us doni la gana de futbol, a principi, a segon aparec. Tot això, avui a l'Espanya del Montrón, anem cap al Trending Tòpic. Escolta, hem de buscar una lletra. Una sintonia, amb mi tampoc. Cantada, Trending Tòpics. La sintonia la tenim. I, de buscar una lletra, ja ens hi posarem després, amb l'equip de guionistes, per presentar el Trending Tòpic, el més comentat de la jornada de Twitter, per fer unes barges a 6. Avui a unes temes més comentat, de Twitter és de Juana Chaos i Venezuela, perquè el govern espanyol té previst reclamar l'extradició de la terra que avui apareix a la portada del Diari el Mundo, davant la botiga del nord de Venezuela. Sí, és una botiga, en aquest cas, de licors i de més, ha aparegut aquesta fotografia a la portada del Diari el Mundo. I a partir d'aquí han començat les declaracions. Així, o almenys, ho ha manifestat el ministre dins, a l'interior, en arribar al Comitè Executiu Nacional del Partit Popular, que, en aquest cas, el govern espanyol, té previst reclamar l'extradició de la terra que avui ha aparegut en aquesta portada, en aquest cas, Dinyaquí de Juana Chaos. Recordem que, sobre la terra, reca un ordre de busca i captura internacional per presumpte de l'ictat d'enaltiment del terrorisme. A banda de l'estudi, en aquest cas, per part del govern, el jutjat de l'Audiència Nacional, Eloi Velasco, també ha reclamat per la seva pare, la Interpol, que verifici si el terrorista resideix en aquest cas a Benzuela, i, en cas d'afirmatiu, cal detingir-lo. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, a Sitgón Sález diu molt trist que un assassí i terrorista com de Juana Chaos camini lliure pel món i, mentre les famílies de les seves víctimes estan desfetes. Un altre comentari, en aquest cas és una pregunta, la fa Escaramuts diu, utilitzarà Pablo Iglesias, les seves influències amb el govern van assolar per extraditar el seu amic de Juana Chaos. I Colontai diu, per cert, el tal de Juana Chaos no va complir una condemna de desenes d'anys. Això de la persecució benjetiva no és justícia, crec jo. Clariment, va estar 18 anys a presó, tenia una condemna, crec, si no recordo malament ja em falla el cap de 3.000 anys, i va assassinar unes 25 persones. És evident que 3.000 anys no s'ha passat a la presó perquè ja ha sortit. En fi, doncs anem cap a l'espai de les notícies de Sant Just, una mica d'humor al programa. La notícia de Sant Just amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Bé, exit rotund, per ser, eh, de la campanya de masonatge de la misalània de les dones, aquell llibre que fa un homenatge a les dones de Sant Just, i en particular a 50, que veurà la llum al 8 de març de la dona, al principi, al principi. O més o menys, eh, per aquelles notes. A més a més, també parlarem de com va anar el Carles Tolte, d'aquest dissabte al nostre municipi, però abans de tot això parlem de cultura, parlem de canginestar, parlem d'una exposició. Per què avuïcineu, no no faré jo, eh, de les paraules, avuïcineu, ja veiem, ara. Avuïcineu, avuïcineu, a Canginestar, a l'exposició, la infància del Pesuc, a 1936-1939, al retorn dels papers de Salamanca. És una mostra itinerant que recull els documents retornats de cada territori que pertenien a la meditància d'aquest partit polític, el Pesuc, i que van ser requisats pel franquisme. I aquests papers es poden veure avui, a partir d'avui, al celler de Canginestar. No sé si exactament els papers, però, com a mínim, les referències als militares que encara no l'he vista. No sabem. Les referències, perdó, als militares del Pesuc, els militares que eren de la comarca. És una exposició que sorgeix, això sí, arrel de la investigació dels papers de Salamanca i de les referències aquests militares del Pesuc, i per posar en context, davant del partit, la mostra parlarà de la República, de la Guerra Civil, de les joventuts socialistes unificades, entre d'altres. L'Àngel Marino, que és un dels organitzadors de l'exposició, ha dit que és una mostra que vol retroden un homenatge a les persones que van patir la repressió franquista per defensar les seves idees. La mostra ha portat partit la infància del Pesuc, 1936-1939, per fer referència, precisament, a l'inici de la trajetòria d'un partit que va tenir una rellevencia clau durant la Guerra Civil, i sobretot després del conflicte. L'exposició és una mostra itinerant, produïda per la Fundació Nous Horizons, ja ha passat per una desena de municipis del Vas Llobregat, i avui arriba a Sant Just. Avui, a dos quarts d'avui del vespre, el CIM, de Can Ginestà, el centre a interpretació del municipi, on s'hi podrà visitar durant un mes fins al dia 16 de març. Bé, per tant, no sabem ben bé què és el que hi ha, perquè clar, de fet, justament s'ha inaugurat avui o aquesta tarda. Ara sí que pot anar a veure-la. Està obert, ara, a Can Ginestà? En principi, les mostres no he passat, però en principi les mostres del CIM no tenen una inauguració oficial. Aquesta sembla ser que estigui... Ah, perdona, perquè el CIM, que molta gent els confon de Can Ginestà, no? Ah, no, el costat del Bar, el costat del Bar. El costat del Bar, el CIM, que no vol dir que sigui la part de més amunt. De, com veiem, Can Ginestà... El dissent a la interpretació del municipi. Exacte. I el CIM està entre la recepció, entre l'entrada principal, i el Bar de Can Ginestà. És aquell espai que queda allà, com una mica... Bé... Magadets. Magadets, solitari i tal. Que la gent hi va quan ha d'anar cap a la Babu. O sigui, està aprenent un áudio a Can Ginestà, i diu, bueno, vaig a la Laura, vengui per no sortir per fora, tot el que fa fred, passes per dins, i llavors d'aquella sala, la gent no sap que... O sigui, perquè és com una sala, estava pensant, perdona, fa una mica de por. Per què? A més, una sala, que jo sembla que passo per allà, per anar a la Babu de Can Ginestà. Està com fosque, eh? No sé, tinc aquesta sensació, a vosaltres, no? No pot ser perquè no és un celler, però no és el celler, avui n'hi ha de Can Ginestà. No, és que hi ha tanta llum, que jo sembla que sigui una mica... l'apitació dels malandrisos de Can Ginestà. Jo sempre que he entrat, potser si està apagada la llum del CIM, vale, pot ser una mica de por, però... Està apagada, vera, des d'aquí fa una crida... Si és tan cesa la silla, la llum és tan cesa. No, no, és que fer-ho tan cesa fa por. I aquella sala queda allà com a reconada, i... Bueno, no sé, i algun dia potser ara potser m'equivoquo. Un mitre és molt gran, tampoc no... Un mitre és molt gran, però no hi ha gaire llum, hi ha unes taranyines, a dalt de la paret... Ja, a més en compta... Entre això i el Cicis de la Porta... Bueno, va, això... No ho dic, no, no... Bueno, aquí hi ha... No sé la història, tu. Jo sé que hi ha una inscripció a l'entrada de Canji. Vols dir, o...? Tu no saps la història... La història que hi ha a la Porta de Canji n'està. Tu veus a Canji n'està? A la Porta principal. Just abans d'entrar, hi ha una pedra, i sota... sota... Està apagada per una capista. Per una capista. No, no, això. Tu pots anar ara a comprovar-ho, si vols, i... Ara vinc. Quan vulguis, et donis la gana, vull dir que això... M'agafaré que existeixi. I llavors totge que és la catifa... I llavors molta gent es preguntava per què hi ha una catifa, no? Si no, realment no cal una catifa, potser perquè hi ha pedres. Doncs hi ha una... Hi ha un... Hi ha uns números. Hi ha un símbols. Hi ha una sèrie de... de numerologia gravada a la pedra. Això et parlo d'aquí de fa temps, i no és nou d'ara. Algú va picar, va picar i va fer un símbol. Un sí, va gravar la pedra. Jo el que recomano és, sense dir-te res, que un dia que tu passes molt per què ets inestar, per davant de la Porta principal, si tens el que has de tenir, vagis a xequis la catifa... Ai, ai... El que hi ha sota. M'acompanyeu després, m'acompanyeu. No! No! A mi no m'hi voràs, allà, eh? No em passarà alguna cosa, si faig. Jo intento no entrar mai per l'entrada principal de Can Ginestar. Jo se me intento entrar pel cim. Això que deia em fa un moment ara... Tu pel bar, no? No t'has de veure, però... Compte, Can Ginestar, allà, en pocs metres quadrats, hi ha una fauna espiritual... que fa por. Bueno, en fi... No ho sabia, no ho sabia, sé que hi ha uns numeros... Demà? Demà en d'uspliques. Si vols, si et sembla. Ara no sé si m'atreveria. Bé, sí, bé, sí, que t'atreverà, que t'atreverà... Em dius qui és la... Demà puc fer això, mira el que veus i en d'uspliques. Molt bé. Que veiem de qüestió, anem cap a una altra cosa mariposa. Parlem de... Què? Ah, sí, ho dic aquí, perdona, eh? Misalània.Sí, misalània, misalània. Ah, aquí, aquí. No trobes, sintonia? Ex i rotund de la campanya de messenatge, de la misalània, de les dones. A Sant Just queda només un dia pel final de la campanya, i ja s'han sobrepassat els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma messenics.com. Andrea, recapitulem una mica la informació, perquè aquest és un llibre on les protagonistes són 50 dones de Sant Just. Sí, és un llibre que tracta la seva vida, les seves experiències, i el que han aportat a Sant Just, perquè són importants pel municipi, i per finançar aquesta misalània, aquest llibre que es preveu que surti els dies de commemoració del dia internacional de la dona, no exactament el 8 de març, però la intenció és com a mínim la primera. Doncs es va fer una campanya de messenatge a través de la plataforma messenics.com, doncs perquè qui vulgués, doncs, i col·laborés, i ja podem dir que un dia del final de la campanya s'han sobrepassat aquests 10.000 euros que es demanaven. Molt bé. De moment s'han aconseguit 11.530 euros. Té un coplar com el marcador, el marcador. Molt bé. Molt bé, no? Molt bé. Un èxit. Hi han col·laborat 117 messenes. Quan la setmana passada s'havia solit la meitat del finançament, recordo que hi havia uns 6.000 euros, més o menys, i ara s'han sobrepassat ja aquests 12.000. Sí, de totes maneres, no sé si tens amà, quines són els tipus de beneficis que s'emporten als diferents messenes. I crec que en aquestes campanyes de mitjomassanatge, en aquest cas, a través de la plataforma messenes.com, però també hi ha d'altres, com Berkami, per exemple, que potser és més popular, depèn de l'aportació que tu portis, tenen uns beneficis o uns altres. Doncs sí, això va en funció de l'aportació que facis, evidentment, es poden aconseguir, per exemple, un exemplar, com a mínim gratuït, diria que és amb l'aportació més petita, crec que ja aconsegueixes un exemplar gratuït, que és a teva. També pots aparèixer en el capítol d'agraïments i... La plataforma de messenes està dedicada a només editar llibres. No hi ha projectes d'altres tipus que no siguin. Doncs això, la imprimta d'un llibre, no? Doncs ha tingut molt d'èxit, aquesta campanya, com deien. L'aportació més elevada que es pot fer, la del messenatge corporatiu de 175 euros, és la que més messenes ha aconseguit, en un total de 58. Quan, perdona, la que més... 58 messenes amb un messenatge corporatiu, que era la categoria de 175 euros. I a 58 messenes que han aportat... Sí, mira, perdona, ho tinc aquí, desglosat. Actualitzem d'altres. Sí, actualitzem d'altres. El marcador del llibre aquest, s'han fet entre totes les persones que han aportat aquest diners. I van pels 11.530, ja, o més? No, encara van pels 11.000. Hi ha 17 messenes, acabadama, com diem. Llavors, ja, per exemple, tu ho portes 20 euros. N'hi ha 11, en aquest nivell. El comprador o l'actor d'aquesta modalitat participen al projecte d'adquirir-ne el llibre a inventar l'acció. I té la següent contrapartida. El llibre s'enviarà a la direcció postal, que es specifiqui sense càrrecs, val? Per exemple, n'hi ha una altra, que és de 25 euros. No, ho dic perquè la gent podia haver posat menys diners, i, segon sembla, el gruix important és de 175 euros. Cosa que diu molt a favor, ja, d'aquesta iniciativa, i també de la gent que vol que això hagi tirat endavant. Per exemple, messenatge particular de 25 euros, inclou el nombre de messenes en el capítol d'agraïments, de llibre. Clar, això ja és una mica més, no? I té inclou anar dins del llibre. I aquest messenatge dona dret a un llibre que s'enviarà també a la direcció postal que vulgui la gent. Després, també, messenes corporatius de 60 euros. Aquest inclou, al logo de la corporació, o empresa la pàgina de creix, del llibre i la menció. És a dir, que no va dedicat a que ho patrocinin o facin el messenatge, persones particulars, si no empreses. Després tenim aquest messenatge extra, que és justament on hi ha quasi veu unes 60 persones, que és el gruix total, que s'han portat més d'aquests 11.000 euros per patrocinar aquest llibre de les dones a Sant Just. Amb 58 messenes, també ja estàs en el moment, inclou el logo de la corporació o l'empresa a la pàgina de creix, del llibre. És a dir, que tu allà pots posar el logo del... Si vols que ens hi posem nosaltres, per exemple, no? Un radi d'Esber. El logo de la ràdio. En un capítol d'agraïments a l'interior del llibre també, també dona aquest messenatge a la dreta, cinc llibres, en lloc d'una. Porten a casa, també, perquè pots anar posant direcció, no?, i de regal. També, després anem dia. En fi, el messenatge, per finançar projectes, és una cosa que està a l'hora del dia ja. En fi, acabem ja amb una última informació de Sant Just. Si us sembla, parlem del Carles Tolte, d'aquest dissabte. Carnaval, Carnaval, Carnaval, Carnaval, te quiero. Ai, que bé que ens ho vam passar, la pasa en Maragall. Està cançó la vam ballar el dia del Carnaval. Sí, perquè hi havia una no comparsa, perquè les comparces són més de 10 persones, era un grup de dos a de 9, que anaven de Salceros Carnavaleros. I ens vam dir, poseu la cançó del Carnaval. Carnaval, Carnaval, Carnaval, te quiero. Oi, oi, oi, bé, efectivament va ser tot un èxit entero, malgrat el fet que no coincidia... Perdó, que coincidia, justament, amb altres Carnes Tolte, com a Sant Felí o a Esplugues, per no parlar ja de Vilanova i Fidges, adicionalment de Sant Just, fa anys que el Carnes Tolte l'hem celebrat o una setmana abans, o una setmana després. Com va anar aquesta història que va guanyar la millor comparsa escolar, l'escola Montseny, amb la participació de més de 200 nens i nenes i pares? I ara és que, de fet, d'aquí una estona, nosaltres parlarem amb la Mar, que és una de les responsables, i, de fet, vull enviar també que més d'un miler de persones van assistir a la festa a anar a la pasa en Maragall, com a la Rua, a la Pasa Camorapa, no, Andrea? Doncs sí, la comparsa escolar, el Montseny Sant Barespai, ha estat la guanyadora del Deser Concurs de Disfresses de Carnes Tolte, amb la participació de més de 200 nens i nenes i pares i mares del centre, guanyen 600 euros i el títol de Pragonès de la festa de Carnes Tolte és de l'any que ve. La millor comparsa ha estat la comparsa Fixativer, que mostrava al món al revés i que ha guanyat 600 euros, que també està molt bé, era molt original. Home, era la primera vegada que es condaven els premis en metàl·lic, eh? Doncs entrades per una altra vida, bo, un pernil i un foet, la comparsa guanyadora, que és l'any que s'han corrat una mica més, i s'ha de dir que les disfresses també estaven més corrades que els altres anys. Doncs un acte que estava molt corrada era l'adoma de l'Estrus, el millor grup que han guanyat un premis de 300 euros, i el millor individual va ser per l'Ariana Pals Núvols, una nena que molava la pel·lícula UP i amb globus inclòs. Perdona, molt xulo, un aplaudiment des d'aquí a l'Ariana. Clar, la vam veure molt amb la seva cistella, molt xulo. I més, és clar, quan va posar l'escenari, l'entregada de premis... I era-ho vosaltres, o no? Jo he vist fotos. Ha vist fotografies, clar, molt xula. Jo l'entregada de premis, no, però la vaig veure desquil·lar. La tenia molt de gràcia, més amb la música que li vam posar i tot. En fi, i alguna cosa més sobre el que restoltes? Doncs el premi per l'Ariana Pals Núvols, consistia en un val de compra per valors de 150 euros, d'escrita lògic. Doncs veig que hi havia coses de més enllà de la terra enguanyat, no? Perquè la comparsa del Montseny, com diem, que va ser la comparsa escolar guanyadora, estava inspirat que ara en parlarem amb una de les protagonistes. Amb l'espai, hi havia un cueta enorme, hi havia gent que anava d'Estar Trek, de Star Wars, llodes, extraterrestres, molts astronautes, leyes i leys, tot, tot, tot. Estaven tots allà. Darth Vader també, ania caminant amb el caballari. Ara en parlarem tot això amb ella. Però hi havia una per... o sigui, hi havia E.T. Ah, sí? Hi havia E.T. Ah, el Ninbert. No, no, era una noia que anava amb una caputxa de color vermell i tal. I saps aquestes motocicletes que porten moltes persones que... Són discapacitades físiques i que no poden... Bueno, com aquestes... I amb l'assistella hi havia l'E.T. Passava per debat de tots i la veritat és que va ser molt xula la coreografia que vam fer i va ser un carnes solta molt guapo, aquí, a Sant Just. Jo crec que tots... Bueno, per mi no el mínim, però els que vam participar ens va fer molta il·lusió i ens va agradar molt com va quedar tot plegat i, com sempre, que hi va va la gent. Me'n participo. I amb aquesta sobrada que ens hem pagat, acabem de l'espai de les notícies de Sant Just. No sabeu que tenim més informació a partir de la set, els Sant Just Notícies Edició Vespre, i ara mateix a RadioDesbell.com. Com m'agrada aquesta música, eh?Sí, esclar. És que és... Home, John Williams. Paca broma. John Williams. I fins aquí l'espai... És que no vull que... L'espai. Però estaria tota la tarda escoltant cançons de bandes sonores. Fem la sintonia de les notícies de Sant Just. Aquí sobra.Vale, sí, sí, sí. No sé com quedarà, però... Andrea... Bueno, bueno, bueno... No... Amb les notícies de Sant Just. Notícies... A la set... Més informació... A mi, que s'ha rat dió. Bueno, en fi, Andrea, gràcies. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant justament del Carles Taldes i aprofundint una mica més amb la comparsa guanyadora a la de l'escola Monsen fins ara mateix. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 per Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern Durant de 8.1 Durant de 8.1 Durant de 8.1 Saps qui és un oudu o la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador ni de música reggaetón. Rebovineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? Perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de nou a 10 del vespre. Rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu. Per algarar els dilluns, rebovineu, sisplau, de nou a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern al 98.1 de la F.M. Rebovineu, una mirada gens nostàlgica al passat. Amigues, amics, més veus ofereix el programa de l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 al 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmòbles. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Bona tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro i la música de Star Wars. Jo vull parlar de l'escola Montseny, que va guanyar aquesta categoria en aquesta desena a edició. Fa 10 anys que ho fem a Sant Just, al Carles Tolte, amb la participació de més de 200 nens i nenes i pares i mares al Montseny. Aquesta era la competència guanyadora. I per parlar-nos de com va viure la festa del Carles Tolte, la preparació, de com va anar tot plegat. Tenim la Marc Sánchez de l'AMPA del Montseny. Mar, bona tarda. Hola, bona tarda. Bones felicitats. Moltes gràcies. La veritat és que nosaltres d'aquest any m'hi donàvem per perdut. Però per què? Sí, vam muntar un quad espectacular. La vostra performance, que també us havia ocorrat, i ara en parlarem dels assajos que vau fer durant la setmana passada al Montseny, amb aquests 200 nens i nenes i pares... Estàvem molt bé, no? Sí, però vam veure que teníem molt bona competència aquest any. Sí. A veure què passarà. Que Nigo i Montserrat són les altres escoles, que també presentava la seva comparsa. De fet, tu no sé si fa molts anys que ets senyús, però com ha canviat el Carles Tolte, el nostre municipi? Oi, tant. La veritat és que sí. Quan jo, els meus menys, hi ha patitons, fins a dalt, ha canviat molt. I nosaltres no ho tem. D'aquí va ser d'idea. A l'espai de comparsa. Nosaltres cada any fem votar en els nostres nens. I els votem quatre, cinc temes diferents, i llavors d'ells fan les seves votacions. Per tant, això ha anat per votació popular, i qui vota són els nens, no els pares. Correcte. Sí, sí, els nens, els nens. Molt bé, eh? Que no bona idea. Sí, sí, els nostres nens participen gairebé des del principi. Clar, de fet, per això s'entén l'alegria, doncs l'alegria als moments de satisfacció d'eufòria, que també com a mare, no? Jo m'imagino que, bueno, hauria de ser un moment especial, perquè veure tota la canalla allà, de forma... Selebrando, com si haguéssim guanyat una Champions, o sigui, espectacular, no? Això, clar, com us va fer sentir vosaltres? Molta emoció, moltíssima emoció. Estem molt, molt, molt contents, i és molt emocionant. Ha passat una tarda amb tots els nanos que volen inscriure's a la comparsa i participar a la rua de l'Ebissac, que és molt emocionant. De fet, em sembla que la policia, com que era molta gent, us va bé descurtar fins a arribar a la passacamoapa, abans de fer la performance de concurs a la passamaragall, no? Sí, sí. De fet, nosaltres comencem i fem l'últim assaig a l'escola abans de poder pujar a Maragall. Quina justícia havíeu fet? Quants? Perdona. Quantes assajos havíeu fet tots junts? Els assajents d'imecres abans de que arribi el dia de Carnas Toltes, i bé, i fem l'últim, el mateix dissabte. Per tant, fa un mes que, com a mínim, ja estàvem mirant-ho, encara d'imecres, i a part el tema dels vestits, del vestuari. Com deiem, hi havia... Representares allà totes les espècies galàctiques, no? Perquè teníem gent d'Ester Trek, teníem astronautes humans russos, que anaven a l'espai. I després també teníem, fins i tot ara ho hem comentat, a ET. A ET, a ET. A l'ET us pinc a dir que està fet amb les mans d'una mami de l'escola, que ha sigut genial, genial a nosaltres, perquè li estem molt agraïda que l'hagi fet. Qui ha sigut? Bueno, és una noia que forma part de l'ampa. No, no, ho dic perquè si és el nom. Mira, si te'n recordaves. Sí, sí, i tant, i tenim les gràcies a la Txell. A la Txell, de fet, i també tots els pares i mares, no? Perquè el vestuari, per exemple, m'heu fixat, el d'estronauta. De no veu treure perquè estava molt currat, realment. Això treballa a cada classe el seu i els seus pares i les seves mames treballant durant mesos per poder fer les disfresses manuals. I eren un mono de pintor i d'allà va sortir la idea i... i encanxant, que sigui goma Eva, que sigui coseta així, del cas... El cas, també, no?També, també. Sí, no, la veritat és que allà hi ha una feinada que ja es va veure, i de fet així el jurat ho va valorar, no? Llavors, quan fa vosaltres que veu decidir fer justament aquesta idea, quan va sortir això, perquè ja si a les classes ho preparaven i tot, això està parlant ja de fa setmanes, no? Nosaltres la comencem a treballar-ho abans de Nadal. Abans de Nadal, eh?Sí, abans de Nadal. I els pares i les mames anem pensant a casa i van sortir, i van sortir cosetes, i quan tenim les idees fetes, llavors ens posem a veure. Altres anys també hi havíeu participat. De què us havíeu disfressat? Vam començar anant de pujar estres. Pujar estres?Sí. I gallines, i públiets, petitons, i teníem fins i tot transrou. De fet, és el primer any que guanyeu? No, és el tercer. És el tercer, eh? I a les altres comparses també guanyadores? ¿Terdadores quines eren? Sí, ben guanyat el primer any amb el circ, i el segon any amb el mar, amb el fons del mar. Amb el fons del mar és veritat que hi havia moltes estrelles, no amb molts païsents i... Això, això. És una mica així, curiosa, però... Quin consell els donaries a les altres comparses de l'escola? El secret no es rebella, Jordi. Ara a veure si agafen aquí les altres, i l'enginy minent... Ara ja està, i d'aquí l'enginy minent, falta molt, encara. No se'n recorden. El secret, no? Que us el digui, no? Vosaltres heu rebut com a compars escolar. Em sembla que eren 600 o 700 euros en metàl·lic, que van directament a l'AMPA per destinar l'escola. Ja sabeu a què destinareu aquests diners a l'escola Montseny? Segurament continuarem fent algun espectacle pels nanos, perquè ho puguin disfrutar, i de fet, ells són els que s'ho han guanyat. Per tant, la contractació d'algun espectacle infantil a l'escola? Sí, segurament, sí. Encara això està tot molt fred. No hem pogut parlar, però segurament sí que s'ha d'agafar alguna cosa pels nens. Dirigida, ells, de totes maneres, el premi i la destinació d'aquest premi serà per als nens, no?, però jo crec que als nens, en aquest cas, potser m'equivoco, correggeix-me a mar, però els agrada més el fet de guanyar que no a la costa econòmica, no? Sí, potser sí, teniu raó en això, perquè ells, bueno, això de sentir Montseny en aquell moment... Els hi és tot. I que s'haurà sabut entrar a ells durant sapatons, alegria i de més. Aquest és l'ambient que vull respirar al col·legi. No has pogut parlar amb algun dels teus fills sobre la qüestió, o no sé, quan els heu deixat aquest matí... És veritat que no hi havia col·legis. És veritat que no recordava allò. És veritat que no hi havia col·legis. Bé, resaca tot allà, no?, fins avui, no?, a la festa... En fi, no sé si s'han vist, no sé, a part del dissabte algun, estan explicant alguna cosa... Tu creus que se'n recordaran d'això, o no? Jo crec que sí, i a més a més, tenen els cartells penjats a l'escola, i demà portarem el cartell per poder-lo penjar a l'escola. Clar, per tant, demà... Jo m'hauria oblidat que avui, lògicament, no hi havia a l'escola, però demà sí que hi haurà festa grossa, no?, una mica... Un dia especial, també, al Montseny, amb tots els alumnes. Perquè ja han participat des de primer fins de sisè de primària? Des de P3. Des de P3, eh? Des de P3, d'un i dos. Sí, és que és molt maco, és molt maco. La nostra... té una germana, no?, que és molt bonic. I a partir d'ara, què? Teniu pensat ja a preparar el següent, o no? Segur que els pares i mares, perquè... Escolti, el cueta que jo vaig fer, hi havia una periodèctica quan se'n laireu el cuet amb un fum. Clar, a tot allò, vull dir, els pares... Hòstia, us engrasqueu molt. Ja heu pensat quins són les quatre o cinc opcions que et voldreu donar de cara a l'encabé als nens? Encara no, encara no. Necessitàvem descansar aquests dies. Però algun any és possible que alguna de les propostes que heu fet que no hagi sortit a escollir de la recupereu per anys propers? Sí, algun hem recuperat algun any. A veure si pot acabar sostint i... sí. Molt bé. Doncs escolta, Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès enhorabona una vegada més per aquesta comparsa gualladora del que resulta en el sent just. Ja era la decena edició que es feia i el Montseny es va emportar amb la seva comparsa del Montseny, se'n va a l'espai. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies, i vaja, enhorabona, que a nosaltres ens hauria agradat convidar-vos a tots, però t'endràs que 200 i aquests persones aquí a la ràdio... 274. 274. 274. 274. Doncs quasi bé, a aquestes persones aquí a l'estudi... Va, a l'estrès de la ràdio de Sant Just, som molt guapos, estan molt bé, però potser no hi haguessin cabuts tots. De totes maneres, Marc, que vagi molt bé, moltes gràcies, i recorda a tots, i a la família del Montseny, també, una fort abraçada. Moltíssima gràcies. Que vagi molt bé, bona tarda.Bona tarda. Bé, bona tarda. Bona tarda. 541 de la tarda, i nosaltres farem una breu pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments ja tenim el Maripoll, el nostre historiador de Sant Just, que ja està preparat una setmana més. Cristina, tu, perquè com que ja fa dies que no... Ja faltava, sí. T'haurà d'explicar que és el que hem anat tancant, durant aquests últims dies a l'Espanya d'Història de Sant Just, a la penya del Morro, com cada dilluns, parlant de l'església de Sant Just d'Esvern. D'aquests moments a la penya del Morro Sant Just. I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recordo, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El servei local de català ens trobareu a les escoles. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Sveu. 3,46 de la tarda, Manel Ripoll, que tal com estem... Bona tarda, Jordi. Una setmana més més, tenim el Cristina. Sí, ja ho he preguntat. Ja ho he preguntat. Ja tenim aquí. Manel, entrem en matèria perquè hem dedicat 3 setmanes a conèixer i a parlar un amic als origens de la nostra parròquia, des del Temple Primitiu. Estem parlant més o menys als segles... 9, 9, 10, fins al 1936. Arrel, sobretot... No entrem en detall, que és el que hem fet aquestes 3 setmanes, però sí que Arrel, dels documents que s'han de trobar, on les grans autoritats de l'Església... Arcavísba i els seus enviats, venien a Sant Just. I era molt curiós perquè en aquests documents, que estan realment a l'Arxiu Municipal de Sant Just, explicaven les coses que els faltava a l'Església. Exacte. Estem parlant de visites que potser s'han quedat 70 o 80 anys. Sí, un cop al segle o dos cops per segle, venien a visitar la parròquia, llavors anotaven si feia falta remodelar alguna part de l'Església. Recordem aquell finestral, el petitet que hi havia, que es va dir que hi hagués més llum, o s'havia de puntalar alguna torre perquè manassava ruïna, o s'havia de tirar a terra el Temple Parroquial i recerre-lo de nou. Són algunes notes que els documents d'històrics han deixat ja per la posteritat, i per això podem, nosaltres, comentar tot el que ha succeït, i com en tenim constància escrita, a la parròquia de Sant Just des del segle VIII-IX, fins al començament del segle XX, que és on ens hem quedat a partir del 1936. De fet, la setmana que ve ens visitarà la Marxell Teller, que és una de les historiadores, que més domina el que ha passat a la parròquia de Sant Just i Pastor. Sobretot a la Barcelona, a la que hi ha a Barcelona. A més, també farà una mena de connexió entre la història de la nostra parròquia i el nostre municipi, i la història de la parròquia i l'església de Sant Just i Pastor, que a Barcelona també hi ha una que està al costat de la Plaza Sant Jaume. Exactament. En fi, avui ens centrarem en un escrit fet per David Guasc, que era David Guasc. David Guasc va ser el fundador del Centre d'Estudis Sant Just Tengs, i va ser una persona molt lligada a tot el tema de la història local, i en una de les diferents missalànies que es van publicar, concretament el número 4, he trobat un escrit en el que ell dona el seu punt de vista, o amb la informació que hi havia a l'època, doncs decideix donar-nos una mica el seu punt de vista, sobre el que hem anat comentant aquests dies. Aleshores ens havíem centrat sempre en el text originari de Mohsen Antonino, d'acord que d'allà havíem anat traient nosaltres les nostres pròpies conclusions. Avui el que fem és agafar el que va fer aquest senyor, en David Guasc, i veure una mica si quadra bastant amb el que deia Mohsen Antonino, i també es basa molt en el que deia Mohsen Antonino, o també fa servir altres documents, que ens permeten tenir una mica més d'idea d'aquesta història de Sant Just, per tenir-la així ben fresca i ben present, i la setmana que ve, poder-li fer les preguntes pertinents a la maritxell. Mislania número 4, quina any es va publicar? A veure. Perquè et volia preguntar si David Guasc continua viu o va morir. Va morir. Bé, en fi, ens comencem a comentar-la, perquè, per exemple, en aquesta Mislania, com diuen, que va publicar en el seu moment David Guasc, comencem formant sobre el fet que ho ha corregut en torna al 800-1. Per tant, marxem molt enrere. Aquesta seria una mica la data... que en Barcelona va ser reconcarida entre aquesta data i el 852. Exacte. És el moment en què, com comptes tu, Barcelona és reconcarida i recupera de les mans musulmanes, i es comença a generar o a crear diferents nuclis poblats al voltant de la ciutat de Barcelona. Aquí és on hauríem d'enficar o tenir en compte aquestes data. El primer temps primitiu, aquell temps que vam comentar d'època romànica, una cosa així, és el moment en què hauria d'estar per aquí una mica abans, segle IX i segle VIII, una mica després, segle XI, però per aquestes data són les que hem de tenir en compte, sobretot perquè és el que comentava David Guasc de la informació que havia anat recopilant i veient en diferents documents, que és una època en què comença a haver-hi una certa tranquil·litat, i per tant, permet dedicar esforços a aquest tipus de construccions, ve a recuperar-les o a construir-les de zero. Bé, referent als primers visbes, s'han tingut coneixement des de ben entrat del segle I, després de Gris, estem parlant de fa 2.000 anys, dels visbes en general. En èpoques românes, sí. No parlem d'això, no parlem d'això. Els quals anirem coneixent gràcies d'haver assistit a diferents concilis de l'època. Però estem remantant les dates de començament del segle IX, quin visbe hi havia a Barcelona, podríem dir? Sí, hem de tenir... No, a Barcelona, a la millor sessi de Barcelona. Hem de tenir en compte que el primer visbe que tindrem dades en aquesta època és el visbe Adaulf, d'acord? Adaulf. Sí, qui va estar entre el 858 i el 860, hem de tenir en compte que abans d'aquest senyor feia 150 anys que no coneixíem el nom del visbo. O sigui que hi havia hagut molts problemes, moltes complicacions que van fer que en el temps es perdés el nom del visbo durant un segle i mig, i no fos fins a aquestes dades en què començem a recuperar aquesta normalitat que estàvem comentant i que permet tornar a instal·lar un cert estament eclasial, i que, per tant, això permetrà que, abans d'aquesta estabilitat, es comencin a generar diferents esglègies a les contrades de la ciutat de Barcelona. I abans, perdó, no se especificava el nom, com l'anomenaves o com el registrabes. No, durant 150 anys es desconeix el nom del visbe hi va bé, perquè es van perdre les dades i hi havia molts complicats... Ah, però no perquè no se'n registrem. Sí, més que res, perquè on estàvem sota... No s'ha conservat l'escrit. Estàvem sota d'un mínim musulmà, doncs l'Església va passar els seus mínims i va tenir molts problemes per anar subsistint. Per cert, hi ha una polèmica, Manel, que en podríem parlar, que justament... com és que polèmica controvèrcia, en podríem dir, eh? Sembla que en parlarem. En un document escrit que es basa en el que ja vam comentar en les notes històriques esquides per mossèn Antonino, en què, si vols, tu mateix, ens pot llegir que és el que deia i ara en parlem. Deia, la devoció als sants justipastors va ser introduïda al nostre país en ple segle XIII, que fins aquella època no se'n troba ni el més petit rastre. Això... Això per una part. Això que era controvèrcia, eh? Sí, això que era controvèrcia, perquè ja hi veurem sobretot a la setmana que ve, les línies dels sants justipastors de Barcelona, que deixen molta anterioritat a aquest segle XIII que fiquen. Per tant, és difícil entendre el que ens comenta aquí, i amb el que David Guàs també em fa constar i em fa una certa hipòtesi de si això és cert, i en aquest escrit com mossèn Antonino donàvem per fet que a l'anterioritat del segle XIII no hi havia referència als sants justipastors. Aquí havia estat dedicada la parròquia a l'anterioritat. I ara recordem que hi ha documents del 891, 895, que apareix un sants just per allà. Però potser no era el pastor. Exacte, no? Igual no eren els germans, Martins, dels cladenaris sants justi i sants pastor. Sants justi i sants pastor, que són els dos sants al qual d'estar la parròquia dedicada. Però estem parlant del segle XIII, però, com diem, a Barcelona, s'ha sap que hi havia una nervícia de sants justi i pastor molt abans. Tenim una controversia sobre les dades que mossèn Antonino tenia. Va escriure, no? Sí, i tenia registrades a la parròquia. I tenia registrades amb els historiadors de Barcelona. A veure què ens diu la setmana que ve. La Maritxell Telles. I si és veritat o no, que vegem. Segons altres documents, no és la primera, com sembla ser, de les belles dedicades sants justipastors. Això vol dir que abans era dedicada a un altre sants just? Aquesta és la hipòtesi que a Tampocen Antonino, com a David Guàs, que ens donen a entendre. I diuen així. Així hem de suposar que la nostra primitiva església era dedicada a un sants just, sense que es pugui precisar si era sants just bisbe d'urgell o un altre sants just diferent. Tot i així, la idea aquesta de sants just bisbe d'urgell agafa bastanta força en el fet que és un sants molt antic, d'acord? Aquest senyor va viure entre el 527 i 546 en aquesta zona de l'urgell. Va ser el primer bisbe que hi va haver en aquesta diòssea. I va ser un sants, diríem, que no només que va estar diverses parròquies, d'acord? O sigui, hi ha diverses parròquies que estan dedicades o que... Això se'n diu advocacions, que tenen l'advocació a aquest sants just bisbe d'urgell. I, per tant, el ser un sants més proper tindria també bastant sentit que la parròquia estigués dedicada a un sants català de la zona, i no pas a uns sants que ens caien més distants com els sants martirs justipastors. Bé, de fet, tot i així és molt difícil poder assegurar, no? Sí, sí, és molt complicat. Patronímic fer referència a aquest bisbe urgellent. És a dir, que no sabem tampoc si l'església de Sant Just abans de tenir constància ja del segle XIV era dedicada als germans, com deies tu, de Clarena, de Sant Just i Pastor, Costo i Pastor, o el bisbe d'urgell, que és deia, també, Sant Just. En fi, per exemple... Hi ha dos vies d'investigació, no? Hi ha dos vies d'investigació, no et posen d'acord. De fet, hi ha una hipòtesi gent descartable. O sigui, que oblidem la tercera via ara. Ja que moltes altres parròquies, com, per exemple, la Narbona, també està dedicada, vaja, també, no? Aquest Sant Just, sí. De fet, les gràcies de Sant Just n'hi ha moltes. Sí, i el que passa és que la nostra... Perdona, que la nostra té la peculiaritat que dona el nom al municipi. Exacte. Però, d'esglésias de Sant Just i Pastor, n'hi ha moltes arreu de... D'esglésias de Sant Just, el bisbe d'urgell. Com? Que dedicades al Sant Just, bisbe d'urgell, n'hi ha moltes. No al Sant Just i Pastor. No al Sant Martí, és Just i Pastor, si no... Sí, el bisbe d'urgell n'hi ha moltes. Però també de Sant Just i Pastor n'hi ha algunes. Sí, també, en la Barcelona. Exacte, i ara d'aquí... I ara d'aquí, no, sí, sí. Atenció a la Narbona és de Sant Just. És Sant Just sol, bisbe d'urgell. Sí, perquè aquest Sant Just va tenir molta influència en la zona de Catalunya, com a la zona d'Oxitània. M'estic marejant, eh? Amb tants Sant Just. Però, bueno, digues, digues. I per tant, la idea és aquesta. Tenia aquesta... Aquesta possible... Via que el nom de la parròquia o el Sant en origen estigues dedicada a la parròquia fos aquest Sant Just bisbe d'urgell. Bé, doncs, què ha de dir? Perquè fa els origens de la parròquia. Avancem una mica, perquè, si no, tindrem temps. I hem d'estar informats perquè la setmana que ve... ens visitarà aquesta historiadora. A veure, per què fa els origens de la parròquia? David Guàs, que hem comentat al començament, aquest historiador Sant Just, va decidir fer servir l'inferència històrica, no? Que, segons tu, dius una mica dubtosa? Sí, bueno, jo com he estat llegint, o sigui, nosaltres sempre havíem fet servir també aquesta tècnica de l'inferència històrica dient... L'inferència històrica és... Com que no tenim un document fet de que ens digui la parròquia tal, va ser fundada en tal temps... Un document que certifica la teva teoria, com a historiador? Com que no el tenim, agafem documents que existeixen a l'època, i durem per valer que, si jo existia, la parròquia també. Que això no té per què? Perquè, lògicament, cada parròquia té la seva història i cada persona també, no? No vol dir que un pagi està a l'època, li metin 4 cabres, perquè estan certificats en document a un altre pagès, també li metin els 4. Com tots, però és una... No ho diré escapament, és un... Per poder diàleg o no, per poder parlar-te. És un buit legal dels paridors que utilitzen sovint, per tant, també entre els historiadors, que no en parleu mai d'aquestes coses, eh? No en voleu parlar mai, eh?, de les inferències històriques, també existeix. I, per tant, David Guàs utilitza una inferència històrica, per tant, no podem dir que realment sigui un renoment lògic, i val, i tot i que ho hem de comentar. Què és el que diu ell? Ell, com que ha degut a les regis que hi ha contra la ciutat de Barcelona, en torno al 800, 850, van malmetre la gran majoria de documents de Barcelona i les seves comarques, el que fa és dir, bé, com que no tenim documents aquí, ens en anem a l'Origell, doncs si tenim documents, a la diocés d'Origell, on tenim tots els documents, perquè ja no els van perdre, d'acord? I mirem una mica què és el que expliquen allà, i més o menys amb el que va passar allà, doncs direm que també va passar aquí. Què va passar allà? Anem ja al tema. Allà, el que comenta, on estem parlant de l'Origell, la diocés i l'Origell, d'acord? Allà, l'Origell, l'Origell. El que ens parla és que la gran majoria de parròquies van aparèixer per primer cop entre el segle IX i el segle XIII. Per tant, doncs agafa la idea que si això es passa en aquella zona, en aquella època que van haver-hi totes aquestes construccions, aquest fàrvor religiós per construir totes aquestes parròquies, doncs una cosa similar havia de passar a les comarques properes a la ciutat de Barcelona. Bé, Manel, com que ja hem d'anar acabant, ja et sembla, no, llegiré les quatre conclusions... Totes tenen àpides. Exacte, perquè tenim una idea de quatre conclusions, més o menys acceptables sobre el que hem anat fent amb el Manel. Aquest és el programa. Sobre els possibles origens de la nostra parròquia, s'enjust desvern, hi ha suficients arguments per creure que la situació parròquial és anterior a la invasió serraïna. Correcte. Dos, la reorganització del temple parròquial i les seves funcions, podria ser en dades properes al 870, moment en què Barcelona recuperarà certa tranquil·litat i van tornar-hi a haver-hi visbes. Trés, que és en aquestes dades quan és més probable que la nostra parròquia de s'enjust hagués estat bé erigida, bé refeta, o si hagués existit un anterior al segle VIII. Correcte. I última conclusió ja a la qual arribem, després d'aquestes investigacions que ha fet el Manel Ripolles, i el programa, el que és clar és que en el document del testament d'emoció apareix una església, un dòmum, un centre religiós, i el que em vulguis, que diu... Que ja t'ho explicaràs, Manel, que vols dir-ho? Jo l'he llegit, jo l'he llegit, ja ho l'he llegit. En fi, alguna cosa ja per acabar, per últim, s'ha de tenir present? Sí, hauríem de tenir present que amb la visita que hi va bé del 1366, jo vull comentar la setmana passada, es comentava una torre que estava molt malmesa, i per tant, David Guàs fa la inferència, fa la deducció que si aquesta torre estava molt fet amb el bé, al 1366, voldria dir que segurament era una torre anterior a l'any mil, i que per tant, amb anterioritat a l'any mil, ja hi devia haver alguna perroquia primitiva, i més a més, tenint en compte que ja des del 1052 s'enjust té el que s'anomena una sagrera, o sigui, una zona sagrada, que dona peu també a totes aquestes hipòtesis que hem anat fent. Sí, com sigui, quan va ser construït aquest temple, el que és ben segur és que el 1570 va ser endarrucat, i es va tornar a refer. En desembarèixer un de nou, que és més semblant al que es va cremar l'any 36. En fi, Manel, doncs, moltes gràcies a unes setmanes. A més, la setmana que ve continuem parlant i aprofundint sobre la nostra perroquia. Fem una pausa per escoltar el dia a dia de la 6 de la tarda, que ha estat seguit amb la tartul·la esportiva. Fins ara mateix. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa que li en sabria. La Fiscalia Anticorrupció vol que el jutge imposi una fiança de responsabilitat civil a 6 dels primers 10 imputats que han declarat pel cas de les targetes negres de Caja Madrid i Banqui a Jordi Ganal. Les targetes eren una remuneració personal i que, si no van declarar les quantitats gastades, era perquè creien que ho feia l'entitat. Uns altres han defensat els seus càrrecs com a despeses de representació i no se'ls ha demanat la imposició d'aquesta fiança, si ho han pogut justificar, ho estan entrant mig de fer-ho. Per la resta, la Fiscalia demana fiances per imports similars dels que es van gastar, de fins a gairebé mig milió d'euros. Els imputats que han declarat avui i que el president de la Fiscalia es preveia la presidència de Caja Madrid, es va donar més mànica a emplar l'ús d'aquestes targetes. Notícies breus, Montse Quadreny. El periodista Ernesto E. Keiser assegura que el cas Pujol és un cas de corrupció sistemàtica i acusa directament el ministre Jorge Fernández Díaz d'estal darrere de les filtracions polítiques interessades durant el procés. Bona tarda, E. Keiser. El president com la del capitalisme, dels amiguets. El periodista ha recordat la denúncia del 3% de Pascual Maragall el 2005 i com es va haver de fer enrere per no dinamitar el debat estatutari. També ha criticat l'actuació del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El departamento de política criminal filtra les informacions, en momentos muy claves y pretende que hay investigaciones en marcha en el mundo. Yo prefiero que señor Jorge Fernández Díaz saque la cara y diga, yo estoy investigando al señor Mas, yo estoy investigando al señor Pujol, lo que no quiero es que haga guerra social. Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio, Parlament. El govern ucrainès refusa a evacuar les seves tropes davant el SEBE, les forces prorrusses que setgen aquesta ciutat havien assegurat que permitien els soldats ucrainesos d'abandonar-la a través d'un corredor de seguretat. Però un portaveu militar d'aquí fa replicat que no pensen anar-se, perquè la ciutat és seva segons els acords d'amins. El Consell General d'Enfermeria d'Espanya denuncia pràctiques perilloses de dones, dones que se suelen i acompanyen l'embaràs al pari i al pòspar, insta la Fiscalia General de l'Estat actuar i d'ofici. Des de l'Associació de dones d'Espanya, Marta Coromines, nega rundament que actuin al marge de metges i llavadores. Jo desconec que hi hagi algú que estigui fent part, sense llavadora o sense metge. Però si hi hagués una persona que estigués fent això, la denúncia d'intocisme hauria de ser en aquella persona. No en general, a tota una professió que sí, no està regularitzada, però si hi hagués una persona que estigués fent això, la denúncia d'enfermeria d'Espanya hauria de ser en aquella persona. Una banda de hackers ha robat centenars de milions de dòlars de bancs de tot el món. Concretament, més de 100 bancs de 30 països han tingut robatoris d'una xarxa de pirates informàtics que han utilitzat durant un temps indeterminat un trullar, un poder virus infiltrat a les xarxes bancàries. Tot i que la xifra total del robatori es podria triplicar, i per tant estaríem parlant gairebé de mil. La descoberta, la pública avui, el New York Times, i segons els experts en ciberdelictes, la banda de pirates informàtics, ha utilitzat un dels sistemes criminals més sofisticats que mai s'havien fet servir fins ara per estar fent titats bancàries de forma telepàtica. Un incendi ha cremat aquesta tarda de la via augusta de Barcelona. El foc, que ja està extingit, ha obligat a desallotjar els veïns de l'imopla que eren a casa. Barcelona, Marc Jurado. Bona tarda. Extingit ja ha pagat l'incendi del número 76 de la via augusta de Barcelona, que ha obligat a desallotjar tot l'imopla entre ells amb Marcel Riu, que ho explicava així, Catalunya Radio. Jo estava al sofà, i de cop i volta han baixat, ja hi havia molt fons per l'escala, ja hi havia tota la moguda de bombes i policia i Mossos per aquí al carrer. I, a més, a l'escola de Barcelona. Esports, Maria Guixà. La Junta Directiva del Barça està reunida per decidir l'operador que ha d'explotar els drets televisius del club la temporada que ve. A la reunió també es parlarà sobre el patrocini d'escoles o correntes a la samarreta de diverses seccions del Club Laurana. Pel que fa l'espanyol, s'entrena aquesta hora, pendent encara de Sergio García, el davanter, recordem, que es va fer de preves mèdiques arran del cop el janoll, que es va fer el dissabte al camp del Málaga. D'altra banda, el president Joan Collet ha comentat que l'equip viu el millor moment des de la final de Glasgow, i ha reconegut que no li agradaria una hipotètica final de cop amb el Barça, que jugués el Camp Nou. També a futbol, avui, es tanca la jornada de Lliga del Cap de Semana, amb el partit entre Lever i L'Ellx, a partir de 3 quarts de nou del vespre. I encara en futbol, a final de la Copa de Catalunya, entre Girona i l'Europa, es podrà el 25 de març, el nou Cerdanya, a Barcelona. Segons han acordat, avui, tots dos clubs. I amb bàsquet, el Fiat Joventut i el Barça, després enfrontar-se, i en partit de Lliga en Victòria a Blaurana, 61 a 99, preparant ja la Semana de Copa, el Dijous, a jugar al Barça, València i el Divendres, Penya i Gran Canària. Nosaltres a la set jugarem el Catalunya vespre, tot a l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts us parlaré, Andrea Bueno. Aquest vespre, si n'agura que Angina està, l'exposició, la infància del suc, 1936-1939, al retorn dels papers de salamanca. És una mostra i tinerant que reculla els documents retornats de cada territori que pertanyien a la militància del Partit Socialista Unificat de Catalunya i que van ser requisats pel franquisme. L'exposició surgeix a rel de l'investigació dels papers de salamanca i de les referències als militants del suc del Bàs Llobregat. L'exposició és una mostra i tinerant produïda per la Fundació Nous Origons, ja passat per una dezena de municipis del Bàs Llobregat, i avui arribarà a Sant Just. Si n'agura, a dos quarts avui del vespre, al cim de Can Ginestown, es farà un acte públic per valorar els darrers 4 anys i explicar els projectes que s'han tirat endavant i els que no. El mandat 2011-2015 s'han privatitzat les ajudes socials, la formació de l'educació i la creació d'ocupació. Segons l'alcalde, Josep Perpinyà, les prestacions socials a les persones més desfavorides per la crisi han estat una prioritat. Per això, des de l'equip de govern, s'ha optat per deixar davant d'alguns projectes amb l'objectiu de cobrir-les, necessitats als col·lectius més febles. L'acte públic de valoració del mandat serà dijous a dos quarts a vuit del vespre a la sala i d'or console de Can Ginestown. I un apunt més, el segon pla municipal de gènere de Sant Just compta amb una cincuantena d'objectius que s'estructuren al voltant de sis eixos. El primer és recollaccions contra la violència masclista i el segon se centra en la coeducació, un objectiu clau com a prevenció de la desigualtat i la violència. La resta de línies se centren en aconseguir la igualtat de gènere en l'àmbit institucional i en el treball, incorporar criteris de gènere en l'urbanisme, impulsar la participació dels homes a la lluita per la igualtat i fomentar el lideratge femení i la participació de les dones a la societat. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als senjors notícies d'edició vespre a les 7. Que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, el web de la ràdio, radiodesvern.com i a les xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Que vagi bé, molt bona tarda. El Just a la Fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven al meu, que fins ara mutis. 4 secretaris. 1, 2, 3. 1, 2. 1, 2. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 1, 2, 3. 400 pisos per vendre. Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella, a cridar-lo, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests drogues més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar clossificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmut jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desveros ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Saps qui és un oudu o la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador ni de música reggaetón. Rebovineu, sisplau. És el programa de Radio Desverts dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Perquè un dels nostres lesmes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Geron Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu, però, a l'agarals dilluns, rebovineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre, a Radio Desverts, el 98.1 de la F&M. Rebovineu una mirada gens nostàlgica al passat. Bona tarda, de nou, són les 6 i 11, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Bona tarda, Oriol Pasqual, Oriol Pesqual, Oriol Pesqual, bona tarda! Bona tarda, Oriol Pesqual, bona tarda! Bona tarda, Oriol Pesqual, bona tarda! Bona tarda, Oriol Pesqual, bona tarda! Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual, bona tarda! Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol Pesqual. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, Oriol. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.