#649 - La Penya del Morro del 18/2/2015

En el seu pas pel programa també va explicar que habitualment no li agrada les seves cançons per anuncis, però que en aquest cas va fer una excepció. Derevo moltes propostes per utilitzar les meves cançons en anuncis i dic que no en el 90% dels casos. Però m'agradava la gent que feia l'anunci i per mi ha estat increïble, perquè significa que de cop milions de persones escolten una cançó meva. El concert inclòs a la programació del festival de guitarra començarà tres quarts de nou amb l'actuació del taloner Rob Cunningham. El futbol club Barcelona ha presentat aquest migdia l'acord amb telefònica pels drets televisius de la pròxima temporada. Aquest acord també inclou un partit amistosa a Latinoamèrica a disputar si el club ingressarà uns 40 milions d'euros per aquest contracte de patrocini a Latinoamèrica. A l'Espanyol el capità Sergio García ha explicat que ha rebutjat l'oferta per anar al futbol xinès d'uns 20 milions d'euros per dos anys, perquè considera que el club blanqui blau és com casa seva i vol ajudar l'equip a la final de la Copa. Encara en futbol aquest vespre tres quarts de nou ha jugat dos partits més d'anada dels buitens a final de la Champions, Xalke, Madrid i Basilea Porto. A la Lliga Sobal d'en Bol avui ha jugat el Freikin Granullesgua de la Jara a dos quarts de nou, i a tres quarts de nou el partit de la Champions de Vaterpolo Femení entre l'Imperia italià i el club Natació Sabadell. Fins aquí les notícies. Ara escoltes ràdio d'esper. Si et donis ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant l'1.1. Ràdio d'esper. Durant l'1.1. Ràdio d'esper. Durant l'1.1. Veus de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta terme a l'església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A ràdio d'esper, tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres, a les vuit del vespre i en segona audició, els dissabtes, a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'armat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recordeu, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Què tal? Molt bona tarda, senyusti. Gent de l'estranger com esteu, benvinguts al programa de les tardes a Radio Desvernos. Parla i el salut de Jordi Domena, que avui programa 1.576 de la penya del Morro. D'aquí un moment. Comencem parlant de les notícies de senyusti amb l'Andrea Bueno. També tindrem el més comentat a Twitter amb la Cristina Bària. Bona tarda. Avui el programa també amb la Clara Nervión, com cada setmana, de la revista Time Out, que hem d'explicar algun article de la nostra revista d'Orci i Cultura de Capsareta del programa. I també tindrem de l'Espai Essència, a la Caroline Capsteig, que avui no ve la Montse Farràs, perquè està malaltet de jugar-te a la grip. I d'aquí li miam una fort abraçada, però ens ha enviat la Caroline Capsteig, que ella saps sobre el tema de les doules, i ens en parlarà de tot això avui al programa, i la polèmica que hi ha hagut en les últimes hores. A més a més, parlarem d'educació canina, i acabarem el programa, com cada setmana, parlant amb el Sergi Arredo, el casal de Joves, a la penya del Morro. Vinga, va, anem cap al Tren d'Intòpic el dia. Al Tren d'Intòpic, del dia d'avui, al Nadim aquí, amb la Cristina, al més comandat a Twitter. Avui un de... És que tenia tantes ganes que ja hem passat al final. Ho sento, perdoneu, que tenia tantes ganes que m'he passat directament al final. És que he de reconèixer que avui no tinc el paper davant. O sigui, no et saps ni la teva pròpia cançó. Bueno, resta punts de cada setmana que veig, o demà ja no la cantem. No, perdona una cosa, jo hi pensava que a la segona hora també la cantaríem, i no va ser així, són dos Tren d'Intòpic. No, tenim l'Andrea. Avui, Jordi i Pujol Ferrosola, és un dels temes més comandat a Twitter. Per què? Perquè el jutge ha inputat el fill de l'expresident per la fortuna oculta a l'estranger. Cristina? Sí, la importació l'havia demanat en aquest cas, menys límpies, després que el expresident reconegués davant el jutge que el seu primogènic va administrar la seva fortuna. La magistrada també ha demanat a Isenda que confirmés si les regularitzacions de la seva dona Marta Ferrosola i els seus fills esperen Marta i Mireia sobre la gestió del fons que tenien en comptes d'Andorra. En aquest cas, Ferrosola haurà de compareixar com ha inputat els jutgats de Barcelona el propè dia 26 demà. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el fons l'opestena, l'ex-diputat, diu que l'Audef Repdocumentació investiga la connexió panamènia de Jordi Pujol, Ferrosola i el germà de Feliput. Fem-ho gros, això. Fem-ho gros. Què tal, Jordi, que et va prendre a poeta? Diuen que jo solia tenir una vida després en vaig comprar un mòdem, Jordi Pujol, Ferrosola. I els escobages diuen, Mà, es vein agorar un port argentina impulsat per Jordi Pujol, Ferrosola. En fi, aquí no quedarà ni el tato, eh? Que diu aquest. Gràcies, Cristina. Anem agafant les notícies de Sant Just el país d'humor del programa amb qui t'interrogues. Les notícies de Sant Just Bueno, sí, està ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Bé, guanyem, s'enjust decidirà avui si es presenta les eleccions municipals del mes de maig. Algun rumor diu que això ja està tot decidit, que és una mica així d'assembliga... Bé, una mica perfecte. De pandereta.Correcte, panfetària i tal, que és així, però... Vaurem veure què és el que passa. A mi, a més, també parlarem de poesia, que hi ha un acte dels 50 anys dels serveis i brotecaris de Sant Just, que organitzen amb el protagonisme de Joan Margarit i Lluís García Montero, dos grans poetes. Però, abans de tot això, hem de parlar de l'escola Madre Sacramento, que, eh... Cobertament, deu alumnes d'Aquardesso. Han investigat a l'UPC si és possible, això ja vam dir-ho un dia, perquè estem tots atents a veure què és el que pot arribar a passar, si és possible instal·lar una colònia humana a Mar... Sí, amics, ha arribat el dia en què... Futurs científics, senyors d'ex, descobrient la veritat del planeta Mart. Ho han fet en el marc del projecte MARXXU, que vol dir MARX21, que ha comptat amb la participació de 108 estudiants d'Aquardesso de la comarca. Deu d'ells. T'estan just. Orgull de poble! Gràcies. Bé, Adrià, sisplau, col·lígens una mica aquesta informació, ja l'hem donat fa unes setmanes, quan ho vam saber. Ara s'ha presentat el projecte... Clar, ara ja han participat del projecte. Ara ja estàvem a mar, una mica, o...? Exacte, tenim un peu a mar. S'aixesteix. Un gran pas per la comarca. Doncs vam parlar d'aquest projecte abans que començés. Ara ja l'han acabat. Podem dir que ha estat un èxit. 108 estudiants d'Aquardesso de Sant Just el Prat, Vila de Canzi, Sant Vicenç i han participat. I la Universitat Politécnica de Catalunya, juntament amb la Diputació de Barcelona, impulsant aquest projecte que té com objectiu fomentar l'esperit científic dels alumnes de secundària i l'èxit escolar. Durant els dies de treball a l'OPC, els estudiants s'han dividit per colòniers o grups especialitzats per determinar tots els aspectes necessaris per poder instalar una colònia humana al planeta Mart, i també important si podries sobreviure allà amb bones condicions. Un d'aquests grups, per exemple, perquè us em fa una idea, era el grup Aero, on es decidien... Aero, grup Aero. També hi havia el grup de sostenibilitat, transport... Grup de sostenibilitat. Aero, d'aquesta mica el que... Era més planetari. Clar, per l'aire, no? Aero, clar. Doncs en aquest grup es decidien qüestions com quins tripulants havien de viatjar a la nau i per què, com viurien aquests tripulants durant el trajecte, que han calculat que duraria un any aproximadament, i com aterrarien un cop arribats a Mart. Aquestes investigacions van concloure que seria possible instal·lar una colònia humana a Mart després d'un procés d'adaptació de 10 anys. A partir dels 50 anys, la idea és que es pogués fer vida normal allà durant unes condicions óptives. Aquest projecte en Mart 21 es va fer a les instal·lacions de la UPC del 27 de gener el 12 de febrer, i que el destaca també, que més alguns alumnes de Madre Sacramento ja hi van participar també l'any passat. Bé, alguna conclusió? S'ha arribat, Andrea, per tot això que has explicat? Doncs també ho acabo d'explicar. Sí. No t'ho quedis dins, no t'ho quedis dins. És que és molt important. Doncs que seria important, seria possible... Seria possible! Seria possible! Bravo! Sí, senyor! Seria possible instal·lar una colònia humana a Mart. De tastalar, 2034. Però 10 anys per a el senyors d'Esvern. Els humans han arribat a Mart. Sí, sí. No, al contrari, jo estava parlant i m'ha tarrompet la Cristina. No és que el donés a la seva. De totes maneres, jo volia fer una... Últimament he tingut un talleu a les ales. Jo vaig a la meva, eh? Sí, no. No passa res. No, jo sobra, soc jo. Saps? Estava concentrat amb els seus pits. No, no és que és de concentrat. És la Cristina que m'escolten. No, però t'has adonat que l'Adrià m'ha fet més cas, que el teu hospit. Sí, perquè estaràs més a prop. Però això no té res a veure. De totes maneres, a veure si ho escoltem i no interrompem amb la següent. Amb visió de la Nasa. En fi, total, que sí que es podrà, no? Viure a Mart i fer colònia i tot això. A partir d'un procés d'adaptació de 10 anys i a partir dels 50 anys ja es podria viure, la idea seria que es pogués viure amb condicions d'òctimes. Però sí o no al final? Sí, però amb un procés d'adaptació llarg. No és a Tarrà i vinga ja. Ah, no, ja l'Adrià. En fi, inaugurem nova sintonia per un nou... Això ho seguirem, pararem més de Mart, algun altre dia? Potser vinc a veure si te n'has repetit. A part amb la secció d'astrologia, amb la conya beringa, o quedar-me'n tenim, eh? Per cert. Perquè vols fer una sintonia per parlar de Mart? No, ja tenim aquesta polo. Bé, parlant de sintonies, inaugurem nova sintonia de cara ja a les eleccions del 25 de maig, que és aquesta. A partir d'ara, quan parlem de les eleccions, utilitzarem la sintonia de House of Cards, que és la sèrie de Kevin Spacey amb la carrera per la... per arribar... Bueno, ja ell treballa a la Casa Blanca. En fi, en aquest cas, la Casa Marronosa, no? És l'Ajuntament de Sant Just. Clar. En fi, anem a la qüestió, perquè guanyem Sant Just decideix, avui, si es presenten les eleccions municipals al mes de maig o no. A llarg de les darreres setmanes, la plataforma Ciutadana ha fet diverses reunions, on han tractat les prioritats per Sant Just, i avui decidiran si concorren a les municipals. Andrea, bueno, tenim més informació de tot plegat. Recordem que guanyem Sant Just és una plataforma ciutadana que integra Sant Justenques i Sant Justenques, que tenen com el objectiu de la vida política del poble i aconseguir que s'estableixi un diàleg dinàmic amb les institucions per tal d'al·laborar conjuntament polítiques públiques. A llarg de les darreres setmanes, guanyem Sant Just ha fet diverses assemblies, diverses reunions, on han tractat aquestes prioritats, i avui, a banda de decidir si concorren a les municipals, treballaran els sesos que la plataforma considerem prescindibles per una societat justa, participativa i econòmicament sostenible. Que són? Temes relacionats amb l'habitatge, joventuts, treball, amb l'ambient, generar, entre d'altres. La decisió de presentar guanyem Sant Just a les municipals del 24 de maig es prendreu avui en una nova assemblea que tindrà lloc a la sala Editor-Consulta Can Ginestar a les set de la tarda. I fins aquí l'actualitat de les eleccions municipals del mes de maig del nostre municipi. Continua la informació a l'apèndia del Morro i a ràdio desverteu com... gràcies. És que si no no quadrava la música. Gràcies. Avui és un dia tonto, eh? Perquè és Dimecres, d'avui de febrer. Estem a mitjans de març, de mes, perdó. De març? És Dimecres, d'avui de febrer. Doncs com és un dia tonto? Doncs ja t'ho dius? És a mitjans de març. Volia dir mitjans de mes... Sí. I per què març? Mitjans de morç. Ah, sí, perquè fa un moment hem parlat del planeta Morse. Morse. En anglès és Morse. En fi, anem a la qüestió perquè els poetes Joan Margariti, Lluís García Montero, participaran a divendres de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris del nostre municipi, Sant Jos d'Esvern. A la seva dreta, poden veure Can Ginestar. A la seva esquerra, poden veure les Morenes de Canji. Aquesta música sempre em recorda com a documental, saps? Com veurem un documental on, com Déu mana, el 30 minuts de Can Ginestar, per exemple. Tot és proposar-ho, no? Ah, mira, TV3 estava l'altre dia per aquí, eh? Ah, sí, eh? Jo l'altre dia la vaig veure també al costat de l'Ajuntament. Què fan, aquí? No ho sé. Ja fan, TV3. Ei, avui és un dia, eh? Preparen el documental de Can Ginestar. No ho sabem, no ho sabem. Podria ser, podria ser, però potser hi ha algun altre factor... No ho podria ser, que no. Que prepararem el documental de Can Ginestar. Ara, fem una crida. Fem una crida. Veïns i veïnes de sentius. Si algú de les persones que ens està escoltant ara mateix... Saps per què hi ha unitats mòbils de TV3 desplaçades durant els últims dies al nostre municipi. Per favor, que no se ho quedi per ell. Que ens truqui el 9-3, oi, eh? 9-3-3-7-2-3-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. A de colau està baixant per l'escala, ara? Perdó. Perdó, perdó. A de colau. Per un moment pensava que era de colau, que baixava per l'escala de Can Ginestar, on tenim aquí, davant de l'estudi de la ràdio. No m'has perdut instants de 3 darrere, no? No ho sé, no ho sé. Seria una resposta, eh, perquè ja estarien aquí, seguint a de colau, potser. En fi, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I si ens truca alguna persona, encara que no sàpiga, perquè han estat aquestes unitats mòbils de TV3 al nostre municipi, rebrau un parell d'invitacions per anar al teu atracat d'úment. Sí, sí. Què més voleu, que més voleu, amics? Per anar a veure un concert de música dins del festival de Barnaçans. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Ah, és que jo ja m'ava per dir-lo de TV3. És que no s'interessa. És igual. Té les entrades, pati. És que no puc anar-hi. És que no puc anar-hi. És igual, aquestes són teves. Ah, va, tenim entrades, va, truqueu. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. En fi, alguna... Bueno, alguna qüestió més. No hem dit res. Ara no hem parlat del teu. Clar, com que teníem aquí... Tot venia, perdona, d'aquesta música que recordava el documental del menys de Can Ginestar. Bé, recuperem l'informació i ja el que estaven comentant. Els poetes del març. Els poetes Joan Margarit i Luis García Montero. Diu que participaran, divendres, de la celebració dels 50 anys dels serveis i bruta caris de Sant Just. Serà en un recital on presentaran els seus darrers poemaris. Andrea, per fi, pot donar la informació. Doncs aquest 2015 es commemora mitxecla des que es va crear la primera biblioteca pública a Sant Just. I també aquest 2015 fan 100 anys, també, les biblioteques públiques catalanes i per celebrar tot plegat els dos poetes formaran part dels actes de celebració d'aquestes efemàrides. Tots dos presentaran els seus poemaris a la biblioteca Joan Margarit. Margarit i García Montero són amics des de fa anys i han fet diversos recitals poètics junts, un dels quals va tenir jo que a Sant Just fa uns quants anys. El poeta Andalus presentarà i recitarà alguns dels poemes del seu llibre, Un Beledo Bergantín, un assaig on reivindica les humanitats, la poesia i la literatura. I és que García Montero considera que, actualment, en alguns àmbits de la societat, es devalua la cultura per no percebre la rendible econòmicament. De la seva banda, Joan Margarit presentarà el seu darrer poemari. Des d'on tornarà a estimar, tots dos seran els protagonistes d'aquest recital, com deien, que tindrà lloc divendres a dos quarts d'avui del vespre, a la biblioteca Joan Margarit, de Sant Just. Si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara mateix a ràdiodesverb.com i a partir de la seta, el Sant Just notícia, edició, vespre. Fins aquí, a l'espai d'un mort del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenossi. A qui estigues? Per estar ben informat de tot el cas. Passa per aquí, oh, ja! Fem una pausa per la publicitat. Perdó, però em nego a cantar-la, dues vegades, la meva només és canta una. Cristina, no siguis una petita. No, és veritat, tinc enveja de l'Andrea. Tinc enveja paqueta. Cançó més llarga, més vegades. Sembleu dos nens petites, eh? No és veritat. Jo no puc estar així, eh? Jo no puc estar cada tarda a veure qui ets de cançó o quina no. La teva cançó és més llarga que la de l'Andrea. I encara no et saps els versos, quan te'l sàpigues, em parlarem. I tu, Andrea, tens alguna queixa? Bueno, puc fer-me, no ho sé. No, no, no! I ja, prou de queixes, ja. Fem una pausa per la publicitat. Jo em prengo una tila i tornem amb la Clara 4, en Dilar Bion, parlant de la revista Time Out, que avui diu que vol parlar de l'example dret versus l'example d'esquerra. Què passa amb l'example? No ho sabrem, no ho sabrem. Ràdio Tespel, 98.1, Ràdio Tespel, 98.1. Veus de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'església amb tothom que, si acosta demanant ajuda a Ràdio Desvern, tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcaral.com Recordeu, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'aigua. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. A l'escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, a ràdio de Sant Just. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'esper. Dos quarts de sis de la tarda. Continuem en dret de la Pella del Morro. De quina estona, per cert, parlarem del món de les doules. Ara que han entrat en força a protagonisme l'actualitat del país, ho farem amb la Caroline Capstek, que ens vindrà des de part d'Escència, perquè avui de Montserrat no pot venir a explicar-nos com funcionen, i que és el que fan bé les doules i tota aquesta polèmica que s'ha creat en les darreres hores, una mica en detriment de les... M'ho heu dit, les llevadores en detriment de les doules. En fi, em parlant de tot això, de quina estona, però abans tenim el telèfon, com cada dimecres, de la Clara Narbion, des de la nostra revista d'oci i de cultura preferida de la capçalera del programa. Time Out, que és... Time Out. Bona tarda, Clara. Hola, bona tarda. Me'n veia una mica en la presentació, eh? Hola! Hola! Sí, està la Cristina, ha tornat. Ja avui he vist que és de la Cristina, una Cristina que està ja molts dies que la parlàvem. Sí, la veritat és que trobava a faltar la teva secció, apuntant-me les meves coses de sempre per fer el cap de setmana, i ara deia jo l'Inya fia a temps, eh, que no? Ja està bé, la Cristina, ja s'ha recuperat, eh, cosa que... Bueno, aquesta setmana, la Cristina, vas una mica retrobant amb tots col·laboradors, no? Sí, sí, és el retor. A faltar, que jo et deia que trobava a faltar. Home, jo també, a tots ells. No, no, sí, sí. Bueno, escolta, anem cap a la qüestió, perquè, com hem comentat, tenim una polèmica a Barcelona? Ai, qui comença com t'agrada el marro, eh? Sí, no saps prou, eh? Perdona, com us agrada, vosaltres, et demano, perquè un dels articles d'aquesta setmana ha estat olat xample dret versus xample esquerre. Qui en ganarà? En fi, com hem enfocat aquest article? Però la primera cosa que us explicaré és quina és el dret i quina és l'esquerra, perquè no sé si tothom ho té clar, perquè no se sap si ho miren al mar o la muntanya. Clar, és veritat. La dreta és de mirar en la muntanya, de balmes cap al vasós, és a dir, tota la zona de... de passeig de Sant Joan, de servei de família, de passeig de gràcia, etcètera. Ja comencem ja amb la polèmica. Balmes o passeig de gràcia? Balmes. Balmes. I l'exemple esquerre és tota la zona de Sant Antoni, fins i tot el trosset d'una mica, quasi de Sants, que et toca cap aquí, cap al centre de Barcelona. L'exemple seria... l'exemple esquerre, per entendre'ns. L'exemple esquerre... Ja sabeu que també es coneix molt com la dreta de l'exemple i l'esquerra de l'exemple d'aquest cas. Fem venir ja amb... ah! Hauríem intentat decidir quina moda més, i la veritat és que no ens n'hem sortit molt, perquè tots els exemples hi ha coses molt xules i llocs molt mítics de veure. Ara comencem per l'exemple esquerre, va, si et sembla. Comencem per l'exemple esquerre, va. Allà què podem trobar que sigui guapo? Doncs mira, us recomanarem primer per començar, uns quants restaurants, uns de molt, molt populars, com per exemple el Jalida, que no sé si coneixeu. No. Està al carrer Diputació a Morgèl, i ho conec molt perquè quan està mal ara està just al costat, i fan cuina absolutament tradicional d'aquesta de l'àvia, fan escudella, cartolla... Ah! Molt mític, i fins i tot així d'aquestes, que acabes una mica embufant, una botifarra amb seces, i és un lloc molt mític i molt barat. També hi ha per exemple una mica més modern, que és el Tarambana, que és al carrer Borrell, 148, i fa cuina mediterranià. I l'exemple esquerre també trobem alguns una miqueta més cars i més bons també, com per exemple l'angla del Jordi Cruz, que és el senyor Mesterchez, com tots sabeu... Que té aquell aveu, no? Hola, sóc Jordi Cruz, i ho recomano gas natural. Ara s'agrada molt, Jordi Cruz. S'agrada molt, també. I té el seu restaurant, que diu Angla, que és al carrer de Got, 214. Ah, molt bé. I una cura d'ara que us dic que això és un gran... És un petit secret que no diu molt en anglès. Però hi ha un restaurant que han obert fa poc, que es diu Disfrutar, que és al carrer Villarro, que és a Roel 163, que està dirigit per 3 excats de cuida d'Albuy. Ah. Encara no té cap estrella Michelin. Jo crec que en algun moment l'ha arribat a tenir. I ara fa un menú d'agostació de 60 euros, i una altra de 90, són com dos tipus de menú. I sé que és car, 60 euros és una pasta, però és una bona oportunitat per provar plats de nivell de estrella Michelin, a un preu que encarregues a s'equip. I on està Villarro? És 163. No sé exactament a quina hora s'ha d'estar. No sé, diria que és bastant amunt, com per Rosselló. Molt bé. Doncs queda dit. Jo tinc un secret, també, de l'Eixample Esquerra. Què passa? Com una clara. És el carrer Villarro i l'entre Aragó i Consell de Cent, i hi ha una pizzeria que es diu la Vela Napoli, que és una, per mi, almenys de les més bones de tota Barcelona. Ah, sí? Doncs bueno, escolta, també l'afegim a la recomanació... D'abans del cinema de la revista Time Out. Tot això pel que fa a l'Eixample Esquerra. Ara passem a l'Eixample dret, et sembla, perquè a l'Eixample de dret també hi ha llocs suculents i bons llocs per anar-hi a menjar, no? I a menjar hi ha a prendre alguna cosa. Comencem per la granja Petitbó, que la trobareu al Pasec Txanjón, que és un dels llocs més mítics, que és molt famós per a Smoke Rife, el ranch, que ja has anat, Jordi, tu. No has passat mai. No, no, no. I la Cristina, tampoc. Com dius que es diu? Nois, granja Petitbó. Escolta, m'estic apuntant aquí. Ui, potser no ens fas pizzos, nois. El Villarrolesi, 163, el Jelida, ara m'apunto això. Us faig molts deures, això que sempre que parlem per telèfon, us poso molts deures i molts deures. Doncs ens agrada, eh, ens agrada. Per tant, tenim aquest, la granja aquesta, algun altre lloc així guapo per anar... Un altre molt mític, molt mític recoman, que em sent que ja n'hem parlat algun cop, és Tame Kenji, que és una taverna japonesa. Sí. Que fan tapes creatives d'inspiració mediterrània, barrejat amb tot el món de la gastronomia del Japó. És el carrer Rosselló 325. Sí, la veritat és que, escoltant-te amb les propostes que hi ha, tant a l'exemple esquerre com al dret, és difícil de decidir-se, no? Quin és... No en millor, però, vaja, quina... Bueno, quina... són diferents, el dret d'exemple, que estava pensant. Però, a l'hora, clar, també, molt iguals. Gràcies per aquesta reflexió. Però és que és veritat. Tant de diferència s'ho tenen, clara, no? L'esquerra i el dret. Bueno, no, però hi ha com aquest petit pic, que li tocaig més de Sant Antonio o de Serra de Família, no? I tot és un exemple, però... Jo crec que t'he vist, per exemple, Serra de Família, a Amanda, baixant fins a Sant Toni. Sí, és veritat, és veritat. Bé, doncs això d'això, és un article que trobareu a la revista T.M.A.U. d'aquesta setmana. Si et sembla, passem a un altre article que també comenteu, com, per exemple, els... Avui estem molt culinaris, eh? Restaurants grecs. Tensió, perquè això... És que tinc molt caga en aquestes hores, quan em truqueu de la revista T.M.A.U. Sempre us proposo trobar molts cops que acabem caient amb coses de xocolata, de broma... Vol dir que si fessin una secció l'una de matinada, potser trucaríem uns altres temes, no? Potser parlaríem de més, possiblement. A totes maneres, parlem de restaurants grecs, a Barcelona n'hi ha molts i de molts bons, també. Doncs sí, com sabeu, la cuina rega és la típica cuina mediterrània. Tots l'hem tastat. I tenen plats típics, típics, típics que tots hem tastat, com, per exemple, l'humus, el format de fresc, els llogurs... L'escudell ha fet en greix... Sí. I ara hem descobert uns quants restaurants que ens faran descobrir una mica allò que no és tan, tan, tan típic. Començarem per una cosa de berenar, que ja us dic, que tinc molta gana, que és el Lucumes, que està al carrer de la Loia, a la Gràcia, al número 169, i fan una cosa que es diu Lucumes, que és la versió greja del donut, i aquest lloc és una cafateria, i fan d'aquests Lucumes, ja us dic, com donuts, de coses boníssimes, com per exemple, una herba que es diu Mastija, que diuen que té un sabor absolutament inubil·lible, que hem d'aprovar en algun moment. Lucumes, eh? Lucumes, exacte. M'agrada molt de restaurants grans, que no sé si algun de Barcelona passa, trancar plats, o sigui, això... Això no ho hem vist, oi? Jo no ho he vist. Jo no ho he vist, això, aquí, en Barcelona, però... No sé, jo sí, deu ser una mica mentida, que ens explica... Ja, m'ho ha dit que... Que vas a menjar, o sigui, deu ser un gust, això, no? Trancar plats i coses... Però, vaja, de moment, a Barcelona, això, no ho hem vist. No ho hem vist, no ho hem vist. En fi, més restaurants creus que ens recomana? Més restaurants, un que... Es diu Nanna Gioti, que està al carrer Torrijos 37. Sí. I tenen una mica de tot, vés a la típica manila grega, fins la mousaca, que tot és com una lasagna... Ah, sí, amb albergini... Amb albergini, que bona. Molt bona, molt bona. Després de veure si prou un xové. Tenen un pastitxó, que és pastalform, també similar a la lasagna. Oh, escolta, escolta... Ai, ja va, no, no... És que si hauries de pensar-te una mica això, oi, a pas... Jo sí, però jo m'estic veient les fotos, que vosaltres no les veieu, però jo sí. Oh, clar que tot això està molt bo. És que la cuina grega és molt guapa, amb el que et sona, i a més, també és cuina mediterrània, perquè també utilitzen molts... tomàquets, molts vegetals, també, no molts hortalistes, el formatge fred, aquestes herbetes, que diures especials... Sí, un clàssic, no?, de la cuina grega. I alguna cosa més, ja, per acabar el tema grec? Doncs mira, us recomano que hi ha un últim, un últim lloc, que està a Sant, que molts cops parlem poc de Sant, és veritat, que és el Cibimois, i tenen una mica de tot... es pot menjar, doncs, que es fa cuina, que és una mica humil i a l'hora sana, no?, si casin que tu pots fer caga. Perdona, perdona de tallir, on estàs? Espera, ara m'he perdut... Ho dic perquè s'ha d'anar al barri, que tenim més proper. Que ho pots mirar algú, el que no... Sí, vale, ara ho busco. I llavors el menú que dius... Diuen que no pots perdre els postres, perquè tenen un pastís de pastenaja. Oh... Ja ho sé, que no és el peu de pedra. Per tant, s'ha d'anar al Cib de Mouar... A Cib de Mouar. Sí, a Espai, una vez, només una vez, a Espai Moui. A Cib de Mouar. Ah, vale, eh, d'acord. A Cib de Mouar. Sí, que el passi al bar restaurant, això està... Ara ho entrem, digues, Cristina. Estava pensant una cosa, Jordi, que la Clara, qui sempre ens proposa anar a molts llocs, a testar coses i tal i qual, podríem fer-ho al revés un dia, no?, que la Clara vingui aquí i nosaltres estem a alguna de les coses, no?, entre tots fem un pot o alguna cosa, i comprem alguna cosa per testar-la aquí en directe, no?, així ja... No, no, també, eh, també bussar una de bussació. Jo, que és dones grecs que estaven parlant ara... M'has tampanyat, també. M'has tampanyat amb degust, eh? Sí, sí, la des que sí. Mira, hem entrat al de Mouar i diu que està a Carreix Jaume Roig. Jaume Roig, al costat de la Vinguda de Madrid, allà, entre Sants i la Vinguda de Madrid, que hi ha un dels carrers que puja, Jaume Roig, número 21. Sí, això ho hem de fer, hem de fer un cos d'aquestes, perquè, per exemple, el programa del matí, que era el Justa de la Fusta, que hi ha la Carme Verdoi, i m'he creigustament, clar, això no sé si ho saps, fantàstic, amb l'àstic Gosta, i amb el cellar que hem matat. Oh, va! I avui, justament, han deixat, aquí, a la redacció, el que els ha sobrat del matí, imagina't el que hem portat. Ah, li sobra, això! A tu, aquí! Arribem a la tarda i és com què ha passat el matí a la radio. I el que ha passat avui és que han deixat una mena de fuet amb pebre i amb unes espècies boníssimes, que el que passa és que vi poques vegades queda, eh? Ah, li fot on anar el matí, eh? Ja, bé! Per això hem d'estar alguna cosa així, eh? Per cert, Clara, encara hem de comentar les qüestions teatrals. Tenim quatre. Vols que ho fem ràpidament? Fem-ho ràpidet, sí. Doncs vinga, comencem per la primera, que també són alguna recomanacions d'aquesta setmana a revista Taimau. Per exemple, s'estrena Vila Franca de Jordi Casanovas. Doncs sí, perquè no sé si sabeu que el Ramatur Casanovas va ser una trilogia sobre la identitat catalana, i aquesta és l'última, l'última que ja s'estrena. De moment no la podem veure a Barcelona, però la podem veure a Vila Franca, Vigran, Uller, Sancogat, Vilacats, i Manreda, o sigui que s'hagi dit la pista. L'opera diu Vila Franca?Vila Franca. I l'estrena Vila Franca, no? Està bé. Vila Franca. Molt bon buscant, Jordi Casanovas. Després també tenim una altra estrena, la setmana. Per exemple, Joc de Miralls. La setmana, Josep Maria Pou, Eduardo Arfarello, Ena Clotet i fins a cinc personatges, que estan... És que aquestes són la majoria de diumenges. Són uns joves, i no tan joves, que es troben a fer una classe de teatre amb un petit poble, i a partir d'aquesta classe de teatre, descobrim la seva intimitat i està molt, molt, molt bé. Ah, sí? És altra tregolla o no? No, és a la espai lliure, la petita lliura Montjuïc. Ah, vale, l'espai lliure. Molt bé. Una altra recomanació, l'art de la comèdia. L'art de la comèdia, efectivament. Aquesta és un gran clàssic, i de Filippo Fall hallucinar. És a dir, que temem quatre estreles per a aquesta p Intoatre Nacional fins alints, d'. Molt bé. I acabem ja amb una altra proposta teatral, que és una cosa petita a la seca. Exacte. Us vull recomanar una cosa molt... especial, que és un cicle de vurels, que diu... Halls, presentat, com si fos alcohol, saps? Que guapo, que modern, és que som molt modernes a sacar. Som molt moderns, som moderns. I és un cicle de poesia, que va començar la setmana passada amb un recic del d'Oscar Esmarc, que feia la cicle de Vell i el Roger Mas. Sí. I continua amb padrals, que més els marcis sales, i un censos tenc, que per això se'n volia parlar, perquè també tu ara el Margarit. Ah, el Margarit, m'he justament en parlar, perquè participa també aquest dium vendres, de la celebració dels 50 anys dels serveis brotecaris de Sant Juls, i a més la biblioteca d'aquí, del nostre municipi. Sí, va. Ja sabeu que va, sí, va. Ell té la clau, ell porta el seu nom. En fi, Clara, abans de marxar, per cert, és que ho haig de fer, i la setmana que ve en parlarem una mica més a fons, però escolta això, sisplau. Saps què és? No. Escolta, adentament, aquesta sintonia. Furor, Jordi. Què? Furor. Sí, senyora, furor. Parlem, parlant amb la TV, en parlem. Clara, hem de fer una especial a la setmana que ve, fes-ho com vulguis, que et voleu aquí... No sé, alguna cosa farem, eh, per parlar del tema, perquè la setmana que ve el divendres, el casal de joves, ja, Furor, ho haigat tu, tota l'organització, Clara, o no? Ja estic a la redacció, tu tens que perdó. Bueno, que vagi molt bé, gràcies, Clara. Un petó a la tarda, adiós, i... Farem-se amb una palga per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de les dobles amb la Caroline Capteig, fins ara mateix. Ràdio d'Espel, 98.1, Ràdio d'Espel, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem Uncerrat, número 2. Gràcies. Gràcies. Rèc de final d'aquesta primera hora del programa, com que a Dimecres parlem amb la gent d'Escència, tot i que avui l'Ànima Mater, que és la Montserràs, no està aquí físicament al programa i a l'estudi de la ràdio, perquè diu que té la grip, o sigui que l'hem mirat una fort abraçada. S'està acollant, Carola, i bona tarda. Ja has vingut alguna vegada el programa. Justament avui volem parlar sobre les doules. Ha hagut aquesta polèmica que ha aparegut en els últims dies en detriment de les llevadores. Una mica aquestes dues professions, que ara sembla que estiguin confrontades i que no puguin conviure les unes amb les altres. Les dues tenen a veure amb l'acompanyament de les dones embarassades, amb el part, amb la dona quan està a punt de donar allum. En fi, jo tampoc no vull ficar a la pota i no vull dir coses que no sé per si estàs aquí, Carola, i em expliquis una mica avui al punt de vista el programa de les doules, que a més és una professió que tu practiques. D'entrada, com és que tu vas dedicar-te? És una doula. Quina diferència hi ha entre una doula i una llevedora? Perquè jo ve la diferència i no la tinc molt clara. No tenen absolutament res a veure, això és molt important. Les llevedores són unes professionals sanitàries. La doula única, amb majúscules, és un acompanyament emocional de la mare. I parlem en el moment del part? No, no només en el moment del part. Amb aquesta polèmica ha sortit sobre tot el tema del part. Amb tota la maternitat. És abans del part, durant el part, i d'aposterior amb el puerperi també. Tu com és que vas decidir fer-te doula? Perquè és una professió que ara comença. Una mica aconeixes, fa pocs anys, però fa 20 anys, em sembla que no existia aquesta professió. Abans, potser, no hi havia tant la necessitat, perquè vivíem en una societat molt diferent. No sé si esteu casats, a tenir nens, però... Sí, casats i nens. I al meu cas, tampoc. No sé si esteu aquí on testen els vostres pares. Si ara tinguessin un fill, tindríeu algun recolzament? Tindríeu una xarxa de dones al voltant que es podria ajudar amb això? Això va fer s'enfoquejar les dones, que han de ser les mares. I els homes també. Perdona, un embaràs no és de la dona, només. També els homes acompanyen i tenen un paper important. Evidentment. Per això ho preguntava. Llavors, clar, és aquest suport. Un recolzament emocional. Un acompanyament emocional, és el que és. És diferent aquest acompanyament, ara que ha parlat tot Josep Jordi, del paper de l'home i de la dona. És diferent el recolzament que necessiten, en aquest cas, les dones del que necessiten els homes, que és el que més demanda cadascú. Depèn de cada moment, també. Jo, per exemple, per la meva situació personal, ja no acompanyo amb el pare. Ja no puc fer guàrdies. I llavors, jo, sobretot, ajudo moltíssim, acompanyo a les mares per preparar-se, per el pare, i després amb el pòspar, que és importantíssim. I ja els homes, a vegades, se senten molt perduts. Perquè és la mama que està amb el bé bé, i si està fent pit, el pare no sap ben bé què és el que ha de fer. I la doula ja pot acompanyar moltíssim a ajudar a que tothom entengui què és el que han de fer. Clar, per exemple, anem per aquí. El paper del pare, ara que has començat d'això, uns dies després, que neix el nadó, quina ha de ser? El paper del pare és de protegir aquest vincle que hi ha entre la mare i el fill. És importantíssim, que protegeixi aquell vincle, que és tan, tan important. I, a més, entenc que, a l'hora que el pare protegeixi, el pare i el fill, a l'hora se creen un altre vincle, entre mare i fill, i també pare. És a dir, és com reforçament dels vincles entre els dos, en aquest cas, mare i fill, que és el nuclei del pare. I, a més, el pare, que també és un pare essencial, perquè tot allò fos possible. Per tant, és com un vincle damunt d'un altre vincle. Seria una cosa així. De fet, qui no hagi estat acompanyat d'una doula, és molt probable, com nosaltres, o jo mateix, que ens quedi molt lluny, que no sapiguem qui és això. De totes maneres, la gent que ha estat amb una doula ho agraït moltíssim. Tenim cartes de testimonis, per exemple, que així ho constaten. Sí. Podem mirar una família que ha estat acompanyat per una doula. Sempre, per temps de la base, que és una doula que sap el que està fent i que no hi ha una mala praxis. Jo estic parlant d'una doula que fa exclusivament de doula. Però això els dona moltíssim ajuda, moltíssim suport, perquè ells puguin entendre això que està canviant endròsticament. Per ell, ara, són una família, hi ha un bé bé. Mira, si et sembla, tu has portat alguna d'aquestes cartes, et faràs que llegim una? No, cap problema. Doncs mira, llegirem aquesta del testimoni del gener del 2011, de la Clara, de fa 4 anys, concretament, que diu que l'hi de Caroline han sido muchos los momentos que he pensado en ti, después del nacimiento de Sofia, y siempre llegó a la misma conclusión, sin ti no lo hubiera conseguido. Va a hacer 9 meses y ha sido mucho más, tu trabajo fue impecable. Supiste en cada momento lo que quería, anticipaste cada necesidad. Fuiste una aliada en la lucha contra mí ego, conmigo misma, contra mis miedos, no me dejaste caer, solamente me dejaste vencer. Tu presencia fue tranquilizadora, la experiencia ha sido inspiradora, ha cambiado mi vida, nunca podré expresar con palabras el sentimiento de gratitud que tengo hacia ti, gracias. En aquest cas... Caroline, quan escoltes això, què penses? Ara aquesta noia és una doble austràlia. És una doble austràlia. De fet, també hi ha, com una... no sé si llegenda o creença, que per ser doble, has de ser mare abans. Té molt de sentit, no? Si tu has sigut mare, si tu has passat per aquella experiència, és molt més fàcil que puguis acompanyar amb aquelles emocions. Parlem ara de les mares i hem llegit, justament ara, una resposta que donaven el teu treball, en aquest cas, però hi ha una altra, que és de la vigília d'octubre de 2011, que en aquest cas reflecteix també una mica el paper del pare. La llegim, si et sembla, Jordi, diu... Queria dar-les gràcies a Caroline per l'apolló que recívimos de ella, mi marido y yo, en uno de los momentos más importantes de nuestras vidas, nos ayudó a pasar del miedo y la incertidumbre a la confianza total, sobretot en nosotros mismos. És possible, Caroline, tenir la compaginació d'estar amb una doble i amb la llavadora que et toca, a l'hospital, que és una mica la rubell de l'ou, no?, que aquestes últimes díades han generat aquesta polèmica. Les llavadores tenen la seva tasca i jo, personalment, no tinc absolutament cap intenció de ficar-me amb la seva professió ni amb la seva feina. Evidentment, és imprescindible. Una doble no pot assistir a un pare. No té ni els coneixements ni absolutament res per fer-ho. I tampoc és la seva funció? Per suposat que no. És l'ignorància de tu pregunta. Sí, m'agrada molt que insistim molt en aquest tema, perquè és molt important deixar-ho ben clar. Una doble acompanya emocionalment a la família, a la mare. La doble no sap si està de part, no sap res mèdic, realment. Només aquest acompanyament emocional. Només amb allúscules. És possible que una mateixa parella, una mateixa dona, que estigui a punt de donar llum, rebi indicacions contradictòries per part de la llavadora, i, en aquest cas, si també ha decidit estar amb una doble. Més que de la llavadora, que jo crec que les llavadores saben perfectament què és el que han de fer, és també a vegades dels familiars. Tothom té un nen, i tothom diu, mira, el que has de fer és això, és el altre. Això ja, clar, va més enllà del tema de llavadora i doble. Perquè totes les famílies passen. A més, amb les mares, les noves àvies, perdona una forma, sempre estan dient... Mira, a mi em funcionava molt això. A mi m'anava molt bé això. És per això que la doble és un acompanyament emocional. Llavors és donar-li la consciència a la mare que ella trobi les seves pròpies solucions. Una doble mai dirà, no tinguis una cesària, sinó que una doble acompanyarà la mare que vulgui tenir una cesària. És diferent. Per això ho porto més a aquest camp, que no al camp de les llavadores. Per tant, el fil de la resposta del Jordi, justament que tu dèies, entenc i dedueixo que més que competència deslletllal, seria una mica complementària. És a dir, si no hi ha una mala praxis per cap de les dues professionals, no tenen per què haver-hi conceptes contractòries, ni coses contractòries. Per tant, seria una mica complementació d'un treball amb l'altre. I per què s'ha arribat fins a aquest punt? Sí, com ha surgit la polèmica, per què? Ara es vol, des dels sindicats de les llavadores, es vol eliminar la figura de la doula a Catalunya. Com s'ha arribat fins aquí? El tema és que la formació no està arreglada, i llavors això fa que hi ha molta mala praxis. I, mira, hi ha noies que fan de doules, però ni realment fan de doules, i sí que potser poden fer una mala praxis. Aquí hi ha el centre d'ascència de Sant Just. Heu fet tallers, n'heu parlat del tema de les doules? Jo acompanyo a les mamàs que hi ha allà, com a doula, i llavors simplement els hi dono a l'espai per poder-les escoltar i acompanyar-les amb això. Això ho deia, per segur, que el més informació de tot això pot anar a... Pallascència, per exemple, que és d'aquí a Sant Just, i a la pàgina web www.ascènciadivolgació.com, on allà també trobarà tota aquesta informació. En fi, Carola, no si vols afegir alguna cosa més o alguna cosa que tu tenies al cap i que diguis, mira, m'hauria de deixar clar això. Ho dic perquè nosaltres ja hem d'anar acabant aquest espai. Sobretot Jordi, el tema de que és donar-li a la mare, tornar a donar-li el poder a la mare, de poder parir i poder prendre consciència de la seva maternitat. És això important. Exacte, ells, la família, prendre les seves decisions. I és acompanyar perquè ells puguin prendre-les. Hi ha, per acabar, un home, tot i que ja sabem, Jordi, per Déu, però que acostumeu a tenir menys sensibilitat que, en aquest cas, les dones, pot arribar a ser d'ou-la? D'ou-lo. D'ou-lo, com es digués, no sé, però podria acompanyar, també, el que és la part més psicològica, més emocional a una altra família, si ha estat pare, també, podria ser... No conec cap. Normalment és una xarxa de dones, els que porten això. És la sàvia del poble en Déu... De fet, com vosaltres, les que heu sigut mares, ningú es pot entendre, en aquest sentit, i un home, jo crec que és difícil, moltes vegades, entendre què és, perquè no ho hem viscut ni ho veurem mai. És una altra rola, el del home. Així com també hi ha coses que les dones tampoc no podeu viure que vivim als homes. Clar, ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies, Karoline, per haver portat una mica de llum a tota aquesta història, que no sembla molt interessant, i recordeu que teniu una informació, també, si voleu, a essènciadivolgació.com. Nosaltres fem una pausa, ara, per escoltar les notícies de les 6, amb Catalunya Ràdio, i tornem a la segona hora amb l'espai d'educació canina, que avui, amb l'Albert Capapè, parlarem de l'esgotament físic i del cançant, sí, fins ara. Cataluña Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa que li en sabria. El desplegament de l'Agència Tributària fa un no pas. El projecte de llei relatiu al personal de l'Agència ha passat el primer tràmit parlamentari amb el rebutge a les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el Partit Popular i Ciutadans. Bona tarda, aquests dos grups diuen que el projecte només respon a les ansies independentistes i acusen el govern de la Generalitat de Vole, fer una agència paral·lela a la de l'Estat. José Manuel Villegas, diputat de Ciutadans. És una pieza més, dentro de esa locura separatista en la que este gobierno está metido. Les esmenes s'han rebutjat amb el vot de tots en la resta de grups. Treses sales, Catalunya Radio Parlament. El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, creu que la reforma puntual de la llei de l'abortament és una garantia, perquè les menors puguin estar acompanyades pels seus pares. L'initi va presentada pel grup popular, preveu que totes les menors de data hauran de tenir permís paternal per abortar. L'oposició es rebutja a la reforma perquè creu que va contra la llei de seguretat ciutadana, que també forma part de la polèmica d'aquests últims temps, perquè consideren que retallen les llibertats i el Dret a Vaga. Barcelona, Marc Jurado. Bona tarda, la Constància se'n marca la jornada d'acció mundial en defensa del Dret a Vaga i la convocant al Climicat Comissió en Tibera. Entre altres, que reclamen que la vaga no és un delicte, Joan Carles Gallegó, secretari General de Comissió en Tibera. Nosaltres concebem que aquesta llei de seguretat ciutadana, tal com està avui formulada, és inacceptable. És una conclocació greu pels drets i les llibertats democràtiques que tant ens han costat lluitar i aconseguir. És un atac en definitiva, els lliure exercici, del Dret d'Expressió, del Dret de Manifestació. Marc Jurado, Catalunya, Radio Barcelona. La Fiscalia ha demanat que se'n repedeixi el judici pel 16 del 2011, amb l'argument que els magistrats que van dictar sentència sota una politització extrema. Va ser l'Audiència Nacional, que va decidir absoldre 19 dels ben acusats. El Parlament i la Generalitat, que també estan personats en la causa, només volen que el predicte es canviï i sigui una condemna, però no són partidaris de repetir el judici. Ha desaparegut el somari del cas dels ordinadors esborrats de Luis Várcenes. El cas es va arxivar el 2013 perquè el jutge no va considerar que el PP hagués comès cap delicte, ni de dany, ni d'encobriment, dels ordinadors que el seu extresore tenia a la seu central del partit. Però les acusacions van recórrer, van recórrer aquest arxivament, i ara s'han trobat que els jutjats que tramitaven el recurs han perdut tota la documentació d'aquell somari. L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat una investigació per aclarir què ha passat. 22 soldats ucrainesos han mort als combats els últims dies a Debaltseve. Aquesta xifra, la donada a l'exèrcit ucraïnes, que ha afegit que el nombre de ferits és d'1.150. Aquest balanç de víctimes l'han fet pública, i el dretro Poroshenko anuncies la retirada del gruix de les seves forces d'aquesta ciutat. Aquest matí, les forces armades d'Ukraine amb la Guàrdia Nacional han donat per acabar d'una operació, perquè les unitats abandonin Debaltseve. Sí, per plana i organització. Tom Hanks tornarà a interpretar el professor de simbologia religiosa Robert Lanyon, que es va fer popular amb el codi de Vincer. Hanks protagonitzarà Inferno, basada en el 6B Seller de Dan Brown, un llibre publicat fa menys de dos anys. El rodatge de la pel·lícula començarà a finals d'abril. Segons confirma, a través d'una nota oficial, l'estudi Sony Inferno la dirigirà Ron Howard, que ja havia fet el codi de Vincer i Àngels i Dimoni. En aquesta continuació de la saga, el personatge Robert Langdon es desperta amb amnèsia en un hospital italià, i juntament amb una doctora, intenta recuperar la memòria i salvar la humanitat d'una plaga. Inferno, que s'estrenarà l'any que ve, també la protagonitzarà l'actriu anglès per a The City Sharks. Esforç, el del Serra. El Barça presenta la Cora amb Telefònica pels drets televisius de la pròxima temporada, i també un altre cor amb aquesta empresa de patrocini per Latinoamèrica. Durant els pròxims 3 anys, el Barça ingressarà per aquest concepte uns 40 milions d'euros, inclou també un partit amistosa sud-amèrica. A l'Espanyol, el capità Sergio García ha explicat que ha rebutjat l'oferta per anar al futbol xinès d'uns 20 milions d'euros per dos anys, perquè considera que el club blanqui blau és com casa seva, i vol ajudar també Edu a l'equip a la final de la Copa. Encara en futbol aquest vespre tres quarts de nou ajugen dos partits més de nada dels buitens a final de la Champions, en Xàlque, Madrid i Basilea Porto, avui també a la Lliga Soval d'en Bol, a la Nullesgua de la Jara dos quarts de nou, i a tres quarts de nou a la Champions de Vaterpolo Femení, partit entre l'Imperia italià i el Club Natació Sabadell. A les set i tornarem al Catalunya vespre. Fins aquí, les notícies. Tots seguim. Bona tarda, són les 6 i gairebé 6 minuts us parla Andrea. Guenyaem Sant Just decidirà avui si es presenta les eleccions municipals al maig. La plataforma cittadana integra Sant Just Tengs, que tenen com objectiu que tothom s'impliqui en la vida política del poble. A llarg de les darreres setmanes, guanyem Sant Just ha fet diverses assemblees on han tractat quines han de ser les prioritats per Sant Just, i avui decidirà si concorrarà a les municipals. A més, treballaran els eixos, que la plataforma considera imprescindibles, com ara l'habitatge, joventut, treball, medi ambient, genera entre altres. L'assemblia de guanyem Sant Just serà avui a les 7 de la tarda, a la sala, a l'higidor consulta Can Ginestar. Més coses, l'equip de govern farà balanç demà dels 4 anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus dels grups de govern, retran comptes davant dels ciutadans i ciutadanes de tots els projectes que algunes històries ha tirat endavant en el període 2011-2015 i dels que no s'han pogut desenvolupar. Durant la sessió, els ciutadans podran formular preguntes i plantejar opinions als representants polítics. L'acte de demà servirà per presentar un document on es recolliran les accions que s'han prioritzat aquest mandat des que es va signar el pactat de govern. Aquest document es pot consultar al web SantJust.cat i també es repartirà totes les llars del municipi als propers dies. La valoració del mandat tindrà lloc de Medijous a dos quarts d'avui del vespre a la sala Gidorkonsul de Can Ginestar. I una punt més per recordar-vos que el celler de Can Mat en llega avui un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'alaboració del vi. Seran 3 sessions que tindrà lloc al casal de joves. Hi ha més una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Avui tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins d'acupatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm. Estarán 3 vins blancs i 3 de negres. El curs seguirà ja el mes de març amb dues sessions. El preu del monogràfic de vins és de 32 euros i cada sessió serà a les 7 de la tarda al casal de joves. Podeu demanar més informació a l'equipament, al nou 3, 3 i tu, 0252 o al seu web, casaldajobes.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys una hora més ampliada al Sant Josep Notícies Edició Véspre. Mentre estan, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just de la ràdio Radio Desvern.com. Bona tarda. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, eh? És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant. Clar, sí, que vols ser-hi, no? És el temps. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. Bona. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les musicias, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Bona. Cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Molt bona. Smooth jazz club. I esperem. Ves de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta terme a l'església amb tothom que, si a costa, demanant ajuda a ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'11 del matí. El matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Gràcies. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què tal? Bona tarda. Són les 6 i 12 ara mateix. I nosaltres, que comencem la segona hora de la penya del Morro. De quina estona connectarem amb el casal de Jóvar de Sant Just? Perquè hem d'explicar quines són les activitats de cara als propers dies, esperem parlar amb el Sergi Arraga. I, a més a més, també tindrem d'aquí uns moments l'Albert Capapeca. I, per tant, l'ajuntament físic i alcançant-s'hi. En el món dels gossos. Però, abans de tot això, Cristina, anem cap al trending topic de la segona hora. Perquè avui un dels temes més comentats de Twitter, a Twitter, ha sigut Arturo Fernández. Perquè l'expresident de la patronal madrilenya C.I.M. va utilitzar la seva targeta Black de Caja Madrid als seus restaurants per ser més econòmics. Cristina? Sí. Així ho ha defensat el propi Fernández en el tercer dia de compareixences a l'Audiència Nacional pel cas de les targetes Opaques. En el cas de Fernández, doncs, els 37 milions d'euros que es va gastar en la seva targeta Opaques, 10.500 els va fer, en aquest cas, els va utilitzar en els seus restaurants. Fernández, doncs assegurats... Tu queda a casa, no? Veig aquí un bon negoci. Doncs, en aquest cas, Fernández ha defensat aquestes despeses argumentant que són conseqüències de les seves relacions institucionals que ha desenvolupat en els seus restaurants perquè eren seus i perquè li sortia més barat. Fernández ha estat un dels quatre imputats, els que no se'ls ha demanat fiança civil, perquè, en el seu cas, ha retornat tot el que va gastar. Bé, Pachorra al quadrat, eh? En fi, l'Ena Resano diu a Twitter el que li passa a Arturo Fernández des de Traca i Mocador justifica les seves despeses amb la seva targeta Black als seus propis restaurants, perquè eren econòmics, i li feien bon preu. En fi, és que això ja és el sumom de... Home, si a sobre no li fan bon preu en el seu propis restaurant, imagina't, eh? Tenia a tothom. Un altre comentari, en aquest cas. És el Pablo Tílox. Gràcies a que Arturo Fernández pagava amb la targeta Black, es mantenien molts llocs de treball. I, d'això, ningú diu res. I, per acabar, una reflexió que es fa a Xavi Limón. Diu, Arturo Fernández, dius el puto amo? O, simplement, un gelipollàs? Sí, que escolleixi quina versió creu. Jo ho tinc claríssim, eh? En fi, un quart de set de la tarda, i ja tenim el telèfon a l'Albert Capaperi, un dels nostres educadors canins, com cada dimecres, aquesta hora. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Escolta, avui, com deiem, per cert que avui no tocaria la Rosè fer la secció, no? Sí, l'únic que, com a Vilanova, es viu en una manera molt especial, el Carnaval. Ja, ja. I la Rosè és una persona molt implicada en Vilanova i amb el Vilanovin, està implicada també en el Carnaval. M'estàs dient que la Rosè encara està de resaca dels dimecres. Jo! A veure, és que, clar, Vilanova suma en també. No, el que vull dir és que en aquestes setmanes, no només amb la Rosè, molt Vilanovins han de plaçar molts plats que tenen, tot d'aquesta setmana de Carnaval, i és clar, perquè estan molt plens en el Carnaval, i el Carnaval se li aplaça en tot cap a aquesta setmana. La salut també passa, factura, i l'edat també. I tant, eh? Però, Rosè, des d'aquí també hi ha un petó i una forta de sala. A mi m'agradaria saber, Albert, si nosaltres, en el vostre cas, que la Rosè continua de la festa, disfresseu-ho als vostres gossos. Personalment, no. Crec que van prou disfressats quan ja li poso a l'Ernest per anar al carrer, i els disfresso prou. És partidari d'ara que és Carnaxtolta, en el que ha sigut Carnaxtolta, disfressar els gossos i gosses? No, no. Però no et fa gràcia, per exemple, veure un volt dels gossos vestit de pallassos. És divertit, és molt graciós. Quan veig expressa gos primers, potser són divertits, però a la que veus la cara del gos, intentant treure-se jo o fugir d'aquella disfressa... Tens raó. És una idea com el Bombeu Torero. Estan rient a costa, potser, d'un animal, eh? Que això... Va per aquí. Home, depèn d'aquí, perquè hi ha gossos que... Sí, sí. I ho accepten molt bé, i després ho tenen com un ritual. Hi ha fotografies que n'hem de buscar, que el Google... Segur que n'hi ha. Podrem fer una secció sencera de quins estan passant bé i quins no ho estan passant bé. Exacte, de gossos disfressats i disfresses per gossos, i també la cara, aquesta que molts tenen quan estan disfressats, que em fies tot... Jo li veig la cara i és com una mica d'incomunitat, però, en veritat, Albert, que a banda que es vulguin treure el vestit, la disfressa, en aquest cas, què passa? Jo crec que primer que és de tot el simulesta molt, a nivell físic, perquè són coses que no estan acostumats, ni molt menys a portar-ne. I després, segurament, si tinguin una miqueta de vergonya, entre cometes, podem entendre com no sé què tinc, i m'han de portar el carrer així, i la resta del món m'ha de veure així vestit. Clar, perquè és una cosa que no estan acostumats, no? Exacte. Normalment, tu hi pensa que, fins i quan algun gos se'n fa mal i li han de posar una bena, o algun més aparatós, ja li molesta, i tot i que tinguis dolor a aquella pota o a aquella extremitat, i ja s'ho intenta treure, i és un tipus d'adolència, i nosaltres li estem posant alguna cosa que potser a ell, o a ella li molesta. Perdona, és que estic rient perquè he buscat el Google per als disfressadors. I m'agraeix per escoltar, de veritat, eh? O sigui, estic veient aquí unes coses increïbles. Mira, gossos disfressats de menjar. Gossos disfressats de superherois. Gossos disfressats de... Veig un gos que està disfressat de cheerleader. Bueno, fiii, jo això... Ja he fet un vídeo molt nou, que és un gos que li posa una disfressa d'aranya gegant. Sí, sí. Ja l'he dit, i aquest gos no està patint, perquè pràcticament s'està movent com un joc, i és interessant veure la reacció de les persones que veuen aquest gos. És una d'aquestes bromes de camara oculta nord-americana, que les posen a les 11 hores de nit, a sota un pont, on la gent passa... Sí, que no reconeixo, jo tampoc... Vaig a veure un gos, el primer que veus, és un animal molt gran i molt estrany. Per d'estirament, dos gossos, que són molt dels francesos, no t'hi m'ha entès, que van de Batman i Robin. O sigui, de veritat, estic veient una cosa... No, però això són muntatges, perquè hi ha un pòster que circula, també, que aquest el dos coneixe't tu, que hi ha com, no sé quants xiuaues, i tots estan disfressats, un d'Einstein, l'altre amb aquells Jackson, però això són... Ah, doncs no el conec, que no el conec la imatge. Sí, és una... i després hi ha un altre... Hi ha un aquí, perdona. Hi ha un que és de Lleó, que aprofita el palatge, que és un d'aquests japoneros, que aprofita el palatge. Hi ha races que es presta molt aquest tipus de disfressa, per exemple, el xiu-xiu, que és aquest famós, amb la llengua lilla. Sí, correcte. Perdona, aquí estic veient ja la mare, ja, de totes les disfresses de gossos, que és un gos disfressat d'un altre animal que, en aquest cas, és de cocodril. O sigui, és un gos que està a... Cris d'identitat. Correcte, que la seva... El seu cap està dintre la boca del cocodril. És una cosa que jo no he pensat mai que veuria. I pensem en què veuran els altres gossos en aquest animal, sobret. En fi, ja de tot. Jo recomano que, si us fan els gossos, d'una volta podeu fer un perro disfressat. Però no t'ho perdis, perquè hi ha un munt de tipus de disfressa. Hi ha unes persones totes del cos del gos, que l'ocupa tot el cos, i després hi ha unes altres que representen bé personatges de pel·lícules, o el que vulguis, que només els hi posen per damunt del cap, i les potetes de davant, i llavors tu el veus afront, i sembla com el personatge de la pel·lícula. Clar, i sembla que estic de peu. Perdona, ja, jo, de Superman, he fet aquí dos xiuobes disfressats de monge. Bueno, en fi, feu una volta, que us agradarà, eh? Si poseu a Google, perros disfressadors. A veure, en aquest cas, l'última cosa, Jordi, si volem disfressar el nostre gos, què seria millor pel gos? La disfressa de tot el cos o només la de la cara? Jo crec que en principi la de la cara, però sempre hem de tenir en compte de fer-li amb un procés. Si volem disfressar-ho per Nadal o per Carnaval, ara que he vingut, o per alguna de la teca concreta, les setmanes d'anterior, primer li poso una estoneta, que fa un actumant-lo, sobretot que no sigui només aquell dia, perquè el pobre gos no sap què feia millor. Jo vaig a la meva i em coneixeu, estic veient aquí... Amb un poró no pot ser. I una amb la cara pintada, eh? Saps aquest cap d'en Javi, que porta la cara blanca i negre? El d'aquí. El xigó ho ha pintat així, puret. En fi, mireu-vos-ho, perquè potser rieu una setmana. En fi, anem cap al tema que avui volíem parlar, l'Albert, perquè avui veiem que les accions les entraríem amb un païletema, s'ho sentim pels segons, però al primer segur que sí, que és l'esgotament físic i alcançant-s'hi dels nostres gossos, versos una mica a la relaxació que també poden tenir. Aquest seria el titular. Per què vols parlar d'aquest tema, avui? Perquè jo m'he trobat sovint amb propietaris que es limiten a llançar molts cops de pilota, o a córrer molt amb l'animal, sobretot amb animals joves, i que arriben persones que... Podria dir una anècdota de persones grans, grans, vull dir, d'una edat d'entre 60 i 60 anys, que no estan físicament en el seu millor moment, i que, com tenen un gos, fan una sèrie d'activitats físiques i d'esports i tal, perquè pensen que és el millor que poden fer pel seu animal, perquè el veuen molt activ, el veuen amb molta energia, i pensen que, bueno, si el jo canso aquest animal, aquest animal tornarà a tranquil·lar la casa i es portarà bé. I llavors, una miqueta, jo el que volia avui, era treure aquesta mitologia o aquesta nit de l'exercici físic, una miqueta del camp dels nostres ullens. De fet, aquí el programa, en aquesta secció, alguna vegada ens has comentat que no és tan lúdic com ens pensem, el fet de tirar una pilota de tècnics, per exemple, o una branca, i que el gos la vagi a buscar i la porti, perquè, de fet, estem estimulant, no? Exacte. Per una banda, estem sobreestimulant un animal físicament, perquè li estem creant una dependència d'aquella pilota o d'aquella pedra, i per una altra banda, una altra cosa pitjor, que és que l'estem aïllant del seu entorn real. No està prestanda atenció a tot el que està passant al robotant, que potser hi ha més persones, hi ha més gossos, hi ha olors que són molt interessants i que no poden sumar perquè està perseguint una pedra o una pilota. Clar, llavors, això ho hem d'anar en compte. El gos potser no s'està passant tan bé, sinó que al contrari, s'està sobreexcitant, s'està sobreestimulant, i està fent un esforç físic que és més del compte, i després, clar, tot això ha de baixar a l'estat natural i de repòs del gos, no? Correcte. I una miqueta amb la idea era aquesta, si el que realment volem és un animal tranquil, a vegades estem donant el contrari, fem un animal molt actiu, un animal físicament molt potret, quan el que estem intentant aconseguir és que un animal sigui tranquil, que camini al costat nostre, que no estigui de la corrella. Clar, el pitjor seria això fer-ho especialment, no? Perquè arribi a casa i no causi problemes de convivència, o arribi a casa i estigui tranquil i no molesti, clar, això. Però això és molt més freqüent del que ens podem pensar, sobretot amb persones que tenen companys d'animals gossos i gosses molt joves, que entre l'any mig, el voltant de l'any mig, el dos anys que l'animal té, aparentment té molta energia, que vol córrer, vol jugar, vol fer moltes coses, i nosaltres tenim la gran idea de dir, que ja li oferim nosaltres i ens dediquem a anar a un lloc determinat i tirar-li 150 vegades la pedra, la pilota o el pal. Per fer-lo córrer hi ha la idea de si realment s'està cansant i quan torno cap a casa l'animal va molt més tranquil, perquè realment està cansat, està esgotat físicament. Però és possible. És possible, Albert, que això passi, perquè ho fem un símil amb els nens petits, amb els infants, en aquest cas, que tu els portes a qualsevol parc, en aquest cas, juguen, juguen i juguen. I després, evidentment, quan arriben a casa tan desgast físic, doncs estan morts i, bueno, se'n van a dormir, dormen tota la nit del tiro, etcètera, etcètera. Completament d'acord. I et diria més, inclús amb els adults, que hi ha la creença que si jo estic estressat, m'apunto amb gimnàs i em relaxo. I és una miqueta contradictòria, també, perquè si el que estic fent al gimnàs, a veure, tu pots anar al gimnàs, entrar en una sauna, i estar-te mig lloret en una sauna, i realment surt relaxat. Però si et vas a l'exercici físic, a les màquines, o a córrer, o alguna cosa així, durant una estona, el que acabaràs és esgotat o esgotada físicament. Però no estaràs relaxat. Si tu tens problemes en aquell dia perquè t'ha passat alguna moguda o alguna història del treball, continuaràs tenint-lo i un cop estiguis tranquil·lament a casa cansat, però continuaràs fent toms allò al cap. No és la manera de relaxar-nos, i nosaltres per relaxar-nos sempre tenim la imatge del típic spa, d'un lloc on hi ha massatges relaxants. Això és relaxant. Passar-te una estona a la platja, tombar-te allà al sol, també és una estona relaxant. Per això una activitat física és una cosa esgotadora. Correcte. I llavors, què era el que et proposes per relaxar? Em pensava que no vas a dir, Jordi, portar els coses a un spa. Escolta, no ho sé, eh? Potser sí. Bueno, mira, podem començar una franquícia d'espais per tota Catalunya, i perdona, perdona. Tu saps millor què és nosaltres? La gent està malalta amb els gossos. I això podria ser... Hi ha hotels per gossos, home. Hi ha perruqueries, hi ha un munt de històries. I un espa per gossos, ojo, que no és cap tuntaria, eh? Això que existeix? I també s'hauria de trencar una miqueta de la màgia, perquè algun existeix. No comentava, no s'anuncia com un espa per gossos, però sí que és un lloc on una instal·lació molt ben preparada, amb piscines, amb diferents... No seria ben bé com un espa per persones, perquè no cal ser un mòbil calçat d'enxocolata, per exemple. Però sí que tenen determinades coses que a ells els permeten relaxar-se més, diguéssim, de manera més natural. Clar, evidentment, això ja costa uns diners, i potser la gent que ens està escoltant prefereix coses que pugui o tingui a mà a casa. Albert, tu què recomanes? Perquè els nostres gossos estiguin relaxats, i estiguin tranquils, sense haver de recórrer aquestes pràctiques habituals que ens comentaves, com tirar pedra... Principalment, jo el que recomano, que és una cosa que tothom tenim a mà i podem fer, qualsevol moment, és fer un passeig realment relaxant per l'animal. És a dir, que sigui un passeig complet, que sigui el del matí, el del migdia o el de la tarda, on l'animal tingui l'oportunitat de primer, estar una estona sense la corretge. És superimportant en aquest punt, perquè quan ells no tenen la corretge, és quan realment ells gaspen l'energia que creuen que tenen que gastar. És un moment d'animals joves, que seguita que els deixes la corretge, fan 3 o 4 carreres i salten. I també això els deu alliberar, en certa manera. Això també, el relax, el fet de no tenir la corretge... Pensa que tota l'estona que poden estar, i ells, tombat i tal, durant el dia, ells van acumulant una sèrie d'energia, segurament, que l'han de deixar anar més per o més d'hora. I aquest moment de deixar-la anar segurament és el moment d'estar al carrer, amb altres gossos, amb més persones. Però si nosaltres hi ha dues opcions, que és fer tot un passeig lligat de 15 minuts, al voltant de la meva zona on visc, i tornar cap a casa, aquell passeig no el relaxa, perquè pràcticament l'únic que fa l'animal és fer pipi, fer caca, i tornar cap a casa. O també existeix l'altre tipus de passeig de ma boia. El parc és enfront i li tiro la pilota tantes vegades, com cregui necessari, i torno cap a casa. I llavors el que estem fent amb aquesta altra opció és, no només estem gastant l'energia que els gos tenia, que potser és entre 800 i potser era 20 aquell dia, sinó que estem fent que gasti 100. O sigui, hi ha 80 d'energia que els gos no hauria gastat, però nosaltres hi hem generat perquè després ho gasti. Llavors aquest cercle és el que, el dia següent, aquell animal voldrà tornar a gastar aquell 100 d'energia. Tot i que potser no els tinguin tan acumulats, però és una activitat que és tan labranalina, com altres sostàncies que ja no la s'han. Li diuen que és una activitat molt divertida. És el que parlàvem aquell dia. Sí que sembla que els gossos estigui passant bé, perquè ve amb la pilota o amb el pal, i ve que hi són rient. Però és un somriure molt enganyós, és un somriure filiològic. És un somriure forçat. És un somriure forçat. Clar, és un somriure forçat. De fet, Albert, jo el que volia comentar és que molta gent no és conscient d'això. Molta gent no sap que, per exemple, està fent passar una mala estona del gos i és pitjor encara creient-se que el gos ho s'ha de passar bé. Perquè dius, mira, no, és inconscient o no ho sap, però esclar, es pensa que està passant bé i el gos està patint i no ho està passant bé. Saps el que passa, que les pel·lícules aquestes que surt el gosset i la pilota i surt el gos dient, tira la pilota, tira la pilota, tira la pilota, em fa molt de mal. Em fa molt de mal. Això hi ha moltes pel·lícules d'animació d'aquestes, no? T'hi posa així, de Pixar... Sí, també t'hauria de dir i avui podríem fer un dia algun tipus de cribe de pel·lícules, perquè hi ha algunes que són molt bones. No siguin de gossos, perquè jo clar, amb el cap, la de com ho entrenarà a tu dragona. Era una pel·lícula d'animació d'aquí per nens i no tens nens. Sí, correcte. Que realment és un procés de encinistrament del que és el drag de la pel·lícula, molt similar a el que podríem estar parlant d'educació, nosaltres. Bé, eh... Un procés molt respectuós, amb temps... Jo no l'he vista, però m'han parlat molt bé d'aquesta pel·lícula. Jo no l'he vista, també. No volia parlar ni dir-ho, perquè diria que agagaré, però jo no l'he vista, però m'han parlat tan bé d'aquesta pel·lícula. Això és el típic pel·lícula que ningú ha vist? És la... Hòstia, no? Jo tinc una mica i sí que l'he vista. Igual és l'única persona que l'he vista i està dintre tothom. Vale, vale, vale. Tens una mica. L'hem trobat una persona que ha vist com ho entrenarà. Però realment és una mica que, hostia, és una mica que més es dedica a cursos i que més la posa exactament de la pel·lícula en alguns de ses cursos per empatitzar, sobretot, entre nens i animal. Ah, que guapo, molt bé. Doncs escolta, ens apuntem, ja deures per la setmana que ve. Veuràs com ho heu tornat a tu regón i llavors suporteixes drag per gos i ja tens una mica la secció de l'Albert d'avui. Eh... no, faig broma. Albert, moltes gràcies, una... Ah, vosaltres com sempre, jo. Què passa, Cristina? Ja s'ha acabat. Que vols preguntar alguna cosa més? Home, moltes. Podria tirar-me tota la tarda, aquí. Va, fem un bon ostrac, si vols. Vols fer una altra pregunta? Sí. Quina? Per favor. Endavant. Mira, Albert, el fet de fer-li massatges del gos, aconseguim amb això realment que relaxi, perquè en el meu cas, la meva gossa, quan li començo a tocar una mica la part inferior del cap, el que seria el coll, el baixa més encara i quan paro d'educar-la, ve la mà i llepa una mica. Correcte. Per mi és una... és una molt bona senyal de que... És a dir, que està fent el massatge molt bé. Realment, els massatges són una activitat superrelectant i superrecomanable per fer amb els nostres animals. I quan fan una coseta així, un comportament de dir, quan li retiro la mà, ella o ella em torna a posar el cap, el que es fa indicant és que primer ho estem fent molt bé, i segon, no hem escollit del moment de parar de fer-ho. Perquè probablement el fet de retirar la mà sent de cop, si l'estem fent un massatge molt agradable i li retirem la mà, és com que qui li trenca no es fa bé anar a un partit de futbol i parem la missió just quan van a marcar gol. Correcte. El problema és que si ho porta a mitja hora, ella vol més, encara, i sempre vol més. I és com... Clar, clar. Clar, el que hauríeu de calibrar en aquest sentit és començar, potser d'una manera, com ho estic fent sempre, a partir, en comptes de fer mitja hora, a partir del minut 5, començar a baixar aquell massatge. Relaixar una miqueta més la mà, fer una miqueta més moviments lents, retirar la mà un segon i tornar-la a posar de manera més progressiva, que no sigui retirar la mà i s'acabar el massatge, perquè es queden amb el tibet. Veieu, sempre aprenem coses amb l'Albert Capapè, i aquí és l'experiència del que soc en Lina. Si també voleu fer alguna pregunta, com la Cristina, teniu un mail a disposició, la penya del Morro... La següent l'enviu, no?Sí. L'enviu a la penya del Morro a robajimail.com. I nosaltres li traslladarem els nostres educadors canins... I estaríem encantats de contestar-los. Sí, sí, sí. I alguna vegada ho heu fet, o l'Albert Capapè. Al fi, Albert, moltes gràcies. Recordes la Rosé, Rosé, millorat? Millorat. Millorat, eh, que et passa factura, aquests dies. Que cuidi la bola que està fent molt de fred últimament. Sí, clar, clar, clar. Avui et diré que et deixem d'anar més a més. Sí, correcte, correcte. Per això deuen estar de dol, el Carnaval. Avui diuen que s'enterra la sardina, però això no ho sabia. És el primer en què heu escoltat. Que té un doble significat d'enterrar la sardina. Ah, sí?Sí. Pobre sardineta. És bo que s'ha acabat ja la festa, s'ha acabat el Holgório. La sardina, saps? Crec que va llore cap al món i ja queda guardada. Jo vaig a escoltar. I a partir d'ara, 40 dies sense menjar carn, eh? És que tot està racionat. És això, és això. Ah, comencem la parella. Sí, és igual. Albert, moltes gràcies. Que vagis bé. A vosaltres. 6 i 33 de la tarda. Continuem a la Pena del Morro. Uuuh. Ah, ah, ah. Què fas, Jordi? No et veig, les mans. No, no, escolti'm. Ah, vale, vale. Les mans, eh? No, no. Les mans no me les veus perquè estic pujant la música de la taula de som. Ah. I baixant la música i movent el cursor, també, de l'ordinador, per tirar algun tipus d'efecte com aquest. En fi... No es pot trencar el moment, però jo diria que és un dels efectes que més t'agrada utilitzar. És un dels que està primers, eh? De fet, aquí... Però no està primer perquè sigui el més utilitzat, no? No, no. De fet... Així ja són integritats, el programa i tal, però els efectes, el primer de tots que està posat, hi ha un... hi ha un blog. Ho explicaré amb veu així, de... de ràdio... eh, amb la música. Hi ha un blog d'efectes que... El primer xiu és el d'aplaudiments, vale? Després hi ha el de riure. És... és aquest. Després hi ha els crats, eh? Després hi ha el de... bueno, Sat-tuba, que és una... és com una tuba trista. Una tuba trista. Ah... Després tenim el Fail, amb un gel, una caixa registradora... Ah, el gel també t'agrada molt. Un fuet, el llit, un xampany, un... un drum, bueno, com un tambor... Sí, són alguns dels efectes i la que hi ha a la batteria per acabar, eh? Alguns dels efectes més utilitzats, el programa. Jo he fet una història, algun dia, amb tots els efectes, sense parlar, un efecte re a l'altre, i... Podria fer, no?, espai sonó... Bé, així que has de dir que això, eh? En fi, me n'hauràs fet una posa per la publicitat. Ara ens donaran uns efectes de plaudiments. De plaudiments? No, no, de que... Gràcies a tots. Ah... I d'aquí uns moments connectem amb el casal de joves de Sant Just, per saber quines activitats tenen de cara els propers dies que en aquest centre. Què tenim? Tenim coses al casal de joves d'aquí uns dies? No sabrem d'aquí una estona, fins i tot. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Smooth Jazz. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Ràdio T'esper. Cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda... Molt malalt. Smooth Jazz Club. I esperem. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. 20 anys portant a casa vostre, tota la informació de la paròquia dels Sants just i pastó. Treiem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta termes a l'Eiglèsia amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda, a Ràdio T'esper. 12 del matí. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Gràcies. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. La informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. I, informat en el web cpnl.cat. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. I és en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Un morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Sergi Arrada-Ruís. Bona tarda, Sergi, com estàs? No havíem parlat encara des que has tornat a Islàndia. Però tenim l'Aroa cada setmana que no pateixis, que ens fa un resum de com estan en el viatge i el que té com en Tene Morena, perquè demà torna l'Aroa a explicar-nos com van anar aquest viatge que van fer... Bueno, una mica, els tres mosqueteros de Sant Just. Exacte, de Sant Just. La Bònica, Parra, el Sergio Arrada, i l'Aroa Carmona. Molt bé. En fi, tu estàs bé per això, no? Estic perfecte. Això no ho dubtem. M'he fet la pregunta perquè ho diu el guió de rigor. Escolta, parlarem de les qüestions que hi ha de cara als propers dies al casal de Joves. Comencem per l'audició dels tallers de música. Bé, és un clàssic, eh? Em fa un cadatrimestre, Sergi? No, fem dos a l'any. Fem amb l'audició d'hivern i l'audició d'estiu. I ara toca una mica l'audició d'hivern, tot i que avui no ho sembla, per exemple. No, jo estic en maniga curta. Doncs mira, perquè tot just no m'acabo l'horos. De totes maneres, Sergi, deia que l'audició dels tallers de música d'hivern... Quan serà aquest dissabte? És aquest dissabte. És comença el matí, perquè pel matí actuen els més petits, els tallers de música, fan una parada a les dues per dinar, i tornem a les quatre, amb allà els joves, els més grans. Per tant, procediment habitual, un clàssic, eh? L'escaleta del dia serà aquesta, primer els més joves, i després hi ha una mica els més granadets. I no sé si a la nit hi haurà algun tipus de concert o formació, de triors o quartets, que faran algun tipus d'actuació. Sí, bueno, al final sempre van bé toquen els professors, pujant, o sigui, van fent una mica com una jam-session i tal. Però tot s'acaba a les 10, eh? Tot això és gratuït? Sí. Tot això és gratuït, eh? I serà aquest dissabte. A dins o fora del casal? A dintre. A dintre, la versió hivern, clar. La versió hivern, a dins. Versió estiu? Fora, al principi. Bé, doncs, tallers de música, amb l'úleg Mas Joan, també, doncs aquí l'havíem una salutació amb tots els alumnes. Tu i Sergi, alguna vegada hi ha estat, no? Sí, a molt tard. Com vius tu, aquesta jornada, aquesta experiència? Bueno, està molt bé, perquè durant tot el dia passen un munt de gent per aquí, perquè clar, amics, familiars, coneguts, si bé, tothom, i està durant tot el dia la sala plena, es va marxant gent, arribar de novo i tal, i és tot el dia la sala plena que passa per aquí, jo passen 300 persones. 300 persones? O més. I, a més, amb músics, no? No. És un casal de joves que estarà molt musicat, molt animat, l'hora que hi aneu, sigui matí o tarda, justament per veure aquestes actuacions. Música gratuïta de qualitat amb els alumnes que estan als tallers de música de Sant Jos. Aquest dissabte el casal de joves, ja hem fet la falca. Vinga, això ho tenim. Sergi, per cert, que hi ha una altra cosa, perquè la setmana que ve, ja sé que tenim, el tema dels microcormatratges del programa, i també el curs de serveis artesana, que nosaltres aquí vam entrevistar el president del BROT, que així és com es diu la nova associació. Qui és l'ajustador servei de Sergi Hostenga, però li van canviar el nom i ara ho vam decidir fa uns mesos. Però a mi m'agradaria, abans de parlar de fer aquestes pintallades, parlar una mica del furor. Oh! Música Música Música Música Música Música Furor Furor Música Vamos con un equipo de chicas extraordinarias, formado por Doni Salazar. ¡Renedios Cervantes! Bé, doncs aquesta era l'intro d'un programa d'aquest programa que va fer... va fer furor, justament a final. Gràcies. Me l'he preparat la tarda. A final dels 90, presentat pel Cap Rós. Perdona, he vist barlemburro, eh? El equipo de los chicos. Hoy nos acompañan Emilios Sánchez Vicario. Emilios Sánchez Vicario. El quinto de la calçada. De quina nens, això? Sonio Canales. De fer 97, 98, no? Doctor Cabeza. Pidito de Córdoba. Y Carlos García Gilfield. Bé, en fi, eh... Per què parlem d'això, és això del casal? Justament la setmana que ve, divendres a partir de les 11 de la nit, es munta un furor del bueno, que diria Maurinyo, al casal. Sergi, és la primera vegada que fa això, el casal, no? Eh, sí, no és la primera que fa, Sánchez. Però sí que és la primera que fa així, de manera més oficial, i dintre del casal de joves. Això, que no és la primera vegada... Justament abans hem parat amb la Clara Narbions, que, com que a dímicres ens fa la secció del Time Out, ja no ens ha volgut dir gaire cosa, eh, perquè ja anàvem tard. Però ara he tocat tenim aquí... Això neix d'un grup de amics que es reuneixen o s'han reunit en algunes edicions de la festa major de Sánchez, just abans del dissabte de concerts, em sembla que és, o no sé si t'hi vendres, eh, de barraques, aquí, a Can Ginestar, que fan com una mena de furor espontani. Això era així? Bueno, va començar a Can Ginestar, sí, a la terraça, però no va començar a festa major, eh, sí, van començar un dia a les clara, l'obra... L'albarès, sí. ...a les bases i aquesta genital, allà, a cantar a Can Ginestar. Va, vaja, vaja... Una taula, va, però van començar a contestar. Un clàssic. I van fer-ho com un furor... bueno, espontani. Espontani, no? Llavors això va... Aleshores, a la festa major passada, de manera estroficial, però sí que ho van convocar per Facebook, vam fer també un furor, que és el que tu dius, no? Un esponès de veniment, correcte, aquí. A Can Gin, també era o no? Sí, sí, a Can Gin. Sí, era també de manera espontània, però una mica més organitzat. Clar, perquè no sàpiga la mecànica del joc. Com funciona, furor? Doncs ja han dit diferents proves, musicals, i en dos grups, a la televisió era un grup de nois, un grup de noies. Correcte. Aquí, suposo que no ho farem així, d'en sexista. Sí. No sé exactament com farem. Perquè ho anirien les dones, està clar. Em ve molt de gust, a mi, eh? Jo m'estic a punt de puntar. Com que les noies estan en totes els cinemes, veient les sombras del greia, aquesta. Què dius? Doncs hem de fer... A més, en comptem 5 comentaris fets, que després truquen oients i diuen que no els hi aniran els comentaris, que es fan problemes de ràdio sobre 50 sombras de greia, eh? Sí, no, no, no. Va passar això, la setmana passada, eh? Va passar. Sí, sí, no, no, però escolta, que problema, això. És com dir, mira, els friquis... s'arrossegaran per anar a veure... El senyor dels anells, quan s'estranyi, per exemple, o... Però si ja s'ha acabat, eh? Star Wars. Star Wars, per exemple, no? Són aniran, s'arrossegaran, no ja no sabem, però... Llavors, com digui, una mica, per això, les dones s'arrossegaran com a loques per anar a veure... Jo diré que s'arrossegaran, eh? Ara és que s'arrossegaran, tu? No, jo diré que s'arrossegaran. S'arrossegaran? No. Escolta, no, no, no, d'acord, d'acord. Bueno, això com si com funciona? Com com funcionarà, això? Hi ha diferents proves. Algú, al millor, es diu una paraula... i... i... a veure quin grup comença a cantar la cançó, una cançó que tingui aquesta paraula dintre... Ai, que guapo, jo vull fer-ho, això! O falta en paraules dintre d'una cançó, o hi ha diferents proves. Escolta, perquè no fem aquí a la ràdio una setmana que ve, amb algunes de les protagonistes, i que descafen la... Ja convocarem a les bases alberes i nervions. Bona nit, que tens sort. Sí, segur que no, no? Això serà més difícil, eh, que tu vinguis al cineclub. Bé, perdona! Perdona, si jo el cineclub... Vaig ser l'últim, l'últim... I per cert, jo estic fent... Jo estic fent coses, per al cineutopia, que nunca se n'ha fet. Això que no en facis parlar. Exacte. Diu. Escolta, tot el que això és el divendres que ve. A veure, anem al tema que em passa. A dats, inscripció... A dats, inscripció... Tu et tenia, eh? Tu podem venir tots. Ah, va, n'hi ha. I tu li deia a ella, eh? A dades, si a majorie 18... Però els de 17, així, suposo també podran entrar. Després, a més, treu un tascar a la inscripció prèvia. Eh... farem una inscripció, ja. Amb això la gent vagi arribant, que el vagi col·locant en el grup que cregui... Hi haurà micros i música. Hi haurà micros, hi haurà un presentador... Què dius? Ico-presentador... Escolta, qui serà el presentador? Ah, ja ho veuràs, aquí surten el cartell i presentant. La Clara Nervión. I qui més? I... ah, sí, el... no l'has cridat? No. Ah, no, no, no. Arriba. Qui és? És el Marc Almornà. Ah, el Marc Almornà, home, escolta, jo... Hem d'anar, hem d'anar, jo vull anar, jo vull anar. En fi, això serà el divendres que ve a les 11 hores de la nit. Encara falta, però anem a escapar el motor, perquè ens ruem molt de gust i ens fa molta gràcia. Heu de fer gàrgares abans de venir. Ah, per escapar la veu. Clar. Ah, perquè clar, això te n'ha de dir... Si hi ha microfons, en principi, no s'ha de cridar. I aquí, a Canji, quan ho feien, no hi havia microfons, no? No, però la sala és diferent, això és més gran. Clar, hosti, escolti, pot haver-hi molta gent. Però és igual, es tractant de... no de cridar o no, es tractant d'una ve i cantar bé, no? Clar, i de ser el primer en encertar la cançó, de començar a cantar, després el públic es pot animar a començar a ballar o a cantar després amb el grup correspondent. Ah, sí, que m'agrada molt allò. ¡Qué bonito! To-re-hero, to-re-hero. Pel Palmer Com, perdona,olsè. Ora-era-ero. No me recordar XML aquest, el Blend Altony iydames. Però en cap de més, a part de que bonito... Potser és del públic o posa alguna cosa així. Càntics, no? Cànticos. Però, cànticos. Però tu creus que algú s'ha dedicat a fer un vídeo d'una recopilació de Càntic? Però hi ha un programa sencer, eh, a YouTube. Clar, però per trobar el moment just on cantaven, segur que el més... el que més s'ha cantat de tots era que et quedés tu, Jordi. Sí, potser sí. En fi, eh... És el més sonat. Segurament. Això és a divendres, que ja parlarem, però a l'entrada, si algú vol inscriure's, sembla que hi hagi overbooking, perquè la gent, com jo, estiguem il·lusionats i emocionats. Clar, a la que somplin les places, que ara no sé exactament quantes són, la resta ja serà públic, eh. Per tant, hem d'anar allà, si volem participar, a les 3 quarts de 11, com anem, no? 4, eh, al casal de joves. 4, casal, aquest divendres, no, el següent. La pregunta del milió de dòlars. Sergi, si hi ha més gent del furor que el Cineclup Utopia, et farà ràbia? No. No? Però repetirà, no? La ràbia que vingui més gent al cinema, que al teu... eh... Tranquil·lo, eh. Com et piques tan ràpid? El Cineclup Utopia, eh. Ja ho veig, ja ho veig. Però escolta, que són blaus, tot són blaus, aquí, eh. Ja, però dius coses que semblen grocs. No, no, no. Ah, sí, perquè vull fer mal rotllo, com els grocs. Bé, escolta, Sergi, hi ha alguna cosa més, també, per exemple... Hi haurà premi pels guanyadors? Eh... Això és una sorpresa. Ah... Escolta, ja deixem el tema al furor i en pararem a la setmana que ve. Intentarem portar, no sé, el Marc Albunà o a la Clara, que vinguin aquí i ens ho expliquin. I a Càntin. Clar, a Càntin també, i fem un furor aquí al programa. Abans d'esconnectar, Sergi, concurs de microcormetrats es continua de cara al dia de la dona. I acaba el cap de setmana de la setmana vinent. Mm-hm. És per menors de 18 anys. Sí. Microcorm de fins a 3 minuts de duració, amb clau de gènere, i, bueno, ja en 100 euros de premi i en un vale de la FNAC. Més coses, el curs de serveis artesanes. De fet, seran dos dissabtes, un allà... Tres, tres dissabtes. Tres dissabtes, i després uns altres al cap d'unes setmanes, perquè s'ha de fermentar la serveis. Això ho fareu al canal de Joves. Quina és la primera sessió? La primera sessió és d'aquí a los dissabtes, el dia 28. Sí. De fet, és la sessió més llarga, que és gairebé de tot el dia, des de les 11 fins a les 6. Mati i tarda, que em sembla que a més a més també hi haurà un dinar. Exacte. Per la gent que vagi al curs. Després, la que es faran tot la fermentació de la serveis i tal. La segona sessió és d'aquí a dues setmanes, i l'última sessió serà un altre cop d'aquí a dues setmanes, que és quan obriran les ampolles i faran allà una capa i tal. Bé, tot això que et diem serà el 28 de febrer, i les inscripcions encara estan obertes. Hi ha alguna persona que s'hagi apuntat? Tinc perquè patien una mica, per si no hi havia inscripcions. Jo crec que sí que s'han apuntat. El tema és que no ho gestionem des d'aquí. Perquè si ho gestionem directament a l'associació Virrot, i viurem directament la setmana vinent. Molt bé, doncs això serà el 17 de febrer i durant 3 dies. Si voleu més informació, també en podeu trobar. I de tot el que hem parlat a la pagina web de casaldajobespun.com. Sergi Arrada, moltes gràcies. Gràcies. Bé, doncs ja hem arribat al final del programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta audiència, avui que seria Trenintòpica Twitter. A banda de la dualitat, que ha estat un programa molt dual, molt enfrontat, posicions diferents i tal. Sembla de l'esquerra d'aixemple, dreta d'aixemple, doules, versos, llavadores... Sí. Al carçans i versos, els relaxos dels gossos. És veritat, és veritat. Furor, furor. Furor, furor. Com a contra dones, un grup contra un altre, amb més alts contra baix, etcètera. Però en aquest cas el port de doules. Doules, eh? Avui Trenintòpica. A nosaltres acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible. El programa del morro. L'Andrea Bueno, el servei informatiu. La Carla Arbion, de revista Time Out. La Carla Ang Capste, que avui ha vingut a representar a l'agent d'ascència, parlant de les doules. I a la segona hora, l'Albert Capapey. Parlant de l'Educació Canina, i ara fa una estona al Sergi Arrada, des del casal amb tota l'actualitat i activitat, pels joves de Sant Just. Com sempre, el Twitter i el Facebook, la Cristina Barga. Fins demà, que vagi bé. Gràcies, bona tarda. I ho deixem ara, com sempre, amb l'informatiu. Véspera, amb l'Andrea Bueno, el cap de banc. Us ha parlat Jordi Domena. I tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que sigueu molt feliços. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi bé bé. Fins demà, que vagi bé bé. Fins demà, que vagi bé bé. Fins demà, que vagi bé bé bé. Fins demà, que vagi bé bé. Fins demà, que vagi bé bé.