La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#650 - La Penya del Morro del 19/2/2015
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
d'ara de l'il·lustre claustre de professors de la Universitat de les Illes per la seva illetat incondicional a la cultura i llengua catalanes. És que també està molt lligat en el sentiment. I el sentiment i la llengua abans de la mà. No ho puc separar, no puc separar el fet. Aleshores, si vull cantar amb força i amb sentiment i vull dir el que vull dir, ha de ser amb la llengua. Aquest vespre bonet vol retraumanatge a l'exrectora Montserrat Casas que va ser qui va proposar el seu nom per al guardó. La seva desaparició ara fa dos anys i la del seu amic, el fotògraf tònic a tany després, van ser els motius pels quals l'acte d'avui es va haver de posposar. Aquest vespre, Maria del Mar Bonet, repassarà el que ha fet durant aquests anys i sobretot cantarà, compartirà la música amb la coral universitària. Gràcies. Gràcies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bielonis. No us ho perdeu. Fins aquí les notícies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. És més de detallat en aquest cas, que no era ni per temes de salut, es troba totalment bé i que no era per cap problema amb l'acadèmia. Per tant, que el trasparà demà per saber ben bé. No, perquè un calenèvrer també va dir que d'imitia per qüestions personals, que no sigui que tampoc, per exemple, aquest home, que ens ha desmatxat, hagi volgut ser un obstacle per l'acadèmia, també. No crec que ja que ha dit que les relacions semblaven bones, en aquest cas, però, de totes maneres, per substituir-lo, l'entitat ha decidit nominar el vicepresident primer. Antonio Resines i la directora guionista Judit Culell, fins ara vicepresident de segona, que ara s'ho mirarà el carrat de vicepresident en funcions. Potser era Montserran de Brera, per això ha deixat... Potser sí, potser sí. Jo perquè estic malalt i vaig parlar de les mismas, amb tot el que passa a la qualitat, em sentiu sempre, però no té per què ser així. En fi, a l'acadèmia del cinema, per exemple, ha tuitajat que l'Ajuntament de Directiva de l'entitat ha decidit nominar Antonio Resines i Judit Culell com a president i vicepresident de primera en funcions, com deia la Cristina. El gui que peina, doncs diu Antonio Resines ja prepara el seu discurs per al proper agalat del Colla com a president de l'acadèmia. I hola, Cúmbia, jo estic molt a favor, d'això, ho està a punt de dir. Diu Antonio Resines dient que ser president de l'acadèmia era el seu somni i tancant així el cercle narratiu plantejat a los serranos, en el final tot, efectivament, era un somni. Bueno, anem a l'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el que ha passat per aquí, oh, yeah. L'equip de govern fa balanç avui dels 4 anys d'amandat municipal, ho farà a Can Ginestan. Parlarem d'aquí uns moments com també de primer amor. El poema de Joan Marguerit, el poema del poble, d'aquí en poble, Sant Just, és el poema de la setmana del diari de Guardian, poca broma, bat... batjou, no? Bueno, ens hem d'interracionalitzar a partir d'ara. Les jocs, les jocs, les jocs, les jocs. Little, Little jocs, fiu, fiu, bon, fiu, com el supertreu. Bueno, abans de tot això, hem de parlar... Ah, ja hem d'utilitzar la sintonia de les eleccions, ja, no? Ah, sí, bueno, clar, és veritat. Clar, no la tenia present. Bueno, ara la busquem perquè guanyem Sant Just. Finalment, ahir van decidir que es presentarà a les eleccions municipals del mes de maig. L'Assemblea va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. Ara, les comissions de treball... Estàs bé, Cristina? No està, Cristina, estàs bé? Sí, sí, més menys. M'està guanyant. Ho faig al lluny del micròfon. Ja, ja ho faig. Ara, és broma, és broma, eh? Escolta, vols que parlem al programa? No, no, ja està, ja està. Ha estat un atac de tos, que m'ha entrat i ja està. Què tens, el ventolín? Aquí no, però ha estat el ventolín. Que em pica una mica el pol. Això són les farmacèutiques, eh? Sí. Ara que parlem de guanyem Sant Just. Com deien, l'Assemblea va decidir ahir en una nova reunió que va tenir lloc a Can Ginestar. Les comissions, però de treball, ara de la plataforma de debat, seguiran establint les seves prioritats. Volem què és el que passa. I un dels dubtes que hi havia a sobre de taula és si iniciativa per Catalunya Vers amb Just Monfort al capdavant, la segiva secció local aquí a Sant Just. Soniria guanyem presentant una candidatura única i, per tant, partit polític únic. Ha sigut així, finalment, això, Andreu? No, no ha estat així. La decisió de presentar-se les eleccions, de fet, la van prendre les persones involucrades en aquesta plataforma de debat. No hi ha hagut fumat a blanca. Aquest cas fumat a... verda. De moment, de moment, de moment. Bueno. No sé en què passarà. De moment, ahir van votar només les persones que no estan vinculades en cap partit polític, de les que hi havia a l'Assemblea. La intenció de guanyem Sant Just és aglutinar les persones que vulguin un canvi a la manera de fer política el municipi. El grup vol créixer com una força sorgida del teixit associatiu de Sant Just. El portaveu de guanyem Sant Just ha explicat... Qui és? Ernesto Pascual. Ernesto Pascual, eh? No ho sabia. Doncs Ernesto Pascual... No m'afigura, si estiguéssim al Polònia, ja sortiria. No, Pascual, has fet una fitxa d'aquí... D'aquí, no? Sí. D'acord, Ernesto Pascual. Molt bé. Doncs ha explicat aquest matí al Just a la Fusta que la primera prioritat de guanyem Sant Just, de què ara les eleccions és el programa, la llista, per tant, la llista encara d'esperar. Tot això, com deia amb la idea, és fer una llista ciutadanada, participació que representi el màxim al teixit associatiu del poble. La decisió a presentar-se a les municipals es va prendre en l'Assemblea, després de fer aquesta votació entre les persones no vinculades a cap partit. Segons Pascual, guanyem Sant Just no vol ser cap extensió d'altres grups, com ara iniciativa per Catalunya, partit molt vinculat a guanyem. Pascual considera que tothom és benvingut a guanyem, però sota la bandera de guanyem i no de cap altra partit polític. Per tant, si hi ha alguna iniciativa que vulgui formar part de guanyem, hauria de deixar la llista d'iniciativa i anar-se'n cap a la de guanyem Sant Just. Aquesta és la idea inicial. Correcte. Allò que havíem dit fa uns dies, que s'ho anirien, i que segurament hi hauria com un mig, potser, entre les dues formacions, tant aquesta plataforma ciutadana com és guanyem Sant Just, com la de partit polític-iniciativa, no serà així, sinó que ara guanyem, ha fet un pas per endavant, podríem dir-ho políticament parlant, si algú vol anar a la seva formació, ha de deixar qualsevol altre. És a dir, si hi ha alguna iniciativa, com podria ser el Papí Montfort, del qual hem escoltat últimament, que també estava a prop de guanyem Sant Just, vol anar, com a cap de llista, de guanyem, per exemple, una opció que podria ser, o el 4 o 5 és igual, eh? Ha de deixar iniciativa. No sé que iniciativa, per tant, no es presenti finalment, i vagin tots a guanyem, que jo també seria una altra opció, no? Bueno, però no sé si... iniciativa la feina a la seva assemblea, que la seva vida t'anaràs a les decisions... No, no, estic ara llançant quets aquí i potser sí que no van al lloc, eh? Podríem dir que guanyem... És per situar-nos, perquè fins ara era diferent, en canvi... com està, no? Sant Just, políticament, últimament... Intentis? No, sí que sí, intento. El que hi era segur, avui no ho és tant, i demà ja desapareix del tot, no? És a dir, ha passat amb... O es crea una cosa nova, que pots suplir ser, potser, millor, potser. No ho sabem, però estarà pensant en Nebrera, justament ara fa unes setmanes, va saber que ens presentava, en guanyem Sant Just, semblava bastant clar que amb l'initiative faríem com una mena de coalició de partits, com una mena de junts per Sant Just, per entendre'ns, però ahir, en aquesta assemblea, amb la conclusió, és que si algú vol presentar-se, ho ha de fer a títol personal, i ha de deixar altres partits i altres formacions. En fi, veureu què passa. Però almenys l'assemblera ahir era per guanyem, i guanyem decidir que ens presentàvem al partit. Aquestes eleccions que arriben al 24 de maig aquí a Sant Just, es presenten molt emocionants, i cada setmana que passa, sabem una cosa nova, i tampoc no podem dir res ni sabem què del que passarà. És interessant, ho anirem sabent, on anirem sabent. Evidentment, evidentment. En fi, també està pendent l'enquesta, que això ho parlarem, l'enquesta de la penya del Morro, que farem per saber quins són els sondejos de Sant Just i de diferents partits. Però bé, més informació de quina setmana. Arriba la situació. En fi, parlem de l'Ajuntament. Parlem de l'equip de govern, ara. Poneu-me'n veus. Perdis socialista. Jordi, per Sant Just, iniciatiu. Perquè a Catalunya veig que fa 4 anys que estan menant a l'Ajuntament del nostre municipi. Algú es passarà a ensasicar el xolló, perquè hi ha eleccions, no saben què passarà. D'altres tiraran molt bé, bona feina. D'altres tiraran... Ah, jo no sabia. Doncs sí, amics, l'equip de govern avui fa balans d'aquests 4 anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus de govern retran comptes davant dels ciutadans, de tots els projectes que s'han tirat endavant, aquest mandat i també dels que no s'han tirat i s'havien dit que es tirarien endavant. Per què ha passat això? Incomples. Prometes incomplertes? En fi, dos quarts d'avui. Avui a Can Ginestà, Andrea. Sí, durant la sessió els ciutadans poderan formular preguntes i plantejar opinions als representants polítics. A veure l'alcalde i els portaveus dels grups de govern, PCC, iniciativa i Junts per Sant Just. I, a més, l'acte d'avui servirà per presentar un document on es recollen les accions que s'han privatitzat aquest mandat, les que s'han tirat endavant, des que es va signar el pacte de govern el juny de 2011, a l'inici del mandat. Les prioritats s'han desenvolupat al voltant de les ajudes, a les persones més perjudicades per la crisi econòmica, i, a més, s'ha apostat per incentivar la formació i l'ocupació i la creació de noves empreses a Sant Just. Aquest document es pot consultar al web Santjust.cat i també repartirà totes les llars del municipi als propers dies. La valoració del mandat 2011-2015 és un acte obert i tindrà lloc avui, a dos quarts d'avui, del vespre a la sala Isidore Consul de Can Ginestar. Bé, doncs, tothom qui vulgui ja sap que podrà anar a veure i a fer preguntes, també, al final de l'acte, sobre totes les coses que no s'han dut a terme. M'imagino que això és el que els ciutadans i els Sant Justany i Sant Justany que els hi poden interessar més, perquè no s'han fet les coses que es van dir en el seu moment. L'alcalde em sembla que va passar pel just a la fusta fa uns dies i ja va comentar que la majoria de coses que no s'han fet és perquè no hi havia la inversió d'altres administracions, per exemple. Entre altres coses i també perquè s'ha preferit prioritzar altres qüestions a aquestes ajudes, per exemple, les persones que posten pas en pitjor per a la crisi econòmica. Projectes com Perdonar l'Escola Bersol del Maslui, de la bona aigua o la reforma de la sala municipal de la Taneu. Tot això no s'ha fet aquesta tarda durant explicacions del parquet. 5.20 de la tarda parlem de persones il·lustres de Sant Just. Avui, Joan Marguerit o potser haurien de dir Joan Marguerit. Com es diu per Garità en anglès? Margarida. Marguerida, eh? No, tenir un nom... evidentment, no en dic, té un nom, però... Sam Flower. Això sí, ja sols. Això... Sí, ja sols? Clar. És la planta, no? Atenció, perquè el poema primer amor de Joan Marguerit, a partir d'ara, diríem així, és el poema de la setmana, de poem of the week, del diari The Guardian. De poem? The Guardian, què? De poem? De poem, no. De poem, de poem. No és en anglès, Andreia, el que passa? No. Cada setmana la poetesa Carol Romans triga un poema diferent, i el comenta el diari. I aquesta setmana s'ha fixat en el nostre il·lustre, Joan Marguerit. Un aplaudiment per Joan Marguerit, ja. Doncs ara s'agrada molt. En fet, tinc el poema aquí, que d'aquí ja és una amaraça. Llegiràs? Llegiré una clàssica. Andreia, explica'ns com va anar tot. Hem fet la traducció simultània, o no? Ah, sí? Et tens tu? No. Però tu saps molt l'anglès. Potser hi ha coses que no entenc. Si tu vas estar l'altre, si et vols estar l'altre. És veritat, no a Londres, a una altra. Doncs està a prop de l'altre. Que era Head Week, no? Head Week. És burn. Què deia, jo? Explica'm això de Joan Marguerit. Què ha passat? És veritat, l'amor i l'amor a llarg d'una vida. I comença parlant d'un nen de 7 anys que comprava una navalla d'amagat. El poeta Badira Sanchús va escriure aquest poema l'any 1993 i va ser publicat al llibre als motius del llop. I l'any 2006 va ser traduït per primer cop a l'anglès. I Carol Ramens, que és aquesta poetesa reconeguda, molt reconeguda, que és autora de 14 col·leccions de poemes, ha triat primer amor com a poema de la setmana al setmana, al diari The Guardian, i és membre de la Ràdio al Societat de Literatura a l'anglèsa, que és l'organització literària més important del país. Ara aquest poema de Joan Marguerit és el poema de la setmana al diari The Guardian, i doncs... Perdona, es diu... jo he trobat, eh? Marguerit en anglès és Daisy. Daisy, molt bé. Per tant, seria John Daisy, no? John Daisy. La botaca Sanchús, una setmana, com a mínim, eh? Ja no et dic ja, o el dia de l'Ànglès Day, per exemple, que això és d'aquí poc, no em sembla. Doncs haurien de dir John Daisy. M'agrada, m'agrada. John Daisy. Però Daisy no era la dona del Patot Lucas, no Patot Donald, la Daisy. Ah, ja, Marguerit, què fas? Tenim el poema, anem a llegir-lo. Tu veus la traducció simultània, eh, Andrea? Potser no serà fàcil. First love. Primer amor. John Daisy. John Marguerit. One of my seven-year-old selves, where post-war shop windows, was the grave hue of scarcity. The night shop was a glitter of light in the small steel mirrors. Vinga, tardur. Molt bé. El de mi m'estima de giró, no pot ser, no? Comença així. És que no me'n recordo, quan m'agradaria. Tenia set anys, no? Pressing my forehead against the glass, I guess, at the long slender glass tonight. Beautiful as a marble statue. Bonica com un estat de marca, mira això. O marble, com l'Eitoral de Conif. A mi també, sí. Since no one at home approved of weapons, I bought it separately. And as I walked along, I felt the heavy weight of it inside my pocket. Utsaka. From time to time, I would open it slowly, and the blade would spring out, slim and straight, with the convent chill that weapon has. Té cap endè? Huge presence of... És que és llarg que el poema és molt llarg. Huge presence of danger. I hid it the first 30 years behind books of poetry and later, inside the drawer, in amongst your knickers and among your stockings. Now, almost 54, I look at it again, lying open in my palm, just as dangerous as when I was a child. Sensual, called, nearer my neck. Oh, mira. No sé què vol dir, però cal que us unim, no? Bé, però sí, el procés em seria de petit comprar una nevalla amb 7 anys, una nevalla de marbre, i després amb 44 anys la tornar a veure. Perdona, un moment. M'estic quedant meravellat. Tu has entès alguna cosa? Esclar, jo. Que està fatal fent. Andrea! Andrea! Andrea! No ho sé. En fi, doncs, jo no us tinc ni idea, de veritat, què és el que significa... De petit, comprar una nevalla. De Magatz, que és com de marbre, i d'ella, com una estatua de marbre. Això que deia de Marvel. I ara, doncs, ara, amb gairebé 44 anys, la torno a mirar. Que fort. I que se la posa al costat del coll, o alguna cosa... Sí, sí, sí, sí, que fort. I al final diu al costat del meu coll, no? I torno a sentir una mica el que sentia quan era jove. Sí. John Daisy, John Daisy. Ahir està, ahir està. En fi, què més... què més dic? Urgull de poble, orgull de senjors i orgull de gent il·lustre. Com aquest poeta, que bromes a banda, ens fa molta il·lusió que, a més a més, de guardia, en un dels diaris, doncs, de referència al món mundial, hagi escollit el seu poema, encara que fa més de 15 anys, que el va escriure com un dels poemes de la setmana en aquesta publicació. Més de 20 anys. Més de 20 anys. Fins aquí l'espai d'humor del programa. Per cert, sapigueu que, a partir de la set, teniu més informació a radiodesbert.com i ara mateix... no, no, perdó, m'he confós. A partir de la set, el informatiu vespre, i ara mateix a radiodesbert.com, que a partir de la set, continuareu tenint informació a radiodesbert.com, perquè no tanca les 24 hores. Fins aquí l'espai de les notícies de senjors. Les notícies de senjors amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, ja! Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment la nostra estról·loga del programa particular, la Conxa Baringo, que ens agirarà repassant més coses sobre els cichnes. M'agradaria fer-ho que tinguéssim una mica més de l'esquena. Moltes gràcies! A més, a més! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Fins aquí l'esquena! Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo, segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oblients de Sant Just i també a la penya del Morro. Deseny mòbles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé, doncs continuem una setmana més amb la nostra astròloga particular del programa, que és la Concha Baringo, Concha, que tal, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.